Informe sobre l'estat de la Formaci Professional 2015

  • Published on
    15-Apr-2017

  • View
    201

  • Download
    4

Transcript

  • 1

    rea de Drets Socials

    Institut Municipal d Educaci de Barcelona

    INFORME

    Estat de la Formaci Professional a la

    ciutat de Barcelona 2015

    Comissi de Drets Socials, Cultura i Esports

    21 de juny de 2016

  • 2

    Introducci

    La formaci professional ha experimentat aquests darrers anys un augment important dinters per

    part de la societat i en conseqncia de matrcula tant a nivell general com especialment a la ciutat de

    Barcelona. Sha valorat aquesta formaci com un instrument especialment til en temps de crisi, no

    noms perqu t un marcat carcter finalista que permet als seus estudiants laccs relativament rpid

    al mn laboral, sin com a eina de formaci i posada al dia per a professionals que ja estaven treballant i

    tamb com a mitj de recuperaci de persones que havien quedat sense feina i daquells joves que

    havien accedit al mn laboral deixant a mig cam els seus estudis, i que amb larribada de la crisi varen

    ser els primers en ser expulsats del sistema laboral.

    En aquest informe es pretn donar una visi, una fotografia de lestat de la formaci professional a la

    ciutat de Barcelona al llarg de lany 2015; perfil dels estudiants, dades de matrcula, sortides laborals ,

    continutat dels estudis .... i tots aquells aspectes rellevants de cara a tenir una composici de lloc de

    lestat de la formaci professional a la nostra ciutat.

  • 3

    Marc de referncia: Europa i Catalunya

    Sense uns objectius clars i mesurables i sense un model deducaci, de societat i en definitiva de

    ciutadania difcilment es pot anar avanant cap al benestar social i econmic a la ciutat de Barcelona.

    Quin model de ciutat volem? Quin model formatiu es vol impulsar i quin paper pot tenir la formaci

    professional?

    Des dels organismes internacionals (Uni Europea, OCDE, UNICEF, Unesco...) sest debatent sobre el

    futur i model de les societats. La nova Agenda 2030 est reformulant els marcs terics vers a una

    societat ms inclusiva, equitativa i sostenible que redueixi al mxim les desigualtats socioeconmiques

    existents entre els ciutadans. Malgrat avanar en aquests termes, els reptes 2020 establerts en

    lEstratgia Europa 2020 continuen vigent perqu ens permeten visibilitzar quant lluny estem dassolir

    els reptes europeus marcats en el seu moment. Els principals indicadors estratgics 2020 per Catalunya

    ens mostren una realitat fora dualitzada ja coneguda: duna banda, un escenari fora positiu,

    competitiu i favorable i de laltra, un de menys favorable i que requereix duna intervenci a curt i llarg

    termini:

    El primer escenari mostra una poblaci amb una alta qualificaci amb estudis universitaris i dFP de

    grau superior capa de donar resposta a les economies del coneixement i als nous perfils

    professionals propis de les competncies del segle XXI. En aquest sentit, cal esmentar, en primer

    lloc, laposta que ha fet la ciutat de Barcelona per millorar loferta dels cicles formatius de grau

    superior (en endavant CFGS) i, per tant, per incidir en la millora de la qualificaci a nivells superiors

    de la seva poblaci i, en segon lloc, la revaloritzaci daquests cicles per part del mercat de treball,

    el qual valora la practicitat i els nivells formatius daquests estudis.

    I el segon, el duna poblaci amb una baixa o poca capacitat competitiva fruit dels seus baixos

    nivells formatius. Segons les dades de lEurostat a Catalunya el 16% dels joves dentre 15 i 24 anys

    no estudien ni treballen, el 18% de les persones dentre 18 i 24 anys no continuen la seva etapa

    formativa. Aquestes dades evidencien que un volum important de joves poden quedar exclosos del

    mercat laboral i, per tant, fora del sistema. Tamb cal destacar la taxa datur juvenil (poblaci de 15

    a 24 anys) del 42% davant del 20% de la mitjana dels estats membres, UE28.

    Davant daquesta situaci cal plantejar-se com podem millorar la qualificaci del jovent que abandona la seva trajectria formativa en un context social i econmic cada cop ms qualificat i especialitzat: cal preguntar-se quin paper pot tenir lFP i els programes de segones oportunitats davant daquesta prdua de talent. LFP ha de tenir un paper encara ms actiu davant daquest segon escenari per cal reflexionarhi per tal de poder continuar treballant en una FP de qualitat i adaptada a tots els nivells daprenentatge. En tot cas, lFP hi t un paper important i aix ho esmenta CEDEFOP en el seu informe Promoting learning for work; Education and training, skills and qualifications ara becoming prerequisites to growth and devolopment.

  • 4

    Context econmica a Barcelona ciutat

    Millora del PIB i lactivitat econmica a Barcelona ciutat

    A Barcelona ciutat sestima que el PIB ha augmentat un +3,2% respecte del 2014, desprs de millorar

    gradualment la seva evoluci al passar dun increment interanual del +2,7 el primer trimestre al +3,7%

    lltim trimestre de lany. Tots els sectors, a excepci de la indstria (-0.4%), experimenten un

    creixement positiu del PIB i ms favorable que el danys anteriors. El sector serveis mostra un major

    increment (+3,6%), seguit de la construcci.

    Quant al teixit empresarial, Barcelona compta amb 170.197 empreses a 1 de gener de 2015, de les quals

    72.314 sn amb assalariats i 97.883 sense assalariats. En lmbit de lemprenedoria, segons linforme

    Executiu Catalunya 2014 del Global Entrepreneurship Monitor, la taxa dactivitat emprenedora (TEA) de

    la poblaci resident a la provncia se situa en el 7,3% i assoleix el valor ms alt des de 2008.

    Quant als indicadors del mercat de treball, Barcelona tanca lany amb 1.027.455 afiliats; 33.943 ms que

    lany anterior, fet que suposa la millor variaci interanual (+3,4%) des de 2006. Barcelona tanca lany

    amb les taxes dactivitat (79,8%) i docupaci (69,2%) segons lEnquesta de poblaci activa superior a les

    de Catalunya, Espanya i la Uni Europea.

    (+2,2%) i lagricultura (+1,6%).

  • 5

    Oferta dFP inicial

    Ms oferta en CFGS

    Barcelona ciutat compta amb 95 centres educatius que imparteixen FP a la ciutat. Entre aquests 95, a 81

    es poden cursar CFGS i a 67 es poden cursar CFGM.

    A Barcelona es concentra el 18,3% del total de centres de Catalunya que imparteixen CFGM i el 25,7%

    dels centres que imparteixen CFGS. Aquest fet s degut en part a una relativament elevada presncia de

    centres privats i concertats a la ciutat ja que ms de la meitat dels centres dFP totalment privats de

    Catalunya (aproximadament un 55%) i un ter dels concertats subiquen a Barcelona, en contraposici al

    10% del total de pblics. Aquestes dades assenyalen Barcelona com un pol datracci destudiants (no

    noms dFP) que s vist per instncies educatives privades com a una oportunitat. Durant el curs 2014-

    2015 van cursar FP a Barcelona un total de 33.902 estudiantes dels quals 12.197 (el 36%) van cursar un

    CFGM i 21.705 (64%) un de CFGS. El 44,6% dels estudiants dFP van cursar els seus estudis a centres

    pblics, el 38,2% a concertats i el 17,2% a privats. Els alumnes de CFGS estudien ms a centres

    concertats i privats que els de CFGM (56,9% vs. 52,8%).

    Augment de la demanda

    La demanda i loferta dFP han evolucionat positivament i amb intensitat durant els darrers 4 anys. El

    total dalumnes dFP sha incrementat en 5.800 efectius, fet que significa un creixement agregat del 20%

    i anual del 5%. Els estudiants de CFGS sn els que han incrementat ms el seu nmero (4.600) i

    representen per si sols el 79% de lincrement destudiants dFP a la ciutat. Per altra banda, tamb es pot

    observar que els estudis de Batxillerat segueixen una tendncia molt diferent als estudis dFP ja que, tot

    i que augmenta el volum destudiants, ho fa en nmeros molt inferiors.

    Motius que expliquen aquest augment de la demanda:

    Per una banda, molts dels estudiants dFP (42,26%) que finalitzen els seus estudis decideixen seguir

    estudiant algun altre itinerari vinculat a lFP.

    LFP s una opci cada cop ms vlida per a ms individus en edats no tpiques destudiant dFP per

    qualificar-se o requalificar-se.

    En poques delevat atur molts individus accedeixen de nou a estudis secundaris.

    El mercat de treball actual i el sistema productiu sn ms competitius i especialitzats que mai, fet

    que comporta que per accedir a un lloc de treball shagin incrementant els requeriments formatius

    per part de les empreses.

    Aquest increment dalumnes ha estat suportat en gran part pels centres concertats i privats, ja que

    daquests nous 5.800 alumnes dFP, uns 3.600 (el 62% dels nous estudiants) cursen els seus estudis a

    centres concertats i privats.

  • 6

    Oferta dFP a Barcelona Centres dFP segons titularitat per districtes

    Alumnes dFP a Barcelona

    Evoluci alumnat (%), 2010-11/2014-15

    Perfil de lalumnat

    Hi ha rols de gnere en lFP

    El 43,4% de lalumnat dFP a Barcelona s femen en front el 56,6% mascul, diferncia que sha

    accentuat lleugerament den el curs 2010-11, on la matrcula femenina significava el 44,1%. Les xifres

    per sexe varien notablement segons la famlia professional (a imatge personal el 95% dels matriculats

    sn dones i a administraci i gesti i serveis socioculturals i a la comunitat representen el 84%, en canvi

    en la famlia dinformtica i comunicaci i fabricaci mecnica el 92% i el 97% respectivament sn

    homes). Aquestes proporcions tamb canvien en funci de si observem CFGM o CFGS: hi ha ms

    presncia de dones als CFGS que als CFGM (46,3% i 38,2% respectivament). Aix doncs, encara existeix

    una relaci de gnere entre la famlia professional i locupaci, aquesta sovint associada al rol femen o

    mascul.

    LFP amplia edats

    Les edats difereixen segons si lalumne cursa CFGM o CFGS ja que laccs als estudis es comencen a

    edats diferents. Els CFGM es poden iniciar amb 16 anys i els de CFGS amb 18. En tot cas ledat mitjana

    dels alumnes de CFGM s de 20,8 anys i la dels CFGS de 23,2. Aquestes dades ens indiquen que els

    estudis dFP sn una opci cada cop ms vlida per a un ventall de poblaci ms mplia i que s

    valorada com una opci de requalificaci professional.

  • 7

    Vies daccs: ESO i Batxillerat

    El 70% dels alumnes de CFGM han accedit a aquests estudis via ESO i el 51% dels alumnes de CFGS han

    accedit als estudis via Batxillerat.

    Perfil de lalumnat dFP

    Famlies professionals i titulacions

    Sanitat, Serveis a les persones i Informtica i comunicacions les ms demandades

    Els estudis dFP sorganitzen en famlies professionals. A Barcelona hi ha una oferta de 22 famlies

    professionals (LOE + LOGSE) que aglutinen un total de 117 titulacions, 40 de grau mitj i 77 de grau

    superior. Aix doncs, apreciem que hi ha ms diversitat destudis en els CFGS (21) que en els CFGM (19).

    Les famlies professionals amb ms alumnes sn: sanitat, serveis a les persones i informtica i

    comunicacions. Aquestes famlies professionals agrupen el 37% del total dalumnes dFP. Per contra, les

    famlies professionals amb menys alumnes sn: seguretat i medi ambient, fusta moble i suro i edificaci i

    obra civil. Aquestes famlies professionals agrupen el 1,2% del total dalumnes dFP.

  • 8

    Connexi entre matrcula i sectors econmics estratgics de Barcelona

    Prenent com a referncia els sectors econmics estratgics de Barcelona, reflex de la diversificaci de

    lactivitat econmica de la ciutat i caracteritzats pel fet de ser sectors tant emergents com consolidats,

    assenyalats com els motors de desenvolupament actual i futur de Barcelona, sha elaborat una

    concordana entre aquests sectors estratgics i el volum de matrcula dFP que sassocia. Aquesta

    informaci t lobjectiu de valorar fins a quin punt loferta dFP sajusta de cara a donar una resposta als

    sectors econmics cridats a ser font de nova ocupaci.

    Les dades assenyalen que la matrcula dFP est molt adaptada a certs sectors econmics estratgics tals

    com medicina i salut, TIC , turisme i mdia, sectors, sobretot Turisme i Sanitat, molt consolidats a la

    ciutat.

    En el cas dels sectors estratgics agroalimentari, medi ambient, mobilitat i aeronutica i logstica i

    transport de mercaderies la matrcula dFP relacionada presenta volums ms baixos. Val a dir que s

    precisament en aquests sectors que cal un treball ms intens per nodrir de professionals a sectors

    emergents que demandaran paulatinament ms treballadors qualificats en els seus camps.

    Val a dir que la matrcula dels CFGS est millor adaptada als requeriments dels sectors estratgics de la

    ciutat.

    Contrast oferta i demanda de cicles

    Major demanda en centres pblics

    Al primer curs dFP els centres sostinguts amb fons pblics (centres pblics i concertats) reben un total

    de 19.258 demandes de places a primer curs. Daquestes demandes el 73% sefectuen a centres pblics i

    un 27% a centres privats mentre que loferta de places de primer curs es localitza en 59% centres de

    titularitat pblica i en un 41% en centres concertats. Aquestes dades apunten a diversos fets: duna

    banda, els futurs alumnes prefereixen pre inscriures majoritriament en centres de titularitat pblica;

  • 9

    de laltra, lescola concertada rep fluxos importants dalumnes que no han aconseguit plaa a lFP

    pblica.

    De fet, si analitzem les dades brutes de preinscripci sobserva que mentre existeix un dficit estructural

    (i histric) de places pbliques, que actualment ascendeix a 5.471 places, a lescola concertada es dna

    un excedent de places no cobertes de gaireb 800 places.

    Aquestes dades no apunten a que a

    Barcelona hi hagi un dficit de places dFP, el

    fet que existeixin places dFP concertades

    vacants aix ho apunta. Aquestes 4.675

    sollicituds no cobertes poden haver derivat

    en matriculacions a lescola privada (de la

    qual no hi ha disponibilitat de dades

    pbliques de preinscripci), en altres cursos

    formatius, casos dalumnes que no

    aconsegueixen el ttol corresponent per

    finalment matricular-se, alumnes que shan

    matriculat a varis tipus destudis, com per

    exemple a Batxillerat i alhora a CFGM, i que,

    finalment, han optat pels estudis no

    professionalitzadors, o tamb pot ser que en

    el darrer moment no hagin formalitzat la

    matriculaci per algun altre motiu.

    Places a indstries no cobertes

    Al primer curs dFP els centres sostinguts amb fons pblics (centres pblics i concertats) reben un total

    de 19.258 demandes de places a primer curs. Daquestes demandes el 73% sefectuen a centres pblics i

    un 27% a centres privats mentre que loferta de places de primer curs es localitza en 59% centres de

    titularitat pblica i en un 41% en centres concertats. Aquestes dades apunten a diversos fets: duna

    banda, els futurs alumnes prefereixen pre inscriures majoritriament en centres de titularitat pblica;

    de laltra, lescola concertada rep fluxos importants dalumnes que no han aconseguit plaa a lFP

    pblica.

  • 10

    Tamb cal tenir en compte que no tots els cicles tenen un equilibri similar entre oferta i demanda,

    generant aix una situaci que sovint no es correspon amb molts casos particulars de cicles o famlies

    professionals amb ofertes i demandes molt descompensades.

    Millora de locupabilitat

    LFP, i en major mesura des del desplegament de

    lFP en alternana, amb la modalitat dual1,

    permet adquirir els continguts curriculars a laula i

    aplicar-los en els centres de treball. Alhora, lFP

    est adaptant els continguts formatius a les

    necessitats del teixit productiu de la ciutat de

    Barcelona. Aquestes orientacions i adaptacions

    curriculars sn el segon element que contribueix a

    incrementar les probabilitats de trobar feina

    vinculada amb els estudis i alineada amb les

    necessitats de lempresa. Per ltim, per no

    menys important, cal parlar de la mobilitat

    internacional dels estudiants dFP, tercer element

    que contribueix a millorar els nivells dinserci

    dels graduats en FP.

    La trajectria laboral dels graduats en FP

    Els graduats en CFGS tenen bons nivells dinserci

    El pes dels emprenedors es desconeix per en termes globals bona part dels graduats professionals

    opten per a inserir-se per compte daltri.

    Les dades de lEnquesta dInserci laboral dels recentment graduats a Barcelona mostra que el 44,3%

    est treballant o treballant i estudiant al cap de 6 mesos dhaver-se graduat, el 42,3% continua estudiant

    i noms un 13,4% declara estar a latur. La principal via dinserci lany 2015 i tamb en els darrers anys

    s la xarxa personal en gaireb un 26% seguit de lautocandidatura i lempresa de prctiques s la

  • 11

    tercera via (22% entre els CFGM i un 17% en els CFGS). Un aspecte important que cal esmentar s el fet

    que el 67% dels recentment graduats en un cicle mitj est treballant dall que ha estudiat i en el cas

    dels graus superiors el 64%.

    La contractaci entre els graduats en FP sha mantingut estable des de lany 2007 (entorn al 14% de les

    contractacions totals) i aquest any 2015 shan recuperat els nivells de contractaci dabans de la crisi

    econmica. Ara b, sobserven tendncies rellevants que cal esmentar: la tendncia creixent de la

    contractaci de les persones amb estudis superiors, tant graduats dFP-CFGS com universitaris i

    postuniversitaris, i tamb de les persones amb estudis generals bsics. En contraposici els nivells

    intermedis dFP-CFGM i batxillerat experimenten una tendncia negativa. Aquesta doble tendncia

    mostra la polaritzaci del mercat de treball i que ve confirmada pel menor percentatge de temporalitat

    dels dos extrems: les persones amb estudis universitaris (83%) i amb estudis primaris (85%).

    Les persones amb estudis de CFGS i universitaris millor nivells docupaci

    Les dades de lEPA pel primer trimestre de lany 2016 ens mostren que a un major nivell formatiu li

    corresponen uns majors nivells docupaci i, per tant, menors nivells de desocupaci; mentre les

    persones amb estudis superiors, tant dFP de grau superior com universitries i postuniversitries tenen

    unes taxes datur del 9% les persones amb altres nivells inferiors se situen en valors datur del 15% i el

    25%. Aix doncs, cal esmentar que el mercat valora les persones amb estudis superiors i entre elles

    sinclouen les persones que han cursat un CFGS.

    Ofertes de feina vinculades a lFP

    Poca concreci en els requeriments de les ofertes laborals

    El Portal de Feina Activa va registrar un total de 32.652 llocs de treball ofertats a la provncia de

    Barcelona, dels quals si observem les dades per nivells formatius apreciem que un 29,3% no

    especifiquen el nivell formatiu, un 30,1% requereixen professionals amb estudis primaris, un 27,5%

    estudis secundaris i noms un 13,1% estudis postsecundaris.

    Ara b, si apreciem la distribuci segons la classificaci catalana docupaci apreciem que les vacants

    sn clarament identificades amb alguna de les famlies professionals que ofereix la formaci

    professional: els empleats doficina, els administratius respondria a la famlia dadministraci i gesti de

    lFP, treballadors de restauraci a la dindstria alimentria, els operaris, installadors, etc. a la

    dinstallaci i manteniment.

  • 12

    Continuaci destudis

    Ms de la meitat opten per continuar estudiant,

    menys que al 2010

    Un 56% dels recents titulats en FP lany 2015

    continuen estudiant. Entre els titulats de CFGM i

    de CFGS hi ha diferncies en aquest aspecte,

    mentre que entre els de CFGM continuen

    estudiant el 66% dels titulats, entre els de CFGS

    aquesta xifra representa el 52%. Respecte lany

    2010 (quan la xifra selevava al 60%) saprecia un

    canvi de tendncia: sha incrementat el pes dels

    recentment graduats que opten pel mercat de

    treball (ja sigui perqu treballen o perqu estan en

    recerca de feina) en detriment dels que continuen

    estudiant.

    La preinscripci a la universitat sha incrementat des de lany 2007

    El 2015 ha estat lany en qu ms alumnes dFP, 8.636 en total, han efectuat una preinscripci a la

    universitat. Aquesta xifra representa el 17,5% del total de persones preinscrites a estudis universitaris a

    Catalunya.

  • 13

    Abandonament

    Els estudiants de CFGM tamb abandonen

    Actualment, no es precisen dades pbliques de lAEP a la ciutat de Barcelona i tampoc es pot extrapolar

    a partir daltres fonts estadstiques per resultar no representatives. LAEP a Catalunya ha estat molt

    favorable en els darrers 5 anys, reduint-se del 29% al 19%, el que significa una reducci dun ter.

    En termes dFP hi ha un major abandonament entre els CFGM (37%) que no pas entre els CFGS (13%).

    Programes de formaci i inserci

    A Barcelona durant el curs 2014-15 van cursar un

    programa PFI un total de 1.513 joves. Aquesta xifra

    reflexa un augment significatiu des del curs 2007-

    08 daquest alumant doncs 367 joves van cursar

    aquest tipus dopci formativa. Aquesta evoluci

    no significa necessriament un augment del

    collectiu de joves que abandonen de manera

    preco el sistema educatiu sin ms aviat la

    creaci de nous recursos per part de lAjuntament

    per atendre les necessitats daquest collectiu que

    es van deixar doferir per altres administracions

    fruit de la conjuntura de crisi econmica dels

    darrers anys.

    Formaci contnua

    Les dones es requalifiquen ms

    Al 2015 18.811 alumnes van cursar alguna tipologia

    de curs de formaci contnua a Barcelona.

    Daquests alumnes el 57,5% van ser dones i les

    edats ms comunes han estat entre els 31 i 50

    anys, essent la mitja dedat de participaci de 40,8

    anys. Aquest fet sexplica sobretot per la funci

    requalificadora i de reciclatges de continguts per

    un sector de poblaci que fa anys que es fa fora

    dels centres de formaci.

  • 14

    Recomanacions

    A continuaci es proposen tot un seguit daccions per tal de dinamitzar i promocionar la formaci

    professional a la ciutat de Barcelona. Cal esmentar que aquestes propostes shan plantejat des de la

    perspectiva conjuntural i possibilista i no shan incls les recomanacions ms de tipus sistmiques.