Presentacio reptes de l'educaci a Catalunya

  • Published on
    24-Jan-2017

  • View
    30

  • Download
    4

Transcript

Presentaci FUNDACI JAUME BOFILL OCTUBRE 2016 Reptes de leducaci a Catalunya. Anuari 2015 Una agenda per transformar leducaci a Catalunya Josep M. Vilalta (director) Reptes de leducaci a Catalunya. Anuari 2015 Presentaci FJB Reptes de leducaci a Catalunya. Anuari 2015. Analitza i desenvolupa propostes en 12 reptes clau on s fonamental actuar per millorar leducaci del nostre pas. Dirigit i coordinat per Josep M. Vilalta i de la m de 20 experts, els 12 reptes deriven en propostes que configuren una agenda transformadora de leducaci a Catalunya per: fer un salt qualitatiu del sistema educatiu catal; construir un sistema educatiu de major qualitat, ms integrador i equitatiu; donar resposta a les necessitats i demandes de la societat catalana als inicis del segle XXI. Reptes de leducaci a Catalunya. Anuari 2015 Presentaci FJB Quins sn els 12 reptes per transformar el sistema educatiu a Catalunya? Reptes de leducaci a Catalunya. Anuari 2015 Presentaci FJB 1. La personalitzaci de laprenentatge escolar (Csar Coll) Superar l'herncia d'un sistema educatiu estandarditzat i homogenetzant, per avanar cap a models d'aprenentatge personalitzat a les escoles. Aquests models daprenentatge contemplen necessitats, motivacions i capacitats de l'alumnat i els nous espais i oportunitats d'aprenentatge que van ms enll de l'escola. Propostes destacades: 1. Un pla ambicis de formaci del professorat en models daprenentatge que posin el focus datenci educativa en les trajectries individuals daprenentatge de lalumnat i incorporin el treball amb lentorn. 2. Suport i promoci activa de la implicaci dels actors socioeducatius de lentorn en els centres escolars (plans de ciutat; beques daccessibilitat a les activitats extraescolars; etc.). 3. Establir un model curricular simplificat que distingeixi els aprenentatges bsics imprescindibles dels desitjables, per garantir all fonamental i deixar espai per modulacions que incorporin exigncies de personalitzaci. Reptes de leducaci a Catalunya. Anuari 2015 Presentaci FJB 2. Vers una cultura de la innovaci (Mar Camacho) Un lideratge per part de l'administraci pblica que promogui activament poltiques d'innovaci educativa ambicioses que enforteixin el centre educatiu i les xarxes com a motor de la innovaci, vinculin la carrera docent i la formaci a la innovaci i detectin, modelitzin, i transfereixin models innovadors per respondre a les necessitats d'aprenentatge del s.XXI. Propostes destacades: 1. Un pla integral de promoci de la innovaci, per part de ladministraci, que detecti, modelitzi i inverteixi en models innovadors. Per fer-ho possible, el pla ha de promoure la recerca i lavaluaci de la innovaci per generar evidncies que permetin obtenir models escalables i transferibles a les diverses realitats educatives. 2. Desenvolupar poltiques que enforteixin el centre educatiu com a motor de la innovaci: increment de lautonomia, capacitat de desplegar projectes singulars i xarxes dinnovaci de centres que connectin el professorat i els centres innovadors per compartir experincies i aprendre dels altres. 3. Vincular la carrera docent i el desenvolupament professional a ladquisici de competncies que millorin els resultats i lautoeficcia del professorat. Alhora, fomentar poltiques de formaci orientades a la innovaci i ladquisici de mtodes i prctiques educatives avanades. Reptes de leducaci a Catalunya. Anuari 2015 Presentaci FJB 3. Les llenges en l'educaci: el plurilingisme i la internacionalitzaci (Carmen Prez, Neus Lorenzo i Mireia Trenchs) Aprofundir en prctiques que garanteixin superar el dficit en l'aprenentatge de llenges estrangeres i ladquisici de les competncies necessries per un mn globalitzat mitjanant models d'internacionalitzaci i plurilingisme als centres. Propostes destacades: 1. Generalitzar les actuacions que han mostrat xit, com lincrement del temps dedicat a les llenges, la incorporaci de personal nadiu i professorat convenientment preparat a nivell avanat o avanat alt del Marc Com Europeu de Referncia pel que fa l's de la llengua a ensenyar (i vehicular de l'ensenyament), impartaci dassignatures no lingstiques en una llengua estrangera, etc. 2. Pla de base digital que permeti la socialitzaci de bancs dexperincies, el desenvolupament de metodologies daprenentatge i internacionalitzaci als centres, la promoci de les xarxes de collaboraci entre docents, etc. 3. Aprofitar el plurilingisme de lalumnat per tal que cada centre defineixi el seu model de plurilingisme: valoritzant les llenges que parlen (per exemple, mandar o rab) i atenent les seves necessitats lingstiques especfiques (dficits en catal, castell,...). Els entorns plurilinges afavoreixen una actitud positiva de lalumnat vers laprenentatge. Reptes de leducaci a Catalunya. Anuari 2015 Presentaci FJB 4. Les poltiques de professorat (Enric Prats) Noves poltiques de professorat, que actualitzin les funcions professionals, incidint en la seva formaci i desplegant una veritable carrera professional, per tal que el professorat esdevingui la clau de la transformaci educativa. Propostes destacades: 1. Elaborar un estatut docent que actualitzi les funcions professionals i responsabilitats legals i pedaggiques dels docents a les escoles: treball en equip, relaci amb lentorn, formaci, rols i responsabilitats en els equips docents i diversificaci de perfils professionals als centres educatius. 2. Establir un sistema dinducci, mentoratge o acompanyament per al professorat novell vinculat amb el perode final de la formaci inicial, amb una retribuci econmica i reconegut per al professorat mentor de les escoles. Incorporar l'entrevista en l'accs a la feina en el primer centre darribada. 3. Fer confluir les vies formatives deducaci infantil, primria i secundria per tal dunificar els cossos d'ensenyants i formar professionals autnoms en equips collaboratius. Reptes de leducaci a Catalunya. Anuari 2015 Presentaci FJB 5. Educaci i alumnat d'origen immigrant (Beatriz Ballestn i Sheila Gonzlez) Garantir que l'alumnat dorigen immigrant disposa d'oportunitats educatives reals a totes les etapes educatives que redueixin el fracs escolar i aboleixin la segregaci escolar. Propostes destacades: 1. Pla de xoc contra la segregaci que es doti i promogui la implementaci dels instruments necessaris per revertir-la: a) Segregaci externa: Mesures de coresponsabilitat, amb una reserva de places mnima i mxima a tots els centres. Dissenyar i actualitzar, rees de proximitat escolar heterognies pel que fa a la composici social, i realitzar un acompanyament i orientaci de les famlies (autctones i estrangeres) en la tria escolar. b) Segregaci interna: Sobredotaci dels centres amb alumnat amb majors necessitats educatives amb ms i millors recursos (professorat, rtios, estructures de treball per a leducaci inclusiva, programes de suport lingstic, psicolgic i pedaggic, etc.). Evitar o repensar dispositius datenci segregada, passar de laula dacollida a centre acollidor. 2. Detectar les necessitats educatives prvies a P3, especialment entre els collectius amb menor tendncia a la sollicitud de places de preescolar per tal dincrementar les seves taxes descolaritzaci. Reptes de leducaci a Catalunya. Anuari 2015 Presentaci FJB 6. Escola inclusiva (Josep Maria Jarque) Fer efectiu un model d'escola inclusiva on lalumnat amb necessitats educatives especials s un alumne ms en els centres ordinaris. Cal que tots els recursos existents dels centres deducaci especial es posin al servei dels centres ordinaris. Propostes destacades: 1. Desenvolupar de forma efectiva el Pla Individualitzat personalitzat, que sestableix en lapartat 4, de larticle 81 de la Llei dEducaci de Catalunya, per tal que lescola inclusiva respongui a les necessitats educatives de tots els seus alumnes dacord amb les seves capacitats. 2. Posar els mitjans humans, tcnics i materials que actualment disposen els centres deducaci especial al servei dels centres ordinaris. 3. Garantir la participaci activa dels pares o tutors dels alumnes en lavaluaci de les necessitats educatives del seus fills i en lelaboraci i avaluaci dels Plans de suport educatiu personalitzats. Reptes de leducaci a Catalunya. Anuari 2015 Presentaci FJB 7. Abandonament escolar prematur (Miquel Puig) Abordar l'abandonament escolar prematur des de poltiques que tinguin efecte en el mercat laboral i redueixin la creaci de llocs de treball de poca qualificaci. Propostes destacades: Entendre i considerar que l'abandonament escolar s un fenomen fonamentalment determinat pel mercat laboral, requereix: 1. Contenir la creaci de llocs de treball de poca qualificaci: a) augment del salari mnim, b) protecci dels convenis sectorials, c) regular per exigir titulacions de grau mitj, en lnia amb els pasos centre i nord-europeus. 2. Impulsar loferta de beques-salari que redueixen el cost d'oportunitat de seguir estudiant. Reptes de leducaci a Catalunya. Anuari 2015 Presentaci FJB 8. Limpacte de la crisi i de les poltiques dausteritat en el sistema educatiu (Xavier Martnez-Celorrio) Duplicar la inversi educativa catalana, per igualar-la a la mitjana europea, per garantint que la focalitzem en programes digualtat doportunitats i innovaci. Propostes destacades: 1. Duplicar la inversi pblica en educaci per igualar-la a la mitjana de lOCDE (5,6% del PIB) o de la Uni Europea (5,25% del PIB) per poder prioritzar mesures de finanament de leducaci atenent a lequitat, la qualitat i la innovaci. En total, Catalunya hauria dinvertir un total de 5.026 milions addicionals fins tenir un pressupost total de 10.800 milions. 2. Recuperar els 273 milions que corresponen a la suma de tots els programes digualtat doportunitats i dequitat retallats per assajar un nou sistema propi de beques i ajudes a lestudi amb seguiment personalitzat, networking i mentoria social i concentrar la inversi en centres i territoris amb ms mancances socials. 3. Recuperar els prop de 25 milions desinvertits en la formaci permanent docent i en recerca-innovaci educativa (R+D). Aquesta prioritat suposaria, entre altres, la creaci dun Educa-LAB o servei obert per acompanyar i reforar la innovaci educativa que avui est dispersa i sense recursos. Reptes de leducaci a Catalunya. Anuari 2015 Presentaci FJB 9. Reforma de leducaci secundria obligatria (Jordi Musons i Jordi Nomen) Reduir les altes taxes dabandonament i fracs escolar amb la gran reforma pendent de l'educaci secundria obligatria. La reforma ha de donar ms protagonisme a lalumnat i ha dadaptar-se a la realitat social i les necessitats dels joves adolescents. Propostes destacades: 1. L'administraci ha d'afavorir l'autonomia dels centres per tal que dissenyin els processos educatius atenent a la realitat social dels joves adolescents i el seu context. 2. Els centres han de: a) promoure la innovaci en els usos dels espais. b) dissenyar els horaris adaptats a les necessitats de l'alumnat. c) potenciar la participaci de l'alumnat als centres educatius. 3. Mesures de suport al canvi de rol del professorat: a) garantir l'estabilitat dels equips docents. b) formaci i suport: en metodologies per innovar, en com adoptar un rol ms proper a l'acompanyament de l'alumnat i per treballar en equips docents multidisciplinars. Reptes de leducaci a Catalunya. Anuari 2015 Presentaci FJB 10. Finanament de leducaci superior (Francesc Xavier Grau) Definir labast i un model propi de leducaci superior a Catalunya per superar el seu infrafinanament, apostant per un model de servei pblic orientat al b pblic. Propostes destacades: 1. Fer un pacte de pas sobre quin ha de ser labast i el model deducaci superior a Catalunya. Es proposa la definici de leducaci superior com a servei pblic orientat al b pblic que majoritriament s una responsabilitat pblica. 2. Convergir amb un nivell de finanament de leducaci superior al 2020 equiparable al del global dEspanya i, al 2025, un nivell proper als pasos europeus similars a Catalunya. En aquest marc, cal definir lestructura de finanament mitj de referncia per a les universitats. La proposta que es fa s de: 60% transferncies corrents de lAdministraci, 15% preus pblics, 15% recerca competitiva, 5% contractes amb empreses i 5% altres ingressos. 3. Simplificar el model concret dassignaci de recursos tot i incorporant un component de finanament estratgic, pblic i transparent. Reptes de leducaci a Catalunya. Anuari 2015 Presentaci FJB 11. La dedicaci dels estudiants i leficincia del sistema universitari (Amelia Daz, Miquel Martnez i Ernest Pons) Reduir les taxes dabandonament i les desigualtats socioeconmiques en laccs i continutat dels estudis universitaris, desplegant poltiques de beques, dorientaci i seguiment que responguin a la diversitat de perfils, necessitats i situacions socioeconmiques de l'alumnat. Propostes destacades: 1. Poltiques proactives per facilitar laccs als estudis superiors a tots els estudiants que no deixi enrere estudiants que el sistema no ha incentivat (beques-salari, itineraris a temps parcial, etc.). 2. Programa dorientaci acadmica i seguiment adreat als universitaris de primer any per combatre labandonament. 3. Diversificar els models duniversitat perqu sadaptin a lalumnat de perfils diferents. Reptes de leducaci a Catalunya. Anuari 2015 Presentaci FJB 12. Formaci doctoral (Jordi Alba, J. Francesc Crdoba i Antonio Huerta) Poltiques pbliques que afavoreixin decididament per la collaboraci entre el teixit empresarial amb les universitats i centres de recerca, per evitar desaprofitar el talent dels doctorats. Propostes destacades: 1. Reforar poltiques pbliques que afavoreixen la collaboraci del teixit empresarial amb les universitats, centres de recerca i centres tecnolgics, que contemplin mesures com ara: Reducci de les barreres administratives i legals per impulsar la inversi dagents privats (empreses i altres institucions del sector privat) en R+D. Potenciaci dels programes formatius en competncies transversals centrades en la transferncia de coneixement entre entorns empresarials i acadmics. Potenciar el Pla de doctorats industrials. Reptes de leducaci a Catalunya. Anuari 2015 Presentaci FJB Una agenda per transformar leducaci a Catalunya Els 12 reptes ens porten a la necessitat dactuar de forma sistmica en 9 mbits estratgics de poltica educativa que, alhora, es concreten en 33 objectius per a transformar el sistema educatiu. A continuaci, es resumeixen aquests mbits. Reptes de leducaci a Catalunya. Anuari 2015 Presentaci FJB Invertir en educaci els recursos necessaris per ser competitius i fomentar igualtat i innovaci Transformar leducaci secundria per tal que els alumnes siguin el centre de lorganitzaci educativa Apostar per una educaci superior com a motor del desenvolupament social, econmic i cultural del pas Bastir una educaci ms personalitzada, innovadora i internacionalitzada Desplegar unes poltiques de professorat de ms qualitat i impacte (formaci inic./accs, carrera, formaci permanent) Promoure la igualtat doportunitats i lequitat com a aposta de pas Fer poltiques educatives amb ambici de pas, amb debat rigors, posant-les al centre neurlgic del Govern i atenent els reptes de la UE i lONU Desburocratitzar el sistema educatiu per donar ms autonomia als actors, especialment als centres educatius i al territori Poltiques i prctiques basades en el coneixement i que, per tant, vinculin la recerca i la praxis als centres docents Reptes de leducaci a Catalunya. Anuari 2015 Presentaci FJB Finanament de leducaci i efectes de la crisi economicofinancera 25. Definici del finanament pblic de leducaci per 2020 i 2025. 26. Mesures selectives de finanament atenent a lequitat, la igualtat doportunitats, la qualitat educativa i la innovaci. 27. Poltica de beques i ajuts als estudiants ambiciosa i dacord amb estndards europeus. La transformaci de leducaci secundria obligatria 28. Lalumne al centre de lESO 29. Autonomia dels centres docents, graus de llibertat i node de coneixement. 30. Innovaci i equips docents. Leducaci superior i la recerca com a nuclis de la societat del coneixement 31. Estndards de qualitat i finanament en lhoritz 2020 i 2025. 32. Reducci de labandonament i adaptaci de loferta . 33. Valoraci social dels doctors i inserci professional. Nova societat, nova educaci 13. Formaci al llarg i ample de la vida i la societat del coneixement. 14. Cultura i la praxi de la innovaci educativa. 15. Reconeixement de les trajectries individuals daprenentatge, connexi educaci formal, no formal i en obert. 16. Distinci currculums bsics imprescindibles i desitjables. Poltiques de professorat 17. Millora formaci inicial del professorat i accs funci docent. 18. Carrera professional docent. 19. Formaci permanent del professorat ambiciosa. 20. Aposta pels equips docents i pels nous rols del professorat. Equitat i igualtat doportunitats 21. Lluita contra la segregaci escolar i atenci a la poblaci amb majors riscos. 22. Universalitzaci i gratutat de letapa 0-3. 23. Educaci inclusiva. 24. Lluita contra el fracs i labandonament escolar amb poltiques pbliques coherents i transversals. Model de societat i poltiques educatives 1. Debat rigors sobre el model educatiu. 2. Aproximaci holstica de leducaci. 3. Educaci i poltiques educatives al centre de les poltiques 4. Reptes i objectius educatius UE i ODS de lONU. 5. Sistema educatiu internacionalitzat i plurilinge Organitzaci i gesti educatives 6. Major autonomia dels centres docents i descentralitzaci capacitat de decisi territori. 7. Menor regulaci procedimental. 8. Repensar funcions i rol de ladministraci. R+D i sistema educatiu 9. R+D educativa de major rellevncia i amb massa crtica. 10. R+D i praxi docent alineats 11. Lnies de recerca interdisciplinries 12. Sistemes dinformaci robustos. Reptes de leducaci a Catalunya. Anuari 2015Una agenda per transformar leducaci a CatalunyaJosep M. Vilalta (director) Nmero de diapositiva 2Nmero de diapositiva 3Nmero de diapositiva 4Nmero de diapositiva 5Nmero de diapositiva 6Nmero de diapositiva 7Nmero de diapositiva 8Nmero de diapositiva 9Nmero de diapositiva 10Nmero de diapositiva 11Nmero de diapositiva 12Nmero de diapositiva 13Nmero de diapositiva 14Nmero de diapositiva 15Nmero de diapositiva 16Nmero de diapositiva 17Nmero de diapositiva 18