PROJECTE DIRECCIÓ CEIP CAN RASPALLS PELIGROS SAURA

  • Published on
    08-Nov-2014

  • View
    48

  • Download
    1

Transcript

PROJECTE DE DIRECCI 2013-2017Peligros Saura Ortiz

CEIP CAN RASPALLS

NDEXNDEX ......................................................................................................................... 2 INTRODUCCI ............................................................................................................. 31. . ANLISI DE LESPAI FSIC I DE LENTORN SOCIAL DEL CENTRE. ....................................... 3 . . ANLISI I VALORACI DEL PROJECTE EDUCATIU I DE LORGANITZACI I FUNCIONAMENT DEL CENTRE. ............................................................................................ 4ESCOLA OBERTA ..................................................................................................................................... 4 EDUCACI INTEGRAL ............................................................................................................................. 5 ESCOLA INCLUSIVA ................................................................................................................................. 5 SENTIMENT DE PERTINENA A LENTORN SOCIAL, CULTURAL I NATURAL ........................................... 5 LLENGUA DE RELACI I APRENENTATGE ............................................................................................... 6 PLURALISME I VALORS DEMOCRTICS .................................................................................................. 6 LA MUSICA A LESCOLA. CREATIVA I INNOVACI .................................................................................. 7

1.3. ANLISI I VALORACI DE LES DADES I DELS RESULTATS DELS DARRERS ANYS ................ 91.3.1. DIAGNOSI DE LA SITUACI DELS DOCUMENTS, LEQUIP HUM, ELS RECURSOS I LESTRUCTURA ORGANITZATIVA ........................................................................................................... 9 1.3.2. ANLISI DELS RESULTATS DELS DARRERS ANYS. ....................................................................... 13

2. PROJECTE ESTRATGIC........................................................................................... 142.1 MBITS DINTERVENCI A PARTIR DELS QUALS ES FIXARAN ELS OBJECTIUS. ................ 15 . . OBJECTIUS, ACTUACIONS, INDICADORS DELS MBITS DINTERVENCI........................ 15 LNIES DACTUACI, PROJECTES, PLANS, PROCESSOS, ACTIVITATS PER ASSOLIR ELS OBJECTIUS ....................................................................................................................... 20 2.4. RECURSOS HUMANS, MATERIALS I ECONMICS ......................................................... 212.4.1. PERSONAL DEL CENTRE: RECURSOS HUMANS ........................................................................... 21 2.4.2. INSTALLACIONS ........................................................................................................................ 21 2.4.3. RECURSOS MATERIALS ............................................................................................................... 22 2.4.4. RECURSOS ECONMICS ............................................................................................................. 22

SISTEMA DAVALUACI DEL PROJECTE ...................................................................... 24 PROPOSTA DEQUIP DIRECTIU ................................................................................... 25

INTRODUCCI Leix vertebrador del projecte de centre s la msica, s aix com ens remet al significat de la can Oll moliba makasi, lema del projecte denguany. Aquesta can ens explica que els habitants dun poble congols, desprs dintentar pescar per separat, decideixen remar i cantar tots junts per aconseguir invocar el geni del riu Kasai i aix pescar el peix ms gran. Aquesta histria ens serveix com a metfora de la visi personal que tenim del funcionament de lescola, la uni dels esforos de tota la comunitat educativa s imprescindible per tal daconseguir uns alumnes exitosos per a la vida. A lestiu del 2006 vam presentar a la delegada dEducaci daquell moment el nostre projecte de direcci daquest nou centre que encara estava en obres, amb el desig de complir un somni, aconseguir per a Eivissa una escola integrada de msica; en aquesta lnia hem anat treballant des de llavors i tot i que encara no som una escola de msica integrada, ja comptem amb projectes de creaci artstica comunitria a lescola. Els primers anys com a directora no van ser fcils, arran dels problemes amb les obres de lescola, u na manca important de personal i la crrega de crear tota la documentaci necessria per al bon funcionament del centre. Personalment, lexperincia daquests anys ha estat com la creaci duna famlia a la que any rere any arriben nous membres que hem dacollir, integrar i amb els quals hem daprendre a conviure acceptant nous punts de vista. A hores dara, tot i que ens queda molt cam per recrrer, podem ben dir que tots i cadascun dels membres que han anat formant lequip han treballat de valent pel bon funcionament del centre. 1.1. ANLISI DE LESPAI FSIC I DE LENTORN SOCIAL DEL CENTRE. El centre deducaci infantil i primria Can Raspalls es troba a la parrquia de Sant Jordi, municipi de Sant Josep. Es tracta dun centre de dues lnies que compta tamb amb una aula per a alumnes amb necessitats educatives especials severes, intellectuals i motrius (UECCO). El centre es troba al barri de Can Raspalls. Davant lescola trobem lIES Algarb (institut al qual estem adscrits) i al costat un centre de dia de nova construcci amb diverses installacions, entre les quals destaquem laula destimulaci multisensorial i la piscina climatitzada de la qual esperem poder fer s quan estigui equipada amb personal. Al poble de Sant Jordi hi ha un centre mdic, lesglsia, la biblioteca pblica i les dependncies municipals. A prop de lescola es trobem els barris de sa Carroca, Can Fita, Can Bellotera, Can Sifre, Can Burgos i els barris limtrofes de Ca n Escandell, Cas Serres i la platja den Bossa (aquesta zona s la ms densament poblada dels municipis de Sant Josep i Vila). A prop del centre tenim les installacions esportives de Can Burgos i la zona desbarjo infantil del barri de Can Raspalls aix com lAuditori de Cas Serres, ideal per fer audicions i representacions. Pel que fa al nostre alumnat ens trobem amb famlies de diferent tipologia, tant social com econmica, amb un grup nombrs dalumnes procedents de lestranger i de diferents regions de la pennsula Ibrica, que

aporten una gran riquesa cultural a la nostra comunitat. Per tot aix lescola tindr en compte sempre latenci a la diversitat i la igualtat doportunitats. Per acabar aquest primer apartat, noms hem dafegir una breu per important reflexi. I s, per qu algunes comunitats (escoles, pobles...) funcionen ms b que altres amb els consegents beneficis educatius, econmics, socials i de salut? Hi ha molts factors implicats, per el ms important s el capital social, s a dir, la diferncia de capital social que tingui cada comunitat. El ca pital social fa referncia a lexistncia i a la participaci de xarxes organitzades o grups i factors menys tangibles com la confiana social, el comportament cvic, la cooperaci, la reciprocitat, la democrcia local i la solidaritat de grup. El ms interessant de tot s que, com assenyala Williams (1997), entre daltres autors, la producci artstica comunitria s com un catalitzador per a la generaci de capital social , ja que el procs de producci artstica en grup es basa en la identificaci dobjectius comuns, la cooperaci entre el grup i la comunicaci efectiva didees complexes. La competncia es substitueix per la collaboraci, i linters propi es veu contrarestat per les necessitats del grup. s en aquestes bases en qu es fonamenta el programa LOVA, que es desenvolupa al centre, i el futur projecte descola de msica integrada. I s que els beneficis a llarg termini que sorgeixen dels projectes artstics daquesta mena estan directament relacionats amb una millor cooperaci, confiana i collaboraci per assolir objectius comuns. 1.2. ANLISI I VALORACI DEL PROJECTE EDUCATIU I DE LORGANITZACI IFUNCIONAMENT DEL CENTRE.

Els principis que preveu el nostre Projecte educatiu de centre sn: ESCOLA OBERTA Els infants aprenen i seduquen contnuament, i lescola s un dels agents de la comunitat educativa que treballa pel seu bon aprenentatge i desenvolupament com a persones. En lactualitat, una de les dificultats amb qu es troba lescola s que cada vegada les famlies passen menys temps amb els seus fills realitzant activitats conjuntes, conversant o collaborant en projectes comuns. Moltes famlies passen temps amb els seus fills per mirant la televisi o fent activitats passives. s aix com els mitjans de comunicaci, els videojocs, els amics, les activitats extraescolars prenen un paper cada dia ms important en leducaci dels infants. Lescola, durant els darrers quatre anys, ha dissenyat estratgies (programes, activitats), s a dir, espais de treball conjunt entre les famlies, els alumnes, els mestres, les activitats extraescolars i altres agents de la comunitat educativa, amb lobjectiu de treballar tots junts en la mateixa direcci i amb uns objectius compartits. I s que la collaboraci i el dileg entre els diferents agents sn els nics camins per aconseguir una educaci efica i potent per a tots els infants. s aix com lescola vol estar oberta al poble, a les famlies, i a tota la comunitat educativa en general. Algunes de les estratgies per apropar lescola a les famlies i al poble de Sant Jordi sn:

El projecte LOVA, en el qual les famlies interessades poden collaborar. En funci de la temtica, cada any les collaboracions han estat diferents, per exemple: ensenyar canons i danses tradicionals als alumnes, explicar-los i ensenyar-los algunes nocions bsiques dels seus oficis Participaci en les festes del poble: carnestoltes, Nadal, certamen de teatre municipal Festn, Concurs medioambiental Sant Josep Net.

EDUCACI INTEGRAL Entenem leducaci com un procs que abraa els diferents aspectes que integren la personalitat de lalumne, tenint en compte les dimensions individuals i socials que lajuden a desenvolupar les seves potencialitats cognitives, fsiques i afectives. s aix com leducaci alhora es basa en el respecte a si mateix i cap als altres. Som conscients que gran part de les competncies necessries per a la persona sadquireixen fora de lescola, en contextos extracurriculars i informals. Aix s especialment cert en les competncies relacionades amb leducaci artstica, ja que moltes sesdevenen dins de la vida quotidiana. El fet que aquestes activitats molts cops no solen estar guiades ni planificades fa que laccs a les activitats informals creatives no siguin a labast de la mateixa manera en els diferents sectors de la societat. Lelecci descollir prctiques artstiques principalment depn del context social don provenen els joves o infants. Sabem que la prctica artstica s fonamental per a la persona i sobretot durant la infncia. Per la realitat ens diu que la prctica artstica en els contextos familiars cada cop s ms reduda i que la gran majoria de famlies no sinteressen perqu els seus fills practiquin les arts. El projecte LOVA i el projecte de msica integrada a lescola sorgeixen amb les ganes i la confiana daportar un nou mn, el de lexpressi artstica, a tots els infants de lescola. I s que la diversitat i la participaci de tota la comunitat en les arts s fonamental per a una cultura sana. ESCOLA INCLUSIVA Lescola respecta i promou les diferncies de ritmes evolutius i capacitats, personalitzant lacci educativa i aconseguint aix la inclusi dalumnat amb dificultats sensorials, fsiques, psquiques, socials o culturals. Des de la direcci de lescola valorem la gran diversitat dalumnes amb que comptem. s aix com intentem conixer i treballar per les necessitats, demandes i els drets especfics de cadascun dels alumnes, donant veu a les famlies en el Consell Escolar i als alumnes en les tutories a classe. SENTIMENT DE PERTINENA A LENTORN SOCIAL, CULTURAL I NATURAL El sentiment de pertinena s fonamental per poder respectar i participar de lentorn social, cultural i natural on vivim. s aix com des de lescola treballem en profunditat lentorn natural i cultural dEivissa, aix com de la resta de comunitats dorigen dels alumnes nouvinguts. Partint dels seus orgens i situats en el context dEivissa, creiem fonamental crear un espai de dileg cultural, aprofitar els coneixements dels infants nouvinguts sobre les seves cultures dorigen perqu la resta dinfants conegui aquestes realitats i sinteressi per la diversitat. I per aix tamb apropar la nostra cultura eivissenca als nouvinguts i que cada dia sigui ms seva. Cal puntualitzar que no

noms hem de treballar el sentiment de pertinena amb els infants nouvinguts. Molts cops la mateixa gent dEivissa no valora el que t ja que no t un bon coneixement del que la rodeja. Podrem dir que "conixer s estimar". Activitats programades: Celebraci de les festes arrelades a la nostra terra: Tots Sants, Nadal, carnestoltes (Dijous Llarder), Pasqua, Sant Jordi Jocs populars al pati. Excursions caminant per conixer lentorn natural. Cultiu dun hort escolar. Cura dels diferents jardins del centre amb plantes autctones, lestalvi daigua i la recollida selectiva de residus (paper, envasos i piles). Potenciaci de les activitats extraescolars que van en aquesta direcci. Com hem dit en el punt anterior, lescola pretn incloure tot lalumnat en la realitat cultural i lingstica prpia de la nostra comunitat. Per aix proporcionar els mitjans necessaris perqu tothom shi integri per igual. El catal ser la llengua vehicular de lescola reforant-ne laprenentatge mitjanant processos dimmersi i el Pla pilot deducaci plurilinge, que hem comenat aquest curs 2012/13. Lobjectiu s millorar la competncia comunicativa i intercultural dels alumnes de primria del nostre centre en les llenges catalana, castellana i anglesa. Per aconseguir aquest objectiu creiem que el referent metodolgic AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llenges Estrangeres) s el ms adient pel que fa a laprenentatge de la llengua estrangera, ja que la llengua sempra per aprendre i per comunicar-se, i no focalitza tant en la forma, sin que la fludesa passa a ser ms important que lexactitud en ls de la llengua. Impartim rees no lingstiques en angls: la part del currculum referent a lhort de lrea de Medi i la plstica de lrea dArtstica. PLURALISME I VALORS DEMOCRTICS En compliment de la Declaraci universal dels drets humans, de la Declaraci dels drets de linfant, de la Constituci espanyola i de lEstatut dautonomia que fan referncia als valors que caracteritzen tota societat democrtica, lescola ajuda els alumnes a integrar-se en una societat plural i fomenta leducaci en els valors de lesfor, la tolerncia, la solidaritat... i no discrimina per cap ra famlies, alumnat, treballadors o collaboradors. En aquesta direcci, els valors amb qu es centra lescola sn els segents: Pluralisme ideolgic: leducaci i la convivncia es desenvolupen en un marc de tolerncia i respecte a la llibertat de cadasc, a la seva personalitat i les seves conviccions, que no podran ser objecte de coacci ni es podr obligar a assumir ideologies o creences determinades. Convivncia: s important que lalumne aprengui a viure amb els altres companys. Es fomentar una actitud de civisme i dileg, que permeti a tots els membres de la comunitat educativa expressar lliurement la seva

LLENGUA DE RELACI I APRENENTATGE

opini de forma respectuosa i pacfica. Solidaritat: lescola tracta que lalumnat sigui solidari amb els altres, collaborant i ajudant en la superaci de dificultats, esmorteint legoisme, participant en programes i activitats solidries (programa de recollida daliments per a Critas anualment, Fons Pitis de Cooperaci, Associaci Vicent Ferrer...). Educaci cooperativa: lescola defensa un procs daprenentatge basat en lestmul de la superaci personal, de la collaboraci i de lajuda mtua i, en canvi, rebutja el procs que es basa solament en la competici. Conscients de viure dins un medi social molt competitiu, lescola creu en leducaci cooperativa, per tal daconseguir alumnes amb una bona formaci i a la vegada amb capacitat de treball en equip, collaboraci i ajuda als altres. Educaci no consumista: lescola, immersa en una societat cada vegada ms consumista, contraresta aquest corrent negatiu i forma persones que valorin els aspectes humans per damunt dels materials, i les persones pel que sn i pel que fan, no pel que tenen o pel que poden adquirir. Adopci duna actitud crtica davant la publicitat i els mitjans de comunicaci. s responsable dels recursos i materials al seu abast: reutilitzaci de llibres, material escolar, energia, aigua, reciclatge... tica i moral A lescola pensem que a mesura que la globalitzaci, la tecnologia i la informaci sestenen pel mn, hi ha una necessitat molt profunda darribar a un nou consens global sobre els valors bsics. La gent est ms en contacte que mai al mateix temps que est ms apartada. Shan de construir ponts entre la gent. Aquests no poden ser noms ponts dinformaci, han de ser ponts vivencials. Les bones experincies compartides donen fortalesa a les relacions, els ponts sn ms forts.

LA MUSICA A LESCOLA. CREATIVA I INNOVACI La prctica musical afavoreix molts aspectes de la persona i potencia moltes de les seves capacitats, com ara loda, el ritme, la veu, la creativitat, la sensibilitat, la capacitat dabstracci, la lectura, la memria, lexpressi Per encara podem anar ms enll i s utilitzar les arts com a eina per al desenvolupament hum i generar capital social, a partir de les relacions i aprenentatges compartits entre els participants. Un exemple s el projecte LOVA, que hem iniciat aquest curs. Aquest projecte artstic pretn involucrar artistes professionals i amateurs, familiars i tota la comunitat educativa del CEIP Can Raspalls en un procs de collaboraci creativa que resulta de lexperincia collectiva i de lexpressi pblica. Proporciona un mitj perqu els infants sexpressin i alhora permet que les famlies i artistes participin en activitats creatives conjuntament amb els infants. s aix com lequip de direcci del CEIP Can Raspalls veiem tan important portar endavant projectes culturals i artstics que englobin tota la comunitat educativa, com ara el programa LOVA o el projecte descola de msica integrada. Ben segur que el programa LOVA genera petites espurnes de capital social ja que:

Crea un espai de reuni per a infants que duna altra manera no participaria en una activitat de construcci social. Fomenta la confiana entre els participants i augmenta aix la seva confiana cap als altres. Proporciona experincies que mostren leficcia de treballar en equip i lacci ciutadana, per impulsar els participants en iniciatives collectives. Els esdeveniments artstics sn una font dorgull per a la comunitat (tant per als participants com per als no participants). Proporciona experincies en les quals els participants aprenen i desenvolupen habilitats tcniques i interpersonals per a lorganitzaci collectiva. Amplia la xarxa social de les persones coneixent i relacionant-se amb ms gent. Ofereix experincies en gesti i organitzaci per millorar la capacitat dels participants. Perqu limpacte dels programes artstics comunitaris, com s el LOVA, sigui positiu, cal que laccs sigui lliure per a tothom, sense barreres econmiques, socials o de qualsevol altra mena. s aix com veiem imprescindible crear lescola de msica integrada al centre, ja que saben del cert que si no els infants no participaran en aquest tipus dactivitats (Conservatori de Msica, Patronat de Msica). Alguns justifiquen que laccs a la prctica artstica s universal, ja que a lescola primria els infants ja reben una educaci artstica que suposadament els oferir loportunitat de continuar-hi o no en funci dels seus interessos. Per podem dir que aix no s cert, ja que limpacte de leducaci artstica que es dna a les escoles ordinries s mnim, degut a la manca de recursos, massificaci de les aules i insuficient temps de dedicaci a la setmana. I s que des del coneixement dels professionals dedicats a leducaci artstica, som testimonis que la majoria dels infants i joves que practiquen les arts de manera habitual sn de famlies amb estudis i de classe mitjana o alta. s aix com veiem una necessitat urgent dapropar la prctica artstica a infants i joves daltres contextos socials, com s la majoria de lalumnat amb qu compta el CEIP Can Raspalls. Recordem que leducaci de qualitat al llarg de la vida s un dret universal i que per tant tots hem de lluitar per ella, amb aix ens referim tant a les matemtiques i la llengua com a leducaci artstica i la resta de matries.

1.3. ANLISI I VALORACI DE LES DADES I DELS RESULTATS DELS DARRERS ANYS 1.3.1. DIAGNOSI DE LA SITUACI DELS DOCUMENTS, LEQUIP HUM, ELS RECURSOS I LESTRUCTURA ORGANITZATIVA Anlisi Propostes Documents Fortaleses Debilitats de causes de millora En ser una escola de PEC (Projecte Sha dampliar afegint Aprovat el novembre nova creaci els Anar-lo revisant i educatiu de les concrecions de 2010. documents es van modificant anualment. centre) curriculars. elaborant a poc a poc. En lelaboraci de la PGA Selabora a linici de Mai no hi ha hagut PGA s una eina de recollida cal tenir sempre en compte cada curs i savalua temps de fer avaluaci (Programaci del treball de lescola de els suggeriments del amb la memria de del mes de gener de la general anual) tot el curs. resultat de la memria del final de curs. PGA. curs anterior. CC Elaborat de les rees de Acabar-lo delaborar i Sha de revisar i posar en (Concrecions llenges, matemtiques Es va elaborant. tenir-lo molt present per a com. curriculars) i medi. les programacions daula. No sha modificat el PL (Projecte Aprovat el juny document encara que Els canvis en la Sha de modificar segons lingstic) de 2008. el pla plurilinge. durant el curs passat es normativa. va revisar. Pla datenci a Encara no se nha Es el primer any Anar-lo revisant i Aprovat el juny 2012. la diversitat avaluat leficcia. dimplantaci. modificant si sescau. Pla dacollida/ Encara no se nha Es el primer any Anar-lo revisant i Aprovat el 2012. PALIC avaluat leficcia. dimplantaci modificant si sescau. Sha de revisar el document elaborat i ROF Revisi per tal Fins que lescola no estigui Aprovat el febrer de (Reglament adaptar-lo a la nova dadequar-lo a la nova en ple rendiment shaur 2008. Revisi el 2011 i situaci orgnic de situaci de lescola i als danar revisant i el 2012. (el centre creix). centre) canvis de normativa. modificant. Canvis en la normativa. Fins que no han sorgit Com que lescola es Dinamitzar la comissi de els primers conflictes troba en procs de convivncia per tal que Pla de Aprovat el 2008. no ens hem adonat de creixement, cada any mantingui el document convivncia Revisat el 2012. la seva importncia i sorgeixen noves actualitzat i vetlli pel seu necessitat. dificultats. compliment. PAT Prioritzar la redacci Redactat el de primer Pendent de revisar i (Pla dacci Manca de temps. daquest document per al cicle. redactar el que manca. tutorial) proper curs. ABC, mestres. s dutilitat per als Es revisa i actualitza Doc acollida Elaborat el 2011/12 Cap. mestres nous anualment. mestres Full Elaborat el 2009/10. Es un recull dinformaci Es revisa i actualitza cada informatiu a Les famlies el troben Cap. interesant per a les principi de curs. les famlies de gran utilitat. famlies. Veiem la necessitat que Carta de Per aconseguir treballar en les famlies es comproms Nou document. Shaur delaborar. la mateixa direcci famlia comprometin amb el bon pedaggic i escola. funcionament del centre. Anlisi Propostes Equip hum Fortaleses Debilitats de causes de millora Claustre jove, motivat i Aconseguir una plantilla Falta dexperincia. Es un centre de nova participatiu en tots els implicada i motivada en el Docent Claustre incomplet. creaci projectes projecte i, en definitiva, a

No docent

Fisioterapeuta definitiva. Conserge molt eficient. Hi ha bona relaci amb els monitors de menjador i amb els de matinera. Fa molts danys que treballen al centre. Collabora amb lescola en tot el que se li demana. Lndex de participaci de les famlies a les activitats que organitza lAPIMA s molt alt. Participaci de les famlies en les diferents comissions de lescola. Alumnes en general motivats i contents. Alumnat creatiu i participatiu. La varietat dalumnat amb necessitats especifiques i nouvinguts.

Una ATE amb moltes baixes. Dones de la neteja poc implicades.

La direcci no t potestat per a la contractaci de personal.

Monitors

Falta ms temps per reunir-nos i parlar amb els monitors de menjador i matinera. El nombre de famlies que paguen la quota s baix. Hem tingut en cinc anys tres juntes directives diferents. Participen puntualment per no assisteixen a les reunions.

Manca de temps

millorar lescola. Demanar que lATE sigui substituda sempre que estigui de baixa. Redactar un pla de neteja i consensuar-lo amb les dones de la neteja. Establir reunions peridiques amb la coordinadora dactivitats complementries i els monitors.

APIMA

Les famlies estan contentes amb les activitats programades per tenen dificultats en lmbit econmic. Incompatibilitat amb els horaris de feina i el de les reunions. Els alumnes en general mantenen una bona relaci amb els tutors que saben com motivarlos. Han guanyat diversos premis i concursos: setmana de la mar, Sant Josep Net,...

Continuar com fins ara establint reunions peridiques per fer un treball conjunt. Continuar animant a les famlies perqu participin. Treballar ms la corresponsabilitat del material i de lescola en general amb tots els alumnes. Assemblees on ells puguin cercar solucions a la manca de respecte dels materials. Fer els alumnes corresponsables dels espais.Propostes de millora

Alumnat

No acaben de ser prou responsables del material i els espais de lescola. Lesfor per integrar els nous companys.

Recursos i noves tecnologies

Fortaleses

Debilitats

Anlisi de causes

Materials i economia

Disposem dels recursos econmics imprescindibles. Els pares collaboren amb una quota anual.

Cada any la partida atorgada per la Conselleria s ms petita i per contra tenim ms alumnes ja que lescola va creixent. A ms a ms tenim pendent la partida corresponent a reutilitzaci del curs passat. Shan emprat moltes energies tant de temps com desperit per tal daconseguir aquest objectiu.

Les fortes retallades en els pressupostos deducaci.

Continuar amb la mateixa lnia daconseguir una mxima rendibilitzaci dels recursos materials i econmics.

Espais

En aquests cinc anys hem aconseguit la finalitzaci de lobra, una aula nova per a lUECCO i la revisi i reparaci de totes les

Les obres no van estar ben executades, retard en els terminis i la noacceptaci de finalitzaci de lobra per part de lAjuntament.

Cobrir amb finestres el porxet de lUECCO, i tamb cobrir dalguna manera el passads dinfantil. Aconseguir tenir ms ordre en tots els

mancances causades per una incorrecta execuci de lobra. Tenim un aula dinformtica. A ms a ms, a totes les aules disposen dun ordinador s un material que contnuament sha de revisar, reparar i actualitzar. El coordinador de TIC es un mestre tutor i li manca temps.Debilitats

espais. Fer els alumnes corresponsables dels espais. El coordinador de TIC fa molta feina, tenint en compte que no s cap expert informtic. Aconseguir pissarres digitals per a les dues aules de primer cicle que no en tenen, i per a les aules dangls i msica.

Informtica

Estructura organitzativa

Fortaleses

Consell escolar

Mxim rgan de decisi de lescola. Hi ha una bona relaci i participaci. Es reuneix mensualment i sempre que s necessari. Els claustres solen ser dinmics, tothom hi participa, es discuteix i es prenen acords.

Trobar lhorari adequat per reunir-nos.

Anlisi de causes Compaginar els horaris de feina amb la responsabilitat dels seus membres dassistir a les reunions.

Propostes de millora

Continuar programant les reunions alternant lhorari de mat i de tarda per tal dafavorir la participaci. Fer-los en horari de tarda quan hi ha molts de temes a discutir. Establir lordre del dia amb antelaci.

Claustre

De vegades queda curt el temps de 8 a 9. Lordre del dia no sempre el tenim amb suficient antelaci. Durant molt de temps lequip directiu va estar compost per la secretria i la directora i desprs daconseguir que shi incorpors la cap destudis aquesta ha faltat llargs perodes per diferents motius. Moltes qestions a tractar en poc temps. Falta ms temps per coordinar-se tots els cicles, per fer les coordinacions de nivell i per les reunions de lequip de suport amb els tutors dels alumnes amb necessitats.

Les reunions de claustre les fem en horari dexclusiva de 8 a 9 del mat.

Equip directiu

Bona relaci

Tenim diferents punts de vista que ens aporten riquesa a lhora dentendre la realitat del centre i alhora som emptiques i compatibles. Lhorari de les reunions s limitat.

Aconseguir que la nova cap destudis sintegri a lequip i a lescola i ens doni estabilitat i suport.

CCP

Es reuneix mensualment.

Planificar i temporitzar b les reunions.

Coordinacions

Coordinaci de cicles i intercicles, amb lequip de suport i a la CCP.

Manca de temps.

Ms temps per coordinarse i posar en com les tasques a realitzar.

1.3.2. ANLISI DELS RESULTATS DELS DARRERS ANYS. mbits/ rees 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 Artstic a 100 94,4 100 94 94 Ed. fsica 100 94,4 100 100 100 Matemtiques 100 94,4 91,6 71 71

Medi 100 100 75 71 87

Castell 100 88,8 75 71 82

Catal 100 88,8 83,3 50 79

Angls 100 94,4 91,6 77 82

Religi 100 100 100 100 100

Grups 1r 1r i 2n 1r, 2n, 3r 1r, 2, 3r, 4t Fins a 5

A la taula anterior podem observar els percentatges daprovats en cada rea en els darrers cursos escolars. Podem comprovar com els resultats durant els cursos 2009/10 i 2010/11 sn una mica ms fluixos per que al curs passat i durant el present curs han millorant. El motiu daquesta millora s sobretot les mesures adoptades al pla de millora i que ms endavant explicarem. Hem de tenir en compte que lestadstica del curs 2007/08 era sobre un grup molt redut de 1r curs, el curs 2008/09 lestadstica era sobre els dos cursos de 1r i 2n, ambds grups molt reduts. Lestudi dels resultats acadmics posen de manifest la necessitat de millorar en la comprensi escrita, lexpressi oral i escrita i el raonament lgic-matemtic i la competncia en llengua estrangera. Igualment, apreciem la manca dhbits de feina a casa, la qual cosa dificulta lagilitat del treball a lescola i, en bona mesura, lxit escolar. El fet que un nombre considerable dels nostres alumnes siguin dorigen estranger, amb una llengua materna diferent de la catalana i la castellana, dificulta encara ms lassoliment amb xit dels objectius fixats, ja que no tenen una base slida (vocabulari, per exemple) que permeti treballar a ms alt nivell. Molta de la feina feta, i la que encara es fa, a lescola es centra en ladquisici del saber estar i saber fer dels alumnes. De lestudi dels resultats acadmics ens centrem per redactar el pla de millora del centre en sis lnies dactuaci: Baix nivell de comprensi oral: ESCOLTAR Baix nivell dexpressi oral: PARLAR Baix nivell de comprensi escrita: LLEGIR

Baix nivell dexpressi escrita: ESCRIURE

Baix nivell de raonament lgic-matemtic: RESOLUCI DE PROBLEMES Baix nivell en la competncia en llengua estrangera En els ltims dos cursos escolars hem pres una srie de mesures per tal de millorar els resultats acadmics

dels nostres alumnes. Algunes daquestes mesures sn:

Sha augmentat el nombre de sessions desdoblades, amb la qual cosa es dna ms importncia a les rees instrumentals, es pot donar una educaci/atenci ms individualitzada i satenen les necessitats individuals de cada alumne.

Shan repartit els recursos humans de PT i AD de manera que soptimitzen al mxim per arribar aix al Shan previst dins lhorari lectiu sessions de realitzaci obligada per treballar les TIC dintre les diferents Shan previst dins lhorari lectiu sessions de realitzaci obligada per rea litzar tallers prctics dintre de les diferents rees (coneixement del medi, llenges, matemtiques...). Es tracta de dur a la prctica els Sha iniciat el pla plurilinge en alguns cursos per reforar aix lrea dangls. 2. PROJECTE ESTRATGIC Des de la inauguraci del centre el setembre de 2006 hem estat com equip fix la secretria i la directora de lactual equip directiu; en principi funcionrem uns anys sense cap destudis perqu rem una escola incompleta, i per diferents motius al llarg daquesta trajectria hem estat llargues temporades sense aquesta figura tan important per al bon funcionament del centre. Hem treballat incansablement en tot el procs que implica crear una escola nova. I seguim fent-ho per tal danar superant les dificultats del dia a dia i poder millorar en el futur. s aix com aquest projecte es pot considerar una continuaci del procs iniciat i que encara no ha concls ja que encara el centre no est complet. Continuar amb la mateixa lnia comenada de ser una escola que opta per un projecte musical com a Aconseguir una organitzaci adequada, amb unes lnies clares per alhora flexibles, que permetin Observar si sn adequades les metodologies emprades per obtenir uns alumnes motivats per aprendre, Treballar en xarxa. Que tota la comunitat educativa simpliqui en el projecte descola i pugui formar -ne Respecte per a totes les persones i especialment per a les diferncies que hi ha entre unes persones i les Aprofitar, en la mesura que els recursos econmics i de dotaci de material ens ho permetin, les noves tecnologies. Anar dotant les aules amb els materials necessaris. altres. Que tothom pugui sentir-se cmode i escoltat. part. amb ganes, i que al mateix temps tamb es vegi en els resultats. avanar a tots els alumnes. eix vertebrador de la dinmica del centre. PRINCIPIS QUE ORIENTEN EL PROJECTE DE DIRECCI coneixements terics que es van desenvolupant i fer-ne una aplicaci real a la nostra vida quotidiana. rees (coneixement del medi, llenges, matemtiques...). major nombre possible dalumnes i donar resposta a les demandes que tenim.

2.1 MBITS DINTERVENCI A PARTIR DELS QUALS ES FIXARAN ELS OBJECTIUS. Els objectius establerts en aquest projecte es fixen a partir de quatre mbits diferents:a ) mbit pedaggic i didctic b) mbit administratiu, econmic i de gesti c) mbit hum i organitzatiu d) mbit de relaci amb lentorn i les famlies

Els quatre mbits, tot i tenir els seus objectius definits, sinterrelacionen en la prctica i giren al voltant dels segents eixos: millora de laprenentatge dels alumnes, millora de la implicaci de tots els membres de la comunitat educativa, utilitzaci de les noves tecnologies a lescola, tot aix per arribar a ser una escola de qualitat i amb els ensenyaments de msica integrats. Tots aquests objectius estan estretament lligats amb els trets didentitat del centre i es reflexen a la PGA.2.2. OBJECTIUS, ACTUACIONS, INDICADORS DELS MBITS DINTERVENCIA) MBIT PEDAGGIC I DIDCTIC OBJECTIUS ACTUACIONS -Treball tutorial: -Seguir levoluci de tots i cadascun dels alumnes en els aprenentatges. -Fer partcips els alumnes del seu aprenentatge i del valor daquest. -Seguir fent tutories de grup, treballs dautoestima i valors i habilitats socials en tots els grups de classe. - Coordinar: -Metodologia de totes les rees i cicles. -Coordinar les programacions. -En la vida diria del centre, en totes les matries i activitats, es mantindr un clima de dileg i respecte entre iguals per tal de desenvolupar i crixer en valors. -La realitzaci del projecte LOVA fomenta el treball creatiu i collaboratiu entre companys. Millorar el programa de refor, desdoblaments i agrupaments flexibles. Aplicar el pla dacollida. Coordinar-se amb els serveis externs: lEOEP, serveis socials, USMIJ, policia tutor. -Fomentar lhbit lector a travsINDICADORSTEMPORALITZACI

1. Donar el suport i lajuda necessaris a tots els alumnes per tal de millorar els seus resultats educatius en funci de cada infant.

-Observaci i comprovaci del progrs individual de cada alumne al llarg de cada curs. -ndex mitj daprovats. -ndex de promoci. -Resultats a les proves de diagnstic. -Observaci dels resultats de la metodologia emprada segons els resultats acadmics dels alumnes. -Garantir que es fa una programaci seqenciada per cicles i per cursos.

-Aquesta tasca es du a terme sempre i durant tota lescolaritzaci dels infants. Per tamb cal anar millorant i buscant noves estratgies.

2. Ajudar tots els alumnes individualment i en grup a crixer en valors, en relacions socials, hbits de comportament i en tots els nivells com a persona.

-Grau de participaci dels alumnes en la vida del centre. -Actitud general dels alumnes. -Grau dimplicaci dels alumnes en el projecte LOVA. -Clima del centre, entre professors, alumnes i famlies. -Grau deficcia dels grups. -ndex de resultats. -Valoraci del grau dutilitat del document. -Valoraci del treball conjunt amb: lEOEP, lUSMIJ, assistent social, policia tutor. -Nombre de llibres de prstec per

3. Atendre la diversitat de lalumnat. 4. Millorar la

Aquesta tasca es du a terme sempre i durant tota lescolaritzaci dels infants. Per que tamb cal anar millorant i buscant noves estratgies. En especial, durant la realitzaci del projecte LOVA, doctubre a maig. -Aquesta tasca es du a terme sempre i durant tota lescolaritzaci dels infants. Per tamb cal anar millorant i buscant noves estratgies. -Aquesta tasca es du a

competncia comunicativa en les llenges catalana, castellana i anglesa.

5. Crear una escola oberta, on els nouvinguts tinguin loportunitat daprendre de la nostra cultura eivissenca i la resta puguem aprendre de les cultures dorigen dels alumnes i famlies nouvingudes. Fomentar un clima dinclusi i participaci per part de tothom.

de la biblioteca: obrint la biblioteca durant el temps de pati, promovent el servei de prstec i habilitant espais de lectura dins de lescola. -Desenvolupar accions per consolidar el Pla lector amb seguiment mensual a la CCP. -Dinamitzaci de la biblioteca del centre programant-hi diferents activitats durant tot el curs. -Treballar amb les famlies lhbit de lectura a casa. -Aprendre i millorar ls de la llengua catalana. -Conixer la cultura i lentorn natural dEivissa. -Enriquir el coneixement cultural de tots els alumnes coneixent la cultura dorigen dels diferents alumnes de lescola. -Fomentar la participaci de les famlies en lescola, apropant la seva cultura dorigen a la resta dalumnes i mestres. -El projecte LOVA fomenta tamb el dileg cultural i crea noves xarxes de collaboraci entre diferents membres de la comunitat educativa (famlies, alumnes i mestres). Programar visites i xerrades a lIES Algarb, amb els alumnes de 6 per anar preparant-los per al canvi de centre i detapa educativa. Coordinar-se amb lIES Algarb i els altres centres de referencia per tal de dur a terme el pla de millora conjunt. -Donar a conixer el projecte a tota la comunitat educativa. -Promoure la participaci dels mestres de lescola al curs de formaci de professorat en el programa LOVA. -Incrementar la participaci de ms agents de la comunitat educativa en aquest projecte. Seguir levoluci de tots i

alumne. -Grau ds dels espais de lectura. -Grau de resposta dels alumnes cap a la lectura. -Nombre de participants en les activitats a la biblioteca. -Millora en la competncia lingstica. -Nombre de famlies que llegeixen amb els seus fills habitualment.

terme sempre i durant tota lescolaritzaci dels infants. Per tamb cal anar millorant i buscant noves estratgies. Trimestralment sinforma el Consell Escolar dels resultats obtinguts i el pla de millora.

-Millora del coneixement i s de la llengua catalana. -Grau de participaci dels alumnes nouvinguts en activitats culturals eivissenques. -Grau de participaci de les famlies nouvingudes i de les locals. -Grau dinters dels alumnes per conixer en profunditat altres cultures.

-Aquesta tasca es du a terme sempre i durant tota lescolaritzaci dels infants. Per tamb cal anar millorant i buscant noves estratgies. -En especial durant: -sortides escolars -activitats amb les famlies -projecte LOVA -el temps del pati.

6. Coordinar-se amb lIES Algarb i totes les escoles que el tenen com a referent.

7. Consolidar el projecte LOVA (lpera vehicle daprenentatge) en els cursos P5, 1r, 3r i 5

8. Consolidar el

-Ser important conixer levoluci acadmica i el procs dadaptaci dels alumnes durant el seu primer curs dESO, per tal de poder dissenyar millors estratgies a lhora de fer el canvi de centre i detapa educativa. Valoraci del treball de programaci realitzat amb la coordinaci. Veure el grau dincorporaci dels acords a les programacions daula... -Grau deficcia del projecte LOVA. -ndex de mestres que han participat en el curs de formaci especialitzada en el programa LOVA. -Satisfacci del professorat, respecte al projecte LOVA. -ndex de participaci en el projecte per part de tota la comunitat educativa. Resultats de les proves de

Aquesta tasca sha comenat a partir daquest curs, ja que el CEIP Can Raspalls encara no havia arribat a tenir alumnes de 6 curs. A les reunions de coordinaci hem participat sempre que ens han convocat.

Aquesta tasca sha anat portant a terme des que va comenar lescola i cada any es va millorant.

Sha iniciat aquest

Projecte de tractament integrat de les llenges o plurilinge

cadascun dels alumnes a nivell daprenentatges. Completar el programa a tot el centre.

lavaluaci contnua. Resultats del nivell dangls dels alumnes en les competncies bsiques. Resultats de les proves internes de comprensi i expressi oral. Resultats dels alumnes en la incorporaci a lIES. -Grau dutilitzaci del blog: alumnes, mestres i famlies.

curs i afecta els grups de 1r i 4t i esperem implementar el programa a la resta de grups durant els propers anys.

9. Fomentar ls de les TIC.

-Mantenir la dotaci informtica i procurar ampliar-la. -Mantenir el blog de lescola al dia. -Utilitzar cada vegada ms recursos audiovisuals. Revisar tots els documents del centre. Intentar que siguin consensuats i operatius.

Durant tot lany.

10. Mantenir actualitzats tots els documents de centre.

-Grau daplicabilitat i difusi de la documentaci un cop revisada.

11. Implantaci del Programa de qualitat.

Redacci de les lnies bsiques del projecte. Elaboraci del manual de qualitat. Hort en angls. Recollida selectiva de residus. El programa descoles ecoambientals est lligat amb el projecte integral de les llenges i amb el de reutilitzaci de llibres. Incentivar ls responsable i sostenible dels llibres de text. Estalviar en la compra de llibres de text. Projecte aprovat per la Conselleria el curs passat per ens han ingressat la partida econmica el present curs.

-Canvis en lestructura organitzativa del centre. -ndex de satisfacci de la comunitat educativa. -Millora en la llengua anglesa parlada. -Major percentatge de residus reciclats.

Continuar amb aquesta tasca durant tots els anys. Adaptar tots els documents a la normativa vigent. Sha comenat enguany i est en procs. Per lobjectiu danar cap a una millora contnua es per sempre.

12. Programa descoles ecoambientals

Durant tot el curs.

13. Programa de reutilitzaci de llibres

Fons de llibres en bon estat. Quantitat de llibres que shan de renovar cada any. s responsable. Grau de satisfacci de la comissi de biblioteca amb els resultats obtinguts.

14. Consolidaci del projecte de biblioteca

Ens vam adherir a aquest programa des de la seva creaci i pensem que s convenient continuar. Es far la compra del material durant el present curs i es podr gaudir del projecte el proper curs.

B) MBIT ADMINISTRATIU, ECONMIC I DE GESTI OBJECTIUS ACTUACIONS 1. Gestionar i -Portar a terme la gesti distribuir econmica de lescola amb el adequadament els consens del Consell Escolar. recursos econmics -Comptabilitat dels ingressos i per tal de cobrir les despeses anuals. diferents necessitats -Distribuci del pressupost segons del centre. les necessitats. 2. Participaci de les -Participar activament a les reunions de directors reunions i fer les actuacions que i trasps calgui, per tal destar ben

INDICADORS

TEMPORITZACI

-Grau de satisfacci de tota la comunitat amb ls dels recursos econmics. -Llibres de comptes -Graelles de control de despeses per aula. Valoraci per part de lequip directiu del servei de les reunions. -Valoraci dels mestres del trasps

Anualment.

Continuar amb aquesta tasca durant tots els anys.

dinformaci: - directors del municipi amb la regidora deducaci. -Seminari de directors (Eivissa) -Associaci de directors (Balears) -Representants del CEP dEivissa. - Inspecci i delegada deducaci. - Responsables del ctering. 3-Fomentar la formaci permanent del professorat per tal dincrementar els coneixements, sobretot per poder fer una gesti encara ms acurada.

coordinades totes les escoles del municipi. -Trasps dinformaci al centre. -Utilitzaci del suro de la sala de professors i del taul danuncis virtual comparteix.

dinformaci.

-Formaci en TIC. -Formaci individual. -Formaci al centre.

-Valoraci dels aprenentatges, veure la seva utilitat en el dia a dia de la gesti de lescola. -Aplicaci efectiva dels coneixements. -Nombre de mestres participants. -Valoraci de la quantitat, varietat i tipologia de cursos de formaci.

Durant els quatre anys de direcci.

C) MBIT HUM I ORGANITZATIU OBJECTIUS ACTUACIONS -Intentar atendre les necessitats dels mestres i respondre-hi en la mesura que es pugui. -Cohesionar el grup amb trobades desbarjo. -Acollir els nous mestres. -Acollir el nou alumnat i les seves famlies. -Establir una lnia de feina dacord amb lorganigrama segent per al desenvolupament de les tasques de coordinaci pedaggiques: CCP EQUIPS DE CICLE CCP-CLAUSTRE. Coordinaci intercicles: -ltim nivell ded. infantil + 1r cicle dEP. -Segon curs de primria + 2n cicle dEP. -Quart curs de primria + 3r cicle dEP -Sis curs de primria + IES de referncia. -Revisi de les funcions de cada un dels responsables. -Plans de coordinaci entre les diferents comissions.

1. Mantenir un bon clima de treball.

INDICADORS -Grau de satisfacci dels mestres. -Grau de satisfacci dels alumnes i les famlies. -Observar si a lescola hi ha una bona resoluci de conflictes, a travs del dileg i lescolta.

TEMPORITZACI

Continuar amb aquesta tasca durant tots els anys.

2. Desenvolupar plans de coordinaci entre les diferents comissions. Optimitzar les reunions de coordinaci i les diferents comissions existents.

-Eficcia de les reunions. -Nivell dimplementaci dels acords presos. -Adequaci de les funcions. -Propostes de millora. -Actes de les reunions. -Activitats realitzades.

Anualment es planificar el calendari de seguiment daquests reunions. El primer any, establiment de les lnies bsiques de feina a les primeres reunions de coordinaci. Cada any, inclusi de les propostes de millora a les reunions. Valoraci i anlisi. Memria de final de curs. Cada inici de curs, definici de les funcions, dacord amb els nostres documents de centre. Trimestralment, seguiment i valoraci a la CCP. Reunions peridiques durant tot el curs.

- Reunions de coordinaci tutorsequip de suport. Actualitzaci continuada de les dades personals dels alumnes al programa de gesti de centres. Distribuci de tasques entre els diferents mestres que intervenen en la gesti. Acordar amb lEOEP el calendari de reunions i lordre del dia de les reunions. Seguiment per part dels tutors dels alumnes objecte del treball en xarxa, tan pel que fa a labsentisme com a altres necessitats que manifestin els alumnes. Organitzaci dels espais i el temps per a poder aplicar a les aules els programes dhabilitats socials. Potenciaci de la figura del mediador escolar. 4. Vetllar pel bon funcionament i organitzaci del claustre i el consell escolar. Plantejament a linici de cada curs de les lnies bsiques de treball. Efectivitat de les lnies dactuaci plantejades. Implementaci dels acords presos. Revisi anual de les dades del centre. Adequaci de les tasques encomanades a les persones responsables. Actes de les reunions. Nombre de reunions celebrades. Nivell dimplementaci dels acords. Aplicaci dels acords. Grau dimplicaci dels mestres. Satisfacci dels mestres pels resultats obtinguts.

3. Establir els mecanismes organitzatius necessaris per continuar el treball en xarxa

A comenament de cada curs: -Actualitzaci de les dades personals dalumnes, professorat, famlies i personal no docent. - Distribuci de tasques entre el professorat. - Acordar el calendari de feina. - Explicaci al claustre del protocol del centre. Trimestralment: - Actualitzaci de les dades personals. - Seguiment de la distribuci de tasques. - Seguiment i valoraci del calendari de feina. - Valoraci i anlisi de la coordinaci amb els serveis externs. -Peridicament el coordinador de la comissi de convivncia informar sobre lestat de la convivncia al claustre i consell escolar.

Seguiment a les sessions de claustre i consell escolar.

D) MBIT DE RELACI AMB LENTORN I LES FAMLIES OBJECTIUS ACTUACIONS INDICADORS Mantenir contacte peridicament Grau de compliment per tal de coordinar actuacions. del calendari de 1. Mantenir una Organitzar xerrades i tallers reunions establert. bona coordinaci conjunts. Efectivitat de les amb lAPIMA. Utilitzaci del blog del centre reunions. com a mitj de informaci i de Acords presos. interacci. 2.Ampliar la relaci amb les famlies, de Donar loportunitat de collaborar Valorar el grau de manera que amb lescola establint una relaci satisfacci i implicaci lescola se la de complicitat famlia-escola. de les famlies. puguin sentir ms seva i el treball sigui ms conjunt. 3.Mantenir Participar als programes Valoraci del treball fet relacions amb esportius, culturals i conjunt a la memria lentorn: poble, medioambientals de lajuntament de final de curs. ajuntament, i el Consell. Valoraci de la relaci

TEMPORITZACI

Durant tot lany i com a mnim a principi i final de curs.

Continuar aquesta tasca durant tot lany.

Continuar amb aquesta tasca durant els quatre anys.

Consell Insular, Govern, UIB.

4. Educar ms enll de lhorari lectiu: activitats extraescolars, menjador, matinera, activitats destiu.

Continuar participant amb el programa de Medi Ambient del Consell. Projecte de escola receptora dalumnes en prctiques ( UIB). Coordinaci amb lAPIMA a travs de la comissi dactivitats extraescolars pel bon funcionament de: -Activitats extraescolars -Escola matinera -Menjador - Servei dacollida. -Activitats destiu Conixer, mitjanant enquestes, quines activitats volen les famlies. Donar a conixer amb lantelaci suficient la relaci dactivitats.

de la UIB i tota la tasca amb els alumnes en prctiques.

-Adequaci de les activitats. -Nombre de propostes i de participants. -Grau de satisfacci de les famlies. -Grau de satisfacci de la relaci i coordinaci. -Transmissi adequada de la informaci. -Efectivitat de les reunions.

A final de curs es fa una proposta per al proper curs. A principi de curs es fa la programaci anual dactivitats. Trimestralment sinforma el Consell Escolar. Continuar aquesta tasca durant els prxims quatre anys.

LNIES DACTUACI, PROJECTES, PLANS, PROCESSOS, ACTIVITATS PER ASSOLIR ELS OBJECTIUS Lescola a ligual que la societat est en contnua evoluci i al corrent de les noves tendncies pedaggiques i tecnolgiques. s per aix que aquest equip considera necessari donar continutat als projectes plantejats en letapa anterior, sempre tenint en compte les caracterstiques i possibilitats de lalumnat. En aquest moment els projectes son: Sollicitud per arribar a ser un centre despecialitzaci curricular a lrea de msica.

Projecte musical de centre: LOVA (lpera com a vehicle daprenentatge). Programa de psicomotricitat educativa per a letapa dinfantil. s de les noves tecnologies (TIC).

Projecte plurilinge i anticipaci de la llengua anglesa a partir de tres anys. Projecte de qualitat: projecte dimplantaci de sistemes de gesti de qualitat. Escola ecoambiental: Hort escolar (recollida selectiva de residus). Programa de reutilitzaci de llibres de text. Formaci del professorat al propi centre.

Projecte de biblioteca de centre.

Potenciaci de les biblioteques daula mitjanant programes de foment de la lectura (rac de lvia).

Eduquem ms enll de lhorari lectiu: projecte descola matinera musical, projecte de menjador escolar, projecte dactivitats destiu: Camp musical i Matins dArt.

2.4. RECURSOS HUMANS, MATERIALS I ECONMICS 2.4.1. PERSONAL DEL CENTRE: RECURSOS HUMANSProfessorat

La plantilla orgnica del CEIP Can Raspalls ve establerta anualment per la Conselleria dEducaci, Cultura i Universitats i publicada al BOIB del 26 de gener de 2013. Els 25 mestres en plantilla orgnica es completen amb tres places habilitades. Durant el present curs el centre disposa de 28 places docents repartides de la segent manera: 8 tutores dinfantil + 1 AL + 1 AD + 2 EF +3 llengua estrangera (una delles interina) + 2 msica + 7 educaci primria (6 de definitius i 1 dinter) + 4 PT (dues de definitives i dues dinterines).Personal no docent

Una fisioterapeuta compartida amb altres centres i 2 auxiliars tcnics educatius.Personal extern

Equip dorientaci: psicopedaggic i professora tcnica de serveis a la comunitat (PTSC). Assistent social i policia tutor (serveis de lAjuntament). 1 mestra de religi, 1 auxiliar de conversa Monitors del programa de refor i nouvinguts de lAjuntament. Conserge ( molt important per al bon funcionament de tota la comunitat) i 3 dones de neteja.Monitors de menjador i matinera

4 monitors de matinera i 5 monitors de menjadorAlumnat

Educaci infantil: 150 alumnes; educaci primria: 225 alumnes, UECCO: 5. Total: 380 Sn, doncs, aquests els recursos amb els quals contem per dur endavant les lnies dactuaci incloses al projecte i, per tant, caldr optimitzar al mxim i dacord amb les necessitats que vagin sorgint a cada curs escolar.2.4.2. INSTALLACIONS

El conjunt arquitectnic t forma dU; quatre edificis totalment independents amb un pati central: infantil, aula UECCO, serveis de cuina-menjador i edifici principal (primria), amb amplis espais a lexterior amb zones de jard i arbres que donen al centre un aspecte relaxat i cmode. Ledifici dinfantil s una planta baixa que consta de sis aules, banys compartits per a cada dues aules, sala de psicomotricitat amb bany i magatzem, pati amb zones de terra amb tarongers i oliveres, zona de ciment amb jocs infantils i porxada i banys per als professors. Laula UECCO consta duna petita zona enjardinada, una porxada, laula i un bany adaptat. La zona de menjador compta amb cuina, banys per a infants i mestres, dependncia -magatzem de materials de lhort i manteniment, sala de calderes, menjador i hort escolar. Aquest edifici disposa duna entrada independent a lescola que afavoreix laccs del personal de ctering encarregat de portar el menjar al

centre. Ledifici principal, de primria, consta de planta baixa i primer pis. A la planta baixa shi troben: sis aules (per a 1r cicle i 3r curs de primria), biblioteca, sala de mestres, consergeria, secretaria, despatx de direcci, dos banys dalumnes i un de professors, un bany adaptat per a alumnes NESE, un quartet de neteja, aula destimulaci sensorial, sala de fisioterpia, gimns (amb vestuaris i dutxes dobles, un bany adaptat i una sala amb bany per als mestres deducaci fsica), un magatzem amb els endolls dels llums del gimns i fanals dels patis (que tamb t entrada per un dels laterals de ledifici). Al primer pis hi ha: sis aules (per a 4t de primria i 3r cicle), sala dinformtica, aula de msica, aula dangls, magatzem, quatre tutories (logopdia, PT, Prefectura dEstudis i APIMA), dos banys dalumnes, un bany adaptat, un magatzem de neteja, una escala amb accs al terrat i ascensor. Per a lesbarjo, disposem de dues zones: una despecfica per a educaci infantil amb alguns jocs, una zona de terra i una altra de ciment amb jocs pintats a terra (que shan de repintar). Per a primria el centre compta amb dues zones: una pista esportiva i una zona coberta a la porxada del menjador tamb amb funci de pati. Des del curs 2006-07 el centre est dotat dun sistema dalarma (connectada des de desembre de 2009 a lempresa GPS). Al curs 2007-08 aconsegurem les connexions de telfon i fax. Amb data de 21 de febrer de 2008 aconsegurem lnia dInternet a ledifici de primria i ens adonrem que mancava tot el cablejat de ledifici dinfantil. Al curs 2010-11 es posa en funcionament el cablejat dinfantil i aula UECCO. Tamb es dota el centre de connexi WIFI a tot ledifici principal, a lespera de larribada del material per als alumnes de 3r cicle amb el projecte escola 2.0. 2.4.3. RECURSOS MATERIALS Dacord amb els nous corrents metodolgics que simplanten al centre (treball per projectes, tallers, racons...), els professors necessiten altres materials a ms del llibre de text i es fa necessari tenir a labast determinats recursos materials: fotocopiadora de color, plastificadora, projectors i PDI, accs a Internet, llibres per a les biblioteques daula, TV, vdeo, DVD, equips de msica, ordinadors a la majoria de les aules, aula dinformtica completa. 2.4.4. RECURSOS ECONMICS El centre rep de la Conselleria dEducaci una assignaci anual per a despeses diverses incloent una partida destinada a menjador, escola matinera i suport. Aquesta assignaci suneix a laportaci familiar, en les condicions establertes a la normativa sobre gesti econmica dels centres i als estalvis que, fins al curs 201011, el centre tenia. Anualment, el Consell Escolar aprova el pressupost del centre. En aquests moments, ens trobem en un perode de recessi, la qual cosa no permetr, al menys el primer any, fer inversions en material, tot al contrari, ens haurem dorganitzar amb els recursos que tenim.

2.5. ESTRATGIES PER ACONSEGUIR LA PARTICIPACI I IMPLICACI DE LA COMUNITAT EDUCATIVA Lorganigrama actual del centre s molt semblant al de la resta de centres pblics de les nostres caracterstiques.

Lrgan mxim de participaci al centre s el Consell Escolar. Format per pares, mares, APIMA, mestres, representant municipal, personal dadministraci i serveis i equip directiu, es reuneix trimestralment i sempre a linici i al final del curs. El bon clima a les reunions permet que els acords e s prenguin, fins ara, sempre per consens. Del Consell Escolar depn la Comissi Econmica formada per un representant de lAjuntament, un dels pares o mares, un mestre, la directora i la secretria. Lequip directiu del centre realitza reunions diries de seguiment ms una reuni setmanal de coordinaci per tractar i coordinar les diferents actuacions al centre i establir els mecanismes per dur-les a terme. El claustre de professors es reuneix mensualment. La Comissi de Coordinaci Pedaggica es reuneix mensualment, reunions en les quals sintercanvia informaci, es presenten propostes i es prenen les primeres decisions de caire organitzatiu i pedaggic que desprs han de ser aprovades definitivament a les sessions de claustre. Els equips de cicle i els equips docents es reuneixen alternativament cada quinze dies. Els primers per coordinar estratgies curriculars conjuntes, els segons per concretar aquestes estratgies en lmbit de laula. Depenent del claustre, a lescola hi trobem altres comissions que es reuneixen quinzenalment: biblioteca, medi ambient-hort-reutilitzaci, convivncia, lingstica, projecte centre, TIC i activitats complementries. Lequip de suport es reuneix setmanalment. A les reunions hi assisteix la cap destudis i tots els professionals que dalguna manera intervenen en el procs ensenyament-aprenentatge, inclosos els

representants de lequip dorientaci del centre (psicopedagog i PTSC). Fan un seguiment de tot all relacionat amb els alumnes NESE de lescola. Setmanalment, tamb es duen a terme reunions de coordinaci de lequip de suport ms cicles. Aquestes reunions complementen i serveixen per recollir les necessitats dels cicles vers aquests alumnes i, a la vegada, ofereixen informaci i orienten les actuacions del professorat. Equip de treball en xarxa. Format pels membres de lequip dorientaci del centre, la cap destudis i representants de les institucions que treballen amb els nostres alumnes (servei de menors, salut mental, serveis socials...). Considerem tamb necessari la collaboraci dun representant dels metges pediatres. Es fa una incidncia molt important sobre labsentisme, les necessitats bsiques i latenci als alumnes. Els pares i mares estan organitzats a travs de lAPIMA. Aquesta, collabora sempre amb lesc ola en molts aspectes i, per descomptat, en leconmic. s lencarregada de lescola matinera (des del curs 2012-13), tamb de les activitats extraescolars i destiu. Organitza la festa de Nadal i la de fi de curs. Els pares i mares collaboren en molts aspectes amb lescola: tallers, acompanyen a les sortides, vnen a contar contes, aporten materials com ordinadors, llibres, joguines, collaboren en el projecte de centre, en les campanyes solidries Mantenim una bona relaci famlia-escola mitjanant reunions amb els tutors (es fan tres reunions de grup i tantes reunions individuals com el tutor o les famlies consideren necessries), comunicacions mitjanant lagenda, el tauler danuncis i el blog de lescola. Sanima les famlies que participin en les diferents comissions del centre. DESENVOLUPAMENT Aquest projecte es podr desenvolupar en la mesura que tots i cadascun dels membres que formen part de lescola el sentin com seu i alhora puguin aportar la seva opini i ser escoltats. Cal recordar que tot el que expressem ja forma part duna manera de funcionar que ja t establerta lescola i per tant ms o menys tothom ja en forma part, de totes maneres caldr fer pblic el projecte a tots els mestres i tamb a tota la comunitat educativa, perqu aquest projecte creiem que ha de ser de tots i volem que ho sigui. A lhora de desenvolupar els objectius i accions necessries per aconseguir -ho, intentarem fer-ho tenint en compte tots els recursos de qu disposa lescola i sintentar buscar-ne de nous si es veu convenient. SISTEMA DAVALUACI DEL PROJECTE Aquest projecte vol ser un document viu. Per aix, vetllarem perqu es desenvolupi en els terminis establerts i, per tant, savaluaran tant els resultats com els processos de manera continuada durant els proper s quatre anys. Aquesta avaluaci quedar reflectida a la memria final de cada curs escolar. Tamb tindrem les avaluacions internes i externes que ens implica el procs de gesti de qualitat en el qual estem immersos. Lavaluaci final es dur a terme en finalitzar els quatre anys de nomenament. Savaluar tenint en compte els objectius fixats i la idonetat dels indicadors establerts segons els segents criteris: Dinamitzaci dels rgans de govern i de coordinaci docent, i impuls de la participaci en aquests dels

Afavoriment de la convivncia i les relacions entre els membres de la comunitat escolar i de la Collaboraci amb els rgans de lAdministraci educativa en la consecuci de ls objectius educatius Organitzaci i gesti dels recursos humans i materials per proporcionar una oferta educativa mplia i Disponibilitat per atendre els alumnes i les seves famlies, oferir-los informaci i donar resposta a les Exercici de les competncies que en matria de gesti econmica, administrativa i de personal atorga la Organitzaci dactivitats extraescolars i establiment de vies de collaboraci amb institucions, Impuls i posada en marxa de programes dinnovaci, millora i formaci pel bon funcionament del centre. PROPOSTA DEQUIP DIRECTIU Directora: Mara Peligros Saura Ortiz Habilitacions: Audici i llenguatge, Atenci a la diversitat, Msica, Educaci primria, Programes de qualificaci professional Experincia docent: 6 anys i 11 mesos ( interina) / 18 anys i 7 mesos (definitiva). Acreditaci per la funci directiva. Experincia en el crrec: 6 anys al CEIP SANT MATEU + 6 anys al CEIP CAN RASPALLS Habilitacions: Atenci a la diversitat, Msica, Educaci primria, Programes de qualificaci professional. Experincia docent: 1 any ( interina) / 19 anys i 7 mesos (definitiva). Habilitacions: Atenci a la diversitat, Llengua estrangera: Angls, Educaci primria, Programes de qualificaci professional. Experincia docent: 1 any ( interina) + 6 anys i 7 mesos ( definitiva) Experincia en el crrec: 6 anys al CEIP CAN RASPALLS Secretria: Margarita Cardona Mar organitzacions i serveis que afavoreixen lobertura del centre i que el connectin amb lentorn. legislaci vigent al director dun centre pblic docent. seves demandes. ajustada a les demandes socials. del centre. resoluci de conflictes.

diversos collectius de la comunitat educativa.

Cap destudis: Virginia Sansano Rosell