Unitat formativa 2 llenguatge rtmico musical

  • Published on
    27-Jun-2015

  • View
    6.476

  • Download
    6

Transcript

  • 1. INTERVENCI EN ELDESENVOLUPAMENT DE LACOMUNICACI I EXPRESSIRTMICO-MUSICAL

2. INTRODUCCI La msica est en el home i leducaci musicaldesperta i desenvolupa les facultats humanes. Quan s convenient comenar ambleducaci musical? Nou mesos abans del naixement 3. Per a qu serveix la msica? La msica, a banda de ser un llenguatge queserveix per expressar sentiments, impressionsi estats dnim, s: Un important factor de desenvolupament Un recurs educatiu, en la creaci dactituds ihbits bsics e imprescindibles per leducaciintegral de linfant 4. Com aprofitar la msica? En leducaci infantil, no tractem densenyartcnicament, sin de desenvoluparprogressivament una capacitat per servir-sedella com un medi dexpressi i representacial servei dels objectius educatius. 5. s fonamental que Linfant pugui disfrutar, elaborar i expressar-se mitjanant el seu propi cos i els materialsque estiguin al seu abast. Com educadors, no hem de ser uns experts enmsica, per s hem de saber utilitzar sensedificultat els conceptes fonamentals delprocs musical; el so, ritme i melodia. 6. LEXPRESSI RTMICO-MUSICAL El llenguatge rtmico-musical s inherent(natural i permanent) al desenvolupament delinfant, per degut als diversos elements queintegra, amb les seves funcions diferents, sdificil definir-ho. Veurem cada element per separat per ferpossible laprenentatge, ja que els nens inenes ho aprenguin millor i no els confonguin. 7. LES QUALITATS DEL SO Cada so t unes caracterstiquesprpies que el fan diferent deEL TEMPO I LA DURADA qualsevol altre; les qualitats delso.LA INTENSITATLALTURA El so prescisa de tres elements: Una font productoraEL TIMBRE Un medi transmisorUn rgan receptor 8. LES QUALITATS DEL SOEl tempo i la durada Concepte de tempo: Variaci de la velocitat amb qu sinterpreta un ritme, la cadncia del ritme pot ser: lent, normal i rpid. Concepte de durada: Longtud dun estmul o so: llarg o curt 9. LES QUALITATS DEL SO El tempo i la durada Per interpretar els diferents conceptes de ritme,susen elements del llenguatge musical: Figures musicals (smbols que assignen a les notesmusicals la seva durada) Comps (mesura de temps que serveix per determinar elritme) Compassos binaris (gaireb totes les canons infantils) Compassos ternaris (balls i danses) 10. LES QUALITATS DEL SOLa intensitat Qualitat del so basada en el contrast fort i fluix. Podemdir que s la fora amb la qual es produeix el so. Saplicar progressivament en les interpretacions de les canons i ritmes. La podem identificar en audicions. Saniran introduint la terminologia i les grafies musicals, a mesura que linfant vagi creixent. FortFluixFluixFort 11. LES QUALITATS DEL SOLa intensitat. Models dactivitats Creaci i imitaci de ritmes: Leducador/a interpreta un ritme fort-fluix, elsinfants la imiten. Ms endavant sintroduir elterme mig-fort. 2 anys: linfant crea un ritme i els companyslimiten. 3 anys: creen diferents ritmes. 12. LES QUALITATS DEL SOLa intensitat. Models dactivitats Incorporaci i interpretaci de la grafia: 2 anys: incorporar la grafia corresponent a laintensitat Realitzar petits dictats per identificar les grafies. Identificar els sons de lambient amb les grafiescorresponents. (Clxon del cotxe; fort. Ocells;fluix) 13. LES QUALITATS DEL SOLa intensitat. Models dactivitats Gradaci del so: El conte de dues illes. Introducci als reguladors. Leducadora, ajuntant i separant les mans, indicauna gradaci dintensitat que els nens i nenes hande respondre amb veu forta o fluixa. 14. LES QUALITATS DEL SOLa intensitat. Models dactivitats Treball de la intensitat mitjanant audicions: Ex: El barber de Sevilla (Rossini) Representa una tempesta que va apareixent poc apoc fins arribar al punt ms lgid i acaba a lainversa. Amb els nens podem treballaraix imitant la pluja. 15. LES QUALITATS DEL SO Laltura Laltura sonora s lescala musical o registreque sutilitza al cantar. Els homes i les donestenen una veu diferents, aix com els animal oels instruments: Podem distingir entre: So Greu (sons baixos) So Agut (sons alts) 16. LES QUALITATS DEL SO Laltura. Models dactivitats A travs dels contes populars: per lamodulaci de les veus agudes i greus. A partir de lany, amb titelles: fent diversesveus amb personatges que simboltzin el sogreu i lagut, imaginar on viuen, amb qui Mitjanant el moviment, realitzant jocs quetinguin a veure amb els conceptes greu-agut. A partir dels 2 anys, incorporem les grafies delconcepte greu-agut i podem fer dictats. 17. LES QUALITATS DEL SOLaltura. Models dactivitats Podem treballar la intensitat/altura sonoraamb les audicions, per exemple amb laudicidEl carnaval dels animals, molt til lpera. El elefante - Carnaval de los animales (Saint Saens)Aquesta audici s una de les obres ms utilitzades com arecurds auditiu- educatiu perqu descriu una histriaamb els seuspersonatges, i aix, sempre facilita la comprensi de la msica, sobretot dela instrumental. 18. LES QUALITATS DEL SOEl timbre El timbre s la qualitat del so que emet unaveu o un instrument i que la diferncia daltresde la mateixa naturalesa. Per poder fer aquesta distinci linfant ha dedesenvolupar lrgan daudici o oda. (la veudel pare, mare, instruments) 19. EL RITME Del ritme podem dir que s fonamental, ja que elpercibim a travs dels sentits i dels moviments. Per al nen s natural perqu est envoltat demoviments i sons rtmics, com el seu cor, el tic-tac dun rellotge. El ritme s fonamental per a la formaci iequilibri del sistema nervis. Els desajustamentsrtmics poden ser un reflex de problemes motors,per tant hem de tenir cura amb la capacitat inecessitat de moviment dels ms petits. 20. El ritme en educaci infantil Ritme: fenmens repetitius produts enfreqncies ms o menys regulars durant unperode de temps s una capacitat educativa imprescindible que es potestablir correctament en una edat primerenca. La realitzaci dactivitats rtimiques adequades:Facilitaran laprenentatge de la prelectura, el clcul i el desenvolupament motor.Contribuiran a prevenir problemes motrius, espaials i de lateralitat. 21. El ritme en educaci infantil Seqncia en ladquisici del ritme: El domini del ritme intern. Laprenentatge del ritme extern. La conquesta de lespai i lexpressi de ritmes. 22. El ritme en educaci infantil Ladquisici del ritme El domini del ritme intern: El ritme s a la base del desenvolupament natural de linfant. El ritme intern s el que sexpressa espontniament (respiraci, btec del cor, cadncia al caminar, etc.) i s propi de cada nen i nena. La primera fase de leducaci del ritme ha de dirigir-se a la descoberta individual del propi ritme. 23. El ritme en educaci infantilLadquisici del ritme Laprenentatge del del ritme extern. El ritme extern s el que es produeix en lentorn, i per tant, necessita un aprenentatge (la sirena duna ambulncia, el trnsit dels cotxes) Els educadors/es infantils han dutilitzar instruments de percussi i organitzar lespai per contibuir que els infants assimilin aquests ritmes. A partir dels 5 o 6 mesos. Seran tils els cants i peces musicals que tenen una estructura rtmica clara, com les marxes i les canons de falda. 24. El ritme en educaci infantil Ladquisici del ritme La conquesta de lespai i lexpressi de ritmes: A partir de 15 mesos: lexploraci de lespai ajudar al nen o nena a utilitzar el moviment com a mitj dexpressi a travs de la msica Adquisici de capacitats per adaptar el seu cos als ritmes ms diversos i expressar-los a travs: Del llenguatge corporal Del llenguatge musical Del llenguatge plstic 25. El ritme en educaci infantilLadquisici del ritme Recursos que potencin lexpressi a travs delsmoviment: Audicions descriptives Msiques rpides. Rdols i els jocs cantats. 26. Ritme i pulsaci Conceptes de llenguatge rtmic La base del ritme: la pulsaci. La pulsaci s el ritme ms simple, produt a partir dimpulsos iguals,regulars i definits, s la base del ritme. Leducador/a infantil pot crear pulsacions directament amb els dits,amb les mans o amb lajuda dun instrument. La pulsaci podr ser ms rpida o ms lenta, per sempre ha de tenirla mateixa cadncia. Aprox. fins als 2 anys, linfant noms s capa dassimilar aquestacadncia: Plou i fa sol les bruixes es pentinenPlou i fa sol les bruixes van de dol 27. Ritme i pulsaciConceptes de llenguatge rtmic De la pulsaci al ritme El ritme el marcaran les figures musicals. Lesfigures musicals coincideixen amb les sllabes dela lletra de la can. El ritme no s monton, sin que segueixlentonaci de la can. 28. Ritme i pulsaciConceptes de llenguatge rtmic Improvisaci i creativitat Cal deixar aflorar els aspectes creatius que totinfant porta dins. Estimular la seva creativitat. Deixar que els infants es puguin expressar vocal iinstrumentalment. Leducador/a pot treballar diferents modelsdimprovisaci perqu el nen o nena elsinterioritzi. La improvisaci s fonamental per crearcomunicaci. 29. Etapes evolutives. Tcniques iprocediments.PRIMER ANY DE VIDA La pulsaci s el treball bsic. Leducador/a el portar aterme: Marcant amb els dits les canons i els ritmes en diferents parts del cos de linfant. Seqncia: Comenar amb ritmes binaris (2 pulsacions): canons de faldilla. Gradualment shan dintroduir ritmes ternaris (3 pulsacions) com les canons de bressol Treball amb audicions musicals: Bsicament de carcter binari, especialment marxes. Tamb introduir canons ternries (valsos) 30. Etapes evolutives. Tcniques iprocediments.12-24 MESOS: Es segueix treballant la pulsaci Adquisici major independncia motriu:Aferrament de la pulsaci Activitats seguint instruccions de leducador/a: Colpejar amb les mans en diferents parts del cos. Colpejar en altres llocs (el sl, la taula, etc.) Introduir elements de percussi. Sha de continuar treballant amb ritmes binaris i ternaris. 31. Etapes evolutives. Tcniques iprocediments.12-24 MESOS: Sintrodueixen nous conceptes Inici del treball amb el ritme, a partir delllenguatge marcant les sllabes amb lespalmes. Assimilaci del concepte de tempo. Aplicaci del concepte de durada, mitjanantla veu o instruments com xiulets o flautes. Potenciaci de la creativitat. Improvisaci apartir de les canons. 32. Etapes evolutives. Tcniques iprocediments.24-36 MESOS: Consolidaci del domini de la pulsaci Introduir instruments que necessiten una majorprecisi. Incrementar la dificultat de les activitats. Propostes: Marcar la pulsaci i cantar una can simultniament. Introduir canons o ritmes de carcter eliminatori. Incorporar determinades ordres mentre els infants segueixen la pulsaci duna can. Interioritzar la melodia duna cano per frases, sense perdre la pulsaci. 33. Etapes evolutives. Tcniques i procediments.24-36 MESOS: Evoluci en el domini del ritme. Millora la comprensi del concepte de tempo. Assimilaci dels conceptes lent i rpid. Millora lassimilaci del concepte de durada. Producci de sons curts i llargs. Comena a relacionar les figures musicals amb elritme i els seus conceptes. Continuaci dels exercicis dimprovisaci: ambinstruments de placa, dilegs musicals o musicarnoms. 34. Etapes evolutives. Tcniques i procediments.A PARTIR DELS 36 MESOS: Evoluci en el dominidel ritme Introducci de petites cllules rtmiques, sensedeixar de banda la pulsaci. Comenar escoltant ritmes senzills. Seguidament els imiten Finalment els marquen amb instruments de percussi. Continuar treballant la relaci del ritme amb elllenguatge. 35. Etapes evolutives. Tcniques i procediments. Exercicis variats en progressiva dificultat: Marcar el ritme de canons amb diferents partsdel cos. Seguir el ritme de canons amb instruments depercussi o amb el cos. Marcar una cano, seguint unes instruccions,sense perdre el ritme. Endevinar canons conegudes marcant el ritme. Treballar poliritmies. 36. Etapes evolutives. Tcniques i procediments. El tempo: Treball amb instruments de percussi o amb el moviment Utilitzaci de diferents tempos en una mateixa can Utilitzaci dels termes: lent-adagio, rpid.allegro. La durada: Introducci de les pregrafies (--) curt i (----) (----) llarg. Realitzaci de petits concerts (curt-llarg-curt) amb instruments de vent. Les figures musicals: jugar amb elles i fer exercicis (bits) La improvisaci: Vocal: expressi amb preguntes i respostes a partir de sons. Corporal: xocs rtmics. Dilegs amb instruments o a partir de jocs de rol. 37. EL SO I EL SILENCI La descoberta del so La descoberta del so s el procs en el quelinfant va despertant lorella i desenvolupantla seva capacitat de memria i de identificaciauditiva. Aquest procs ha de seguir els segentspassos (i seguir els estadis maduratius): 1 Fase: Escolta i Recepci 2 Fase: Escoltar-Imitar-Reconixer-Reproduir-Crear 38. EL SO I EL SILENCITipus de sons Disitngim diferents categories en els tipus desons que linfant anir captant i treballantsegons ho permeti el seu desenvolupament: Sons realitzats amb el propi cos. Sons del seu entorn. Sons onomatopeics. Sons de la natura. 39. EL SO I EL SILENCITipus de sons Sons realitzats amb el seu propi cos: sn elsprimers que es treballen, escoltar la seva veu,imitar-la, picar de mans, etc. Sons del seu entorn: sons de joguines, de laclasse Sons onomatopeics: imitar veus dels animals,com lovella, el gos, Sons de la natura: el vent, la pluja, del mar, elriu, etc. 40. EL SO I EL SILENCIRecursos per treballar el soAudicions de grups de sons (CD, DVD) Desenvolupar la Identificar la veu seva capacitat desonoraconcentraci imemria 41. EL SO I EL SILENCIRecursos per treballar el soHistries sonores(activitat globalitzadora) Els infants han de Representarrepresentar una escenes com un circ, histria a partir deuna granja, estacigestos i sonsde tren, festa, etc. 42. EL SO I EL SILENCIRecursos per treballar el soA partir del 3 anys Jugar a inventarhistries per a que la resta del grup ho endevini. 43. EL SO I EL SILENCILa seqncia so-silenci en Educaci InfantilSegons M. Montessori El silenci s el control de la inhibici voluntriadels movimentsAssocia: la mobilitat amb el so la immobiltat amb el silenci. 44. EL SO I EL SILENCILa seqncia so-silenci en Educaci Infantil Linfant serLa idea delLeducaci delreceptiu silenci s silenci sdavant duna necessria i haprimordial persituaci dede ser poder iniciar silenci abansinculcada des qualsevoldescoltar una de que linfant activitat. can.entra a lescola 45. EL SO I EL SILENCICom treballar el silenci en Educaci Infantil A partir d 1 any: Treballar el silenci amb gestos que el representen(tancar la m, cremallera a la boca, etc.) A partir dels 18 mesos: Fer desaparixer algn objecte relacionat amb elsilenci prviament treballat (un nino, una titella, elrei del silenci, etc) El Sol (representa soroll=dia) i lalluna (representa silenci=nit) 46. EL SO I EL SILENCICom treballar el silenci en Educaci Infantil A partir dels 2 anys. Exemples dactivitats: El rei/reina del silenci: oferir corona al nen/a ms callat. El rac del silenci, on es mouran com a figures, sense fer soroll i ballant en silenci. El joc de les cadires musicals. En adquirir major destresa manipulativa, ambinstruments de percussi podr decidir si vol ferso o guardar silenci, o seguint unes consignes. Propostes ldiques: Les esttues o Pica paret. 47. Els instruments i lorquestra El conjunt dinstruments que formenlorquestra es presenten en famliesdinstruments. Famlia de percussi. Famlia de corda. Famlia de vent. 48. Els instruments i lorquestra Aproximaci als instruments: Directament amb els instruments daula. Mitjanant audicions, si no es disposa dells. 49. Els instruments i lorquestra Criteris de classificaci Segons la forma de tocar-los: Percudint Agitants convenient que els Bufantnens i nenesexperiemntin amb els Fregant o pinzant les cordes.diferents instruments. Segons els material enPrimer han dassimilar laqu estan fets:manera de tocar-los idesprs, aprofundir en el De membrana material dels instruments De metall i la seva associaci amb el De fusta so. De corda 50. Els instruments i lorquestraLa famlia de percussi Produeixen sons per lacci de colpejar oagitar. Es poden agrupar en: Percussi petita: triangles, txnintxines, cascavells,caixa xinesa, etc. Percussi de plaques: xilfon, metallfon i carill. Secci de percussi: bombo, caixa, plat, timbals. 51. Els instruments i lorquestraLa famlia de percussi Treball amb instruments: Fins als 18 mesos, explorar i descobrir els efectessonors sense normes. A partir dels 18 mesos aprendre la tcnicaadequada i les normes. 52. Instruments de percussi 53. Els instruments i lorquestra La famlia de corda Instruments de corda fregada: viol, viola,violoncel i contrabaix. Instruments de corda puntejada: la guitarra ilarpa. Instruments de corda percudida: el piano Alguns daquests instruments s ms diflcil que es trobin a laulade msica, de manera que haurem de cercar recursos amb qupuguin treballar. 54. La famlia de corda 55. Els instruments i lorquestraLa famlia de vent Est composta per tots els instruments que es toquenbufant. Es poden classificar en: Vent metall: trompeta, tromba, tromb de vares i tuba. Vent fusta: flauta. Obo, clarinet i fagot. En educai infantil disposem dinstruments de vent dejoguina. Amb ells safavoreixen el desenvolupament delactivitat muscular i lestmul de la respiraciadequada. A partir dels 18 mesos, es pot comenar a introduiraquest tipus de material. 56. Els instruments i lorquestraLa famlia de vent 57. Activitats amb instruments Apropament dels infants als instruments Primer any: Deixar a labast dels insfants instruments oobjectes sonors per tal que sinteressin per ells iexperimientin. Objectiu: jugar i trobar plaer en els sons quelinfant executa: Organitzar els instruments a laula. Vetllar per la seguretat dels infants. Interpretar perqu limitin i sexpressin lliurement. 58. Activitats amb instruments Apropament dels infants als instruments Als 18 mesos: Introduir els instruments de percussi: campanes,cascavells i maraques. Donar pautes i normes sobre com tocar-los. Diseenyar activitats per treballar amb ells. 59. Activitats amb instrumentsActivitats i jocs a partir dels 2 anys 2 anys: Formar petits grups instrumentals Interpretar contes amb instruments de percussi. Tocar determinades marxes de manerasobreposada. Joc dendevinar els instruments 60. Activitats amb instrumentsActivitats i jocs a partir dels 3 anys 3 anys: Crear canons interpretant diferents instruments irealitzant petits conjunts instrumentals. 61. Activitats amb instrumentsEls instruments en els poemes i contes musicals Els poemes i contes musicals sn una maneradintroduir instruments musicals. Sonoritat dels instruments, ambientarescenes, comportaments o situacions. Repartiment de personatges associats a uninstrument que linfant tocar quan licorrespongui. 62. Leducaci vocal Evoluci vocal del nad La veu s el primer instrument de produccide sons. Estimular i desenvolupar la part vocal sertasca de leducador/a i de tots els membres dela famlia. 63. Leducaci vocal Evoluci vocal del nad Evoluci de les capacitats del nen/a: Primers mesos: es comunica a travs de sons consonntics. Dels 4-6 mesos; juga a explorar la seva veu i produeixen una srie de sons fins aconseguir les primeres paraules. A partir de lany: s conscient de les paraules que articula la persona adulta quan canta i sesforar per acabar les frases. A partr dels 2 anys: tots els nens i nenes han de poder cantar. 64. Leducaci vocal La can infantil La can infantil s un vehicle de comunicacii expressi que: Estimula la memria i latenci. Provoca canvis en lestat emocional de linfant. Comporta un aspecte ldic i de socialitzaci. 65. Leducaci vocal La can infantil A partir de les canons es poden treballar: Diferents aspectes cognitius i emocionals. Diferents aspectes del currculum: Llenguatge. Llenguatge matemtic. Entorn natural i social. 66. Leducaci vocalCuna i educaci de la veu s bsic tenir cura de la veu i ensenyar als infants, desde petits, a utilitzar-la correctament. La veu de leducador/a ser un model a seguir perlinfant: Parlar en una tessitura correcta, sense cridar. Respectar els ambients se silenci. Educar-los perqu sescoltin entre elss i no parlin tots alhora. El crit i la veu crispada sn els principals enemics del cant. La veu ha de ser natural, clida i compatible amb una actitud somrient i relaxada. 67. Leducaci vocalTcniques vocals en educaci infantil Exercicis de posici corporal. Exercicis de buf Exercicis daspiraci. Exercicis de retenci de laire. Crear histries: Exercicisdexpiraci. Exercicis de ressonncia: Activitats on Exercicis de consonants.apareguins Exercicis de vocalsaquests Exercicis darticulaci:exercicis Exercicis de llengua. Exercicis de llavis. Exercicis de manidbula. 68. Leducaci vocal Activitats amb canons Aspectes previs: Ha de dominar la cano de memria i no dubtarde la seva interpretaci. Triar canons adequades a ledat dels infants. 69. Leducaci vocalActivitats amb canons Passos per ensenyar una can: Explicar la histria de la can Cantar la can sencera, afavorint un clima desilenci. Ajudar-se de gestos per reforar el text. Ensenyar la can per frases breus i repetir dues otres vegades cada frase Enllaar les frases que es van aprenent amb lesanteriors. 70. Leducaci vocalActivitats amb canons Un altre mtode: cantar la can interiorment,articulant en silenci cada una de les sllabes. A partir dels 3 anys, podr introduir-se el gestde direcci. 71. Leducaci vocal Repertori de canons En els primers 18 mesos predominaran lescanons de falda i les tradicionals s interessant crear un canoner que recullitotes les canons tradicionals infantils prpiesde cada zona. Crea un rac de msica amb el seu canoner iaudicions. 72. Leducaci vocal Tipus de canons Canons amb contingut onomatopeic o amb sllabesrepetitives. Canons que parlen danimals Canons que parlen de les parts del cos Canons que parlin de la seva famlia, el seu nom o quecontinguin una petita histria. Canons per comenar o finalitzar una determinada activitat Canons poden ser diferents a conceptes com lletres, colors,nmeros. Utilitzaci de titelles de pal que representen el centre dintersde les canons. Canons que tracten de professions o estacions de lany, o bestan relacionades amb cada festa tradicional del calendari.