VOLS APRENDRE A GLOSAR

  • Published on
    14-Feb-2017

  • View
    218

  • Download
    0

Transcript

VOLS APRENDRE A GLOSAR

VOLS APRENDRE A GLOSAR? (I)

Curs accelerat per a comenar a improvisar

No, no hem de comenar a escriure cap glosa, ni a fer cap concurs, ni voler que la primera glosa ens surti perfecte; aix s una altra cosa. Hem de jugar amb les paraules, les hem de fer tornar grans i petites, hem de canviar-los el sentit, les hem de transformar. Hem d'aprendre a dir les gloses, a recitar-les, a cantar-les, a memoritzar-les quan veim que una ens ha sortit b. Mai no hem d'escriure una glosa si abans no l'hem apresa de memria.

Al llarg d'aquestes pgines vos presentarem uns quants exercicis que poden servir de model per a iniciar-vos i perdre la por a compondre una glosa. No hem de tenir por a equivocar-nos, a fer un vers coix o massa llarg, a fer rimes imperfectes; si les primeres ens sortissin b ja no valdria la pena continuar per aquest viarany: podrem seguir pel cam recte.

Tanmateix, fins que no vos decidiu un dia a sortir en pblic -en una vetlada d'amics, en una trobada de glosadors novells, etc.- i a tenir aquella sensaci que vos recorre des del tal, vos puja per l'espina i pega un cop al cervell, i vos quedau en bbia, i no sabeu com seguir, no comenareu a perdre la por de bon de veres. Per, abans d'arribar aqu, podem fer alguna cosa per atenuar aquella sensaci de qu hem parlat suara. I vaja si hi podem fer coses! I de valent! Id, endavant ses atxes!

Una glosa s una composici en vers -amb un mnim de quatre-, improvisada, que rima en assonant o consonant. Fixau-vos en aquesta glosa tan senzilla:

No pretenc de cantador (7 a)

perqu jo no s cantar (7 b):

m'agrada es composar (7 b),

i sa glosa improvisar (7 b) (sinalefa sa-im)

per esser bon glosador (7 a).

Aquesta s una rima fcil -ja en parlarem de les rimes-, s a dir, podrem trobar moltes paraules que acaben en -or/ o en -ar/. I aquesta s un avantatge del llenguatge oral que hem d'aprofitar. Ja veurem com no s bo abusar d'aquest tipus de rima fcil, per ja n'hi val per comenar. Tamb veurem els recursos lingstics -aqu hem vist com pronunciam en una mateixa sllaba dues sllabes de paraules diferents- i els literaris que ens facilitaran molt les coses.

Tamb jugarem amb les paraules: transformarem els verbs en substantius, o en adjectius, i cercarem paraules que hi rimin, i llavors les agruparem en camps semntics, s a dir, paraules que signifiquen coses semblants i que les podem memoritzar i emprar-les segons el tema de la glosa. Farem rodolins, i llavors vos proposarem auques, i gloses de quatre versos, i de cinc, i de sis. Farem palndroms i veurem com les mateixes paraules encerclen un misteri i un encant alhora. I de tant en tant escriurem qualque glosa que mereix passar a la memria collectiva, fer-la popular i tradicional.

Quant a la temtica, nhi ha per tots els gusts; nhi ha que inclouen una paradoxa, com aquestes:

Viure sense tu no s viure,

i viure amb tu s morir;

val ms estar amb tu i no viure

que estar sense tu i morir.

Jo tenc i no s qu tenc,

me falta i no s que em falta

i entre una cosa i saltra

me falta lo que no tenc.

Me nanava no s on

i vaig encontrar no s qui,

ell me va dir no s qu

i jo no s que li vaig dir.

Els dos darrers versos els podrem canviar per:

i em deia pes cam:

mals daltres, riaies sn.

Cada glosa ens proposa un caramull dactivitats sempre les hem de fer primer oralment-, engrescadores tasques i un camp de creativitat increble.

Daltres ens presenten enumeracions:

Cap, cabeis, testa i cervell,

uis, pipelles, front i ceies,

nas, boca, dents i oreies,

coll, gargamella i clotell.

De tot aix en parlarem, i molt ms, si vos aveniu a entrar en aquest mn meravells, immens i fantstic de les paraules.

VOLS APRENDRE A GLOSAR? (II)

Avui comenarem dient rodolins. Un rodol sn dos versos, amb el mateix nombre de sllabes, i que rimen entre ells:

Jo mirava aquest allot

i he caigut dins es clot.

Fa cara de pomes agres

perqu les passa ben magres.

M'he aixecat de bon mat

i he agafat aquest cam.

-Ja veis que s molt fcil. Ara vos proposam dues paraules i vosaltres, oralment, vos heu d'inventar el rodol:

bassa:

tassa:

ents:

pes:

jugava:

cremava:

paper:

groller:

amic:

pessic:

-Imaginau-vos un context per a cada un d'aquest rodol: es tracta que ara dicteu -podeu pensar uns segons- un altre rodol responent aquest primer i tenint en compte el context que heu plantejat. Per exemple:

Aquest s un tap de bassa,

fa s'alada d'una tassa.

El context pot esser el segent: hem vist un nin molt baixet, que crida i es mou molt, i nosaltres li hem amollat aquest rodol. Doncs ara, aquest allotet li ha de contestar, per exemple:

s vera que som petit,

per ho som ben garrit!

Fixau-vos que tenim quatre paraules que rimen: bassa, petit, garrit, tassa; provem a dir una glosa que rimi d'aquesta manera. Per exemple:

Si vas per aquella bassa

trobars un nin petit:

s es meu fill ben garrit

que ha perdut una tassa.

-Aquest exercici de combinar dos rodolins, feu-ho amb els altres tres rodolins que vos heu inventat. I ja tenim una estrofa de quatre versos. I ja podrem contestar amb una altra glosa, per aix ho farem ms endavant.

-Si sou un grup, jugau a dir paraules i a fer rodolins. Aix, un diu: cadira; l'altre ha de fer un vers i el darrer mot ha de ser cadira; el segent s'ha d'inventar una paraula que rimi amb cadira; i el segent ha de dir un vers amb el mot que rimi amb cadira. I ja tenim un rodol fet:

M'agrada aquesta cadira

(fira)

que m'han comprat a sa fira.

-Enlloc de dir la paraula podem construir tot el vers, i el segent ha de dir l'altre vers del rodol amb la rima adequada.

-Un que digui un rodol, i l'altre li ha de contestar -amb una altra rima-, i aix successivament. Hem de tenir en compte tres aspectes bsics: la rima, el cmput sillbic i la coherncia temtica. Si veim que falla qualque tret d'aquest s convenient comentar-ho entre tots.

-Cercau un tema que vos agradi, qualsevol (l'escola, el barri, el poble, la ciutat, el bosc, el futbol, etc.), i hem de fer rodolins que tenguin relaci amb el tema proposat. A mesura que els deim els escrivim a la pissarra, i miram d'agrupar-los segons un ordre preestablert (si triam l'escola: rodolins que recordin l'edifici, el pati, els mestres, les aules, etc.) i llavors feim un dibuix que resumeixi o expliciti cada un d'aquest ordre: podrem fer una petita histria del tema que hem proposat. A vegades veureu com vos faltar algun rodol per completar la historieta, per aix ho heu de solucionar quan hgiu ordenat les seqncies. D'aix se'n diu una auca: un conjunt de dibuixos acompanyats d'una llegenda, en aquest cas, un rodol. Si vos queda b podeu posar els dibuixos i els rodolins en una cartolina grossa i ja tendreu l'auca de la vostra classe.

-Quan entreu a la classe, heu de dur memoritzat un -o dos- rodolins, els heu de dir i comentar entre tots. Podem provar de contestar amb un altre rodol -inventat al moment.

VOLS APRENDRE A GLOSAR? (III)

Quants rodolins heu fet? De quants vos en recordau? Com ha anat l'auca? Segur que ara ja pensau que s ms fcil del que vos imaginveu. Si voleu, podeu seguir fent rodolins, i recordar aquells que vosaltres creieu que sn ms encertats, ja sigui per la forma, pel ritme, per la rima, per la singularitat, etc.

-Ara vos proposam un altre exercici que hem de tenir present al llarg de tot el curs: en grups de dos, vos heu de fer "responsables" d'una determinada rima, heu d'escriure en una cartolina o paper gros les paraules que rimin; la cartolina ha d'estar aferrada a la paret de l'aula i cada dia ens hem de comprometre a incloure un grapat de paraules noves amb la mateixa rima. Podeu canviar-vos paraules, s a dir: si un grup coneix qualque paraula que pertany a la vostra rima, i vosaltres de la seva, vos la podeu "canviar". Aix, vos proposam dotze grups i heu de cercar les rimes segents:

-ar (i -); -er (i -); -ir (i -); -or (i -); -it; -ida; -at; -ada; -assa; -ic; -ava; -s.

-Es tracta de confeccionar un diccionari de la rima i cada dia veurem escrites noves paraules a la llista, i cada dia podrem jugar amb les noves, i podrem fer-hi rodolins, i llavors ajuntant dos rodolins farem una estrofa de quatre versos, i llavors li cercarem un context, i desprs hi afegirem dos versos ms i ja tendrem una estrofa de sis versos. I tot aix ho hem de fer sempre oralment, primer.

-Quan tendrem un bon grapat de paraules, les ajuntarem per camps semntics, per similitud de significats. Aix ens servir per a poder recrrer a aquestes paraules quan ens surti un tema que hi faci referncia. Per exemple: el grup que havia de cercar paraules de la rima en -ar: capit, agl, ciutad, germ, escol, capell, escolar, m, mar, s, estudiar, cantar, pensar, recuperar, barallar, etc. (i tots els verbs acabats en -ar), pot agrupar les paraules referides al tema de:

Escola: escolar, estudiar, pensar, recuperar, etc.

Famlia: germ, barallar, etc

Aix ho hem de fer tota la classe, en gran grup, ja que tots els qui hauran cercat paraules han de collocar en la paraula clau ("escola", "famlia", etc.) totes les qui hi tendran alguna similitud de significat. D'aquesta manera tendrem les paraules agrupades per camps semntics que nosaltres haurem elaborat, treballat i interioritzat. Quan ens sortir un tema determinat podrem utilitzar aquestes paraules.

-Hem d'escriure en una cartolina o paper gros, les paraules agrupades per camps semntics, i cada vegada que posarem una paraula en el grup de la rima, tamb la collocarem en la cartolina dels camps; i aix ho hem de fer en gran grup, ja que tots hem d'estar d'acord a l'hora de posar una paraula en un lloc o en un altre.

-Quan tenguem vuit cartolines amb les paraules agrupades per camps semntics, farem gloses, oralment, sobre temtiques concretes. Per exemple: una glosa sobre la famlia; una glosa sobre l'amistat; una glosa sobre el pas del temps; una glosa sobre les matances; etc. Aix, una glosa sobre l'escola podria esser:

Per aqu no hi ha pesta

perqu vull estudiar,

m'agrada poder pensar

i tamb recuperar

lo que m'ensenya es mestre.

-Ara, podem contestar aquesta glosa seguint amb el mateix camp semntic -o no- per amb una glosa que tengui sentit:

Si tu vols estudiar

no molestis cap company;

aix s com un engany:

una clau que no t pany,

m'estim ms anar (a) jugar.

-Aquesta contesta t un sentit determinat; podem proposar que la contesta sigui ms positiva i ms encoratjadora, per exemple.

Fixau-vos que avui hem proposat moltes tasques, per les hem de fer una estona cada dia, no conv aprendre's de memria les paraules, sin que s necessari interioritzar-les, jugar amb elles, canviar-les de context, aprendre a collocar-les en situacions diferents. No hem de tenir por a equivocar-nos, per hem d'anar en compte a no ser gaire reiteratius en les equivocacions. Hem de malavejar aprendre de les caigudes i de les mancances que puguem tenir quan improvisam. Ja sabeu que en el joc, el ms important s participar i, sobretot, que nosaltres ens sentim part del grup i que hi podem fer aportacions interessants.

Hem de tenir confiana, i per tenir-ne, cal conixer el terreny que trepitjam. s per aix que si cada dia ens avesam a improvisar unes quantes gloses, a recordar unes quantes paraules ms, a interioritzar el ritme binari dels versos, sense tmer-nos-en ens sortiran els versos amb un mateix nombre de sllabes i amb una rima i ritme correctes. Tot s qesti de seguir insistint!

Fixau-vos en aquestes gloses que s'enflocaren dos glosadors:

Tu que fas de primatxer

i pretens de fantasies,

a que no m'endevinaries

un ase quants d'ossos t!

Crist va morir en la creu

i jo s s'hora i es dia

i no s tal porqueria;

per poc me costaria

escorxar-te i sabre-u!

Aquesta darrera glosa la podrem canviar:

Crist va morir en la creu

i jo s s'hora i es dia

i no s tal porqueria;

i a tu te convendria

si ho vols sebre averigua-u

i aix no importaria

que m'alassis (a)questa veu!

-Proposau altres canvis d'aques gloses.

VOLS APRENDRE A GLOSAR? (IV)

Ja hem comenat a jugar amb les paraules! Sn nostres i les podem transformar: de pensar (verb) puc fer pensament (substantiu), i pensada (substantiu), i pensador (substantiu i adjectiu), i pensatiu (adjectiu); i ara podrem cercar paraules que rimin amb cadascuna d'aquestes:

pensar: estimar, capit, suar...

pensament: valent, acabament, suaument (tots els adverbis acabats en -ment), dent...

pensada: acabada, suada (tots els participis femenins acabats en -ada), refinada...

pensador: suador, tractor, cant...

pensatiu: viu, perdiu, niu...

Fixau-vos que ja podem collocar aquestes paraules en les cartolines que tenim penjades al voltant de la classe, i n'hi podem afegir de noves (recordau que podem nomenar "responsables" d'una rima, i que ens podem intercanviar paraules).

-Transformau aquestes paraules aix com hem fet amb l'exemple anterior: jugar, germ, barallar, caminar; proposau-ne cinc ms.

-Una vegada que hem fet aquesta primera passa, heu de dir una glosa on surtin les paraules "noves" que heu escrit:

M'agrada molt es pensar

perqu obr s'enteniment;

i em fa venir sa talent,

a poc a poc i suaument,

que per tot me fa suar.

-Collocau totes les paraules noves a la relaci de camps semntics que vrem preparar a l'anterior escrit. Tal vegada haurem de proposar nous camps per a collocar-hi tots els mots nous.

-Cercau refranys, frases fetes, adagis: Mals d'altri, rialles sn; que te guardi qui t'ha fet; sap on es colga el dimoni; una m mos renta s'altra; etc. s clar que molts d'ells tenen ms o menys sllabes: la feina s saber encabir-los en una composici on tenguin set sllabes, ja que n'haurem de canviar el temps o la persona i aix en modificar el cmput sillbic.

-Heu de dir una glosa on hi hagi un refrany, i llavors l'heu de contestar:

Jo sent olor de coloni

i avui no me n'he posat;

aix ets tu, mal carat,

que saps on dorm el dimoni!

Fixau-vos com hi ha una srie de particularitats que conv comentar: constatam una manca de concordana morfolgica entre olor (femen) i posat (participi mascul); aix mateix hem suprimit la -a en el mot coloni: en la parla dialectal s freqent aquest fenomen oral en els mots esdrixols acabats en -ia: esglsi (iglesi), famili, Valenci, etc.

Es meu sebre ja se fon

perqu no el s mostrar;

tu de mi et vols burlar

i ben arreu escampar:

mals d'altre rialles sn!

Jo de tu no me'n vull riure,

per pas gust de sa rialla,

qui t sa cova de palla

que s'encn com una falla

passa ben poc gust de viure.

Vrem parlar de la manca de relaci que tenen els dos primers versos amb la resta de la composici (aquest fenomen s conegut com la "manca d'illaci"). Aquest fet ens pot esser d'una gran utilitat ja que podem memoritzar molts de versos -amb les rimes incloses- i amollar-los quan trobem que les circumstncies siguin adequades. Per exemple, davant aquests dos versos:

Es pebres se fan a l'Horta

i ses auberginis tamb

podem fer acabar l'estrofa de moltes maneres, segons com vulguem el sentit de la glosa:

noms se sent foraster

es qui no obri sa porta.

O b:

un homo amb cap dobber

sol tenir ferida forta (o, per onsevuia fa nosa)

O b:

jo em far picapedrer

per no fer cap retxa torta.

etc.

Per tamb hi ha moltes gloses i canons en que s hi ha una relaci de significat que no podem separar, i que, com veurem, tenin un sentit ms clar:

Si es Galatz du capell

i l'Ofre se posa gorra,

qui t cames ja pot crrer

si no es vol banyar sa pell.

Bon arbre s es garrover

que t garroves tot l'any;

quan cullen ses d'enguany

ja tenen ses de l'any que ve.

-Cercau canons populars anb aquestes caracterstiques i apreniu-les de memria. Desprs escriviu-les en unes cartolines. Ja veureu com podem jugar, tamb, amb aquestes canons. Per aix ja ser un altre dia.

VOLS APRENDRE A GLOSAR? (V)

Hem aprs a fer rodolins, a collocar les paraules que rimen en una llista, a agrupar-les per camps semntics, a cercar paraules noves a partir d'un mateix lexema, a intercanviar-nos paraules que rimen d'una manera o altra -ja sabeu que vrem elegir uns "responsables de cada rima"-, a construir gloses de quatre versos amb dos rodolins, a dir gloses de quatre mots i trobar-hi un context adequat, hem aprs gloses de memria que ens han dit o hem sentit, hem jugat a transformar-les canviant-los uns mots, etc. Fixau-vos que ja sabem ms coses de les que ens pensam; ara s necessari tenir ben clar fins a on som capaos d'arribar.

Glosar s, sobretot, qesti de prctica, i de memoritzar, i de destreses lingstiques, i de domini del lxic, i de rapidesa mental. I aix tots hem de ser capaos -a partir de nivells diferents- d'arribar-hi segons les aptituds que anem descobrint a mesura que feim les prctiques. No serveix de res fer noms un exercici i deixar la resta; per exemple: si ens dedicam noms a memoritzar gloses, aix no vol dir que en sapiguem improvisar; si noms es dedicam a dir gloses, sense una sistematitzaci del que deim i feim, no en traurem l'aguller. s per aix que hem de procurar aprendre d'una manera adequada, coherent i cohesionada, sabent en tot moment quina s la prctica que duim a terme, i valorant els resultats. Pot esser que una persona tengui ms facilitat per la memoritzaci i, en canvi, no spiga improvisar; cal treballar aquells aspectes que ens resultin ms complicats, ms dificultosos.

Recordau sempre que ens moven en l'estratgia de l'oralitat; ens hem d'avesar a parlar d'una manera ordenada, s a dir: respectar el torn de paraula, contestar all que ens han escoms, utilitzar un llenguatge adequat, saber dir les coses sense insultar, en definitiva, aconseguir jugar i gaudir amb el llenguatge. I per jugar-hi s obligat conixer totes les estratgies que ens han d'obrir el cam. Hem de ser conscients que tamb aprenem mentre parlam, si abans ho hem programat i si sabem cap a on volem anar.

-Un grup de deu es posa dret, al mateix lloc del seu pupitre; el primer tria el tema de qu vol parlar -recordau que teniu penjat al voltant de la classe les cartolines amb les paraules que rimen, classificades per camps semntics, i les que hem cercat a partir de les transformacions dels lexemes-; es tracta de dir una glosa -com a mnim de quatre versos- sobre el tema triat; el segon ha de contestar-li fent referncia al tema que ha comenat; i aix successivament. Entre els altres que seuen, poden escriure les gloses que vagin sorgint. Al final, podem escriure a la pissarra aquelles gloses que han sortir, i les comentarem: comptarem les sllabes, ens fixarem amb la rima, mirarem de canviar-ne qualque mot per millorar-la, l'autor ens dir per qu ha posat una o altra paraula, etc.

Fixau-vos en aquestes gloses:

-Los grans doctes se n'admiren

i l'homo ms llest s'hi confon;

digau-me, on era on

que tots ets ases del mn

bramaven i se sentien?

-Aquesta sabiduria

confon qualsevol missr:

dalt sa barca de No

perqu un totsol n'hi havia.

-Digau-me, mestre Mag,

vs que sou picapedrer:

quantes pedres han mester

per fer s'Arc de Sant Mart?

-N'han de tenir un bon cap

i s'enteniment no hi falta:

una sola pedra basta

si arriba de cap a cap.

(Canoner Popular de Mallorca, Rafel Ginard)

-Com a casa s petitona

ning la vol habitar

per hi va gent a xerrar

amb qui no hi s, qualque estona.

-Treballadors ms sortats

s ben ver ben pocs se'n troben:

noms treballen quan volen

i el patr no els vol cansats.

(Endevinalles, Antoni Llull)

Les primeres sn d'enigmes: proposam una qesti i l'han de resoldre glosant; les segones sn endevinalles (la soluci de la primera s una cabina telefnica i la de la segona els pilots d'avi). Fixau-vos com podem construir una endevinalla sobre qualsevol tema.

-Cadasc ha de pensar un enigma o una endevinalla; la resposta ha de ser tamb amb una glosa. Per exemple, la soluci de la segona endevinalla podria ser:

-Jo seria treballador

d'aquests que ho fan quan volen:

tenen molta sort si poden

pilotar un avi.

VOLS APRENDRE A GLOSAR? (VI)

Quantes cartolines teniu al voltant de la classe? I quantes paraules hi ha en cada cartolina? Quants de camps semntics heu fet amb les paraules que heu anat escrivint a les cartolines? I a partir daquests camps semntics, quantes rimes i paraules ms heu anat afegint? Si heu seguit aquest procs, a lhora de fer una glosa sobre un tema determinat no tindreu cap entrebanc, i haureu perdut la por de trobar-vos sense qu contestar o de quedar-vos en blanc. Heu destar segurs que sempre us en sortireu, amb ms grcia o amb manco, per si sabeu els darrers mots sempre acabareu la glosa.

Per tamb podem seguir jugant amb les paraules i amb els sons. Fixau-vos en aquestes canons elaborades per Antoni Llull- on sempre surt la mateixa vocal en cada una:

Ara na Clara ha anat

a agafar fava parada;

amb pa blan la sha passada

la tasca ja haur acabat.

Tendr tretes del teler,

teles de les ms selectes;

ben fetes, sense defectes,

perqu les vendr ms b.

Tamb podem jugar amb els sons. A la classe no pronunciam de la mateixa manera les vocals obertes, tancades o neutres-. En molts de pobles, la vocal que surt en aquesta composici, sempre es pronuncia neutra:

En Veny, per qu s que el renyen?

Perqu espenyen es desfrs

de ses teles fresques, que s,

des tres que pes plecs lestrenyen.

-Escriviu canons que tenguin sentit- noms amb una determinada vocal o b amb un determinat so. Sembla difcil, per ara s quan us podeu fixar amb les paraules que teniu escrites a les cartolines per fer aquesta activitat. Si no us en sortiu, provau descriure unes quantes paraules noms amb una vocal. Per exemple: Vull un mul dun rus; surt, just un punt; mha passat massa pa; sempre vendr ben ple, etc.

-Quantes endevinalles heu fet? Recordau que podem-ne de qualsevol objecte..., o de noms de persona. Meam si endevinau el nom daquestes endevinalles, fetes per Antoni Llull:

s virtut molt principal

i un bellnom per a una dona:

que en t, creu que cosa bona

li arribar en el final.

Amb set lletres cal posar

aquest nom, tres repetides;

i si el saps, sense mentides,

comena a dir com sus.

-Feu una endevinalla amb cadascun daquests noms per a poder-los reconixer: Joan, Miquel, Rosa, Lluc, Margalida (la soluci a les dues anteriors s Esperana i Susanna).

-Qui s el representant de les rimes difcils? Quantes paraules heu descobert? Provau de cercar paraules que rimin en verd i en molt. Nhi ha ben poques. Quan ens surti una paraula de rima difcil hem de procurar no collocar-la al final del vers:

Magrada s color verd

perqu dna esperana:

de tu tenc bona lloana

...

En canvi, per no haver de repetir la rima, puc capgirar el primer vers:

Es verd s un bon color

perqu dna esperana:

de tu tenc bona lloana

perqu em dnes lo millor.

-Ja heu agrupat les paraules en camps semntics? Us proposam que penseu una glosa referida a un camp us lheu daprendre de memria-; llavors lheu de dir al vostre company i ell us dir la seva. Heu de copsar el tema a qu fa referncia la glosa que us ha dit i li heu de contestar recordau que teniu al voltant de la paret de la classe totes les paraules agrupades per camps semntics per tal que no us quedeu en blanc.

VOLS APRENDRE A GLOSAR? (VII)

-Aqu teniu el comenament duna glosa: es tracta que aneu completant la glosa amb dos versos ms com a mnim-. Fixau-vos amb la rima del primer vers: cal que recordeu tot duna les paraules que hi rimin i que tenguin el sentit que li voleu donar a la glosa.

Un homo quan seu reposa

i quan jeu reposa ms

...

...

Ses sopes i ses amors

ses primeres sn ses bones;

...

...

Magrada es fer canons

i es glosar de cada dia;

...

...

-Posau-vos en grups de quatre, de cinc o de sis, segons el coratge que tengueu. Heu de dir un vers cada un, per heu de tenir en compte la rima i el nombre de sllabes. Quan el primer diu un vers, per exemple: Avui he vengut a escola, el quart ha de pensar paraules que rimin amb escola (vola, sola, Bunyola, caragola, cassola, farola, mussola, rajola, trola, viola, etc.) i les ha de tenir preparades segons com prengui la glosa en el segon i tercer vers:

Avui he vengut a escola

i me feia molta peresa;

voldria esser princesa

per no venir tota sola

(i quedar-me a Bunyola)

(i poder dir una trola)

etc.

Ja heu provat a cantar? Les gloses shan de dir cantades, i no passeu nsia si no us surten amb la melodia perfecta. Ja sabeu aquella que diu:

Si dius que no s cantar

ja naprendr qualque dia:

es mestre que menseny

quan comen no en sabia.

Si cantau les gloses tendreu ms temps per pensar amb les paraules que us conv collocar, podreu pensar com construu la glosa, quin sentit li donareu. En canvi, si no les cantau sempre estareu pendents de com continuar el proper vers i s molt ms difcil dacabar la glosa. A ms, si les cantau, podeu repetir el mateix vers abans de comenar laltre, ja que la gent que escolta seguir la vostra tonada.

Ja sabeu que t molta importncia larrodoniment, lacabament de la glosa: podeu construir uns versos molt bons, molt ben fets, per si no acabau b, si no aconseguiu un bon acabament, no quedareu satisfets. Pensau que les persones que us escolten estan pendents de tot el procs que heu seguit vosaltres, i aqu hi ha el miracle de la improvisaci: al mateix moment que improvisau la gent ho rep. s per aix que heu de procurar seguir tot el procs a lhora de comenar una glosa:

1. Pensar la idea bsica de la glosa: qu direm, qu volem expressar.

2. Recordar unes paraules clau que facin entenedora la idea que volem manifestar.

3. Preparar el darrer o dos darrers versos de la glosa, que reflecteixin aquella idea.

4. Fer avinents les paraules recordau els camps semntics- que han de rimar.

5. Comenar la glosa.

Fixau-vos com aquest procs gaireb coincideix amb les cinc parts bsiques de la retrica: Inventio, dispositio, elocutio, memoria, actio. Aquests cinc cnons de la retrica clssica conformen un model analtic de primer ordre a lhora destructurar la tasca del glosador. Ell, segurament, no s conscient que fa tot aquest procs, per vosaltres podeu pensar uns instants quan heu de contestar una glosa determinada: s necessari que estructureu all que voleu dir.

-Feis una glosa que faci referncia a aquests temes: lamistat, la immigraci, leuro i la pesseta, el professorat. Desprs lheu de dir en veu alta i qualc ha de contestar-li amb una altra glosa tot seguint el procs que hem assenyalat.

Felip Munar i Munar

(Universitat de les Illes Balears)