Microprocesadors i ordinador pqpi

  • Published on
    03-Jun-2015

  • View
    750

  • Download
    2

DESCRIPTION

Breu descripci d'un equip i els components bsics de l'ordinador.

Transcript

  • 1. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS CARLOS CARDELO IES MVM ELS MICROPROCESSADORS I LEQUIPNDEX DE CONTINGUTS INTRODUCCI.......................................................................................................................................2 ESCALES DINTEGRACI ........................................................................................................................2 Companyies ms importants que produeixen CIrcuts VLSI ............................................................... 3Microprocessador.....................................................................................................................................3 Funcionament ......................................................................................................................................4 RENDIMENT ..........................................................................................................................................4 ARQUITECTURA ....................................................................................................................................5 Dissipaci de calor ............................................................................................................................6 CONNEXI AMB LEXTERIOR .................................................................................................................6 BUSOS DEL PROCESSADOR ...................................................................................................................6COMPONENTS DEL SISTEMA.....................................................................................................................7 EL CPU (UNITAT CENTRAL DE PROCS) ..................................................................................................7 ALU (UNITAT ARITMTIC LGICA ..........................................................................................................8 MICROCONTROLADOR.......................................................................................................................... 8 EL RELLOTGE .........................................................................................................................................9 PILA ......................................................................................................................................................9 MEMORIES DE LA COMPUTADORA .......................................................................................................9 MEMORIA CACH ...........................................................................................................................11 SIMMs i DIMMs ..............................................................................................................................12 CONNECTORS INTERNS .......................................................................................................................12 CONNECTOR ELCTRIC ........................................................................................................................ 12 CONNECTORS EXTERNS ......................................................................................................................1315/01/2011 Pgina 1

2. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS CARLOS CARDELO IES MVMINTRODUCCIPer a la construcci de circuts amb portes lgiques existeixen mtodes de simplificaci jaconeguts, com ara la simplificaci algebraica, el mtode de Karnaugh o el mtode anomenatde Quine-McCluskey, per tal de reduir el nombre de dispositius i, com a conseqncia, el costdel producte final. Malgrat aix, si la funci a implementar s complexa la quantitat decomponents ser molt elevada.Ls de dispositius dalt nivell dintegraci per a lexecuci de circuts redueixconsiderablement el nombre de pastilles a emprar; per contra, amb aquest sistema noexisteixen mtodes de simplificaci, per la qual cosa la quantitat de blocs emprats en laconstrucci dun sistema dependr de lenginy, de lexperincia i, en alguna ocasi, de la sortde qui dissenya.Laparici dels dispositius LSI o VLSI (dispositius dalta capacitat dintegraci) ha revolucionatles tcniques de disseny i, la naturalesa i composici dels sistemes digitals, fent aparixer elsconceptes de SISTEMES DIGITALS PROGRAMABLES, constituts per un petit nombredelements VLSI i els clssics SISTEMES DIGITALS CABLEJATS, que coneixem i amb un elevatnombre components, portes lgiques i cablejat.ESCALES DINTEGRACICom sha vist abans, depenent del nombre de components que formen el circuit integrat esparla de diferents escales dintegraci, que sanomenen: SSI (Small Scale of Integration o Integraci a baixa escala): Els circuits de baixa complexitat(algunes dotzenes de components en un mateix xip). Van ser els primers circuts integrats enaparixer i complien funcions molt bsiques, com a portes lgiques i abasten des duns pocstransistors fins a uns 100 dells (unes 10 portes lgiques).MSI (Medium Scale of Integration o Integraci a Mitja Escala): A la fi dels anys 60 es vanintroduir dispositius que contenien centenars de transistors cada xip. Econmicament erencircuits atractius perqu, van permetre fabricar sistemes electrnics ms complexos utilitzantplaques impreses ms petites, ja que contenien menys components. El nombre aproximat decomponents en un xip va entre 100 i 1.000 (unes 100 portes lgiques).LSI (Large Scale Integration o Integraci a gran escala): Els circuits de mitjana i alta complexitat.Es troben en aquest grup les memries o els integrats que es fan servir per a calculadores. Elnombre de components aproximat en un circut oscilla entre 1.000 i 10.000 (unes 1.000 porteslgiques).VLSI (Very Large Scale Integration o Integraci a molt alta escala): s un tecnologiadesenvolupada des de els anys 80, en la qual sobtenen circuits extraordinriament complexos,fins a 1.000 milions de transistors en un xip. En aquesta ltima categoria entrarien elsmicroprocessadors moderns.15/01/2011Pgina 2 3. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS CARLOS CARDELO IES MVMCOMPANYIES MS IMPORTANTS QUE PRODUEIXEN CIRCUTS VLSIIntelTexas InstrumentsSamsungAnalog DevicesATI TechnologiesAdvanced Micro Devices (AMD)STMicroelectronicsFreescale SemiconductorInfineonIBMNECToshibaNVIDIAQualcommNational SemiconductorRenesasBroadcomMicronTransmetaMICROPROCESSADOREl microprocessador s el microxip ms important en una computadora, se liconsidera el cervell duna computadora. Pot definir-se com un tipus de componentelectrnic en linterior del qual existeixen milers o, en ocasions milions, detransistors, les interaccions dels quals permeten realitzar les labors o funcions quetingui encomanat el xip.Pel que fa al seu funcionament, un microprocessador s un circuit integrat (CI) que incorporaen el seu interior una Unitat Central de Procs (CPU) i tot un conjunt delements lgics quepermeten enllaar altres dispositius com a Memries i Ports dEntrada i Sortida (I/O), formantun sistema complet dissenyat per a complir una aplicaci especfica. Perqu el sistema puguirealitzar la seva tasca ha dexecutar pas a pas un programa que consisteix en una o vriesseqncies de nombres binaris o Instruccions, emmagatzemades en un o ms elements dememria, generalment externs al mateix. Laplicaci ms important dels microprocessadorsque va canviar totalment la forma de treballar, ha estat la computadora personal (PC).s la part de la computadora encarregada de dur a terme lexecuci dels programes. Executainstruccions que se li donen a la computadora a molt baix nivell fent operacions lgiquessimples, com sumar, restar, multiplicar i dividir. Aquest dispositiu se situa generalment en unscol especial en la Placa o Targeta Mare.La unitat central de processos (CPU/Central Procesing Unit), est constituda per Registres, laUnitat de Control i la Unitat Aritmtic-Lgica. En el microprocessador es processen totes lesaccions de la computadora.15/01/2011 Pgina 3 4. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS CARLOS CARDELO IES MVMLa seva "velocitat" s mesurada per la quantitat doperacions per segon que pot realitzar:tamb cridada freqncia de rellotge. La freqncia de rellotge es mesura en MHz(Megahertz) o GHz (Gigahertz).FUNCIONAMENTCom ja sha comentat, el microprocessador est compost bsicament per: diversos registres,una unitat de control, una unitat aritmtic-lgica, i depenent del processador, pot contenir unaunitat en coma flotant.El microprocessador executa instruccions emmagatzemades com a nombres binarisorganitzats en seqncies en la memria principal. Lexecuci de les instruccions es potrealitzar en diverses fases: PreFetch, prelectura de la instrucci des de la memria principal. Fetch, enviament de la instrucci al descodificador Descodificaci de la instrucci, s a dir, determinar qu instrucci s i per tant qu sha de fer. Lectura doperands (si nhi ha). Execuci, llanament de les mquines destat que duen a terme el processament. Escriptura dels resultats en la memria principal o en els registres.La durada daquests cicles ve determinada per la freqncia de rellotge. El microprocessadores connecta a un circuit PLL (Phase-Locked Loops, llaos de seguiment de fase, buclesdenganxament de fase), normalment basat en un cristall de quars capa de generar polsos aun ritme constant, de manera que genera diversos cicles (o polsos) en un segon. En lactualitataquest rellotge genera milers de MHz. Durant els ltims anys aquesta freqncia shamantingut en el rang dels 1,5 GHz a 4 GHz, donant com a resultat processadors amb capacitatsde procs majors comparats amb els primers que van aconseguir aquests valors. Un microprocessador s un sistema obert amb el qual pot construir-se un computador ambles caracterstiques que es desitgi acoblant-li els mduls necessaris.RENDIMENTEl rendiment del processador pot ser mesurat de diferents maneres, fins a fa pocs anys es creiaque la freqncia de rellotge era una mesura precisa, per aquest mite ("mite delsmegahertz") sha vist desvirtuat pel fet que els processadors no han requerit freqncies msaltes per augmentar el seu poder de cmput.Mesurar el rendiment amb la freqncia s vlid nicament entre processadors ambarquitectures molt similars o iguals, de manera que el seu funcionament intern sigui el mateix:en aquest cas la freqncia s un ndex de comparaci vlid.La capacitat dun processador depn fortament dels components restants del sistema,sobretot del chipset (conjunt de circuits integrats dissenyats amb base a larquitectura dunprocessador), de la memria RAM i del programari. Per obviant aquestes caracterstiques pottenir-se una mesura aproximada del rendiment dun processador per mitj dindicadors com la15/01/2011 Pgina 4 5. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS CARLOS CARDELO IES MVMquantitat doperacions de punt flotant per unitat de temps (FLOPS), o la quantitatdinstruccions per unitat de temps (MIPS). Una mesura exacta del rendiment dun processadoro dun sistema, s molt complicada a causa dels mltiples factors involucrats en la computacidun problema, en general les proves no sn concloents entre sistemes de la mateixageneraci.ARQUITECTURAEl microprocessador utilitza el mateix tipus de lgica que s usat en la unitat processadoracentral (CPU) duna computadora digital. El microprocessador s algunes vegades anomenatunitat microprocesadora (MPU). En altres paraules, el microprocessador s una unitatprocessadora de dades. En un microprocessador podem diferenciar diverses parts: Lencapsulat: s el que envolta a lhstia de silici en si, per donar-li consistncia, impedir la seva deterioraci (per exemple, per oxidaci per laire) i permetre lenlla amb els connectors externs que ho acoblessin al seu scol a la seva placa basi. La memria cache: s una memria ultrarrpida que empra el micro per tenir a m certes dades que prediciblemente seran utilitzats en les segents operacions sense haver dacudir a la memria RAM reduint el temps despera. Per exemple: en una biblioteca, en lloc destar buscant cert llibre a travs dun banc de fitxers de paper sutilitza les computadora, i grcies a la memria cache, obt de manera rpida la informaci. Tots els micros compatibles amb PC posseeixen la trucada cache interna de primer nivell o L1; s a dir, la que est ms prop del micro, tant que est encapsulada al costat dell. Els micros ms moderns (Pentium III Coppermine, Athlon Thunderbird, etc.) inclouen tamb en el seu interior altre nivell de cach, ms gran encara que una mica menys rpida, la cach de segon nivell o L2. Coprocessador Matemtic: o correctament la FPU (Unitat de coma flotant). Que s la part del micro especialitzada en aquesta classe de clculs matemtics, antigament estava en lexterior del micro en un altre xip. Aquesta part aquesta considerada com una part "lgica" juntament amb els registres, la unitat de control, memria i bus de dades. Els registres: sn bsicament un tipus de memria petita amb finalitats especials que el micro t disponible per a alguns usos particulars. Hi ha diversos grups de registres en cada processador. Un grup de registres aquesta dissenyat per a control del programador i hi ha uns altres que no sn dissenyats per ser controlats pel processador per que CPU els utilitza en algunes operacions en total sn trenta-dos registres. La memria: s el lloc on el processador troba les seves instruccions de programa i les seves dades. Tant les dades com les instruccions estan emmagatzemats en memria, i el processador els presa daqu. La memria s una part interna de la computadora i la seva funci essencial s proporcionar un espai de treball per al processador. Ports: s la manera en qu el processador es comunica amb el mn extern. Un port s semblat a una lnia de telfon. Qualsevol part de la circuitera de la computadora amb la qual el processador necessita comunicar-se, t assignat un nombre de port que el processador utilitza com un numero de telfon per cridar al circuit o a parts especials.15/01/2011Pgina 5 6. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS CARLOS CARDELO IES MVMDISSIPACI DE CALORAmb laugment en el nombre de transistors inclosos en un processador, el consumdenergia sha elevat a nivells en els quals la dissipaci natural del processador no ssuficient per mantenir temperatures acceptables en el material semiconductor, demanera que es fa necessari ls de mecanismes de refredament forat, com sn elsdissipadors de calor.CONNEXI AMB LEXTERIOREl microprocessador posseeix un arranjament delements metllics (pines, esferes, contactes)que permeten la connexi elctrica entre el circuit integrat que conforma el microprocessadori els circuits de la placa base.Entre les connexions elctriques estan les dalimentaci elctrica dels circuits dins delempaquetatge, els senyals de rellotge, senyals relacionats amb dades, adreces i control.BUSOS DEL PROCESSADOREl bus s un sistema digital que transfereix dades entre els components dun ordinador o entreordinadors. Est format per cables o pistes en un circuit imprs, dispositius com a resistncies icondensadors a ms de circuits integrats.En els primers computadors electrnics, tots els busos eren de tipus parallel (comunicaci permoltes pistes en el circuit imprs). La tendncia en els ltims anys s ls de busos serials comlUSB , Custom Firewire per a comunicacions amb perifrics i el reemplaament de busosparallels per connectar tota classe de dispositius, incloent el microprocessador amb el chipseten la prpia placa base.Tots els processadors posseeixen un bus principal o de sistema pel qual senvien i reben totesles dades, instruccions i adreces des dels integrats del chipset o des de la resta de dispositius.Com a pont de connexi entre el processador i la resta del sistema, defineix molt delrendiment del sistema, la seva velocitat es mesura en bytes per segon.En larquitectura tradicional dIntel (usada fins a models recents), aquest bus es diu el FrontSide Bus i s de tipus parallel amb 64 lnies de dades, 32 dadreces a ms de mltiples lnies decontrol que permeten la transmissi de dades entre el processador i la resta del sistema.En alguns processadors dAMD i en lIntel Core i7 shan usat altres tipus per al bus principal detipus serial.Els microprocessadors dltima generaci dIntel i molts dAMD posseeixen a ms uncontrolador de memria DDR a linterior de lencapsulat el que fa necessari la implementacide busos de memria del processador cap als mduls. Aquest bus est dacord als estndardsDDR de JEDEC i consisteixen en lnies de bus parallel, per a dades, adreces i control. Depenentde la quantitat de canals poden existir d1 a 3 busos de memria.15/01/2011 Pgina 6 7. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS CARLOS CARDELO IES MVMCOMPONENTS DEL SISTE MAEL CPU (UNITAT CENTRAL DE PROCS)La Unitat Central de Procs (CPU) t la missi fonamental dexecutar la seqnciadinstruccions emmagatzemades i anomenades PROGRAMA . El programa s representat peruna srie de nombres que es mantenen en una certa classe de memria del computador. Hi haquatre passos que gaireb tots els realitza el CPU: fetch, decode, execute, i writeback, (llegir,decodificar, executar, i escriure).LLEGIR (fetch), implica el recuperar una instrucci, (que s representada per un nombre o unaseqncia de nombres), de la memria de programa. La localitzaci en la memria delprograma la dona el Comptador De Programa (PC), que emmagatzema un nombre queidentifica la posici actual de la instrucci al programa. En altres paraules, el comptador deprograma indica al CPU, el lloc de la instrucci al programa actual.DECODIFICACI (decode), la instrucci s dividida en parts que tenen significat per a altresunitats del CPU. La manera en qu el valor de la instrucci numrica s interpretat estdefinida per larquitectura del conjunt dinstruccions (lISA ) del CPU. Sovint, un grup denombres en la instrucci, anomenats OPCODE, indica quina operaci realitzar. Les partsrestants del nombre usualment proporcionen la informaci daquesta instrucci, com perexemple, operands per a una operaci daddici. Tals operands es poden donar com un valorconstant (anomenat valor immediat), o com un lloc per localitzar un valor, que pot ser unregistre o una adrea de memria.EXECUCI DE LA INSTRUCCI (execute). Desprs dels passos de lectura i descodificaci, s dua terme el pas de lexecuci de la instrucci. Durant aquest pas, diverses unitats del CPU sn15/01/2011 Pgina 7 8. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS CARLOS CARDELO IES MVMconnectades de tal manera que elles poden realitzar loperaci desitjada. Si, per exemple, esdemana una operaci daddici la UNITAT ARITMTIC LGICA (ALU) es connectar a unconjunt dentrades i un conjunt de sortides. Les entrades proporcionen els nombres a sersumats, i les sortides contindran la suma final.ESCRIPTURA (writeback). El pas final, lescriptura, simplement "escriu" els resultats del pasdexecuci a una certa forma de memria. Molt sovint, els resultats sescriuen en algunregistre intern del CPU per a accs rpid per subsegents instruccions. En altres casos elsresultats poden ser escrits a una memria principal ms lenta per ms barata i ms gran.Alguns tipus dinstruccions manipulen el comptador de programa en lloc de directamentproduir dades de resultat.Desprs de lexecuci de la instrucci i lescriptura de les dades resultants, el procs sencer esrepeteix amb el segent cicle dinstrucci, normalment llegint la segent instrucci enseqncia a causa de l increment del valor en el comptador de programa. Si la instruccicompletada era un salt, el comptador de programa ser modificat per contenir ladrea de lainstrucci a la qual es va saltar, i lexecuci del programa continua normalment. En CPUs mscomplexos que el descrit aqu, mltiples instruccions poden ser llegides, descodificades, iexecutades simultniament.ALU (UNITAT ARITMTIC LGICAEn computaci, la Unitat Aritmtic Lgica (UAL), o Arithmetic Logic Unit (ALU), s un circuitdigital que calcula operacions aritmtiques (com suma, resta, multiplicaci, etc.) i operacionslgiques (si, i, o, no), entre dos nombres.Molts tipus de circuits electrnics necessiten realitzar algun tipus doperaci aritmtica, aixque fins i tot el circuit dins dun rellotge digital tindr una ALU minscula que es mant sumant1 al temps actual, i es mant comprovant si ha dactivar la xiuletada del temporitzador, etc.Molts altres circuits poden contenir a linterior ALU: GPU com els que estan en les targetesgrfiques NVIDIA i ATI, FPU com el vell coprocessador numric 80387, i processadors digitalsde senyals com els quals es troben en targetes de so Sound Blaster, lectores de CD i les TVdalta definici. Tots aquests tenen endins diverses ALU poderoses i complexes.MICROCONTROLADORUn microprocessador no s un ordinador complet. Nocont grans quantitats de memria ni s capa decomunicar-se amb dispositius dentrada -com un teclat,un joystick o un ratol- o dispositius de sortida com unmonitor o una impressora. Un tipus diferent de circuitintegrat anomenat microcontrolador s de fet unordinador completa situada en un nic xip, que conttots els elements del microprocessador bsic a msdaltres funcions especialitzades. Els microcontroladorssempren en videojocs, reproductors de vdeo,autombils i altres mquines.15/01/2011 Pgina 8 9. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS CARLOS CARDELO IES MVMEL RELLOTGELa majoria dels CPU, i de fet, la majoria dels dispositius de lgica seqencial, sn de naturalesasncrona. s a dir, estan dissenyats i operen en funci dun senyal de sincronitzaci. Aquestsenyal, coneguda com a senyal de rellotge, usualment pren la forma duna ona quadradaperidica. Calculant el temps mxim en qu els senyals elctrics poden moures en les vriesbifurcacions dels molts circuits dun CPU, els dissenyadors poden seleccionar un perodeapropiat per al senyal del rellotge.Aquest perode ha de ser ms llarg que la quantitat de temps que necessita un senyal per amoures, o propagar-se, en el pitjor dels casos. Cal fixar el perode del rellotge a un valorbastant major sobre el retard de la propagaci del pitjor cas. s possible dissenyar tot el CPU ila manera que mou les dades al voltant dels "flancs" de pujada i baixada del senyal del rellotge.PILALa pila de lordinador, o ms correctament lacumulador, sencarrega de conservar elsparmetres de la BIOS quan lordinador est apagat. Sense ella, cada vegada queencendiramos haurem dintroduir les caracterstiques del disc dur, del chipset, la data ilhora.MEMORIES DE LA COMPUTADORACom que el microprocessador no s capa per si mateix dalbergar la gran quantitat dememria necessria per a emmagatzemar instruccions i dades de programa (per exemple, eltext dun programa de tractament de text), poden emprar transistors com elements dememria en combinaci amb el microprocessador.Tipus de Memria Memria daccs aleatori o RAM, memria basada en semiconductors que pot serllegida i escrita pel microprocessador o altres dispositius de maquinari tantes vegadescom es vulgui. s una memria demmagatzematge temporal, on el microprocessadorposa les aplicacions que executa lusuari i altra informaci necessria per al controlintern de tasques; seu contingut desapareix quan sapaga lordinador o computadora,per aquest motiu les dades que es vulguin conservar a llarg termini shagin deemmagatzemar en els discos. RAM s un acrnim de langls Random Access Memory.15/01/2011Pgina 9 10. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS CARLOS CARDELO IES MVMLaccs a les posicions demmagatzematge es pot realitzar en qualsevol ordre, per aixse lanomena memria daccs aleatori. Intel introduir el primer xip de RAM el 1970 itenia una capacitat d1 Kb Actualment la memria RAM per a ordinadors personals sesol fabricar en mduls insertables anomenats DIMM, SO-DIMM i SIMM, la capacitatarriba als 512 MB, una placa base pot tenir alguns daquests.Hi ha diversos tipus de memria daccs aleatori:o La RAM esttica (SRAM), conserva la informaci mentre estigui connectada latensi dalimentaci, i sol emprar-se com memria cache perqu funciona agran velocitat.o La RAM dinmica (DRAM), s ms lenta que la SRAM i ha de rebre electricitatperidicament per a no esborrar-se. La DRAM resulta ms econmica que laSRAM i sempra com a element principal de memria en la majoria de lescomputadores.o Memria de noms lectura o ROM, acrnim de Read Only Memory, memriabasada en semiconductors que cont instruccions o dades que es poden llegirper no modificar. En els ordinadors IBM PC i compatibles, les memries ROMsolen contenir el programari necessari per al funcionament del sistema iroman encara que sapagui lordinador, aquest contingut sestableix quan esfabriquen. Per crear un xip ROM, el dissenyador facilita a un fabricant desemiconductors la informaci o les instruccions que es van a emmagatzemar.El fabricant produeix aleshores un o ms xips que contenen aquestesinstruccions o dades. Com crear xips ROM implica un procs de fabricaci,aquesta creaci s viable econmicament noms si es produeixen gransquantitats de xips. Els dissenys experimentals o els petits volums sn msassequibles usant PROM o EPROM. El terme ROM se sol referir a qualsevoldispositiu de noms lectura, incloent PROM i EPROM.Memria programable de noms lectura o PROM, acrnim de Programmable ReadOnly Memory, tipus de memria de noms lectura (ROM) que permet ser gravada ambdades mitjanant un maquinari anomenat programador de PROM. Una vegada que laPROM ha estat programada, les dades romanen fixos i no poden reprogramar. Atsque les ROM sn rendibles noms quan es produeixen en grans quantitats, sutilitzenmemries programables de noms lectura durant les fases de creaci del prototip delsdissenys. Noves PROM poden gravar i rebutjar durant el procs de perfeccionamentdel disseny.15/01/2011Pgina 10 11. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS CARLOS CARDELO IES MVMMemria programable i esborrable de noms lectura o EPROM, tipus de memria,tamb anomenada reprogramable de noms lectura (RPROM, acrnim angls deReprogrammable Read Only Memory). Les EPROM (acrnim angls de Hi haviaProgrammable Read Only Memory) sn xips de memria que es programen desprs dela seva fabricaci. Sn un bon mtode perqu els fabricants de maquinari sinsereixincodis variables o que canvien constantment en un prototip, en aquells casos en quproduir gran quantitat de xips PROM resultaria prohibitiu. Els xips EPROM esdiferencien dels PROM pel fet que poden esborrar en general, retirant una cobertaprotectora de la part superior del xip i exposant el material semiconductor a radiaciultraviolada, desprs del qual poden reprogramar.MEMORIA CACHEs tracta dun tipus de memria molt rpida que sutilitza de pont entre el microprocessador ila memria principal o RAM, de manera que les dades ms utilitzats puguin trobar abans,accelerant el rendiment de lordinador, especialment en aplicacions ofimtiques.15/01/2011Pgina 11 12. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS CARLOS CARDELO IES MVMSIMMS I DIMMSEs tracta de la forma en qu sajunten els xips de memria, del tipus que siguin, per connectar-se a la placa base de lordinador. Sn unes plaquetes allargades amb connectors en un extrem,al conjunt se lanomena mdul.SIMMs: Single In-line Memory Module, amb 30 o 72 contactes.DIMMs: ms allargats (uns 13 cm), amb 168 contactes i en scols generalment negres;fa dos osques per facilitar la seva correcta col.locaci.I podrem afegir els mduls SIP, que eren semblants als SIMM per amb frgils potetessoldades i que no susen des de fa bastants anys, o quan tota o part de la memria ve soldadaa la placa (cas dalguns ordinadors de marca).CONNECTORS INTERNSSota aquesta denominaci englobem als connectors per a dispositius interns, com ara ladisquetera, el disc dur, el CD-ROM o laltaveu intern, i fins i tot per als ports srie, paral lel i dejoystick si la placa no s de format ATX.Seguint la foto desquerra a dreta, el primer connector s el corresponent a la disquetera, t34 pins, i equival al de menor mida de la foto del comenament daquest apartat, el segent sel de disc dur, que en les plaques actuals s doble (un per a cada canal IDE), t 40 pins (devegades noms 39, ja que el pin 20 no t utilitat) i equival a un qualsevol dels altres dos queapareixen a la foto superior.CONNECTOR ELCTRICs on es connecten els cables perqu la placa base rebi la tensi subministrada per la font. Enles plaques Baby-AT els connectors sn dos, tot i que estan un al costat de laltre, mentre queen les ATX s nic.Un dels avantatges de les fonts ATX s que permeten lapagada del sistema per programari, sa dir, que al prmer "Apagar el sistema" a Windows 95 el sistema realment sapaga!.15/01/2011 Pgina 12 13. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS CARLOS CARDELO IES MVMCONNECTORS EXTERNSEs tracta dels connectors per a perifrics externs: teclat, ratol, impressora.En les plaques Baby-AT lnica cosa que est en contacte amb la placa sn uns cables que launeixen amb els connectors en si, que se situen en la carcassa, excepte el de teclat que s queest adherit a la prpia placa.En les ATX els connectors estan tots agrupats al voltant del de teclat i soldats a la placa base.Els principals connectors sn:B per clavilla DIN ampla, propi de les plaquesTeclatBaby-AT, o mini-DIN en plaques ATX i moltsdissenys propietaris.En els pocs casos en qu hi ha ms dun, el segonPort parallelseria LPT2. s un connector femella duns 38 mm, (LPT1)amb 25 pins agrupats en 2 fileres.Solen ser dos, un estret duns 17 mm, amb 9forats (normalment "COM1"), i un altre ampleduns 38 mm, amb 25 pins (generalment Ports srie"COM2"), com el parallel per mascle, amb els (COM o RS232)pins cap a fora . Internament sn iguals, nomscanvia el connector exterior, en les plaques ATXsolen ser ambds de 9 pins.En realitat, un connector mini-DIN com el dePort per a ratolteclat, el nom prov del seu s en els ordinadorsPS/2PS / 2 dIBM.O port per a joystick o teclat midi. De grandriaPort de jocsuna mica ms gran que el port srie estret, duns25 mm, amb 15 pins agrupats en 2 fileres.15/01/2011Pgina 13 14. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS CARLOS CARDELO IES MVM Incloent les modernes SVGA, XGA, per no les CGA o EGA. Encara que el normal s que noPort VGA estigui integrada en la placa base sin en una(monitor)targeta dexpansi, anem a descriure-per evitar confusions: duns 17 mm, amb 15 pins agrupats en 3 fileres. En les plaques ms modernes (ni tan sols en USB totes les ATX), de forma estreta i rectangular, inconfusible per de poca utilitat per ara.Actualment els teclats i ratolins tendeixen cap al mini-DIN o PS / 2, i se suposa que en uns anysgaireb tot es connectar a lUSB, en una cadena de perifrics connectats al mateix cable.EXEMPLE DE CONECTORES EXTERNS 5. Ports USB1. Connector per a Mouse i teclat (PS/2)6. Connector Ethernet (RJ-45)2. Port serial (Pot o no tenir-ho)7. Connectors dudio3. Connector per a monitor (D-SUB de 15pines)4. Port parallelAltra distribuci pot ser:15/01/2011 Pgina 14