Quart llibre del Concurs dels Contesdelmon.org

  • Published on
    12-Mar-2016

  • View
    212

  • Download
    0

DESCRIPTION

Una obra collectiva que recull els 24 contes finalistes d'una iniciativa que combina noves tecnologies i tradici oral, llengua catalana i cultures nouvingudes. Una publicaci de la comunitat educativa de les comunitats de parla catalana que s fruit del quart Concurs de podcast dels Contesdelmon.org en el qu han participat 108 contes de 31 centres educatius de 21 municipis de Catalunya, Pas Valenci, Illes Balears i una comunitat catalana de Sussa.

Transcript

  • Contes del Mn

    IV Concurs de podcast

  • La motxilla ecolgica i les dades daquesta publicaciLa motxilla ecolgica, s la quantitat de materials necessaris que cal fer servir durant tot el cicle de vida dun producte. A ms del volum de matries primeres, tamb avaluem la quantitat demissions de CO2 que generem en la producci daquesta revista i aix fem saber al consumidor limpacte que ha generat en el medi ambient el producte que ha adquirit.Nombre dexemplars totals: 1.000 u.Nombre de pgines: 112 pgines dinterior ms cobertes.

    Motxilla ecolgica del llibre Contes del Mn IV Concurs de podcast

    El paper daquest llibre s certificat FSC. Aquest s un sistema de control de la producci paperera que garanteix gesti ambiental, econmica i social responsable amb el lloc originari dels boscos. La gesti forestal ambientalment responsable garanteix laprofi tament just dels recursos forestals i contribueix a mantenir la biodiversitat dels boscos. La gesti forestal socialment benefi ciosa contribueix a que les poblacions locals, aix com la societat en conjunt, gaudeixin dels benefi cis de la muntanya per conservant els recursos naturals.

    El plastificat de la coberta sha dut a terme amb un polipropil a laigua reciclable i que augmenta el temps de vida del llibre.

    La impressi daquest volum sha dut a terme a El Tinter, SAL, empresa certificada amb els sistemes de qualitat i qualitat ambiental ISO 9001, ISO 14001, EMAS i Cadena de Custodia FSC (Nmero de llicncia: C016706). Sha fet amb tintes compostes amb olis vegetals i amb planxes de trama estocstica que redueixen el consum de tinta.

    Per al transport i embalatge daquestes revistes shan fet servir caixes de cartr corrugat 100% reciclat. Sha evitat ls de embolcalls plstics.

    Un cop llegit el llibre, si no el vols conservar, el pots deixar a laccs daltres usuaris, passar-lhi a un company de feina o un amic que li pugui interessar. En cas de llenar-lo, feu-ho sempre al contenidor blau de reciclatge de paper.

    Edita:

    Collabora:

    Generalitat de CatalunyaDepartament dEnsenyament

    Disseny, maquetaci i impressi:

    Coordinaci editorial: Sara LpezCorrecci lingstica: Eva CabreraSuport en la revisi de ledici: Dami CaroMasteritzaci del CD: Rdio 4Presentaci dels contes en el CD:Dami Caro, Gerard Crdenas i Sara Lpez.Membres del Jurat: lex Castillo, president de la Federaci dAssociacions de Mares i Pares de Catalunya (FAPAC); Elba Salas, membre de la cooperativa La Ciutat Invisible; Vicent Moreno, president de lEscola Valenciana; Manel de Ramon, president de la Federaci de Mitjans de Comunicaci Locals de Catalunya; Jordi Tonietti, animador de les diades del Contes del Mn i membre de lAssociaci de Msics i Animadors Professionals dEspectacles (AMAPEI); Jaume Mateu, president de lObra Cultural Balear.

    Primera edici: Juliol 2013Tiratge: 1.000 exemplarsDipsit Legal: B. 19124-2013ISBN: 978-84-938185-3-1

    Els continguts daquesta publicaci estan subjectes a una llicncia de Reconeixement No comercial Compartir igual 3.0 de Creative Commons. Sen permet cpia, distribuci i comunicaci pblica sense s comercial, sempre que sen citi lautoria i la distribuci de les possibles obres derivades es faci amb una llicncia igual a la que regula lobra original. La llicncia completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/deed.ca

  • 3Una de les satisfaccions ms grans de la paternitat s poder explicar contes als fills. Als infants els agra-den molt els contes. Hi ha contes que agraden molt, altres normalet i alguns no gaire, per el cert

    s que a la gran majoria de nens els encanta que els expliquin contes, moltes vegades fins i tot el mateix conte repetit un cop i un altre fins desgastar-lo. A ms del conte, els nens re-clamen la nostra atenci, el nostre temps, la nostra presncia i com a pares i mares els hem de dedicar aquests minuts diaris datenci i de reflexi. De vegades pregunten coses bvies com per qu el llop no es menja la Caputxeta el primer cop que la troba sola al bosc, i llavors hem de raonar amb ells i intentar entendre les raons del llop.

    El conte infantil conserva encara uns trets atvics de lantiga tradici oral. El conte sexplica oralment, es pot llegir en veu alta, per la veu de la persona s la via de transmissi daques-tes histries. No s el paper, ni la imatge sin el so de la veu all que ens endinsa en un univers mgic, ple democions, sentiments i misteri. Molt abans de la invenci de lescriptura els humans ja creaven histries a mig cam entre la realitat i la fantasia en qu la credibilitat de les narracions saltava la fron-tera entre realitat i ficci, entre all que s i all que no s, per que podria ser o podria haver estat.

    Aquest llibre que teniu entre mans recull alguns dels contes presentats al concurs Podcast Contes del Mn. Sn contes provinents de tots el racons del mn narrats per nens de totes les edats descoles de diferents territoris de parla catalana. Podreu apreciar-hi la mgia de la paraula, el miracle de la veu infantil obrint-nos les portes de mns imaginaris, mtics, quo-tidians on tot s possible, on els animals parlen.

    Com a membre del jurat daquest premi he pogut gaudir daquests contes en primcia i us puc assegurar que valen molt la pena. Al darrere de cada conte hi ha el treball collectiu dun grup dalumnes, dels seus mestres i el resultat deixa ben pals que malgrat tot a les escoles daquest pas hi ha molts nens i nenes amb inquietuds, ganes daprendre, ganes de tre-ballar. Estem davant duna mostra de la feina que es fa a les escoles catalanes i com a tal lhem de valorar i apreciar. Per acabar vull felicitar tots els nens i nenes que han participat en aquest concurs, que han buscat les histries, que les han re-creat i que les han acabat convertint en aquest llibre collectiu tan interessant i suggeridor que ara teniu a les mans.

    lex CastilloPresident de la Federaci dAssociacionsde Mares i Pares dAlumnes de Catalunya

    PRLEG

  • 4Contes daqu i contes darreu s el que trobars en aquesta nova edici del Llibre i Disc dels Contes del Mn. Ja en sn quatre, les edicions del concurs de podcast, per seguim amb la mateixa illusi per

    descobrir, explicar contes populars i compartir-los amb vosal-tres. Tu i tots contem a Contesdelmon.org!

    Pot ser que sigui la primera vegada que tens a les mans un lli-bre i disc dels Contes del Mn i que encara no spigues de qu tracta la iniciativa. O potser no. Potser ja la coneixes dedicions anteriors. De totes maneres, a travs daquest ma-terial podrs comprovar com infants i joves es converteixen en trobadors i joglars que ens expliquen histries comparti-des per multitud de pobles del la Terra i que, com sempre, tenen lobjectiu de conduir-nos a un viatge a travs del sentits, per la cultura popular de tradici oral de tots aquests pobles i civilitzacions del nostre planeta.

    El Concurs de Podcast dels Contes del Mn, amb web a www.contesdelmon.org, entn els contes com un dels ele-ments ms preuats de transmissi de la cultura popular de tradici oral presents a la nostra societat. Tanmateix, conce-bem el conte com una eina socioeducativa que permet fo-mentar el coneixement mutu i lintercanvi cultural entre perso-nes i comunitats. I, en aquest sentit, el conte tamb s una

    eina pedaggica de gran utilitat pel que fa a la transmissi de valors humans, especialment si ens dirigim als ms menuts, infants i joves. En aquest cas, sn els mateixos protagonistes del concurd els que ens demostren, a travs de la seva illusi i les seves ganes daprendre, com de forma constant tots ells comparteixen la cultura popular de tradici oral a les aules.

    Mitjanant la recuperaci de contes originals dels pobles de la Terra i aprofundint sobre aquest valus material a laula, els alumnes realitzen un treball educatiu i tamb ldic que els per-met descobrir i entendre com sn les cultures diferents de la nostra per, alhora, tan prximes. Endinsant-se en cadascuna daquestes histries els participants desenvolupen habilitats es-crites, orals, plstiques i tcniques, tot treballant collectivament a laula amb lobjectiu de transcriure, illustrar i enregistrar un conte popular o inventat. Una oportunitat per ensenyar i apren-dre dels altres, i crear un veritable aprenentatge comunitari.

    En els seus inicis, aquesta iniciativa educativa va nixer a les aules de primria i secundria de la provncia de Barcelona. Actualment, s un orgull pel collectiu que formem part daquest projecte explicar com ha crescut la participaci dalumnes darreu dels Pasos Catalans i tamb, per primera ve-gada, fora de les nostres fronteres, de la m de les comunitats catalanes a lexterior. s encomiable la tasca de tots els mem-

    PRESENTACI

    TOTHOM CONTA A CONTESDELMON.ORG!

  • 5a prop i tamb aprendre daquelles persones nouvingudes que ens mostren la cultura dels seus pasos dorigen.

    Llegir, escoltar, explicar, imaginar, viatjar, emocionar s el que pretenen estimular els contes en els lectors i oients, i esperem que ho aconsegueixin. Desitgem que gaudiu de tots i cadas-cun dels contes que es recullen en aquest exemplar i que pro-venen dorgens tan diversos com Catalunya, Pas Valenci, An-dalusia, Marroc, ndia, Colmbia, Moambic, Kenya, Itlia, Corea del Nord, Corea del Sud, Romania, Tanznia, Bolvia, Sussa, Algria, ... i molts altres!

    Des de lAssociaci COMSOCComunicaci Social volem agrair de tot cor a tothom qui ha participat daquesta iniciativa, especialment als infants, joves, grans, docents, pares, mares, membres del jurat, rdios amigues, entitats culturals i educati-ves, animadors, internautes i particulars que han fet dels Contes del Mn un material educatiu collectiu.

    Moltes grcies a tots i totes per la vostra complicitat! Us espe-rem en la propera edici amb un bon grapat de noves histries!

    Gerard CrdenasCOMSOC-Comunicaci Social

    gerard.cardenas@contesdelmon.org

    bres de la comunitat educativa que enguany han presentat ms dun centenar de contes al concurs. Hi han participat un bon grapat dalumnes per tamb cal esmentar que shi han vist activament involucrats mestres, pares i mares, avis i vies, germans i germanes, etc.

    En aquesta publicaci shi recullen els 24 contes finalistes del concurs procedents de 17 centres educatius de 15 pobla-cions diferents: Barxeta, Almacelles, Sant Esteve de Guialbes, Linyola, Badalona, Almassora, Cornell de Llobregat, Barcelo-na, Castell de la Plana, Navs, Catarroja, Tordera, Sant Vicen de Castellet, Roquetes i Birsfelden (Sussa). Aquest recull de contes ha estat valorat pel jurat de Contesdelmon.org i tamb ha estat votat per molts internautes en lnia.

    s un autntic goig per a lAssociaci COMSOCComunicaci Social, que dinamitza aquesta iniciativa totalment participativa i autogestionada, presentar una nova edici del Concurs i del llibre i disc en un context actual predominat per les retallades econmiques en el sector educatiu i tamb en altres esferes de la societat. Malgrat el context actual desfavorable la comunitat educativa demostra tenir les mateixes ganes daprendre de sempre i s aix el que ens anima a seguir treballant. Aquesta iniciativa vol recuperar la cultura popular que ens uneix, com-partir el nostre llegat amb tothom qui ens vol conixer de ms

  • 6Prleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

    Presentaci: Tothom conta a contesdelmon.org . . . . . . . . . . . . . 4

    1era categoria: Cicle Inicial i Mitj (6 contes)

    El gos i la xiqueta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102on de Primria de lEscola Carles Salvador de Barxeta

    La histria den Pau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132on de Primria de lEscola Antnia Sim i Arn dAlmacelles

    Les cinc cabretes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173er i 4rt de Primria de lEscola Sant Esteve de Guialbes de Sant Esteve de Guialbes

    Els cecs i lelefant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 224rt de Primria de lEscola Margarida Xirgu de Badalona

    Una vida diferent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 264rt de Primria de lEscola El Sitjar de Linyola

    El gall dor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 304rt de Primria de lEscola Margarida Xirgu de Badalona

    2ona categoria: Cicle Superior i 1er Cicle dESO (14 contes)

    El Basilisk . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 354rt, 5, 6 i 1er dESO de lEscoleta del Centre Catal de Basilea de Birsfelden

    Els regals del rei lle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 385 de Primria de lEscola Elcano de Castell de la Plana

    Tenir o no tenir . . . amics! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 425 de Primria de lEscola El Sitjar de Linyola

    El cocodril i el mico . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 465 de Primria de lEscola Antnia Sim i Arn dAlmacelles

    Pla de la torre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 505 de Primria de lEscola Germans Ochando dAlmassora

    Palau reial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 545 de Primria de lEscola Margarida Xirgu de Badalona

    NDEX

  • Amigues i de cop germanes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 585 de Primria de lEscola Sagrada Famlia-Aviny de Barcelona

    La bossa dels dos centaus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 625 i 6 de Primria de lEscola Sant Esteve de Guialbes de Sant Esteve de Guialbes

    Les aventures del Fernando . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 665 i 6 de Primria del Collegi Sant Josep de Navs

    La histria de la Irut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 706 de Primria de lEscola Ignasi Iglsias de Tordera

    El conte ms llarg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 756 de Primria de lEscola Jaume El Conqueridor de Catarroja

    El concurs de castellers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 786 de Primria de lEscola Ignasi Iglsias de Tordera

    El primer s el primer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 821er dESO de lInstitut Castellet de Sant Vicen de Castellet

    Hodja i les broquetes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 861er dESO de lInstitut Castellet de Sant Vicen de Castellet

    3era categoria: 2on Cicle dESO (4 contes)

    Mart el tossut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 903er dESO de lInstitut Roquetes de Roquetes

    Llibertat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 943er dESO de lEscola Sant Antoni Maria Claret de Cornell de Llobregat

    El Timbaler del Bruc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 983er i 4rt dESO de lInstitut Ernest Lluch de Barcelona

    La reina i la llavor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1024rt dESO de lEscola OSCUS de Barcelona

    Animadors de les Diades dels Contes del Mn . . . . . . . . . . . . . . 106

    Centres participants al IV concurs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108

    7

  • 8

  • 9SIAEls cecs i lelefant (ndia) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22Llibertat (Corea del Nord i Corea del Sud) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94La reina i la llavor (Cultura oriental) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102

    FRICALes cinc cabretes (Marroc) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17Una vida diferent (Moambic) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26Palau reial (Moambic) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54El cocodril i el mico (Kenya) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46Els regals del rei lle (Cultura africana) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38El conte ms llarg (Cultura africana) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75Amigues i de cop germanes (Cultura africana) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58La histria de la Irut (Tanznia i Catalunya) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70Hodja i les broquetes (Algria) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86

    AMRICAEl gall dor (Colmbia) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30Les aventures del Fernando (Sud-amrica) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66El concurs de castellers (Bolvia i Catalunya) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78

    EUROPAEl gos i la xiqueta (Pas Valenci) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10La histria den Pau (Catalunya) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Tenir o no tenir amics! (Cultura occidental) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42Pla de la torre (Pas Valenci) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50La bossa dels dos centaus (Romania) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62La histria de la Irut (Catalunya i Tanznia) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70El concurs de castellers (Catalunya i Bolvia) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78Basilisk (Sussa) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35El primer s el primer (Andalusia) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82Mart el tossut (Itlia) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90El Timbaler del Bruc (Catalunya) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98

    NDEX DECONTESSEGONSLORIGEN

  • 10

    1era categoria: Cicle Inicial i Mitj

    EL GOS I La XIquETa(Pas Valenci)

    Aix era una vegada una xiqueta que li deien Marta i tenia un gos. Marta vivia en el camp amb son pare, sa mare i el seu germanet. Marta sen va anar a passejar el seu gos Pluto al poble de Barxeta, i va conixer moltes amiguetes i amics que vivien all. Desprs sen va anar amb les seues amigues al camp a jugar al jard que tenia a sa casa. A Marta, que estava emocionada, se li va oblidar el gos a Barxeta, i des-prs son pare li va preguntar a Marta per Pluto:

    A que thas deixat, a Barxeta, el gos? Marta va dir que s, que shavia oblidat dell al poble.

    Marta va anar de seguida a Barxeta i el va trobar. Sen va anar al camp amb les seues amigues i tots van ser felios.

  • 11

  • 12

    1era categoria: Cicle Inicial i Mitj

    PRESENTACI DELS AUTORS

    AlumnesBernat Alberola, Lara Alberola, Aida Aparicio, Lucia Ballester, Nicols Cer-da, Alan Cogollos, Carla Escandell, Ma-riola Giner, Zaida Gonzlez, Martina Justcia, Ainhoa Lorente, Alejandra Martnez, Vicent Martnez, ngels Mon-tell, Mara Navarro, Ferrran Nez, Mara Pastor, Sara Preda, Pau Saneleu-terio, Sabina Terzieva.

    DocentsLorena Cayuela Bellver, mestra tutora de primria, i Nieves Mara Pelejero Ibez, mestra especialista deducaci musical.

    PRESENTACI DE LENTORN

    Centre educatiuLa nostra escola, Carles Salvador de Barxeta, s menuda, per compta amb els xiquets i les xiquetes suficients per poder ser una escola completa. s un centre bonic situat a dalt del poble, on lensenyament constructiu s lobjectiu. Intentem gaudir dall ms prxim per arribar a comprendre i estimar tot el que ens envolta, i fer-ho arribar a les famlies i al nostre entorn.

    UbicaciBarxeta s un poble duns 1.600 habi-tants de la comarca de La Costera, situa-da al Pas Valenci.

    s un poble amb molta vida cultural que est envoltat de muntanya i la mar tamb hi s a prop. El poble s tan me-nut que no cal cap semfor (de fet no nhi ha cap!) i shi viu molt tranquil i molt a gust.

    PRESENTACI DEL CONTE

    Origen i missatge principal del conteMariola i els seus companys van crear aquest conte, amb el missatge que sha de tenir cura dels animals i no obli-dar-nos de les nostres responsabilitats amb ells, ja que a pot tenir con-seqncies. Els animals sn molt im-portants en les nostres vides, i hem de saber cuidar-los i aprendre molt dells.

    Construcci del podcastLa nostra histria naix de la idea de Ma-riola dun gos perdut. La resta de la clas-se vam fer les nostres aportacions i final-ment vam escriure la versi definitiva del conte a classe de valenci amb la nostra tutora.

    A la classe de msica, la mestra va llegir el conte, i va provar al piano dife-

    rents acompanyaments per ambientar musicalment la nostra histria. Per es-collir els qui anaven a llegir el conte, vam fer vries proves de veu dentre els qui volien llegir i els escollits van ser Fer ran, Bernat, Luca i Ainhoa.

    AGRAMENTSAls companys Ferran, Bernat, Luca, Ainhoa, per les veus al conte. A Mario-la, per haver comenat la histria. A la mestra de msica, per fer lenregistra-ment i acompanyament musical. A to-tes les persones que han escoltat i els ha agradat el conte, i especialment al poble i a la comunitat educativa de Barxeta.

    EL GOS I LA xIqUETA2on de Primria de lEscola Carles Salvador de Barxeta

  • Contes del Mn IV Concurs de podcast

    13

    La HISTRIaDEN Pau(Catalunya)

  • 14

    Fa molts i molts anys en un poble fora gran, el nostre po-ble, Almacelles, hi vivia un home que era molt pobre.

    Shavia quedat sense feina. No tenia diners per menjar ni una casa on viure.

    Moltes vegades es posava davant duna botiga dema-nant a la gent que li dons una mica de menjar.

    Als vespres dormia en un banc de la plaa tapat amb cartrons.

    Per un dia, rodant pel poble, va trobar una casa aban-donada, una mica velleta, on no hi vivia ning.

    Llavors va decidir quedar-shi a viure, aix a les nits tindria un llit per dormir i no passaria tant fred, ni es mullaria quan plogus.

    La casa era dun senyor molt ric, per no sabia que en Pau ara vivia en aquesta casa.

    Un dia va anar a la casa per veure com estava, perqu la volia vendre. En arribar-hi, va trobar la porta oberta i en entrar-hi va veure en Pau.

    Qu hi fa, vost, aqu? Aix s casa meva.En Pau li contesta:Jo no ho sabia... per s que no tinc diners, ni un

    lloc on viure i vaig trobar aquesta casa abandonada, on no hi vivia ning, i mhi vaig quedar mentre trobava alguna cosa.

    1era categoria: Cicle Inicial i Mitj

  • 15

    La histria den Pau

    LA HISTRIA DEN PAU2on de Primria de lEscola Antnia Sim i Arn dAlmacelles

    PRESENTACI DELS AUTORS

    AlumnesEls alumnes que han gravat el conte sn Nil Comella Hernndez, Joan Daniel Gonzlez, Alejandro Izquierdo Paredes, Abril Martnez Fernndez, Nria Mart-nez Gonzlez, Pol Reales Sabat, Itziar Rib Arce, Carme Rius Domnech, Jlia Sans Malagn.

    La resta dalumnes de la classe que tamb hi han collaborat sn Widad Benhaddi Hammadi, Aimar Campist Villareal, Rayan Charif Safar, G. Gabriel Covaci, Adri Fernndez Piulats, Mbo Sana Fofana Diaby, Daniel Martnez Al-caide, Andrea Ojeda Alegre, Guillem Ro-drquez Arfelis, Fatima Salhi Dhairi.

    Lautor del dibuix s Alejandro Iz-quierdo Paredes.

    DocentsMontse Visa i Terraza, tutora de 2n i coordinadora del conte; Rosa M. Villa-campa Montalbn, responsable de la rdio de lescola i de lenregistrament del conte, i Anna Toms Buera, mestra de msica que ha creat els efectes de so i msica.

    PRESENTACI DE LENTORN

    Centre educatiuLescola Antnia Sim i Arn t 508 alumnes repartits en dos edificis: un deducaci infantil i laltre deducaci primria.

    A lescola tenim un hort on sembrem i plantem, i aix ens permet fer observa-ci i aprenentatge sobre el procs de creixement de les plantes. A ms tenim una zona darbres fruiters dels quals tamb tenim cura per nivells, i anem fent observacions i seguiment durant tot el curs.

    En tota la zona desbarjo tamb tenim arbres no fruiters que anem coneixent i observant.

    Tot aix est relacionat amb el fet que som una escola verda: tenim cura que els esmorzars siguin saludables i soste-nibles, i tant els alumnes com les fam-lies estan fora conscienciats.

    Tenim un estudi de rdio que ens per-met treballar gravacions amb qualitat.

    UbicaciAlmacelles s un poble de 6.800 habi-tants. Pertany a la comarca del Segri,

    limita amb lArag i es troba a 20 quil-metres de la ciutat de Lleida.

    El nostre poble ha sofert grans canvis, unes zones shan renovat i daltres shan expandit. En totes elles el nexe duni sn els arbres i les plantes, molt pre-sents en totes les zones ldiques de la nostra vila.

    Lescola en fa un seguiment, per tal de veure els canvis en les diferents esta-cions i la seva ubicaci en les diferents places, rambla o parcs del poble.

    PRESENTACI DEL CONTE

    Origen i missatge principal del conteLa nostra histria s inventada per la idea va sorgir dun personatge real, dun home que demanava davant duna botiga. Aix ens va portar a reflexionar sobre el tema de la pobresa. Qu vol dir ser pobre? Qu lha portat a aquesta si-tuaci?

    Hem volgut plantejar una histria si-tuada en el present i en el nostre entorn, al nostre poble. Per tamb, sobretot, volem transmetre, juntament amb la histria, la manca de solucions per a un problema tan antic com les societats

  • 16

    humanes: la pobresa. Tamb proposem no deixar-se vncer per les circumstn-cies de la vida, continuar esforant-se i, per damunt de tot, ser bona persona.

    Construcci del podcastCrear un conte s un gran repte, per el grau dimplicaci de tot el grup ha estat magnfic.

    De seguida vam tenir clara la idea ja que era un home que molts dells havien vist i va ser llavors quan vam creure que la nostra histria lhaurem de situar on succea.

    Vam decidir triar noms i llocs que co-neixem, perqu la nostra histria fos encara ms real, tot i que el que anem explicant, evidentment, s fruit de la seva imaginaci.

    Ha estat un bon treball en grup on la dinmica de creaci i les bones idees que anaven sorgint eren molt ben ac-ceptades, aix com el desenvolupament daquestes.

    AGRAMENTSAls meus alumnes de 2on A, pel seu tre-ball, esfor, illusi i imaginaci.

    A la Rosa Mari Villacampa i lAnna Toms, per la seva pacincia i dedica-

    ci, i per fer possible el resultat magnfic de so del nostre conte.

    A les meves companyes de cicle, la Mariona Llins i lImma Fornells, per tor-nar-nos a engrescar en aquesta aven-tura.

    I als meus companys, el Jess i la Isa-bel, per collaborar en aquest projecte.

    1era categoria: Cicle Inicial i Mitj