Una nova Administraci pblica per a un nou estat dEuropa

  • Published on
    24-Feb-2016

  • View
    25

  • Download
    0

DESCRIPTION

Una nova Administraci pblica per a un nou estat dEuropa. (Versi: 6/3/13). Per qu un Estat propi ? / 1. Instruments per garantir el desenvolupament econmic i la cohesi social Disposici dels recursos propis: superaci del dficit fiscal crnic Localitzaci de llocs de treball - PowerPoint PPT Presentation

Transcript

Una administraci pblica per a un nou estat d'Europa

Una nova Administraci pblica per a un nou estat dEuropa

(Versi: 6/3/13)

1Per qu un Estat propi? / 1Instruments per garantir el desenvolupament econmic i la cohesi socialDisposici dels recursos propis: superaci del dficit fiscal crnicLocalitzaci de llocs de treballPossible millora en eficinciaReducci de despesa en les estructures dEstat (eliminaci de duplicitats ministerios-departaments)2 argumentari? Construir-lo. estructures dEstat? Apuntar-les. transici? Posar un exemple.

Per qu un Estat propi? / 2Possibilitat de reorganitzar administracionsTitularitat, gesti i inversi en infraestructures: desplegament del potencial dels ports, aeroports,...Plena decisi sobre poltiques pbliques: sistemes educatius, aplicaci de normatives comunitries, poltiques socials, etcAugments salarials dacord amb lIPC real; no diferencial Catalunya Espanya3 argumentari? Construir-lo. estructures dEstat? Apuntar-les. transici? Posar un exemple.

Les nostres administracions avui / 1

4Univers:(A) = Ens Parlamentaris i organismes independentsInclou el personal estructural actiu en la data referenciada del Parlament de Catalunya, l'Agncia Catalana de Protecci de Dades, el Consell Audiovisual de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutries, el Consell de Treball, Econmic i Social de Catalunya, l'Oficina Antifrau de Catalunya, el Sndic de Greuges i la Sindicatura de Comptes.(B) = Generalitat de Catalunya1. Administraci: inclou el personal estructural actiu dels departaments el mes de desembre del 2010.2. Sector pblic: inclou la mateixa tipologia de personal i 1 de gener de 2011 dels organismes autnoms administratius, comercials, industrials o financers, les entitats de dret pblic que sotmeten la seva activitat a l'ordenament jurdic privat, les societats mercantils, consorcis i fundacions inclosos en la Llei de pressupostos, l'Agncia Tributria de Catalunya, l'Institut Catal d'Assistncia i Serveis Socials, la Comissi Jurdica Assessora i el Servei Catal de la Salut.(C) = Administraci local1. Administraci: inclou el personal estructural actiu en la data referenciada dels ajuntaments, els consells comarcals, les diputacions, les entitats municipals descentralitzades, les mancomunitats i les entitats metropolitanes.2. Sector pblic: inclou la mateixa tipologia de personal i data dels organismes, els ens pblics i les empreses pbliques adscrits o vinculats.(D) = Universitats pbliques de CatalunyaInclou el personal de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autnoma de Barcelona, la Universitat Politcnica de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida i la Universitat Rovira i Virgili. No s'inclou la Universitat Oberta de Catalunya.(E) = Institucions de l'Estat a Catalunya1. Administraci: inclou el personal a desembre del 2010 o gener de 2011 que treballa a Catalunya en els ministeris, forces i cossos de seguretat de l'Estat, forces armades, carreres judicial i fiscal, Agncia Estatal d'Administraci Tributria i Entitat Pblica Empresarial Loteries i Apostes de l'Estat.2. Sector pblic: inclou el personal que pot prestar serveis a Catalunya en les agncies segents: Agncia Estatal d'Avaluaci de les Poltiques Pbliques i la Qualitat dels Serveis, Agncia Estatal del Butllet Oficial de l'Estat, Agncia Espanyola de Cooperaci Internacional per al Desenvolupament, Agncia Estatal del Consell Superior d'Investigacions Cientfiques, Agncia Estatal Antidopatge, Agncia Estatal de Meteorologia i Agncia Estatal de Seguretat Aria, i personal que presta serveis a Catalunya de les entitats pbliques empresarials i dels organismes pblicsamb rgim especfic segents: Administrador d'Infraestructures Ferroviries (ADIF), Aeroports Espanyols i Navegaci Aria (AENA), Agncia Espanyola de Protecci de Dades, Centre per al Desenvolupament Tecnolgic i Industrial (CDTI), Comissi del Mercat de les Telecomunicacions (C.M.T.), Comissi Nacional de la Competncia, Comissi Nacional d'Energia (C.N.E.), Comissi Nacional del Mercat de Valors (C.N.M.V.), Comissi Nacional del Sector Postal, Consell de Seguretat Nacional, Consell Econmic i Social, Consorci de Compensaci d'Assegurances (C.C.S.), Entitat Pblica Empresarial Red.es (Red.es), Fbrica Nacional de Moneda i Timbre - Reial Casa de la Moneda (FNMT-RCM), Ferrocarrils de Via Estreta (FEVE), Gerncia de Construcci del Sector Naval, Institut Cervantes, Institut de Crdit Oficial (ICO), Institut Espanyol de Comer Exterior (ICEX), Institut per a la Diversificaci i Estalvi d'Energia (IDAE), Renfe-Operadora, Societat de Salvament i Seguretat Martima (SASEMAR), Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) i Societat Estatal de Promoci. Font de les dades:Espai d'anlisi de l'ocupaci pblica (dades de 2010): http://www.gencat.cat/governacio-ap/funciopublica/analisiButllet Estadstic del Registre Central de Personal (gener de 2011): http://www.seap.minhap.gob.es/es/servicios/empleo_publico/boletin/historico_boletin.htmlDesembre de 2012 (JRM)Les nostres administracions avui / 2

5Univers:(A) = Ens parlamentaris i organismes independents(B) = Generalitat de Catalunya(C) = Administraci local(D) = Universitats pbliques de Catalunya(E) = Administraci de l'Estat* Les dades de l'Administraci de l'Estat no inclouen els alts crrecs ni el personal que presta serveis en els rgans constitucionals i en el Consell dEstat.Font de les dades:Espai d'anlisi de l'ocupaci pblica (dades de 2010): http://www.gencat.cat/governacio-ap/funciopublica/analisiButllet Estadstic del Registre Central de Personal (gener de 2011): http://www.seap.minhap.gob.es/es/servicios/empleo_publico/boletin/historico_boletin.htmlDesembre de 2012 (JRM)Les nostres administracions avui / 3

6Univers:(A) = Ens parlamentaris i organismes independents(B) = Generalitat de Catalunya(C) = Administraci local(D) = Universitats pbliques de Catalunya(E) = Administraci de l'Estat1. Administraci de Justcia = en la columna (E) hi consten els secretaris judicials i els fiscals que formen part del personal al servei de l'Administraci de la justcia i de la carrera fiscal de l'AGE que treballa a Catalunya, com tamb els jutges i magistrats que formen part del Poder Judicial i treballen a Catalunya.4. Seguretat = inclou la policia de la Generalitat- Mossos d'esquadra, les policies locals i els cossos i forces de seguretat de l'Estat a Catalunya (policia nacional i gurdia civil).Font de les dades:Espai d'anlisi de l'ocupaci pblica (dades de 2010): http://www.gencat.cat/governacio-ap/funciopublica/analisiButllet Estadstic del Registre Central de Personal (gener 2011): http://www.seap.minhap.gob.es/es/servicios/empleo_publico/boletin/historico_boletin.htmlJRM - desembre de 2012

Les nostres administracions avui / 4

7Font de les dades:PIB: Institut Nacional dEstadstica (INE), primera estimaci ( http://www.ine.es/prensa/np695.pdf)Poblaci: INE, dades referides a gener de 201(1h.ttp://www.ine.es/)Poblaci activa: INE, enquesta de poblaci activa (EPA - activos 2011). (http://www.ine.es/)Ocupaci pblica: Butllet Estadstic del Registre Central de Personal (gener 2011) Ministeri dHisenda i Administracions Pbliques. (http://www.seap.minhap.gob.es/es/servicios/empleo_publico/boletin/historico_boletin.html )(1) Abasta l'ocupaci pblica de l'Administraci de l'Estat, l'Administraci local i l'Administraci autonmica de cada territori, i no s'inclouen les destinacions a lestranger (9.942)Desembre de 2012 (JRM)

Simplificaci territorial i administrativa9LAdministraci pblica ser millor?Dentrada lAdministraci autonmica i la local, avui funcionen

Tanmateix, ser una oportunitat de millorar. Quan es crea una cosa nova es pot fer b o es poden arrossegar els vicis antics

Hi ha moltes propostes de millora, entre elles el Llibre blanc de la funci pblica (2005), amb 88 recomanacions ben argumentades de racionalitzaci i eficincia, malgrat que s clarament autonomista

Dependr molt de la poltica del nou estat. La ideologia pot fer que leficincia sentengui de formes molt diferents...

Es pot fer una gesti pblica amb parmetres deficincia o es poden oferir uns serveis pblics burocratitzats i poc eficientsQu cal per a una Administraci pblica millor? /1Impulsar els processos de simplificaci administrativa per facilitar les gestions al conjunt dusuaris i interlocutors dels serveis pblic

Establir mecanismes per al rendiment de comptes, avaluaci i responsabilitzaci del conjunt dempleats pblics

Delimitar amb claredat la frontera entre les tasques dels crrecs poltics, els directius i els empleats pblics i despolititzar les administracions reguladores i independents.

Regular la funci directiva professional amb accs per mrits i no per adscripci poltica (Caldria limitar els crrecs poltics i les quotes de crrecs de confiana)Qu cal per a una Administraci Pblica millor?/2Adoptar una cultura organitzativa adient

No ser funcionaris i s Servidors Pblics

Que no sigui una ganga i s un Honor, una obligaci i un comproms amb la societat

Una Administraci pblica compromesa amb el nou Estat i amb la societat a la qual ha de servir

Adoptar la cultura de lavaluaci i del rendiment de comptesQu cal per a una Administraci Pblica millor? /3Creaci i posada en marxa del conjunt destructures que ens permetin desenvolupar-nos com a Estat, com ara:

Banc Centralla Comissi Nacional del Mercat de Valorsla Comissi Nacional del Mercat de TelecomunicacionslAutoritat de Defensa de la CompetncialAdministrador dInfraestructures FerrovirieslAgncia Nacional dInfraestructures ArieslAgncia del MedicamentlAgncia de Seguretat Alimentria i NutricilEntitat Nacional dAcreditaciAgncia tributria

Ja tenim embrions de gaireb totes aquestes estructures

Canvi de model: prioritats dEspanya /1

1- En tren des Madrid a les 47 capitals de provncia en 3 hores

A- Cost de la inversi =100.000 M (4 pressupostos de la Generalitat). (Noms passatgers). B- La lnia ms rendible Madrid-Barcelona t 1/5 part de l'ocupaci ParsLi. Ha caigut el transport de mercaderies per ferrocarril un 32% (cada dia 20.000 camions travessen els Pirineus contra 400 vagons.

2- Mantenir una gran estructura dEstat

A- Ministeris, i altres estructures dEstat (aprox. = abans descentralitzar) B- Ambaixades (129)- Imatge de gran pas (785 M) Ambaixades catalanes = 5, cost = 11,6 M C- Exrcit poders: 30.000 M en compres d'armament 5.786 M, pressupost 2013

14

15Canvi de model: prioritats dEspanya /2

3- 17 CCAA, a ms de lestructura central, cadascuna amb Govern, parlament, conselleries, empreses pbliques, organismes autnoms, etc.

4- Una gran capital

A- La inversi a Madrid durant 1986-1992 va ser major que la de Barcelona que preparava els Jocs Olmpics de BarcelonaB- Ocupaci pblicaC- L'aeroport intercontinental nic: Inversi a la T4 = 6.200 M . inv. T1= 1.200 M. Pocs pasos tenen un model centralitzatD- Poder financer i seu de multinacionalsE- Xarxa de metro i rodalies= 65 Km de noves vies de rodalies des de 1982

Canvi de model: prioritats dEspanya /3

5- Una suposat equilibri territorial per a la resta

A- Corredor central ferroviariB- Autovies de franc, per algunes de peatge C- Repartiment territorial de les subvencions: l'any 2009 CAT va rebre el 1,69% de les subvencions a indstria i serveisD- Aeroports sense avions E- Subsidis

Canvi de model: prioritats de Catalunya /1

URGENT: Necessitat de poder fer poltica d'ocupaci, social, fiscal, d'infrastructures, d'educaci, de recerca, de promoci exterior, etc.

1- Creaci de llocs de treball

A- Atur juvenil: 50%B- Poltica industrial i serveis: es van perdre 9.500 empreses entre 1999 i 2009C- Exportaci: 53% Mn / 47% Espanya = 55.000 M

2- Poltica social i pensions

A- Lluita contra la pobresa i l'exclusi: 22% dels adults i 28% dels nens catalans sota el llindar de la pobresaB- Augmentar les pensions baixes

Canvi de model: prioritats de Catalunya /2

3- Inversions en infraestructures

A- Corredor ferroviari mediterrani amb connexi ports i centres producciB- Infraestructures porturies: 47 ports. El lideratge efectiu dels ports de Barcelona i de Tarragona entre els ports del MediterraniC- Rodalies: dficit dinversi= 5.000 M, 12 km de noves vies des de 1982D- Aeroport connectat al mn: es perden 900.000 passatgers transatlntics a l'anyE- Desdoblament de la N-II. Hi ha 8,9 km fatdics entre Tordera i Maanet per val 22,7 M (massa car per a Fomento )

Conclusions /1

La independncia crearia molts llocs de treball al sector industrial i als serveis

A qui ms beneficiaria la independncia seria a les classes mitjanes i populars de Catalunya

La independncia s el futur dels nostres fills. Si no fem es serem responsables que siguin una generaci perduda

Qui diu que la independncia no s possible s que no creu en la democrcia

Conclusions /2

Espanya pot funcionar molt b sense Catalunya per s'haur d'aprimar

Qui tingui por de la independncia s que no s'ha parat mai a pensar quin futur ens espera si no la tenim

Les decisions que ens afecten es prendran aqu i serem responsables dels errors i dels encerts. Tenim una nova oportunitat per fer-ho b

A nosaltres que pagarem no ens deixaran entrar al Club uns que no tan sols no paguen sin que cobren? Qui s'ho pot creure?

Si nosaltres volem, podem!

El que importa no s la mida de lEstat, sin la seva eficincia