Proposta didctica - Viure l'horta

  • Published on
    15-Mar-2016

  • View
    236

  • Download
    14

DESCRIPTION

Un proposta didctica, emmarcada dins del conflicte de l'horta. Amb la collaboraci de: Raquel Aguilar Mora Clara Arbiol i Gonzlez Sallus Herrero i Gomar Jaume Martnez i Bonaf

Transcript

  • VIURE LHORTAUNA PROPOSTA DIDCTICA

  • VIURE LHORTAUNA PROPOSTA DIDCTICA

    Raquel Aguilar Mora

    Clara Arbiol i Gonzlez

    Sallus Herrero i Gomar

    Jaume Martnez i Bonaf

  • les autores i autors, 2005 editorialFotografi a portada: Susi Artal, LHorta Nostra. 2002Fotografi es interior: Santiago Carregu, Kai Fsterling, lAvan, Enric Peris, Josep Gavald.Disseny i maquetaci: Collage-no Coop. V.Impreso en la UE Depsito legal: ISBN:

  • 7Una proposta dadctica per VIURE LHORTA

    Agraments

    El material didctic que ara us presentem s fruit dun treball collectiu. Hem comptat amb la collaboraci de persones sense les quals Viure lHorta no hagus estat possible. Hem dagrair a Mara Cabrejas, la pacincia que ha tingut amb nosaltres i els suggeriments que ens ha aportat en la revisi i elaboraci dels continguts. Tamb ens han ajudat Marc Ferri i Manolo Rodrguez. Pel que fa a lapartat de macroactivitats volem agrair la participaci de Roser Santolria, Abelard Barber, Reme Navarro, Vicent Ros, Tania Aula i Conxa Delgado (Gin). Aix com les idees recollides en la presentaci del primer esborrany de treball daquests materials el passat 5 de Juliol de 2003 en el marc de la XVIIIena Escola dEstiu de lMRP Escola dEstiu del Pas Valenci Gonal Anaya. Volem agrair la generositat dAzahar Torres que ens va ajudar a tenir una primera presentaci. I especialment moltes grcies a Josep Gavald; per la seua pacincia, dedicaci, collaboraci i assessorament en la revisi ortogrfi ca del text, en lelaboraci del dossier informtic de documents i en la revisi dels continguts. Finalment volem recordar que aquest projecte va nixer en molts debats i en moltes reunions amb estudiants, en les que comenrem a pensar el treball. All estaven: Nuria Garcia, Maria Grcia Ballester, Ral Trrega, Patricia Hernndez, Rafa Garcia, Maria Lpez, Maite Arnal, Inma Masi, Laura Masi, Ral Cartaya, Vida Martinez i Laia Ibaez.

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    8

    NDEX

    1. Una proposta didctica per Viure lHorta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

    1.1. El punt de partida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13La crtica a la separaciComprendre i transformarUna didctica del confl icteLa pedagogia del compromsObrim un espai per al desig

    1.2. Viure lHorta, una eina per explicar la sustentabilitat . . . . . . . . . . . 15

    1.3. Algunes precisions didctiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

    2. Els continguts a treballar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

    2.1. Qu est passant amb lhorta? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

    2.2. Els salvem: moviments socials i lluita ciutadana . . . . . . . . . . . . . . . . 262.2.1 Algunes idees per comenar a pensar2.2.2 Una possibilitat de mapa de continguts per aquest bloc2.2.3 Historicitat i subjectivitats als moviments socials

    2.3. Viure una altra vida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

    2.3.1. La sustentabilitat a les ciutats. 2.3.2 Una nova cultura de sustentabilitat urbana.2.3.3 Alternatives a la destrucci de lHorta de Valncia.

    3. Anem per feina. Suggerint Macro-Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

    3.1. Els itineraris per lHorta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 393.1.1 Com organitzar els itineraris?3.1.2 Recollim material3.1.3 Relatem el que veiem3.1.4 Contrastem amb altres fonts, comparem amb altres temps3.1.5 Analitzem, discutim, proposem

    3.2. Inventaris i exposicions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 473.2.1 Com inventariar3.2.2 Exposem el treball

    3.3. Les biblioteques de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

    3.4. Intercanviem experincies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

  • 9Una proposta dadctica per VIURE LHORTA

    3.5. Treballant el debat i la divergncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

    3.6. Lhort ecolgic escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52

    3.7. Salut i Alimentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

    3.8. Projectes dInvestigaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 543.8.1 Antropologia de la paella3.8.2 La petjada ecolgica3.8.3 La iniciativa legislativa popular3.8.4 Msiques que parlen de lHorta3.8.5 Histories de vida3.8.6 Judici a lAVE3.8.7 El capitalisme no s divertit! Els jocs i la didctica crtica. 3.8.8 Altres documents, peces devidncia per treballar la resistncia

    4. Lagenda viure lhorta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

    Annex: Dossier de fonts documentals. Aquest material sacompanya dun CD on podreu trobar els diferents documents que sesmenten i es proposen per a treballar. Duna banda, trobareu els documents als que es fa referncia a la proposta didctica i tamb hi trobareu una carpeta amb altres propostes per a obrir espais de refl exi, dactivitats, exposicions, treball.... us donem algunes imatges, fotografi es, textos, documents que diferents persones han realitzat i que tenen una potncia didctica important. Per aquest CD no s una proposta tancada, teniu la possibilitat de triar els documents que necessiteu i tamb us animem a que feu crixer la motxilla amb altres materials que afegiu vosaltres.

  • El desarrollo. El puente sin ro. La enceradora elctrica en el piso de tierra.Altas fachadas de edifi cios sin nada detrs.

    El jardinero riega el csped de plstico.La escalera mecnica conduce a ninguna parte.

    La autopista nos permite conocer los lugares que la autopista aniquil.La pantalla de televisin nos muestra un televisor que contiene otro televisor,

    Dentro del cual hay otro televisor.Eduardo Galeano

    Patas arriba. La escuela del mundo al revs.

    1. UNA PROPOSTA DIDCTICA PER VIURE LHORTA

  • 13

    Una proposta dadctica per VIURE LHORTA

    1.1. El punt de partida

    La crtica a la separaci

    Sovint els programes escolars mal anomenats educatius es caracterit-zen per proposar-nos experincies daprenentatge i socialitzaci allunya-des de la vida. El que realment aprenem, des que de molt xicotets i xico-tetes entrem a les aules de les escoles, s precisament, a separar-nos de la vida. Aprenem a trencar amb ella i desconeixem els llaos que ens uneixen a lentorn social i natural del que som part. Aprenem a donar lesquena al que passa i ens passa quan eixim al carrer. I en eixe procs descolaritzaci institucional va creixent la ignorncia sobre les nostres identitats que sn complexes i interdependents. I creix tamb el nostre desencant i el nostre avorriment, al temps que creix el nostre desarmament cognitiu.

    Comprendre i transformar

    Aix no obstant, nosaltres estem convenuts i convenudes que el que s realment educatiu s trobar ferramentes conceptuals i procedimentals per saber viure i reconixer la vida com el que s; una vida complexa i inter-connectada amb innombrables llaos socials i naturals entreteixits que ens comprometen i ens enriqueixen. Experincies, conceptes i procediments per poder entendre la vida, exercir la crtica i capacitar-nos per a una inter-venci responsable i creativa al mn. La ciutat s, cada cop ms, el nostre espai vital i per tant el context de creaci i recreaci dall viscut. Per tam-b, com a espai vital, s el lloc de diversitat i novetat, de la contradicci, de la dialctica. El medi urb s avui tamb lescenari de les resistncies i de les lluites per construir una vida millor per a totes i tots en una terra ms habitable.

    Una didctica del confl icte

    No hi ha ms: aprendre s assumir el confl icte entre models i represen-tacions socials vinculats a interessos i accions enfrontades. Es tracta das-pectes fonamentals per a la nostra vida; aspectes lligats a la nostra depen-dncia amb la productivitat i laliment de la terra. Sobre la vida i sobre ls social de la terra on creix la vida, hi ha diferents posicions, models dacci i propostes poltiques. El nostre aprenentatge vol crixer en la comprensi i en el comproms al voltant deixe confl icte dinteressos vitals. Voler viure

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    14

    lhorta com un programa educatiu, no s un passeig per un jard de fl ors. s obrir la pregunta crtica i buscar les respostes en la complexitat dun mapa cognitiu sobre el que es creuen interessos i poltiques en confl icte.

    La pedagogia del comproms

    Som gent que treballa al mn de leducaci. I no hem vingut a aquest mn per reproduir els discursos del poder hegemnic. La nostra formaci pedaggica ha de tenir un sentit, una orientaci, un comproms amb el mn real, amb els problemes i perills que el travessen. Per tamb un com-proms amb el desig dun altre mn; amb un altre model alternatiu ms respectus i just. Com a treballadors i treballadores de la cultura volem, modestament, connectar aquesta prctica a la histria de lample, llarg i complex moviment de transformaci social. I amb aquests materials curri-culars, ara, pretenem contribuir a lesfor i la lluita poltica de molts ciuta-dans i ciutadanes per defensar el patrimoni ecolgic, social i cultural duna horta viva per a tots i totes.

    Obrim un espai per al desig

    Realment, el que nosaltres volem s que les coses del mn i de la vida les pogurem protagonitzar duna altra manera. Volem fer de la pedagogia una prctica poltica.

  • 15

    Una proposta dadctica per VIURE LHORTA

    1.2. Viure lHorta, una eina per explicar la sustentabilitat

    - I -

    La idea de sustentabilitat alludeix a la possibilitat de mantenir la continutat de les societats humanes al llarg del temps sense destruir la capacitat regenerativa de les seues limitades fonts fsiques, i dels recursos i serveis naturals que ofereixen a les societats humanes. Des de fa varies dcades la continutat de la histria i de la diversitat de la vida al Planeta, est amenaada per les conseqncies indesitjables duna cultura fustica de conquesta i destrucci illimitada de la Natura, i pels innombrables efectes de lactual model productivista de desenvolupament que destrueix, esgota o debilita les capacitats generatives i els recursos naturals que necessriament sustenten la societat.

    - II -

    Lactual model de desenvolupament industrial i capitalista i la seua dimensi planetria, crea una creixent escalada de destrucci socioecolgica perqu no atn als lmits fsics del mn natural i les seues necessitats especfi ques per la continutat i regeneraci de la vida. Aquest model de producci, cultura i consum amenaa amb ser nic i totalitzador, en eliminar aix altres possibilitats i formes de desenvolupament alternatiu que poguera fer les paus amb les necessitats dels ecosistemes i la biodiversitat del planeta.

    - III -

    Les poltiques neoliberals del desenvolupament productivista aug-menten les pressions biocides sobre el mn viu. Fent daquest un recurs a integrar com a benefi ci purament monetari en els processos de produc-ci i consum mercantils. Lactual globalitzaci neoliberal econmica i les poltiques neoliberals de lliure mercat suposen en la prctica, el domini inqestionable dels interessos dacumulaci i negoci privat del capital su-bordinant les necessitats de la natura i de la societat.

    Les necessitats i interessos de la ciutadania queden relegats a la lgica mercantilista, de manera que les institucions i la poltica (tericament en-carregada de vetllar pels interessos collectius i assegurar el b com) es su-pedita a les pressions i interessos particulars dels productors, consumidors

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    16

    i del mercat. Es podria dir que la globalitzaci neoliberal i el seu projecte prometeic dexplotaci illimitada dels recursos naturals, suposa la fi de la poltica entesa com la regulaci i la preservaci collectiva de drets i valors bsics de ciutadania.

    - IV -

    Una nova poltica a favor de la vida ha dampliar els programes i op-cions tradicionals de la poltica a ls qestionant el consens productivista dominant a tots els camps de la vida humana. Aquest consens sedifi ca al voltant dels valors materialistes i quantitatius de ms, ms i ms s millor en la producci i el consum. Les propostes alternatives han davanar cap a una tica de la supervivncia i lequitat, que signifi ca posar en crisi els valors hegemnics entronitzats dopulncia i dabundncia que alimenten la creixent escalada de destrucci planetria: s a dir, all sufi cient s millor per a totes i tots integrant tamb les necessitats de reproducci de la na-tura. Les noves poltiques de vida suposen ampliar els drets emancipadors desenvolupats per lesquerra tradicional.

    - V -

    s necessria una nova interpretaci dels drets, del marc legal i de les normes socials que assegure un altre desenvolupament hum en convi-vncia amb la continutat i salut del planeta. Als drets tradicionals de ciuta-dania liberal, drets socials, poltics i culturals, cal afegir els nous drets eco-lgics que, alhora que adrecen de nou, restringeixen i donen coherncia la resta de drets i deures. I que garantissen unes mnimes condicions de salut i de benestar per a la gent i per a la natura alhora.

    El mal desenvolupament productivista amenaa la prpia supervivn-cia humana si continuen les tendncies i escales actuals. Avui qualsevol projecte emancipador passa per integrar com a principi i guia de regulaci en qualsevol poltica sectorial, el respecte i la reparaci dels ecosistemes globals i locals. Lesquerra tradicional ha de revisar els seus supsits pro-ductivistes entorn al desenvolupament dels mitjans de producci, inte-grant els lmits fsics amb que topeta qualsevol activitat humana que no vulga ferir de mort la complexa trama de la vida que ens sost.

  • 17

    Una proposta dadctica per VIURE LHORTA

    - VI -

    Avui la justcia social i la igualtat distributiva entre els humans ha dincorporar tamb un nou pacte amb la natura i el respecte a les seues necessitats bsiques. La idea de democrcia liberal tal i com la coneixem ha dampliar-se. Es necessiten noves institucions i formes de regulaci social que interpreten la valoraci daquestes noves i complexes neces-sitats. Necessitats que afecten els nous subjectes poltics que cal tenir en compte perqu han sigut ignorats per la poltica i les institucions liberals: els animals distints als humans, Gaia o lecosistema planetari global, els ecosistemes locals, el futur, les persones que encara han de nixer, etc. han de ser contemplats i contemplades com a subjectes de drets, de protecci i de cura.

    - VII -

    Davant lavan de la destrucci del singular agroecosistema de lHorta de Valncia, la lluita ciutadana durant els darrers 30 anys constitueix un agent histric. En la seua oposici a projectes locals de desenvolupament ha aconseguit una profunda comprensi del mn rural que conviu a les perifries urbanes, i ha desenvolupat noves i complexes identitats rural-urbanes a favor de la conservaci de lhorta. Davant aquest confl icte entre el creixement illimitat de la ciutat i la necessitat de preservar lhorta, per-sones i grups de resistncia i lluita ciutadana en defensa de lhorta han ex-plicitat el risc, lempobriment i la prdua que suposa la destrucci daquest valus agroecosistema per la vida de la ciutat.

    - VIII -

    Aquest treball vol afavorir els canvis estratgicament necessaris per a la preservaci de lhorta des dun projecte pedaggic que ajude a in-crementar lautoconscincia i el comproms prctic entorn a la situaci i el complex confl icte de creixent domini destructiu del desenvolupament urb sobre les millenries terres frtils de lHorta de Valncia.

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    18

    1.3. Algunes precisions didctiques

    Aquest s un material curricular que tracta de presentar un contin-gut conceptual, procedimental i valoratiu connectat a un camp de lexperincia social. La fi nalitat, des del punt de vista de laprenentatge, s que puguem re-pensar les nostres prpies experincies amb lajut de nous i/o ms complexos mapes cognitius que ens orienten i ens ajuden a entendre la nostra vida al mn. Aix, lHorta no ser el contingut a aprendre sin lmbit dexperincia i dinvestigaci educativa sobre el que sactiva una forma de coneixement. El contingut s un conjunt de conceptes en re-laci que, des de diferents mbits del saber elaborat, ens aporten la possi-bilitat de fi car en crisi determinades preconcepcions i oblits sobre la nostra experincia de lHorta.

    Els conceptes que nosaltres hem triat per treballar als materials sn: la Sustentabilitat a nivell planetari i local, com a garantia de salut i gaudi de la vida per a nosaltres i per a les futures generacions. El model actual de ciutat, dexpansi illimitada i basada en la creixent separaci funcional del sl, les activitats i les persones. Model de ciutat pensat en el marc del capitalisme com a model de relacions socials, poltiques, econmiques i ecolgiques. La historicitat i creativitat dels diferents moviments socials i eco-ciutadans que han lluitat i lluiten per construir un altre model de ciutat alternatiu, una altra forma de vida urbana en convivncia amb el mn agrcola que lenvolta, una altra qualitat de vida. I la possibilitat dalternatives concretes al capitalisme consumista i el seu model de ciutat.

    Per activar aquesta trama conceptual sobre el camp de lexperincia social de lHorta, proposem un conjunt de macro-activitats, diferents formes dinvestigaci educativa o problemes didctics mitjanant les quals es desenvolupa el procs densenyament i aprenentatge.

    Aquesta s una proposta curricular que actua com a exemplifi caci del que s possible fer i amb quina orientaci. No s cap material per aplicar mecnicament. Junt a lexemplifi caci saporten linventari de diferents tipus de recursos que poden resultar tils per engegar el treball didctic. Sn tamb exemples del que es pot fer servir, aquest inventari ha de ser viu, sha de construir, modifi car, ampliar Per desenvolupar el pensament crtic i els compromisos, ens calen peces devidncia sobre les que estimar arguments i conclusions. Una estratgia fonamental dels materials didc-tics s proporcionar aquestes evidncies documentals amb formats i codis diferents.

  • 19

    Una proposta dadctica per VIURE LHORTA

    Daltra banda, aquesta proposta no est pensada per a una edat deter-minada o un curs, cicle o nivell especfi c del sistema educatiu. Creiem que lmbit dexperincia i la trama conceptual que proposem poden treballar-se a diferents nivells de profunditat i complexitat segons les diferents subjec-tivitats i els diferents nivells cognitius dels subjectes de laprenentatge.

  • LHorta s un mapa dexperincies diverses per amb estreta relaci uns amb altres. Proposem organitzar el treball curricular al voltant de la problematitzaci daquesta experincia organitzant el mapa en aquests tres blocs temtics:

    1. Qu est passant amb lHorta? Els valors en perill o en procs de destrucci.

    2. Els Salvem. Moviments socials i Lluites ciutadanes.

    3. Viure una altra vida.Alternatives socials a la destrucci de lHorta.

    Per apropar-nos hem seleccionat una srie didees que ens poden servir per a pensar. Cadascuna daquestes propostes de contingut fan referncia a documents que trobareu al dossier per a poder-los treballar.

    2. ELS CONTINGUTS A TREBALLAR

  • 23

    ELS CONTINGUTS A TREBALLAR

    2.1.Qu est passant amb lHorta? Els valors en perill o en procs de destrucci.

    1. LHorta s un espai agrcola i de vida ciutadana que envolta la ciu-tat de Valncia, a punt de desaparixer com a conseqncia de les cons-tants agressions duna forma dentendre el desenvolupament industrial i lexpansi urbanstica. Cada vegada hi ha ms ciment, menys natura i ms confl icte social (Garcia, E. i Bono, E. Doc. N 1; Memria ILP Doc. N12)1.

    1.1. Aquest singular espai est patint de forma continuada una notable agressi, especialment a partir dels anys 60. Tres factors principals sn causa destructiva: la implantaci dusos totalment aliens a lactivitat agrcola; el progressiu increment de lextensi dels nuclis urbans de lrea metropolitana de Valncia; i la transformaci de terra dhorta en conreu de ctrics (Memria ILP. Doc N 12).

    1.2. En els darrers anys lHorta Nord ha vist com es multiplica la seua xarxa viria eixamplament del cam de Montcada, desdoblament de la carretera de la Lloma, construcci de la variant de lantiga carretera nacional 340, obertura de rondes de circumvallaci, construcci de lautovia de la Gombalda per enllaar lA-7 amb el by-pass, etc- Aquesta proliferaci dinfrastructures viries han estat construdes sovint sense coneixement adient de les necessitats reals del territori, desestructurant, en fer-la inaccessible, la histrica xarxa de camins rurals, a un ritme de creixement absolutament insostenible. (La Roda del Temps n 9. Doc N30).

    1.3. Hem vist repetidament que lobertura duna nova carretera no s una iniciativa neutra i allada; que, immediatament a la fi nalitzaci de les obres, hom la utilitza com a lmit provisional dun programa durbanitzaci. (La Roda del Temps n 9. Doc N30).

    2. Un efecte caracterstic daquest desenvolupament s la difi cultat de conservar elements signifi catius del patrimoni no tant sols natural i paisatgstic, sin tamb histric i cultural, presents a lHorta. Construccions darquitectura i dobra civil, eines de treball, vocabulari, costums, conformen un espai amb un valor histric especfi c i irrepetible (Garcia, E. i Bono, E. Doc. N 1; Memria ILP. Doc N 12).

    1 Al fi nal de cada proposta de contingut a treballar hi ha una o varies referencies documentals, que trobareu.

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    24

    2.1. Les alqueries de lhorta de Valncia sn un vestigi senyorial que ha resistit el pas dels segles. Aquests habitatges nobles, en la seua majoria estan en runa (Hernndez Dol, A. 2002) Doc n 10).

    2.2. La rpida desaparici de les Barraques, part fonamental del pai-satge tradicional de lHorta, s potser el smbol ms clar de les-tat dabandonament de lHorta per part de les Administracions. (Hernndez Dol, A. 2002 Doc n 26)Comunicat de premsa de Per lHorta, La construcci del Zal Port de Valncia a la Punta, destruir el conjunt de Barraques ms valus del Pas Valenci Doc N31).

    2.3. Tamb estan en perill de desaparici altres elements del patrimoni arquitectnic associats a lactivitat agrcola com els molins, les torres i lobra civil denginyeria hidrulica integrada per les squies, snies, partidors, (Memria ILP. Doc N 12).

    2.4. El patrimoni de lHorta est confi gurat sobre una espessa i millenria xarxa de squies, fragmentant un mosaic de minifundis dedicats al conreu intensiu de fruites i hortalisses (Memria ILP. Doc N 12).

    2.5. A lHorta sha generat una cultura agrcola especfi ca arrelada a la prpia prctica agrcola amb aportacions histriques successives fi ns el moment actual. Una cultura i una prctica que t com a expressi fsica un paisatge nic, amb personalitat prpia que lidentifi ca i forma part del patrimoni de la cultura valenciana (Memria ILP. Doc N 12).

    3. El poder econmic i poltic utilitza diferents estratgies legislatives i jurdiques per avanar en els seus interessos: re-classifi caci de zones des-pecial protecci agrcola per fer-les urbanitzables; inhibici dels tribunals a favor de ladministraci davant denncies legals; menyspreu dels informes despecialistes universitaris i experts juristes; desallotjaments forosos, s el cas de la ZAL a la Punta (Albelda, J. Doc N9; Informe Facultat de Dret. Universitat de Valncia, Doc N 19).

    3.1. Les estratgies del poder econmic i poltic no sols semmarquen a lmbit dall legal; tamb sadrecen a facilitat la degradaci daquests espais inhibint-se en la seua obligaci de protegir-los. s el cas de les bases de contenidors a la Punta, activitat illegal llar-gament permesa, o la localitzaci de focus de droga i prostituci. (Extra Tria, Doc n14).

  • 25

    ELS CONTINGUTS A TREBALLAR

    3.2. El Dictamen del Consell Valenci de Cultura sobre la conservaci de lHorta de Valncia ems i fet pblic al maig del 2000, proposa i recomana de manera immediata aplicar la legislaci vigent sobre patrimoni i la Llei despais naturals protegits. Tamb considera que les Corts Valencianes i el Govern Valenci tenen la capacitat necessria per a defi nir i aplicar un marc legal de protecci de lHorta (Memria ILP. Doc N 12).

    3.3. No hi ha per part dels responsables governamentals una poltica de conscienciaci de la poblaci de la ciutat sobre els benefi cis que li aporta lentorn de lHorta. Daltra banda, sembla que existeix en la societat valenciana un autoodi que es tradueix en el menyspreu dels propis valors locals (Memria ILP. Doc N 12).

    3.4. Els drets de les famlies que es resisteixen a abandonar les seues llars, no sn garantits pels tribunals. Mentre que el compte de benefi cis del port continua creixent. (Navarro, V. Doc N7; Informe Facultat de Dret. Universitat de Valncia, Doc N 19).

    3.5. El cas de la Punta, signifi catiu, no s ms que lexemple ms visible dall esdevingut un costum: el propietari de la terra agrcola sempre ha de cedir davant els interessos urbans.

    4. Resulta consubstancial amb la protecci de lHorta, el manteniment de lactivitat agrcola productiva i rendible, compatible amb valors de sustentabilitat. (Memria ILP. Doc N 12).

    4.1. La poblaci productiva de lHorta ha estat envellint-se progres-sivament. s urgent pel manteniment daquest espai agrcola la preparaci de gent jove que la treballe en condicions dignes i ren-dibles. ( Doc n: 14).

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    26

    2.2. Els Salvem: Moviments socials i lluita ciutadana

    s responsabilitat de totes i totsQue el nostre poble no siga una illa

    Ofegada en un mar dasfalt. (Lema de la campanya Per un cintur dHorta)

    Si els salvem no existiren Caldria inventar-los.

    (Garcia, E i Bono, E. Doc 1)

    2.2.1 Algunes idees per comenar a pensar...

    1. El sorgiment dels moviments ciutadans i moviments socials es dna en un moment de descrdit i dubte de la poltica ofi cial. Aquests moviments constitueixen una veu necessria que denuncia pblicament i alhora cons-trueix un espai dalternatives davant determinades agressions al patrimoni natural i cultural. (MIQUEL, Carme. (2000). (Moviments ciutadans i socials a Murmuris i crits. (Cartes a Mireia Valncia: Tndem pgines 189-192).

    2. Les plataformes i collectius Salvem presenten diverses iniciatives i construeixen un nou model de ciutat i de relacions entre la ciutat i lhorta que envolta aquesta. (Salvem lHorta, Salvem el Botnic, Salvem el Cabanyal, Salvem Russafa, Salvem les alqueries, Salvem el litoral, Salvem el Montg) Molts espais per salvar en un territori dominat per lespeculaci i per un model de turisme devastador. MIQUEL, C. (2000). Moviments ciutadans i socials a Murmuris i crits. (Cartes a Mireia Valncia: Tndem pgines 189-192).

    3. Lexercici de la democrcia real constitueix un procs permanent en qu la ciutadania senforteix cada dia.

    - Les formes dexercir la ciutadania, shan ampliat, conjugant junt amb les formes tradicionals de mobilitzaci, altres formes noves i imaginatives. Com ho ha estat el procs delaboraci i presentaci de la Iniciativa Legislativa Popular; una altra frmula indita de participaci poltica directa basada en la signatura dun text legal clar i senzill que apunta solucions a la problemtica complexa de lHorta. Ha estat doncs, una campanya oberta i transparent. Ha articulat un formidable consens social. (Montiel, A a Doc N14, pgines 3-4).

  • 27

    ELS CONTINGUTS A TREBALLAR

    4. Laparici relativament freqent i intensa, de moviments socials o iniciatives cviques en defensa de parts del patrimoni collectiu amenaades per lexpansi urbanstica, aix com ladopci per part daquests moviments dun llenguatge i un marc conceptual ecologista per part daquests moviments, est tamb en relaci amb aquesta progressiva cimentitzaci del Pas. La presncia persistent de confl ictes en aquest sentit no s un accident, sin lexpressi pblica duna ferida estructura. (Garcia, E i Bono, E. Doc N 1).

    5. Des daquesta perspectiva, els moviments ciutadans en defensa del Botnic, de lHorta de La Punta, del riu Xquer, del Penyal dIfac i de tants altres llocs, apareixen sobre tot com una mena dagents de salut pblica, uns anticossos imprescindibles, una vacuna contra la tendncia cap a una proximitat no sols fontica entre ciment i cimenteri. (Garcia, E i Bono, E. Doc N 1).

    6. Les imatges de vens i grups de solidaritat parant les mquines amb accions no violentes o manifestant-se pel centre de la ciutat no sn ms que lefecte duna dolorosa injustcia. ( Navarro, V. Doc N 7).

    7. Hi ha per tant, dues formes de violncia que ac salien concatena-des. La primera de tall institucional i administratiu, va modifi cant fi gures de protecci del territori fi ns aconseguir un emparament fallament legal de les actuacions preteses. Una vegada iniciada, aquesta maquinria ja no atn cap ra democrtica. s implacable i opaca a qualsevol dialctica. Fi-nalment es recorre a la violncia fsica per acabar dimpedir les reivindica-cions socials.

    Seguint la mateixa lgica, sens presenta criminalitzada la resistncia, per es justifi ca la violncia policial. (Navarro, V. i Albelda, J. Doc N9).

    2.2.2 Una possibilitat de mapa de continguts per aquest bloc

    El confl icte: el model productivista posa en confl icte als collectius respecte de:

    - La seua subjectivitat.

    - El territori.

    - Activitat social.

    A comporta un procs de sensibilitzaci social, cultural, poltica, ecolgica.

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    28

    Prctiques de resistncia.

    Un procs dorganitzaci. Un procs de vertebraci collectiva on inter-venen no sols els grups directament afectats. Fruit daquesta vertebra-ci s la creaci duna mena de xarxa amb les organitzacions de vens, altres collectius i moviments socials i altres persones.

    Treball de recuperaci de la poltica. Pel que comporta de denncia pblica i exigncia. I per tant dexercici de la ciutadania.

    Treball tamb de recuperaci i exigncia del Territori.

    Lamplifi caci del marc conceptual, incorporant la perspectiva ecolo-gista.

    Finalment, la recerca i la vivncia dAlternatives, en termes de susten-tabilitat.

    2.2.3. Historicitat i subjectivitats als moviments socials

    Si be s cert que cap als anys vuitanta es fan molt ms visibles, els mo-viments socials/ecociutadans apareixen al Pas Valenci cap a les darreries del Franquisme, a partir duna denncia pblica concreta de tipus local. Apareixen aix plataformes, collectius de rebuig i resposta a determinades poltiques dagressi al patrimoni cultural i natural, a poltiques dexpansi urbanstica, construcci

    Aix doncs podem identifi car al llarg dels darrers anys determinades plataformes ciutadanes que exigien un altre tipus de cultura urbana:

    - El llit del Tria.

    - El Saler.

    - Collectiu Margarida.

    - Moviments antinuclears.

    - Plataforma per un cintur dHorta.

    A partir de lexperincia de Salvem el Botnic, es confi gura un nou model de collectiu, amb unes caracterstiques organitzatives, amb unes mobilitzacions innovadores que marcaran les dinmiques de les noves Plataformes ( Doc n 31 Moviments ciutadans a Valncia 1994-1998).

    - Salvem el Botnic Recuperem Ciutat.

    - Salvem el Cabanyal.

  • 29

    ELS CONTINGUTS A TREBALLAR

    - Salvem el Pouet.

    - Defensem La Punta.

    - Per lHorta

    -

    Aquestes plataformes, tot i respondre a agressions concretes tenen un rerafons global, una identitat i un treball de recuperaci de la poltica i la ciutadania. A ms, trobem el treball de collectius ms amplis, dorganit-zacions ecologistes que han donat el seu suport i treballat conjuntament amb les diferents plataformes (com ara Associaci Ecologista Agr).

    Sovint, al darrera de les Plataformes, o acompanyant-les hi trobem associacions venals:

    - La Unifi cadora.

    - Associaci de vens i Venes del Cabanyal.

    - Associaci Venal de Campanar.

    -

    I fi nalment, dintre daquestes lluites trobem biografi es de persones concretes que constitueixen una histria de vida i de resistncia.

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    30

    2.3. Viure una altra Vida: Alternatives Socials a la Destrucci de lHorta

    2.3.1. La sustentabilitat a les ciutats.2

    Una ciutat sustentable sorganitza perqu tota la ciutadania satisfaa llurs prpies necessitats i puje el seu nivell de benestar sense fer malb lentorn natural i sense posar en perill les condicions de vida daltres persones, ara o en el futur.

    En un planeta predominantment urb les ciutats necessitaran adoptar sistemes metablics circulars per garantir la seua viabilitat a llarg termini i la del medi ambient rural de la que depenen per produir de manera sustentable.

    Noms un canvi dactituds profund, un canvi conceptual, procedimental i de mentalitat acompanyat de noves actituds poltiques i noves prctiques econmiques, poden garantir que les ciutats arriben a ser veritablement sostenibles.

    Les poltiques i les noves prctiques econmiques...

    1. Les ciutats poden adoptar nous i imaginatius mtodes de planifi caci i gesti de la mobilitat, el transport i de ls de lespai urb.

    2. Els programes de reducci del trnsit sn possibles grcies a poltiques de mobilitat exemplarment integrades i que redueixen la necessitat de desplaament en cotxe. Es farien innecessaris nous cinturons i avingudes per traslladar-se. s important assenyalar les fallcies que determinades poltiques de gesti del trnsit arriben a legitimar: per exemple, nous cinturons i rondes no descongestionen o redueixen el trnsit, sin que lestimulen.

    3. El reciclatge de residus, la reutilitzaci denvasos i productes pot reduir en gran mesura ls urb dels recursos.

    4. Nous materials i dissenys arquitectnics poden millorar bastant el rendiment mediambiental dels edifi cis urbans.

    5. Per abastar la sustentabilitat, les ciutats han desforar-se per defugir la seua dependncia de les rees exteriors del territori. A Valncia aquesta

    2 A partir del treball de Girardet, H. (2001) Creando ciudades sostenibles. Valncia, Editorial Teide.

  • 31

    ELS CONTINGUTS A TREBALLAR

    possibilitat s factible almenys pel que fa a lalimentaci grcies a lhorta que lenvolta. Malgrat que la destrucci de lhorta signifi ca fer la ciutat menys sustentable, aquesta s la tendncia actual.

    6. Les aiges fecals contenen una abundncia de valuosos nutrients com els nitrats potassa i fosfats que sn necessaris retornar-los al camp per obtenir el desenvolupament urb sustentable, posem per cas, mitjanant processos com:

    - Sistemes de membrana que separen les aiges residuals de qualsevol contaminant.

    - Mquines vives que purifi quen les aiges residuals per mitjans biolgics.

    - Tecnologia dassecament que torna les aiges residuals en grnuls que sutilitzen com fertilitzants.

    7. Ha de trobar-se un punt mitj entre la compactaci i lexpansi de les ciutats. A moltes ciutats lexpansi noms pot contenir-se en aplicar de manera rigorosa restriccions de planifi caci. Un cintur verd clarament defi nit i sobre el que no es pot construir atur lexpansi de Londres i ajud a protegir les regions rurals provedores de la ciutat.

    8. Per persuadir a la gent que abandone les zones residencials i el seu ambient quasi rural (que comporten desplaaments diaris a les ciutats, carreteres, transport privat, etc) sels ha doferir qualitats urbanes que no hi ha a les ciutats en expansi: vitalitat, diversitat, activitats i atractius socials, llocs de trobada agradables

    9. Els programes de reducci del trnsit sn possibles grcies a les poltiques de transport integrades que redueixen necessitats de desplaament en cotxe i fan innecessries noves carreteres i avingudes per desplaar-se. Aquesta actuaci s necessria i es troba ja al nostre abast.

    10. Una ciutat sustentable requereix un canvi radical en els patrons de consum, perqu podem prendre decisions de forma immediata a nivell individual i collectiva.

    11. Resulta essencial ampliar la participaci popular en la presa de decisions per revitalitzar la democrcia local. Consultar no s sufi cient. Per reforar els processos democrtics locals, haurien dusar-se de manera habitual mtodes com els frums venals, la planifi caci daccions i la consecuci de consens, perqu en circumstncies apropiades condueixen a la presa de millors decisions i a una ms fcil execuci i control popular.

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    32

    12. En utilitzar els millors i ms moderns sistemes de comunicaci disponibles podem encara aprendre a dirigir les nostres ciutats en formes ms participatives, en constituir-nos com que prenem decisions que donen forma a les nostres vides.

    13. La reducci dels impactes urbans t tant a veure amb leducaci, la difusi de la informaci i la participaci, com amb un millor s de la tecnologia.

    14. Una comercialitzaci intelligent, aix com el desig per part dels consumidors de saber don procedeixen els aliments, t molt a veure amb una possible resurrecci de lagricultura urbana. Aix est passant en algunes ciutats dels EUA, aix com a Xina, Berlin

    - Shan desenvolupat mtodes interessants per crear vincles estrets entre els cultivadors I els clients locals, entre la producci i el nivell de consum, com per exemple la agricultura sostinguda per la comunitat, en la qual els participants paguen davantm una taxa que els atorga el dret sobre la producci del cultiu, adquiriren el dret a visitar-lo i ajudar en el conreu i recollecci de les collites. Una variant daquesta experincia pot ser la caixa de verdures en les que sofereix als clients una selecci de verdures de temporada:

    15. Necessitem generar idees perqu la sustentabilitat real aconse-guesca que sabaste la reconciliaci entre les ciutats, les seues gents i la natura.

    Aquests esforos requereixen:

    - Implicar tota la persona: ment, esperit i cos;

    - Prioritzar la gesti a llarg termini sobre la satisfacci immediata;

    - Assegurar la justcia i lequanimitat informades per la responsabilitat civil;

    - Identifi car lescala apropiada de les activitats humanes viables;

    - Estimular la diversitat dins la unitat duna determinada comunitat;

    - Desenvolupar principis de precauci, anticipant els efectes de les nostres accions;

    - Assegurar-nos que el nostre s dels recursos no lesione el nostre entorn vivent.

    - Enriquir els processos de vida i no sols el producte fi nal.

  • 33

    ELS CONTINGUTS A TREBALLAR

    16. Confl icte de valors: Es dna quan dos valors que tenim assolits es contraposen i hem davantposar-ne un. Dret a la propietat privada davant el dret a una vivenda digna; lokupaci de vivendes suscita un debat davant els milers de vivendes buides que hi ha tot i que sen construeixen ms i ms. I les autoritats poltiques alleguen que si les vivendes noves es vnen s perqu fan falta sense tenir en compte limpacte de destrucci decosistemes que genera lespeculaci urbanstica.

    2.3.2 Una nova cultura de sustentabilitat urbana.3

    17. Qualsevol plantejament futur que cerque compatibilitzar la justcia i la sustentabilitat, haur de descansar sobre una nova cultura verda que supere aquesta desconnexi radical entre la nostra festa devoradora urbana i les crisis socio-ecolgiques que avui no noms enverinen laire, els sls i els recursos vitals de la Terra, sin que constitueixen una amenaa creixent per a la vida i el benestar de la gent prxima i llunyana de tot el planeta.

    18. s urgent lampliaci de les actuals poltiques ambientals per poder transversalitzar i problematitzar ecolgicament decisions municipals de tot tipus i aparentment allunyades de la problemtica ambiental (obertura dun centre comercial, el traat dels carrers, les normes de construcci, etc).

    19. Les principals preocupacions ecolgiques haurien dampliar-se i resituar-se per implicar el nostre entorn ms immediat i els nostres hbits ms quotidians.

    2.3.3 Alternatives a la destrucci de lHorta de Valncia. Grup de treball Viure lHorta

    s difcil fer un llistat dalternatives davant una situaci ben complexa com s la destrucci de lhorta de Valncia perqu es mouen molts interessos per acabar amb un dels ecosistemes que tard centenars danys en formar-se i que ha garantit la supervivncia de la ciutat de Valncia i la seua rea metropolitana durant els quasi dos mil anys de la seua fundaci. No obstant aix, s necessari analitzar les causes que produeixen la desfeta i fer les propostes adients per capgirar un procs insostenible que amenaa amb la destrucci de recursos i ecosistemes vitals per a la nostra supervivncia.

    3 Volem reconixer en aquest punt les aportacions de Mara Cabrejas, de la Universitat de Valencia i Els Verds.

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    34

    1. La primera de les alternatives viables per preservar part de lhorta de Valncia seria recollir algunes de les propostes que feren els grups dEls Salvem en la lnia daprovar mesures especfi ques de protecci jurdica de lhorta per sobre de les entitats municipals per tal de garantir una protecci efi ca. Dentre les propostes estava la necessitat de fer una moratria urbanstica a lrea metropolitana de Valncia i canviar la llei dordenaci urbana per tal de declarar lhorta paratge a protegir.

    2. Una altra proposta es basa en fer la transici duna agricultura industrial plena de pesticides que produeix unes verdures i hortalisses insanes i perilloses a una agricultura ecolgica i sustentable que preserve la terra per a les generacions futures sense desertitzar-la ni contaminar-la.

    En un primer moment, la viabilitat de lagricultura ecolgica requereix dun esfor institucional per posar-la en marxa i fer-la rendible, necessita el suport de les universitats, del govern de la Generalitat Valenciana, de les associacions de llauradors, dun mercat a labast de la ciutadania, dunes escoles de formaci agrcola, etc. i requereix tamb la formaci en els patrons de consum pel que fa al menjar saludable i consum responsable.

    3. Un dels factors de degradaci de lhorta s la contaminaci de les aiges de les squies i de les aiges del subsl pels pesticides i pels abocaments industrials i urbans sense depuraci sufi cient que hi ha a lrea metropolitana de Valncia. La necessitat de canviar les indstries contaminants per tecnologies netes i no contaminants s imprescindible per garantir que la contaminaci no arribe a fer malb la terra, laigua, les collites i els aliments de lecosistema de lhorta, aix com la necessitat de tractaments integrals dels residus urbans

    4. La preservaci de les alqueries, barraques, de les xarxes de snies, camins rurals i de les formes de vida tradicionals dels habitants de lhorta que durant els darrers segles han tingut cura i treball de lhorta i han fet compatible el seu treball als camps.

    5. Els ecosistemes que hi ha a lhorta sn valuosos per si mateix, per a ms de tenir els valors agrcoles i culturals propis lhorta tamb t valors afegits: durant anys han sigut el pulm verd de la ciutat de Valncia i la seua rea metropolitana, han sigut sobretot lloc de pas i desconegut en les seues singularitats, aix com ms recentment lloc doci per a la ciutadania urbana de Valncia.

    Per tant, tenen valor com a espai ecolgic i verd que oxigena la con-taminaci que provoquen els habitants de les grans ciutats que lenvolten,

  • 35

    ELS CONTINGUTS A TREBALLAR

    lloc de gaudi i desbarjo per a una ciutadania que veu com es privatitzen acceleradament les ofertes doci convertides en negoci, posem per cas, Terra Mtica.

    El valor de lhorta t gran importncia estratgica a causa de les noves funcions urbanes i ecolgiques que realitza. Lhorta avui s necessria com a pulm front a la densitat construda; lhorta avui s frontera al creixement illimitat de Valncia i els pobles metropolitans. Els valors ecolgics shi afegeixen als tradicionals valors agrcoles. Per tant, la seua preservaci i cura constitueixen un element dimportncia vital per avanar cap a una ciutat o model de vida urb que guanye sustentabilitat.

    6. La necessitat de restringir limpacte dinfrastructures que travessen lhorta i no incrementar ni posar en marxa infrastructures que posen en perill lecosistema de lhorta (polgons industrials, autovies, ms carreteres, ms trnsit, cementaci del sl...).

  • 3. ANEM PER FEINA.

    SUGGERIM MACRO-ACTIVITATS

    Aquest s un espai en permanent reconstrucci, per tal de pensar-lo hem recollit experincies, idees de professores, de mestres, de persones que treballen lHorta, que treballen provant de fer de la seua feina un camp de creixement, denriquiment.

    Carla Lpez Lonzano. Collegi Pblic Rabisanxo, 5 anys. Inventariem lHorta, Escoles Pbliques dAlfafar

  • 39

    ANEM PER FEINA. Suggerim macro-activitats

    3.1. Els itineraris per lHorta

    La millor forma de conixer lHorta s observant-la de prop, s per aix que convidem a fer passejades, a olorar, mirar, tancar els ulls, tastar els aliments, pensar. El millor s sortir de les aules i conixer all que tenim al voltant. Els centres que es troben a poblacions de lHorta Sud o de lHorta Nord, per tamb els centres que es troben a la ciutat de Valncia, han de mirar lHorta per poder-la pensar. Tamb hem de deixar que lHorta entre a lescola, ja que en som part; es tracta no sols de conixer lHorta, sin de reconixer-nos com a part de lHorta.

    En alguns casos veurem el que ja no hi s i a que ja no hi s tamb ha de formar part de la nostra memria.

    3.1.1 Com organitzar els itineraris?

    En primer lloc, cal pensar quines coses o quins espais anem a veure per tal de poder dissenyar el cam. Una bona forma de pensar els viatges s a partir de la pregunta, del desig. Hem de saber qu volem aprendre de lHorta. Les preguntes que ens formulem quan ens plantegem visitar lHorta han de quedar gravades per poder-les treballar posteriorment, es pot fer una assemblea amb un acta, com si es tracts dun projecte dinvestigaci. Potser que siga til preparar el nostre Quadern de Treball.

    Lesquema dInvestigaci del Quadern de treball o Projecte, hauria de tindre tamb un apartat dall que sabem. Posteriorment, all que volem o necessitem saber. Una vegada elaborat el gui i segons les nostres necessitats, podem buscar la informaci: a la premsa, a diferents organitzacions (Uni de Llauradors i Ramaders, Per lHorta), les persones que hi viuen i treballen, a lexploraci que fem durant la passejada

    3.1.2 Recollim material

    Quan sortim hem de preparar la sessi i recollir materials, que seran documents per a treballar posteriorment. Leixida ha destar ben preparada i portar els materials i les eines necessries; bosses de plstic que es puguen tancar, etiquetes, cmera de fotos, gravadora

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    40

    3.1.3 Relatem el que veiem

    Les passejades poden arribar al paper escrit, hem de fer relats dall que hem vist, del que hem aprs, de les preguntes que hem formulat i de les que ens formulem ara.

    3.1.4 Contrastem amb altres fonts, comparem amb altres temps

    Al conte, la novella (el cas de Blasco Ibez s paradigmtic) hi trobem mirades del passat, mirades diferents. Analitzar qu ha passat i per qu pot ser una altra tasca que ens ajude a valorar el que tenim i el que hem perdut.

    3.1.5 Analitzem, discutim, proposem

    Qu pensem? Com podem intercanviar valoracions? Qu podem fer?

    El coneixement que treballem amb els itineraris ens ha de fi car en disposici de problematitzar la realitat de lhorta, hem de trobar les paraules-clau per poder parlar i explicar-nos posant en relaci les nostres idees amb la realitat que estem observant. Tamb hem de trobar estratgies per intervenir defensant, protegint, vivint, conreant, estimant un tros de terra agredit, emmalaltit per socialment i cultural necessari.

    A continuaci us proposem alguns temes que poden ajudar a pensar i dissenyar els itineraris i el gui per a preparar el Quadern de Treball. A s noms una proposta; susceptible a ampliacions, combinaci, canvis.

  • 41

    ANEM PER FEINA. Suggerim macro-activitats

    Proposta dItinerari Didctic n1: La Relaci Horta-Ciutat

    A partir dimatges que anem recollint es pot treballar el creixement de la ciutat a costa del camp. La convivncia de camps llaurats, de construccions dorigen rural amb imatges clarament urbanes pot servir-nos per engegar un procs dinvestigaci. Revisar el Bloc de contingut n1 Qu est passant amb lHorta? ens pot servir per a pensar aquest itinerari.

    Quines qestions podem treballar:- Creixement progressiu de la ciutat.

    - Convivncia delements urbans i altres dorigen rural.

    - Tensions paisatgstiques.

    - Anlisi des de diferents veus de les conseqncies del creixement de la ciutat i la reducci de lespai rural.

    Alguns documents per a treballar:

    - Doc. n1: Garcia, E. I Bono, E: Ciment, natura i confl icte social. Levante-emv.

    - Doc. n12: Memria de la elaboraci de la Llei Reguladora del Procs dordenaci i protecci de lHorta de Valncia com a espai natural protegit Iniciativa legislativa popular.

    - Doc. n25: Fotos de lHorta. font : Las Provincias.

    - Doc. n30: Dossier la Roda del Temps.

    - Portada materials.

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    42

    Proposta dItinerari Didctic n2: Les construccions de lHorta

    Aquesta s una proposta de recorregut per les Alqueries, per les Barraques i en alguns casos per lespai que ha quedat on hi havia aques-tes cases. En el cas que siguen habitades podem demanar perms per visitar les diferents estances, ls social de lespai.

    Per tal de treballar com es viu a lHorta, per a que sutilitzava i sutilit-za lespai, qui hi vivia a les Alqueries i qui hi viu ara, amb quins materials est feta, quina histria t. Revisar el Bloc de contingut n1 Qu est pas-sant amb lHorta? ens pot servir per a pensar aquest itinerari.

    Quines qestions podem treballar:

    - La distribuci de lespai a lHorta.

    - Conixer la histria de lHorta.

    - Quina s la poltica de regulaci del patrimoni que regeix. Quina conservaci i quina protecci regulen les construccions histriques de lHorta.

    - La convivncia en un mateix espai de construccions histriques amb daltres noves.

    Alguns documents per a treballar:

    - Doc. n2: Notcia en premsa; Per lHorta denuncia...

    - Doc. n10: Agust Hernndez Dol Les Alqueries de lHorta..

    - Doc. n11: Iniciativa Legislativa Popular.

    - Doc. n12: Memria de lelaboraci de la ILP.

    - Doc. n14: Extra Tria; per una horta viva.

  • 43

    ANEM PER FEINA. Suggerim macro-activitats

    Proposta dItinerari Didctic n3: El treball de la Terra

    Potser ens trobem alguna persona llaurant, o collint, es pot parlar, aprendre, ens pot explicar el seu treball. Es poden fer fotografi es i fi ns i tot entrevistes.

    Una altra possibilitat sn els aliments, com es conreen, quins pro-ductes, quina distribuci de lespai ens pot ajudar una revisi dels blocs de contingut 1; Qu est passant amb lHorta, Bloc de continguts 2; Els Salvem; i el bloc de continguts 3; Viure una altra vida.

    Quines qestions podem treballar:

    - Mtodes de treball de la terra.

    - Agricultura tradicional.

    - Agricultura ecolgica.

    - El futur de lagricultura de lHorta.

    - Sistemes de producci i sistemes de mercats.

    - Els consumidors i consumidores. Hbits responsables.

    - Lalimentaci. Per una vida saludable.

    Alguns documents per a treballar:

    - Doc. n4: lHorta, el meu lloc, el lloc dels meus.

    - Doc. n11: Iniciativa Legislativa Popular.

    - Doc. n12: Memria de lelaboraci de la ILP.

    - Doc. n13: Mara Cabrejas; Materials per a la sustentabilitat...

    - Doc. n14: Extra Tria; per una horta viva.

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    44

    Proposta dItinerari Didctic n4: La desfeta de lHorta

    Les conseqncies del procs de destrucci de lHorta sn visibles i fora abundants malauradament. Visitant diferents espais de la ciutat podrem analitzar com sha anat transformant lespai i quins interessos han guiat aquest canvi.

    Tamb ens caldr imaginar per tal de poder saber qu hi havia on ara veiem asfalt, edifi cis o ciutat. Ens pot resultar til per a treballar aquest itinerari la revisi dels blocs de contingut 1 i 2; Qu est passant amb lHorta? i Els Salvem.

    Quines qestions podem treballar:

    - El procs de destrucci del paisatge i del patrimoni.

    - Els diferents interessos en joc.

    - El model de ciutat.

    - Lespeculaci.

    - El discurs de progrs del poder.

    - Actituds de les institucions davant la destrucci de lHorta.

    Alguns documents per a treballar:

    - Doc. n1: Garcia, E. I Bono, E: Ciment, natura i confl icte social. Levante-emv.

    - Doc. n4: lHorta, el meu lloc, el lloc dels meus

    - Doc. n9:La destrucci de lHorta de la Punta continua implacable.

    - Doc. n10: Agust Hernndez Dol Les Alqueries de lHorta..

    - Doc. n11: Iniciativa Legislativa Popular.

    - Doc. n12: Memria de lelaboraci de la ILP

    - Doc. n14: Extra Tria; per una horta viva

    - Doc. n21: Dibuix Ortifus, Cartellera Tria

  • 45

    ANEM PER FEINA. Suggerim macro-activitats

    Proposta dItinerari Didctic n5: Les Resistncies

    Al llarg del paisatge de la Comarca podem trobar mostres del que ha esta i s el moviment en defensa de lHorta, els murs i parets sn testimoni recollint encara pintades, murals, mostres de la veu pblica que exigeix una altra gesti del patrimoni, un altre model de ciutat, un espai dhorta verd i viu.

    Tamb podem conixer mitjanant les entrevistes i la recerca, el treball de diferents associacions venals, collectius i organitzacions en la defensa i en lelaboraci de propostes alternatives a la destrucci de lHorta. Ens pot ajudar una revisi dels blocs 2 i 3; Els Salvem i Viure una altra vida.

    Quines qestions podem treballar:

    - La recuperaci de la poltica ciutadana.

    - Els moviments ecolgics i ciutadans.

    - La formaci poltica ciutadana.

    - El procs de sensibilitzaci.

    - La construcci de projectes i alternatives sustentables.

    Alguns documents per a treballar:

    - Doc. n1: Garcia, E. I Bono, E: Ciment, natura i confl icte social. Levante-emv.

    - Doc. n3: Notcia de premsa. Enfrontaments en la Universitat dEstiu.

    - Doc. n5: Carme Gonzalez: Les persones primer.

    - Doc. n6: Josep Llus Miralles, Sha produt un moviment espontani.

    - Doc. n7: Vicent Navarro, LHorta de La Punta, resum duna histria.

    - Doc. n11: Iniciativa Legislativa Popular.

    - Doc. n12: memria de lelaboraci de la ILP.

    - Doc. n14: Extra Tria; per una horta viva.

    - Doc. n15: Per lHorta Stop Deportaci Vens de La Punta.

    - Doc. n16: 10 Raons per salvar lHorta de La Punta.

    - Doc. n17: Notcia de premsa. Un multitudinario y tenso desalojo..

    - Doc. n19: Informe Facultat de Dret sobre el desallotjament...

    - Doc. n20: Terra Crtica. La ciutat i la participaci ciutadana.

    - Doc. n24: Antonio Montiel, Amenazas.

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    46

    Proposta dItinerari didctic n6: Les Rutes en Bici

    Es pot fer el seguiment del carril bici (una excursi en bici suposa moltes coses que poden ser motiu de treball i debat a lescola). Hi ha diverses rutes que podem dissenyar; la ruta del conreu ecolgic per Meliana, la ruta de les Barraques i Alqueries...

    Hi ha la possibilitat de contactar amb diversos collectius que orga-nitzen sortides per lHorta. Es pot contactar amb el grup Horta i Educa-ci del collectiu Per lHorta. Daltra banda, organitzacions ecologistes com ara Acci Ecologista Agr i altres ens poden proporcionar materials, informaci i fi ns i tot guies per les excursions.

    QUADERN DE TREBALL PER ALS ITINERARIS DIDCTICS

    Tema de lItinerari:

    Nom:

    Data i lloc que anem a visitar:

    Coses que sabem:

    Coses que volem saber:

    Quines preguntes fem:

    Busquem Informaci: Quines fonts utilitzem:

    Relatem litinerari: Qu ens hem trobat, com hem arribat, amb qui hem anat, qu hem fet, qu hem vist....

    Quins materials hem recollit: - Diferents tipus de materials. - Per a qu ens serveixen. - Com els classifi quem

  • 47

    ANEM PER FEINA. Suggerim macro-activitats

    3.2. Inventaris i exposicions

    Amb el material i documents que hem recollit es pot construir un inventari en un banc de recursos.

    3.2.1 Com inventariar

    Per tal de fer un inventari de recursos cal desenvolupar uns criteris de classifi caci, sha destablir categories, hem de dissenyar fi txes per tal de recollir els materials. Daltra banda, els materials necessiten dun espai per ubicar-los. Shaur doncs, de pensar un espai, com gestionar-lo i organitzar-lo. Una possibilitat per recollir els materials i documents que recollim s la creaci dun Arxiu escolar de lHorta, on classifi carem els diferents elements que inventariem.

    Lorganitzaci daquest arxiu es pot dur a terme amb la classifi caci be per tipus de documents (fotos, textos, objectes, imatges, cartells, vdeos, msiques i canons de lHorta....) o per temtiques (el treball de la terra, el paisatge, les resistncies), pel tipus de font (entrevistes, notes de premsa, gravacions, documents...) segons ens interesse. Aquest pot ser un espai per obrir en la Biblioteca del centre.

    Pot ajudar-nos en aquesta activitat, conixer lexperincia que el Consell Escolar Municipal dAlfafar ha dut a terme. El projecte Inventariem lHorta. Podeu trobar informaci sobre aquest projecte als documents 27, 28 i 29 del dossier documental.

    3.2.2 Exposem el treball

    Organitzar exposicions requereix tamb un treball de selecci, de recerca. El material que es pot exposar s divers; els textos i relats, entrevistes gravades, material audiovisual, fotografi es, dibuixos.... Preparar les exposicions tamb comporta treballar un tema, hem de comprendre per explicar-lo i compartir-lo amb altres persones. Des daqu proposem alguns temes per exposar els treballs elaborats i els documents recollits:

    - LAgricultura: els productes de lHorta, els mtodes de treball de la terra, agricultura ecolgica, agricultura tradicional, la producci i el sistema de mercats.

    - Les agressions a lHorta; es pot treballar amb la premsa fent un seguiment de la desfeta; els processos despeculaci, els desallotjaments...

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    48

    - Les resistncies; al llarg dels municipis de la comarca shan produt manifestacions de rebuig a la desfeta de lHorta; els murs en sn testimonis, les manifestacions, els manifestos, les accions... poden ser motiu duna exposici.

    - Larquitectura de lHorta: les barraques, les alqueries, els sistemes de regadiu...

    - La relaci Horta ciutat; en aquest sentit hi ha imatges que es poden recollir molt reveladores.

    - Lesttica de lHorta: observar lHorta com a paisatge pot oferir moltes possibilitats per a un reportatge o exposici; les formes, els colors, la linealitat, la distribuci de lespai, la combinaci de formes i colors...

    - La representaci de lHorta, es poden recollir aportacions dartistes, fotgrafes i fotgrafs, dissenyadores i dissenyadors que han mirat, pensat i representat lHorta.

    - Tamb es pot recrrer a les exposicions que diferents collectius han elaborat sobre lHorta (com ara lexposici de Per lHorta; LHorta Nostra).

  • 49

    ANEM PER FEINA. Suggerim macro-activitats

    3.3. Les Biblioteques de treball

    Les Biblioteques de Treball (BT) sn publicacions collectives sobre un tema determinat. A partir de les creacions de lalumnat i tamb del professorat es confi gura un llibre que recull les experincies, els estudis i les investigacions que shan dut a terme. s el moment de recollir les passejades, les observacions, les entrevistes, els documents (les coses) que hem recollit de la realitat i hem inventariat i fi txat....

    Des daqu i amb lajuda de Roser Santolria proposem uns quants temes per elaborar monografi es sobre lHorta:

    - LArquitectura de lHorta. Estudi de les diferents construccions de lHorta, amb a treballarem tamb quines necessitats es busca co-brir, per a qu serveixen les diferents instncies, qui hi vivia i qui hi viu a les barraques i a les alqueries.

    - LAgricultura: agricultura ecolgica, agricultura tradicional, els pro-ductes, les fases, qui treballa, els mercats....

    - Els valors de lHorta.

    - El regadiu; els sistemes de regadiu, les squies....

    Apuntem algunes publicacions que poden ajudar al coneixement del que s una Biblioteca de Treball, la seua elaboraci:

    - FREINET, C. (1969) Tecnicas Freinet en la escuela moderna. Siglo XXI de editores s.a.

    - MARTNEZ BONAF, J, (2000) Acerca de Alternativas y posibilidades a MARTINEZ BONAFE, J Polticas del libro de texto escolar Madrid. Morata.

    - HERMOSO, T i ZURRIAGA, F. (1991) Alternativas al libro de texto. Dintre el monogrfi c de Cuadernos de Pedagogia dedicat als projectes i materials curriculars n194.

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    50

    3.4. Intercanviem experincies

    La correspondncia escolar s una prctica de les que aprengurem amb Freinet, s una activitat molt motivadora en la que saprn junt amb els i les altres. En la que compartim all que hem vist, que hem aprs i que hem sentit.

    Per tal de treballar la comarca de lHorta pot ser til utilitzar la Correspondncia Escolar, entre centres de lHorta Nord i de lHorta Sud ens podem explicar com s el paisatge per treballar, per exemple, la producci agrcola a les diferents zones geogrfi ques...

    A ms de la correspondncia escolar, es va constatar que seria molt interessant dur a terme intercanvis escolars entre centres que tenen condicions geogrfi ques diferents per viure la diversitat; escoles envoltades dHorta, escoles en zones rurals, escoles de zones urbanes, escoles que estan envoltades dedifi cis. Per tal de conixer, de sentir i compartir.

  • 51

    ANEM PER FEINA. Suggerim macro-activitats

    3.5. Treballant el debat i la divergncia

    El debat i la discussi treballant punts de vista divergents s una con-solidada estratgia educativa. Ms encara si a largumentaci lacompa-nya la pea devidncia, el suport documental. Una bona activitat pot ser organitzar un debat entre dos collectius al voltant del tema: Creixement de la ciutat i desaparici de lhorta. Un dells pot assumir la posici de la confi ana productivista les coses no son tan dolentes, hi ha avanos im-portants, tenim cura per protegir o fer el menor mal possible, i arguments per lestil.

    Un altre grup por treballar la posici de la prevenci ecologista: el creixement i la pressi sobre els ecosistemes pot arribar a ser insostenible, si no ha arribat ja a ser-ho, les mirades de curt termini poder convenir a interessos econmics, a estils de vida despreocupats o a poltiques institu-cionals conservadores, per a llarg termini cada vegada menys llarg po-den resultar catastrfi cs pel conjunt del planeta terra, i altres arguments per lestil.

    Al fi nal un tercer grup, que actua dobservador i jutge por acabar ela-borant un informe on defense la seua posici i propose actuacions concre-tes. La idea de treballar sobre les dues posicions (confi ana productivista i prevenci ecologista) lhem treta del llibre de Ernest Garcia (2004) Medio ambiente y sociedad. La civilizacin industrial y los lmites del planeta. Ma-drie, Alianza Editorial. Concretament al professorat li resultar molt util el quadre 3.2. Temas y planteamientos del debate sobre lmites naturales (pp. 118), on apareix un quadre de doble columna amb la sntesi daques-tes dues posicions.

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    52

    3.6. Lhort ecolgic escolar

    Lescola pot i ha de ser una laboratori de ciutadania. Si estem qestionant racionalitats i paradigmes terics des de criteris de sustentabilitat ecolgica, els projectes educatius escolars han de contemplar prctiques a escala micro del que volem o ens agradaria que fora el mn. Lhort ecolgic escolar s una proposta educativa que integra sabers i experincies diverses amb lobjectiu que lalumnat construsca un espai viu dapropament i estima de la terra.

    Aprendre a conrear aliments nutritius sense fertilitzants sinttics ni pesticides, conixer les possibilitats i els lmits dun sistema tancat depenent dels recursos locals, valorar lesfor del treball agrcola junt a la gratifi caci dels productes obtinguts, sn, entre moltes altres, experincies dalt valor educatiu. Per tamb s important lhort escolar perqu pot contribuir a aportar aliments pel menjador escolar elaborats pels propis escolars amb criteris ecolgics i de sustentabilitat.

    Daltra banda, s una experincia que ens pot fi car en relaci amb persones de lentorn social i agrcola, per exemple, gent de la Uni de Llauradors i Ramaders, que vulga collaborar en el projecte, o persones majors jubilades que ajuden amb el seu saber i experincia, o pares i mares que vulguen ajudar.

    Com sabeu, sn necessries poques coses. Una parcella de terra amb possibilitat de rec, algunes ferramentes, un grup de gent que sorganitze per a la feina i lestudi, fonts documentals de divers tipus, la dedicaci dun parell dhores setmanals seria sufi cient, i s clar, llavors, plantes, compost, i com en tota prctica que vulga ser veritablement educativa, molta illusi.

    A les revistes Cuadernos de Pedagoga i Guix trobareu moltes experincies que descriuen la proposta dhort escolar. Hi ha tamb una considerable bibliografi a. Nosaltres hem incorporat al nostre llistat general unes quantes: Aubert, C.1987; Debesse, M.L. 1983; Martnez Mir, T. 1996.

    Tamb podeu trobar experincies en aquesta lnia a la pgina web del CLIC recursos educatius: www.xtec.es busqueu lexperincia Anem a lHort.

  • 53

    ANEM PER FEINA. Suggerim macro-activitats

    3.7. Salut i Alimentaci4

    Introduccis tradicional ja a lescola la celebraci de la Setmana de la Primavera al

    mes de maig. El nom s un intent darrelar la setmana a totes les connota-cions que aquesta estaci de lany pot, per natura, afegir-hi: colorit, alegria, renaixement, bon temps.

    Al llarg de la setmana es treballa transversalment un tema triat per a tota lescola i tot el treball de la setmana acaba en una festa el diumenge on les mares i pares tamb hi participen, gaudeixen, ensenyen i aprenen del treball dels seus fi lls i fi lles.

    Enguany el tema surt de la Comissi dalimentaci on estan mares i pa-res, alumnes, mestres i personal de cuina. Davant el canvi dhbits alimentaris que la societat est experimentant es planteja aquest tema com un intent de refl exi conjunta, a travs del coneixement i de lexperincia per fer consu-midors daliments saludables alhora que recuperar i donar a conixer hbits, tant propis com daltres cultures, que estan caient en dess i desestimar-ne daltres installats com a fruit duna societat de consum que incorpora valors inapropiats i que repercuteixen directament en la nostra salut.

    Macro-activitatTema monogrfi c: Salut i alimentaciLema de la setmana: A triar i desprs confeccionar un cartell per penjar-hi

    el dia dinauguraci de la setmana.Temporalitzaci: 1 setmana ms un dia de trobada.mbit: Tota la comunitat educativa. Es recomana que el treball de programaci

    es realitze a partir duna comissi formada per representants de cada cicle.rees: TransversalMaterial de treball del professorat: Dossier de treball elaborat per la

    comissi encarregada de programar la setmana.Material de lalumnat: Dossier individual amb informaci i activitats.Motivaci: activitat dinauguraci de la setmana conjunta per a tota lescola.- Activitats en grup: Murals, tallers, eixides, audiovisuals, xarrades a crrec

    despecialistes.Dia de la trobada:

    - Targeta dinvitaci amb tot el programa dissenyada per lalumnat.- Exposici de murals i treballs.- Audiovisuals de la setmana.- Realitzaci dels tallers apresos al llarg de la setmana.

    4 Una proposta de Reme Navarro, experimentada a lEscola Les Carolines..

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    54

    3.8. Projectes dinvestigaci

    3.8.1 Antropologia de la paella

    Et proposem fer un exercici de seguiment. Anem a seguir la pista dels aliments que usem en fer una paella. Amb aquesta activitat provem de pensar els sistemes de producci i comer dels productes de lhorta i dels que no sn de lhorta. Daquesta manera, podem comprendre les circumstncies en les que les persones que treballen lagricultura desenvolupen i viuen la seua feina i mitj de vida. Daltra banda, s important arribar a determinar les potencialitats en el mercat dels productes per saber el valor del sl, entenent aix quins sn els interessos i mecanismes especulatius que hi ha sobre lhorta.

    Apuntem algunes preguntes per comenar a pensar la paella com a objecte dinvestigaci:

    SEGUINT LA PISTA DELS INGREDIENTS

    - Quins ingredients t la paella? (hi ha diferents formes de fer les paelles)

    - Quines verdures?

    - Don venen?

    - Han estat comprades? On?

    - On han estat produdes?

    - Com?

    - Qui hi treballa?

    - Quin preu tenen?

    - On va a parar aquest preu?

    - Qui lestableix?

    - Quant guanyen les persones que produeixen aquest tipus de verdures a lHorta? I quan no sn de lHorta de Valncia?

    - La carn: hi ha pollastre, conill, nec?

    - Don han vingut els animals?

    - Sn de granja o de corral?

    - Ha estat comprat? On?

    - ...

  • 55

    ANEM PER FEINA. Suggerim macro-activitats

    Daltra banda, en lelaboraci i consum de les paelles intervenen di-ferents agents i elements. Proposem tamb una anlisi dels rituals, de les tasques... Algunes preguntes per comenar a investigar poden ser:

    ANALITZEM ELS RITUALS

    - Qui ha comprat o portat els ingredients?

    - Qui cuina la paella?

    - On es cuina?

    - Qui para taula?

    - Quanta gent hi ha?

    - Qui seu primer?

    - Qui escudella la paella als plats?

    - Quines converses es tenen a taula?

    - Qu es fa?

    - Qu es beu?

    - Qu es veu?

    - Qui parla?

    - De qu es parla?

    - Qui escura els plats?

    - I la paella?

    - ...

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    56

    3.8.2 La petjada ecolgica

    Per tal de produir all que fem servir a una ciutat com la nostra, sha hagut de treure recursos daltres llocs, en aquesta activitat tamb proposem fer un seguiment per tal de veure quin s el procs i quins espais queden afectats. Daquesta manera es pot treballar la interdependncia pel que fa a la producci. Es tracta de saber quin s limpacte que el nostre consum diari i quotidi genera sobre el medi, no sols el medi ms proper sin arribar a entendre labast, de vegades intercontinental, de les nostres consumicions, a s el que anomenem Petjada Ecolgica.

    Qu passar si la petjada ecolgica, fonamentalment del Primer Mn, continua augmentant?

    1. Pensem en les coses que utilitzem a lescola (llpis, paper, quaderns, bolgrafs, llibres, grapadores, taules, cadires, la pissarra, el guix....)

    2. Intentem saber don surten els materials per elaborar aquests productes. De quins pasos, de quins boscos...

    3. Les persones daquests pasos:

    - En quines condicions viuen, qu consumeixen?

    - Poden gaudir dall que produeixen?

    - Quin efecte t lextracci de les matries primeres?

    - Quin impacte ambiental i sobre la salut de les seues vides?

    Es pot realitzar el mateix procs dinvestigaci, amb productes de la nostra vida quotidiana. En primer lloc podrem seleccionar aquests productes dentre els que tenim a casa i fem servir tots els dies, del que mengem...

    Provem de posar-nos en el lloc de les persones que pateixen les conse-qncies de les Petjades ecolgiques.

    3.8.3 La Iniciativa legislativa popular

    Pensem que una bona mostra dexercici de la ciutadania i la participaci ha estat la Iniciativa Legislativa Popular; ha signifi cat unir dos mbits que fi ns ara restaven separats; duna banda lmbit de les mobilitzacions ciutadanes contra la desfeta de lHorta i daltra banda lmbit dall jurdic

  • 57

    ANEM PER FEINA. Suggerim macro-activitats

    en el que els ciutadans i ciutadanes tenim la sensaci (fonamentada) de no participar gaire.

    Al dossier de materials adjuntem un exemplar de la Iniciativa Legislativa Popular i un exemplar de la memria delaboraci de la proposta del grup que redact la llei. Pensem que una bona activitat potser conixer quines sn les circumstncies que van portar a lelaboraci daquesta proposta de llei, quines les conseqncies, qu implicava aquesta proposta i sobre quina estava elaborada. Per tant proposem:

    - Lectura de la proposta de llei i comentaris; qu protegeix?, quines mesures proposa?, s realista?

    - Entrevista de les protagonistes i els protagonistes; des del grup Per lHorta ens poden ajudar a comprendre el procs delaboraci duna llei; quines persones implicades? Quins objectius? Quines difi cultats? Quin concepte de ciutadania hi ha al darrera de la proposta?

    - El grup per lHorta tamb va publicar un dossier amb informaci sobre la Iniciativa Legislativa Popular; en aquest dossier trobem a ms de la proposta de llei i la memria, un recull de premsa molt til per fer un seguiment de les circumstncies que envoltaren el procs delaboraci, el debat i el rebuig de les corts a aquesta iniciativa ciutadana.

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    58

    3.8.4. Msiques que parlen de lHorta5

    Tot seguit proposem un conjunt de canons que ens poden servir com a pea documental a partir de les quals treballar diferents aspectes. Alguns dels temes tracten el deteriorament del medi, de la prdua didentitats, de la globalitzaci neoliberal, de capitalisme... sn per tant, exportables a altres indrets on el territori est amenaat. Aquest s noms un recull dalgunes de les possibilitats, podem trobar ms grups i canons que en fan referncia. En alguns casos, els grups tenen una pgina web des don podeu descarregar les lletres i les partitures.

    Msiques que parlen de lHorta:

    1 Al Tall. Del Saler (Disc: Deixeu que rode la roda..)

    2 Atzucak Gatzara. Balla la banda

    3 Bajoqueta rock. Com va el preu

    4 Emili. Horta Verda

    5 Ki sap. Respeto

    6 Malajuna. Lembs

    7 Miquel Gil. Amaga larbre

    8 Obrint pas. No tingues por (Disc: Obrint Pas)

    9 Orquestrina Sanguinelli. Apalancat

    10 Riu sec. Jota de lhorta

    11 Sacsejat folk. Fantasia n1

    12 Skaparpid. Ball de la gent rara

    13 Soul atac. Qui diu el que sap

    14 Sva-ters. Ni karrefur ni prika

    15 Tres fan ball. Havanera de Foios

    16 Trullars. Fandango (disc: Viatge)

    17 Urblia Rurana. Picania

    Ms possibilitats...

    18 Feliu Ventura: Com el rent. (Disc: Barricades de paper)

    19 Feliu Ventura. El que diuen els arbres. (disc: Barricades de paper)

    20 Obrint Pas. Quan ja no ens quede res. (disc: Obrint pas)

    21 Obrint Pas. Des de la nit. (disc: Terra)

    5 Aquesta s una proposta elaborada per Abelard Barber i Vicent Ros de lEscola Les Carolines.

  • 59

    ANEM PER FEINA. Suggerim macro-activitats

    ALGUNES LNIES DINVESTIGACIONS

    - Sobre les comarques o pobles dels grups, sobre els llocs i paisatges dels que parlen les canons.

    - Anlisi dels ttols i lletres de les canons. De qu es parla? Com es parla?

    - Coneixement i anlisi dels estils musicals.

    - Sobre les edats de les persones dels grups, qui parla de qu? Diferents collectius, diferents temes?

    - Recerca de canons en altres llenges que tracten els matei-xos temes.

    - ...

    PROPOSTES DACTIVITATS

    - Comentaris de les canons.

    - Fem llargues les canons. Podem afegir estrofes. - Inventem canons. - Omplim els buits a les lletres de les canons. - Dissenyem les cartules. - Quins instruments sonen a les canons. - Discussi al voltant de les canons; quines ens agraden ms? Per qu?

    - ...

    ON PODEU TROBAR MS INFORMACI I RECURSOS:

    Pgines web dels grups:

    - Obrint Pas: www.obrintpas.com

    - Feliu Ventura: www.feliuventura.com

    - Sva-ters: www.sva-ters.tk

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    60

    Cercadors i pagines de msica:

    - www.botiboti.org : podeu trobar informaci sobre grups com Atzukak, Bajoqueta Rock, Malajuna...

    - www.vilaweb.com/nosaltres/

  • 61

    ANEM PER FEINA. Suggerim macro-activitats

    3.8.5. Histries de vida

    No podem pensar lhorta sense les persones que hi viuen, que treballen, que han estat expulsades de les seues cases, que els han expropiat la terra. Sense les persones que fan agricultura ecolgica, sense les persones que volen, fi ns i tot amb les condicions que els imposa el mercat, dedicar-se al treball de la terra. Proposem doncs Estudis biogrfi cs.

    Suggerim entrevistar persones que ens aporten claus per entendre lHorta, per entendre qu li passa, qu cal fer, per entendre qu s sustentabilitat, qu vol dir viure de forma sustentable, treballar de forma sustentable, per entendre qu vol dir participaci, ciutadania, lluita.

    Per tant, una de les propostes de macro-activitats pot ser la investigaci en aquestes histries de vida. Aix i per comenar i tenir una idea, a la revista Ecologia Poltica hi ha una entrevista a Carmen Gonzalez, fi gura clau en la lluita en defensa de lHorta i de lassociaci de vens i venes de La Punta.

    3.8.6 Judici a lAVE

    Una manera dapropar-nos als moviments socials i lluites ciutadanes pot ser jugant a posar-nos en el seu lloc. Aix, mitjanant un joc de rols proposem simular un judici, en el que a una persona se lacusa de desordre per participar en un acte de protesta.

    Mitjanant aquesta activitat, els participants han de buscar informaci per argumentar la seua postura i rebatre els arguments de les altres posicions. En una societat en la que ens hem acostumat a escoltar opinions que noms es poden explicar des dun tros molt petit de la realitat, ignorant la majoria dels factors implicats, veiem necessari fomentar el desenvolupament de la capacitat crtica, que ens permeta ampliar aqueixa realitat, per a poder construir la nostra prpia opini.

    Es podria comenar lactivitat a partir de la lectura duna notcia de premsa, com per exemple: Un grup de joves sn detinguts per encadenar-se a una de las mquines encarregades de demolir una barraca de LHorta Sud La demolici daquesta construcci s una prova evident de linici de les obres per a lAve Madrid-Valncia.

    A partir dac, es repartiran els papers a cada participant i, desprs de llegir-los, ladvocat i el fi scal han de decidir els que poden declarar a favor o en contra dels acusats, per aix formar el seu equip de preparaci. La gent que no t una opini clara sobre el tema, ciutadans que no shan parat

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    62

    a pensar sobre la necessitat o no del tren d Alta Velocitat, ells formaran el jurat que, a ms de dictar un veredicte, han de desenrotllar la tasca dobservadors.

    Han de tenir un temps per a preparar-se la seua actuaci, buscar en els peridics, Internet, revistes... totes les dades i arguments que puguen per a representar la posici que els ha tocat defensar. Segur que descobreixen dades que mai havien contemplat abans.

    Per a treballar el tema de lAVE podem obtenir informaci de diferents fonts; una possibilitat a ms dels mitjans de comunicaci s accedir a la informaci que treballa la plataforma per un ferrocarril pblic i social.

    www.sfvalencia.org/proferrocarril a lagenda Viure lHorta podeu trobar ms informaci. Daltra banda, un seguiment de les diferents campanyes a favor de la construcci de lAVE s una bona oportunitat per a revisar quins motius, quines fonts, quins arguments saporten. Aix mateix, un seguiment de la informaci que apareix als mitjans de comunicaci sn documents que ens serveixen per a preparar el debat.

    ROLS

    Don Marcos Gmez Trevio

    Eres el futur director del tercer hotel ms gran de la Comunitat Aut-noma Valenciana (tamb anomenada a lEstatut, Pas Valenci), el Gran Oceanogrfi c. Aquest sha comenat a construir aquest any i es calcula que daqu a dos estar funcionant. Com el seu nom indica es troba junt a la Ciutat de les Cincies, tindr vint plantes i sis-centes habitacions, i el clcul, si fa no fa, de treballadors s de 500 persones..

    Alberto Catal

    Eres el President de la Fira de Mostres de Valncia i una de les persones que segur veuen facilitat el seu treball si es posa en funcionament el nou mitj de transport. La rpida comunicaci amb Madrid es transformar en ms pblic per a la Fira, per tamb i no menys important, en la circulaci per la nostra ciutat de grans empresaris i directors de multinacionals.

  • 63

    ANEM PER FEINA. Suggerim macro-activitats

    Ramn Aznar

    Eres el secretari comarcal del Bloc Nacionalista Valenci, i ests molt pre-ocupat pel paper que jugue lestaci de Xtiva quan la infrastructura del tren dalta velocitat Madrid-Comunitat Valenciana estiga acabat. Es co-menta que lAVE noms connectar les capitals de provncia, deixant aix ms lluny a les persones que no viuen en aquestes ciutats.

    Luis Garca Pons

    Eres un jove de 25 anys que fi ns ara no shavia parat a pensar en la con-venincia o no de lAVE. Es pot dir que noms has agafat el tren dues vegades en la teua vida, una per anar a un concert a Utiel quan encara cap dels teus amics tenia carnet de conduir i creus que altra vegada quan eres un infant. Els teus pares et compraren un cotxe que utilitzes sempre per anar a qualsevol lloc i por eixe motiu penses que aix del tren s una cosa que no va amb tu. A ms a ms, pensaves que lnica polmica era si lAVE anava a parar en una o altra estaci, no que hi haguera gent dient que aquest tren no era necessari

    Manuel Contreras

    Eres el pare de Marta, una xiqueta de cinc anys a la que el seu metge li ha recomanat lajuda dun dels millors logopedes del pas, que t la seua consulta a Madrid. Tant tu com la teua dona voleu el millor per a Marta, per com els dos treballeu us resulta impossible viatjar dues vegades per setmana a Madrid. La soluci al vostre problema penseu que ser lAVE, ja que aquest mitj de transport permet viatjar sols els menors sota laten-ci duna hostessa de tren.

    Elena Fortea

    Una escola dArt Dramtic de Madrid amb molt de prestigi tha atorgat una beca perqu hi estudies daqu a uns anys, quan acabes linstitut. Lnic problema s que vius en un poble de Requena que actualment est comunicat amb la capital per tren, amb la lnia Valncia-Madrid, per saps que en un futur, amb lAVE haurs danar primer a Valncia o a Conca (si s que posen parada en aquesta ciutat), allargant molt els viat-ges per a anar a ta casa els caps de setmana. A ms, amb els preus que es diu que posaran, saps que no agafars mai el modern tren.

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    64

    Xavi Sanz

    Ve de Picanya, eres un jove que dedica gran part del seu temps lliure a fer excursions amb la bici. Una de les teus eixides favorites es anar a visitar els teus iaios que viuen a Torrent, per aix ests indignadssim pel projecte que fsicament separar aquests dos municipis, entre molts al-tres. Acostumat a una excursi per lhorta thaurs denfrontar a un mur de formig que alaran per a protegir les persones de les vies de lAVE (o a lAVE de las persones, segons es mire).

    Mara Pascual

    Dona de 35 anys, mare de dos xiquets i resident a Valncia ciutat. Tots els dies has dalar-te a les sis de la matinada per agafar un tren que et porte al teu treball en un poble de linterior. No entens que en els mitjans de comunicaci es parle de lAVE com una necessitat per al desenvolupa-ment del transport ferroviari, i tu arribes tard a treballar molts dies per problemes dels vells trens i les seues installacions.

    Lorena Peris

    Executiva duna important empresa Madrilenya en la seua seu a Valncia. Fa uns mesos tascendiren al crrec que sempre havies volgut, i tot i que el teu nou lloc tagrada moltssim aquest requereix de molts viatges a la central de Madrid. El transport corre a compte de lempresa, per tens molta por a volar i ho has de fer dues vegades per setmana si no vols passar un munt dhores a la carretera. LAVE ser la teua soluci perfecta.

    Josep Mar

    Eres el net del propietari duna de les masies que es troben en el traat de les vies del nou tren. El teu avi diu que no li queden forces per a protestar, que si amb el que li donen pot viure en un pis se sanir i punt; ja protest contra la nova carretera que partia el seu camp i ms tard contra la torre dalta tensi. Tot i que no li agrada parlar del tema tots el noteu molt trist i es nega a eixir de la que fou la casa dels seus avis, almenys fi ns que vin-guen amb lordre de desallotjament.

  • 65

    ANEM PER FEINA. Suggerim macro-activitats

    3.8.7. El capitalisme no s divertit! Els jocs i la didctica crtica.

    Proposem canviar el xip dalguns jocs de taula; els que podem trobar al mercat (monopoly, hotel....) reprodueixen la mateixa dinmica del capita-lisme i els processos especulatius. Lobjectiu per tal de guanyar en aquests jocs, s acumular diners i bns, construir i aconseguir que la resta de parti-cipants facen fallida. Sn jocs amb un marcat carcter consumista, indivi-dualista, on es fomenta la competitivitat, on el capitalisme i lespeculaci sn els protagonistes... I a no ens agrada!

    Una bona manera de treballar les dinmiques i conseqncies del capitalisme pot ser analitzant aquests jocs: podem per exemple pensar crticament el paper de la banca i els diners, quin s sen fa de la terra...

    Per tamb podem transformar-los en uns altres de nous, on guanye la sustentabilitat i la solidaritat o el treball cooperatiu siguen claus per a jugar.

    En aquests jocs podem fer grups que representen els actors socials amb interessos enfrontats (especuladors, consumidores, llauradors i llauradores...). Daltra banda, podem pensar en jocs on limportant siga preservar el patrimoni i no acabar amb ell. Limportant s el contrast de posicions, la refl exi crtica sobre les motivacions de cada grup i la recerca dalternatives.

    Algunes propostes poden ser:

    - Loca de la sustentabilitat.

    - Lespeculapoli.

    - Contra lHotel; el joc per la protecci del patrimoni.

    - ...

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    66

    El tragabolasAnlisi crtica dels discursos sobre el progrs.

    Un projecte dinvestigaci pot ser un procs de deconstrucci i interrogaci als discursos que des del poder shan fet i es fan per a legitimar la desfeta de lhorta i la destrucci del patrimoni. Aix doncs, es pot fer una anlisi comparada a travs dels mitjans de comunicaci, a travs dels discursos institucionals, de lopini de la gent sobre les operacions urbanstiques que shan dut a terme al Pas Valenci en els darrers anys:

    - La Ciutat de les Arts i les Cincies.

    - La ZAL.

    - Terra Mtica.

    - LAVE.

    - La Copa Amrica.

    - ...

    Us proposem una gui per a treballar lanlisi dels discursos. Lobjecte de treball en aquest cas pot ser un parlament dalgun poltic, un programa electoral, un anunci publicitari, una promoci...

    Tot seguit trobareu una srie de preguntes i qestions que ens poden servir per a deconstruir els missatges i aprofundir, investigar per descobrir De qu ens estan parlant realment? A qu es refereixen quan parlen de determinades coses?

  • 67

    ANEM PER FEINA. Suggerim macro-activitats

    ANALITZEM LES PARAULES

    - Quines paraules es fan servir? - Quantes vegades apareixen? - Quin signifi cat tenen els termes que utilitzen, com ara llibertat, pro-grs, creixement...?

    - A qui sadrea el missatge? - ...

    ANALITZEM LES IMATGES

    En el cas de reportatges publicitaris, danuncis de televisi en els que apa-reixen imatges:

    - Quines imatges sutilitzen? - Quins personatges apareixen? - Qu fan? - Com es relacionen? - Com parlen i de qu parlen?- Com sn les imatges? Relaxants, agradables, rpides, agressives... - Sutilitzen contrastos? Quines coses es contraposen? Quines sn les opcions que sens presenten?

    - ...

    QU HI HA AL DARRERA DEL MISSATGE?

    - Com es legitima el discurs? - Quines fonts sacrediten per a donar suport i veracitat? - De quin mbit es prenen les dades que suporten el que es diu? Per exemple; el recurs dels experts de determinades disciplines s sovint utilitzat: larquitectura, enginyeries...

    - Quina credibilitat t el missatge? - ...

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    68

    3.8.8. Altres documents, peces devidncia, per treballar la resistncia

    Una bona forma de treballar aquest bloc s a partir de contingut de carcter grfi c on es veuen prctiques dagressi i de resistncia. En aquest sentit estaria molt be treballar i aportar als materials fotografi es de les zones agredides, de com la denncia sestn i es materialitza (amb pancartes, amb pintades, murals) i fotografi es de les que malauradament disposem de repressi directa dels moviments ciutadans de defensa de lHorta; les agressions policials i el desallotjament de Casa Carme a La Punta (es poden trobar a www.perlhorta.org .

    Una altra possibilitat complementria s treballar amb vdeos; en aquest sentit es comenta que Salvem el Botnic t un vdeo on es reprenen mobilitzacions histriques a la ciutat de Valncia. Tamb hi ha un vdeo sobre la problemtica i desallotjaments de La Punta.

    Tamb podem implicar lescola en aquests moviments, formar part de xarxes de treball, establir vincles amb les organitzacions i persones que treballen per una Horta viva i sustentable, organitzar la revolta a lescola amb lelaboraci de cartells i murals per lHorta fets pels i les escolars s una proposta que posa en joc la creativitat, la capacitat de sintetitzar i refl ectir idees a travs de diferents codis.

  • 69

    ANEM PER FEINA. Suggerim macro-activitats

    3.8.9 El creixement de la ciutat.

    Una bona manera de treballar la desfeta de lHorta pot ser a travs de lanlisi de la prdua de territori. Tal i com es proposa a lapartat dels itineraris didctics, especialment les propostes ditineraris didctics 1 i 4, podem investigar la relaci que mantenen lhorta i la ciutat actualment a travs de fotografi es, de vdeos, de passejades. Una altra possibilitat destudi s estudiar els plnols i fer un seguiment del procs de creixement de la ciutat en detriment de lHorta. Podem provar daconseguir els plnols duna zona determinada de la ciutat i estudiar levoluci de lespai al llarg dels anys; ha minvat lespai dhorta? Qu hi ha ara en el seu lloc? Tamb es pot treballar a travs de fotografi es antigues, es poden veure els habitatges de lhorta, els camps i les persones. Qu feien? Com vestien? A qu es dedicava lespai? Quina relaci devien tenir amb la ciutat? I ara? Qu ens queda?

  • 4. LAGENDA VIURE LHORTA

  • 73

    LAGENDA VIURE LHORTA

    1. Comencem a teixir la xarxa

    Lagenda Viure lHorta s una proposta de coordinar les energies i es-foros de diferents persones i collectius per poder estendre una xarxa de treball didctic sobre lHorta. Aquesta s a hores dara una proposta encara incompleta. Caldria deixar la porta oberta, de forma que fra un punt de confl uncia per centralitzar dades, contactes, adreces, publicacions, enlla-os i experincies. Per construir aix un banc de recursos sobre lhorta i per a treballar lHorta. Aqu suggerim un possible model dagenda.

    Aquesta Agenda ha de ser un base de recursos que ens puguen servir per dur a terme projectes de treball didctic sobre lhorta, deducaci am-biental, de pedagogia crtica, al cap i a la fi . Per tamb ens agradaria com-partir les experincies que diferents grups de treball, collectius, mestres, escoles estan portant a terme.

    Aix doncs organitzarem lagenda amb una primera part de Banc de recursos; documentaci, bibliografi a, pgines web...

    Els continguts de lagenda Viure lHorta:

    a) Enllaos a InternetPgines on trobar recursos, documents, activitats i imatges sobre ecologia, sobre educaci ambiental i materials didctics: - Collectius, ecologia. - Plataformes, campanyes. - Educaci, materials didctics. - Informaci. - Cercadors

    b) Llibres i publicacionsDiferents revistes i un ampli llistat de recursos bibliogrfi cs, les referncies que hem usat en el treball dels materials Viure lHorta. Altres referncies que poden ser dutilitat: - Publicacions. - Bibliografi a del projecte Viure lHorta. - Bibliografi a deducaci ambiental.- Bibliografi a sobre ecologia. - Bibliografi a sobre educaci ambiental.

    c) Experincies- Experincies - Com podem fer xarxa.

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    74

    Enllaos dInternet:

    ECOLOGIA; COLLECTIUS, ORGANITZACIONS VENALS

    ADREA:www.perlhorta.org

    ENTITAT: Associaci Per lHortac/ Santa Teresa n10, 46001 Valncia (LHorta) telfon: 963921473perlhorta@perlhorta

    CONTINGUTS: A la pgina web de Per lHorta podem trobar una agenda amb les activitats, actes de lassociaci o daltres entitats relacionades amb lagroecologia, la sustentabilitat, el patrimoni valenci, laigua..., xerrades, exposicions, formaci..

    - Permet participar en frums interactius.

    - Permet accedir i descarregar documents relacionats amb les campanyes en defensa del Patrimoni i altres activitats de sustentabilitat. Aix com docu-ments relacionats amb ecologia, alimentaci i consum, articles dopinions, estudis, fotografi es, vdeos

    ADREA:

    www.accioedologistaagro-agro.org

    ENTITAT:

    Acci Ecologista Agr

    C/ Portal de la Valldigna, 15 - 46003 Valncia.

    Telfon i fax: 963917864

    lhorta@accioecologistaagro-agro.org

    CONTINGUTS:

    La pgina web de lAssociaci ecologista valenciana Agr permet accedir a una agenda i calendari dactivitats. Permet tamb el seguiment de les not-cies i campanyes del collectiu i altres.

    - El collectiu t diferents grups de treball que es poden conixer Aixa com el contacte amb les diferents agrupacions del Pas Valenci lassociaci.

    - Permet laccs a diferents documents i lenlla amb el Fons de documenta-ci del Medi Ambient.

    - Disposa dun llistat denllaos de collectius, administracions i informaci alternativa.

  • 75

    LAGENDA VIURE LHORTA

    ADREA:www.ecologistasenaccion.org

    ENTITAT: Ecologistas en Acci del Pas Valencieapv@eapv.org

    CONTINGUTS: La pgina cont informaci sobre les diferents campanyes i notcies amb documents per a treballar. Permet laccs a una base de recursos on es poden trobar fotografi es, documents informatius, exposicions.

    - Disposa duna agenda dactivitats.

    - Tamb es pot accedir a la publicaci de lorganitzaci; la revista ecologia.

    - Finalment, disposa duna bona llista denllaos des de la qual es pot accedir a les diferents agrupacions de lorganitzaci.

    ADREA:www.cabanyal.com

    ENTITAT: Plataforma Salvem el Cabanyal-Canyamelarwebcabanyal@cabanyal.com

    CONTINGUTS: En aquesta pgina es pot tenir accs a diferents documents sobre el barri, la seua histria, el seu present, les diferents activitats culturals que es porten a terme. s fora interessant larxiu de premsa amb notcies i articles dels darrers anys relacionats amb el barri i el patrimoni.

    Es pot accedir tamb als documents de la plataforma; convocatries, manifestos, comunicats

    Tamb es pot accedir a un lbum dimatges sobre el barri i les activitats de la plataforma. Aix com consultar lagenda dactivitats i enllaos.

    ADREA:www.uv.es/~fonsmeda/indexc.htm

    ENTITAT: Fons de documentaci del medi ambient (tamb accessible a travs de la pgina dacci ecologista-agr)La Casa VerdaPortal de Valldigna 15-baix46003- ValnciaFax : 96-3917864 - Tel : 96-3925463

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    76

    CONTINGUTS: s la pgina web dun centre alternatiu dinformaci i assessorament biblio-grfi c sobre temes denergia, medi ambient i rees relacionades, autnom de qualsevol grup i organitzaci. Ofereix un servei pblic i gratut, mantin-gut per les donacions de particulars, dinstitucions pbliques i privades, i de subvencions ofi cials.- La pgina s de consulta de catlegs dels seus fons bibliogrfi cs, de revis-tes i de notcies. A travs daquesta web es pot determinar si el document que ens interessa s al Fons de Documentaci per demanar-los-el posteri-orment amb el procediment que expliquen a la seua web.- Al nostre parer s un dels millors fons de documentaci ambiental al Pas Valenci i possiblement de lestat espanyol, tant per la qualitat com per la quantitat i varietat dels seus fons que abasten des de lany 1975.- Vegeu com exemple el catleg de revistes www.uv.es/~fonsmeda/96webo.html

    - Tamb tenen un Directori Electrnic de Recursos Ambientals molt com-plet, organitzat tant per organitzacions com per temes o descriptors.

    ALTRES COLLECTIUS, PLATAFORMES, CAMPANYES

    ADREA:www.sfvalencia.org/proferrocarril

    (properament operativa)

    ENTITAT: Plataforma per un ferrocarril Pblic i social. trensiaveno@hotmail.com

    CONTINGUTS: Podem trobar informaci sobre la plataforma, sobre els plans de ferrocarril. Tamb es poden trobar documents sobre el transport i propostes per a un ferrocarril sustentable, pblic i social.

    ADREA:www.xuquerviu.org

    ENTITAT: Plataforma per un Xquer Viuxuquerviu@hotmail.com

    CONTINGUTS: La pgina cont informaci sobre les activitats de la plataforma, les campanyes. - Tamb es pot accedir a documents de la plataforma, documents instituci-onal, notcies. - Cont un llistat denllaos.

  • 77

    LAGENDA VIURE LHORTA

    ADREA:www.ebre.net

    ENTITAT: Plataforma en defensa de lEbre. plataforma@ebre.net

    CONTINGUTS: En aquesta pgina podem trobar informaci sobre activitats, documentaci, enllaos, campanyes, galeria de fotografi es

    EDUCACI, MATERIALS DIDCTICS, EXPERINCIES...

    ADREA:www.edualter.org

    ENTITAT: Xarxa de leducaci per al desenvolupament, leducaci intercultural, edu-caci per a la pau.

    CONTINGUTS: En aquesta pgina podem trobar referncies a materials i experincies deducaci per al desenvolupament, educaci intercultural, educaci per a la pau. Est organitzada en els apartats segents:

    - Agenda: informaci sobre mobilitzacions, cursos, propostes i novetats re-ferents a educaci per al desenvolupament.

    - Materials: es pot accedir duna banda a un llistat de referncies de materi-als existents sobre educaci per al desenvolupament, per la pau, educaci en valors, educaci intercultural. Hi ha referncies de recolzament i infor-matives especialment pensades per al professorat, i altres per a treballar en grups i a les aules. Tamb hi ha la possibilitat daccedir a un arxiu dexperi-ncies en aquest sentit.

    - Enllaos amb organitzacions, collectius i persones que han elaborat o elaboren materials i programes deducaci per al desenvolupament.

    Es pot treballar en catal i en castell.

    hi ha la possibilitat de descarregar alguns materials en format inform-tic sobre educaci per a la pau i intercultural.

    Hi ha tamb la possibilitat de consultar les experincies que hi ha pen-jades a lapartat dexperincies.

    Possibilitat aix mateix afegir alguna adrea dinters, algun collectiu o grup de treball a lagenda de contactes i penjar experincies o referncies a larxiu.

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    78

    Sactualitza. Ofereix un llistat ampli denllaos ordenats alfabticament. Llistat dongs, seminaris, grups de treball, institucions dependents dorga-nismes pblics.

    Els enllaos directes sn amb el Centre dInvestigacions per a la Pau i a Educared.

    ADREA:www.xtec.es

    ENTITAT: Xarxa telemtica educativa de Catalunya. Departament densenyament, Generalitat de Catalunya.

    CONTINGUTS: La pgina est en catal. Amb una estructura bastant atractiva. Cont:

    - Notcies relacionades amb leducaci.

    - Escola oberta: on trobar recursos, materials, convocatries per s lense-nyament (per rees: matemtiques, cincies socials, cincies de la natura, llenges, tecnologia, necessitats educatives especials, educaci infantil, fi lo-sofi a, educaci artstica, msica, orientaci).

    - Formaci permanent: activitats, recursos i convocatries de formaci per-manent (professorat, personal administraci i servei (PAS), Formaci Profes-sional) materials didctics.

    - Serveis educatius: com ara escoles didiomes, altres instncies que col-laboren amb lescola

    - Estudis: pgines de suport pel desenvolupament del currculum. Pgines webs dels centres.

    - Un cop dull al mn.

    - Activitats de participaci per a lalumnat a Punt de trobada

    Permet consultar materials.

    Obre la possibilitat daccedir a un ampli llistat de contactes.

    La possibilitat de baixar materials i experincies.

    Buscador en catal.

    Espais per a jugar, espais i portals interactius pensats especialment per a lalumnat.

    Recursos per treballar a laula: a nivell informtic, de materials, experi-ncies, idees, convocatries pbliques i anuncis de jornades ldiques.

    Molt interessant per als centres i especialment per al professorat ja que ofereix molta informaci i recursos per al treball.

    Desposa de diferents enllaos educatius i de comunicaci

  • 79

    LAGENDA VIURE LHORTA

    ADREA:www.educalia.org

    ENTITAT: Fundaci la Caixa.

    CONTINGUTS: Hi ha dintre daquesta adrea dos portals diferents un per a Primria i un per a Secundria. El de Primria cont ms jocs, punts de trobada, xats infantils. Est ms adreat a lalumnat. En canvi al de Secundria es parla de projectes i informacions que poden resultar tamb tils per al professorat. Al de secundria es pot treballar per rees; llenges, fi losofi a, cincies experi-mentals i naturals. I tamb per temes dinters per al jovent; sida, voluntariat, ecoaventura, ciutadania. Al portal de Primria per met introduir lalumnat; els xiquets i xiquetes duna forma divertida i acollidora al mn de la xarxa infor-mtica; cap la possibilitat de fer servir el correu electrnic, de trobar-se amb amics i amigues, de treballar i de jugar. Al portal de secundria permet accedir: - A larxiu de documents, projectes i experincies. - La Ciberteca. - Arxiu de premsa. - Jocs.

    Permet baixar jocs, programes i projectes.

    ADREA:www.fmrppv.org

    ENTITAT: Federaci de Moviments de Renovaci Pedaggica del Pas Valenci. fmrppv@fmrppv.org

    CONTINGUTS: Informaci sobre les activitats dels diferents Moviments de Renovaci Pedaggica del Pas Valenci.

    Agenda dactes, xerrades, enllaos interessants.

    Permet accedir a textos i experincies didctiques:

    - Secci de les diferents Escoles dEstiu.

    - Secci denllaos.

    - Documentaci de jornades de formaci.

    - Documents per al debat sobre poltica educativa, pedagoga crtica.

    - Enlla amb diferents xarxes i grups de treball vinculats als mrps.

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    80

    ADREA:www.rosasensat.org

    ENTITAT: Associaci de mestres Rosa Sensat. Avgda Drassanes, n3. 0800 Barcelona. Telfon: 934817373 Fax: 933017550

    CONTINGUTS: Els continguts de la pgina:

    - Biblioteca de recursos, bibliografi a i documents per a professorat.

    - Informaci sobre cursos, activitats de lassociaci de mestres i educadors.

    - Rosa Sensat, aix com del Moviment de Renovaci Pedaggica de Catalunya, grups de treball i seminaris.

    - Lassessoria de mestres.

    - Revista perspectiva escolar.

    - Una secci de debats oberts.

    - Dates i dades dinters.

    La pgina web ofereix la possibilitat daccedir a:

    - Informaci de les activitats realitzades per lassociaci.

    - Servei de correu electrnic per a associades i associats.

    - Consulta de catleg i publicacions.

    - En llaos.

    - Assessorament.

    Informaci de lMRPC.

    Desposa dun llistat de recursos de renovaci pedaggica, grups de treball

    Nota: alguns dels espais de la pgina precisen registrar-se per accedir.

  • 81

    LAGENDA VIURE LHORTA

    CERCADORS, ALTRES PGINES INTERESSANTS

    ADREA:www.pangea.org

    ENTITAT: Internet solidari. Jordi Girona Salgado, 31 - Edifi ci PL-Pangea 08034-Barcelona - Tel: 934015664support@pangea.org

    CONTINGUTS: Aquesta pgina s un directori de diferents organitzacions que treba-llen per la cooperaci i pel desenvolupament. Es pot consultar lagen-da dactivitats, permet accedir a diferents grups de treball i organitza-cions de diferents temes.

    ADREA:www.xarxaneta.org

    ENTITAT: Organitzaci Xarxanetaxarxa@xarxaneta.org

    CONTINGUTS: Permet accedir a un llistat denllaos i collectius de diferents temti-ques; ecologia, moviments socials, sociolaboral, collectius feministes i de dones, educaci...

    Tamb t una secci de comunicaci a travs de la qual podem accedir a diferents publicacions de lEstat Espanyol i Internacionals.

    Disposa dun cercador i de servei de correu electrnic. Finalment, es pot consultar un llistat de collectius.

    Altres cercadors que podem utilitzar:

    www.google.com www.vilaweb.com/nosaltres/

    www.yahoo.com

    alltheweb.com

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    82

    COMUNICACI, INFORMACI

    www.levante-emv.es www.elpais.es

    www..lasprovincias.es

    www.elmundo.es

    www.vilaweb.com

    www.indymedia.orgEn catal podeu trobar: les seccions dindymedia de La Plana, Barcelona i Andorra.

    www.xarxadelaiguaclara.orgInformaci independent sobre laigua al Pas Valenci.

    www.lavanc.comInformaci independent i rellevant sobre qestions ambientals i socials a lHorta, al Pas Valenci i arreu del mn.

  • 83

    LAGENDA VIURE LHORTA

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    84

    Llibres i publicacions

    Bibliografi a del projecte Viure lHorta, algunes referncies comentades:

    CAVANILLES, A.J. (1984) Observaciones sobre la histria natural, geografi a, agricultura, poblacin y frutos del reino de Valencia. Madrid, Imprenta Real 1975. Edici fascmil, 2 vol. Valncia, Albatros.El llibre de Cavanilles s un recorregut il.lustrat del botnic valenci ms important del segle XVIII per lantic regne de Valncia, les seues descripcions, observacions, comentaris sobre histria natural, geografi a, poblaci i recursos a la seua poca. Pel que fa a lhorta s signifi catiu comprendre el contrast entre el paisatge que Cavanilles observa des de teatre rom de Sagut o el Vedat de Torrent que s lhorta de Valncia com una gran catifa de colors per les verdures i els solcs dels camps frut del treball laboris dels camperols sobre la terra i el cultiu de la natura, en noms dos segles sha transformat en una imensa muralla de gratacels producte de lespeculaci urbanstica que amenaa amb lextinci duna zona agroecosistemica singular al mn que havia sabut combinar, durant segles, el treball hum i la conservaci de la natura per a satisfer les necessitats alimentries de la poblaci.

    BOFF, L. (1996) Ecologa: grito de la tierra, grito de los pobres, Madrid, Trotta editorial.Exposa el ritme vertigins dacceleraci que hi ha actualment en la desapari-ci de moltes espcies animals i vegetals que amenacen els ecosistemes ms importants del mn, els recursos i les societats humanes; desciu i analitza com les crisis ecolgiques actuals colpejen ms sobre el ms pobres que moren de fam i dextrema misria per lacumulaci i lopressi que originen les societats dels pasos del nord. Proposa la necessitat de canviar la situaci i en un llibre posterior El cuidado essencial. Etica de lo humano y compasin por la tierra, desenvolupa les propostes de cura per la natura que haurem de tenir per la Mare Terra perqu laparici del fenmen de la descurana, la indiferncia i labandonament condueixen a la prdua de la connexi amb el Tot; la necessitat de retornar a lsser hum el sentiment de pertinena a la famlia humana, a la Terra, a lunivers i al propsit div que s tenir cura de la natura, de la vida i dels ssers ms indefensos i oprimits. Boff ens alerta que la dinmica de les societats industrials i consumistes del nord s insostenible i perjudica sobretot els habi-tants dels pasos del sud i els ecosistemes vitals per garantir la supervivnvia. Al remat, el risc de colapse ser planetari perqu la interdepedncia s la trama de la vida.

    DD.AA (1999) Els valors de La Punta. 18 arguments en defensa de lhorta. Valncia, Universitat de valncia.Els treballs que conformen aquest volum plantegen, des de perspectives cient-fi ques i professionals molt diverses -de lecologia a larqueologia, de lesttica a

  • 85

    LAGENDA VIURE LHORTA

    lenginyeria dobres pbliques...- la importncia i la necessitat de la conservaci de lhorta de la Punta dEn Silvestre. Tot plegat conforma un quadre complex que trenca amb la interessada simplifi caci segons la qual hi ha dues mirades sobre lhorta: la que sautodescriu com a modernitzadora, que preconitza el creixement econmic al preu que siga, i lanacrnica i folklrica de les pansides glries valencianes. s al capdavall, una crida a la refl exi i a un debat encalmat i obert a la participaci social abans de decidir el dest fi nal daquest tros de lHor-ta de Valncia. En qualsevol cas, desprs daquest llibre, qui decidesca destruir lhorta de la Punta ja no podr dir que no sabia el que estava fent.Aquestes paraules estan en el llom del darrere del llibre i efectivament tot i saber qu signifi cava la destrucci de La Punta de lhorta, ho han fet amb lexcusa del progrs, de ms infraestructures viries, duna ampliaci del port de Valncia amb el pretext de garantir la logstica a la capital dEspanya, de la Copa de lAmrica i de la necessitat que tenen alguns de destruir lhorta per a enriquir-se econmicament tot i que siga a costa de la salut i la vida de la majoria de la ciutadania de Valncia. Han utilitzat la fora policial, les amenaces, les pallises, les detencions, les tortures, lajut dels tribunals de justcia i dels mass media per aconseguir destruir lhorta, com a vils mafi osos.

    DD.AA. (1990) Si mateu lHorta mor tamb el nostre poble. Valncia, Coordinadora per la defensa de lHorta.Si mateu lhorta mor el nostre poble, s un crit davant la possible destrucci de lhorta per a intentar frenar una demolici que es presentava com a inevitable. La contnua construcci de ms infraestructures al mateix lloc, les operacions especulatives, la manca de suport a projectes alternatius per aturar el procs de deteriorament sn aspectes que es tracten per advertir a la ciutadania de les malifetes de ladministraci i de lempresariat encarregat de destruir un dels paisatges ms bells del nostre pas.

    FERNNDEZ DURN, R. (1993) La explosin del desorden. La metrpoli como Espacio de la Crisis Global. Madrid. Fundamentos.es manifesta primordialment en les metrpolis, tan del Centre com de la Perifria, si b adquireix caracterstiques prpies en un i altre cas. I en elles sintensifi car s un llibre de Ramn Fernndez Durn que analitza lactual model productiu, que simposa i respn als interessos dels denominants pasos del Centre, i que genera, en el seu desplegament planetari, un ordre aparent que cada vegada provoca un major desordre econmic, social i ambiental. Aquest desordre est clarament installat en els territoris de les Perifries Sud i Est, on , en molts casos, quebren les estructures estatals de dominaci i incrementen la ingovernabilitat dall social fi ns a extrems insospitats. Per les fortaleses del Nord, que es defensen amb ungles i dents davant lallau de desheretats de la Perifria, no romanen inclumes. El creixement dels vuitanta ha fragmentat i dualitzat les seues estructures socials, en aguditzar fi ns cotes incocebibles fa uns anys les desigualtats de renda i marginaci social. Aquest desordre generalitzat conforme el model vaja xocant amb els distints lmits quee s creuaran en el seu lliure desenvolupament durant les prximes dcades.

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    86

    GARCIA, E. (2004) Medio Ambiente y sociedad. La civilizacin industrial y los lmites del planeta. Alianza Editorial.Les societats industrials han eludit els lmits dels seus entorns locals en obtenir recursos cada vegada ms allunyats fi ns a fer-se dependents dels serveis naturals del planeta sencer. s aix com pogueren fer-se la illusi que les restriccions naturals shavien esfumat. El conjunt de fenmens al que ens referim amb lexpressi crisi ecolgica s, entre altres coses, la fi daqueixa illusi. Ernest Garca aborda en aquest llibre la relaci entre el medi ambient i la societat -duna part, els efectes socials de les alteracions en lentorn natural i, de laltra, les repercusions que sobre aquest tenen les transformacions i canvis socials-, prestant especial atenci a qestions com lexistncia o no de lmits naturals i una aproximaci al concepte de sostenibilitat, aix com les seues implicacions. Per ltim, analitza les opinions i actituds sobre el medi ambient ms amplament difoses en les societats contempornies.

    FUSTER, J. (1983) LAlbufera de Valncia. Alzira, Bromera.Joan Fuster en LAlbufera de Valncia ens indica que en realitat, sabem ms coses del plcton, dels antrpods i de els palmpedes del llac, que no pas dels homes i les dones que hi han viscut i hi viuen. Una observaci molt aguda de Fuster que mereix ser recordada en la situaci de destrucci de lhorta actual s: Sospite que encara nhi ha alguns intertrrits, obsecats a retallar lAlbufera, a exprmer-la, a extrauren una nova miqueta de camp. Sequivoquen. La compensaci no ser congruent amb lesfor que hi hauran de fer. s probable, per tant, que lestany haja trobat un indult que no sesperava. En aquest llibre sanalitza la importncia de lAlbufera per als habitants de lenvolten i les connexions entre els ssers humans i la natura, Fuster sabia que lAlbufera s un dels ecosistemes paisatgstics ms presentables per als habitants que passen per Valncia i els mltiples usos benefactors que t per a la gent que viu a prop. En aquest moments, dincerteses, riscs, incapacitats per a delimitar sufi cientment la protecci de lhorta, el saler i lAlbufera, s necessari repetir les evidncies per veure si aconseguim que els que haurien de garantir la protecci daquest parc natural no estimulen lespeculaci urbanstica i la destrucci de paratges protegits.

    Bibliografi a del projecte Viure lHorta

    CABREJAS, M. I GARCIA, E. (1997) Valncia, lAlbufera, lHorta: Media ambient i confl icte social.

    DELIOS, E. (1991). La agricultura en espacios periurbanos. El municipio de Alboraia. Generalitat Valenciana, Conselleria dAgricultura Ramaderia i Pesca.

    GARCIA, E. (1995) El trampol fastic. Cincia, mite i poder en el desenvolupament sostenible. Valncia, Germania.

    GIRARDET, H. (2001) Creando Ciudades sostenibles. Valncia, Edicions Tilde.

    FUSTER, J. (1977) Nosaltres els valencians. Barcelona, Edicions 62.

  • 87

    LAGENDA VIURE LHORTA

    HALPERN, E. (1946) La Huerta de Valncia. Estudios geogrfi cos 2. pgines 97-116

    MIRA, J.F. (1978) Els valencians i la terra. Valncia, Eliseu Climent editor. Collecci 3i4.

    ROSELL, V.M I BOIRA, J.V. (1988) La comarca de lhorta. rea metropolitana de Valncia. Generalitat Valenciana. Conselleria dAdministraci Pblica.

    ROSELL VERGER, V.M. (1995). Geografi a del Pas Valenci, IVEI/alfons el magnnim.

    SORRIBES, J. (1978) Crecimiento Humano y especulacin en Valencia. Valencia, Almudn.

    TEIXIDOR, M.J. (1982) Valncia. La construcci duna ciutat. Valncia. Alfons el Magnnim

    TEIXIDOR, M.J. (1976) Funciones y desarrollo urbano de Valencia. Valncia, Alfons el Magnnim.

    TORTOSA, F. (1995) Actividades humanas y medio ambiente en el rea Metropolitana de Valncia. Un estudio cartogrfi co. Universitat de Valncia, Tesi doctoral indita.

    Bibliografi a sobre Educaci Ambiental6:

    ARCHIBALD, D.Y MCINNIS, N. (1995) Equilibrio del biosistema: introduccin al medio ambiente humano, en Programa Internacional de Educacin Ambiental UNESCO-PNUMA n18. Bilbao, Los Libros de la Catarata.

    ASSOC. DE MESTRES ROSA SENSAT (1997) Educaci ambiental a lescola, L: noves lnies de refl exi i actuaci; Cicle Tornem a pensar com fer ed. ambiental a les escoles Barcelona, Dossiers Rosa Sensat.

    ATREYA, B.D. [et al.] (1995) Educacin ambiental : programa de formacin continua para maestros e inspectores de enseanza primaria, en Programa Internacional de Educacin Ambiental UNESCO-PNUMA n6. Bilbao, Los Libros de la Catarata.

    BENNETT, D. B. (1993) Evaluacin de un programa de educacin ambiental : gua prctica para el profesor, en Programa Internacional de Educacin Ambiental UNESCO-PNUMA n12. Bilbao, Los Libros de la Catarata.

    BROWN, L. R. (1997) LEstat del mn. Informe del Worldwatch Institute sobre els avenos cap a una societat sostenible. Barcelona, Centre Unesco de Catalunya,

    BUENO, J.M.; TEJERINA DE MATA, A.; FIDALGO, L. (1991) Gua de la enseanza medioambiental en Espaa. Madrid, Ministerio de Obras Pblicas y Transportes. Monografas

    CADUTO, M.J. (1992) Gua para la enseanza de valores ambientales, en Programa Internacional de Educacin Ambiental UNESCO-PNUMA n13. Bilbao, Los Libros de la Catarata.

    CALVO LZARO, F. Y PALMERO DA CRUZ, E. (1993) Educacin medioambiental: E.S.O., diseo curricular. Valencia,: Consellera de Cultura, Educacin y Ciencia.

    6 Aquesta Bibliografa ha estat elaborada amb lajuda de Ferran Santonja del Cefi re de Torrent (Horta Sud) i podreu trobar aquestes i altres referncies a la seua biblioteca.

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    88

    CAM (1999) Ecologa de andar por casa. Valencia, Conselleria de Medio Ambiente.

    CAAL, P.; GARCA, J.E.; PORLN, R. (1986) Ecologa y escuela : teora y prctica de la educacin ambiental, en Cuadernos de pedagoga n10. Barcelona, Laia.

    CATAL DE ALEMANY, J. (1986) Contaminacin y conservacin del medio ambiente. Madrid, Alambra.

    CEFIRE de Alzira (2002) I Jornades dEducaci Ambiental de la Ribera. Alzira, Ajuntament d Alzira

    CEP (1991) Jornadas sobre Educacin Medioambiental. San Fernando de Henares. Madrid, Alcal de Henares

    COMISIN MUNDIAL DEL MEDIO AMBIENTE Y DEL DESARROLLO (1992) Nuestro futuro comn. Madrid , Alianza.

    DE FELICE, J. y GIORDAN, A. (1994) Enfoque interdisciplinar en la educacin ambiental, en Programa Internacional de Educacin Ambiental UNESCO-PNUMA n14. Bilbao, Los Libros de la Catarata.

    DURRELL, L. (1988) Gaia : el futuro del Arca. Madrid, Hermann Blume.

    FERNNDEZ, MA. (1996); Eco-auditora escolar. Vitoria-Gasteiz, Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco.

    FERNNDEZ, ML. [et al.]; (1981) La enseanza por el entorno ambiental. Proyecto experimental, area ciencias de la naturaleza. Madrid, Ministerio de Educacin y Ciencia.

    FOLCH, R. (1990) Que lo hermoso sea poderoso: sobre ecologa, educacin y desarrollo. Barcelona, Altafulla.

    GARCA, J. Y NANDO, J. (2000) Estrategias didcticas en educacin ambiental. Archidona, Aljibe.

    GARCA J.; FERRANDIS, I. y MARTNEZ, J. (2001) Adnde va el agua? Valencia, Universitat.

    GLASGOW, J. y ROBINSON, P. (1995) Programa de introduccin a la educacin ambiental para maestros e inspectores de enseanza primaria, en Programa Internacional de Educacin Ambiental UNESCO-PNUMA n5. Bilbao, Los Libros de la Catarata.

    GMEZ, J. y MANSERGAS, L.J. (2000) Recursos para la educacin ambiental, en Materiales para educadores n38. Madrid, CCS.

    GRABE, S. (1995) La educacin ambiental en la formacin tcnica y profesional, en Programa Internacional de Educacin Ambiental UNESCO-PNUMA n24. Bilbao, Los Libros de la Catarata.

    HARO, J. (1983) Calidad y conservacin del medio ambiente, en Cuadernos de estudio n10. Madrid, Cincel.

    HILLARY, E. (1985) Ecologa 2000 : la faz cambiante de la Tierra. Madrid, Debate ; Barcelona, Crculo de Lectores.

  • 89

    LAGENDA VIURE LHORTA

    HUNGERFORD, H.R.; PEYTON, R.B. (1992) Cmo construir un programa de educacin ambiental, en Programa Internacional de Educacin Ambiental UNESCO-PNUMA n22. Bilbao, Los Libros de la Catarata.

    KRAMER, F. (2002) Manual prctico de educacin ambiental: tcnicas de simulacin, juegos y otros mtodos educativos. Madrid, Catarata. Edupaz .

    MANGAS, V.J. (2003) Educacin ambiental y sostenibilidad: ponencias y comunicaciones presentadas en las III Jornadas de Educacin Ambiental de la Comunidad Valenciana; Jornadas de Educacin Ambiental de la Comunidad Valenciana. Alicante, Universidad.

    MANS TEIXID, C. (1981) El Agua, cultura y vida. Barcelona, Salvat. Temas clave.

    MARCN, C. (1989) La educacin ambiental en la escuela. Zaragoza, ICE. Educacin abierta.

    MELLANBY, K. (1984) Biologa de la polucin, en Cuadernos de biologa. Barcelona, Omega.

    MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE (1996) Convenio de Barcelona para la proteccin del Mediterrneo, en Programa de las Naciones Unidas para el Medio Ambiente (PNUMA); Madrid.

    MINISTERIO DE OBRAS PBLICAS Y TRANSPORTES (1992): Declaracin de Rio sobre el Medio Ambiente y el Desarrollo, en Ro 92: tomo I. Madrid.

    MOLINA, T. (2001) Tu, jo i el medi ambient : respostes a les preguntes bsiques, en Temes n19. Barcelona, Prtic.

    MOLINER, J.M [et al.] (1982) Jornadas sobre la Problemtica de la Albufera. Valencia, Diputacin.

    MUTHOKA, M. y REGO, A.B. (1995) Educacin ambiental: programa para profesores e ispectores de ciencias sociales de enseanza media, en Programa Internacional de Educacin Ambiental UNESCO-PNUMA n10. Bilbao, Los Libros de la Catarata.

    MYERS, N. (1987) El Atlas Gaia de la gestin del planeta. Madrid, Hermann Blume.

    PERIS, E. (1986) Curso de tecnologa y educacin medio-ambiental. Valencia,: Diputacin Provincial.

    PUJOL, J. y NADAL, M. (1983) El Descubrimiento del medio, en Cuadernos de naturaleza n3. Barcelona, Blume.

    PUJOL, J. y NADAL, M. (1987) Lhome i el medi, en Quaderns de natura n4; Barcelona, Blume.

    QUETEL, R. y SOUCHON, C. (1994) Educacin ambiental: hacia una pedagoga basada en la resolucin de problemas, en Programa Internacional de Educacin Ambiental UNESCO-PNUMA n15. Bilbao, Los Libros de la Catarata.

    RICO, M. (1990) Educacin ambiental: diseo curricular, en Monografas para la reforma n15. Madrid, Cincel.

    ROSSELL, E. (1994) Ecologia casolana. Alboraia, Ajuntament.

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    90

    RUIZ, A. (1981) La naturaleza y nosotros: libro sobre educacin ecolgica para nios. Madrid, Penthalon.

    SAVELAND, R.N. (1976) Handbook of environmental education : with international case studies. London, John Wiley & Sons.

    SEIFERT, M.; STEINER, R. y TSCHAPKA, J. (2000) La Torre de Babel: propuestas y mtodos de educacin ambiental a travs de Europa. Valladolid, Gestin y Estudios Ambientales.

    SEYMOUR, J. y GIRARDET, H. (1987) Proyecto para un planeta verde. Madrid, Hermann Blume.

    SOUCHON, C. (1994) Programa de educacin sobre conservacin y gestin de los recursos naturales, en Programa Internacional de Educacin Ambiental UNESCO-PNUMA n3. Bilbao, Los Libros de la Catarata.

    SUREDA, J. (1988) Manual de pedagoga ambiental. Valencia, Eliseu Climent. Consorci Universitari dEdicions. Universitria .

    SUREDA, J. (1997) La Xarxa Internet i leducaci ambiental, en Monografi es deducaci ambiental n2. Binissalem (Illes Balears), Di7.

    TAMAMES, R. (1982) La educacin ambiental. Madrid, Nuestra Cultura. Mano y cerebro.

    TAYLOR, J.L. (1993) Gua de simulacin y de juegos para la educacin ambiental, en Programa Internacional de Educacin Ambiental UNESCO-PNUMA n2. Bilbao, Los Libros de la Catarata.

    TERRADAS, J. (coord.) (1996) Ecologia del foc. Barcelona, Proa.

    TERRADAS, J. (1979) Ecologa y educacin ambiental, en Cuadernos de biologa. Barcelona, Omega.

    THE EARTH WORKS GROUP (1992) 50 coses senzilles que tu pots fer per a salvar la terra. Barcelona, La Caixa.

    UNESCO-PNUMA (1994) Tendencias de la educacin ambiental a partir de la Conferencia de Tbilisi, en Programa Internacional de Educacin Ambiental n1. Bilbao, Los Libros de la Catarata.

    UNESCO-PNUMA (1993) Programa de educacin sobre problemas ambientales en las ciudades, en Programa Internacional de Educacin Ambiental UNESCO-PNUMA n4. Bilbao, Los Libros de la Catarata.

    UNESCO-PNUMA (1993) Educacin ambiental: principios de enseanza y aprendizaje, en Programa Internacional de Educacin Ambiental UNESCO-PNUMA n20. Bilbao, Los Libros de la Catarata.

    WILKE, R.J. y PEYTON, R.B. (1994) Estrategias para la formacin del profesorado en educacin ambiental, en Programa Internacional de Educacin Ambiental UNESCO-PNUMA n25. Bilbao, Los Libros de la Catarata.

    YOUNG, A.J. y MCELHONE, M.J. (1994) Principios fundamentales para el desarrollo de la educacin ambiental no convencional, en Programa Internacional de Educacin Ambiental UNESCO-PNUMA n23. Bilbao, Los Libros de la Catarata.

  • 91

    LAGENDA VIURE LHORTA

    Bibliografi a sobre EcologiaBRITISH MUSEUM (1982) La Natura en acci: introducci a lecologia. Barcelona,

    Ketres.

    KREBS, C.J. (1986) Ecologa: anlisis experimental de la distribucin y abundancia. Madrid, Pirmide.

    MIRACLE, M.R. (1982) Ecologa, en Temas clave n65. Barcelona, Salvat.

    MURGADES, F. (1987) Juegos de ecologa, en Biblioteca de recursos didcticos Alhambra n5. Madrid, Alhambra.

    ROS, J. (dir.) (1979) Prcticas de ecologa. Barcelona, Omega.

    TRICART, J. y KILIAN, J. (1982) La Eco-geografa y la ordenacin del medio natural, en Elementos crticos n22. Barcelona, Anagrama.

    Bibliografi a sobre activitats agrcolesBARCEL, L.V. y GARCA, J.M. (1987) Repercusiones en la economa valenciana de la

    poltica agrcola comn. Valencia, Conselleria dAgricultura i Pesca.

    CONSELLERIA DAGRICULTURA I PESCA (1987) Lagricultura valenciana i la crisi econmica. Valncia.

    EQUIP DE LESCOLA DE LA NATURA DE LES GUILLERIES (1986) Lhort a lescola: guia per a fer un hort a lescola i per al seu aprofi tament pedaggic. Barcelona, Universitat Autnoma.

    GARCA, A.; GARCA, A. y POZA, M. (1986) El Huerto, trabajo colectivo: educacin infantil. Madrid, Ministerio de Educacin y Ciencia.

    MAROTO, J.V. (1986) La Horticultura Valenciana en la Comunidad Europea. Valncia, Conselleria dAgricultura i Pesca.

    ROMN, C. (1997) Gua del huerto escolar. Madrid, Editorial Popular.

    Publicacions: Revista Opcions: www.opcions.org contacte: cric@pangea.org Publicaci

    sobre consum crtic i responsable.

    Revista La casa Verda.publicaci dAcci Ecologista Agr. www.accioecologistaa-agro.org

    Revista Ecologista.publicaci dEcologistes en acci. www.ecologistasenaccion.org

    Revista Cuadernos de Pedagoga www.cuadernosdepedagogia.com exposici dexperinicies.

    Revista Ecologia Poltica

    Revista La Roda del Temps: revista destudis, divulgaci i opini de lHorta Nord. Contacte: frechinaahoo.com

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    92

    Experincies En aquest apartat podeu trobar experincies que shan dut a terme, que ens fan veure que s possible viure, relacionar-se amb el medi i aprendre duna altra manera. Esperem que aquest espai estiga en procs de creixement contnu, per aix us aportem una fi txa a partir de la qual pensar la presentaci de les vostres experincies, ens les podeu fer arribar a movimentescolarperlhorta@hotmail.com ladrea electrnica de la xarxa Viure lHorta.

    NOM DE LEXPERINCIA:Horicultura urbana en terrats i solars

    CONTACTE:

    Santi Almiana (telfon 96 392 05 56, correu-e santialmi@wanadoo.es

    EN QU CONSISTEIX? A una fi nca del barri dels Velluters (Ciutat Vella) hem comenat un hort al terrat com. Estem participant directament 4 de les 9 vivendes que hi ha a ledifi ci, amb el consentiment de la resta. El terrat t aproximadament 30 metres quadrats, est orientat cap al sud i est en pendent. Hem installat un punt daigua per a una manguera. Cultivem en cossiols, jardineres, i diversos envasos de plstic reutilitzats (bidons daigua i oli, papereres,....). Comenarem a fi nals dabril i actualment (8 de juliol de 2004). Hem tirat m de plantons comercials i tamb hem fet planter propi amb diverses llavors. En este moment tenim plantes de tomaca, pebrot, bajoqueta bobi, bojoc, maduixots, mel de tot lany, carabasseta, alberginia, alfbega, julivert, slvia, caputxina, i algunes ornamentals. Tot en xicotet nombre. Aix mateix estem tenim una compostera de cucs (feta amb dos caixons de fruita) per les deixalles vegetals de la cuina. Volem extendre lexperincia mitjanant lassociaci de vens, de la que formem part.

    Daltra banda, i complementariament, tenim altre projecte venal de cultivar a un solar dels que tant abunden al barri. Volem fer una acci ldico-reivindicativa consistent en dur una camionada de terra de lHorta al solar sota un lema com Si vosaltres en asfalteu lHorta, nosaltres ens lemportem a casa. Una vegada preparada la terra podria servir per a treball collectiu de gent de totes les edats, especialment la gent gran que s majoritaria al barri i que sol tindre coneixements no valorats i moltes ganes de sentir-se tils.

    Ens agradaria assessorament, entrar en contacte amb experincies semblants i, per qu no, acabar fent una xarxa hortcola venal a tota Valncia que contribusca a fi car-nos en contacte amb lexperincia agrcola i transmetre la idea de que lHorta est ah, ... per que si no es treballa desapareixer.

  • 93

    LAGENDA VIURE LHORTA

    NOM DE LEXPERINCIA:INVENTARIEM LHORTA. UN PROJECTE DE RENOVACI PEDAGGICAAquesta experincia ha rebut el Premi Melcior Botella de Renovaci Pedaggica lany 2003.

    CONTACTE: queranstin@ono.com

    EN QU CONSISTEIX?

    Des del Consell Escolar Municipal dAlfafar sha donat sentit a una intervenci educativa, coordinada i collectiva, de tots els centres pblics del municipi dAlfafar: La Fila, Orba, Rabisanxo, Jaume I i 25 dAbril; i han animat els seus alumnes a omplir de contingut el nom de la nostra comarca, LHorta Sud.

    Aquesta s la primera vegada que al poble dAlfafar es dna una situaci educativa semblant, culturalment innovadora que va ms enll dels interes-sos estrictament escolars, que van cobrant fora a lmbit hum i de consci-enciaci social. Un projecte creat des de lensenyament en valenci i dirigit al pblic en general.

    Aquest treball ha aconseguit aglutinar a lalumnat de diferents edats (3 a 18 anys), al professorat, a les famlies i als ciutadans dAlfafar en general, tots i totes amb un objectiu fonamental: la lluita a favor de LHorta. Hem volgut jugar el paper de concienciadors.

    Amb aquest projecte hem omplit dactivitats un curs escolar, el resultat ha estat gratifi cant i signifi catiu.

    La relaci dactivitats que hem desenvolupat han estat:

    1. Curs de fotografi a.

    2. Concurs fotogrfi c.

    3. Exposici de fotografi es relacionades amb LHorta.

    4. Elaboraci dun vdeo amb persones de lhorta, paisatge i problemes.

    5. Expressi escrita: Elaboraci i recull de textos narratius, potics, eslgans, endevinalles, jeroglfi cs, encreuats, ...

    6. Expressi plstica: Adhesius, dibuixos, cartells,... Concurs i edici dels elegits.

    7. Conreu de lhortet duna de les escoles dinfantil.

    8. Publicaci dun llibre recopilaci dels treballs artstics de lalumnat.

    9. Presentaci pblica del llibre: Inventariem lHorta Escoles pbliques dAlfafar.

    10. Itinerari crtic i educatiu per la Marjal i Mol arrosser del Tremolar.

    11. Setmana per LHorta, que entre altres activitats va comptar amb una taula rodona en la que participaren: un llaurador, un historiador

  • VIURE LHORTA. Una proposta didctica

    94

    ecologista, un promotor, una alumna dun dels instituts i un membre de La Coordinadora per lHorta.

    Amb aquesta relaci dactivitats hom es pot adonar de la manera que va omplir el nostre treball i les nostres vides aquest projecte.

    Tot i sabent que LHorta s molt ms que un projecte, aquest ens va donar loportunitat dapropar-nos al territori, no ens va agradar el que vam veure i el nostre sentit crtic va augmentar. Ara, la comunitat educativa sap defi nir millor el que vol i en paraules dun ex alumne duna de les escoles direm: La gent jove estima lHorta. Vol lHorta. No volem que sesborre una part de la nostra histria i els nostres costums sota lasfalt monton. Per aix hem animat els alumnes a buscar les arrels de la nostra cultura, els nostres signes didentitat.

    Comissi pedaggica del Consell Escolar Municipal dAlfafar

    Algunes idees ms

    - LHort ecolgic escolar. Podeu trobar ms informaci contactant amb: tagargo@mixmail.com francisco.morcillo@uv.es mribo@ivia.es

    - LHort ecolgic escolar i cuina sustentable: podeu trobar ms informaci contactant amb: tanititita@hotmail.com

    - Lalimentaci i lescola: escola Les Carolines. Podeu trobar ms informaci contactant amb abe@lescarolines.com

    Expliqueu-nos qu esteu fent vosaltres:

    NOM DE LEXPERINCIA:

    CONTACTE:

    EN QU CONSISTEIX?

  • s el poble qui fa la msicaI s el poble qui fa la festaEscolliuJo escollir una msica que agrupeI escoltar la meua veuConfosa entre les veus diverses del meu pobleCom agafada, com enduta

    Vicent Andrs EstellsMural del Pas Valenci. Volum II