Decision of the Parliament of Catalonia in favor of the creation of a network of Jewish neighborhoods

  • Published on
    17-Jul-2015

  • View
    135

  • Download
    11

Transcript

  • PARLAMENT 5^ Secretaria OE CATALUNYAUIIIOenerAl REGISTRE GENERAL

    2 8 MAW 2013 ENTRADA

    N.T.M,6-ia2SS../io

    A LA MESA DEL PARLAMENT

    Jordi Turull i Negre, portaveu, Maria Gloria Renom i Vallbona, diputada, Albert Batet i Canadell, diputat, Llus Cuin I Subiros, diputat, Carles Pellicer i Punyed, diputat, Carles Puigdemont i Casamaj, diputat, Pere Reguli i Riba, diputat, Meritxell Roig i Pedrola, diputada, Maria Dolors Rovirola i Corom, diputada del Grup Parlamentari de Convergncia i Uni, d'acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resoluci segent per tal que sigui substanciada davant la Comissi d'Empresa i Ocupaci.

    EXPOSICI DE MOTIUS

    El judaisme catal va ser present en els territoris de llengua catalana compresos ms enll del marc geogrfic de la pennsula ibrica per un perode de ms de 600 anys. Durant aquest perode va desenvolupar una prspera cultura prpia amb una extensa producci literria, religiosa, filosfica i cientfica.

    -

    El judaisme que es va desenvolupar a casa nostra s d'una originalitat tan destacada que alguns estudiosos el qualifiquen d'nic, perqu hi varen confluir en el mateix temps 1 espai tres grans corrents del pensament jueu: la poesia i filosofia del judaisme andalus; la cbala i els temes trobadorescos vinguts de la Provena i el corrent tossafista procedent del centre d'Europa, de tal manera que nasqu una nova concepci del judaisme i que va proporcionar figures cabdals com Abraham ben Ad ret, Moix ben Nakhman o Hadai Gresques.

    La vida d'aquest jueus catalans es va desenvolupar a l'interior de les nostres ciutats i viles sota una organitzaci poltica, administrativa i econmica amb uns trets caracterstics propis en un espai que rep el nom de "call" mot que ve del llat "callum" (pas estret entre dues parets), ben diferent del terme "judera", que s on vivien els jueus del Serafad. Aix dons el mateix terme "call" (que no s'utilitza enlloc ms del mon) ja recull la singularitat del judaisme que es va desenvolupar en les nostres terres.

    I

    Model: 250 Proposta de resoluci

    P A R L A M E N T D E C A T A L U N Y A

    Grup Parlamentari de Convergncia i Uni

    Ref.: 250JTN23051 300260

  • P A R L A M E N T D E C A T A L U N Y A

    Grup Parlamentari de Convergncia i Uni \

    La situaci legal dels jueus, havia estat tractada ja en poques antigues en diversos codis legals que regulaven la vida de tots els estaments de la societat. Els furs i les cartes de poblament medievals esmenten tot sovint els drets i els deures dels Jueus, que els garantien la llibertat de culte i el desenvolupament de la vida comunitria segons les seves prpies lleis religioses. A l'edat mitjana les aljames catalanesCcomunitats jueves que acolllen diverses poblacions estructurades en rgans de govern local) gaudien d'un estatut d'autonomia. Administraven justcia segons el dret hebraic, fonamentat en la Bblia i el Talmud; tenien el seu propi sistema educatiu, que implicava l'estudi de la llengua i de la cultura hebrees, i gaudien d'institucions per regular les activitats de la comunitat en tots els ordres de la vida quotidiana, sempre per sota l'autoritat sobirana del rei.

    Per aquest motiu, en parlar dels barris Jueus catalans d'poca medieval noms es pot fer amb el terme "call", ja que donar-los el nom de "juderies" seria alterar la realitat.

    L'actual existncia de nombrosos calls dispersos per tot el territori, fa necessari un programa per crear una xarxa de calls jueus amb unes caracterstiques concretes que permeti l'elaboraci d'una histria del judaisme catal ben documentada i de gran abast. En aquest sentit creiem que sn fonamentals tan les grans ciutats- Barcelona, Girona, Tortosa, Besal, etc-, com els pobles petits -Vilajuga, Matajudaica, Falset, etc.-, perqu, noms reunint, valorant i analitzant els diversos materials d'arreu, es podr assolir una visi global i contrastada del llegat jueu catal l, a partir d'aqu, escriure'n la histria.

    Fins ara no s'ha dut a terme cap estudi aprofundit de tots els calls, i ni tan sols se n'ha arribat a fer cap inventari exhaustiu que inclogui totes les poblacions que tenen algun vestigi jueu. L'organitzaci d'una xarxa seria el punt de partena per realitzar estudis que permetrien una visi global del judaisme catal.

    Per aquests motius, el Grup Parlamentari de Convergncia i Uni presenta la segent:

    PARLAMENT M S 0 01 e t ft f I a DE CATALUNYA G Q n 9 r a I REGISTRE GENERAL

    2 9 MAIG 2013 ^ ENTRADA NUM.

    _N. . 1 n i i t V _i; ' 1

    Model: 250 Proposta de resoluci 2

  • PAflLAMENi OE CATAIUNY G e n e r a l

    GENERAL P A R L A M E N T D E C A T A L U N Y A Grup Parlamentari de Convergncia i Uni

    REGfSTi ISTBH GENERAL

    2 9 MAIG 2013. 3

    N.T.

    ENTRADA NUM..

    PROPOSTA DE RESOLUCI

    Proposta de resoluci per la creaci d'una xarxa de calls a Catalunya

    Ei Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a emprendre les accions necessries per tal de dur a terme es segents punts:

    I

    1. La creaci d'una xarxa de calls arreu de Catalunya. Que sigui oberta a totes les poblacions on hi va haver presencia jueva i que vulguin participar en l'estudi i divulgaci del seu passat jueu. Una xarxa que permeti l'elaboraci d'una histria del nostre judaisme ben documentada i de gran abast tenint en compte tant les grans ciutats com les petites poblacions.

    2. Crear una base de dades a partir de l'estudi coordinat dels arxius d'arreu del territori per mitj de la implicaci dels seus arxivers i de les institucions que els emparen, publicar-ne els resultats i agrupar els treballs fruit de la recerca, que permetin seguir les petjades dels jueus catalans i generar relacions que fins ara no s'han establert de forma sistemtica.

    3. La creaci de les rutes culturals de la xarxa de calls. Unes rutes culturals, que s'haurn de basar, fidels a la historia, en les recerques precedents, i que hauran d'optar per un model cultural que valori i potenci encara ms el nostre llegat. La cura en el plantejament d'aquestes rutes, fornir una documentaci de gran Inters, que ajudar a conixer millor aquesta part de la histria de Catalunya.

    4. Mitjanant les noves tecnologies, recrear els antics calls i accedir a la documentaci dels arxius digitalment per tal de fer arribar una informaci sempre actualitzada, acurada i atractiva a un turisme de nivell:

    5. Considerar la possibilitat d'impartir aquesta temtica a les escoles i als instituts mitjanant la introducci del judaisme catal en els programes d'histria de Catalunya, i que aquest coneixement afavoreixi l'obertura i l'establiment de llaos culturals i tamb empresarials entre d'altres.

    Model: 250 Proposta de resoluci 3

  • P A R L A M E N T D E C A T A L U N Y A

    Grup Parlamentari de Convergncia i Uni

    PARLAMENT |n|| Secretaria D E C A T A L W J V A M I M G e n e r a l REGISTRE GENERAL

    ^afudr^ament, 23A Jig de 2013

    Turull i^egre Pdrtaveu del CP/de CIU

    ert Ba nade Di#tat del GP/de CIU

    2 9 MAIS . ^ ENTRADA NUM.7,..

    Cartes^uigdemont i Casamaj Diptatdel GPdeCiU

    Meritxl Roig i Pedrola Diputada del GP de CiU

    Carles PellicerlTunyed Diputat del GP de CiU

    aria Glria Renom i Vallbona Diputada del GP de CiU

    Maria Dolors Re

    gul) i Riba P de CiU

    vjroTa i Corom Dputadi del GP de CiU

    Model: 250 Proposta de resoluci 4

Recommended

View more >