Avaluaci de la formaci professional reglada

  • Published on
    31-Aug-2014

  • View
    1.141

  • Download
    2

DESCRIPTION

 

Transcript

Avaluaci de la Formaci Professional Reglada (FPR) (2001- 2008) 25 de maig de 2010 Els continguts daquesta presentaci estan subjectes a una llicncia de Reconeixement-No comercial-Compartir 3.0 de Creative Commons. Sen permet cpia, distribuci i comunicaci pblica sense s comercial, sempre que sen citi lautoria i la distribuci de les possibles obres derivades es faci amb una llicncia igual a la que regula lobra original. La llicncia completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/deed.ca. Fitxa tcnica s lestudi ms exhaustiu que sha fet entorn lavaluaci de lFP Seguiment personal de 6.706 graduats al llarg de 4/8 anys: 3.900 graduats dFP en el curs 2004-2005, mitjanant trucades telefniques durant 4 anys per conixer la seva trajectria 891 graduats dESO i 425 graduats de Batxillerat al curs 2004-2005 que posteriorment no han continuat estudiant 1.490 graduats en ESO durant el curs 2000-2001 mitjanant trucades telefniques durant 8 anys Enquestes a 8.737 membres de comunitat educativa: 3.325 alumnes de Formaci Professional durant el curs 2008-2009 988 membres dequips directius de centres de secundria durant el curs 2009-2010 4.024 professors de Formaci Professional durant el curs 2009-2010 400 empresaris que van contractar graduats en FP durant el curs 2004-2005 Realitzaci de 6 estudis de cas en 6 centres que imparteixen FPR (escollits segons titularitat, territori i grandria) 1. IESM Bonanova (Barcelona) 2. IES Deltebre (Deltebre) 3. IES-SEP Esteve Terrades i Illa (Cornell de Llobregat) 4. ETP Clot (Barcelona) 5. IES Guissona (Guissona) 6. IES-SEP La Garrotxa (Olot) Evoluci de l'alumnat dFPR (1999 2009) Font: Elaboraci prpia a partir de lEstadstica del Departament dEducaci Motius per a cursar FPR Tendncia creixent a escollir la Formaci Professional Reglada com una decisi prpia i no com a resultat dun mal currculum Motiu destudiar Formaci Professional Reglada % Per vocaci. Magrada la professi i vull treballar en aquest sector 58,5% No tenia nota per accedir als estudis universitaris. Ara crec que hi podr arribar per 14,1% aquesta via No em van deixar continuar els estudis de batxillerat/universitat 8,9% Per necessitat: he de comenar a treballar tan aviat com pugui 8,4% No ho s 10,2% (*) Mostra de 3.900 estudiants dFP durant el curs 2008-2009 Inserci professional dels graduats La inserci laboral s entre un 11% i un 20% ms alta entre els graduats dFP que entre els que no han continuat estudis ltima etapa educativa finalitzada Situaci laboral actual ESO CFGM Batxillerat CFGS Ocupat 50,2% 72,7% 71,6% 83,2% Atur 35,5% 21,8% 19,1% 13,6% Inactiu 14,3% 5,5% 9,3% 3,1% (*) Dades extretes durant els primers mesos de lany 2010 a partir dentrevistes als graduats durant el curs 2004-2005 Inserci professional dels graduats Els ingressos dels graduats dFP sn entre un 23% i un 28% superiors que entre els que no han continuat estudis Ingressos mensuals ltima etapa educativa finalitzada nets ESO CFGM Batxillerat CFGS Menys de 1.000 67,3% 43,6% 56,9% 28,4% 1.000 o ms 32,7% 56,4% 43,1% 71,6% (*) Dades extretes durant els primers mesos de lany 2010 a partir dentrevistes als graduats durant el curs 2004-2005 Inserci professional dels graduats Ms del 80% dels graduats es mostren satisfets amb la formaci rebuda Nivell de satisfacci amb la formaci adquirida per CFGM CFGS accedir al mercat laboral Satisfet o moderadament satisfet 82,2% 85,3% Ni satisfet ni insatisfet 11,8% 7,9% Insatisfet o moderadament insatisfet 6,0% 6,8% (*) Dades extretes durant els primers mesos de lany 2010 a partir dentrevistes als graduats durant el curs 2004-2005 Inserci professional dels graduats El 87,6% de les empreses consideren la formaci rebuda pels graduats entre adequada i relativament adequada Grandria de les empreses Valoraci de les qualificacions proporcionades per l'FPR 50 treballadors o Ms de 50 Total menys treballadors Sn adequades 43,3% 63,4% 49,9% Sn relativament adequades 39,5% 33,9% 37,7% Gaireb no sn adequades 17,2% 2,7% 12,4% (*) Dades extretes durant els primers mesos de lany 2010 a partir denquestes als empresaris Inserci professional dels graduats Les grans empreses prefereixen contractar graduats en FPR, les petites prefereixen treballadors autoformats i amb experincia Grandria de les empreses Perfil de treballador preferit 50 Ms de 50 treballadors Total treballadors o menys Titulat en FPR 39,9% 73,1% 50,6% Amb certificat de professionalitat 10,3% 4,5% 8,4% Format a si mateix i/o amb experincia 49,8% 22,4% 41,0% (*) Dades extretes durant els primers mesos de lany 2010 a partir denquestes als empresaris Inserci professional dels graduats Alta correspondncia entre la formaci rebuda i el lloc de treball que desenvolupen els graduats cinc anys desprs Correspondncia entre la formaci rebuda i les CFGM CFGS competncies requerides a la feina Alt grau d'ajustament 68,0% 74,1% Relatiu grau d'ajustament 28,7% 23,6% Gaireb gens d'ajustament 3,3% 2,3% (*) Dades extretes durant els primers mesos de lany 2010 a partir dentrevistes als graduats durant el curs 2004-2005 Evoluci de la poblaci ocupada Les noves competncies laborals no estan substituint els sectors tradicionals Sector productiu 2000 2007 Categoria professional 2000 2007 Agricultura, ramaderia, silv. Directius administraci i 2,63 2,18 8,03 7,77 i pesca empresa Energia, qumica, cautx i Tcnics i prof. cientfics i 8,84 7,37 11,12 12,12 metallrgia intellectuals Alimentaci, txtil, fusta, Tcnics i professionals de 10,33 6,82 10,79 10,80 paper i edici suport Maquinria, mat. elctric i 8,57 7,52 Empleats administratius 12,92 13,19 de transport Treb. serv. restauraci, Construcci 9,77 12,52 14,59 14,22 personals, comer Comer, hoteleria i Treb. qualificats agraris i 21,31 20,61 2,29 1,64 reparacions pesquers Transports i Treb. qual. manufactures i 6,02 6,47 16,81 15,85 telecomunicacions construcci Serveis financers, a Operadors d'installacions i 11,75 13,68 11,99 11,38 empreses i lloguers maquinria Adm. pblica, educaci i 14,25 15,21 Treballadors no qualificats 11,40 13,01 sanitat Altres serveis collectius 6,53 7,62 Forces armades 0,05 0,02 Total 100 100 Total 100 100 (absoluts en milers) (2765,7) (3510,6) (absolut en milers) (2765,7) (3510,6) (*) Idescat a partir de dades de lEPA Evoluci de lalumnat dFP La meitat dels alumnes continuen concentrant-se en les famlies tradicionals CFGM 2000-01 2006-07 CFGS 2000-01 2006-07 Administraci i gesti 21,1 15,6 Administraci i gesti 17,4 14,6 Electricitat i electrnica 18,1 12,7 Informtica 13,7 9,9 Sanitat 11,3 12,0 Electricitat i electrnica 12,7 9,4 Automoci 10,5 10,2 Serveis socioculturals comunitat 12,0 14,1 Subtotal 61% 50,5% Subtotal 56% 48% Manteniment i serveis 6,3 5,4 9,1 10,5 producci Sanitat Fabricaci mecnica 6,8 3,9 Comer i mrqueting 5,2 5,4 Comer i mrqueting 6,2 4,0 Hoteleria i turisme 5,5 5,7 Imatge personal 4,0 6,3 Subtotal 90% 76% Subtotal 70% 64% Resta 10% 24% Resta 30% 36% Total 100 100 Total 100 100 (absoluts en milers) (27989) (36209) (absoluts en milers) (30927) (34783) (*) Dades del Departament dEducaci Situaci de lFP a Catalunya S'est construint un marc com de directrius i poltiques educatives de la FPR que contribueixen a la cohesi daquests estudis i collaboren a l'assoliment dels seus objectius (Llei dEducaci de Catalunya, Acord estratgic per a la internacionalitzaci, la qualitat de locupaci i la competitivitat catalana, Llei orgnica de Qualificacions i Formaci Professional...) El concepte de formaci al llarg de la vida s present a les normatives i les actuacions ms recents dacord amb els objectius del programa europeu "Educaci i formaci 2020" (Catleg de qualificacions professionals i possibilitat dacreditar les competncies adquirides per l'experincia laboral i la formaci no formal, Programa Qualificat, FP.cat...) Eficcia en el desenvolupament de les funcions dels centres educatius i capacitat de resposta a les necessitats actuals del mercat (es duen a terme correctament els processos de gesti i administraci) Eficincia millorable en les funcions dels centres (sinverteixen massa esforos -materials, personals i financers que podrien reduir-se amb millores en la gesti) Poca capacitat de modificar continguts i recursos a mesura que evoluciona lentorn del centre (La informaci que els centres fan arribar a lAdministraci passa per massa instncies per actuar-hi amb rapidesa, i els centres tenen recursos i competncies limitades tant per poder informar dels canvis en el seu entorn com per prendre decisions per poder-shi adaptar) Situaci en altres pasos Pas/rea Trets idiosincrtics Frana -Fomenta lestabliment de passarelles entre el mn educatiu i el laboral, amb la creaci del CAP (similar al PQPI catal), i el BEP (similar al GM) -Ofereix atenci personalitzada i adaptacions del currculum per als estudiants dFP -Adopci del Projecte Pluridisciplinar de Carcter Professional (PPCP): les prctiques es conceben en diferents disciplines escolars i es demana un major comproms dels professors i equips pedaggics. Anglaterra - Els alumnes de 16-18 anys poden convalidar les experincies laborals per mduls de la Formaci Professional reglada, per tal que sigui ms atractiva per a ells. - Indicadors de qualitat orientats a la competici entre els centres de FP. - Major protagonisme de lempresari: participa en el diagnstic de les qualificacions professionals i en el disseny del Marc Nacional de Qualificacions (NQF). Alemanya - Esdev el model per excellncia: sistema daprenentatge dual. - Existncia de centres de formaci supraempresarials, sorgits a partir de lesfor de diverses empreses. - Diverses frmules de FP, heterognies, flexibles i doferta equilibrada. Qubec - Ofereix formaci en lnia amb el sector ms demandat de cada provncia (branca tcnico-professional en els CEPEG). - Elevat pressupost dedicat a investigaci i innovaci de la FP. - Cada alumnes rep una molt important orientaci a partir del seu currculum per saber quina s loferta formativa ms adient segons les seves caracterstiques. Sucia - Varietat dopcions per estudiar FP I (existncia de programes a mida). - Importncia de les prctiques professionals: tamb sn cursades pels alumnes universitaris. - Punt duni entre la FP post-obligatria i superior i la formaci professional per a locupaci; que sanomena FP avanada i semmarca dins les universitats. - Inversi en la formaci de laprenent: inici de projectes pilots. Comparativa per CC.AA. CCAA Trets idiosincrtics Andalusia - Implantaci de mesures i iniciatives per fomentar la mobilitat estudiantil i la flexibilitzaci del sistema de FP. - Establiment de programes que permeten que els alumnes puguin fer prctiques a lestranger. - Adopci de cicles formatius de modalitat bilinge. - Seguiment de les estratgies de millora a lhora dimplantar cicles formatius que segueixen una modalitat a distncia i semipresencial. Castella i Lle - Esfor per reconixer la FP contnua mitjanant un sistema de competncies i coneixements. - Premiar anualment les millors experincies de qualitat realitzades pels centres educatius. Galcia - Elaboraci dun Pla dOrientaci Professional on es concreten els serveis dinformaci i orientaci oferts de manera descentralitzada (equips dels centres educatius i dmbit provincial). - Adopci de les mesures i els passos seguits a lhora dimplantar els centres integrats. - FP ocupacional i contnua amb NNTT: sistema informtic de FPO (Programa SIFO), i portal E-learning per la FPO i FPC. Pas Basc - Consideraci social de la FP. - Centres de FP com a vivers dempreses per fomentar l'esperit emprenedor dels joves. - Xarxes de centres integrats. Model propi de qualitat: Hobbide - Gesti unificada de la FP: Viceconselleria de la FP i Aprenentatge Permanent. Recomanacions 1. Estudiar lencaix de la Formaci Professional dins lorganigrama del Departament perqu tingui ms capacitat de reacci davant els canvis scioeconmics 2. Definir canals de participaci dels centres a lhora de planificar la Formaci Professional, i tamb per fixar els objectius de cada institut a curt i llarg termini 3. Millorar la relaci entre responsables dFP i lentorn socioeconmic i laboral Recomanacions 4. Organitzaci i gesti integral dels centres: Inspectors: Incorporar eines per al seguiment qualitatiu dels centres Professionalitzar la figura del coordinador de la FP als centres (incentius vinculats a la carrera professional i formaci contnua) Reforar la gesti econmica-financera als centres i donar formaci a un responsable per centre Potenciar la formaci dels equips directius en la gesti i administraci dels centres Els recursos i materials didctics dels centres shan de gestionar des duna nica base de dades per part del Departament Impulsar un nic programa de gesti de la qualitat als centres, en substituci dels dos actualment existents Recomanacions 5. Ajust dels perfils professionals dels docents: Crear una carrera professional que contempli la valoraci qualitativa del professional Introduir figures contractuals flexibles que permetin incorporar docents amb experincia professional a jornada parcial o per a mduls especfics Incorporar les competncies adquirides amb la prctica professional en els perfils dels docents i estructurar proves que les valorin per accedir al lloc de treball Donar ms importncia a la formaci especialitzada de cara a la millora de la carrera professional i fomentar les estades en centres de treball Treballar per a lactualitzaci dels continguts didctics Normativa 1. Objectius per al 2020 (Declaraci de Copenhaguen): Taxa dabandonament dels ensenyaments postobligatoris: 10% Poblaci de 22 anys amb estudis secundaris superiors: 85% Poblaci adulta que cursa formaci al llarg de la vida: 12,5% 2. Sistema europeu de transferncia de crdits (es reconeix lestudi de determinades assignatures sense necessitat de fer el cicle sencer i es poden acreditar mitjanant lexperincia professional) 3. Llei Orgnica de Qualificacions i Formaci Professional (integraci dels tres subsistemes de la formaci professional FPR, FO, FC-) 4. Dret a leducaci al llarg de la vida (explicitaci a lEstatut dAutonomia de Catalunya i al Tractat de Lisboa de la UE) 5. Llei deducaci de Catalunya 6. Acord estratgic per a la internacionalitzaci, la qualitat de locupaci i la competitivitat de leconomia catalana (2008- 2011) (adequaci del sistema catal dFP al sistema europeu de transferncia de crdits) Avaluaci de la Formaci Professional Reglada (FPR) (2001- 2008) 25 de maig de 2010 Els continguts daquesta presentaci estan subjectes a una llicncia de Reconeixement-No comercial-Compartir 3.0 de Creative Commons. Sen permet cpia, distribuci i comunicaci pblica sense s comercial, sempre que sen citi lautoria i la distribuci de les possibles obres derivades es faci amb una llicncia igual a la que regula lobra original. La llicncia completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/deed.ca.