Viure amb menys petjada ecolgica

  • Published on
    07-Feb-2017

  • View
    217

  • Download
    0

Transcript

  • 1

    P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L

    Setembre 2005

    SUPLEMENT DE

    La petjada ecolgica3 4

  • 2

    Edici:Associaci de Mestres Rosa SensatDrassanes, 3 08001 Barcelona Tel: 934 817 373 Fax: 933 017 550Fundaci TERRAAviny, 44 08002 Barcelona Tel: 936 011 636 Fax: 936 011 632http://www.ecoterra.org. En aquesta web podeu tro-bar la collecci sencera de tots els quaderns d'edu-caci ambiental PERSPECTIVA AMBIENTAL enformat PDF Acrobat d'ADOBE que es publica desde l'any 1995.

    Redacci: Veronica Serrano

    Foto portada: Imatge de rdar del riu Rin entreFrana i Alemanya. NASA-JPL (Visible Earth).

    Fotos interiors i illustracions:Fundaci Terra i altres fonts

    Imprs sense fotolits amb el sistema Computer toPrint. Autoedici feta en ordinadors alimentatsamb energia solar fotovoltaica. Maquetat ambAdobe Page Maker 7.0

    Impressi:Romany-VallsImprs en paper ecolgicDipsit Legal: B. 2090-1975

    Setembre 2005

    P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L 34

    La petjada ecolgicaQuant pot suportar el planeta?Els indicadors com a eina daproximaci a larealitatLa dependncia dels combustibles fssils i elfutur sostenibleQu necessitem per ser felios? La vida simplecom a resposta al consumismeInternalitzar les externalitats, o com mesurarall que no t preuKerala, un cas especial en el mn en desen-volupamentMtode per calcular la petjada ecolgicaLa petjada ecolgica portada a la prcticaUna imatge val ms que mil paraules?Un futur ple de sensatesa ecolgicaRecull de calculadores de la petjada ecolgica

    Una vida ms simpleMesurar per corregirEnamorar-se de la naturaSegona m, reciclatge i repararUna pellcula suggerentTreballem amb les taules de clcul de la petjadaecolgicaRecursos, bibliografia i internet

  • 3

    AM

    BIEN

    TAL

    Espectre de Broken, fenomen meteorolgic en elqual la llum del Sol es dispersa sobre un tams

    boirs i projecte lombra de lindividu.

    Fundaci TERRA

    La petjada ecolgica

    Quantes persones caben a la Terra?Quin nivell de vida no compromet elfutur de la natura ni de les generacionsque vindran? Reduir limpacte humsobre la biosfera s un repte que ahores dara no podem ignorar. Lapetjada ecolgica ens pot ajudar avisualitzar un futur ms equitatiu i enpau amb la biosfera.

    Quant pot suportar el planeta?

    Lequip destudiosos encapalat perDonella i Dennis Meadows van sorprendre icommocionar el mn el 1972 en predir alobra Els lmits del creixement una situacidinsostenibilitat i collapse del creixementpoblacional i industrial tal com el coneixem,fruit del creixement insostenible, en unhoritz de 100 anys. Vint anys desprs,revisant el seu treball amb el model World3de simulaci per ordinador, van comprovarque els lmits shavien apropatperillosament. Malgrat la descoberta de nousjaciments de recursos, laugment de laproductivitat agrcola, laparici de lleismediambientals ms restrictives o unaconscincia ecolgica ms gran de lapoblaci, els llindars de les capacitatsbiofsiques del planeta ja shavien superat.La Terra t unes reserves de recursos, unacapacitat de regeneraci i un poder

  • 4

    dassimilaci de residus limitats, per elshumans hem excedit aquestes capacitats ambescreix, fruit de laugment continuat de lapoblaci i del consum. Demanem i excretemms del que la biosfera pot suportar, perqucada cop som ms, ocupem cada cop msespai i consumim cada cop ms energia i msbns materials.

    Dades per a la reflexi

    La poblaci humana, lluny de mantenir-se estable, experimenta un creixementexponencial: noms des de mitjan segle XXsha duplicat i, segons lONU, lany 2050 lapoblaci passar dels 6 mil milions de per-sones actuals a prop de 9 mil milionsdhabitants.

    El consum daliments augmenta ms queproporcionalment a laugment de la poblaci:des de 1950, el consum de cereals shatriplicat, el consum de carn sha multiplicatper cinc i el de peix per quatre. Comsobserva, cada cop singereixen msproductes dorigen animal. Tot i que elsaliments ramaders requereixen ms espai,energia i aigua per unitat daliment, els pasosdesenvolupats basen gran part de la sevaaportaci alimentria en la carn i els lactis, iels pasos en desenvolupament naugmentenel consum delerosos dassolir els mateixosestndards de vida.

    A la majoria de pasos europeus, durantles dues ltimes dcades lrea de territoriconstrut ha augmentat a un ritme ms alt queel de la poblaci. El creixement de les ciutats,les urbanitzacions escampades pel territori iles vies de comunicaci provoquen quelasfalt, el ciment i els habitatges cobreixinels camps, prats i boscos, provocant elsegellament del sl.

    Aquesta dispersi urbana fora centenarsde milers de desplaaments diaris en vehiclesprivats, depenents del consum de petroli. El

    transport s lexemple paradigmtic delconsum de les reserves energtiques fssils.Cada dia es consumeix al mn la quantitatde petroli que la Terra va trigar 10.000 dies aformar per processos naturals, i es preveuque, amb els ndexs de consum i les reservesque es calcula que queden, sesgotar enquatre dcades.

    El transport per carretera o avi noms suna de les comoditats de qu disposem a cos-ta de lelevada despesa energtica: mentreque les nostres necessitats endosomtiquespoden ser de 1.500 a 2.500 kcal diries, unhabitant dun pas del Sud pot consumir unes5.000 kcal externes al cos per cuinar i la res-ta dusos, per un habitant del Nordconsumeix 100.000 o 200.000 kcal al dia.Lenergia que consumim sobt en ms del80 % de combustibles fssils no renovables.La crema de carb i petroli provoca lemisside CO

    2, que augmenta lefecte hivernacle de

    la Terra i propicia el canvi climtic del qualels cientfics ja no dubten. Lenergia nuclear,que abasteix el 78 % de lelectricitat consu-mida a Catalunya, genera inseguretat icontaminaci en tot el seu cicle. Tantmateix,

    Recrrer 20 km setmanals en el nostre cotxecomporta lemissi de 7,5 kg de CO

    2 a latmosfera

    al cap de lany. Un viatge en avi de Barcelona aMadrid provoca lemissi de 210 kg de CO

    2 per

    part de cada passatger,

  • 5Albert Einstein

    lurani tamb shaur esgotat en un segle,deixant 436 centrals nuclears funcionant itones de residus radioactius.

    No noms els recursos no renovablesarriben a la seva fi. Actualment, sestanexhaurint recursos renovables com el slfrtil, laigua neta, els espais naturals o lesespcies animals i vegetals que hem portat alextinci. El territori de cultiu frtil ssubstitut per construccions, el que es mantperd productivitat i els subproductesagrcoles contaminants desborden lacapacitat del medi per assimilar-los. En lacomptabilitat de laigua, progressivament hiha menys quantitat daigua accessible iaprofitable, a causa de la contaminaci i lsineficient. A tots els pasos endesenvolupament la superfcie de bosc esten disminuci, sigui per utilitzar el sl coma cultiu, per obtenir llenya, o per poderproveir el mercat de les fustes extiques demoda als pasos rics. Les pesqueriessesgoten: es calcula que gaireb el 70 % delsestocs comercials mundials de peix estan endeclivi, perqu sexploten a un ritme superioral que marca un rendiment sostenible. Tots

    els ecosistemes (esculls de corall, praderies,alguers marins, pesqueries) estan en retrocs.Si la desforestaci tropical continua al ritmeactual, la major part dels boscos haurdesaparegut en 100 anys. La prdua debiodiversitat es reflecteix en una extinci de10 a 100 espcies cada dia, un ritme 1.000vegades ms rpid que el natural.

    La societat de consum, tal i com lentenemal mn occidental, est arribant tamb alspasos en desenvolupament, i el creixentconsum de recursos a nacions com la Xina ilndia comena a crear alarma. Mentre quea la Xina durant els anys vuitantaprcticament ning no disposava de vehicleprivat, al 2002 el parc dautombils era de10 milions de vehicles, i cada dia sintro-dueixen 11.000 nous cotxes a les carreteres.La Xina actualment supera de llarg, i enalguns casos duplica, el consum dels EstatsUnits en recursos com els cereals, la carn olacer.

    Aquesta situaci, que per a alguns s unaoportunitat de negoci, s la prova que elmodel de societat del consum no s sosteni-ble a llarg termini. s ara, quan al nostre estilde vida safegeixen la resta dhabitants delmn, que ens adonem que no s possibleviure fora dels lmits per molt de temps.

    Encara hi som a temps?

    Continuar actuant daquesta manera no fasin incrementar la degradaci del planetaque llegarem als nostres descendents. Elprincipi bsic del desenvolupament sosteni-ble s permetre que els que vindran disposincom a mnim del mateix que hem gauditnosaltres. Qu podem fer doncs? Els anyssetanta, els mateixos investigadors que vandesenvolupar les aplicacions dels compostosCFC van descobrir que aquells gasos tanperfectes eren reactius amb loz estratsfrici que provocarien laprimament de la capa

    Hem de descobrir la natura, que, per altra banda,a vegades tenim ben a prop (com les orenetes

    que fan niu als nostres habitatges). Si ensenamorem de la Mare Terra, ens ser ms fcil

    adoptar un estil de vida ms ecolgic.

  • 6

    doz. La seva fabricaci es va prohibir enun esfor internacional, i la conseqncia sque, avui, els nivells doz estratosfricsestan recuperant. Corregint all que estavamalmetent el sistema natural, es possibilitque la Terra torns al seu equilibri.

    El cas de laplicaci del Protocol deMontral (1987) per reduir el forat de la capadoz s un exemple esperanador.Tanmateix, lexcs de consum de mteries,aigua i energia s ms complex perqu hapres la dimensi duna crisi ecolgica glo-bal. Els estudiosos afirmen que, com en elcas de loz, encara s tcnicament i econ-micament possible posar les bases per aldesenvolupament duna societat sostenible.Evitar el collapse mundial demana simple-ment que redum el nostre consum de recur-sos materials i energtics. En altres paraules,tan senzill i tan difcil com canviar el nostreestil de vida golafre. Per aix cal prendredecisions collectives en lmbit deleconomia global i en el nostre fer quotidi.Vivim en una Terra finita, ra per la qual simprescindible limitar el creixement. A mstenim la responsabilitat com a espcie racio-nal que tots els nostres congneres i la resta

    Els indicadors com a einadaproximaci a la realitat

    La majoria de les societats actuals busquenel creixement econmic ja que s un requisitdel sistema imperant, el capitalisme. Elcreixement econmic sha aconseguit fins araa costa de laugment de la poblaci o delconsum per persona. Per la societat s moltms que una suma de preus i nombredhabitants que facin de consumidors. El pla-neta no s un magatzem gegant inesgotable;ben al contrari, pel que fa a molts materialss ben escs i sn irreemplaables un copexhaurits.

    Els indicadors sn una eina molt til peranalitzar, fer prediccions i, lgicament,conixer algunes vessants de la realitat. Endefinitiva, valors quantitatius que enspermeten prendre decisions raonades.Malauradament, sovint sempren indicadorsincomplets com si fossin definitius que ensdistorsionen la realitat. Des de fa 150 anys,les societats occidentals mesuren el seu xitdacord amb la riquesa de les rendes nacionalso Producte Interior Brut (PIB). Actualment,sabem que aquesta mesura no reflecteix lesdesigualtats socials ni els efectes negatius delconsum de recursos sobre el planeta ni sobreels mateixos humans. El conegut PIB no ensaporta cap pista sobre la continutat del siste-ma econmic i ambiental en el qual es susten-ta la nostra societat.

    despcies de la biosfera puguin conviureamb equitat i dignitat.

    Hem assolit un grau de coneixementcientfic que ens permet conixer procesoscom lefecte nociu dels CFC a la nostraatmosfera, per tamb disposar deines permesurar limpacte del nostre consum, defi-nir el creixement sostenible i el nivell de vidaperqu sigui possible mantenir la presnciade la humanitat a la Terra en equilibri.

    Per viure amb equitat entre la humanitat i laresta dels ssers vius no hi ha altra soluci que

    la de collaborar a reduir la natalitat.

  • 7

    Les correccions al PIB

    Diversos investigadors i economistes hantractat de trobar indicadors coherents amb laproblemtica planetria real. Un primer pasfou el PIB verd, una adaptaci del PIB en laqual es comptabilitzen tots els canvis en elcapital, inclosa la depreciaci de bnsimmobles o maquinria, per tamb la derecursos naturals com ara els boscos, el sl ola biodiversitat, ja que el clcul suposa quelimpacte sobre el medi ambient es pot valo-rar econmicament. El PIB sostenible in-dica el nivell de PIB que es podria manteniren el temps atesa una determinada baseeconmica i mediambiental. Els economistesNordhaus i Tobin van desenvolupar el 1972lindicador NEW (Net Economic Welfare), elBenestar Econmic Net, que estimava el canvianual en la qualitat de vida dun pas. Aquestacorrecci del PIB definia preus per a lacontaminaci i altres bns i serveis negatius,que eren aleshores restats del PIB. Segons elsestudis fets als Estats Units, des dels anysquaranta el NEW per cpita ha crescut lameitat de rpid que el PIB, i la diferncia sha

    fet ms gran des de 1968 en.Un indicador ecolgic amb molta

    repercussi ha estat lndex de benestareconmic sostenible (ISEW), desenvolupatper Herman Daly i John Clifford Cobb el1989. Tamb intenta corregir el PIB, incloent-hi bns i serveis no mercantils (com les feinesde la casa), les desigualtats (en els sous, en-tre homes i dones), els costos socials(despeses sanitries, prdua de temps lliure)i la depreciaci del capital natural, provoca-da, per exemple, per la prdua despaisnaturals. Sha calculat entre daltres per alsEstats Units, Alemanya, Regne Unit o Xile,i a gaireb tots ells sobserva una evoluciparallela del PIB i lISEW fins als anyssetanta o vuitanta, en la qual lndex debenestar sostenible decreix o creix a un ritmemenor que el PIB.

    En la mateixa lnia trobem lndex deprogrs real GPI (Genuine ProgressIndicator) desenvolupat el 1994 per Cobb iHalsted. Lorganitzaci sense nim de lucreRedefining Progress en fa difusi ilactualitza anualment. El GPI tambsexpressa en termes monetaris, per incloums de 20 caracterstiques de la vida huma-na que sn ignorades pel PIB i que tenenrepercussions positives o negatives sobreleconomia i la societat. Per exemple, consi-dera la distribuci del creixement econmic,el treball domstic, el voluntariat i el tempsdedicat a la famlia o activitats comunitries.La idea s que totes aquestes activitats snpositives per a leconomia encara que no hihagi un intercanvi de diners. Daltra banda,sostrau factors com el crim, la contaminacio la desestructuraci familiar, i els danysambientals a llarg termini (canvi climtic,gesti de residus nuclears). En el seu clculper a leconomia dels EUA, el GPI shamantingut en descens permanent des de 1973,i a lactualitat s un 45 % inferior als valorsdels anys setanta.

    Es calcula que a lEstat espanyol hi ha ms de 8milions de persones pobres, 1.700.000 de les qualsviuen en situaci de pobresa severa. El quart mn

    s una de les realitats que sescapen del PIB.

  • 8

    La dependncia dels combustibles fssils i el futur sostenible

    La nostra societat es troba en una crulla. El consum denergia i productes no para daugmentar ientre el 85 i el 90 % de lenergia comercial utilitzada al mn procedeix dels combustibles fssils,cada cop ms a prop del seu exhauriment. Les grans companyies petrolieres com Shell i Exxon Mobiladmeten que les descobertes de petroli estan en declivi i que el consum actual no es podr mantenir.De fet, actualment es consumeix 4 vegades ms petroli del que es descobreix.

    El geofsic americ M. King Hubbert s el pare del model matemtic que descriu la utilitzaci iesgotament de recursos com els combustibles fssils. La corba que porta el seu nom descriu la produccide petroli: comena lentament, seguida dun creixement exponencial, i arriba a un zenit a partir delqual la producci disminueix al mateix ritme que abans havia pujat, fins que sarriba a lesgotamentdel recurs. Hubbert pred que els Estats Units arribarien al zenit als anys setanta, i la seva predicci escompl: des daleshores, la producci dels EUA de cru no ha parat de baixar, i ja nimporten el 60 %de lexterior. La recerca de nous jaciments est posant en perill espais naturals verges com els de lazona rtica, on es concentren els esforos dexploraci de nous jaciments que redueixin la sevadependncia externa.A escala mundial, diversos estudiosos afirmen que estem a prop del pic de producci, o fins i tot quelhem sobrepassat. Dades recents de la ASPO (Association for the Study of Peak Oil and Gas) situenel pic del petroli i el gas natural a lany 2008. En tot cas, sigui quina sigui la data exacta, la tendncias avanar-hi de manera inexorable.Arribar al pic de producci implica que shaur consumit la meitat del petroli existent i que a partirdaquell moment la producci tan sols podr davallar. En el peak oil, la demanda comena a ser msgran que loferta de cru any rere any. En una societat on les activitats i leconomia depenen delcreixement econmic, el decreixement associat al descens de la producci de petroli provocar unshock econmic, amb pujades dels preus i falta dabastiment energtic, s a dir, una amplificaci delque ja succe de manera temporal amb lanomenada crisi del petroli dels anys setanta.

    De moment, els pasos intenten posposar el moment tant com sigui possible, i sendeuten per augmentarles reserves i per obtenir el subministrament habitual. Les zones polticament ms conflictives delplaneta es troben de manera gens casual a pasos amb reserves de petroli o per als quals es preveu elpas dun gasoducte.bviament, aquestes mesures no porten enlloc. Si els combustibles fssils sesgoten, hem de comenaruna terpia collectiva per deixar de dependren. Noves poltiques podrien aturar la urbanitzacivora del sl, recuperar la producci agrcola i investigar i impulsar les energies renovables. Leducacii la formaci per a la sensibilitzaci ambiental sn una altra clau per assentar les bases daquest futurben proper. La moderaci del consum s un requisit in-dispensable perqu el descens de la corba de Hubbert noes converteixi en una caiguda des dun abrupte precipici.

    Temps esperat per a lesgotamentdels combustibles fssils i nuclears

    Carb (per produir electricitat) 200-250 anys Urani (per produir electricitat, combustible de les nuclears) 70-90 anys Gas natural (electricitat i s directe) 60-90 anys Petroli (electricitat i transport) 40-50 anys

  • 9

    Leconomista Repetto i altres investi-gadors han desenvolupat lindicadorProducte Nacional Net (NNP) que incloulacabament i destrucci de recursos naturalscom un factor del PNB, i sha aplicat aIndonsia i Costa Rica. Actualment, es desen-volupa un ndex sinttic de sostenibilitatanomenat ESI (Environmental SustainabilityIndex), desenvolupat pel Frum EconmicMundial(WEF), en un nou esfor per incloureen un indicador els serveis ecolgics, la

    contaminaci i altres variables, en unitatsmonetries.

    Indicadors de benestar

    Lndex de Desenvolupament Hum(IDH), ideat per lOrganitzaci de NacionsUnides, agrega al PIB variables relacionadesamb el coneixement i els estndards de vidacom sn lesperana de vida i lalfabetitzacidels adults. Daltra banda, lndex del

    Qu necessitem per ser felios? La vida simple com a resposta al consumisme

    La riquesa i el consum material es distribueixen de manera desigual arreu del mn: el 20 % de lapoblaci mundial consumeix ms del 80 % dels recursos del planeta. A la vegada, estem a tocar delslmits de la biosfera, atesa lextracci de recursos, la generaci de contaminants i la pertorbaci delsecosistemes naturals. Aquests impactes van indissolublement lligats al nostre ritme creixent de consum.Moderar el consum s indispensable per reduir la petjada ecolgica humana sobre el planeta.Se sap que es podria proporcionar alimentaci adequada, aigua potable i educaci a les poblacionsms pobres del mn amb menys diners dels que es gasta al mn en maquillatge, gelats i menjar pera animals de companyia. Mentre que una part de la poblaci mundial es troba alimentada en excs illuita a base de gimns contra lobesitat, altres habitants daquest mn pateixen desnutrici. Malscom els desajustaments alimentaris o la depressi sn exclusius del mn desenvolupat. El ritme devida i treball frentic i la influncia dels estereotips incrementen any rere any el consumisme galopanten qu estem inmersos. Sembla que comprar i consumir s all que ms ens agrada.Com a contrapunt, alguns estudis demostren que a partir dun cert nivell de renda la felicitat noaugmenta per molt que incrementi la riquesa. Seria desitjable, doncs, trobar aquell nivell de vida enel qual tenim el que s imprescindible i ens sentim felios. Als pasos rics, amb les necessitatsbsiques en principi cobertes des de fa temps, no fem sin envoltar-nos de ms i ms comoditats, deluxe superflu, que tenen un elevat preu que paga el planeta i que sostraiem a les futures generacions.

    Necessitats bsiques Smbols desitjats dun alt nivell de vida

    Menjar Pisos o cases ms grans Espai - llar - aixopluc Roba de moda cada temporada Salut Posseir les ltimes tecnologies electrniques Afecte i relacionar-se amb altres persones Cotxe privat de gran cilindrada i autopistes Tranquillitat i llibertat Vacances a llocs extics... Cultura, coneixement, desenvolupament personal Segona residncia

    Si ens parem a reflexionar, observarem que cap dels bns o activitats del segon grup, aquells queperseguim en el desig duna vida ms luxosa, ens serviria de gaire si ens faltessin els del primergrup. Molta gent arreu del mn comena a simplificar la seva vida. Potser trien treballar menys,cobrar menys i gastar menys diners, a canvi de ms tranquillitat, menys pressi per lacumulacide bns materials i ms temps amb els seus ssers estimats. En definitiva, ser conscients dall querealment ens fa felios pot propiciar que simplifiquem les nostres vides. Menar una vida ms frugals una contribuci personal que redueix la nostra petjada ecolgica.

  • 10

    Benestar, basat en 87 indicadors de benestarhum i de lestat dels ecosistemes naturals,estableix una classificaci de 180 pasos querevela que per a dues terceres parts de lapoblaci mundial aquest ndex de benestars baix o deficient, tot i la riquesa econmicade qu es gaudeix a una part del mn.

    Indicadors biofsics

    Des dels anys setanta es van comenar aemprar indicadors que quantifiquenmagnituds mesurables per la fsica, elsindicadors biofsics. El primer fou lEROI,un ndex que considera els fluxos denergiade la societat humana, sobretot delagricultura, i leficincia amb qu sutilitza.Altres indicadors en aquesta lnia sn laHANPP, la Motxilla ecolgica, el MIPS, ilndex Planeta Viu.

    HANPP sn les sigles en angls delapropiaci humana de la producci primria

    neta, mesura proposada per Vitousek el 1986,que s el percentatge del total denergia queels productors primaris (plantes i organismesfotosinttics) posen a disposici de la restadespcies vivents (anomenada producciprimria neta) del qual se napropien elshumans. Estudis recents aporten que elshumans sapropien del 20 % de la producciglobal del planeta, tot i que regions com loestdEuropa i el sud central de lsia enconsumeixen ms del 70 %; uns percentatgesdesproporcionats si pensem que lespciehumana representa noms el 0,5 % de labiomassa hetertrofa de la Terra. La pro-porci de PPN que consumim els humans scada cop ms fruit del creixement de lapoblaci i la demanda de sl per a urbanit-zaci, cultiu i plantacions.

    La motxilla ecolgica s laltre indicadorque recull tots els materials consumits direc-ta i indirectament, s a dir, considerant tot elcicle de vida, per un procs, activitat o

    Internalitzar les externalitats, o com mesurar all que no t preu

    Sanomenen externalitats els impactes fsics directes sobre el medi ambient, com ara la contaminacide laire o de laigua, lerosi del sl, lexhauriment de recursos, la desertitzaci, la prdua debiodiversitat, o lexposici humana a substncies txiques. Alguns models econmics, com leconomiaambiental, consideren que aquests impactes es poden valorar i compensar econmicament. Incorporaraquests costos externs vol dir internalitzar limpacte ambiental. Aix requereix fer estimacions i clculsque en alguns casos poden ser difcils dacceptar.Alguns mtodes de comptabilitat del medi ambient com els costos induts, el cost del desplaament,els preus hednics o la valoraci contingent pretenen arribar a donar el valor en termes econmicsdespais naturals o serveis ecolgics. Per cal preguntar-se fins a quin punt aix t sentit.Leconomia ecolgica defensa la sustentabilitat forta, s a dir, que totes les nostres activitats han de sercompatibles amb els cicles de la natura. Ens hem de mantenir dintre daquests lmits o, si no, esprovoquen canvis irreversibles en el sistema natural. Per exemple, si el nombre dindividus dunaespcie com ara el linx ibric baixa per sota dun llindar mnim, sextingir. Lextinci duna espcie,poder respirar aire net, o gaudir de passejar per un bosc, serien coses que no es poden compensar percap benefici monetari. Sabem que hi ha elements patrimonials que no es poden valorar perqu no espoden reposar o tornar a construir. Per aix, podem dir que hi ha coses que ni per tot lor del mn ensen desfarem ats que no es podrien valorar. Lenfonsament del tnel del Carmel (Barcelona, gener-febrer 2005) va posar en relleu que hi ha pertinences en un habitatge familiar que no poden sercompensades econmicament ni restituir-ne el dany moral.Els resultats dun estudi de valoraci ambiental apuntaven que lalbufera de Valncia valia 8 milionsdeuros. Quina societat els acceptaria a canvi de la seva destrucci?

  • 11

    Kerala, un cas especial en el mn en desenvolupament

    Kerala s una regi del sud de lndia que ha demostrat que una millora de la qualitat de vida no depntan sols del creixement econmic. Segons els indicadors de riquesa convencionals, Kerala s una deles regions ms pobres del planeta, amb un PNB per cpita 75 vegades inferior al dels EUA, per entermes de qualitat de vida t una de les puntuacions ms altes entre els pasos en desenvolupament.En comparaci amb els EUA, la poblaci creix ms lentament i el percentatge de persones que sabenllegir i escriure s superior. Tot i ser una regi extremadament pobra i una de les ms poblades delplaneta, t una elevada qualitat de carreteres, escoles, hospitals i habitatge pblic, aix com programesde vacunaci i de nutrici per a infants, datenci a les dones embarassades i a les dones lactants.Laccs a latenci mdica s gratut o assequible i els habitants reben cartilles que permeten la com-pra darrs i algunes mercaderies bsiques a preus subvencionats. Shan posat en marxa reformesagrries que han perms la redistribuci de zones cultivables per a ms de 3 milions darrendataris ipersones pobres que no posseen cap terra.En aquesta regi sha posat mfasi en lautosuficincia i la redistribuci de la riquesa per sobre delcreixement econmic convencional o la dependncia de prstecs externs i shi demostra que unaeconomia de molt baix volum pot oferir als seus ciutadans educaci, serveis mdics i seguretat. Ambuna renda per cpita anual 60 vegades menor que la dun nord-americ mitj, continua essentprincipalment rural, sense passar per la suposadament necessria industrialitzaci i contaminaci,per amb nivells de salut i educaci molt propers als dels pasos desenvolupats. Gran part de lesactivitats es basen en lenergia humana i animal i en la indstria artesana a partir dels recursos localsi renovables com el coco o les fulles de palma,que saprofiten per a diferents usos. Lalimentacies basa principalment en aliments situats a la partbaixa de la cadena trfica (fruita i verdura, cerealsi llegums). Predomina el treball manual compartiti la mentalitat cooperativa. A la relativament bonasituaci social de Kerala, hi ha contributlelevada posici social de les dones i unademocrcia de base amb dirigents poltics isistemes econmics i agraris que han afavorit unasocietat ms igualitria i menys pobra.

    poblaci en unitats de pes (kilograms otones). El MIPS indica el pes de materialsper unitat de servei productiu, s a dir, el pesde materials necessari per proveir una unitatde producte final. Bsicament aporteninformaci sobre la desmaterialitzaci deleconomia i la pressi sobre els recursosnaturals.

    En un altre context, lndex Planeta Viu(Living Planet Index o LPI), desenvolupat perla UNEP, recull les tendncies en les poblacionsdespcies salvatges de tot el mn al llarg deltemps (ocells, mamfers, rptils, amfibis i

    peixos), com a mesura de lestat del medi naturali per monitoritzar la prdua de biodiversitat. Lesdades ms recents del LPI apunten que entre elsanys 1970 i 2000 les poblacions despciesforestals, martimes i daigua dola van disminuirde mitjana un 35 %.

    Un altre indicador dimpacte ambiental slIPAT:

    I = P A T

    En aquest cas es tracta duna eqaci que in-tenta mesurar limpacte ecolgic sobre un

  • 12

    Mtode per calcular la petjadaecolgica

    La petjada ecolgica s una superfcie quesexpressa habitualment en hectrees, i quecorrespon al territori consumit permantenir una poblaci, regi, paso persona. Arribar a aquest nmerosimblic, per, requereix unaacurada captura de dades i larealitzaci duna srie de clculs.

    Quan sestudia la petjada a esca-la estatal o similar, les dades deconsum shan de cercar en els fluxosde materials i energia de leconomia,recollits en dades oficials delsinstituts destadstica (nacionals,autonmics...), associacions dem-preses, cambres de comer, litera-tura cientfica o organitzacions comara les Nacions Unides i la FAO. En

    lmbit municipal, tamb es poden obtenirdades dajuntaments, gremis i agncieslocals. Si el que sestudia s la petjada dunhabitatge o dun individu, s habitual fer unseguiment durant un temps per tal decomptabilitzar el consum, aix com consul-tar la documentaci de les factures de consumenergtic.

    Per fer el clcul de la petjada ecolgicaprimer es prepara una taula que permet con-vertir les quantitats consumides (en quilos,metres cbics, quilowatts, etc.) al seuequivalent en unitats de superfcie, a travsdels factors de petjada. Val a dir que en elsmtodes que es proposen per a la petjada enlmbit particular els clculs han estat moltsimplificats. El que es detalla a continuacis una aproximaci a la metodologia delsautors de la petjada ecolgica.

    En primer lloc, es parteix del fet que totsels nostres bns i activitats es relacionen ambuna ocupaci determinada de sl. El consumquotidi es divideix en 5 categories deconsum per fer ms cmode lordenamentde les dades. Daltra banda, es fa lasimplificaci que al mn podem trobarnoms uns determinats usos de la terra oterrenys bioproductius. Cadascun dels bns

    espai, que seria proporcional a la poblaci(P), la riquesa (A) i la tecnologia (T).

    Durant la dcada dels anys noranta, a lavegada que sinvestigaven les esmentadescorreccions del PIB, lIDH, lndex planetaviu i daltres, sorgeix un grup dinvestigadorsencapalats per Mathis Wackernagel iWilliam Rees que desenvoluparan elconcepte i la metodologia per al clcul dunindicador que anomenaran Footprint opetjada ecolgica. Lxit daquest indicadors que s molt grfic i entenedor i que enspermet comptabilitzar en superfcie deterritori consumit els recursos que neces-sitem, sigui lespai fsic o els aliments i bnsque consumim.

    Laplicaci a gran escala daquestsindicadors encara est per arribar, per sindubtable la seva utilitat per fer visible lanostra dependncia del medi, del qual lanostra continutat depn.

    RECU

    RSOS

    ECONOMIA

    RESIDUS

    Les societats humanes no sn pas menys dependents de lanatura que els altres ssers vius, ja que noms la natura ens potproveir dall que necessitem. Mantenir la bona salut del medi

    que ens envolta s una premissa indispensable perqu lahumanitat perduri en el temps.

  • 13

    amb les dimensions de lhabitatge, lescondicions climtiques, les fonts denergiaemprades o les tcniques de construcci.

    Transport. El transport ocupa espai pel quefa a les infraestructures i la despesaenergtica. Per valorar el territori necessarisinclou la mobilitat personal, les distnciesrecorregudes anualment, els mitjans detransport emprats i la seva eficincia, i elscombustibles consumits.

    Bns de consum. Shi inclouen bnsmaterials com mobles, aparells electro-domstics, roba, joguines, equipaments pera les comunicacions o productes de neteja.El territori associat depn del cicle de vidadel producte (materials, energia gastada enla fabricaci i el transport, reciclabilitat...).

    Serveis. Es consideren serveis com aralaigua potable, la recollida i tractament deresidus, les telecomunicacions, leducaci,latenci sanitria, el turisme i altres serveisgovernamentals. Totes aquestes activitatstenen una despesa de territori associada pelsrecursos i energia emprats.

    i serveis que consumim requeriria un o mstipus daquests sls.

    Les categories de consum

    Habitualment es diferencien 5 categoriesde consum, dintre de les quals es poden fertantes subdivisions com es desitgi, segons lesdades disponibles.

    Alimentaci. Sinclouen els productesalimentaris, dorigen vegetal i animal, ilenergia per processar-los i transportar-los.Tot aix es traduir en lespai necessari peral cultiu de les collites, la cria danimals ipeixos, i labsorci de les emissionsassociades a la despesa denergia en elprocessament i transport dels aliments.

    Habitatge. En aquesta categoria es consi-dera tot all relacionat amb les construccions,com la terra ocupada per ledifici, lenergia iels recursos necessaris per construir-lo, aixcom lenergia que shi consumeix mentre shiviu. La mida de la petjada variar dacord

    Oceans

    Terrenys bioproductius

    Deserts, gels iespaisurbanitzats

    Noms una petita porci de la Terra cont elsrecursos que necessita tota la humanitat. El concepte

    de la petjada ecolgica ens fa ms conscients delslmits finits de la biosfera.

    Per a cada una de les nostres activitats,necessitem recursos: energia, habitatge,

    fbriques, ciutats, materials de construcci,etc. La petjada ecolgica va sumant en

    extensi de terra bioproductiva els recursos iels residus que necessitem per viure.

  • 14

    Els terrenys bioproductius

    Els tipus de terrenys bioproductius podenvariar segons les dades de qu es disposa,tot i que els principals sn els segents:

    Agrcola, seria el territori destinat aproveir-nos daliments i altres matriesvegetals amb les quals elaborem productes.T una productivitat molt alta.

    Pastures, terrenys dedicats al creixementde bestiar.

    Forestal, territori del qual obtenim fusta ialtres productes del bosc (com pasta de paper).

    Sl degradat o construt, s el territorisegellat per la construcci dedificis,infraestructures, carreteres i equipaments, ique ja no resulta apte per a cap s productiuo servei ecolgic.

    Superfcie dabsorci de CO2, territori

    necessari per absorbir el dixid de carboniassociat al consum denergia. Aquest consumpot ser directe quant a ls de productesenergtics o b indirecte, quan sassocia alcicle de vida dels bns de consum.Normalment, es calcula com la superfcieboscosa necessria per al segrest de carboni,tot i que hi ha altres mtodes.

    Lespai mar, que no sempresinclou, s la superfcie de mar queproveeix daliments. T una produc-tivitat diferent de lagrcola i de la deles pastures.

    Finalment, es considera la super-fcie de natura en estat salvatge, unareserva de territori que hauria deromandre lliure de tota explotaci hu-mana a fi que en teoria es pogusmantenir la biodiversitat. Aquestasuperfcie de reserva normalment sesuma a la petjada ecolgica obtingudai es resta de la biocapacitat disponibleal territori. En els clculs originals esva aplicar un percentatge del 12 % delterritori.

    Les frmules per calcular la petjadaecolgica no inclouen cap dificultat. Perexemple, a escala nacional es pot conixerel consum total de qualsevol producte(verdures, productes ramaders, paper...), aixcom el consum denergia, a travsdestadstiques. Si es divideix per la poblaci,sobt el consum per cpita.

    c = Q / P = A (ton / cp)

    Q = quantitat de producte consumida per la poblacien un any (tones)P = poblaci (habitants)A = rea associada a un producte (ton/ cp)c = mitjana anual consumida per persona de cadaarticle (tones per cpita)

    Cadascun dels productes que consumimha requerit una superfcie de sl, duna o mscategories. Per exemple, produir un producteramader requereix ocupar cultius per alscereals que alimentaran el bestiar, pasturesmentre es cria i superfcie forestal perabsorbir les emissions que suposa el transportfins al punt de consum. La quantitat de slque requereix cadascuna de les vessants dunproducte ve donada pels factors de petjada.

    Un petit hort menat amb criteris dagriculturaecolgica i mtodes com les parades en crestall podenaportar una productivitat sorprenent per alimentar tot

    lany una famlia.

  • 15

    Un dels principals problemes de la nostracivilitzaci s lenorme despesa dedicada a

    transportar mercaderies duna punta a laltra delplaneta.

    Factors de petjada

    El rendiment o els factors de petjada snequivalncies que ens permeten passar de laquantitat consumida dun b (en quilos, litres,quilowatts denergia, quilmetres recorregutso altres unitats) a la superfcie en metresquadrats o hectrees que es requereixen perproporcionar aquell article o servei.

    c (ton/cp) f (h/ton) = A (h/cap)

    f = factor de productivitat o de petjadaA = rea associada a un producte (hectries/cpita)

    En el cas dels cultius i pastures, aquestfactor depn de la productivitat o rendimentdel terreny i reflecteix les tecnologies i lesprctiques de gesti del territori, la fertilitatdel sl i els mtodes dextracci dels recur-sos naturals daquell indret. Es pot emprarcom a rendiment (per exemple, en quilos perhectrea) o b com a factor multiplicatiu (fentla inversa, en hectrees/quilo). En el casdaltres bns i serveis es parla ms aviat dun

    factor de petjada que considera el cicle devida daquell b, des de lenergia incorpora-da als materials, la dels processos deproducci o la del transport o tractament.

    Normalment, es fa un balan entre lesimportacions i les exportacions de bns, lesquals inclouen el comer que permetpreveure la quantitat de productes querealment consumiria la poblaci. En aquestscasos, si s possible, susen factors deproductivitat local per a la producci local iles exportacions i la productivitat mundialper als bns importats.

    Consum directe de sl (h/cap) =Productivitatlocal (h/ton) [(Prod (ton/cap) Exp (ton/cap)] Productivitat mundial (h/ton) Imp(ton/cap)

    En el cas de la demanda energtica, calaplicar un factor de petjada al consum directede productes energtics i a lenergia utilitzadade manera indirecta (per manufacturaci,transport, etc) en els aliments i altres bns iserveis. Lestimaci ms emprada s la delrea necessria per absorbir les emissionsde CO

    2 associades a ls denergia, ja que

    actualment la nostra font denergia bsica snels combustibles fssils i, per tant, lesemissions de CO

    2 sn el seu principal

    impacte. La taxa de segrest de carboni anualdel bosc, en tones de carboni per hectrea,ens permet determinar les hectrees de boscnecessries per absorbir el CO

    2 del nostre

    consum energtic. Tamb hi ha altresmtodes, com ara valorar lrea necessriaper cobrir aquella demanda denergia ambcombustibles renovables ja sigui la fusta oels biocombustibles com letanol.

    Consum de sl per ls de lenergia (h/cap)= [Consum denergia (GJ/cap) factordemissi (kg de CO

    2/GJ)]/taxa de fixaci

    de CO2 (kg de CO

    2/h)

  • 16

    Els factors de rendiment estan disponiblesa les estadstiques nacionals o es poden cal-cular a escala ms local per guanyar precisi.Les entitats dedicades al desenvolupamentde la petjada ecolgica tamb ajusten, cal-culen i actualitzen peridicament els factorsde petjada.

    Emprar els factors de petjada i lesproductivitats mitjanes mundials permet queel resultat es pugui expressar en el quesanomenen hectrees globals, una porci deterritori representativa dels recursos i la

    productivitat mitjana mundial. Daquestamanera s possible comparar resultats depetjada entre ells. Daltra banda, fer servirles dades de productivitat mundial provocaque la reducci de la petjada noms es puguiassolir mitjanant una reducci de ls delenergia o dels bns materials consumits, ino mitjanant la importaci de productesdindrets ms pobres i ms productius.

    Un cop sha obtingut lrea per cpitaassociada a cada categoria de consum, lasuma total constitueix la petjada ecolgica.

    A = rea associada a un producte (h/cap)pe = petjada ecolgica per cpita (h/cap)

    i=n pe = A

    i

    i=1

    Factors de petjada dels aliments

    Verdures, patates i fruita 63 m2 / kgFarina, arrs, pasta, cereals 218 m2 / kgLlegums 464 m2 / kgPollastre, gall dindi 616 m2 / kgVedella 2171 m2 / kg

    Factors de petjada de lhabitatge

    Superfcie de la llarSi 40 anys dantiguitat 109 m2 / m2

    Si 120 anys dantiguitat 36 m2 / m2

    Electricitat emprada (xarxa) 27 m2 / kWhElectricitat (solar fotovoltaica) 0,3 m2/ kWh

    Factors de petjada del transport

    Tren de rodalies 6 m2 / kmGasolina 113 m2 / lAvi 4361m2 / hores vol

    Factors de petjada de bns i serveis

    Mobiliari de fusta 890 m2 / kgGrans electrodomstics 1830 m2 / kgOrdinador i equip. electrnic 2440 m2 / kgEnsenyament i formaci 33 m2 / $Tabac 2295 m2 / $

    Factors de petjada dels residus

    Paper i cartr 359 m2 / kgVidre 183 m2 / kgBrossa no reciclada (rebuig) 897 m2 / kg

    Exemples dalguns factors de petjada dintre de lescinc categories de la petjada ecolgica.

    Absorci de CO2

    Mitjana mundial de capacitat de fixaci decarboni dels boscos del mn :1 ha / 6,6 tones de CO

    2 a lany.

    Factor de petjada per a la conversi directa deconsum denergia a superfcie necessria de boscper a absorci de CO

    2:

    1 h per 100 GJ denergia per any

    Factors demissi

    Per les diferents fonts denergia. Si susendiferents fonts es poden aplicar percentages.

    Combustibles fssils

    Slids 141 Kg CO2 / GJ

    Lquids 63,5 - 73 Gasos 65,8

    Electricitat Origen trmic 41- 65,8 Origen nuclear * 73 Or. trmic auto: 83,5

    Residus slids urbans 117

    Biomassa 0 Biocombustibles 0

  • 17

    Aleshores shi pot aplicar el percentatgede natura en estat salvatge que es considerijust.

    La petjada ecolgica del total de lapoblaci sobt simplement multiplicant lapetjada ecolgica per persona per la mida dela poblaci.

    PE (h) = pe N

    La biocapacitat i el dficit ecolgic

    A banda de conixer quant espaiconsumim (petjada ecolgica) hem de saberde quant disposem. Aquest territori disponi-ble no ha de coincidir amb el territori fsic oadministratiu de la zona estudiada, sin ques un territori expressat en hectrees globals,la biocapacitat. La biocapacitat del territoris lespai realment disponible, considerantquins tipus de sl hi ha (cultiu, pastura, bosc,mar, terreny urbanitzat), la seva productivitati quina superfcie tenen.

    Quan comparem la petjada ecolgica ambla biocapacitat, es determina si leconomiadaquella naci o daquella llar tenen undficit ecolgic respecte a la biosfera.

    El dficit ecolgic es produeix si el nivellde consum de recursos en leconomia dunapoblaci o duna persona excedeix laproducci natural sostenible i la capacitatdassimilaci de residus de lrea que ocu-pa. En aquest cas ens indica que undeterminat estil de vida exhaureix el capitalnatural, perqu supera la capacitat de crregaecolgica.

    Tericament, els pasos amb una petjadaecolgica ms petita respecte a labiocapacitat disposarien duna reserva denatura. En realitat, per, el que sol succeir sque aquesta biocapacitat pot estar ocupadaja per la petjada ecolgica daltres pasos quefan una pressi ms gran sobre el medi. Enaquest cas cal que importin els seus recur-

    sos. En aquest sentit, es diu que el dficitecolgic s la capacitat de crrega apropiadao robada per una poblaci concreta a lanatura o des duna altra economia.

    Un valor clau quan estudiem la petjadaecolgica s lanomenada La porci justa deTerra, o en altres termes el territori ecolgi-cament productiu disponible per a cadahabitant del planeta. Es calcula simplementdividint la biocapacitat total de la Terra(11.400 milions dhectrees) per la poblacimundial actual (uns 6.400 milions de perso-nes), s a dir, aproximadament 1,8 ha per per-sona. Si considerem que hi ha autors quedefensen que shauria de deixar la meitat dela biocapacitat per als altres ssers vius, cadahabitant del mn hauria de viure amb unapetjada de 0,9 ha. En conseqncia, el clculde la petjada ecolgica ens planteja el reptede trobar els mitjans per assolir el benestar ila justcia social en el temps, s a dir, lasostenibilitat.

    La petjada ecolgica portada a laprctica

    Des que es va dissenyar la metodologia peral clcul de la petjada ecolgica el 1995, shaanat desenvolupant i enriquint, tant pel treballdels seus autors com pel daltres entitats i es-tudiosos que lhan aplicat a diferents escales,hi han fet aportacions i nhan fet difusi. Lavigncia de la petjada ecolgica es reflecteixen experincies de clcul a tots els nivells commostrem a continuaci. Cal esmentar que,lluny de les grans estadstiques oficials, fins itot shan creat qestionaris o calculadores atravs dels quals cada persona pot arribar aconixer la seva petjada ecolgica personal isaber quins factors del seu consum hicontribueixen ms. En definitiva, ser conscientsde la quantitat de terra bioproductiva quemanllevem ens ajuda a prendre conscincia dels que fem del planeta.

  • 18

    Una imatge val ms que mil paraules?

    La petjada ecolgica no s ms que un model per representar la nostra pressi sobre la biosfera. Coma tal, parteix dalguns supsits i t alguns punts febles.

    Supsits

    Cada rea t un sol s, malgrat que shi realitzin diferents activitats, per tal de sumar les diferentsrees sense caure en una doble comptabilitat. Per exemple, si es considera la fusta que sobt dunbosc, ja no es compten altres funcions com el control del clima. Tots els recursos que consumim es poden comptabilitzar fsicament (en tones, metres cbics, joules,etc.) i el mateix succeeix per a les sortides o outputs del sistema (bsicament en kg o tones de CO

    2

    ems a latmosfera). Aquestes dades a ms es trobarien disponibles a la majoria de pasos en formadestadstiques nacionals o recollides per associacions com la FAO. Les entrades i sortides del sistema estudiat (un pas, un municipi, una llar, una escola) es podenexpressar en relaci amb la productivitat mundial per permetre comparacions entre els valors de petjadaobtinguts en cada indret. Perqu consti que s necessari deixar part de la Terra lliure dusos humans, en els clculs se solreservar un 12 % de la biocapacitat existent, percentatge estimat per la comissi Brundtland com anecessari per al manteniment de la biodiversitat. Altres autors consideren que seria necessari mantenirun ter de la biosfera o fins i tot la meitat en estat salvatge.

    Limitacions

    Diverses simplificacions, com ara suposar que les prctiques agrcoles actuals sn sostenibles i noconsiderar lagricultura ecolgica (tot i que lagricultura i ramaderia intensives actuals disminueixenla productivitat a llarg termini), equiparar ls denergia amb emissions de CO

    2, o no incloure alguns

    serveis daqfers, desforestaci, desertificaci... La metodologia defensa, per, que encara que resultiutpic, seria possible que un descens generalitzat del consum de bns, energia i territori minimitzs oprovoqus labandonament progressiu daquestes activitats contaminants. En ocasions hi pot haver limitacions importants pel que fa a la disponibilitat de dades, com succeeixen aplicar-la a lmbit autonmic o de ciutat, si no hi ha estadstiques oficials. En lmbit de municipi o regi, si sutilitza la comparaci de la superfcie de petjada amb la superfciereal de qu es disposa, en general es penalitza la ciutat o les urbanitzacions ms compactes, amb msdensitat de poblaci, tot i que en principi seria un model ds de lespai ms eficient.

    En tot cas, les limitacions i simplificacions de lanlisi de la petjada ecolgica no fan altra cosa quesubestimar limpacte real dels humans sobre la Terra, i sobreestimar la biocapacitat de la natura. Mentreque lindicador en hectrees s ms limitat en fer difcil la comparaci amb el sl real disponible adiferents escales o entre pasos, lindicador en hectrees per cpita s el reflex ms viu que podemtrobar pel que fa al nostre nivell de consum i impacte sobre el planeta.

    Daltra banda, la recerca continua en marxa i sestan resolent moltes de les limitacions del clcul, i finsi tot es comencen a incloure parmetres que fins al moment quedaven fora de lanlisi de la petjadaecolgica. Per exemple, samplien les maneres de calcular labsorci de residus o els impactes de lesenergies renovables, i es comencen a incloure elements txics aliens als cicles de la natura, trobant quela petjada ecolgica dun metall pesant com el coure seria de 2,38 ha per any per 1 kg de coure, i lapetjada d1 kg de policlorbifenils (PCB) requeriria unes 2.000 hectrees per any.

  • 19

    Diferents situacions en comparar la petjadaecolgica amb la biocapacitat disponible.

    La petjada ecolgica dun pas

    A linforme The Footprint of Nations,lassociaci sense nim de lucre RedefiningProgress calcula anualment la petjada decada pas a partir de les dades estadstiquesnacionals i internacionals. Aquest estudipermet conixer la petjada mitjana mundial,saber si un pas s autosuficient, o copsar lesdiferncies en limpacte ambiental delsdiferents pasos. Les dades de lany 2002 afir-men que la humanitat sexcedeix en el seus dels recursos de la Terra en un 15 %, i queaquesta apropiaci dels recursos s ben des-igual, amb diferncies abismals entre pasos:la petjada ecolgica ms gran s la dels EstatsUnits, amb 9,57 hectrees per persona mentreque pasos com Bangladesh i Moambictenen una petjada de noms 0,53 hectrees.

    La petjada ecolgica regional

    Aquest s el cas de la petjada ecolgicade Catalunya, calculada lany 2003 pelConsell Assessor del Desenvolupament Sos-tenible, i que fa algunes innovacions al clculoriginal, com s ara considerar la superfciecatalana necessria per mantenir la biodiver-sitat, incloure la superfcie i productivitat delmar, o considerar el cas dun possibleaccident nuclear. El resultat fou un valor depetjada ecolgica de 3,92 hectrees percpita, s a dir, ms de 6 vegades la superfciegeogrfica del principat. Actualment, es trobaen fase dactualitzaci.

    Un altre cas s la petjada ecolgica deGalcia, calculada tamb lany 2003. Elsresultats fan pals com el tipus dalimentacii les fonts denergia influeixen en la petjadaecolgica. La petjada gallega sestim en7,01 ha /persona, un valor molt superior a lacatalana o lestatal. Aix est relacionat ambel consum denergia elctrica generada percentrals trmiques de carb i amb la dieta

    alimentria basada en productes dorigenanimal (carns i lactis) i del mar (peix,marisc).

    El cas que mostra una tendnciaoposada s el de la petjada ecolgica deNavarra, calculada per primera vegada al1998 i actualitzada posteriorment ambdades del 2001. La comunitat foral s unexemple que mostra com les poltiques desostenibilitat poden apropar les comunitatsa lobjectiu de ser autosuficients. Mentreque el 1998 la petjada navarresa ja era de3,74 hectrees, el 2001 shavia redut a3,085 ha /persona. La disminuci sassociaa laugment de la massa forestal (hi ha mssuperfcie de bosc disponible per aabsorci de CO

    2) i a laugment de la

    generaci denergia amb fonts renovables,sobretot elica (menys emissions alatmosfera que shan dabsorbir). Altrescomunitats autnomes per a les quals shacalculat sn Andalusia, La Rioja o lesBalears i, fora de lEstat espanyol, regionscom la Badia de San Francisco als EstatsUnits, la provncia de Tor a Itlia o el Pasde Gales al Regne Unit, entre altres.

    La petjada ecolgica duna ciutat

    La petjada ecolgica de Barcelona, cal-culada lany 1998, fou una de les primeresaplicacions de la petjada ecolgica almbit urb. Tot i que els resultats sn

    Dficit ecolgic: Petjada ecolgica > capacitat de crrega

    Autosuficincia: Petjada ecolgica = capacitat de crrega

    Reserva ecolgica: Petjada ecolgica < capacitat de crrega

  • 20

    Un futur ple de sensatesa ecolgica

    Ja hem vist que la petjada dels pasosdesenvolupats s 6 vegades superior a la delspasos pobres, i entre altres coses aquestdesequilibri s el motor de la seva economia.La petjada ecolgica permet anar ms enlldel consum material immediat. Levidentmaltractament de la biosfera i els ssershumans que viuen en pitjors condicions enshaurien destimular a redefinir el nostre estilde vida. La sensatesa ecolgica no s msque gaudir duna elevada qualitat de vidaamb una petjada ecolgica petita.

    Les decisions dels governs i els agentseconmics han de virar cap a la sostenibilitat,per potser no ho faran si les persones nofem individualment la primera passaendavant. Es calcula que si cada parella tde mitjana un fill, i cada persona viu ambuna petjada de 2,4 ha, en 100 anys la poblacimundial disminuiria fins a 1000 milions.Aquest nombre redut de la poblaci huma-na total facilitaria gaudir tots plegats dunnivell de vida agradable, i el 80 % de la Terra

    menys significatius a causa de la falta dedades, resulten molt illustratius, ats que unaciutat depn principalment dinputs externsal seu territori fsic per a laprovisionamentde matries, energia i aigua. Tamb faalgunes aportacions a la metodologia origi-nal, i el resultat obtingut fou una petjada de3,23 hectrees per cada habitant de Barcelo-na. Si tots els habitants del mnmantinguessin aquest nivell de consum,serien necessaris ms de 4 planetes. Altresciutats a les quals sha aplicat aquestametodologia sn Sant Sebasti o Madrid i,fora de lEstat espanyol, Santiago de Xile,Almada, Oslo, Londres i Pars.

    Petjada dun event

    s possible calcular la petjada ecolgicaen forma demissions de CO

    2 associades a

    una activitat o event, com es pos en prcticaa la Cimera Mundial sobre DesenvolupamentSostenible celebrada el 2002 a la ciutat deJohanesburg. Savalu el consum elctricdels hotels i llocs de reuni, el transport delsparticipants (tant laeri local i internacional,com el transport rodat), i altres elements comla despesa de paper i la generaci de residus.Els espectaculars resultats constaten que fruitde la realitzaci de la Cimera es van emetreprop de 290.000 tones de CO

    2 a latmosfera,

    de les quals un 94 %, ms de 270.000 tones,pertanyien al transport aeri internacional.

    Petjada personal

    Finalment, s possible aplicar la petjadaecolgica a ttol individual a la nostra vidadiria, com proposa Jim Merkel en la sevaobra Simplicidad radical. Les dadessobtenen del seguiment directe del consumde la persona o la llar a estudiar, portant lacomptabilitat de tot all que es consumeixper poder reduir la petjada fins al valor que

    ens propocioni. La vida de lautor, en ellamateixa, ja s un exemple daplicaci de lapetjada ecolgica a la vida quotidiana. Ell i

    la seva parella viuen amb una petjada d1,21hectrees anuals (tots dos inclosos) de ma-nera habitual.

    Atesa la bioproductivitat de la Terra i la poblacimundial actual, la petjada ecolgia sostenible seriade 1,88 hectrees per persona. El nostre planetoide

    personal shi hauria dajustar.

  • 21

    quedaria en estat salvatge. Aix doncs, nomssi redum la nostra petjada personal a travsde les petites accions de cada dia ensaproparem a pas ferm cap a un futur millor.A continuaci se sintetitzen algunes de lesprincipals estratgies que tenim per reduir lapetjada ecolgica, assolir un mn sosteniblei, per tant, ser ms felios.

    Estabilitzaci i reducci progressiva de lapoblaci

    El nombre de persones esdev excessiuatesa la demanda de recursos i la generacide residus, les quals superen en escreix labioproducci i lassimilaci del medi. Peraquest motiu, actualment, lincrement de lapoblaci s insostenible alhora que el con-trol de la poblaci no ha de ser noms undesafiament per als pasos pobres. Encara queals pasos desenvolupats la taxa decreixement de la poblaci s menor, en unpas ric el nivell de vida de cadascun delsnouvinguts provoca un impacte ecolgic moltms gran. Per aix, el gran consum per capde la poblaci actual no s sostenible. Reduirla poblaci mundial requereix programesdeducaci, datenci de la dona i de

    planificaci familiar en els pasossubdesenvolupats. A casa nostra caldrialelecci voluntria de tenir menys fills.Alguns autors plantegen una fita utpica denoms 1.000 milions de persones per alproper segle si volem que tothom puguigaudir dun nivell ms confortable que nosinterfereixi en el funcionament de labiosfera.

    Canviar la nostra alimentaci

    La petjada dels aliments inclou lrea decultiu de les collites, la de cria danimals ipeixos i lenergia per transportar i processarel menjar. Actualment, els aliments sn unafracci molt important de la petjadaecolgica, ats que les nostres dietes es ba-sen en productes del gra ms alt de la cade-na trfica (productes animals), moltprocessats o fins i tot precuinats, i transportatsdes de llocs llunyans.

    Els aliments amb menys impacte ambien-tal sn els de la part baixa de la cadena trfica.Si mengssim principalment verdures,cereals i llegums (s a dir, productorsprimaris) en lloc de vedella, pollastre o peix

    Els llegums aporten protenes vegetals i necessiten8 vegades menys denergia fssil en comparaci

    amb la mateixa quantitat de protena animal.

    Si amaguem el cap sota la flassada ben segur quetindrem fred als peus perqu el planeta t una mida

    concreta. No podem obviar que estem provocant unacrisi ecolgica. La soluci no s negar-ho sin

    sensibilitzar-nos i actuar.

  • 22

    criat a piscifactories, seria possible alimen-tar ms persones.

    Aquest problema s el resultat que la majorpart dels cereals es cultiven no pas per aaliment sin per elaborar pinsos per alsanimals. A tall dexemple, cal saber que shande consumir 2 kg de cereals per obtenir migquilo de carn de porc Obtenir productesanimals tamb requereix en proporci moltms espai i ms recursos com ara aigua.Laugment de la demanda de carn de vedellaha fet que les riques praderies dAmricallatina es degradessin fins a converti-se enextenses pastures de farratge per al bestiarbov. Laigua incorporada als aliments s totalaigua que sha emprat per cultivar lalimentque arriba a la nostra taula. Els animals criatsen granges no noms requereixen laigua quebeuen sin tamb la necessria per cultivarel gra i la soja amb els quals sels nodreix.Els estudis diuen que una persona per produr1 kg de carn de vedella indirectament esconsumeixen uns 20.000 litres daigua,mentre que una persona que menja unaaportaci equilibrada de cereals, llegums ifruita, amb un consum ocasional de carn,

    consumeix 3.200 litres daigua incorpora-da. Es calcula que deixar de menjar un quilode carn en un any estalviaria ms aigua queno pas dutxar-se durant un any. Lesprctiques intensives tamb sn menyseficients: lagricultura i la ramaderia inten-siva depenen de ls de maquinria,plaguicides, fertilitzants i pinsos industrialsper mantenir els elevats nivells de producciactuals.

    No sha doblidar, daltra banda, laproblemtica ambiental que suposen elsresidus ramaders, sobretot en forma denitrats. Cal destacar el problema que suposalexcs de purins generats pels 6 milions deporcs que es crien en el territori catal, aixcom la contribuci a lefecte hivernacle delbestiar bov criat intensivament arreu delmn, que amb els seus gasos intestinalscontribueix ms que cap altra activitat alemissi de gas met (un gas amb un poderdefecte hivernacle de ms de 20 vegades res-pecte al CO

    2).

    Els aliments processats, el menjar rpid,els menjars preparats i els congelats tenenuna petjada ecolgica ms gran. En canvi,una alimentaci en la qual predominen elsproductes agrcoles locals, conreats ambprctiques extensives i ecolgiques t unaproductivitat energtica ms gran. Una dietams rica en productes vegetals requereixmenys territori perqu no necessita el cultiude pastures ni de collites per a farratge. Lessocietats es podrien sostenir bsicament ambla producci de la prpia regi, complemen-tada amb el comer dels excedents, idaquesta manera minimitzar el transport allarga distncia, alhora que safavoririaleconomia local. En definitiva, es tracta deprioritzar els aliments cultivats o criats almbit local, amb predomini dels dorigenvegetal, de temporada, i si pot ser de cultiuecolgic i tan poc processats com siguipossible.

    Si ens dutxem una vegada el dia i cada dutxaconsumeix uns 50 litres daigua consumim la

    mateixa quantitat que es necessita per produir unquilo de carn. Estalviem ms aigua deixant de

    menjar de carn.

  • 23

    Habitatges de baixa petjada iecourbanisme a les ciutats

    La petjada ecolgica de lhabitatge incloulespai fsic que ocupa i lenergia i els recur-sos per construir-lo i fer-lo confortable. Com-partir lhabitatge amb daltres personesredueix la petjada ecolgica per cpita, atsque lespai requerit per cadascun delshabitants s menor. Un tipus dhabitatge mspetit i compacte tamb t una petjada msreduda, ja que requereix menys recursos pera la seva construcci, i t una despesadenergia menor en climatitzaci. A ms dela tipologia, lecoarquitectura tamb timportncia. El fet demprar materials notxics i reciclables, de baix impacte ambien-tal, disminueix lempremta ecolgica. De lamateixa manera que ho fa el dotar lhabitatgede mesures per a un s ms eficient delenergia domstica (per exemple, un bonallament a les finestres, amb doble vidre,estalvia gaireb un 20 % de les necessitatsde calefacci). Daltra banda, la rehabilitacidels edificis existents sempre permet estalviar

    noves matries primeres. La planificaci deles ciutats amb criteris ecolgics permet queels edificis siguin ms eficients (per exemple,que tots disposin dun bon assolellament) ievita lexpansi de les zones urbanes en for-ma de construccions disperses. Si la ciutatfos ms agradable, amb ms espais pblics,ms verd i ms aire fresc, i es milloressin elsespais periurbans marginals, s possible quees redus la dispersi urbana.

    Recuperar els ecosistemes degradats

    Rehabilitar sls i zones naturals degra-dades permet augmentar la biocapacitat dunterritori, s a dir, recuperar la bioproductivitatbiolgica i els serveis que ens proporcio-na la natura. Quan alliberem el sl de lasfalti el ciment estem invertint el procs i femque una vegada ms la terra sigui til, per anosaltres i per a la resta de la biosfera. Enaquest cas no es contribuiria a fer la petjadams petita sin a fer ms gran el territoriproductiu de qu disposem.

    Reduir el consum denergia

    La reducci de la traa ecolgica associadaa lenergia s un requisit primordial, ats ques el parmetre de la petjada ecolgica quems ha crescut en les times dcades, aproxi-madament un 700 % des dels anys seixanta.La petjada de lenergia es comptabilitzamitjanant les emissions de dixid de carboni.Es compta el CO

    2 com a gas principal, tot i

    que no s lnic impacte que generen lesnostres actuals fonts denergia.

    El transport aporta actualment un 40 % deles emissions de carboni emeses alatmosfera. Reduir limpacte del transportdemana superar hbits perniciosos per a lasalut del planeta com els dels viatges denegocis. Caldria limitar els desplaaments ifer ms reunions i contactes per vies

    Aiguamoll de Molins de Rei (1996), unaactuaci promoguda per la Fundaci Terra com

    a exemple de les possibilitats de crear petitsespais per apropar la natura a les ciutats.

  • 24

    telemtiques com ara la videoconferncia iles ofertes de vols que, cada cop ms barates,incentiven volar ms sovint i escollirdestinacions llunyanes. Tot plegat no fa sinaugmentar les possibilitats que convertim lanostra petjada personal en gegantina.

    En el dia a dia, el cotxe privat s el siste-ma de transport ms ineficient i que t unimpacte ms gran, ja que tamb s el que mses fa servir. Una mala planificaci territorialque comporta la construcci durbanitzacionsdisperses i els pobles dormitori allunyats dela ciutat on es treballa i es compra tambincrementen la petjada ecolgica. En algunscasos es calcula que si doblem la densitat re-sidencial es redueix ls del transport privatdun 20 a un 30 %. s, doncs, imprescindibleuna planificaci del territori ms raonable iequilibrada. La densitat urbana escura elsdesplaaments necessaris i permet reforar i ferassequibles els sistemes de transportscollectius de rodalies. Limpacte dels vehiclestamb es podria reduir a llarg termini ambnoves tecnologies aplicades a la mobiliat, comlaire comprimit, els cotxes elctrics (semprei quan lelectricitat provingui de fonts reno-vables) o els biocombustibles. Dins de laciutat, un transport collectiu millorat ieconmic seria fins i tot ms cmode i agra-dable per als usuaris que no pas el privat. Unaurbs descongestionada i amb un aire menyspollucionat tamb incentivaria a moures enbicicleta o a peu (els dos sistemes de transportms eficients que existeixen ja que nomsdepenen de la fora de tracci humana querequereix menys energia que no pas un motortrmic).

    Daltra banda, hem vist que tantlarquitectura ecolgica com lecourbanismei la tria daparells eficients als habitatgesgeneren petjades energtiques menors.Reduir els bns i serveis que consumimtamb evita lenergia necessria per fabricar-los, transportar-los o fer-los disponibles.

    Obtenir lenergia de fonts renovables

    La petjada ecolgica en forma demissionsassociades a lenergia dorigen renovable szero. Els quilowatts que obtenim de la foradel vent, del sol, de laigua o de la biomassavegetal sn els nics que s possible aprofitarde manera indefinida i sense generar altresformes de contaminaci. En canvi, el siste-ma energtic fssil i nuclear del qual aradepenem no t garanties de futur, perqudepn de recursos esgotables, t fallides cada

    cop ms importants i esdevindr inviableeconmicament quan reflecteixi tots els cos-tos reals associats, com el canvi climtic. Pelque fa a lenergia nuclear, que a lanlisi dela petjada ecolgica es comptabilitza equi-parant-la amb altres fonts fssils malgrat queno genera emissions de CO

    2, t uns impactes

    associats (construcci i manteniment de lescentrals, residus que han de ser controlatsdurant milers danys, riscos daccidents icontaminaci de grans extensions de territori)

    Les energies renovables en lmbit domsticpoden contribuir a estalviar un grapat

    demissions. Per cada kWh solar o elicsestalvien al voltant duns 400 g de CO

    2.

  • 25

    que fan que el seu impacte estigui subestimat.Cal evitar ls denergia nuclear per reduirla petjada ecolgica.

    La transici cap a la producci descen-tralitzada amb energies renovables, per, noes pot produir tan sols a travs delsmecanismes de mercat, ja que aquests seranmassa lents per a la urgncia amb qu esnecessita el canvi, abans no arribi la crisi delsistema energtic actual. Els governs i lesadministracions tenen la clau per estendre lesenergies renovables (un bon exemple del que

    es pot fer des de lmbit local sn lesordenances solars). Cal destacar que, perqusigui viable basar tot el submministreenergtic en fonts renovables, avui per avuiun requisit indispensable s reduir primer elconsum denergia en un factor de 10.Aleshores s possible aprofitar les energiesrenovables a tots els fronts. El consumdelectricitat verda i la producci denergiadomstica cogenerant amb microturbinesshaurien de potenciar obertament. Per als

    desplaaments urbans de menys de 15 kmdiaris la bicicleta hi t un protagonismeimportant i ms si s plegable que es pot com-binar amb els transports collectius. Elsedificis comercials i dhabi-tatges, amb aiguacalenta escalfada pel sol i les cobertes ver-des o amb centrals fotovol-taiques,estalviarien moltes emissions a latmosfera.

    Una nova visi del benestar material

    Tots els productes que comprem tenen unapetjada ecolgica, des duna samarreta decot barrejat amb polister fins al nostre noureproductor de msica. Reduir la petjada delsbns de consum requereix canviar el nostreritme dadquisici de productes materials.Lestil de vida que ens envolta fomenta elconsumisme i ens fa comprar una granquantitat de coses que potser no necessitem.Cada pertinena que adquirim afegeix el seupes al clcul de la petjada ecolgica. A moltsbns, hi podrem accedir de manera compar-tida per reduir la petjada ecolgica (llibres,revistes, pellcules, msica, o fins i tot elsvehicles privats). Quan necessitem adquiriralgun producte, podem escollir productesdissenyats especialment amb un baix impacteambiental, amb materials renovables,fcilment reparables, que incorporenmaterials reciclats i que al final del seu ciclees poden reconvertir en noves matriesprimeres. Les ecoetiquetes ens poden ajudara identificar els productes i serveis amb unimpacte ambiental ms raonable.

    Quan els residus deixen de ser unproblema

    La petjada ecolgica dels residus consi-dera la superfcie necessria per assimilar totsels residus generats. La millor manera dereduir el seu impacte s no generar-ne, en elmarc industrial amb sistemes de minimit-

    Una bicicleta plegable, com aquesta DahonPresto Lite de 8,9 kg s la millor opci perals desplaaments personals ja que es potcombinar amb els transports collectius.

  • 26

    Recull de calculadores de la petjada ecolgica

    My Footprint,de Redefining Progress

    Tipus: Qestionari OnlineDisponible a www.myfootprint.org

    Redefining Progress s lorganitzaci quedesenvolup el concepte i metodologia de lapetjada ecolgica.

    Parmetres analitzats El qestionari online s una simplificaci dela metodologia original. Consta de 16 pregun-tes sobre 4 categories de consum: alimentaci,bns, habitatge i mobilitat. Es considera el pas,clima i mida de la ciutat on es resideix, per talde reflectir ms acuradament lestil de vida.Les preguntes per al clcul de la petjada delalimentaci es basen en la freqncia de lamenja de productes dorigen animal i laproporci daliments processats, envasats iimportats que es compren.Per a la petjada dels bns es pregunta laproporci de brossa generada en comparaciamb el venat.Per a la petjada de lhabitatge es considera lamida i tipologia de lhabitatge, les persones quehi viuen, i si es disposa delectricitat.Per a la petjada de la mobilitat, es consulta so-bre la distncia en quilmetres recorregudasetmanalment en transport pblic, motocicle-ta i autombil, el consum en litres per 100 kmdaquests, si es fa servir bicicleta o es caminaper desplaar-se, o les hores anuals de mitjanaque es viatja per via aria.

    Expressi del resultat Sexpressa la petjada ecolgica total enhectrees, incls el valor de la petjada de cadauna de les 4 subcategories. Tamb proporcio-na la dada de la petjada ecolgica mitjana delpas seleccionat, les hectrees biolgicamentproductives en el mn per a cada persona i elnmero de planetes Terra necessaris si tots elshabitants del mn visquessin com nosaltres.

    Regi de Victria, Austrlia

    Tipus: Qestionari Online + Full de clculDisponible a:http://www.epa.vic.gov.au/Eco-footprint/

    En angls. Calculadora desenvolupada pel GovernAustrali en colaboraci amb lorganitzaciRedefining Progress.

    Parmetres analitzats Per una banda, es pot fer una estimaci rpida dela petjada ecolgica personal o per a una llar parti-cular mitjanant un qestionari online similar a lacalculadora de My footprint, tot i que amb valorsajustats a Austrlia i amb alguns parmetres msdetallats, com ara el consum associat al cotxe privat,i daltres menys, com lalimentaci.El ms interessant, per, s una calculadora deta-llada de la petjada ecolgica per a persones o llarsparticulars, per a oficines i per a escoles, que spossible baixar en format de full de clcul. Tot i quehi ha dades estndard adaptades a la regi australia-na que ha desenvolupat leina, tamb s possiblefer els clculs dacord amb les mitjanes mundials iobtenir resultats prou acurats.

    Expressi del resultatCompletar el full de clcul pot demanar ms tempsque no pas els qestionaris rpids, ats el nivell dedetall daquesta calculadora. Requereix contestar untotal de 52 preguntes dividides en les categories decasa, s de lenergia i laigua, mobiliari i aparells,alimentaci, vehicles, altres tipus de transport,productes de consum, i residus i reciclatge. Un copintrodudes les dades bsiques, per, el documentest preparat per fer el clcul immediat. Dna elresultat de la petjada total, en hectrees, de la per-sona o habitatge per al qual es calcula. Tamb spossible veure laportaci en superfcie decadascuna de les subcategories, i copsar rpidamentcom disminueix o augmenta la petjada quan escanvien alguns parmetres de consum, aix comquins sn els elements que tenen ms repercussien la petjada ecolgica.

  • 27

    Simplicidad radical

    Tipus: Formulari de seguiment per al clcul personal de la petjada ecolgicaDisponible a: Llibre Simplicidad radical, Jim Merkel, Barcelona: Fundaci Francesc Ferrer i Gurdia- Fundaci Terra, 2005.

    Parmetres analitzatsLa petjada ecolgica s una de les tres eines per a la sostenibilitat que lautor desenvolupa en el llibre.Proposa una metodologia til i senzilla daplicar per a qualsevol persona o llar. Proporciona les plantillesnecessries per anotar els bns i serveis que es consumeixen mensualment, aix com els factors depetjada dun centenar darticles o activitats habituals, per tal de poder calcular limpacte en unitatsdrea, s a dir, la petjada ecolgica sobre el planeta que cadasc t en un any. Sanalitza all que esconsumeix o que es posseeix dins de cinc categories: aliments (des dels llegums i verdures a la carn,el caf o els dinars fora de casa), habitatge (la superfcie, el consum elctric), transport (els quilmetresi mitjans utilitzats), bns i serveis (com ara el correu, loci o el tabac), existncies (mobiliari,electrodomstics, roba) i residus (quilos generats de cada una de les fraccions).

    Expressi del resultatSarriba a un resultat precs de la petjada ecolgica personal o de la llar amb un nivell de detall elevatpel que fa a cadascun dels components de la petjada. s possible mantenir la comptabilitat i comprovarcom els canvis en les decisions de consum diries comporten canvis substancials en la petjada ecolgica.Amb aquest mtode el clcul de la petjada es converteix en una tasca entretinguda que acompanyacadascun dels mbits quotidians de la vida.

    Best foot forward

    Tipus: Qestionari OnlineDisponible a: www.ecologicalfootprint.com

    En angls; calculadora de petjada ecolgica desenvolupada per lorganitzaci Best Food Forward.

    Parmetres analitzatsEs basa en 12 qestions sobre lestil de vida. Sanalitza limpacte de lhabitatge, lalimentaci, eltransport i els residus, considerant el nivell de vida de la regi. Per tal de diferenciar que per unmateix nivell de vida limpacte s diferent depenent de la regi, es pot triar entre Europa, EstatsUnits o Austrlia (noms considera el mn occidental).Pel que fa a lhabitatge sanalitza la tipologia i mida, amb quanta gent es comparteix, com s lafactura de la climatitzaci, si lelectricidad prov de fonts denergia renovables o no, i si s unhabitatge eficient pel que fa a la conservaci de lenergia. A lalimentaci es consulta sobre el tipusde dieta (vegetariana o ms o menys rica en carn). Per a la petjada del transport sanalitza el mitj detransport habitual (cotxe, moto, bus o tren, caminar, o bicicleta) i lindret de vacances (a prop o llunyde casa, a distncia davi). En els residus es mira si la majoria de la brossa s disposa per al reciclatgeo no. Per ltim, permet definir el percentatge de terra productiva que es considera que sha de deixarper a la resta despcies (0 %, 12 %, 25 % o b 40 %).

    Expressi del resultatLa calculadora dna el resultat en hectrees i acres, aix com el nmero de planetes necessaris persustentar la poblaci mundial si tothom mantingus els estndards de vida obtinguts al qestionari.

  • 28

    Zero CO2

    Aquesta no s prpiament una iniciativa per reduir la petjada ecolgica sin per contribuir a reduiri compensar les emissions de les nostres activitats quotidianes. La frmula que proposa s la decompensar invertint amb projectes que contribueixen a assimilar emissions, especialment,reforestacions i habilitar fonts denergies renovables. s una iniciativa que promou la FundacinEcologa y Desarollo y la Fundaci Natura. Hi ha versi en castell i catal.

    Tipus / descripci: Inclou un qestionari online per al clcul de les emissions de CO2

    Disponible a: www.ceroco2.org

    La web inclou informaci sobre el canvi climtic, les possibilitats personals de palliaci del canviclimtic, i projectes en marxa actualment per a la compensaci de les emissions de CO

    2.

    Parmetres analitzatsSinclou una calculadora demissions de CO

    2 per a habitatges i oficines, una per a desplaaments

    per carretera i una per a desplaaments en avi.El clcul de les emissions dhabitatges i oficines es basa en el consum elctric (les preguntes versensobre la contractaci delectricitat verda i la facturaci delectricitat al llarg dun any) i de la calefacci(preguntes sobre el tipus dinstallaci i nmero de persones que la fan servir).Les emissions per als desplaaments per carretera es calculen a partir del nombre i tipus de vehiclesi de combustible, els quilmetres viatjats i si es fan a ciutat o en carretera.Per a desplaaments en avi, la calculadora considera la ciutat dorigen, el nombre descales, elnombre de persones per a les quals es fa el clcul i la destinaci.

    Expressi del resultatEl resultat sexpressa en tones de CO

    2 que semeten associades a ls de ledifici o a la mobilitat.

    Tamb es dna el valor monetari en euros que correspondria per a la seva compensaci a travs delfinanament de projectes de reducci demissions de dixid de carboni.

    zaci i personalment amb els nostres hbitsde compra (bns duradors, aliments frescosi poc envasats...). Allargar la vida delsproductes, reparant-los i reutilitzant-losencongeix la petjada ecolgica. Si es gene-ren menys residus, tamb s ms cmodeseparar-los per facilitar-ne el reciclatge. Uncas especial s el de la matria orgnica, jaque el seu reciclatge s vital per almanteniment de la fertilitat del sl agrari odels parcs i jardins urbans.

    En resum, estratgies basades a moderarla poblaci i el consum, que permetrienmantenir leconomia i el confort de lesnacions riques del mn, i farien possible lamillora del nivell de vida de les nacions ms

    pobres. Els governs i les administracionstenen eines per implantar la petjada ecolgicai assolir el desitjable benestar sostenible pera tota la poblaci. Per tamb a la vidaquotidiana de cadasc hi ha possibilitats dereducci de la petjada ecolgica. Una accieventual com pot ser fer sab a casa aprofitaun recurs, loli, que daltra banda seria unresidu, i evita la producci, transport iconsum dun detergent o sab industrial. Elscamins per aconseguir una societat sustenta-ble sn reptes per a les decisions globals i lespersonals. Eliminar el deute ecolgicpermetr que capiguem en un planeta Terra,lnic del que diposem.

  • 29

    AM

    BIEN

    TAL

    Una vida ms simple

    Siguem clars: lestil de civilitzacique hem implantat de confort basat enel consumisme com a hbit persobreviure est arruinant lnic planetaque tenim. Tanmateix, el fet s queestem amenaant all que s la ra perla qual vivim, que s perpetuar-nos.Estem manllevant el futur dels nostresfills. Hem de canviar radicalment.

    Mesurar per corregir

    En cada espai de la nostra vida podemavaluar, s a dir, mesurar el nostrecomportament respecte als recursos norenovables que extraiem de la biosfera. Perexemple, menjar uns simples llagostins enspot semblar un fet innocent. El 30 % delcomer de llagostins es fa a partirdexemplars crescuts en basses daqiculturaexcavades destruint els boscos litorals demanglars de zones tropicals i que a horesdara ha arrasat un 25 % dels manglarstropicals. Els boscos de manglars sn un delsecosistems ms diversos del planeta (hiponen un 85 % de les espcies de peixcomercial dels trpics) i una font de recursospesquers sostenibles per a les poblacionslocals. La contaminaci que deixen aquestesbasses en antibitics i altres restar als fangsde la zona un cop sabandonin. El cultiu dellagostins s comparable a les rompudes

  • 30

    agrcoles en plena selva. Potser s hora quepensem que cada cop que mengem llagostinsestem ingerint innocentment la destrucciduna part del planeta. I en el cas que siguinpescats, llavors cal saber que per extreure unquilo daquests crustacis cal rebutjar fins a 5quilos de peix a casa nostra, proporci quearriba als 10 kg en els trpics i endeterminades pesqueries. Una tercera part dela captura rebutjada del mn ve de la pescade la gamba, mentre que la seva produccino arriba al 2 % del peix i marisc del planeta.

    Si dividim les 4,2 milions de tones degambes entre tota la poblaci planetria quet majoritriament accs a aquest recurspodem estimar que de mitjana ingerimanualment gaireb uns 3 kg/persona/any. sclar que si considerssim que tota lahumanitat sha de repartir equitativament lesgambes pescades i cultivades llavors aquestaxifra es reduiria a 0,7 kg/persona/any i, atsque ja s insostenible, lnica respostapossible s reduir el consum daquest crustacia un quart de quilo anual per persona. Anemal mercat i pesem els 250 g de llagostins,comptem quants animalons sn i escollim enquines dates assenyalades en els mengem.

    Aquest exercici lhaurem de practicar mssovint en totes les coses que consumim.

    Un altre exemple ben documentat s el delor. Lextracci daquest mineral haenlluernat des de sempre tota les civilit-zacions humanes sense distinci. De fet, en-cara avui el 80 % de lor extret s per a joies.Els jaciments dor sn cada vegada msescassos i els jaciments actuals sn rendiblesper extreure per cada tona de material de 1 a2 g dor. Per a la seva extracci, actualment,en la majoria dels jaciments lor va barrejatamb altres minerals i per purificar-lo caltractar-lo amb mercuri o cianur de sodi. Enambds casos es generen residus altamentcontaminants que samunteguen en formadescries txiques que van lixiviant cap ales aiges superficials i subterrnies. Enalgunes mines cal extreure de les entranyesde la terra 1 tona de material per obtenir 1 gdor pur. Altres clculs indiquen que el ma-terial que cal extreure per elaborar lalianamatrimonial de dos anells dor, si sextragusdavant la casa dels nuvis els deixaria un clotduns 10 m3.

    El mtode de la petjada ecolgica aportafactors que ens permeten comprendre laccique el nostre estil de vida t sobre la biosfera.Daqu la importncia pedaggica queatorguem a aquest indicador ecolgic. Peraix disposem de tres mtodes: omplir unqestionari o full de clcul dalguna de lespgines web que hem esmentat i que no ensprendr ms que alguns minuts o b iniciar-se en el mtode descrit en el llibre Simplici-dad radical de Jim Merkel que requereix untreball ms intensiu, per potser per aix msconscient. En qualsevol cas lobtenci omesura de la nostra petjada ecolgica ha detenir per objectiu reduir-la i, per tant, apli-car-se una dieta ecolgica. Aqu s on calpotenciar un refor positiu per emprendre elcanvi. Algunes persones deixen de fumarperqu es troben malament. Altres,

    Cada una de les nostres activitats deixa unapetjada ecolgica. El pltan de lesmorzar, el

    diari, el caf o les emissions del nostre vehicle.

  • 31

    simplement, per la pressi de lentorn o pereconomia. Tanmateix, per reduir la nostrapetjada ecolgica ens falten raons perqu ladestrucci que infligim dia a dia al nostreplaneta no s fcil dapreciar de manerainstntania. Per aix, cal potenciar enamo-rar-se de la natura. Impulsar la idea de laMare Terra o si no ho voleu tan potic o es-piritual la dUna Sola Terra, perqu el nostreestil de vida pot impedir-nos habitar el pla-neta. Recordem que arran de laccident de lacentral nuclear de Txernbil hi ha una zonainhabitable per segles en un radi de 30 km2.

    Enamorar-se de la natura

    Els humans tenim dues forces que ensimpulsen al canvi. Una delles s el dolor. Eldolor ens fa sentir culpables i llavorsreaccionem per sortir-ne. Laltra slenamorament. Quan ens sentim enamoratssom capaos, les primeres setmanes, decanviar-ho tot perqu ens sentim felios.Podem aprendre a ballar si la nostra estima-da li agrada dansar o podem fins i tot canviarhbits com tornar-nos ordenats o qualsevolaltre. Alguns diuen que enamorar-se s un

    estat patolgic i que per aix no pot durar,per el cert s que s una fora de canvi po-derosa i que quan sedimenta es converteixen amor, un amor que ens impedeix destruirlobjecte daquest. Fins i tot, un polticmalgans pot tenir el seu tros romntic i, pertant, fer canvis. Cal passejar per la natura,cal conviure de tant en tant amb la natura perdescobrir-ne la bellesa i importncia i aixreduir el consum ens ser ms fcil. Tenimuna ra poderosa per canviar. Quan estemenamorats fem les coses sense sacrifici.Disposem de prou recursos flmics (DVD ovideos) sobre la natura com perqu elsconvertim en una eina que estimuli a conixerles entranyes del planeta, al capdavall, unapart de nosaltres mateixos. Una part queconviu amb nosaltres tamb dins les ciutats.Podem descobrir-la. Programes com elProjecte oreneta impulsat per algunsmunicipis i que t per objectiu fer un censdels efectius dorenetes i falciots de la ciutati a continuaci potenciar i recuperar lapoblaci daquests ocells migradors collo-cant nius artificials, habilitant punts de fango conscienciar els propietaris dels edificisperqu no els malmetin. La vessant emotivaFixem-nos en casa nostra. Hi entra aigua,

    energia, hi tenim coses, per alhora generemresidus, aiges brutes, contaminaci. Hem de

    valorar el nostre estil de vida.

    Construir o installar nius artificials per a espciessilvestres pot ser una activitat interessant perestimular lamor a la natura. Lecotenda del

    CEDAM (www.cedamaso.com) en t una bonaoferta, com aquest per a oreneta culblanc.

  • 32

    de les orenetes i els falciots s que arribadala tardor tornen a terres africanes i ens quedalesperana que potser tornaran la segentprimavera. Aquesta esperana s una forapoderosa per impulsar en els infants i joves.Potser ens cal ser imaginatius per treballaramb recursos que no ens obliguin a sortir delaula (escenificacions, treballs de redacci icreaci artstica) per aprofitar lesplendor na-tural captat en tants dels mitjans audiovisualsexistents. Lobjectiu s que convertim lanatura en protagonista duna obsessi, de lamateixa manera que lactual sistema ha fetamb les superestrelles meditiques ja siguiun jugador de futbol o una artista del rock.Noms creant una veritable enamorament perla natura, la Mare Terra, podem argumentarlausteritat que ens cal adoptar perqu un altremn sigui possibe.

    Segona m, reciclatge i reparar

    Lhbit de reparar les nostres coses opertinences s clau per reduir la petjadaecolgica. Per abans daprendre a repararens cal conixer a fons les instruccions perfer-ne un bon s. Sense anar ms lluny, sabemllegir les etiquetes de la roba? (Vegeu Pers-

    pectiva Ambiental, 14). Coneixem elmanteniment que hem de fer a un vehicle (desduna bicicleta al cotxe particular)? Conser-var les nostres pertinences contribueix a ferque durin ms, una altra manera de reduir lapetjada ecolgica. Per exemple, si norecarreguem les bateries del mbil fins queno sha esgotat la crrega, aquestes durenmolt ms que no pas si cada dia el posem acarregar per poder tenir sempre el mximnombre dhores de xerrameca. Intentem cer-car exemples de coses que portem al damunto tenim a casa i valorem qu fem per conser-var-les millor. Podem aprofitar lavinentesaper millorar les habilitats de lalumnat ambtallers de fer sargits en peces de roba, dereparacions bsiques a la bicicleta, deconixer les tendes amb material de segonam al barri o la ciutat. Finalment, podem va-lorar el reciclatge amb el significat de facili-tar que els components o els materials dundeterminat aparell, moble, etc. es puguin tor-nar a usar com a matries per reintroduir alprocs de fabricaci. Agafem algun aparellvell, una televisi, per exemple i desmuntem-lo. Ens adonarem que est ple de componentsque ens sn desconeguts i que no sabrempas qu fer-ne. Tanmateix, per exemple, una

    Una pellcula suggerentLos espigadores y la espigadora (Les glaneurs et la glaneuse)*

    Segurament no sm conscients de la quantitat daliments que esconverteixen en brossa abans fins i tot darribar a les cases. Des de iogurtsfins a fruita, diriament es desaprofiten tones daliments en bon estat,simplement per superar la caducitat per un dia o perqu la seva esttica omida no entra dintre la uniformitat dictada pel mercat. Aquesta pellculaambientada a Frana recull en forma de documental no exempt de sentitde lhumor un esbs de les vides dalgunes persones que aprofiten aquestsaliments rebutjats per sobreviure. Els troben a la porta del darrere del mercato abandonats als camps. Algun dells se nha alimentat durant anys.s una pellcula per obrir els ulls. El nostre concepte de residu s obsoleti la crisi de lactual sistema socioeconmic ens obliga a replantejar-nos, sims no, el malbaratament quotidi de la nostra societat consumista.

    * Es pot aconseguir a http://www.sherlockfilms.com

  • 33

    empresa valenciana fabrica cermica per ahabitatges amb el vidre de tubs catdics detelevisi. LAgncia Catalana de Residus, atravs del Centre Catal del Reciclatge, uspot proporcionar un munt dexemples decoses fetes amb materials reciclats. Elaboremuna llista entre tots els alumnes de totes lescoses que en algun moment de la vida hemfet servir i eren reciclades, com per exempleel paper descriure (s reciclat el que femservir al centre densenyament?). Adonem-nos que sn molt pocs. El WorldwatchInstitute argumenta que els residus dunaciutat avui contenen ms minerals i altresmatries primeres que no pas algunes mineso boscos.

    Treballem amb les taules de clculde la petjada ecolgica

    Us recomanem el llibre Simplicidad radi-cal de Jim Merkel perqu al final hi trobaremtaules per fer clculs ms acurats sobre lapetjada ecolgica que no pas les calculado-res que hi ha per Internet.

    Tanmateix, podem comenar per introduirel tema: podem preguntar-nos en un taller-debat sobre els components de la nostra vidaque deixen una traa, i com aquests afectenla petjada ecolgica: el menjar, lhabitatge,el transport, les pertinences, la brossa, elconsum denergia i daigua. Cada undaquests, com creiem que afecten el mediambient?

    Podem concretar-ho amb:

    Roba, sabates (qui les fa, de quin mate-rial sn, quantes en tenim ).

    CD i aparells electrnics. Casa (gran, petita, hi fem servir la

    calefacci / refrigeraci, quins tipus de llumhi tenim, deixem encesos en standby elsaparells).

    Cotxe (el fem servir per anar a lescola,

    anem caminant, en transport pblic ):necessita gasolina, carreteres

    Menjar: mengem ms fruita i cereals, oms carn i peix, els productes que compremestan envasats

    Residus: separem la brossa a casa, perqu?

    Una vegada hgim valorat aquestsaspectes potser s lhora de comenar a ferclculs. Us proposem fer diferents grups, icada un pot calcular un aspecte o grup decoses. Per poder aplicar els factors que hi haa les taules de Simplicidad radical cal con-vertir les mesures de consums en pes o volumde cada cosa al consum mitj mensual ques lequivalncia a la qual estan valorats elsfactors de petjada ecolgica. Podem imagi-nar aspectes tan quotidians com ara: elsesmorzars dels alumnes, els mitjans detransport, com es desplaa cada alumne alescola, la superfcie de terreny que ocupalescola, etc.

    s important valorar com es podria reduirla petjada ecolgica un cop la tenim calcula-da. Podem imaginar formes diferents deviure? Tenim moltes raons per fer aquestesfor.

    La pesadilla de Darwin (DarwinsNightmare), un film de Hubert Sauper (2004)que visualitza el problema de la globalitzaci

    amb el comer de la perca del Nil del LlacVictria a Tanzania com a protagonista.

  • 34

    Recursos, bibliografia i internet

    Llibres

    MARTIN PALMERO, F. (Editor). Desarrollo sos-tenible y huella ecolgica. Una aplicacin a laeconomia gallega. A Corua: Netbiblo, SL,2004. MAYOR, X., QUINTANA, V. Aproximaci a lapetjada ecolgica de Catalunya. Barcelona:Consell Assessor per al Desenvolupament Sos-tenible, Generalitat de Catalunya, 2005. MEADOWS, D. H., MEADOWS, D. L., RANDERS, J.Ms all de los lmites del crecimiento. Madrid:Aguilar SA, 1992. MERKEL, J. Simplicidad radical. Huellas pe-queas en una tierra finita. Barcelona: FundaciFrancesc Ferrer i Gurdia-Fundaci Terra, 2004. PON, D. La huella ecolgica de Navarra. Go-bierno de Navarra, 2000. RELEA, F., PRAT, A. La petjada ecolgica deBarcelona. Una aproximaci. Barcelona:Ajuntament de Barcelona, 1998. SCHEER, H. Lenergia, reptes i perspectives defutur de les energies renovables a les ciutats.Barcelona : Editorial Mediterrnia SL, 2004. WACKERNAGEL, M., REES, W. Nuestra huellaecolgica. Reduciendo el impacto humano so-bre la tierra. Santiago de Chile : Editorial Lom,2001. WORLDWATCH INSTITUTE. Lestat del mn 2004.La societat del consum. Madrid: EdicionesCEAC, 1991.

    Internet

    http://www.redefiningprogress.com. Pgina enangls de lassociaci sense nim de lucre quefa difusi de la petjada ecolgica i calcula iactualitza els factors de conversi i les petjadesde diferents pasos. Informaci sobre la petjadaecolgica i diferents documents per descarregar. http://www.ecovoyageurs.com. Pgina enangls o francs amb activitats per a escoles enrelaci amb la petjada ecolgica. Inclou unqestionari per al clcul de la petjada ecolgicapersonal.

    http://www.ecofoot.net. En angls, lloc webde la xarxa per al desenvolupament cientfic iaplicaci de la petjada ecolgica. Lesassociacions, institucions o empreses interes-sades en el clcul cientfic de la petjada shipoden adrear per adquirir les dades necessriesper a lanlisi. http://www.footprintnetwork.org. Un webmolt interessant ple deines i recursos sobre lapetjada ecolgica. http://www.bestfootforward.com. Empresa deserveis dedicada a la investigaci i comunicacien temes de sostenibilitat, amb ms informacisobre la petjada ecolgica. h t t p : / / w w w. e c o b u s i n e s s l i n k s . c o m /ecological_footprint_calculator.htm. En angls,lloc web amb links a diferents calculadores delnostre impacte ecolgic, en transport, consumenergtic, i altres. http://www.mma.es/educ/ceneam/pdf/huella.pdf. Breu document sobre la petjadaecolgica i les seves aplicacions a lEstatespanyol, elaborat pel Centro Nacional de Edu-cacin Ambiental del Ministerio de MedioAmbiente. h t t p : / / w w w . l a r i o j a . o r g / m a /prevencion_ambiental/huella_ecologica/en_la_rioja.htm. Petjada ecolgica de lacomunitat de La Rioja.http://www.cfnavarra.es i http://www.cfnavarra.es/medioambiente/agenda/Huella/EcoNav.htm.Aplicaci de la petjada ecolgica a la ComunitatForal de Navarra. http://www.panda.org/downloads/general/lpr2004.pdf. Informe Planeta Viu elaborat perWWF, amb dades sobre la situaci mundial delsecosistemes. http://www.mediambient.bcn.es/cas/down/masu6_1.pdf. Clcul de la petjada ecolgica dela ciutat de Barcelona. http://www.ingurumena.net/Descarga/sostlocal/donosti_huellaeco.PDF. Pgina delgovern basc on es pot descarregar el clcul dela petjada ecolgica de la ciutat de Donostia. http://www.terra.org/articulos/art01230.html,comentari del film La pesadilla de Darwin

Recommended

View more >