Llibre Festes Patronals Antella 2013

  • Published on
    21-Jun-2015

  • View
    887

  • Download
    1

DESCRIPTION

Llibre de les Festes Patronals d'Antella 2013.

Transcript

  • 1. 1 F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3 Antella FesTers2013 Antella

2. 2 Sumari EDITA: Festers Antella 2013. COLLABORA: Ajuntament dAntella i CILIM Associaci Cultural dAntella. PORTADA: Anna Noguera Escalera. FOTOGRAFIA: Jose Maria Mern Serrano i Yolanda Gorris Miquel. MAQUETACI i IMPRESSI: Blauverd. 3 - 4 - 6 - 8 - 10 - 12 - 14 - 16 - 18 - 27 - 34 - 35 - 37 52 - Portadella Santssim Crist de lAgonia Salutaci Alcaldessa Salutaci Sr. Cura Salutaci Festers 2013 Agrament als nostres pares Quan rem menuts Actes per al poble Damets i Festers Programa dActes Festers de fa 50 anys Festers de fa 25 anys Col.laboracions Guia Comercial 3. 3 F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3 Antella FesTers2013 Antella 4. 4 SanTssimCrisT de lAgonia 5. 5 F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3 Antella AL SANTSSIM CRIST DE LAGONIA Antella a tu et venera amb orgull i grandesa per ser el fill de Du que ens empara i encoratja Qui no haja mirat la teua cara murmurant una oraci. Qui no contempla les teues ferides i sompli democi Al saber que per nosaltres sofrires una gran passi per a protegir al mn de tanta injustcia i traci En la creu est el teu cos mort i crucificat i tots els antellans aclamem al nostre Santssim Crist de lAgonia VISCA EL SANTSSIM CRIST DE LAGONIA! ALSANTSSIMCRISTDELAGONIA 6. 6 Alcaldessa dAntella Amparo Estarlich Martorell 7. 7 F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3 Antella Benvolgudes venes i vens dAntella, Com cada any per estes dates ens disposem a celebrar les nostres festes patronals. Com a alcaldessa em dirigisc per primera vegada a vosts des deste llibre de festes, i ho faig amb la satisfacci dexercir lAlcaldia en la mesura que este crrec s un servici al poble. I quin bon servici comenar per les festes, perqu les festes patronals sn uns actes del poble i per a totes i tots, per a totes les edats, tant per a jvens com per a majors. Per a banda deixa satisfacci, encare el meu comproms des de la Casa del Poble amb la illusi de qui comena una responsabilitat com esta, per tamb, i sobretot, amb la confiana que dna lexperincia dhaver sigut ja, durant 6 anys, regidora en el nostre consistori. Vull remarcar el que he dit anomenant la Casa del Poble, perqu lAjuntament s la casa i el lloc com de tots els que compartim la residncia i les vivncies en este municipi, xicotet per amb un encant que ja el voldrien moltes poblacions ms grans o amb ms servicis. I deixe encant ens hem daprofitar per a viure a gust i en alegria i bona harmonia. Les festes sn uns dies per a disfrutar, per a gaudir en companyia dels amics, de la famlia i dels que ens visiten. Antella s un espai ideal per a loci, el nostre Assut s un paratge com el millor que puga haver, sobretot en lestiu, quan tamb celebrem les festes patronals. Les celebracions sn actes en qu es commemora alguna cosa que considerem dimportncia, i nhi ha de tota classe, per les festes locals sn el retrobament dun poble amb ell mateix, de manera ldica, desinteressada i cmplice en unes manifestacions i en uns actes que sn per a tots i totes, des dels espectacles que organitzen les festeres i els festers, fins a les processons, passant pels actes culturals, esportius i doci en general i, per descomptat, pels focs dartifici. Enguany tamb tenim Comissi de Festes, un grup de xiques i xics que ens han preparat un variat i divertit programa fester, del qual tot el poble disfrutar. Espere que cundisca lexemple i tots els anys tinguem el grup de jvens disposat a divertir el poble i divertir-se ells.Vull, des de la responsabilitat que em toca, i en nom de lAjuntament, felicitar les Festeres i Festers de 2013 dAntella per la seua participaci i pel treball que estan fent per tal que tinguem unes festes ben plaents. I vull, tamb, felicitar les mares i pares destos jvens pel suport que han donat i donen a les seues filles i fills per a organitzar les festes. I acabe estes primeres paraules com a alcaldessa, des del llibre de festes, invitant el poble i visitants a participar dels actes preparats, a divertir-se, i a trobar-se com a venes i vens en uns dies tan singulars i tan identificadors com sn les nostres festes patronals del Crist de lAgonia. Amparo Estarlich Martorell Alcaldessa dAntella LAlcaldessa Salutaci de 8. 8 ESGLSIA Purssima Concepci 9. 9 F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3 Antella Cura Prroco Pedro Antonio Garca Garca Ya se acerca el calor, nuestro pueblo comienza a llenarse. Los barracones ya se ven repletos: por las noches un bocadillo y a cenar. En la Azud de Antella ya hay baistas. Se nota un am- biente veraniego. Los festeros van repartiendo el sobre para recibir un donativo. Todo esto quiere decir que ya se acercan las fiestas de Antella, en honor al Santo Cristo de la Agona, patrn de nuestro pueblo y por tanto modelo y gua espiritual del mismo. Os deseo las disfrutis en felicidad, compartindolas con vuestros familiares, amigos y vecinos. La vida de Jesucristo debe impulsarnos a fomentar la cultura del amor, como tantas veces, insiste el Papa, en los distintos ambientes en los que nos desenvolvemos: familia, trabajo, vecindad, ocio, etc. En este ao que nos encontramos el Papa Benedicto XVI convoc el ao de la fe. Porque no debemos olvidar que el da de nuestro bautismo se nos regal la F en Cristo y esta Fe nos lleva a la vida eterna. Siempre y cuando no apostatemos de ella y sigamos creyendo en Jesucristo. Tambin en este ao ha ocurrido algo sorprendente en la Iglesia que no ocurra desde haca muchos siglos: que un Papa dimi- tiera. En la Historia de la Iglesia han sido pocos los casos de dimisin del Pontfice. Uno de los ms clebres fue el de Benedicto IX, elegido en 1.032. En 1.294 Pietro del Morrone, un anciano de 80 aos, eremita benedictino fue elegido Papa el 5 de julio de 1.294, consagrado solemnemente el 29 de agosto del mismo ao tomando el nombre de Celestino XII, el veneciano Angelo Correr, quien se retir en 1.415, dos aos antes de morir. La renuncia del Papa Benedicto XVI al pontificado de la Iglesia catlica fue anunciada por l mismo el 11 de febrero de 2.013, y fue efectiva el 28 de febrero, a las 20:00 horas de Roma. El 13 de marzo, el argentino Jorge Mario Bergoglio es electo Sumo Pontfice adoptando el nombre de Francisco, primer papa latinoamericano de la historia. Pero volvamos a nuestras fiestas. Os invito a todos a participar en ellas con espritu alegre y solidario, acogiendo fraternalmente a cuantos puedan acercarse en estas fechas a nuestro pueblo. nimo Festeros que ya os queda poco. Espero que no decaigis y os encontris con la ayuda de todos, para poder llevarlas adelante; que vuestra fiesta sea la de todos y que cuando nos encontremos diviertindonos (pero con trellat) recordemos que a Jess le gusta vernos felices. Que nuestro encuentro sea con Cristo resucitado. Pido al Santo Cristo que interceda por todas las familias y vecinos de Antella. Que el Seor derrame su gracia y bendicin sobre cada uno de nosotros en estas Fiestas Patronales y nos llene de su amor. Felices Fiestas a todos! Sr.Cura 10. 10 FesTers 2013 11. 11 F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3 Antella SALUDA FESTERS DEL2013 Benvolguts vens i venes del poble dAntella, un any ms han arribat les festes del nostre patr, el Santssim Crist de lAgonia, tan esperades per a tots. Aquest any nosaltres, un grup de joves, els quals molts ens consideren xiquets, ens hem encarregat dorganitzar les festes amb tota la il.lusi, esfor i dedicaci possible. Ha sigut un any molt dur amb molts obstacles i inconvenients, per tamb amb mol- tes alegries i satisfaccions.Tot per a aconseguir les festes que es mereix aquest poble. Com no, ens han criticat molt, per com digueren uns festers anys enrere, mai plou al gust de tots. Per aix hem fet all que ens ha paregut correcte. No menys, hem dagrair a tots els vens i venes dAntella, tota la col.laboraci i ajuda que ens han proporcionat durant aquest any per a fer possible aquestes festes. Demanar per anticipat disculpes per les molsties ocasiona-des a tots els vens i venes, que a causa de les festes els puga alterar la seua vida quotidiana, i agrair-los la seua pacincia i comprensi. I per a concloure, desitjar a tot el poble que disfruten al mxim les festes i que parti- cipen en totes les activitats que hem organitzat amb molta estima. VISCA ANTELLA, LES FESTES I ELS FESTERS DEL 2013!! 12. 12 Els nostres Pares 13. 13 F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3 Antella AGRAMENT PER A ELLS Fem aquest escrit per a donar les grcies per el recolzament dels pares, mares i familiars que sempre heu estat al nostre costat quant vos hem necessitat. Grcies per la vostra col.laboraci i presncia en els esdeve- niments que hem realitzat per al poble. Per ser sincers amb nosaltres, en les vostres opinions tant si foren bones com males. Per transmetrens la vostra il.lusi i aix ajudar-nos a seguir i superar-nos en el treball que hem realitzat. Per ser com sou, no canvieu la vostra forma de ser, ja que per a nosaltres sou un exemple a seguir i estem molt orgullosos i agrats del pares i mares que tinguem. AGRAM LA VOSTRA CONFIANA EN NOSALTRES. 14. 14 Quan rem ... menuts ... 15. 15 F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3 AntellaFesters i Festeres 2013 16. 16 Actes per alPoble 17. 17 F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3 Antella 18. 18 Zoe Messeguer Talens Ainoha Fernandz Gimnez D AMETS AntellaFesTes2013 Cristina Garca Martnez 19. 19 F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3 Antella Nerea Ortz Noguera Diego Navarro Gimnez Lara Pardo Mas F ESTERS AntellaFesTes2013 20. 20 Aitana Cardona Noguera Arianna Albelda Baldov D AMETS AntellaFesTes2013 Carles Mas Martorell 21. 21 F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3 Antella Miriam Noguera Peris Javier Peris Garca Carla Gaspar Mas F ESTERS AntellaFesTes2013 22. 22 Luca Pardo Gallart Maria Catal Noguera D AMETS AntellaFesTes2013 Hugo Pastor Morri 23. 23 F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3 Antella Laura Piqueres Pascual Carlos Alfonso Noguera Leticia Morri Sanchis F ESTERS AntellaFesTes2013 24. 24 Maria Boj Pascual Marta Boj Ros D AMETS AntellaFesTes2013 Laura Soriano Garca 25. 25 F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3 Antella Cristina Benet Mez Marcos Lozano Esplugues Andrea Bueno Pardo F ESTERS AntellaFesTes2013 26. 26 27. 27 F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3 Antella PROGRAMA 2013dACTES 28. 28 Divendres 12 de Juliol 20:00 h. Per anar calfant de cara a les festes comenarem amb el Torneig de Futsal 24h dAntella que tindr lloc al Poliesportiu El Viver Dissabte 13 de Juliol 20:00 h. Final del torneig de Futsal 24h al Poliesportiu El Viver 22:30 h. Ha arribat lhora dajun- tar-nos els nascuts el mateix any al Sopar de Quintos en el Poliesportiu El Viver 00:30 h. Qu millor forma de rematar la nit que amb una Disco-mbil al Po- liesportiu El Viver Dissabte 20 de Juliol 18:00 h. Un any ms, es realitza el XXVI Triatl Antella organitzat pel C.E.C. Antella 00:00 h. Festa al Pub la Hiedra amb bons cctels i bona msica Diumenge 21 de Juliol 23:00 h. Els ms artistes del poble ens deleitaran amb un Playback a lAudi- tori Municipal Dijous 25 de Juliol 22:00 h. Sopar de jubilats i pensionis- tes al carrer 9 dOctubre, amenitzat pel Duo Melodie Divendres 26 de Juliol 21:30 h. Recollida de Festers i Fes- teres amb pasacarrer a crrec de la Societat Protectora Musical dAntella per a dur-nos fins la nostra presenta- ci 22:30 h. Ha arribat lhora de la Gran Presentaci dels Festers i Festeres dAntella 2013 a la Plaa del Rei 01:00 h. Al finalitzar-la, obrirem les festes amb el vals inaugural en la Ma- cro Disco-mbil amb festa de neu i gogos davant de les 3 fonts Dissabte 27 de Juliol 18:00 h. XVII Volta a Peu Antella or- ganitzada per lAjuntament dAntella amb la col.laboraci del C.E.C. Antella 00:00 h. Baixada del Santssim Crist de lAgonia amb torxes acompanyada pel grup de tabal i dolaina Dos Quin- zets, subvencionat per la Diputaci de Valncia a travs del programa SARC i lAjuntament dAntella. 01:00 h. En acabar, Disco-mbil al Po- liesportiu El viver 29. 29 F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3 Antella Diumenge 28 de Juliol 18:00 h. Exhibici de raspall al carrer 9 dOctubre per lEscola Municipal de Gavarda de Pilota Valenciana i pel Club de Pilota Valenciana de Gavarda 20:00 h. Novenari al Santssim Crist de lAgonia 22:30 h. I per a disfrutar de bona m- sica, el Concert oferit per la Socie- tat Protectora Musical dAntella a la Plaa del Rei 00:30 h. Desprs continuarem amb la Festa al Barrac LAssut amb regals, la millor msica de m de deejays va- lencians, copes a preu immillorable i alguna sorpresa ms Dilluns 29 de Juliol 10:30 h. Taller de Jocs tradicionals per al divertiment dels xiquets del po- ble, als jardins de lAssut 18:00 h. Torneig de Truc al Barrac LAssut 18:30 h. Si vols escoltar un bon Conta contes, no et pots perdre els Contes mgics de lorient lluny, subvencio- nat per la Diputaci de Valncia a tra- vs del programa SARC i lAjuntament dAntella 20:00 h. Novenari al Santssim Crist de lAgonia 22:00 h. Amb el teu entrep, vine a dis- frutar del Gran Sopar de Germanor a la Plaa Major, amenitzat pel Duo Vr- tice Dimarts 30 de Juliol 09:00 h. Segona Baixada de troncs pel riu Xquer. No et pergues lespec- tacle i participa! 11:00 h. Es hora de ser enginys! Construeix la teua prpia embarcaci i participa en la Baixada del riu amb barques caseres des de lAssut de Car- caixent fins lAssut dAntella 18:00 h. Demostra que eres el millor, Campionat de Playstation a lAuditori Municipal 19:00 h. Torneig de Poker al Barrac al Fresc 20:00 h. Novenari al Santssim Crist de lAgonia 00:00 h. Si al foc no li tens por, ja saps que al Correfocs molt b teu passars recorrent tot el poble 30. 30 Dimecres 31 de Juliol 11:00 h. Per eixir a la process al Ta- ller de farolets de mel a la Plaa de les Malves haurs de vindre per a aix poder preparar-tel 18:00 h. Competici de cotxes bojos. Confecciona el teu monoplaa per a que puga girar i frenar, i si eres valent, un suculent premi podrs guanyar!! 20:00 h. Novenari al Santssim Crist de lAgonia 22:30 h. Es hora densenyar els faro- lets que hem preparat aquest mat a la Process Cvica, amenitzada per la Colla de dolainers i tabaleters del Camp de Tria, subvencionat per la Diputaci de Valncia a travs del pro- grama SARC i lAjuntament dAntella. 23:30 h. Disfruta en la Plaa Major de les Titelles amb lobreta de teatre Las aventuras del pirata corazn de lata, subvencionat per la Diputaci de Va- lncia a travs del programa SARC i lAjuntament dAntella. 00:30 h. I per a seguir la nit, Festa al Barrac Al Fresc amb regals, Gint- nics Premium i molt bona msica Dijous 1 dAgost 11:00h 14:00 h. Aquest any es tor- nar a fer el Parc Aqutic per amb una novetat, no ser sols per a menuts sin que tots podrem disfrutar-lo, aix que vine a refrescar-te i a passar-ho b, tesperem davant de les 3 fonts 17:00 h 19:00 h. Seguim amb el Parc Aqutic per a gaudir-lo fins lltim moment 20:00 h. Novenari al Santssim Crist de lAgonia 22:30 h. Aquest any tindr lloc el Pri- mer Sopar de Cuadrilles al Polies- portiu El Viver, dus-te el sopar que nosaltres posarem la picaeta 01:00 h. Tamb, hem organitzat el primer Cara a Cara dOrquestres en Antella, composat per lOrquestra Freedom vs lOrquestra Sioux al Po- liesportiu El Viver, no tho penses i vine! 31. 31 F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3 Antella Divendres 2 dAgost 13:30 h. Demostrans les teues capa- citats per a cuinar amb al Concurs de cassoles darrs al forn i de coca de piment i tomaca a la Plaa del Rei 18:00 h. Per a seguir la tradici, hem preparat una nova edici dAquatina aix que prepareu-se per a acabar mu- llats 20:00 h. Novenari al Santssim Crist de lAgonia 00:00 h. Prepareu-se per a disfrutar de la Gran Retreta de disfresses i del Concurs de Carrosses que comenar en la Plaa Major 01:00 h. I disfressats anirem a la Ma- cro-Pirmide amb Festa de lEspuma que es realitzar al Poliesportiu El Vi- ver Dissabte 3 dAgost 10:30 h. Com que hem pensat en tots, ara toca disfrutar als ms majors amb un Taller per a la tercera edat que tin- dr lloc al carrer 9 dOctubre 20:00 h. Novenari al Santssim Crist de lAgonia 20:30 h. Un any ms, no podia faltar la tradici del Concurs de paelles al Jard de lAssut 01:00 h. I continuem la festa amb la Orquestra La xido i lEntrega de premis al carrer 8 dOctubre Diumenge 4 dAgost 07:00 h. Per a que no falteu a lesmor- zar ,quin altre remei que fer la prime- ra Despert daquestes festes 09:30 h. Si vols agarrar el dia de cara, vine a lEsmorzar popular en el carrer 9 dOctubre 18:30 h. Agafa bolses i preparat per arreplegar tot tipus de joguets, llepo- lies i moltes ms coses en la Cavalca- da i al finalitzar, per als que no han tingut prou, la Carrera del pernil els espera en la Plaa Major 20:00 h. Novenari al Santssim Crist de lAgonia 23:00 h. Si vols gaudir dun bon es- pectacle, haurs dacudir als Varietets al carrer 8 dOctubre 32. 32 Dilluns 5 dAgost 07:00 h. Per a no perdre la bona cos- tum dalar-se mat, tornem amb la Despert per tot el poble 19:30h. Presentaci del llibre de poe- mes dAbel Dvila Sabina La Flor Ex- traviada Ed. Germania. Hi haura tast de poesia, coques i vi a la Sala dactes de lAjuntament dAntella 20:00 h. Novenari al Santssim Crist de lAgonia 21:00 h. Ofrena Floral al Santssim Crist de lAgonia amenitzada pel grup de tabal i dolaina Dos Quinzets, sub- vencionat per la Diputaci de Valncia a travs del programa SARC i lAjunta- ment dAntella 00:00 h. Albaes protagonitzades per Pep Gimeno Botifarra, Lola i ngel dedicades als Festers i Festeres dAn- tella 2013, subvencionat per la Dipu- taci de Valncia a travs del progra- ma SARC i lAjuntament dAntella Dimarts 6 dAgost 07:00 h. Hui ms que mai toca obrir els ulls matinet. Farem Despert per a que disfruteu al mxim lltim dia de les festes 11:00 h. Comencem els actes amb la Recollida de les Festeres per part dels xics fins lesglsia acompanyats per la Societat Protectora Musical dAntella 12:00 h. Missa Major al Santssim Crist de lAgonia 14:00 h. Al finalitzar, hi haur una Masclet a la baixada de lAssut 20:00 h. La vesprada comenar amb la Recollida dels Festers per part de les xiques fins la Plaa Major acompa- nyats per la Societat Protectora Musi- cal dAntella 20:30 h. Cercavila de Gegants i Ca- buts subvencionada per la Diputaci de Valncia a travs del programa SARC i lAjuntament dAntella 21:00 h. Process al Santssim Crist de lAgonia i en finalitzar, Castell de Focs dArtifici oferit per la pirotcnia Olegario Pardo, al Prking de lentra- da del poble *Els Festers i Festeres de 2013 es reserven el dret de modificar o anullar qualsevol activitat del programa dactes. Moltes Grcies! 33. 33 F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3 Antella 34. 34 M Consuelo Sotos Loln Rovira Carmen Chfer M ngeles Prez Teresa Vidal M Teresa Lozano Adolfina Roca Nieves Sarrin Don Alfonso Prez Antonio Sotos Antonio Vidal Bernav Noguera Florencio Sarrin Pepe Noguera Eliseo Noguera Antonio Boj Manuel Chfer deFa50anysFesTers 35. 35 F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3 Antella Maite Mas Lozano Maria del Mar Peris Roca Ruth Alventosa Vila Olivia Alventosa Vila M ngeles Pardo Garca M Carmen Pardo Garca M Teresa Barber Gimnez Maite Estarlich Martnez Pepe Martnez Mateu Jose Sales Escribano Victor Marn Retamino Mariano Pascual Pardo Olegario Pardo Garca Bernardo Martnez Mateu deFa25anysFesTers 36. 36 37. 37 Col.laboracions 2013 38. A la vora del riu, no faces niu, ni a lhivern, ni a lestiu NOTES PER AL CONEIXEMENT DE LES RIUADES DEL XQUER AL SEGLE XIX LA RIUADA DE 1897-1898 Als pobles riberencs del Xquer, la documentaci sobre les revingudes del riu, depenent de la major o menor cura en la seua conservaci, destruda a vegades per les prpies inundacions, hi ha una rica font dinformaci sobre el tema que tractem en este treball. Mitjanant les paraules escrites en este article volem fer el recordatori de dues daquelles revingudes del segle XIX: la riuada del mes de novembre de 1897, seguida molt de prop en el temps per la revinguda del mes de ge- ner de 1898, on els ajuntaments, en aquells en que sha conservat, elaboraren una srie de documents (actes de les reunions) per tal de donar a conixer a les autoritats del moment les conseqncies, les demandes dauxili i les mesures adoptades per a la pal.liaci dels danys provocats per aquelles dues revingudes finiseculars del Xquer. ANTELLA 1860-1900. DEMOGRAFIA I ECONOMIA. Del perode comprs entre la riuada de Sant Carles (1864) i la de novembre de 1897 i gener de 1898, que com- prn quasi tota la segona meitat del segle XIX tenim abundant informaci sobre la demografia i leconomia valenciana en general i dAntella, en particular. El 1859 es sign entre els emfiteutes i el comte de Rtova, lescriptura de redempci de la barona/senyoriu dAntella, amb la qual cosa es va posar fi al procs de senyorialitzaci iniciat al segle XIII, amb la constituci del senyoriu (baronia a partir del segle XVI) dAntella. Respecte al nombre dhabitants dAntella, tenim els censos oficials de poblaci de 1860, amb una poblaci de 1050 habitants; el de 1897 amb 1323 i el de 1900 amb 1421 habitants. Tamb el cens de 1860, ens diu que hi havia cent deu jornalers a Antella. Leconomia s de carcter agrcola, larrs s la producci fonamental, tant del terme com de la comarca, con- reu que substitu progressivament la morera. En estos moments el terme dAntella t les produccions segents per nombre de fanecades: 634,2 fanecades darrs; 412,5 dhorta; 648 de garroferes i 1.084,25 fanecades dedicades al conreu de la vinya (estes dues ltimes al sec). Les produccions dhorta sn: el blat, la dacsa, hortalisses, cacau, aquest ltim sestn des dAntella fins a Cullera) i l alfals (per menjar el bestiar). Respecte a la morera consta a la Memria1 que es una especie de rey destronado; es el verdadero rbol cado.(...) ... un grosero tejido formado por la paja de arroz le ha servido de mortaja.2 1 Memoria sobre la inundacin del Jcar en 1864... 2 Memoria sobre..... 38 39. El Xquer, des de la Creueta dAntella, iniciant el seu cam per la Ribera. LA CRNICA DE LA RIUADA: LA JUNTA LOCAL DE SOCORS, 1897-1898 El Butllet Oficial de la provncia de Valncia3 publicava en el nmero 275 del dia 17 de novembre de 1897, les mesures que havien de prendre els pobles afectats per les inundacions del Xquer del 5 de novembre a fi de fer front a una nova catstrofe dels rius valencians, ja que el Tria tamb shavia desbordat com recordava la circular publicada al BOP del dia 17 de novembre. Inundacions degudes a un nou episodi de pluges torrencials de la tardor, escampades per tot el litoral mediterrni que ara coneguem com a un episodi de gota freda.4 Davant desta catstrofe les autoritats provincials adoptaren les segents mesures: 1. La constituci als pobles afectats per les inundacions de juntes locals de socors amb lobjectiu de recollir recursos i atendre les primeres necessitats dels damnificats a les seues respectives localitats. 2. Que els alcaldes dels pobles sinteresaren a iniciar subscripcions en metl.lic als seus pobles a fi de socrrer el conjunt de les poblacions riberenques damnificades per la riuada del Xquer. 3. Que les quantitats recaptades per les autoritats provincials, civils, eclesistiques i militars foren distribudes entre els pobles afectats dacord amb les seues necessitats, segons els danys ocasionats. Les juntes locals estaven formades per lalcalde, el rector de la parrquia, el Jutge municipal, el metge titular, de representants dels majors contribuents de la localitat i aquelles persones que ateses les seues aptituds i sen- timents caritatius, els alcaldes respectius consideraren convenients. La junta local de socors havia diniciar de seguida (segons la circular guvernativa) una subscripci entre el venat amb la finalitat de socorrer les primeres necessitats dels damnificats, la qual advertia seriosament als alcaldes perqu iniciaren entre els seus administrats subscripcions de diners, havent de donar-li comptes de la recaptaci al governador civil de la provncia. 3 B.O. de la Provncia de Valncia de 17-11-1897 4 Fenmen meteorolgic tpic de la tardor en el context del clima mediterrni. 39 40. 40 La casa de les comportes de la SRX, construda a principis del segle XIX i, destruda per la pantanada de 1982. A Antella, la Junta fou creada per lAlcalde, el dia 19 de novembre de 1897, amb citaci verbal, tant als components de lajuntament daquell moment (1897) com a aquelles persones que segons la circular del go- vern civil havien destar presents en la Junta. La Junta dAntella estava composta per: Vicente Frigols Crespi. Alcalde. VOCALS Alejo Tamarit Puchades. Rector de la parrquia Francisco Sala Torres. Jutge municipal Ricardo Mariana Albiol Metge titular Modesto Bruguet Fayos Professor veterinari Francisco Catal Aparici... Practicant de cirurgia Antonio Ingls Vidal. Sndic de lAjuntament Leopoldo Ortiz Sanchis Regidor Francisco Ortiz . Primer Contribuent Antonio Vidal Fernndez. Regidor i major contribuent Ignacio Ingls Vidal.. ExJutge municipal i propietari Salvador Esparza Ferrant.. Propietari i exalcalde. SECRETARI Miguel Cabello Prez Secretari de lAjuntament En la primera acta de la Junta, els components convocats per lAlcalde acceptaren el nomenament: sin diver- gencia alguna para el cargo de vocales de una Junta de tan altos fines. La Junta la presidiria lalcalde. A la mateixa reuni de constituci de la Junta es va acordar tamb que els seus membres es dividiren en grups de tres/quatre persones per tal de recorrer los campos inundados i veure els efectes i danys de la inundaci del Xquer, investigar la situaci de la clase proletaria i reunir dades sobre lestat de la zona inundada. Acordant reunir-se una vegada feta la inspecci dels danys, el da 20 de novembre, a les deu del mat, a la sala capitular de lAjuntament. El dia 20 de novembre, tal com sacord en la primera reuni, sajuntaren els membres de la Junta i habin- dose discutido amplia y satisfactoriamente el asunto, la exposicin de los hechos en concreto fue la siguiente: 41. F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3 Antella 1.-Que han sido inundados por el rio Jcar del presente mes de noviembre los campos ribereos en las par- tidas ISLETA, ORO, HABANA, AZUD, ISLAS DEL AZUD, ORTETA, ISLAS y otras de menor importancia. 2.-Que el ro ha dejado cubiertos de arena, grava e inmundicias gran nmero de hanegadas que en el corto espacio de tiempo en que se ha practicado el recorrido y visura no se puede apreciar las reales dimensiones de la catstrofe. 3.- Que ha de costar gastos de consideracin el volver los campos a su antiguo estado. 4.- Que a consecuencia de la pasada sequa y de los microorganismos que han atacado los frutos , se ha per- dido en una mitad la cosecha del arroz, principal riqueza de esta comarca, pudrir por completo la del maz, y la de habichuela est perdindose y slo queda en mal estado la de la naranja general de los rboles a causa de los fuertes vientos que reinan. 5.- Que el estado de los pe- queos propietarios es de- plorable pues sin cosecha no pueden pagar los abonos, arrendamientos ni hacer la monda y limpieza de sus campos, repercutiendo este malestar en el proletario que muere de hambre por falta de jornales 6.-Que no se pueden hacer cuestaciones del bolsillo particular de estos vecinos por estar abocados a una ruina. Y que hay necesidad de alle- gar recursos para mitigar la crisis jornalera, ni que sea posible formar lista de inscripcin para socorrer a otros pueblos damnificados pues que hay que atender una preferencia a la localidad . Davant de lexposici dels fets la Junta acord denviar al governador civil una srie de propostes que podem resumir aix: - Atendre amb fons destinats a les calamitats pbliques els atorgats pel govern central per a estos casos, davant la magnitud de la catstrofe, para remediar a este municipio en tan crtica situacin en que se encuentra - Que dels recursos municipals, poquets, satenga en primer lloc als jornalers ms necessitats para conjurar el mal del hambre del jornalero - Que els particulars damnificats (o siga, els possedors de terra) puguen atendre els seus bracers con adelantos pecuniarios y en especie y darles trabajo i la formaci de llistes amb la relaci dels danys fets a les propietats. Tamb saprovava reunir-se una altra vegada per al proper 27 de desembre de 1897 per tal de veure i aprovar les llistes de danys i greuges dels damnificats dAntella. Reunida la junta, saprov la relaci de danys i es convoc la segent reuni per al 15 de gener de 1898. Dos dies abans de la reuni, el da 13 el Xquer es desbord novament i en eixa reuni lAlcalde manifest que la terrible inundacin de trece del presente mes en el que se ha desbordado de nuevo el ro Jcar, desbas- tando esta comarca, arrastrando en su corriente 41 42. hanegadas enteras de huerta y naranjos que han desaparecido, inun- dando todo el azud, lle- gando las aguas hasta las casas, cual no se ha co- nocido otra avenida igual que la del ao 18645 de triste recordacin, ha venido a hundir en la miseria familias enteras de pequeos propietarios que antes disfrutaban de bienestar relativo, y de- sarrollndose ya de un modo inevitable y cruel el hambre en la clase prole- taria que est pereciendo y dejando los pocos campos ribereos que han podido salvarse ni ser arrastrados, cubiertos de grava, made- ras, troncos, inmundicia y efectos diversos, pero no teniendo que lamentar desgracia alguna personal, gracias a que las autoridades, los individuos de la Junta y los vecinos han rivalizado en acudir a los puntos de ms peligro evitando una catstrofe. De la lectura de la quarta sessi es desprn de les paraules de lAlcalde el dramatisme del moment: :la Junta oy con profundo sentimiento el relato de lo expuesto por el Sr. Presidente, relato plido ante la realidad que sus individuos haban presenciado, y en vista del triste cuadro bosquejado y la imposibilidad de en estas cir- cunstancias en que se carece de metlico pues que la clase media se halla sin recursos y la carencia de fondos del municipio, acuerda por unanimidad tomar las siguientes medidas: - Que lajuntament arbitre recursos, autoritzats pel regidor sndic, mitjanant la previsi en metl.lic als ms necesitats 5 La azud de la Acequia Real se cree que desapareci a las 11 de la noche del 4. Los daos experimentados en Antella a consecuencia de la inundacin son de importancia. Las huertas que constituan una ancha faja en la orilla izquierda del rio, partida que se crea una de las ms seguras de la Ribera, fueron destruidas por completo. Los arrozales quedaron cubiertos de arena y piedra. La Acequia particular fue rota en varios puntos. El arbolado sufri perjuicios de consideracin, siendo arrastrado considerable nmero de more- ras y algarrobos. Se perdieron las siembras de cereales y otras plantas. Algunos vituperaron a los encargados del canal, suponiendo que haban dejado levantadas las compuertas: no es exacto; todo estaba cerrado. Las huertas de la partida de la azud estaban llenas de escombros de la presa. Las piedras de sus obras superiores, que tienen un volumen de 0,4 metros cbicos, fueron depositadas a 400 metros de su sitio. La distribucin del cascajo y arenas en las huertas de Antella, pareca caprichosa, debido a las alteraciones que experimentaron las corrientes por las sucesivas crecidas y remansos. La corriente del Jcar, detenida hasta cierto punto y formando remanso por el Sellent, en la partida del Pla, produjo grandes depsitos de arena. Las tierras arrozales presentaban el aspecto de un vasto arenal. Las prdidas se hacen subir a 1.368.698 rs., sin incluir los desperfectos causados en la presa de la Acequia Real. La rehabilitacin de sta fue presupuestada 2 2861000 rs. (La reconstrucci de la squia particular dAntella va ascendir segons el pressupost que ha aplegat als rostres des de: 289.080 Reales deVelln. A donara lloc a que davant la impossibilitat de fer el pagament de les obres pel poble dAntella, la sequieta particular pasara al control de la Squia Reial del Xquer desprs de la desfeta de 1864).. La partida de los arrozales de Antella desapareci bajo una gruesa capa de arena que mide unos 2,50 metros de profundidad. Caminos, sendas, mrgenes, acequias, brazales y linderos, todo fue sepultado y convertido en una extensa playa. En la superfcie quedaron tan slo sealadas las ligeras ondas que van dejando las olas en la arena ms fina a medida que las aguas se retiran. A los pocos das de la inundacin, pesar del espesor de la capa de arena, empezaron a aparecer estrechas grietas que llevaban la direccin de los mrgenes de los campos y de los regueros o brazales.5 42 43. F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3 Antella - Que els components de la junta, posen diners de la seua butxaca i en espcie per als jornalers de majors necesitats, dacord amb les disponibilitats de cadasc dels membres de la junta. - Pregons pel poble perque els interessats puguen fer les declaracions dels danys de la riuada, en les mateixes condicions que ho feren en la riuada de novembre. - Formaci duna comissi dins de la Junta per anar a Valncia i presentar personalment estes decla- racions davant del governador civil per a exponerle la triste situacin de este vecindario, () y de la situacin del estado precario de la clase proletaria Els comissionats foren: lalcalde, Vicente Frigols Crespi, Leopoldo Ortiz y Antonio Fernndez acompanyats pel secretari de lajuntament, Miguel CabelloPrez. En la sessi del 22 de gener de 1898, es manifesta que la comissi havia anat a Valncia i que li havia exposat al governador civil de la provncia lestat del municipi, les destrosses ocasionades per la recent revinguda del X- quer, i que li feren raonament de la precaria situacin de la clase jornalera que materialmente se encuentra pereciendo de hambre y sin recursos, este vecindario ni (el) municipio con que aliviar su suerte y solicitando de dicha Superior Autoridad en nombre de esta Junta local y Ayuntamiento socorros en metlico para atender con toda urgencia a las ms perentorias necesidades de la localidad La pantanada de 1982. El Xquer des de la carretera de lestret i entrant a les primeres cases del poble. El governador va atendre les peticions de la comissi i aport un cheque de mil quinientas pesetas, que li corresponien al poble dAntella de la Junta Provncial dAutoritats, per la riuada de novembre de 1897. Esta quantitat era part de les 300.000 pessetes, designades pel govern central per a la provncia de Valncia (les 300.000 pessetes eren el total corresponent a les inundacions de novembre de 1897 i gener de 1898). La quan- titat esmentada de 1.500 pessetes estava prevista fonamentalment per donar treball als jornalers en la forma que sea ms conveniente() para conjurar la crisis proletaria Esta quantitat shavia de justificar en el terme improrrogable dun mes. La Junta, desprs duna reuni sobre el tema, va disposar que estes 1.500 pessetes, sinvertiren en jornals per a la clase proletaria () conceptuando que por el municipio carece de fondos para atender a la recomposicin de caminos, ya de suyo inservibles. De la lectura de les actes es desprn que el poble, desprs de la segona revinguda del Xquer es va quedar incomunicat amb Alberic: nico punto de salida a los productos de la localidad. Daix es desprn que la carretera amb Gavarda va quedar totalment malmesa. En definitiva, es va acordar,en la reuni de la Junta del da 22 de gener de 1898 invertir estes 1.500 pessetes en donar jornals para la clase proletariaper a la reconstrucci del cam venal que une este pueblo con Alberi- que, pasando por Gabarda y muriendo en la carretera Real de Madrid que la comunica con dicha Alberique Esta reconstrucci hava de limitar-se al tram de cam comprs entre el poble dAntella i el moll de Gavarda i des deste moll al pont dentrada a Gavarda, amb la condici que en este tram tant sols havien dintervindre els jornalers dAntella. Com a Gavarda li enviaren 500 pessetes i a Alberic, 5.000 pessetes, la junta dAntella tamb aprov que se estimule e incite a las Juntas de Gabarda y Alberique para que recompongan asimismo 43 44. el trozo de carretera de sus trminos continuacin de la de Antella, con objeto de dejar expedita esta nica va de comunicacin En la mateixa reuni es va decidir que les 1.500 pessetes de lajuda governamental es posaren a disposici de lAjuntament i que este organitzara la recomposici del cam entre Antella i Gavarda: que se invertirn precisamente en jornales, si posible fuera prescindir de materiales, nombrando una comi- sin de la Junta como fiscalizadores de que este acuerdo se cumpla para que en reunin del Ayuntamiento lleven a cabo este servicio y formen la cuenta de gastos correspondientes Lltima reuni de la junta de socors es va celebrar el dia 12 de febrer de 1898, en la qual es va donar compte que la reconstrucci del cam entre Antella i Gavarda estava feta (en total, la reconstrucci del cam es va fer en uns 20 dies, calculant les dates entre les dues reunions de la junta del 20 de gener de 1897 i de la del 12 de febrer de 1898), amb la inversi de les 1.500 pessetes de la junta provincial dautoritats, constituda per les inundacions daquells anys. La junta, amb lajuntament, certific que els diners havien estat invertits en la reconstrucci del cam i aprov lestat dels comptes. El 16 de febrer de 1898, lalcaldia envi al govern civil la relaci detallada de les despeses a qu hem fet referncia i les certificacions pertinents de les actes de constituci i funcionament de la Junta Local de SocorsdAntella. Amb eixa data es donava per finalitzada la Junta Local de Socors. RESUM Amb este treball per al llibre de festes dagost de 2013, he volgut fer conixer una aproximaci a les riuades del Xquer del segle XIX, dels anys 1897 i 1898. Aprofite per recordar que el Xquer, el gran riu valenci, s portador de riquessa tal com ens recorda la frase dHerdot sobre el Nil: Egipte s un do del Nil, aix mateix, nosaltres, gent de la Ribera, podrem dir que la Ribera s un do del Xquer. Les actes conservades de la junta de socors dAntella ens han mostrat, duna banda, una descripci dels efectes de la revinguda, i per laltra les mesures preses per la pal.liaci dels danys materials sobre leconomia del poble i els seus efectes sobre els jornalers daquells temps, ja que una de les preocupacions fonamentals de la junta va ser pal.liar la sort duns homes i les seues famlies que ha- vien vist com es quedaven sense treball i sense recursos, amb la por a la fam, tal com moltes vegades sexpressa en les esmentades actes. Trobem que els ajuntaments sense recursos no podien fer front a les despeses ocasionades per les revingudes del Xquer, agreujat pels efectes, encara, de la gran riuada de 1864, la coneguda com de Sant Carles. Lescassetat dels recursos pblics estatals, que deixava els damnificats a la seua sort. Per exemple, les mesures que la comissi de 1864 demava al govern pel remei o pal.liaci dels danys de la revinguda daquell any, com ara la repoblaci de les vessants del riu, no es portaren a cap (enca- ra hui en dia estan per fer): Se poblarn de monte los terrenos de la cuenca hidrolgica del Jcar dentro de la provincia de Valencia susceptibles de arbolado impropios para el cultivo agrario permanente. Linforme de la comissi finalitzava amb la segent expressi, dirigida al Ministre de Foment del govern dIsabel II: Si la Administracin no dicta providencia alguna sobre este impor- tante asunto, si el pas sigue como hasta aqu indefenso a merced de las lluvias torrenciales y de las consiguientes avenidas, la Ribera del Jcar ser sin tardar una de las comarcas de Espaa ms desgraciadas y dignas de compasin datada a Madrid, el 26 de novembre de 1865. 44 45. F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3 Antella En 1897 i 1898 la comissi obtindria amb estes riuades la resposta als seus suggeriments. Quadre resum de lestacionalitat de les principals revingudes documentades del riuXquer. Segles XVIII, XIX i XX. Tardor Hivern Primavera Estiu 35 6 3 0 Alejandro Conejero Noguera Antella, Maig de 2013. Bibliografia: - BOSCH I JULI,MIGUEL, Memoria sobre LA INUNDACION DEL JCAR. Madrid.Imprenta Nacio- nal.1866. Edici Facsimil de la Generalitat Valenciana.Valncia, 4.11.2000 - ROSSELL,V.M. Geografa del Pas Valenci. Diputaci de Valncia, Valncia, 1995. - ACTAS DE LA JUNTA LOCAL DE SOCORROS DE ANTELLA, constituida el 19 de noviembre de 1897, con motivo de la riada del Jcar, en los das 5 de noviembre de 1897 y 13 de enero de 1898. 45 46. QUATRE PERSONATGES A ANTELLA Ara veurem el que van escriure quatre personatges que en diferents poques visitaren Antella. Aquests personatges foren Antonio J. Cavanilles, Pascual Madoz, Eduardo Soler i Joan Fuster. Antonio Jos Cavanilles Palop (Valncia 1745 Madrid 1804), doctor en teologia, sacerdot i professor de filosofia; per a la professi que ms va dedicar fou a la botnica. Escrigu sobre Antella en la seua obra Observaciones sobre la Historia Natural, Geografa, Agricultura, poblacin y frutos del Reino de Valencia. Va passar pel poble en el mes de juny de 1793, i digu: Antella est al peu dun tur en les proximitats del Xquer, t 186 vens, i prop duna llegua de terme, on hi ha muntanyes, planes i camps de reg. Bona porci destos es destina al cultiu de larrs, i els restants a les produccions dhorta. Hi ha boscos de moreres, dilatats camps de melons, pimentons i hortalisses: el sec produx algun oli, i quantitat de vi i garroferes; en el terreny inculte creix molt despart, del qual es cullen 4.500 dotzenes de manolls. Els fruits sn 4.600 lliures de seda, 2.700 arrobes de tota fruita, quasi 2.000 arroves de garrofers, 1.700 de pimentons, 3.0000 dotzenes de melons, 90 cafissos de dacsa, un poc menys entre els altres grans i llegums, i al voltant de 00 cafissos darrs. Referint-se a la Vall Farta: Per totes les bandes lenvolten alts turons, que a penes deixa entrar el vent, la infecci que exhalen els arrossos, i lembars que els vents troben per a renovar latmsfera causarien nous danys si les poblacions estigueren mes elevades. En tots sexperimenten rebels teranes, i per totes les bandes es percep una ftor insuportable. Pascual Madoz Ibez (Pamplona 1806 Genova 1870), jurisconsulto, poltic i escriptor, progressista i liberal; governador del Vall dAran i Madrid, diputat per Lleid i ministre dHisenda. No ens consta passara per Antella, per en la seua obra ms important el Diccionario Geogrfico-Estadistico- Histrico de Espaa y sus posesiones en Ultramar, de lany 1849, al tom segon pgina 349 diu: ANTELLA.- Situaci i clima.- Es troba situada en lesquerra del riu Xquer, al peu meridional dun tur dit la Creueta, que resguarda del vent del nord, lliure a la influncia de tots els altres: el seu clima s bastant saludable, encara que per la humitat que sexhala del riu i les emanacions meftiques dels arrossars immediats, solen produir-se algunes febres intermitents de diverses espcies formen el nucli 46 47. F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3 Antella de la vila 186 cases de regular alcria, algunes edificades amb gust, totes cmodes i distribudes en uns quants carrers estrets per nets i de bon pis. Referint-se a la casa del Rei: hi ha una escola de xiquets, on van de 30 a 40 per a aprendre a llegir, escriure i doctrina cristiana, lensenyana de la qual lexercix un eclesistic dotat amb 2.250 quinzets anuals, pagat del producte de certes finques donades pel seu fundador el capell mossn Patricio Arsis Quan descriu el campanar de lesglsia ens conta: per el ms notable desta parrquia s la seua torre, duna arquitectura quadriltera, construda amb elegncia, en la qual hi ha campanes i un rellotge, que a ms de la seua mquina en t una altra per mitj de la qual fa aguaitar en cada campanada que designa lhora, i per una finestreta que mira a la plaa, un figur o maniqu vestit grotescament i segons el capritx dels encarregats del rellotge. Per a provement del venat hi ha un pou cobert al mig de la plaa Major, molt curiosament conservat i dexcellent aigua, per les que ms aprofiten els habitants sn les del Xquer, que les recapten en jerres dins de les cases, i en alguna destes tamb hi ha pous, laigua dels quals per la seua mala qualitat no sutilitzen ms que per a certs usos mecnics. Escriu tamb de lantiga casa del guarda, que hi havia junt a la casa de les Comportes, i sendugu la pantanada del dia 20 doctubre de 1982, de la qual diu: Va ser construda, i es va determinar per a lobjecte a qu esta destinada, quan es va concloure lobra principal de lAssut en 1835; no s molt gran, per de molt gust i de graciosa forma, segons la moderna arquitectura, ocupa les habitacions interiors el sequier major, i en el pis alt hi ha dos espaioses sales, en una delles, molt ben pintada i amb diversos adorns, entre els quals es nota el retrat de SM donya Isabel II, pintat a loli; en la testera principal celebren les seues juntes els diputats dels pobles que componen la comunitat de regants Del terme comenta: ...darrere del tur de la Creueta nhi ha altres ms elevats, que unint-se per la dreta i esquerra formen una serralada en el pas amb el nom dels Alts; la part plana s bastant frtil, especialment en arrossars i hortes: comprn unes 500 fanecadas destinades al cultiu de larrs, prop de 900 dhorta amb moreres, i al voltant de 300 de sec plantats doliveres, garrofers i vinyes. 47 48. Respecte de la industria i comer escriu: A ms de lagricultura, principal ocupaci dels vens, hi ha dos almsseres o molins doli i un fariner, situat a lextrem sud de la poblaci, als quals donen impuls les aiges de lexpressada squia dAntella. El comer consistix principalment en la venda darrs i seda, que es despatxa aquell en el mateix poble, a on acudixen els especuladors de diferents punts que se lemporten sense pelar, perqu lnic mol que hem dit que hi ha, no basta per a netejar-lo amb la necessria promptitud; la seda sexporta a Alberic, Alzira, Xtiva o Valncia, on els seus amos la venen a comerciants que amb esta trafiquen; i se celebra un mercat els dimecres de cada setmana, les especulacions del qual es reduxen a la compra i venda darticles de primera necessitat, tant dels que oferix el pas, com dels que simporten de fora, particularment gneres colonials i ultramarins. En estadstiques ens dona: Es compten 200 vens, 652 nimes; el pressupost municipal puja ordinriament a 11.000 rals o quinzets, que es cobrixen amb el producte dels arbitris segents: 4.211, procedents de larrendament de la taverna, 1.848 de pesos i mesures i 1.500 dimpost sobre caps de ramat que es maten per al consum pblic, i el que falta es repartix entre els vens. El Comte de Rtova amb el ttol de Bar dAntella, cobrava fins a lany 1832 la quinta part de tots els fruits, i des desta poca per conveni celebrat amb els vens percep la dotzena de tota collita i un ral o quinzet de llusme per cada lliura valenciana del preu de la venda Eduardo Soler Prez (La Vila Joiosa 1845 Confrides 1907), catedrtic i deg de la Facultat de Dret de Valncia, el qual junt amb el seu germ Leopoldo, en el mes de juliol de 1904, feren un viatge entre Alberic i Cofrents, i al llibre que public en lany 1905, de ttol Por el Jcar (Alberique Cofrentes), notas y apuntes de viaje, al captol III el dedica a Antella. Els particulars daquest llibre han estat facilitats per lestudis dAlberic, Valer Sanz Fabra. Este poble es troba emplaat entre el riu contigu a les seues cases i uns tossals empinats del marge esquerre daquell. Encara ens trobem ac en plena Ribera, de la qual s lltim poble este dAntella; per sent de poc venat (1.291 habitants segons lltim cens publicat), els seus carrers rectes i endreats solen ser estrets, sense voreres generalment; i les cases, de blanca faana, sn (excepte poques daspecte modern, amb balcons, reixes i porta principal luxosa), del tipus antic, que habiten llauradors de mitj cabal i jornalers del camp, amb ample i net vestbul, dividit en dos crugies, pati i emparrat al fons, i pis empedrat de pedretes collocades amb un cert orde (record rab), o quan no de terra ferma. Lhorta dAntella est com la dels pobles contigus de la Ribera, destinada als ms variats cultius. Ac els arrossars i els tarongerars no ocupen la part ms extensa. Nhi ha mesclats amb blat, lleguminoses, alfals, hortalisses, ..., hi ha, en aquella plana coberta de vegetaci, alguns fruiters i palmeres. Travessa estes 48 49. F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3 Antella hortes el Xquer que gira en mplia corba a lE. com les llomes que lacompanyen, especialment les del marge dret; t per cabal les aiges que no pren la presa i desborden per damunt desta, que es despleguen en prim i blanc llen daigua (llevat dels casos davinguda); i quan no succex aix, i en este cas el tals de carreu o silleria queda en sec, les que ixen del peu mateix de lobra per filtracions i a ms les de brolladors de ms avall, i sobrants del reg. Amb tot, el corrent augmenta prou aparentment, i s la que passa per davall el pont de la via frria a Alzira, i que poguera creures ser la mateixa formada des dels orgens fins a la presa dAntella, no sent-ho. Joan Fuster i Ortells (Sueca 1922 1992), escriptor, llicenciat en dret, ensaista, intellectual, un dels autors valencians ms destacat del segle XX; la seua obra ms important Nosaltres els valencians, encara que en lany 1962, dins de la collecci Guas de Espaa, escrigu en castell Pas Valenciano, on dAntella diu: El llaurador de la Ribera t ms sort que el de lHorta de Valncia i que el de la Plana de Castell, per citar noms semblances aparents: possex aigua en abundncia. Ara davant de nosaltres tenim la prova de la percia amb qu aprofita eixe do: la Squia Real del Xquer. ... des de Gavarda a Antella el tarongerar es fa impossiblement dens, i sempindonga de tant en tant amb algunes palmeres. Antella s un poble net i senzill. En els seus afores es troba lassut de la Squia Real. Es tracta duna obra monumental, intelligent, la transcendncia de la qual no t parell en la regi. ... la Squia Real fa 54 quilmetres de longitud, porta hatibualment un cabal de trenta a quaranta metres cbics per segon i rega al voltant de 20.000 hectrees. Antella, abril de 2013 Joan Francesc Herrero i Piqueres 49 50. 1. Ventar-se rpidament. Significa Testime amb in- tensitat. 2. Ventar-se lentament. Ventar-se de forma pausada, significa: Sc una senyora casada i meres indiferent. Tamb significa a si sobri i es tanca molt lentament el palmito. 3. Tancar lentament. Este tancament significa un S. Si sobri i tanca rpidament significa:Atenci estic com- promesa. 4.Tancar rpid. Tancar-lo de manera rpida i irada sig- nifica un No. 5. Caure el palmito. Deixar caure el palmito significa: Sc teua. 6. Alar els cabells amb el palmito. Si ala els ca- bells o mou la franja amb el palmito significa que pensa amb tu, que no toblida. 7. Comptar varetes. Si compta varetes del palmito o passa els dits per elles, vol dir que vol parlar amb no- saltres. 8. Cobrir-se del sol. Significa que eres lleig, que no li agrades. 9. Recolzar-se sobre la galta. Si s sobre la galta dreta significa Si, sobre la galta esquerra No. 10. Prestar el palmito. Si es presta el palmito al seu acompanyant, mals presagis. Si lil dna a sa mare, vol dir: Tacomiade, sha acabat. 11. Donar un colp. Un colp amb el palmito sobre un objecte, significa impacincia. 12. Subjectar amb les dos mans. Si subjecta el pal- mito obert amb les dos mans, significa: s millor que moblides. 13. Cobrir-se els ulls. Amb el palmito obert, significa: Et vull. Si es cobreix el rostre pot significar: Atenci, ens vigilen. 14. Passar-lo pels ulls. Si es passa el palmito pels ulls significa:Ho sent. Si tanca el palmito tocant-se els ulls vol dir: Quan et puc veure. 15. Obrir el palmito i mostrar-lo. Significa: Pots esperar-me. 16. Cobrir-se la cara. Cobrir-se la cara amb el palmito obert, significa: Segueix-me quan men vaja. 17. A mig obrir. Recolzar el palmito a mig obrir sobre els llavis vol dir Pots besar-me. El llenguatge del palmito 50 51. F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3 Antella 18. Recolzar els llavis. Si recolza els llavis sobre el palmito o els seus padrons, significa: No em fie. 19. Passar-lo per la galta. Significa: Soc casada. 20. Lliscar-lo sobre els ulls. Significa: Ves-ten per favor. 21. M esquerra. Portar-lo en la m esquerra vol dir: Desitge conixer-te. Moure-lo amb la m esquerra significa: Ens observen. 22. M dreta. portar-lo en la m dreta, Significa: Estime a altre. 23. Passar-lo dna m a una altra. Significa: Ests flirtejant amb altra o Eres un atrevit. 24. Girar-lo amb la m dreta. Significa: No magrades. 25.Tocar la palma de la m. Estic pensant si et vull. 26. Sobre el cor. Recolzar el palmito obert sobre el cor o el pit, vol dir: Testime o significa Patisc pel teu cor 27. Donar-se en la m esquerra. Donar-se un colp amb el palmito tancat en la m esquerra significa. Estimam. 28. Mirar dibuixos. Mirar els dibuixos del palmito, vol dir: Magrades molt. 29.Tancar-lo sobre la m esquerra. Vol dir:Em ca- sar amb tu. 30. Eixir al balc amb el palmito oberto ventar-se. Significa Eixir. 31. Deisar-se el palmito tancat al balc. Significa No eixire. A tamb significa quan six al balc amb el palmito tancat, o sentra al sal amb el palmito tancat. 32.Tirar el palmito.Vol dir:TodieoAdeu,sacabat. 33. Presentar el palmito tanacat. Significa Em vols?. 34. Presentar el palmito sobre lorella esquerra. Significa Deixam en pau, no vull saber res de tu. 35. Presentar el palmito sobre lorella dreta. Signi- fica No reveles el nostre secret. 36. Filtrar o obrir un cert nombre de varetes. Lhora per a quedar en una cita. En funci del nombre de va- retes obertes o tocades. 37. Abaixar-lo a laltura del pit. Significa: Podem se amics. Tamb deixar-o penjat, vol dir: Serem amics. REPRODUCCI DEL PROGRAMA DE FIESTAS PATRONALES STMO. CRISTO NECESITADOS DALDAIA, ANY 2012 51 52. 52 2013Comercial GUIA F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3 Antella