Treball de Recerca Complert

  • Published on
    17-Nov-2014

  • View
    124

  • Download
    14

DESCRIPTION

Treball del Jordi Burch (2005) sobre caixes niu a Banyoles

Transcript

Seguiment i experimentaci amb caixes niuAnellant Mallerenga Carbonera (Parus major)Mallerenga Carbonera (Parus major)Autor: Jordi Burch 2on Batxillerat B Tutora: Pilar Grau Data: 30 01 061ndexPgines1 Introducci .......................................................................................................... 4 2 Origen dels ocells ................................................................................................ 5 3 Tipus de caixes niu .............................................................................................. 8 4 Procs delaboraci de les caixes niu .................................................................. 12 5 Procs delaboraci del pal ................................................................................. 15 6 Utilitat de les caixes niu ...................................................................................... 18 7 Per qu es posen les caixes niu ? ......................................................................... 19 8 Localitzaci ......................................................................................................... 20 9 Ocells que habiten a les caixes niu ...................................................................... 22 10 Anellament ........................................................................................................ 28 10.1 En qu consisteix lanellament ........................................................... 29 10.2 Qu sha de fer quan es troba un ocell anellat ? ................................. 34 11 Dades de cada caixa niu .................................................................................... 36 11.1 Seguiment de les caixes niu ................................................................ 37 11.2 Experimentaci de les caixes niu ....................................................... 68 12 Grfics ............................................................................................................... 77 12.1 Resultats dous i polls en cada caixa niu (Grfic 1) ........................... 78 12.2 Resultats dous i polls en cada posta (Grfic 2) ................................. 79 12.3 Resultats anuals de les caixes niu (Primeres postes) (Grfic 3) ......... 80 12.4 Resultats dous totals de les caixes niu (2005) (Grfic 4) .................. 81 12.5 Resultats dels polls totals de les caixes niu (2005) (Grfic 5) ............ 81 12.6 Resultats de les caixes niu (2005) (Grfic 6) ...................................... 82 12.7 Material utilitzat per fer niu (Grfic 7) ............................................... 82 12.8 Alada de les caixes niu (Grfic 8) ..................................................... 83 12.9 Arbres de les caixes niu (Grfic 9) ..................................................... 83 13 Conclusions per grfics ..................................................................................... 84 13.1 Interpretaci grfic 1 .......................................................................... 85 13.2 - Interpretaci grfic 2 ........................................................................... 86 13.3 - Interpretaci grfic 3 ........................................................................... 87 13.4 - Interpretaci grfic 4 i 5 ...................................................................... 88 13.5 - Interpretaci grfic 6 ........................................................................... 89 13.6 - Interpretaci grfic 7 ........................................................................... 90 213.7 - Interpretaci grfic 8 ........................................................................... 91 13.8 - Interpretaci grfic 9 ........................................................................... 92 14 Final de Treball .................................................................................................. 93 15 Bibliografia ........................................................................................................ 95 16 CD anellament a lilla de Fares .......................................................................... 9631 IntroducciRecordo molt b el dia que vam haver de presentar les propostes per el treball de recerca, no tenia molt clar quins temes posar-hi, sabia que volia fer alguna cosa relacionada amb el mn dels ocells, perqu magrada molt, em motiva i creia que era molt important alhora de fer el treball. Vaig posar unes propostes sense estar massa convenut del que havia presentat. Un tema tractava sobre - Els ocells cantors del Pla de lEstany i volia estudiar les espcies ms representatives i seguir els passos per entrar en una associaci docells cantors. Laltre tema era - La Taxidrmia, la dissecci dun ocell o qualsevol altre animal. Fins que vaig parlar amb la professora que mha tutoritzat, i em va proposar una idea molt engrescadora: les caixes niu. Sadeia perfectament als meus allicients i a les meves necessitats dexperimentaci. I vaig posar-li de ttol: - Seguiment de les caixes niu. En principi el treball, noms havia de ser un seguiment, per tenia ganes de provar coses noves, investigar i ja que totes les caixes niu eren iguals, vaig decidir fer-ne de diferents mides i observar els seus resultats. Per aix vaig haver de canviar el ttol anomenant-lo aix: - Seguiment i experimentaci amb caixes niu. En aquest treball explico com he construt les caixes niu, les mesures preventives per evitar la depredaci dels ous, el seguiment de les postes i en qu consisteix lanellament. Finalment realitzo grfics, comento resultats i intento treuren conclusions.42 Origen dels ocellsLhivern passat vaig anar a un curs dornitologia, organitzat per Limnos, i a la primera classe terica ens van explicar dorigen dels ocells, les seves principals caracterstiques, i ja que el treball est basat en els ocells he trobat adient recordar alguns conceptes bsics daquest mn tan divers. Els ocells sn un dels grans grups danimals vertebrats, amb unes caracterstiques i especialitzacions bsiques molt evolucionades com sn loviparisme (ponen ous per reproduir-se), unes extremitats anteriors convertides en ales i la presencia de plomes, revestint el seu cos. Els ocells des de temps antics han cridat latenci per la seva gran diversitat morfolgica, la diversitat de mides, de coloracions, adaptacions, costums i comportaments. Sn un dels grups vertebrats ms abundants i fcils dobservar i aix els fa immensament atractius per lhome. Els ocells han colonitzat hbitats molt diversos i els podem trobar a qualsevol lloc del planeta.(figura 1) Primer fssil trobat del pas de rptil a au.Aquesta gran diversitat anatmica i morfolgica va fer que durant molt de temps levoluci i procedncia evolutiva dels ocells dins els grans grups del regne animal fos 5desconeguda o confusa. No va ser fins al 1861 quan es va trobar un fssil docell primitiu amb uns carcters molt similars als rptils, el fssil dara fa uns 150 milions danys, era la prova que feia falta per relacionar els rptils i els ocells. (fig. 1 i 2). De fet els ocells mantenen actualment encara algunes caracterstiques que comparteixen amb els rptils, com sn: Presncia descames a les potes. Oviparisme Presencia de membrana nictitant, mbil sota les parpelles, que facilita la neteja dels ulls.(figura 2) Evoluci: extremitats anteriors convertides en ales i reducci i fusi dels ossos de la cua.Levoluci, per ha anat canviant gradualment certes caracterstiques dels ocells que els han fet especials i diferents als rptils, algunes daquestes transformacions morfolgiques sn: Homeotrmia: mantenen la temperatura entre 40C i 44C (la temperatura no varia amb la del medi). Tenen el cos recobert de plomes. Les extremitats anteriors es transformen en ales. Es pateix un procs de verticalitzaci, i sassoleix la posici bpeda. Augmenta la capacitat cranial. Engrandiment de les rbites oculars. Reducci de la mida de les mandbules i prdua de les dents.6-Augment de la superfcie de lestrnum, per adequar-se a la forma de vol. Reducci i fusi dels ossos de la cua.A ms a ms els ocells van adoptar comportaments i estratgies diverses per tal de colonitzar el medi aeri. Alguns daquests comportaments sn laugment de les relacions socials, amb lestabliment de colnies, la formaci de parelles, les conductes de reproducci i un major nivell dorganitzaci i comunicaci entre els individus duna mateixa espcie. Els ocells han aconseguit amb aquestes adaptacions assolir tres conceptes bsics per poder volar: Potncia Lleugeresa Perfil aerodinmic.De tot aix s important que ens quedem amb la idea que els ocells sn uns vertebrats tetrpodes, amb extremitats modificades en ales, amb posici bpeda, ovpars, homeoterms, coberts de plomes i amb un metabolisme elevat, combinat amb un encfal desenvolupat que els hi permet coordinar activitats complexes com ara el vol o lalimentaci. Es calcula que existeixen al mn unes 9.700 espcies diferents docells i ms de 10.000 milions dexemplars que poblen tots els ambients del planeta.nica espcie dissecada on es pot observar el pas de rptil a au.73 Tipus de caixes niuEl tipus de caixa varia en funci de locell, cada espcie t unes mides i un forat determinat. El que no varia s el material, majoritriament es fa servir fusta. La caixa ms utilitzada i tamb la ms efectiva s la de dimensions ms petita 28X12 cm i de forat de dimetre 3 cm, habitada per Mallerenga Carbonera, Mallerenga Blava i Pardal Xarrec.Caixa niu del seguiment.Tamb shan construt caixes per mamfers, nicament com a refugi per les Rates-pinyades, la principal diferencia amb les altres caixes, s que el forat es troba a la base de la caixa i les Rates-pinyades dormen penjades al sostre.Caixa niu per Rates-pinyades8Destacar tamb una de les caixes ms grans, de 50X20 cm i de forat de dimetre 8 cm, habitables pel Xot.Caixa niu amb Xot.Un altre tipus de caixa niu serien les dobertura frontal, habitades pel Pit roig.Caixa niu amb obertura frontal de 12X12 cm.9El que no varia en cada caixa, deixant de banda les mides i el forat de dimetre, s la pea protectora que porten les caixes niu al seu interior, amb la finalitat devitar la depredaci dels polls, ja que si un depredador posa la pota dins el forat i intenta arribar als polls per estirar-los, la pea protectora ho impedeix, per si aquesta no hi fos, el depredador podria endur-se els polls amb molta facilitat. Aquesta pea s molt semblant a la base de la caixa, amb les niques diferencies que s uns 5 cm ms curta (per la part del darrere) i es clava uns 2 cm per sota el forat dentrada.Pea protectora.En aquest treball he utilitzat 30 caixes de 28X12 cm i de forat de dimetre 3 cm, una de 50X20 cm i de forat de dimetre 8cm, dues de 40X16 cm i de forat de dimetre 65 cm, dues de 38X17 cm i de forat de dimetre 5cm, dues de 25X15 cm amb obertura de 2X10 cm i dues de 25X15 cm amb obertura de 12X12 cm. En la fotografia segent, es poden observar els diferents tipus de caixes niu, esmentades anteriorment amb les seves mides i respectives alades.10Caixes niu per lexperimentaci.114 Procs delaboraci duna caixa niuVaig decidir experimentar amb caixes nius de diferents mides, amb la finalitat dobservar noves espcies, perqu les caixes que hi havia eren totes iguals. Aquests sn els materials emprats, les eines utilitzades i el procs delaboraci que vaig seguir.Material utilitzat per fer les caixes:2 palets (fusta) Claus FilferroEines:Martell Trepant Broca de 1 Corona de broca (pel forat dentrada) Paper de vidreProcediment:1- Clavar dos laterals a la pea corresponent a la base.122- Clavar la pea protectora interior de manera que quedi ben alineada amb la pea de la base per un costat de la caixa.3- Clavar la pea frontal que porta el forat en la part superior, per sobre de la pea protectora.4- Collocar els dos laterals de laltre costat de la caixa. Clavar-los a la pea de la base i al protector interior.5- Fer els forats per clavar els claus que serviran de bisagra de la porta i al mateix temps realitzar els forats per els que passar el filferro que aguantar la caixa per les parets laterals (amb trepant). 6- Collocar la porta basculant clavant dos claus llargs, aquests claus han de passar pels orificis prviament fets amb el trepant.137- Clavar el sostre de forma que sobresurti un mnim de 4-5cm per la part frontal de la caixa. 8- Collocar el filferro que aguantar la caixa introduint els extrems pels forats laterals i doblant per la part interior de la caixa.9- Collocar el ganxo que permetr penjar la caixa en la branca de larbre de manera segura.145 Procs delaboraci del palUn dels estris essencials per fer el seguiment de les caixes s el pal per poder despenjar-les, s important abans de baixar-les memoritzar la branca i lorientaci del forat per tal de tornar-la a penjar al mateix lloc i que locell no shi trobi desubicat, vaig decidir construir un pal perqu amb en Carles i lescola de natura noms nhi havia un, a ms a ms pesava molt i era de molt mal portar amb la moto.Material:maleta.Roba vella de llenol, vareta de ferro una mica gruixuda, un parell detelescopis descombra, dos cargols amb les seves femelles, cola i una corretja vella deMaterial.Eines: Trepant, broca de 6, serra de tallar ferro, fil i agulla.Eines.15Procediment:Primer de tot agafem els dos pals descombra i els unim fent un forat que travessi el tub, amb la broca de 6 i el trepant, desprs farem passar el cargol i el collarem(fort) amb la seva femella. Repetirem aquest procediment ms amunt, aconseguint donar ms estabilitat un cop el pal estigui estirat, aquest segon cargol s suficient amb que la femella hagi entrat, sense apretar-lo, ja que sovint shaur de treure i posar perqu el pal no sigui tan llarg.Afegit.Seguidament donarem forma de V a la vareta de ferro per poder-la entrar entre la branca de larbre i el ganxo de la caixa niu i aix despenjar la caixa.Vareta en forma de V.16Per acabar amb la roba de llenol i el fil i lagulla farem una funda per poder guardar i portar els pals duna manera ms cmode, afegint-thi tamb la corretja.Funda.I ja tenim el pal apunt per penjar i despenjar caixes niu!Pal acabat.176 Utilitat de les caixes niuLa construcci de nius artificials per lhome, es fa amb la finalitat de facilitar la reproducci de les aus. En temps passats la gent sanimava a construir nius amb materials ja utilitzats per atreure els ocells en els parcs i jardins. Dins de les caixes niu molts ocells estaven ms protegits que en les cavitats naturals, destacant que durant els hiverns molt freds, les aus poden dormir dins les caixes, i salvar-se duna mortalitat molt elevada. La facilitat per controlar els nius i tenir accs a la posta, va encuriosir a molts ornitlegs a comenar lestudi de les espcies ms comunes que nidificaven dins les caixes, especialment la Mallerenga Carbonera i la Mallerenga Blava. El fet daugmentar la poblaci daquestes aus insectvores a travs de la collocaci de les caixes fa que existeixi una pressi sobre les poblacions dinsectes. Les primeres caixes niu construdes amb material reciclat:Caixes niu a partir de material reciclat.187 Per qu es posen les caixes niu?La finalitat de les caixes niu s facilitar de la millor manera, un lloc on els ocells es puguin reproduir i dur a terme tots els passos que aix comporta. El bosc que envolta lEstany de Banyoles s un bosc que ha crescut molt rpidament, aquesta crescuda sha vist facilitada pels terrenys que envolten lestany, ja que antigament eren conreus, la vegetaci ha colonitzat molt fcilment i lha convertit en un bosc jove, aix fa que no hi hagin gaires arbres vells i per tant faltin forats que alguns ocells necessiten per reproduir-se. Alguns dels arbres vells, a sobre son retirats per lAjuntament, volent evitar els riscos que hi puguin haver, sobretot per la gent que diriament hi circula. El que sintenta amb les caixes niu s augmentar el nombre de forats, que alguns ocells fan servir per fer el niu, i per tant augmentar la poblaci dalgunes espcies que es veurien obligades a anar-sen per la manca daquests.Penjant caixa niu.Destacar la importncia que tenen les caixes a nivell cientfic per controlar i estudiar els tipus docells que hi ha en diverses zones i en quines quantitats, tamb la importncia per la facilitat danellar els polls. En resum, les caixes niu afavoreixen la cria de les aus en zones forestals amb dficit de cavitats naturals en arbres de bona qualitat.198 LocalitzaciEl lloc on generalment es situen les caixes niu s a dalt dun arbre. La caixa ha de quedar ben fixada perqu no caigui ni es mogui durant el temps que estigui penjada. Ha destar a un lloc adequat per lespcie que va destinada. La majoria de les caixes es troben penjades entre 2 i 4 metres dalada. Per evitar la depredaci a les caixes, siguin gats, rates, guineus, etc. sha de procurar penjar la caixa allunyada del tronc principal i no enganxada a ell (a vegades difcil daconseguir). I per ltim vigilar linclinaci de la caixa per evitar lentrada daigua de la pluja pel forat dentrada. Aquests serien els aspectes ms bsics i essencials tot i que en aquesta tasca la intuci juga un paper molt important.Com penjar una caixa niu correctament.A continuaci, he adjuntat el mapa on estan penjades les caixes niu del voltant de lestany de Banyoles. 20Estany de Banyoles amb caixes niu.219 Ocells que habiten a les caixes niuEls ocells que podem trobar amb ms freqncia a les caixes niu poden ser tres:Mallerenga Blava(Parus caeruleus)Identificaci: 11 cm. Parts superiors verd-blaves, la nica franja alar blanca i les partsinferiors grogues, sovint es pot confondre amb la Mallerenga Carbonera per es distingeix clarament pel seu menor tamany, la cara blanca i una fina lnia ocular negra, i un petit barber negre, la cua completament blava.Hbitat: s un ocell molt adaptat a diferents ecosistemes, es pot veure en parcs,jardins, horts i boscs de tota classe. A lhivern es reparteix ms ocupant zones de matolls baixos.Alimentaci: A part dels insectes que sn la base de la seva alimentaci a laprimavera i a lestiu, a lhivern consumeix a ms a ms algunes llavors i fruits.A la menjadora: s un ocell molt freqent a la menjadora, li agraden els cacauets, lespipes, els aglans i tot tipus de llavors.Reproducci: A partir dels primers dAbril les parelles comencen a buscar un foratadequat on installar el seu niu. La femella pon de 8-12 ous que incuba durant 12-14 dies. Els pollets abandonaran el niu als 17-20 dies.Distribuci: Europea. En tot Espanya. A lhivern rebem emigrants europeus.Migrador parcial en el Nord de la seva rea geogrfica.Cant: Fa un agut tsi-tsi, seguit de un llarg triii. Reclam variat, tsi-tsi-tsi-tsit, etc. I unaspre i enfadat chu-r-r.22Foto:Mallerenga Blava (Parus caeruleus)Mallerenga Carbonera(Parus major) 23Identificaci: 14,5 cm. s el prid com de ms tamany, comparteix les parts inferiorsgrogues amb la Mallerenga Blava per es distingeix immediatament pel seu major tamany, cap negre amb celles triangulars blanques, barber negre, que sexten fins el centre del cos i costats de la cua de blanc brillant.Hbitat: La Mallerenga Carbonera ms habitual, sobretot en ambients prxims alhome, poblant parcs, jardins, horts i boscs mixtes.Alimentaci: Insectes, aranyes a la primavera-estiu. A la tardor a ms a ms llavors ifruits. A els pollets els alimenten principalment dorugues, estudis han calculat que unes 500 els primers dies i fins a 800 abans de que els pollets aixequin el vol.A la menjadora: s amb diferencia locell ms popular en totes les menjadores, es elprimer a arribar un cop installat i el que en mxim numero dexemplars la visita; fins al punt de crear un moment de conflicte entre ells i amb individus de diferent espcie. El seu aliment preferit son les pipes, que les recull per trencar-les a prop dall, les agafa amb les potes i amb el fort bec les pica fins trencar la clova i accedir a la llavor.Reproducci: Anida 2 cops lany. Construeix el niu en els forats dels arbres. Enprimer lloc recull bri de palla i fang, desprs folra el niu, en forma de copa profunda, amb pels, plomes i pollen. La femella pon tots els dies un ou rere laltre fins a un mnim de 8. El mascle no interv a la feina, noms per alimentar amb orugues a la femella. Al cap duns 13 dies neixen els pollets. Els pollets deixen el niu al cap de 16-21 dies, per normalment romanen alguns dies en les branques prximes.Distribuci: En la Pennsula Ibrica cria en casi tota ella, abundant en molts llocs. Ams a ms aus europees hivernen al nostre pas. Migrador parcial en el Nord de la seva rea geogrfica. Divagant a Islndia.24Cant: s lau que canta primer, desprs mateix de Nadal sel comena a sentir. El cantconsisteix en variacions de dos o tres sllabes, en un estrident i familiar tiichiu-tiichiutiichiu, ocasionalment imita altres aus. Reclams ms variats que en els altres prids per es distintiu el tsink, tsink semblant al Pins vulgar.Foto:Mallerenga Carbonera (Parus major)25Pardal Xarrec (Passer montanus)Identificaci: 14cm. El pardal ms petit i compacte, sexes molt semblants. Esdistingeix per la combinaci de marr xocolata intens, vistosa taca negre sobre les galtes de color blanc net i un collar blanc casi complert, barber negre.Hbitat: Sobretot en camps de cultius i rodalies. Alimentaci: Principalment llavors dherbes, algun gra i tamb insectes i larves. A la menjadora: No tan freqent com les mallerengues per tamb sel pot veure ambfora facilitat.Reproducci: Els dos sexes construeixen el niu dherbes seques, palla i diversosmaterials, folrat amb plomes, normalment en forats, i sin sota un sostre quan el niu es de semicircumferncia, sovint utilitza caixes niu per sense massa protagonisme. Pon normalment dabril a juliol, de 3 a 5 ous, blancs a vegades amb fortes taques marrons o vermelloses, a lincubaci hi intervenen tots dos i dura ms o menys uns 11 dies, els pollets alimentats per la parella deixen el niu als 13 dies.Distribuci: Europea, en tot Espanya. Migrador parcial, Ha criat a Feroe. Divagant enIslndia.Cant: De to ms agut que el com, un breu i metllic chic o chop, un repetit chiptchup i un rpid tiui-tuit-iuit. Inconfusible reclam de vol: tec, tec.26Foto:Pardal Xarrec (Passer montanus)Pardal com: diferncia evident en la galta dels dos exemplars (Passer domesticus)2710 AnellamentEl motiu principal de la construcci de les caixes niu s facilitar lestudi de les poblacions i anellament dels polls. L'anellament cientfic d'ocells s un mtode d'estudi basat en el marcatge individual de les aus. Qualsevol registre d'un ocell anellat, b a travs de la seva recaptura i posterior alliberament, b per la seva recuperaci final com a au morta, ens oferir una gran quantitat d'informaci sobre la seva biologia, especialment pel que fa als seus desplaaments. Traant les lnies de vol definides pels parells de dades anellament-recuperaci, s possible definir les rutes migratries de les diferents espcies d'ocells, aix com les seves rees de descans, oferint-nos aix una informaci molt valuosa per a la planificaci de sistemes integrats d'espais protegits per a les aus. Una altra informaci derivada de les recuperacions i controls inclou parmetres poblacionals (taxa de supervivncia, xit reproductor, etc...) que poden resultar essencials per entendre determinats canvis en les poblacions dels ocells. Ex: lany passat a la zona de Melianta es van trobar unes cigonyes electrocutades que venien dAlemanya. I tamb en una sortida danellament en Carles va anellar una Boscarla de canyar que ms tard es va capturar a Ucrana i va recrrer 1.973 Km en menys de 68 dies.Bos carla de canyar. Cigonya2810.1 En qu consisteix lAnellamentPer explicar en qu consisteix lanellament i els diferents passos que es duen a terme, vaig pensar que el millor seria desenvolupar una prctica, on seguirem lanellament dun Blauet. El primer pas per anar anellar ocells s la collocaci de les xarxes, en un lloc ptim on prviament sha anat a estassar. s important que la xarxa quedi ben tibada i que no faci vent perqu les bosses de la xarxa no quedin obertes.Desplegant la xarxa.29Carles Feo tibant la xarxa.Xarxa preparada.El segon pas s esperar, una horeta per anar a veure si hi ha caigut algun ocell, normalment es posen unes 10 xarxes repartides ms o menys en 1 Km2, per aconseguir anellar el mxim docells.Xarxa amb 5 ocells atrapats.El segent pas s obrir la bossa on ha caigut locell i treurel amb molta cura, primer les potes i desprs la resta del cos, un cop tret es posa en una bosseta de roba per portar-lo fins al lloc on se li posar lanella que lidentifiqui i se li prendran les dades.30Obrint la bossa de la xarxa i traient el Blauet.El tercer pas s un cop acabada la revisi de totes les xarxes, treure locell de la bosseta de roba per anellar-lo.Anellant el Blauet.El quart pas a seguir s prendre totes les mesures de locell, sexe, mida del bec, pes, numero de lanella, edat, nivell de greix, nivell de musculatura, muda.Esquema per determinar el nivell de greix, musculatura i muda. Fitxa on apuntar les dades.31Per pesar locell es fa servir una balana digital i es posa locell de caps per avall en un pot, perqu no vegi res i no es mogui, en el cas del Blauet en posar-lo de panxa amunt ja no es mou.Blauet en la balana digital. Pes 39,7gPardal de Bardissa en la balana digital. Pes 16,7g32El cinqu pas, i el ms gratificant s lalliberaci de locell amb la seva anella posada i les seves dades apuntades.Blauet a punt dalliberar.El sis i ltim pas s un cop sha acabat lanellament, recollir les xarxes i posar-les a la bosseta de roba, les mateixes que havem posat els ocells.Plegant la xarxa.Recollint la xarxa.Si us heu quedat amb ganes de conixer ms coses sobre lanellament, espcies docells, diferents anelles, eines de lanellament, el cant de cada ocell i la increble captura dun Aligot!! Tot aix i ms ho podreu trobar en el CD Un dia danellament a lilla de Fares adjuntat en el Treball.3310.2 Qu sha de fer quan es troba un ocell anellat?s possible que alguna vegada tinguem a la nostra disposici alguna anella metllica de les que s'utilitzen en l'Anellament Cientfic d'Ocells. El ms important que cal fer en aquests casos s enviar tota la informaci possible d'aquesta anella a l'Institut Catal d'Ornitologia tan aviat com puguem.34Cal prendre amb molta cura tot de dades relacionades amb l'anella: La numeraci i inscripcions que tingui l'anella (tota la informaci que tingui gravada, tant nmeros com lletres). La localitat i data de la troballa. L'espcie d'ocell que porta l'anella (en cas de que ho sapiguem). Les condicions en qu hem trobat l'animal (esgotat, mort, no vola, vist amb prismtics, etc...).Si no podeu enviar una carta amb lanella o simplement heu trobat un ocell viu i li heu vist lanella i us interessaria saber don prov, podeu enviar tota aquesta informaci a la pgina web de lICO: http://www.ornitologia.org/anellament/queferane.htm On us facilita el segent formulari:Ompliu tots els camps del segent formulari i cliqueu la tecla "enviar": Dades de l'observador Nom Telfon Cognoms e-mail Dades de la recuperaci DataEspcie d'ocell Dades de l'anellaLocalitatN227257Estat de l'ocellMortComentarisL'ocell va xocar amb el vidre d'una finestra i va caure mort a terra.EnviarEsborrar11 Dades de cada caixa niu35A continuaci hi han representades les dades obtingudes de cada caixa niu, enumerades i classificades, el numero i tipus de cada caixa, el lloc on ha estat collocada, larbre i lalada que est penjada, lespcie que lha habitada, quants ous i quants polls han criat, observacions cada 15 dies, ancdotes i lanellament dalguns polls. A partir de la caixa 31 inclosa, les caixes varien de tamany i formes amb la finalitat que les habitessin altres ocells.11.1 Seguiment de les caixes niu36Les dades de les caixes niu que hi han a continuaci sn les que he utilitzat al llarg del treball, sn 30 caixes que ja estaven penjades danys anteriors, i lEscola de Natura em va deixar accedir-hi per dur a terme el seguiment. Totes tenen les mateixes mides, 28X12 cm i de forat de dimetre 3 cm, menys la caixa 15 de mides 50X20 cm i de forat de dimetre 8cm, la majoria penjades al voltant de lestany de Banyoles.37383940414243444546474849505152535455565758596061626364656611.2 Experimentaci de les caixes niu67Les caixes que hi ha a continuaci sn les que han servit al llarg del treball per realitzar lexperimentaci, hi ha 8 caixes que vaig construir per intentar que les habitessin noves espcies, hi ha dues caixes de cada mida, dues de 40X16 cm i de forat de dimetre 65 cm, dues de 38X17 cm i de forat de dimetre 5cm, dues de 25X15 cm amb obertura de 2X10 cm i dues de 25X15 cm amb obertura de 12X12 cm. En la pgina 11 es pot veure una caixa de cada mida, amb les seves respectives alades i possibles habitants.686970717273747512 Grfics76En aquest treball els grfics, siguin de barres o circulars tenen un paper molt important, ja que totes les dades recollides durant el treball, estan representades en els grfics que hi han a continuaci. Comparacions amb altres anys a travs de les mitjanes per caixes niu, els totals de polls i ous, les diferents espcies nidificants, els arbres utilitzats, lalada en que es troba penjada cada caixa niu, el diferent material que utilitzen els ocells per la construcci del niu, la diferncia entre les diferents postes, el total de polls i ous per cada caixa niu, els resultats generals que hi ha hagut, etc.7712.1 - Resultats d'ous i polls en cada caixa niu (Grfic 1)Ous20 19 18 17 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30PollsNmero de polls i ous (2005)Caixes niuMitjanes d'ous i polls per espciesOus8PollsNmero de ous i polls7 6 5 4 3 2 1 0 Parus major Parus Caeruleus Passer MontanusEspcies7812.2 - Resultats d'ous i polls en cada posta (Grfic 2)Ous Nmero de polls i ous (2005)120 110 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 1a posta 2a posta 3a postaPollsPostes (2005)Mitjanes caixes niuOus Nmero de polls i ous (2005)5 4 3 2 1 0 1a posta 2a posta 3a postaPollsPostes (2005)7912.3 - Resultats anuals de les caixes niu (Primeres postes) (Grfic 3)Ous120 110 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 2002 2003 2004 2005PollsNmero de polls i ousAnysMitjanes d'ous i polls (Primera posta)Ous5PollsNmero de polls i ous4 3 2 1 0 2002 2003 2004 2005Anys8012.4 - Resultats d'ous totals de les caixes niu (2005) (Grfic 4)Parus major Parus caeruleus Passer montanus7%25%68%12.5 - Resultats dels polls totals de les caixes niu (2005) (Grfic 5)Parus major Parus caeruleus Passer montanus8%23%69%8112.6 - Resultats de les caixes niu (2005) (Grfic 6)Caixa niu amb polls Caixa niu destruida Caixa niu sense polls Caixa niu depredada Caixa niu buida Caixa niu abandonada10% 10% 7%10%10% 53%12.7 - Material utilitzat per fer niu (grfic 7)Molsa Plomes Pls Branquetes Fruit de pollancre HerbaPls 18%Branquetes 9%Fruit de pollancre 6% Herba 18%Plomes 17% Molsa 32%8212.8 - Alada de les caixes niu (Grfic 8)Altura6 5 4Metres3 2 1 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30Caixes12.9 - Arbres de les caixes niu (grfic 9)Alzina Salze Freixe Morera Pi blanc Om Roure LledonerOm 3% Pi blanc 7%Roure 10%Lledoner 3%Alzina 17%Morera 7%Salze 26%Freixe 27%13 Conclusions per grfics83Desprs de posar totes les dades en grfiques, nhe pogut extreure diferents conclusions, no massa cientfiques perqu hi ha hagut moltes variables que de ben segur, mhan passat per alt. A cada grfic he anat comentant el que shi pot observar i pel que he aprs al llarg del treball, mhe atrevit a redactar algunes deduccions.13.1 Interpretaci grfic 184En aquest grfic podem observar el rendiment que hi ha hagut en cada caixa niu, la diferencia dous, polls i la seva quantitat. En moltes de les caixes hi ha el mateix nombre dous que de polls, s un fet en principi poc normal, perqu sobretot en les primeres postes hi ha molts ous que no eclosionen, segurament perqu la femella pot haver format algun ou dins seu sense la prvia fecundaci del mascle. En aquest grfic no es veu gaire reflectit ja que la primera revisi de les caixes es va fer una mica tard i en moltes delles ja hi havia polls, vaig decidir posar tants ous com polls hi havia perqu sin el grfic quedava molt descompensat, i vaig fer-ho aix perqu, per exemple: si tenim 6 polls, a la posta com a mnim hi havia 6 ous, aquests sn segurs i encara que al fer la revisi no hi fossin vaig creure adient posar-ho. En les caixes niu restants, tret de les que no hi va haver mai res, el nombre dous s ms elevat que el de polls, probablement perqu quan el mascle va copular amb la femella, aquesta ja tenia algun ou format dins seu. En la caixa 3 els ous van ser abandonats, i no men vaig adonar fins que vaig entrar les dades. En les caixes 4, 7, 15 i 18 no van ser utilitzades en cap moment, la caixa 4, va ser xafada i sigui perqu va ser penjada ms tard o perqu estava molt a prop del cam, el seu rendiment va ser nul. En la caixa 7 hi va haver niu per sense presencia dous, segurament el niu estava fet danys anteriors. La caixa 15 el seu rendiment tamb va ser zero, sigui perqu les seves dimensions sn de 50X20 cm o perqu tamb va ser penjada ms tard. En la caixa 18 tampoc hi havia niu i larbre estava mort, presncia dalgunes restes dexcrements docell. Destacar la caixa 22 que va ser la que va funcionar millor.13.2 Interpretaci grfic 285En aquest grfic podem observar el nombre dous i de polls en cada una de les diferents postes que hi ha a lany, en la primera posta hi va haver 114 ous i 104 polls. En la segona posta hi va haver 77 ous i 74 polls. I finalment en la tercera posta hi va haver 58 ous i 44 polls. Podem observar com el nombre dous i de polls s molt ms elevat en la primera posta que en les altres dues, un dels factors podria ser que les caixes niu estiguessin plenes i aquests no trobessin prou espai per fer el niu, un altre factor segurament va ser la calor generada pels mesos ms calorosos de lestiu fent que els ocells perdessin el seu instint de reproduir-se, i un altre factor determinant podria ser la manca daliment, ja que si els mateixos progenitors tenen dificultats per mantenir-se ells mateixos o no troben gaire aliment, difcilment faran una nova posta.13.3 Interpretaci grfic 386En aquests grfics es poden veure els resultats de les primeres postes, en relaci amb anys anteriors, noms hi ha resultats de les primeres postes perqu sn les niques dades que hi havia daltres anys, primerament vaig posar els ous i els polls de cada any, per vaig observar que en el 2002 noms es disposava de 10 caixes niu, en el 2003 noms hi havien dades de 4 caixes, al 2004 de 25 caixes i finalment el 2005 que tenia penjades 30 caixes, i com que la grfica no era molt expressiva, vaig decidir fer la mitjana dous i polls de les primeres postes de cada any. Els resultats de les mitjanes van ser els segents: 4 ous i 2,8 polls per caixa lany 2002, 2,5 ous i 2 polls per caixa lany 2003, 3ous i 2,72 polls per caixa lany 2004, i 3,8 ous i 3,47 polls per caixa lany 2005. Tot i aix les dades no sn molt significatives, ja que tret dels ltims 2 anys es disposava de poques caixes niu.8713.4 Interpretaci grfic 4 i 5En aquest grfic podem veure les diferents espcies que shan reprodut dins les caixes niu i quines ho han fet amb major i menor nombre, per una banda tenim les mallerengues carboneres (Parus major) amb un total de 169 ous i 154 polls, en segon lloc les mallerengues blaves (Parus caeruleus) amb un total de 62 ous, i 51 polls i finalment tenim els pardals xarrecs (Passer montanus) amb un total de 18 ous i 17 polls. A les zones on el Pardal Xarrec es reprodua eren les caixes que estaven ms a prop del cmping de Banyoles, mentre que la Mallerenga Carbonera i la Mallerenga Blava habitaven la resta de les caixes niu, i en un nombre molt ms gran, la Mallerenga Carbonera. Probablement perqu la seva poblaci s molt ms elevada.8813.5 Interpretaci grfic 6En el segent grfic podem veure en % els resultats que han tingut les diferents caixes niu, fins a un 53% (16 caixes niu) o sigui ms de la meitat, shan reprodut sense cap dificultat i amb total normalitat. Un 10% (3 caixes niu) van ser abandonades pels pares un cop ja havien comenat la posta, per motius desconeguts. Un 10% (3 caixes niu) van ser depredades, tot i la pea protectora hi ha hagut un % docells que han sigut depredats, majoritriament per ratolins, ja que en moltes delles sen trobaven excrements, la pea protectora no pot actuar contra aquests depredadors, perqu es poden ficar molt fcilment pel forat dentrada i accedir als polls o als ous per el mateix lloc on passen els mateixos progenitors daquella niada. Un 10% (3 caixes niu) van ser destrudes, aquestes queien a terra i es xafaven, segurament pels forts vents en algunes dates. Un 10% (3 caixes niu) hi va haver sense polls, aix vol dir que els habitants daquella caixa niu van arribar a fer niu per mai no hi va haver presncia dous ni polls, podria ser que algun niu ja hi fos danys anteriors. I finalment, noms un 7% (2 caixes niu) no van ser ocupades en cap moment del seguiment.8913.6 Interpretaci grfic 7En aquest grfic podem veure el material que utilitzen els habitants de les caixes per fer el niu de dins, per obtenir aquestes dades, quan vam anar a netejar les caixes niu, de cada caixa apuntvem tants punts com dits hi havia daquell material, el material ms abundant va resultar ser la molsa amb un 32%, lherba seca amb un 18% era molt utilitzada pels pardals xarrecs ja que emplenaven tot el niu daquest material, les plomes un 17%, el pl un 18% en gran part dels casos formava la silueta del cercle del niu, i finalment amb un 9% de branquetes i un 6% de fruit de pollancre que va provet dun plomall de pls fins que el fa volads, molt vists durant la primavera als voltants de lestany i amb aquest ltim tipus de material acabaven de polir els nius. El material del que disposaven els ocells per fer el niu depenia molt de la vegetaci que hi havia ms a prop de la caixa.9013.7 Interpretaci grfic 8En aquest grfic es pot veure laltura en que est penjada cada caixa niu, en principi cada tipus de caixa t la seva aconsellable alada, tot i aix no s una dada molt important, ja que quasi mai, larbre no et dna masses opcions de collocar la caixa i finalment optes per acabar fent servir linstint i el sentit com. En el llibre de caixes niu que em va deixar en Carles, deia que per Mallerenga Blava, la caixa havia destar penjada a ms de 3 m, a 3 m per Mallerenga Carbonera i entre 2 i 5 m pel Pardal Xarrec, un cop he recollit totes les dades he vist que en aquest estudi no es dna el mateix resultat. En aquest estudi lalada no s una variable a tenir en compte, fet que latribueixo a la poca disponibilitat darbres vells i foradats on aquests ocells puguin fer el niu.9113.8 - Interpretaci grfic 9En aquest grfic es poden veure els diferents arbres on estan penjades les caixes niu. El freixe amb 8 exemplars i el salze tamb amb 8 exemplars, sn els ms utilitzats en la finalitat de collocar les caixes, lalzina amb 5 exemplars, i el roure amb 3 exemplars, tamb tenen un paper important, mentre que el lledoner, lom, el pi blanc i la morera tenen menys de 3 exemplars on hi ha caixes niu. Larbre en principi no t cap importncia, sempre i quan aquest es trobi en bon estat i no posi en perill la caixa niu.9214 Final de treballEn aquesta conclusi magradaria esmentar els resultat que han tingut les caixes niu que vaig posar per experimentar, intentant que noves espcies habitessin aquestes caixes, el resultat no va ser lesperat, perqu no van ser ocupades pels ocells adequats, tot i aix el van ocupar mallerengues carboneres, fet que confirma la manca darbres vells amb forats perqu aquestes espcies abundants aconsegueixin reproduir-se. Els primers dies en Carles em va explicar una ancdota molt curiosa, es va trobar un niu de Mallerenga Carbonera a terra, en principi aquest fet, no tindria res destrany perqu podia haver caigut de larbre, per la sorpresa va ser que aquell niu sestava construint en un forat que feien les mateixes arrels dun pollancre de la Font de la Puda, i llavors em va explicar que aquestes espcies no troben on fer el niu, bsicament perqu la vegetaci del voltant de lestany ha crescut molt rpidament, per tant no hi han arbres vells, i encara els pocs que moren, lAjuntament de Banyoles els retira per evitar riscos a la gent que passeja pels voltants de lestany. Amb aquest treball, he aprs moltes coses que no sabia, com els passos de lanellament, noves espcies docells, els cants de les mallerengues, etc. i he viscut algunes experincies inoblidables com lanellament de laligot, les femelles de Mallerenga Carbonera que no volien abandonar el niu ni quan obria la tapa, per anotar els resultats, la satisfacci de veure com els ous sobrien, els polls anaven creixent i sortien del niu intentant aixecar el vol per primer cop. Cada 15 dies que anava a fer la revisi de les caixes frisava per veure els resultats! I em sabia greu quan alguna posta, a causa de la depredaci no aconseguia tirar endavant. De cares a lany vinent espero continuar portant el seguiment de les caixes niu, i perqu no posar ms caixes niu de diferents mides per augmentar la probabilitat de que aquestes siguin ocupades per noves espcies, ja que mai sha aconseguit, segurament perqu tampoc sha intentat, tot amb la finalitat dajudar a la natura a continuar creixent.93El motiu pel qual he utilitzat paper reciclat en el treball s molt senzill, protegir els boscos primaris tot adoptant la utilitzaci del paper, com a una eina deducaci ambiental. Aix si, molt important del paper reciclat s que sigui lliure de clor en el procs de fabricaci perqu s menys contaminant. Amb aquest treball espero haver aclarit alguns dubtes que hgiu pogut fer-vos i perqu no, haver augmentat la vostra saviesa, en un mn tan divers com pot ser la natura. Sempre he considerat molt important conixer el nostre entorn, crec que s el primer pas per estimar-lo i conservar-lo. Un treball que recull lajut dalgunes persones i que sense elles aquest treball hagus estat del tot impossible, ja se que no hauria de dir noms per evitar deixar-men, per no men puc estar, em sembla que tinc lobligaci moral danomenar, principalment, a la meva tutora Pili Grau que mha estat sempre a sobre i que sense ella no hagus viscut les experincies tan agradables que mha donat aquest treball, tamb agrair especialment a en Carles Feo, que sense la seva ajuda, els seus coneixements, la seva experincia, els seus mitjans, i la seva pacincia hagus sigut impossible accedir a moltes de les dades, ancdotes i material pel treball. Agrair tamb la collaboraci del meu pare Narcs Burch que em va ajudar acabar les caixes niu, i va venir el dia de lanellament a lilla de Fares, va tirar les fotos i vam viure una experincia increble amb laligot, destacar que com es pot apreciar a les fotos, va agafar lAligot amb uns simples guants de llana perqu pogussim observar-lo i tirar-li algunes fotos, i a la meva mare Pilar Vinyals que li vaig xafar unes quantes escombres per acabar fent el pal per poder baixar les caixes niu, i que em va fer una bossa per poder portar els pals amb la moto, al meu germ Joel Burch per ajudar-me a comptar dades i a realitzar els grfics. I en general a tota la meva famlia pel suport que mhan donat al llarg del treball. Grcies.9415 BibliografiaBAUCELLS COLOMER, Jordi; CAMPRODON SUBIRACHS, Jordi; CERDEIRA RIBOT, Jordi; VILA PERDIGUERO, Pere. Gua de las cajas nido y comederos para aves y otros vertebrados. Barcelona: Lynx Edicions, 2003. BURNIE, David. Locell i el niu. Barcelona: Altea grup promotor. http://www.ornitologia.org/anellament/queferane.htm MASSIP GIBERT, Josep M. Els Ocells Banyoles fauna comarcal. MOSAIK VERLAG, Gmbh. Aus terrestres. Barcelona: Blume 1983. MUNTANER, Jordi; FERRER, Xavier; MARTNEZ-VILALTA, Albert. Atlas dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra. Barcelona: Ketres RODRIGUEZ DE LA FUENTE, Flix. Pjaros del bosque ( I ). Barcelona: Artel. TORY PETERSON, Roger; MONTFORT, Guy; HOLLOM, P.A.D. Guia de campo de las aves de Espaa y de Europa. Barcelona: Omega, 2002.9516 CD anellament a lilla de FaresIncerteu el CD i obriu larxiu Anellament a lilla de Fares, tot seguit premeu la tecla F5 del vostre teclat.96