Presentaci xuetes PROGRAMA XARXA Illes Balears

  • Published on
    12-Apr-2017

  • View
    596

  • Download
    0

Transcript

  • El conflicte xueta. Del segle XVI fins a lactualitat.Histria i Cultura de les Illes Balears (1r Batxillerat)

    Programa Xarxa Ensenyament en lnia (Illes Balears)Curs acadmic 2011-2012Professor en prctiques: Joan Ferrer Ripoll

  • Lantisemitisme. Un problema exclusiu de Mallorca?

  • Algunes claus histriques- Hiptesis etimolgiques: juet / xulla - Les primeres conversions: Matances en els calls de lpoca medieval (1391) Conversions en massa en el segle XIV. Reis Catlics: religi nica. La Inquisici (1488). Neteja de sang: clergues, gremis, crrecs pblics.

  • - De 1488 a 1492 comencen les primeres conversions en massa. Dels que varen romandre a Mallorca, alguns foren ajusticiats i cremats. La resta va aconseguir fugir.- A partir daquesta data la Inquisici mallorquina es relax. Motius: Parcipaci dels jueus conversos a les banderies. Factors religiosos com Islam, protestantisme i control del clergat. Continuen les prctiques familiars.

  • Principals motius histrics de lodi als conversos a Mallorca- El segle XVI, un perode de crisi generalitzada.- Necessitats financeres de la corona i prosperitat dels comerciants conversos.- Represa de les prctiques religioses de forma semi-clandestina.- Endogmia (trets fsics caracterstics fcilment identificables).- Desig, per part dels poderosos, de desviar-hi els problemes de la societat.- Localitzaci geogrfica (antic call de Palma).

  • Recomencen les accions violentes...- Les primers denncies: el 1632 apareixen les accions primeres promogudes pel tribunal mallorqu. La majoria eren calumnioses.- Ascens econmic dels conversos a partir de 1640 (comer exterior, assegurances, etc.).- Fan obres de caritat a la societat, per no donen els seus donatius directament a lEsglsia catlica. Enfrontament.- Els actes de fe:

    1679218 sentenciats.Cap sentenciat a mort.169188 sentenciats.3 cremats vius32 cremats desprs de ser escanyats3 cremats en despulles5 cremats en efgie.

  • Acte de fe. Quadre pintat per Francisco Rizi. 1680

  • Entaulat dun acte de fe. Palma. 1675

  • Conseqncies dels actes de fe- Confiscaci dels bns i negocis dels xuetes. Aix provoca encara ms crisi econmica.- Sembren els seus camps amb sal.- Represlies contra els seus descendents.- A partir de 1691 els jueus conversos desisteixen de mantenir la seva religi i costums. Comena lestigmatitzaci social que perdura fins al segle XX.

  • Les gramalletes del Convent de Sant Domingo de Palma

  • Ubicaci del conventsegons plnol dAntoni Garau (1644)

  • - En castell, sambenito. Hbit penitencial.- Un cop acabada la penitncia, es pintava un quadre tot indicant el nom del titular.- Exposades pblicament en el claustre de Sant Domingo.- La confusi de 1755: Moltes gramalletes shavien fet malb pel pas del temps. A partir daquesta data, noms es renovaren els llinatges de persones ajusticiades posteriors a 1645. Deixaren darrere a uns 200 llinatges (molts pertanyien a la noblesa...). Aquesta actualitzaci dels llinatges, permet confeccionar la llista que queda definitivament tancada i que coneixem actualment.- Sexposaren fins 1820 quan un grup de xuetes assalt el convent i les crem.- El Convent de Sant Domingo s arrassat el 23 de gener de 1837 dins el procs desamortitzador.

  • La llista definitiva de llinatges xuetes (1755)AguilPinyaBonnnPomarCortsSeguraFortesaTarongFusterValentMartValleriolaMirVallsPic

  • Requisits per ser considerat xueta en el sentit modern del terme- Ser descendent de conversos.

    - Formar part de la llista de 1755. Per tant, a la societat mallorquina hi havia molt ms gent que era dorigen convers per no patia cap mena de discriminaci ats que el seu llinatge ja no figurava a la llista.

    - A Mallorca hi ha altres llinatges, dorigen jueu, que NO sn considerats xuetes: Abraham, Amar, Bofill, Bonet, Daviu, Duran, Homar, Jord, Maim, Salom, Vidal, etc.

  • A partir de 1755...

    - Francesc Garau escriu La fe triunfante. Exalta la matana de 1691. El llibre t molt dxit i s reeditat el mateix 1755 i fins i tot, lany 1931 ! Esdev una lectura popular per reforar els arguments discriminatoris vers els xuetes.

    - El rei Carles III publica tres cdules antidiscriminatries (1782, 1785 i 1788). s ignorat per la societat mallorquina que continua el seu costum.

    - Amb Carles IV, els soldats mallorquins es neguen a combatre amb els seus conciutadans xuetes.

    - El barri xueta s saquejat novament durant la Guerra del Francs (1809) i durant les polmiques entre liberals i absolutistes (1823) ja que els xuetes shavien declarat constitucionals.

    - Es mant la inrcia discriminatria fins al segle XX.

  • El segle XX

    - Arribada de poblaci immigrant que desconeix aquesta discriminaci.

    - El 1940, la Falange, a instncies del rgim nazi dAlemanya, comena a fer un estudi de la poblaci xueta mallorquina. Es diu que el bisbe de Mallorca del moment (Josep Miralles) engross la llista per a evitar possibles deportacions.

    - Laconfessionalitat de lEstat espanyol permet deixar de parlar de discriminaci per ra dorigen religis.

    - Recuperaci del passat jueu: ARCA-Llegat jueu Presentaci de guies i llibres. Activitats culturals: literatura, gastronomia, msica, arts plstiques, etc.

    La histria s sempre passat, un passat que no hem doblidar mai, i que hem de saber assumir en positiu per transmetre a les noves generacions.

  • http://arcallegatjueu.com/

  • Recuperaci del llegat jueu- Itineraris culturals.- Xarxa de Juderies: Toledo. Girona. Sevilla Etc.

    http://www.redjuderias.org