Grans runes de tarragona

  • Published on
    01-Nov-2014

  • View
    144

  • Download
    2

DESCRIPTION

Desastres patrimonials i/o urbanstics a la Ciutat de Tarragona recopilats per la CUP

Transcript

  • 1. 1. Institut de Bonavista: 2.Projecte del cam de la Coma: 3. CEIP Ponent: Grans Runes de Tarragona GR Les grans runes de Tarragona s laplec dindrets que reflecteix algunesdelesdebilitatsdunmodeldeciutatquenoensagrada. Els partits poltics que han governat el consistori tarragon durant ms de trenta anys (PSC, CiU, PP i ERC) sha omplert la boca amb grans projectes: un centre dinterpretaci del mn jueu a Ca la Garsa o un centre deducaci ambiental i dinterpretaci del patrimoni natural de Tarragona a la Quinta de Sant Rafael per fins al moment trobem un bon grapat dedificis abandonats, edificis enrunats, edificis tancats. Aquest llibre aplega trenta grans runes. Sn indrets del patrimoni histric i monumental que estan en un procs de degradaci i abandonament,comelpoblatmedievaldelsMongons;indretsproducte del malbaratament dels recursos econmics, com laparcament Jaume I; indrets marcats per una gesti poltica desastrosa, com en el Mercat Central o les oficines de lOMAC de la Rambla Nova; indrets que sn purarunaarquitectnicaenellsmateixos,comlaPlataformadelaplatja del Miracle i, finalment, uns altres llocs que reflecteixen les retallades en serveis pblics: escoles i centres sanitaris tancats i barrats o en una situaci devident precarietat. Som conscients que no hem posat totes les runes possibles i de ben segur vosaltres podrieu afegir-ne unes quantes ms, potser fins i tot, ms evidents que les nostres. Nosaltres, des de la CUP, noms volem que aquest llibre us ajudi reflexionar sobre lestat de la nostra ciutat, sobre les decisions que han pres les administracions pbliques i, en particular, lAjuntament de Tarragona, de destinar quantitats de diners a unes intervencions o unes altres. El control sobre la gesti pblica, sobre els usos als quals destinen les partides pressupostries, compet a totes les persones. Nosaltresestemafavordelademocrciadirecta,dunademocrciams participativa perqu siguin els seus ciutadans els qui puguin decidir en major mesura com volen que sigui la seva ciutat. Si hem estat capaos dobrir aquest debat en relaci al model de la nostra ciutat ja ens donem per satisfets. CUP de Tarragona Edificiquevaacollirlinstitutdesecundria fins que es va traslladar a lIES Coll Blanc. Desprs shi ubic lescola dadults fins que es trasllad al barri de Riuclar. Des daleshores est abandonat, hi han robat diverses vegades i shi ha calat foc. Projecte de regeneraci paisatgstica del cam de la Coma, situat entre Campclar i Bonavista, anunciat per lAjuntament el 2010. Noms shi ha habilitat una petita zona de pcnic, sha enjardinat i shi ha instalat mobiliari urb i infantil just a sota dunes torres dalta tensi. Escolaquesubicdemaneraprovisionalen barracons en uns terrenys de lAjuntament a lavinguda Tarradellas. Anys desprs els infants encara estan en barracons i no hi ha data per a la construcci de la nova escola. On hi ha els barracons sha de construir el complex esportiu per acollir els Jocs del Mediterrani. Situada al polgon de les Gavarres, va ser lantigacomissariadelsmossosfinsel2011. Es va plantejar ubicar-hi provisionalment lEscola Oficial dIdiomes, malgrat haver- hi els calabossos al soterrani. Ledifici, de tres plantes, s de la Generalitat, i el solar s de lAjuntament. Es troba abandonat. 4. Antiga comissaria de les Gavarres: 5. Esglsia dels Mongons: Antic poble dels Montgons situat a la riba dreta del Francol, a tocar amb el polgon Riuclar. Entre les restes hi ha un castell del s. XII, lesglsia romnica de Sant Juli de Montgons i diversos murs dantics habitatges. Ha patit diverses espoliacions i presenta un estat totalment daband. 6. Mas de lngel: Finca que havia estat la residncia destiu dels germans Puig i Valls. Es coneix amb aquest nom perqu t un monlit dun ngel en record als morts de la Guerra del Francs. Les edificacions estan totalment ensorrades i en un estat lamentable. No hi ha prevista cap actuaci ni cap projecte. La nova construcci esportiva shavia dafegir a la ja existent zona esportiva de Sant Pere i Sant Pau. El nou espai, de 1.573 m2, havia dacollir diversos gimnasos, una sala de rehabilitaci i una sala de benestar integral. Des de lexposici de fotos virtuals feta al maig del 2011 no se nha sabut res ms. 7. El projecte esportiu de Sant Pere i Sant Pau: 8. Mas Mallol: Situat al cam de la muntanya de lOliva. Ara s municipal, per antigament era la casa destiueig duna famlia tarragonina fins que es convert en lescola Pax. Desprs va acollir lescola Olga Xirinacs durant 3 anys, fins que la Generalitat decid tancar-la. Des del 2011 el mas s buit. 9.Escola de les Dominiques: Ubicada al carrer dAntoni Rovira i Virgili. LAjuntament ladquireix a canvi de tres solars a la zona de llevant. Dos dels terrenys havien de ser zona verda per al barri, per seran urbanitzables perqu lescola catlica pugui treuren un benefici per a la construcci del nou centre. Hi aniran les oficines de serveis socials. 10.Antiga Facultat de Lletres: Havia acollit lantic colegi de la Salle i desprs va ser la seu de la Facultat de Lletres de la URV fins que va passar a mans de lAjuntament. A les dues primeres plantes hi ha dependncies de la subdelegaci del Govern espanyol, tot i que lAjuntament ja li va cedir a la subdelegaci un terreny per a aquest s a la zona de Joan XXIII. 11. Complex Sant Jordi: Situat a lavinguda dAndorra, eren les instalacions esportives de la Residncia Universitria Sant Jordi. Es va tancar el 2004, i el 2009 senderroquen el pavell poliesportiu i les piscines. Hi estava projectat un poliesportiu, un hotel balneari, un solrium Al solar hi aparquen cotxes dalguns treballadors de la Generalitat. 12. La casa dels Mestres: Blocdepisosmunicipalsconstrutel1945 per acollir funcionaris que exercien de mestres a la ciutat. LAjuntament obliga els llogaters la majoria, gent gran a marxar per poder fer una permuta amb el Corte Ingls, en la qual hi perd metres, i amb un canvi de normativa urbanstica permetlainstalacidelcentrecomercial. Antiga casa de Rafael Puig i Valls, enginyer forestal que va impulsar el 1898 la Festa de lArbre. LAjuntament hi volia fer un centre dinterpretaci de la natura. No shi ha fet mai cap actuaci. Segueix tancat. 13. Quinta de Sant Rafael: 14. La Tabacalera: Antiga fbrica tabaquera situada al passeig de la Independncia. Ladquir lAjuntament el 2008 a canvi duna permuta amb lEstat. Dels 60.000 m2 noms se nutilitzen uns 6.000. Ha dacollir la Ciutat Judicial, el Museu Nacional dArqueologia, un Centre dArt, la Biblioteca Pblica De moment, la major part de ledifici segueix abandonat. 15.Antiga seu del Club Nutic: Seu del Club Nutic de Tarragona situat a la crulla del moll de costa amb el de Pescadors. El 1930, la riuada de Sant Lluc el va destruir i sen va construir un de nou que tamb pat greus desperfectes a causa de laviaci feixista durant la guerra. El 1999, lespeculaci martima de lAutoritat Porturia per la construcci del Port Trraco el fan desaparixer. 16. Chartreuse: Antiga fbrica txtil situada a la plaa dels Infants. El 1902 ladquireixen els cartoixans, on comencen a elaborar Chartreuse. El 1991 lespai passa a mans de la Generalitat. Dels 9.000 m2 , 6.000 els ocupa des del 2013 lEscola Oficial dIdiomes, per a la resta despai (3.000 m2 ) no hi ha prevista cap utilitat ni cap intervenci. 17.Teatre Rom de Tarragona: Construt en poca de lemperador August i redescobert al segle XIX. Situat al carrer dels Caputxins. s Patrimoni de la Humanitat i no s visitable. 18.Antiga seu Autoritat Porturia: Situada al moll de Costa. Edifici construt entre els anys 1978 i 1980 per acollir la seu de lAutoritat Porturia. El 2008 es tanca per problemes estructurals. Des daleshores es debat si senderroca o si se li dna algun s. Mentrestant, roman tancat. Obra de larquitecte Josep M. Pujol, situat a la plaa de Corsini i inaugurat el 1915. El 2007 estrasllada a una carpa provisional per poder ser rehabilitat, la qual cosa suposa una despesa important per als paradistes. Les obres havien de durar quatre anys, per desprs de set anys el projecte sha redut i el finanament de 8 milions deuros proms pel Partit Popular no arriba. 19. Mercat Central: 20. OMAC: Oficina Municipal dAtenci Ciutadana situada a la Rambla Nova, 59. Ledifici de vuit plantes es va llogar el 2002 per ubicar les dependncies municipals sense contemplar possibles edificis propis. Actualment sestan pagant 35.000 de lloguer al mes. 21. Banc dEspanya: Edifici del 1928 situat a la Rambla Nova. El banc tanca el 2003, i el 2010 ladquireix lAjuntament mitjanant una permuta per uns terrenys a la zona de Joan XXIII. Es preveu que sigui un centre dinterpretaci de la Trraco romana i la seu del Patronat Municipal de Turisme. No sen sap res des de 2011. Edifici de 1.184 m2 situat al carrer de Lpez Pelez. El 2012 lAjuntament ladquireix a canvi dun solar a la zona de Joan XXIII i el pagament de 780.000 . Est previst que shi facin pisos de protecci oficial. De moment han tapiat totes les portes i les finestres per evitar robatoris de ferralla i coure. 22. Antiga comandncia de la Gurdia Civil: 23. Ca la Garsa: Forma part del call jueu (plaa dels ngels). Entre el s. XIII i XIV havia estat un edifici pblic; podria tractar- se duna sinagoga. A principis del s. XXI senderroca per construir-hi un bloc de pisos, per es paralitza per la intervenci dels vens. Noms sen salven alguns arcs. Shi volia fer un centre dinterpretaci del mn jueu. Est tancat. 24. Prquing Jaume I: Situat a la plaa de lEscorxador, on hi havia lEscola Jaume I construda damunt de lantic quarter del Carro i del convent dels carmelites descalos. El 2003 senderroca lescola per donar pas a un prquing inteligent. De moment lAjuntament porta gastats ms de 30 milions deuros amb aquest prquing que continua tancat. Situada al passeig de Torroja, damunt del baluard de Sant Jeroni. Acull un centre sociosanitari fins que les competncies de sanitat passen a la Generalitat. Es tanca el 2009 i sadjudica lelaboraci dun projecte de rehabilitaci per un valor de 283.000 . Des daleshores no se nha sabut res ms. 25. Residncia Casablanca: 26. Hostal del Sol: Construt als anys cinquanta del segle XX al passeig de Sant Antoni damunt del baluard de Sant Climent. Desprs de trenta anys daband, excepte lany que fou un centre social ocupat, lAjuntament el compra per 1,7 milions deuros i lenderroca el 2008 per fer-hi un parc. Des del 2011 s una zona blava daparcament. Actualment el solar est en venda. 27. Fort de la Reina: Fort construt com a defensa de les tropes borbniques durant la Guerra de Successi i situat al passeig Rafael de Casanova. El 1990 shi va deixar construir un restaurant. Desprs de dinou anys de litigis, ledifici recupera lestat originari amb una despesa de 643.000 que avana lAjuntament. En dess des de 2011. Gran runa de formig construda el 2001 davant de la platja del Miracle amb un cost de 7,7 milions deuros. El juliol del 2013 es tanca al pblic pel seu deteriorament: la reparaci costa 100.000 , i lAjuntament i el Govern dEspanya no es posen dacord sobre qui els ha dassumir. 28. Plataforma de la platja del Miracle: 29.El preventori de la Savinosa: Centre construt el 1928 situat entre la Savinosa i lArrabassada. Obra de larquitecte Francesc Monrav per acollir malalts de tuberculosi. Va tancar a la dcada dels setanta del segle XX. LAjuntament i la Diputaci no es posen dacord per donar-li una utilitat: Parador Nacional, Centre dEstudis del Mar Est tancat des de fa quaranta anys. 30.Ciutat de Reps iVacances: Situada a lantiga carretera N-340. Era un complex de vacances construt el 1957 per a famlies membres del Sindicato Vertical, a lestil de les residncies de vacances que Hitler constru per als membres del partit nazi al mar del Nord. El 1980 ladquireix la Generalitat i el 2011 la tanca. Es parla de convertir-la en una residncia.
  • 2. 1 2 3 7 8 9 21 27 10 22 1112 13 19 25 14 26 20 15 16 28 17 29 23 18 30 24 5 6 St. Salvador i St. Ramn Bonavista Barris de Ponent St. Pere i St. Pau Tarragona Centre 4 Des de la CUP, volem informar que aix que teniu a les mans no s un mapa dels carrers de Tarragona. I no ho s, perqu no hi sn representats tots els carrers de la ciutat. En aquest tros de mapa hi trobareu a faltar tots els barris de Llevant (Cala Romana, Boscos, El Pinars, Florimar, l Escorp, la Punta de la Mra...) els que es troben al voltant de i Sant Pere i Sant Pau (Terres Cavades, Rodolat del Moro...), nuclis habitats del litoral (la Savinosa, la Llarga...), els diferents polgons, aix com els antics municipis de Monnars, Tamarit i Ferran. Aquest, s un mapa de denncia, i s per aix que en aquesta primera edici per motius despai, dificultats tcniques i pressupostries noms hi surten representats aquells nuclis poblacionals on shi ubica alguna runa. Per tot aix esperem no ferir sensibilitats pels barris que no hi figuren.