QUADERNS D’ARQUEOLOGIA I HISTÒRIA DE LA ?· rÉsumÉ 251-255 normes de presentaciÓ d’originals…

  • Published on
    14-Sep-2018

  • View
    212

  • Download
    0

Transcript

  • QUADERNS DARQUEOLOGIA I HISTRIA DE LA CIUTAT DEBARCELONA

    quarhisPOCA II ANY 2014 N.10 ISSN 1699-793X256 PGINES BARCELONA

    quar

    his

    10

    BARKENO | BARCINO | BARCINONABARSALUNA | BARCELONA

    MUSEU DHISTRIA DE BARCELONA (MUHBA)Plaa del Rei, s/n.08002 BarcelonaTel.: 93 256 21 00Fax: 93 315 09 57museuhistoria@bcn.catwww.museuhistoria.bcn.cat/quarhis

  • Editor:Museu dHistria deBarcelona (MUHBA)Institut de CulturaAjuntament de Barcelona

    Director MUHBA:Joan Roca i Albert

    Direcci Quarhis:Julia Beltrn de Heredia

    Secretria de redacci:Vanesa Triay

    Consell de redacci: Xavier Aquilu (MAC)Julia Beltrn de Heredia (MUHBA)Josep Guitart (UAB)Josep M. Gurt (UB)Albert Lpez (DiBa)Mag Miret (GC)Carme Mir (ICUB)Miquel Molist (UAB)Isabel Rod (UAB)

    Avaluadors externs: Luis Caballero ZoredaCarmen Fernndez OchoaSauro GelichiJean GuyonSimon KeayBernat MartLucy VallauriDesiderio VaquerizoGiuliano Volpe

    Control grfic:Emili Revilla

    Disseny grfic:PFP(Quim Pint, Montse Fabregat)

    Realitzaci:Edicions Hiptesi, SL

    Impressi:ndice Arts Grfiques, SL

    Imatges de la coberta:El Born CC-Pep Pareri Ignasi Camps

    ISSN1699-793X

    Dipsit legalB-9715-2005

    dels textos els autors de ledici

    Museu dHistriade BarcelonaInstitut de Cultura, Ajuntament de BarcelonaPlaa del Rei, s/n08002 BarcelonaTel.: 93 256 21 00Fax: 93 315 09 57www.museuhistoria.bcn.cat/quarhis

    000 preliminares+editorial 10.qxp 27/5/14 18:04 Pgina 4

  • QUADERNS DARQUEOLOGIA I HISTRIA DE LA CIUTAT DEBARCELONA BARKENO | BARCINO | BARCINONA BARSALUNA | BARCELONA

    quarhisPOCA IIANY 2014NM.10ISSN 1699-793X 256 PGINES BARCELONA

    000 preliminares+editorial 10.qxp 27/5/14 18:04 Pgina 5

  • 9-11 PRESENTACI JOAN ROCA I ALBERT

    12-13 EDITORIALJULIA BELTRN DE HEREDIA BERCERO

    EL BORN, UNA CIUTAT SOTA UN MERCAT16-28 EL BORN I EL CONEIXEMENT HISTRIC

    ALBERT GARCIA ESPUCHE

    30-55 EL JACIMENT ARQUEOLGIC DE LANTIC MERCAT DEL BORN. LA SEVA DARRERA FASE DS (1700-1717)PERE LLUS ARTIGUES CONESA | ANTONI FERNNDEZ ESPINOSA

    56-68 EL BORN I LA CULTURA MATERIAL DE 1700JULIA BELTRN DE HEREDIA BERCERO

    70-93 EVOLUCI GEOMORFOLGICA DEL BARRI DE LA RIBERA EN POQUES HISTRIQUESRAMON JULI BRUGUS | SANTIAGO RIERA MORA

    NOTES I ESTUDIS96-121 ESCULTURES ROMANES DE BARCINO

    MONTSERRAT CLAVERIA NADAL | EVA M. KOPPEL GUGGENHEIM | ISABEL ROD DE LLANZA

    122-139 LA REPRESENTACIN DEL RAPTO DE GANMEDES EN LA HABITACIN 3 DE LA DOMUSDE AVINY (BARCELONA): UN UNICUM EN LA PINTURA PROVINCIAL ROMANAALICIA FERNNDEZ DAZ | LORENZO SUREZ ESCRIBANO

    140-162 LA MURALLA ROMANA DE BARCELONA, UNA EMPRESA DE FINALS DEL SEGLE IIIALESSANDRO RAVOTTO

    164-179 EL PRIMER TESTIMONI ARQUEOLGIC DE LA PESTA NEGRA A BARCELONA: LA FOSSA COMUNA DE LA BASLICA DELS SANTS MRTIRS JUST I PASTOR JULIA BELTRN DE HEREDIA BERCERO | IRENE GIBRAT PINEDA

    173 ANNEX 1. Estudi de les restes txtils dels enterraments de la fossa de la Baslica dels Sants Mrtirs Just i Pastor de BarcelonaSLVIA CARBONELL BAST

    178 ANNEX 2. Estudi de la composici de les mostres de teixit dels enterraments de la fossa de la Baslica dels Sants Mrtirs Just i Pastor de BarcelonaENRIC CARRERA I GALLISS

    180-199 LA SPULTURE MULTIPLE DE LA BASILIQUE DES SAINTS MARTYRS JUST ET PASTOR : BIO-ARCHOLOGIE DES RESTES HUMAINS SACHA KACKI | DOMINIQUE CASTEX

    NOTICIARI202-204 PROJECTE PREHISTRIA AL PLA DE BARCELONA

    205-206 LA MURALLA ROMANA EN EL MARC DEL PLA BARCINO. PROJECTES I RESULTATS DE LANY 2013

    207-208 PLA BARCINO. LA BASLICA DELS SANTS MRTIRS JUST I PASTOR: LA CIUTAT CRISTIANAI VISIGODA

    209-211 IMPACTE TECNOLGIC EN EL NOU MN COLONIAL. CANVI CULTURAL EN ARQUEOLOGIA I ARQUEOMETRIA CERMICA (TECNOLONIAL)

    213-215 BIBLIOGRAFIA PUBLICADA SOBRE ARQUEOLOGIA DE BARCELONA

    217-227 TEXTOS EN CASTELLANO. SNTESIS

    229-238 ENGLISH TEXT. SUMMARY

    239-250 TEXTES EN FRANAIS. RSUM

    251-255 NORMES DE PRESENTACI DORIGINALS A QUARHIS

    SUMARISUMARIOSUMMARYSOMMAIRE

    000 preliminares+editorial 10.qxp 27/5/14 18:04 Pgina 7

  • EL BORN,UNA CIUTAT SOTAUN MERCAT

    EL BORN,UNA CIUDAD DEBAJODE UN MERCADO

    EL BORN, A CITYUNDERNEATHA MARKET

    LE BORN, UNE VILLESOUS UN MARCH

    01 Garcia Espuche.qxp 22/5/14 14:14 Pgina 15

  • QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 70-93

    Es presenta una nova propostadevoluci geomorfolgica del frontlitoral barcelon, entre el mont Tberi el parc de la Ciutadella, a partirde la integraci de nova informacisedimentolgica, datacionsradiocarbniques i dadesarqueolgiques.Aquestes dades evidencien lexistnciaduna cala preromana al peu del montTber que ser regularitzada amb

    les aportacions sedimentries del riuBess a partir de lpoca romana,quan es forma la barra sorrenca deSanta Maria del Marmercat del Born.Durant lpoca medieval, la formacide barres configura zones protegidesque seran utilitzades com a espaisportuaris. La progressiva incidnciade la progradaci deltaica del Bessmarca la dinmica litoral daquestazona amb larribada dun canal fluvial

    al segle XVI. La construcci desuccessius trams de moll al llargdel segle XVII accelera la progradacilitoral i dna lloc a la planade la Barceloneta.

    Paraules clau: mercat del Born,dinmica litoral, poca histrica,port de Barcelona, progradacideltaica, riu Bess.

    Se presenta una nueva propuesta deevolucin geomorfolgica del frentelitoral barcelons, entre el monteTber y el parque de la Ciutadella,a partir de la integracin de nuevainformacin sedimentolgica,dataciones radiocarbnicas y datosarqueolgicos.Estos datos evidencian la existenciade una cala prerromana al pie delmonte Tber, que ser regularizada

    con las aportaciones sedimentariasdel ro Bess a partir de la pocaromana, cuando se forma la barraarenosa de Santa Maria del Mar-mercado del Born. Durante la pocamedieval, la formacin de barrasconfigura zonas protegidas que sernutilizadas como espacios portuarios.La progresiva incidencia de laprogradacin deltaica del Bess marcala dinmica litoral de esta zona con la

    llegada de un canal fluvial en el sigloXVI. La construccin de sucesivostramos de muelle a lo largo del sigloXVII acelera la progradacin litoraldando lugar a la llanura de laBarceloneta.

    Palabras clave: Mercado del Born,dinmica litoral, poca histrica,puerto de Barcelona, progradacindeltaica, ro Bess.

    This article presents a new proposalfor the geomorphological evolution ofthe Barcelona seafront, between MountTber and Ciutadella Park, based onthe integration of new sedimentologicalinformation, radiocarbon datings andarchaeological data.This data reveals the existence of apre-Roman cove at the foot of MountTber which would be straightened

    with the sedimentary deposits of theriver Bess from the Roman period,when the offshore bar of Santa Mariadel MarEl Born market was formed.During the medieval period, theformation of offshore bars shapedprotected areas that would be used asport zones. The gradual effect of thedeltaic progradation of the river Bessmarks the coastal dynamic of this area

    with the arrival of a river channel in the16th century. The construction ofsuccessive wharf sections throughoutthe 17th century accelerated thecoastal progradation and gave way toLa Barceloneta plain.

    Key words: El Born market, coastaldynamic, historical period, Barcelonaport, deltaic progradation, river Bess.

    EVOLUCI GEOMORFOLGICA DEL BARRI DE LA RIBERA EN POQUES HISTRIQUES

    EVOLUCIN GEOMORFOLGICA DEL BARRIO DE LA RIBERA EN POCAS HISTRICAS

    GEOMORPHOLOGICAL EVOLUTION OF LA RIBERA NEIGHBOURHOOD IN HISTORICAL PERIODS

    Nous prsentons ici une nouvelleproposition dvolution gomorphiquede la faade maritime barcelonaise,entre le mont Tber et le parc de laCiutadella, partir de lintgration dunenouvelle information sdimentologique,de datations radiocarboniques et dedonnes archologiques. Ces donnes prouvent lexistence dunecrique prromaine au pied du montTber. Elle sera rgularise par les

    apports sdimentaires du cours duBess partir de lpoque romaine,lorsque se forme la barre sablonneusede Santa Maria del Mar march duBorn. Au cours de lpoque mdivale,la formation de barres forme des zonesprotges qui seront utilises commeespaces portuaires. Au XVIe sicle,lincidence progressive de laprogradation deltaque du Bessmarque la dynamique littorale de cette

    zone avec larrive dun canal fluvial.Tout au long du XVIIe sicle, laconstruction successive de portions dequais acclre la progradation dulittoral et donne naissance la plainede la Barceloneta.

    Mots cl : March du Born, dynamiquelittorale, poque historique, portde Barcelone, progradation deltaque,rivire Bess.

    VOLUTION GOMORPHOLOGIQUE DU QUARTIER DE LA RIBERA DIFFRENTES POQUES HISTORIQUES

    03 Riera Julia.qxp 22/5/14 16:35 Pgina 70

  • 71quarhisEVOLUCI GEOMORFOLGICA DEL BARRIDE LA RIBERA EN POQUES HISTRIQUES

    RAMON JULI BRUGUS*SANTIAGO RIERA MORA**

    Recepci del text: 4 de febrer de 2014 / Acceptaci: 19 de febrer de 2014.

    IntroducciLa histria de la ciutat de Barcelona est intrnsecamentvinculada al mar i, per tant, tamb a levoluci del seufront martim. En conseqncia, els canvis del litoral hantingut una important repercussi en la histria de la ciu-tat mateixa i del seu territori: el Pla de Barcelona. Tot iaix, el coneixement de la morfologia i dels canvis hist-rics del litoral s encara imprecs i aquesta problemticas objecte de continuades reinterpretacions i noves hip-tesis.La historiografia de la ciutat de Barcelona ha consideratque el sector que sestn al nord-est del mont Tber finsal parc de la Ciutadella ha sofert en poques histriquescanvis notables en la seva configuraci litoral i que lreahauria estat vinculada a la ciutat com a principal zonaporturia. Aix, en poca romana, un major nombre des-tructures, tant dhbitat com de treball, es localitzen enaquest sector nord-est proper a Barcino (Aguelo et alii,2005; Beltrn de Heredia, 2010), fet que posa de mani-fest que aquesta rea suburbana fou ocupada i que shidesenvolup una important activitat econmica. Tamben aquest sector tingu lloc, entre els segles XI i XIV, laprincipal expansi urbana de Barcelona (Banks, 1984,1992; Garcia Espuche, 2009, 2011) en un context dunnotable dinamisme econmic vinculat a la proximitat almar i a lactivitat martima.Sanpere i Miquel (1890) situ al barri de la Ribera el portmedieval de Barcelona, considerant que el front presen-tava una morfologia protegida, apropiada com a reaporturia, i propos, per als segles posteriors, un procsde progradaci de la lnia de costa (Sanpere i Miquel,1890). Tamb Carreras Candi (1916) establ una lnia decosta medieval que discorria ms a linterior que lactual.Juregui (1935) propos una progradaci del litoral queconfigura aquest sector com una rea eminentment por-turia. Fou precisament en aquest sector nord-est de laciutat on es van fer els primers intents de construccidesculleres al llarg del segle XV (Sobern, 2010, 2012) i

    on es constru lespig del port actual (Sanpere i Miquel,1890; Alemany, 2002).Aix, aquests treballs inicials ja havien proposat lexistn-cia de variacions importants del litoral barcelon queforen especialment destacades al nord-est de la ciutat(Sanpere i Miquel, 1890; Carreras Candi, 1916; Juregui,1935; Vila, Casassas, 1974; Alemany, 2002; etc.). Tanma-teix, aquestes propostes sobre la morfologia histrica dellitoral es fonamentaven en la topografia del terreny i enla documentaci escrita medieval i postmedieval. Msrecentment, Riba i Colombo (2009) han fet una sntesidel quaternari barcelon que incorpora una propostadels canvis litorals basada en la integraci dinformacisedimentolgica i histrica.En els darrers anys, al Pla de Barcelona shi han produttres fets que permeten actualitzar la interpretaci de le-voluci del front nord-barcelon grcies a lobtencidinformaci sedimentolgica de primera m i dunacronologia ms precisa. La intensa activitat constructiva(privada i pblica) des dels Jocs Olmpics de 1992ha propiciat que es duguessin a terme nombroses inter-vencions arqueolgiques i sondatges geotcnics en elssectors litorals de la ciutat. Part daquesta informaci vaser recollida en un treball anterior, que feia una prime-ra proposta dels canvis litorals holocens entre els riusBess i Llobregat (Juli, Riera, 2012). Daltra banda,la recent intervenci al carrer del Doctor Aigua-der evidenci que els canvis del litoral havien estat pro-funds i que shavien produt en perodes histrics(Juli, Riera, 2010; Sobern, 2010). Aquest registre sedi-mentolgic pos de manifest la dificultat dinterpre-taci de les fonts histriques i de la documentaci geo-tcnica.Les intervencions arqueolgiques als barris de SantaCaterina i de la Ribera, principalment els treballs fets almercat del Born, han perms obtenir nous registres sedi-mentolgics, descriure talls en excavacions i obtenirnoves datacions radiomtriques1.

    *Institut de Cincies de la Terra, Jaume Almera (CSIC). C/ Llus Sol Sabars, s/n. 08028, Barcelona. ramon.julia@ija.csic.es**Seminari dEstudis i Recerques Prehistriques. Departament de Prehistria, Histria Antiga i Arqueologia. Universitat de Barcelona. C/ Montalegre, 6. 08001Barcelona. rieram@ub.edu.1. En aquest context, el Born Centre Cultural encarreg un estudi geolgic del jaciment amb lobjectiu dincorporar levoluci geomorfolgica en el discurs musestic.

    QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 70-93

    03 Riera Julia.qxp 22/5/14 16:35 Pgina 71

  • 72 quarhis

    Es disposa, actualment, dun conjunt de dades noves quesubministren informaci sobre els canvis litorals al nord-est de la ciutat de Barcelona, entre el mont Tber i elparc de la Ciutadella, i que permeten actualitzar els estu-dis recents (Riba, Colombo, 2009; Juli, Riera, 2012)2.

    Context geomorfolgic i dinmica litoral

    1. EL SECTOR DESTUDI (fig. 1, quadern a color)Al peu del gra barcelon, a partir de la cota duns 10 ms.n.m. al carrer de Sant Pere Ms Alt, sestn en direccia mar una plana de suau pendent duns 0,4 km de longi-tud, fins al carrer de la Princesa, on assoleix una cota de3,6 m s.n.m. Lrea que sestn entre els carrers de laPrincesa, dels Assaonadors, dAllada-Vermell, denTantarantana, de Corretger i del Rec constitueix la partms deprimida topogrficament, separada del mar perun relleu positiu que assoleix al passeig del Born cotesdentre 4 i 5 m s.n.m. Des daquest relleu positiu en direc-ci a mar, la topografia torna a deprimir-se i assoleixcotes de 3,6 m s.n.m. al carrer del Bonaire i al Pla dePalau. La lnia formada per lavinguda del Marqus delArgenteria i lestaci de Frana marca linici de la planalitoral de la Barceloneta amb un relleu constant properals 5 m s.n.m.Vers el sud-oest, la plana puja progressivament fins al ves-sant del mont Tber, elevaci que assoleix els 16 ms.n.m. Cap al nord-est, el parc de la Ciutadella tambpresenta cotes ms elevades de 7 m s.n.m., si b les exca-vacions arqueolgiques i els sondatges geolgics eviden-cien que aquest relleu positiu s el resultat de construc-cions humanes que sassenten sobre sorres queassoleixen una cota mxima entre 1,5 i 2 m s.n.m. (Juli,Riera, 2012).A la depressi del barri de la Ribera, hi arriben diversesrieres que canalitzen les aiges de la serra de Collserola

    i de la plana superior barcelonina. Entre aquestes rieres,cal destacar les de Sant Joan, Torrent de lOlla i TorrentPregon (Oliv, 1993; Riba, Colombo, 2009). A partir delsegle XI, la zona recull tamb part de les aiges proce-dents del rec Comtal (Banks, 1984, 1992). Ats lescsrelleu del sector, la gesti humana daquests cursos dai-gua ha estat recurrent, com el desviament de la riera delMerdanar durant la segona meitat del segle XI (Banks,1984, 1992), o el desplaament de les rieres den Mallai de Sant Joan i el rec Comtal cap al Bogatell al segleXIX.En rees deprimides com les que ens ocupen, descspendent i amb cotes properes al nivell del mar, aquestscursos daigua poden entollar-se en trobar la barreratopogrfica del cord litoral. La documentaci medie-val testimonia la presncia daquestes zones humidesen lrea destudi (Carreras Candi, 1916; Banks, 1984,1992).

    2. LA DINMICA LITORALEls sediments duna platja estan formats per elementsprocedents de terra, transportats pels rius i rieres, i perfragments dorganismes marins. Un cop a la platja,aquests sediments resten a merc de lonatge, delscorrents martims, de les marees i del vent i, per tant,estan en constant moviment. En mars micromareals comel Mediterrani, la presncia duna platja sorrenca s elresultat del balan entre la quantitat de sediments que hiarriben i els que es perden a travs dels engolidors.Aquest balan sedimentari permet conixer les zonesper on salimenta la platja, la zona de circulaci delssediments i, finalment, les zones per on es perd aquestsediment. Aquest conjunt dambients forma la cellalitoral.En el cas del front martim de Barcelona, i amb anterio-ritat a les construccions porturies a partir del segle XV,

    2. El nostre agrament als gelegs Albert Ventayol, Pere Mascareas, Pere Valero i Carles Salvador de les empreses Bosch & Ventayol, Batlle & Mascareas, Geotec-262 iGeotcnia Gelegs Consultors, per haver-nos subministrat informes geotcnics i permetrens laccs a registres sedimentolgics. Volem agrair a Oriol Serrat daim3 haver-nos facilitat la consulta dels testimonis del carrer de Riudarenes. A Mireia Albiol (Marina Port Vell), Josep Canal (GISA), Isabel Millet (Universitat Pompeu Fabra) iDaniel Snchez (Centre de Documentaci del Port de Barcelona), haver-nos facilitat informes geotcnics.A les empreses darqueologia TICS, CDEX Arqueologia i Patrimoni, ESTRATS i ARCS Patrimoni Cultural, agram que ens hagin facilitat laccs a les intervencionsarqueolgiques i el suport en els sondatges. En especial, volem agrair als arquelegs Josep Pujades, Jordi Ramos, Mikel Sobern, Gemma Caball, Toni Fernndez, VanesaTriay, Iaki Moreno, Jordi Petit, Carles Aguilar i Jos Manuel Espejo el seu ajut sobre el terreny. Volem agrair tamb a Ignasi Queralt les nombroses anlisis de fluores-cncia i difracci de raigs X que ha fet i a Hctor Orengo lelaboraci dels models topogrfics digitals del terreny.El nostre agrament a Alexandra Livarda i Eddy Fabber, de la Universitat de Nottingham, per la identificaci i el treball grfic sobre les llavors recuperades. A Juan Userai Francesc Mesquita-Joanes de la Univeristat de Valncia, a Jordi Martinell, Rosa Domnech, Jordi Nadal i Carles Gili de la Universitat de Barcelona, el suport en la iden-tificaci de la fauna. A Philip Banks, Mikel Sobern i Albert Cubeles els seus aclariments sobre documentaci medieval.Aquest estudi ha estat possible grcies a linters, el suport i el finanament del Centre Cultural del Born (ICUB) i del Servei dArqueologia. Volem agrair molt especial-ment el suport de Carme Mir, Albert Garcia Espuche i Anna Molina.

    QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 70-93

    03 Riera Julia.qxp 22/5/14 16:35 Pgina 72

  • 73quarhis

    la cella litoral sestenia entre els turons de Montgat alnord i de Montjuc al sud. Els principals punts dalimen-taci sedimentria sn les desembocadures de les rieresde la serralada litoral (per exemple, la riera dHorta, lariera den Malla, etc) i, sobretot, les aportacions del riuBess (Juli, Riera, 2012). Les principals prdues es pro-dueixen en el transport de les sorres cap a la plataformamarina a travs dels canons submarins, especialmentdurant els temporals de llevant com els de les faves i elde les btes. Aix, la presncia de sorres de platja en elsector destudi implica que aquestes transitaven des de ladesembocadura del riu Bess en direcci a Montjuc enquantitat suficient per dipositar-shi i formar una platjadeposicional. Cal tenir present que el nivell que pot assolir lonatgedurant els temporals (i capaos de transportar i formarcordons litorals) arriba a cotes de fins a 5 m s.n.m. i, pertant, resulta impossible diferenciar nivells destabilitzacimarina tan sols a partir de la presncia de dipsits desorres de platja a cotes inferiors als 5 m s.n.m.Tanmateix, una estructura porturia que interfereixi enaquesta circulaci de sorres cap al sud-oest t una reper-cussi immediata en el balan sedimentari, en actuarcom una presa de retenci dels sediments en trnsit.Cal assenyalar que una platja inclou una zona submergi-da i una zona emergida que pot assolir una amplada con-siderable. La part emergida est exposada a la dinmicaelica, que contribueix a la prdua de sorres. En el casque ens ocupa, les observacions no permeten docu-mentar clarament cap dipsit de sorres eliques, tot i queno es descarta la presncia puntual daquests tipusde dipsits en els nivells de sorres a cotes superiors als4/5 m s.n.m.Una de les caracterstiques geomorfolgiques particularsdel delta del Bess s la seva asimetria entre els lbulsdret i esquerra, amb un major desenvolupament del pri-mer (Comisara de Aguas del Pirineo Oriental, 1966;Marqus, Juli, 1977; Checa et alii, 1988; Palet, Riera,1992; Juli, Riera, 2012). Aquest delta sestn a partir delestret de Montcada situat a uns 5 km en lnia recta delactual desembocadura en direcci sud-oest a causa dedos fets: els relleus de la serra den Mena, que impedei-xen lexpansi del delta vers el nord-est, i el predominidels corrents de deriva vers el sud-oest. A ms, Ventayol(2000) documenta una paleovall en direcci sud-oest,que mostra la tendncia del curs del Bess a circular enaquesta direcci.

    Material (fig. 2, quadern a color)Les dades sedimentolgiques emprades provenen dequatre fonts dinformaci: la consulta dinformes geotc-nics, memries arqueolgiques, descripci de talls estra-tigrfics en excavacions arqueolgiques i anlisi de mos-tres procedents de sondatges i perfils.Sha tingut accs a 18 informes geotcnics dels quals shaextret informaci de la descripci dels sediments. Enalguns casos, ha estat possible descriure directament elsmaterials recuperats en els sondatges i extraure mostresde sediments. A aquest conjunt de sondatges, cal afegir-hi els disponibles en el Mapa Geotcnic de Barcelona(Ventayol, 2000).Part de la informaci continguda en aquests informes java ser analitzada, descrita i interpretada en un treballanterior (Juli, Riera, 2012). Cal matisar que les descrip-cions sedimentries contingudes en els informes geotc-nics presenten limitacions per interpretar les dinmi-ques sedimentries i els paleoambients (Juli, Riera,2012). Per aquest motiu, quan sha tingut accs als son-datges, sha fet una descripci directa dels sediments ise nha analitzat el contingut en fssils. Aquesta infor-maci ha perms determinar els ambients deposicionalsi definir les transicions entre unitats sedimentries. Aaquest conjunt de registres, cal afegir-hi els sondatgesfets manualment als solars objecte dexcavaci arqueo-lgica. Aquests sondatges foren duts a terme mitjanantuna sonda edfica que ha perms assolir fins a 3 m defondria i una recuperaci de mostres cada 10/15 cm.Quan ha estat necessria la recuperaci de regis-tres continus, sha emprat un capal de sonda de tipusrus que permet lextracci de sediments inalterats.Aquests sondatges shan fet a les intervencions arqueo-lgiques del mercat del Born i dels carrers denTantarantana i del Sotstinent Navarro. En les excava-cions de lestaci de Frana, dels carrers del Doc-tor Aiguader, del Sotstinent Navarro, de Riudarenesi den Tantarantana, de lesglsia dels Sants Just i Pastor,del carrer de la Freneria 3 i del passeig de Colom 9shan descrit i mostrejat talls estratigrfics (fig. 2, qua-dern a color). A la intervenci del carrer Nou de SantFrancesc amb la plaa del Duc de Medinaceli shanobtingut mostres, per no ha estat possible lobservacide talls estratigrfics a causa de la interdicci daccedira lobra.Les memries arqueolgiques accessibles a la Cartaarqueolgica de Barcelona han subministrat informaci

    EVOLUCI GEOMORFOLGICA DEL BARRI DE LA RIBERA EN POQUES HISTRIQUES

    RAMON JULI BRUGUSSANTIAGO RIERA MORA

    QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 70-93

    03 Riera Julia.qxp 22/5/14 16:35 Pgina 73

  • 74 quarhis

    complementria3. En les excavacions en curs, els arque-legs responsables han aportat tamb informaci cronoes-tratigrfica.Amb lobjectiu de descriure la composici dels sedimentsi identificar les restes fssils, diverses mostres sediment-ries han estat dispersades en aigua oxigenada al 20%, fil-trades amb malla de 0,2 mm de llum i observades en lupabinocular. A les mostres de sorres, shi ha afegit HCl al15% amb lobjectiu dobservar lexistncia defervescn-cia i determinar, aix, la presncia o absncia de carbo-nats. Sha dut a terme lestudi dun total de 15 mostres desorres i graves, i de 4 nivells de fangs (taula 1).Les cotes dels nivells litolgics han estat restitudes enfunci del nivell del mar, segons la base topogrfica de laciutat disponible al Punt dInformaci Cartogrfica delAjuntament de Barcelona a escales d1/5000 a 1/500.Amb aquestes dades topogrfiques sha creat un modeldigital del terreny (MDT) de 5 m per cella (fig. 1, qua-dern a color).

    CronologiaLa cronologia de les unitats sedimentolgiques sha esta-blert a partir dels segents elements: a) datacions radio-carbniques, b) conjunts de restes arqueolgiques enexcavacions, segons els informes arqueolgics, c) presn-cia destructures dhbitat i enterraments sobre les uni-tats sedimentries i d) cronologies relatives basades en larelaci geomtrica de les unitats sedimentries de crono-logia coneguda.Shan obtingut 10 datacions de C14 (taula 2), un nombreescs per establir una aproximaci cronoestratigrficadetallada. La major part de datacions sha fet sobre restesorgniques com fragments vegetals, carbons i llavors(taula 2). En el passeig de Colom 9 es dat una conxa deGlycimeris, desprs de comprovar mitjanant difracci deraigs X el seu grau de conservaci daragonita. Les data-cions han estat calibrades mitjanant el programaIntcal09 i MARINE09 (Reimer et alii, 2009). Les quatredatacions C14 obtingudes a les excavacions del carrer del

    Doctor Aiguader foren presentades i discutides en un tre-ball anterior (Juli, Riera, 2010). La mostra obtinguda en el sondatge Parc Zoolgic S3, a11 m de fondria (-5 m s.n.m.), constituda per flors mas-culines de pi dipositades en un context fluviomar, haaportat una edat radiocarbnica amb un ampli marge deprobabilitats entre els anys 1530 i 1950. Aquest sondatgese situa en la rereplatja fora muralles, entre els baluardsde Llevant i de Santa Clara (fig. 2, quadern a color).Tanmateix, la cartografia ms antiga de Barcelona, comel mapa dAnton van den Wyngaerde, evidencia una lniade costa molt ms avanada a la meitat del segle XVI i,

    3. Carta arqueolgica de Barcelona. (Data de consulta: 15/12/2013). http://cartaarqueologica.bcn.cat/

    QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 70-93

    Taula 1Localitzaci i cotes de les mostres sedimentolgiques estudiades.[Autors: R. Juli i S. Riera]

    Registre Sediment Cota absoluta n.m.

    (m)

    Mercat del Born Sorra 3

    Mercat del Born Fangs 1

    Santa Maria del Mar Sorra 3

    Estaci de Frana Sorra 0

    C/ Dr. Aiguader Sorra 4

    C/ Dr. Aiguader Fangs 6,5

    Parc Zoolgic S3 Sorra i grava 5 i 7

    C/ Tantarantana Fangs De 3 a 0,2

    C/ Sonstinent Navarro Fangs De 2,2 a 0,5

    C/ Sonstinent Navarro Sorra 5,5

    C/ Fusina Sorra 2

    Sant Just i Pastor Sorra 11,5

    C/ Riudarenes Sorra 5

    C/ Riudarenes Sorra 1

    Passeig de Colom 9 Sorra i grava De 1,5 a 0

    C/ Nou de Sant Francesc Sorra i grava De 0 a -2,5

    Plaa Duc de Medinacelli

    03 Riera Julia.qxp 22/5/14 16:35 Pgina 74

  • 75quarhis

    per tant, considerem que ledat radiocarbnica ms pro-bable ha de correspondre al lmit ms antic de la corbade calibratge, a lentorn de 1530 dC.La dataci sobre Glycimeris del passeig de Colom 9 apor-ta un lapse de calibratge entre 1230 i 1420 dC. Tan-mateix, considerant que en els nivells de sorres superiorssexcavaren pous baixmedievals, tamb en aquest cassha de retenir el lmit ms antic del calibratge de ladataci.En la seqncia del carrer den Tantarantana, les data-cions radiocarbniques dels nivells de fangs orgnics espresenten invertides (taula 2). Com que la mostra infe-rior de 1020 dC ha estat obtinguda a partir de llavors devinya, es considera ms representativa del medi sedimen-tari que no pas les obtingudes a partir de fragments decarbons, que poden ser fcilment retreballats.Lenquadrament cronolgic a partir de materials arqueo-lgics sha extret de la revisi duna cinquantena dinfor-mes arqueolgics disponibles a la Carta arqueolgica deBarcelona, seguint les interpretacions cronolgiquesfetes pels autors. La determinaci dantics nivells ds del terreny sha feta partir de la presncia destructures arqueolgiques compaviments (zones dhbitat o treball), calades, clavegue-res, enterraments i murs. La presncia daquestes estruc-tures permeten establir una edat ante quem dels nivellssedimentaris que les suporten i aporten una informacifiable sobre les cotes del terreny en els diferents perodescronolgics.

    Resultats

    1. DESCRIPCI DELS SEDIMENTSEls sediments del sector que sestn pels barris de SantPere i de la Ribera sn relativament poc variats. Estan for-mats a la base per sediments del quaternari antic, consis-tents en argiles llimoses de color vermell (a cops vins)amb abundants nduls de carbonat clcic (tortor) quepoden formar capes de potncies superiors al metre(calitx), com sha observat al carrer de la Freneria 3 i alavinguda del Portal de lngel 11-13 (fig. 3). Per sobre,sobserva un nivell prim (en general duns 2 m de potn-cia) dargiles llimoses i sorres amb matriu argilosa decolor marr vermells, que sovint s descrit als informesarqueolgics com a sorres brutes. Aquest nivell pot con-tenir fragments de cermica i, ocasionalment, carbons igraves. Nivells daquestes caracterstiques han estat des-crits en les intervencions arqueolgiques de la ViaLaietana, carrers de lArgenteria i de la Princesa, passeigde Picasso amb carrer de Pujades i a lrea de SantaCaterina i carrer del Pou de la Figuera.

    EVOLUCI GEOMORFOLGICA DEL BARRI DE LA RIBERA EN POQUES HISTRIQUES

    RAMON JULI BRUGUSSANTIAGO RIERA MORA

    QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 70-93

    Taula 2Datacions radiomtriques disponibles. Les datacions de laintervenci del C/ Dr. Aiguader han estat anteriorment publicades(Juli, Riera, 2010).

    Registre Fondria Fondria Codi Material C14 age C12/C13 95% (cal) Intercepci Data

    (cm) absoluta laboratori datat anys BP (0/00) corba retinguda

    (cal yr)

    Tantarantana 325 100-90 Beta-343112 Fragments 1120+/-30 -22.4 780-970 dC 890 dC Rebutjada

    de carbons per envellida

    Tantarantana 370-385 35-50 Beta-365222 Llavors 1030+/-30 -25.2 970-1030 dC 1020 dC 1020 dC

    de vinya

    Tantarantana 390-400 30-20 Beta-343111 Fragment 3290+/-30 -25.2 1630-1500 aC 1600-1530 aC 1600-1530 aC

    de carb

    BORN S2 248-255 -100 Beta-343110 Restes 1860+/-30 -26.3 80-240 dC 140 dC 140 dC

    vegetals

    Parc Zoolgic S3 1100 -500 Beta-352520 Restes 250+/-30 -24.3 1530-1800 dC 1650 dC 1530 dC

    vegetals

    Passeig Colom 9 410 75 Beta-368663 Conxa 750+/-30 +1.9 1230-1420 dC 1310 dC 1230 dC

    (Glycimeris)

    Dr. Aiguader 0 -525 Beta-269606 Molsa vaixell 570+/-40 -26.3 1310-1440 dC 1410 dC 1410 dC

    Dr. Aiguader 20 -545 Beta-269607 Llavors 590+/-40 -25.2 1290-1420 dC 1340, 1400 dC 1395 dC

    Dr. Aiguader 75-80 -600/-605 Beta-244054 Carbons 780+/-40 -32.2 1274-1397 dC 1300 dC 1335 dC

    Dr. Aiguader 133-134 -658/-659 Beta-244055 Carbons 990+/-40 -27.2 1016-1179 dC 1040 dC 1097 dC

    03 Riera Julia.qxp 22/5/14 16:35 Pgina 75

  • 76 quarhis

    En el subsl de la plana inferior, entre el carrer de laPrincesa i el mar, predominen les sorres i les graves.Aquestes sorres poden estar ben classificades i ser netes(sense matriu argilosa) (fig. 4.a) i ocasionalment conte-nir graves (fig. 4.b). Intercalats, tamb shi reconeixendipsits fangosos de tonalitats grisenques i marrons (fig.4.c). El gruix daquest conjunt de sediments de la planainferior pot ser superior als 10 m de potncia a laladadel Born, saprima vers linterior, en direcci al carrer dela Princesa, i es redueix a tan sols uns pocs centmetres ala plaa de Jaume Sabarts i carrer de Montcada.Aquests nivells de sorres apareixen en posicions diverses.Aix, poden trobar-se directament sobre el quaternariantic (fig. 4.d), sota argiles vermelloses, intercaladesentre aquestes o recobrint-les (fig. 4.e), com es documen-ta en els carrers den Tantarantana i de Montcada i a laplaa de Jaume Sabarts. Aquestes sorres presenten tona-litats vermelloses, grises, groguenques i marrons. Estandescrites en els informes arqueolgics de forma moltdiversa: brutes, netes, ben classificades, barrejadesamb graves i nduls de carbonat. Per intentar establir unscriteris descriptius que permetin diferenciar entre lesdiferents formacions sorrenques, aquestes han estat ana-litzades microscpicament. Les caracterstiques i compo-sici daquests nivells permeten diferenciar fins a quatretipus de sorres.

    2. SORRES I GRAVES PROCEDENTS DEL RIU BESSLes sorres localitzades al sector sud del mercat del Born,Santa Maria del Mar, parc de la Ciutadella, aix com enles intervencions arqueolgiques al carrer del DoctorAiguader, estaci de Frana, passeig de Colom 9 i plaadel Duc de Medinaceli, mostren unes caracterstiquessimilars (fig. 2, quadern a color).La composici petrolgica dels grans de sorra daquestsnivells evidencia el predomini de quars i de feldspats i, enmenor proporci, de grans de roca calcria i plaquetes debiotita (fig. 5.a). Presenta, ocasionalment, clasts de fssilsterciaris com nummulits i briozous (fig. 5.b-c) conjunta-ment amb bioclasts de bivalves (fig. 5.b) de jacints deCompostella (fig. 5.c). Aquestes sorres tenen una abun-dncia variable de bioclasts (fig. 6), principalment bivalves(fig. 6.a-b), gasterpodes (fig. 6.c-e), fragments de corall(fig. 6.f), restes dequdnids (fig. 6.g-h) i foraminfers (fig.6.i-k). Aquest conjunt de bioclasts indica la contribucidorganismes marins en la formaci daquestes sorres. Lapresncia de restes de vegetaci continental, com llavors i

    QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 70-93

    Figura 3Unitat carbonatada del quaternari antic (tortor o calitx). a) excavacidel C/ Freneria 3 al Mons Taber amb el calitx retallat per adossar-hiun mur, b) Avda. Portal de lngel 11-13, on el calitx est retallatper un pou. [Autors: R. Juli i S. Riera]

    03 Riera Julia.qxp 22/5/14 16:35 Pgina 76

  • 77quarhisEVOLUCI GEOMORFOLGICA DEL BARRI DE LA RIBERA EN POQUES HISTRIQUES

    RAMON JULI BRUGUSSANTIAGO RIERA MORA

    QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 70-93

    Figura 4Diferents dipsits de sorres: a. Sorres netes amb laminaci suaument inclinada, a lestaci de Frana; b. Sorres netes amb gravespredominanment calcries al solar C/ Dr. Aiguader; c. Sondatge Parc del Zoolgic S3 amb intercalaci de nivells de fangs entre sorres; d. Sorres netes sobre les argiles del quaternari antic (Qa) en el sondatge del C/ Riudarenes; e. Sorres i gravetes dun canal erosiu sobre fangsi argiles en el perfil del C/ Tantarantana. [Autors: R. Juli i S. Riera]

    03 Riera Julia.qxp 22/5/14 16:35 Pgina 77

  • 78 quarhis

    cons de pi o fragments de glans (fig. 6.l-m), indica la con-tribuci ocasional de les aportacions terrestres.En lrea font de subministrament de sediments al litoralbarcelon, tan sols el riu Bess, amb la seva capaleraexcavada en els materials terciaris de la depressi centralcatalana, aporta sediments carbonatats mesclats amb fs-sils terciaris, entre els quals sn freqents els nummulits.La presncia daquests fssils i el predomini de roquescalcries en les sorres i graves del Pla de Barcelona s uncriteri per identificar la procedncia i proximitat de lesaportacions del riu Bess. En lentorn de lestaci de Frana, parc de la Ciutadellai mercat del Born, els sondatges geotcnics descriuennivells de graves poligniques. Aquestes graves han estatobservades als sondatges del Parc Zoolgic (fig. 7.c) i alstalls de les excavacions de lestaci de Frana (fig. 7.a-b)

    i del carrer del Doctor Aiguader (fig. 4.b). En general, escaracteritzen per presentar cdols de gran dimetre arro-donits amb abundant contribuci de roques calcriesque evidencien la influncia fluvial del riu Bess. A lestaci de Frana (fig. 2, quadern a color), el dipsitde canal fluvial de base erosiva est format per un con-junt de lmines de graves amb estratificaci encreuadade sets de 30-40 que evolucionen verticalment cap a una

    QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 70-93

    Figura 5Composici de les sorres del sector sud del Mercat del Born:a. Vista general evidenciant el predomini de grans de quarsi presncia de fssils terciaris; b. Detall dels bioclasts presents;c. Fssils terciaris rodats i cristall de jacint de Compostella;d. Lmina prima duna sorra consolidada (gres) del C/ Comercial ambllum polaritzada (en negre, els buits): 1) argila recobrint la porositati 2) ciment micrtic. [Autors: R. Juli i S. Riera]

    03 Riera Julia.qxp 22/5/14 16:35 Pgina 78

  • 79quarhisEVOLUCI GEOMORFOLGICA DEL BARRI DE LA RIBERA EN POQUES HISTRIQUES

    RAMON JULI BRUGUSSANTIAGO RIERA MORA

    QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 70-93

    Figura 6Bioclasts continguts de les sorres litorals del sondatge Parc del Zoolgic-S3: a. Individus infantils de Venrid (esquerra) i Tellnid (dreta);b. Mimachlamys varias; c. i d. Cerithiidae; e. Rissoa sp.; f. Fragment de corall; g. Punxa dequnid; h. Placa dequnid. Foraminfers: i. Ammonia; j. Elphidium; k. Mililid; l. Con de pi; m. Fragment de gla. Lescala equival a 1 mm.[Autors: R. Juli i S. Riera]

    03 Riera Julia.qxp 22/5/14 16:36 Pgina 79

  • 80 quarhis

    laminaci obliqua de baix angle. Aquestes caractersti-ques suggereixen que, si b les graves formaven part duncanal fluvial, aquestes foren parcialment retreballadesper lonatge litoral (fig. 7.a-b). Un cas especfic el constitueix la presncia de sorres con-solidades (gres) formant capes de fins a 1 m de potncia.Aquests gresos es reconeixen a diferents profunditats enels sondatges propers al parc de la Ciutadella. Al carrerComercial, sha pogut obtenir una mostra daquestessorres consolidades a una cota propera al nivell del mar4.Lanlisi microscpica duna lmina prima mostra la pre-sncia de grans de sorra de composici mineralgica va-riada (quars, feldespat, calcita, mica i bioclasts terciaris)amb una porositat intergranular parcialment ocupadaper calcita micrtica (fig. 5.d). La difracci de raigs X evi-dencia la presncia de calcita i calcita magnesiana; aquestdarrer mineral s freqent en processos diagentics.Aquests grans, recoberts per un ciment micrtic, mostrenuna porositat fenestral on saprecia un prim recobrimentdargila (fig. 5.d). Per tant, aquestes sorres cimentadescorresponen a un beach-rock, afectat per diagnesi vadosa.

    3. SORRES I GRAVES PROCEDENTS DE RIERES DE COLLSEROLAEn la composici petrolgica daquests dipsits predomi-na el quars, el feldspat i, en menor proporci, grans dequarsita, lidita i esquist amb una presncia ocasional defragments de gasterpodes. Al carrer den Tantarantana,les sorres contenen graveta i formen canals erosius sobreels fangs subjacents (fig. 4.e).La major part dels cdols aportats pel riu Bess i per lesrieres procedents de Collserola presenta una morfologiaarrodonida, excepte algun cdol desquist. Un dipsit decdols de morfologia diferenciada sha identificat al pas-seig de Colom 9 a fondries prximes al nivell del mar.Aquest dipsit presenta llits de graves gradades (fig. 8.a-b) amb cdols molt aplanats de fins a 12 cm de dimetre(fig. 8.c-e), que indiquen un fort desgast resultat deltransport litoral. Contenen fragments de bivalves quehan estat objecte de dataci C14 (taula 2). La litologia

    daquests cdols est dominada per quarsos, lidites, gre-sos, calcries i esquists. Les calcries semblen procedirdels afloraments del devoni de la Serralada Litoral,mentre que els gresos podrien procedir de les forma-cions trisiques presents en les proximitats del tur deMontgat- Badalona. Aquesta composici indica la contri-buci de les rieres que drenen el pla en la formaci delfront litoral. Aquestes graves, predominantment quarso-ses, poden interpretar-se com el resultat del retreballa-ment per lacci del mar de dipsits del quaternari antic.Al passeig de Colom 9, lestructura sedimentria da-quests nivells de graves est condicionada per la presn-cia duna construcci romana tardoromana (Jordi Petit,comunicaci personal), que condiciona la formaci decanals erosius (fig. 8.a).

    4. SORRES EDAFITZADESAl carrer de Riudarenes i a la plaa del Duc de Medi-nacelli al peu martim del tur del mont Tber, i al carrerde la Fusina al lmit interior del mercat del Born, es docu-menten nivells de grolleres i de tonalitats marrons queestan formades per grans de quars, feldspat, esquist i lidi-ta, amb escassa presncia de palletes de mica (fig. 4.d).En aquestes sorres no hi ha presncia de carbonats.En el sondatge del carrer de Riudarenes, per sota da-quest nivell, apareixen gravetes amb matriu sorrenca(entre 7 i 9 mm de dimetre mxim) de color vermellsi lleugerament cimentades per carbonat clcic. Algunsclasts estan aplanats i evidencien recobriments dargilavermellosa (fig. 8.a). Cal destacar labsncia de miquesen aquests nivells. Aquesta acumulaci de carbonats aixcom la presncia dargiles vermelles en fondria sugge-reixen un procs edfic que afecta aquesta unitat detrti-ca. Probablement, aquestes sorres corresponen a unafase antiga dedafitzaci, com a mnim preromana.

    5. SORRES APORTADES PER LHOMEA lesglsia dels Sants Just i Pastor (fig. 9.b) i al carrer delSotstinent Navarro (fig. 9.c-d), es documenta la presncia

    4. La mostra va ser proporcionada per Josep Pujades del Servei dArqueologia de lAjuntament de Barcelona.

    QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 70-93

    03 Riera Julia.qxp 22/5/14 16:36 Pgina 80

  • 81quarhis

    de capes de sorra netes amb elements de roques calc-ries de mida graveta, caracterstics del Bess, per enposicions geomorfolgiques de difcil justificaci i degeometria irregular. Assoleixen cotes de fins a 10 ms.n.m. a lesglsia dels Sants Just i Pastor. La seva posicisuggereix un transport hum daquestes sorres, ja que lapresncia de gravetes descarta la possibilitat del seu trans-port natural pel vent.

    EVOLUCI GEOMORFOLGICA DEL BARRI DE LA RIBERA EN POQUES HISTRIQUES

    RAMON JULI BRUGUSSANTIAGO RIERA MORA

    QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 70-93

    Figura 7Dipsits de graves poligniques: a. i b. Paleocanal de graves fluvialssobre sorres netes de platja al solar de lEstaci de Frana[Fotografia: Mikel Sobern]. Sindica la base erosiva i alguns sets delestratificaci creuada; c. Graves poligniques en matriu sorrenca delsondatge S3 del Parc Zoolgic. Sindica la base erosiva i alguns setsde lestratificaci creuada.[Autors: R. Juli i S. Riera]

    03 Riera Julia.qxp 22/5/14 16:36 Pgina 81

  • 82 quarhis

    QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 70-93

    Figura 8Graves i sorres procedents del solar del passeig de Colom 9: a. Perfil dun canal de graves i sorres amb bioclasts generat per una construccidpoca romana/tardoromana (1); b. Detall de lestratificaci creuada i gradada del canal, amb presncia de bioclasts; c. Detall de les gravesheteromtriques amb cdols aplanats de fins a 12 cm; d. Vista superior dels cdols; e. Vista transversal: 1) cdol de gres, 2) cdol de calcriai 3) cdol de quarsita. [Autors: R. Juli i S. Riera]

    03 Riera Julia.qxp 22/5/14 16:36 Pgina 82

  • 83quarhis

    6. FANGS GRISENCS DE LA PLANA INFERIOREn els sectors topogrficament deprimits de rereplatja,sacumulen fangs formats per llims i argiles amb materialgroller mal classificat i amb abundants restes dorganis-mes. Aquests nivells shan observat al carrer delSotstinent Navarro (fig. 10.a-b), mercat del Born i carrerden Tantarantana (fig. 10.c). Presenten una coloracigrisenca marronosa i tenen potncies prximes als 3 m alcarrer del Sotstinent Navarro, mentre que al mercat delBorn aquests llims orgnics formen successives capes defins a 20 cm de potncia intercalades entre sorres. Labase daquests nivells assoleix la cota 0,5 m s.n.m al carrerdel Sotstinent Navarro, mentre que al sector del Born esdocumenta fins a una cota -1 m s.n.m. Al carrer denTantarantana, els llims es documenten entre 1 i 0,3 ms.n.m. El contingut en matria orgnica daquests nivells

    de fangs oscilla entre el 5 i el 7%, amb valors mxims del12% al carrer den Tantarantana.Aquests fangs contenen abundants ostracodes (Candonasp., Herpetocypris sp., Ilyocypris sp, etc.) (fig. 11.a-c), un grannombre defipis de Daphnia (fig. 11.h-i), aix com llavorsde plantes de zones humides com cipercies (fig. 10.j), li-tres dinsectes (fig. 11.k), mandbules de quironmids

    EVOLUCI GEOMORFOLGICA DEL BARRI DE LA RIBERA EN POQUES HISTRIQUES

    RAMON JULI BRUGUSSANTIAGO RIERA MORA

    QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 70-93

    Figura 9a. Sorres i graves recobertes per argiles vermelles i xids de ferro alC/ Riudarenes; b. Nivell irregular de sorres netes recobrint nivellsarqueolgics al subsl dels Sants Just i Pastor; b. i c. Nivell de sorresprobablement aportades recobrint un dipsit de fangs amb restesarqueolgiques, al C/ Sonstinent Navarro; d. Detall on saprecia latonalitat vermellosa de la base de les sorres, relacionada amb unnivell fretic. [Autors: R. Juli i S. Riera]

    03 Riera Julia.qxp 22/5/14 16:36 Pgina 83

  • 84 quarhis

    QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 70-93

    Figura 10Dipsits de fangs: a. Vista general de dos trams de fangs separats per un paviment al solar del C/ Sonstinent Navarro; b. Detall del nivellsuperior; c. Fangs del C/ Tantarantana; c. Fangs orgnics entre nivells de sorres de lexcavaci del C/ Dr. Aiguader. [Autors: R. Juli i S. Riera]

    03 Riera Julia.qxp 22/5/14 16:36 Pgina 84

  • 85quarhisEVOLUCI GEOMORFOLGICA DEL BARRI DE LA RIBERA EN POQUES HISTRIQUES

    RAMON JULI BRUGUSSANTIAGO RIERA MORA

    QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 70-93

    Figura 11Restes fssils continguts en els fangs de reraplatja. Ostracodes dels gneres: a. Candona; b. Herpetocypris; c. Ilyocypris;d-g. Gasterpodes terrestres del C/ Tantarantana; h-i. Efipis de Daphnia (cladcers) del C/ Sonstinent Navarro; j. Llavor de cipercia [Fotografia:Eddy Fabber]; k. litre dinsecte; l-m. Fragments quitinosos de quironmids i car. [Autors: R. Juli i S. Riera]

    03 Riera Julia.qxp 22/5/14 16:36 Pgina 85

  • 86 quarhis

    (fig. 11.l-m) i cars (fig. 11.m), juntament amb una diver-sitat de gasterpodes terrestres (fig. 10.d-g). Al carrer del Sotstinent Navarro saprecien dos nivells defangs diferenciats separats per nivells de pavimentaci. Elnivell inferior (entre 1,6 i 0,5 m s.n.m) descansa directa-ment sobre el tortor. T una tonalitat grisenca i snabundants els efipis de Daphnia, amb presncia de gaste-rpodes, ostracodes, restes ssies de peix, llavors, car-bons, etc. El nivell superior (entre 3 i 2,2, m s.n.m)correspon a llims grisencs en els quals els ostracodes snespecialment abundants. En tots els nivells hi ha nombro-ses restes de vrtebres, espines i escates de peix (fig. 12.a-e). Fangs de caracterstiques similars foren descrits al fos-sat de la plaa de la Catedral, tot i que, en aquest indret,el contacte dels fangs amb el basament neogen se situa acota 5 m s.n.m. (DDAA, 1992).Labundncia de restes dorganismes aqutics en elsnivells de fang indica un medi humit dalta productivitatassociat a fases dentollament daiges aportades per lesrieres i/o canalitzacions. Daltra banda, la presncia desorra fina amb abundants palletes de mica indica unrgim de sedimentaci tranquilla, i el desenvolupamentde fitomotlles confirma la proximitat del fretic (Bordaset alii, 2013).En els fangs del carrer del Sotstinent Navarro cal destacarla identificaci del foraminfer Marginulinopsis cotatus,que indica la presncia subaflorant del basament neogen(fig. 12.f).En els nivells fangosos dels carrers den Tantarantana idel Sotstinent Navarro shan recuperat, a ms, llavorsdespcies conreades (fig. 12.g), carbons, ossos, frag-ments de cermica, vidres, esferes i escries metlliquesde composici frrica homognia (entre el 93 i el 97% decontingut en Fe amb un 3-5% de Mn), resultants dunaactivitat metallrgica (fig. 12.h). Aquest conjunt de res-tes suggereix una activitat humana en lentorn daquestsmedis humits, aix com una clara gesti de la plana baixalitoral en poca romana i medieval.Els fangs que aporten les rieres al mar formen plomes ies dispersen cap a zones ms profundes, on lonatge noafecta els sediments i, per tant, aquests fangs es dipositenconjuntament amb la fauna prpia dambients marins.En aquests nivells de fangs hi ha presncia de foramin-fers com Ammonia beccarii, Elphidium crispum i mililids,molluscs del gnere Corbula, Pecten, Cardium i Tellina,pues dequnids i ostracodes. Aquesta composici fauns-tica suggereix que aquest medi protegit estava principal-

    ment alimentat per aigua marina. La presncia en elsllims de restes de plantes terrestres com fulles, pinyes,espcules de pi, pinyols i ossos posen de manifest elsarrossegalls continentals a travs dels cursos daigua.Aquests nivells es documenten a cotes dentre -5 i -7,5 ms.n.m. des del Parc Zoolgic (fig. 13, quadern a color)fins al solar del carrer del Doctor Aiguader (fig. 14, qua-dern a color). Els nivells de fangs documentats a lexca-vaci del carrer del Doctor Aiguader han estat objecteduna publicaci anterior (Juli, Riera, 2012).

    Discussi

    1. EL PALEORELLEU PREHOLOCEl relleu preholoc ve determinat per la posici de lesunitats negenes i del quaternari antic documentades ales intervencions arqueolgiques i sondatges geolgics. En el tall A-B, el punt ms elevat del substrat observat sesitua a una cota de 7,5 m s.n.m. en el Pati Llimona, sobreel mont Tber (fig. 2 i 13, quadern a color), on es docu-menten 3 m de potncia de quaternari antic sobre elbasament neogen. A la part ms superior del Tber(carrer de la Freneria 3), el calitx es troba a una cota de14 m s.n.m, i sobre daquest, es dipositen directament elssediments corresponents a locupaci de Barcino(Gemma Caball, comunicaci personal). El quaternariantic se situa entorn als 4 m s.n.m. al peu de la muralla(carrer del Sotstinent Navarro i plaa de Ramon Beren-guer el Gran) i a escassos metres vers lest, el relleu caurpidament fins que assoleix una cota de 0,5 m s.n.m.Aquesta davallada del basament tamb sobserva entre laplaa de Ramon Berenguer el Gran (4 m s.n.m.) i la can-tonada de la Via Laietana amb el carrer de la Bria, onassoleix una cota de -0,5 m s.n.m. Aquesta depressi sinterpretada com un possible fossat de la ciutat romana(Jordi Ramos, comunicaci personal).Des de la Via Laietana (fig. 13, quadern a color) en direc-ci est, fins al carrer del Rec, el paleorelleu, definit pelsostre del quaternari antic, forma una plataforma a cota0 s.n.m. entre els carrers de lArgenteria i de Montcada.Tanmateix, cap a linterior, aquesta plana puja fins als2 m s.n.m. a lalada de la plaa de Jaume Sabarts (fig.13, quadern a color). Aquesta cota marca el nivell dsdpoca romana tardana, atesa la presncia duna cala-da construda directament sobre el quaternari antic.Aquesta disposici del substrat entre la muralla i la plaade Jaume Sabarts configura una depressi topogrfica

    QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 70-93

    03 Riera Julia.qxp 22/5/14 16:36 Pgina 86

  • 87quarhisEVOLUCI GEOMORFOLGICA DEL BARRI DE LA RIBERA EN POQUES HISTRIQUES

    RAMON JULI BRUGUSSANTIAGO RIERA MORA

    QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 70-93

    Figura 12Restes ssies de peix i de microrestes associades a activitats humanes: Lescala equival a 1 mm. a-d. Restes ssies i escates de peixde lexcavaci del C/ Sonstinent Navarro; f. Foraminfer del neogen (Marginulinopsis cotatus) localitzat als nivells de fangs del C/ SonstinentNavarro; g-h. Llavor de vinya [Fotografia: Eddy Fabber] i esferes metlliques dactivitat metallrgica del sondatge de C/ Tantarantana.[Autors: R. Juli i S. Riera]

    03 Riera Julia.qxp 22/5/14 16:36 Pgina 87

  • 88 quarhis

    del relleu preholoc, si b la manca de sondatges pro-funds no permet precisar-ne la morfologia. Des delcarrer del Rec vers el nord-est, el relleu preholoc sen-fonsa rpidament per assolir cotes dentre -5 a -9 m s.n.m.en el mercat del Born i encara ms profundes al sector Edel parc de la Ciutadella.Aix com el vessant nord-est del Tber vers el mercat delBorn mostra una plataforma preholocena propera a lacota 0 m s.n.m. relativament extensa, en el vessant mar-tim del tur, lenfonsament del basament neogen s moltms brusc i assoleix -17 m s.n.m. al passeig de Colom ambla Via Laietana.La depressi daquest substrat tamb saprecia al sectorentre el carrer del Pou de la Figuera i el carrer delComer (fig. 2 i 14, quadern a color). Aqu, el quaterna-ri antic es documenta a una cota de 0 m s.n.m. al carrerden Tantarantana, i, en direcci mar, aquest basamentpreholoc senfonsa rpidament i assoleix una cota de -7m s.n.m sota la baslica de Santa Maria del Mar i de -30 ms.n.m. a la plaa de Pau Vila (Juli, Riera, 2012).

    2. REBLIMENT DEL PALEORELLEUSobre aquesta paleotopografia podem diferenciar dosgrans mbits sedimentaris holocens: el ms oriental sas-socia al procs de rebliment deltaic i el ms occidental iinterior correspon al rebliment de la paleotopografia perles aportacions sedimentries de les rieres que drenen laplana de Barcelona.El rebliment deltaic es caracteritza per presentar crono-logies ms recents en direcci a lactual lnia de costa(fig. 13 i 14, quadern a color), fet que indica claramentel carcter progradant de la plana deltaica. Aix, es passade cronologies romanes al mercat del Born a estructuresdel segle XVI a lestaci de Frana i, finalment, a la for-maci de la plana de la Barceloneta al segle XVII.

    2.1 El rebliment fins al perode romEl sector deprimit entre la plana deltaica i la plana fango-sa s complex i shi aprecien dipsits de transici entresorres, fangs orgnics i argiles aportades per les rieres. Elcriteri emprat per delimitar el lmit interior de la influn-cia litoral ha estat la presncia de sorres a cotes properesals 0 m s.n.m. (fig. 15, quadern a color) que penetren finsa la part alta del carrer de Montcada i carrer de la Fusina.Les cronologies romanes i tardoromanes de C14 i les evi-dncies arqueolgiques del passeig del Born-Mercat delBorn, indiquen que aquesta penetraci de la influncia

    litoral vers linterior s anterior al perode rom,moment en qu el front martim se situar a llevant delpasseig del Born. Tanmateix, lescs nombre de datacionsradiocarbniques no permet concretar ms la cronologiadaquests sediments.Un element caracterstic dels dipsits holocens de laplana fangosa s el seu redut gruix, amb potncies mxi-mes de 3 m, i la seva disposici en ventalls de vessant.Aquest carcter comporta una major remobilitzaci delssediments, fet que explicaria les redudes potncies sedi-mentaries i les inversions de datacions de C14 sobre car-bons, com succeeix a la seqncia del carrer denTantarantana (fig. 13, quadern a color). A ms, la inten-sa gesti humana daquest entorn des del segle XI hauriacontribut tamb a la mobilitzaci daquests sediments.

    2.2 El perode romUn dels elements que configuren el paisatge rom i tar-dorom de la zona s la barra sorrenca que sestn alllarg del passeig del Born i que arriba a assolir alades defins a 3 m s.n.m. al mercat del Born (fig. 15, quadern acolor). La composici dels grans de sorra indica clara-ment que la barra est formada per les aportacions delriu Bess. La disposici de la barra ve marcada per dospunts del litoral: un a Can Ricard i laltre al vessant mar-tim del Tber. Entre aquests dos punts, el front martimqueda regularitzat pels sediments del riu Bess redistri-buts per la deriva litoral (Juli, Riera, 2012). Lainstallaci sobre la barra duna extensa necrpolis tardo-romana i de lantiguitat tardana (Beltrn de Heredia,2011) i la dataci radiocarbnica del segle II dC obtingu-da en els fangs de rereplatja del mercat del Born perme-ten atribuir-li una cronologia romana (fig. 14, quadern acolor).Al passeig de Colom 9, la presncia de cdols polignicsaplanats indica la proximitat de la desembocadura dunariera i el retreballament dels cdols per la dinmica mari-na. Aquestes graves formen un canal de drenatge cap almar (fig. 15, quadern a color) que sadossa a una cons-trucci dpoca romana tardoromana (Jordi Petit, comu-nicaci personal). Aquesta riera havia de desaiguar entrela barra sorrenca del Born i el vessant del mont Tber.Per a lpoca altmedieval, sha proposat el carrer delArgenteria com un possible traat daquesta riera deSant Joan (Banks, 1992). Tanmateix, la topografia actual,que segueix a grans trets la que va fer Garcia Faria el1893, evidencia un relleu positiu al tram baix de la Via

    QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 70-93

    03 Riera Julia.qxp 22/5/14 16:36 Pgina 88

  • 89quarhis

    Laietana que podria correspondre a una mota natural,similar a les descrites a la riera dHorta i la Rambla (Riba,Colombo, 2009; Juli, Riera, 2012). La circulaci peraquest sector de la riera de Sant Joan pot relacionar-seamb la presncia de cdols dominantment quarstics alsolar del passeig de Colom 9, aix com lexistncia dedepressions on es formaven zones humides. Una daques-tes es localitzava al final del carrer de lArgenteria i unaaltra al llarg del carrer del Sotstinent Navarro. En la inter-venci daquest carrer, a peu de la muralla, els nivells fan-gosos grisencs inferiors (a cota 0,5 m s.n.m) contenensorres quarsoses amb abundants fssils, com efipis deDaphnia, ostracodes i restes de peixos de mida petita.Aquestes restes suggereixen la presncia, vers el segle IdC (Jordi Ramos, comunicaci personal), duna zonahumida deprimida en aquest punt, resultat de la topogra-fia de la mota natural de la riera, que podria haver estataprofitada com a fossat de la ciutat. Aquesta zona humi-da perdura fins al segle VI dC, moment en qu quedacurullada a una cota de 5 m s.n.m.El cord litoral afavoreix lentollament de les zonesdeprimides de rereplatja i dantics canals fluvials, tal comho indiquen els nivells de fangs intercalats en les sorres alsector central del mercat del Born (fig. 14 i 15, quaderna color). En aquests nivells fangosos, la presncia dostra-codes, efipis de Daphnia, quironmids i restes vegetalsindiquen un entollament intermitent daigua dola alllarg del perode rom.Durant el perode rom i tardorom, el sector de rere-platja enllaa amb la plana fangosa, on es dipositen fangsvermellosos amb intercalacions de llims i sorres, materialarqueolgic rodat (cermic, principalment) i, ms pun-tualment, graves disperses. Contenen, a ms, fragmentsde fauna continental, carbons i clasts retreballats denduls carbonatats. La presncia de fitomotlles suggereixla presncia de nivells fretics locals i precipitaci de car-bonats. Aquestes caracterstiques indiquen el carcter deplana dinundaci del sector vinculat a les rieres que dre-nen el Pla de Barcelona. En aquest sector de rereplatjaamb un predomini de les aportacions de les rieres, elsnivells ds dpoca romana se situen entre 1 i 2 m s.n.m.(fig. 13 i 14, quadern a color).

    2.3 El perode medievalLa principal caracterstica del front martim a partir delsegle IX dC correspon als nivells de fangs orgnics entrela plaa de Pau Vila i el Parc Zoolgic, que indiquen un

    fons de mar de baixa energia (fig. 15, quadern a color).Aquest dipsit implica lexistncia duna barra parallelaal litoral que protegeix aquest medi restringit de lonatgei que es va desplaant lentament cap al sud-oest com unaona sorrenca. Aquestes barres poden ser subaflorants,com les descrites al litoral del Maresme (Serra, Sorribes,1993; Sorribes et alii, 1993) o arribar a emergir. Les data-cions C14 obtingudes en aquests fangs indiquen queaquesta configuraci litoral es perllonga fins a finals delsegle XIV dC. Malgrat la presncia de les barres de sorra,aquest mbit protegit va ser emprat com a zona porturia(Campmany, 1774, 1792). En aquest sentit, la cota a laqual es localitzen els fangs (entre -5 i -7,5 m s.n.m.) evi-dencia lexistncia dun calatge suficient. La presnciadun derelicte al solar del carrer del Doctor Aiguaderanterior a la construcci de lescullera de 1477 (Sobern,2010) corrobora el paper portuari daquesta rea enpoca medieval. En els segles XIII-XIV, el lmit de la platja pot situar-se,aproximadament, a lalada del passeig dIsabel II-Avinguda del Marqus dArgentera, en direcci al parcde la Ciutadella (fig. 15, quadern a color). Les excava-cions de la Llotja, plaa de les Olles i Portal de SantDaniel evidencien el sostre de les sorres litorals a cotesentre 1 i 2 m s.n.m., sobre les quals sassenten estructuresdels segles XIII-XIV. Daltra banda, la documentaci his-trica referent a la construcci de la muralla medievaldel segle XIV fa referncia a estructures de protecci pera les embarcacions en cas de temporals, fet que confirmala proximitat de la lnia de mar a la muralla (AlbertCubeles, comunicaci personal). En aquest sentit, existei-xen diverses referncies a arenals limitant amb el mar alssectors de Santa Maria del Mar, monestir de Santa Clarai Santa Eullia del Camp (Sanpere i Miquel, 1890;Carreras Candi, 1916; Banks, 1984, 1992; Jornet, 2007).La localitzaci daquest darrer monestir s dubtosa, perla seva localitzaci en un sector litoral sembla evident(Palet, 1997). Lextensi de les formacions litorals en eldelta del Bess (Juli, Riera, 2012) confirma la localitza-ci de Santa Eullia del Camp a prop del cam de laLlacuna-Passatge de la Marina (Palet, 1997).Durant la primera meitat del segle XI dC, la riera de SantJoan i el Torrent Pregon formen aiguamolls a les zonesdeprimides properes a Santa Maria del Mar i carrer denTantarantana (fig. 15, quadern a color). Aix, lany 1004se cita una zona humida propera a Santa Maria del Marcom ipso stagno, qui discuurrit tempore pluvie in ipsa

    EVOLUCI GEOMORFOLGICA DEL BARRI DE LA RIBERA EN POQUES HISTRIQUES

    RAMON JULI BRUGUSSANTIAGO RIERA MORA

    QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 70-93

    03 Riera Julia.qxp 22/5/14 16:36 Pgina 89

  • 90 quarhis

    mare (Banks, 1992; Baucells et alii, 2006). Al carrer denTantarantana-Plaa de Pons i Clerch, shan documentatnivells de fangs orgnics amb fauna daigua dola, datatsa la base en 1020 dC (fig. 14, quadern a color). Aquestaxarxa hidrogrfica, probablement natural, canviar drs-ticament amb les intervencions humanes de la segonameitat del segle XI (Banks, 1992) i del segle XII(Carreras Candi, 1916). Duna banda, es t notcia de laconstrucci del rec Comtal pel carrer den Tantarantanai Pla den Llull (Orti, 2011) i de laltra banda, la riera deSant Joan-Merdanar es desvia cap al sector deprimit delPla den Lull. Aquesta gesti dels recursos hdrics sem-marca en el context histric de locupaci dels barris deSanta Caterina, Vilanova i la Ribera, amb la fundaci dediversos monestirs i la seva urbanitzaci (Banks, 1984,1992; Sanpere i Miquel, 1890; Garcia Espuche, 2009).La depressi del terreny entre la muralla de Barcelona ila plaa de Jaume Sabarts queda reblerta amb anteriori-tat a ledat mitjana, a cotes sobre les quals sassentar lur-banisme medieval (s. XIII-XIV). La cota ds del terrenyen aquest perode oscilla entre els 4 m s.n.m. al sectorcomprs entre el carrer de lArgenteria i el peu de lamuralla, els 3 m s.n.m. a la plaa de Jaume Sabarts i 1,5m a la part central del mercat del Born (fig. 14, quaderna color). La depressi documentada al llarg del carrer denTantarantana quedar reblerta durant el segle XIV, tot ique continua sent visible en la topografia actual (fig. 1).La potncia de la seqncia medieval en aquest sector sduns 3 m i est formada per un primer nivell fangs gri-senc d1,5 m de potncia, seguit per canals de graves isorres intercalats amb llims ocres que indiquen el funcio-nament dun drenatge fluvial que canalitzava les aigescap a aquesta depressi.Les dades del front martim indiquen que la influnciade les aportacions del riu Bess s cada vegada msaccentuada en el sector. Les sorres del Bess sestenen endirecci sud-oest i arriben a cobrir, al segle XIII dC, lesgraves del passeig de Colom 9 (fig. 15, quadern a color).

    2.4 Lpoca modernaA partir del segle XV, la morfologia del litoral es veurfortament condicionada per dos fets: duna banda, la ges-ti directa de lhome de la cella litoral, amb la construc-ci de les primeres infraestructures porturies, i de lal-tra, la progressiva influncia de les aportacions del Bessen aquest sector.En la intervenci arqueolgica a lestaci de Frana esdocumenten graves dun canal fluvial del Bess, parcial-ment afectades per la dinmica marina. Aquest dipsitindica la presncia duna llera del Bess (fig. 15, quaderna color) amb una cronologia de segle XV dC, segons indi-ca el material arqueolgic contingut (Mikel Sobern,comunicaci personal). Per sobre daquest canal, lessorres de platja constitueixen els sediments sobre elsquals sassenten les barraques de pescadors de finals delsegle XVI5.La presncia al Parc Zoolgic de fangs orgnics amb res-tes vegetals, a una cota de -5 m s.n.m i amb una cronolo-gia de 1530 dC, posa de manifest lexistncia dun fonsirregular que ser rpidament reblert per les aportacionsdel Bess. Lexistncia daquestes depressions pot rela-cionar-se amb el desenvolupament dantigues lleres flu-vials i barres. Les aportacions del Bess sobserven tamba les excavacions del carrer del Doctor Aiguader, on 5 mde sorres i graves retreballades pel mar sadossen i reco-breixen lespig de 1477 (Juli, Riera, 2010; Sobern,2010). Per tant, la presncia duna llera del riu Bess (fig. 15,quadern a color) en el sector sha de situar al segle XV,quan, a ms, es comencen a fer a Barcelona les primeresobres porturies de certa entitat, com lespig de 1477(Sobern, 2010). Aquests sediments aportats pel riu hau-rien afavorit la formaci de tasques i queden parcialmentretinguts per lespig, la qual cosa provoca la prograda-ci del front litoral. La retenci dels sediments a llevantde lescullera provoc greus problemes destabilitat dellitoral al sud-est de la Torre Nova (Sobern, 2010). Peraquest motiu, lany 1516 es proposa desmuntar aquest

    5. SOBERN, M. (2013). Les Barraques de la Mar a la Barcelona dpoca moderna. Tribuna dArqueologia 2012-2013. [videoconferncia]. http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/tribunadarqueologia/2013/04/12/propera-conferencia-de-la-tribuna-d%E2%80%99arqueologia-2012-2013-les-barraques-de-la-mar-a-la-barcelona-depoca-moderna-en-directe-per-internet/

    QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 70-93

    03 Riera Julia.qxp 22/5/14 16:36 Pgina 90

  • 91quarhisEVOLUCI GEOMORFOLGICA DEL BARRI DE LA RIBERA EN POQUES HISTRIQUES

    RAMON JULI BRUGUSSANTIAGO RIERA MORA

    espig per tal dafavorir la circulaci litoral dels sedi-ments (Sobern, 2010, 2012).Els sondatges geolgics del sector de la Ciutadella mos-tren la presncia de capes de gresos consolidats a dife-rents fondries. Lanlisi de la mostra procedent delcarrer Comercial indica que el seu origen es deu a pro-cessos diagentics relacionats amb la formaci de beach-rocks. Aquests estrats consolidats afavoreixen lestabilitatde les sorres litorals i, molt probablement, la permann-cia al llarg del temps de tasques en alguns punts con-crets.A finals del segle XVI es reprenen les obres de lespig enfases successives, que assoleixen la llanterna vella o torredel rellotge a finals del segle XVII (Alemany, 2002; Riba,Colombo, 2009). Aquests espigons retenen els sedimentsdel Bess a llevant i provoquen que lonatge perjudiquiel front martim a ponent. Per aquest motiu, la murallade mar shagu de protegir mentre que la sorra adossadaa lespig el va sobrepassar i va provocar la prdua decalatge del port (Alemany, 2002). Les successives ones desorra que es desplacen vers el sud-oest saniran adossanta llevant de lespig, procs que culminar amb la forma-ci de la Barceloneta (fig. 15, quadern a color).

    ConclusionsLentorn del mercat del Born constitueix una zona baixai plana estesa al nord del relleu del mont Tber, queenllaa vers el nord amb el delta del riu Bess i que sen-fonsa progressivament en direcci al mar a partir del pas-seig del Born.La distribuci de sorres a cota 0 m s.n.m. marca la influn-cia cap a linterior de la platja, que configura, abans delperode rom, una cala oberta prxima al mont Tberque sestn entre el carrer de lArgenteria i la plaa deJaume Sabarts. Rodejant la cala per linterior, es docu-menten estructures dpoca romana. Durant aquest per-ode, la contribuci dels sediments aportats pel riu Besss escassa i predominen en el litoral els materials de lesrieres del Pla de Barcelona retreballats pel mar.

    Ja en poca romana, els sediments del riu Bess afectenprogressivament aquest litoral, reomplint el paleorelleuexistent i regularitzant el front martim. Aquests sedi-ments formen un cord sorrenc a lalada del Born sobreel qual saixecar posteriorment lesglsia de Santa Mariade les Arenes i sinstallar una necrpolis tardoromana ialtmedieval. Aquestes sorres sestenen pel mercat delBorn fins al parc de la Ciutadella i Santa Eullia delCamp. La progressiva influncia de les barres litorals genera laformaci de bancs de sorra o tasques que configuren unamorfologia ms complexa del front litoral del Born. Aix,a partir del segle IX, aquestes barres formen un fons pro-tegit de lonatge on predomina la sedimentaci fangosa,amb calatge suficient per ser emprat com a zona portu-ria. El desplaament dones de sorra vers el sud-oest con-tinua sent la dinmica dominant, cosa que provoca laprogradaci de la plana litoral.La depressi que es genera entre les barres i el front lito-ral afavoreix, al segle XV, larribada en aquest sector decanals fluvials del Bess que contribuiran a la formacide noves barres. A partir del segle XV, aquests sedimentsaportats pel riu queden retinguts pels espigons i arribenfins i tot a sobrepassar-los i reomplir lespai portuari. Elsprolongaments successius de lescullera entre els seglesXVI i XVIII afavoreixen aquest procs de retenci desediments i, consegentment, la progradaci del litoralfins a la formaci de la Barceloneta.

    QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 70-93

    03 Riera Julia.qxp 22/5/14 16:36 Pgina 91

  • 92 quarhis

    BIBLIOGRAFIA

    ALEMANY, J. 2002. El Port de Barcelona: un passat, un futur.2a ed. Lunwerg Editores. Barcelona.

    AGUELO, J.; HUERTAS, J.; PUIG, F. 2005. Les excavacions alantic convent de Santa Caterina de Barcelona (Barcelons).Tribuna dArqueologia, 2001-2002. pp. 208-224.

    BANKS, P. 1984. The Roman inheritance and topographicaltransition in Early Medieval Barcelona. BAR InternationalSeries, 193. Oxford.

    BANKS, P. 1992. Lestructura urbana de Barcelona, 714-1300. Histria de Barcelona. La formaci de la Barcelonamedieval. Vol. 2. Enciclopdia Catalana. Sant Vicen delsHorts. pp. 27-71.

    BAUCELLS, J.; FBREGA, A.; RIU, M.; HERNANDO, J.; BATLLE,C. 2006. Diplomatari de lArxiu Capitular de la Catedral deBarcelona, Segle XI. Vol. I. Fundaci Noguera. Documenta, 37.Barcelona.

    BELTRN DE HEREDIA BERCERO, J. 2010. La cristianizacindel suburbium de Barcino. Las reas suburbanas en la ciudadhistrica. Topografa, usos y funcin. Monografas deArqueologa Cordobesa, 18. Crdova. pp. 363-396.

    BELTRN DE HEREDIA BERCERO, J. 2011. Santa Maria delMar: un enclave cultual de la antigedad tarda en el subur-bium de Barcino. Quaderns dArqueologia i Histria de laCiutat de Barcelona. poca II, 7. Museu dHistria de Barcelo-na. Institut de Cultura. Barcelona. pp. 102-143.

    BORDAS, A. et alii 2013. El neoltic antic i linici de ledat delbronze a les excavacions del nou Conservatori del Liceu.Quaderns dArqueologia i Histria de la Ciutat de Barcelona.poca II, 9. Museu dHistria de Barcelona. Institut de Cultura.Barcelona. pp. 113-129.

    CAMPMANY, A. de 1774. Memorias histricas sobre la marina,comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona. Real Juntay Consulado de Comercio de Barcelona. Tomo I. CollecciClssics del Pensament Econmic Catal, 13. Editorial AltaFulla. Barcelona.

    CAMPMANY, A. de 1792. Memorias histricas sobre la marina,comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona. Real Juntay Consulado de Comercio de Barcelona. Tomo III. CollecciClssics del Pensament Econmic Catal, 13. Editorial AltaFulla. Barcelona.

    CARRERAS CANDI, F. 1916. Geografia General de Catalunya,Ciutat de Barcelona. Establiment Editorial dAlbert Martn.Barcelona.

    CHECA, A.; DAZ, J. I.; FARRAN, M.; MALDONADO, A. 1988.Sistemas deltaicos holocenos de los ros Llobregat, Bess y

    Foix: modelos evolutivos transgresivos. Acta Geol. Hispanica,23. pp. 241-255.

    COMISARA DE AGUAS DEL PIRINEO ORIENTAL 1966. Estudiode los recursos hidrulicos totales de las cuencas de los rosBess y bajo Llobregat. Div. Gral. Obras Hidrulicas, Ministeriode Obras Pblicas. Barcelona.

    DDAA. 1992. Lavinguda de la Catedral: de lager de la colniaBarcino a la vilanova dels arcs. Servei dArqueologia de laCiutat. Ajuntament de Barcelona. Barcelona.

    GARCIA ESPUCHE, A. 2009. La ciutat del Born. Economia i vidaquotidiana a Barcelona (segles XIV a XVIII). Ajuntament deBarcelona. Museu dHistria de Barcelona. Barcelona.

    GARCIA ESPUCHE, A. 2011. Laigua fa la ciutat... i la millora.A GURDIA, M. (ed.) La revoluci de laigua a Barcelona. De laciutat preindustrial a la metrpoli moderna, 1867-1967. MuseudHistria de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Barcelona.pp. 26-33.

    GARCA FARIA, P. 1893. Plano de conjunto del proyecto dealcantarillado. Lmina 3, escala 1:10.000. Barcelona.

    JUREGUI, J. M. 1935. Resea histrica del puerto deBarcelona y los abrigos martimos de la costa prxima. Puertode Barcelona. Barcelona.

    JULI, R.; RIERA, S. 2010. Usos del sl i activitats productivesa Barcelona a partir de lanlisi paleoambiental de la llacunalitoral medieval del Pla de Palau. Quaderns dArqueologia iHistria de la Ciutat de Barcelona. poca II, 6. MuseudHistria de Barcelona. Institut de Cultura. Barcelona. pp.164-177.

    JULI, R.; RIERA, S. 2012. Proposta devoluci del front mar-tim de Barcelona durant lholoc, a partir de la integraci dedades geotcniques, intervencions arqueolgiques i cronolo-gies absolutes. Quaderns dArqueologia i Histria de la Ciutatde Barcelona. poca II, 8. Museu dHistria de Barcelona.Institut de Cultura. Barcelona. pp. 16-32.

    MARQUS, M. A.; JULI, R. 1977. Caractristiques lihtostrati-graphiques des embouchures des fleuves du NE de lEspagne(du Llobregat aux Pyrnes). Approche cologique de lhom-me fossile. Supplment AFEQ, 47. Universit Pierre et MarieCurie. pp. 187-195.

    OLIV, J. 1993. Les rieres del Pla de Barcelona a mitjan segleXIX. III Congrs dHistria de Barcelona. Vol. II. Ajuntament deBarcelona. Barcelona. pp. 399-408.

    ORTI, P. 2011. El Rec Comtal de la Barcelona medieval. AGURDIA, M. (ed.) La revoluci de laigua a Barcelona. De laciutat preindustrial a la metrpoli moderna, 1867-1967. MuseudHistria de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Barcelona.pp. 21-25.

    QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 70-93

    03 Riera Julia.qxp 22/5/14 16:36 Pgina 92

  • 93quarhis

    PALET, J. M. 1997. Estudi territorial del Pla de Barcelona.Estructuraci i evoluci del territori entre lpoca bero-roma-na i laltmedieval, segles II-I aC-X-XI dC. Estudis i MemriesdArqueologia de Barcelona, 1. Centre dArqueologia de laCiutat. Ajuntament de Barcelona. Barcelona.

    PALET, J. M.; RIERA, S. 1992. La comunicacin viaria entreBarcino (Barcelona) y Baetulo (Badalona) en relacin a las car-actersticas fsicas del delta del ro Bess. Cuaternario yGeomorfologa, 6. pp. 123-133.

    REIMER, P. J. et alii. 2009. INTCAL 09 and MARINE09Radiocarbon age calibration curves 0-50,000 years Cal BP.Radiocarbon, 51. pp. 1111-1150.

    RIBA, O.; COLOMBO, F. 2009. Barcelona: la Ciutat Vella i elPoblenou. Assaig de geologia urbana. Institut dEstudisCatalans. Barcelona.

    SANPERE I MIQUEL, S. 1890. Topografa antigua de Barcelona.Rodala de Corbera. Ajuntament de Barcelona. Barcelona.

    SERRA, J.; SORRIBES, J. 1993. Las barras de arena infralito-rales del Maresme: formacin y cronologa. Geogaceta, 14.pp. 29-31.

    SOBERN, M. 2010. El port baixmedieval de la ciutat deBarcelona: una visi des de larqueologia. Lescullera de 1477 ila troballa dun vaixell tinglat. Quaderns dArqueologia iHistria de la Ciutat de Barcelona. poca II, 6. MuseudHistria de Barcelona. Institut de Cultura. Barcelona. pp.134-163.

    SOBERN, M. 2012. "Que en ell stara segura la maior nau delmon". Trfic i evoluci del port de Barcelona al segle XV.Quaderns dArqueologia i Histria de la Ciutat de Barcelona.poca II, 8. Museu dHistria de Barcelona. Institut de Cultura.Barcelona. pp. 55-78.

    SORRIBES, J.; SERRA, J.; CALAFAT, A. M. 1993. Lmites din-micos y modos de transporte en el litoral del Maresme(Barcelona). Geogaceta, 14. pp. 24-26.

    VENTAYOL, A. 2000. Mapa geotcnic de Barcelona. CD-ROM.Institut Cartogrfic de Catalunya. Barcelona.

    VILA, P.; CASASSAS, L. 1974. Barcelona i la seva rodalia alllarg dels temps. Aedos Ed. Barcelona.

    EVOLUCI GEOMORFOLGICA DEL BARRI DE LA RIBERA EN POQUES HISTRIQUES

    RAMON JULI BRUGUSSANTIAGO RIERA MORA

    QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 70-93

    03 Riera Julia.qxp 22/5/14 16:36 Pgina 93

  • TEXTOS EN CASTELLANOSNTESIS

    11sntesis castellano 2014.qxp 27/5/14 18:26 Pgina 217

  • QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 217-227

    con otros mercados de la pennsulaIbrica tambin estaba activo, aunqueparece que no haca sombra a las piezasque llegaban procedentes del arcomediterrneo. En el siglo XVII circula-ban piezas de mesa de Aragn, de lasseries polcromas realizadas en Muely Villafeliche (Zaragoza) y las de la serieazul sobre blanco, tambin de Muel;de Toledo (Talavera de la Reinao Puente del Arzobispo) piezas dela serie tricolor; de Valencia, destacanlos denominados botes de confitura(a veces tambin llamados meleras,porque se cree que llegaban de allcon este producto), botes decoradoscon un reflejo de color cobre,muy caracterstico de esta produccintarda de reflejo metlico (finalesdel siglo XVII-XVIII). De los talleressevillanos de Triana se conocen piezaspara refrescar el agua, como las alcarra-zas, una especie de vasijas de pastasfinas y color blanquecino del siglo XVII.De Portugal llegaban los pucarinhosdo barro, que tenan en Estremozsu principal centro de produccin,aunque tambin se realizaban en Nisa,Aveiro, Caldas y Pombal, y que fueronimitados fuera de las fronteras. Las pro-duccions procedentes de otros puntosde la pennsula Ibrica parecen tenermenor peso en los circuitos comercia-les, pero configuran tambin el horizon-te cermico del siglo XVII y principiosdel XVIII.Los estudios arqueomtricos han permi-tido esclarecer considerablementeel panorama cermico en relacincon las producciones locales y lasimportaciones, al tiempo que han abier-to un buen nmero de incgnitas:podemos decir que el ojo engaay nada es lo que parece. La lgica eco-nmica de conseguir un precio mejoren el mercado, libre de los costos deltransporte martimo, lleva a los tallerescermicos a entrar en el mundo de lasimitaciones. Por otro lado, unas corrien-tes artsticas bastante globalizadasy el desplazamiento de ceramistasitalianos fuera de Italia, para trabajar la faon de, hacen que muchas vecesresulte difcil precisar su filiacin.Una de las corrientes ms imitadasfue la de las cermicas ligures,pero tambin en producciones de otrotipo, como las chinas, la llegada de pie-

    zas de China a Occidente provocque rpidamente fueran imitadas.En Catalua se hacen piezas que recuer-dan, o imitan o podemos emparentarcon las producciones francesas polcro-mas de los siglos XVII y XVIII realizadas la plume, as como imitaciones de pro-ducciones ligures como las denomina-das Barcelona, blau sobre blau.

    La historia de la ciudad de Barcelonaest intrnsecamente vinculada al mary, por lo tanto, a la evolucin de su fren-te martimo. En consecuencia, los cam-bios en el litoral han tenido una impor-tante repercusin en la historia dela propia ciudad y de su territorio:el Pla de Barcelona.Desde el siglo XIX, historiadores, ge-grafos y gelogos han realizado diversaspropuestas sobre la configuracin lito-ral, al norte de la ciudad romana deBarcino. Sin embargo, las recientes inter-venciones arqueolgicas realizadas en elmercado del Born y su entorno han per-mitido obtener nuevos registros sedi-mentolgicos, describir perfiles en exca-vaciones y contar con un conjunto mscompleto de dataciones radiomtricasy arqueolgicas. Esta informacin per-mite realizar una nueva propuesta sobrela evolucin histrica del frente marti-mo entre el monte Tber y el parquede la Ciutadella.La informacin sedimentolgica utiliza-da en el presente estudio proviene decuatro fuentes: la consulta de informesgeotcnicos y memorias arqueolgicas,la descripcin de cortes estratigrficosen excavaciones arqueolgicas y el anli-sis sedimentolgico de muestras proce-dentes de sondeos y perfiles. Se ha reali-zado el estudio sedimentolgico y delcontenido fsil de un total de 15 mues-tras de arenas y gravas, y de 4 nivelesde fangos.La cronologa de las unidades sedimen-tolgicas se ha establecido a partirde 10 dataciones radiocarbnicas,de los conjuntos de restos arqueolgicosen excavaciones y de la existencia deestructuras de hbitat y enterramientossobre las unidades sedimentarias.El relieve preholoceno viene determina-do por la posicin de las unidades ne-genas y del cuaternario antiguo. Desdela Via Laietana en direccin este,el paleorrelieve forma una plataformaa cota 0 s.n.m. entre la calle Argenteriay la plaza de Jaume Sabarts, extendin-dose por el interior por la calleTantarantana. En direccin mar,esta plataforma se hunde rpidamentea la altura del paseo del Borny de la calle Comer.Sobre esta paleotopografa podemosdiferenciar dos grandes mbitos sedi-mentarios holocenos: el ms oriental

    EVOLUCIN GEOMORFOLGICADEL BARRIO DE LA RIBERA EN POCAS HISTRICAS

    Ramon Juli BrugusSantiago Riera Mora

    11sntesis castellano 2014.qxp 27/5/14 18:26 Pgina 221

  • 222 quarhis

    QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 217-227

    se asocia al proceso de relleno deltaicoy el ms occidental e interior correspon-de al relleno de los aportes sedimenta-rios de las ramblas que drenan la llanu-ra. Entre estos dos mbitos se extiendeuna zona deprimida de trasplaya, sobrela que se asienta el barrio de la Ribera.El relleno deltaico se caracteriza porpresentar cronologas ms recientesen direccin a la actual lnea de costa,lo que indica claramente el carcterprogradante de la llanura deltaica.As, pasamos de las cronologas romanasen el mercado del Born, a estructurasdel siglo XVI en la estacin de Franciay finalmente, a la formacin de la llanu-ra de la Barceloneta en el siglo XVII.La distribucin de arenas en la cota0 s.n.m. marca la influencia hacia elinterior de la playa que configura,antes del perodo romano, una calaabierta prxima al monte Tber,la cual se extiende entre la calleArgenteria y la plaza de Jaume Sabarts.Rodeando la cala por el interior sedocumentan estructuras de poca roma-na. Durante la fase prerromana la con-tribucin de los sedimentos aportadospor el ro Bess es escasa en el sector,y en el litoral predominan los materialesde las ramblas del Pla de Barcelonaretrabajados por el mar.Ya en poca romana los sedimentosdel ro Bess afectan progresivamenteeste litoral, rellenando el paleorrelievepreexistente y regularizando el frentemartimo. Estos sedimentos formanun cordn arenoso a la altura del Bornsobre el que se levantar posteriormen-te la iglesia de Santa Maria de lesArenes y se instalar una necrpolis tar-dorromana y altomedieval. Estas arenasse extienden a lo largo del mercadodel Born hasta el parque de laCiutadella y Santa Eullia del Camp.La progresiva influencia de las barraslitorales genera la formacin de bancosde arena que configuran una morfolo-ga ms compleja del frente litoraldel Born. As, a partir del siglo IX,estas barras conforman un fondo prote-gido del oleaje donde predomina lasedimentacin fangosa, con calado sufi-ciente para ser utilizado como zona por-tuaria. El desplazamiento de ondas dearena hacia el suroeste sigue siendo ladinmica litoral dominante, provocandola progradacin de la costa.

    La depresin que se genera entrelas barras y el frente litoral favorece,en el siglo XV, la llegada a este sectorde canales fluviales del Bess, que con-tribuirn a la formacin de nuevasbarras. A partir del siglo XV, estos sedi-mentos aportados por el ro quedanretenidos por los espigones, llegandoa sobrepasarlos y a rellenar el espacioportuario. Las prolongaciones sucesivasdel muelle entre los siglos XVI y XVIIIfavorecen este proceso de retencinde sedimentos y, en consecuencia,la progradacin del litoral hasta la for-macin de la Barceloneta.

    En este artculo se dan a conocer21 esculturas de los fondos del MUHBA,descubiertas en las excavaciones llevadasa cabo entre los aos 1953-1954 yel 2005, en la Ciutat Vella de Barcelona.En su totalidad se trata de fragmentoscuya superficie se encuentra, en mayor omenor medida, deteriorada. Adems desu estudio iconogrfico, cronolgico y es-tilstico, as como del lugar concreto delhallazgo, hemos prestado especial aten-cin a los soportes en los que han sidomanufacturadas estas piezas. De algunasse han realizado anlisis arqueomtricosen tanto que de otras se ha identificadoel material por determinacin macrosc-pica, pudiendo establecer que ocho sonde mrmol de Paros (n 10, 11, 12, 13,14, 15, 16 y 28), seis de Luni-Carrara(n 8, 9, 18, 19, 20 y 22), cuatro del Pro-coneso (n 21, 25, 26 y 27) y dos posible-mente de Osa Morena (n 23 y 24), entanto que una cajita de tocador (n 17)est elaborada en piedra calcrea.Debido a su lugar de hallazgo, nica-mente dos de estas piezas es bastanteprobable que procedan de contextospblicos. La ms significativa es un toga-do infantil con bulla (n 8) de media-dos del siglo I d.C. descubierto enla calle de Sant Honorat en un espaciocontiguo al extremo oeste del foro porlo que se puede suponer que se erigaen el rea de este conjunto oficial,al igual que el muslo izquierdo deuna esttua (n 9) que sali a la luzen las excavaciones del Tinell, un sectordonde se encontraron reaprovechadosotros materiales forenses. Sin embargo, el mayor nmero de ejem-plares estaba colocado en ambientes pri-vados. Muchas de estas piezas (n 10a 20) fueron halladas en la plazade Sant Miquel en contextos tardos,si bien su datacin altoimperial avalanla hiptesis de que formaban partede la rica decoracin escultrica deuna domus que se encontraba en esesitio. Llama especialmente la atencinun monumento circular (n 10) altar,brocal de pozo o basa, que estabaornamentado con relieves representan-do genios estacionales, Kairoi, de losque se conservan el tronco de la perso-nificacin de la primavera y un muslode la del otoo, ambos con los atributospertinentes. Asimismo destaca una cabe-cita masculina (n 11) que lleva una

    ESCULTURAS ROMANAS DE BARCINO

    11sntesis castellano 2014.qxp 27/5/14 18:26 Pgina 222

  • ENGLISH TEXTSUMMARY

    12 sntesis ingls 2014.qxp 27/5/14 18:29 Pgina 229

  • 233quarhis

    QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 229-238

    Ramon Juli BrugusSantiago Riera Mora

    The history of the city of Barcelonais closely linked to the sea and,therefore, also to the evolution ofits seafront. Consequently, changeson the coast have had important reper-cussions on the history of the city itselfand its area: the Barcelona plain.Since the 19th century, historians, geog-raphers and geologists have made sever-al proposals for the coastal configura-tion in the north of the Roman city ofBarcino. However, recent archaeologicalinterventions in El Born market andits surroundings have enabled usto obtain new sedimentological records,describe profiles in excavations, andhave a more comprehensive radiometricand archaeological dating. This infor-mation allows us to make a new propos-al for the historical evolution ofthe seafront between Mount Tberand Ciutadella Park.The sedimentological information usedin this study comes from four sources:consultation of geotechnical andarchaeological reports, description ofstratigraphic sections in archaeologicalexcavations, and sedimentological analy-sis of samples from drillings and pro-files. We have conducted a sedimento-logical and fossil contents study of atotal of 15 samples of sands and gravels,and four levels of mud. The chronology of the sedimentologicalunits has been established based on10 radiocarbon datings of archaeologi-cal remains in excavations and the exis-tence of habitat structures and burialson the sedimentary units.The pre-Holocene relief is determinedby the position of the Neogeneand Early Quaternary units. From ViaLaietana in east direction, the paleoto-pography forms a platform at 0 AMSLbetween Argenteria Street and JaumeSabarts Square, which extends intoTantarantana Street. In sea direction,this platform quickly descends at thelevel of Passeig del Born and ComerStreet.Based on this paleotopography,we can differentiate two large Holocenesedimentary fields: the most easternis associated with the process of deltaicinfilling and the most western andinland corresponds to the infillingof the deposits from the brooks thatdrain the plain. Between these two

    these sediments brought by the riverwere retained by the breakwaters butfinally broke through them and refilledthe port area. The successive extensionsof the wharf between the 16th and18th centuries contributed to this reten-tion of sediments and, consequently,to the progradation of the coast untilthe formation of La Barceloneta.

    fields a depressed backshore areaspreads out, upon which La Riberaneighbourhood rests.The deltaic infilling is characterisedby more recent chronologies towardsthe current coastline, which clearlyindicates the prograding characterof the deltaic plain. Thus, we movefrom Roman chronologies in El Bornmarket to 16th century structuresin Frana railway station and, finally,to the formation of La Barcelonetaplain in the 17th century. The sand distribution at 0 AMSL marksthe influence towards the interior of thebeach, which, before the Roman period,formed an open cove close to MountTber, extending between ArgenteriaStreet and Jaume Sabarts Square.Surrounding the cove from the interior,structures from the Roman period aredocumented. During the pre-Romanphase, the deposit of sediments broughtby the river Bess is scarce in the sectorand materials from the brooks of theBarcelona plain reworked by the seaprevail on the seafront.In the Roman period, the sedimentsof the river Bess gradually affectedthis coast, refilling the pre-existingpaleotopography and straighteningthe seafront. These sediments formedan offshore bar at the level of El Bornon which the church of Santa Mariade les Arenes would be built and a LateRoman and Low Middle Age necropoliswould be settled. These sands spreadthroughout El Born market untilCiutadella Park and Santa Eulliadel Camp. The gradual effect of the offshore barsled to the formation of sand banks thatmake up a more complex morphologyof El Born seafront. Thus, from the 9thcentury, these bars formed a bed pro-tected from the swell where muddysedimentation prevailed, with waterdeep enough to be used as a port area.The displacement of sand waves towardsthe south-west continued to be the pre-vailing coastal dynamic, which causedthe progradation of the coast.In the 15th century the depressiongenerated between the bars and theseafront helped the arrival to this sectorof river channels from the river Bessthat would contribute to the formationof new bars. From the 15th century,

    GEOMORPHOLOGICAL EVOLUTIONOF LA RIBERA NEIGHBOURHOOD IN HISTORICAL PERIODS

    12 sntesis ingls 2014.qxp 27/5/14 18:29 Pgina 233

  • TEXTES EN FRANAISRSUM

    13 sntesis francs 2014.qxp 22/5/14 22:41 Pgina 239

  • QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 239-250

    dans le sud de la Chine, ou les bleuet blanc, dcores en bleu, typiquesde la dynastie Ming. Ces productionseurent une forte influence sur les por-celaines europennes. Le commercede la cramique tait aussi actif auprsdautres marchs de la pninsuleIbrique, il semble cependant quilne portait pas ombrage aux picesqui venaient de larc mditerranen.Au XVIIe sicle, circulaient des picesde table de lAragon, des sries poly-chromes ralises Muel etVillafeliche (Saragosse) et celles dela srie azul sobre blanco (bleu surblanc), provenant aussi de Muel ;de Tolde (Talavera de la Reinaou Puente del Arzobispo) des picesde la srie tricolore ; de Valncia,nous mentionnerons ce que lon appe-lait les pots confiture (appels aussiparfois pots miel, car on pense quilsvenaient de l-bas remplis de ce pro-duit), des pots dcors dun reflet decouleur cuivre, trs caractristiquesde cette production tardive refletmtallique (fin du XVIIe XVIIIe si-cle). Des ateliers svillans de Triana,on connat des pices qui servaient refroidir leau, comme les alcarrazas(cruches poreuses), une espce de vais-selle pte fine de couleur blanchtredu XVIIe sicle. Du Portugal, arrivaientles pucarinhos do barro dont Estremoztait le principal centre de production,bien quon les fabriqut aussi Nisa,Aveiro, Caldas et Pombal, et quellesaient t imites hors des frontires.Les productions provenant dautresendroits de la pninsule Ibrique sem-blent avoir moins de poids dans les cir-cuits commerciaux, mais composentaussi lhorizon de la cramiquedu XVIIe et du dbut du XVIIIe sicle.Les tudes archomtriques ont permisde clarifier considrablement le panora-ma cramique par rapport aux produc-tions locales et aux importations touten posant pas mal dnigmes : nouspouvons dire que lil trompe etque rien nest ce quil semble tre.La logique conomique qui consistait obtenir un meilleur prix sur le march,sans frais de transport maritime, porteles ateliers de cramique entrer dansle monde des imitations. Dautre part,des courants artistiques assez globalisset le dplacement de cramistes italiens

    hors dItalie pour travailler la faonde, font que, souvent, il savre difficileden prciser lorigine. Lune des ten-dances les plus imites a t celle descramiques ligures. Mais dans des pro-ductions dun autre type, comme la pro-duction chinoise, larrive de picesde Chine en Occident a permisquelles soient rapidement imites.En Catalogne, on fabrique des picesqui rappellent, qui imitent ou quenous pouvons apparenter avec lesproductions franaises polychromesdes XVIIe et XVIIIe sicles ralises la plume, ainsi que des imitationsde productions ligures telles celles appe-les Barcelona, blau sobre blau (Barcelone,bleu sur bleu).

    Lhistoire de la ville de Barcelone esttroitement lie la mer et, par cons-quent, lvolution de sa faade mariti-me. Les changements survenus sur le littoral ont donc eu une importanterpercussion sur lhistoire de cetteville et de son territoire : la plainede Barcelone.Depuis le XIXe sicle, les historiens,gographes et gologues ont fait diver-ses propositions sur la configurationdu littoral nord de la ville romainede Barcino. Les interventions archolo-giques rcentes sur le march du Bornet ses environs ont permis dobtenirde nouveaux registres sdimentolo-giques, de dcrire des profils de fouilleset de disposer dun ensemble plus com-plet de datations radiomtriqueset archologiques. Cette informationpermet de faire une nouvelle proposi-tion propos de lvolution historiquedu front maritime entre le mont Tberet le parc de la Ciutadella.Linformation sdimentologique utiliselors de cette tude provient de quatresources : la consultation de rapportsgotechniques et de mmoires archo-logiques, la description de coupes strati-graphiques dans les fouilles archolo-giques et lanalyse sdimentologiquedchantillons provenant de sondageset de profils. On a ralis ltude sdi-mentologique et du contenu fossile de15 chantillons de sables et de cailloutiset de 4 niveaux de boues. La chronologie des units sdimentolo-giques a t tablie partir de 10 data-tions radiocarboniques, de lensembledes restes archologiques lors defouilles et de lexistence de structuresde logements et denterrementssur les units sdimentaires. Le relief de la priode pr-holocneest dtermin par la position des unitsnognes et du quaternaire ancien.Depuis la Via Laietana, en directionEst, le palorelief forme une plateforme la cote 0 m s.n.m. entre la ruede lArgenteria et la place de JaumeSabarts qui stend par lintrieur travers la rue Tantarantana. En direc-tion de la mer, cette plateforme senfon-ce rapidement la hauteur de la pro-menade du Born et de la rue Comer. Sur cette palotopographie, nous pou-vons distinguer deux grands secteurssdimentaires holocnes : le plus orien-

    VOLUTION GOMORPHOLOGIQUEDU QUARTIER DE LA RIBERA DIFFRENTES POQUESHISTORIQUES

    Ramon Juli BrugusSantiago Riera Mora

    13 sntesis francs 2014.qxp 22/5/14 22:41 Pgina 243

  • 244 quarhis

    QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 239-250

    tal peut tre associ au processus deremblaiement deltaque et le plus occi-dental et intrieur correspond au rem-blaiement par des apports sdimentairesdes rivires qui drainent la plaine.Entre ces deux secteurs, stend unezone dprime darrire-plage surlaquelle se fixe le quartier de la Ribera. Le remblaiement deltaque est caractri-s par la prsentation de chronologiesplus rcentes en direction de la ligneactuelle de la cte, ce qui indiqueclairement le caractre progradantde la plaine deltaque. Cest ainsi quelon passe de chronologies romainesau march du Born des structuresdu XVIe sicle la gare de Franceet, finalement, la formation de laplaine du quartier de la Barcelonetaau XVIIe sicle.La distribution de sables la cote0 m s.n.m. marque linfluence verslintrieur de la plage qui forme,avant la priode romaine, une criqueouverte proche du mont Tber,qui stend entre la rue Argenteriaet la place Jaume Sabarts. Des structu-res datant de lpoque romaine sontdocumentes, elles entourent la criquepar lintrieur. Au cours de la phaseprromaine, la contribution des sdi-ments apports par la rivire Bessest peu abondante dans ce secteuret sur le littoral, ce sont les matriauxapports par les torrents de la plainede Barcelone retravaills par la merqui prdominent. Dj, lpoque romaine, les sdimentsdu Bess affectent progressivementce littoral, remplissant nouveau lepalorelief prexistant et rgularisantla faade maritime. Ces sdiments for-ment un cordon sablonneux la hau-teur du Born, sur lequel, par la suite,srigera lglise de Santa Mariade les Arenes (Sainte Marie-des-Sables)et sinstallera une ncropole delpoque romaine tardive et du hautMoyen-ge. Ces sables stendentle long du march du Born jusquauparc de la Ciutadella et Santa Eulliadel Camp.Linfluence progressive des barreslittorales est la base de la formationde bancs de sable ou cordon littoralqui composent une morphologieplus complexe de la faade maritimedu Born. Cest ainsi qu partir du

    IXe sicle, ces barres forment un fondprotg de la houle dans lequel dominela sdimentation boueuse, avec une pro-fondeur suffisante pour tre utiliscomme zone portuaire. Le dplacementde vagues de sable vers le sud-ouestcontinue tre la dynamique littoraledominante, ce qui provoque la progra-dation de la cte.Au XVe sicle, la dpression qui estcre entre les barres et la faade litto-rale favorise larrive dans ce secteur decanaux fluviaux du Bess qui contribue-ront la formation de nouvelles barres. partir du XVe sicle, ces sdimentsapports par la rivire sont retenus parles jetes, ils parviennent les dpasseret remplir nouveau lespace portuai-re. Entre les XVIe et XVIIIe sicles,les prolongements successifs des quaisfavorisent ce processus de rtention dessdiments et, par consquence, la pro-gradation du littoral jusqu la forma-tion de la Barceloneta.

    Cet article permet de connatre 21sculptures du fonds du MUHBA, dcou-vertes lors de fouilles menes diffren-tes poques, entre 1953 et 1954 et en2005, dans le quartier de Ciutat Vellade Barcelone. Il sagit, dans leur totalit,de fragments dont la superficie estabme un degr plus ou moins lev.Outre ltude iconographique, chrono-logique et stylistique des pices,ainsi que du lieu prcis o elles ont ttrouves, nous avons port une atten-tion toute particulire aux supportsdans lesquels ces pices ont t fabri-ques. On a ralis lanalyse archom-trique de certaines, tandis que,par dtermination macroscopique,lon a identifi le matriel pour daut-res, ce qui a permis dtablir quil y en ahuit en marbre de Paros (n 10, 11, 12,13, 14, 15, 16 et 28), six deLuniCarrara (8, 9, 18, 19, 20 et 22),quatre du Proconnse (21, 25, 26 et 27)et deux qui sont probablement dOssaMorena (n 23 et 24), tandis quunepetite bote de meuble de toilette(n 17) a t ralise en pierre calcaire. Le lieu o elles ont t trouves laissepenser que seulement deux de ces pi-ces proviennent probablement decontextes publics. La plus importanteest un enfant vtu dune toge dcoredun mdaillon (n 8) datant du milieudu 1er sicle apr. J.-C., dcouvert dansla rue Sant Honorat, dans un espaceproche de lextrme ouest du forum,ce qui laisse supposer quil devait setrouver dans la zone de cet ensembleofficiel, de mme que la cuisse gauchedune statue (n 9) qui a t dcouvertelors des fouilles du Tinell, un secteuro lon avait rutilis dautres matriauxdu forum.Cependant, la plupart des exemplairesse trouvaient dans des endroits privs.Bon nombre de ces pices (n 10 20)ont t trouves sur la place SantMiquel, dans des ensembles tardifs,bien que leur datation, qui remonte lpoque du Haut-Empire, confirmelhypothse quil sagissait de la richedcoration sculpte dune domus quise trouvait cet endroit. Lattention esttout spcialement attire par un monu-ment circulaire (n 10) un autel, unemargelle de puits ou base quornaientdes reliefs reprsentant des gniesdes saisons, des kairoi, dont on conserve

    LES SCULPTURES ROMAINESDE BARCINO

    13 sntesis francs 2014.qxp 22/5/14 22:41 Pgina 244

  • ILLUSTRACIONS COLOR

    Separata Quarhis 10.qxd 22/5/14 11:43 Pgina 1

  • QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 70-93

    EVOLUCI GEOMORFOLGICA DEL BARRI DE LA RIBERA EN POQUES HISTRIQUES

    RAMON JULI BRUGUSSANTIAGO RIERA MORA

    9quarhis

    Figura 1Reconstrucci topogrfica del sector a partir del model digital de terreny, en base a les cotes topogrfiques del Punt dInformaci Cartogrficade lAjuntament de Barcelona i perfil topogrfic transversal. La gradaci de grisos correspon al rang segent: negre per a la cota 0 m i blancper a la cota 16 m. Es representen les principals unitats morfolgiques, les rieres histriques i el Rec Comtal en la zona destudi. [Autors: R. Juli i S. Riera]

    Separata Quarhis 10.qxd 22/5/14 11:45 Pgina 9

  • QUARHIS, POCA II, NM. 9 (2013), pp. 164-183

    EVOLUCI GEOMORFOLGICA DEL BARRI DE LA RIBERA EN POQUES HISTRIQUES

    RAMON JULI BRUGUSSANTIAGO RIERA MORA

    Figura 2Localitzaci de la documentaci emprada i dels talls estratigrfics.[Autors: R. Juli i S. Riera]

    Separata Quarhis 10.qxd 22/5/14 11:45 Pgina 10

  • 11quarhis

    Figura 13Tall estratigrfic A-B, entre elC/ Regomir i el Parcdel Zoolgic.La seva localitzacies mostra a la figura 2.[Autors: R. Julii S. Riera]

    Figura 14Tall estratigrfic C-D, entre el C/ Poude la Figuerai la plana dela Barceloneta.La seva localitzacies mostra a la figura 2.[Autors: R. Julii S. Riera]

    QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 70-93

    EVOLUCI GEOMORFOLGICA DEL BARRI DE LA RIBERA EN POQUES HISTRIQUES

    RAMON JULI BRUGUSSANTIAGO RIERA MORA

    Separata Quarhis 10.qxd 22/5/14 11:46 Pgina 11

  • QUARHIS, POCA II, NM. 10 (2014), pp. 70-93

    EVOLUCI GEOMORFOLGICA DEL BARRI DE LA RIBERA EN POQUES HISTRIQUES

    RAMON JULI BRUGUSSANTIAGO RIERA MORA

    Figura 15Proposta de levoluci morfolgica de lentorn del Mercat del Born.[Autors: R. Juli i S. Riera]

    Separata Quarhis 10.qxd 22/5/14 11:46 Pgina 12

  • Separata Quarhis 10.qxd 22/5/14 11:46 Pgina 16

Recommended

View more >