95. GUERNICA. PABLO PICASSO

  • Published on
    28-Nov-2014

  • View
    4.434

  • Download
    3

DESCRIPTION

 

Transcript

  • 1. Histria de lart IES Ramon Llull (Palma)Professora: M Assumpci Granero Cueves
  • 2. FITXA TCNICA (documentaci general) Catalogaci i anlisi formalTtol GuernicaPintor Pablo Ruiz Picasso (Mlaga, 1881- Mougins, Frana, 1973)Cronologia 1937Estil Cubisme, expressionisme, surrealismeLocalitzaci Museu Nacional dArt Reina Sofia (Madrid)Tcnica i suport Oli sobre telaDimensions 351 m x 782 mTema El 26 dabril de 1937, quaranta-tres bombarders i avions de caa alemanys de Legi Cndor i alguns ditalians, al servei dels franquistes, destrueixen la ciutat basca de Guernika.
  • 3. 1. CONTEXT HISTRIC Quan, el 14 dabril de 1931, es proclam en Espanya la Segona Repblica, Picasso ja feia varis anys que residia a Frana de forma permanent. Inicialment, la Repblica no mostr massa inters per lobra del pintor, tampoc ell va mostrar cap signe dapropament cap al nou rgim. Anys enrere, en ser preguntat per les seves idees poltiques, havia contestat, simplement: Soc monrquic perqu en Espanya nhi ha un rei. Iniciada la Guerra Civil, en juliol de 1936, per iniciativa personal del pintor Josep Renau (llavors Director General de Belles Arts), fou anomenat director honorari del Museu del Prado. Lartista accept emocionat el nomenament (efectiu en setembre de 1936, encara que mai arribaria a prendre possessi del crrec). Per a la Repblica, en temps difcils per la seva supervivncia, significava jugar la basa del prestigi internacional de lartista.
  • 4. Els primers dies de gener de 1937, Picasso rep la visita duna 1. CONTEXT delegaci per a sollicitar la seva collaboraci en el PAVELL HISTRIC espanyol de la projectada EXPOSICI INTERNACIONAL de PARS.En principi, es va mostrar reticent. Per, el 8 de gener de 1937 complet la primera lmina de la sevasrie daiguaforts Somni i mentida de Franco, de la qual es va fer una edici limitada de 1000exemplars destinats a ser venuts en lexposici: els beneficis es destinarien ntegrament a la causarepublicana.
  • 5. 1. CONTEXT HISTRICLa segona i darrera planxa fou iniciada al dia segent, 9de gener, tot i que no sacabaria fins el 7 de juny, desprsde la creaci del Guernica.
  • 6. 1. CONTEXT HISTRIC El principal encrrec que li va fer el govern espanyol, a Picasso, una pintura mural per cobrir un espai de 11 x 4 metres, fou demorada pel pintor varis mesos. ?
  • 7. 1. CONTEXT HISTRIC ?Llavors, Picasso tenia una complicada situacipersonal, dividit entre tres dones: lesposa, OlgaKoklova, mare de Pablo; lantiga amant, Marie-Thrse Walter, mare de la filla Maya; i lamantrecent, Dora Maar.
  • 8. ?
  • 9. El 26 dabril del 1937, 43 bombarders i avions decaa alemanys de la Legi Cndor, i alguns 1. CONTEXT HISTRICditalians, als servei dels franquistes, van destruirla ciutat basca de Guernika. Fet que semmarca enel desenvolupament de la Guerra Civil espanyola(comenada el 18-VII-1936), que enfrontava algovern de la Repblica, democrticament elegit,amb lexrcit rebel de Franco, insurrecte contra elpoder legtim. Mentre els sovitics de Stalinajudaren a la Repblica, Franco obtenia abundantajut hum i material de la Itlia de Mussolini i delAlemanya de Hitler. Fou un fet ms de la guerra dEspanya, per va tenir un gran ress, en lopini pblica mundial, no tan sols pel sacrifici absurd dinnocents, sin tamb, perqu era el primer cop que laviaci arrasava, des de laire, una ciutat oberta, sense cap objectiu militar ni defensa antiaria. Els avions Junker alemanys de la Luftwaffe realitzaren un bombardeig- granera contra la desprotegida villa.
  • 10. 1. CONTEXT HISTRICEls cruels bombardeigs van comenar a les 4,30 h de la tarda de dilluns,i varen continuar fins les 7,45 h (durant ms de 3 hores), provocantnombroses vctimes innocents (aproximadament 1600 morts) iquantiosos danys materials. La incursi fou dirigida per ManfredRichthofen (nebot de The Red Baron). Latac aeri va tenir dues etapes,primer arrasar carrers i ponts, desprs el bombardeig massiu de laciutat sencera (les bombes incendiries i les defecte retardatcompletaren la destrucci). Un periodista angls daleshores va escriure:Quan la poblaci aterrida fugia de la ciutat, van baixar arran de terraper escombrar-la amb les metralladores (Times en va xerrar delOperaci Rgen: bombardeig Guernica).
  • 11. 1. CONTEXT HISTRIC Per qu? Avi de la Legi Cndor La ra de latac no podia ser lexistncia de depsits darmes, ni casernes o tropes militars, ni objectius estratgics, tampoc era la villa centre dun entramat de comunicacions. Guernica no tenia cap importncia militar o estratgica. La VERGONYOSA RA: provar, en foc real i obert, els nous avions i larmament alemany davant de la imminent Segona Guerra Mundial. En poc temps, ciutats angleses, alemanyes i japoneses serien esborrades del mapa amb el mateix mtode (aix es massacrarien milions de persones i la xifra de baixes es va disparar fins xifres esgarrifoses, +50milions).
  • 12. 1. CONTEXT HISTRIC Un bombarder Heinkel He 111 de la Legi Cndor en 1938.
  • 13. Bomba incendiria de 1kg, de 1. CONTEXT HISTRIC 1936, de la LuftwafeMalgrat les proves irrefutables, com arales bombes alemanyes sense explotar,o els mateixos testimoniatges, elcomandament franquista va negar-hi laseva participaci.Monument situat en el cementiri s ms, Franco per explicar el que no s justificable, de lAlmudena de Madrid, en amb una delirant declaraci, va acusar als mateixosrecord dels alemanys de la legi bascos dhaver incendiat la ciutat amb llaunes deCndor, morts durant la Guerra gasolina, adduint que aix els republicans, en atacar una Civil espanyola. ciutat de la seva zona, podrem acusar els nacionals. Cadets del bndol insurrecte, rebent instrucci per un oficial alemany de la Legi Cndor.
  • 14. 1. CONTEXT HISTRICNo ser fins el 1979 (42 anys desprs), quan el govern alemany en va reconixer lautoria.
  • 15. 1. CONTEXT HISTRIC Cartell allegric produt pel Govern de Arbre de Guernika. la Repblica.
  • 16. 1. CONTEXT HISTRIC Arbre de Guernika
  • 17. 1. CONTEXT HISTRIC
  • 18. Estvem en guerra..., Picasso shavia comproms en la defensa 2. PICASSO I del govern republic i, aquell mateix estiu de 1937, se celebrava LESDEVENIMENT una Exposici Internacional a Pars. Al comenament dany accept lencrrec del govern de pintar un mural de grans dimensions per al pavell de la Repblica espanyola a lExposici Internacional, que estava construint larquitecte Josep Llus Sert. Al llarg dalgunes setmanes pens en un motiu que mostrs lhorror de la guerra; el bombardeig de dia 26 dabril sobre Guernika i les notcies sobre el carcter inhum i salvatge de dit atac, que tota la premsa internacional public, li facilitaren el tema.El dia 1 de maig de 1937 (5 dies desprs del bombardeig), en la manifestaci del Dia delsTreballadors, un mili de persones sortia als carrers de Pars per a mostrar la seva repulsaper la massacre de Guernica. Aquest mateix dia, Picasso contempla la fotografia en blanc inegre titulada "Visions de Guernica en flames". All fou la inspiraci.
  • 19. 2. PICASSO I LESDEVENIMENT 1 de maig va realitzar els primers esbossos del quadre. El quadre pass per vuit fases successives, en les quals canvi la posici dun cap o elimin una figura o un detall; el procs de creaci de lobra est documentat, a ms de pels esbossos, coneixem la gnesi de la versi definitiva perqu Dora Maar (aleshores amant de lartista) va fotografiar cada una de les variacions.Segons Van Hensbergen, tot aquest material pot constituir lexemple millor documentatdel progrs duna obra en tota la histria de lart. En el primer esbs del quadre ja apareixen els personatges principals del Guernica: el brau, la dona amb el llum, el guerrer abatut al terra i... el cavall.
  • 20. DORA MAAR (1936-44) Dora Maar (fotgrafaque va documentar el Guernica i amb qui vatenir una relaci entre1936-1944, ). Va nixeren 1907 i mor en 1977 pobra i sola.
  • 21. s Pablo Picasso, als 56 anys, est treballant en la2. PAVILLON DE LESPAGNE propera obra, el Guernica, que es penjaria en les parets del pavell espanyol del 1937.S, lencrrec propagandstic del govern de laRepblica, per atreure latenci cap a la causarepublicana, en plena Guerra Civil, del que,Picasso, va fer una obra dart i un smbol delpatiment dels ssers humans a les guerres.Picasso va pintar amb passi vertiginosa; vaconfessar que utilitzava els pinzells com elsmilicians utilitzaven el fusell. El resultat fou unquadre de destrucci i de dolor. Placa commemorativa en la casa on Picasso pint el Guernica, Quai das Grands Augustins (Pars). Foto de Dora Maar.
  • 22. 2. PAVILLON ESPAGNOLPicasso va fer molts esbossos i composicions diferents, fins que va considerarfinalitzada la tela, i el mes de juny la versi definitiva ja era acabada. El mes segent ja va poder ser contemplat pels visitants a lExposici Internacional de Pars.
  • 23. 2. PICASSO I LESDEVENIMENT Va voler fer una pintura que fos smbol del horror de la guerra. HAVIA ELEVAT UN FET REAL A LA CATEGORIA DE SMBOL UNIVERSAL.
  • 24. 2. EXPOSICI INTERNACIONAL PARIS 1937La 7 realitzada en Pars, fou titulada ExpositionInternationale des Arts et des Techniques. Ubicada alcentre de la ciutat, a vorera el Sena, en el mateix lloc que ladel 1900, junt a Trocadero. El president francs AlbertLebrun va ser lencarregat dinaugurar aquesta exposici delart i de la tcnica en la vida moderna, el 24 de maig.Albergava els pavellons de nombrosos pasos del mn. Undels que ms varen atreure al pblic, donada la guerra enqu estava immers el pas, fou el Pavell de la RepblicadEspanya, on el govern republic volia recordar al mn queell representava la voluntat democrtica del poble espanyol.
  • 25. 2. PAVILLON DE LESPAGNE JOSEP LLUS SERT Grans fotomuntatges mbils, cobrien part dambdues faanes. Joan Mir (32,1 x 50,2 cm)The MetropolitanMuseum of Art, NY
  • 26. 2. GUERRA CIVIL ESPANYOLA 1936-39Ministeri de Propaganda Autor: Bardasano Autor: Parrilla2. I LEXPOSICI INTERNACIONAL PARIS 1937
  • 27. 2. GUERRA CIVIL ESPANYOLA 1936-39 Autor: Bardasano Autor: Caavete Firma: Front Popular Firma: Junta Delegada de Defensa de Madrid - Delegaci de Propaganda i Premsa Autor: Joan Mir2. I LEXPOSICI INTERNACIONAL PARIS 1937
  • 28. 2. PAVILLON ESPAGNOL ARQUITECTE: JOSEP LLUS SERTEXPOSICI INTERNACIONAL DE PARS El Guernica fou traslladat al pavell espanyol, en qualque moment de la segona quinzenadel mes de juny de 1937, tot i que la installaci no es va obrir al pblic fins el 12 de juliol(amb un considerable retard sobre la data dinauguraci de lExposici Internacional, 24 demaig). Pavell de la Repblica Espanyola a lExposici Internacional de Pars, de 1937 (reprodut el 1992). Josep Llus Sert. El disseny del pavell espanyol fou realitzat pels arquitectes Josep Llus Sert i Luis Lacasa. Es tractava dun edifici de petites dimensions comparat amb el de la Uni Sovitica o Alemanya.
  • 29. Home i dona treballadors del koljos. Monument ara en Moscou, reconstrut a partir del de la Fira Mundial de 1937.La torre Eiffel, amb el pavell alemany de lesquerre i el pavell sovitic de la dreta. El pavell alemany, amb un guila en la part superior, en el fons, i la bandera de Polnia davant en primer pla.
  • 30. 2. EXPOSICI INTERNACIONAL PARIS 1937
  • 31. 2. PAVILLON ESPAGNOL ARQUITECTE: JOSEP LLUS SERTEdifici dissenyat sota lptica del funcionalisme iracionalisme, i a causa del carcter efmer de laconstrucci, els materials emprats erenelements prefabricats de rpid muntatge(estructura metllica, ma i vidre per alstancament). Tenia forma de prisma, amb 3plantes lliures enllaades amb escala o rampalaterals. Situat en lAvinguda del Trocadero, lasuperfcie total ocupada era de 1.400 m2, en unsolar irregular i en pendent, en el centre del qualnhi havia un arbre impossible de llevar...
  • 32. 2. PAVILLON DE LESPAGNE JOSEP LLUS SERTEXPOSICI INTERNACIONAL PARIS 1937
  • 33. 2. PAVILLON ESPAGNOL ARQUITECTE: JOSEP LLUS SERTAll varen ser exposades obres de diversos artistes La Montserrat cridant,espanyols. Davant la faana principal es trobaven: Julio Gonzlez. Mare i fill embolcallat en toqueta, i eixa m ferma que agafa la fal. El poble espanyol t un cam que condueix a una estrella, Alberto Snchez.
  • 34. 2. PAVILLON ESPAGNOL ARQUITECTE: JOSEP LLUS SERT Dama oferent, de Picasso, 1933, i ms de 2m, fou ubicada al jard de la faana lateral dreta, enfront el pavell de Polnia. Recrea laire primitiu de la tradici ibrica. Davant la faana principal, sota lescala, fou exposada lescultura El gran cap de dona de Picasso (duna srie de 4 caps que, diuen, simbolitzaven a la Repblica espanyola amenaada). Aquesta amb la fisonomia de Marie Thrse Walter.
  • 35. 2. PAVILLON DE LESPAGNE JOSEP LLUS SERT Travessant lentrada, es trobava un prtic, que ocupava la meitat de la planta baixa i, tot duna, all cridava latenci la pintura mural del Guernica, ubicat a latri del pavell, entrant a la 1a planta a la dreta i en front del quadre, i al centre del prtic, brillava el mercuri de lescultura Font de Mercuri dAlexander Calder.
  • 36. 2. PAVILLON ESPAGNOL ARQUITECTE: JOSEP LLUS SERT Dama oferent, de Picasso, 1933, i ms de 2m, fou ubicada al jard de la faana lateral dreta, enfront el pavell de Polnia. Recrea laire primitiu de la tradici ibrica. Font de MercuriGuernica a latri, dAlexander Calder.entrant a la dreta(1a planta).
  • 37. 2. PAVILLON DE LESPAGNE JOSEP LLUS SERT A lesquerre (1a planta) estants amb fullets, publicacions i postals, i el servei dinformaci als visitants.
  • 38. 2. PAVILLON ESPAGNOL ARQUITECTE: JOSEP LLUS SERT Si grans fotomuntatges mbils, cobrien part dambdues faanes. La 1a planta, tamb, estava plena a base de panells fotomuntatges, sobre activitats econmiques, riqueses nacionals, estadstiques, agricultura, educaci, previsi, escoles, sanitat pblica, missions pedaggiques, etc. A ms, dinformaci sobre els diferents territoris de lEstat espanyol.
  • 39. 2. PAVILLON ESPAGNOL ARQUITECTE: JOSEP LLUS SERT La segona planta dedicada a les ARTSPLSTIQUES. I entre la primera i lasegona planta, es trobava un enormemural: Pags catal en rebellia (obraavui perduda), de Joan Mir, entredaltres moltes obres.
  • 40. 2. PAVILLON DE LESPAGNEEls panells fotomuntatges foren un delselements que li atorgaren una majorpersonalitat al PAVELL. Tot el treball va estardirigit per Josep Renau, un dels artistes mscompromesos (Director General de Belles Arts).Una ingent empresa feta en un molt curt espaide temps, que va tenir una efectivitatcomunicativa sense precedents, i aquesta va seruna de les fites fonamentals de lxit delPAVILLON ESPAGNOL. Panells fotomuntatges: On doit exposer sa vie pour la libert.
  • 41. 2. GUERRA CIVIL ESPANYOLA 1936-39 Autor: BardasanoFirma: Federaci Espanyola Autor: Amado Oliverde Treballadors de la Terra Mauprivez, 1937. Firma: Autor: Melendreras Junta Delegada de Defensa Firma: Junta Delegada de Defensa de Madrid - Delegaci de de Madrid - Delegaci de Propaganda i Premsa Propaganda i Premsa 2. I LEXPOSICI INTERNACIONAL PARIS 1937
  • 42. 3. UN QUADRE RODA MONS ELS VIATGES DEL GUERNICADesprs de lExposici Mundial de Pars, el quadre va donar la volta almn i fou molt aclamat. En 1938, el marxant Paul Rosenberg organitzuna exposici itinerant amb obres de Picasso i altres artistes (entreells Matisse i Braque), que tenia com a principal atracci el Guernica, ique va visitar les ciutats dOslo, Copenhague, Estocolmo i Gotemburg(entre gener i abril de 1938). A finals de setembre el quadre viatj aAnglaterra i, entre els darrers meses de 1938 i gener de 1939, vapoder ser admirat en les ciutat de Londres, Leeds, Liverpool iManchester. En particular, lexposici de la obra en la galeria dartWhitechapel de Londres va tenir un gran xit de pblic, i va contribuir,en gran mesura, a sensibilitzar la opini pblica britnica sobre lasituaci espanyola (encara en guerra). Recordeu la polticadapaivagament de les democrcies occidentals. Finalitzada la Guerra Civil espanyola amb la derrota del govern republic, el Guernica no va tornar a Espanya, ja en mans franquistes, sin que viatj al Museum of Modern Art in NYC (MoMA), i va restar all fins que Picasso el va requerir.
  • 43. 3. UN QUADRE RODA MONS ELS VIATGES DEL GUERNICAAix, el maig del 1939 arrib a Nova York i qued exposat al MoMA. Durant els anys 50viatj diverses vegades a Europa, per voluntat de Picasso i contra lopini de moltsrestauradors. Picasso va prometre i establir que ni ell ni el seu quadre, que era propietatdel poble espanyol, trepitjarien Espanya fins que no retorns la Repblica i hi fosrestablerta la llibertat. Ms tard, una estipulaci va incloure la clusula, fins a larestauraci de les llibertats pbliques i de les institucions democrtiques. Picasso vamorir lany 1973 sense haver tornat a la seva terra.
  • 44. 3. UN QUADRE RODA MONS:EL GUERNICA AL MoMA DE NY Durant la Guerra del Vietnam, va haver de ser vigilat en les dependncies del MoMA i no el deixaren sortir per vries raons, entre elles una fou que, en 1974, va patir un atemptat. En protesta pel perd a loficial William Calley, responsable de la massacre de laldea vietnamita de My Lay, el jove Tony Shafrazi va escriure sobre el llen amb un aerosol vermell la llegenda KILL LIES ALL (Mort a totes les mentides).Com aix Tony?... vares desfigurar undels SMBOLS DE PAU, del GOVERNREPUBLIC DESPANYA per aprotestar contra els crims de guerra.Per sort, lobra comptava amb un bonvernissatge i la reparaci fou rpida ifcil.
  • 45. 3. UN QUADRE RODA MONS EL RECLAM FRANQUISTAEl Generalsimo, va comenar a intentar que retorns, a terres espanyoles, al voltant de1969, per el MoMA refus. Ho negarien, de nou en 1973, desprs de la mort de Picasso.Franco va morir 2 anys desprs (20-N 1975) i Espanya va esdevenir una monarquia. A causade les moltes pressions de diferents parts, el MoMA, decid que Espanya, llavors, haviaaconseguit les estipulacions desitjades i signades en la proposta, per Picasso, i lliurar elquadre. El Guernica torn a Espanya lestiu de 1981, desprs de la mort de Franco i un coprestablertes les llibertats democrtiques.
  • 46. 3. UN QUADRE RODA MONS BYE-BYE AND WELLCOME 6 mar 1980. Davant la imminncia de la recuperaci del Guernica, vries ciutats espanyoles reclamen el dret a albergar-lo. Jacqueline Picasso escriu al president Adolfo Surez, comunicant-li el desig del seu marit de qu el quadre i els dibuixos preparatoris quedaren en el conjunt del Museu del Prado. 22 maig al 16 setembre 1980. El MoMA celebra la gran retrospectiva, que anticipava la celebraci del centenari de Picasso (darrera vegada que el Guernica pogu ser contemplat als Estat Units). 9 setembre 1981. igo Cavero, ministre de Cultura espanyol, i William Paley i Blanchette Rockefeller signen lacta de lliurament del quadre i les 62 obres relacionades amb ell, s a dir, els esbossos del Guernica, incloent els "postcrits", i laiguafort Somni i mentida de Franco. Cartell de lexposici retrospectiva dePicasso celebrada en el MoMA en 1980.
  • 47. 3. UN QUADRE RODA MONS BENVINGUT GUERNICA Conservadors del MoMA Espanya recuperava la democrcia i el quadre retornavaenrotllen el llen de Picasso. de Nova York. El 10 de setembre de 1981, a bord dun avi de la companyia Iberia, enrotllat i embalat en una caixa de fusta de grans dimensions, el Guernica trepitj, per primera vegada, terra espanyola, essent exposat en el Casn del Buen Retiro (dependncia del Museu del Prado per a les coleccions dels segles XIX i XX). Arribada del Guernica alaeroport de Barajas, Madrid.
  • 48. 3. UN QUADRE RODA MONS LA PREMSA SEN FA RESS10 setembre 1981 arriba a Madrid. La premsa espanyola cobria la notcia, ocupantportades.
  • 49. 3. UN QUADRE RODA MONS LA PREMSA SEN FA RESS
  • 50. 3. UN QUADRE RODA MONS LA PREMSA SEN FA RESS
  • 51. 3. UN QUADRE RODA MONS LA PREMSA SEN FA RESS
  • 52. Fantstic especial multimedia, publicat per El Correo de Bilbao. Per a la sevaversi en paper, prepar un bonic infogrfic, analitzant elquadre i els seus smbols.3. LA PREMSA SEN FA RESS
  • 53. 3. UN QUADRE RODA MONS EXPOSICI INAUGURAL A la inauguraci del Buen Retiro acudiren importants personalitats de la poltica espanyola de totes les tendncies poltiques i va assistir, tamb, la filla de Picasso, Paloma.Cartell anunciant la mostra del Guernica i dels seus esbossos en el Casn del Buen Retiro de Madrid. 1937. Cap de cavall
  • 54. 3. UN QUADRE RODA MONS UNA COADA: UNA ICONAVa despertar una enorme expectaci i milers de persones feren llargussimes i inacabables cues per a contemplar-lo, destacant la premsa el smbol de reconciliaci nacional que representava, i adquirint el tret simblic dimperible (imperecedero) que lacompanya. HA ESDEVINGUT UN SMBOL UNIVERSAL DE LA PAU DAVANT DE LES ATROCITATS DE LA GUERRA.
  • 55. 3. QUADRE RODA MONS: GUERNICA CONTINUA VIATJANTGener 1991: Sencarrega la direcci del Museu Nacional Centre dArt Reina Sofia a Mara deCorral, qui socupar de formar la collecci permanent de Picasso, on sinstallar elGuernica, decisi anunciada, el 19 de maig, pel ministre de Cultura, Jordi Sol Tura. Lamatinada del 26 de juliol va ser traslladat al reina Sofia (no sense noves polmiques). 10 desetembre: Inauguraci de les sales de la collecci permanent del museu pels ReisdEspanya, hi assistiren el fill de Picasso, Claude, i el net Bernard.Novembre 1995: Darrer desplaament per lareordenaci de la collecci, a altra sala ubicadaen la mateixa segona planta del museu, on estroba en exposici, actualment, sense vidre deseguretat.Fa uns anys, el govern basc va sollicitarexposar-lo en el Guggenheim, amblargument que era una pintura basca, perel seu delicat estat de conservaci vadesaconsellar el trasllat. El fet va provocaruna gran polmica i Arzallus va arribar a dir:En Madrid tenen lart i nosaltres tan solsles bombes.
  • 56. 3. GUERNICA ACTUALMENT
  • 57. 4. INTERPRETANT GUERNICA LA POLMICA CONTINUA? 26 mar 2010.La seva interpretaci s objecte dePOLMICA, com la ubicaci, per nhi hatotal unanimitat pel que fa al seu valorartstic. Considerada una de les obres msimportants de lart del seu temps, a ms,duna ICONA DEL SEGLE XX.
  • 58. Picasso exhibeix amb furor iconoclasta la4. INTERPRETANT EL GUERNICA seva capacitat de simbolisme testimonial. s un quadre, per tamb, un document, un Com diuen alguns, un QUADRE-CRIT. testimoni, una denncia, una protesta...Qu es pensa que s, un artista? Un imbcil que noms t ulls si s pintor, oda si s msic, o una lira a cada nivell delseu cor si s poeta, o tamb, si s boxejador, noms msculs? Molt al contrari, s tamb un sser viu, un ser poltic quereacciona conscient davant desdeveniments trasbalsadors, ferotges o felios, als quals respon de totes les maneres...NO, la pintura no es fa per a decorar habitacions. s un instrument de guerra ofensiu i defensiu contra lenemic . Contestava a un periodista Picasso, a Nova York, 1945. I ja abans havia dit: En el mural en qu estic treballant, el qual anomenar Guernica, i en tots els meus treballs artstics recents, exprsamb claredat la meva animadversi cap a la casta militar que ha sumit a Espanya en un oce de dolor i de mort.
  • 59. La composici s equilibrada, est perfectamentCOMPOSICI I estudiada amb simetria i perspectiva. 4. ANLISI TEMTICA Estructurada com un trptic amb triangles. FORMAL Eix vertical de Eix de simetria: dona simetria: brau Triangle central aixeca braos Brau i dona Eix de simetria: paret Incendi, dona amb nen blanca i fons negre cridant
  • 60. 4. ANLISI FORMAL COMPOSICI I TEMTICAPlaf esquerre cont el brau i la dona amb el nin mort en braos. Plaf dret, la visi dincendi i la dona que crida. Plaf central cont el cavall ferit i agonitzant i la dona que porta el llum. Tot i que, aquesta distribuci no s ms que una manera dordenar una estructura molt ms complexa.
  • 61. Picasso, seguint les idees cubistes, enquadra els grups en esquemes 4. COMPOSICI triangulars, el ms important i el ms perceptible s el central.El principal format per el llum del quinqu, en el seu vrtex, i la base assenyalada pel cos caigut delguerrer mort (cos esquarterat, smbol visual de la matana), els costats indicats per lnies diagonals oformes disperses (dents, cua del cavall). Triangles que tallen lespai com espases (Berger). Sobre eltriangle, una mena de tulipa amb bombeta elctrica, un poc desplaada a lesquerra.Lalternana de corbes i rectes, massissos i obertures, blancs i negres, membres dislocats... generengran dinamisme. La composici sorienta cap el costat esquerre, zona cap on miren totes les figures.Totes fugen de la ciutat, del foc. Tot i que farem la interpretaci iconogrfica en el sentit de la lectura(al revs de la direcci de sortida del quadre).
  • 62. 4. ANLISI FORMAL ELEMENTS PLSTICS: LLUM I COLORLhorror que Picasso volia pintar li exigia que prescinds de les formes sensibles. Es tracta dun quadre despullat, plede renncies. En primer lloc, la renncia al color (monocromia, oms conscientment per accentuar el dramatisme).Les formes esclaten sota la pressi de la varietat de matisos del blanc i del negre i, noms en alguns llocs, la del gris,que dna un cert moviment cromtic a lescena; jocs descales de negre, grisos i blancs (denominat grisalla en art), iqualque reflex de tonalitats blavoses i groguenques, que separen les diferents escenes en linterior del quadre. No hi ha un centre lluminsPer tant, absncia del color i, tamb, del volum, que han desaparegut del focal. Els llums no proporcionenquadre, i formes dibuixades amb claredat. claror i el llum est repartit de forma desigual: illumina i margina violentament les distintes zones. Picasso suggereix la nit entorn de la casa incendiada (deixa en penombra lentorn) i illumina les figures, sobretot, aquelles parts del cos on es concentra lexpressi del sofriment; de fet, el llum sorgeix dels cossos turmentats pel dolor.
  • 63. 4. ANLISI. ELEMENTS PLSTICS: ESPAI I PROFUNDITATLespai, molt redut per a les mides dels personatges, s gaireb pla, com si ofegus les figures(accentua laclaparament, agobio). Les figures tamb sn planes, llevat del cavall, que presenta uncert volum com a figura central que es vol realar. (1) (2) (3)Lescena, molt atapeda de personatges, dna la impressi de desenvolupar-se davant una escenografiateatral amb pocs elements decoratius, els tocs de profunditat es limiten a: angles superiors, sostre (1),taula (2), i enrajolat (3).
  • 64. ELEMENTS PLSTICS: ESPAI EXPRESSIU I OPRESSIU4. ANLISI FORMALLa meitat esquerraofereix un fons estranyde cortinatges i taules,que fan ressaltar la viside les cases incendiadesdel costat dret(opressiu). La violncia expressiva de molts detalls ajuda a crear la sensaci dopressi: la llengua afilada del cavall, la pella esclafadora, la m enrgica del guerrer mort, les boques obertes en actitud de cridar. Tot val per expressar lhorror de la GUERRA FRATICIDA.
  • 65. Si mirem el quadre desquerra a dreta 9 PERSONATGES UN CRIT PROTESTA5. PERSONATGES 3. Brau (brutalitat) 6 SSERS HUMANS I 3 ANIMALS EN LNIA (3, 5 i 6)1. Nin 2. Mare que 4. Soldat 6. Cavall 7. Dona 8. Dona del 9. Dona 5. Colom atrapada amort du el nin caigut ferit (poble) que avana quinqu que illumina incendi 3 5 8 6 9 2 7 1 4 1 i 2. Allusi al tema de LaPietat i la matana dHerodes 5. SIGNIFICAT: ICONOGRAFIA
  • 66. 5. SIGNIFICAT: ICONOGRAFIA DELS PERSONATGES 1. Nin mort nic 3. Brau nic que A. Sol- 8. Dona que illumina i B. Flor que neix de C. Casa enamb boca tancada roman impassible Bombeta. lespasa rompuda: CANT A LESPERANA flames A 3 8 C 1 B TEMTICA: Smbol conseqncies FINALITAT: Realitzat per EXPOSICI INTERNACIONAL guerra. No es veu al verducs tan sols a PARS 1937, com a DENNCIA GUERRA CIVIL les vctimes. espanyola (BOMBARDEIG GUERNICA).
  • 67. 5. SIGNIFICAT: ICONOGRAFIA DELS PERSONATGESPicasso convert CADA FIGURA del quadre en un SMBOL. Alguns tenen una significaci evident: les 4dones, en actituds desesperades i el nin, sn vctimes de la guerra, la poblaci civil indefensa; elmilitar caigut en la defensa, personificaci dels soldats morts, o els 3 animals, aliens a la bogeriahumana. Per daltres, en canvi, han suscitat intenses discussions entre els estudiosos de lobrapicassiana. El brau i el cavall sn els ms polmics.
  • 68. 5. SIGNIFICAT: ICONOGRAFIA DELS PERSONATGESs un quadre sonor, els personatges criden, gesticulen i moren sota les bombes cegues que acabenamb tot. LA DENNCIA DE LA VIOLNCIA S AQU INTEMPORAL, HA ESTAT SEMPRE UTILITZADA COMUN CANT CONTRA LA DESRA (sinrazn) DE LA DESTRUCCI I LA MORT EN QUALSEVOL GUERRA.Lobra es pot llegir tant de dreta a esquerra com a linrevs. Observem-la desquerra a dreta, en elsentit de la lectura.
  • 69. 5. INTERPRETANT EL GUERNICA: PART ESQUERRE 1. Nin mort nic amb boca tancada. 2. Mare que du el nin amb braos, mostra expressi de dolor, com si crids (lnies del crit des de la boca). 1 i 2. Model iconogrfic: Tema cristi de La Pietat o la matana dHerodes
  • 70. 5. INTERPRETANT EL GUERNICA: PART ESQUERRE 2 La mare, que crida punyentment, clamant el cel, situada a sota del brau com si la protegs, t la llengua afilada, com un estilet, i els ulls amb forma de llgrima. Du el seu fill, ja mort, entre els braos (ulls sense pupiles, boca tancada), i s la imatge del dolor ms terrible de tot el quadre. El nin mort, en braos de la seva mare (Piet), s la vctima sense possibilitat de defensa. Picasso no viu la mort amb terror o pietat, sendinsa 1 dintre el fet i pateix amb les vctimes (fent, a la vegada, que nosaltres, els receptors del quadre, patim amb la seva visi, com si fssim vctimes, tamb). OBRA DE DENNCIA, ANTIBLLICA i, sobretot, UN CRIT PER LA VIDA I PER LA PAU (dolor no tan sol fsic, sin anmic en veure patir o perdre els ssers estimats).
  • 71. 5. INTERPRETANT EL GUERNICA: PART ESQUERREEl brau, que emmarca la dona, seria, per 3. Brau (brutalitat i obscuritat, morroalguns, lALLEGORIA de la MORT, el agressiu, la llengua un punx. Es mostraFEIXISME; amb el cos obscur en tensi, i pletric i amb molta vitalitat).girant el cap blanc, observa en totes lesdireccions (cubisme), vigilant i amenaant,sense que li importi lhorror del seu voltant(argumenten que s lnic que romanimpassible). O tamb, el brau, ben aferrat al terra i brandant la cua, representa, per altres, la FORA DEL POBLE, una IMATGE HEROICA del poble 3 espanyol, que continuar la lluita per no ser venut, i protegir amb el seu cos els desvalguts (la dona i el nin mort), argumentant que, en aquest gir, el brau es mostra torbat del que lenvolta. Picasso va dir que simbolitzava BRUTALITAT i OBSCURITAT. Tamb es diu que pot ser un AUTORETRAT de lartista, com el quadre anterior de 1935, La Minotauromaquia.
  • 72. 5. INTERPRETANT EL GUERNICA: PART ESQUERRE Bblia mossrab de Lle (segle X). Representaci de Sant Lluc (Tetramorfs) en la qual, segons els experts de lart, es va inspirar Picasso per El Guernica. Alguns dels smbols usats per Picasso han estat veritables constants en la histria de la pintura, abans que els represents en el seus quadres.
  • 73. 5. INTERPRETANT EL GUERNICA: PART ESQUERRE I CENTRALA sota del cavall, lnic home s el guerrerabatut, que jeu al llit de la mort, ocupantms de la meitat de la base del quadre;apareix amb el bra tallat i acabat dedecapitar, i... exhalant el darrer crit de dolor,a la mateixa m mostra una espasa trencadai una FLOR, com a SMBOL de lESPERANA.A diferncia del nin (vctima passiva), ell moren acte de combat i s la PERSONIFICACIdels SOLDATS MORTS en la lluita pels seusideals. Picasso juga amb les ambivalncies: MORT-VIDA, DESESPERACI-ESPERANA, FOSCOR-LLUM...Baix el cap del soldat hi ha la ferradura del 4. Soldat caigutcavall, smbol de la SORT. B 4
  • 74. 5. INTERPRETANT EL GUERNICA: PART CENTRALEntre els caps del brau i del cavall es troba uncolom, que no resulta visible a simple vista,doncs, excepte per una franja de color blanc,s del mateix color que el fons i, nicament,est traada la seva silueta. Ocupa un espairedut, on sembla no es pot moure, a ms, tun ala caiguda, el pic obert, com si crids. sel smbol tradicional de la PAU en Picasso,per, aquest cop, crida desesperat, intentantfugir com tothom, i representa el desig humdescapar, daconseguir el nivell dels ngels, la 5. Colom La flor (B), que surt de lespasa i del braLLIBERTAT i, de nou, la PAU OPRIMIDES, tallat, s smbol de la PAU i lESPERANA.ROMPUDES. 5 B
  • 75. 5. INTERPRETANT EL GUERNICA: PART CENTRALEl cavall ocupa el centre. El seu cos est cap a la dreta,per el cap, com el del brau, es gira cap a lesquerre.Avana una de les potes davanteres per mantenirlequilibri, sembla a punt de caure. Al costat se li obreuna ferida vertical i est, a ms, travessat per una llana.T el cap aixecat i, de la boca oberta, li sobresurt lallengua afilada (forma de projectil o punx). Cap i collsn grisos, pit i una de les potes, de color blanc, i la 6resta del cos recobert amb petits traos tipogrfics comrecorregut per agulles clavades (ancdota, Picasso escans de pintar-los i els va acabar la dona). Tot i que alguns lhan interpretat com la imatge de lESPANYA FEIXISTA, que trepitja el guerrer (els 1600 morts). El cavall ferit de mort, per a altres, simbolitza el POBLE, les vctimes innocents duna guerra, que sucumbeix en una lluita que no s la seva, seria un smbol de DOLOR i AGONIA, fent un smil amb els cavalls de les corregudes de 6. Cavall ferit (poble) bous. Picasso va donar la ra a tots.
  • 76. 5. INTERPRETANT EL GUERNICA: CURIOSITATS ES FORMA UNA CALAVERA ENTRE EL NAS I LES DENTS SUPERIORS DEL CAVALL. IMPRESSIONANT!!!
  • 77. 5. INTERPRETANT EL GUERNICA: PART CENTRAL I DRETA 7. Dona que avana de genolls Dona que sincorpora i avana, cap al centre, arrossegant-se, i aixeca els ulls cap el llum. Smbol dESPERANA? Tamb fuig, com pot, de la ciutat en flames, de les bombes, i representaria la POBLACI CIVIL, impotent i indefensa, que tan sol pot fugir.Ferida, sacosta a legua perdescansar. La cama arrossegada i jamorta, visiblement dislocada o 7tallada, pateix una hemorrgia(ombrejat obscur en larticulacidislocada), que tracta de frenarintilment amb la m esquerre.Descripci corroborada pel colorblanquins del peu, comparat amblaltre peu, dun color ms fort; elmateix color, esblanquet per lapossible prdua de sang, que el delsmembres esquarterats del soldat,que jeuen escampats.
  • 78. 5. INTERPRETANT EL GUERNICA: PART CENTRAL I DRETAEn protesta a la massacre de laldeavietnamita de My Lay, Tony Shafraziescriuria amb aerosol vermell KILL LIESALL (Mort a totes les mentides). 7 7. Dona que avana de genolls
  • 79. 5. INTERPRETANT EL GUERNICA: PART CENTRAL 8. Dona que illumina amb el quinqu La dona del llum irromp en el quadre com un vent que sorts duna finestra. Dona crit, en forma de bafarada (cmics), que revela la VERITAT amb el llum del 8 quinqu i representa la HUMANITAT impotent, el mn exterior, davant del que veu tan sols pot cridar, illumina lestana amb lespelma i avana amb la mirada perduda, com en estat de shock.
  • 80. 5. INTERPRETANT EL GUERNICA: PART CENTRAL 8. Dona que illumina amb el quinqu s lnic signe llumins en una escena dhorrors, sense ella no nhi hauria ESPERANA (metfora: la llum, passi el que passi, sempre romandr). Sinterpreta com una allegoria fantasmagrica de la 8 REPBLICA. Laltra m li oprimeix el pit, just entre els dos sens, que apareixen per la finestra. El quinqu i el llum sn la NECCESSITAT DINFORMAR al mn dels desastres de la Guerra (Guernica), en oposici a la bombeta del sol que no illumina.
  • 81. 5. INTERPRETANT EL GUERNICA: PART CENTRALUbicada en el centre, s una de les imatgesms intrigants. Es pot interpretar com unaBOMBETA amb PETITA BOMBA que esclata.Sha dit que simbolitza laven cientfic ielectrnic, que es va convertir en una menadaven social, per al mateix temps en unaforma de destrucci massiva en els guerresmodernes, i el bombardeig, en concret, unaprova daquesta tecnologia. A. Sol- Bombeta.Per, sigui un sol o una bombeta, nopot o no vol illuminar lescena, inoms sillumina a si mateixa.Podria representar els governs, laPoltica dApaivagament, La Societatde Nacions, que ho observaven tot ino varen intervenir. I per qu no?Tamb, la MANIPULACIINFORMATIVA dels INSURRECTES,que volien fer creure, distorsionant laveritat del succet, que elbombardeig havia estat obra delsmateixos republicans.
  • 82. 5. INTERPRETANT EL GUERNICA: PART DRETAUna dona que crida amb els braos violentament 9. Dona atrapada a incendiaixecats cap el cel. Surt duna mena de finestraduna casa en flames, que lenvolten. El seu rostre reflexa lhorror i representaria el dolor i la tortura de la poblaci indefensa, que pateix els efectes de les bombes incendiries. C. Casa en flames 9 La casa en flames pot significar la CIUTAT, INCENDIADA i DESTRUIDA per les BOMBES, de la qual volen fugir tots els supervivents, que marxen desesperadament cap a lesquerra (lexterior) del quadre. A la dreta, una porta oberta, sha interpretat com lesperana en el futur.
  • 83. El Correode Bilbao 5.INTER PRETANT: SIM BO LO GIA
  • 84. 5. INTERPRETANT EL GUERNICA: PART ESQUERRE I CENTRALEn definitiva, Picasso juga amb lesambivalncies: MORT-VIDA, DESESPERACI-ESPERANA, FOSCOR-LLUM.., aix, al costat delcap caigut del guerrer, hi colloca una ferradura(sort) del cavall, i per damunt del punyal aferratamb una m tensa hi ha una rosa. Emper, NOMS UNA COSA S CLARA: GUERNICA S EL TERROR, el fet INJUSTIFICABLE, encara que sobre el terror seleva la llum. B 4
  • 85. 5. INTERPRETANT EL GUERNICA: DESCRIPCI DE FREDERIC CHORD Parts en que divideix el quadre. Esquelet estructural.http://www.xtec.net/~fchorda/guerni/index.htm
  • 86. Predomini de la 5. composici triangular, dividida en tresDESCRIPCI A B C C escenes clarament DE separades, formant com una mena de FREDERIC trptic. CHORD Distribuci de lespai: s una obra que pot A semblar angoixant per C a la distribuci de les B figures, ja que totes estan arreplegades en el primer pla. B A C
  • 87. 5. DESCRIPCI DE FREDERIC CHORD A B C C En aquesta primera escena observem quatre elements: PRIMER: Dona (2) amb nen mort (1). SEGON: Brau (3). TERCER: Colom (5). QUART: Bra (4). A
  • 88. 5. DESCRIPCI DE FREDERIC CHORD A B C C B A la segona escena trobem tres elements destacats: PRIMER: Bombeta-sol que no illumina (A). SEGON: Cavall ferit (6). TERCER: Soldat mort (4) amb espasa trencada i flor (B).
  • 89. 5. DESCRIPCI DE FREDERIC CHORDA la darrera escena podem observarcinc elements destacats:PRIMER: Porta oberta (A).SEGON: Dona amb llum doli a la m (8).TERCER: Dona embarassada i arrossegant-se (7).QUART: Dona cremant-se i cridant amb les mansenlairades (9).CINQU: Al fons, casa en flames, cremant-se (C). C A C B C
  • 90. 5. INTERPRETANT EL GUERNICA Picasso va fer 45 esbossos dels quals shan conservat noms 30: estudis de composici, esbossos cavall, brau, mare amb el nen mort, m del guerrer amb lespasa. B A C
  • 91. Una altra aportaci s la de Santiago Sebastin, que intent donar una explicaci del Guernica pel difcil cam de la interpretaci de la iconologia, que s la que, creu ell, li dna el significat essencial, darrer i intrnsec a lobra, pels seus valors simblics. Per ell, els smbols sn smptomes culturals, les tendncies espirituals de la ment humana, que sexpressen en conceptes comuns i en condicions histriques diferents. Segons Santiago Sebastin: La guerra ha engendrat la destrucci de la humanitat i, en conseqncia, tamb la destrucci de la Bellesa.Per, arribats a aquest trgic moment, la deessa VENUS, en el Guernica ladona del llum que irromp com un bufit per la finestra que, a ms, s el retratde la musa daquells anys de Picasso, Dora Maar, la Dona crit, presenta unllum al mn, per indicar que sobre el caos hum est la PERENNITAT de lART,s a dir, que la BELLESA s un ordre preservat pels dus. El llum de Venusenlluerna i vitalitza (les dues caracterstiques tradicionals de la bellesa,brillantor i fulgor). Al mateix temps, el sacrifici del cavall no s secundari. Laseva immolaci s part dels mites dascensi i pas de nivell o llindar;facilita lxtasi o viatge mstic. Aix, lau misteriosa que surt de latro feridadel cavall, cap a dalt, refora el significat: LART NO MOR, SIN QUE S UNVALOR ETERN, QUE DESPRS DEL CAOS PERVIU. 5. INTERPRETACI ICONOLGICA
  • 92. En un quadre denormes dimensions (782 x 351 cm)... 6. ESTILPicasso continua descomponent els Continua amb els trets del cubisme: representaci Flamesplans i, tamb, els cossos en simultnia de varis plans de front i de perfil, ulls en esquematitzadesdiferents figures geomtriques, plnols diferents que donen una visi globalitzada; (simbolitzenreconstrueix els rostres, i deformaci de les figures, cossos i rostres (extremitats, edificis)...representa en el perfil del cap tot el caps), gests amb gran dramatisme expressiu (llengua enrostre com si es mirs frontalment. forma de pic, ulls en forma de llgrimes)... 351 cm Imitaci simplificada de carcters tipogrfics, etc. 782 cm Enormes dimensions
  • 93. 6. ESTIL A partir de dos punts focals separats, que li donen unitat al quadre (la bombeta i la figura centraldel cavall)...
  • 94. 6. ESTIL Formes asimtriques omplen el llen, equilibrant lobra (el dibuix), i donant-li, aparentment, unaelevada textura i grossor.
  • 95. 6. ESTIL Tot el quadre emana la por i el terror, respectivament. Les variacions que podem trobar en cadapea i la direcci dels personatges fan allusi al desastre.
  • 96. 6. ESTIL Dos punts focals separats donen unitat (bombeta i figura central cavall)... Formes asimtriques omplen, equilibren i donen elevada textura i grossor. Tot emana por i terror. Les variacions i la direcci dels personatges fan allusi al desastre.
  • 97. 6. ESTIL- Combina superfcies planes, cncaves i convexes, cosa que li atorga gran dinamisme.- Utilitza lnies definides i formes detallades, per distorsiona les imatges en tota lobra, continuantamb la influncia del surrealisme i del cubisme sinttic. 1937. Guernica
  • 98. 6. ESTILEl tractament de les imatges, tcnicament, s cubista (redueix les formes naturals a formesgeomtriques) per, al mateix temps, estan deformades i amb gestos extrems dels personatges perexpressar millor tots els sentiments que vol transmetre lautor. Per tant, tamb, sel pot considerar unquadre expressionista i, fins i tot, surrealista. La gran puresa i definici de lnies ens recorda elneoclassicisme. En conclusi: FUSI DE CUBISME, SURREALISME I EXPRESSIONISME, EN UNA VISCERAL I DESGARRADORA OBRA DART DE LA COLLATERAL TRAGDIA HUMANA EN TEMPS DE GUERRA.
  • 99. GUER NI CA, 1937 La Pintura del Segle XX6. ESTIL PABLOPICASSO
  • 100. Picasso, 4 anys6. ESTIL: CURIOSITATS ALS DOTZE ANYS SABIA DIBUIXAR COM RAFAEL, PERO HE NECESSITAT TOTA UNA VIDA PER APRENDER A PINTAR COM UN NIN Es diu que, en 1940, a Pars ocupada pels nazis, un oficial alemany, davant la foto duna reproducci del Guernica, li deman a Picasso que si era ell el que havia fet aix. El pintor va respondre: No, han sigut vosts.
  • 101. 6. ESTIL: BIOGRAFIA, ETAPES I OBRES DE PICASSO1. Aprenentatge (1881-1901) De petit ja dominava el dibuix i la pintura, obres de Barcelona. Pintures pels Quatre Gats. 1904, 23 anys sestableix a Pars.2. poca blava (1901) Primer estil personal. Valor simblic dels blaus. Visi pessimista. Figures tristes, ssers marginats... Dibuix sever. Simplicitat.3. poca rosa (1905) Enriqueix la paleta. Optimisme. Combina roses i tocs blavosos. Temes ms alegres (arlequins, personatges de circ). Comena a formar-se el cubisme.4. poca cubista (1907-14) 1907: Les senyoretes del carrer dAviny. Influncia art ibric i negre, i de Czanne. Pass pel cubisme analtic, hermtic, sinttic.5. poca clssica (1917) Desprs IGM, viatja a Itlia, nova poca sense abandonar del tot mai el cubisme. Obres figuratives: mares, fill, arlequins... Recerca continuada. Colors lluminosos. 1925: Canvia temtica i estils. Fase superrealista. Representaci indita de la realitat, canvia6. Metamorfosi (1924) anatomies de formes corbes a anguloses. Nou llenguatge que expressa angoixes de lpoca, i7. Estil Picasso (1939) tamb fets concrets. Simbolisme.8. Variacions obres altres artistes (1951, 57, 63, 72...).9. Escultura (1906...) i cermica (1946...)
  • 102. 6. ESTIL: BIOGRAFIA, ETAPES I OBRES DE PICASSO6. 6.- Metamorfosi (1924-1939) PERODE DENTREGUERRES (1924-1939): DORA MAAR- Fins 1936, t simultniament com amants a Marie i a Dora Maar, any que va a viure amb Doradurant 9 anys (Guerra Civil i 2GM).- Lesclat de la Guerra Civil produeix un canvi de temes, Picasso es preocupa del que considera unabarbrie, manifesta el seu odi per la guerra i li dna suport a govern legtim republic i es declaraopositor de Franco. La Repblica lanomena director del Museu del Prado. A ms, el govern republicel convida a participar en el Pavell espanyol de lExposici Internacional de Pars, 1937, en elsmateixos salons que va conixer per primera vegada en 1900.- Desprs el bombardeig de laciutat basca de Guernika (26dabril 1037), 5 dies desprs vacomenar a pintar el mural delGuernica, el 1r de maig, lacabaen juny (poc ms dun mes).Obra que es transforma en elsmbol dels republicans.- 1939, mor la mare de Picassoen Barcelona.- Novembre 1939 sinaugura, enel MoMA (Museum of ModernArt) de New York, Picasso: 1937. GuernicaForty years of his art. RECORD DEL CONTEXT
  • 103. 6. ESTIL: BIOGRAFIA, ETAPES I OBRES DE PICASSO PABLO PICASSO
  • 104. 1881 Neix a Mlaga. 1895 Es trasllada amb la seva famlia a Barcelona. 1898 Primera exposici individual en Els Quatre Gats, en Barcelona. 1900 Primer viatge a Pars. 1901 Inicia el perode blau, anomenat aix pel predomini de les tonalitats blavoses i caracteritzat per la temtica de signe pessimista: la misria humana i la marginaci les representa amb figures lleugerament allargades. 1904 Sinstalla definitivament a Pars. Inicia el perode rosa, ms vital, on predomina la temtica circense. 1907 Pinta Les demoiselles dAvignon, de tan revolucionria concepci que el quadre s rebutjat, fins i tot, pels pintors i crtics avantguardistes. 1908 Primers quadres cubistes. Todo nio es un artista. El 1912 Primers Papiers colls o collages. problema es 1925 Tot i que mai es va adherir al Moviment surrealista, es denoten els primers indicis cmo seguir de la influncia daquesta tendncia estilstica en les seves obres. siendo artista 1931 Treballa les seves primeres escultures. cuando uno 1937 Pinta el Guernica, mural inspirat en el bombardeig daquesta ciutat basca, per la crece. seva realitzaci esboss ms de 60 croquis preparatoris. Pablo Picasso 1944 Safilia al Partit Comunista Francs. 1946 Comena una etapa dedicada a la cermica. 1958 Pinta el mural La caiguda dcaro per a ledifici de la Unesco, en Pars. 1961 Sinstalla en Mougins. 1973 Mor en Mougins.6. ESTIL: BIOGRAFIA, ETAPES I OBRES DE PICASSO
  • 105. 7. IDEOLOGIA GUERRA CIVIL (1936-39)Polticament, Picasso es declarava pacifista i comunista, i fou membredel Partit Comunista Francs fins a la seva mort. Durant la guerra civilespanyola particip en nombrosos actes de suport al govern legtim dela Repblica. Grcies a Picasso, el Guernica va passar a ser el quadresobre lhorror de la guerra moderna, smbol de la violncia de lhomecontra lhome. 1937. Guernica
  • 106. 7. IDEOLOGIAEn una entrevista concedida a Pol Gaillard, publicada als diarisdesprs dafiliar-se al Partit Comunista Francs, 1944, deia:Mi adhesin al partido comunista es el resultado lgico de toda mi vida.Me alegra decir que jams consider la pintura sencillamente como un arte para darplacer, como una distraccin; puesto que eran mis armas, con el dibujo y los colores siemprequise penetrar un poco ms en la conciencia del mundo y de los hombres, para que estacomprensin nos libere cada da un poco ms.Estos aos de terrible opresin me han demostrado que no solo debo luchar por mi arte,sino por todo mi ser.
  • 107. 8. MODELS I INFLUNCIES MODELS: Al Guernica es recull tota la saviesa artstica acumulada durant segles. La seva estructura formal recorda la dun dels frontons de temple de Zeus a Olmpia; lacumulaci de personatges, en un caos aparent, sembla les composicions barroques, o els grans quadres histrics romntics. Un model directe s La matana dels innocents, de Guido Reni (1611-12).1611-12. La matana dels innocents. Guido Reni
  • 108. 8. MODELSMODELS: Tamb sn importants els gravats anteriors de Picasso, tant pel cromatisme com per la sevaiconografia. Exemples sn: La Corrida (1934), La minotauromquia (1935) o Somni i mentida deFranco (1937), on trobem ja cavall, brau, llum i colom, com allegoria premonitria de la guerra. 1934. Corrida
  • 109. 8. MODELS 5. Colom 8. Llum 3. Brau (brutalitat) 6. Cavall 1935. La minotauromquia
  • 110. 8. MODELS 1937. Somni i mentida de Franco
  • 111. 8. MODELS I INFLUNCIES El Guernica tamb serv a Picasso per pintar gran nombre de teles durant la Guerra Civil i en poques posteriors. En totes expressa el seu comproms a favor de la pau i en contra la barbrie humana. 1945. Lossari, referida a les cambres de gas nazis.
  • 112. 8. MODELS I INFLUNCIESRecrea el quadre de Goya, el 3 de maig de 1808, i denuncia la matana de dones i nins de Corea delNord, per soldats de Corea del Sud. 1951. Matana en Corea
  • 113. s una constant, tant a lobra de Goya, com a la de Manet8. INFLUNCIES i en la de Picasso, les forces de lopressi es troben a la dreta, mentre que les o la vctima es troben a lesquerra. 1814. Els afusellaments de la Muntanya del Prncipe Pio o els afusellaments del 3 de maig de la Moncloa, a Madrid. Goya 1951. Matana en Corea 1867. Lexecuci de lemperador mexic Maximili. douard Manet
  • 114. 9. UN LLEGAT CONSIDERABLE
  • 115. 9. UN LLEGAT CONSIDERABLE PABLO PICASSO- Intensa activitat i tcniques variades: escultura, pintura, cermica, gravats, grfica, reiterant, enespecial, els seus temes de coloms i bous. Un llegat de ms de 20.000 obres ens ha deixat, i ms de1500 als museus arreu del mn .
  • 116. 10. BIBLIOGRAFIA http://www.slideshare.net/Georgerey/.../pablo-picasso-vida-y-obras es.wikipedia.org/wiki/Pablo_Picasso www.museopicassomalaga.org www.museupicasso.bcn.es www.biografiasyvidas.com/monografia/picasso/ www.slideshare.net/parama29, Paulina Ramos Mandiola (profesora artes visuales) http://www.slideshare.net/tomperez/el-cubismo, Toms Prez Molina http://www.slideshare.net/gilsonunes, professor Gilson Cruz Nunes www.escuelanormalparana.com.ar/.../Materias/cultimage/Doc/Cubismo.pdf http://www.cossio.net/actividades/pinacoteca/p_01_02/guernica_picasso.htmwww.elpais.com/fotografia/.../craneo/buey/.../Picasso/ www.historiadelarte.us/.../guernica/pablo-picasso-hista-g http://video.google.es/videoplay http://www.slideshare.net/jmartinezverone.net/iesjuliocarobaroja, Alberto Rubio Snchez www.portalartes.com http://www.slideshare http://es.wikipedia.org/wiki/Guernica_(cuadro) Wikimedia Commons www.ricci-art.com www.abcgallery.com
  • 117. 10. BIBLIOGRAFIA http://www.slideshare.net/mcarmearandahttp://www.xtec.net/~fchorda/guerni/index.htm http://www.taringa.net/posts/info/826034/Guernica-de-Picasso.html http://www.youtube.com/watch?v=I_65LYLzvvI&feature=related (Guernica en 3D. Una artista de NovaYork, Lena Gieseke, qui domina les ms modernes tcnicas de la infografia digital, decid proposar unaversi en 3D de la clebre obra i collocar-la en internet, en forma de vdeo). http://www.youtube.com/watch?v=7SR7ov55k5s&feature=related (Alain Resnais 1 parte) http://www.youtube.com/watch?v=eDeBu8HwUOw&feature=related (Alain Resnais 2 parte) http://www.youtube.com/watch?v=9oVo0EhzV24&feature=related (llegada del Guernica a Espaaen 1981) http://www.youtube.com/watch?v=M7EyAMKniCU&feature=related (recreacin) http://www.youtube.com/watch?v=jGLKpyWFyS8&feature=fvw (artehistoria)http://www.youtube.com/watch?v=xQ_uGbQanNw www.slideshare.net/piluchi/guernica-ampliado, Mara del Pilar Gonzlez Lpez Ha de lart. Batx. Pedro Medina. Barna, 1999. Columna Edicions, SA. Grup 62. 8a edici 2009. www.pintoresfamosos.com www.openprocessing.org/visual
  • 118. Histria de lart IES Ramon Llull (Palma)Professora: M Assumpci Granero Cueves
  • 119. PABLO PICASSO
  • 120. Histria de lart IES Ramon Llull (Palma)Professora: M Assumpci Granero Cueves