Papers de l'Horta 31

  • Published on
    06-Mar-2016

  • View
    217

  • Download
    1

DESCRIPTION

Revista con toda la actualidad de la Manconunitat de l'Horta Sud. Editada por por su Fundacion. Contiene articulos de economia, sociedad, patrimonio, cultura

Transcript

  • Nm. 31, primer semestre 2011

    El Tancat de la Pipa recupera els ecosistemes de lAlbufera

    www.fhortasud.org

    Resultats de les eleccions municipals a lHorta Sud

    Entrevista a lescriptora Carme Miquel

    Fumerals, testimonis de la Revoluci Industrial a lHorta Sud

    Arquitectura al Torrent del canvi del segle XIX al XX

    Les torres islmiques de lHorta Sud

    La can en valenci, gneres tradicionals i moderns

  • SUMARI

    PAPERS DE LHORTA

    Director:Francesc Martnez

    Collaboren en aquest nmero:Adri Bess, Julio Huerta, Ftima Koudsi, Toms Rossell Jaunzars, Toms Sanchis i Adri Pitarch.

    Assessorament lingstic: scar Prez SilvestreFotografia: Ricard Martnez, Adri Bess, Toms Rossell Jaunzars, Juan Jos Villena i Francesc Martnez.Disseny i maquetaci: Collage-no coop.v.Impressi: Grficas Jovi

    Tiratge: 1.000 exemplars. Imprs en paper 100% reciclat.Periodicitat: semestralDipsit legal: V-1372-1994.

    Entitat editora:FUNDACI HORTA SUD.President: Alfred Domnguez IbezC/ Caixa dEstalvis, 4. 46900 TorrentTel. 96 155 32 27www.fhortasud.orgfundaci@fhortasud.org

    Revista associada en lAssociaci de Publicacions Peridiques Valencianes.

    Aquesta publicaci no es responsabilitza de lopini, ni de les fotografies subministrades, dels seus collaboradors ni sidentifica necessriament amb els treballs publicats.

    PORTADA: Esptula comuna (Platalea leucorodia). Au prcticament extingida com a nidifi cant a Espanya, per darrerament sha establit al Tancat de la Pipa. Foto cedida per lOfi cina Tcnica del Tancat de la Pipa.

    La regi metropolitana de Valncia: Quin model de governaci?JOSEP SORRIBES MONRABAL

    suplement de la revista papers de lhorta Nm. 7, primer semestre 2011

    El Pas Valenci est patint a hores dara els efectes duna crisi econmica sense precedents, la primera crisi global que tingu el seu detonant en una com-binaci letal entre els excessos de la desregulaci del sistema financer, la flexibilitzaci de la legislaci urba-nstica espanyola i lesclat duna bombolla especulati-va en lmbit immobiliari nord-americ. Sha dit fins a la sacietat que en el nostre cas concret se superposen tres crisis: la internacional, lespanyola i la valenciana, amb trets acumulatius per diferenciats. Tampoc caldr insistir en el fet que el Pas Valenci ha estat una de les autonomies que ms han patit i es-t patint les conseqncies de la crisi, i aix sexplica no sols (sin tamb) per lexcessiva especialitzaci relativa en el sector immobiliari, afavorida com a tot Espanya per laccs a un finanament barat i sense lmits, i tamb per laclaparadora manca de poltiques proactives i el recurs a un endeutament galopant destinat a mantenir una poltica de gran-deur de discutibles efectes en la taxa de creixement econmic.

    El que cal o caldria fer amb el territori esdev quasi una evidncia si sidentiquen els errors i els excessos comesos, especialment (encara que el mal ve de ms lluny) des del 1998 fins a lesclat de la crisi. Errors i excessos pblics i notoris, i, tanmateix, no corregits a temps. Mai sha parlat tant de desgovern i de corrupci poltica i administrativa com en letapa immediatament anterior a la crisi. Fins i tot sha arribat a parlar de pro-cessos de captura de la poltica i doclocrcia. Shan fet servir rius de tinta des de lmbit acadmic denunciant els mals i els seus orgens, el perills triomf de la bana-litat. Ha estat un procs de destrucci en tota regla (fins i tot dins de lestricta legalitat, encara que no sempre). Ens hem deixat dur pel que sha denominat amb encert capitalisme de casino. El nostre major repte collectiu continua estant en el pla de la cultura territorial, social i poltica. Quan la cultura fa fallida, quan hi ha una mi-grada densitat institucional i social, quan la democrcia s tan recent i frgil en el subconscient collectiu, ales-hores lopacitat i la permissiva complicitat regnen en la presa de decisions sobre el territori.

    A. LA QESTI TERRITORIAL AL PAS COM A MARC DE REFERNCIA

    LA REGI METROPOLITANA DE VALNCIA:QUIN MODEL DE GOVERNACI? JOSEP SORRIBES MONRABAL

    Professor dEconomia Urbana de la Universitat de Valncia

    I. INTRODUCCI: APRENDRE DELS ERRORS

    QUADERNS DE LHORTA, NM 7

    PASSAT I PRESENT

    Antic Ajuntament dAlbal 36

    Fumerals, testimonis de la revoluci Industrial a lHorta Sud 23ADRI BES

    Larquitectura a la ciutat de Torrent en el canvi del segle XIX al XX (1893-1935) 26TOMS ROSSELL JAUNZARS

    PATRIMONI DE LHORTA SUD

    El paisatge histric de lHorta Sud a lpoca islmica. Visibilitat i sistema defensiu de les torresislmiques 32ADRI PITARCH

    ARQUEOLOGIA DE LHORTA SUD

    Enfortint les associacions, incrementant la participaci, millorant la democrcia 4JULIO HUERTA

    Activitats del Museu Comarcal Josep Ferrs March 6ADRI BES

    LA FUNDACI

    SOCIOCOMUNITARI

    LHorta Sud t el seu propi himne 8FTIMA KOUDSI

    Programes de creaci docupaci de la Mancomunitat de lHorta Sud 9FTIMA KOUDSI

    La can en valenci, repertoris tradicionals i moderns 11FRANCESC MARTNEZ

    El Tancat de la Pipa recupera els hbitats naturals del Parc Natural de lAlbufera 18FRANCESC MARTNEZ

    PAISATGES DE LHORTA SUD

    GENT DAC

    Entrevista a Carme Miquel i Diego 16FTIMA KOUDSI

    ACTUALITAT COMARCAL

    Les eleccions de maig de 2011 consoliden lhegemonia del PP a lHorta Sud 13TOMS SANCHIS

  • EDITORIAL

    ED

    ITO

    RIA

    LN

    m. 3

    1, p

    rim

    er s

    emestre 2

    01

    1

    3

    Comena una nova etapa poltica a la comarca. Les eleccions municipals del passat 22 de maig han reafirmat al PP com a primera fora poltica de lHorta Sud. La vic-tria dels populars consolida un ascens que comen a forjar-se a partir de 1995. Ara el PP governa 14 de les 20 poblacions de la co-marca, triplica al PSPV en majories absolutes i per primera vegada en la histria presideix la Mancomunitat de lHorta Sud. Per altra banda, lesquerra es diversifica. Com-proms sha convertit en la tercera fora pol-tica de la comarca, s un partit decisiu en 13 ajuntaments, mentre que EUPV t represen-taci en vuit consistoris. I com a contrapunt a Silla el grup dextrema dreta Espaa 2000 ha doblat els regidors respecte a 2007, un feno-men que shauria danalitzar. Assistim al canvi poltic ms fort des de 1979 en ladministraci local de la comarca. En les primeres legislatures de la democrcia, 19 dels 20 ajuntaments de la comarca estaven governats per partits desquerra, en les elec-cions de 2007 eren onze i en 2011 sols cinc. Igualment la Mancomunutat, que des de la seua creaci en 1982 fins a 2011 ha estat presidida pel PSPV-PSOE.

    La Fundaci Horta Sud, des de la seua creaci en 1972 en el marc del Instituto Pro-Desarrollo de Torrent (primer nom que va tindre la fundaci), va assolir com a objectiu prioritari promoure i coordinar tots els esforos encami-nats a aconseguir el desenvolupament comunitari de la comarca. La Fundaci s una instituci privada sense nim de lucre no est sotmesa a cap credo poltic ni religis, i el seu camp dacci s la societat civil, per a estimular tant la llibertat individual com la solidaritat collectiva, i ajudar efectivament a refer el teixit social de la comarca. A ms, la Fundaci pretn ser un important agent, tant danimaci de la vida comarcal com de sensibilitzaci dels poders pblics i de les entitats ciutadanes en general, respecte de les necessitats socioeconmiques, culturals i dinvestigaci. Aix, una de les prioritats s el desenvolupament comunitari i la potenciaci de la imatge de la comarca entre els seus habitants, ajudant a mantindre la seua identitat en el context metropolit, a partir de les coordenades culturals, socials i econmiques que histricament lhan configurat. Aquest s lesperit que ens ha animat a treballar per la comarca en els ltimes quatre dcades. La dilatada trajectria de la Fundaci Horta Sud no sentn sense la collaboraci amb les institucions de la co-marca, la Mancomunitat de lHorta Sud i els ajuntaments, els quals sempre ens han donat suport i han acollit els nostres projectes i activitats. En aquesta nova etapa poltica, la Fundaci vol continuar mantenint els llaos de coo-peraci i participaci amb la societat civil i els poders poltics i econmics de lHorta Sud, tot fomentant programes que permeten un major desenvolupament global, donant suport a persones i entitats mitjanant assessorament i finanament de qualsevol tipus dajuda. La Fundaci est al servici de les persones i institucions de lHorta que tinguen com a finalitat el desenvolupament personal i social dels habitants de la comarca. I en eixe cam continu-arem treballant.

    Canvi poltic a lHorta Sud

    EDIF

    Manises

    EL CAMP DE TRIA

    LA FOIA DE BUNYOL

    LA RIBERA ALTA

    LA RIBERA BAIXA

    LAlbufera

    LHORTA NORD

    Aldaia

    Alaqus

    Quart de Poblet

    Torrent

    Picassent

    Silla

    Albal

    Picanya

    PaiportaBenetusser

    Valncia

    Sedav

    Lloc nou de la Corona

    BeniparrellAlcsserCatarroja

    AlfafarMassanassa

    Xirivella

    Mislata

    Mapa poltic de lHorta Sud. En blau, municipis governats pel PP; en roig, els governats pel PSPV-PSOE.

  • 4LA FUNDACI

    Premi LLUNA NOVA 2002 per la seua tasca de suport a les associacions i enfortiment de la comarca, atorgat per lAssociaci Rdio Lluna, per la collaboraci amb la Federaci de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana; el Premi Ciutad 2002, per la tasca amb les associacions de la comarca, atorgat per la Federaci dAssociacions Ciutadanes de Torrent, o el Reconeixement Especial per la collaboraci en la Trobada dEscoles en Valenci dAlaqus lany 2000.

    10 ANYS DE PAPERS ASSOCIATIUS En el des aniversari de la revista Papers Associatius hem publicat un especial que arreplega algunes dades del treball amb les associacions en els ltims 10 anys. Volem destacar algu-nes dades i aportacions que ens han fet arribar les associacions: ms de 1.600 persones han participat en els cursos de formaci per a la millora de la gesti i lorganitzaci de les associa-cions, hem collaborat amb 150.000 per a projectes interassociatius i de solidaritat internacional. Endavant fent cam. Merce Albors - Gent Solidria de lHorta SudFelicitem la Fundaci Horta Sud pels seus 10 anys de treball. Per a nosal-

    LA FUNDACI HORTA SUD ENTRA EN LA XARXA DE FUNDACIONS CVIQUES

    En un acte al Museu en qu partici-paren Mabel Manglano, directora general de Ciutadania i Integraci; M Jos Catal, alcaldessa de Torrent, i Empar Navarro, presidenta de la Man-comunitat, el secretari general de la Fundaci Bertelsmann, Carsten Mo-ser, va entregar el Segell de Qualitat de Fundaci Cvica al president de la Fundaci Horta Sud, Alfred Domn-guez. El segell de qualitat certifica lacompliment dels criteris internacio-nals exigits segons la Global Fund for Community Foundations. Carsten Moser va dir: es un orgullo contar con la segunda fundacin valen-ciana en la Red de Fundaciones Cvicas de Espaa, i ha assenyalat que el tre-ball de la Fundaci Horta Sud destaca por su liderazgo comunitario y su par-ticipacin positiva en el desarrollo de polticas municipales. Aquest Segell de Qualitat safegeix als diversos premis i mencions que ha rebut la Fundaci Horta Sud al llarg dels ltims anys, com sn el Guard Niquia a la Solidaritat 2011 pel com-proms de la Fundaci amb la solida-ritat i la cooperaci internacional; el

    tres s un gran suport a la nostra tasca. Grcies a la seua collaboraci hem anat fent cam. Grcies, i continueu en-davant fent cam.Un recurs essencial. Puri Torres - Federacin de Entidades Cultura-les Andaluzas Per al clima associatiu de la comarca, s de gran inters comptar amb la Fundaci Horta Sud, el Centre de Re-cursos i la revista Papers Associatius. s un recurs essencial, ja que aporta a les entitats informaci molt important i valuosa que, duna altra manera, ens costaria molt arribar a ella.Noms podem agrair la seua ajuda amb la FECA i s un plaer treballar amb vosaltres, ja que feu una tasca exemplar dins del mn associatiu.Per a all que necessitem. Carles Silla - ONG NiquiaEs pot dir que la Fundaci Horta Sud i el Centre de Recursos ha estat al costat de lONG Niquia des de la seua fundaci. Grcies a lajuda del Centre de Recursos de la Fundaci, i espe-cialment de Julio Huerta, es van esta-blir unes bases slides a partir de les quals lONG ha anat creixent. Amb els cursos de formaci -gratuts i ben inte-ressants- hem pogut aprendre com ser ms eficaos en la nostra feina.

    Enfortint les associacions, incrementant la participaci, millorant la democrcia

    JULIO HUERTA

    Carsten Moser va dir: es un orgullo contar con la segunda fundacin valenciana en la Red de Fundaciones Cvicas de Espaa

    Acte dingrs de la Fundaci Horta Sud en la Fundaci Bertelsman, una xarxa estatal dentitats de la societat civil que promou la filantropia local. La firma del conveni se celebr al Museu Comarcal de lHorta Sud el 30 de novembre de 2010.

  • Nm. 3

    1, p

    rim

    er s

    emestre 2

    01

    1L

    A F

    UN

    DA

    CI

    5

    LA FUNDACI

    dassociacions de la Comunitat Valen-ciana i recopilrem les gestions que han de fer les associacions al llarg de la seua vida. Les dues publicacions sn eminentment prctiques, i han collaborat en la publicaci el Fons Europeu per a la Immigraci, el Minis-teri de Treball i Immigraci, la Manco-munitat de lHorta Sud i Caixa Popular.

    TREBALLANT AMB LES ASSOCIA-CIONS: LES TROBADESDesprs de lxit de la Trobada de 2010 amb ms de 100 participants, ja estem preparant conjuntament amb altres associacions la Trobada per al setembre de 2011, amb el convenci-ment de continuar fent passos per a enfortir el moviment associatiu, incre-mentar la participaci, aprofundir la democrcia i ajudar les associacions que donen resposta a les necessitats de les persones i milloren la societat i la nostra comarca.

    Ms informaci en el web del

    Centre de Recursos Associatius.

    Informaci de les convocatries

    de subvencions de la Fundaci,

    lassessoria, les associacions de la

    comarca, el buscador de subven-

    cions, les publicacions, els cursos,

    etc. Tamb ens podeu buscar en

    Facebook.

    LONG Niquia tampoc no pot oblidar que la primera subvenci que va rebre va ser grcies al programa dajudes a Projectes de Cooperaci Internacional de la Fundaci. Des de lONG Niquia ens sentim molt contents i satisfets de comptar amb la Fundaci i el Centre de Recursos per a tot all que necessi-tem, b siga per a assessorar-nos o per a donar-nos suport en qualsevol acti-vitat que realitzem, com la I Jornada Solidria a Picassent que hem realitzat enguany. Felicitacions per aquests 10 anys, i que en siguen molts ms!Una entrada daire fresc. Antoni Velarde - Collectiu SoterranyaAl llarg daquests set anys de reco-rregut del Collectiu Soterranya, hem trobat moltes dificultats en el cam: falta de pressupost, traves per part dinstitucions, falta despais on poder treballar..., per cap daquests proble-mes ha sigut tan perills com la sensa-ci de soledat a la qual toca enfrontar-se quan sinicia una nova activitat, una nova campanya. A soles davant del problema, plens dillusions i de ganes, per molt sols. Lexistncia del Centre de Recursos Associatius i larribada puntual de la revista Papers Associa-tius sn una entrada daire fresc, la constataci que no s cert, que no es-tem a soles, que som centenars, milers les persones, que igual que nosaltres treballen cada dia per a construir una societat millor, ms justa.El treball en xarxa, compartir expe-rincies i recursos, es perfila com una necessitat per a vncer la maleda so-ledat, per a sentir-nos part daquesta histria, de dibuixar entre tots i totes la societat que volem. Benvolguts Pa-pers Associatius, per molts anys! SEGON NMERO DELS QUA-DERNS PRCTICS Aquest nmero pretn aclarir el dub-tes sobre la fiscalitat aplicable en les associacions, dubtes que ens han anat plantejant les associacions al Servei dAssessoria del Centre de Recur-sos Associatius. En el primer qua-dern abordrem temes sobre procedi-ments relacionats amb la Llei 14/2008

    Manual bsic sobre lImpost de Societats

    quaderns prctics per a associacions

    fundaci horta sud

    Merce Albors, Gent Solidria de lHorta Sud.

    Puri Torres de Federacin, Entidades Culturales Andaluzas.

    Carles Silla, ONG Niquia.

    Antoni Velarde, Collectiu Soterranya.

  • LA FUNDACI

    6

    Museu Comarcal de lHorta Sud Josep Ferrs MarchActivitats del primer semestre

    TALLER DE CATXERULOS

    El dissabte 17 dabril va tindre lloc al corral del museu un taller fa-miliar de catxerulos tradicionals. Els xiquets i xiquetes assistents, acompanyats dels seus pares, van realitzar el seu catxerulo tradicio-nal fet amb canyes i paper per a volar-lo el dia de Pasqua.

    RESTAURACI DEL FONS DEL MUSEU

    Grcies a una ajuda concedida per la Diputaci de Valncia per a la restauraci del patrimoni moble, durant el mes de juny sha dut a terme la restauraci dun conjunt de peces que formen part de les colleccions. Les diverses aporta-cions de persones particulars a les colleccions del museu fan que aquesta siga una tasca necessria per a poder incorporar aquelles peces que puguen completar el discurs expositiu de lexposici permanent.

    Durant el mes de mar shan concls les obres dadaptaci del museu, que han comptat amb una ajuda econmica de la Con-selleria de Benestar Social. Amb aquesta intervenci sha adaptat ledifici a la normativa daccessi-bilitat amb leliminaci les barre-res arquitectniques. Sha tractat de fer compatible lacompliment de la normativa daccessibilitat amb els valors arquitectnics de limmoble, incoat com a B de Rellevncia Local. La intervenci ms important ha consistit en la installaci dun ascensor que in-terrelaciona les tres plantes de ledifici.

    Tamb sha construt un nou magatzem, dotat amb prestat-geries i armaris per a dipositar aquells bns que conformen les colleccions i que han estat res-taurats, aix com els materials que requereixen unes condicions ambientals especfiques per a la seua conservaci, com ara els tei-xits i el paper. Daquesta manera se soluciona un greu problema despai demmagatzematge que patia el museu en els darrers anys, quan les donacions dob-jectes per part de particulars han estat contnues.

    Al mes de gener va entrar en fun-cionament el nou espai web del museu, que aporta un disseny molt ms atractiu, on els contin-guts sn ms accessibles i aporta com a principal novetat un recor-regut virtual interactiu per totes les dependncies.

    Tot i les obres, el museu ha conti-nuat amb les portes obertes, de-senvolupant en la mesura de les possibilitats la seua programaci habitual.

    ADRI BES

    CONCERTS A LANDANA

    Durant un dissabte al mes, landa-na del museu ha acollit un cicle de cinc concerts de formacions de jo-ves msics que estudien als con-servatoris i bandes de la comarca. Amb aquesta nova iniciativa, el museu obri les portes a una ma-nifestaci cultural arrelada i viva a la comarca com s la msica, que troba la manifestaci ms popular en les bandes i societats musicals que estan presents en tots els pobles. La programaci daquest curs es tanc amb el concert del dia 14 de maig.

    Conferncia de Josep Vicent Frechina.

  • Nm. 3

    1, p

    rim

    er s

    emestre 2

    01

    1

    7

    LA FUNDACI

    LA

    FU

    ND

    AC

    I

    CICLE LA MEMRIA DE LA SEDA

    Per cinqu any consecutiu, el mu-seu ha organitzat aquesta activitat durant la segona quinzena dabril. Cada xiquet i xiqueta que visita el museu s obsequiat amb una caixeta de cucs criats al museu. A ms, sha realitzat un taller per a xiquets i xiquetes en qu sels ex-plicaven els aspectes bsics de la cria del cuc de seda.

    CELEBRACI DEL DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS

    El museu celebra des de fa cinc anys aquesta efemride, convoca-da des de 1977 pel Consell Inter-nacional dels Museus. Enguany hem encetat un nou bloc ditine-raris titulat Pels camins de lai-gua, en qu tractarem de recr-rer la comarca seguint el caixer de les principals squies de reg. Per a comenar, hem organitzat un itinerari per la Squia Reial del Xquer, que es va realitzar el dissabte dia 21 de maig, amb una passejada de sis quilmetres en-tre el terme de Picassent i la loca-litat dAlcsser

    CICLE MSICA AL MUSEU

    Per huit any consecutiu, el mu-seu organitza aquest cicle, que enguany ha tingut dues actua-cions els dijous 2 i 9 de juny. La primera sessi va comptar amb la conferncia de Josep Vicent Frechina titulada Sendes velles i novelles. Cant destil, formes tra-dicionals i msiques modernes i el concert dApa, en el qual va presentar el seu nou disc Cants i cants. La segona sessi va co-menar amb la conferncia M-sica tradicional valenciana. Pecu-liaritats rtmiques i meldiques, pronunciada per Jordi Reig, i va concloure amb un sarau de la Rondalla dAlimara.

    Podeu consultar la programaci del museu a www.museuhorta-sud.com o al Facebook.

    Si voleu rebre informaci pun-tual de les activitats del museu per correu electrnic escriviu a difusio@museuhortasud.com.

    Celebraci del Dia Internacional dels Museus

    Cicle La Memria de la SedaLa Memria de la Seda

    Cicle Msica al Museu

  • SOCIOCOMUNITARI

    8

    Assaig de lAgrupaci Musical els Majors de lHorta Sud a la Casa de la Msica dAldaia.

    FTIMA KOUDSI

    La iniciativa t el suport de la Man-comunitat, i la pea ha sigut inter-pretada per primera volta per lAgru-paci Musical Els Majors de lHorta Sud Pertnyer a la comarca de lHorta Sud ja no s solament una qesti geogrfica. Formar part della suposa tindre aspiracions similars, inquietuds semblants i necessitats comunes. Ara la comarca compta amb un himne pro-pi grcies a una iniciativa promoguda per lAgrupaci Musical Els Majors de lHorta Sud, en collaboraci amb la Mancomunitat. Lhimne Comarca lHorta Sud es va presentar de forma oficial el passat

    mes de mar durant el transcurs dun concert solidari organitzat per la Fede-raci de Societats Musicals de la Co-munitat Valenciana de la comarca de lHorta Sud a benefici dHait. All van estar presents alcaldes i al-caldesses, federacions de bandes de la provncia de Valncia i agrupacions musicals dels vint municipis que con-formen la Mancomunitat. Hilari Gasc Melguizo ha estat lautor de la lletra daquest himne que, amb la msica composta per Vicente Ramn Tara-zona Pons, es convertir en part del repertori musical que a partir dara podran interpretar les agrupacions de la comarca.

    LLETRA

    A les terres valencianesque dartistes sn cresol,lafici a la bona msicasona i brilla al faristol.

    Els pobles de lHorta Sud,amb amistat i afici,fan molta msica bonaassajant amb illusi.

    I ledat gens ens importasempre jvens per tocar,la batuta s la varetamgica... per disfrutar,la batuta s la varetamgica... per disfrutar.

    I les tecles de ledatque sn de tots els colorsen sentar-se a latrilsn destresa, ritme i cor.

    Recordant fites passadesels vells jvens musicals.

    Ara la comarca compta amb un himne propi grcies a una iniciativa promoguda per lAgrupaci Musical Els Majors de lHorta Sud, en collaboraci amb la Mancomunitat.

    LHorta Sud t el seu propi himne

    Concert de lAgrupaci Musical els Majors al TAMA.

  • SOCIOCOMUNITARI

    SO

    CIO

    CO

    MU

    NIT

    AR

    IN

    m. 3

    1, p

    rim

    er s

    emestre 2

    01

    1

    9

    Equip PIES

    Des de la seua posada en funci-onament lany 1992, lAgncia de Desenvolupament Comarcal de la Mancomunitat treballa amb lobjectiu de generar nous llocs de treball a la comarca i contribuir aix a reduir el nombre de persones aturades.LAgncia de Desenvolupament Comar-cal sempre treballa en estreta coordi-naci amb les Agncies de Desenvo-lupament Local dels ajuntaments que formen la Mancomunitat, complemen-tant els seus serveis amb programes dirigits a tots els municipis de la comar-ca, fonamentalment a les rees de rea-litzaci destudis de diagnosi, cursos de formaci bsica i ocupacional, cursos de creaci dempreses, programes de promoci de lautoocupaci, accions de formaci contnua i assessorament a empreses per a la implantaci de sis-temes de gesti integral.Enguany, amb la collaboraci del SERVEF i del Fons Social Europeu, aquesta entitat de carcter supramu-

    nicipal ha iniciat un programa conegut amb el nom de Pla Integrals dOcu-paci, lobjectiu del qual s generar treball en sectors amb especials difi-cultats dinserci.Els Plans Integrals dOcupaci faciliten la inserci laboral de les persones atu-rades en empreses, a travs dun itine-rari dinserci personalitzat que per-met una major preparaci i un millor accs al mercat de treball. Estan des-tinats a aconseguir la inserci laboral de persones pertanyents a collectius amb ms dificultats de trobar treball, com sn les persones discapacitades, els majors de 45 anys i els joves me-nors de trenta. De fet, la Mancomunitat ha superat mpliament lobjectiu de contractaci plantejat a linici del programa pel SERVEF, quan es preveia la contra-ctaci de 40 persones menors de 30 anys, ja que lentitat ha assolit la xifra de 64, fet que representa un 147 % de les previsions inicials. De la matei-

    xa manera, amb una estimaci inicial de contractaci a persones discapaci-tades dun total de 15, lAgncia de Desenvolupament Comarcal ha acon-seguit la contractaci de 32 persones, que significa un 207 %. Daltra banda, el sector amb ms dificultats dinserci laboral, persones majors de 45 anys, comptava amb una previsi inicial de 27 contractes, dels quals ja sha acon-seguit prop dun 71 % quan encara falten uns mesos perqu concloga el programa. Tal com ha indicat Andrs Martnez, responsable de lAgncia de Desenvo-lupament Comarcal de la Mancomu-nitat de lHorta Sud i coordinador del programa, la valoraci que podem fer s altament positiva. La Mancomunitat ha realitzat un gran esfor en dur a ter-me aquest programa, igual que els i les agents dinserci laboral i el personal administratiu, que han demostrat la seua professionalitat dia a dia. El seu treball ha donat com a resultat la plena

    Ms de 120 persones han trobat treball durant els ltims mesos grcies a les gestions dutes a terme per lAgncia de Desenvolupament Comarcal, en collaboraci amb el SERVEF i amb el Fons Social Europeu.

    Crear ocupaci a la comarca, una de les prioritats de la Mancomunitat de lHorta Sud

    FTIMA KOUDSI

  • SOCIOCOMUNITARI

    10

    consecuci del programa PIE 2010 i shan superat mpliament els objectius previstos. A ms, dins daquest programa, la Mancomunitat ha propiciat la realit-zaci de 35 contractes de treball de carcter indefinit, quasi el 50 % dels objectius de contractaci, sense espe-cificar la modalitat, prevists pel SER-VEF. Tamb durant aquests mesos de treball, lequip de professionals que est duent a terme els Plans Integrals dOcupaci han visitat prop de 2.000 empreses i han ats ms de 3.000 per-sones que han passat a formar part de la borsa de treball de lentitat.

    QU OFEREIX LA MANCOMUNI-TAT A TRAVS DELS PLANS INTE-GRALS DOCUPACI?A travs daquest programa, la Man-comunitat atorga a les persones atu-rades una atenci i tutoritzaci per-sonalitzades, informaci sobre ofertes de treball, contacte amb persones que sajusten al seu perfil professional, pre-paraci per a la recerca docupaci i la millora de locupabilitat, informaci sobre condicions especfiques del lloc de treball i acompanyament durant tot el procs dinserci. Per, a ms, a

    les entitats ocupadores sels ofereix un equip tcnic professional i qualificat, un servei especialitzat, pblic i gratut de preselecci de personal, una aten-ci rpida, propera i efica. I encara, les empreses que han contractat per-sonal dins daquest programa del SER-VEF podran obtindre daquesta entitat una ajuda econmica per cada inserci realitzada que pot arribar als 8.000 per treballador o treballadora.El treball amb demandants docupaci i empresaris des de la Mancomuni-tat s diria i shan habilitat durant aquests mesos diversos punts daten-ci en localitats com Benetsser, Al-csser, Torrent, Aldaia, Picassent, Pica-nya, Paiporta, Silla, Alaqus, Catarroja, Massanassa, Xirivella, Beniparrell, Se-dav, Alfafar, Albal i Quart de Poblet. s veritat que hui en dia s difcil tro-bar treball, indica Andrs Martnez, per si en busques hi ha ofertes atrac-tives per a les persones aturades de la comarca; el secret s realitzar una atenci personalitzada a les empreses i fer-ne un seguiment exhaustiu. La Mancomunitat ha treballat aquests Plans Integrals dOcupaci amb em-preses com la joguetera Panre, que ha obert les seues portes recentment

    a Benetsser; Bel-ros, Velarte, Carre-four, Casa Pons, Air Nostrum, Importa-co, Adecco, Cartonajes Levante, Perro Loco i moltes petites i mitjanes em-preses de la comarca que han decidit collaborar en el desenvolupament daquests programes dinserci labo-ral.

    Equip que realitza un curs de formaci per passar a ser personal de lempresa Lorno.

    Empresa Panre.

    Empresa Perro Loco.

    Les empreses que han contractat personal dins daquest programa del SERVEF podran obtindre daquesta entitat una ajuda econmica per cada inserci realitzada que pot arribar als 8.000 per treballador o treballadora.

  • La can en valenci, repertoris tradicionals i gneres moderns

    FRANCESC MARTNEZ

    Lescriptor i periodista Josep Vi-cent Frechina acaba de publicar el llibre La can en valenci. Dels repertoris tradicionals als gneres mo-derns. Es tracta dun acurat estudi histric que repassa la msica en la nostra llengua, comenant per les can-ons populars i el cant destil, passant per la Nova Can fins arribar als con-junts de rock i la msica electrnica contempornia. El llibre abraa la msica feta en tot el territori valenci per en lobra apareixen una bona representaci de cantadors, cantautors i grups repre-sentatius de la comarca de lHorta, com ara Al Tall, Pau Alabajos, Obrint Pas, la Colla Brials, Manuel Marzal co-negut com el Xiquet de Mislata, ngel Latorre el Xiquet de Manises, Vicenta Prez la Serrana, Josep Royo el Tor-rent i Carraixet. I tamb Mara Jess Enguix Mari dAldaia, Manuel Chilet el Llongueret dAlbal, Maria Victria Boix Viqui de Quart, 4000 som prou, Metall i So, Pepico Marzl germ de Manuel i tamb anomenat Xiquet de Mislata, Ki Sap, Miquel Gil i Voltor.

    Sense dubte la qualitat del llibre ve avalada per la trajectria de lautor. Josep Vicent Frechina s el mxim ex-pert valenci en msiques populars de la Mediterrnia. Dirigeix la revista Ca-ramella, una publicaci especialitzada en msica i cultura popular adreada a tot lmbit lingstic. Ha dirigit la revis-ta destudis i opini de lHorta Nord La Roda del Temps. Collabora habitual-ment com a crtic musical en diverses publicacions peridiques, entre elles Lletres valencianes, Europa de les na-cions, Sons de la Mediterrnia, Silenci i la revista de viatges Descobrir. Des de fa cinc anys, presenta setmanalment un espai dedicat a la msica en valen-ci dins del programa A vivir que son dos dias de Rdio Valncia-Cadena Ser. A ms, mant el bloc especialitzat en msiques de la Mediterrnia La Ca-seta del Plater. Crniques Musicals del Pas Invisible. s, tamb, fundador de la Colla de Dimonis de Massalfassar, secretari del Centre dEstudis de lHor-ta Nord i president de lAssociaci Tra-ms, Tradici i Msica, que organitza i collabora en diversos festivals de m-

    sica tradicional dins i fora del territori valenci. Ha publicat diversos llibres dhistria local i una antologia de po-esia amb lHorta com a motiu potic. El llibre analitza la situaci del valenci en el mn de la can i presenta un balan histric dels principals solistes i grups. Lobra sestructura en sis cap-

    El periodista i crtic musical Josep Vicent Frechina.

    El grup de folk en valenci Al Tall.

    11

    El llibre analitza la situaci del valenci en el mn de la can i presenta un balan histric dels principals solistes i grups.

    SOCIOCOMUNITARI

    SO

    CIO

    CO

    MU

    NIT

    AR

    IN

    m. 3

    1, p

    rim

    er s

    emestre 2

    01

    1

  • tols, alhora que recull una exhaustiva discografia valenciana, linventari ms complet realitzat fins ara, segons des-taca en el prleg Honorat Ros i Pardo, membre de lAVL.En cada captol Frechina fa referncia als fets cabdals de la can en va-lenci, sense perdre de vista lentorn sociopoltic de cada moment. Els dos primers captols fan un balan de lestat actual dels repertoris tradicio-nals, prestant especial atenci al cant destil i les albaes, els nics gneres que aconseguiren donar el salt a la indstria discogrfica i que tenen un fort arrelament a lHorta Sud. Lautor parla tamb dels orgens de la Nova Can (1962-1968), de la constitu-ci dels Setze Jutges, de laparici de Raimon i el seu Al vent, de les figu-res emblemtiques dOvidi Monllor i Llus Miquel. Josep Vicent Frechina no oblida tampoc el boom de la msica valenciana en la Transici, amb grups com Els Pavesos i Al Tall, aix com la crisi dels huitanta a causa de la cadu-citat de les modes i el canvi destrat-gia poltica del Consell socialista de la Generalitat. Lobra de Frechina sendinsa tamb en el rock i el folk valenci, en les figures de Pep Laguarda, Remigi Palmero i Juli Bustamante, aix com en els nous grups sorgits entre 1992 i el 2000

    amb la presncia de dos festivals de msica en valenci que han impulsat el sector: el festivall folk Tradicionrius i el Tirant de Rock, organitzat per Acci Cultural del Pas Valenci. Lautor destaca com a conclusi que el perode actual s el ms fructfer per a la can en valenci, ja que tenim als grans clssics (els ltims discs de Rai-mon i Al Tall) i les noves generacions donant mostres de talent i creativitat, com Obrint Pas, Pau Alabajos, Clara Andrs, Hugo Mas, Carles Dnia, Soul Atac, Pep Gimeno Botifarra o Carles Pastos, juntament als msics que han fet el pont entre ambdues generacions com sn Rafa Xamb, Apa, Miquel Gil, Urblia Rurana, Palmero o Bustamen-te, entre altres. En definitiva, lautor caracteritza la can com una expressi intrnse-ca de la cultura valenciana, constata que hi ha un fil conductor molt clar (que encara continua) que arranca amb Al vent de Raimon, assegura que la can en valenci viu ara una eclosi sense parang, semblant a la dels anys de 1970, per adverteix tamb que les disfuncions del mer-cat cultural valenci dominat per la industria cultural i els mitjans de co-municaci en castell- impedeixen el contacte normal entre el producte mu-sical en valenci i el consumidor. Grup musical Obrint Pas.

    Pau Alabajos.

    12

    SOCIOCOMUNITARI

    En cada captol Frechina fa referncia als fets cabdals de la can en valenci, sense perdre de vista lentorn sociopoltic de cada moment.

    Josep Vicent Frechina: La can en valenci. Dels repertoris tradicionals als gneres moderns. Acadmia Valenciana de la Llengua. Valncia, 2011. Pgines: 569.

  • 13

    Nm. 3

    1, p

    rim

    er s

    emestre 2

    011

    ACTUALITAT COMARCAL

    AC

    TU

    AL

    ITA

    T C

    OM

    AR

    CA

    L

    Les eleccions municipals consolidenlhegemonia del PP a lHorta Sud

    TOMS SANCHIS

    EDIF

    Manises

    EL CAMP DE TRIA

    LA FOIA DE BUNYOL

    LA RIBERA ALTA

    LA RIBERA BAIXA

    LAlbufera

    LHORTA NORD

    Aldaia

    Alaqus

    Quart de Poblet

    Torrent

    Picassent

    Silla

    Albal

    Picanya

    PaiportaBenetusser

    Valncia

    Sedav

    Lloc nou de la Corona

    BeniparrellAlcsserCatarroja

    AlfafarMassanassa

    Xirivella

    Mislata El mapa poltic local ha canviat radicalment a lHorta Sud. Les eleccions municipals del passat 22 de maig han consolidat al PP com a primera fora poltica en una comarca que havia estat basti del PSPV-PSOE. La victria del PP consolida un ascens dels populars que comen a forjar-se a partir dels comicis locals de 1995. Ara el PP governa 14 de les 20 poblacions de la comarca, triplica al PSPV en majories absolutes i per primera vegada en la histria presideix la Mancomunitat de lHorta Sud.

    LHorta Sud h deixat de cordar-se el cintur roig. Les passades elec-cions municipals han dut canvis signifi-catius als ajuntaments de la comarca. La consolidaci de lhegemonia del PP, sorpreses com la victria del PSPV a Mislata, resistncies dels socialistes contra pronstic a Alaqus, Albal, Pi-canya, Picassent i Quart de Poblet, o caigudes escandaloses del PSPV a Alfafar, Aldaia i Xirivella desprs de 32 anys de governs desquerra. I com a contrapunt, Comproms es converteix en la tercera fora municipal.s segurament el canvi poltic ms fort des de 1979 en ladministraci local. La ciutadania ha votat ms en clau nacional que no local. El PSPV ha ob-tingut els pitjors resultats de la historia en unes eleccions municipals i auton-miques. La sagnant desocupaci que afecta al pas, la crisi econmica que encara continua, la fugida del vot cap a la seua esquerra (Comproms i EUPV), la desafecci a la poltica alimentada pel moviment dels indignats del 15-M i algunes crisis internes sonades (Be-netsser, Silla i Torrent), han posat la punta als socialistes de lHorta Sud.

    Molts candidats i candidates del PSPV havien apostat fort per la seua gesti al seu respectiu ajuntament, i fins i tot havien defugit de vincular les seues sigles locals amb les de Jorge Alarte, secretari general del PSPV-PSOE i can-didat a la Generalitat. Eren conscients que la marca socialista estava deva-luada i que el cstig contra Jos Lus Rodrguez Zapatero els anava a passar factura. I aix sha vist clarament en la prdua de les alcaldies dAlfafar, Alda-ia i Xirivella, aix com en els governs en minora dAlaqus i Quart de Poblet grcies a acords destabilitat amb for-ces desquerra.Per el que tamb s cert s que des de 1995 en hi ha un canvi de tendncia en el vot. La ciutadania valenciana vota cada vegada ms a la dreta. El PP governa la Generalitat des de fa 16 anys. I a lHorta Sud, el PP ha anat guanyant alcaldies al PSPV progressivament. En les primeres le-gislatures de la democrcia, 19 dels 20 ajuntaments de la comarca estaven governats per partits desquerra, en les eleccions de 2007 eren onze i en 2011 sols cinc.

    La comarca es tiny de blau. El PP gua-nya ms i ms terreny. Per primera vegada en la histria el PP ha estat el partit ms votat a Alaqus, poble de Jorge Alarte, on lalcaldessa socialista Elvira Garca pot governar amb el su-port del regidor de Comproms Vicent Forment. Per altra banda, exalcaldes socialistes histrics amb una dilatada gesti municipal com Emilio Muoz (Alfafar), Empar Navarro (Aldaia) i Jo-sep Soriano (Xirivella) han perdut als seus respectius pobles davant lders emergents del PP que han arrasat en les urnes, com sn Juan Ramn Ad-suara, Carmen Jvega i Enrique Ort, respectivament.Un resultat significatiu s eldePicas-sent, on lactual alcaldessa,Conxa Gar-cia i el seu equip socialista sha alat amb la victria per majoria absoluta, amb un augment de quasi 800 vots respecte als darrers comicis. Unes da-des que contrasten amb la tendncia arrasadora del PP que ha obtingut a Picassent en clau autonmica, en la qual els populars hansuperat als soci-alistes. Feia 20 anys que Picassent no tenia un govern per majoria absoluta.

    Mapa poltic de lHorta Sud. En blau, municipis governats pel PP; en roig, els governats pel PSPV-PSOE.

  • ACTUALITAT COMARCAL

    14

    Una miqueta cap al sud, Albal, un poble de tendncia dretana en les l-times dcades, el candidat socialista Ramn Mar ha revalidat la majoria absoluta i continuar portant els de-signis dels albalencs. Altre socialista que sha salvat de la debacle s el veter Josep Almenar, alcalde de Pica-nya des de 1983, qui ha revalidat de nou la majoria absoluta. En la victoria dAlbal, Picassent i Picanya, a ms de laval de la gesti municipal, ha estat

    determinant la proximitat i la capacitat descoltar la ciutadania dels tres alcal-des socialistes.I sense dubte una de les poques sor-preses positives per al PSPV lha do-nada Mislata, amb la tornada al poder dels socialistes amb Carlos Fernndez Bielsa, el qual ha desbancat al popular Manuel Corredera i torna a recuperar un consistori perdut en 2003. La criti-cada gesti de la Generalitat en lantic hospital militar i la prdua dels misla-

    ters de lhospital La Fe, ha inclinat la ciutadania a donar la seua confiana al candidat socialista. Per altra banda, lesquerra es diversifi-ca a lHorta Sud. Comproms sha con-vertit en la tercera fora poltica de la comarca, s un partit decisiu en tretze ajuntaments on trencaamb elbiparti-disme establert, mentre que EUPV t representaci en vuit consistoris.En la resta de pobles cap sorpresa. A Alcsser, Manises, Mislata, Massanas-

    ALCALDES DE LHORTA SUD. Eleccions municipals del 22 de maig de 2011

    Municipi Alcalde/Alcaldessa Govern municipal

    Alaqus Elvira Garca PSPV-PSOE (minoria)

    Albal Ramn Mar Vila PSPV-PSOE (majoria absoluta)

    Alcsser Remedios Avia PP (majoria absoluta)

    Aldaia Carmen Jvega Martnez PP (majoria absoluta)

    Alfafar Juan Ramn Adsuara PP (majoria absoluta)

    Benetsser Laura Chuli PP (minoria)

    Beniparell Vicente Hernandis PP (minoria)

    Catarroja Mara Soledad Ramn PP (majoria absoluta)

    Llocnou de la Corona Manuel Gimeno Ruiz PP (majoria absoluta)

    Manises Enrique Crespo PP (majoria absoluta)

    Massanassa Vicente Salvador Pastor PP (majoria absoluta)

    Mislata Carlos Fernndez Bielsa PSPV-PSOE (majoria absoluta)

    Paiporta Vicente Ibor Asensi PP (majoria absoluta)

    Picanya Josep Almenar Navarro PSPV-PSOE (majoria absoluta)

    Picassent Conxa Garcia PSPV-PSOE (majoria absoluta)

    Quart de Poblet Carmen Martnez PSPV-PSOE (minoria)

    Sedav Rafael Prez PP (majoria absoluta)

    Silla Serafn Simen PP (minoria)

    Torrent Mara Jos Catal PP (majoria absoluta)

    Xirivella Enrique Ort PP (majoria absoluta)

    Desquerra a dreta, els alcaldes i alcaldesses Ramn Mar (Albal), Carmen Jvega (Aldaia), Enrique Crespo (Manises) i Josep Almenar (Picanya).

  • ACTUALITAT COMARCAL

    AC

    TU

    AL

    ITA

    T C

    OM

    AR

    CA

    LN

    m. 3

    1, p

    rim

    er s

    emestre 2

    011

    15

    sa, Sedav, Paiporta i Torrent repeteix el PP amb majoria absoluta, alhora que governa per primera vegada a Benipar-rell amb Vicente Jos Hernndiz, ante-rior alcalde pel GIB. Mara Jos Cataln es consolida a Torrent amb el 47,9% dels vots. El programa socialista dAn-drs Campos no ha calat en lelectorat, mentre que el Bloc de Vicent Beguer duplica la seua representaci i aconse-gueix dos regidors. Altra novetat que cal destacar s el fet que, per primera vegada en la histria, dos alcaldes del PP han sigut els ms votats de lHorta Sud. Sn Rafael Prez de Sedav, que ha obtingut el 57,3% dels vots, i Vicent Pastor de Massanasa amb el 54,4%.

    REGIDORS ELEGITS EN LES ELECCIONS DE 22 DE MAIG DE 2011

    AlaqusPSOE 10, PP 10,Comproms 1

    AlfafarPP 11, PSOE 9,EUPV 1

    MassanassaPP 8, PSOE 3, Comproms 1, EUPV 2

    PicassentPSOE 9, PP 7, Comproms 1

    AlbalPSOE 9, PP 7, CV 1

    BenetsserPP 8, PSOE 6,EU 2, CDL 1

    MislataPSOE 11, PP 9, EUPV 1

    Quart de PobletPSOE 10, PP 9, Comproms 1, EUPV 1

    AlcsserPP 7, PSOE 5, CDL 1

    CatarrojaPP 11, PSOE 6, Comproms 1, EUPV 2

    PaiportaPP 12, PSOE 6, Comproms 2, EUPV 1

    SedavPP 8, PSOE 3Comproms 1, EUPV 1

    AldaiaPP 11, PSOE 8,EUPV 1, Comproms 1

    ManisesPP 12, PSOE 5,EUPV 2

    PicanyaPSOE. 9, PP 7, Comproms 1

    SillaPP 8, PSOE 4,Espaa 2000 2, Els Verds 1, Comproms 1, EUPV 1

    TorrentPP 14, PSOE 9, Comproms 2

    XirivellaPP 11, PSOE 7, Comproms 1, EUPV 2

    BeniparrellPP 4, PSOE .2Comproms 2, EUPV 2

    Llocnou de la CoronaPP 4, PSOE 1

    Regidors de les principals formacions poltiques: PP 176, PSPV, 128, Comproms 20 i EUPV 14

    Desquerra a dreta, els alcaldes i alcaldesses Conxa Garca (Picassent), Carmen Martnez (Quart de Poblet), Rafael Prez (Sedav) i Mara Jos Catal (Torrent).

    Tamb ha estat significativa la majoria absoluta del PP a Catarroja, aconsegui-da per primera vegada en democrcia per Soledad Ramn, qui va assumir lalcaldia fa quasi dos anys desprs de la mort en actiu de lalcalde Francisco Chirivella.Per altra banda, el PP tamb haur de fer acords destabilitat per aconse-guir governs slids els prxims quatre anys. El PP ha guanyat per primera vegada a Benetsser, Beniparrell i Si-lla per governa en minoria. A Bene-tsser, la popular Laura Chuli haur de fer acords puntuals amb EUPV, Comproms o el CDL (partit fundat per lexalcalde socialista Jos Enrique

    Aguar) si vol governar sense dificultats. Igualment a Silla, on lalcalde del PP Serafn Simen haur de mantindre bones relacions amb Espaa 2000, Comproms i EUPV per tindre la gover-nabilitat. A Silla shauria danalitzar el creixement del grup dextrema dreta Espaa 2000, que ha doblat els regi-dors respecte a les eleccions de 2007. En resum, un PP que guanya ms i ms terreny, uns illots socialistes es-casos i molt localitzats i una formaci com Comproms que aconsegueix ser una tercera fora assentada en ajun-taments tradicionalment liderats per lesquerra socialista.

  • GENT DAC

    Carme Miquel i Diego, natural de la Ncia, ha treballat la major part de la seua vida a Valncia i pobles de la Marina Alta i lHorta Sud. Ha exercit la professi de mestra a Tavernes de la Valldigna, Torrent, Valncia i Alcs-ser, on ha viscut molts anys. Ha sigut membre fundadora de la Coordinado-ra dAlumnes, Pares i Professors per lEnsenyament Pblic en Valenci i la Federaci Escola Valenciana, ocupant la presidncia dambdues entitats. Car-me s tamb una escriptora reconegu-da. Lany 1997 va rebre el Premi Sa-maruc de lAssociaci de Bibliotecaris Valencians pel llibre A cau dorella i el 1998 el Premi de Novella Ciutat dAlzira amb Aigua en cistella. Quina part de la seua trajectria professional la defineix millor com a ciutadana de lHorta?La meua relaci amb aquesta comar-ca sha produt bsicament des de la meua professi densenyant, des de

    les experincies i vivncies intenses, que tots eixos anys de docncia mhan aportat. Per pel fet dhaver-hi viscut tants anys, la meua activitat descrip-tora tamb sha vist influenciada pel fet comarcal. No s noms que una bona part dels meus llibres i articles estiguen escrits des de lHorta Sud, s que la realitat Horta des del punt de vista professional, hum, social i natu-ral, hi est present, tot i que no sempre de manera feli.Des del seu punt de vista acadmic i cultural, quins sn els principals pro-blemes als quals senfronta aquesta comarca? Des del punt de vista de lensenya-ment jo crec que la problemtica no es diferencia molt de la resta del Pas Valenci. Si de cas jo diria que lopci que ha pres ladministraci educativa dafavorir lensenyament concertat i privat, en detriment de lescola pblica que no satn de manera prioritria,

    en aquesta comarca s ms evident. Daltra banda ac, com en la resta del Pas, sha patit la improvisaci, la man-ca de planificaci i de rigor a lhora de voler introduir novetats. Recordem locurrncia deducci de la ciutadania en angls, per exemple. I ara mateix el pla densenyament trilinge que es vol introduir, sense base contrastada i en detriment de lensenyament en valenci. Ara b, des de fa molts anys, a lHorta Sud hi ha hagut un treball im-portant dirigit a la formaci permanent del professorat, com el que sorgia de lantic CEP de Torrent, i el seu succes-sor el CEFIRE. Aix, amb la conjunci dels moviments de renovaci pedag-gica, que a lHorta Sud sn rellevants i actius, i la implicaci dels ensenyants, ha fet que en aquesta comarca hi ha-ja experincies dinnovaci educativa molt importants, tant en lescola p-blica com en escoles cooperatives (La Comarcal, La Gavina, Les Carolines), que van ser capdavanteres en la intro-ducci de lensenyament en valenci. Com tamb ho va ser lescola pblica de Massanassa.Pel que fa a laspecte cultural, la qes-ti s molt complexa i requeriria tot un debat. Noms remarcar que con-sidere que la nostra llengua i cultura no estan potenciades suficientment en la comarca i, fins i tot les conside-re maltractades. Quan una alcaldessa com la de Torrent, en la presentaci de la campanya electoral del seu partit, abans de comenar la seua interven-ci demana perd per si de cas se li escapa una paraula en valenci i ho justifica dient que s un defecto que yo tengo, mostra clarament el que en sociolingstica es diu autoodi, me-

    16

    Hem de repensar la comarca i el mn des duna altra perspectiva econmica, social i mediambiental

    FTIMA KOUDSI

    Carme Miquel i Diego

  • GENT DAC

    GE

    NT

    DA

    C

    Nm. 3

    1, p

    rim

    er s

    emestre 2

    011

    nysprea la prpia llengua i ens humilia a tots els valencianoparlants.Quins sn les potencialitats que defi-neixen la nostra comarca i la diferen-cien de la resta des del punt de vista econmic, cultural i social ?Jo bsicament em faig preguntes com ara: qu ha passat amb les fbriques xicotetes i mitjanes, bsicament del sector del moble, que eren un mo-tor important en la comarca? Sha fet la gesti econmica que calia per mantindre el teixit productiu? O sha emmascarat tot amb la construcci i lurbanisme salvatge que ha propor-cionat diners fcils i finalment ha fet fallida? La dedicaci de grans rees a serveis, ha donat resultats econmics i socials remarcables? La destrucci de lagricultura, i bsicament de lhorta, s un guany o una prdua? Em costa parlar de potencialitats des del punt de vista econmic si no parlem duna altra orientaci de leconomia. Una economia on cal repensar-ho tot, on es potencien els productes de proxi-mitat, la sobirania alimentria, laug-ment dimpostos als qui ms tenen, la lluita contra el frau fiscal... Una eco-nomia que afavoreix all pblic front les privatitzacions. Una economia que a lhora de produir i de consumir no degrade ms el medi ambient, que no contribusca -com passa actualment- al canvi climtic. Tot aix est relacionat, interconnectat i clar, la visi no s noms comarcal. Per des de lHorta Sud shi poden fer bones aportacions perqu hi ha institucions que compten amb rigorosos estudis comarcals des de tots els mbits i que a ms els divul-guen. I eixa s la principal potencialitat de lHorta Sud, les aportacions dels sectors que des fa temps investiguen, pensen i actuen a nivell comarcal, tot relacionant-lo amb la realitat global. Com es pot reforar o fins i tot aug-mentar aquest potencial?Jo insistisc: necessitem frmules noves. Hem de repensar la comarca i hem de repensar el mn des duna altra pers-pectiva econmica, social i mediambi-ental. Lactual crisi econmica no se soluciona amb els mateixos criteris an-

    teriors. No ens val la nefasta especula-ci financera, ni la bombolla immobili-ria que han dominat leconomia i han causat la crisi. No podem consumir ni les mateixes coses ni de la mateixa manera. Per tant hem de produir al-tres coses i fer-ho de manera diferent. s el moment de fer de la necessitat virtut i treballar per una altra societat, menys malbaratadora, ms igualitria, ms mediambientalment sostenible. Plantejar-ho des de la comarca s un repte extraordinriament interessant. Quina opini li mereixen els resultats de les eleccions autonmiques i muni-cipals, en general, i en particular en el cas de lHorta? B. Ja acabe de dir algunes coses que pense de leconomia, de la societat i del medi ambient. s evident que el PP, que governa de manera molt hege-mnica la nostra comunitat autnoma i la major part dels municipis de la co-marca, no va per eixe cam, per tant no puc dir que estic satisfeta dels resultats electorals, no s la meua opci. Els re-sultats sn els que sn per espere que a nivell municipal, on els problemes sn ms quotidians i les actuacions ms autnomes, els equips de govern actuen amb sentit com, amb tarann democrtic i no en funci del populis-me i lautobombo. S que hi ha equips alcaldes i alcaldesses que ho faran aix. Podria avanar, segons la seua opi-ni, quin seria el futur ms prxim de la comarca de lHorta? Jo noms puc avanar alguns aspec-tes del que crec que hi hauria que fer. I crec que caldria dinamitzar una Mancomunitat on els ajuntaments re-visaren els serveis i les infraestructures existents, a fi de fer ofertes comunes. No t trellat que cada poble tinga el seu polgon industrial, de vegades mig buit, o el seu poliesportiu a mig gas, per exemple. Tamb shaurien de plantejar de manera mancomunada el tema de les energies renovables, abso-lutament necessries, i determinades ofertes culturals. I les infraestructures, que les que shan fet els darrers anys, a ms de destructores del territori han significat barreres separadores de

    pobles vens quan el que calia era pos-sibilitar la comunicaci intercomarcal. Tot aix caldria replantejar-ho. Cal ordenar el territori de manera racio-nal i sostenible. I crec que sera molt interessant tamb una mancomunitat comarcal de moviments socials, de grups culturals, ecologistes, collectius de consumidors i altres que arribaren a algunes propostes conjuntes. La defensa de la llengua i identitat valenciana ha estat sempre present en la seua obra i sempre ha defensat el seu aprenentatge. Ara el valenci sest veient afectat per la poltica de retallades del Consell. Quin s el futur daquest sector? Creu que acabar desapareixent? Jo crec que no acabar desapareixent el sector, no. Aix faltaria! Llibres i mitjans de comunicaci en valenci sn bsics per a la normalitzaci lin-gstica. La Llei ds obliga les entitats pbliques a la promoci de la nostra llengua i cal fer que complisquen, que prioritzen els esforos en la norma-litzaci del valenci respecte altres actuacions i/o subvencions de menys transcendncia. La societat civil, en general, tamb hi ha de donar suport. Quina opini li mereix la nova decisi adoptada pel Consell daplicar el trilin-gisme en les escoles i reduir aix no-tablement lensenyament en valenci?Des dels collectius densenyants im-plicats en la renovaci pedaggica i en lensenyament en valenci sempre sha estat a favor del plurilingisme. Aprendre i practicar diverses llenges suposa enriquiment cultural i social. Per per aconseguir eixos beneficis cal fer-ho b i el projecte del Consell no ho fa b. Per a que el trilingisme siga una realitat, el valenci ha de ser la llengua predominant en len-senyament i no sha de reduir ni un minut del seu s, sin que, en molts llocs encara cal augmentar-lo. I par-tint del bon domini del valenci s ms fcil assolir el domini daltres llenges. Experincies nhi ha en es-coles pbliques, que aquests darrers anys shan avanat al tema. Llstima que no se les tinga en compte!

    17

  • 18

    FRANCESC MARTNEZ

    El Tancat de la Pipa recupera els hbitats naturals del Parc Natural de lAlbufera

    Vista aria del Tancat de la Pipa, flanquejat a lesquerra pel barranc de Xiva i a la dreta per la Squia del Port de Catarroja.

    PAISATGES DE LHORTA SUD

    Un recorregut per la reserva natural del Tancat de la Pipa ens retrotrau al paisatge de lAlbufera de les primeres dcades del segle XX. Aiges netes i transparents, un bullir de vida aqutica i aria, vegetaci daiguamoll abundant, llacunes, squies, marjal, embarcadors de barques i un vell motor daigua per a regar arrs. Diverses institucions pbliques i associacions shan unit en aquesta experincia pilot a Espanya per recuperar els hbitats tradicionals de lAlbufera dins dun espai nic de 40 hectrees, ubicat als termes de Catarroja i Valncia, que ha estat regenerat per la Confederaci Hidrogrfica del Xquer.

    El Tancat de la Pipa s el resultat del projecte de restauraci dhbi-tats i adequaci per a ls pblic de la desembocadura del barranc del Poio o Xiva. Un projecte executat per la Confederaci Hidrogrfica del Xquer (CHX) en collaboraci amb la Conse-lleria de Medi Ambient de la Generali-tat Valenciana. Aquest projecte entra dins del programa AGUA-Albufera de la CHX. A travs de les successives fases del projecte, iniciat lany 2007, shan transformat 40 hectrees de camps darrs de lantic Tancat de la Pipa en un conjunt dhbitats daigua

    tpics del Parc Natural de lAlbufera amb carcter drea de Reserva. El projecte no sols ha perms la recu-peraci dels hbitats de flora i fauna tradicionals de lAlbufera i la millora substancial de la qualitat de laigua, sin que tamb ha posat en marxa diverses lnies dinvestigaci per deter-minar els parmetres de funcionament ptims del sistema de filtres verds que t el tancat i avaluar levoluci de la biodiversitat de lentorn.Matthieu Lassalle s el coordinador de la gesti del tancat, mentre que Luca Moreno i Lourdes Ribera coordinen les

    tasques ds pblic daquesta reserva natural. Ells i altres tcnics ms sen-carreguen del dia al dia del Tancat de la Pipa. Hi ha bastants institucions im-plicades en el projecte. La direcci del Parc Natural de lAlbufera i lOficina Devesa-Albufera de lAjuntament de Valncia coordinen la gesti del Tan-cat de la Pipa, juntament amb altres agents implicats com ara la Universitat de Valncia, Acci Ecologista Agr, la Universitat Politcnica de Valncia i el Cefire de Valncia i la Sociedad Espa-nyola de Ornitologia.

  • 19

    PAISATGES DE LHORTA SUD

    PA

    ISA

    TG

    ES

    DE

    LH

    OR

    TA

    SU

    DN

    m. 3

    1, p

    rim

    er s

    emestre 2

    01

    1

    OBJECTIUS DEL PROJECTEEl Tancat de la Pipa est ubicat al nord-est de lAlbufera als termes de Catarroja i Valncia, entre les desem-bocadures del barranc de Xiva i la squia del Port de Catarroja. Els ob-jectius del projecte de regeneraci sn els segents:

    Realitzar una experincia pilot en la millora de la qualitat de laigua de lAlbufera grcies a la posada en marxa dun conjunt de filtres verds capaos de depurar laigua.

    Afavorir el desenvolupament de co-munitats biolgiques prioritries i potenciar la recuperaci despcies rares i amenaades de la marjal i lAlbufera.

    Afavorir ls didctic i educatiu de lespai per part dels ciutadans.

    Preservar lenclavament i garantir la seua incorporaci com a zona de reserva dins del Parc Natural de lAlbufera.

    DESCRIPCI DEL TANCATAquesta reserva natural s el territori de lantic tancat del motor de la Pipa, fundat en 1918. Els tancats sn terres darrs guanyades a lAlbufera amb els histrics aterraments, per tant sn espais agrcoles situats a un nivell ms baix que el llac, actuant el motor dai-gua com a element regulador del reg. El Tancat de la Pipa era en el passat una zona rica en agricultura, caa i pesca. La CHX comen en 2007 les obres de regeneraci, va fer una cosa totalment nova i pionera a Espanya, va reconvertir lantiga marjal darrossar en un nou sistema hidrulic format per cinc espais diferents per complemen-taris, distributs en una superfcie de 40 hectrees. Els espais sn els segents:

    Un ullal dunes cinc hectrees, ali-mentat per aiges subterrnies mit-janant un sondeig artificial de 250 metres de profunditat. Aquest pou treu 20 l/s daigua i abasteix les dos llacunes del tancat.

    Un filtre verd de 10 hectrees format per quatre parcelles grans.

    Una zona de marjal dunes 20 hec-trees formada per dos llacunes,

    una de menor extensi i accessible al pblic visitant anomenada llacuna educativa, i altra un poc ms gran amb accs restringit anomenada lla-cuna de reserva.

    Una xarxa de squies central, trans-versal i perimetral amb comportes que comuniquen els diversos espais i permeten el funcionament del sis-tema hidrulic, que permet la rege-neraci de laigua que passa pels filtres verds.

    Completen la reserva una srie des-pais destinats a s pblic, com ara camins daccs, embarcador, senda interpretativa per a vianants dotada amb un mirador davifauna, aix com el centre de visitants que est ubi-cat en lantic motor de la Pipa, que ha sigut rehabilitat i transformat en un centre dinterpretaci. El motor continua funcionant amb dos noves bombes per extraure aigua depurada del tancat i buidar-la en lAlbufera. El motor de la Pipa compta amb una exposici permanent on es pot co-nixer els secrets de laigua i la biodi-versitat de la zona. Sols la meitat del tancat s visitable, laltra meitat s reserva integral daccs restringit per a personal investigador i del tancat.

    S DIDCTIC I EDUCATIUEn la primavera de 2009 comen la fase de gesti i manteniment del Tan-cat de la Pipa, encara que fou el 19 doctubre del mateix any quan es va obrir al pblic. Per mitj del programa de visites, difusi i educaci ambiental, es realitzen activitats destinades a po-sar en valor el tancat i la importncia de la conservaci dels seus aiguamolls.

    Un grup descolars en el Tancat. El 65% de visitants arriben al Tancat en barca.

    Aquesta tasca la gestiona Acci Eco-logista Agr, que coordina el Pla ds Pblic (PUP) del tancat. Lobjectiu principal del PUP s posar en valor i mostrar a la gent els recursos ambien-tals del Tancat de la Pipa, situant-lo en la realitat del Parc Natural de lAlbu-fera, tenint en compte les necessitats de protecci prpies duna reserva natural, afirma el president dAgr, William Colom. El PUP sarticula en quatre programes didctics educatius, que sn els se-gents:1. Visites concertades. El Tancat de la Pipa s una zona atractiva ms per als visitants del Parc Natural, ja que per-met descobrir un paisatge tpic daigua-moll, i incls arribar en barca a travs de la squia del Port de Catarroja. En el primer any i mig de la posada en marxa del projecte (maig de 2009 fins a abril de 2011) han visitat el tancat. 10.748 persones, de les quals el 65% venen en barca principalment des del Port de Catarroja. Aquest fet, sense dubte, est revitalitzant la vida econmica del port. Entre els visitants figuren parti-culars i sobretot escolars de centres educatius de lHorta Sud i Valncia, aix com grups, associacions, universitats i visitants daltres poblacions de la Co-munitat Valenciana i dEspanya. A ms del recorregut lliure pel tancat, sorga-nitzen tamb visites guiades i activitats especfiques relacionades amb la biodi-versitat daquesta reserva natural. 2. Programa deducaci ambiental. Adreat sobretot a escoles, instituts dESO i formaci professional i cen-tres dEPA. Hi ha una alta participaci de centres de lHorta Sud. En aquest

  • 20

    PAISATGES DE LHORTA SUD

    programa es fa un recorregut per la biodiversitat i el circuit de laigua del tancat. Especialment interessant s fer un passeig per la senda de vianants on hi ha un observatori daus on podem veure espcies com el flamenc, la fot-xa, el coll-verd o la garsa real, entre altres. Tamb es fan mostres daigua als punts dentrada daigua del tancat (lullal i lAlbufera), alhora que es mos-tra als visitants tcniques de mostreig dinvestigaci de lavifauna com ara les xarxes de captura de peixos i carrancs, trampes de pegament per a insectes voladors o el funcionament dels ma-croinvertebrats. A ms daquestes ac-tivitats, sofeix tamb la possibilitat de participar en sessions danellat cientfic daus i cursos didentificaci docells a crrec de la Sociedad Espaola de Or-nitologa. La veritat s que els estudi-ants aprenen molt i sho passen b en les visites. A ms, es programen jorna-des de portes obertes en commemora-ci dels dies mundials de les aus, zones humides, la Terra i la biodiversitat.3. Programa de Qualificaci Profes-sional Inicial (PQPI). s un programa formatiu adreat a alumnes que no han fet cap nivell dESO, per que es-tan dins del centre i sestan preparant per iniciar un mdul de formaci pro-fessional. Sn alumnat de pobles ubi-cats al Parc Natural de lAlbufera. En aquest programa s obligatori realitzar prctiques professionals de 150 hores

    de duraci. Per tant, sha proposat als escolars del PQFI la realitzaci duna Senda Botnica, projecte que comp-ta amb la collaboraci de lenginyer agrnom Paco Collado. Les tasques que realitzen els alumnes al tancat sn principalment activitats de conservaci del tancat i de suport als investiga-dors, com per exemple la collocaci de cistelles de pesca per a la captura despcies extiques, lelaboraci de caixes niu per a rates penades, la ne-teja de les motes dels filtres verds per facilitar laccs als grups dinvestigaci o la plantaci de vegetaci prpia de laiguamoll. En el projecte estan es-pecialment implicats lIES del Saler, Acci Ecologista Agr i lajuntament de Valncia.4. Programa de voluntariat. Consis-teix en la participaci voluntria en ac-tivitats de recuperaci de la fauna. El programa ms emblemtic s la rein-troducci de la tortuga aqutica euro-pea (Emys orbicularis) en lentorn del

    ullal. La tasca dels voluntaris consisteix en fer el seguiment de cinc cistelles niu daquestes tortugues collocades al tancat. Per tamb sestan reintro-duint altres espcies autctones en situaci crtica, com la fotxa banyuda (Fulica cristata), el samaruc (Valencia hispanica), el petxinot (Anodonta cyg-nea) i la rata penada. Per altra banda, els voluntaris tamb realitzen un im-portant treball de retirada despcies extiques invasores, com el carranc americ. Cal destacar que una part de les activitats de formaci i voluntariat entren dins dels programes Alas sobre el agua i Albufera pajarera sota la coordinaci de la Sociedad Espaola de Ornitologia, que fa un acurat segui-ment dels ocells del Parc Natural.

    GRUPS DINVESTIGACIAmb lobjectiu daplicar una gesti adequada a la zona restaurada, sest realitzant el seguiment cientfic dels principals parmetres ambientals, so-bretot les aiges. A ms del seguiment exhaustiu del sistema de depuraci, sest estudiant levoluci de les co-munitats de plncton, macrfits, artr-podes, aus i rates penades. Els resul-tats obtinguts ens informen sobre la capacitat devoluci dun aiguamoll de nova creaci, aix com la relaci entre la qualitat de laigua i la biodiversitat, i per tant la qualitat de lhbitat. La informaci obtinguda ens donar les claus de leficincia dels filtres verds com a ferramenta de millora de qua-litat daiges en tot el Parc Natural de lAlbufera, assenyala Matthieu Las-salle.Aquests projectes dinvestigaci estan dirigits per universitats i associacions.

    Port de Catarroja, on embarquen nombrosos visitants del Tancat de la Pipa.

    Activitats didctiques per a escolars en el Motor de la Pipa.

  • 21

    PAISATGES DE LHORTA SUD

    PA

    ISA

    TG

    ES

    DE

    LH

    OR

    TA

    SU

    DN

    m. 3

    1, p

    rim

    er s

    emestre 2

    01

    1

    El Motor de la Pipa, fundat en 1918, ha sigut rehabilitat i transformat en el centre dinterpretaci i exposici permanent del Tancat.

    Hi participa lInstitut dEnginyeria dAi-gua i Medi Ambient de la Universitat Politcnica de Valncia, que realitza sis projectes de recerca per al control del bon funcionament dels filtres verds per tal daconseguir aigua de bona qualitat. Tamb collabora lInstitut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de Valncia, que sen-carrega del seguiment de la vegetaci aqutica i de la qualitat de laigua. Aix mateix, tamb est present en les tasques de seguiment cientfic lIns-titut Agroforestal Mediterrani de la Universitat Politcnica de Valncia, el qual estudia la vida dels animals ms xicotets com ara macroinvertebrats bentnics i artrpodes terrestres, amb la finalitat de veure el paper del tancat com a reservori dentomofauna auxili-ar de larrsEn definitiva, en el tancat es comptabi-litza ls pblic, la conservaci de la re-serva natural i la realitzaci de treballs dinvestigaci.

    En el tancat es comptabilitza ls pblic, la conservaci de la reserva natural i la realitzaci de treballs dinvestigaci.

    Grup de visitants que arriben en barca.

    UN LLOC PRIVILEGIAT PER VEURE ESPCIES PROTEGIDES DE LALBUFERAEl Tancat de la Pipa, lloc de refugi i recuperaci despcies, s una Albufera en miniatura. En els dos anys que porta funcionant sha pro-dut un notable augment de la bi-odiversitat. Hi ha multitud formes de vida. Diversos autors han ela-borat una Gua de la Naturaleza del tancat per ajudar els visitants a identificar les nombroses espcies que poden veure. Els autors de la guia sn Lourdes Ribera, Lucia Mo-reno, Matthieu Lassalle i Marcial Yuste. La guia recull un centenar d espcies de fauna i flora ms repre-sentatives. Les ms abundants sn les aus (52 espcies), entre les que destaquen les garses, els necs, les fotxes i polles daigua. Tamb hi ha rapaces com el cormor i lguila de llacuna. El tancat s la casa de sis espcies de peixos, com ara la llissa, la carpa o languila, aix com vuit espcies de libllules que om-plin de color lentorn. A ms, hi ha tamb ms de trenta espcies de plantes (amfbies, flotants i lacus-tres), entre les quals es troben la boga, el canyar, el jonc de llacuna, la malva daigua i el lliri groc. En definitiva, una gran riquesa ecol-gica al sud-est de lHorta Sud.

    En el Tancat salimenten i nidifiquen ms de 50 espcies daus, entre les que destaquen les garses, els necs i els flamencs (en la imatge de baix).

  • 22

    PAISATGES DE LHORTA SUD

    MOSAIC DHBITATS DAIGUAMOLL

    El Tancat de la Pipa est format per cinc hbitats principals.

    Filtres verds. Sn quatre parcelles inundades cobertes de vegetaci que sumen un total de 10 hectrees, una quarta part de tot el tancat, les quals actuen com a filtre de depuraci de laigua. La lmina daigua t una altu-ra duns 30 centmetres. la vegetaci s lacustre amfbia, s a dir, plantes aqutiques no submergides. Les espcies predominants sn tpiques de lAlbufera, com ara la boga, el senill, els lliris, els joncs i altres. Aquesta vegetaci evita el creixement dalgues microscpiques i per tant la contami-naci orgnica. Laigua, en recrrer els filtres verds, diposita part de la seua crrega de contaminants i les plantes absorbeixen una part important dels compostos orgnics. Daquesta manera saconsegueix una aigua transpa-rent menys carregada de nutrients. El projecte constitueix una experincia pilot, un primer pas cap a la regeneraci ecolgica de laigua de lAlbufera.Laigua que entra als filtres procedeix de lAlbufera, s una aigua contami-nada que torna al llac neta desprs de passar pels filtres verds. un sistema hidrulic format per squies i el motor de la Pipa garanteix la circulaci de les aiges. Peridicament es comprova la qualitat de laigua mitjanant son-des multiparamtriques installades a lentrada i eixida del circuit. El cabal mitj daigua que entra als filtres per ser depurat ronda entre els 90 i 150 l/s. Matthieu Lassalle afirma que el sistema funciona, sha aconseguit en dos anys reduir un 50 per cent la matria contaminant. Aix ho constaten les analtiques realitzades per la Universitat Politcnica de Valncia, laigua ix transparent dels filtres.

    Marjal. Est representada en les dos llacunes del tancat, les quals estan poblades de vegetaci palustre. Sn un espai de refugi, alimentaci i nidifi-caci de moltes espcies daus aqutiques tpiques de zones humides de la mediterrnia.

    Ullal. s un brollador daiges subterrnies de laqfer de la Plana de Valn-cia. Com sha dit, lullal del Tancat de la Pipa s artificial fruit dun sondeig de 250 metres de profunditat i alimenta les dos llacunes existents amb aigua neta, transparent i oxigenada, lhbitat adequat per a espcies sensibles i emblemtiques de com el samaruc i la gambeta i el fartet. Els ullals podrem dir que sn el pulm de lAlbufera. Aquest ullal aporta aiges molt netes a la reserva. laportaci daiges transparents ha afavorit la reaparici duna alga coneguda en la zona anomenada asprella, un indicador clar daiges dalta qualitat.

    Zones inundables temporals. Sn terrenys inundats amb episodis de se-quera, on les aus que tenen preferncia per substrats fangosos trobem un lloc idoni per alimentar-se i criar.

    Punta de llebeig. Formada principalment per senillars, bogars i mansegars, i travessada per canals, es troba ja en el llac de lAlbufera. La zona acull una de les colnies de reproducci dagrons rojos i blaus ms importants del Parc Natural.

    Una de els dos llacunes del Tancat.

    Vespre en el Tancat.

    Una xarxa squies i el Motor de la Pipa garanteixen la circulaci de les aiges.

  • 23

    Nm. 3

    1, p

    rim

    er s

    emestre 2

    01

    1

    PATRIMONI DE LHORTA SUD

    PA

    TR

    IMO

    NI D

    E L

    HO

    RTA

    SU

    D

    ADRI BES ROS

    Fumerals, testimonis de la Revoluci Industrial a lHorta Sud

    Els primers fumerals industrials parteixen de lexperincia dels fumerals domstics, els quals estaven construts amb rajola, que s un bon material allant.

    Restes dun antic fumeral dAlbal.

    El fumeral de rajola ha quedat en els nostres paisatges com un tes-timoni material dels inicis de la Revo-luci Industrial. El patrimoni industrial valenci reflecteix la particularitat del procs industrialitzador, amb un teixit productiu molt diversificat en qu, a ms dels sectors tradicionals siderrgic i txtil, les indstries agroalimentries i les seues auxiliars es veuen mplia-ment representades en relaci al no-table desenvolupament que va adquirir lagricultura de carcter comercial ori-entada al mercat. Per aix, una de les coses que criden latenci als forasters s la notable presncia de fumerals en els paisatges rurals. En les fbriques i en els motors de reg es relacionen amb les calderes de combusti que calfaven laigua per a produir el vapor necessari per a la propulsi dels primers motors. En els rajolars possibilitaven el tir necessari per a avivar el foc dels forns de cocci contnua, aix com lelevaci a latmos-fera dels fums txics produts durant un prolongat i ininterromput temps de funcionament.

    Els primers fumerals industrials par-teixen de lexperincia dels fumerals domstics, els quals estaven constru-ts amb rajola, que s un bon material allant. Tamb en basteixen de ms amples des de la base i que es van es-tretint a mesura que seleven per tal de facilitar el tiratge. Per aix, els primers fumerals, igual que els domstics, van ser de secci quadrangular i estaven adossats generalment a un edifici. Se-gons que augmentava la potncia de les mquines o les necessitats duna combusti ms intensa per als rajolars, aquests van haver de guanyar alada i es van concebre com un element inde-pendent amb personalitat prpia. Ales-hores sadoptaren les seccions octogo-nal o circular, ja que ofereixen menys resistncia a les envestides del vent. A lHorta Sud es conserven actual-ment 67 fumerals de rajola, b sen-cers o esmotxats, els quals es troben relacionats amb tres paisatges que va configurar la Revoluci Industrial a la comarca: les vores urbanes, els horts de tarongers i la marjal.

    EL PAISATGE DE LES VORES UR-BANESLes primeres activitats industrials es van concentrar als afores de les pobla-cions, per aix la imatge dels fumerals va caracteritzar durant molts anys el

    Antic rajolar del carrer Coladors dAldaia.

  • 24

    PATRIMONI DE LHORTA SUD

    paisatge visual de les perifries urba-nes, on la seua verticalitat contrasta-va amb lhoritzontalitat del paisatge agrcola circumdant i del caseriu de la poblaci.La proximitat a la ciutat de Valncia va condicionar a partir de la primeria del segle xx la construcci de nombro-sos rajolars que servien per a satisfer la demanda produda per limportant creixement urbanstic de la capital. Ladopci del forn Hoffman permet incrementar considerablement la seua capacitat de producci. Per aix, els fu-merals dels rajolars sn els ms alts, ja que els forns estaven contnuament en-cesos i havien de tindre una capacitat de tir notable per tal dincrementar la combusti i augmentar la temperatura de cocci.Algunes activitats productives molt arrelades en poca preindustrial es van modernitzar amb la installaci de mquines, com ara les almsseres o els molins. La Revoluci Industrial va possibilitar la installaci de fbriques prpies de la nova era, com les agroqu-miques, les conserveres o de la fusta.El creixement urbanstic de les darre-res dcades ha produt la desaparici de nombrosos fumerals. Altres, des-provets de les installacions que els acompanyaven, han quedat com a fites urbanes integrades enmig de rotondes, places o carrers.

    EL PAISATGE DELS HORTSLa mquina de vapor, invent emble-mtic de la Revoluci Industrial, es va installar de forma generalitzada per a lelevaci de les aiges subterrnies a partir de lExposici de Mquines Ele-vadores dAigua realitzada al Pla del Real de Valncia el 1880. Des daquell moment, va comenar una transforma-ci paisatgstica sense precedents dels secans situats a la vora dels regadius histrics, on la burgesia va concentrar les seues inversions i plant els primers horts de tarongers. A partir de la pri-mera dcada del segle XX, el petit pro-pietari es va agrupar en societats de regants i es va sumar a aquest procs transformador. En menor mesura, tamb es van per-forar pous i sinstallaren motors a les zones marginals de lhorta histrica, les quals durant lestiu i en poques de sequera no tenien assegurat un cabal suficient per al reg. Els motors de la Sang i de Valero, a Picanya, sn exem-ples destacats que encara conserven els seus fumerals.Ms tard, van aparixer altres motors, com ara el de gas pobre, de benzina i, finalment, lelctric, que a partir de la dcada dels anys vint va comenar a substituir els anteriors.Els fumerals dels motors de reg sn de dimensions ms redudes que els in-dustrials, tot atenent la menor potn-

    Motor de lAle de Picassent.

    Hort de Santa Anna de Catarroja.

    Plaa del Fumeral de Catarroja.

    La proximitat a la ciutat de Valncia va condicionar a partir de la primeria del segle XX la construcci de nombrosos rajolars que servien per a satisfer la demanda produda per limportant creixement urbanstic de la capital.

  • 25

    Nm. 3

    1, p

    rim

    er s

    emestre 2

    01

    1

    PATRIMONI DE LHORTA SUD

    PA

    TR

    IMO

    NI D

    E L

    HO

    RTA

    SU

    D

    Les trilladores sn una altra de les installacions relacionades amb la mar-jal. Es localitzen a les vores i servien per a separar mecnicament el gra de la palla. Els seus fumerals sn ms alts que els dels motors i es conserven n-tegres. Per les seues dimensions, cal destacar el de lEscola de Capatassos Agrcoles de Catarroja o les trilladores de Caguetes a Alfafar.

    ELS FUMERALS COM A PATRIMO-NI CULTURALActualment, poques persones dubten dels valors culturals dels fumerals de rajola, tant per la complexitat de les tcniques constructives utilitzades com per la seua significaci social i cultural, ja que constitueixen un inte-ressant testimoni material de la indus-trialitzaci del nostre territori, que va adoptar una posici capdavantera en lmbit de la producci industrial i de la modernitzaci duna agricultura es-pecialitzada i orientada al mercat. En aquest sentit, la modificaci segona de la Llei de Patrimoni Cultural Valenci, promulgada lany 2007, ha protegit com a B de Rellevncia Local tots els fumerals industrials construts a la Co-munitat Valenciana abans de 1940, en reconeixement de la seua singularitat i valors culturals.

    cia de les mquines de vapor, que no superaven els 4 cavalls. Molts dells, en quedar sense s, van ser esmotxats per aprofitar-ne les rajoles. Daltres encara es conserven en perfecte estat enmig dels horts de tarongers, com ara el de lHort de Lis a Picanya.

    LA MARJALLa superfcie dedicada al cultiu de lar-rs va crixer considerablement entre finals del segle xix i les primeres dca-des del segle xx grcies als nombrosos aterraments del llac que reben el nom de tancats. La regulaci del cabal daigua neces-sari per al cultiu shavia fet mitjanant snies de fusta, per laplicaci del motor mogut pel vapor a les bombes i turbines va permetre multiplicar la ca-pacitat delevaci dels vells artefactes i, per tant, lincrement de la superfcie cultivada. Els motors de la marjal de-saigen els tancats en aquelles zones on el nivell del camp se situa per da-vall de lAlbufera, i inunden la terra en aquells altres que estan sobre el nivell del llac. Quan deixaren dutilitzar-se en ser electrificats els motors, la majoria dels fumerals van ser esmotxats i sen reaprofitaren les rajoles, o tamb per a impedir que les aus es posaren sobre ells i dificultaren la caa.

    Per el patrimoni industrial no es re-dueix nicament als fumerals. Aquests elements sn noms una part de les tantes altres que integraven les pri-meres installacions industrials i de les quals sn un element inseparable. Alguns autors els han batejats com a campanars de la industrialitzaci. Ser-vint-nos daquesta metfora, no t cap sentit protegir un campanar duna es-glsia i enderrocar la resta, ja que amb-ds elements formen un tot nic. Per tant, cal estendre la protecci del patri-moni industrial ms enll dels fumerals als pocs conjunts industrials que enca-ra resten en peu i que presenten valors patrimonials significatius.

    Mol Espioca de Picassent.

    Motor del cam Terrabona de Picassent. Antiga fbrica de rajoles i teules El Pilar de Paiporta.

    Fumeral dun antic rajolar de Catarroja.

  • 26

    PATRIMONI DE LHORTA SUD

    Estaci del trenet de Torrent a principis del segle XX. Sanchis Alfonso, Josep Ra-mon. Torrent i la seua premsa entre dos segles (1890-1910). Ajuntament de Torrent, 1997, pg. 38.

    TOMS ROSELL JAUNZARS

    La posici topogrfica de Torrent, el seu clima i la fama que tenien les seues aiges, van fer que princi-palment als segles XVII, XVIII i principis del XIX fra considerat com el centre destiueig de la noblesa valenciana. Aix no obstant, a la darreria del segle XIX es produeixen importants millo-res en la xarxa de comunicacions de Torrent amb la ciutat de Valncia, de primer amb la construcci de la no-va carretera a Valncia per Alaqus, que inclogu la construcci del pont sobre el barranc de Torrent i que fou inaugurada lany 1866. Des daquell moment, ja hi havia diverses propostes de ferrocarril i tramvia que preveien la connexi de Torrent amb la ciutat de Valncia, per no ser fins a lany 1893 que sinaugura el trenet i dos

    anys ms tard el tramvia de tracci animal, nous mitjans que reduiran con-siderablement la duraci del viatge fins a Torrent des de la capital. Estos fets determinaran les interessants aporta-cions arquitectniques de qualitat que rebr esta poblaci de lHorta Sud, tant a finals del segle XIX com fins a ben entrat el segle XX, conseqncia de lestabliment dimportants famlies burgeses del moment a Torrent, on es construen les seues segones re-sidncies per a passar lestiu seguint lestil predominant en aquell moment: leclecticisme i el modernisme. Com no, a crrec de destacats arquitectes, mestres dobra i artesans locals que van donar lloc a edificis convertits en Art Total. Fenomen i llegat del qual tamb queda constncia en altres po-

    blacions dels voltants de la ciutat de Valncia com Burjassot, Godella, Pa-terna, Benimmet o Rocafort, llocs en qu el denominador com sn els im-portants atractius turstics de carcter ambiental que tenien, com en el cas de Torrent ho eren el barranc, el Xorro i el Vedat. Si fins a eixe moment lestiueig es rea-litzava nicament dins del centre urb, ara es trasllada a nous nuclis residenci-als als afores de la poblaci i prxims als nous mitjans de comunicaci, fet que atraur a Torrent, a ms dem-presaris, gent vinculada al mn de la cultura, com el catedrtic de la Univer-sitat de Valncia Rafael Rodrguez de Cepeda o lenginyer i escriptor Leopol-do Trnor, o afavorir la visita a Tor-rent dels intellectuals valencians del

    Arquitectura al Torrent del canvi de segle XIX al XX (1893-1935)

    Els presentem una mostra de larquitectura de Torrent de finals del segle XIX i principis del XX, una de les etapes de major esplendor desta ciutat de lHorta Sud, en la qual larribada del trenet o del tramvia impulsaren el desenvolupament de diversos nuclis residencials al voltant del nucli urb. Un patrimoni que, en part, es conserva i que es presenta com una oportunitat de futur per a la ciutat de Torrent.

    Leopoldo Trnor i famlia a la seua residncia de Torrent, el conegut com a Hort de Trnor. Sanchis Alfonso, Josep Ramon. Torrent i la seua premsa..., pg. 41.

  • 27

    Nm. 3

    1, p

    rim

    er s

    emestre 2

    01

    1

    PATRIMONI DE LHORTA SUD

    PA

    TR

    IMO

    NI D

    E L

    HO

    RTA

    SU

    D

    Centre Excursionista de Lo Rat Penat en 1897 i 1906, a ms de la celebra-ci dels Jocs florals a lestiu de 1900 i 1901, on a ms personatges locals com el secretari del jutjat Silverio Ri-belles, i el seu fill a travs del diari La Crnica, jugaran un paper important. Desta manera, la colnia valenciana contribuir a lauge cultural i econmic de Torrent, amb un augment destaca-ble de la poblaci durant estos anys. A larquitectura que aportaren les famli-es de la capital, suniren les reformes dutes a terme pels torrentins millor po-sicionats als edificis del centre urb de Torrent, dels quals trobem exemples a la Plaa Major, al carrer de lErmita o al carrer de Vora Squia com la Casa de Ramon Esteve de 1908 o la casa del xocolater Salvador Benlloch. I, a ms, la reforma dedificis pblics, com lan-tic ajuntament, el 1907, o la del Porxi que envoltava la torre rab en 1908, on sinstallava el mercat i el jutjat de 1 instncia. Tamb la construcci dels casinos, importants centres cultu-rals de lpoca, al voltant de la Plaa Major, contribuiran al canvi de la fiso-nomia del centre urb de la poblaci, amb la reedificaci dedificis per a en-titats com el Crculo Catlico Obrero el 1905 o el Casino del Rosco en 1907, tots dos hui desapareguts.

    EDIFICACIONS DE SEGONA RESI-DNCIAEn el cas de les edificacions de segona residncia, un dels primer nuclis que trobem estaria al voltant de lantiga es-taci del trenet de Torrent dissenyada en 1893 en estil classicista acadmic per lenginyer Juan Prez Sanmilln. Edifici que ser determinant per a la construcci de xalets als voltants dels carrers de Baviera i de Sant Nicolau, este ltim conegut popularment com el carrer dels Senyorets, del qual encara hui es conserva alguna mostra interes-sant de finals del segle XIX, com la casa del nmero 15, construda per la fam-lia Llop-Soriano de Valncia. O prxim a este carrer, ledifici de lactual Centre de Majors del carrer del Pi, amb carac-terstiques i elements decoratius pro-pis del modernisme. Aix com altres re-sidncies properes, ubicades a la vora del desaparegut Calvari, com lHort de Trnor, propietat de Leopoldo Trnor, destil eclctic amb elements neog-tics. Lany 1910 es quan es dur a ter-me lobertura del carrer de Cervantes per a unir la plaa amb lestaci del trenet, que donar lloc a la construcci de diversos edificis cap al 1920 com el Teatre Cervantes i diferents residnci-es destiueig com la que ser casa del mestre Jos Iturbi.

    Casa del xocolater Salvador Benlloch al carrer de Vora Squia, actual Gmez Ferrer. Aprox. 1900. Toms Rosell.

    Antic xalet prxim al carrer de Sant Nicolau, convertit en lactual Centre de Majors del carrer del Pi. Primera dcada del segle XX. Toms Rosell.

    Membres del Centre Excursionista de Lo Rat Penat a la Creu de Pere Mora, durant la visita a Torrent en 1906. Sanchis Alfonso, Josep Ramon. Torrent i la seua premsa..., pg. 110.

    Xalet de la famlia Llop-Soriano al carrer dels Senyorets, actual Sant Nicolau nm. 15. ltima dcada del segle XIX. Toms Rosell.

  • 28

    PATRIMONI DE LHORTA SUD

    Hort de Trnor construt per Leopoldo Trnor a lactual carrer del Doctor Castro Blanco. ltima dcada del segle XIX. Toms Rosell.

    ELECTRIFICACI DEL TRAMVIAEn el cas del tramvia que circular per la nova carretera a Valncia, electrifi-cat des de lany 1900, ser clau per a la construcci de xalets als costats deste vial al llarg del seu recorregut, que en arribar a lAlter de Baix, a len-trada de Torrent des dAlaqus, ens deixa alguns exemples de segona re-sidncia entre els anys 1912 i 1918. Sn edificis amb grans extensions de jard, promoguts per importants fa-mlies aristocrtiques i burgeses de la capital com Villa Elvira de laristcra-ta i poltic valenci Francisco Trnor, primer Comte de Trnor, casat amb Elvira Morder, dac el nom de la vil-la o lHort de Santonja, de Rafael Santonja. Els dos xalets estan constru-ts en un estil regionalista inspirat en larquitectura de les villes basques. Davant destos dos trobem el que va ser xalet de la famlia Giner-Cortina, promogut per lindustrial Jos Giner i dissenyat pel seu cunyat, larquitecte valenci Jos M Manuel Cortina P-rez. Cortina, en este singular edifici, va ms enll de lhistoricisme neorab i crea una obra en qu deixa marcada la seua originalitat i empremta personal fins als ltims detalls. Este monument, a causa de les contnues agressions,

    espolis i incendis des de fa anys, es troba molt deteriorat i en espera duna restauraci necessria que pareix que no arribe mai. A continuaci trobem la residncia construda per Matas Ro-mero, accionista del Banc dEspanya i casat amb una filla de qui va ser gover-nador civil de Valncia, Ciril Amors; i ja a laltra part del barranc, seguint la carretera cap a Torrent, es troba Villa Torre-Pinos, construda per ladvo-cat Manuel Paredes. Estos dos ltims edificis, destil eclctic classicista, re-corden larquitectura acadmica del segle XVIII. Enfront de lanterior, i de la mateixa poca, trobem Villa Rosita, el xalet de qui va ser alcalde de Valncia en 1905, Eduardo Llagaria. Continuant per la carretera de Torrent a Real de Montroi, al carrer de Valncia hi ha-via interessants exemples de principis de segle, ja que all tenien el seu xalet personatges destacats com el pintor Genaro Palau o el compositor Vicente Lle, este ltim autor obres tan cone-gudes com La corte del faran. De fet, prxim a este carrer es conserva un xalet construt el 1905 en la conflun-cia dels carrers de Santa Llcia i Quart per la famlia Peremarch, un edifici de gran qualitat amb un original disseny modernista, poc vist a Torrent.

    Xalet que va ser de la famlia Giner-Cor-tina als anys quaranta. 1918-1919. Mara Giner Cortina.

    Villa Luz al carrer del Migdia, a la vora del Pavell del Vedat. Aprox. 1910. Toms Rosell.

    Xalet que va ser de la famlia Giner-Cortina des de lexterior de la propietat en lactualitat. 1918-1919.

  • 29

    Nm. 3

    1, p

    rim

    er s

    emestre 2

    01

    1

    PATRIMONI DE LHORTA SUD

    PA

    TR

    IMO

    NI D

    E L

    HO

    RTA

    SU

    D

    LAUGE DEL VEDATLa millora de les comunicacions que hem comentat i la moda destiuejar a Torrent tamb van contribuir a lauge del Vedat com a zona residencial, on ja de ben antic anaven a passar el dia famlies de Valncia, ja que era conce-but com a lloc saludable prxim a la capital. Sabem que fou ladvocat Vi-cente Marn Ferrer jutge municipal de Torrent i alcalde desta poblaci en di-verses ocasions, a ms de fundador de lefmer peridic El Torrentino qui a cap a 1898 va construir el primer xalet al Vedat, anomenat Masa de D. Vicen-te Marn, a ms de realitzar en les pro-ximitats les conegudes com Casetes de Marn i el pavell de La Purssima per a famlies modestes. Uns pocs anys ms tard, els seus amics shi construi-ran les seues residncies destiu, com lactual Villa Luz promoguda per Jos Oliver, amb una planta baixa, que per la seua decoraci recorda els pavellons de lExposici de Tor de 1902 de lar-quitecte Raimundo DAronco i remata-da amb una torre miramar, que a ms est inspirada en larquitectura moder-nista industrial catalana. A laltra part de lactual Avinguda, en la que ser la carretera al Vedat des de lermita de Sant Gregori, prop de lemissora, en

    1906 el rival de Vicente Marn i funda-dor del diari La Crnica, Silverio Ribe-lles, secretari del jutjat de 1 instncia de Torrent, es construir lactual Villa Modesta, vora la qual sadossaran els xaletets dAlejandro Miquel i Abdn Vzquez, este ltim alcalde de Torrent a finals del segle XIX.En 1914, ser el mateix Vicente Marn qui promour la construcci dun hotel amb restaurant conegut com La Fonda, desaparegut en 1950. Era un edifici singular per estar flanquejat per dos torres, que va tindre un gran prestigi a lpoca i que subicava a la pujada del Vedat, per la prolongaci de lactual carrer del Pare Mndez. A ms, Marn tenia en projecte construir un tramvia fins all per este carrer, per amb les-clat de la Primera Guerra Mundial va aprofitar per a vendre els rails de ferro. Era tal linters turstic que es va cre-ar al voltant del Vedat, que hi ha un avantprojecte de lany 1917 per a la construcci dun cam-passeig que par-tiria de la Gran Via Marqus del Tria de Valncia i arribaria fins al Vedat en un sol tram recte donze quilometres, que es pot considerar com el primer antecedent de lactual Avinguda que uneix el centre urb de Torrent amb el Vedat, projectada inicialment per lar-

    quitecte madrileny Mauricio Jalvo el 1925, i que finalment fou el projecte de 1927 dels arquitectes Albert i Fun-gairio el que es dugu a terme.

    TARDOECLECTICISME I ART DECLa Primera Guerra Mundial afect el subministrament i els preus del ferro per a la construcci dedificis, a ms de bloquejar lexportaci de la taron-ja. Aix que, acabat el conflicte a finals de la dcada dels anys 10, es con-tinua a poc a poc la renovaci de les faanes del centre histric. Per lestil eclecticista que hem vist en els edificis dabans shaur transformat ja en estos anys en tardoeclecticisme i Art Dec. Alguns exemples desta poca que trobem a la Plaa Major sn el Caf Alhambra de 1919 promogut pel tor-rent Patrici Chiner, en estil neorab; ledifici per a lAteneo Musical Obrero de 1923 (hui Ca Lluset), en un acade-micisme tardoeclctic; el Casino dels Caadors de 1928, tamb destil tar-doeclctic i que tenia una interessant marquesina destil Art Dec; la casa que va ser del mestre Jos M Rius al carrer de lEsglsia, reformada cap a 1929 i decorada amb elements neo-barrocs i cermiques destil Art Dec, o El Faro, conegut tamb com Cal Parat.

    Postal dels anys 10 de lHotel Vedat, conegut com La Fonda, ubicat a lactual carrer del Migdia, prxim al pavell. 1914. Biblioteca Valenciana.

    Antic Caf Alhambra a la Plaa Major. 1919. Toms Rosell.

  • 30

    PATRIMONI DE LHORTA SUD

    Este edifici fou construt cap a 1930 pel torrent Vicent Ros, que qued fas-cinat pel Banco Urquijo de Madrid al carrer dAlcal, obra de larquitecte bilba Ricardo Bastida, i encarreg a un arquitecte o mestre dobra valenci el disseny dun edifici basat en aquell banc per a la casa que Ros possea a la Plaa Major de Torrent, enfront de la torre rab. El resultat s una cons-trucci molt interessant, dinfluncia classicista, amb decoracions infludes per lArt Dec i que comptava amb un remat superior en forma de far que no arribaren a construir. Al mateix temps, sinicia la construcci de dotacions mu-nicipals als afores de Torrent, com el nou escorxador o el grup escolar.A finals dels anys vint tamb comen-aran a tindre importncia nuclis des-tiueig com el Pant, el Barri dels Ca-ragols o lAlter de Dalt, on trobem el conegut com a Xalet del Francs destil Art Dec, construt el 1929 pel pres-tigis metge naturista Jos Castro, qui, procedent de Barcelona, va elegir esta zona de Torrent per ser un lloc en aquell moment amb importants valors paisagstics, que hui est en un lamen-table estat de conservaci i amb un futur incert ja que es troba afectat pel Pla Parcial de lAlter que t prevista la seua desaparici. Tornant al Vedat, la Diputaci va pro-jectar en 1897 un Gran Manicomi Provincial amb ms de 48 edificis, dissenyats pels destacats arquitectes valencians Belda i Ferreres, en un pro-jecte que, si lhagueren dut a terme, no hauria perms que el Vedat es con-vertira en limportant nucli residencial que hui s. Daquell projecte de lany 1926, la Diputaci recuperar la idea de ledifici de lHospital dEpidmies, convertit en Sanatori del Pare Jofr i enderrocat pels anys cinquanta. Pel seu estil i dimensions recordava els grans pavellons de lExposici Regional Valenciana de 1909, dissenyats per larquitecte Vicente Rodrguez. En el cas dels xalets, els anys vint tam-b seran els de la consolidaci del Ve-dat, on es construiran edificis de sego-na residncia per a importants famlies,

    com El Mercantil, construt en 1924 per qui fou propietari i director de lac-tual diari Levante, Vicente Fe Castell, en estil muntanys i rematat amb una torre, que hui acull el monestir de San-ta Gemma. En les eleccions de 1936, Fe Castell s elegit diputat a Madrid, per la qual cosa mentre Valncia fou capital de la Repblica durant la Guer-ra Civil, anaven all a prendre caf i a fer tertlia ministres com Indalecio Pri-eto. Uns anys desprs, molt prxim a lanterior, a lavinguda de Sant Lloren es constru Villa Elona, del comerciant i accionista del Banc de Valncia Ramn Casanova Boix, on probablement es va ubicar lHospital dAviaci que va tenia el Vedat en la Guerra Civil espanyola, edifici tamb destil muntanys amb elements neobarrocs. En la mateixa avinguda de Sant Lloren, lany 1925 es construeix el Xalet Amparn del mili-tar Pedro de Lamo i la seua dona, Am-paro Peris Brell, germana del prestigis pintor valenci, una residncia destil neorab amb clara influncia Dec. Dels mateixos anys i molt prxim a lanterior, est el xalet de qui va ser alcalde de Torrent entre 1925 i 1930, Flix Vilar David, i de la seua esposa, Sacramento Esteve Galn.

    XALETS DESTIL ECLCTICEl primer dels xalets del Vedat en qu hem pogut constatar la participaci en la construcci dun arquitecte de re-nom, com s Javier Goerlich Lle, s ledifici projectat el 1926 per al comer-ciant de camises de Valncia Salvador Gamborino a lactual carrer del Sol. Este xalet destil eclctic, molt estilit-zat i influenciat per lArt Dec, comp-tava amb un gran jard i destacava sobre una posici elevada, per no es conserva com originalment el va disse-nyar el seu autor. Larquitecte Goerlich project un any ms tard per a Torrent lantic edifici de lAsil Santa Elena. El Mas de la Muntanyeta del metge Jos Soler Burgos era una altra residncia destiueig que en 1931 compt amb un projecte realitzat per un destacat arquitecte com Antonio Gmez Dav. Era un xalet dissenyat en un estil que

    Edifici El Faro a la Plaa Major. 1930. Toms Rosell.

    Xalet del Francs a lAlter de Dalt. 1929. Julin Molina.

    Xalet El Mercantil, prxim a lavinguda de Sant Lloren del Vedat. 1924. Toms Rosell.

    Xalet Amparn a lavinguda de Sant Lloren del Vedat. 1925. Josep Ramon Sanchis.

  • 31

    Nm. 3

    1, p

    rim

    er s

    emestre 2

    01

    1

    PATRIMONI DE LHORTA SUD

    PA

    TR

    IMO

    NI D

    E L

    HO

    RTA

    SU

    D

    Per contraposici a larquitectura des-til tardoeclctic, es donar lloc al deno-minat racionalisme, que t importants mostres a El Vedat, de mitjans dels anys trenta, realitzats tots ells per lar-quitecte Jos Cort Bot, que construeix set xalets dins del que seria denominat com larquitectura mediterrnia mo-derna, edificis de blancs murs llisos i formes cbiques i corbes que recorden a larquitectura holandesa i centreeu-ropea del moment, que coneguem gr-cies a la tesi de Marilda Azulay. Entre els quals destaquen el xalet Juann al cam del Romeral, el del dentista Jos Font i el del decorador Jorr, prxims al carrer de la Font de Sant Llus, edi-ficis que en molts dells per desgrcia, no sha respectat la original i singular configuraci amb la que els va conce-bre Cort Bot.En definitiva, este recorregut per les-plendors Torrent de finals del segle XIX i principis del XX ens mostra un in-teressant llegat arquitectnic que t un present incert pel fet que una gran part deste patrimoni est encara per assi-milar, catalogar, restaurar i descobrir, per que deixa lloc a un futur ple doportunitats si se sap traure partit deste important potencial. Un aprofi-tament que, si es du a terme, determi-nar la consolidaci de Torrent com una destacada ciutat dinters cultural a la comarca de lHorta Sud, amb molt a oferir al visitant i als seus habitants i que vos convide a descobrir.

    recordava el de les mansions que es construen en aquell moment els ac-tors de Hollywood a Beverly Hills. Per, eixe mateix any, durant les ex-cavacions per a la seua construcci, es va trobar limportant jaciment de ledat de Bronze de la Muntanyeta de Cabre-ra, que finalment Soler Burgos respec-t i tan sols dugu a terme la casa del guarda de la finca en 1933, apartada destes troballes. Ser a partir de la meitat dels anys trenta que lAjuntament de Torrent co-menar a arrendar els terrenys comu-nals per a la construcci de xalets al cor de la pinada. Van ser edificacions que en un principi no tenien tanca o b era reduda, per la qual cosa des-tacava la integraci destos xalets en el seu entorn i en qu els seus autors varen saber molt b aprofitar lopor-tunitat que donava un entorn com el Vedat per a realitzar una obra de gran qualitat. En ells observem les caracte-rstiques prpies del tardoelecticisme, el regionalisme i lArt Dec practicat en esta poca i adaptat al Mont-Vedat, amb faanes llises amb poca decora-ci per la influncia del racionalisme, concentrada en les reixes, els remats de les cobertes, els ampits i els rfecs. En molts casos es repeteix el mateix tipus de coberta destil muntanys a quatre aiges de teula alacantina amb

    poc pendent i rfecs de fusta, corona-da amb carxofes de cermica vidriada o cresteria. Alguns destos destacats exemples sn Villa Tonico de la famlia Balanz a lavinguda de Sant Lloren, amb el rfec decorat amb taulellets Dec; Villa Sevilla i Villa Granada al car-rer de la Font de Sant Llus. Al cam del Romeral trobem el xalet Los Leones, el xalet Mis Hijitos, un dels exemples ms interessants que trobem a esta zona, destil prxim al racionalisme per de-corat amb elements neobarrocs, i el xalet El Barco amb trets neomudjars a les faanes i que sn ms evidents a la balconada amb vistes a la pinada, que tenen la gran majoria dels xalets que es troben en esta zona. Cap a 1935, larquitecte Luis Albert, el que project lavinguda a finals dels anys vint i autor dimportants edificis a la capital, dissenyar el xalet per al matrimoni format per Pilar Tortosa Do-mingo i Sigfrido Blasco-Ibez, fill del conegut escriptor, xalet que rep el nom de LAlqueria. Larquitecte plasma en este edifici la seua visi racionalista de larquitectura tradicional mediterrnia amb influncia barroca. La casa tam-b inclou una gran tribuna-balc amb vistes a la ciutat de Valncia, inspirada en la que tenia el xalet de lescriptor Vicente Blasco Ibez a la platja de la Malva-rosa.

    Xalet de Jos Font als anys trenta, prxim al carrer de la Font de Sant Llus del Vedat. 1934. Azulay Tapiero, Marilda. La fortuna de los ideales racionalistas en Espaa, 1914-1936. El caso concreto de Jos Cort Bot (1895-1961), t. 5. Universitat Politcnica de Valncia, 2003.

    Xalet Juann en lactualitat, al cam del Romeral del Vedat. 1934. Toms Rosell.

  • 32

    ARQUEOLOGIA DE LHORTA SUD

    A la nostra comarca trobem que hi ha construccions dels dos tipus, alqueries agrcoles xicotetes amb una torre de guaita, com s el cas dAlbal, i daltres ms poderoses que responen a un poble de grans dimensions, com s el cas de Silla o Torrent.

    El paisatge histric de lHorta Sud a lpoca islmica. Visibilitat i sistema defensiu de les torres islmiques

    ADRI PITARCH

    INTRODUCCIQuan has de realitzar un estudi sobre els paisatges histrics de les diferents poques de la comarca de lHorta Sud, has de tenir en compte tots els elements geogrfics i naturals que la integren, aix com les realitats polti-ques, socials i culturals dels moments estudiats.La conquesta islmica de la pennsula Ibrica, i, per tant, de la nostra comar-ca i del lactual Pas Valenci, va com-portar uns canvis i una evoluci respec-te dels anteriors pobladors romans i visigots. El pla va ser ocupat ja en po-ca romana i visigoda (i possiblement a lpoca ibera, per no es tenen su-ficients dades com per poder determi-nar aquest fet), i lAlbufera va patir els primers canvis en la seua morfologia amb un s ms intens. Els rabs tamb van aprofitar aquest llac daigua dola per a explotar els seus recursos i van

    situar assentaments als seus voltants. Tenim notcies histriques, referides en el Llibre de Repartiment de Jaume I, de lexistncia dassentaments o alqueries dintre de lactual marjal de lAlbufera, ocupada actualment per arrossars. Al terme dAlfafar trobem referncies de dos o tres alqueries situades a la mar-jal, com per exemple la de Rabi Santxo. Tamb a Silla es podria situar una altra alqueria islmica, amb possible torre de guaita, dubicaci desconeguda.

    LES TORRES I EL SEU SIGNIFICATCom s ben sabut, els pobles actuals de lHorta Sud representen les anteri-ors alqueries islmiques assentades a la nostra comarca, a ms daquelles desaparegudes. Els nuclis antics, les torres islmiques situades en alguns dels pobles com Albal, Torrent o Si-lla, ms les desaparegudes per lacci antrpica posterior, ens indiquen les

    ubicacions daquests poblats i limpor-tant nombre dalqueries que hi havia al voltant de Valncia.La torre de vigilncia s, a ms de ser un punt elevat de visibilitat del terri-tori, un important element defensiu i ofensiu ja que permet protegir lalque-ria de forma ms contundent i a ms atacar amb protecci el possible con-queridor. La torre disposa dun albacar al seu voltant amb muralles i un possi-ble fossat que nimpedia la conquesta. Aquests albacars han estat documen-tats en algunes torres existents, per exemple la torre dAldua a Llombai posseeix aquest albacar, aix com la Bofilla de Btera. Levoluci histrica entre els segles VIII i XIII dC implica la construcci daquests elements arquitectnics defensius a causa de les noves realitats poltiques i socials entre els pobles rabs assen-tats al nostre territori. Es tracta duna

    Torre islmica de Torrent en 1950. Foto Peir Sim.

  • 33

    Nm. 3

    1, p

    rim

    er s

    emestre 2

    011

    ARQUEOLOGIA DE LHORTA SUD

    AR

    QU

    EO

    LO

    GIA

    DE

    LH

    OR

    TA

    SU

    D

    poca de constants lluites i guerres, conquestes i reconquestes, ja entre els mateixos rabs, amb diverses tnies o interessos poltics i econmics, o per la presncia cristiana, constant, que assetja de forma contnua aquests ter-ritoris (hem de recordar la conquesta de Valncia pel Cid a finals del segle XI). Amb aquest context, per tant, i atenent les qestions purament antropolgi-ques i culturals daquestes societats, es decideix construir aquests edificis defensius i de protecci de les alque-ries o quarya, que representen poblats de dimensions redudes amb un fort carcter agrcola i ramader.Aix no obstant, tamb els nuclis ms grans, o hisn, construeixen torres dintre dun sistema defensiu ms fort, de tipus castell. A la nostra comarca trobem que hi ha construccions dels dos tipus, s a dir, alqueries agrcoles xicotetes amb una torre de guaita, com s el cas dAlbal, i daltres ms poderoses que responen a un poble de grans dimen-sions, com s el cas de Silla o Torrent.Evidentment, la funci de les torres s clara, la defensa i protecci davant la conquesta o destrucci, per tamb representen altres funcions purament poltiques i dissuasives. Tenir una torre daquestes caracterstiques representa una imatge de poder i fortalesa davant

    el possible agressor aix com un esta-tus poltic i econmic al teu territori. A ms, s un element bllic datac, ja que impedeix latac fcil i permet llui-tar amb un cert avantatge per la pro-tecci que dna. La cronologia de la construcci de les torres s un altre dels interrogants que hi ha respecte de la seua comprensi. Des de la conquesta rab de les nos-tres terres, se suposa la construcci delements defensius; per tant, una part de les torres haurien de pertnyer a aquesta cronologia, s a dir, entre els segles IX-XI. Podrem pensar que es construeixen els primers castells o de-fenses en poblacions importants, cas de Silla o Torrent. En el cas de Torrent, veiem com larqueologia ha perms es-tablir datacions fiables de la seua cons-trucci, degut a estudis qumics realit-zats amb el mtode del carboni-14. Els resultats de tals estudis han perms donar una dataci de lany 1070, s a dir, al segle XI. En el cas de Silla, els estudis arqueolgics realitzats en les diverses campanyes dexcavacions han facilitat, tamb, determinar una cro-nologia semblant a la de Torrent, en aquest cas pels estudis cermics apa-reguts en el transcurs de la intervenci.Un altre moment histric important per a interpretar la construcci de tor-

    res defensives i de vigilncia va estar laparici dels regnes de taifa, al segle XI, amb la desaparici de lemirat de Crdova. En aquesta poca, les lluites entre musulmans, contra cristians, etc., van comportar que la taifa de Balansiya augmentara les seues alqueries fortifi-cades. Finalment, el segles XII-XIII van afavorir un altre auge de la construcci de fortificacions, sobretot en el pero-de almohade i abans de la conquesta de Jaume I. Com veiem, les torres de guaita van estar construdes en diver-sos moments histrics, en resposta a la realitat. Aquestes teories no es poden confirmar de forma absoluta fins que no es realitzen intervencions arqueol-giques en totes elles per a poder deter-minar-ne la cronologia concreta, a ms daltres treballs cientfics que comple-menten el treball arqueolgic.

    PER, PER QU ES VAN CONSTRUIR?Dintre de les hiptesis existents res-pecte daquest tema, aquella que ex-pressa la necessitat de crear un cintur de defensa al voltant de la ciutat de Balansiya (Valncia) s la ms seguida i estudiada. Aquestes torres, doncs, re-presenten una forma de defensa fsica davant un atac, per sobretot estan su-posant una defensa anticipatria a lar-

    Torre islmica dAlbal en 1981, i estat actual de latalaia desprs de la seua restauraci. Torre de Torrent restaurada.

  • 34

    ARQUEOLOGIA DE LHORTA SUD

    Torre dEspioca de Picassent.

    ribada dels enemics. Aix, hem de pen-sar que aquestes estarien connectades visualment entre si, ja que des duna podrien comunicar-se amb la del poble ve o amb aquella ms propera. Com sha dit anteriorment, la necessitat de protecci s causa suficient per a cons-truir fortificacions, i aquesta ha de ser la causa primordial de lexistncia de les torres, a ms tenint en compte les contnues lluites i accions blliques que es donen en aquests moments his-trics.

    QUANTES TORRES HI HAVIA A LA NOSTRA COMARCA? En lactual comarca de lHorta Sud te-nim quatre torres en peu, i sabem de lexistncia daltres. Actualment, Silla, Torrent, Albal i Espioca (Picassent) conserven les seues torres i Alcsser enderroc la seua cap als anys 30 del segle XX. En el Llibre de Repartiment se nassenyalen daltres (Quart de Po-blet entre daltres), aix com altres pu-blicacions locals indiquen lexistncia de torres a municipis com Mislata, Pi-cassent o Aldaia. s molt possible que altres alqueries tingueren aquest tipus de construcci dalqueria-torre. A ms dAlbal, Silla, Torrent i Espioca, nhi havia daltres. Alcsser, el Vedat, Aldaia, Quart, la Torre, Brosquil i Rap-hal Cadi (Silla) en serien algunes, i s possible que nhi haguera tamb en altres poblacions com Picassent o Mis-lata. ORGANITZACI DEL TERRITORILa ciutat de Valncia estava envoltada, com sha descrit, dalqueries i pobles fortificats amb estructures defensives tipus torre. Evidentment, la comunica-ci entre elles seria possible amb fum o foc, tenint una constant lnia visual que permetia aquesta comunicaci en cas de conquesta o guerra. Les torres ms properes entre si no tenien cap dificultat geogrfica per veures entre si, ja que la comarca de lHorta Sud s prcticament plana i t aquesta visibili-tat entre pobles.El territori estava, per tant, ple dalque-ries i fortificacions que creaven lano-

    menat cintur defensiu de la ciutat de Balansiya. Al voltant de la mateixa ciu-tat, a les actuals comarques de lHorta Sud i lHorta Nord, hi ha nombroses alqueries amb sistema defensiu de tor-re de guaita, a ms de quatre assen-taments amb un sistema defensiu ms complex i fort. Silla, Torrent, Quart i Paterna conformarien nuclis habitats amb un sistema defensiu ms propi dun castell, amb fossats ms contun-dents i muralles ms fortes (aquesta evidncia sha observat en les excava-cions arqueolgiques de Torrent i Silla).Ms enll daquesta primera lnia dal-queries i fortaleses, hi ha un altre cintu-r dassentaments. Les actuals comar-

    ques de la Ribera Baixa i Alta, la Foia de Bunyol, el Camp de Tria i el Camp de Morvedre mostren fortificacions de tipus torre i a ms mostren els castells que envolten tota la plana. En aquesta lnia trobem els castells de Cullera, Cor-bera, Bunyol, Xiva, Vilamarxant, Llria, Serra i Sagunt. Pel que fa al paisatge natural daquell moment, aquest devia ser completa-ment diferent de lactual. La visibilitat entre els pobles era ms fcil i compli-cada al mateix temps, ja que per una part no hi hauria cap edificaci alta, per els pobles eren molt menuts. Aquestes torres permetien la comuni-caci visual a partir de foc o fum fet a

  • 35

    Nm. 3

    1, p

    rim

    er s

    emestre 2

    011

    ARQUEOLOGIA DE LHORTA SUD

    AR

    QU

    EO

    LO

    GIA

    DE

    LH

    OR

    TA

    SU

    D

    La torre islmica de Silla.

    les terrasses de les torres, i imaginant aquesta acci no s difcil pensar que des de Torrent hom devia veure les tor-res dAlbal i Alcsser; des dAlbal, les dAlcsser, Silla i Torrent; des dAlcs-ser, les de Torrent, Silla i Albal, i des de Silla les dAlcsser, Albal i les del sud com Benifai, Sollana o Almussafes. A ms, si tenim en compte la resta de possibles torres existents a la comarca, veiem com aquesta comunicaci i visi-bilitat entre les diferents alqueries era relativament factible. Un altre aspecte interessant s la im-portncia que t lorganitzaci del terri-tori que es conforma en aquesta poca, ja que s lorigen de lhorta actual, amb evidents canvis produts en les diverses poques, per que marquen un punt deixida als sistemes de regadiu i orga-nitzaci de la terra. Tamb, la centura-ci romana, efectuada des del segle I.En aquest primer treball daproximaci a aquest interessant estudi de la comu-nicaci visual entre les torres i alqueri-es de lHorta Sud, no hem doblidar de precisar que shauria de realitzar un es-tudi ms ampli que abarque les comar-ques dels voltants de la nostra, ja que aquest sistema comunicatiu respon a la necessitat de tenir aquest vincle en-tre les diferents alqueries per avisar de la proximitat de perill. En aquest sen-tit, cal pensar que les torres situades al sud i al nord de la comarca tamb responien a aquesta acci. A ms, hem de tenir present que lHorta Sud es tro-ba ms a prop de la ciutat de Valncia i, per tant, les alqueries situades a les actuals comarques de la Ribera, la Foia de Bunyol, el Camp de Tria, etc., veu-rien abans larribada dels enemics, i en aquest cas aquestes serien les prime-res a produir aquest sistema defensiu.En el nostre cas, les torres conegudes a la comarca de la Ribera Alta, com sn per exemple les de Benifai, Musa, Almussafes, Llombai etc., tindrien con-tacte directe amb les de Silla i Espioca (Picassent), entre altres. Per tant, s important entendre que aquest treball s una introducci a un estudi ms am-pli que puga contemplar aquest siste-ma complex de comunicaci islmica.

    LA VISIBILITAT ENTRE LES TORRESLa relaci visual entre les torres es pot representar de forma lineal en un pl-nol de la comarca en qu se senyalitzen les ubicacions de les torres existents i daquelles desaparegudes, incloses aquelles de les quals es t alguna not-cia histrica, per aquesta visi podria ser errada pel fet que la visibilitat en-tre elles seria ms complexa pels as-pectes fsics de lentorn, amb algunes dificultats de visi entre elles. El que sha de fer s un estudi daltitud de la torre i realitzar un complet estudi mor-folgic de la comarca que ens permeta apreciar els diversos nivells geogrfics daltura existents. Daquesta manera, veient els desnivells podrem tenir una aproximaci als contactes visuals de les torres entre si, i calculant la seua altura podrem traar una lnia de visi. A ms, sha de tenir en compte que la visi entre les torres es realitzaria de forma expansiva, s a dir, des duna delles es realitzaria el corresponent foc o fum que avisaria les altres, i aix contnuament fins que totes estigueren comunicades.

    CONCLUSIONSLestudi del territori s, actualment, un dels camps ms interessants en qu sest treballant de forma cientfica per comprendre millor lassentament dels diversos pobles en qualsevol territori. Aquest estudis permeten establir algu-nes consideracions geogrfiques i his-triques per a comprendre aquesta ubicaci, i ens permet establir uns pa-trons numrics aproximats dassenta-ments de qualsevol poca, tenint pre-sents tots els factors que depenen daquest territori, com sn els aspectes morfolgics, hdrics i climtics que es donen al territori estudiat. Ens permet entendre aspectes diversos sobre els patrons dassentament i laprofundi-ment en altres aspectes geogrfics i ambientals.

    Bibliografia

    AAVV (1995): Castillos, torres y fortalezas de la Comunidad Valenciana, Valncia, Prensa Valenciana (Levante).

    ALAPONT, L., ANTICH, J., MAR, M. (2003): Catleg de la Collecci Museogrfica Torre musulmana de Silla, Ajuntament de Silla.

    BAZZANA, Andr i GUICHARD, Pierre (1978): Les tours de defnse de la huerta de Valence au XIII s., en Melangues de la casa de Velzquez XIV, Madrid, p. 73-105.

    FEBRER ROMAGUERA, Manuel V. (2005): Alcsser, la seua histria, Ajuntament dAlcsser.

    LPEZ ELUM, Pedro (1994): La alquera islmica de Valencia. Estudio arqueolgico de Bofilla. Siglos XI-XIV, Valncia.

    LPEZ ELUM, Pedro (2002): Los castillos valencianos en la Edad Media (Materiales y tcnicas constructivas), Valncia, Biblioteca Valenciana, 2 volums.

    SANCHIS GUARNER, Manuel (1965): poca musulmana, en Historia del Pas Valenci, vol. I, Barcelona.

    Llibre del Repartiment de Valncia, Antoni Ferrando i Francs (dir.), Valncia, Vicent Garca Editores, 1979.

    RODRGUEZ NAVARRO, Pablo (2008): La torre rabe observatorio en tierras valencianas. Tipologa arquitectnica, tesi doctoral (maig 2008).

    GUINOT, Enric (2007): Una historia de la Huerta de Valencia, dins J. Hermosilla (dir. i coord.) El patrimonio hidrulico del Bajo Turia: LHorta de Valncia. Valncia, Direcci General de Patrimoni Cultural Valenci, Conselleria de Cultura i Esport, Generalitat Valenciana i Departament de Geografia de la Universitat de Valncia, p. 60-102.

  • PASSAT I PRESENT

    Lantic ajuntament, que va ser la casa consistorial des de 1942 fins a 1994, acull ara larxiu histric municipal i una sala per a

    exposicions i actes socials. Ledifici sha salvat del picot i ha estat restaurat per lactual corporaci. Ledifici va acollir en els anys

    20 del segle passat el Centre Artstic dInstrucci Obrera i, en els anys 30 el Centre Uni Republicana Autonomista. Lactual arxiu

    histric servir per a la consulta destudiosos i per realitzar treballs sobre la memria collectiva dAlbal. La rehabilitaci de lantic ajuntament, situat al carrer de Santa Anna, va ser

    inaugurada el 26 de setembre de 2010.

    Antic Ajuntament dAlbal

    Foto

    s. A

    rxiu

    Fo

    tog

    rfi

    c d

    e R

    icar

    d M

    art

    nez

    .

    Any 1957

    Any 2011