Llibre Blanc dels Concursos Interactius

  • Published on
    03-Jun-2015

  • View
    251

  • Download
    4

DESCRIPTION

El present Llibre Blanc recull un seguit de guies bsiques per a ajudar en el disseny conceptual de concursos interactius multiplataforma. Les conclusions necessries per a elaborar aquestes guies van sortir dels diversos anlisis realitzats en el context del projecte CREA-Concursos (anlisi del gnere concursos, anlisis tcnics i metodolgics). En el projecte tamb es va realitzar un demostrador de concurs interactiu multiplataforma, basat en el concurs El Bocamoll, i es va avaluar amb usuaris. (Estudi publicat el mar del 2009)

Transcript

  • 1. Llibre Blanc delsConcursos Interactius

2. 0 Sumari1 Introducci ........................................................................................................................................ 22 El concurs ......................................................................................................................................... 32.1 Definici del gnere ...................................................................................................................... 32.2 Classificaci dels concursos ......................................................................................................... 42.3 Elements dun concurs.................................................................................................................. 52.4 Classificaci de proves ................................................................................................................. 52.5 Classificaci de mecnica .......................................................................................................... 133 El concurs interactiu ...................................................................................................................... 173.1 Definici del sub-gnere ............................................................................................................. 173.2 La interactivitat ............................................................................................................................ 184 Disseny dun concurs interactiu ................................................................................................... 204.1 Disseny Centrat en Usuaris ........................................................................................................ 204.2 Disseny Adaptat: proves i mecnica........................................................................................... 214.3 Disseny Multiplataforma.............................................................................................................. 224.4 Disseny socialitzador ................................................................................................................ 264.5 Disseny de costos per lusuari .................................................................................................... 274.6 Disseny de premis ...................................................................................................................... 285 Conclusions .................................................................................................................................... 291 CREA-Concursos: Llibre Blanc dels Concursos Interactius 3. 1 IntroducciEl Departament dEntreteniments de TVC va impulsar el projecte CREA-Concursos per a estudiar lespossibilitats interactives i multiplataforma al voltant dels concursos.Al llarg del projecte shan realitzat diversos anlisis (anlisi del gnere concursos, anlisis tcnics imetodolgics), i sha realitzat un demostrador de concurs interactiu multiplataforma, basat en ElBocamoll.Com a resultat daquest anlisi i de lavaluaci amb usuaris del demostrador realitzat, es podenextreure un seguit de conclusions i de guies bsiques alhora de dissenyar un concurs interactiu. Elpresent Llibre Blanc t com a objectiu reportar aquestes guies bsiques per a ajudar en el disseny deconcursos interactius multiplataforma.2 CREA-Concursos: Llibre Blanc dels Concursos Interactius 4. 2 El concurs2.1 Definici del gnereEl concurs s un gnere dentreteniment basat en la competici entre un o ms concursants que, permitj de diverses proves, rivalitzen per aconseguir un premi o per satisfer el simple desig de guanyar.El Gran Diccionari de la Llengua Catalana, en laccepci que ens interessa, defineix aix el termeconcurs:2 Joc, generalment organitzat per un mitj de comunicaci, en qu el guanyador o elsguanyadors semporten un premi. Ha guanyat un cotxe en un concurs de la televisi.Si ampliem aquesta definici, podem dir que un concurs s el procs mitjanant el qual un o mscandidats competeixen per aconseguir un premi o algun tipus de compensaci, encara que sigui elsimple plaer de jugar.El concurs s un gnere histric dins els mitjans de comunicaci. Shan fet concursos a la televisi, ala rdio, als diaris... I ara tamb sen fan a Internet o als telfons mbils. Per tant, ja dentrada podemintuir que s un gnere camalenic, que ha aconseguit adaptar-se a contextos molt diferents.2.2 Classificaci dels concursosLa classificaci estndard del gnere dels concursos televisius que sutilitza en lmbit teric iacadmic s la segent: quiz show per a tots aquells concursos de coneixements on els elements fonamentals per avanar en les proves sn els mrits dels concursants. game show per a tots aquells concursos que impliquen acci per part dels concursants per tal de superar les proves que sels proposa.3 CREA-Concursos: Llibre Blanc dels Concursos Interactius 5. A grans trets, el primer correspondria a Saber y ganar i el segon a El grand prix, per exemple.Aquesta classificaci, per, s poc precisa a lhora de classificar concursos de carcter ms hbrid.Per exemple, amb aquest model no distingirem entre un concurs com La ruleta de la fortuna i elQuin quiere ser millonario?. Sn dos concursos molt diferents per, en canvi, sota aquest model esclassificarien com quiz show, sense entrar en ms detalls.2.3 Elements dun concursEn un anlisi detallat dun concurs es poden observar elements que tenen una entitat prpia i queserveixen per a caracteritzar-lo. La segent proposta delements dun concurs est extreta dun estudirealitzat en el marc del CREA-Concursos titulat Anlisi de Concursos: descripci ontolgica:Proves. Els jocs o reptes a partir dels quals es desenvolupa el concursConcursants. Aquells que participen en el concurs.Objectius. Finalitat amb la qual un o ms concursants decideixen participar en el concurs oen alguna prova en concret.Mecnica.Tots aquells elementso normes de funcionament que regeixeneldesenvolupament del concurs.Gneres. Formats de concursos resultants de la combinatria de totes les variables implcitesen un concurs.Distribuci. Plataforma a travs de la qual es distribueix el concurs.A partir daqu, sens obre un ampli ventall de tipologies de concursos. I aquests varien en funci de laseva prpia mecnica de funcionament, de la quantitat de concursants que hi participen, de latipologia de les seves proves... o de la plataforma a travs de la qual es distribueix. En funci de lacombinatria de totes aquestes variables, sobtenen diversos tipus de concursos.4CREA-Concursos: Llibre Blanc dels Concursos Interactius 6. 2.4 Classificaci de provesUn dels elements fonamentals dun concurs sn les proves. Les proves sn les activitats o els reptesque els concursants han de superar per aconseguir un premi o alguna mena de gratificaci. Hi hamolts tipus de concursos i, aquests, es diferencien entre ells per la particularitat de les seves proves iper la prpia mecnica, s a dir, les regles del joc que marca cada concurs. Una bona manera desistematitzar aquest univers tan ampli dels concursos s fer-ho a travs de la tipologia daquestesproves:-Pregunta/Resposta-Associativa-Omplir buits-Resoldre enigma-RepresentativaCada tipologia t un esquema de funcionament propi. I, resseguint aquest esquema, es potcomprovar com concursos que a simple vista poden semblar molt diferents, en realitat, segueixen unmateix patr.2.4.1 Prova Pregunta/RespostaAquesta tipologia s, segons lanlisi efectuat a una mostra representativa de concursos, la mshabitual en els concursos. Permet una gran varietat, sempre amb el denominador com de formularalgun tipus de pregunta i que el concursant respongui. La resposta pot ser tancada, quan es donen aescollir diverses opcions, o oberta, quan el concursant no disposa de cap opci a escollir.Ex: Quien quiere ser millonario?.Srie de 15 preguntes amb 4 opcions de resposta cadascuna.5 CREA-Concursos: Llibre Blanc dels Concursos Interactius 7. Ex: Bocamoll > A correcuitaEs tracta duna bateria de preguntes amb un temps determinat. A mesura que es responen, es vanfent ms preguntes, i aix successivament fins que sexhaureix el temps. La resposta s oberta, s adir, sense opcions a escollir.2.4.2 Prova AssociativaUna prova associativa s aquella en qu shan de relacionar una srie delements que es proposen.Habitualment, aquests elements sestructuren en dos camps. Entre uns i altres es poden establir6 CREA-Concursos: Llibre Blanc dels Concursos Interactius 8. relacions de sinonmia, de pertanyena a un grup, de diferncia... Els elements, a ms, es podenpresentar en forma de text, imatge, so o vdeo.Ex: Bocamoll > Paraules de la tribuCal associar una definici amb la seva paraula corresponent. Sha de completar tota la srie en unmateix torn; si es falla, el concursant perd el torn i continua el seu company. I aix successivamentfins que sesgota el temps.2.4.3 Prova dOmplir buitsCom el seu nom indica, en aquesta tipologia de proves cal omplir els buits que shan deixat fins aobtenir la paraula o frase sencera o completar la srie que es proposi.Ex: Al pie de la letraEs reprodueix una can i, en un punt determinat, satura. Llavors, el concursant ha de continuar lafrase que shavia deixat inacabada. No compta la interpretaci, sin que nicament cal omplir el buitamb la paraula corresponent.Ex: La ruleta de la fortuna7CREA-Concursos: Llibre Blanc dels Concursos Interactius 9. Apareix un panell que cont un text amagat i una pista sobre all a qu fa referncia aquest text.Pista: En InglaterraText amagat: Competicin de regatas entre Oxford y CambridgeEls concursants han danar destapant lletres per acabar resolent la frase.Cada torn va precedit duna tirada a la ruleta, que afegeix un component datzar al joc. La ruleta potaugmentar/disminuir el valor del premi, permet aconseguir comodins, saltar el torn entre elsconcursants... desprs de la ruleta, el concursant diu una lletra i, si est en el text, es destapa a totsels punts on apareix. Daquesta manera, es van destapant lletres fins que un concursant encerta eltext sencer.Ex: Bocamoll > El canonerSescolta una can que, en un moment determinat, satura. Llavors, el concursant t 2 segons perescollir la paraula tapada dun total de 6 que se li proposen. Aquesta operaci es repeteix 3vegades.8 CREA-Concursos: Llibre Blanc dels Concursos Interactius 10. 2.4.4 Prova de Resoldre enigmas la tipologia prpia de les endevinalles. No acostuma a tenir un enunciat formal com el dunapregunta, sin que sovint sexpressa en forma de pistes (qualitats o propietats de lobjecte delenigma, dades diverses...). Tots els elements que conformen la prova -enunciat, soluci i pistes- espoden expressar de forma textual, en imatge i/o udio.En aquest cas, es pot veure com dues proves aparentment molt diferents El rosco del Pasapalabrai lEnigmrius- responen al mateix esquema de funcionament:Ex: Pasapalabra > El roscoEl joc consisteix en respondre la paraula que samaga darrera de cada lletra del rosco. Lenunciatper a resoldre lenigma s la definici daquesta paraula amagada. A ms, el concursant comptaamb una pista; la lletra amb qu comena la paraula.El Pasapalabra, pel seu aspecte formal, potser no el considerarem una endevinalla o enigma, per anivell de funcionament, respon als mateixos parmetres: enunciat, pistes i soluci.Enunciat: Cincia o art de la navegaci ariaPista: Comena per aSoluci: AERONUTICA9CREA-Concursos: Llibre Blanc dels Concursos Interactius 11. Ex: Enigmrius.Concurs radiofnic en qu els usuaris responen via SMS la soluci a lenigma proposat. Hi ha unenunciat i una pista, que informa sobre la quantitat de lletres que t la paraula en qesti.Enunciat: anotaci que sempre est disponiblePista: 5 lletresSoluci: APUNT10CREA-Concursos: Llibre Blanc dels Concursos Interactius 12. 2.4.5 Prova de LlistatAquesta tipologia consisteix en determinar un univers (ex: marques de cotxe) i fer un llistat dediversos elements que pertanyen a aquest univers (ex: renault, audi, bmw, mercedes, peugeot...).Per tant, s una resposta mltiple a una pregunta o univers proposat. Aquesta resposta pot ser:- oberta (el concursant pot dir tants elements com spiga)- tancada (el concursant ha descollir els elements correctes duna srie dopcions)Per illustrar aquestes modalitats, podem agafar com a exemple aquests dos concursos: Alta tensiny La lista.Ex: Alta tensinEs proposa un univers o una pregunta de resposta mltiple. Per exemple, Contra quin lucharon?.El concursant respon mitjanant el panell del programa. Cada casella cont un cas de possible lluita(ex: Espartanos/Daro). Ha danar marcant les correctes. En aquest cas, de les 16 caselles que hi ha,10 sn correctes i 4 sn falses.11CREA-Concursos: Llibre Blanc dels Concursos Interactius 13. Ex: La listaEls concursants han de respondre tants elements com spiguen sobre un univers proposat. Per tant,en aquest cas la resposta s oberta.2.4.6 Prova RepresentativaEntrem en el terreny de la mmica i la representaci. Lexercici ms habitual consisteix en un actor oconcursant que representa gesticulant o fent mmica una paraula/concepte que un altre concursantha dencertar.Ex: Bocamoll > Fent ganyotesDuna parella de concursants, un representa mmicament una paraula/concepte/cosa i laltre ha derespondre amb la paraula correcta.12 CREA-Concursos: Llibre Blanc dels Concursos Interactius 14. 2.5 Classificaci de mecnicaJuntament amb les proves, laltre element que dna forma a un concurs s la mecnica. La mecnicaduna prova la podem estructurar en els segents conceptes:13 CREA-Concursos: Llibre Blanc dels Concursos Interactius 15. 2.5.1 TornEl torn fa referncia als concursant que, en un moment determinat, poden respondre a la preguntaque sels formula. Si hi ha un sol concursant el torn resulta bastant obvi. Per quan hi ha moltsjugadors concursant simultniament, s imprescindible definir quan i com poden participar al concurs.Per exemple, es pot formular una pregunta per a tots els concursant i satorga el torn a aquell querespon ms rpid. Tamb es pot establir un ordre de participaci, que vagi desquerra a dreta (segonsla disposici dels concursants al plat), de major a menor puntuaci (segons els punts que cadaconcursant tingui en aquell moment) o de forma aleatria.2.5.2 AtzarLatzar s el component daleatorietat que en ocasions saplica a un concurs. Latzar es potmanifestar de diverses maneres, per en general sol afectar a la pregunta que es far (suposant quenhi hagi ms a escollir), a la prova a qu es jugar (tamb suposant que nhi hagi ms duna) o alguanyador dun premi (per exemple, entre tots els encertants se nescull un aleatriament). Latzar se14 CREA-Concursos: Llibre Blanc dels Concursos Interactius 16. sol escenificar amb algun estri, com una ruleta russa, o mitjanant algun sistema informtic, quealeatriament escull una opci.2.5.3 ApostaFer apostes s molt habitual en tota mena de concursos i jocs. El ms habitual s apostar unadeterminada quantitat de diners o punts en relaci a un repte que es proposa. El repte sol ser el fetde superar una prova amb xit. Llavors sha de definir els efectes de laposta; bsicament, definir qupassa si es guanya laposta i qu passa si es perd.2.5.4 TempsUn dels elements bsics en un concurs s el temps. Els concursants sempre tenen un temps per asuperar una determinada prova. Aquest temps sol ser limitat. Per pot ser com en el Quin quiereser millonario?, en qu no hi ha un temps fix de resposta, sin que s el presentador qui en ltimainstncia decideix el marge de temps que li dna al concursant. O potser com a Les paraules de latribu (Bocamoll), en qu hi ha un compte-enrere que marca la durada de la prova.2.5.5 ComodinsEls comodins sn petits elements dajuda de qu pot disposar un concursant. Sn ben coneguts elscomodins del concurs Quin quiere ser millonario?: el comod del pblic, el de la trucada o el del50%. El primer permet saber la resposta ms votada pel pblic, laltre permet trucar a un conegut iconsultar-li la pregunta en qesti, i el del 50% elimina dues opcions de resposta, passant de ser-ne4 a 2. Hi ha una altra situaci, molt habitual en els concursos, que podem considerar com un comod;s la possibilitat de saltar la pregunta dient passo. Els comodins solen tenir una limitaci ds(noms en determinats tipus de proves) i de quantitat (sovint es pot utilitzar noms una vegada).2.5.6 PenalitzaciUna penalitzaci s una mena de cstig que saplica a un concursant. Aquest cstig pot consistir enuna prdua de punts o diners, haver de pagar algun tipus de penyora o fins i tot leliminaci delconcurs. Les penalitzacions sempre sapliquen en base a un criteri. Per exemple, al concursant queha obtingut menys punts, al qu ha tardat ms temps en respondre o al qu ha respost errniament.15CREA-Concursos: Llibre Blanc dels Concursos Interactius 17. 2.5.7 EliminaciLeliminaci seria la pena mxima en un concurs. Com en el cas de les penalitzacions, leliminacidun concursant sempre saplica en base a un criteri. El motiu pot ser que hagi respost fora de temps,que ho hagi fet errniament o que no hagi assolit uns objectius mnims. Per exemple, a una de lesproves del concurs Bocamoll, selimina la parella de concursants que t menys punts. O, en el cas deQuin quiere ser millonario?, si el concursant respon errniament una pregunta, queda eliminat.16 CREA-Concursos: Llibre Blanc dels Concursos Interactius 18. 3 El concurs interactiu3.1 La interactivitatLa interactivitat s un concepte molt utilitzat en el camp multimdia per a parlar de les capacitats quet una plataforma digital per a comunicar-se amb el seu usuari. En termes terics, la interactivitat nos res ms que el dileg bidireccional entre un emissor i un receptor.En el context dels concursos televisius, aplicar interactivitat significa obrir el dileg i, per tant, lespossibilitats de participaci, als espectadors: un concurs s interactiu quan els espectadors esconverteixen en concursants. s a dir, un espectador no es limita a mirar qu fan els concursants deplat, sin que ell mateix s un concursant i respon a les preguntes que se li plantegen. s el pas deser un espectador passiu a un concursant actiu. Llavors direm que aquella persona interactua amb elconcurs. El concurs li planteja una pregunta i ell la respon. Si s correcte suma punts i, si no, en restao se li aplica algun tipus de penalitzaci.s quelcom molt habitual dels videojocs o dInternet, per que en canvi encara s nou en altresplataformes com la televisi. A la televisi, per tradici i per condicionants tecnolgics previs, elsconcursos sempre shavien consumit de forma passiva. Els espectadors miraven la partida dunsconcursants que estaven al plat televisiu. s cert que espontniament podien participar, responent ales preguntes que plantejava el concurs, per les respostes no les comptabilitzava ning.Aix doncs, la interactivitat ofereix la possibilitat als usuaris de participar en un concurs. Convertir-seen un jugador o concursant ms. Les respostes dels usuaris sn escoltades pel sistema i en funcidaix obtenen una puntuaci final, la possibilitat doptar a premis, comparar els resultats amb elsaltres usuaris... Fins i tot es poden crear comunitats dusuaris, en qu els seus membres, pertanyentsa un mateix entorn, poden comparar els seus resultats i compartir experincies.Un concurs interactiu amplia lexperincia de consum televisiu del concurs, que passa a sermultiplataforma i participau. Aix permet que el potencial dentreteniment del concurs puguiaugmentar considerablement.17CREA-Concursos: Llibre Blanc dels Concursos Interactius 19. 3.2 Tipus dinteractivitat Un element clau quan es parla dinteractivitat, en aquest cas aplicada als concursos de televisi, s la temporalitat. Recuperant el cas del Bocamoll, no s el mateix poder participar en el mateix moment en qu estem veient el programa que fer-ho a qualsevol altra hora a travs del joc que aquest concurs t al web. Tenint en compte aquest aspecte, podem diferenciar entre dos grans tipus dinteractivitat aplicada a la televisi: la asincrnica i la sincrnica.3.2.1 Interactivitat Asincrnica El concepte asincronia fa referncia al succs que no t lloc amb correspondncia temporal amb un altre succs. s a dir: dos successos que passen en moments temporals diferents. Aplicat a la interactivitat en els concursos de televisi, la interactivitat asincrnica significa que lusuari interactua amb el concurs en un moment temportal diferent a la seva emissi. La majoria de concursos multiplataforma que tenen versions a Internet o als mbils funcionen amb aquest tipus dInteractivitat. Els usuaris concursen quan volen, per no quan semet el programa, ni necessriament amb els mateixos continguts, proves i mecnica que en el concurs televisiu.3.2.2 Interactivitat Sincrnica El concepte sincronia fa referncia al succs que t lloc amb correspondncia temporal amb un altre succs. s a dir: dos successos que passen en el mateix moment temporal. Aplicat a la interactivitat en els concursos de televisi, la interactivitat sincrnica significa que els concursants de plat i els concursants de fora-plat participen alhora durant lemissi del concurs televisiu, en el mateix moment temporal. La interactivitat sincrnica pot tenir diferents nivells. Pot ser que senzillament la part dInternet o del mbil del concurs sactivi quan comenci lemissi del concurs de televisi, per que cadasc tingui la seva estructura i mecnica, o pot ser que es vagin creant sincronismes al llarg del programa de televisi, de tal manera que els concursants de fora-plat facin les mateixes proves que els de plat en el mateix moment temporal.18 CREA-Concursos: Llibre Blanc dels Concursos Interactius 20. Aquest tipus dinteractivitat s de resoluci tecnolgica ms complexa que la interactivitat asincrnica, per a canvi enriqueix moltssim la integraci dels concursants de fora-plat en el concurs, ja que fa que se sentin que formen part del concurs i es pot crear una sensaci de comunitat (i alhora de competici) amb un abast molt ms ambicis i ric, ja que es pot tenir un plat virtual on tota laudincia estigui participant alhora.19 CREA-Concursos: Llibre Blanc dels Concursos Interactius 21. 4 Disseny dun concurs interactiuPer a dissenyar un concurs interactiu s necessari tenir en compte noves consideracions ms enllde les habituals en el disseny dun concurs de televisi estndard. En primer lloc, s imprescindiblepensar en la interactivitat i en la difusi multiplataforma des de linici i, a partir daix, fer totalestratgia de disseny del concurs (proves, mecnica, premis, etc.). En els segents punts es pretnduna unes guies bsiques daspectes a tenir en compte alhora de fer el disseny dun concursinteractiu.4.1 Disseny Centrat en UsuarisTot i que cal centrar el disseny dun concurs en un perfil dusuaris concret, quan es dissenya unconcurs interactiu multiplataforma cal equilibrarels interessos de diversos dusuaris:-Concursants de plat: Sn els concursants que actuen des del plat del programa als estudis de la televisi. Sn els protagonistes del concurs, i la seva partida s seguida des de casa pels espectadors del programa.-Concursants de fora-plat: Sn els usuaris que, mitjanant algun dispositiu interactiu, participen en el concurs. Poden estar responent les mateixes preguntes que els concursants de plat, per amb la diferncia que ells no estan als estudis televisius. Participen de forma remota, des de casa o des de qualsevol altre lloc. Hi ha dos sub-grups: Els Hardcore tenen gran motivaci per participar en el concurs i perceben com a gran motivaci la competitivitat. Valoren la possibilitat de participar mitjanant un perfil. Els casual mostren un inters en participar en el concurs duna manera espontnia i perceben com a motivaci la possibilitat de tenir una interactivitat a la visualitzaci de la televisi. No mostren inters en el factor competitiu del concurs.-Espectadors passius: s tota laudincia que mira el programa i que no hi participa activament. Si participen ho fan espontniament, des de casa, per les seves respostes no figuren enlloc.20CREA-Concursos: Llibre Blanc dels Concursos Interactius 22. No sempre es dna aquesta triple destinaci; pot ser que el concurs noms vagi dirigit als usuarisactius que hi participen des dun web a Internet, per exemple. Per imaginem que es tracta dunconcurs televisiu que, al mateix temps, permet concursar des de casa als espectadors que hovulguin. Nhi haur que ho faran i daltres, en canvi, el veuran de forma passiva. Per tant, en aquestcas, el programa es dirigeix als 3 collectius alhora. Cadascun dells t unes necessitats i expectativesdiferents que cal respectar i evitar que entrin en confrontaci. Per exemple, quan el presentadorplanteja una pregunta, el concursant de plat podria respondre a linstant. Seria lideal perlespectador passiu, ja que aix el programa potser seria ms dinmic. En canvi, per lusuari queparticipa des de casa aix li desmuntaria el joc; ell necessita que es compleixin uns lmits de temps,ja si no aniria sempre a remolc del concursant. En aquest cas sha de contemplar algun tipusdallicient que faci que el temps despera no representi una flaquesa per a lespectador passiu.Daqu que el disseny dun concurs interactiu sigui ms complexe.4.2Disseny Adaptat: proves i mecnicaEl fet daplicar interactivitat a un concurs provoca certs ajustos de mecnica i de proves. Per aquestmotiu s imprescindible tenir clar que es vol fer un concurs interactiu des de linici i, en funci del tipusde pblic al que estem dirigint el concurs, fer lestratgia pertinent de plataformes a travs de lesquals sefectuar la interactivitat.El el cas dinteractivitat asincrnica (s a dir, les versions no televisives del concurs es publiquen ambindependncia de lemissi de televisi i de les unes i les altres), ladaptaci de proves i mecniquesva lligada a les possibilitats dinteractivitat que ofereixen cadascun dels mitjans. Per exemple, en elcas de lordinador s fcil escriure, perqu hi ha teclat, amb la qual cosa es pot pensar amb provesen les quals els concursants hagin descriure.La dificultat ms gran dadaptaci est en els concursos interactius en els que la interactivitat ssincrnica a lemissi del concurs televisiu. Si es vol crear un concurs en la que sofereix alsespectadors la possibilitat de concursar des de fora del plat durant lemissi del programa (s a dir,una experincia dinteractivitat sincrnica), cal adaptar certes mecniques de les proves per a garantirque tots els concursants, els de plat i els de fora-plat, estan en igualtat de condicions.Per lexperincia en el demostrador del Bocamoll Interactiu i les respostes dels usuaris que hi haconcursat, sha observat que, si es dissenya des de linici amb intenci interactiva i multiplataforma, eldisseny de les proves dun concurs interactiu ha de tenir en compte bsicament dos punts (que21CREA-Concursos: Llibre Blanc dels Concursos Interactius 23. podrien ser obviables sempre que es dissenyi una estratgia que compensi les problemtiques quepot suposar per al concursant de fora-plat.)-Fer preguntes amb opcions de resposta tancades. Qualsevol resposta o acci per part de lusuari shauria de poder resoldre rpidament sense necessitat descriure: un clic de ratol, un nmero del teclat del mbil, una mnima navegaci per focus duna aplicaci de televisi interactiva, etc. Les proves, siguin de la caracterstica que siguin, han dofertar un paquet tancat de respostes sobre el qual el concursant ha descollir. Els usuaris, al llarg de lavaluaci del demostrador del Bocamoll Interactiu, van mostrar un fort rebuig a haver descriure la resposta. A ms, hi ha dispositius (com el comandament a distncia o el mbil) que dificulten molt lescriptura.-Mantenir temps de resposta establerts i nics. Cal fixar un temps de resposta nic per a tots els concursants. No pot manar el temps dels concursants de plat. Si es llena una pregunta, sha de deixar un temps nic per a que tots responguin, de plat i de fora-plat, i un cop exhaurit aquest temps es pot donar la resposta i, si es desitja, es poden mostrar estadstiques de la participaci en aquella pregunta, per veure quans concursants lhan encertat i quans no. Si les proves es dissenyen tenint en compte noms aquests dos factors, sobren les portes a la interactivitat sincrnica.4.3 Disseny MultiplataformaEn funci del perfil despectadors i usuaris al qual volem dirigir el concurs interactiu, cal fer unaestratgia de disseny multiplataforma. Cal pensar sobre quines plataformes volem que puguinconcursar els usuaris i amb quin s i valor a cada plataforma.Qualsevol mitj que permeti enviar dades a temps real pot ser una plataforma des de la qual elsespectadors es poden convertir en usuaris actius i, per tant, concursants del concurs interactiu.Generalitzant, per, podem parlar de quatre mitjans: Televisi: la prpia televisi, si t connexi a Internet i la tecnologia necessria per a poder interactuar, pot ser un vehicle dinteractivitat. En aquest cas lusuari utilitza el comandament a distncia com a instrument per a interactuar.22CREA-Concursos: Llibre Blanc dels Concursos Interactius 24. Ordinador: si t connexi a Internet tamb pot ser un vehicle a partir del qual els usuarisconcursin utilitzant el teclat i el ratol.Dispositius mbils: a travs de la mateixa xarxa de telefonia els mbils poden enviar dades.A ms, cada vegada ms dispositius mbils es poden connectar a Internet i enviar les dadesa travs dIP. En aquests dispositius sinteractua o b amb el teclat o b amb interfciestctils.Consoles de videojocs: si tenen connexi a Internet els consoles de videojocs tamb podenser un mitj per a interactuar amb un concurs de televisi. Sutilitzaria, com a instrumentdinteracci, el corresponent a cada consola.En el context de lavaluaci del demostrador del Bocamoll Interactiu, els usuaris van reflexionarsobre els diversos mitjans per a participar al concurs interactiu i van valorar els punts forts i els puntsfebles de cadascun. Les valoracions que van fer es resumeixen en els segents punts:4.3.1 TelevisiLa televisi es valora com a dispositiu principal. La majoria dels usuaris volen participar del concursinteractiu a travs de la televisi. La interacci mitjanant el comandament a distncia, per, fa que lainteracci sigui limitada.Jugar a la televisi s natural per els usuarisLa televisi ha sigut la plataforma on els usuaris shan sentit ms cmodes jugant i on es vatrobar ms natural i fluda lexperincia. El concurs pot arribar a ser familiar i ha coneixementprevi de la utilitzaci del comandament a distncia.La interacci mitjanant el comandament a distncia integra els usuaris al concursEl fet dinteractuar amb laplicaci mitjanant el comandament a distncia provoca que hi hagiuna integraci gaireb immediata dels usuaris amb el concurs.23CREA-Concursos: Llibre Blanc dels Concursos Interactius 25. En la televisi apareix el concepte de jugador casualEn el dispositiu mbil i en lordinador,s necessari un input de lusuari per jugar en el concurs,en canvi, en la televisi, lusuari pot arribar a jugar noms pel fet que simplement es trobadavant de la televisi.La televisi es la primera opci per tots els usuarisCom a dispositiu de joc, la televisi s sempre la primera opci, per tant, ser lelementintegrador de la resta de plataformes.4.3.2 OrdinadorLordinador es valora com a dispositiu de participaci. Respecte a la televisi es considera mssecundari, per en canvi permet un bon flux de participaci en el concurs i la creaci de forma gil degrups, lligues o sales.Lordinador s una plataforma estndard i accessible pels usuarisLordinador, abans de ser utilitzat, es valora com a plataforma familiar, aquest fet afavoreix labona utilitzaci del dispositiu des de linici. Com a aplicaci, lescenari plantejat en eldemostrador s un escenari molt familiar i intutiu.Com a dispositiu, est valorat com un espai doci totalment contrastat.Lordinador ofereix moltes funcionalitats als usuarisEl fet de poder interactuar mitjanant el ratol o el teclat dna moltes possibilitat i per tant s unavantatge davant daltres dispositius.La percepci del usuaris s positivaLordinador genera una percepci positiva en els usuaris i apareix una clara voluntat dutilitzar-lo com a plataforma de participaci en concursos daquest tipus.24CREA-Concursos: Llibre Blanc dels Concursos Interactius 26. Lordinador com a plataforma central en la generaci de perfils dusuariLes funcionalitats extra, la familiaritat del dispositiu i laplicaci fcil dutilitzar poden fer quelordinador sigui una eina en la que puguem configurar els nostres perfils dusuari (creaci degrups, creaci de sales,...) tant pel mateix dispositiu com per la resta, mbil i televisi.Lordinador com a plataforma de joc autnomaEls usuaris van mostrar cert inters en poder visualitzar lemissi de la televisi en lordinador iaix poder jugar de forma autnoma a la televisi.4.3.3 MbilEl mbil es valora com a dispositiu extra:-Suport en consulta de perfil i comunitat.-Dispositiu que permet jugar fra de casa.-Dispositiu que permetria jugar amb la televisi com a complement.El mbil genera molts dubtes com a plataforma viableEls usuaris van mencionar una gran quantitat de problemes extres que associaven al mbil: - Preu associat - Possibilitat de no tenir cobertura - Possibilitat de rebre trucades (preferent) mentres juguem al concursTots aquests factors exceptuant el del preu generen un dubte i una por dels usuaris davant lautilitzaci del mbil com a dispositiu per concursar de manera interactiva.25 CREA-Concursos: Llibre Blanc dels Concursos Interactius 27. En les altres dues plataformes els usuaris estableixen vincles i similituds amb altres experincies com els jocs online que poden trobar a moltes pgines socials o experincies interactives que han tingut amb al televisi.Poca disposici dutilitzar el mbil per participar fora de casa en el concurs Com a dispositiu actual i com a prestacions actuals (no a tot arreu hi ha cobertura) hi ha una voluntat molt baixa dutilitzar aquest tipus de dispositiu fora de casa, s a dir, fora del control directe de qu est passant a la Televisi. En canvi, com a element motivador marquen el fet de poder participar en el concurs tot i que no estiguem a casa, s a dir, si per algun motiu no poden estar fsicament a casa, tenen la possibilitat de participar.El mbil es pot utilitzar com a dispositiu alternatiu davant de la televisi Davant del problema que pot suposar que hi hagin diversos usuaris davant de la televisi i que tots volguessin participar en el concurs, va sorgir la possibilitat dutilitzar els diferents mbils com a comandaments a distncia. Aquest fet ajudaria a motivar la creaci de grups o sales.No hi ha diferencia entre el mbil i el mbil tctil Els usuaris no van diferenciar segons es jugus o sanalitzs el mbil amb tecles o tctil, ja que simplement es referien als dos amb el mateix concepte de mbil. Els desitjos o problemes sn els mateixos en ambds dispositius i contrriament al que pot semblar el mbil tctil no es destaca ms positivament que el mbil amb teclat. La ra s que el sistema dinteracci per teclat s mencionat com a bo i senzill, i la interacci mitjanant mbil tctil no aporta cap benefici al respecte.4.4Disseny socialitzadorEn el moment que es dissenya un concurs interactiu multiplataforma s important tenir en compte lapossibilitat socialitzadora dInternet i la capacitat daportar-li el valor afegit duna comunitat virtual.La comunitat s una plataforma ms que gestiona tot lunivers del concurs interactiu i permet unainteracci ms enll del concurs per part dels usuaris.Daltra banda, cal tenir en compte que les xarxes socials (com Facebook,...) afavoreixen la creaci decomunitats de manera automtica.26CREA-Concursos: Llibre Blanc dels Concursos Interactius 28. En lavaluaci amb usuaris del Bocamoll Interactiu surt la voluntat dels usuaris de poder no nomspersonalitzar la seva experincia personal sin de poder crear grups, lligues o sales per participar enel concurs. Els usuaris ho valoren com a element motivador per competir de forma conjunta,enriquint lexperincia individual.Es poden crear els segents elements de dinamitzaci i articulaci de la comunitat:Grups:-Jugar diferents usuaris de manera conjunta.-Permeten una creaci permanent.-Permet la possibilitat de jugar entre grups (competir).-Tant pot ser una unitat familiar, com damistat,...Sales:-Elements efmers per agrupar tant usuaris individuals com grups dusuaris.-Permeten la seva creaci davant de situacions espontnies.Lligues:-Elements permanents on els usuaris individuals o grups dusuaris competeixen entre ells.-Permet la creaci de lligues segons factors geogrfics, amistats, edat,...4.5 Disseny de costos per lusuariLa possibilitat dexistir costos associats a la participaci crea una percepci negativa en la utilitzacide les diferents plataformes del concurs interactiu. Quan parlem de costos parlem de:-Preu per participar-Preu associat al servei mbilCostos associats a adquirir els requisits tcnics per participar:-Canvi de mbil-Canvi de descodificador de la televisi-Connexi ms rpida a Internet...Per aquest motiu s important dissenyar estratgies dinteractivitat que suposin el mnim de costosper part dels usuaris/concursants.27CREA-Concursos: Llibre Blanc dels Concursos Interactius 29. 4.6 Disseny dels premisTot i que no sn determinants per a la participaci a un concurs interactiu, els premis sn un factorimportant. Quan es dissenya un concurs interactiu sha de pensar en els premis dels concursants deplat i en els premis dels concursants de fora-plat.28 CREA-Concursos: Llibre Blanc dels Concursos Interactius 30. 5 CONCLUSIONSUn concurs interactiu enriqueix lexperincia de consum televisiu del concurs, que passa a sermultiplataforma i participatiu. Aix permet que el potencial dentreteniment del concurs puguiaugmentar considerablement.Per a dissenyar un concurs interactiu de televisi s necessari tenir en compte noves consideracionsms enll de les habituals en el disseny dun concurs de televisi estndard:1. Dissenyar el concurs equilibrant els interessos de diversos dusuaris:Concursant de platConcursant de fora-plat:Els Hardcore tenen gran motivaci per participar en el concurs i percebencom a gran motivaci la competitivitat. Valoren la possibilitat de participarmitjanant un perfil.Els casual mostren un inters en participar en el concurs duna maneraespontnia i perceben com a motivaci la possibilitat de tenir unainteractivitat a la visualitzaci de la televisi. No mostren inters en el factorcompetitiu del concurs.Espectador (que no concursa, noms mira el concurs)2. Adaptar les proves i la mecnica:Fer proves amb opcions de resposta tancadesMantenir temps de resposta establerts i nics3. Fer un disseny multiplataforma del concurs, assignant a cada plataforma un valor a lexperincia interactiva. De les proves amb usuaris del Bocamoll Interactiu sextreuen les segents principals conclusions respecte al valor de cada plataforma en un disseny multiplataforma dun concurs interactiu:La televisi s valora com la plataforma principal per participar en el concurs per la seva familiaritat, la seva immersi i la seva naturalitat.29 CREA-Concursos: Llibre Blanc dels Concursos Interactius 31. Lordinador s una plataforma secundria de participaci que hauria de desenvolupar un paper principal en la gesti, en la creaci de perfils i larticulaci de la comunitat entorn al concurs. Si a lordinador hi ha lemissi de televisi, es converteix en una plataforma autnoma, no secundria.El mbil no es percep com a dispositiu de participaci per les seves caracterstiques li permeten ser una eina de consulta i complementria. Es veu com un comandament a distncia, ms que com un mitj. 4. Dissenyar el concurs tenint en compte el potencial socialitzador i de creaci de comunitats dInternet. Tenir en compte el valor afegit que aporta als concursants la creaci duna comunitat virtual al voltant del concurs (articulada de forma multiplataforma, per amb gesti bsica a travs dInternet). 5. Assegurar una identificaci individual i clara dels usuaris al concurs: que es vegi que els de fora-plat tamb estan participant. Que surtin a la tele els concursants de fora-plat.A part daquests aspectes, s important tenir en compte els segents punts transversals, extrets deles conclusions de les valoracions dels usuaris del Bocamoll Interactiu:1. Els usuaris mostren un gran inters en participar en aquest tipus de concursos interactius.2. Tots els concursos poden generar contingut interactiu perqu el concurs s, en essncia,un gnere participatiu.3. El preu s un factor determinant per la participaci. La possibilitat dexistir costos associatsa la participaci crea una percepci negativa en la utilitzaci de les diferents plataformes.4. Els premis sn un factor important per no determinant per la participaci. El concursinteractiu s atractiu per si mateix, els premis sn un elements positiu associat.5. Fiabilitat tcnica. La televisi no falla mai. Si les aplicacions interactives fallen,lexperincia de participaci al concurs s dolenta i no es vol repetir.30 CREA-Concursos: Llibre Blanc dels Concursos Interactius