NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT DEL MUNICIPI sac. NNSS/MP2 NNSS... · Les Normes Subsidiàries…

  • Published on
    27-Nov-2018

  • View
    212

  • Download
    0

Transcript

  • EXCM. AJUNTAMENT DALCDIA

    NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DEL MUNICIPI

    DALCDIA MODIFICACI NM. 2

    NORMES URBANSTIQUES DOCUMENT DAPROVACI DEFINITIVA AMB PRESCRIPCIONS

    rcarbajoRectngulo

    rcarbajoTextoREFS MODIFICACI 1, 2 (Amb prescripcions) ,3,4 (Amb prescripcions),5 i 13

  • 2

    NDEX

    TTOL I: DISPOSICIONS GENERALS CAPTOL I: NATURALESA I MBIT, APLICACI I VIGNCIA DE LES NORMES SUBSIDIRIES - Norma 1.1.01: Naturalesa i mbit - Norma 1.1.02: mbit temporal de les normes - Norma 1.1.03: Interpretaci de les normes CAPTOL II: NORMES DE TRAMITACI, EXECUCI I CONTROL - Norma 1.2.01: Cdula urbanstica - Norma 1.2.02: Actes sotmesos a llicncia - Norma 1.2.03: Tipus de llicncia dobra - Norma 1.2.04: Sollicitud de llicncia dobra - Norma 1.2.05: Sollicitud de llicncia dactivitat - Norma 1.2.06: Alineacions i rasants - Norma 1.2.07: Obligacions dels sollicitants - Norma 1.2.08: Validesa i caducitat de les llicncies - Norma 1.2.09: Obres construdes sense llicncia - Norma 1.2.10: Obres en bns de domini pblic - Norma 1.2.11: Enderrocaments - Norma 1.2.12: Execuci de les obres - Norma 1.2.13: Finalitzaci de les obres o installacions - Norma 1.2.14: Dret fonamental al reps CAPTOL III: RGIM DEL SL EN DOMINI PBLIC I ZONA DE SERVITUD - Norma 1.3.01: Llei de costes - Norma 1.3.02: Llei daiges - Norma 1.3.03: Llei de carreteres

    TTOL II: NORMES GENERALS DE LEDIFICACI CAPTOL I: DEFINICI DELEMENTS URBANSTICS

    CAPTOL II: NORMES REGULADORES DELS USOS - Norma 2.2.01: Objecte, aplicaci i estructura general dels usos - Norma 2.2.02: Classificaci i definicions dels usos globals i detallats - Norma 2.2.03: Rgim de compatibilitat dels usos - Norma 2.2.04: ndex dintensitat ds residencial

    - Norma 2.1.01: Solar- Norma 2.1.02: Alineacions- Norma 2.1.03: Reculades- Norma 2.1.04: Profunditat o fons edificable- Norma 2.1.05: Superfcie ocupada i ocupaci mxima- Norma 2.1.06: Superfcie total edificada o edificable- Norma 2.1.07: Volum edificat o edificable- Norma 2.1.08: Coeficient dedificabilitat- Norma 2.1.09: Patis- Norma 2.1.10: Soterranis i semi-soterranis- Norma 2.1.11: Recinte habitable- Norma 2.1.12: Superfcie i dimensions dels solars- Norma 2.1.13: Seccions viries tipus

  • 3

    CAPTOL III: NORMES GENERALS DE VOLUM - Norma 2.3.01: Altura edificable o reguladora i altura total - Norma 2.3.02: Nombre de plantes - Norma 2.3.03: Construccions permeses per sobre de laltura reguladora mxima - Norma 2.3.04: Reculada de les edificacions i piscines - Norma 2.3.05: Entrants, sortints i cossos volats - Norma 2.3.06: Xamfrans CAPTOL IV: NORMES GENERALS DESTTICA I CONDICIONS TCNIQUES - Norma 2.4.01: Composici de faanes i edificis - Norma 2.4.02: Protecci del patrimoni histric, artstic i cultural - Norma 2.4.03: Anuncis i rtols - Norma 2.4.04: Marquesines - Norma 2.4.05: Tendals - Norma 2.4.06: Tanca de solars no edificats en sl urb - Norma 2.4.07: Paredes mitgeres - Norma 2.4.08: Servituds urbanes - Norma 2.4.09: Aparcament privat - Norma 2.4.10: Dipsits de gas: Normes desttica CAPTOL V: NORMES GENERALS DHIGIENE I COMPOSICI INTERIOR - Norma 2.5.01: Condicions dels habitatges - Norma 2.5.02: Altures interiors de ledificaci, superfcie de locals - Norma 2.5.03: Escales - Norma 2.5.04: Portals - Norma 2.5.05: Illuminaci i ventilaci - Norma 2.5.06: Patis oberts - Norma 2.5.07: Patis interiors o de parcella - Norma 2.5.08: Patis dilleta - Norma 2.5.09: Aparells elevadors - Norma 2.5.10: Calefacci, aire condicionat, aigua calenta, gas, telfon, antenes, etc. - Norma 2.5.11: Sortida de fums - Norma 2.5.12: Allaments - Norma 2.5.13: Installacions daigua i electricitat - Norma 2.5.14: Recintes descombraries - Norma 2.5.15: Tractament i evacuaci daiges residuals - Norma 2.5.16: Reposici ampliaci i prolongaci de xarxes CAPTOL VI: NORMES DE SEGURETAT - Norma 2.6.01: Normes generals de ledificaci - Norma 2.6.02: Tanca i senyalitzaci dobres - Norma 2.6.03: Bastiments i elements auxiliars - Norma 2.6.04: Obres de conservaci dedificis CAPTOL VII: RGIM DELS EDIFICIS EXISTENTS - Norma 2.7.01: Edificis fora dordenaci - Norma 2.7.02: Edificis construts a lempara de la normativa anterior disconformes amb les NN.SS.

    TTOL III: NORMES DE ZONES HOMOGNIES

  • 4

    CAPTOL I: DISPOSICIONS GENERALS - Norma 3.1.01: Definici i aplicaci de zones homognies CAPTOL II: NORMES PARTICULARS DE PARCELLACI, S I VOLUM - Norma 3.2.01: Nucli antic de la Ciutat de lAlcdia - Norma 3.2.02: Nucli antic Alcanada - Norma 3.2.03: Nucli antic Es Barcars - Norma 3.2.04: Nucli antic dEs Mor Vermell - Norma 3.2.05: Zona residencial intensiva - Norma 3.2.06: Zona residencial semi-intensiva - Norma 3.2.07: Zona residencial extensiva - Norma 3.2.07.bis: Zona residencial o dedificaci en altura - Norma 3.2.08: Zona hotelera o dedificaci en altura - Norma 3.2.09: Zona extensiva turstica - Norma 3.2.10: Ordenaci dels establiments dallotjament turstic - Norma 3.2.11: Zona comercial - Norma 3.2.12: Zona industrial - Norma 3.2.13: Zona dequipaments i dactivitats i installacions complementries - Norma 3.2.14: Norma urbanstica dels espais lliures pblics - Norma 3.2.15: Espais lliures privats - Norma 3.2.16: Sl urb amb Pla parcial integrat en les Normes Subsidiries CAPTOL III: NORMES PARTICULARS DESTTICA - Norma 3.3.01: Normes particulars desttica a la Ciutat de lAlcdia - Norma 3.3.02: Normes particulars desttica al Port de lAlcdia - Norma 3.3.03: Normes particulars desttica a lAlcdia Nord, Torremajor i Alcanada - Norma 3.3.04: Normes particulars desttica a la Platja de lAlcdia - Norma 3.3.05: Normes particulars desttica a la urbanitzaci Sa Punta

    TTOL IV: DESENVOLUPAMENT DE LES NORMES SUBSIDIRIES CAPTOL I: NORMES GENERALS - Norma 4.1.01: rgans actuants - Norma 4.1.02: Plans parcials, Plans especials i Estudis de detall - Norma 4.1.03: Plans especials per a sistemes generals - Norma 4.1.04: Adequaci a les Normes Subsidiries - Norma 4.1.05: Documentaci dels plans i projectes - Norma 4.1.06: Unitats dactuaci i sectors en sl urb CAPTOL II: NORMES PARTICULARS PER AL DESPLEGAMENT DEL SL URBANITZABLE - Norma 4.2.01: Ordenaci del sl urbanitzable. Definici i tipologia dels sectors - Norma 4.2.02: Normes particulars de planejament parcial per als sectors de nova ordenaci - Norma 4.2.03: Sectors amb planejament parcial aprovat CAPTOL III: NORMES PARTICULARS PER AL DESPLEGAMENT DELS SISTEMES GENERALS - Norma 4.3.01: Rgim i desenvolupament dels sistemes generals - Norma 4.3.02: Pla especial de la xarxa de sanejament municipal - Norma 4.3.03: Plans especials dordenaci del litoral - Norma 4.3.04: Parcs pblics

    rcarbajoCuadro de textoDesenvolupament mitjanant Plans Especials

  • 5

    CAPTOL IV: NORMES DURBANITZACI - Norma 4.4.01: Condicions generals - Norma 4.4.02: Abastament daigua, reg i hidrants contra incendis - Norma 4.4.03: Clavegueram i evacuaci daiges pluvials - Norma 4.4.04: Enllumenat pblic - Norma 4.4.05: Energia elctrica i estacions transformadores - Norma 4.4.06: Installaci de telefonia i/o de serveis per cable - Norma 4.4.07: Projectes durbanitzaci de zones verdes

    TTOL V: NORMES DEDIFICACI A SL RSTIC CAPTOL I: DISPOSICIONS DE CARCTER GENERAL - Norma 5.1.01: mbit i disposicions generals - Norma 5.1.02: Qualificaci - Norma 5.1.03: Zones de possible risc de contaminaci daqfers - Norma 5.1.04: Xarxa Natura 2000 CAPTOL II: CONDICIONS GENERALS - Norma 5.2.01: Segregacions i parcellacions a sl rstic - Norma 5.2.02: Adaptaci de les infraestructures al medi fsic rural - Norma 5.2.03: Condicions de ledificaci, mbit daplicaci i disposicions generals - Norma 5.2.04: Condicions generals desttica i composici de les edificacions - Norma 5.2.05: Piscines - Norma 5.2.06: Construccions que guardin relaci amb la naturalesa i dest de la finca - Norma 5.2.07: Moviments de terra - Norma 5.2.08: Tancat de finques - Norma 5.2.09: Camins i connexions - Norma 5.2.10: Pedreres - Norma 5.2.11: Protecci de les zones turstiques - Norma 5.2.12: Trajectes pintorescos i rutes dinters cultural i paisatgstic CAPTOL III: NORMES REGULADORES DELS USOS - Norma 5.3.01: Classificaci i definicions dels usos - Norma 5.3.02: Limitacions dels usos al voltant dels pous de suministrament CAPTOL IV: RGIM DELS EDIFICIS EXISTENTS - Norma 5.4.01: Edificis existents a sl rstic CAPTOL V: NORMES PARTICULARS PER AL SL RSTIC PROTEGIT - Norma 5.5.01: rees naturals despecial inters dalt nivell de protecci (AANP) - Norma 5.5.02: rees naturals despecial inters (ANEI) - Norma 5.5.03: rees rurals dinters paisatgstic (ARIP) - Norma 5.5.04: rees de prevenci de riscos (APR) - Norma 5.5.05: rees de protecci territorial (APT) CAPTOL VI: NORMES PARTICULARS PER AL SL RSTIC COM - Norma 5.6.01: rees dinters agrari (AIA) - Norma 5.6.02: rees de transici (AT) - Norma 5.6.03: Sl rstic de rgim general (SRG)

  • 6

    ANNEX I

    PROTECCI DEL PATRIMONI HISTRIC-ARTSTIC I CULTURAL

    ANNEX II

    NORMES DE ZONIFICACI, PARCELLACI, EDIFICACI I S EN SL URB

  • 7

    TTOL I: DISPOSICIONS GENERALS CAPTOL I: NATURALESA, MBIT, APLICACI I VIGNCIA DE LES NORMES SUBSIDIRIES NORMA 1.1.01 NATURALESA I MBIT Les Normes Subsidiries del municipi dAlcdia shan redactat de conformitat amb el Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual saprova el text refs de la llei de sl, la legislaci supletria continguda en el Reial Decret 1346/1976, de 9 dabril, pel qual saprova la Llei sobre rgim del sl i ordenaci urbana, i altre legislaci urbanstica de desenvolupament, tot lanterior contingut dara endavant sota la denominaci de legislaci urbanstica. Les Normes Subsidiries (NN.SS.) sn linstrument dordenaci integral del territori del terme municipal i, de conformitat amb la legislaci urbanstica vigent, defineixen els elements bsics de lestructura general i orgnica del territori i classifiquen el sl establint els rgims jurdics corresponents a cadascuna de les seves classes i categories. Aix mateix, ja sigui directament o per mitj dels instruments de desenvolupament previstos, delimiten les facultats urbanstiques del dret de propietat del sl i especifiquen els deures que condicionen lefectivitat i lexercici legtim daquestes facultats. NORMA 1.1.02 MBIT TEMPORAL DE LES NORMES Les Normes Subsidiries, de conformitat amb all que sha establit en larticle 103.1 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de rgim local de les Illes Balears, entraran en vigor un cop publicat en el Butllet Oficial de les Illes Balears (BOIB) lacord de la seva aprovaci definitiva i el text complet de les normes urbanstiques. La seva vigncia ser indefinida, sense perjudici de la seva modificaci o revisi. El Consell insular i lAjuntament en cas daprovaci per silenci positiu, tindr a la seva cura la publicaci de les normes urbanstiques en el BOIB, aix com instrumentalitzar el rgim de publicitat de les Normes Subsidiries a travs dels mitjans dinformaci que consideri oportuns. NORMA 1.1.03 INTERPRETACI DE LES NORMES Sense perjudici de les facultats atribudes al Consell insular i a la Comunitat Autnoma de les Illes Balears, en funci dels seus respectius mbits competencials, lordenaci i gesti del territori, urbanisme i disciplina urbanstica, aix com la protecci i conservaci del patrimoni histric cultural i elaboraci de plans especials de protecci i catlegs, dacord amb la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de rgim local de les Illes Balears, correspon a lAjuntament. Les normes urbanstiques sinterpretaran atenent al seu contingut i amb subjecci als objectius i finalitats expressats en la memria. En cas de discrepncia entre els documents grfics, tindr primacia el de major sobre el de menor escala, llevat que del text es desprengus linterpretaci contrria. En el supsit de falta de coincidncia entre la documentaci escrita i la grfica tindr prevalena lescrita. En cas de contradicci entre diferents tipus de documents escrits de les NN.SS. tindr prevalena lespecial sobre el general. Tota interpretaci que susciti dubtes raonables requerir un informe tcnic-jurdic sobre el tema, en el que hi constin les possibles alternatives dinterpretaci, definint-se la Corporaci municipal sobre quina s la correcta i que sincorporar a partir de llavors com circular aclaridora de les NN.SS. En la interpretaci de les NN.SS. prevaldran com a criteris aquells que siguin ms favorables al millor equilibri entre aprofitament edificatori i equipaments urbans, als majors espais lliures, a la millor conservaci del patrimoni protegit, al menor

  • 8

    deteriorament del medi natural, del paisatge i de la imatge urbana aix com a linters ms general de la collectivitat. Les referncies en larticulat de les normes urbanstiques a la legislaci, tant estatal com autonmica, sentendran sempre substituda per les modificacions legislatives que es portin a terme. Als efectes del compliment de lOrdre del Conseller de Presidncia de 23 de desembre de 2002, per la qual es determinen les caracterstiques formals del Bullet Oficial de les Illes Balears i el procediment per a la inscripci de textos (BOIB n. 157, de 31.12.02), en cas de discrepncies o dinterpretacions distintes entre el text publicat en el BOIB en catal i en castell prevaldr el text en catal. CAPTOL II: NORMES DE TRAMITACI, EXECUCI I CONTROL NORMA 1.2.01 CDULA URBANSTICA Conforme a all que sha previst a larticle 4.d del Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual saprova el text refs de la llei de sl i a larticle 168 del Reglament de planejament urbanstic, lAjuntament emetr una cdula urbanstica, s a dir un document acreditatiu de les circumstncies urbanstiques que concorren a les finques compreses en el terme municipal. 1.- Sollicitud.

    La cdula urbanstica sexpedir a petici de qualsevol interessat, prvia presentaci de la corresponent instncia, acompanyada de plnol demplaament a escala 1/500 o 1/5.000 (segons el major detall que permeti la documentaci de les Normes Subsidiries), en el que es concreti la situaci del terreny, superfcie daquest i configuraci, altimetria, longitud de faanes i lmits, situaci respecte a vials i altres accessos, aix com les edificacions i larbratge existent, el plnol de la parcella a escala mnima d1/100 o 1/4.000, segons es trobi en sl urb o en urbanitzable i en rstic, respectivament. Els plnols de les edificacions existents es presentaran a escala mnima d1/100.

    2.- Obligatorietat de la cdula urbanstica.

    LAjuntament podr exigir la fitxa o cdula urbanstica com a trmit previ a les sollicituds de llicncia de parcellaci o reparcellaci de finques, edificis de nova planta i quants altres casos consideri convenient.

    3.- Validesa i caducitat.

    La validesa de la cdula urbanstica sentendr automticament caducada quan es modifiquin les Ordenances o les Normes Subsidiries vigents en el moment o posteriorment a la seva expedici, sense que sigui necessria la seva notificaci.

    NORMA 1.2.02 ACTES SOTMESOS A LLICNCIA 1.- Actes dedificaci i s en general.

    Estaran subjectes a prvia llicncia, sense perjudici de les autoritzacions que fossin procedents dacord amb la legislaci especfica aplicable, els actes segents:

    a).- Les obres de construcci dedificacions i installacions de totes classes de nova planta. b).- Les obres dampliaci dedificis i installacions de totes classes existents.

  • 9

    c).- Les de modificaci o reforma que afectin lestructura dels edificis i installacions de totes classes

    existents. d).- Les de modificaci de laspecte exterior dels edificis i installacions de tota classes existents. e).- Les obres que modifiquin la disposici interior dels edificis sigui quin sigui el seu s. f).- Les obres que hagin de realitzar-se amb carcter provisional a qu es refereix lapartat 2 de larticle 58

    del TRLS de 1976 i lapartat 3.a de larticle 13 del Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual saprova el text refs de la llei de sl.

    g).- Les obres dinstallaci de serveis pblics. h).- Les parcellacions urbanstiques. i).- Els moviments de terra, tals com desmuntis, explanaci, excavaci i terraplenament, tret que tals actes

    estiguin detallats i programats com a obres a executar en un Projecte durbanitzaci o dedificaci, aprovat o autoritzat.

    j).- La primera utilitzaci o ocupaci dels edificis i installacions en general. k).- Els usos de carcter provisional a qu es refereix lapartat 2 de larticle 58 del TRLS de 1976 i lapartat

    3.a de larticle 13 del Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual saprova el text refs de la llei de sl.

    l).- Ls del vol sobre les edificacions i installacions de totes classes existents. ll).- La modificaci de ls dels edificis i installacions en general. m).- La demolici de les construccions, excepte en els casos declarats de runa imminent. n).- Les installacions subterrnies dedicades a aparcaments, activitats industrials, mercantils o professionals,

    serveis pblics o qualsevol altre s a qu es destini el subsl. o).- La tala darbres integrats en massa arbria. p).- La collocaci de cartells de propaganda visibles des de la via pblica. q).- Les tanques de solars i terrenys. r).- Les xarxes radioelctriques. s).- Els altres actes que assenyalin els Plans que en desenvolupament les Normes Subsidiries es redactin. 2.- Actes dedificaci i s en terreny de domini pblic.

    Quan els actes dedificaci i usos del sl i aquells altres previstos en aquestes normes es realitzessin per particulars en terreny de domini pblic, sexigir tamb llicncia, sense perjudici de les autoritzacions o concessions que sigui pertinent atorgar per part del ens titulars del domini pblic.

    NORMA 1.2.03 TIPUS DE LLICNCIES DOBRA Es distingeixen quatre tipus de llicncies dobra: Llicncies dobra nova, llicncies de reforma, llicncies de

  • 10

    conservaci i llicncies denderrocament. 1.- Obra nova.

    Es denomina obra nova a lefectuada per a la construcci dun immoble de nova planta, ja sigui sobre solar lliure, en el que no ha existit cap construcci anterior, sobre el solar procedent de lenderrocament dun edifici existent o com a ampliaci dedifici existent.

    2.- Reforma.

    Sentn per reforma o ampliaci aquelles operacions de construcci encaminades a modificar ledifici existent, ja sigui per destinar-lo a s distint o per qualsevol altra causa. Es distingeixen dos subtipus: a).- Reformes i ampliacions estructurals: Si la seva realitzaci implica modificaci delements estructurals

    (modificaci destructura, elevaci de plantes), de faana o de coberta. b).- Reformes no estructurals: Si es limiten a redistribuci despais interiors o qualsevol altra operaci que

    no afecti elements estructurals, de faana o de coberta. 3.- Obres de conservaci.

    Es denominen obres de conservaci a les tendent al manteniment esttic, funcional i constructiu de ledifici. Es distingeixen dos subtipus:

    a).- Estructurals: Si afecten elements estructurals, de faana o de coberta. b).- No estructurals: Si no afecten elements estructurals, de faana o de coberta. 3.- Obres denderrocament.

    Es denominen obres denderrocament a les efectuades a fi de destruir una obra edificada, ja sigui per trobar-se en estat runs o per qualsevol altra ra.

    4.- Tots aquests tipus sagrupen en dos:

    Llicncies dobra major: Comprn els conceptes dobra nova, reformes, ampliacions estructurals, obres de conservaci estructurals i totes aquelles no compreses en lapartat segent.

    Llicncies dobra menor: Comprn aquelles de tcnica senzilla i escassa entitat constructiva i econmica que no suposin alteraci del volum, de les installacions i serveis ds com o del nombre dhabitatges i locals, ni afectin al disseny exterior, la fonamentaci, lestructura o les condicions dhabitabilitat o de seguretat de totes les classes dedificis i installacions. Als efectes de la seva aplicaci, el contingut daquestes podr ser desenvolupat i detallat mitjanant una ordenana municipal.

    NORMA 1.2.04 SOLLICITUD DE LLICNCIA DOBRA 1.- Les sollicituds que es formulin sajustaran a lestablert en els punts segents, sense perjudici del

    compliment daltres possibles requisits exigits per normes obligatries de carcter general. 2.- Les sollicituds de llicncia seran formulada mitjanant escrit dirigit a lalcalde i es presentaran, en el

    Registre General de lExcm. Ajuntament, signades pel sollicitant de la llicncia i, si per al seu trmit s precisi projecte tcnic, pel Facultatiu redactor daquest.

    Si aquest fos persona jurdica o interessat distint del sollicitant, haur dacompanyar-se cpia del poder i

  • 11

    exhibir-se loriginal daquest per a la seva confrontaci en el moment de la presentaci en el Registre. Igualment sacompanyar la documentaci que, per a cada tipus de llicncia de les enumerades, sestableix en aquestes normes, a ms de la que pugui exigir la legislaci especfica aplicable a la sollicitud.

    3.- En la sollicitud sexpressar el carrer i nmero que tingui assignat el terreny o edifici a qu es refereix, i

    sacompanyar dun plnol demplaament. Aquest plnol es redactar amb base en els fulls oficials de lestat actual, a escala 1/500, 1/1000 o 1/2000 en sl urb i 1/5000 o 1/10.000 en la resta del sl.

    4.- Tota la documentaci es presentar en format normalitzat A4 (UNE) i en triple versi, podent

    lAjuntament requerir al peticionari perqu presenti altres exemplars addicionals per al seu trasllat als Organismes que preceptivament hagin dinformar sobre qualsevol extrem de la petici de llicncia formulada.

    5.- Les deficincies que els Serveis Tcnics municipals o els Organismes que haguessin informat, trobin en

    la petici de llicncia o en la seva documentaci, tindran la consideraci de subsanables o insubsanables. Seran deficincies insubsanables totes les que per a la seva rectificaci necessitin introduir modificacions essencials en el projecte, i en tot cas les segents:

    a).- Assenyalar errniament la zona demplaament de lobra. b).- Projectar les obres per a usos no admesos per a la zonificaci que correspongui al seu emplaament. c).- Aplicar major coeficient dedificabilitat al perms per lOrdenaci. d).- Sobrepassar els lmits daltura, nombre de plantes, profunditat dedificaci permesos en lordenaci

    aplicable, incompliment de locupaci mxima o de les reculades o lmits. e).- No respectar les zones verdes previstes en la planificaci. f).- Incomplir les exigncies pel que fa a reserva de places daparcaments. g).- Projectar patis interiors amb superfcie inferior a la fixada en les normes.

    El carcter o consideraci de deficincies insubsanables comporta la denegaci de llicncia. Les deficincies subsanables es notificaran al peticionari, advertint-li que hauran de ser esmenades en el termini mxim de deu (10) dies, produint, si no es fa, la caducitat de la seva sollicitud.

    6.- Documentaci per a la sollicitud de llicncia dobra major.

    La sollicitud de llicncia dobres majors haur dacompanyar-se de projecte subscrit per un Tcnic competent en ple s dels seus drets collegials. En qualsevol cas, el projecte dexecuci haur danar visat pel Collegi professional corresponent. Lesmentat projecte ha de contenir, com a mnim, els documents segents:

    a).- Projecte bsic. - Memria descriptiva. - Plnol de situaci, a escala 1/500, 1/1.000 o 1/2.000, segons el major detall que permeten les Normes

    Subsidiries. - Plnol on sassenyalin les alineacions oficials indicades pel Servei tcnic municipal en la sollicitud

    dalineaci, a escala 1:200. - Plnol demplaament de les obres al solar, a escala 1:200, en el que sacotaran les distncies de lobra a

    leix de les vies pbliques amb qu lmiti, les amplries daquestes i la distncia des del contorn de ledificaci a leix de les parets mitgeres i als paraments exteriors de les parets de faana o de tancament.

    - Se situaran tamb, si hi hagus, lalineaci interior o lmit de la profunditat edificable, larbratge existent

  • 12

    i el que es pretn reposar, les cotes del terreny i de les vies tocant a aquest, expressades en centmetres, la situaci daljubs, cisternes, fosses sptiques, xarxa de clavegueram, lnies dalimentaci daigua i energia, enllumenat exterior i aparcament en superfcie.

    - Plnols de plantes i de totes les faanes, amb les seccions necessries per a la seva completa determinaci.En els plnols de les faanes haur de fer-se constar la descripci dels materials dacabat exterior, amb detall de color, qualitat i textura dels mateixos.

    - Igualment, quan correspongui, es presentar plnol de detall del tancament del solar. - Pressupost de lobra i dades urbanstiques daquesta. - Dues fotografies, com a mnim, en color i en les que puguin apreciar-se les caracterstiques del solar i el

    seu entorn, situant tamb els punts des de les quals han estat preses. En solars amb els confrontants construts, hauran dapreciar-se en les fotografies les faanes dels edificis vens.

    b).- Projecte complet.

    Compost per la documentaci que integra el Projecte bsic i, a ms a ms, la relativa a les installacions, estructura i la resta delements necessaris per a la completa definici de les obres, havent dadjuntar-se a aquest la segent documentaci complementria:

    - Acta dalineacions i rasants. - Estudi de seguretat i salut o Estudi bsic de seguretat, segons determina el Reial Decret 1627/1997, de

    24 doctubre, pel qual sestableixen disposicions mnimes de seguretat i salut a les obres en construcci, redactat per - Tcnic competent i visat pel Collegi professional corresponent.

    - Projecte dinfraestructures comunes als edificis per a laccs als serveis de telecomunicaci, en el cas que procedeixi, segons el que disposa el Reial decret llei 1/1998, de 27 de febrer i Reial decret 346/2011, d11 de mar, pel qual saprova el Reglament regulador de les infraestructures comunes per a laccs als serveis de telecomunicacions a linterior de les edificacions, redactat per Tcnic competent i visat pel Collegi professional corresponent.

    - Projecte de desenvolupament de les installacions trmiques als edificis, en el cas que correspongui, segons el que disposa el Reial decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual saprova el Reglament dinstallacions trmiques en els edificis i instruccions tcniques complementries, redactat per Tcnic competent i visat pel Collegi professional corresponent.

    - Dacord amb el PDS per a la gesti dels residus de construcci-demolici, voluminosos i pneumtics fora ds de Mallorca, la documentaci relativa al seu compliment que sassenyala en lapartat 9 de la norma 1.2.07.

    - Abans de retirar la llicncia, el sollicitant haur daportar a lAjuntament, si encara no ho ha fet, els documents segents: Nomenament de Tcnics de grau superior i mitj per a la direcci de lobra i empresa constructora i, si escau, ofici de les direccions facultatives de lenderrocament. Certificat dinscripci en el Registre de la Propietat en els casos de: Agrupaci de parcelles, segregaci, reparcellaci o compensaci. Cessions de terrenys necessries per a la concessi de la llicncia (superfcie vial, aparcament, zones verdes, etc.). La indivisibilitat de les parcelles edificables en una proporci de volum en relaci amb la seva rea, de conformitat amb larticle 95 de la Llei del sl.

    7.- El projecte bsic es suficient per a lobtenci de la llicncia i no ho s per al comenament de les obres,

    per a la qual cosa haur de presentar-se el projecte dexecuci i obtenir lautoritzaci dinici daquestes ja sigui de forma expressa o tcita, de conformitat al que estableix larticle 7.3 de la Llei 10/1990, de 23 doctubre, de disciplina urbanstiques de les Illes Balears.

    8.- Quan la parcella sobre la qual se sollicita llicncia no reuneixi les condicions de solar, dacord amb el

    que estableix el Pla territorial de Mallorca i en la norma 1.2.07, haur dassegurar-se lexecuci simultnia amb ledificaci dels serveis que manqus. LAjuntament exigir a aquest respecte:

    a).- Comproms de no ocupar ledificaci fins tant no shaguessin completat els serveis citats. b).- Aval bancari o dipsit per limport de les obres durbanitzaci que haguessin de realitzar-se. 9.- Llicncia dobra menor.

  • 13

    a).- La petici de llicncia dobra menor sacompanyar de: - Plnol de situaci. - Croquis de lestat actual. - Croquis de la modificaci pretesa, indicant i especificant les variacions introdudes. - Memria descriptiva de les obres. - Pressupost per partides. - Nomenament del mestre dobres o empresa constructora. b).- Per a la collocaci de bastimentes i grues layuntament podr exigir el nomenament duna direcci

    facultativa competent. En cas de requerir-se, de conformitat amb larticle 4 del Reial Decret 1627/1997, de 24 doctubre, pel qual sestableixen disposicions mnimes de seguretat i salut a les obres en construcci, Estudi de seguretat i salut o Estudi bsic de seguretat, redactat per Tcnic competent.

    10.- En tots els casos els projectes durbanitzaci i edificaci compliran amb el vigent Decret 110/2010, de

    15 doctubre, pel qual saprova el Reglament per a la millora de laccessibilitat i la supressi de barreres arquitectniques.

    NORMA 1.2.05 SOLLICITUD DE LLICNCIA DACTIVITAT 1.- Sense perjudici de la normativa que la desenvolupi o substitueixi, saplicar, quant al seu rgim jurdic i

    procediment datorgament, la Llei 8/1995, de 30 de mar, datribuci de competncies als Consells insulars en matria dactivitats classificades i parcs aqutics, reguladora del procediment i de les infraccions i sancions, aix com el Decret 18/1996, de 8 de febrer, pel qual saprova el Reglament dactivitats classificades, el Decret 19/1996, de 8 de febrer, i la Llei 16/2006, de 17 doctubre, de rgim jurdic de les llicncies integrades dactivitat.

    2.- Per a la sollicitud de llicncia dactivitat es requeriran els segents documents: a).- Instncia de sollicitud i projecte dactivitat, redactat per tcnic competent i visat pel collegi professional

    corresponent que contindr plnol demplaament a escala mxima 1/500 1/1.000 de les NN.SS., firmat pel sollicitant i plnols (planta, secci, faana a carrer, etc.) del local, a escala mxima 1/100.

    b).- Referncia cadastral. c).- Document que acrediti la disponibilitat del local (escriptura de propietat, contracte de lloguer, etc.). 3.- Un cop atorgada la llicncia dinstallaci, el titular haur de sollicitar llicncia dobertura i

    funcionament per a la qual cosa, a ms de la sollicitud, haur daportar la documentaci que, si escau, figuri entre les prescripcions de la llicncia dinstallaci.

    NORMA 1.2.06 ALINEACIONS I RASANTS 1.- Sollicitud. a).- Quan es tracti dobra de nova planta, o de reconstrucci, previ a lenderrocament de lobra vella, ser

    condici inexcusable la sollicitud prvia dalineaci i rasant, que, tamb, pot presentar qualsevol propietari de solar o terreny dins el sl urb, encara quan no sigui immediatament seguida de la sollicitud de llicncia dobra nova.

    Aquesta sollicitud sacompanyar dun plnol de situaci a escala 1/500, 1/1000 o 1/2000, segons el

  • 14

    major detall que permetin les NN.SS., a partir dels plnols oficials de lAjuntament, indicant el permetre del terreny sobre el qual se sollicita lalineaci, aix com la seva superfcie. Igualment sadjuntar un plnol topogrfic del terreny, degudament acotat i amb les corbes de nivell, com a mnim, cada metre, a escala 1/200, signat pel propietari i el tcnic redactor, pel qual es fan responsables de les dades consignades, aix com acompanyat de dues fotografies a color del solar que es pretn edificar i del seu entorn, amb expressi en el plnol dels llocs des don han estat preses.

    b).- Conjuntament amb la sollicitud dalineaci se sollicitar, si escau, lassenyalament dels vials a cedir i la

    determinaci de les obres durbanitzaci a realitzar. c).- La concessi dalineaci no implica llicncia de construcci. 2.- Condicions dexecuci. a).- Escala.

    Lalineaci es donar sobre el pla del solar i zona immediata, presentat pel sollicitant, referint els seus punts caracterstics a altres fixos del terreny, de manera que quedi prou determinada per a la seva materialitzaci sobre aquell, mitjanant claus o estaques.

    b).- Assenyalament.

    A lacte dassenyalament dalineaci concorreran el Tcnic municipal i el promotor, per si noms o acompanyat del seu Tcnic representant. El solar haur destar lliure i desembarassat dobstacles per facilitar el replantejament de la lnia. Junt amb el Tcnic municipal, la propietat o el seu Tcnic representant signar lexemplar del plnol dalineaci i lacta, en senyal de conformitat. El propietari rebr cpia autoritzada daquests documents.

    c).- Rasant.

    La rasant es donar indicant la cota exacta daquesta en leix de faana, expressada en metres i centmetres, a la vorada de la vorera o a leix de la calada o qualsevol altre punt que es consideri adequat. Aquella cota o aquestes referncies, figuraran en els plnols i en lacta citados en els apartats a i b.

    NORMA 1.2.07 OBLIGACIONS DELS SOLLICITANTS 1.- Les llicncies de qualsevol tipus, les fitxes o cdules urbanstiques, els assenyalaments dalineacions i

    rasants i els informes sobre rgim dedificaci o aclaridors sobre laplicaci de les normes urbanstiques, estaran subjectes al pagament dels drets i de les taxes que fixin les Ordenances fiscals de lAjuntament. Lesmentat pagament no prejutja la concessi de la llicncia.

    2.- En atorgar la llicncia no queda implicat lAjuntament en cap responsabilitat pels danys o perjudicis que

    puguin produir-se amb motiu o ocasi de les obres, ni tampoc poden ser invocats o adduts pels particulars per disminuir o excloure les responsabilitats de tota mena a qu en lexercici de les activitats corresponents puguin incrrer.

    3.- Les llicncies dobra impliquen per als seus titulars, a ms de les assenyalades en les altres normes, les

    segents obligacions, lenumeraci de les quals no suposa carcter limitador: a).- A satisfer les despeses que socasionin com a conseqncia de les activitats autoritzades en aquesta. b).- A construir o reposar la vorera de la finca, amb les mesures i materials que assenyali lAjuntament.

  • 15

    c).- A reparar o indemnitzar els danys que es causin en els elements urbanstics del sl, subsl i vol de la via pblica, aix com qualsevol altre perjudici que pugui afectar tercers.

    d).- A installar i mantenir en bon s les tanques dobra. 4.- Per respondre del compliment dall que sha autoritzat en les llicncies i de les implicacions a qu

    obliguen les mateixes, lAjuntament fixar en cada cas, si ho creu necessari, la fiana que el sollicitant haur de dipositar prviament a la concessi de la llicncia. Aquest dipsit pot ser substitut per aval bancari del mateix import, en cas dacceptaci per lAjuntament.

    5.- La llicncia, o fotocpia daquesta, haur de conservar-se en obra, a disposici de qualsevol agent o

    inspector municipal. 6.- Si una parcella no compleix tots els requisits exigits per ser considerada solar haur, prviament o

    simultniament amb la sol.licitud de llicncia dedificaci, de complir amb la norma 2.1.01 i assegurar lexecuci simultnia dels serveis exigits en el Pla territorial de Mallorca.

    7.- Amb la llicncia que sexpedeixi sentregar al sollicitant un dels exemplars del projecte tcnic aportat,

    confrontat pel Facultatiu municipal i amb el segell de la Corporaci, lexemplar del qual ha de conservar-se en la prpia obra durant tota la seva execuci i estar a disposici dels serveis municipals que la inspeccionin.

    Mitjanant escrit dirigit a lAlcaldia, i presentat en el Registre general de lAjuntament, shaur de comunicar la data diniciaci de les obres, acompanyant el corresponent certificat del Facultatiu superior director daquestes.

    8.- En les obres haur de collocar-se, en lloc visible i llegible des de la via pblica, una placa o cartell

    didentificaci administrativa, de grandria 60 x 80 cm, en el que consti, en lletres negres sobre fons blanc:

    - Ajuntament de lAlcdia. - Nom i cognom o ra social del promotor titular de la llicncia. - Nmero de llicncia i data de concessi. - Termini dexecuci de lobra. - Ordenana que saplica. - Nombre de plantes, incloent soterranis. - Nom i cognoms dels Tcnics superior i de grau mitj i denominaci de lempresa constructora. 9.- Obligacions dels productors de residus de construcci-demolici

    En compliment del PDS per a la gesti dels residus de construcci-demolici, voluminosos i pneumtics fora ds de Mallorca, els productors daquests residus estan obligats a:

    a).- Presentar un contracte formalitzat amb els gestors autoritzats pel servei pblic insularizat per gestionar

    els residus generats, en el moment de sollicitar les llicncies dobres de construcci i/o demolici, abans de linici, adjunt a la corresponent sollicitud o en el moment de la retirada de la llicncia municipal dobres, segons es tracti dobra menor o major, respectivament.

    b).- Incorporar al projecte dexecuci que es presenti amb la sollicitud de la llicncia denderrocament,

    construcci, excavaci o una altra que generi residus de construcci-demolici, els segents continguts: - Una avaluaci del volum i les caracterstiques dels residus que soriginen. - Lavaluaci, si fa falta, dels residus (terres i desmunts no contaminants) que no necessiten cap tipus de

    tractament i que es puguin destinar directament a la restauraci de pedreres. - Les mesures previstes de separaci en origen o reciclatge in situ durant la fase dexecuci de lobra. - Una valoraci econmica del cost duna gesti adequada dels residus generats.

  • 16

    c).- Sense perjudici de lordenana municipal que els reguli, queden exclosos del compliment de les

    obligacions del PDS per a la gesti dels residus de construcci-demolici, voluminosos i pneumtics fora ds de Mallorca, assenyalades en lapartat anterior els productors de residus provinents dobres menors i reparacions domiciliries. No obstant aix, els mateixos hauran de ser abocats a una planta de tractament del servei pblic insularitzat.

    NORMA 1.2.08 VALIDESA I CADUCITAT DE LES LLICNCIES 1.- En les llicncies es determinar el termini pel qual es concedeix o en el que shan de concloures les

    obres. Lesmentat termini ser el fixat, de conformitat amb larticle 8.1 de la Llei 10/1990, de 23 doctubre, de disciplina urbanstica de les Illes Balears, per lAjuntament dacord al segent:

    - Obres menors i obres de reforma interior: 6 mesos. - Moviments de terra i demolicions: 12 mesos. - Obres de nova planta i ampliacions de les existents, fins a un mxim de 250 m2 de superfcie: 18 mesos. - Obres no previses en els dos apartat anteriors: 24 mesos. - Collocaci de cartells visibles des de la via pblica: 1 mes

    Podr obtenir-se una prrroga daquesta, per causa justificada i sempre que se solliciti abans del venciment establert en la llicncia, de conformitat amb larticle 8.5 de lesmentada Llei, per la meitat del termini inicialment concedida.

    2.- La caducitat de la llicncia, ser declarada per lrgan municipal competent, prvia audincia de

    linteressat, produir el cessament immediat de lautoritzaci per a lexercici de les activitats objecte de la llicncia, la prdua de tots els drets liquidats, encara quan no shagus realitzat lobra o activitat autoritzada, i el compliment de totes les obligacions que en aquesta shagin assenyalat. Es produir en els casos segents:

    a).- Si, comenades les obres, aquestes estiguessin interrompudes durant un termini de sis (6) mesos, per

    causes imputables en titular de la llicncia. b).- Si les obres no sacabessin dins el termini concedit o la seva ampliaci. c).- Si les obres o actes que es realitzin no estan ajustats al que sollicita o a les condicions en qu es va

    atorgar la llicncia. 3.- Quan una finca o local canvi ds per al que en un principi va ser autoritzat, haur de sollicitar nova

    llicncia dactivitat o dobertura que es concedir o no segons les normes urbanstiques, ordenances i Reglaments daplicaci.

    NORMA 1.2.09 OBRES CONSTRUDES SENSE LLICNCIA Sestar al que disposa els article 61 i segents de la Llei 10/1990, de 23 doctubre, de disciplina urbanstica de les Illes Balears. NORMA 1.2.10 OBRES EN BNS DE DOMINI PBLIC 1.- Obres a la via pblica.

  • 17

    Les obres a realitzar a la via pblica o terrenys de domini pblic per particulars o empreses concessionries, excepte per a la construcci de voreres, es conceptuaran com a obres majors i el trmit per a lobtenci de la llicncia municipal sajustar a all que sha previst per a elles en aquestes normes, sense perjudici del que disposa la legislaci vigent. No es concedir cap perms per a lobertura de rases en paviments que no portin ms de dos anys de realitzaci, comptats a partir de la data de la liquidaci o recepci definitiva, excepte en casos davaria o en els que es demostri clarament labsoluta urgncia de les obres a realitzar i la impossibilitat de portar-les a terme duna altra manera.

    2.- Seguretat i abalisament.

    a).- Tota obra que es realitzi en terrenys de domini pblic sefectuar de manera que produeixi el mnim de

    perjudicis a la circulaci rodada o vianants i als vens. b).- El contractista de lobra ser responsable de la senyalitzaci i abalitzaci daquesta, tant de dia com de

    nit, havent daportar per a aix, en nombre suficient a judici del Tcnic municipal, els elements que es necessitin, tals com tanques, fanals vermells, senyals de trnsit, etc. En tota obra haur de collocar, en lloc visible, un cartell en qu figuri el ttol del projecte o definici de lobra que es realitza, lempresa o organisme per a qui es realitza i el nom del contractista.

    3.- Inspecci.

    A les obres referides en els apartats anteriors, la presentaci del certificat facultatiu de conclusi de les obres donar dret a la utilitzaci pblica daquestes. Tals obres seran inspeccionades pel Tcnic municipal i durant un termini de dotze mesos, des de la presentaci del certificat facultatiu de conclusi dobres, anir a crrec de lentitat sollicitant del perms la reparaci de qualsevol desperfecte a la via pblica, que pugui fundadament atribuir-se a defectes de les obres realitzades, amb un informe previ del Tcnic municipal. Aquestes reparacions seran realitzades per lobligat en el termini que es fixi i, en cas contrari, seran realitzades per lAjuntament a crrec daquell.

    NORMA 1.2.11 ENDERROCAMENTS 1.- Llicncia denderrocament. a).- Quan un propietari desitgi procedir a lenderrocament dun edifici, haur de sollicitar loportuna

    llicncia municipal, acompanyant fotografies i projecte tcnic subscrit pels Facultatius competents, visats pels Collegis professionals respectius, especificant els detalls de ledifici que ha denderrocar-se i dels edificis adjacents. Adjuntar igualment projecte tcnic del tancament del solar que resulti de la demolici. Shaur daportar tamb Estudi de seguretat i salut o Estudi bsic de seguretat, segons determina el Reial Decret 1627/1997, de 24 doctubre, pel qual sestableixen disposicions mnimes de seguretat i salut a les obres en construcci, redactat per Tcnic competent i visat pel Collegi professional corresponent.

    LAjuntament podr fixar hora i termini en qu hagin de verificar-se els enderrocaments, per evitar danys i molsties a la circulaci, sent obligatori, en tot cas, la collocaci delements de protecci durant les hores de treball.

    b).- Queda prohibida la utilitzaci dexplosius, excepte casos especials, que necessitaran autoritzaci

    expressa. 2.- Apuntalaments. a).- Quan, per enderrocament o obres en una edificaci, sigui necessari apuntalar la contigua, se sollicitar

    llicncia pel propietari daquesta, expressant en una memria, signada per Facultatiu legalment autoritzat, la classe de puntals que shagin dexecutar, acompanyant els plnols necessaris. En cas de

  • 18

    negativa de lesmentat propietari a realitzar les obres de apuntalament, es podran dur a terme directament per lamo de la casa que es vagi a demolir o aquella on hagin dexecutar-se les obres, el qual haur de sollicitar loportuna llicncia, amb el comproms formal de sufragar, si correspongus, la totalitat de les despeses que ocasioni lapuntalament, sense perjudici que pugui repercutir les despeses ocasionades, dacord amb Dret. Quan les obres afectin una paret mitgera, sestar a all que sha establert, sobre aquestes servituds, en el Codi Civil.

    b).- En tot cas, quan es vagi a comenar un enderrocament o buidatge important, el propietari tindr

    obligaci de comunicar-lo, en forma fefaent, als confrontants de les finques, si ha dadoptar-se alguna precauci especial.

    c).- En cas durgncia, pel perill immediat, podran disposar-se en lacte, per la direcci Facultativa de la

    propietat, els apuntalaments o obres convenients, donant conta dimmediat a lAjuntament de les mesures adoptades per a la seguretat pblica, sense perjudici de sollicitar la llicncia en el termini de les quaranta-vuit hores segents i abonar els drets que correspongui. Igualment, el Tcnic municipal a qui correspongui, podr exigir que es realitzin els apuntalaments o obres que estimi necessaris.

    NORMA 1.2.12 EXECUCI DE LES OBRES 1.- Les obres han dexecutar-se dacord amb el contingut i condicions de la llicncia atorgada, ajustant-se a

    les disposicions de les normes i sota la direcci facultativa de les persones legalment autoritzades. 2.- Durant lexecuci de les obres hauran de complir-se les prescripcions segents: a).- Construir guals o proteccions en les voreres si fos necessari el pas de vehicles per ella. b).- Conservar el gual i la vorera corresponent a la finca. c).- Construir i mantenir en bon estat la tanca de protecci, en edificacions amb alineaci a faana coincident

    amb la via pblica.

    Lesmentada tanca tindr dos (2) metres daltura, com a mnim, i estar composta per materials resistents i incombustibles. Disposar, en el seu part superior, de mitjans suficients que evitin la caiguda de materials per lexterior daquesta i es collocar de forma que quedi el major espai possible per a la circulaci de persones per la vorera.

    En edificacions reculades de la via pblica, tamb podr exigir-se la collocaci de tanques de protecci, sempre que els Serveis Tcnics municipals el jutgessin necessari, per raons de seguretat i ornament pblics.

    d).- Observar les normes establertes sobre lhorari de crrega i descrrega, neteja i obertura i ompliment de

    rases, retirada denderrocs i materials i la resta de disposicions de policia. e).- Els fonaments que afronten amb la via pblica no podran ocupar el subsl de les voreres i calades, aix

    com tampoc el paviment dels passos peatonales. f).- En tots els murs de tancament de faana es collocaran materials de qualitat, nobles i duradors, podent-se

    denegar la llicncia, per aquest motiu, de qualsevol projecte que utilitzi materials blans o permeables i no duradors que perjudiquin el decor de la via pblica.

    3.- Si durant lexecuci de lobra es canvis de director facultatiu o dempresa constructora encarregada de

    la realitzaci daquesta, es comunicar a lAjuntament, en el terme mxim de cinc dies, tal circumstncia, amb els mateixos requisits anteriorment citats.

  • 19

    4.- Les variacions que fossin necessari introduir en el projecte durant el transcurs de lobra seran objecte de loportuna llicncia, estant exempts de la presentaci dels documents que no varin i ja constin en la sollicitud inicial. A aquests efectes shaur de complir amb el que estableix larticle 5 de la llei 10/1990, de 23 doctubre, de disciplina urbanstica de les Illes Balears.

    5.- En tota lobra o construcci haur de tenir-se a disposici dels funcionaris de lAjuntament: a).- Un exemplar del projecte aprovat, amb la diligncia daprovaci i segell de lAjuntament, aix com cpia

    autoritzada de la llicncia. b).- El document acreditatiu dhaver estat comunicada a lAjuntament lefectivitat de la direcci facultativa

    de les obres. c).- Cpia del plnol oficial dassenyalament dalineacions i rasants, entregat en el seu moment a

    linteressat. d).- Cartell oficial, visible des de la via pblica que se situar a la planta baixa o primera planta. 6.- Els funcionaris municipals encarregats de la inspecci dobres podran visitar i inspeccionar tota mena

    dobres dins el terme municipal i denunciaran quantes infraccions siguin comeses respecte daix. NORMA 1.2.13 FINALITZACI DE LES OBRES O INSTALLACIONS 1.- Termini.

    Dins el termini establert, o si escau, el de la seva prrroga, hauran dacabar-se les obres. 2.- Obres inacabades. a).- Si les obres sinterrompessin injustificadament o quedessin paralitzades i inconcluses en haver finalitzat

    el termini dexecuci concedit i no es trobessin en degudes condicions de seguretat, salubritat o ornament pblic, lAlcalde podr decretar que sexecuti el que s necessari per remeiar tal situaci, a crrec del titular de la llicncia o amo del sl o edifici. Si aquests no lexecutessin, podr realitzar-lo lAjuntament directament, mitjanant execuci forosa, a crrec del patrimoni dels obligats.

    b).- No podr concedir-se llicncia ds o activitat si no es troben completament acabades les faanes i

    cobertes, o es garanteix de forma efectiva i adequada la seva prvia terminaci. 3.- Reposicions.

    En el termini concedit per a lexecuci de lobra el propietari haur de: a).- Retirar tots els materials i enderrocs sobrants aix com els bastiments, tanques, proteccions o barreres

    que encara no haguessin estat tretes. b).- Construir el pis definitiu de les voreres i collocaci de vorades en aquesta. c).- Reposar o reparar el paviment, vorades, voreres, arbratges, conduccions i quants altres elements

    urbanstics haguessin estat afectats per lobra. d).- Collocar la placa indicadora del nmero de la finca, segons model oficial aprovat per lAjuntament. 4.- Conclusi de les obres.

  • 20

    El titular de la llicncia haur de comunicar a lAjuntament, per escrit, la finalitzaci de les obres, acompanyant certificat de la direcci tcnica daquestes i sollicitant la comprovaci final i lexpedici de certificat municipal de terminaci. Als efectes de la seva aplicaci, la comprovaci de la finalitzaci de les obres i lexpedici de certificat municipal de terminaci podr ser regulat mitjanant una ordenana municipal.

    5.- Inspecci final.

    Rebuda la comunicaci de conclusi de les obres, el Servei tcnic municipal competent efectuar, en el termini de quinze (15) dies, la inspecci daquestes i emetr informe fent constar si sajusten bsicament als termes de la llicncia atorgada i si en la construcci shan tingut en compte les altres prescripcions daplicaci de les presents normes urbanstiques i aix mateix si shan realitzat satisfactriament els treballs durbanitzaci i reposici pertinents.

    6.- Certificat de terminaci dobres.

    Complerts els requisits previstos en lapartat anterior lAjuntament expedir, en el termini de vint (20) dies hbils, comptats des del segent al de la seva sollicitud, el certificat de terminaci dobres, que ser preceptiva per utilitzar, ocupar o arrendar limmoble, aix com per a lobtenci de subministraments daigua i utilitzaci de la xarxa de clavegueram i la resta de serveis pblics, i per obtenir la llicncia dobertura destabliments, posada en funcionament dindstries i, en general, per a la iniciaci a limmoble de qualsevol activitat ds pblic o de serveis i per a lexpedici de la cdula dhabitabilitat.

    Lincompliment del termini dinspecci establert en lapartat 5 no altera els terminis de larticle 12 del Decret 145/1997, de 21 de novembre, pel qual es regulen les condicions de dimensionamiento, dhigiene i dinstallacions per al disseny i lhabitabilitat dhabitatges, aix com lexpedici de cdules dhabitabilitat.

    NORMA 1.2.14 DRET FONAMENTAL AL REPS LAjuntament pot imposar les mesures correctores que consideri necessries per salvaguardar el dret fonamental al necessari reps i tranquillitat dels residents, estiuejants i turistes, fins i tot ordenar el tancament temporal o definitiu de qualsevol activitat que atempti contra aquest principi fonamental, respectant els procediments legals vigents. CAPTOL III: RGIM DEL SL EN DOMINI PBLIC I ZONA DE SERVITUD NORMA 1.3.01 LLEI DE COSTES Les obres a realitzar a les zones de servitud de protecci i trnsit, hauran de complir les determinacions dels articles 23, 24, 25, 26 i 27 de la Llei 22/1988 de costes, aix com respectar les servituds daccs a la mar previstes a larticle 28 i el ttol III en relaci amb lutilitzaci del domini pblic martim-terrestre. Per a tals efectes, la documentaci grfica de les Normes Subsidiries han assenyalat les esmentades zones de servitud, a partir de les delimitacions provisionals aprovats, aix com els passos daccs al mar. Els usos permesos a la zona de servitud de protecci i les obres o installacions a realitzar en domini pblic o zona de trnsit requeriran, prviament a latorgament de la llicncia, lautoritzaci o concessi de lAdministraci competent. Les obres, installacions i usos existents, tant en el domini pblic martim-terrestre com a zones de servitud de trnsit i protecci, hauran de complir amb el que estableix la disposici transitria quarta de lesmentada Llei.

  • 21

    Dacord amb el que estableix el Pla territorial de Mallorca, les Normes Subsidiries, a ms dassenyalar la zona de domini pblic martim terrestre, les zones de servitud i passos daccs al mar, han delimitat en sl urb, segons sestableix en lapartat 3, regla 2a, de la disposici transitria tercera de la Llei de costes, els trams de faana martima segons els quals, mitjanant actuacions edificatries, es proposa obtenir un tractament homogeni. Els esmentats trams constituiran els mbits mnims objecte dels Estudis de detall. NORMA 1.3.02 LLEI DAIGES A la zona de servitud daiges shaur de complir amb tot el que estableix el Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual saprova el text refs de la Llei daiges i el Reglament del domini pblic hidrulic que desenvolupa els ttol preliminar, I, IV, V i VII de la Llei 29/1985, de 2 dagost, daiges. Les obres a realitzar a les zones de servitud per a s pblic i policia dels canals dels torrents, llacunes i zones humides que sassenyalen a la documentaci grfica, de conformitat amb la Llei daiges i el Pla hidrolgic de les Illes Balears, requerir lautoritzaci prvia a la llicncia de la Direcci General de Recursos Hdrics. A aquests afectes i dacord amb el que estableix larticle 6 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, i articles 6 i 7 del Reglament del domini pblic hidrulic que desenvolupa els ttos preliminar, I, IV, V i VII de la Llei 29/1985, de 2 dagost, daiges, la zona de servitud per a s pblic tendr una amplria de cinc (5) metres, mesurats des dels marges i la zona de policia tendr una amplria de cent (100) metres, tamb mesurats des dels esmentats marges. La zona de servitud, dacord amb larticle 8 de lesmentat Reglament, podr justificadament modificar-se, amb lautoritzaci prvia de la DGRH, per raons topogrfiques o hidrogrfiques. No obstant aix lanterior i dacord amb larticle 78 del Reglament del domini pblic hidrulic, des de laprovaci definitiva daquestes NN.SS., en les zones de policia situades en sl urb no es requerir lesmentada autoritzaci prvia a la llicncia de la Direcci General de Recursos Hdrics. A la zona de servitud no podr autoritzar-se cap edificaci, exceptuant les plantacions i les de carcter excepcional previstes en larticle 7, apartat 2, de lesmentat Reglament. Les edificacions i usos a realitzar a la zona de policia se subjectaran al que estableix larticle 9 de lesmentat Reglament del domini pblic hidrulic. Queda prohibit, dacord amb larticle 100 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, labocament directe o indirecte daiges i de productes residuals susceptibles de contaminar les aiges continentals o qualsevol altre element del domini pblic hidrulic, tret que es compti amb la prvia autoritzaci administrativa. En aquesta sinclou labocament daiges pluvials excepte que es garanteixi que la qualitat de lesmentat abocament no afectar el llit. Aix mateix, de conformitat amb el que estableix larticle 70 del Reglament del domini pblic hidrulic, la utilitzaci o aprofitament pels particulars dels llits o dels bns situats en ells requereix la prvia concessi o autoritzaci administrativa. A aquests efectes les obres destinades a la canalitzaci, talla o cobertura de qualsevol llit requereix la presentaci prvia del projecte subscrit per tcnic competent, conforme al que estableix larticle 126, en el qual es justificar la no afecci de les obres projectades al rgim hidrulic normal, aix com incloure lencreuament de lnies elctriques i qualsevol mena de pas per damunt o per sota del llit. El compliment de les esmentades prescripcions sinclour i justificar en un projecte especfic. NORMA 1.3.03 LLEI DE CARRETERES De conformitat amb el que estableix la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres, no podr autoritzar-se cap edificaci a les zones de domini pblic, les quals seran les compreses entres dues lnies paralleles a les arestes exteriors de lexplanaci i a una distncia daquestes de vuit (8) metres en vies de quatre o ms carrils, de tres (3) metres en vies de dos carrils de les xarxes primria o secundria i dun (1) metre en vies de dos carrils de les xarxes local o rural. A les zones de protecci de les carreteres en sl rstic, que seran les compreses entres dues lnies longitudinals paralleles a les arestes exteriors de lexplanaci i a una distncia daquestes de vint-i-cinc (25) metres en

  • 22

    carreteres de quatre o ms carrils, de divuit (18) metres a les carreteres de dos carrils de les xarxes primria i secundria i de vuit (8) metres a les carreteres de dos carrils de les xarxes local o rural, no es podran realitzar obres ni es permetran, prvia autoritzaci, ms usos que els compatibles amb la seguretat vial. A les zones de reserva vial, que seran les compreses entres dues lnies longitudinals paralleles a les arestes exteriors de lexplanaci i a una distncia daquestes de cent (100) metres per a vies de quatre o ms carrils, cinquanta (50) metres per a vies de dos carrils de les xarxes primria i secundria i vint-i-cinc (25) metres per a vies de dos carrils de les xarxes local o rural, es prohibeix lexecuci de qualsevol tipus dobra o installaci, excepte les de mera conservaci de les existents i tamb qualsevol altra classe dactivitat que puguin elevar el valor del sl, excepte els cultius agrcoles.

  • 23

    TTOL II: NORMES GENERALS DE LEDIFICACI CAPTOL I: DEFINICI DELS ELEMENTS URBANSTICS NORMA 2.1.01 SOLAR El sl urb, a ms de les limitacions especfiques que li imposin les presents NN.SS. i el planejament que el desenvolupi, estar subjecte a la condici de no poder sser edificat fins que la respectiva parcella mereixi la qualificaci de solar, llevat que sasseguri lexecuci simultnia de la urbanitzaci i de ledificaci per mitj de les garanties i les previsions, per a cada cas, establertes en els articles 39.1, 40.1, 40.3 i 41 del Reglament de gesti urbanstica i a les presents normes urbanstiques. 1.- Tindran la consideraci de solar, dacord amb la Llei 4/2008, de 14 de maig, requisit indispensable per

    obtenir llicncia dedificaci, els terrenys classificats com a sl urb que siguin aptes per a ledificaci segons la seva qualificaci urbanstica i que compleixin els requisits segents:

    a).- Estar urbanitzats dacord amb les determinacions establertes pel planejament urbanstic i que disposin,

    com a mnim, dels serveis bsics segents: - Xarxa viria amb un nivell de consolidaci suficient per permetre la conectivitat amb la trama viria

    bsica municipal. - Xarxes dabastament daigua i de sanejament. - Subministrament denergia elctrica. Els esmentats serveis urbanstics bsics han de tenir les caracterstiques adequades per a ls previst en el

    planejament urbanstic. b).- Tenir assenyalades alineacions i rasants. c).- Ser susceptibles de llicncia dedificaci immediata per no estar inclosos en un sector subjecte a un pla

    especial de millora urbana, ni en un polgon dactuaci urbanstica, pendents de desenvolupament. d).- Per edificar-los, no haver de cedir terrenys per destinar-los a carrers o a vies als efectes de regularitzar

    alineacions o a completar la xarxa viria. 2.- Quan no existeixi vial enfront de la parcella, sadmetr laccs des dun vial per als vianants, una zona

    pblica daparcaments o un espai lliure pblic. El paviment haur de complir les condicions segents: - Ser daglomerat o reg asfltic, formig de ciment Prtland, lloses, llambordes o maons o el que

    lAjuntament pugui estimar segons el cas. - Tant el ferm com la base dexplanaci tindran la capacitat mecnica suficient per resistir el pas de

    vehicles. - Vorada al front de lalineaci oficial de la parcella si lAjuntament tingus previst la construcci de

    voreres. 3.- Xarxes daigua potable i daiges residuals. El dimensionat de les xarxes daigua potable i daiges residuals hauran de garantir el subministrament i

    levacuaci dels habitants als quals donin servei. 4.- Xarxa de distribuci denergia elctrica en baixa tensi pel lmit del vial o espai lliure pblics als quals

    dna front la parcella, amb capacitat suficient per als usos existents o que puguin sser necessaris, en tota la lnia de subministrament, segons el Reglament electrotcnic de baixa tensi i instruccions complementries. Les xarxes denergia elctrica i telefonia hauran denterrar-se.

  • 24

    5.- Per autoritzar en sl urb ledificaci en terrenys que no tinguin la condici de solar i que no sincloguin

    en polgons o unitats dactuaci, el comproms durbanitzar comprendr no noms les obres que afectin el front de faana o faanes del terreny sobre el qual es pretengui construir, sin a totes les infraestructures indispensables perqu es puguin prestar els serveis pblics necessaris, tals com abastiment daigua, evacuaci daiges residuals i de pluja, subministrament denergia elctrica, enllumenat pblic i pavimentaci de voreres i calada, fins el punt denlla amb les xarxes generals i viries que estiguin en funcionament, dacord amb les caracterstiques esmentades segons el tipus de zona a la qual es trobi. La dotaci dinfraestructura i serveis es dur a terme una vegada obtinguda laprovaci del projecte dobres ordinries o projecte de dotaci de serveis.

    6.- Els estndards assenyalats a lapartat anterior tenen el carcter de mnims als efectes previstos en el

    present article, sense que puguin sser utilitzats a efectes de dimensionament dels serveis urbans. 7.- Els propietaris dels terrenys hauran de formalitzar la cessi dels vials que donen front a la seva faana i,

    en el cas de solars que donin front a dos o ms vials, shaur de cedir el sl de tots els vials, li donin o no la consideraci de solar.

    8.- A sl urb els propietaris de terrenys inclosos en una unitat dactuaci podran, aix mateix, sollicitar

    llicncia dedificaci abans que els esmentats terrenys adquireixin la condici de solar, quan reuneixin els requisits de larticle 41 el Reglament de gesti urbanstica i, per tant, shagin aprovats els projectes de compensaci i durbanitzaci.

    No obstant aix lanterior, lexecuci simultnia de la urbanitzaci i edificaci, de conformitat amb all

    que sha establit en el Pla territorial de Mallorca, noms podr autoritzar-se, en el cas dunitats dactuaci situades en sl urb, als efectes de completar la urbanitzaci i adquirir la condici de solar apte per a ledificaci o que sacrediti que les obres durbanitzaci estan en curs dexecuci i ja finalitzades, com a mnim, les segents: Moviment de terres, vialitat rodada llevat de la capa de rodament, passos per als vianants amb solera de formig llevat del paviment final, xarxes de serveis completes incloses les connexions amb les xarxes generals llevat de les rees exonerades, i tamb, excepte la seva plantaci, les zones verdes. Al sl urbanitzable, a ms del que assenyala anteriorment, es requereix que sacrediti que shan costejat i executat les obres necessries per a lampliaci dels sistemes generals exteriors a lactuaci.

    9.- La dotaci dinfraestructures i serveis es dur a terme una vegada obtinguda laprovaci del projecte

    durbanitzaci que inclour el desenvolupament de les obres corresponents a lexecuci dels vials, abastiment daigua, xarxa dhidrants contra-incendis, evacuaci daiges residuals i, si escau, de pluja, subministrament denergia elctrica, enllumenat pblic, amb les caracterstiques esmentades segons el tipus de zona a la qual es trobi, i, si escau, zones verdes i arbrat. Aix mateix, si s procedent, xarxa de telefonia, telecomunicacions, subministrament de gas, televisi per cable, etc.

    10.- Quan sigui necessria la pavimentaci de voreres o calada, dacord amb larticle 8.2 de la Llei 3/2005,

    de 20 dabril, simplantaran paviments amb un coeficient de luminncia mitjana o grau de lluminositat elevat amb factor especular baix. La installaci denllumenat pblic o la substituci de lexistent haur de complir amb el que estableix lesmentada Llei segons all que sha assenyalat en larticle 4.4.01.

    NORMA 2.1.02 ALINEACIONS 1.- Alineacions actuals.

    Sn les lnies que fixen el lmit entre les vies i els espais lliures pblics existents i les parcelles o solars dedificaci pblica o privada.

    2.- Alineacions oficials.

  • 25

    Sn les lnies que es fixen com a tals en els documents de les Normes Subsidiries o en aquells que les desenvolupin. Poden ser alineacions exteriors i alineacions interiors.

    a).- Alineacions exteriors.

    Sn les que fixen el lmit de la parcella edificable amb els espais destinats a la xarxa viria o altres rees lliures pbliques.

    b).- Alineacions interiors.

    Sn les que fixen el lmit a qu han de subjectar-se les faanes interiors o posteriors de ledificaci, en tipologies dordenaci contnua.

    3.- Alineacions de faanes.

    Sn les lnies que assenyalen el lmit a partir del qual podran o hauran daixecar-se les construccions, segons els casos.

    NORMA 2.1.03 RECULADA s lample de la faixa de terreny compresa entre lalineaci oficial de vies, places i espais lliures i la lnia de faana. Es podr fixar tamb als restants lmits de la parcella. NORMA 2.1.04 PROFUNDITAT O FONS EDIFICABLE Es denomina profunditat o fons edificable a la distncia mxima, mesura en el perpendicular a leix del carrer, que pot situar-se lalineaci interior. NORMA 2.1.05 SUPERFCIE OCUPADA I OCUPACI MXIMA 1.- Superfcie ocupada.

    s la compresa dins els lmits definits per la projecci vertical, sobre un pla horitzontal, de les lnies externes de tota construcci, fins i tot la subterrnia.

    2.- Ocupaci mxima.

    Locupaci mxima edificable es fixar per la relaci percentual entre la superfcie ocupada i la del solar o parcella edificable.

    a).- En totes les zones, no comptabilitzaran com a superfcie docupaci les volades dels normals rfecs o

    cornises de les cobertes.

    A les zones intensives i semi-intensivas, no comptabilitzaran com a ocupaci les corresponents a balcons o terrasses volades sobre la via pblica o lespai de reculada obligatori a via pblica o espai lliure pblic.

    A les zones extensives, els porxes, balcons o terrasses obertes en ms de la meitat del seu permetre, fins una proporci del cinc per cent (5 %) de la superfcie de la parcella, tampoc comptabilitzaran com a superfcie docupaci, sense perjudici del compliment del que estableix lapartat 4.c de la norma 2.1.06.

  • 26

    b).- Les plantes soterrani o semi-soterrani podran ocupar la mateixa superfcie en projecci vertical que la

    planta baixa. En cas dedificaci entre-mitgeres podran ocupar, a ms a ms, la zona de reculada a lalineaci exterior i si hi ha pati dilleta tancat, tot el fons del solar. En edificis destinats a allotjaments turstics, les galeries subterrnies de connexi de serveis entre els edificis duna mateixa parcella no computaran com a superfcie docupaci, sempre que no sobresurtin del nivell natural del terreny i tinguin un ample mxim de dos metres i cinquanta centmetres (2,50).

    3.- El coeficient docupaci dels equipaments docents definits en lapartat 3.1.b de la norma 2.2.02 es

    refereix noms a edificacions En els centres docents, amb els porxos, patis, pistes esportives o similars que estiguin cobertes es podr ocupar fins a un vuitanta per cent (80%) de la parcella.

    NORMA 2.1.06 SUPERFCIE TOTAL EDIFICADA O EDIFICABLE 1.- La suma de les superfcies edificades de cadascuna de les plantes de ledifici, mesures dins els lmits

    definits per les lnies perimetrals de les faanes, tant exteriors com interiors, i, si escau, pel eix de les parets mitgeres, determinar la superfcie total edificada o edificable.

    2.- Sentendr per planta edificada, tot lespai habitat o practicable a la seva projecci horitzontal limitat pel

    forjat o solera inferior sobre el sl o terreny i el seu forjat de sostre, per dos forjats de pisos consecutius o per forjat de pis i coberta.

    3.- No es comptabilitzaran, als efectes del clcul de la superfcie edificada o edificable, els soterranis i semi-

    soterranis, quan estiguin destinats a aparcaments, a magatzem i a installacions per al servei exclusiu de ledifici (calefacci, condicionament daire, maquinria dascensors, aljubs, recintes descombraries, de comptadors, centres de transformaci, serveis auxiliars diversos, equipament complementari de la indstria turstica, cuines, bugaderies, etc.).

    Quan el parament inferior del forjat del sostre del semi soterrani es trobi a una altura igual o superior a un (1) metre, en qualsevol punt, excepte en una longitud horitzontal de fins a sis (6) metres, per a les rampes daccs a aparcament, sobre la rasant de la vorera o del terreny en contacte amb ledificaci sinclour tamb com a superfcie edificada, sigui quin sigui el seu s.

    4.- Els balcons, terrasses, porxos, galeries o porxes i escales que estiguin coberts per altres elements,

    formaran part de la superfcie edificable o edificada dacord amb els criteris segents: a).- ntegrament, si no estan oberts, almenys, en un ter (1/3) del seu permetre. b).- En un cinquanta per cent (50 %), sempre que estiguin oberts en una dimensi compresa entre un ter

    (1/3) i menys dun mig (1/2) del seu permetre. c).- No comptabilitzaran si estan oberts la meitat (1/2) o ms del seu permetre. Sentn per tancament

    qualsevol element amb altura superior a un metre i vuitanta centmetres (1,80) sobre el nivell del sl de la planta respectiva, encara que els tancaments de les obertures de ventilaci i illuminaci de les bugaderies formats per gelosies podran superar lesmentada altura sempre que estiguin situats en la cara interior del mur. A les zones extensives, la superfcie dels elements enunciats anteriorment, que excedeixi del quinze per cent (15 %) de la superfcie edificable del solar, es computaran ntegrament com a superfcie edificada o edificable.

    d).- Les prgoles computaran a tots els efectes igual que els porxes excepte quan estiguin ntegrament

    compostes per barres lleugeres i la relaci entre la superfcie dels buits i dels elements constructius del seu entramat, mesurats ambdues en projecci vertical sobre un pla horitzontal, sigui superior a vint (20).

    e).- Als porxes legalment construts en espais privats de planta baixa dels locals comercials i establiments

  • 27

    pblics, els tancaments laterals enrotllables de plstic, tela o un altre material no rgid i de carcter no permanent no computaran, encara que lAjuntament podr denegar la seva installaci per motius esttics o segons el que assenyala larticle 185 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de rgim local de les Illes Balears.

    5.- Als efectes del que disposa aquestes normes, sentendr per faana tot element de tancament fix, continu

    o discontinu, sigui quin sigui el seu material, que tingui com a finalitat la separaci de recintes entre locals interiors i el medi exterior.

    6.- Els patis no formaran part de la superfcie edificada, excepte en els casos en qu les Normes Subsidiries ho indiquin. 7.- A les zones comercials (C, E5CO i E5bCO) i en les rees dedificaci en altura amb edificaci reculada

    de carrer, amb s comercial extern podr construir-se un porxe de planta baixa, si compleix les condicions segents:

    a).- La profunditat mxima del porxe ser de tres (3) metres, encara que la reculada de ledificaci principal

    sigui major. b).- No ocupar la zona de reculada lateral. c).- Ha de construir-se amb materials adequats: formig vist o mars als pilars, fusta per a les bigues i teula

    rab de color argila per a la coberta, encara que, justificadament, podran proposar-se altres materials que quedin integrats dins lesttica de la resta de ledificaci i de lentorn.

    d).- La construcci haur de ser conjunta i seguint el mateix estil per a cada edifici, no permetent-se, per tant,

    per a una part dels locals dun edifici. e).- Es prohibeixen tot tipus de tancaments, encara els de carcter provisional, i la collocaci de rtols sobre

    la coberta. f).- Haur de presentar-se un projecte tcnic del porxe, incloent la seva part estructural. g).- No computar als efectes docupaci, ni volum, ni daprofitament. h).- Donat el carcter excepcional daquesta norma i la importncia de cuidar laspecte esttic resultant, a

    tota obra que no respecti aquesta norma o incompleixi el projecte aprovat se li incoar un expedient de disciplina urbanstica que, en el cas de disposar de llicncia, significar, de conformitat amb la norma 1.2.08, la immediata declaraci municipal de caducitat de la llicncia.

    NORMA 2.1.07 VOLUM EDIFICAT O EDIFICABLE a).- s el comprs entre els elements constitutius de tancament o coberta de totes les plantes edificades. b).- Sexclou del volum: - Lltim forjat. - Les cobertes inclinades, amb pendent inferior al trenta-cinc per cent (35 %), quan la seva cota de

    coronaci no sobrepassi com a mxim laltura de dos metres i vint centmetres (2.20) per sobre el nivell del sl del darrer forjat.

    - Els soterranis i semi-soterranis, en les mateixes condicions que per a ledificabilitat (apartat 3 de la norma 2.1.06).

    - Els balcons, terrasses, porxos, galeries o porxes i escales que estiguin coberts per altres elements, formaran part del volum edificable o edificat, dacord amb els criteris de la superfcie edificada o

  • 28

    edificable (apartat 4 de la norma 2.1.06). El volum dels elements enumerats anteriorment, que excedeixi del quinze per cent (15 %) del volum edificable del solar, es computar ntegrament com a volum edificat o edificable.

    - Les prgoles, sempre que no excedeixin de locupaci del solar, i les terrasses descobertes. - En edificacions unifamiliars allades, les installacions de tractament daiges residuals i, quan es trobin

    situats sota ledificaci, tamb els dipsits de lquids o gasos. NORMA 2.1.08 COEFICIENT DEDIFICABILITAT 1.- Coeficient dedificabilitat neta.

    El quocient del volum edificable per lrea de la parcella o solar defineix el coeficient dedificabilitat neta de lesmentada parcella o solar.

    2.- Coeficient dedificabilitat global.

    El coeficient dedificabilitat podr referir-se, a ms a ms, a una illeta, polgon, zona, sector o total superfcie afectada pel planejament, en aquest cas es tindr en compte el quocient de la respectiva suma de volums edificables per la superfcie total de la unitat urbanstica considerada i se li denominar edificabilitat global.

    3.- Coeficient daprofitament.

    Tamb es podr definir el coeficient dedificabilitat pel quocient de la superfcie total edificable per lrea de la parcella, solar o de la unitat urbanstica considerada. Per a la seva distinci se li denomina coeficient daprofitament.

    4.- Unitats.

    El coeficient dedificabilitat es mesurar en metres cbics per metre quadrat (m3/m2) o en metres quadrats edificats per metre quadrat (m2/m2), segons el sistema utilitzat per definir-lo.

    NORMA 2.1.09 PATIS 1.- Definici.

    Es defineix com a pati, tot volum no edificat, a cel obert, envoltat dedificaci en tot o part del seu permetre, i ls del qual s el de proporcionar llum i ventilaci adequades a les dependncies de ledificaci que el circumden. Tots els patis hauran de tenir accs, almenys, des dun dels locals o habitatges que es trobin al mateix nivell, per a la seva neteja i conservaci.

    2.- Pati de parcella.

    s el pati situat dins la parcella edificable, podent ser tancat o obert segons que el seu permetre estigui envoltat dedificaci en tota la seva longitud o en part daquesta.

    3.- Pati dilleta.

    s el pati definit, si escau, per les alineacions oficials interiors, o pel fons edificable dels solars. NORMA 2.1.10

  • 29

    SOTERRANI I SEMI-SOTERRANI 1.- Sentn per soterrani la totalitat o part de la planta el sostre de la qual es troba, en tots els seus punts, per

    sota de la rasant de la vorera o del terreny en contacte amb ledificaci. 2.- Sentn per semi-soterrani la planta de ledificaci que t part de la seva altura per sota de la rasant de la

    vorera o del terreny en contacte amb ledificaci. NORMA 2.1.11 RECINTE HABITABLE Sentn com a recinte habitable aquell que es dedica a una permanncia continuada de les persones i, per tant, tots els que no siguin vestbuls, corredors, lavabos, rebostos, bugaderies, vestidors, trasters, dipsits i aparcaments. NORMES 2.1.12 SUPERFCIE I DIMENSIONS DELS SOLARS 1.- Superfcie de solar.

    Sentn per superfcie dun solar, la delimitada per la projecci vertical del permetre del solar, sobre un pla horitzontal.

    2.- Amplria de solar als efectes de mesurament de faana mnima. a).- Solar amb enfront dun sola carrer o formant cantonada o xamfr:

    Lamplria dun solar, als efectes de mesurament de la faana mnima, ser la longitud del segment recte-corb-poligonal de la projecci, descrita en lapartat 1er, que delimita el solar amb la via pblica o espacio lliure pblic.

    b).- Solar amb enfront de dos o ms carrers, sense formar cantonada o xamfr:

    Es prendr com a amplria mnima, cadascuna de les longituds definides en lapartat anterior. c).- Els solars amb faana en fons de sac o rotonda podran disminuir la longitud mnima prevista en una

    tercera part. 3.- Fons.

    Es denomina fons dun solar a la distncia entre lmits mesurada en el perpendicular a lalineaci exterior en el punt mitj de la faana.

    4.- En la normativa corresponent es determinen els valors mnims dels parmetres definits anteriorment,

    entenent-se per tals els mnims, per sota dels quals es considera el solar inedificable. No obstant aix, sadmetr la seva edificaci quan es demostri documentalment que el solar no ha estat segregat dun altre major amb posterioritat a la data daprovaci de les NN.SS. de 14.04.87 i tamb, dacord amb el que estableix la disposici addicional onzena de la Llei 8/2004, de 23 de desembre, quan la parcella complia les condicions de superfcie i ample mnims a lentrada en vigor de les presents NN.SS. i com a conseqncia duna actuaci pblica, la parcella romanent incompls els esmentats lmits.

    5.- Als efectes de la present normativa sentendr com a solar la part daquest limitada per les alineacions

    oficials exteriors.

  • 1

    NORMA 2.1.13 SECCIONS VIRIES TIPUS

    Les seccions viries tipus que figuren en els plnols dordenaci del sl urb, aix com les cotes de lesvoreres que sassenyalin, es consideraran indicatives quant a: amplria de voreres, places daparcament icalada, podent-se alterar aquests parmetres justificadament en els projectes dobra pblica de dotaci imillora sempre que no salteri lample total previst que ve definit per les alineacions i quedi garantit lsper als vianants dels mateixos.

    En tots els casos, les seccions modificades hauran de complir la normativa vigent sobreaccessibilitat, aix com adaptar les seccions a la implantaci per al seu s pels ciclistes.

    En cas dafectar-se una secci viria que constitueixi una ruta cultural i paisatgstica, incorporada al plnol7.1 de les NN.SS., shaur de justificar el compliment de la norma 5.2.12 i que la intervenci no suposa unaalteraci dels valors patrimonials i paisatgstics de la mateixa.

    rcarbajoCuadro de texto

  • 30

    CAPTOL II: NORMES REGULADORES DELS USOS NORMA 2.2.01 OBJECTE, APLICACI I ESTRUCTURA GENERAL DELS USOS 1.- Objecte.

    Els preceptes reguladors daquest Captol sn els que estableixen les diferents utilitzacions del sl urb i de les edificacions, fixant els usos que en ells poden desenvolupar-se, segons les distintes categories de sl que es defineixen en les presents NN.SS.

    2.- Aplicaci.

    A ms dels preceptes reguladors dels usos, shauran de complir les normes generals de ledificaci i, si escau, les ordenances de zona que corresponguin, en funci de la localitzaci del sl, edifici o installaci.

    3.- Estructura general dels usos. a).- Segons la seva assignaci urbanstica. a.1).- s global:

    s lestablert per les NN.SS. per definir el dest genric de cada zona. Aquesta categoritzaci ds noms t efectes en relaci amb lestructura orgnica del territori. Els usos globals poden sser:

    - Usos globals lucratius, s a dir, susceptibles de trnsit jurdic privat. - Usos globals no lucratius, la caracterstica bsica dels quals s la de ser usos pblics imposats per les

    necessitats de serveis i dequipaments per a la comunitat. a.2).- s detallat:

    s el contemplat de forma ms detallada per les NN.SS. per a la regulaci del rgim de compatibilitat amb els corresponents usos globals a cada zona.

    b).- Segons la seva utilitzaci. b.1).- Pblic:

    s el que es desenvolupa sobre un b de titularitat pblica o de titularitat privada gestionat, en aquest cas, en benefici de la comunitat per mitj dels mecanismes que a lefecte estableix la llei. A sl urb seran ds pblic els segents: Equipaments, comunicacions i infraestructures i espais lliures (espais lliures pblics). Tamb, si escau, ho podran ser els usos segents: Residencial i industrial.

    b.2).- Collectiu:

    s el que es desenvolupa sobre un b de titularitat privada i al qual saccedeix per pertinena a una associaci, club o organitzaci similar, o per labonament duna quota, entrada, preu o contraprestaci anloga. A sl urb podran, si escau, ser ds collectiu els segents: Equipaments (soci-cultural, docent, assistencial, esportiu, sanitari, religis, abastiment i recreatiu) i comunicacions i infraestrutures (transports i aparcaments de vehicles).

    b.3).- Privat:

    s el que es desenvolupa per particulars en bns de titularitat privada i que no t les caracterstiques dun

  • 31

    s collectiu. A sl urb seran ds privat els segents: Residencial, industrial, serveis i espais lliures (espais lliures privats). Tamb, si escau, ho podran ser els usos segents: Equipaments (soci-cultural, docent, assistencial, esportiu, sanitari, religis, abastiment i recreatiu) i comunicacions i infraestrutures (installacions i serveis, transports, comunicacions i telecomunicacions i aparcaments de vehicles).

    c).- Segons la seva titularitat. c.1).- s de domini pblic:

    En compliment dels articles 19.1.b i 29.1.d i e del Reglament de planejament urbanstic, les NN.SS. determinen la titularitat pblica del domini assignat als usos pblics o collectius previstos, lexistncia dels quals es consideri dinters pblic i social.

    Els bns i recursos que integren el patrimoni pblic de sl, dacord amb larticle 39 del Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual saprova el text refs de la llei de sl, es destinaran a la construcci dhabitatges subjectes a algun rgim de protecci pblica i a altres usos dinters social. Es consideren usos dinters general, als efectes dall que sha determinat en lapartat 3 de larticle 37 de la Llei 8/2004, de 23 de desembre, de mesures tributries, administratives i de funci pblica, modificat per la Llei 6/2007, de 27 de desembre, els segents: Operacions diniciativa pblica de rehabilitaci dhabitatge protegit, conservaci, gesti o ampliaci dels propis patrimonis pblics de sl, execuci de dotacions urbanstiques pbliques inclosos els sistemes generals, compensaci a propietaris a qui correspongui un aprofitament superior al perms pel planejament, adquisici i rehabilitaci de bns immobles declarats dinters cultural i catalogats i a ladquisici i millora drees naturals, adopci de mesures de millora i conservaci del medi ambient.

    c.2).- s de domini privat:

    En compliment dels articles 19.1.b i 29.1.d del Reglament de planejament urbanstic, les NN.SS. proposen la titularitat privada o patrimonial de la resta dels usos assignats no inclosos a lanterior apartat.

    d).- Segons la seva compatibilitat. d.1).- s perms:

    s aquell que sautoritza per les Nomes Subsidiries de forma alternativa per a cada una de les zones. d.2).- s condicionat:

    s aquell que est subjecte a una autoritzaci prvia en base al compliment de determinats requisits legals.

    d.3).- s prohibit:

    s aquell la implantaci del qual no es permesa pel planejament ni tan sol acollint-se al trmit dinters general. Es consideren prohibits tamb els usos que estiguin aix conceptuats per les disposicions estatals o autonmiques promulgades en matria de seguretat, salubritat, molsties o perillositat.

    NORMA 2.2.02 CLASSIFICACI I DEFINICIONS DELS USOS GLOBALS I DETALLATS Per a la fixaci dels usos als sls i per a la seva adequada regulaci es defineixen els segents conceptes: 1.- Residencial.

  • 32

    s privat que es desenvolupa per particulars o entitats pbliques sobre bns de titularitat privada o pblica, en tot cas, de carcter residencial. Lesmentat s podr desenvolupar-se en modalitat dhabitatge lliure o en rgim de protecci pblica o un altre que permeti taxar el preu mxim de venda o lloguer.

    1.1.- Habitatge unifamiliar:

    s ls corresponent a lallotjament duna famlia. s la que, albergant a una sola famlia en el total dun edifici, constitueix junt amb la parcella una nica unitat registral, tenint accs exclusiu des de via pblica.

    1.2.- Edifici plurifamiliar:

    s el format per un conjunt dhabitatges amb accs comunitari des de lexterior o, quan es tracti dhabitatges adossats, amb accessos independents.

    2.- Serveis o terciari.

    s ls productiu relatiu a les activitats econmiques corresponents al sector terciari. Se subdivideix en els segents usos detallats:

    2.1.- Comercial: Tenen la consideraci destabliments comercials, dacord amb la Llei 11/2001, de 15 de juny,

    dordenaci de lactivitat comercial a les Illes Balears, reformada mitjanant la Llei 8/2009, de 16 de desembre, els locals i les construccions o installacions ubicats al sl de manera fixa i permanent, coberts o sense cobrir, exempts o no, exteriors o interiors duna edificaci, amb aparadors o sense, on sexerceixen regularment activitats comercials de venda de productes a lengrs o al detall, o de prestaci de serveis daquesta natura al pblic, com tamb qualssevol altres recintes tancats que rebin aquella qualificaci en virtut de disposici legal o reglamentria.

    Aquests establiments podran ser individuals o collectius i es consideren collectius els conformats per un

    conjunt destabliments comercials individuals, integrats en un edifici o complex dedificis, en els que sexerceixin les activitats respectives de forma empresarialment independent, sempre que comparteixin la utilitzaci dalgun dels elements segents:

    - Lexistncia dun vial o espai lliure, preexistent o no, pblic o privat, lobjectiu principal del qual sigui

    assegurar la circulaci interna entre els distints establiments comercials, per a s exclusiu dels clients i del personal dels establiments.

    - Lexistncia duna rea o rees destacionament com o contiges als diferents establiments que no prohibeixin la circulaci de vianants entre aquestes.

    - Estar units per una estructura jurdica comuna, controlada directa o indirectament almenys per un associat o que disposin duna adrea, de dret o de fet, com.

    - Lexistncia dun permetre com delimitat. La densitat comercial mxima del municipi en metres quadrats de superfcie construda per zones o

    barris, exclosos els establiments de superfcie construda inferior a 150 m2, ser el resultat de multiplicar la poblaci equivalent per un determinat percentatge.

    2.2.- Administratiu privat:

    Sn les activitats destinades a la realitzaci de tasques administratives, tcniques, creatives o monetries, excepte les incloses en els usos globals dequipaments comunitaris. Sinclouen, a ttol dexemple, els bancs, oficines, gestories, agncies, seus socials o tcniques dempreses, estudis, despatxos, etc.

    2.3.- Turstic:

  • 33

    Sn les activitats destinades a lallotjament ocasional i transitori de transents o turistes. Aquest s, prviament a lobtenci de la llicncia urbanstica, requerir la declaraci responsable dinici dactivitat turstica segons el que preveu la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a limpuls de la inversi a les Illes Balears.

    2.4.- Establiments pblics:

    Sn les activitats integrades en el sector de la restauraci i destinades a esplai, expansi, relaci i diversi del conjunt de la poblaci. Sinclouen els usos relacionats en el grup IV de lannex del Reglament de policia despectacles pblics i activitats recreatives i en el grup XLII de lannex I del Decret 18/1996, de 8 de febrer, pel qual saprova el Reglament dactivitats classificades, com, per exemple, restaurants, cafs i cafeteries, bars, cafs cantants, cafs teatre, taulats flamencs i similars.

    3.- Equipaments.

    s ls dotacional relacionat amb els serveis pblics pel conjunt de la poblaci. Comprn onze diferents usos detallats:

    3.1.- Cultural-docent. a).- Soci cultural:

    Activitats ds pblic, collectiu o privat, destinats a la custdia, transmissi i conservaci dels coneixements, exhibici de les arts i la investigaci, les activitats socio-culturals de relaci o associaci, aix com les activitats complementries de la principal. Sinclouen, a ttol dexemple, cases de cultura, palau de congressos i exposicions, biblioteques, arxius, museus, sales dexposicions, centres dassociacions venals, culturals, agrupacions cviques, seus de club, etc.

    b).- Docent:

    Activitats ds pblic, collectiu o privat, destinades a la formaci humana i intellectual de les persones en els seus diferents nivells. Sinclouen, a ttol dexemple, els centres universitaris (facultats, escoles tcniques i universitries), ensenyana infantil, primria i secundria, formaci professional, guarderies, centres didiomes, etc., educaci especial, educaci per a adults, acadmies, tallers ocupacionals, conservatoris, escoles darts i oficis, centres dinvestigaci cientfica i tcnica vinculats a la docncia, etc.

    3.2.- Sanitari-assistencial: a).- Sanitari:

    Activitats ds pblic o privat, destinades a la informaci, orientaci, prevenci, administraci i prestaci de serveis mdics o quirrgics i hospitalaris. No sinclouen els serveis mdics que es presten a despatxos professionals, fora dels centres sanitaris, que tenen la mateixa conceptuaci que la de la resta de professionals. Sinclouen, a ttol dexemple, hospitals, clniques, residncies de malalts, ambulatoris, dispensaris, centres de salut datenci primria i preventiva, cases de socors, consultoris, psiquitrics, laboratoris relacionats amb lactivitat sanitria i, en general, tot tipus de centres dassistncia sanitria.

    b).- Assistencial:

    Activitats ds pblic, collectiu o privat, destinades a la informaci, orientaci i prestaci de serveis o ajudes sobre problemes relacionats amb toxicomanies, malalties o minusvalideses, pobresa extrema i desprotecci jurdica de les persones. Inclou, a ttol dexemple, albergs de transents, residncies, miniresidncies, pisos tutelats o protegits, centres de rehabilitaci, centres de dia, centres dinformaci i orientaci, etc. Ocasionalment cohabita amb usos sanitaris, residencial, formatius, docents, etc.

  • 34

    3.3.- Administratiu-institucional:

    Edificacions per al servei de ladministraci de lEstat, la Comunitat Autnoma i el municipi. Inclou, a ttol dexemple, les seus de lAjuntament, Govern Balear, conselleries, serveis perifrics de lEstat, delegaci dHisenda, etc.

    3.4.- Esportiu:

    Activitats ds pblic, collectiu o privat, destinades a la prctica, ensenyana o exhibici despecialitats esportives o de cultura fsica. No inclou activitats lligades fsica i funcionalment a altre usos, tals com universitaris, docents, etc. Sinclouen en aquesta situaci, a ttol dexemple, les installacions esportives a laire lliure i les cobertes, gimnasos, poliesportius, aix com els continguts en el apartat 2 del grup I i apartat 3 del grup II de lannex del Reglament de policia despectacles pblics i activitats recreatives.

    3.5.- Seguretat:

    Activitats ds pblic realitzades per cossos o institucions de lEstat o de la Comunitat Autnoma, destinades a la defensa nacional, de lordre pblic i dels individus i els bns. Sinclouen tamb parcs de bombers i similars.

    3.6.- Religis:

    Activitats ds collectiu o privat destinades al culte religis, aix com els lligats a aquest i a les formes de vida associativa religiosa. Sinclouen, a ttol dexemple, comunitats religioses, convents, monestirs, ermites, esglsies i centres parroquials, catedral, capelles, cases rurals o residncies religioses, centres de culte de qualsevol confessi, etc.

    3.7.- Cementiri:

    Activitats ds pblic, collectiu o privat, destinades a serveis funeraris en general, cementiris, tanatoris, etc. dacord al previst en el Decret 105/1997, de 24 de juliol, pel qual saprova el Reglament de policia sanitria morturia i en el Decret 87/2004, de 15 doctubre. Aquest s haur de trobar-se expressament assenyalat en els plnols dordenaci.

    3.8.- Recreatiu:

    Activitats ds pblic o privat, vinculades amb lesplai, la vida de relaci, el temps lliure i lesbarjo en general i aquelles similars, no incloses en altres usos. Comprn els segents tipus:

    a).- Que es realitzin en edificis, locals i installacions tals com sales de cine, teatres, sales de concerts, sales

    de joc, casins, etc. b).- Que es realitzin en el parcs i jardins. Sinclouen a ttol dexemple, els jardins botnics, parcs recreatius,

    datraccions, zoolgics, aquaris i installacions similars a les descrites, amb petites edificacions annexes, com a bars, oficines dinformaci al ciutad o turstiques, etc.

    3.9.- Municipal divers:

    Reuneix la possibilitat dsser destinat a qualsevol s, de titularitat i domini pblic, dentre els equipaments segents: Soci-cultural, docent, assistencial, administratiu-institucional, esportiu, seguretat, sanitari, religis i abastiment.

    4.- Activitats i installacions complementries. 4.1.- Abastiment:

  • 35

    Activitats ds privat, collectiu o pblic destinades a la realitzaci de transaccions comercials de mercaderies, serveis personals, administratius i tcnics, com, per exemple, mercats, fires, escorxadors, installacions frigorfiques, etc. Aquests usos hauran de trobar-se expressament assenyalat en els plnols dordenaci.

    4.2.- Magatzems:

    s ls corresponent al dipsit, conservaci, guarda o distribuci dobjetes i/o mercaderies, agncies, magatzems, transports distributius, etc., sense servei de venda directa al pblic per s a venedors minoristes.

    4.3.- Transports:

    Comprn les activitats que es desenvolupen a les rees destinades al trnsit i estada de persones, tant de transport pblic, privat o collectiu. Aquest s haur de trobar-se expressament assenyalat en els plnols dordenaci.

    4.4.- Parcs i tallers. a).- Aparcament de vehicles:

    Comprn els espais ds pblic, collectiu o privat, destinats a lestacionament de vehicles tipus turisme o motocicletes, ja siguin subterranis, en superfcie o en edificis construts a lefecte. Aix mateix sinclou en aquest s el corresponent al dipsit o guarda de grans vehicles autombils tals com autobusos i camions, permetent-se, en aquest cas, noms en les zones industrials i de serveis.

    b).- Estaci de serveis:

    Comprn els espais i edificis destinats exclusivament a estaci de serveis (benzinera), encara que com a s annex i vinculat pot permetres ls comercial. Aquest s haur de trobar-se expressament assenyalat en els plnols dordenaci.

    c).- Tallers:

    s ls corresponent a les activitats de reparaci i conservaci de maquinria, eines i tils, la producci industrial o artesanal (fusteries, ferreries i similars), aix com les arts plstiques i grfiques, grans bugaderies, tintoreries i similars

    Aquest s en zona no industrial urbana estar sotms a les limitacions segents:

    c.1).- En plantes inferiors dedifici no industrial: - Sense molsties per als altres usos. - Potncia mecnica mxima (CV): 2 a la zona CA-1 i 10 a la resta. - Superfcie mxima: 300 m2. - Decibels mxims: Segons lordenana municipal. c.2).- En plantes pis dedifici no industrial: - Sense molsties per als altres usos. - Potncia mecnica mxima (CV): 1 a la zona CA-1 i 5 a la resta. - Superfcie mxima: 150 m2. - Decibels mxims: Segons lordenana municipal. 4.5.- Installacions infraestructurals:

  • 36

    Correspon a les activitats destinades a les infrastructures i serveis del municipi, tals com grans xarxes i serveis, artries de reg daigua depurada, artries dabastiment, collectors de sanejament, collectors de aigua de pluja i llits de torrents, centres de producci, emmagatzematge i feeders de distribuci de gas, dipsits dabastiment daigua, estacions de depuraci daiges residuals, centres de recollida, tractament i eliminaci de residus slids, abocadors, xarxes elctriques, estacions i subestacions elctriques, centrals trmiques, parcs demmagatzematge i poliducte de productes petrolfers, ferralleries, desballestament de vehicles i els semblants a tots els esmentats anteriorment. Aquest s haur de trobar-se expressament assenyalat en els plnols dordenaci.

    Tamb comprn, en particular, les rees dinfraestructures tcniques a sl rstic, que es troben representades en el plnol destructura general i orgnica del territori, i tamb el terrenys que, en compliment del Decret 21/2000, de 18 de febrer, pel qual saprova definitivament el PDS per a la gesti dels residus slids de Mallorca, han estat delimitats per a la ubicaci duna estaci de transferncia (ET) amb lobjecte defectuar la gesti dels residus urbans.

    En la zona assenyalada en el plnol destructura general i orgnica del territori sota lepgraf: Captaci i dipsit per a abastiment daigua (DA), shi permetr installar els usos segents: Dipsits de reserva daigua, cambres per a allotjar les installacions annexes necessries per a aquesta activitat, magatzems de material i caseta per a la seva vigilncia. El volum total de les construccions tancades i cobertes no superar els 9.000 m3, es separaran un mnim de cinc (5) metres de les partions i la seva altura reguladora mxima ser de sis (6) metres i la total de vuit (8) metres.

    Dins aquests recintes es podran ubicar dotacions o serveis que, per les seves caracterstiques especials (molstia, perillositat, insalubritat, etc.), sigui aconsellable el seu allunyament de nuclis urbans. Malgrat aix, shaur de complir la normativa que sigui daplicaci.

    Lexecuci en domini pblic de les xarxes de serveis i les condicions ds daquestes es regir pel que disposen les ordenances municipals, per les normes sobre serveis dels ens locals, pels plecs de condicions de la concessi i pel corresponent contracte administratiu, aix com pels reglaments sectorials que les regulen.

    Les servituds de les lnies elctriques es regularan pels reglaments elctrics dalta i baixa tensi i altra normativa aplicable.

    A ms de lestablert als apartats anteriors, als efectes de servituds, ser preceptiu linforme de lempresa subministradora denergia elctrica previ a la petici de qualsevol llicncia dedificaci o activitat o les seves modificacions en terrenys situats a la zona compresa entre dues lnies longitudinals paralleles, situades una a cada costat de leix de la lnia elctrica aria dalta tensi, i a una distncia de trenta (30) metres daquest.

    A lltim, dacord amb el Decret 96/2005, de 23 de setembre, daprovaci definitiva de la revisi del Pla director sectorial energtic de les Illes Balears, en el terme municipal es mantenen les installacions actuals de magatzematge de derivats del petroli, s a dir: Alcdia I i II (combustibles lquids) i Repsol gas (gasos liquats), aix com es preveu lexecuci del gasoducte entre Son Reus i Alcdia, evitant els lmits del LIC de sAlbufera. A ms a ms, es declara dutilitat pblica, com a zona dinfraestructures energtiques, lrea assenyalada en els plnols de les NN.SS. que comprn el sectors AS-17, AS-18 i AS-19, aix como part dels terrenys confrontants. Aquestes rees, a ms de per les NN.SS., es regularan directament pel que estableix lesmentat PDS.

    4.6.- Comunicacions i telecomunicacions:

    Comprn les activitats que es desenvolupen a les rees i installacions bsiques destinades als serveis de comunicacions (correus, telgrafs i telfons) i telecomunicacions (rdio, televisi i transmissi de dades). Corresponen, aix mateix, a ls detallat de telecomunicaci les xarxes i installacions radioelctriques per a les que regiran les determinacions establides en el Decret 22/2006, de 10 de mar, pel qual saprova el Pla director sectorial de telecomunicacions a les Illes Balears.

  • 37

    5.- Industrial o secundari.

    s ls corresponent a la transformaci de primeres matries i lelaboraci de productes. Pot ser, segons les condicions establertes en la norma 2.2.03, desenvolupat segons les segents categories:

    - Categoria 1a: Indstria sense molsties per a altres usos. - Categoria 2a: Indstria compatible amb altres usos. - Categoria 3a: Indstria molesta o incmoda, admesa contigua a altres usos. - Categoria 4a: Indstria incompatible amb altres usos.

    A ms a ms, ls industrial en zona no industrial urbana estar sotms a les mateixes limitacions assenyalades en lapartat 3.4.c.

    6.- Espais lliures.

    Comprn els espais lliures dedificaci, destinats a lesplai, esbarjo i reps de la poblaci i a la protecci i allament de vies i edificacions, dirigida a la millora de les condicions higiniques, climatolgiques i esttiques del municipi. Comprn els segents tipus:

    6.1.- Espais lliures ds i domini pblics:

    Zones ds i domini pblic, destinades a lesbarjo i esplai de la poblaci, compatibles amb petites installacions esportives no cobertes i amb els usos establerts en la norma 3.2.14.

    6.2.- Espais lliures privats:

    rees enjardinades de domini privat i s pblic o privat, qualificades per les NN.SS. o resultants del compliment de les determinacions sobre ocupaci del sl en cada ordenana dedificaci.

    NORMA 2.2.03 RGIM DE COMPATIBILITAT DUSOS A SL URB 1.- El rgim de compatibilitat dels usos s la concreci per a cada zona de normativa diferenciada de la

    relaci dusos permesos, aix com el nivell de permisivitat de cadascun dells. 2.- Les classes o subclasses dusos permesos o prohibits, aix com la seva situaci respecte a altres usos i

    edificis, es recullen en les ordenances particular de les zones. Els usos que no figurin expressament com admesos es troben prohibits.

    3.- Els Plans especials de reforma interior, els Plans especials de protecci i conservaci i les ordenances

    especfiques dusos podran regular de forma ms restrictiva lassignaci dusos a sl urb, quant al seu mbit de localitzaci, les categories permeses i la seva distribuci a linterior de les edificacions.

    4.- Els Plans especials de reforma interior podran admetre usos no contemplats per les NN.SS. sempre que

    siguin compatibles amb els assignats per aquestes. 5.- Determinacions particulars dels usos. 5.1.- Residencial. a).- Situacions de compatibilitat permeses: - B: A planta baixa amb accs directe des de la via pblica o mitjanant accs comunitari. - P: A planta pis amb accs directe des de la via pblica o mitjanant accs comunitari.

  • 38

    b).- Determinacions especfiques: - Es prohibeix ls residencial a planta soterrani o semi-soterrani. - Els edificis ds residencial hauran de complir amb lestablert en la Llei 38/1999, de 5 de novembre,

    dordenaci de ledificaci. - Ls residencial destinat a habitatge de protecci pblica (VPP) o de preu taxat (VPT) estar subjecte a

    un rgim de protecci pblica que, almenys, permeti establir el seu preu mxim en venda, lloguer o altres formes daccs a lhabitatge.

    5.2.- Serveis o terciari, equipaments i activitats i installacions complementries. a).- Situacions permeses. - Dusos: A planta soterrani (S), a planta baixa (B) i a planta pis (P). - De compatibilitat: Segons lapartat 5.3.a. b).- Determinacions especfiques de ls comercial:

    A ms dall que sha determinat en larticle 2.2.02, es consideren gran establiments comercials, dacord amb el que estableix la Llei 11/2001, de 15 de juny, dordenaci de lactivitat comercial a les Illes Balears, reformada per la Llei 8/2009, de 16 de desembre, els comeros a lengrs o al detall que tinguin una superfcie til per a lexposici i la venda superior a: 700 m2. Els establiments comercials amb superfcie de venda inferior a les assenyalades, oberts al pblic amb anterioritat al 17 doctubre de 2006, que manquin de llicncia dinstallaci i dobertura i funcionament, sense perjudici del compliment de la normativa aplicable, estaran exempts de la seva obtenci. En cas de modificaci o ampliaci, noms ser exigible la llicncia autonmica dels establiments comercials qualificats com a gran establiment comercial si lampliaci supera el 25 % de la superfcie til dedicada a exposici i venda o si canvia lactivitat. Quan lobjecte de lestabliment sigui lexposici i la venda de forma exclusiva dautombils i vehicles a motor, de maquinria, dequip industrial, dembarcacions, daeronaus, de mobles de tota mena, de material de construcci i delements propis de cuina i bany, tindran la consideraci de gran establiment comercial els establiments a lengrs o al detall que tinguin una superfcie til per a lexposici i la venda superior a: 2.000 m2. La sollicitud de llicncia de gran establiment comercial ser dacord amb el que assenyala larticle 16 i 17 de la Llei 8/2009, de 16 de desembre.

    c).- Determinacions especfiques de ls turstic:

    Es prohibeix ls dallotjament turstic a planta soterrani o semi-soterrani. 5.3.- Industrial o secundari. a).- Situacions de compatibilitat permeses: - Situaci A: A qualsevol planta dedifici ds no exclusiu, excepte les corresponents a categoria 2a. - Situaci B: A planta baixa amb accs directe des de la via pblica i/o associada a planta semi-soterrani,

    soterrani i/o planta primera. - Situaci C: Edifici dactivitat exclusiva de ls, adossat a un altre de diferent s. - Situaci D: Edifici dactivitat exclusiva de ls, allat daltres dusos. - Situaci E: Edifici ds exclusiu en zona industrial urbana. b).- Shaur de tenir en compte el que estableix el Reial decret 314/2006, de 17 de mar, pel qual saprova el

  • 39

    codi tcnic de ledificaci i en particular els documents bsics relatius a seguretat en cas dincendi, aix com el que estableix el Reial decret 2267/04, de 3 de setembre, pel qual saprova el Reglament de seguretat contra incendis en establiments industrials.

    c).- Shaur de complir en tots els casos amb lestablert a larticle 4 del Decret 20/1987, de 26 de mar, per a

    la protecci del medi ambient contra la contaminaci per a lemissi de renous i vibracions aix com amb lindicat a larticle 6 que estableix la taula de nivells sonors mxims. A ms, dacord amb larticle 17 de la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del renou, les determinacions que es desenvolupin contingudes en aquesta llei.

    d).- Per raons de seguretat medi ambientals o sanitries, lAjuntament podr denegar la llicncia

    dinstallaci de les activitats insalubres, nocives o perilloses que el seu ndex i grau dintensitat sigui 5 dacord amb lAnnex II del Decret 18/1996, de 8 de febrer, mitjanant el qual saprova el Reglament dactivitats classificades.

    6.- Determinacions especfiques de les piscines ds pblic collectiu.

    Quan algun dels usos definits en la norma 2.2.02 comporti la installaci de piscines ds pblic collectiu o aquestes, dacord amb la norma 3.2.10, estiguin annexes a un establiment dallotjament turstic dhaur de complir amb el que estableix el Decret 53/1995, de 18 de maig, relatiu a les condicions higinic sanitries.

    NORMA 2.2.04 NDEX DINTENSITAT DS RESIDENCIAL Lndex dintensitat ds residencial (Ir) es defineix com la limitaci que estableix la superfcie mnima en m2 de superfcie de sl per habitatge a cada zonificaci. En el tipus dedificaci segons alineaci a vial (zona intesiva i semi intensiva), es refereix a la superfcie de sl inclosa dins de la fondria edificable o, si escau, dins la ocupaci mxima. En el tipus dedificaci allada (zona extensiva) a la superfcie total de la parcella. Aquesta xifra ser el nombre sencer per defecte que sobt per mitj de loperaci del producte daquest ndex per la superfcie en metres quadrats, en edificaci continua, de la fondria edificable o de locupaci mxima i, en edificaci allada, de la superfcie de la parcella, segons es defineix en lapartat anterior. Per aplicaci de lndex corresponent a cada zonificaci sobtindr el nombre mxim dhabitatges que es possible realitzar en una parcella. El nombre dels habitatges projectats noms estar condicionat per aquesta xifra i les condicions dhigiene i composici interior. Per tant, en el cas que part de ledificabilitat permesa a cada zona es destini a altres usos distints, encara que admesos del residencial, es podr esgotar el nombre dhabitatges resultant de laplicaci de lndex dintensitat ds residencial a cada parcella. CAPTOL III: NORMES GENERALS DE VOLUM NORMA 2.3.01 ALTURA EDIFICABLE O REGULADORA I ALTURA TOTAL 1.- Tipus dunitats daltura.

    Per al mesurament daltures sestableixen dos tipus dunitats: Per nombre de plantes i per distncia vertical. Quan les normes assenyalin ambds tipus, hauran de respectar-se els dos.

    2.- Mesurament de laltura en edificaci contnua entre mitgeres.

  • 40

    a).- Sentendr per altura de ledificaci la mesura des de la rasant de la via pblica en el punt mitj de la

    lnia de faana fins a la cara inferior del forjat que forma el sostre de lltima planta. b).- Si la rasant del carrer a qu dna faana ledifici, origins en algun punt de la faana una diferncia de

    cota de ms de seixanta (60) centmetres sobre la qual correspon al punt mitj daquesta, laltura de ledifici es determinar a partir del pla situat seixanta (60) centmetres sota la rasant del punt ms desfavorable, s a dir, el punt la diferncia de cota del qual per sobre de la del punt mitj sigui major.

    c).- Si en aplicar la regla anterior soriginessin diferncies de cota superiors a tres (3) metres entre punts

    determinats de la faana, es dividir aquesta en els trams necessaris, de longitud no inferior al mnim damplria de solar, perqu aix no succeeixi.

    d).- En solars en cantonada, laltura edificable vindr definida per la rasant corresponent al carrer amb menor

    pendent i aix fins al lmit de la mxima profunditat edificable o la meitat de lamplria de lilleta, si aquesta dimensi fos inferior. A aquest respecte, sentn per amplria de lilleta la distncia entre lalineaci exterior considerada i la seva oposada, mesura en el perpendicular a la primera en el punt mitj de la faana.

    e).- Quan un edifici se situ en un solar en cantonada a dos carrers a qu correspongui diferent altura, en ra

    de les normes dedificaci de la zona, es continuar ledificaci amb laltura major per la faana de laltre carrer fins al lmit de la mxima profunditat edificable o la meitat de lamplria de lilleta, si aquesta dimensi fos inferior.

    f).- En solars amb faanes oposades a dos carrers, en cadascuna de les faanes es prendr laltura

    corresponent al carrer respectiu, podent arribar ledificaci situada a major cota fins a la meitat del fons del solar, sense sobrepassar la profunditat edificable mxima definida per a la zona.

    g).- Quan, per aplicaci de les ordenances corresponents, resultessin en edificis confrontants parets mitgeres

    amb una altura descoberta igual o superior a tres (3) metres, ledifici situat a major cota es recular de la mitgera un mnim de tres (3) metres a partir de laltura de ledifici inferior, havent de tractar el parament reculat com a faana.

    h).- Quan a causa de lexistncia dedificis antics o a laplicaci de les presents normes sobtinguin o puguin

    obtenir-se desnivells entre altures dedificis confrontants, o entre diferents parts dun mateix edifici, superiors a quatre (4) metres o quan els volums dels edificis situats en zones de topografia accidentada puguin, a criteri de lAjuntament, no quedar degudament integrades en la silueta del conjunt en qu senclaven, aquest podr adaptar les normes anteriors, per a cada cas particular, amb el fi exclusiu dobtenir una millor esttica o composici i sempre que no saugmenti el volum edificable. LAjuntament podr exigir, en tals circumstncies, la redacci de lEstudi de detall corresponent.

    i).- En lilleta S1a (*) de Sa Marina la planta situada a nivell del vial no computar com a planta i aquesta o,

    si escau, la duna existent definiran la rasant des de la qual mesurar laltura i el nombre de plantes. Lesmentada planta podr sobresortir tres (3) metres de lalineaci al vial i sobre aquesta podr edificar-se un porxe.

    3.- Mesurament de laltura en edificaci allada. a).- Per regla general sentendr per altura de ledificaci lexistent entre la cota del terreny natural en

    contacte amb ledificaci i la cara inferior del forjat que forma el sostre de lltima planta.

    Laltura mxima haur de complir-se en qualsevol punt de cadascuna de les faanes de ledifici i es mesurar a partir de la cota del terreny natural en lesmentat punt.

    b).- No obstant aix, en les edificacions situades en solars sensiblement plans, entenent per tals aquells la

    diferncia de cota dels quals entre els punts mitjans dels lmits sigui igual o inferior a un (1) metre,

  • 41

    laltura es mesurar des de la rasant de la via pblica en el punt mitj de lalineaci exterior la cota del qual sigui inferior.

    c).- Quan les normes assenyalin altura total, a ms daltura reguladora mxima, sentendr per altura total

    lexistent entre el nivell superior del forjat de la planta baixa i la mxima altura de coronaci de coberta. d).- Quan, en zones extensives ds residencial unifamiliar allat, sagrupin solars fins a aconseguir una

    superfcie superior a una (1) hectrea i la major edificabilitat noms es concentri en un edifici principal, es podran considerar als efectes del cmput de laltura i nombre mxim de plantes lexistncia al seu permetre de dos punts de referncia.

    4.- En els edificis destinats a equipament i s pblic sadmetran justificadament i en funci de ls o

    activitat a desenvolupar, majors altures a les assenyalades per a la zona. NORMA 2.3.02 NOMBRE DE PLANTES a).- La planta baixa, encara que sigui difana o amb porxos, comptar com a planta. b).- Aix mateix es comptabilitzar com a planta el semi-soterrani quan la cara inferior del forjat del sostre es

    trobi a una altura igual o superior a un (1) metre, en qualsevol punt, sobre la rasant de la vorera o la del terreny en contacte amb ledificaci.

    c).- Als efectes del cmput del nombre de plantes sadmetran desnivells de fins a un (1) metre en una

    mateixa planta, sense que per aix es perdi la condici de planta nica. d).- A les urbanitzacions situades en terrenys sensiblement plans, que els vials es trobin elevats respecte del

    terreny natural, els solars podran reomplir-se fins al nivell de la vorera, en aquest cas, ser el nivell de la vorera, al punt mitj, el que es tindr en compte per determinar laltura de ledifici i laltura del forjat de cobriment del semi-soterrani, als efectes del pargraf anterior. En cas de no reomplir-se el solar, a les urbanitzacions del Polgon 3, sector VI (Sa Punta) i Polgon 1, sector VII (Urbanitzaci Francesos), el mesurament es realitzaria des del terreny natural.

    e).- A lurbanitzaci Porta dEs Camp (E-2) pel que fa al pargraf precedent, ser suficient reomplir els tres

    (3) metres de reculada del carrer. En una mateixa planta sadmetran fins a tres nivells distints amb un desnivell mxim conjunt dun metre i cinquanta centmetres (1,50).

    f).- A les zones intensives i semi-intesives, no es considerar com a planta lentresolat, amb altura lliure

    igual o inferior a dos metres i vint centmetres (2,20), situat dins un volum o ambient major, aix com tampoc els espais que no siguin habitables, produts per falsos sostres i forjats superiors, encara que siguin accessibles o enregistrables.

    NORMA 2.3.03 CONSTRUCCIONS PERMESES PER SOBRE DE LALTURA REGULADORA MXIMA Per sobre de laltura mxima, mesura segons les normes anteriors, podran aixecar-se nicament els segents elements constructius: a).- Les pendents normals de terrats, els seus ampits i baranes de protecci, fins una altura mxima dun

    metre i deu centmetres (1,10) sobre el paviment normal del terrat. b).- Les pendents normals de les cobertes de teulada, amb pendent mxima del trenta-cinc per cent (35 %),

    fins i tot les golfes o recintes no habitables que permetin les inclinacions de les esmentades cobertes, de manera que la major cota de coronaci de les mateixes no superi en ms de dos metres i vint centmetres

  • 42

    (2,20) laltura sobre la cara superior de lltim forjat. c).- En les edificis plurifamiliars o destinats a usos pblics es permetr un nic cos de rematada per escala

    comunitria, que pot comprendre els recintes de mquines dascensors, de dipsits daigua i GLP o elements de calefacci i refrigeraci i les caixes descala, compresos dins el pla a 45E, recolzat en laresta definida per la lnia de faana i la cara superior del forjat de lltima planta, de manera que la major cota de coronaci de les mateixes no superi en ms de quatre (4) metres laltura reguladora mxima. Lesmentat nic cos de rematada haur de tenir les dimensions estrictament necessries per a laccs i per albergar els usos anteriorment descrits i haur de retirar-se tres (3) metres dels paraments de faanes en edificaci contnua.

    Als edificis dhabitatge unifamiliar i habitatges apariats en zona extesiva, un nic cos de rematada per habitatge, completament integrat sota la coberta inclinada de ledifici, que noms podr albergar lescala daccs al terrat. La seva arrancada i el nivell del forjat de desembarcament no podran sobrepassar laltura reguladora mxima ni la seva major cota de coronaci els dos metres i trenta-cinc centmetres (2,35) mesurats a partir de la cara superior del forjat de la coberta plana. A linterior daquest volum no sadmetr cap forjat excepte el replanell descala necessari per accedir al terrat.

    Alternativament, als edificis dhabitatge unifamiliar tamb sadmetr un nic cos de rematada per habitatge, de deu (10) m2 de superfcie construda mxima, sense necessitat dintegrar-se sota la coberta inclinada de ledifici, que pugui albergar lescala daccs a la coberta i, justificadament, installacions prpies de ledificaci (dipsits daigua, maquinria de calefacci i refrigeraci, etc.) fins a un mxim de quatre (4) m2 de superfcie til. En aquest cas, la seva altura lliure interior no superar els dos metres i deu centmetres (2,10) ni la cota daltura reguladora de ledifici en ms de dos metres i noranta centmetres (2,90).

    En ambds casos la soluci adoptada haur dintegrarse en lesttica general de ledifici.

    d).- Les sortides de fums, conductes daire, antenes collectives, parallamps i similars, tots ells, excepte

    xemeneies i, quan, des dun punt de vista tcnic, sigui ms idnia una altra ubicaci per a la recepci del servei, tamb les antenes, hauran de situar-se a distncia no inferior tres (3) metres de la faana de ledifici enfront de la via pblica.

    e).- En aquells edificis representatius i dinters collectiu, podran sobreelevar-se les corresponents torres,

    cpules, espadanyes, campanaris, etc., conforme a larquitectura tradicional. f).- En les edificacions entre mitgeres, que les normes ho permetin, es podr construir un cos superior o

    planta tic, amb les condicions segents: - La construcci haur destar reculada un mnim de tres (3) metres de les faanes de ledifici a carrer, pas

    per als vianants i espai lliure pblic, i de lalineaci interior, en el cas que el solar estigui ubicat en una illeta en filera. En lesmentada zona de reculada obligatria, podr prolongar-se el sostre de ltic amb volada no major dun (1) metre, per no es permetr la construcci de prgoles o gelosies, ni sadmetr la collocaci denvidraments o altres elements, encara que fossin desmuntables o de carcter provisional.

    - La coberta de ltic haur de quedar integrada en la coberta de ledifici que, en tot cas, haur de tenir presncia obligatria en les crugies de vora, abocant sobre les faanes.

    - Sobre la coberta de ltic nicament es permetran els pendents de cobertes que compleixin amb els apartats precedents daquesta norma i el recinte de mquines i caixa descala, que hauran de trobar-se reculades igualment com ltic i per sota del pla de 45E descrit en lapartat c, justificant-se que tant en planta com en altura tenen les dimensions mnimes que en cada cas permeti la tcnica existent en el mercat.

    NORMA 2.3.04 RECULADA DEDIFICACIONS I PISCINES

  • 43

    1.- Edificacions. a).- En el tipus dordenaci en qu sigui obligatria la separaci dels lmits de la parcella o solar, la

    reculada es mesurar des dels esmentats lmits fins als elements ms sortints de ledifici. Als efectes de la corresponent mesurament sinclouran les volades i sexclouran els rfecs, cornises, jardineres, cobertes i la resta delements ornamentals de les edificacions que tinguin vol normal o acostumat, igual o inferior a un (1) metre, i que no siguin practicables.

    b).- En els casos dedificaci entre mitgeres, quan ledificaci hagi de recular-se de vies o rees pbliques,

    la separaci es mesurar fins a lalineaci de faana a exclusi de les volades que sobre la zona de reculada pugui autoritzar lordenana corresponent.

    c).- Excepte ordenaci especial o ordenana especfica que ho permeti, les separacions obligatries dels

    edificis segons les presents normes, seguiran tamb i si escau, per sota de la rasant del carrer o del terreny natural.

    2.- Piscines.

    A les zones dedificaci allada, les piscines hauran de respecta una reculada mnima de tres (3) metres respecte a partions i vials. No obstant, quan la pendent del solar sigui inferior a un deu per cent (10 %), lesmentada separaci podr reduir-se fins a un (1) metre sempre que la piscina no sobresurti del terreny natural ms de cinquanta (50) centmetres. La separaci mnima es mesurar a partir del mirall daigua.

    NORMA 2.3.05 ENTRANTS, SORTINTS I COSSOS VOLATS 1.- Com a norma general, els cossos volats hauran de recular-se de la mitgera una distncia mnima igual al

    vol. Les arestes dels vols hauran de ser rectes, no admetent-se xamfrans ni esquivaments. Els cossos volats, tant tancats com oberts, hauran de distar del lmit del solar un mnim de seixanta (60) centmetres, a una altura mnima de la rasant de la via pblica de tres metres i cinquanta centmetres (3.50).

    2.- Les volades sobre la via pblica de cossos tancats, balcons, terrasses i galeries-miradors, quan estiguin

    permesos i excepte al casc antic de la Ciutat dAlcdia que no es permetr cap cos volat, no podran sobrepassar un des (1/10) de lample de la via pblica, amb un mxim dun metre i cinquanta centmetres (1,50). El pla vertical del vora exterior de la volada quedar separat almenys cinquanta (50) centmetres del vora exterior de lencintat de la vorera.

    3.- Els sortints, rtols, motius decoratius, anuncis o qualsevol element similar que sinstalli a la faana

    haur de situar-se a una altura superior a dos metres i cinquanta centmetres (2.50), mesura en lintersecci de la faana amb la vorera i no hauran dexcedir el vol mxim autoritzat per als mateixos.

    4.- Als patis dilleta no es permetr cap vol que sobrepassi la profunditat mxima edificable o locupaci

    mxima de parcella si escau. 5.- Prvia tramitaci de loport Estudi de detall, podran permetres: a).- Els entrants a partir de la rasant de la vorera o terreny i per sota daquest (pati angls), els quals hauran

    de reunir les condicions que aquestes normes estableixen per a patis oberts. Estaran dotats de tancaments, baranes o proteccions adequades.

    b).- La reculada de les construccions de lalineaci oficial, sempre que no deixin mitgeres al descobert

    mitjanant cossos dedificaci adossats que formin faana o que es decorin amb els mateixos materials i caracterstiques de les faanes existents.

  • 44

    6.- Els muntants de portades i buits podran sobresortir de lalineaci fins a un des (1/10) de lample de la vorera, sense excedir deu (10) centmetres.

    7.- Queda prohibit que les portes de la planta baixa obrin cap al carrer. Quan per normes de rang superior a

    aquesta ordenana sigui obligatori que no obrin cap endins, hauran de quedar reficades a la faana. 8.- Els aparadors, scols, reixes i la resta delements ornamentals no sobrepassaran la lnia de faana. 9.- Es permet el vol de balcons i terrasses tant en zona intensiva com en semi-intensiva amb les limitacions

    generals exposades en els apartats 1 i 2. En zona semi-intensiva, amb faana reculada respecte a lalineaci del carrer, o duna zona verda pblica, es permetr un vol dun metre i cinquanta centmetres (1,50) sobre la zona de reculada.

    10.- En tipologia dedificaci contnua o entre-mitgeres, de les zones intensiva i semi-intensiva dels nuclis de

    la ciutat dAlcdia i del Port dAlcdia, es permetran cossos volats dedificaci tancada que ocupin com a mxim la tercera part de la longitud total de la faana.

    11.- No sestableixen limitacions per als cossos volats en la tipologia dedificaci allada, excepte les

    derivades de les ordenances docupaci i reculades corresponents. NORMA 2.3.06 XAMFRANS 1.- En cada cantonada dilleta, en tipologia dordenaci contnua, en zona intensiva, ser preceptiva la

    formaci dun xamfr que, per norma general, vindr definit pels punts dintersecci de les lnies de faana amb la circumferncia que, amb centre en el punt dintersecci de les mateixes, tingui com a radi la suma de les amplries de les voreres, amb un mxim de tres metres (3) i un mnim dun metre i cinquanta centmetres (1,50).

    2.- Quan en una cantonada, almenys una de les alineacions de faana tingui establit una reculada respecte

    del carrer, no haur de realitzar-se xamfr. 3.- En el projecte dobra nova sinclour la justificaci grfica del xamfr, s base a lapartat anterior,

    assenyalant lestat actual i el xamfr que es proposa. 4.- Mitjanant la tramitaci dun Estudi de detall podr, quan es justifiqui basant-se en les condicions

    esttiques de ledifici i ambientals de la zona, eliminar-se, excepte en planta baixa, el xamfr obligatori. CAPTOL IV: NORMES GENERALS DESTTICA I CONDICIONS TCNIQUES NORMA 2.4.01 COMPOSICI DE FAANES I EDIFICIS 1.- Totes les construccions sadaptaran, en el bsic, a lmbit esttic de la zona, procurant no desentonar del

    conjunt o mig en qu estiguessin situades. 2.- Als llocs de paisatge obert i natural, sigui rural o martim, o en les perspectives que ofereixin els

    conjunts urbans de caracterstiques histric artstiques, tpiques o tradicionals i als voltants de les carreteres i camins de trajecte pintoresc, no es permetr que la situaci, massa, altura dels edificis, murs i tancaments, o la installaci daltres elements, limiti el camp visual per contemplar les belleses naturals, trenqui lharmonia del paisatge o desfiguri la perspectiva prpia del mateix.

    3.- Es tractaran com a faanes tots els paraments dun edifici visibles des de la via pblica.

  • 45

    4.- Ser lliure la composici de les faanes dels edificis, excepte quan es projecti emplaar-los en carrers, illetes o conjunts per als que regeixi un model especial obligatori o en llocs en qu convingui conservar o establir un carcter arquitectnic o urbanstic acusat, emprant, a ms a ms, els materials i sistemes constructius que es determinin. Hauran devitar-se , en tot cas, efectes discordants entre les faanes duna mateixa illeta.

    5.- LAjuntament podr denegar la llicncia als projectes dedificis que, per la seva composici, colors o

    formes estridents, estiguessin, al seu parer, notriament faltats dharmonia amb lambient en qu es pretenen situar.

    NORMA 2.4.02 PROTECCI DEL PATRIMONI HISTRIC, ARTSTIC I CULTURAL 1.- Dacord amb la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni histric de les Illes Balears, el Catleg

    de protecci del patrimoni histric-artstic del municipi queda incorporat amb carcter normatiu a les presents Normes Subsidiries.

    2.- Pla especial de protecci de la zona arqueolgica de Pollentia.

    El Pla especial de protecci de la zona arqueolgica de Pollentia t com a objecte el desenvolupament en profunditat del planejament dacord amb les disposicions contingudes en la Llei del patrimoni histric espanyol, en la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni histric de les Illes Balears i en el Ttol V del Captol II del Pla territorial de Mallorca. Mesures cautelars a la zona arqueolgica, qualificada de histrico-monumental:

    - Qualsevol obra o moviment de terres haur de ser prviament autoritzada per lAdministraci competent

    per a la protecci dels esmentats bns i aquesta podr, abans datorgar-la, ordenar la realitzaci de les prospeccions o excavacions arqueolgiques que procedeixin de conformitat amb el que estableix la Llei del patrimoni histric.

    - No es permetr la publicitat comercial, ni la installaci de cables, antenes i conduccions aparents a la zona arqueolgica.

    - Pel seu impacte negatiu sobre la zona arqueolgica i, sense perjudici daltres actuacions que legalment puguin prendres per a la protecci del BIC, sestableix un termini de trenta (30) mesos per desmuntar la totalitat dinstallacions de la planta de fabricaci de formig situada al costat de la referida zona i lexecuci de les actuacions necessries per a la restauraci dels terrenys. El cmput del termini anterior siniciar en el moment en qu legalment es pugui concedir llicncia dobres i installaci, amb ls de planta de fabricaci de formig, al polgon industrial de lAlcdia o, si escau, en un altre emplaament previst pel planejament.

    3.- Normes especfiques per al conjunt historico-artstic dAlcdia. a).- mbit.

    La zona del casc antic de la ciutat dAlcdia que va estar declarat com a conjunt histric en data 20 de juliol de 1974 (BOE n. 181, de 30.07.74) i que en data 6 de febrer de 2006 es va aprovar definitivament una nova delimitaci daquest conjunt histric (BOIB n. 36, d11.03.06).

    Lany 1995 saprovaren unes Normes Subsidiries com a instrument de planejament alternatiu al Pla especial de protecci, aprovaci que saplica per a la zona que estava inclosa dins lmbit de la declaraci de conjunt histric de lany 1974 i que ara continua estant dins lmbit del BIC, per no per al del seu entorn de protecci, ja que aquest ha estat delimitat ex novo amb la modificaci de la delimitaci de lany 2006.

    b).- Determinacions.

  • 46

    - Si arribs a incoar-se expedient de runa dalgun immoble afectat per expedient de declaraci de b dinters cultural (BIC), lAdministraci insular competent en patrimoni histric-artstic est legitimada per intervenir com a part interessada pel que se li notificar lobertura i les resolucions que sadoptin.

    - En cap cas podr procedir-se a la demolici dun immoble, sense prvia fermesa de la declaraci de runa, linforme favorable dalmenys una instituci consultiva de les previstes en larticle 96 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni histric de les Illes Balears i lautoritzaci de lAdministraci competent.

    - Si exists urgncia i perill imminent, lentitat que hagus incoat lexpedient de runa haur dordenar les mesures necessries per evitar danys a les persones. Les obres que per ra de fora major haguessin de realitzar-se no donaran lloc a actes de demolici que no siguin estrictament necessaris per a la conservaci de limmoble i requeriran, en tot cas, lautoritzaci prevista en la legislaci de patrimoni.

    - Latorgament de llicncies de demolici, obra nova, reforma i ampliaci dels immobles declarats BIC o BC necessitar la resoluci favorable de lAdministraci insular competent

    - En la zona CA-1 no sautoritzaran les altures superiors a la mitjana del tram de carrer on es trobin, amb un mxim de planta soterrani, baixa i dues plantes pis (B+2P) i hauran, a ms a ms, de complir amb la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni histric de les Illes Balears i les normes de parcellaci, usos, volum i esttiques establides en les normes 3.2.01 i 3.3.01.

    NORMA 2.4.03 ANUNCIS I RTOLS 1.- En cada edifici podr installar-se noms un anunci o rtol, llumins o no, per faana, a partir dels tres

    metres i cinquanta centmetres (3,50) daltura sobre el paviment de la vorera, tret que a ledifici es trobi, segons el parer de la Corporaci, ja prevista la decorosa situaci dels mateixos.

    2.- Queda expressament prohibida la ubicaci danuncis o rtols, sigui quin sigui la seva classe, adossats a

    baranes o balcons. 3.- Entre els dos metres i cinquanta centmetres (2,50) i els tres metres i cinquanta centmetres (3,50)

    daltura sobre la rasant de la vorera o, si escau, de la calada queda lliure la collocaci danuncis o rtols, lluminosos o no, i dels seus elements de subjecci, excepte el que disposen les normes particulars i en la norma 2.4.02, sempre que es compleixin les condicions segents:

    a).- Que no sobresurtin, als carrers sense vorera, ms de quinze (15) centmetres del pla de la faana. b).- En carrers amb vorera, que el pla vertical del caire exterior de lanunci o rtol quedi separat almenys

    cinquanta (50) centmetres del vora exterior de lencintat de la vorera i no excedeixi la seva longitud, en direcci perpendicular a la faana, dun (1) metre.

    c).- Ni en la seva composici, forma o colors, puguin tenir semblana o prestar-se a confusi amb senyals de

    circulaci. 4.- No obstant aix, el que disposen els pargrafs precedents, la Corporaci podr denegar la installaci

    danuncis o rtols, quan pel seu contingut, forma, color o situaci, puguin ocasionar molsties, resultar inadequats o atemptar al decor pblic.

    NORMA 2.4.04 MARQUESINES 1.- Les marquesines podran tenir un vol mxim dun (1) metre i no superior a un des (1/10) de lample de

    la via pblica, a partir de lalineaci oficial del carrer, i noms podran collocar-se a una altura no inferior a dos metres i cinquanta centmetres (2.50), des del seu pla inferior.

    2.- El seu contorn haur destar situat a distncia superior a cinquanta (50) centmetres de qualsevol vertical

  • 47

    traada pel vora exterior de lencintat de vorera. No podran sobresortir de lalineaci en vies pbliques sense vorera, excepte en el cas de passos per als vianants, que sestar a all que sha estipulat en lapartat anterior.

    NORMA 2.4.05 TENDALS 1.- Els tendals plegables o enrotllables, tant si sn fixos com desmuntables, no podran installar-se en

    faanes de planta baixa, tocant a vies pbliques en qu no existeixi vorera. 2.- Els que sinstallin en faanes de planta baixa, tocant a vies pbliques en qu existeixi vorera, podran

    tenir un vol mxim que, en qualsevol de les seves posicions, no sigui superior a un metre i cinquanta centmetres (1,50), no excedeixi dun des (1/10) de lample de la via pblica ni pugui resultar situat a distncia inferior a cinquanta (50) centmetres de la vertical traada pel vora exterior de lencintat de la vorera. Qualsevol dels seus elements de subjecci, fixos o mbils, que sobresurtin de la paret de faana de ledifici, ni tampoc els seus suplements de cortina o penjats en general, podran resultar situats a altura inferior a dos metres i cinquanta centmetres (2,50) sobre la vorera, en qualsevol de les seves posicions.

    3.- Els que sinstallin en faanes de plantes pisos no podran excedir, en el seu vol, ms de vint (20)

    centmetres de les volades permeses. 4.- En lobligatria petici de llicncia municipal per a la seva installaci, hauran daportar-se els

    documents necessaris, subscrits pel propietari o comunitat de propietaris de ledifici, que garanteixin la simultnia collocaci sobre les volades de balcons, terrasses o finestres de ledifici de qu es tracti i ladopci duniformitat del sistema de collocaci, de colorits i dibuixos.

    NORMA 2.4.06 TANCA DE SOLARS NO EDIFICATS EN SL URB 1.- Els solars no edificats hauran de tancar-se, en tot el permetre que lmit amb la via pblica, amb un

    tancament de material resistent, incombustible i amb un acabat adaptat a lentorn ambiental en qu subiquin. Els seus propietaris estaran obligats a mantenir-los nets descombraries o altres elements que puguin atemptar contra la salubritat i lornament pblics.

    2.- El tancament haur de situar-se en lalineaci oficial. 3.- En produir-se lobertura de noves vies, els propietaris de solars tindran obligaci defectuar el tancament

    en el termini de dos mesos a partir de la terminaci de les obres de collocaci de les vorades i pavimentaci.

    4.- Quan es produeixi lenderrocament de qualsevol finca, sense que es prevegi una construcci immediata,

    ser obligatori que, en un termini no superior a sis (6) mesos, sefectu el tancament complet del seu permetre. Lesmentat mur de tancament haur de ser coincident amb lalineaci oficial.

    5.- Podran exceptuar-se de la condici de tanca obligatria els solars o parcelles no edificades en rees en

    qu lalament de les tanques pogus incidir negativament en el carcter ambiental de les mateixes, segons el parer de la Corporaci.

    NORMA 2.4.07 PARETS MITGERES 1.- Les parets mitgeres tindran com a mnim un gruix de vint (20) centmetres.

  • 48

    2.- Les parets prpies adossades a leix de parets mitgeres, siguin de crrega o de tancament, tindran un gruix mnim de quinze (15) centmetres.

    3.- Els murs, siguin de crrega, tancament o contenci, aix com les fonamentacions, se situaran sempre en

    terreny propi, pel cap alt adossats a leix de paret mitgera, o lmit respecte a la via pblica. 4.- No obstant aix, dexistir pacte previ entre les propietats confrontants, sadmetran les parets i elements

    sustentadors mitgers. NORMA 2.4.08 SERVITUDS URBANES LAjuntament, a crrec seu, podr installar, suprimir o modificar, a les finques, suports, senyals i qualsevol altre element al servei del Municipi. Els Serveis tcnics municipals procuraran evitar les molsties i avisaran als afectats amb la major antelaci que cada cas permeti. NORMA 2.4.09 APARCAMENT PRIVAT DE VEHICLES DE TURISME 1.- Rgim aplicable. 1.1.- La present ordenana regula la reserva despais destinats a aparcaments no oberts a ls pblic, de

    vehicles autombils de tipus turisme. 1.2.- Les places daparcament no estaran vinculades necessriament als seus corresponents mduls als efectes

    de les transmissions de propietat que aquells siguin objecte. 1.3.- Les obligacions contingudes en la present ordenana es refereixen a les obres a realitzar en totes les

    zones, tenint en compte que, si en alguna hi ha una major exigncia dimanant de la normativa del Pla parcial o especial, satendr a aquesta.

    2.- Obligatorietat. 2.1.- Aparcaments voluntaris:

    Noms estaran obligats a complir les condicions de disseny que sexpressen en lapartat 2.4 (determinacions de disseny).

    2.2.- Petits aparcaments:

    Encara que sigui obligatria la seva construcci per aplicaci de la present ordenana, els garatges de superfcie til inferior a cent (100) m2, la capacitat daparcament dels quals sigui de tres (3) o menys places, noms estaran obligats a respectar les dimensions de les places fixades en la present ordenana.

    2.3.- Edificis de nova planta: a).- Ser obligatria la reserva despai destinat a aparcament quan en lrea edificable, sobre o sota rasant,

    del solar es pugui inscriure un cercle de catorze (14) metres de dimetre i tingui una superfcie igual o superior a tres-cents setanta (370) m2 o b quan a ms de ser inscriptible lesmentat cercle de catorze (14) metres de dimetre, lrea edificable del solar sigui superior a (A) i inferior o igual a (B) i la relaci (K), entre la superfcie de la part edificable del solar i la superfcie del major cercle inscriptible en lesmentada part edificable, sigui igual o superior a les quantitats que figurin en la relaci segent: A-B-K: 300-310-1,85; 310-320-1,80; 320-330-1,75; 330-340-1,70; 340-350-1,65; 350-360-1,60 i 360-370-1,55.

  • 49

    b).- Els aparcaments es constituiran en el mateix edifici o en rea edificable del solar. En el tipus dordenaci

    segons regulaci de parcella i, en general, en les edificacions unifamiliars. c).- Les places daparcament es podran situar en rees no edificables (a laire lliure) sense arribar a ocupar un

    trenta per cent (30 %) de lrea no ocupada per ledificaci. d).- A les zones intensives, sempre que sigui obligatria en un solar la reserva daparcament, es podr

    substituir el nombre de places previstes segons aquestes normes per un nombre igual de places en un altre edifici en el mateix entorn on existeixin places sobrants. Aquest intercanvi de places daparcament noms sautoritzar, en aparcaments de menys de dotze (12) places obligatries, quan es garanteixi que les places es troben vinculades al nou edifici i que les restants compleixen amb el nombre mnim exigible segons la qualificaci de zona.

    2.4.- Obres dampliaci:

    Quan la superfcie a ampliar en un edifici fos superior al vint per cent (20 %) de la que tingus en el moment de la vigncia de les presents Normes Subsidiries, ser obligatria la reserva despai destinat a aparcaments en el propi solar quan aquest compleixi les condicions de lapartat 2.3 de la present norma, computant-se la totalitat de superfcie edificable. El nombre de places i daparcament a reservar es referir a la suma de la superfcie construda existent i la projectada.

    2.5.- Canvi ds i reformes conduents al canvi ds de ledifici:

    Quan resulti lobligatorietat de reservar ms de deu places daparcament, saplicar all que sha establit en lapartat 2.3 de la present norma.

    2.6.- Dispenses de lobligatorietat de reserva daparcament:

    Es consideren exemptes de lobligaci de dotaci daparcaments interiors a les parcelles, les edificacions compreses en els casos segents:

    a).- Les situades a les zones dambientaci urbana tradicional, nucli antic de la ciutat dAlcdia, que es

    prohibeixen expressament, excepte per a la conservaci dusos existents o que mereixin laprovaci de la Comissi insular del patrimoni artstic.

    b).- Les que donen a carrers que les Normes Subsidiries contemplin com de vianants, no tenint alguna altra

    faana a via de circulaci rodada. c).- Tenir el nivell fretic a una cota igual o menor de dos metres i trenta centmetres (2,30) per sota del

    nivell de la vorera en la seva cota mitjana. d).- En els casos en qu ledifici results exempt de lobligaci de laparcament per causa del nivell fretic i

    el pati dilleta fos edificable en planta baixa, ser obligatori construir-lo i destinar-lo a aparcament quan en ell pugui inscriures un cercle de dimetre igual o major de quinze metres i cinquanta centmetres (15,50).

    e).- En edificaci allada, quan el nivell fretic es trobi a una cota inferior a dos metres i trenta centmetres

    (2,30) per sota del nivell mitj de la vorera, haur de fer-se una reserva mnima daparcaments en el propi solar, igual o major al cinquanta per cent (50 %) de les places que li correspondria si no resultessin afectades pel nivell fretic. Les esmentades places podran situar-se a la zona no edificada del solar.

    3.- Nombre de places a reservar. 3.1.- Amb carcter genric, sestableix lobligatorietat de disposar de places daparcament interiors a les

    parcelles, especificant-se, a les fitxes annexes a les normes urbanstiques, el nombre mnim de places a

  • 50

    reservar en cada zona concreta. 3.2.- En el cas en qu en un mateix edifici existeixin diversos usos, per trobar el nombre de places a reservar

    se sumaran el nombre de places que resultin de cada s inclosos els respectius decimals. 3.3.- Totes les referncies a superfcies contingudes en aquesta norma han dentendres com a superfcies

    construdes. 3.4.- Per a cada s sinclouran no sols les superfcies ocupades per lactivitat sin aix mateix la totalitat de les

    annexes a la mateixa: serveis, magatzems, espais de circulaci, porxes. 4.- Determinacions de disseny. 4.1.- Places daparcament. a).- Es denomina plaa daparcament a lespai rectangular destinat a aparcament dun vehicle. La seva

    longitud o fons mnim ser de quatre metres i cinquanta centmetres (4,50) i la seva amplria de dos metres i cinquanta centmetres (2,50). En garatges duna sola plaa la longitud i amplria mnima seran de quatre metres i vuitanta centmetres (4,80) i dos metres i cinquanta centmetre (2,50).

    b).- Els vehicles a situar en cada plaa no podran sobresortir dels lmits del citat rectangle. En el rectangle de

    cada plaa no sadmetran minves de la seva superfcie. 4.2.- Disposicions de les places. a).- El disseny del garatge es realitzar de forma tal que permeti evacuar qualsevol vehicle aparcat amb un

    mxim de tres (3) maniobres o moviments. b).- En bateria: Es considerar que una plaa est en bateria quan langle que forma leix de la mateixa amb

    el carril de maniobra sigui igual o superior a seixanta (60) graus sexagesimals. c).- En diagonal: Es considerar que una plaa est en diagonal quan langle que forma leix de la mateixa

    amb el del carril de maniobra estigui comprs entre cinquanta (50) graus sexagesimals i trenta (30) graus sexagesimals.

    d).- En cord: Es considerar que una plaa est en cord quan langle que forma leix de la mateixa amb el

    del carril de maniobra sigui inferior a trenta (30) graus sexagesimals.

    En aquesta disposici, les places hauran de distanciar-se en el sentit del seu eix longitudinal, cinquanta (50) centmetres entre si o respecte a elements constructius.

    4.3.- Portes daccs de vehicles. a).- La porta del garatge, excepte als aparcaments de menys donze (11) places la porta dels quals estigui

    proveda dun procediment dobertura mecnica i comandament a distncia, se situar a una distncia igual o major a quatre metres i cinquanta centmetres (4,50).

    No es permetran, excepte en edificis ds exclusiu aparcaments, el sistema mecnic deleva cotxes com a soluci nica daccs de vehicles. En cas de construir-se, la seva porta daccs haur de complir la mateixa distncia de lalineaci oficial assenyalada en lapartat anterior i les seves dimensions, excepte justificaci tcnica, hauran de ser iguals o superiors a dos metres i vuitanta-cinc centmetres (2,85) per cinc metres i seixanta centmetres (5,60).

    b).- Si els aparcaments sinstallessin en edificis amb faana a ms duna via pblica, els seus accessos, tant

    dentrada com de sortida, shauran de projectar de forma que resulti la soluci ms adequada atesa la circulaci rodada existent a cadascuna de les esmentades vies pbliques. La soluci que es proposi haur

  • 51

    de contenir un estudi raonable basat en la naturalesa i lintensitat del trnsit en aquelles. 4.4.- Rampes. a).- La pendent mxima ser del vint per cent (20 %). Entre plans de distint pendent hauran de realitzar-se

    corbes dacord, les generatrius del qual estiguin constitudes per plans reglats la directriu de les quals sigui un segment circular de longitud igual o superior a quatre (4) metres.

    b).- Quan saccedeixi a laparcament des de la via pblica mitjanant rampa haur dhaver-hi un replanell de

    connexi daquesta amb la via pblica amb una pendent mxima del quatre per cent (4 %) i un fons mnim de quatre metres i cinquanta centmetres (4,50).

    c).- Quan ledifici destini la seva activitat exclusiva a aparcament de vehicles, es podran substituir les rampes

    interiors daccs de vehicles entre plantes del mateix edifici per algun sistema mecnic deleva-cotxes, sempre que es justifiqui i garanteixi degudament el seu s, manteniment i compliment de la normativa vigent en la matria. En el cas de no existir cap rampa i destinar-se ledifici a explotaci externa de les places daparcament, almenys, shauran dinstallar dos eleva-cotxes que cobreixin tot el recorregut de ledifici.

    4.5.- Carrils de circulaci.

    Sn aquells espais destinats nicament a la circulaci, sense que des dells saccedeixi a cap plaa. La seva amplria mnima ser de dos metres i vuitanta-cinc centmetres (2,85) per a sentit nic i quatre metres i cinquanta centmetres (4,50) per a doble sentit. Es permetran carrils de circulaci per a doble sentit amb ample mnim corresponent a un noms sentit si aquests estan regulats mitjanant semfors, sempre que la longitud del dit carril no excedeixi de quaranta (40) metres.

    4.6.- Carrils de maniobra. a).- Sn aquells espais que, a ms de permetre la circulaci, donen accs a una o diverses places

    daparcaments, hauran de complir les limitacions corresponents als carrils de circulaci. b).- Quan els carrils de maniobra acabin en fons de sac i tinguin una longitud major de vint-i-cinc (25)

    metres ser obligatori deixar en lesmentat fons lespai suficient per realitzar les maniobres de canvi de sentit.

    c).- Amplria mnima en metres dels carrils i les places. - Quan donin accs a places en bateria de longitud no superior a quatre metres i cinquanta centmetres

    (4,50) lamplria mnima del carril ser de quatre (4) metres. - Quan donin accs a una o diverses places de longitud superior a quatre metres i cinquanta centmetres

    (4,50) la relaci entre lamplria del carril i de la plaa ser la segent: 5/2,50; 4,75/2,60; 4,50/2,70 i 4,25/2,80.

    - Lample dels carrils quan doni accs a places en bateria haur de mantenir-se constant en els trams rectes.

    - Quan donin accs a plaa en diagonal o en cord el carril de maniobra tindr una amplria mnima de dos metres i vuitanta-cinc centmetres (2,85).

    4.7.- Corbes.

    Tant els carrils de circulaci com els de maniobres tindran en els trams corbs un radi interior mnim de tres metres i noranta centmetres (3,90) i un ample mnim de dos metres i vuitanta-cinc centmetres (2,85) als carrils dun sol sentit i quatre metres i noranta centmetres (4,90) en els de doble sentit.

    4.8.- Compatibilitat entre espai i elements constructius.

  • 52

    a).- Els espais destinats a places daparcament no podran superposar-se amb els destinats a carrils de circulaci i maniobra. No es permet la ubicaci de cap element constructiu tal com pilars, abaixen-te, murs, etc. als carrils de circulaci i maniobra.

    b).- En cap de les tres disposicions es podran situar elements fixos entre la plaa daparcament i el carril de

    maniobra als efectes de no entrebancar el fcil accs del vehicle a la plaa. Conseqentment, els elements constructius verticals es collocaran preferentment entre les places.

    4.9.- Altura lliure. a).- Laltura mnima entre paviments i sostres horitzontals ser de dos metres i vint centmetres (2,20) que no

    es podr reduir a menys de dos (2) metres en cap punt per canalitzacions, elements estructurals o qualsevol altres elements fixos, excepte en els fons de les places que podr reduir-se a un metre i setanta-cinc centmetres (1,75) daltura, amb un ample, mxim de seixanta (60) centmetres.

    b).- Laltura lliure vertical de les rampes ser com a mnim de dos metres i vint centmetres (2,20) en tots els

    seus punts. 4.10.- Senyalitzaci. a).- Lentrada i sortida dun aparcament estar senyalitzada amb una llum ambre intermitent que haur de ser

    visible des dambds costats de la calada i vorera prxima. Aquesta llum haur de funcionar sempre que estigui oberta la porta de laparcament. Quan un carril de circulaci serveixi dentrada i sortida i tingui menys de quatre metres i cinquanta centmetres (4,50) hauran de situar-se semfors en ambds extrems per a la seva utilitzaci correcta alternativa.

    b).- Els locals estaran dotats denllumenat de senyalitzaci per indicar la situaci de les sortides. Si la

    superfcie s major de sis-cents (600) metres quadrats, estaran dotats denllumenat demergncia amb installaci independent de la de lenllumenat general. Els esmentats enllumenats en cada cas hauran dinstallar-se tamb en les escales i en els vestbuls.

    c).- Hauran de collocar-se en llocs ben visibles rtols llegibles com a mnim a deu (10) metres de distncia

    indicant: perill dincendi, prohibit fumar i fer foc i obligatori aparcar en sentit de la ms rpida sortida. d).- A la porta dentrada exterior sindicar laltura mxima dels vehicles que puguin penetrar, que ser

    inferior a trenta (30) centmetres a laltura lliure ms petita del local. e).- Els lmits dels carrils i de les places hauran de senyalitzar-se sobre el paviment. 4.11.- Accessos de vehicles. a).- Lamplria mnima dels accessos per a un noms sentit de circulaci, que donin a carrers de menys de

    vuit (8) metres dample, ser de quatre (4) metres. A aquests efectes, lamplria dels accessos es referir no noms al llindar, sin tamb als quatre (4) primers metres de profunditat a partir daquest.

    b).- En tots els altres casos els accessos tindran amplria suficient per permetre lentrada i sortida de vehicles

    sense produir conflicte amb els sentits de circulaci establits, no podent en cap cas tenir amplria inferior a dos metres i vuitanta-cinc centmetres (2,85), ni superior a sis (6) metres.

    c).- Els locals la capacitat dels quals excedeixi de cinquanta (50) vehicles o mil cinc-cents (1.500) m2 de

    superfcie total, o b aquells el tram daccs dels quals a la zona destacionament de vehicles tingui una longitud superior a quaranta (40) metres hauran de tenir com a mnim dos accessos de dos metres i vuitanta-cinc centmetres (2,85) dample mnim cadasc, senyalitzats o abalisats de manera que en cadasc sestableixi un sentit nic de circulaci o b un noms accs dun ample no inferior a cinc (5) metres per a la circulaci en doble sentit.

  • 53

    4.12.- Accessos de vianants.

    Independentment de lobligat compliment del Reial decret 314/2006, de 17 de mar, pel qual saprova el codi tcnic de ledificaci i en particular dels documents bsics relatius a seguretat en cas dincendi, quan la superfcie sigui igual o superior als sis-cents (600) m2, hauran de disposar daccessos independents per als vianants, de manera que:

    a).- En cada planta cap punt del recinte o local haur de quedar situat en ms de cinquanta (50) metres dun

    accs per als vianants, dample no menor de vuitanta (80) centmetres. b).- Lrea servida per cada accs de vianants no podr superar els dos mil cinc-cents (2.500) m2. c).- Els accessos per als vianants sefectuaran a travs de locals o passos destinats exclusivament a tal

    finalitat. d).- Les escales hauran de tenir un ample no menor de vuitanta (80) centmetres, seran sectors dincendis als

    qu en cada planta saccedir a travs de vestbuls dindependncia dotats de dues portes estanques al fum amb dispositius de tancament automtic i amb obertura manual fcil i obrint lliurement en el sentit de sortida o evacuaci del local. Els esmentats vestbuls hauran de dotar-se sistemes o mitjans de ventilaci.

    e).- En locals daparcament sobre rasant, amb un noms nivell la superfcie del qual sigui inferior a mil

    (1.000) m2 i les faanes de la qual disposin de ms del cinquanta per cent (50 %) de la seva superfcie sense tancament, es podr considerar suficient les rampes de vehicles als efectes devacuaci sempre que disposin duna vorera de vuitanta (80) centmetres dample com a mnim.

    4.13.- Sistema de ventilaci. a).- Els sistemes de ventilaci estaran projectats i es realitzaran amb amplitud suficient per impedir

    lacumulaci de gasos nocius en proporci capa de produir accidents. La superfcie de ventilaci natural, i directa a travs de les obertures que pugui tenir el local, ser com a mnim dun cinc per cent (5 %) de la superfcie total daquest quan les esmentades obertures es trobin en faanes oposades que assegurin lescombrat de laire de linterior del local. Si les obertures es troben en una mateixa faana, les esmentades superfcies de ventilaci hauran de ser com a mnim dun vuit per cent (8 %).

    b).- Als efectes del dimensionat de buits, els patis a badius tindran la mateixa consideraci que faana. La

    secci daquests haur de ser igual o superior a la dels buits que a ell ventilin. c).- Si als garatges sobren buits o finestres a faanes i sobre aquests existissin obertures dhabitacions

    alienes a lactivitat a menys de sis (6) metres, mesurats entre els punts ms prxims de buits, les finestres del garatge shauran de protegir amb teuladells continus de EI-60 com a mnim, que sobresurtin ms dun (1) metre de la faana o b altres mitjos que garanteixin la ventilaci i impedeixin la sortida de la flama. En soterrani i semi-soterrani sadmetr que els dits teuladells ocupin part de la superfcie del pati.

    d).- En cas que no sigui possible la ventilaci natural, shaur dinstallar un sistema de ventilaci forada

    que haur dassegurar una renovaci mnima daire de quinze (15) metres cbics, per hora i per m2 de superfcie del local.

    e).- Els garatges, aix mateix, hauran de disposar dun conducte independent per a cada planta o local a ra

    dun (1) m2 per cada cinc-cents (500) m2 de superfcie daparcament en planta, excepte norma de rang superior i de major exigncia.

    Els esmentats conductes estaran provets de comportes i altres dispositius especials de tancament i dun sistema que, manual o automticament, provoqui la seva obertura en cas dincendi. Aquest conducte sentendr, en principi, independent del sistema de ventilaci forada o directa que pugui tenir la planta o local en qesti. Si el local hagus destar dotat de sistema de ventilaci forada per a la descrrega

  • 54

    daire a latmosfera, es podr utilitzar el mateix conducte a qu es refereix lapartat anterior, per en aquest cas hauran de projectar-se els mecanismes adequats perqu el sistema devacuaci natural de fums i gasos funcionin com a tal en cas dincendi.

    En tot cas, tant els conductes devacuaci daire de ventilaci forada, com el de fums i els gasos, hauran defectuar la descrrega a latmosfera un (1) metre per sobre de la part superior de qualsevol buit de ventilaci duna habitaci situat a una distncia inferior a vuit (8) metres, ja sigui del propi edifici com dun ve.

    4.14.- Evacuaci de lquids. En cada local o planta daparcament shauran dinstallar els necessaris claveguerons que garanteixin la

    correcta evacuaci daigua i lquids. 4.15.- Illuminaci.

    El nivell dintensitat dilluminaci mitja en qualsevol punt del local per a aparcaments ser superior a quinze (15) lux. Als accessos i carrils el dit nivell ser superior a cinquanta (50) lux.

    4.16.- Usos annexos. a).- Es podran installar tallers quan estiguin separats de la resta del local mitjanant murs de EI-120 com a

    mnim, amb una porta de comunicaci i una sortida demergncia ambdues de EI-60. b).- Noms sadmetr laparcament de vehicles que utilitzin com a carburant gasos liquats del petroli (GLP) i

    la installaci o s de mquines que els utilitzin quan es compleixis simultniament les condicions segents:

    - Les obertures de ventilaci arribin a nivell del paviment i tinguin una superfcie superior a un quinz

    (1/15) de la superfcie del local. - El nivell del paviment no estigui ms sota que el nivell del carrer. 4.17.- Insonoritzaci. Ser dobligat compliment el Reial decret 314/2006, de 17 de mar, pel qual saprova el codi tcnic de

    ledificaci i en particular els documents bsics relatius a la potecci enfront del renou. 4.18.- Installaci elctrica.

    Haur de complir al que disposa el vigent Reglament electrotcnic per a baix tensi i instruccions complementries del mateix.

    4.19.- Protecci contra incendis.

    Ser dobligat compliment el Reial decret 314/2006, de 17 de mar, pel qual saprova el codi tcnic de ledificaci i en particular els documents bsics relatius a seguretat en cas dincendi.

    4.20.- Paviments.

    El paviment ser resistent, impermeable, antilliscant i continu. En cas dexistir juntes, aquestes estaran perfectament segellades.

    5.- Accs mancomunat i tractament daccessos. a).- Quan procedeixi, haur dhabilitar-se loport accs per als aparcaments a travs de ledificaci. No

    obstant aix, si hagus algun accs adjacent, podr utilitzar-se aquest, amb justificaci prvia fefaent de

  • 55

    lautoritzaci del propietari del mateix i de la inscripci registral daquest dret.

    Els passos per a entrada de vehicles en edificis o solars, a travs de les voreres, es realitzaran rebaixant la vorada i la vorera amb un pendent mxima del vint per cent (20 %) i donant a la mateixa la forma de gual convenient.

    b).- Es prohibeix expressament reomplir, duna manera permanent, de formig o un altre material, el rierol

    de la calada en forma de pla inclinat que salve el desnivell entre la vorada i calada, encara que es prevegi la circulaci de les aiges pluvials mitjanant tubs o altres sistemes.

    c).- Lentrada des del carrer als aparcaments situats en edificaci allada utilitzar un mxim de dos (2)

    accessos de quatre (4) metres damplria i les zones pavimentades destinades a aparcament o circulaci de vehicles no podran minvar les superfcies mnimes denjardinament del solar excepte el que disposa lapartat relatiu a exempcions.

    6.- Crrega i descrrega. 6.1.- Els projectes dedificis de nova construcci per a activitats en qu es necessiti crrega i descrrega,

    hauran de consignar entre els seus documents un estudi i plans relatius a les zones i maniobres precises per a aix.

    6.2.- Quan procedeixi, segons el parer dels Serveis tcnics municipals, en funci de les caracterstiques,

    grandria i situaci de lactivitat, ser preceptiu destinar una zona interior per a crrega i descrrega suficientment dimensionada, havent de considerar-se, en particular, en els casos segents:

    a).- Hotels, centres sanitaris, collegis i activitats similars. b).- Activitats comercials i industrials, a partir de sis-cents (600) m2 de superfcie edificada. 7.- Lloguer de vehicles.

    Tot establiment de lloguer de vehicles ha dacreditar fefaentment la seva capacitat de comprendre en local propi tots els vehicles de la seva flota. Queda prohibit usar la via pblica o els aparcaments pblics com a lloc per al seu estacionament, ni tan sols en el punt de lloguer.

    8.- Documentaci. 8.1.- Shaur dincloure en el projecte de qualsevol garatge, lexplicaci grfica i escrita del compliment de la

    present norma relativa a aparcaments. 8.2.- En la memria haur dexplicar-se si laparcament s obligatori o voluntari, el clcul del nombre de

    places i dimensions de les mateixes. 8.3.- En els plnols hauran de quedar dibuixats en forma clara i separats delements constructius els carrils de

    maniobra i les places. 9.- Aparcaments a laire lliure en solars no edificats.

    En tot solar no edificat provisionalment i sense perjudici dall que sha previst en el Reglament dedificaci forosa, es permetr la installaci i usos daparcaments a laire lliure, complint les condicions segents:

    a).- Hauran de complir les condicions de disseny que sexpressen en aquesta norma excepte en aquelles

    matries (ventilaci, etc.) que per les caracterstiques de lactivitat no sapliquen. b).- Ha de reduir-se limpacte esttic de laparcament mitjanant la disposici darbratge entre les places,

  • 56

    amb un mnim dun (1) arbre cada dos (2) vehicles. c).- Els terrenys del solar destinats a aparcaments, hauran de dotar-se de paviment dadequades condicions

    de resistncia i antilliscament, aix com dadequades installacions per a recollida i evacuaci de les aiges pluvials, de manera que quedi garantit que no es produiran entollades.

    d).- El recinte daparcament haur de dotar-se dinstallacions denllumenat normal que proporcioni una

    intensitat mitja dilluminaci de lordre dels quinze (15) lux. amb una uniformitat de lordre de zero coma tres (0,3) i dun enllumenat guia o de senyalitzaci que proporcioni en els aqueixos dels carrils una intensitat mitja dilluminaci de lordre de cinc (5) lux.

    e).- Quant a mitjans per prevenir incendis, combatrels i evitar la seva propagaci, ser dobligat compliment

    el Reial decret 314/2006, de 17 de mar, pel qual saprova el codi tcnic de ledificaci i en particular els documents bsics relatius a seguretat en cas dincendi.

    f).- Haur de complir-se el que quant a documentaci estableix lapartat 8 daquesta norma. g).- Els solars hauran destar degudament tanques de conformitat amb all que sha previst en el present

    normativa. 10.- Mesures de foment per a la creaci de places daparcament al Port dAlcdia. a).- Edificis mixtos en zones intensives i semi-intensivas. - Es permet augmentar el nombre de plantes edificables per destinar-los a aparcaments de vehicles, amb

    carcter general, de tal forma que no representi augment de volum edificable de la zona. - Amb aquest fi sestableix que en lespai delimitado per les plantes soterrani i baixa edificables, el

    nombre de plantes edificables, destinades a aparcament de vehicles, vindr nicament limitat per laltura mxima de la planta baixa, sobre la rasant del carrer.

    - Les anteriors mesures tamb saplicaran a la zona de serveis (SS) del Polgon 3, sector VII del PGOU de 1969, quan ledifici es destini com a s exclusiu a aparcaments de vehicles. En aquests edificis, se suprimeix el cmput del nombre de plantes, quedant aquestes limitades per laltura reguladora mxima de la zona i per laltura lliure til mnima de dos metres i vint centmetres (2,20) de cada planta.

    b).- Edificis daparcaments en zona intensiva i semi-intensiva.

    Als edificis destinats totalment a ls daparcament de vehicles de turisme, se suprimeix el cmput del nombre de plantes, quedant aquestes limitades per laltura reguladora mxima de la zona i per laltura lliure til mnima de dos metres i vint centmetres (2,20) de cada planta.

    c).- Edificis daparcaments en zona intensiva i semi-intensiva regulades per ocupaci de parcella,

    En les illetes tancades de les zones intensiva i semi-intensiva regulades per ocupaci de parcella, (lmbit de les quals est delimitat en el plnol nm. 5.5), per al foment de la creaci de places daparcaments, es permetr la construcci dedificis totalment destinats a aparcaments de vehicles de turisme amb les condicions segents:

    - El nombre de plantes, queda limitat per laltura reguladora de la zona i per laltura lliure til mnima de

    dos metres i vint centmetres (2,20) de cada planta. - Sadmet, excepte a les zones de reculada a carrer, una ocupaci del cent per cent (100 %) del solar en

    totes les seves plantes. - Es permet destinar la planta cobertes de ledifici a aparcament descobert sempre que sacrediti complir la

    normativa de protecci contra incendis, en relaci amb el seu entorn. - El projecte dobra i dactivitat hauran de tramitar-se simultniament. d).- Per a laplicaci daquesta norma (apartat c) ser preceptiu que lemplaament de ledifici estigui

  • 57

    expressament previst en el planejament (plnol nm. 5.5) o, alternativament, que es trmit un Estudi de detall dordenaci de volums. En els tres casos previstos anteriorment: a, b i c, haur dinscriures la vinculaci registral de ledifici a ls daparcament de vehicles tipus turisme.

    11.- Aparcaments ds pblic.

    Per als aparcaments de vehicles de turisme ds pblic hauran de complir-se les condicions de seguretat i protecci contra incendis que resultin daplicaci de la normativa general especfica.

    NORMES 2.4.10 DIPSITS DE GAS: NORMES DESTTICA 1.- Quan es prevegin dipsits de gas, ubicats completament enterrats al terreny natural, o integrats en el

    volum edificable tancat de ledificaci, sense resultar visibles des de lentorn exterior de la parcella, es consideraran aconseguits els objectius dordenaci esttica daquests dipsits.

    2.- Els dipsits situats en sl urb o en sl no urbanitzable, que no estiguin completament enterrats o

    integrats en el volum edificable tancat, hauran de complir les segents condicions als efectes de la seva integraci esttica: Estar envoltats per un tancament daltura igual a la del dipsit, que compleixi amb les condicions generals de reculada a vials i la resta de lmits de la parcella i que compleixi les condicions desttica dels tancaments de parcella de la zona en qu semplaci.

    3.- Quan els dipsits se situn en la coberta de les edificacions, shauran dintegrar dins el cos de rematada

    de sortida a la coberta o sota la pendent de teula. En cas contrari i sempre que lordenana particular de la zona ho permeti, podr situar-se al terrat envoltat dun tancament opac o translcid que impedeixi totalment la seva visi des del carrer o espai lliure pblic i que incorpori estticament el seu volum al de ledificaci.

    CAPTOL V: NORMES GENERALS DHIGIENE I COMPOSICI INTERIOR NORMA 2.5.01 CONDICIONS DELS HABITATGES 1.- Sense perjudici del compliment del Decret 145/1997, de 21 de novembre, o normativa autonmica que el

    substitueixi, tot habitatge, segons classificaci i definici de la norma 2.2.02, es compondr, com a mnim, de les segents dependncies i superfcies tils mnimes:

    - Cuina de 8 m2 - Estar-menjador de 16 m2 - Un dormitori doble de 10 m2 i un altre senzill de 6 m2 - Bugaderia de 3 m2 - Bany de 4 m2

    La cuina i lestar-menjador podran canviar-se per cuina-menjador de 12 m2 i estar de 12 m2 o estar-menjador-cuina de 24 m2, reservant a la zona de cuina una superfcie til mnima de 8 m2. Quan lhabitatge tingui quatre (4) dormitoris o ms haur dafegir-se almenys un lavabo.

    La cuina podr agrupar-se amb la bugaderia i llavors haur de tenir una superfcie mnima d11 m2, havent de complir amb les condicions de ventilaci exigibles a ambds en funci de ls i de les installacions que alberguin. La dependncia agrupada de cuina-menjador-bugaderia, tindr una superfcie til mnima de 15 m2 i, en aquest cas, no es podr agrupar en estar.

    b).- Quan una parcella, per les seves dimensions o superfcie edificable, no permeti distribuir en una planta

    un habitatge completa amb el programa mnim sadmetr suprimir el dormitori dun llit, reduir la

  • 58

    bugaderia a 2 m2 i el bany a 3,50 m2. c).- En tota obra de nova planta o ampliaci, independentment de les dimensions o superfcie edificable de

    les plantes, sadmetr que un cinc per cent (5 %) del total dels habitatges tinguin el programa mnim redut descrit en el pargraf anterior. La part decimal del nombre dhabitatges resultant es completar per excs.

    d).- En una mateixa obra noms es permet una de les dues regulacions previstes en els apartats b i c, s a dir

    que no sn acumulatives. 2.- Ocupants.

    El nombre docupants dun habitatge es determinar dacord amb els criteris segents: a).- Ser igual a la totalitat de places ubicades als dormitoris que compleixin les condicions establides en

    lapartat b. b).- Es computaran dues (2) places per als dormitoris de superfcie til igual o major a deu (10) m2 i una (1)

    plaa per als dormitoris de superfcie til igual o major a sis (6) m2 i menor a deu (10) m2, en obres de nova planta. En edificacions existents es comptabilitzaran dues (2) places per als dormitoris de superfcie til igual o major a vuit (8) m2 i una (1) plaa per als dormitoris de superfcie til igual o major de sis (6) m2 i menor de vuit (8) m2.

    3.- Condicions. a).- Tots els habitatges hauran de tenir faana a la via pblica, a pati central dilleta o a espai lliure, en

    ordenacions de blocs allats. b).- Queda prohibida la construcci dhabitatges en lrea del pati central dilleta. c).- Els murs exteriors, ja siguin de tancament o de crrega, hauran de tenir un gruix mnim de vint (20)

    centmetres i complir amb el Reial decret 314/2006, de 17 de mar, pel qual saprova el codi tcnic de ledificaci.

    d).- No es permetr la construcci dhabitatges en soterranis ni semi-soterrani, devent aquests elements tenir,

    en tot cas, ventilaci suficient. e).- La distribuci interior dels habitatges haur de ser tal que totes les peces habitables tinguin llum i

    ventilaci directes, que prendran de la via pblica, pati dilleta, patis de parcella o espais lliures en ordenacions de blocs allats, a excepci dels lavabos o del bany, que podran ventilar-se per sistemes no directes i no tenir illuminaci natural.

    Les habitacions seran independents entre si, de manera que cap utilitzi, com a nic pas possible, un dormitori. Laccs del bany o lavabo collectiu quedar independitzat mitjanant un distribudor dun (1) m2 com a mnim, excepte en habitatge en qu hi hagi un segon bany o lavabo, que aquest podr estar annex a un dormitori o accedir-se a ell a travs de la bugaderia o terrassa que no doni a espai pblic.

    f).- Amb independncia dall que sha determinat en els apartats anteriors, les distintes dependncies dun

    habitatge compliran, quant a superfcie til en planta, dimetre del cercle mnim inscriptible i altura lliure mnima les condicions establertes en el Decret 145/1997, de 21 de novembre. No obstant aix, la superfcie til mnima de lhabitatge sestableix en 47 m2.

    g).- Les distintes dependncies hauran tamb de complir amb la superfcie mnima dilluminaci natural i de

    ventilaci establertes en el citat Decret i en el Decret 22/2007, de 30 de mar, aix com amb les amplries tils mnimes de portes daccs i pas entre les dependncies.

  • 59

    h).- Cada habitatge independent posseir, com a mnim, un bany, compost per banyera, lavabo i inodor, al qu saccedir com sha indicat anteriorment. Tots els inodors estaran dotats de sif hidrulic amb la corresponent ventilaci exterior i disposaran de descrrega automtica amb dispositiu estalviador daigua.

    i).- Tota dependncia amb funci de cuina o de recinte higinic hi haur de tenir ventilaci a laire lliure

    directa mitjanant una obertura de 0,25 m2 de superfcie mnima o a travs dun conducte de 112 cm2 de secci mnima, en el qual sactivi mecnicament la ventilaci. Si el conducte s vertical podr ser activada estticament mitjanant sistemes homologats. A les cuines haur de preveures extracci de fums, amb capacitat mnima de 300 m3/hora. En cas de tenir aquestes ventilaci forada, lextracci de fums haur de ser independent daquesta ltima.

    NORMA 2.5.02 ALTURES INTERIORS DE LEDIFICACI, CONDICIONS DELS LOCALS I MESURES DE SEGURETAT 1.- Altura interior mnima.

    Les altures tils mnimes exigibles, mesures verticalment entre paviment i sostre o cel ras acabats, seran les segents:

    - Habitatge i s residencial (m): 2,50, amb les excepcions del Decret 145/1997, de 21 de novembre. - Local comercial en planta baixa (m): 3 - Local comercial en altres plantes (m): 2,50 - Oficines en planta baixa i altres plantes (m): 2,50 - Soterranis, locals ds aparcament i peces no habitables (m): 2,10 2.- Altura lliure en planta baixa.

    Laltura lliure de planta baixa en edificaci en ordenaci contnua ser com a mnim de tres (3) metres i com a mxim de quatre metres i cinquanta centmetres (4,50), excepte en casos excepcionals justificats per raons de composici esttica en entorns urbans tradicionals o per raons derivades de ls industrial perms en la mateixa. Les volades sobre la via pblica han destar situats a una altura mnima de tres metres i cinquanta centmetres (3,50) sobre el nivell de la vorera.

    La planta baixa de les edificacions situades en zona intensiva i semi-intensiva, quan es destini a s no residencial, podr dividir-se mitjanant una planta entresl, sense accs des de lexterior. Lesmentada planta haur de separar-se un mnim de tres (3) metres de la faana principal daccs a ledifici i la seva altura mxima lliure no podr superar els dos metres i vint centmetres (2,20).

    3.- Condicions dels locals. a).- Tots els edificis i installacions ds pblic de nova planta i de titularitat privada hauran de ser

    practicables a les zones comunes, permetent la seva utilitzaci de manera autnoma per persones amb mobilitat reduda, de conformitat amb el que estableix el Decret 110/2010, de 15 doctubre, pel qual saprova el Reglament per a la millora de laccessibilitat i la supressi de barreres arquitectniques.

    Almenys un dels accessos a linterior del local ds indeterminat per cada 200 m2 de superfcie construda com a mnim haur destar desprovet de barreres arquitectniques que impedeixin o dificultin laccessibilitat de les persones amb mobilitat reduda. En el cas dun conjunt dedificis o installacions, u, com a mnim, dels itineraris per a vianants que els uneixen entre si i amb la via pblica complir les condicions del Decret 110/2010, de 15 doctubre, pel qual saprova el Reglament per a la millora de laccessibilitat i la supressi de barreres arquitectniques.

    b).- Igualment compliran les prescripcions dels apartats anteriors els edificis que sollicitin llicncia de

  • 60

    reforma integral o ampliaci que superi el cinquanta per cent (50 %) de la superfcie edificada existent. c).- Els locals de planta baixa, situats en zona que estigui perms ls comercial, construts amb anterioritat a

    laprovaci inicial de les Normes Subsidiries adaptades al POOT i a la LEN o amb llicncia municipal vigent anterior a lesmentada aprovaci, laltura de la qual, mesura segons sindica en lapartat 1r, sigui major o igual a dos metres i cinquanta centmetres (2,50) quedaran integrats en el planejament, als efectes daltura mnima per a s comercial.

    4.- Superfcie til mnima de locals i oficines.

    La superfcie mnima de locals comercials i oficines, fins i tot en el cas que no sespecifiqui ls, ser de trenta-cinc (35) m2 de superfcie til tancada. En usos concrets podr exigir-se que aquesta superfcie sigui major per fer complir la normativa especfica que reguli ls sollicitat.

    5.- Condicions de seguretat. a).- Els buits de finestra, lampit dels quals tingui una altura sobre el paviment inferior a un (1) metre,

    estaran protegits per baranes, panells o vidre armat o de seguretat, fins una altura de, al menys, un (1) metre i dun metre i deu centmetres (1,10) quan protegeixin una altura de caiguda superior a 6 m., mesurats des del paviment.

    b).- Als balcons, terrasses, espais amb desnivells bruscos daltura superior a cinquanta-cinc (55) centmetres,

    escales, rampes, etc. estaran protegits per baranes dun (1) metre daltura i dun metre i deu centmetres (1,10) quan protegeixin una altura de caiguda superior a 6 m., mesurats en el vertical de laresta exterior de lempremta.

    NORMA 2.5.03 ESCALES I RAMPES 1.- Lamplria til mnima interior de les escales comunes daccs a diferents habitatges o susceptibles de la

    seva utilitzaci pel pblic ser, en edificis de fins a quatre (4) plantes daltura, dun (1) metre i dun metre i deu centmetres (1,10) en edificis de ms de quatre (4) plantes.

    Al replanell, situat enfront de la porta de sortida de lascensor, haur de ser inscriptible un cercle dun metre i cinquanta centmetres (1,50) de dimetre i el que doni accs a algun habitatge tindr un ample til mnim en tota la seva longitud dun metre i vint centmetres (1,20).

    2.- En edificis de ms de quatre (4) altures, les escales tindran llum i ventilaci natural, directa al carrer o

    pati, amb buit dun (1) m2 de superfcie mnima en cada planta, podent exceptuar-se la baixa. 3.- En edificis de fins a quatre (4) plantes, es permetr la illuminaci i ventilaci zenitals de les escales per

    mitj de lluernaris que tinguin, almenys, una superfcie en planta dels dos teros (2/3) de la superfcie de la caixa descala. La dimensi mnima del buit lliure ser de vuitanta (80) centmetres i restar lliure de qualsevol element en tota la seva longitud del tram o trams descala.

    4.- Condicions de les escales. a).- Relatives als escalons: - Amplria mnima de lempremta (m): 0,28, excepte en escales corbes que tindran com a mnim una lnia

    dempremta de 0,28 m. mesurada a 0,50 m. de la lnia interior til i a 0,44 m. com a mxim de lexterior til.

    - Contrapetja mxima i mnima (m): 0,185 i 0,130 - Ample mnim (m): 1, excepte en escales corbes que ser de 1,20 m.

  • 61

    b).- Condicions de cada tram: - Nombre mxim descalons o altures: 16 - Altura mxima a salvar (m): 3,20 c).- Longitud mnima de replanell (m): 1, amb un fons mnim, en tota la seva amplria, igual a la longitud de

    lescal i mai inferior a 1,20 m. en aquells que donen accs a habitatges o locals. Es prohibeix partir la meseta.

    d).- Altura mnima de les baranes de protecci (m): 1, mesurat en laresta exterior de lempremta i 1,10 quan

    protegeixin una altura de caiguda superior a 6 m. e).- Els buits daccs a habitatges o a ascensor estaran a una distncia mnima de quaranta (40) centmetres

    de larrancada o entrega de lescala. f).- Les rampes que es realitzin als exteriors i interiors dels edificis deuran, de conformitat amb el Decret

    110/2010, de 15 doctubre, pel qual saprova el Reglament per a la millora de laccessibilitat i la supressi de barreres arquitectniques, complir amb les condicions daccs per a persones amb mobilitat reduda.

    NORMA 2.5.04 PORTALS 1.- El portal tindr una dimensi mnima, en tots els sentits, de dos (2) metres, excepte en edificis

    dhabitatge unifamiliar. Lesmentada dimensi, en el cas que lhagus, sentendr tamb com a mnima fins a lascensor.

    2.- El buit dentrada, excepte en el cas citat, no tindr menys dun metre i trenta centmetres (1,30) de llum. 3.- Ser obligatria, en els vestbuls comuns dentrada de planta baixa de tots els edificis, la collocaci de

    casellers per a lentrega de la correspondncia. 4.- Tot accs haur destar convenientment senyalitzat amb el nmero o nmeros que li corresponguin, de la

    via en qu estigui situat, perfectament visibles de dia i de nit. 5.- Perqu puguin ser detectades per persones amb visibilitat reduda, les portes de vidre hauran destar

    dotades, a una altura dun metre i seixanta centmetres (1,60), dalguna marca que les identifiqui com a tals.

    NORMA 2.5.05 ILLUMINACI I VENTILACI 1.- Sentn per llum i ventilaci directa, les que es prenguin de la via pblica, espais lliures pblics, espais

    lliures en ordenaci dedificis allats i patis que compleixin les condicions que es defineixen en les normes corresponents.

    2.- No sacceptar com a illuminaci i ventilaci directa, la que es prengui de caixes descala ni de galeries

    o terrasses cobertes que no estiguin obertes almenys en un ter (1/3) del seu permetre. 3.- Podr substituir-se la ventilaci directa mitjanant un sistema que reuneixi condicions suficients per

    renovar laire de qualsevol dependncia en menys de quinze (15) minuts. NORMA 2.5.06

    rcarbajoTextoVeure Interpretaci de la norma 2.5.03 aprobada Ple de l'Ajuntament d'Alcdia de 28 d'abril de 2014 (Annex II). r

  • 62

    PATIS OBERTS Els patis oberts a faanes, a espai pblic, a pati dilleta en edificaci en filera o a pati dilleta que sigui espai lliure pblic, tindran un ample mnim de sis (6) metres i el seu fons no ser superior a vegada i mitja el seu ample. Quan laltura excedeixi de cinc (5) plantes, es fixa lample mnim en nou (9) metres. NORMA 2.5.07 PATIS INTERIORS O DE PARCELLA 1.- Les superfcies destinades a patis, en edificis ls de les quals sigui habitatge, sajustaran a les

    condicions segents: a).- Patis de 1a categoria: - Dimetre mnim del cercle inscriptible fins a quatre (4) plantes (m): 3, amb un mnim d1/4 de la seva

    altura i superfcie mnima (m2): 12. - Dimetre mnim del cercle inscriptible fins a cinc (5) plantes (m): 3,5, amb un mnim d1/4 de la seva

    altura i superfcie mnima (m2): 14. - Dimetre mnim del cercle inscriptible a partir de sis (6) plantes o ms (m): 4, amb un mnim d1/4 de la

    seva altura i superfcie mnima (m2): 18.

    Podran rebre illuminaci i ventilaci directa des dun pati de 1a categoria qualsevol dependncia de lhabitatge.

    b).- Patis de 2a categoria:

    Als patis de 2a categoria shaur de poder inscriure un cercle dun dimetre no inferior a dos (2) metres i la superfcie mnima del pati ser de sis (6) m2.

    Podran rebre illuminaci i ventilaci directa des dun pati de 2a categoria exclusivament les segents dependncies: Vestbul, rebost, cambres higiniques i les dependncies auxiliars, excepte la bugaderia, aix com lescala comuna daccs a diversos habitatges

    2.- No es permet reduir la superfcie mnima dels patis amb galeries, terrasses en volada o qualsevol element

    sortint, ni realitzar la descrrega daire daparells daire condicionat o unitats condensadores. 3.- Els patis situats entre mitgeres dels edificis compliran les condicions anteriors, encara que podran fer-lo

    mancomunadament. En aquest cas hauran de subscriure escriptura pblica constitutiva del dret real per a ledificaci que es construeixi posteriorment i que haur dinscriures en el Registre de la propietat respecte a ambdues finques Lesmentat document pblic shaur de presentar davant lAjuntament com a requisit previ a la llicncia.

    4.- El paviment dels patis estar situat a laltura o per sota del paviment de la primera planta dhabitatge que

    a lesmentat pati ventili, tolerant-se una cota no superior a vint-i-cinc (25) centmetres. Estar dotat de fcil accs per a la seva inspecci i neteja i dun desgus o sif hidrulic per a recollida daiges pluvials.

    5.- Els parmetres estaran impermeabilitzats, sent obligaci inexcusable dels propietaris de les finques

    mantenir-los nets i amb bon aspecte. A aquest efecte hauran dexecutar les obres de conservaci que siguin necessries.

    6.- Laltura dels patis es comptar des del paviment del pati fins al vora de la cornisa, ampit o rematada

    massissa del parament que defineixi almenys la seva meitat. En el cas que lesmentat permetre sigui definit per dues meitats afectades per sengles altures, es tindr en compte la ms desfavorable, s a dir, laltura de major cota.

  • 63

    7.- Als efectes dilluminaci i ventilaci de dependncies, es tindr en compte: a).- Als patis, sigui quin sigui la seva definici o categoria, no es permetran estrangulacions a la seva planta

    que donen lloc a dimensions inferiors a un (1) metre, preses perpendicularment a qualsevol de les cares del mateix.

    b).- La zona de penetraci de patis cap a ledificaci haur de complir amb la relaci, entre la dimensi

    comuna (a) i la profunditat de penetraci (p), igual o major a la unitat (a /p > 1). En cas contrari, ambdues zones, la de penetraci i la general del pati, es consideraran com dos patis independents als efectes del compliment de les condicions higiniques mnimes.

    NORMA 2.5.08 PATIS DILLETA 1.- En les illetes dedificaci contnua entre mitgeres en qu sapliqui la tipologia de pati dilleta, hauran de

    respectar-se les alineacions oficials interiors que figurin en els plnols dordenaci dilletes. 2.- Quan no shagin assenyalat alineacions interiors, dacord amb les condicions anteriors, shaur de

    deixar, en cada parcella i al fons daquesta, un pati que ocupi tot lample de la parcella, havent de complir amb les prescripcions que per a patis de parcella fixa lordenana corresponent. En lesmentat cas, la condici docupaci mxima regir a nivell de cada parcella.

    3.- Per poder obrir llums al pati dilleta, la superfcie de lesmentat pati, de propietat del promotor de

    ledifici, haur de complir les condicions establides en el Codi Civil, de tal forma que les llums rectes quedin a una distncia mnima de dos (2) o ms metres del ve. Si el pati dilleta es troba ocupat per edificacions que sobrepassin la profunditat edificable, hauran de complir-se, com a mnim, les condicions establides per als patis de parcella, podent-se comptar, en aquest cas, amb la superfcie de les parcelles confrontants no edificades.

    NORMA 2.5.09 APARELLS ELEVADORS 1.- La installaci i s dascensors, muntacrregues, escales mecniques i la resta daparells elevadors

    requeriran, sense perjudici del compliment de la reglamentaci vigent per a la construcci i installaci dels esmentats aparells, llicncia municipal prvia.

    2.- En la memria i en els plnols que acompanyin la sollicitud es far constar, a ms de les dades tcniques

    de la installaci, ls a qu es destina lelevador, nombre de plantes i habitatges que atendr, superfcie i dest dels locals a qu vingui a prestar servei, superfcie til del cambril o ample de lescala mecnica i velocitat delevaci.

    3.- La concessi del perms municipal es refereix nicament a lemplaament i installaci dels aparells i

    sentendr sense efecte fins que el peticionari no es trobi en possessi de la corresponent autoritzaci dels organismes amb competncia en la matria.

    4.- Ni les guies, ni els elements de sustentaci, podran ser fixats en parets mitgeres. 5.- El mecanisme elevador podr estar fixat en el part superior o inferior del recorregut, encara que en la

    mateixa planta i tocant al recintes de mquines no podran coexistir, excepte que sinsonoritzin, habitatges.

    6.- Sexigir, dacord amb el Decret 20/2007, de 23 de mar, pel qual es modifica el Decret 145/1997, de 21

    de novembre, la installaci dascensor als edificis comunitaris on laltura entre la cota del llindar del

  • 64

    portal daccs exterior de ledifici i el nivell del paviment de lltima planta daccs a habitatges o a locals sigui superior set metres i cinquanta centmetres (7,50). Tamb quan lesmentada altura es compleixi entre el nivell del paviment de lltima planta daccs a habitatges o locals situada per sota i per sobre de la cota del llindar del portal daccs exterior de ledifici.

    7.- La capacitat mnima de transport dels ascensors ser igual al nombre que resulta de sumar el nombre de

    plantes pis de ledifici, amb el nombre dhabitatges per planta (a les plantes tipus) menys dos i amb les dimensions mnimes establertes en el Decret 110/2010, de 15 doctubre. Si lascensor resulta duna capacitat superior a sis (6) places ser necessari installar almenys dos ascensors independents.

    8.- Condicions daccessibilitat i supressi de barreres arquitectniques. a).- Quan sigui obligatria la installaci dascensor, ja sigui en edificis dhabitatges de nova planta i en els

    existents que realitzin obres de rehabilitaci integral, obres dampliaci quant a la part ampliada i en els que es modifiqui ls, shaur de complir amb les condicions segents:

    - Seran practicables, permetent la seva utilitzaci de manera autnoma per persones amb mobilitat

    reduda, de conformitat amb el que estableix el Decret 110/2010, de 15 doctubre. - Les portes hauran de ser automtiques i tenir, com a mnim, vuitanta (80) centmetres damplria. - La cabina haur de tenir, com a mnim, unes dimensions dun metre i vint centmetres (1,20) de fons per

    noranta (90) centmetres dample i una superfcie mnima de 1,20 m2. b).- Les condicions assenyalades en lapartat anterior tamb les compliran els establiments comercials o de

    serveis i els despatxos de professionals situats en edificis dhabitatges. NORMA 2.5.10 CALEFACCI, AIRE CONDICIONAT, AIGUA CALENTA, GAS, TELFON, ANTENA DE TELEVISI, ETC. 1.- Aquestes installacions i els accessoris, dipsits de combustible, tancs, comptadors, etc., hauran de

    complir amb les disposicions vigents i en cap cas podran constituir perill o molsties per als vens. 2.- Podran permetres troneres o tremuges a les faanes o portals dels edificis, quan es prevegi la installaci

    de calefacci central, sense afectar els espais lliures ds pblic. Les installacions de calefacci, climatitzaci i aigua calenta sanitries hauran de complir amb el Reial Decret 1751/98, de 31 de juliol, pel qual saprova el Reglament dinstallacions trmiques als edificis i instruccions tcniques complementries.

    3.- Els aparells daire condicionat en plantes baixes ventilaran obligatriament a patis interiors o mitjanant

    xemeneies. La ventilaci directa a pati es far en la proporci mxima de vint (20) m3 de local per cada m2 de pati. Quan sigui totalment impossible complir aquesta condici, haur de justificar-se i presentar-se un Estudi detallat de la resoluci del mateix en faana, de manera que quedin ocults a lexterior o es disposin enrasats amb el parament de faana de manera que no produeixin molsties als transents, per aire, gotes daigua, elements sortints, etc., no es causin perjudicis esttics i qualsevol un altre efecte que pugui estimar-se. Aquests aparells, en tot cas, estaran situats almenys a tres (3) metres sobre la rasant.

    4.- A ms dels establit en el Reglament dindstries nocives, insalubres, molestes i perilloses, els extractors

    de fums hauran de constar de filtre o altres mitjos suficients que evitin la sortida de greix i olors i estaran situades tal com sestableix en la norma 2.5.11.

    5.- Les antenes de televisi i de rdio seran collectives i sinstallaran en la coberta dels edificis. Els edificis

    acollits al rgim de propietat horitzontal deuran, de conformitat amb el Reial decret llei 1/1998, de 27 de febrer, i Reial decret 279/1999, de 22 de febrer, ser objecte dun projecte independent i especfic sobre les infraestructures comunes per a laccs als serveis de telecomunicaci, aix com de les installacions necessries per garantir els esmentats serveis.

  • 65

    NORMA 2.5.11 SORTIDA DE FUMS 1.- Es prohibeix, encara que tingui carcter provisional, la sortida lliure de fums per faanes, patis comuns,

    balcons i finestres. 2.- Tot tub o conducte de xemeneia estar provet dallament i revestiment suficients per evitar que la

    radiaci de la calor es transmeti a les propietats contiges i que el pas i sortida de fums causi molsties o perjudicis a tercers.

    3.- Els conductes selevaran, com a mnim, un (1) metre per sobre de la coberta ms alta de ledificaci,

    excepte casos excepcionals i degudament justificats, que requeriran linforme favorable dels serveis tcnics municipals, havent de situar a una distncia mnima de vuit (8) metres, en projecci horitzontal, de les finestres de les zones habitables.

    4.- s preceptiu locupaci de depuradors a les sortides de fums de xemeneies industrials, installacions

    collectives de calefacci i sortides de fums i bafs de cuines de collectivitats, hotels, restaurants o cafeteries, complimentant la normativa daplicaci en cada cas.

    5.- LAjuntament podr imposar les mesures correctores que estimi pertinents quan una sortida de fums, al

    seu parer, pugui causar molsties o perjudicis. NORMA 2.5.12 ALLAMENTS 1.- En tot edifici, installaci o activitat de qualsevol classe, sassegurar lallament de la humitat, trmic,

    acstic i contra el foc. En especial hauran de complir-se les prescripcions contingudes en els documents bsics del Reial decret 314/2006, de 17 de mar, pel qual saprova el codi tcnic de ledificaci.

    2.- LAjuntament podr imposar les mesures correctores que consideri pertinents quan, al seu parer, puguin

    causar-se molsties o perjudicis al venat. NORMA 2.5.13 INSTALLACIONS DAIGUA I ELECTRICITAT 1.- Tot habitatge haur destar dotat del cabal daigua potable suficient per als usos domstics dels seus

    habitants, alhora que disposar dun volum mnim de reserva de 250 litres per habitant durant tres (3) dies. A ms a ms, de conformitat amb la norma 42.3 del Pla territorial de Mallorca, tots els habitatges, installacions turstiques i la resta dinstallacions urbanes de nova construcci que requereixin subministrament daigua, aix com les modificacions de les existents que tinguin la consideraci dobra major dacord amb la legislaci urbanstica i de rgim local, hauran dincloure comptadors individuals daigua, aix com la installaci de lampisteria de baix consum i dispositius estalviadors daigua.

    2.- Tot edifici haur destar dotat de la corresponent installaci denergia elctrica, la qual haur de complir

    la reglamentaci vigent sobre la matria. 3.- Els mduls on se situen bateries de comptadors per a mesurament de consums denergia elctrica i aigua

    potable de dues o ms comptadors, hauran de quedar integrats en ledificaci y complir idntiques reculades que la resta de la construcci els consums de la qual es tracta de mesurar. En el projecte tcnic hauran de figurar els dits mduls, incorporant, si aix fos necessari, un detall per a la seva completa descripci.

  • 66

    4.- En cap cas hauran dincloures ni formar part de la dependncia o local demmagatzemament dtils que es pugui trobar situat a lexterior del recinte dels habitatges i que puguin ser ds com per al manteniment general de ledifici o s privat de cadascuns dels habitatges.

    NORMA 2.5.14 RECINTES DESCOMBRARIES 1.- Sense perjudici del compliment del Reial decret 314/2006, de 17 de mar, pel qual saprova el codi

    tcnic de ledificaci i en particular del document bsic HS 2: Recollida i evacuaci de residus, tot edifici podr disposar, amb fcil accs, dun local per a les galledes descombraries dels ocupants, complint a ms a ms totes les condicions que assenyalin les disposicions vigents. La seva ventilaci no podr realitzar-se a travs de la xemeneia de ventilaci dels banys i neteja.

    2.- El recintes descombraries hi haur dintegrar-se en el volum de ledificaci, complint idntiques

    reculades que la resta de ledificaci, quan aquests estiguin establits. 3.- La capacitat del recintes descombraries ser adequada als usos implantats o previstos a ledifici, havent

    de quedar justificades les seves dimensions en el projecte corresponent. NORMA 2.5.15 TRACTAMENT I EVACUACI DAIGES RESIDUALS Sestar a lestablert a larticle 7.c de lannex I i 6.c de lannex II del Decret 145/1997, de 21 novembre, pel qual es regulen les condiciones de dimensionament, dhigiene i dinstallacions per al disseny i lhabitabilitat dhabitatges aix com lexpedici de cdules dhabitabilitat o disposicions que el substitueixin o modifiquin. En cap cas, les aiges residuals podran sser abocades a pous negres o vasses filtrants i ser obligatori ls destacions depuradores. 1.- Control dabocaments. a).- Les activitats que es relacionen en lannex I del Reial decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual sestableix

    la relaci dactivitats potencialment contaminants del sl i els criteris i estndards per a la declaraci de sls contaminats requeriran per a la seva installaci, ampliaci, modificaci o trasllat, la amb lautoritzaci prvia de ladministraci competent i de lAjuntament de ladopci de les mesures correctores adequades, aix com dels tractaments previs necessaris per descarregar els seus abocaments. La installaci i manteniment de les esmentades mesures seran per conta del responsable de lactivitat i el seu control i inspecci competncia de lAjuntament.

    b).- Les aiges residuals procedents de les activitats classificades, abocades a la xarxa de collectors

    municipals per sser tractades a les plantes daiges residuals municipals, seran subjectes a un rgim previ a labocament que garanteixi:

    - La protecci de la salut del personal de manteniment dels collectors i plantes de tractament. - Que no es deteriorin els collectors, plantes de tractament i equips associats. - Que no sobstaculitzi el funcionament de les plantes de tractament. - Que els abocaments no tinguin efectes negatius sobre el medi ambient i sacompleixin les disposicions

    legislatives en vigncia. - Que permeti levacuaci o reciclatge de llots de les plantes de tractament daiges residuals. 2.- Autoritzaci dabocaments. a).- Totes les activitats del terme municipal, qualsevulla que siguin les seves caracterstiques, han de tenir

    resolt el sistema dabocaments de les seves aiges residuals de tal manera que seviti la contaminaci del medi ambient. Les activitats classificades que optin per abocar als collectors municipals estan obligades

  • 67

    a sollicitar de lAjuntament el perms exprs dabocaments a la xarxa de sanejament, sense perjudici de les autoritzacions o llicncies que hagin de concedir altres organismes competents en la matria.

    b).- Els abocaments a les xarxes generals de sanejament provenents de les activitats classificades i

    qualsevulla altres susceptibles dalterar el medi ambient noms sautoritzaran si sn assimilables als de natura urbana.

    c).- La resta dabocaments, compresos a algun dels supsits segents, hauran de presentar un projecte

    alternatiu de mesures preventives i correctors amb carcter previ a lautoritzaci: - Els que per les seves caracterstiques corrosives, per la concentraci de materials slids viscossos, per la

    seva natura inflamable o explosiva o per produir fortes oscillacions en el cabal de labocament, suposin algun tipus de risc per a la xarxa general.

    - Els que, per s mateix o en combinaci amb altres abocaments, incideixin significativament a leficcia del funcionament de lestaci depuradora.

    - Els que continguin contaminants txics que suposin una amenaa per a la qualitat de les aiges receptores de labocament.

    d).- Les autoritzacions dabocaments es concediran especficament i segons el tipus dactivitat, procs i/o

    caracterstiques del corresponent abocament, conforme amb el Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual saprova el text refs de la llei daiges o norma que el substitueixi o modifiqui.

    e).- La sollicitud del perms dabocament haur dincloure les segents dades i documents: - Nom i domicili social del titular de lestabliment o activitat. - Ubicaci i caracterstiques de la installaci o activitat. - Descripci de les activitats i processos generadors dels abocaments. - Matries primes o productes utilitzats indicant les quantitats en unitats usuals. - Productes finals i intermedis, si nhi hagus, consignant les quantitats en unitats usuals aix com el ritme

    de producci. - Descripci del rgim dabocaments (cabal mig i punta, horaris, durada i, si nhi hagus, variacions

    diries, mensuals i estacionals), de les seves caracterstiques i concentracions. - Descripci dels sistemes de tractament adoptats i del grau de eficcia previst, aix com la composici

    final dels abocaments descarregats amb els resultats, si sescau, de les anlisis de posta en marxa realitzats.

    - Plnol de situaci, de xarxa interior de recollida i installaci de pre-tractaments i detalls de les obres de connexi, de les arquetes de registres i dels dispositius de seguretat.

    - Subministrament daigua, volum daigua consumida en el procs industrial i dispositius de seguretat adoptats per prevenir accidents en els elements de emmagatzemament de matries primes, composts intermedis o productes elaborats susceptibles dsser abocats a la xarxa de clavegueram.

    - Projecte de mesures preventives, correctores, de seguretat i/o reparadores per a supsits daccident o emergncia dabocaments i totes aquelles dades que ladministraci consideri necessries, a efectes de conixer les circumstncies i elements implicats en els abocaments daiges residuals.

    f).- El perms dabocaments no shaur dentendre concedit fins que el sollicitant obtengui lautoritzaci

    expresa i, qualsevol modificaci posterior a les condicions de la sollicitud, exigir un nou perms dabocament. La infracci a les prescripcions daquesta norma i/o la manca de pagament de les taxes de depuraci i abocament de les aiges residuals, podr determinar la revocaci del perms dabocament.

    g).- Les aiges residuals de qualsevol edifici shauran de connectar obligatoriament a la xarxa de

    clavegueram. Es considerar que una parcella disposa devacuaci daiges residuals, als efectes del compliment de la condici de solar, quan en front a la mateixa existeixi xarxa general de clavegueram en servei i aquesta sigui suficient.

    h).- LAjuntament permetr la descrrega a la xarxa de sanejament, amb subjecci als termes, lmits i

    condicions que sindiquin a lautoritzaci. Sense lesmentada autoritzaci prvia dabocament, no

  • 68

    satorgaran les llicncies segents: - Lobertura, ampliaci o modificaci duna indstria. - La construcci, reparaci o remodelaci dun claveguer o claveguer longitudinal. - La posta en funcionament dactivitats industrials potencialment contaminants, excepte que prviament

    shagi aprovat, installat i, si sescau, comprovat pels serveis tcnics municipals, leficcia i correcte funcionament dels tractaments previs a labocament.

    - Les escomeses a la xarxa que no siguin independents per a cada indstria. Quan aix no sigui possible, shaur de proposar com a alternativa una soluci tcnicament adient que permeti diferenciar els abocaments.

    - LAjuntament podr exigir, en cas de que distints usuaris aboquin a una mateixa claveguera, la installaci dequips de control separats si les condicions dabocament ho aconsellin. Les installacions de vigilncia i control es construiran dacord amb els requisits imposats per lAjuntament.

    - La descrrega a una xarxa de clavegueram que estigui fora de servei. - La utilitzaci daiges procedents de canals pblics o de la xarxa amb la nica finalitat de diluir les

    aiges residuals. i).- Els titulars dabocaments daiges residuals hauran de satisfer la taxa de sanejament de conformitat, si

    sescau, amb lestablert a lordenana fiscal corresponent. 3.- Limitacions als abocaments.

    Queda prohibit abocar, directa o indirectament, a la xarxa de collectors municipals qualsevol producte, la composici qumica o transmissi bacteriolgica del qual pugui contaminar les aiges, ocasionant dany a la salut pblica, aprofitaments subterranis o de recursos en general i es realitzin mitjanant evacuaci, injecci o dipsit.

    4.- Mostrari i anlisi a).- Les installacions productores daiges residuals hauran de comptar necessriament amb els dispositius,

    registres, arquetes i altres utensilis pertinents que facin possible la realitzaci de mesuraments i presa de mostres representatives.

    b).- Tota installaci que produeixi abocaments daiges residuals no domstiques disposar duna nica

    arqueta de registre situada en el darrer abocament i accessible per a la presa de mostres. c).- Les mostres es prendran de mode que sasseguri la seva representativitat i en quantitat suficient per

    poder separar tres porcions iguals per a les operacions que shagin de realitzar a laboratori. d).- Les mostres sintroduiran en recipients adients, convenientment segellats i etiquetats, per impedir la seva

    manipulaci. 5.- En el cas dun habitatge unifamiliar o altres usos no residencials permesos, on per norma legal es permeti

    levacuaci mitjanant fossa sptica o depuradora, aquestes hauran de complir les condicions segents: a).- El projecte de sollicitud de llicncia haur de justificar i incorporar la construcci de la depuradora o

    fossa sptica homologada del tipus individual. b).- La fossa sptica o depuradora shaur de construir amb desbast de filtres o reixes netejables i com a

    mnim de tres cambres (anaerbia, aerbia i dipsit daiges tractades), amb rendiment al voltant del vuitanta per cent (80 %) i quan estiguin situades a menys de 300 metres de la lnia de costa, canals pblics, canaletes, llacs i semblants haur dimpermeabilitzar-se les seves parets fins a la cota dun metre i cinquanta centmetres (1,50) per sota del nivell lliure del nivell daigua.

  • 69

    c).- Els dipsits que continguin aiges residuals shauran de separar com a mnim deu (10) metres dels aljubs daigua potable i piscines, cinc (5) metres dels lmits de la parcella i situar-se en el part ms baixa dels terrenys amb pendent.

    d).- Quan es localitzi en una zona de possible risc (ZPR) de contaminaci daqfers de risc: - Baix: Lefluent lquid de la fossa es podr eliminar mitjanant un sistema de reg subsuperficial en espina

    de peix (filtre verd) sempre que es disposi de 100 m2 de terreny per cada habitant potencial. - Moderat: Lefluent lquid de la fossa es podr eliminar mitjanant un sistema de reg subsuperficial en

    espina de peix (filtre verd) sempre que es disposi de 200 m2 de terreny per cada habitant potencial. - Alt o en una zona afectada per un permetre de restriccions moderades dun pou dabastament urb: Es

    requerir un informe favorable de la DGRH de la Conselleria de Medi Ambient i, en tot cas, les fosses sptiques seran completament estanques amb capacitat mnima per a deu dies.

    - Si no es disposa de suficient rea, lefluent lquid haur de ser gestionat per un gestor autoritzat. e).- En els casos que es localitzi dins un permetre de restriccions mximes dun pou dabastament urb,

    dacord amb els articles 65, 66 i 67 del Pla hidrolgic de les Illes Balears, no es podr evacuar a fossa sptica.

    NORMA 2.5.16 REPOSICI, AMPLIACI I PROLONGACI DE XARXES 1.- Les obres de reposici, ampliaci i prolongaci de xarxes i conduccions delectricitat, telefonia, aigua

    potable i sanejament situades en vials, voreres i zones pbliques dels nuclis urbans i rees de natura turstica, hauran dexecutar-se necessriament en el perode comprs entre l1 doctubre i el 30 dabril de cada any.

    2.- Noms podran executar-se obres daquesta natura fora del perode indicat quan es justifiquessin raons de

    salubritat pblica i inters general. 3.- Les xarxes i conduccions delectricitat, telefonia i, si escau, televisi per cable, en rees de sl urb, han

    de ser subterrnies. CAPTOL VI: NORMES DE SEGURETAT NORMA 2.6.01 NORMES GENERALS DE LEDIFICACI 1.- Els edificis hauran de reunir, amb subjecci a les disposicions legals vigents, les condicions de solidesa

    que lesttica requereix, sota la responsabilitat del director facultatiu de lobra aix com del constructor o empresa que tingui a crrec seu la realitzaci daquesta.

    2.- LAjuntament podr comprovar en tot moment les indicades condicions de solidesa i ordenar totes les

    mesures estimi convenient que per a la seva efectivitat sense que aix representi obligaci ni cap responsabilitat per a aquest.

    3.- El front de la casa o solar en qu es realitzin obres es tancar amb una tanca de protecci com

    sespecifica en aquestes normes. 4.- Tant els enderrocs com els materials a emprar en les obres no ocuparan la via pblica ni les voreres,

    tampoc es recolzaran en les tanques o murs de tancament. En casos excepcionals podr autoritzar-lo lAjuntament amb el condicionat que estimi convenient i prvia petici de linteressat i abonament dels drets corresponents.

  • 70

    5.- El constructor i, si escau, el director facultatiu de les obres seran responsables de lincompliment i dels danys causats per no ajustar-se a la Reglamentaci dhigiene i seguretat del treball i la resta de disposicions que regulin la matria, aix com a les presents Normes Subsidiries.

    6.- A les zones afectades pel pas de lnies dalta tensi o per altres conduccions, hauran de respectar-se les

    separacions de les lnies que sapliquin, havent dobtenir prviament les autoritzacions dels organismes amb competncia en lesmentada matria.

    7.- Respecte als edificis runosos saplicar la legislaci i reglamentaci a lefecte. 8.- En enderrocar un edifici es procurar fer-lo en hores de poc trnsit de vehicles i persones, el ms rpid

    possible i prenent tota mena de precaucions. Especialment es disposaran mitjans que evitin la producci de pols. Es tindr molt en compte evitar danys a les propietats confrontants la reparaci o de les quals indemnitzaci, en tot cas, serien a crrec de qu enderroqui.

    Quan pugui existir perill per als transents, difcilment evitable mitjanant tanques o altres elements de protecci, el propietari o propietaris de limmoble a demolir, hauran de sollicitar i obtenir prviament de lAlcaldia, la prohibici de trnsit per les vies immediates i ladequada senyalitzaci.

    Quan la runa o perill siguin imminents, la direcci facultativa de les obres o els Serveis tcnics municipals, podran ordenar el tancament del trnsit pels carrers immediats i prendre precaucions que considerin convenients havent de donar compte daix, sense demora, a lAutoritat municipal.

    9.- Les obres no podran iniciar-se fins a lobtenci de la llicncia corresponent, sempre que es compleixin

    les condicions assenyalades en aquestes Normes Subsidiries i les que, si escau, es prescriguin en el propi document datorgament. No obstant aix, de conformitat amb la norma 1.2.14, lAjuntament dAlcdia procurar que, durant els mesos de maig, juny, juliol, agost i setembre, les obres que sinicin o es realitzin en tot el Terme municipal no resultin molestes i per aconseguir aquest objectiu podr impedir que durant aquest perode sexecutin obres de demolici, moviments de terres o excavacions, pilotatges, fonamentacions, murs, construcci destructures i obres exteriors que raonablement puguin causar molsties per sorolls, vibracions, pols, etc. Durant aquest perode de temps i pels mateixos motius, tamb es podran prohibir o limitar les grues i maquinria que puguin resultar aix mateix molestes.

    NORMA 2.6.02 TANCA I SENYALITZACI DOBRES 1.- En tota obra de nova planta o enderrocament i en les de reforma o conservaci que afectin les faanes,

    haur de collocar-se una tanca de protecci de dos (2) metres daltura, com a mnim, de materials que ofereixin seguretat i conservaci decorosa i situada a la distncia mxima de dos (2) metres de lalineaci oficial.

    2.- Quan, per circumstncies especials no es faci aconsellable, laplicaci de les esmentades normes, el

    Tcnic municipal corresponent fixar les caracterstiques de la tanca, podent ordenar la seva desaparici total en el moment en qu acabin els treballs indispensables en planta baixa, continuant les obres a les plantes superiors, prvia la collocaci dun bastiment de protecci que permeti el trnsit per la vorera i ofereixi les degudes seguretats per a la circulaci a la via pblica.

    3.- Quan les obres o installacions puguin suposar, en si mateixes o en el seu muntatge, un perill per als

    vianants, sexigir, durant les hores de treball, la collocaci al carrer duna corda o recinte amb un operari que adverteixi el perill. Quan les caracterstiques de trnsit laconsellin, podr limitar-se el treball a determinades hores.

    4.- A les zones en qu sigui obligatori la reculada, la tanca es collocar en lalineaci oficial. No ser

    obligatria quan estigui construt el tancament definitiu, o en les circumstncies assenyalades en la

  • 71

    norma 1.2.12. 5.- La installaci de tanques sentn sempre amb carcter provisional, mentre duri lobra. Per aix, des del

    moment que transcorri un mes sense donar comenament les obres, o estiguin interrompudes, haur de suprimir-se la tanca i deixar lliure la vorera al trnsit pblic.

    6.- En la sollicitud de llicncia dobres sacompanyar un plnol, a escala 1/100, dibuixant la vorera i la

    proposta de tanca. Ser informada pels Serveis tcnics municipals, determinant, si escau, les modificacions a introduir en la proposta presentada.

    7.- Quan amb motiu de qualsevol obra, amb tanca o sense, socupi alguna part de la via pblica, aquesta

    haur de quedar senyalitzada i abalisada en condicions de seguretat, segons el parer dels Serveis tcnics municipals, tant de dia com de nit, sent responsable el contractista de lobra dels accidents que puguin ocrrer, per culpa duna inadequada senyalitzaci i protecci, als vianants i vehicles.

    NORMA 2.6.03 BASTIMENTS I ELEMENTS AUXILIARS 1.- Tots els bastiments auxiliars de la construcci hauran dexecutar-se sota direcci facultativa competent i

    li ls dotar de les precaucions necessries per evitar que els materials i eines de treball puguin caure al carrer, en la que es collocaran els senyals de precauci que en cada cas siguin convenients.

    2.- En tota mena de construcci, aix com en ls de la maquinria o elements auxiliars daquesta, es

    guardaran les precaucions de seguretat en el treball exigides per la reglamentaci oficial vigent en cada moment sobre la matria.

    NORMA 2.6.04 OBRES DE CONSERVACI DEDIFICIS 1.- Les faanes dels edificis pblics i privats, aix com les seves parets mitgeres i parets contiges al

    descobert, encara que no siguin visibles des de la via pblica, hauran de conservar-se en les degudes condicions dhigiene i ornament.

    2.- Sobligar als propietaris de qualsevol classe dedificacions a conservar totes les parts de la construcci

    en perfecte estat de solidesa, a fi que no puguin comprometre a la seguretat pblica. 3.- Quan correspongui, amb un informe previ dels Serveis tcnics municipals, lAlcaldia podr dictar ordres

    de reparaci i/o condicionament als propietaris dels immobles que ho requereixin. En el cas que les incomplissin en el termini que es fixi per lAjuntament, aquest podr portar-les a cap, a costa de la propietat de la finca, devent aquesta facilitar la seva execuci.

    CAPTOL VII: RGIM URBANSTIC DELS EDIFICIS EXISTENTS NORMA 2.7.01 EDIFICIS FORA DORDENACI 1.- Es consideraran exclusivament fora dordenaci dacord amb larticle 3 la Llei 8/1988, d1 de juny,

    modificat per larticle 14 de Llei 10/2010, de 27 de juliol: a).- Les edificacions que de conformitat amb el planejament vigent quedin subjectes a expropiaci, cessi

    obligatria i gratuta o enderrocament. No obstant aix, no es considerar a aquests efectes les edificacions afectades per un xamfr obligatori.

  • 72

    b).- Les edificacions o construccions executades sense llicncia o amb llicncia anullada encara que hagi transcorregut el termini de prescripci de la demolici aplicable en cada cas.

    c).- Les edificacions o construccions implantades legalment en les que shagin executat obres dampliaci i

    de reforma sense comptar amb llicncia o amb llicncia que hagi estat anullada. 2.- En les edificacions o installacions que es trobin en situaci de fora dordenaci en virtut de lapartat1.a

    daquest article, no es poden autoritzar obres de consolidaci, daugment de volum ni de modernitzaci. No obstant aix, seran autoritzables, excepcional i motivadament, amb renncia expressa al seu possible increment del valor dexpropiaci, les reparacions que exigeixi la salubritat pblica, la seguretat i la higiene de les persones que resideixin o ocupin les citades edificacions.

    3.- En les edificacions o installacions que es trobin en situaci de fora dordenaci, en virtut de lapartat 1.b

    daquest article, no podr realitzar-se cap tipus dobra. A ms a ms, en el cas que aquestes edificacions shagin executat amb posterioritat a l1 de mar de 1987, tampoc es podr obtenir la contractaci de serveis de subministrament denergia elctrica, gas, aigua, clavegueram, telfon, telecomunicacions o de semblant natura. Aquest rgim ser aplicable mentre no sobtingui la legalitzaci de les construccions o edificacions dacord amb la legislaci i el planejament en vigor.

    4.- En les edificacions o installacions que es trobin en situaci de fora dordenaci, en virtut de lapartat 1.c

    daquest article, sn autoritzables les obres de salubritat, seguretat, higiene, reparacions, consolidacions i tamb les reformes, sempre que no afectin la part de ledificaci o construcci realitzada illegalment.

    Tamb sautoritzaran les obres necessries per al compliment de les normes de prevenci dincendis,

    installacions dinfraestructures prpies de ledificaci, installacions per al compliment del Codi Tcnic de lEdificaci i les dadaptaci al Reglament de supressi de barreres arquitectniques.

    No obstant aix, mentre no sobtingui la legalitzaci de les construccions o edificacions, en el part

    illegal no podr realitzar-se cap tipus dobra. En cap cas la situaci de fora dordenaci duna edificaci o installaci vincular a la parcella als

    efectes de poder exhaurir els parmetres urbanstics fixats en el planejament. 5.- En qualsevol cas, en els establiments turstics existents, amb un informe previ preceptiu i vinculant de

    ladministraci turstica, es permetran les obres de millora assenyalades en larticle 17 de la Llei 4/2010, de 16 de juny.

    NORMA 2.7.02 EDIFICIS CONSTRUTS A LEMPARA DE LA NORMATIVA ANTERIOR DISCONFORMES AMB LES NN.SS. En els edificis existents, construts a lempara de lanterior normativa i sempre que no es trobin en cap dels supsits previstos a la norma anterior, es podran realitzar les obres regulades a continuaci, per a cada una de les segents situacions: 1.- Situaci 1a.

    Edificis la superfcie edificada dels quals excedeixi de la permesa per les ordenances de cada zona, encara que incomplissin alguna o diverses de les restants limitacions. En aquests edificis es permetran els segents tipus dobres:

    a).- Obres de reforma i canvi ds entre els permesos a les ordenances particulars de cada zona. b).- En casos degudament justificats es podr ampliar ledifici existent fins a un deu per cent (10 %) de la

    superfcie edificada, exceptuant soterranis, compensant aquesta ampliaci amb la demolici de una

  • 73

    superfcie igual a lampliada i sempre que lesmentada ampliaci sajusti a la resta dels parmetres de la zona.

    c).- Tamb sautoritzaran les obres que permetin adequar ledificaci a la situaci segent. 2.- Situaci 2a.

    Els edificis, la superfcie edificada dels quals no excedeixi de la permesa per les ordenances de cada zona, encara que incompleix algun altre parmetre de zona o b a ledificaci no existeix el xamfr preceptiu, es permetran les obres referides a lapartat corresponent a la regulaci de la situaci 1a, les que permetin subsanar els incompliments de parmetres de zona i, aix mateix, les segents:

    a).- Reformes i canvi ds, dins els permesos a la zona, i ampliacions fins a exhaurir ledificabilitat permesa

    a la zona. Lampliaci shaur dajustar als altres parmetres de la zona, si b en els casos en qu en ledificaci no existeixi el xamfr preceptiu, a les obres d'ampliaci no shaur de preveure aquest.

    b).- No es considerar incompliment de parmetres de zona, a efectes de les obres contemplades en aquesta

    norma, les dimensions dels voladissos en faanes de vials i espais lliures pblics. c).- En els edificis existents destinats a ls dequipament comunitari que superin laltura mxima permesa,

    sense trobar-se en el supsit de lapartat 1.e de la norma anterior, o incompleixin les separacions mnimes a partions, es podran realitzar ampliacions de forma que el conjunt de lexistent i lampliaci no superi ledificabilitat mxima permesa, havent-se dajustar, aix mateix, la part ampliada a la resta de parmetres de la zona, si b en el segon cas es podran no complir les separacions mnimes a partions, sempre que es tingui en compte una integraci correcta en lentorn.

    d).- En els edificis existents, situats en zones ds principal residencial i destinats actualment a usos distints a

    aquest s, quan es realitzin obres de reforma per destinar-los a aquell, el nmero mxim dhabitatges perms ser el que resulti de laplicaci de lndex dintensitat ds residencial a la superfcie de la parcella on estiguin construts, havent-se de destinar, si sescau, la superfcie edificable restant a la resta dusos compatibles amb les ordenances.

    e).- En edificis actualment destinats a habitatges que superin el nmero mxim que resulti de laplicaci de

    lndex dintensitat ds residencial, es podr mantenir o reduir el nombre dhabitatges existent, per en cap cas es podr augmentar.

    f).- En edificis que no el superin, es podr esgotar aquell nombre mxim. 3.- A les situacions 1a i 2a es podran realitzar les obres necessries amb la finalitat exclusiva de donar

    compliment a les normes de prevenci dincendis, installacions dinfraestructures segons normativa especfica (estaci transformadora, armaris comptadors, CGP, telecomunicacions, etc.), les derivades del compliment del codi tcnic de ledificaci i les dadaptaci al reglament de supressi de barreres arquitectniques, necessries per a ledificaci, prvia tramitaci dun Estudi de detall, fins i tot en el cas de que les esmentades obres suposin increment de la superfcie mxima edificable o dels parmetres docupaci, separacions i altura.

    4.- Totes les obres dampliaci shauran de realitzar amb adequaci a la tipologia de la resta de ledifici i a

    la correcta integraci daquest al seu entorn, sense perjudici de les normes especfiques especials de protecci aplicables als edificis inclosos en un Pla especial o Catleg.

    5.- Als edificis inclosos dins un Pla especial o Catleg no les seran daplicaci les normes anteriors i es

    regularan per les determinacions de la seva fitxa particularitzada. 6.- A les parcelles amb ordenaci allada, destinades a ls dallotjament turstic, quan existeixi romanent

    dedificabilitat que pogus materialitzar-se en un edifici allat, sadmetr que aquest sadossi a ledifici principal, encara que noms en planta soterrani, baixa i primer pis, complint amb les segents

  • 74

    condicions: a).- Les reculades a carrer i partions establertes en aquestes normes. b).- Locupaci mxima permesa per a la parcella. c).- Les superfcies mnimes de jardins, solrium, piscina, aparcaments, etc. resultants daplicar a la parcella

    lordenaci turstica que li correspongui. d).- La nova edificaci sha de destinar a ampliar els serveis comuns de lestabliment (menjadors, salons i

    similars) i obtenir lautoritzaci sectorial turstica nica dacord amb la Llei 4/2010, de 16 de juny, que remet al sistema de declaraci responsable dinici dactivitat turstica.

    7.- El canvi ds dun edifici existent dallotjaments turstics a residencial, quan aquest s estigui perms en

    la zona, requerir, a ms del compliment de lndex dintensitat ds determinat per a lesmentada qualificaci urbanstica, lestablert a larticle 21.4 del POOT que exigeix que la superfcie til mnima dels habitatges resultants sigui igual o major a 90 m2, aix com que es compleixi la dotaci mnima daparcaments establerta en aquestes normes.

    8.- En les edificacions existents en els espais lliures pblics, que siguin un clar exponent de larquitectura

    tradicional, un cop que hagin passat a domini pblic, podran realitzar-se obres de reforma i destinar-les a usos dequipament. Es permetr tamb, un cop hagin passat al domini pblic, que es realitzin obres de reforma i manteniment en les edificacions i installacions existents en espais lliures pblics, susceptibles dadaptar-se a ls pblic esportiu.

  • 75

    TTOL III: NORMES DE ZONES HOMOGNIES CAPTOL I: DISPOSICIONS GENERALS NORMA 3.1.01 DEFINICI I APLICACI DE ZONES HOMOGNIES 1.- Zones homognies.

    Sentn per zona homognia cadascuna de les unitats normatives considerades als efectes de lordenaci detallada del sl urb o a considerar, si escau, en lordenaci del sl urbanitzable.

    2.- Tipus de zones. a).- Zones als efectes de lordenaci de ls del sl i de ledificaci i la superfcie edificable. Cadascuna

    daquestes zones es caracteritza per unes condicions determinades de parcellaci, s i edificabilitat, les quals es defineixen en el captol II daquest ttol i es resumeixen a les fitxes annexes a les normes urbanstiques.

    Els mbits especials detallats per a laplicaci de les esmentades zones, relatius al sl urb, es recullen en els plnols dordenaci corresponents: Plnol nm. 5.1: Ciutat de lAlcdia (complementat amb els plnols dordenaci nm. 5.1.1, 5.1.2, 5.1.3 i 5.1.4), plnol nm. 5.2: Bonaire (desenvolupat en els plans dordenaci nm. 5.2.1, 5.2.2, 5.2.3, 5.2.4 i 5.2.5), plnol nm. 5.3: Mal Pas, plnol nm. 5.4: Sa Marina-Es Barcars-Manresa (completat pels plnols dordenaci nm. 5.4.1, 5.4.2, 5.4.3, 5.4.4 i 5.4.5), plnol nm. 5.5: Port dAlcdia-Torremajor-Alcanada (complementat pels plnols dordenaci 5.5.1, 5.5.2, 5.5.3, 5.5.4, 5.5.5 i 5.5.6), plnol nm. 5.6: Platja de lAlcdia (complementat pels plnols nm. 5.6.1, 5.6.2 i 5.6.3) i plnol nm. 5.7: Platja de lAlcdia II (complementat pel plnol nm. 5.7.1).

    b).- Zones als efectes de lordenaci del carcter esttic i ambiental de les edificacions.

    Corresponen a les grans rees en qu es divideix el medi urbanitzat a urbanitzar per a les que es defineixen unes caracterstiques esttiques diferenciades que sexposen en el ttol III del captol III. Es distingeixen, a aquests efectes, les zones segents:

    - Ciutat de lAlcdia, que comprn el nucli antic i zones dextensi daquest. - Port de lAlcdia, que comprn les zones intensiva i semi-intensiva del nucli urb del Port (plnol nm.

    5.5). - LAlcdia nord i nucli de Torremajor-Alcanada. - Platja de lAlcdia. CAPTOL II: NORMES PARTICULARS DE PARCELLACI, S I VOLUM NORMA 3.2.01 NUCLI ANTIC DE LA CIUTAT DALCDIA 1.- Definici.

    Correspon al nucli antic de la ciutat dAlcdia, delimitat en el plnol nm. 5.1 (Ordenaci del sl urb) i est subjecte a un rgim de conservaci de lestructura urbana, de les tipologies arquitectniques i dels usos i ambients tradicionals. El seu mbit s locupat per lespai definit pel permetre exterior de muralles.

    2.- Tipus dordenaci dominant.

  • 76

    Edificaci contnua entre mitgeres, amb manteniment de les alineacions existents, amb patis de parcella interiors, formant illeta tancada.

    3.- Condicions daplicaci a la zona. a).- Els edificis no inclosos en el Catleg de protecci del patrimoni histric hauran de complir, a ms de

    amb el que estableix la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni histric de les Illes Balears, amb la normativa especfica i amb les mesures cautelars assenyalades en aquestes normes, aix com amb la resta de normativa daplicaci tant per als monuments com als conjunts histrics previstos en lesmentada Llei 12/1998.

    b).- Als solars sense edificar i edificacions no inventariades els saplicar lltim pargraf de lapartat 3 de la

    norma 2.4.02 sobre mesures especfiques i, a ms a ms, a la zona CA-1 les segents: - No es permetran alineacions noves, altures superiors a la mitjana del tram de carrer en qu es trobi, amb

    un mxim de soterrani, planta baixa i dues plantes pis, una ocupaci mxima del 60 % de la parcella i un volum mxim de 2 m2/m2.

    - Amb independncia de locupaci, es permetr edificar amb una profunditat edificable de dotze (12) metres. Lesmentada profunditat ser obligatria quan aix ho determinin les NN.SS.

    - En planta baixa i amb una profunditat mxima de trenta (30) metres, es podr permetre ledificaci del pati dilleta per a s daparcament (en els casos en qu es permeti), indstria compatible a la zona, locals despectacle, sales de reuni i locals comercials, excepte limitacions imposades per les condicions particulars ds. No es computar el volum de la part edificada que ocupi el pati dilleta.

    c).- En tot cas, en la zona de casc antic, les xarxes dinstallacions haurn de complir amb lestabler en la

    Llei 6/1993, de 28 de setembre, sobre adequaci de les xarxes dinstallacions a les condicions histric-ambientals dels nuclis de poblaci i les determinacions establides en el Decret 22/2006, de 10 de mar, pel qual saprova el Pla director sectorial de telecomunicacions a les Illes Balears.

    4.- Pla dusos.

    Als efectes de conservar els usos tradicionals i mantenir una densitat i distribuci de ls destabliments pblics (bars i restaurants) i comercials dacord amb els usos residencials, en lmbit del casc histric delimitat per les muralles (CA-1) regir la distribuci dusos incorporada al plnol 5.1 daquestes NN.SS. amb la segent limitaci en la distribuci dusos: Zona ds comercial i destabliments pblics admesos, zona ds comercial adms i zona exclosa dusos comercials i destabliments pblics.

    Als efectes de laplicaci dels usos detallats, segons la norma 2.2.02 i 2.2.03, aix com el rgim dusos admesos al casc antic, de conformitat amb la distribuci per zones, regir el criteri segent:

    Els usos admesos en una dels carrers o passos per als vianants afecta a tota la parcella encara quan formi cantonada o tingui faana a un altre vial amb aquest s prohibit. No obstant aix, en aquest cas, els locals no podran tenir accs o ventilaci directa a travs dun vial on ls estigui prohibit. Els usos ja existents, encara que siguin incompatibles amb els establerts, queden amb carcter general integrats en lordenaci dusos admesos en el pla.

    NORMA 3.2.02 NUCLI ANTIC DALCANADA Correspon al nucli antic dAlcanada. En aquesta zona es pretn la conservaci de la seva tipologia edificatria i per aix, a les rees assenyalades en els plnols com a casc antic dAlcanada (CAA), noms es permetran les obres de reforma interior o restauraci i, en el cas de que ledifici obtingus la declaraci de runa, la construcci dun nou edifici que conservi els elements tradicionals de lanterior, aix com les mateixes condicions de volum, ocupaci, altura i reculades. No obstant lanterior, als edificis existents sadmetran petites ampliacions de volum amb lexclusiva finalitat dadaptar-los al Decret 145/1997, de 21 de novembre, pel qual es regulen les

  • 77

    condiciones de dimensionament, dhigiene i dinstallacions per al disseny i lhabitabilitat de vivendes aix com lexpedici de cdules dhabitabilitat. En CAA (*) locupaci en planta baixa ser del 100 % i ledificaci haur de complir en aquesta planta la condici dentre-mitgeres. En planta pis, amb la finalitat de mantenir la tipologia de la zona, shaur de respectar una reculada mnima de tres (3) metres a vial i dos (2) a lmits, excepte al lmit de la zona de servitud de trnsit. Laltura mxima ser de set metres i cinquanta centmetres (7,50), mesurats des del punt ms baix de contacte de ledificaci amb el terreny natural, fins a lintrads de lltim forjat i el nombre total de plantes ser: B+1P. Les condicions per a la construcci de piscines seran les mateixes que les definides per al nucli antic de la ciutat dAlcdia (norma 3.3.01), encara que en aquesta zona sadmetr lacabament interior en blau turquesa. NORMA 3.2.03 NUCLI ANTIC DES BARCARS Es consideraran tres tipologies diferents que sassenyalen en el plnol dordenaci: a).- Illetes tipus 1 - La zona (J) ser inedificable i en ella shaur dajardinar i mantenir larborat existent. - A la zona (P), assenyalada en els plnols amb tra continu, shaur de construir un porxo en planta baixa. - A la zona (P), assenyalada en els plnols amb tra discontinu, es permet un porxo optatiu en planta baixa. - La franja assenyalada amb trama en els plnols es podr edificar amb tipologia entre mitgeres i amb

    faana a la mar segons el lmit de la trama coincident amb les actuals edificacions. Locupaci mxima ser del setanta-cinc per cent (75 %) de la franja. Es podr aconseguir el lmit del carrer amb un cos dedificaci de tres (3) metres damplada mnima que podr arribar als quatre (4) metres si queda lliure una amplada de faana de al menys cinc (5) metres. Els patis o rees lliures, que no reuneixin els anteriors requisits, computaran com a ocupaci i no sadmetr, a linterior de lesmentada franja, cap bonificaci a locupaci que superi el setanta-cinc per cent (75 %). Laltura mxima ser de planta baixa i una planta pis (B+1P).

    b).- Illetes tipus 2 - Ledificaci haur de mantenir-se a linterior de lrea tramada del plnol n. 5.4.4. - Ocupaci mxima: 55 % de la parcela. Els terrenys demanials no formaran part de la parcella i no

    sadmetran bonificacions a locupaci per terrasses obertes. - Lalineaci del costat de la mar t carcter obligatori. La zona sense edificar haur de quedar situada en

    el costat del carrer, complint un front mnim de quatre (4) metres i planta rectangular. - Altura mxima: B+1P. - La zona (J) de la parcella shaur de mantenir ajardinada. c).- Illetes tipus 3. - La zona (J) de la parcella shaur de mantenir ajardinada. - A la zona (P) de les parcelles es podr construir un porxo en planta baixa. - La zona de les parcelles assenyaladas en els plnols com a (B+1) es podr construir i ocupar amb planta baixa i una planta pis. d).- Les condicions per a la construcci de piscines seran les mateixes que les definides per al nucli antic de

    la ciutat dAlcdia (norma 3.3.01), encara que en aquesta zona sadmetr lacabament interior en blau turquesa.

    e).- ndex dintensitat ds residencial (habitatge/m2 solar): 1/parcella. NORMA 3.2.04

  • 78

    NUCLI ANTIC DES MOR VERMELL En aquesta zona es pretn la conservaci de lactual tipologia edificatria.El tipus dedificaci ser entre mitgeres amb les segents condicions dedificaci: - A la zona (P) es podr realitzar un porxo optatiu en planta baixa. Lesmentat porxo es podr situar tamb

    en planta pis quan aix ho determini lestudi de detall establert en la norma 1.3.01 per ser la tipologia predominant al tram homogeni assenyalat en els plnols dordenaci.

    - Nombre mxim de plantes: B+1P. - La franja que figura com a trama en el plnol dordenaci es podr edificar amb tipologia entre mitgeres

    i amb manteniment de lalineaci de les faanes a la mar. Locupaci mxima ser del setanta-cinc per cent (75 %) de lesmentada franja, exclosa la zona de porxo. Sadmet aconseguir el lmit del carrer amb un cos dedificaci de tres (3) metres damplada mnima o de quatre (4) metres si lamplada mnima lliure de faana s de cinc (5) metres. Computaran ntegrament com a ocupaci els patis o rees lliures que no reuneixin aquests requisits i no sadmetran bonificacions que superin locupaci mxima a linterior daquesta franja.

    - Les condicions per a la construcci de piscines seran les mateixes que les definides per al nucli antic de la ciutat dAlcdia (norma 3.3.01), encara que en aquesta zona sadmetr lacabament interior en blau turquesa.

    NORMA 3.2.05 ZONA RESIDENCIAL INTENSIVA 1.- Definici i tipologia dordenaci.

    Correspon a les rees dintens desenvolupament urb i alt grau de consolidaci localitzades en el nucli original del Port dAlcdia i zones dextensi del nucli antic de la ciutat dAlcdia, ordenades segons una tipologia dedificaci contnua entre mitgeres, segons alineaci a vial, formant illetes tancades amb pati dilleta interior.

    2.- Condicions de parcellaci, s i edificaci.

    En aquesta es distingeixen tres subzones: Baixa (I1), mitja (I2) i alta (I3), que responen a altres tants nivells daprofitament, regulades de forma genrica, per laltura i ocupaci mximes, segons sespecifica a les fitxes annexes a les normes urbanstiques.

    En els plnols corresponents sespecifica lordenaci de cada illeta, que pot ser per profunditat edificable o per ocupaci de solar. En aquest ltim cas, independentment de locupaci, es permet edificar amb una profunditat edificable de dotze (12) metres, no obligatria, excepte en les circumstncies que sexposen en les prpies Normes Subsidiries.

    Sautoritza ledificaci del pati dilleta en planta baixa per a s daparcament, indstries compatibles a la zona, locals despectacles, sales de reuni i locals comercials, excepte limitacions imposades per les condicions particulars ds, amb una profunditat mxima de trenta (30) metres, des de lalineaci de faana a carrer. Sexclouen expressament daquesta possibilitat aquelles parcelles que posteriorment afrontin amb una zona verda pblica.

    NORMA 3.2.06 ZONA RESIDENCIAL SEMI-INTENSIVA 1.- Definici i tipologia dordenaci.

    Comprn les situacions urbanes segents:

  • 79

    a).- Nuclis antics de carcter turistic-residencial (Alcanada, Es Barcars, Sa Marina), en els que hi ha un

    tipus arquitectnic dhabitatge unifamiliar en filera i entre mitgeres, amb un porxe, terrassa o jard davanter.

    b).- rees de nova ordenaci (extensi del Port dAlcdia i de la ciutat dAlcdia), en els que sha aplicat

    una ordenana dedificaci contnua, entre mitgeres, amb lalineaci de faana retardada respecte a lalineaci del carrer. Lordenaci de lesmentada zona respon al tipus dedificaci contnua, entre mitgeres, amb una reculada obligatria i uniforme de la faana amb relaci a lalineaci oficial. A lurbanitzaci Sa Torreta (S4), ser obligatria la construcci dun porxe privat en planta baixa, el qual haur de tenir continutat de nivells, a fi de permetre el trnsit per als vianants, estant prohibit, a lefecte, establir en ell elements de separaci amb els vens. El porxe ha de cobrir-se amb una terrassa descoberta a nivell del pis primer. En la resta de lrea semi-intensiva no es permet lesmentat porxe.

    c).- Quan el pati dilleta sigui un espai lliure pblic dalineaci interior, tindr el carcter de faana, amb

    alineaci obligatria i, si en ella es volen deixar patis o reculades, hauran de complir les condicions que sestableixen per a aquests casos a les faanes. El tancament de parcella tindr una altura mxima dun (1) metre, podent aconseguir els dos (2) metres amb tanques vius o reixa metllica. La volada mxima de balcons ser dun metre i cinquanta centmetres (1,50).

    2.- Condicions de parcellaci, s i edificaci. a).- Es distingeixen cinc subzones: Baixa (S1), baixa A (S1-A), mitja (S2), alta (S3) i especial (S4), que

    responen a altres tants nivells daprofitament, segons sespecifica a les fitxes annexes a les normes urbanstiques.

    b).- En els plnols corresponents sespecifica lordenaci de cada illeta, que pot ser per profunditat edificable

    o per ocupaci del solar. En aquest ltim cas, independentment de locupaci, es permet edificar amb una profunditat edificable de dotze (12) metres, que no ser obligatria, excepte en les circumstncies que sexposen en les prpies Normes Subsidiries.

    c).- Sautoritza ledificaci del pati dilleta en planta baixa per a s daparcament, indstries compatibles a la

    zona, locals despectacles, sales de reuni i locals comercials, excepte limitacions imposades per les condicions particulars ds, amb una profunditat mxima de trenta (30) metres des de lalineaci de faana a carrer. Sexclouen expressament daquesta possibilitat aquelles parcelles que posteriorment afrontin amb una zona verda pblica.

    NORMA 3.2.07 ZONA RESIDENCIAL EXTENSIVA 1.- Definici i tipologia dordenaci.

    Correspon, de forma general, a les rees situades en nuclis urbans de carcter turstic, destinats predominantment a ls residencial privat de temporada, ja sigui en la forma dhabitatges unifamiliars, de dues habitatges per parcella, o plurifamiliars.

    La tipologia dordenaci ve definida per edificacions allades, de baixa densitat, envoltades despais lliures enjardinats. Tamb correspon a rees dextensi urbana de nuclis de poblaci permanent que adopten aquesta tipologia dordenaci.

    2.- Condicions de parcellaci, s i edificaci.

    Es distingeixen les subzones segents: Extensiva (E i EA), extensiva especial (EO i E01), extensiva baixa (E1, E1-1, E1a, E1b, E1c, E1d i E1e), extensiva mitja (E2, E2-1, E2a, E2b i E2c), extensiva alta (E3 i E3a), extensiva club (E4 i E4CO) i extensiva mixta (E5, E5CO, E5a, E5b, E5bCO i E5c), que

  • 80

    responen a altres tantes situacions daprofitament i s, segons sespecifica a les fitxes annexes a les normes urbanstiques.

    3.- Condicions dels murs de tancaments de parcelles.

    Els murs de tancament a carrer i lmits de les parcelles compliran les condicions de lapartat 3 de la norma 3.3.03. Els murs construts a linterior de les parcelles hauran de complir amb les mateixes condicions que els murs de tancament dels lmits i sobre ells no es permetr la collocaci de cap element, excepte els difans

    4.- s unifamiliar. a).- Es permet lagrupaci de parcelles amb la finalitat de construir un nic habitatge en la parcella

    resultant. b).- El volum mxim per edifici aplicable en el cas dagrupar dues o ms parcelles amb la finalitat de

    construir un nic habitatge, ser el corresponent al doble del volum edificable de la parcella mnima. Per poder construir un edifici unifamiliar amb major volum que el descrit, ledificablitat del solar resultant quedar reduda en un vint per cent (20 %) sobre la qual permeten les normes generals de la zona, amb un lmit mxim de 3.000 m3. Lesmentat lmit no saplicar en ledificaci principal dels solars definits en la norma 2.3.01.3.d.

    c).- En ls unifamiliar sadmeten edificacions annexes sempre que la seva superfcie construda no superi el

    trenta per cent (30 %) de la superfcie de ledificaci principal. No obstant aix, noms sadmetr una cuina per habitatge i no sadmetr, com a s annex a lhabitatge principal, lhabitatge del guarda que, si escau, haur dubicar-se en parcella urbansticament independent. Quan els Serveis tcnics municipals considerin que el projecte encobreix un s plurifamiliar hauran dinformar-lo negativament.

    d).- Ser preceptiu, abans diniciar-se les obres, que shagi presentat en el Registre general de lAjuntament

    el certificat registral que acrediti haver-se inscrit la indivisibilitat de la parcella. Aquesta no ser revisable en funci del fet de no haver exhaurit laprofitament suma del de les parcelles agrupades amb la finalitat de construir lhabitatge autoritzat.

    e).- Als edificis unifamiliars autoritzats i construts a lempara de la normativa corresponent a la modificaci

    puntual de les Normes Subsidiries de 1987, aprovades per la CIU el 19.07.91, els saplicar el rgim previst en lesmentada modificaci.

    f).- A la zona E4CO dAvgda. Pere Mas i Reus es restringeixen els usos al comercial. NORMA 3.2.07 BIS ZONA RESIDENCIAL O DEDIFICACI EN ALTURA 1.- Definici i tipologia dordenaci.

    Correspon, de forma predominant, a les rees situades en nuclis de carcter turstic mixt, en les seves distintes variants dhabitatge plurifamiliar, apartaments i hotels, aix com usos pblics propis del sector. Aquesta zona la constitueixen aquelles edificacions residencials procedents de les denominades hoteleres altes que shan destinat directament a ls residencial, o que per un procs de canvi ds ara sn residencials.

    La tipologia dordenaci ve definida per edificacions allades, de mitja i alta densitat, envoltades despais lliures enjardinats.

    2.- Condicions de parcellaci, s i edificaci:

  • 81

    Es distingeixen les subzones segents: Residencial (H2B i RH2B), residencial (H3 i RH3) i residencial (H3a i RH3a), que corresponen a altres tants nivells daprofitament, segons sespecifica a les fitxes annexes a les normes urbanstiques.

    NORMA 3.2.08 ZONA HOTELERA O DEDIFICACI EN ALTURA 1.- Definici i tipologia de lordenaci.

    Correspon, de forma predominant, a les rees situades en nuclis urbans de carcter turstic mixt, susceptibles dalbergar usos turstics de tota mena, en les seves distintes variants dhabitatge plurifamiliar, apartaments i hotels, aix com usos pblics propis del sector. La tipologia dordenaci ve definida per edificacions allades, de mitja i alta densitat, envoltades despais lliures enjardinats.

    2.- Condicions de parcellaci, s i edificaci.

    Es distingeixen les subzones segents: Baixa (H1, H1P i H1A), mitja (H2, H2P, H2A i H2B) i alta (H3, H3a, H3b1, H3b2, H3c i H3c1), que responen a altres tants nivells daprofitament, segons sespecifica a les fitxes annexes a les normes urbanstiques.

    NORMA 3.2.09 ZONA EXTENSIVA TURSTICA 1.- Definici i tipologia de lordenaci.

    Correspon, a les zones turstiques situades en les rees dels nuclis urbans de carcter predominantment residencial privat de temporada. La tipologia dordenaci ve definida per edificacions allades, de baixa densitat, envoltades despais lliures enjardinats.

    2.- Condicions de parcellaci, s i edificaci.

    Es distingeixen les subzones segents: Extensiva (EAT), extensiva baixa (E1T), extensiva alta (E3T) i extensiva mixta (E5T, E5aT, E5bT, E5cT, E5d1, E5d2 i E5d3), que corresponen a altres tantes situacions daprofitament i s, segons sespecifica a les fitxes annexes a les normes urbanstiques.

    NORMA 3.2.10 ORDENACI DELS ESTABLIMENTS DALLOTJAMENT TURSTIC 1.- Condicions generals. 1.1.- Lautoritzaci sectorial turstica nica dacord amb el que preveu la Llei 4/2010, de 16 de juny, de

    mesures urgents per a limpuls de la inversi a les Illes Balears que remet al sistema de declaraci responsable dinici dactivitat turstica.

    1.2.- El cmput del nombre de places per a les quals es sollicitin autoritzaci sefectuar, dacord amb la

    legislaci turstica vigent, de la manera segent: a).- Allotjaments turstics dapartaments: - Estudis: 2 places. - Apartaments: 3 places quan s dun dormitori i 2 places ms per cada dormitori suplementari. b).- Establiments hotelers i similars:

  • 82

    - Habitacions dobles: 2 places. - Habitacions individuals: 1 plaa (mxim: 10 % del total). - Les habitacions amb sal computaran com a 2 places per cada bany del que disposin. 1.3.- La superfcie de terreny que figuri a lescriptura del solar i en el projecte, en base a la qual shagi atorgat

    lautoritzaci, quedar exclusivament afectada a lesmentat s turstic i no podr allotjar ms installacions o construccions que les estrictament lligades a lexplotaci turstica.

    1.4.- La utilitzaci del solar afectat per a una finalitat diferent a la contemplada en el projecte autoritzat,

    donar lloc a la revocaci, prvia instrucci del corresponent expedient amb audincia de linteressat, de lautoritzaci concedida.

    2.- Condicions especfiques per a establiments de nova creaci en lmbit de les unitats dactuaci: UA-1,

    UA-2, UA-3 i UA-4. 2.1.- Categoria mnima per a cada tipus destabliment. - Zona turstica 14 i 15.1: Hotels (4 estrelles) i apartaments turstics (3 claus). 2.2.- Intensitat ds turstic (places/m2 de solar), sense perjudici de les variacions a la intensitat ds per

    aplicaci dels articles 20 i 21 de les normes generals del POOT relatius a la reconversi destabliments turstics: 1/60.

    2.3.- Dimetre mxim del cercle inscriptible a la planta de ledifici: 60 metres. No obstant, sadmetran

    passadissos de connexi entre edificis, en planta soterrani i en planta baixa. Les connexions en planta baixa podran tancar-se mitjanant materials translcids.

    2.4.- Superfcie mnima de parcella: 15.000 m2. 2.5.- Parmetres generals de ledificaci: a).- Altura mxima (nombre de plantes): - Zona H1P: B+2P - Zona H2P: B+3P b).- Coeficient dedificabilitat neta: 0,50 a 0,80 m2/m2. Els allotjaments turstics sense serveis hotelers ser

    entre 0,50 i 0,65 m2/m2 de forma proporcional a la intensitat ds (a 1/60 li correspon 0,50 m2/m2) i els allotjaments turstics amb serveis hotelers ser entre 0,65 i 0,80 m2/m2 de forma proporcional a la intensitat ds (a 1/60 li correspon 0,65 m2/m2).

    c).- Volum mxim per edifici sobre rasant: - Zona H1P: 20.000 m3 (zona turstica 14) i 30.000 m3 (zona turstica 15.1). - Zona H2P: 30.000 m3 (zona turstica 15.1). d).- Superfcie mnima daparcaments privats destinats a autocars i turismes: 3 m2/plaa, incloent la part

    proporcional daccessos i carrils de circulaci. e).- Superfcie mnima de parcella destinada a equipament esportiu privat: - Zona turstica 14: 9,5 m2/plaa. - Zona turstica 15.1: 7 m2/plaa. f).- Condicions de les piscines:

  • 83

    - Superfcie mnima de mirall daigua: 1,5 m2/plaa (superfcie mnima: 50 m2). - Volum mnim: 1,2 m3 daigua per m2 projectat de mirall daigua. - Shaur de complir, a ms, amb lestablert en el Decret 53/1995, de 18 de maig, relatiu a les condicions

    higinic-sanitries. g).- Superfcie mnima de terrasses destinades a solrium: 4,5 m2/plaa. h).- Superfcie mnima destinada a zones verdes enjardinades ds privat: Resta de la parcella. 3.- Establiments de nova creaci no inclosos en lmbit de lepgraf anterior.

    Resultaran daplicaci, dacord amb larticle 2 de les normes generals del POOT, ladaptaci a les determinacions de lepgraf anterior i les que es recullen a les normes urbanstiques relatives a les normes de zonificaci, parcellaci, usos i edificaci.

    4.- Queden exonerats del compliment de les condicions determinades a lapartat 2n daquesta norma,

    havent, en tot cas, de complir amb la normativa turstica especfica de lactivitat, els establiments segents:

    4.1.- Els que subiquin a zona de casc antic (CA). 4.2.- Els que es situn a edificis empararts per la Llei del patrimoni histric o que estiguin catalogats pel

    planejament. 4.3.- Els que es projectin dacord amb el que disposa la legislaci i normativa autonmica per la qual es

    regula la prestaci de serveis turstics en el medi rural. 5.- Intercanvi daprofitament i reconversi.

    Conjunt dactuacions i mesures que el POOT estableix en larticle 20 amb la finalitat deliminar o substituir els establiments dallotjaments turstics obsolets i millorar el nivell de les dotacions despais lliures pblics i dequipaments de les zones turstiques. Aquestes actuacions es desenvoluparan dacord amb lestablert en larticle 51 de la Llei 2/1999, de 24 de maig, general turstica i en el Pla territorial de Mallorca.

    6.- Els usos turstics assentats en edificis distribuits en mduls de habitatge mnim, segons les NN.SS. de

    1987, podran tramitar la seva transformaci en els mduls turstics que resultin daplicaci a la zona. Per tramitar lesmentada modificaci shaur de complir amb les regles generals sobre intensitat de ls turstic aplicable i amb la documentaci acreditativa de les corresponents autoritzacions de ladministraci turstica competent o, si escau, amb la declaraci responsable dinici dactivitat turstica segons el que preveu la Llei 4/2010, de 16 de juny.

    7.- Mesures per a la millora de les condicions de superfcie de parcella en els establiments turstics existents amb anterioritat a ladaptaci al POOT. 7.1.- Condicions per a lagrupaci de diverses parcelles:

    Els solars, ls del qual previst no sigui el dequipament, excepte espai lliure privat o zona esportiva privada, amb un confrontament mnim de sis (6) metres o no confrontants amb una proximitat inferior a dos-cents (200) metres a aquells que tinguin assignat en el planejament ls dallotjament turstic, es podran agrupar amb la finalitat daugmentar el tamany de la parcella turstica. Es requeri per aix la prvia inscripci en el Registre de la Propietat de lagrupaci de les parcelles i de la unitat dexplotaci indivisible, sempre que aquesta no es trobi afectada per altres usos ms que pels previstos en el projecte autoritzat per ladministraci turstica competent o, si escau, amb la declaraci responsable dinici dactivitat turstica segons el que preveu la Llei 4/2010, de 16 de juny.

  • 84

    7.2.- Condicions dedificaci de la parcella agregada: - Edificabilitat mxima (m3/m2): 0,3 - Ocupaci mxima (%): 20 - Altura reguladora mxima (m): 7 - Altura total (m): 9 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Reculada mnima a vials, rees pbliques i partions (m): 5 - Volum mxim per edifici a la zona que sagrega: El mxim perms per lordenana de la zona. - Si la parcella tingus la qualificaci despai lliure privat o zona esportiva privada es mantindran les

    condicions dedificaci prpies daquestes qualificacions. - Lordenaci de la parcella resultant es far procurant una racional disposici dels espais lliures. 7.3.- Condicions ds: a).- Usos admesos en els solars agregats: rees enjardinades, piscina, solrium, installacions esportives i

    edificis dallotjament, excloent, salons, menjadors, cuines, restaurants, bars, quioscos i qualsevol altre activitat prpia dels establiments turstics.

    b).- Quan la parcella agregada no tingui cap parti com amb una zona residencial sadmetr que shi

    ubiquin tots els usos permesos a la parcella principal. c).- Quan la parcella agregada estigui qualificada com a espai lliure privat o zona esportiva privada, els usos

    admesos sn els propis daquestes qualificacions, podent-se dedicar tamb a serveis, habitacions de personal, bar i tenda defectes esportius ds exclusiu de lestabliment turstic o installacions prpies de ledifici que formi la unitat dexplotaci turstica, sempre que estiguin prviament autoritzats per ladministraci turstica competent o, si escau, amb la declaraci responsable dinici dactivitat turstica segons el que preveu la Llei 4/2010, de 16 de juny.

    7.4.- ndex dintensitat de ls turstic (It): a).- ndex dintensitat de ls turstic de la parcella agregada (plaa/m2 solar): 1/60. No obstant, quan la

    parcella agregada sigui ds residencial shaur daplicar lndex daquesta zona (Ir) si daix results una poblaci menor.

    b).- A les operacions de reconversi, intercanvi daprofitament i a les legalitzacions, sadmetran les

    intensitats ds que determinin les normes generals del POOT i les autoritzacions vigents concedides per ladministraci turstica competent.

    8.- Mesures per a la millora de les condicions ds i de modernitzaci dels establiments turstics existents

    amb anterioritat a ladaptaci al POOT.

    A les edificacions turstiques existents abans de ladaptaci de les NN.SS. al POOT es permetr descomptar del cmput dedificabilitat les superfcies destinades a serveis propis de lexplotaci turstica (magatzems, casetes de maquinria, calefacci o refrigeraci, cuina, bugaderia, etc.) quan aquests es trobin situats en planta baixa, fins un mxim del quinze per cent (15 %) de ledificabilitat permesa per a la zona i el seu equivalent en el cmput de locupaci a planta baixa a lnic objecte dincrementar les superfcies de les zones ds pblic del establiment (menjador, salons, recepci, sala de conferncies, etc.), sempre que aix suposi la regularitzaci de la situaci urbanstica i la millora de la qualitat turstica de lestabliment.

    En aquests edificis tamb es podr, justificadament i mitjanant la tramitaci prvia dun Estudi de detall excepcionar-se la reculada obligatria de les edificacions situades noms en planta soterrani i en planta baixa, que no superin els tres (3) metres daltura reguladora mxima i els quatre (4) metres daltura total, amb una ocupaci mxima del quinze per cent (15 %), sempre que els seus usos siguin destinats a

  • 85

    serveis necessaris de ledificaci i sintegrin arquitectnicament a ledifici principal. 9.- Per a latorgament de les llicncies urbanstiques dels projectes de construcci de nova planta

    dedificacions destinades a allotjament turstic, canvis ds per a lesmentada finalitat i ampliacions dels existents que suposin augment del nombre de places, shaur daportar la declaraci responsable dinici dactivitat turstica dacord amb el que preveu la Llei 4/2010, de 16 de juny, que, dacord amb el Pla territorial de Mallorca, estar subjecta al rgim segent:

    a).- Lestabliment dallotjament turstic del que provinguin les places donades de baixa definitiva haur de

    demolir-se totalment i la parcella de la seva situaci passar a formar part del sistema despais lliures pblics o dequipaments pblics. Amb aquest fi, lefectivitat de la concessi de la llicncia municipal dobres quedar condicionada a lexecuci de la demolici de lestabliment donat de baixa definitiva i que, dins el termini mxim de 2 mesos, el seu titular procedeixi a formalitzar en document pblic la cessi de lesmentada parcella resultant a favor de lAjuntament en el terme de la qual subiqui la mateixa, lliure de crregues, gravmens, arrendaments i ocupants i al corrent de pagament dimpostos, contribucions i arbitris.

    No ser exigible la demolici de lestabliment donat de baixa definitiva:

    - Quan sigui una edificaci integrant del patrimoni histric en qualsevol de les seves categories, quan es

    tracti dun edifici incls en el catleg municipal referit en la norma 47 del PTI. - Quan per raons dinters pblic, manifestat mitjanant acord plenari, interessi a lAjuntament que no

    sigui demolit. En tot cas passar al domini pblic municipal, del lloc on caigui, per ser destinat a s pblic dotacional. Igual que en el cas anterior, lefectivitat de la llicncia municipal dobres queda condicionada que, en el termini mxim de 2 mesos, el seu titular procedeixi a formalitzar en document pblic la cessi a lAjuntament de limmoble donat de baixa definitiva en les condicions expressades en el pargraf anterior.

    - Quan sigui un establiment ubicat en un edifici que, a ms del turstic donat de baixa definitiva, estigui destinat legalment a altres usos que hauran docupar almenys el 50 % de la seva superfcie edificada i formi tot ell noms una unitat predial fsicament i arquitectnicament dependent. No es considerar que hi ha unitat predial i arquitectnica quan ledifici presenti cossos distints amb una funcionalitat estructural que permeti, sense minva de la funcionalitat de la resta de ledificaci, la demolici parcial autnoma de la part ocupada per lestabliment turstic donat de baixa definitiva, que, en aquest cas, aquest haur de seguir el rgim establert en els apartats 1er i 2n anteriors.

    - Si les places turstiques provenen de lorganisme gestor determinat a larticle 54 de la Llei 2/1999, de 24 de mar, General Turstica de les Illes Balears, atesa la seva desvinculaci en el moment de la baixa definitiva, no ser exigible la demolici i/o pas al domini pblic de ledifici on es donen de baixa definitiva les places turstiques.

    - En cas de la seva reconstrucci, reforma o canvi ds shaur dadaptar a les determinacions del planejament vigent per als edificis de nova planta.

    b).- No seran exigibles els requisits establerts a lapartat anterior i es permetr el canvi ds de lestabliment

    dallotjament turstic donat de baixa a s residencial en les operacions dintercanvi incloses dins de lmbit dun PERI, delimitat per planejament adaptat al POOT i al PTI, sempre desprs de lexecuci daquell. Les places donades de baixa shan dutilitzar dins el mateix mbit dactuaci, que pot ser discontinu i que contingui lrea territorial subjecta a la reconversi i altres sls de futur desenvolupament urb.

    NORMA 3.2.11

    ZONA COMERCIAL 1.- Definici i tipologia dordenaci.

    Correspon a les rees situades en els nuclis urbans, de carcter tant turstic residencial com turstic mixt, susceptibles de concentrar lequipament terciari, de domini fonamentalment privat, al servei dels

  • 86

    mateixos. La tipologia dordenaci ve definida per edificacions allades, de mitja densitat, envoltades despais lliures enjardinats.

    2.- Condicions de parcellaci, s i edificaci.

    Es distingeixen quatre subzones: Baixa (C1 i C1a), mitja (C2) i alta (C3), que responen a altres tants nivells daprofitament, segons sespecifica a les fitxes annexes a les normes urbanstiques.

    3.- A les zones qualificades com comercial, en les seves tres categories: Baixa, mitja i alta, podran formular-

    se projectes que ocupin diverses parcelles distintes, respectant les condicions dedificaci corresponents al conjunt de les parcelles, per sense haver de respectar la separaci de lmits de les parcelles integrades en lactuaci; amb les condicions segents:

    a).- Que la tipologia del projecte global sigui allada respecte de les parcelles no afectades per lactuaci. b).- Que el projecte arquitectnic del complex comercial es desenvolupi en un nic projecte arquitectnic,

    havent de respectar sempre la unitat formal de ledifici. c).- Que les condicions ds de les zones lliures dedificaci figurin en el projecte autoritzat, en la declaraci

    dobra nova i divisi horitzontal, en les contractes darrendament, i en el Registre de la Propietat. d).- La inscripci en el Registre de la Propietat de la indivisibilitat resultant de laplicaci de la legislaci

    urbanstica vigent per edificabilitat materialitzada i usos vinculats. NORMA 3.2.12 ZONA INDUSTRIAL 1.- Definici i tipologia dordenaci.

    Correspon a les rees ordenades o a ordenar, si escau, amb dest especfic a la implantaci dusos o installacions industrials.

    La tipologia ve definida per edificacions allades, envoltades despais lliures.

    2.- Condicions de parcellaci, s i edificaci.

    Es consignen a les fitxes annexes a les normes urbanstiques, distingint-se les subzones segents: Industrial (Z1), industrial Murterar (Z1-M), industrial A (ZI-A) i industrial B (ZI-B).

    NORMA 3.2.13 ZONA DEQUIPAMENTS I DACTIVITATS I INSTALLACIONS COMPLEMENTRIES 1.- Definici.

    Lordenaci de la zona dequipaments i serveis en sl urb comprn una doble determinaci: a).- Lassignaci dusos pblics, existents o previstos de domini pblic o privat, a determinats espais urbans. b).- Lassignaci duna unitat especfica de normativa urbanstica per a lordenaci dels equipaments

    comunitaris i per a la dels centres dactivitats i installacions complementries per al desplegament del servei urb.

    2.- Ordenaci dels usos detallats.

  • 87

    La determinaci 1a, dassignaci de ls pblic a cadascun dels espais ordenats a la zona, sexpressa de forma detallada en els plnols dordenaci mitjanant el codi del tipus ds adscrit al mateix.

    El codi M (municipal divers), expressat en els plnols dordenaci es refereix a les installacions i parcelles susceptibles dutilitzaci pblica diversa: Centres administratius, dabastament, parcs i dipsits municipals, serveis culturals, assistencials, etc.

    3.- Ordenaci de les condicions dedificaci.

    La determinaci 2a s la que es defineix en les fitxes annexes a les normes urbanstiques i es considerar daplicaci a les zones susceptibles dedificaci segons la tipologia dordenaci allada o entre mitgeres.

    Lordenaci i condicions dedificaci de la zona dequipaments comunitaris es regulen mitjanant la fitxa detallada de serveis generals (SG) i els seus usos es troben senyalitzats amb trama en els plnols amb les especificacions: E, K, D, A, S, I, M i C que, excepte la D i la C, tamb admeten les condicions dedificaci i usos de la zona en qu es trobin.

    Lordenaci i condicions dedificaci de la zona dactivitats i installacions complementries es regulen mitjanant les fitxes detallades segents: SS, SS (PE), SS1 i ES.

    NORMA 3.2.14 NORMES URBANSTIQUES DELS ESPAIS LLIURES PBLICS 1.- Zones verdes publiques. a).- Definici.

    Correspon a les zones de domini i s pblic destinades, b a ls de parc o jard, b a la funci de protecci de determinats mitjans naturals o urbanstics, definits com a zones verdes pbliques en els plnols dordenaci.

    b).- Condicions dedificabilitat.

    Les condicions dedificabilitat permesa es limitar a la necessria per materialitzar els usos recreatius propis de les zones verdes pbliques, compatibles amb les seves altres funcions, (ornamental, de protecci, etc.), dacord amb els segents parmetres mxims dedificabilitat:

    - Altura reguladora mxima (m): 4 - Nombre mxim de plantes: B - Coeficient dedificabilitat neta (m2/m2): 0,033 - Tractament del sl: Ser el disposat en lordenaci de zones verdes pbliques i vegetaci a les vies

    pbliques. - Per a les superfcies menors de mil (1.000) m2, aix com per a les places situades en el conjunt histric-

    artstic de la ciutat dAlcdia, no regeixen aquestes condicions de tractament del sl. c).- Condicions ds:

    Es permeten exclusivament els usos amb carcter desbarjo propis de les zones verdes: - Els usos esportius noms sadmeten a les zones verdes pbliques quan aquestes siguin annexes a ls

    docent cultural de domini i s pblic i resulti necessari per a linters general de la zona en qu semplaa la zona verda. - En aquest cas, els parmetres daplicaci seran els corresponents a la zona 2 de larticle 3.2.15.

    - En el subsl de les zones verdes pbliques podran construir-se estacionaments de vehicles, sempre que es respectin les condicions mnimes de tractament del sl i no ocupin rees en qu existeixin elements

    rcarbajoCuadro de textoL'ordenaci i condicins d'edificaci de la zona d'equipaments comunitaris es regulen mitjanant la fitxa detallada de serveis generals (SG) i els seus usos es troben senyalizats amb trama en els plnosl amb les especificacins:E,K,D,A,S,I,M,C i AI que, excepte la D i la C, tamb admeten les condicions d'edificaci i usos de la zona en qu es trobin.

    rcarbajoCuadro de textoL'ordenaci i condicins d'edificaci de la zona d'activitats i instal.lacions complementaries es regulen mitjanant les fitxes detallades segents: SS,SS(PE),SS1 i ES.

    rcarbajoCuadro de textoL'ordenaci i condicins d'edificaci de la zona d'equipamemt administratiu institucional es regulen mitjanant la fitxa detallada 86 (AI)

  • 88

    naturals, artstics, ambientals, etc., que hagin de ser protegits. Tamb sadmetran a la seva superfcie, quan compleixin les condicions de disseny i nombre mnim de places per a persones amb mobilitat reduda, estiguin al servei daquesta i la seva ocupaci no superi el trenta cent (30 %).

    - Les edificacions tindran ls recreatiu limitat noms a construir un bar de petites dimensions i a altres edificacions, ocupant lespai estrictament necessari, al servei daquest s, com a lavabos pblics, caseta dtils de jardineria i similars.

    2.- Llacs i canals.

    Els espais aix ordenats sn inedificables i noms admeten obres de condicionament i millora, prpies de la funci recreativa i ornamental dels mateixos.

    NORMA 3.2.15 ESPAIS LLIURES PRIVATS 1.- Definici.

    Correspon als espais lliures, de domini privat i s pblic restringit, ordenats especficament com a tals en els plnols dordenaci i en aquestes Normes Subsidiries.

    2.- Condicions de parcellaci, s i edificaci.

    Es tractaran, fonamentalment, com a espais enjardinats, si b sn susceptibles dalbergar edificacions, de tipologia allada, prpiament esportives, com a piscines, pistes o pistes de joc, etc., pavellons de dutxes i cabines. Per a la installaci dun edifici social ser condici indispensable que es garanteixi prviament la construcci del complex esportiu i aquest no podr entrar en s ni mantenir-lo mentre no estiguin en s les installacions esportives. Al centre social es permetr ls de bar i restaurant si es justifica la seva capacitat en relaci amb la de les installacions esportives i que el seu emplaament no afecti la bona planificaci esportiva. Tamb podr installar-se un comer defectes esportius, amb les mateixes condicions que el bar i el restaurant. Com a habitatge, nicament es permetr la del guarda. La llicncia dactivitat estar condicionada al manteniment en servei de les installacions esportives.

    3.- Cubrici dinstallacions esportives.

    Daplicaci tant en zona esportiva com en espai lliure privat. a).- Classificaci: a.1).- Zona 1 (*):

    En ella sinclouen les parcelles segents: Parcelles menors de 1.700 m2, les que pel seu emplaament singular amb fort impacte sobre el paisatge o edificis importants, lIlla en Llac Menor, els Patos, Ciutat Blanca, UNI i Bonaire.

    a.2).- Zona 2 (**):

    Sn aquelles en qu han de limitar-se ledificaci per tenir un impacte sobre lentorn, emplaar-se en primera lnia del mar, llac o albufera, emplaar-se en llocs destacats de la geografia o estar incloses en parcelles dallotjaments turstics.

    a.3).- Zona 3 (***):

    Sn aquelles en qu limpacte paisatgstic s menor i no estan incloses en les anteriors classificacions.

    Totes les parcelles vnen assenyalades sobre els plnols dordenaci amb un, dos o tres asteriscos

  • 89

    segons la classificaci que els correspongui. b).- Condicions dedificaci:

    Les condicions dedificaci per als lavabos, vestidors, centre social, bar-restaurant, botiga defectes esportius i fins i tot, si escau, lhabitatge del guarda, amb un aprofitament mxim del 0,10 m2/m2 i una ocupaci mxima del 15 % , etc. que vnen reflectides al quadre de normes dedificaci, sadmeten en totes les zones sempre que ho permeti tota la legislaci aplicable (costes, carreteres, etc).

    b.1).- Zona 1 (*):

    En elles noms sadmeten les condicions generals dedificaci que recullen el quadre de normes dedificaci a qu es refereix el pargraf anterior.

    b.2).- Zona 2 (**) i Zona 3 (***):

    A ms de les edificacions permeses al quadre de normes dedificaci, sadmet que les piscines, pistes i pistes esportives puguin cobrir-se i tancar-se dacord amb les condicions segents:

    - Ocupaci mxima (%): 15 (zona 2) i 25 (zona 3). - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,15 (zona 2) i 0,25 (zona 3). - Enjardinament mnim (%): 40 (zona 2) i 20 (zona 3). - Reculades mnimes (m): 5 (zona 2) i 3 (zona 3). - Separaci mnima entre edificis en la mateixa parcella (m): 6 - Altura mxima i nombre mxim de plantes: Per a ls de coberta dinstallacions esportives noms

    sadmet una planta sobre el terreny. Laltura reguladora mxima es mesurar fins a larrancada de coberta i ser la que figura al quadre de normes dedificaci: Quatre (4) metres en espais lliures privats i set (7) metres en zona esportiva, tret que per les caracterstiques tcniques de lespecialitat esportiva que es cobreixi es requereixin majors altures degudament justificades.

    - Enjardinament: La vegetaci ha dusar-se profusament; El projecte denjardinament ha de figurar com annex del projecte dobres, amb tots els documents (memries, estat de mesuraments, pressupost, plec de condicions i plans de projecte). En aquest cas no podran computar com a superfcie enjardinada les installacions esportives descobertes.

    - Estil: Per tractar-se dedificis singulars que constitueixen fites en la trama urbana sexigir un alt nivell de qualitat en el disseny que ser una clara expressi formal de ls que alberga. Es permetran tcniques davantguarda en el sector de la construcci esportiva. Quan hagi de realitzar-se desmuntis es procurar dissimular al mxim les edificacions, per a aix les zones dexcavaci seran anlogues a les omplides, els murs de contenci aniran folrats de maoneria tradicional. El colorit de ledificaci procurar ser mimtica amb lentorn usant-se preferentment colors terra, complementant lefecte mimtic amb masses darbratge de gran port.

    - Allament trmic i acstic: Han de complir-se les condicions del Reial decret 314/2006, de 17 de mar, pel qual saprova el codi tcnic de ledificaci.

    - Particularitats: Quan una installaci esportiva tipus 3 (***) es trobi en una zona amb ordenaci entre mitgeres sadmetr que les condicions dedificaci siguin anlogues a les dels locals de planta baixa de la zona amb una edificabilitat mxima d1 m2/m2 i respectant les reculades a vials existents a la zona.

    Les installacions esportives existents a laprovaci inicial de la corresponent modificaci puntual de les Normes Subsidiries per la qual sestablia aquesta norma podran cobrir-se, amb les reculades que permetin les actuals installacions autoritzades. Si la disposici actual no permets complir amb el vint per cent (20 %) denjardinament, sordenar el major percentatge possible, incloent arbratge i millorant laspecte esttic del complex, disposant tanques vius al costat dels tancaments de les installacions cobertes i de la parcella.

    A les zones 2 i 3 tamb es permetr dedicar ledificabilitat destinada al centre social, bar i botiga defectes esportius per cobrir les installacions esportives. Ser inexcusable realitzar vestidors i lavabo.

  • 90

    NORMA 3.2.16 SL URB AMB PLA PARCIAL INTEGRAT EN LES NORMES SUBSIDIRIES 1.- Correspon a les rees dels nuclis urbans o part dels mateixos, segons la delimitaci assenyalada en els

    plnols dordenaci del sl urb, el desenvolupament urbanstic del qual va sser realitzat mitjanant un Pla parcial aprovat i la seva ordenaci es troba plenament integrada a les Normes Subsidiries. La normativa daplicaci en aquestes rees, tant de carcter general com a particular, ser la que figura en aquestes normes.

    2.- La parcellaci assenyalada en els plnols corresponents s de carcter indicatiu, mantenint, si sescau, la

    seva vigncia les llicncies municipals de parcellaci fins i tot quant a les parcelles que no aconsegueixen la superfcie mnima assenyalada per a les noves parcelles.

    CAPTOL III: NORMES PARTICULARS DESTTICA NORMA 3.3.01 NORMES PARTICULARS DESTTICA A LA CIUTAT DALCDIA 1.- Condici general.

    Ledificaci sajustar a lestil general tradicional de la poblaci, no trobant-se aquesta condici en contradicci amb les normes de larquitectura actual. En cap cas es podran utilitzar elements o formes constructives prpies duna altra regi. En nucli antic es complir, a ms a ms, amb el que estableix la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni histric de les Illes Balears i, en el seu entorn exterior, es tindr rigorosament en compte el fet que ledifici, ni per les seves caracterstiques arquitectniques ni pels seus colors, perjudiqui la unitat del paisatge o del conjunt urb, contemplat des de qualsevol punt de vista.

    2.- Materials de faana.

    Segons els corrents a la localitat, amb preferncia la pedra natural de la comarca, pees de mars o pedra calcria, admetent-se els esquerdejats naturals o pintats color ocre clar o mitj.

    Es prohibeixen els revestiments cermics o semblants, aix com els prefabricats de formig en les seves diverses modalitats (no es prohibeix el formig vist tractat a aquest fi i fabricat in situ), marbres polits i elements anlegs.

    Els canalons i bajantes de recollida daiges pluvials, quan siguin vistos, seran de cermica o zinc en rea de nucli antic.

    3.- Buits.

    Els buits (portals, balcons, finestres) es proporcionaran dacord amb els mduls tradicionals de la localitat, prohibint-se a la zona CA-1 obertures en faana de ms de tres (3) metres i les tancades amb tancaments metllics, siguin enrotllables o no, i sigui quin sigui la seva dimensi, a excepci de portells que, per raons de seguretat, reglamentriament es requereixi aquest tipus de tancament.

    4.- Fusteria exterior.

    Ser de fusta natural, fins i tot les portes de cotxeres o garatges. Els elements de protecci de les obertures seran del tipus de llibret (persiana mallorquina) i es permetran les reixes de protecci de ferro quan el seu disseny obeeixi al propi del pas o siguin duna gran senzillesa.

    En lrea exterior a la zona CA-1 es permet la tancaments metllics, sempre que el seu acabat sigui en

  • 91

    colors blanc, marr o verd fosc. Es prohibeixen els tons metallitzats, aix com les persianes pintades en aquests colors.

    5.- Volades, baranes, baranes.

    A la zona CA-1 es prohibeixen les tribunes tancades i els balcons volats. Els balcons existents es protegiran mitjanant baranes de fusta o metlliques, disposant els barrots en sentit vertical prevalent sempre la senzillesa en el seu disseny. Per a lacabat de fusteria, sestar a les disposicions contingudes en lapartat 4 sobre fusteria exterior.

    6.- Gelosies.

    A la zona CA-1 nicament es permeten les gelosies de fusta. En la resta de la ciutat dAlcdia es permeten les de cermiques o de formig. No obstant aix, en ambds casos, el seu disseny haur dobeir a formes geomtriques elementals, prohibint-se la utilitzaci daquelles que presentin temes figuratius impropis del carcter ambiental de la zona.

    7.- Voreres.

    A la zona CA-1, les vorades de vorera seran de pedra calcria. La pavimentaci ser tamb de pedra calcria o de formig de cantell rodat, establint-se de forma uniforme per a cada rea de la ciutat. Es prohibeixen altres tipus, procurant lAjuntament la progressiva substituci dels existents que no compleixin aquesta norma.

    8.- Coberta.

    Es cuidar laspecte de les cobertes en quant influeix al paisatge urb, figurant en els plnols, en detall, la disposici daquestes. Sempre ser de teula rab prpia del pas o, excepte en les cobertes de les faanes de les edificacions situades dins la zona CA-1, prefabricada de formig, de color ocre, amb pendent compresa entre el vint (20) i el trenta (30) per cent. Es prohibeixen de forma absoluta les dun altre color, aix com les de fibrociment.

    A la zona CA-1, es permeten els terrats, sempre que no ocupin ms dun ter (1/3) de la superfcie de la coberta i es trobin integrades en la coberta general de ledifici, presentant en tots els seus costats zones de coberta inclinada de teula, amb una dimensi mnima de quatre (4) metres a carrer i de dos (2) metres a la resta.

    A la resta de ciutat dAlcdia es permeten els terrats sempre que la coberta inclinada de teula presenti una dimensi mnima de quatre (4) metres a carrer i espai lliure pblic i de dos (2) metres als fons.

    Tots els elements situats sobre la coberta se separaran un mnim de tres (3) metres de les faanes i es tractaran arquitectnicament, prohibint-se de manera especial els dipsits de fibrociment al descobert i els anuncis publicitaris per sobre daquestes.

    Excepte en el cas de manteniment de les cobertes existents, la disposici de les cobertes ser tal que mantinguin larrancada de pendents de la coberta al llarg de totes les faanes de ledifici i al nivell del forjat de coberta de lltima planta, sense perjudici de la mnima elevaci exigida per a la construcci dels normals rfecs.

    9.- Paredes mitgeres.

    Les parets mitgeres que quedin al descobert, encara que noms sigui temporalment es tractaran com les de faanes.

    10.- Piscines en CA-1.

  • 92

    a).- Les piscines seran de planta sensiblement rectangular i, excepte les integrades en equipaments pblics, de dimensions mximes de la lmina de mirall daigua de vuit (8) per cinc (5) metres.

    b).- Lacabament interior de les piscines descobertes ser en tons blancs, gris o verds per a una millor

    integraci en lambient i no es permet lacabament interior en blau turquesa. Les construccions a les quals shi ubiquin les installacions i maquinaria daquestes, quan sobrepassin la rasant del terreny, hauran de complir les mateixes condicions esttiques que les edificacions.

    11.- Establiments comercials, rtols i anuncis en CA-1.

    La decoraci publicitria dels establiments comercials (aparadors, vidrieres, rtols), senquadrar als lmits de lespai interior dels buits de la planta baixa, deixant lliure i sense superposici dun altre material que els propis del conjunt de la faana, els muntants entre aquests i les llindes o arcs. Es podran collocar nicament discrets rtols de lletres soltes en ferro forjat, llaut o un altre material de qualitat i en cap cas de ne, plstic, etc. En aquests sectors queden prohibits els anuncis lluminosos en color. Sexceptuen els rtols destricta utilitat pblica, com a farmcies, clniques, llocs de socors, etc., dacord amb all que sha previst per al conjunt histric per la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni histric de les Illes Balears.

    12.- Condicions especfiques al sector CA-5.

    Lespai assenyalat en el plnols amb la trama de porxo en planta baixa haur de ser objecte dun estudi de detall que determini les seves condicions esttiques i dintegraci en lentorn. Lesmentat espai cobert ser de propietat privada i ds pblic, no podent-se, amb elements provisionals o permanents, tancar o impedir la seva lliure circulaci. No obstant lanterior, podran, prvia autoritzaci de lAjuntament collocar-se taules, cadires o taurells provisionals que no ocupin ms del seixanta per cent (60 %) de la seva superfcie i deixin una franja lliure en sentit lineal. Lespai sobre el porxe a nivell de planta pis primer podr ser ds privat. La planta soterrani podr ocupar la projecci assenyalada en el plnol dordenaci.

    NORMA 3.3.02 NORMES PARTICULARS DESTTICA AL PORT DALCDIA 1.- Com a regla general, sestar a les estipulacions exposades en la norma 3.3.01 amb les matisacions i

    excepcions que formalment obliga la tipologia de les edificacions, la qual ser, en termes globals, ms senzilla.

    2.- Es permeten els aplacats de faanes amb pedra arenosa i els scols en pedra arenosa o calcria, encara

    que tamb sadmetr la utilitzaci daltres materials que quedin integrats en ledificaci i en lentorn. Les faanes pintades seran en color blanc o en colors dins els tons dominants a la zona.

    3.- La fusteria exterior podr ser de fusta, alumini o un altre material sempre que el tractament de la faana

    sigui homogeni i els colors harmonitzin amb els tons de la faana. NORMA 3.3.03 NORMES PARTICULARS DESTTICA EN ALCDIA NORD, TORREMAJOR I ALCANADA 1.- Adaptaci a lambient.

    Les edificacions hauran dadaptar-se bsicament a lambient de la zona i al paisatge, seguint lestil mediterrani en el seu aspecte exterior, amb faanes de gran simplicitat. Haur de sollicitar-se llicncia per a la la tala darbres. En el plnol del solar hauran dindicar-se tots els existents, indicant lespcie, altura i permetre del tronc a un (1) metre sobre el terreny, no podent autoritzar-se ms que la tala de 3 uds/100 m2 dels que tinguin altura major o igual a 8 m. i 0,80 m. de permetre del tronc al nivell indicat.

  • 93

    2.- Moviments de terres.

    Es prohibeix el buidatge del terreny al voltant de ledificaci que haur de quedar bsicament adaptada a aquest, encara que sadmetran, amb la finalitat daconseguir el seu allament i habitabilitat, rebaixos no substancials del terreny perimetral en contacte amb ledificaci. El moviment de terres a linterior de les parcelles, defectuar-se, haur de disposar el terreny en plataformes afeixades, segons el model del pas. Les fbriques de contenci de terres mostraran un acabat exterior integrat en lentorn natural, amb una concepci conjunta del projecte arquitectnic.

    Laltura mxima dels murs de contenci, bancals o ompliments no sobrepassar laltura dun metre i seixanta centmetres (1,60) sobre el terreny natural, excepte una zona que no superi el deu per cent (10 %) de la superfcie del solar i es trobi, excepte als solars definits en la norma 2.3.01.3.d, a una distncia igual o major de tres (3) metres dels lmits. En aquesta zona es permetr situar la piscina, terrasses i els porxes frontals de ledificaci.

    En cas de solars amb cota inferior a la del carrer, podr reomplir-se la zona daccs a ledificaci o es podr realitzar a lespai de reculada una passarella descoberta per solar, amb una cota del paviment la diferencia de la qual respecte a la de la voravia sigui com a mxim dun (1) metre, i que permeti laccs directe a ledifici a travs duna planta superior a la baixa. Lample mxim daquestes passarelles ser de un metre i vint centmetres (1,20) i sota aquestes no es permetr la ubicaci de pilars ni de cap element dobra, havent de quedar totalment obertes lateralment, aix com mantenir-se el terreny natural sota elles, excepte, si escau, el pas de la rampa daccs a laparcament amb una amplria mxima de tres (3) metres.

    3.- Tancament de la parcella.

    Els tancaments de la parcella a carrer o rea pblica noms podran ser opacs fins una altura dun (1) metre sobre la rasant del carrer, havent de construir-se amb materials i acabats acords amb els de la zona. Sobre lesmentada altura sadmetran nicament elements difans, fins una altura mxima dun metre i seixanta centmetres (1,60), quedant prohibida la utilitzaci de filferro daros. Els esmentats tancaments podran completar-se, per linterior, amb tanques de plantes vives fins una altura mxima de dos (2) metres. No sadmetr locupaci de gelosies sobre laltura dun (1) metre.

    Quan a causa de la configuraci del terreny, per ser aquest ms alt que la rasant del carrer, sigui necessari construir un mur de contenci de les terres, es podr augmentar laltura del tancament opac fins a un mxim de dos (2) metres sobre la rasant del carrer. En el cas que el mur de contenci hagi de tenir major altura, es recular un mnim de tres (3) metres de lalineaci oficial del solar.

    Quan el terreny quedi a una cota inferior a la del carrer, ser obligatria la construcci dun mur de tancament dun (1) metre daltura sobre la rasant del carrer.

    Els tancaments entre parcelles seran tractats de la mateixa manera que els tancaments a carrer o rea pblica, podent ser opacs fins una altura mxima dun (1) metre sobre la cota del terreny en cada punt. En el cas de disposar plataformes o bancals, segons es regula en lapartat 2n, laltura mxima del tancament sobre el bancal ser dun (1) metre.

    4.- Coberta.

    Quan la coberta sigui de teula, aquesta haur de ser de color ocre i el pendent mxima admesa ser del trenta-cinc per cent (35 %).

    Les cobertes de les edificacions situades en els sectors AN-1, AN-2, AN-3 i AN-4 hauran de ser de teula cermica rab fins una superfcie mnima del cinquanta per cent (50 %) de la totalitat de les cobertes. La coberta plana no podr en cap cas ocupar ms dun 25 % de la coberta de la planta pis.

  • 94

    5.- Faana.

    Es permetran els revestiments de pedra sempre que obeeixin, quant a la seva qualitat i disposici, a maoneries prpies del pas. Els acabats de pintura seran de color blanc o ocre clar o mitj.

    6.- Baranes.

    El disseny daquestes hauran datendre a criteris de senzillesa, sense que sestableixi cap altra limitaci, excepte les de seguretat (norma 2.5.02.5).

    7.- Fusteria exterior i gelosies.

    La fusteria exterior i gelosies podran ser de fusta, alumini o un altre material sempre que harmonitzin amb els tons de la faana.

    8.- Pistes de tennis en zona residencial.

    En zona residencial, que no admeti ls pblic esportiu, sadmeten les pistes de tennis com annexes a aquest s amb les condicions segents:

    a).- La unitat registral i indivisible de les parcelles. b).- Lexistncia o simultnia construcci de ls residencial a qu resulta annexa. c).- Projecte complet per acreditar ladaptaci de les obres al terreny i el seu enjardinament, condicions

    esttiques i tcniques. d).- Els tancaments de les pistes de tennis hauran de complir les mateixes reculades a lmits que les

    edificacions i separar-se tres (3) metres de la resta dedificis situats al solar, excepte el que, si escau, complementi ls de la pista de tennis.

    NORMA 3.3.04 NORMES PARTICULARS DESTTICA A LA PLATJA DALCDIA 1.- A ttol general, es prescriu una total llibertat per a la composici arquitectnica, amb lnica condici de

    la seva adaptaci o inspiraci en les formes i textures prpies de larquitectura mediterrnia. 2.- Quan lacabat de faana es realitzi mitjanant pintura, aquesta ser predominantment de color blanc,

    podent-se utilitzar un altre color en elements allats daquesta o en paraments que per la seva extensi no siguin rellevants amb relaci al conjunt.

    3.- Per als tancaments de parcella sestar a les disposicions exposades en lapartat 3 de la norma 3.3.03. 4.- En el cas que sutilitzin gelosies cermiques o de formig, el seu disseny haur dobeir a formes

    geomtriques elementals, prohibint-se els temes figuratius del tipus destrelles, flors o semblants. NORMA 3.3.05 NORMES PARTICULARS DESTTICA A LA URBANITZACI SA PUNTA En lmbit de la urbanitzaci Sa Punta (antiga UA-5), situada entre els carrers Mar, Sa Punta, Antoni Maria Alcover, i vial de serveis, en el sector AS-8, regiran les condicions desttica i rgim dusos annexes a lEstudi de detall aprovat.

  • 95

    TTOL IV: DESENVOLUPAMENT DE LES NORMES SUBSIDIRIES CAPTOL I: NORMES GENERALS NORMA 4.1.01 RGANS ACTUANTS 1.- El desenvolupament de les Normes Subsidiries correspondr a lAjuntament, en lmbit de les seves

    especfiques competncies, sense perjudici de la participaci dels particulars, segons sestableix en la Llei del sl i les presents normes.

    2.- Correspondr als distints Departaments ministerials, Organismes autnoms o Empreses pbliques

    adscrites als mateixos, el desenvolupament de les infraestructures, serveis i equipaments en les seves respectives atribucions.

    NORMA 4.1.02 PLANS PARCIALS, PLANS ESPECIALS I ESTUDIS DE DETALL 1.- Per al desplegament de les Normes Subsidiries es formaran, dacord amb all que sha previst en la Llei

    del sl, en els seus Reglaments de desenvolupament i en aquestes normes, Plans parcials i Plans especials.

    2.- Per a laplicaci de les NN.SS. en sl urb es podran formular, quan sigui necessari, Estudis de detall

    amb alguna o algunes de les segents finalitats: - Assenyalament dalineacions i rasants delements o trams de la xarxa viria en el sl urb, en

    desenvolupament de les previsions contingudes en el planejament, i completar les que ja hi estiguessin fixades.

    - Reajustar o adaptar les alineacions i rasants assenyalades als instruments de planejament per al sl urb, podent concretar els traats, sense reduir en cap cas la superfcie del viari i altres espais pblics i sense incrementar les edificabilitats ni alterar els aprofitaments assignats.

    - Ordenar els volums edificatoris, respectant sempre les determinacions del planejament quant a locupaci de sl, edificabilitat i altures mximes, densitat de poblaci i usos permesos i prohibits.

    Es redactaran Estudis de detall en aquells casos en que aix ho disposin les NN.SS. o el seu planejament de desenvolupament i amb finalitat que en aquells shi estableixi. Aix mateix selaboraran quan lAjuntament ho consideri necessari, per prpia iniciativa o a proposta dinteressat, en atenci a les circumstncies urbanstiques duna actuaci o emplaament determinats.

    NORMA 4.1.03 PLANS ESPECIALS PER A SISTEMES GENERALS 1.- Podr acudir-se, en tot cas, a la formaci de Plans especials, per a qualsevol dels objectius a qu fa

    referncia larticle 17 de la Llei del sl (RD 1346/1976, de 9 dabril) i en particular, de conformitat amb el seu pargraf 2n, per a lexecuci dels elements dels sistemes generals i complementaris a travs dels quals es defineix lestructura general i orgnica del territori.

    2.- El desenvolupament de les infraestructura bsiques relatives a les comunicacions terrestres i martimes

    es formularan mitjanant Plans especials, de conformitat amb all que sha establit en larticle 77 del Reglament de planejament urbanstic.

    El Port dAlcdia sordenar i regular segons el Pla especial, aprovat definitivament amb prescripcions

    rcarbajoCuadro de textoDESENVOLUPAMENT MITJANANT PLANS ESPECIALS

    1- Sistemes generals.

    a).- Podr acudir-se, en tot cas, a la formaci de Plans especials, per a qualsevol dels objectius a qu fa referncia larticle 17 de la Llei del sl (RD 1346/1976, de 9 dabril) i en particular, de conformitat amb el seu pargraf 2n, per a lexecuci dels elements dels sistemes generals i complementaris a travs dels quals es defineix lestructura general i orgnica del territori.

    b).- El desenvolupament de les infraestructura bsiques relatives a les comunicacions terrestres i martimes es formularan mitjanant Plans especials, de conformitat amb all que sha establit en larticle 77 del Reglament de planejament urbanstic.

  • El Port dAlcdia sordenar i regular segons el Pla especial, aprovat definitivament amb prescripcions el 20 de febrer de 2004 (BOIB n. 28, de 26.02.04), dacord amb el que estableix la Llei 27/1992, de 24 de novembre, de ports de lEstat i de la marina mercant i per la Llei 48/2003, de 26 de novembre, aix com per la norma 45 del Pla territorial de Mallorca.

    2.- mbit dintervenci paisatgstica AIP-V.

    Dacord amb el Pla territorial de Mallorca en lmbit dintervenci paisatgstica AIP-V (antiga central trmica dAlcdia) shaur de desenvolupar un pla especial lelaboraci del qual, tramitaci i aprovaci ser competncia del Consell de Mallorca, dacord amb les segents objectius:

    - Condicionar ledifici central per a un s dotacional socio-cultural. - Crear un parc empresarial i de serveis. - Crear una gran zona verda a lextrem est. - Ordenar lmbit afectat mitjanant la creaci de vials interiors, preferentment per a vianants, que

    assegurin una continutat entre el nucli del Port dAlcdia, el port comercial i el nucli residencial dAlcanada.

    - En qualsevol cas, els terrenys compresos dins del domini pblic martim terrestre no poden qualificar-se despai lliure pblic a lefecte del comput dels estndards dotacionals atesa la seva condici demanial.

    Principis rectors: - Ordenaci, recuperaci i millora dels valors ambientals, paisatgstics i patrimonials de lentorn. - Millora de les dotacions i equipaments del sistema turstic territorial. - Integraci de les infraestructures, de les installacions, dels equipaments i de les edificacions incloses a

    lmbit en un model paisatgstic coherent. - Incorporaci de poltiques de sostenibilitat territorial i foment de la seva difusi en el lloc. - Foment de la recuperaci de teixits urbans histrics deteriorats. - Millora de la connexi per a vianants i vehicles no motoritzats entre les trames urbanes del port dAlcdia

    i dAlcanada, fomentant la mobilitat sostenible i el transport pblic. - Tractament vegetal de reforestaci perimetral de les edificacions, infraestructures i equipaments del

    conjunt. - Ordenaci paisatgstica: Sestablir dacord amb les directrius dordenaci daquesta norma. - Rgim transitori: entre tant no es desenvolupi el pla especial, i en el marc del que estableixen les normes

    dordenaci del PTIM, noms seran autoritzables aquelles actuacions que no contradiguin els objectius, principis rectors, mesures dadequaci ambiental i directrius dordenaci incloses en aquesta norma.

    Directrius dordenaci i parmetres de desnvolupament del pla especial.

    - Superfcie de lactuaci: 7,59 Ha. - Usos prevists: terciaris de tot tipus, equipaments i infraestructures. - Aprofitament lucratiu mxim: 0,3 m2/m2. - Alades mximes: shan de definir en el Pla Especial, sense superar la cota superior de ledifici principal

    de lantiga central. - Reserva despais lliures: almenys 18.000 m2. - Regeneraci dun espai lliure adjacent a lantiga central, entre aquesta i el front litoral (antiga pedrera)

    que incorpori els elements de valor patrimonial presents dins un parc urb equipat per a diferents usos cvics (gora, passeig, miradors,...).

    - Adequar la plataforma circumdant a les installacions del nou equipament de la central, amb definici despais lliures i daccs, procurant la reforestaci en la mesura en que sigui possible.

    - Sha de regularitzar el lmit amb lrea porturia del Port comercial dAlcdia, de manera que en millori lexplotaci, assignant-li la part daprofitament lucratiu que li correspongui.

    - Sha de garantir la connexi per a vianants entre el port esportiu del port dAlcdia i la zona residencial dAlcanada, configurant un itinerari cvic continu daccs a lequipament de lantiga central dun mnim de 15 m damplada, facilitant una possible soluci en passarella elevada sobre laccs al port comercial.

    - Sha de tenir en compte dins lmbit dactuaci la presncia dun parc de combustibles lquids, una

  • subestaci denergia elctrica i una planta dessaladora daigua marina. Es procurar la seva integraci paisatgstica i la reubicaci dins el mateix mbit cas de ser necessari.

    Mesures dadequaci ambiental:

    - A Les rees enjardinades de nova creaci shi utilitzaran preferentment espcies vegetals autctones amb

    baix consum daigua i sistemes de rec de baix consum. No obstant, es podran mantenir en la seva actual configuraci els jardins histrics existents a lmbit.

    - A les zones properes al front litoral sutilitzar preferentment vegetaci de ribera martima. - Per a la rehabilitaci integral dedificis existents, instal lacions o noves edificacions, si ns el cas, seran

    daplicaci plena les normes 42, 44 i 45 del PTIM dadopci de mesures bioclimtiques i de prevenci de contaminaci acstica i lumnica, en tant que siguin compatibles amb la protecci dels valors paisatgstics i patrimonials de lentorn.

    - Es preveur la recollida selectiva de residus en zones protegides de la vista. Finalment, el pla especial haur de complir amb la Llei 22/1988 de costes i el seu Reglamentl, aix com

    amb la norma 1.3.01 relativa a aquesta Llei. A ms, prviament a la seva aprovaci ser preceptiu linforme de la Direcci General de Sostenibilitat de la Costa i el Mar.

    Tramitaci i aprovaci del pla especial:

    Dacord amb la Disposici transitria desena del PTIM aquests plans especials shauran daprovar

    inicialment abans que transcorrin dos anys comptats a partir de lendem de la publicaci al BOIB de la seva aprovaci definitiva i durant aquest perode se suspn la tramitaci i aprovaci dels instruments i projectes que impliquin transformaci urbanstica del sl dins la delimitaci de lAIP. No obstant, lesmentat desplegament dinstruments urbanstics dordenaci i de gesti-, de projectes dobres durbanitzaci, dedificaci o dimplantaci dactivitats, es podr realitzar encara que no shagi aprovat inicialment el pla especial corresponent, quan les correlatives fitxes de lAnnex III nestableixin les determinacions particulars especfiques; en aquest cas caldr que els esmentats instruments urbanstics i projectes dobres durbanitzaci sajustin a les previsions establertes a les fitxes dels AIP i que la proposta se sotmeti a previ informe favorable del Consell Insular de Mallorca que haur demetres en el termini mxim de quaranta-cinc dies. En el cas que transcorrin els dos anys assenyalats sense que el Pla especial shagi aprovat inicialment, saixecar automticament la suspensi esmentada en lapartat anterior i podran tramitar-se i aprovar-se tots els instruments i projectes que legitimin la transformaci urbanstica del sl, ledificaci o la implantaci dusos a sl rstic previ informe preceptiu favorable del Departament del Consell de Mallorca, competent en ordenaci del territori, sobre la seva compatibilitat amb els objectius, principis rectors i directrius dordenaci de cada AIP, i que haur demetres en el termini mxim de trenta dies.

    Conveni europeu del paisatge:

    Dacord amb larticle 39.4 del PTIM, lAIP-V, el pla especial justificar el compliment del Conveni europeu del paisatge.

    3.- rea de reconversi territorial ART 10.4.

    Segons el que assenyala lapartat 1 de la norma 4.2.03 per al sector urbanitzable AN-1. Als efectes de la gesti, obtenci i urbanitzaci de les zones de cessi que han de completar lequipament esportiu del municipi dAlcdia, el PRT o, si escau, el Pla especial del sector AS-6 es desenvolupar, dins el primer quadrienni, preferentment mitjanant el sistema de cooperaci. Lesmentat Pla especial podr determinar la divisi del sector en fases tant per al Projecte de reparcellaci com per a lexecuci de la urbanitzaci.

    Condicions per al desenvolupament del Pla especial del sector AS-6:

    3.1.- mbit total de lactuaci (m2): 198.404.

  • 3.2.- Usos no lucratius del sector AS-6 - mbit del sector: 146.850 m2 - Superfcie mnima despais lliures pblics (ELP): 10 % - Superfcie mnima de sl de reserva per a sistemes generals dequipament esportiu (SSGG-EQ-E): 20 % - Superfcie mnima dequipament esportiu (EQ-E): 5 % - Superfcie mnima despai per a viari (V) i equipaments (EQ): 15 % - Superfcie dusos no lucratius: 50 % 3.3.- Usos lucratius del sector AS-6 - mbit del sector: 146.850 m2 - Superfcie mxima despai destinat a zona hotelera i usos complementaris: 50 % - Superfcie dusos lucratius: 50 % 3.4.- Els parmetres i usos relatius als usos lucratius seran els de la zona hotelera baixa P (H1P) de lannex II,

    amb les condicions generals de la norma 3.2.10, encara que la superfcie edificable mxima del sector no podr superar els 0,3 m2/m2 de lmbit total de lactuaci. Podr destinar-se un 30 % de laprofitament total (no necessriament vinculat a ls hoteler) als usos lucratius complementaris, dacord amb la definici de larticle 2.2.02 i els parmetres mxims de lannex II, segents: Comercial (subzona segons determini el Pla especial i sense s residencial annex, encara que, quan es desenvolupi noms en planta baixa, locupaci podr ser de fins al 80 %), serveis (SS) i esportiu privat (SED). Al voltant de lestaci de serveis (ES) existent, situada en sl urb, podr preveures una zona dinfraestructures destinada a ampliar la seva superfcie de parcella, en aquest cas el Pla especial fixar els parmetres urbanstics mxims daquesta rea.

    3.5.- El sistema general despais lliures pblics de lantic AN-1 no podr estar sotms a cap transformaci de la

    seva coberta vegetal pel que no es podran installar equipaments, ni enjardinaments i no es podr utilitzar com a franja lliure de matolls o vegetaci per a la lluita contra els incendis forestals. En qualsevol cas, dacord amb larticle 39.1 de la LECO, les actuacions en aquesta rea hauran de ser prviament informades per la Conselleria de Medi Ambient.

  • 96

    el 20 de febrer de 2004 (BOIB n. 28, de 26.02.04), dacord amb el que estableix la Llei 27/1992, de 24 de novembre, de ports de lEstat i de la marina mercant i per la Llei 48/2003, de 26 de novembre, aix com per la norma 45 del Pla territorial de Mallorca.

    NORMA 4.1.04 ADEQUACI A LES NORMES SUBSIDIRIES 1.- Els Plans parcials dordenaci i els Plans especials no podran modificar les previsions de les Normes

    Subsidiries, excepte en aquells casos previstos expressament per la legislaci vigent. 2.- Es permetr la modificaci de lordenaci establerta per les NN.SS. en qualssevol de les zones, excepte a

    casc antic que ser amb carcter excepcional, mitjanant un Estudi de detall dmbit mnim duna illeta, quan lordenaci proposada presenti, a judici de la Corporaci municipal, clars avantatges per a la ciutat.

    Els Estudis de detall mantindran les determinacions fonamentals de les Normes Subsidiries. En especial, no podran introduir, en contra dall que sha previst en elles, alteracions que suposin major edificabilitat, major aprofitament privat del sl o minva dels espais destinats a sistemes.

    En cas daprovaci de lEstudi de detall, lAjuntament podr fixar el termini mxim que consideri procedent per a la presentaci de la sollicitud de llicncia i del projecte corresponent.

    Lilleta situada entre els carrers Bisbe Pont i Fuente Ventura (plnol 5.5.5) es regular mitjanant lEstudi de detall aprovat, encara que sadmetran ajustos i, justificadament, la seva modificaci mantenint els parmetres urbanstics fixats.

    NORMA 4.1.05 DOCUMENTACI DELS PLANS I PROJECTES 1.- La documentaci dels distints instruments de planejament que es redactin en desplegament de les

    previsions de les presents Normes Subsidiries sadaptaran a les estipulacions contingudes en la Llei del sl i els seus Reglaments, aix com en les altres disposicions vigents que els sapliquin.

    2.- Els plans dinformaci i els de projecte requerits si escau, es redactaran conforme a les escales mnimes

    segents: - Plans parcials: Escala 1/1.000 - Plans especials en sl urb: Escala 1/500 - Altres Plans especials i Estudis de detall: Escala a determinar, en cada cas, pels Serveis tcnics

    municipals en funci de la finalitat dels mateixos, amb una escala mnima d1/500 per als Estudis de detall.

    - Projectes durbanitzaci: La mateixa escala, en els plans de planta i perfils longitudinals, que lempleada en els Plans parcials o especials que desenvolupin.

    - Els plans parcellaris: Escala 1/500.

    A ms dels exemplars impresos necessaris per a la tramitaci, la documentaci es presentar en suport informtic compatible amb la cartografia i els sistemes informtics de lAjuntament dAlcdia, sobre els quals es tramitar, la informaci tcnica necessria.

    NORMA 4.1.06 UNITATS DACTUACI I SECTORS EN SL URB 1.- Unitat dactuaci 1 (UA-1)

    rcarbajoCuadro de texto

    rcarbajoCuadro de texto

  • NORMA 4.1.06 UNITATS DACTUACI I SECTORS EN SL URB 1.- Unitat dactuaci 1 (UA-1) 1.1.- Situaci, mbit i objecte:

    La unitat dactuaci UA-1 comprn els terrenys pblics i privats situats entre Es cam des Puig i lEstany Petit, al sud i a lest de lHotel Lagomonte (tamb sinclou el tros del Cam des Puig i canal annex fins lAvgda. Pere Mas i Reus), delimitats en el plnol 6.2.1 (sector AS-11).

    El seu objecte s aconseguir una nova parcella turstica, adaptada al POOT, que permeti incrementar el nivell turstic de la zona, el condicionament del Cam des Puig i la canalitzaci del canal o torrent annex al mateix i les obres de dotaci de serveis del tros comprs entre lAvgda. Pere Mas i Reus i la unitat dactuaci. Finalment, tamb t per objecte concloure la gesti de lmbit de la mateixa mitjanant la corresponent dotaci de serveis i cessi de terrenys pblics resultant.

    1.2.- Ordenaci de la unitat dactuaci: a).- Plnol dordenaci n. 5.6.3. b).- Cessions obligatries: Xarxa viria de lmbit de la UA. c).- Ordenaci del sl lucratiu: Zona hotelera baixa P (H1P). 1.3.- Gesti urbanstica: a).- La cessi del sl de cessi obligatria es tramitar mitjanant un Projecte de compensaci. b).- Dotaci de serveis. - Shaur dajustar a les exigncies de les Normes Subsidiries i els titulars del sl lucratiu sufragar-les a la

    seva totalitat. - Li correspondr, des de lAvgda. Pere Mas i Reus i en una longitud de 450 m., executar el vial que

    confronta amb la unitat. - La dotaci de serveis inclour lexecuci del Vial des Puig, amb una vorera de tres (3) metres damplada,

    arborada i il luminada, aix com la squia de quatre (4) metres a executar conforme a les prescripcions dels organismes competents. Les obres tindran el nivell de qualitat prpies del pla dembelliment de la zona.

    1.4.- Actuaci sense transformaci urbanstica. 2.- Unitat dactuaci 2 (UA-2) 2.1.- Situaci, mbit i objecte:

    Comprn els terrenys pblics i privats situats entre el Cam des Puig, lEstany Petit i el Carrer Amsterdam (tamb sinclou el tros del Cam des Puig i el canal annex fins lAvgda. Tucn), delimitats en el plnol 6.2.1 (sector AS-11).

    El seu objecte s aconseguir una nova parcella turstica, adaptada al POOT, que permeti incrementar el nivell turstic de la zona, aix com el condicionament del Cam des Puig, la canalitzaci del canal o torrent annex al mateix i les obres de dotaci de serveis del tros comprs entre la unitat dactuaci i lAvgda. Tucn. Finalment, tamb es pretn concloure la gesti de lmbit de la mateixa mitjanant la corresponent dotaci de serveis i la cessi de terrenys pblics resultant.

  • 2.2.- Ordenaci de la unitat dactuaci: a).- Plnol dordenaci n. 5.6.3. b).- Cessions obligatries: Zones verdes pbliques de lmbit, xarxa viria peotonal i aparcament. c).- Ordenaci del sl lucratiu: Zona hotelera baixa P (H1P). 2.3.- Gesti urbanstica: a).- La cessi del sl de cessi obligatria es tramitar mitjanant un Projecte de compensaci. b).- Dotaci de serveis: - Shaur dajustar a les exigncies de les Normes Subsidiries i els titulars del sl lucratiu sufragar-les a la

    seva totalitat. - La dotaci de serveis inclour lexecuci del Vial des Puig, amb vorera de tres (3) metres damplada,

    arborada i il luminada, aix com la squia de quatre (4) metres a executar conforme a les prescripcions dels organismes competents. Les obres tindran el nivell de qualitat prpies del pla dembelliment de la zona. Li correspondr tamb executar els 200 m. de longitud de lesmentat vial que confronten amb la unitat dactuaci 1 (UA-1) de forma que es completi tot el traat.

    2.4.- Actuaci sense transformaci urbanstica. 3.- Unitat dactuaci 3 (UA-3). 3.1.- Situaci, mbit i objecte:

    Comprn els terrenys pblics i privats situats entre lAvgda.Tucn, el Ranxo Andals, els Hotels Reina i el parc pblic de Maristany, delimitats en el plnol n. 5.6 (sector AS-10).

    El seu objecte s aconseguir una nova parcella turstica, adaptada al POOT, que permeti incrementar el nivell turstic de la zona i un espai lliure pblic junt al parc pblic de Maristany. Finalment, tamb es pretn concloure la gesti del seu mbit amb la dotaci de serveis i cessi de terrenys pblics resultants.

    3.2.- Ordenaci de la unitat dactuaci: a).- Plnol dordenaci n. 5.6 b).- Cessions obligatries: Zones verdes pbliques i xarxa viria. c).- Ordenaci del sl lucratiu: Zona hotelera baixa P (H1P) 3.3.- Gesti urbanstica: a).- La cessi del sl de cessi obligatria es tramitar mitjanant un Projecte de compensaci. b).- La dotaci de serveis shaur dajustar a les exigncies de les Normes Subsidiries i els titulars del sl

    lucratiu sufragar-les a la seva totalitat. 3.4.- Actuaci sense transformaci urbanstica. 4.- Unitat dactuaci 4 (UA-4).

    Aquesta unitat dactuaci es configura com dos sub unitats vinculades. La sub unitat UA-4a es correspon amb lmbit aprovat en les NN.SS. adaptades al POOT i a la LEN, amb les modificacions puntuals que

  • shan incorporat posteriorment, i podr continuar la seva tramitaci de forma independent. La sub unitat UA-4b es correspon amb el sl classificat com a urb en la present revisi. El desenvolupament de la sub unitat UA-4b es troba vinculat al de la UA-4a i els usos esportius previstos en ella a la parcella ds turstic.

    4.1.- Sub unitat dactuaci 4a (UA-4a). 4.1.1.- Situaci, mbit i objecte:

    Aquesta sub unitat dactuaci es correspon amb lantiga UA-6. Es troba situada en el Port dAlcdia, entre el Carrer Teodoro Canet i Bisbe Pont, en el sector AS-4 (anterior sector AS-5), amb una superfcie total de lmbit de 60.000 m2.

    El seu objecte s aconseguir un gran aparcament de superfcie que permeti cobrir una part important de les necessitats generades per la peotonalitzaci de la primera lnia del Port i dotar la zona duna rea docent-cultural que permeti construir el nou centre escolar i una zona cvic-social. Tamb es pretn la creaci duna nova parcella hotelera, adaptada al POOT, de 30.000 m2 de superfcie que permeti la transformaci de places obsoletes.

    4.1.2.- Ordenaci: a).- Plnol dordenaci n. 5.5, 5.5.3 i 5.5.5. b).- Cessions obligatries: Espai lliure pblic (6.000 m2), parcella per a equipament docent, cultural i

    guarderia (6.000 m2), parcella per a equipament cvic-social (1.700 m2), vials i aparcament pblic (16.300 m2). La parcella destinada a s cvic-social tamb podr destinar-se a incrementar la superfcie de la parcella docent i cultural. Total del sl de cessi: 30.000 m2. A ms a ms, la cessi de laprofitament lucratiu que es fixa en el quinze per cent (15 %) daquest aprofitament i que podr entregar-se en terrenys del sl urb situats en el Port dAlcdia o en metllic.

    c).- Sl lucratiu: Parcella hotelera de 30.000 m2. d).- Ordenaci del sl lucratiu: Zona hotelera mitja P (H2P). 4.1.3.- Gesti urbanstica: a).- El promotor nic de lactuaci formalitzar dimmediat les cessions aix com est establert en els

    compromisos adquirits amb lAjuntament i aprovats pel Ple municipal. b).- La dotaci de serveis del sl de cessi pblica haur de complir les exigncies especfiques assenyalades

    en aquestes normes. LAjuntament aportar el quinze per cent (15 %) del seu cost, dacord amb el que estableixen els compromisos adquirits amb el promotor, sempre que estiguin urbanitzats amb el mateix nivell dinfraestructura i qualitat exigible a la unitat.

    4.2.- Sub unitat dactuaci 4b (UA-4b). 4.2.1.- Situaci, mbit i objecte:

    Es situa confrontant amb la UA-4a i la superfcie del seu mbit s de 7.810 m2. El seu objecte s aconseguir una oferta turstica de ms qualitat en agregar una parcella per a usos esportius que quedi vinculada a lhotelera.

    4.2.2.- Ordenaci: a).- Plnol dordenaci n. 5.5, 5.5.3, 5.5.5 i plnols generals.

  • b).- Parmetres urbanstics:

    La superfcie i dimensions mnimes de la parcella es correspondr amb lmbit de la sub unitat i en cas de cessi despais pblics (vials, aparcaments, etc.) amb lmbit resultant.

    - Ocupaci mxima de les edificacions i instal lacions cobertes (%): 15 - Edificabilitat mxima de les edificacions i instal lacions cobertes (m2/m2): 0,15 - Altura reguladora mxima (m): 8 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 40

    La planta soterrani, quan es destini a aparcaments o a installacions i serveis no computar com a edificabilitat. La seva ocupaci mxima no podr superar el 40 % de la superfcie de la parcella.

    4.2.4.- Rgim dusos.

    Ls ser exclusivament el despai lliure privat i esportiu, s a dir: jardins, instal lacions esportives i piscines descobertes i cobertes, aparcaments i installacions prpies de lactivitat, s a dir: club social amb bar i restaurant, gimns, saunes, vestidors, lavabos i botiga defectes esportius i de productes relacionats amb lactivitat. Ser condici indispensable, per a la construcci de ledifici social, garantir prviament la construcci del complex esportiu i no podr entrar en funcionament fins que no shagin fet les instal lacions esportives. La llicncia dactivitat estar condicionada al fet que es mantinguin en servei les instal lacions esportives.

    Ls residencial est prohibit i la seva superfcie no podr incrementar la densitat turstica de 1/60 de lmbit de la UA-4a.

    4.3.- Gesti urbanstica:

    El sistema de gesti ser per compensaci de propietari nic i dacord amb el conveni urbanstic subscrit. 4.4.- Actuaci sense transformaci urbanstica. 5.- Unitat dactuaci 5 (UA-5). 5.1.- Situaci, mbit i objecte:

    Aquesta unitat dactuaci es correspon amb lantiga UA-8. Es troba situada a lmbit del complex Bellevue (sector AS-10) i el seu objecte es eliminar del complex aquelles edificacions i installacions que per les seves caracterstiques constructives, tipolgiques o demplaament, es consideren negatives per la seva qualitat turstica, aix com completar la seva gesti urbanstica dacord amb el que es detalla en aquest apartat.

    5.2.- Ordenaci de la unitat dactuaci: a).- La seva ordenaci s la que es cont en els documents annexes a aquesta norma: Plnol dordenaci del

    sector (plnol 5.7), normes dedificaci i de zonificaci parcellaci i s. b).- Parmetres edificatoris transitoris de les zones urbanstiques (E5d1, E5d2, E5d3, H3b1, H3b2 i H3c). c).- Cessions obligatries: Sistema despais lliures pblics, xarxa viria i aparcaments (determinats en el

    plnol 5.7 dordenaci de la unitat). d).- Els edificis que, es troben expresament assenyalats en el plnol 5.7 i que per les seves caracterstiques

  • constructives o pel seu emplaament resultin degradants per al complex es declaren expresament fora dordenaci i hauran dsser enderrocats.

    e).- Lordenaci de la xarxa viria queda definida a lesmentat plnol 5.7 i en el plnol n. 4.1, general. No

    obstant, la secci actual del vial principal de la urbanitzaci resulta inadequat a lactual trnsit per la qual cosa shaur de remodelar i les parcelles que donen en el seu enfront reordenar-se, sense disminuci de la superfcie total dels terrenys destinats a sl pblic, ni laprofitament global dels terrenys lucratius.

    5.3.- Gesti urbanstica de la unitat dactuaci. a).- Mitjanant un Projecte de compensaci haur de formalitzar-se la cessi del sl de cessi obligatria

    definida i detallada en el plnol 5.7. b).- Shaur de constituir una entitat urbanstica collaboradora per al seu manteniment amb les funcions

    segents: - El manteniment i conservaci dels vials, aix com de les seves zones verdes i dems elements

    ornamentals, siguin aquests de carcter pblic o privat. - La netetja interior, enllumenat i serveis, sense perjudici de ladscripci a la titularitat pblica dels que

    corresponguin a lAjuntament. - Mantenir els vials que comuniquen el complex amb lexterior sempre oberts al pas de vehicles i vianants. - Mantenir, utilitzar i explotar les instal lacions esportives actualment en funcionament.

    Les anteriors obligacions cessaran en el moment en que lAjuntament reclami per aix mateix la gesti, individual o collectiva, dels esmentats serveis. Lesmentat rgim no afecta a lobligatorietat de realitzar les cessions a lAjuntament que shauran de materialitzar en el menor tempos possible.

    c).- Una vegada completades totes les cessions, es podr tramitar la legalitzaci del complex. Per a aix

    shaur de garantir de forma simultnia, complint les condicions establertes en larticle 384 del RLOUSM, lenderrocament de les edificacions declarades en aquesta norma com a fora dordenaci i assenyalades en el plnol 5.7. Queden excloses de la legalitzaci les edificacions o installacions que estiguessin sotmeses a expedients sancionadors en vies de tramitaci.

    5.4.- Actuaci sense transformaci urbanstica. 5.5.- Programaci:

    Termini per dur a terme lexecuci de la UA: 4 anys. Lincompliment de la programaci facultar a lAjuntament per canviar de sistema de gesti.

    6.- Unitat dactuaci 6 (UA-6) 6.1.- Situaci, mbit i objecte:

    Aquesta unitat dactuaci es correspon amb lantiga UA-9. Es troba entre lAvgda. de Mxic, dItlia, del Casino i el carrer del Verderol, delimitada en el plnol n. 5.6.2 (sector AS-10).

    El seu objecte es millorar les condicions de parcella dels complexes turstics existents, remodelant el seu traat en planta i peotonitzant el carrer Tord i Verderol, aix com incrementant el nivell turstic de la zona. s tamb objecte de la unitat dactuaci completar la gesti urbanstica de la zona, aix com la legalitzaci dels complexes turstics existents i el compliment dels compromisos establerts amb els propietaris que permetran ampliar i completar una zona verda propera (sector AS-11).

    6.2.- Ordenaci de la unitat dactuaci: a).- Plnol dordenaci n. 5.6.2.

  • b).- Cessions obligatries: Una zona verda pblica formada per les antigues parcelles n. 233 i 235 situades en

    el Carrer Blgica (sector AS-11) i la compensaci de la resta del valor del sl de vial declassificat amb solars edificables o en metllic.

    c).- Ordenaci del sl lucratiu: Zona extensiva mixta turstica (E5T). 6.3.- Gesti urbanstica. a).- La cessi del sl de cessi obligatria i la determinaci del sl edificable es tramitar mitjanant un

    Projecte de compensaci. b).- La dotaci de serveis shaur dajustar a les exigncies de les Normes Subsidiries, incloure el Carrer

    Verderol i sufraga la seva totalitat els titulars del sl lucratiu. c).- Una volta tramitats els Projectes de compensaci i de dotaci de serveis, shaur de sollicitar, dacord

    amb les noves normes urbanstiques aplicables, la legalitzaci del complex i saplicar, en el que no resulti legalitzable, el previst a la Llei 10/1990, de 23 doctubre, de disciplina urbanstica de les Illes Balears.

    6.4.- Actuaci sense transformaci urbanstica. 7.- Unitat dactuaci 7 (UA-7). 7.1.- Situaci, mbit i objecte:

    Aquesta unitat dactuaci es correspon amb lantiga UA-10. Es troba situada juntament al Carrer del Teix, a lmbit delimitat pel plnol n. 5.2.5 i el seu objecte s completar la trama urbana de la zona aportant un espai lliure pblic.

    7.2.- Ordenaci de la unitat dactuaci. a).- Plnol dordenaci n. 5.2.5. b).- El sl lucratiu sha qualificat com a zona extensiva especial 1 (E0-1). 7.3.- Cessions obligatries: Lespai lliure pblic, la xarxa viria i els aparcaments, aix com aquelles derivades

    dels compromisos establerts entre els propietaris i lAjuntament. 7.4.- Gesti urbanstica: a).- Shaur de tramitar un Projecte de compensaci per a la determinaci del sl edificable i del sl de cessi

    pblica. b).- La dotaci de serveis shaur dajustar a les exigncies de les Normes Subsidiries. 7.5.- Actuaci sense transformaci urbanstica. 8.- Unitat dactuaci 8 (UA-8). 8.1.- Situaci, mbit i objecte:

    Aquesta unitat dactuaci es troba situada en la carretera dAlcanada (plnol 5.5) i el seu mbit coincideix amb el conjunt del poblat projectat del lArquitecte Ferragut. Lobjecte del mateix s la cessi pblica, gratuta i ordenada de forma adequada per a la seva utilitzaci de la zona verda prevista pel planejament, la millora de les infraestructures, la documentaci de les edificacions existents i la seva protecci segons

  • el Catleg de protecci del patrimoni, aix com la limitaci de la densitat residencial de la zona dacord amb els criteris generals de la revisi de les NN.SS.

    8.2.- Ordenaci i gesti urbanstica.

    Haur de presentar-se projecte de compensaci amb la cessi de la zona verda, estudi de detall de volums de les edificacions existents i projecte de dotaci de serveis. Prviament a autoritzar-se obres en alguna edificaci haur de justificar-se el compliment de la fitxa AC-25 del Catleg de protecci del patrimoni i, en qualsevol cas, no podr augmentar-se la densitat residencial actualment existent en el sector ni lndex dintensitat ds residencial d1/400.

    El sistema de gesti ser per compensaci.

    8.3.- Actuaci sense transformaci urbanstica. 9.- Unitat dactuaci 9 (UA-9). Sense contingut. 10.- Unitat dactuaci 10 (UA-10). 10.1.- Situaci, mbit i objecte:

    Aquesta unitat dactuaci es troba situada al casc antic dEs Barcars (CAB3), el seu mbit s lassenyalat en el plnol dordenaci 5.4.4 i el seu objecte s la modificaci de la configuraci de la zona verda prevista en el planejament per a lobtenci duna zona verda discontnua de cessi pblica i gratuta, una edificaci per a les barques de salvament martim i disminuir ledificabilitat resultant de lordenaci.

    10.2.- Ordenaci de volums i gesti urbanstica.

    Sadmetr un nic habitatge unifamiliar, de superfcie mxima segons la configuraci estricta que figura en el plnol 5.4.4. Prviament a latorgament de la llicncia shauran de cedir obligatria i gratutament les dues zones lliures pbliques situades a cada costat de la mateixa i ledifici de lembarcador.

    El sistema de gesti ser per compensaci.

    10.3.- Actuaci sense transformaci urbanstica. 11.- Unitat dactuaci 11 (UA-11). 11.1.- Situaci, mbit i objecte:

    Aquesta unitat dactuaci es troba situada en Ciutat dAlcdia i el seu objecte s aconseguir lobertura i cessi daquest tram del Cam de Ronda, aix com ordenar ledificaci resultant dacord amb les caracterstiques de les alineacions i patis del centre histric.

    11.2.- Ordenaci de volums i gesti urbanstica.

    Lordenaci de volums ser lassenyalada en el plnol 5.1, encara que es permetran ajustos que no suposin augmentar la seva edificabilitat. El mur existent, excepte als accessos a ledifici, haur de conservar-se almenys en una altura dun (1) metre i laltura reguladora mxima de ledificaci no podr superar els cinc metres i cinquanta centmetres (5,50).

    El sistema de gesti ser per compensaci.

    11.3.- Actuaci sense transformaci urbanstica.

  • 12.- Unitat dactuaci 12 (UA-12). 12.1.- Situaci, mbit i objecte:

    Aquesta unitat dactuaci es troba situada en Ciutat dAlcdia i el seu objecte s aconseguir lobertura de la continuaci del Carrer de la Sinia (plnol 5.1 i 5.1.1) i completar una illeta ds residencial (I1) que resulta incompatible amb el dequipament, aconseguint una configuraci coherent de la trama urbana de la zona.

    12.2.- Ordenaci de volums i gesti urbanstica.

    Com a conseqncia de lobertura de lesmentat vial soriginen dos illetas diferenciades, una delles amb ls dequipament pblic en la qual es troba situat lactual edifici de lAuditori i una altra que es regularitza amb ls ja existent de zona intensiva baixa (I1).

    El sistema de gesti ser per compensaci.

    12.3.- Actuaci amb transformaci urbanstica de dotaci. En la seva conseqncia haur de cedir-se, lliure de

    crregues durbanitzaci, el 10% de laprofitament mitj ponderat i el 15% de lincrement de laprofitament mitj ponderat atribut.

    13.- Sector de sl urb CA-2.

    El sector de sl urb CA-2 de ciutat dAlcdia (BOIB n. 30, de 10.03.01) va ser objecte duna delimitaci i divisi en els segents tres sectors: CA-2.1 (s Vidriell 1), CA-2.2 (s Vidriell 2) i CA-2.3 (s Molinot). Els esmentats sectors hauran, per poder-se desenvolupar, de ser objecte dun Projecte de compensaci, durbanitzaci o, si escau de dotaci de serveis, i de cessi dels espais lliures pblics, espai viari i, dacord amb el que estableix la legislaci del sl, de percentatge corresponent de laprofitament lucratiu del sector a favor de ladministraci. Lndex dintensitat ds residencial (habitatge/m2 solar), dacord amb el criteri daquestes normes, del sector CA-2.1 i CA-2.2 ser d1/25 o d1/30 quan, excepte per a una profunditat edificable de fins a 12 metres, sapliqui sobre una ocupaci superior al 60 % de la parcella i, en lmbit del sector CA-2.3, no es podran superar els 290 habitatges. Aquests hauran de fixar-se per illetas o parcelles en el corresponent Projecte de compensaci que ser vinculant per a lobtenci de les llicncies dobres.

    CA-2.1 i CA-2.2: Actuaci sense transformaci urbanstica. CA-2.3: Actuaci amb transformaci urbanstica de urbanitzaci. En la seva conseqncia haur de cedir-se, lliure de crregues durbanitzaci, el 15% de laprofitament mitj ponderat. A ms a ms, haur de reservar-se el 30% de ledificabilitat residencial a habitatge sotms a algun rgim de protecci pblica.

    14.- Sector de sl urb CA-5.

    El sector de sl urb CA-5 de ciutat dAlcdia ha estat ja objecte dun projecte de compensaci i de dotaci de serveis, definitivament aprovats. No obstant aix, amb la finalitat dobtenir una millora urbanstica en les illetas que salineen amb la carretera i en les edificacions que es convertiran en la faana dentrada a la ciutat, el planejament ha incorporat una ordenaci de detall daquestes edificacions i dels espais urbans que les envolten. El porxe lineal que es permet en planta baixa i al llarg de la faana principal, assenyalat en el plnol dordenaci amb la trama de porxo, haur de ser objecte dun estudi de detall que determini les seves condicions esttiques i dintegraci en lentorn. Lespai sota del porxe es configura com de propietat privada i s pblic, podent-se edificar en planta soterrani amb els usos permesos en aquestes normes urbanstiques.

    Els propietaris de les illetas afectades per la modificaci de lordenaci urbanstica o, si escau, la Junta de compensaci, haur dexecutar a crrec seu els vials, aparcaments i zones verdes de conformitat amb

  • lordenaci de detall incorporada al planejament i cedir-los a lAjuntament lliure i gratutament.

    Les edificacions a construir en lmbit daquest sector hauran de complir les condicions desttica establertes en lapartat 12 de la norma 3.3.01. Actuaci sense transformaci urbanstica.

  • 105

    CAPTOL II: NORMES PARTICULARS PER AL DESPLEGAMENT DEL SL URBANITZABLE NORMA 4.2.01 ORDENACI DEL SL URBANITZABLE, DEFINICI I TIPOLOGIA DE SECTORS 1.- El sl urbanitzable i els seus sectors dactuaci es delimitaran en els segents plnols dordenaci:

    Plnol nm. 1 (Classificaci del sl), plnol nm. 6.1 (Alcdia nord i Ciutat dAlcdia: Sl urbanitzable), plnol nm. 6.1.1 (Ordenaci sl urbanitzable: AN-1) i plnol nm. 6.2 (Alcdia sud: Sl urbanitzable).

    2.- Sentn per sector, als efectes de les presents Normes Subsidiries, cadascuna de les unitats territorials

    en qu es divideix el sl urbanitzable als efectes de la seva ordenaci urbanstica. 3.- Es distingeixen els segents tipus de sectors, segons el seu s global: a).- Residencial.

    Correspon als sectors destinats, de forma predominant, a ls residencial de carcter permanent. b).- Industrial.

    Correspon als sectors destinats al desenvolupament de ls industrial amb carcter exclusiu, o en els que existeixi una rea residencial o dequipament en situaci de vora del sl urb i que serveixi delement complementari daquest sl urb i alhora separador del residencial i de lindustrial. En aquest cas es redueixen els usos industrials als compatibles amb aquesta situaci.

    c).- Serveis.

    Correspon als sectors destinats al desenvolupament preferent de lequipament civicosocial collectiu i/o dels centres de les activitats i installacions complementries per al servei urb.

    d).- Turistic-residencial o de segona residncia.

    Correspon als sectors especialitzats en ls residencial de temporada de baixa densitat, tradut, especialment, de forma dominant, en el desenvolupament extensiu dhabitatges unifamiliars i/o blocs dapartaments de petita dimensi.

    4.- Els sectors de sl urbanitzable, segons la seva situaci dordenaci actual, es distingeixen en: a).- Sectors amb Pla parcial aprovat i executat que, amb els modificacions introdudes, lordenaci dels quals

    queda plenament integrada en aquestes Normes Subsidiries. b).- Sectors amb Pla parcial aprovat i sense executar que hauran dsser revisats i, si procedeix, adaptats a

    all que sha establit en aquestes normes i en el Pla territorial de Mallorca. c).- Sectors de nova ordenaci a desenvolupar segons les determinacions de les presents normes. NORMA 4.2.02 NORMES PARTICULARS DE PLANEJAMENT PARCIAL PER ALS SECTORS DE NOVA ORDENACI 1.- mbit de lordenaci.

    Lordenaci de cada sector haur defectuar-se mitjanant un nic Pla parcial que comprengui la total

  • 106

    superfcie daquest , podent, no obstant aix, programar-se la seva execuci mitjanant un o diversos polgons.

    2.- Parmetres generals de lordenaci.

    Sespecifiquen, per a cada sector, al quadre de nuclis i sectors, en els plnols dordenaci nm. 6.1 i 6.2, aix com a les fitxes de normes de zonificaci, parcellaci i s.

    Les intensitats globals definides en les urbanitzable de nova creaci, es refereixen a usos lucratius, incls el deu per cent (10 %) de cessi daprofitament.

    3.- Zonificaci, estructura urbanstica i densitat de poblaci. a).- El percentatge mxim de lrea de solars destinat a ledificaci privada no podr superar el valor

    expressat al quadre annex nm. 2.2, havent de destinar-se el percentatge restant a vials, espais lliures pblics, zones esportives privades i installacions dinfraestructura.

    b).- Lestructura urbanstica dels sectors sorientar dacord amb els traats de la xarxa viria bsica quan

    aquesta estigui definida en els plnols dordenaci. Lordenaci haur, si proceds, de solucionar adequadament les rees de vora contiges al sl urb, de manera que quedi assegurada la continutat de la xarxa viria i regularitzades les alineacions i tipologies dedificaci en les esmentades rees.

    c).- Les zones dequipament pblic hauran de localitzar-se de forma agrupada i es tendir a situar-les en

    posicions prximes a les rees de sl urb adjacents, quan aquestes existeixin. d).- En els sectors de carcter turstic, es dissenyar una xarxa completa i integrada ditineraris de vianants,

    amb pautes de traat autnomes respecte a la xarxa viria de circulaci rodada, afavorint laccessibilitat als espais lliures pblics i la resta de zones dequipament comunitari, aix com lordenaci de circuits de passeig i la connexi amb els sectors o nuclis confrontants, si proceds. Lamplria mnima dels passos per als vianants ser de sis (6) metres.

    e).- ndexs dintensitat ds.

    Les figures de planejament sectorial de desenvolupament determinaran, per a cada qualificaci o zona dordenaci que contemplin els respectius ndexs dintensitat ds, havent de justificar adequadament que el resultat de laplicaci dels mateixos no supera la capacitat mxima assignada en aquestes Normes Subsidiries.

    El clcul dels ndexs dintensitat de ls residencial i turstic, les propostes dexoneraci de la seva fixaci i la justificaci de complir amb les capacitats mximes de poblaci previstes per aquestes normes, es far dacord amb el que estableix el Decret 2/1996, de 16 de gener, sobre regulaci de capacitats de poblaci en els instruments de planejament general i sectorial.

    f).- Els sectors de carcter residencial, turstic o mixt, dacord amb larticle 6 de la Llei 4/2008, de 14 de

    maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears, estaran sotmesos a la reserva del sl corresponent al 30 % de ledificabilitat ds residencial per a habitatge subjete a un rgim de protecci pblica que permeti establir, almenys, el seu preu mxim en venda, lloguer o daltres formes daccs a lhabitatge, com el dret de superfcie o la concessi administrativa.

    4.- Aparcament pblic.

    La superfcie mnima destinada a aparcament pblic es calcular mitjanant el mdul d1 plaa daparcament per a vehicles de turisme per cada 100 m2 dedificaci o superfcie construda. La dotaci daparcament pblic haur de complir les condicions estipulades en larticle 7 de lannex al Reglament de planejament urbanstic.

  • 107

    5.- Espais lliures pblics.

    La superfcie mnima destinada a parcs i jardins pblics complir el mdul de 18 o 21 m2 per cada 100 m2 dedificaci, amb un mnim del 10 % de la superfcie total ordenada. La dotaci despais pblics haur de complir, a ms de les condicions estipulades en lannex al Reglament de planejament urbanstic, les prescripcions segents:

    - Es procurar que coincideixin amb zones naturalment arborades i amb els llocs preeminents, vistosos, de

    millors panormiques. - Mai seran relegats a terrenys inhbils per a solars ni sadoptaran formes marginals o de sobrant de

    repartiment. - La seva posici ser cntrica, poc accidentada, ben relacionada, amb els seus fronts a via pblica i en el

    cas de projectar-se accessos als parcs i jardins mitjanant passatges de vianants, aquests no tindran ample inferior a deu (10) m.

    - Les faanes de les edificacions enfront dels parcs i jardins tindran el carcter de frontals o principals i amb un tractament digne i harmnic i en cas de requerir-se reculades de ledificaci respecte als corresponents lmits dels parcs i jardins haur dobservar-se com a mnim idntica mesura que per a les vies pbliques.

    - Sent lelement primordial la vegetaci, aquesta saplicar amb la deguda profusi i cura, cuidant que les plantacions de les espcies siguin les apropiades a la regi, al clima i a la corresponent conservaci.

    - Mai hauran de superposar-se els parcs i jardins amb la utilitzaci daparcaments en tot o en part, ni tampoc amb les altres superfcies prpies de serveis viaris com sn els carrers, encreuaments, places, mitjanes, voreres, vorals, etc., i fins i tot amb les faixes de protecci de vials o amb els passos i ubicacions dinstallacions infraestructurals del servei urbanstic.

    6.- Equipament.

    A ms de les reserves previstes en els apartats 4 i 5 de la present norma, les dotacions dequipament comunitari hauran de complimentar les segents estipulacions, sense perjudici del compliment dels mduls i condicions disposats en lannex al Reglament de planejament urbanstic:

    a).- Reserves de sl per a equipament comunitari en sector residencial: - Guarderia: 5 m2 de sl per cada 100 m2 dedificaci, amb un mnim de 1.000 m2 en una parcella. - Equipament cultural i docent: 10 m2/100 m2 dedificaci, amb un mnim de 2.000 m2. - Equipament esportiu: 15 m2/100 m2 dedificaci, amb un mnim de 2.000 m2 en una parcella. - Altres equipaments de carcter civic-social, de domini pblic (sanitari, assistencial, religis, recreatiu,

    municipal divers, etc.): 3 m2/100 m2 dedificaci, amb un mnim de 1.000 m2, en una parcella. - Equipament comercial: 80 m2 dedificaci per 100 habitants. b).- Reserves de sl per a equipament comunitari en sector de serveis:

    Equipament comunitari: 20 % de la superfcie total del sector. c).- Reserves de sl per a equipament comunitari en sector industrial: - Equipament esportiu: 2 % de la superfcie total ordenada, amb un mnim de 4.000 m2 en una o dues

    parcelles. - Altres equipaments de carcter civicosocial, de domini pblic: 1 % de la superfcie total ordenada, amb

    un mnim de 2.000 m2. - Equipament comercial: 1 % de la superfcie total ordenada. d).- Reserves de sl per a equipament comunitari en sector turstic residencial: - Guarderia: 2 m2/100 m2 dedificaci, amb un mnim de 1.000 m2 en una parcella. - Equipament cultural i docent: 10 m2/100 m2 dedificaci, amb un mnim de 1.000 m2 en una parcella.

  • 108

    - Equipament esportiu: 20 m2/100 m2 dedificaci, amb un mnim de 4.000 m2 en una o dues parcelles. - Altres equipaments de carcter civicosocial, de domini pblic (sanitari, assistencial, religis, recreatiu,

    municipal divers, etc): 4 m2/100 m2 dedificaci, amb un mnim de 1.000 m2 en una parcella. - Equipament comercial: 2 m2/100 m2 dedificaci, amb un mnim de 1.000 m2 en una parcella. 7.- Unitat urbanstica: Mduls per a dotacions. a).- En tot cas, als efectes destablir el nombre dhabitatges de cada sector, per determinar el tipus dunitat

    urbanstica i els mduls i superfcies per a dotacions, sassimilaran els cent (100) m2 de superfcie edificable destinada a qualsevol s (excepte els destinats a les prpies dotacions) a lequivalent dun habitatge.

    b).- Les dotacions indicades en les Normes Subsidiries tenen el carcter de mnims i hauran de completar-

    se, si escau, fins a les quals fixa la Llei del sl i el seu Reglament de planejament urbanstic. c).- Les dotacions per a parc esportiu tindran la consideraci de pbliques i sn de cessi obligatria al

    municipi. 8.- Infraestructures durbanitzaci.

    El Pla Parcial definir, com a mnim, el traat i/o les caracterstiques dels segents serveis i infraestructures durbanitzaci:

    - Xarxa viria, passos per als vianants i daparcaments, totalment pavimentades. - Xarxes de distribuci daigua potable, reg i hidrants contra incendis. - Xarxa devacuaci daiges residuals, havent dabocar finalment a lEDAR municipal. - Xarxa devacuaci daiges pluvials. - Xarxa subterrnia de distribuci denergia elctrica. - Xarxa subterrnia denllumenat pblic. - Xarxa subterrnia de tubs per a la installaci de telfons, i/o de serveis per cable. - Recollida descombraries. - Enjardinament despais lliures pblics. - Connexions amb les xarxes generals dabastament daigua i sanejament. - Totes les xarxes dinfraestructura seran subterrnies i es conduiran sota la vorera. - Les voreres tindran un ample mnim de dos (2) metres i, en tot cas, haur de donar-sels lample suficient

    perqu puguin collocar-se les installacions sota ella.

    A ms a ms, shauran de complir les determinacions de lapartat 1 de la norma 2.5.15 (Control dabocaments), del captol IV del ttol IV, les que estableix el Pla territorial de Mallorca i les altres que resulti daplicaci, aix com justificar, dacord amb la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del renou, les previsions adequades en relaci amb les edificacions i les seves distncies a les vies de comunicaci i infraestructures, vies pbliques, aix com a la seva distribuci i insonoritzaci.

    9.- Entitat urbanstica collaboradora de conservaci. a).- Els propietaris de terrenys compresos en sectors, polgons o unitats dactuaci quedaran obligats a

    suportar les despeses de conservaci de les obres durbanitzaci i al manteniment de les dotacions i installacions dels serveis, havent-se dintegrar en la corresponent entitat urbanstica collaboradora de conservaci.

    b).- Els promotors durbanitzacions privades gestionaran davant ladministraci urbanstica lautoritzaci de

    la corresponent Entitat urbanstica collaboradora de conservaci. 10.- Sistema dactuaci. a).- El sistema dactuaci normal per gestionar les urbanitzacions privades ser el de compensaci.

  • 109

    b).- En els casos en qu hagi dacollir-se al sistema de cooperaci, a causa de lexcessiu nombre dafectats o

    a la falta dacord entre ells, els propietaris hauran dassumir ntegrament les despeses i costos que pogus implicar el canvi de sistema respecte al de compensaci.

    c).- Quan lAjuntament en Ple aprecis una clara utilitat pblica o inters social en el desenvolupament dun

    sector, polgon o unitat dactuaci en benefici de la resta de ciutadans, no incloses en el sector, polgon o unitat dactuaci, podr acordar el sistema de cooperaci o expropiaci, segons millor convingui a linters general i sajusti a la legislaci urbanstica aplicable.

    11.- Normes de sectors especfics.

    Una part daquests sectors i dels terrenys confrontants shan qualificat pel Decret 96/2005, de 23 de setembre, daprovaci definitiva de la revisi del Pla director sectorial energtic de les Illes Balears com a zona dinfraestructures energtiques. Amb independncia de la zona afectada per lesmentat PDS que haur de ser objecte dexclusi en regular-se directament per lesmentat PDS i/o, si escau, dajust en relaci amb la resta dactivitats admeses, es mantenen amb carcter general les segents condicions de desenvolupament:

    11.1.- Sector AS-17 a).- Definici.

    El seu dest principal s covertir-se en centre de comunicacions amb rea dinfluncia sobre el nord-est de Mallorca. Lesmentat centre shaur dordenar com una terminal mixta (viatgers i mercaderies) de transport combinat (carretera, ferrocarril i connexi porturia), amb dotaci de serveis complementaris (centre comercial, emmagatzemament i manipulaci de mercaderies, etc.).

    b).- Condicions generals. - Superfcie del sector (h): 12 - Tipus dordenaci: Allada - Densitat mxima (hab/h): 10 - Aprofitament global mxim (m2/m2): 0,4 - rea de solar edificable respecte de la superfcie ordenada (%): 40 - Amplria mnima de vies pbliques de trnsit rodat (m): 12 - Nombre daparcaments pblics (plaa/m2 dedificaci): 1/100. Mnim: 10 % de la superfcie

    enjardinada. - Superfcie destinada a parcs i jardins pblics (%): 20 c).- Condicions particulars. - Superfcie mnima de solar (m2): 1.000 - Dimensions mnimes de solar (faana/fons): 20/20 - Ocupaci mxima de solar (%): 40 - Percentatge mnim drees de jardins privats al solar (%): 20 d).- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial: Habitatge unifamiliar annex. - Serveis o terciari (S, B, P): Establiments pblics i administratiu. - Equipaments (S, B, P): Recreatiu, esportiu, administratiu institucional, religis, cultural, docent i

    sanitari-assistencial. - Activitats i installacions complementries (S, B, P): Abastiment (B, D), magatzems (B, D), transports

    (B, D), parcs i tallers (B, D) i installacions infraestructurals (B, D). - Industrial: No.

  • 110

    e).- La superfcie del sector no afectada per lmbit de la zona dinfraestructures energtiques prevista en el

    Decret 96/2005, de 23 de setembre, podr dividir-se en subsectors per al seu desplegament sempre que els mateixos compleixin proporcionalment amb els estndards que li corresponguin i els accessos responguin a un criteri de conjunt.

    11.2.- Sector AS-18. a).- Condicions generals i particulars. - Coeficient dedificabilitat neta mxim (m3/m2): 3 - Superfcie total edificable mxima (m2/m2): 1 - Reculades mnims de les edificacions respecte de les partions del solar: Laltura (exceptuant xemeneies)

    amb un mnim de trenta (30) metres. - Altura dels edificis: No es limita. - Ocupaci mxima (%): 40 - Els nivells dimmissi es mantindran inferiors al setanta i cinc per cent (75 %) dels de les situacions

    considerades admissible en el Decret 833/1975 i el nivell de renous es mantindr inferior als quaranta decibelios (40 dB) a lexterior dels seus tancaments.

    - Lempresa propietria de la central trmica dEs Murterar haur de disposar, a linterior del seu recinte, dels aparcaments necessaris per a cobrir la totalitat de places que genera el funcionament de la central. Podran distribuir-se en excluses destinades a aquest s o en zones interiors degudament assenyalades dacord amb les normes especfiques de seguretat.

    b).- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Lnic s perms s el de les installacions duna central trmica de generaci denergia elctrica i

    edificis complementaris. - Es permetran els habitatges per al personal de vigilncia, sempre que quedin separades com a mnim deu

    (10) metres de les installacions i edificis industrials. c).- Protecci del medi ambient.

    Lemissi de contaminants a latmosfera no podr superar els valors lmit legalment establerts i en particular es compliran les segents disposicions o normes que les substitueixin.

    - Llei 38/1972, de 22 de desembre (BOE de 26.12.72). - Decret 833/75, de 6 de febrer, que desenvolupa la Llei 38/1972 (BOE de 22.04.75). - Reial Decret 1643/1985, d1 dagost, modifica ndex 002 del Decret 833/75 (BOE de 23.03.79). - Reial Decret 717/1987, de 27 de maig, modifica el R.D. 833/1975 (BOE de 06.06.87). - Reial Decret 646/1991, de 22 dabril, estableix noves normes sobre limitaci a les emissions a

    latmosfera dagents contaminants procedents de grans installacions de combusti (BOE de 25.04.81). d).- Infraestructures denllumenat, protecci contra incendis i manteniment de zones verdes. - Com que el sector es destina a ls exclusiu de producci denergia elctrica a parcella nica i per a una

    major seguretat de les installacions, lenllumenat dels vials pblics i de les zones verdes pbliques es realitzar des de lluminries situades en els terrenys privats, desprs de les tanques de tancament i amb crrec a GESA.

    - Les installacions de protecci contra-incendis de la totalitat del sector seran projectades i mantingudes en servei per i a crrec de GESA.

    - Tamb GESA tendr al seu crrec lesment, condicionament, sembrada i manteniment de les zones verdes pbliques i de les zones perimetrals de protecci, havent-les de dotar despcies autctones a les quals peridicament netejar de la polluci de la central.

    11.2.- Sector AS-19.

  • 111

    a).- Condicions generals. - Extensi dEs Murterar s industrial (ZI-M). - Superfcie del sector (h): 6,28 - Tipus dordenaci: Allada - Densitat mxima (Hab/h): 1 - Aprofitament global mxim dels usos lucratius (m2/m2): 0,105 - rea de solar edificable respecte de la superfcie ordenada (%): 60 - Amplada mnima de vies pbliques de trnsit rodat (m): 12 - Superfcie mnima daparcaments pblics: Segons AS-18 - Superfcie destinada a parcs i jardins pblics (%): 10 b).- Condicions particulars. - Superfcie mnima de solar: Segons AS-18 - Dimensions mnimes de solar: Segons AS-18 - Ocupaci mxima de solar (%): 15 - Percentatge mnim drees de jardins privats en el solar: ZPP c).- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03:

    El rgim dusos permesos ser el mateix que per al sector AS-18, amb la particularitat de que lndex dintensitat ds residencial (Ir) ser de 1/30.000.

    d).- Condicions per aplicaci de la Llei de costes. - Laprofitament global mxim no pot superar laprofitament mitj del sl urbanitzable del municipi que

    s de 0,94 m3/m2. - El sector s afectat per una zona de servitud de protecci, amb una amplada de cent (100) metres

    mesurats des del lmit inferior de la ribera de la mar. - El rgim jurdic de la zona de protecci s lestablert en els articles 24 i 25 de la Llei de costes i el seu

    reglament. No obstant, shaur de prendre en consideraci que la central trmica dEs Murterar s una infraestructura bsica del sistema energtic de les Balears i que en alguns aspectes no es podran complir totes les limitacions que de forma general preveu la Llei de costes.

    NORMA 4.2.03 SECTORS AMB PLANEJAMENT PARCIAL APROVAT 1.- Sector AN-1. a).- Definici i condicions del sector.

    Es tracta dun sector urbanitzable, amb Pla parcial aprovat, que es recull, amb modificacions en el plnol 6.1.1 (ordenaci del sl urbanitzable), de 32 h de superfcie, amb un aprofitament lucratiu de 0,206 m2/m2 i amb una densitat mxima de 24,4 hab/h.

    El Pla parcial o, si sescau, el Projecte durbanitzaci haur dincorporar els aspectes segents introduts per les Normes Subsidiries:

    - Supressi de vials segons plnol n. 6.1.1 - Normes dedificaci. - Normes desttica. - Definici delements urbanstics. - El projecte durbanitzaci shaur de sotmetre a informe de la Direcci General de Recursos Hdrics als

  • 112

    efectes de lafectaci del sector per dos torrents i les seves zones de protecci. - Aquest sector es troba afectat per una rea de reconversi territorial (ART) dactuaci directa pel que,

    dacord amb el que estableix el Pla territorial de Mallorca, les NN.SS. recullen lesmentada delimitaci que haur dincorporar-se al Pla parcial, en cas de requerir la seva modificaci, o, en tot cas, al Projecte durbanitzaci, aix com complir-se amb all que sha establert pel PTI en la fitxa corresponent.

    b).- Normes dedificaci i rgim dusos.

    Les normes dedificaci i el rgim dusos sn els definits per a la zona extensiva (E) i extensiva club (E4).

    2.- Sector AS-21.

    Sector industrial i de serveis que subica a la finca Ca Na Lloreta, al costat del vial de ronda del Port dAlcdia i accs a Es Murterar amb Pla parcial definitivament aprovat amb prescripcions el 23 de setembre de 2.004 (BOIB n. 143, de 14.10.04).

    Les normes dedificaci i el rgim dusos admesos sn els definits per a la zona industrial A (ZI-A), industrial B (ZI-B), estaci de serveis-benzinera (ES), comercial baixa (C1) i equipaments pblics en aquestes NN.SS., amb les limitacions dusos establertes en el Pla parcial aprovat.

    Tancament de la parcella: Els tancaments de la parcella a carrer o rea pblica noms podran ser opacs fins una altura dun metre i vint centmetres (1,20) sobre la rasant del carrer, havent de construir-se amb materials i acabats acords amb els de la zona. Sobre lesmentada altura sadmetran nicament elements difans, fins laltura total, quedant prohibida la utilitzaci de filferro daros.

    Es mantenen vigents les segents condicions del pla parcial i del projecte de urbanitzaci:

    - s condici vinculant del Pla parcial i del Projecte durbanitzaci, integrar adientment el pas de les

    canonades corresponents al desgus del sistema de refrigeraci de la central trmica dAlcdia II i de la canonada dabastiment daigua potable des de Sa Pobla. Els esmentats terrenys hauran de formar part del sl de cessi pblica (vials, aparcaments, zones verdes, etc.), aix com complir amb les determinacions derivades de la Llei de costes que resultin aplicables.

    - A les rees delimitades en el plnol n. 3.3.1 com a zones de possible risc dincendis (ZPR), shauran de complir les condicions de prevenci assenyalades en aquestes normes urbanstiques per a aquest risc.

    - El Pla parcial incorpora a la seva normativa els aspectes previstos que puguin sser daplicaci de les normes especfiques per a les zones de possible risc (ZPR), especialment en els apartats de risc de contaminaci dacufers i dincendis.

    - Normes extraordinries de protecci i mediambientals: Seran, dacord amb les establides en ladaptaci de les NN.SS. a les DOT, les determinades en el Pla parcial aprovat. No obstant aix lanterior, el projecte durbanitzaci haur de complir, a ms a ms, amb les indicades com daplicaci plena (AP) en el Pla territorial de Mallorca.

    Les parcelles afectades per la servitud de protecci quedaran subjectes a all que es determina en larticle 25 de la Llei 22/1998, de 28 de juliol, de costes.

    CAPTOL III: NORMES PARTICULARS PER AL DESPLEGAMENT DELS SISTEMES GENERALS NORMA 4.3.01 RGIM I DESENVOLUPAMENT DELS SISTEMES GENERALS 1.- Desenvolupament dels sistemes generals.

    En desplegament de les determinacions de les Normes Subsidiries relatives als Sistemes Generals es preveu la redacci, almenys, dels segents instruments de planejament:

    rcarbajoCuadro de texto

  • Pla especial de la xarxa de sanejament municipal. 2.- Els sistemes generals i els Plans parcials.

    No podr procedir-se a laprovaci dels Plans parcials de desenvolupament del sl urbanitzable fins tant no quedi garantida lexecuci dels sistemes generals que siguin necessaris per al seu funcionament.

    3.- Sistemes generals portuaris. a).- El Port esportiu ubicat a la zona de serveis del Port dAlcdia, es classifica com un sistema general a sl

    urb i la seva ordenaci es remet a la continguda en la concessi administrativa atorgada en el Consell de Ministres de 29.07.88 i les seves modificacions posteriors.

    b).- Ports i instal lacions porturies i complementries competncia de ladministraci autonmica.

    En el domini pblic martim-terrestre, saplicaran les determinacions de la Llei 10/2005, de 14 de juny, de ports de les Illes Balears. La zona de servei dels ports dEs Barcars i port esportiu de Bonaire (El Cocodrilo), dacord amb larticle 12 de lesmentada Llei, es qualifica com a sistema general portuari, encara que sn criteri daquestes NN.SS. els segents:

    - No permetre cap nou port esportiu o drsena esportiva al litoral municipal. - Limitar, de forma restringida i suficientment justificada, les ampliacions dels ports esportius ja existents,

    sempre i quan lAjuntament les consideri oportunes i convenients per a linters general i per als objectius de les presents Normes Subsidiries.

    - Permetre les les obres necessries per al manteniment de les installacions existents, aix com la millora de les condicions de funcionalitat i de la seva seguretat.

    4.- Camp de golf.

    Queda integrat en aquestes NN.SS. lequipament esportiu del camp de golf dAlcanada i instal lacions complementries en la forma en qu va ser atorgat el seu inters general. Les installacions podran ser objecte de reforma i adequaci a les necessitats de lexplotaci, admetent-se petites ampliacions fins a un 10 % del volum existent sempre que formin part del volum principal.

    5.- Sistema general dequipament municipal divers.

    La parcella de titularitat municipal, confrontant amb el sector de sl urb CA-5 i actualment destinada a punt verd, es qualifica com a sistema general dequipament pblic divers en sl rstic. Les seves condicions dedificaci seran les assenyalades en la norma 3.2.13 (serveis generals) i els usos admesos seran els de ls municipal divers de la norma 2.2.02, encara que prviament a qualsevol autoritzaci i/o activitat que comporti edificaci shaur de tramitar un informe de sostenibilitat ambiental dacord amb all que sha assenyalat en larticle 15 de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, davaluacions dimpacte ambiental i avaluacions ambientals estratgiques a les Illes Balears.

    6.- Sistema general dequipament pblic docent.

    Queda integrat en aquestes NN.SS. lequipament pblic docent i espai lliure pblic situat en el carrer de lEclipsi en la forma en qu va ser atorgat el seu inters general, com a sistema general dequipament docent i espai lliure pblic en sl rstic. Les actuals instal lacions podran ser objecte de reforma i adequaci a les necessitats de lactivitat, admetent-se ampliacions dedificabilitat i ocupaci fins a un 30 % de lexistent.

  • 116

    objecte de reforma i adequaci a les necessitats de lexplotaci, admetent-se petites ampliacions fins a un 10 % del volum existent sempre que formin part del volum principal.

    5.- Sistema general dequipament municipal divers.

    La parcella de titularitat municipal, confrontant amb el sector de sl urb CA-5 i actualment destinada a punt verd, es qualifica com a sistema general dequipament pblic divers en sl rstic. Les seves condicions dedificaci seran les assenyalades en la norma 3.2.13 (serveis generals) i els usos admesos seran els de ls municipal divers de la norma 2.2.02, encara que prviament a qualsevol autoritzaci i/o activitat que comporti edificaci shaur de tramitar un informe de sostenibilitat ambiental dacord amb all que sha assenyalat en larticle 15 de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, davaluacions dimpacte ambiental i avaluacions ambientals estratgiques a les Illes Balears.

    6.- Sistema general dequipament pblic docent.

    Queda integrat en aquestes NN.SS. lequipament pblic docent i espai lliure pblic situat en el carrer de lEclipsi en la forma en qu va ser atorgat el seu inters general, com a sistema general dequipament docent i espai lliure pblic en sl rstic. Les actuals installacions podran ser objecte de reforma i adequaci a les necessitats de lactivitat, admetent-se ampliacions dedificabilitat i ocupaci fins a un 30 % de lexistent.

    NORMA 4.3.02 PLA ESPECIAL DE LA XARXA DE SANEJAMENT MUNICIPAL Les determinacions de lordenaci del Pla especial de la xarxa de sanejament municipal, respondran als segents objectius i condicionaments: - Execuci de les obres corresponents a les infraestructures de sanejament territorial, excloent les de

    carcter secundari o local. - Definici de la reglamentaci dabocaments a la xarxa general en funci del sistema de depuraci triat. - Definici, si sescau, de les caracterstiques de les obres denganxament o presa a executar en el

    desenvolupament dels sectors de sl urbanitzable. - Lesmentat Pla haur destar executat en el termini de sis anys. NORMA 4.3.03 PLANS ESPECIALS DORDENACI DEL LITORAL Les platges del municipi podran ser objecte dordenaci detallada, de forma completa o per trams, dacord amb lindicat a larticle 3 del Decret 72/1994, de 26 de maig, sobre plans dordenaci del litoral. La seva iniciativa correspondr, de conformitat amb larticle 8, a lAjuntament i el procediment es subjectar a lestablert a larticle 9 i segents de lesmentat decret. Aquestes platges sn les segents: Cap de Bou, Marina dAlcdia, Barcars, Morer Vermell, Sant Joan, Sant Pere, Alcanada i, finalment, el tros sud de la platja dAlcdia, que es recullen en el plnol n. 2 de les NN.SS. NORMA 4.3.04 PARCS PBLICS La zona humida denominada en aquestes Normes Subsidiries de Maristany est situada entre lAvinguda del Tuc i la Carretera del Port de lAlcdia i la seva delimitaci queda plasmada en el plnol 3.1. Es tracta duna zona humida lentorn de la qual est alterat per lactivitat urbanitzadora i que aquestes Normes Subsidiries han qualificat en el plnol 2 (Estructura general i orgnica del territori) com parc pblic, a obtenir mitjanant convenis urbanstics o per expropiaci. Els usos en aquest noms podran ser pblics i queden restringits

    rcarbajoCuadro de texto

  • 117

    exclusivament als educatius, dinterpretaci mediambiental i doci o esportius a laire lliure sense que resultin pertorbadors del medi natural. El desenvolupament del parc pblic es realitzar en dues etapes, una que consistir en la recuperaci ambiental de la zona humida i laltra en lordenaci del permetre accessible per a lobservaci del medi natural humit i el seu entorn. CAPTULO IV: NORMAS DE URBANIZACIN NORMA 4.4.01 CONDICIONES GENERALES 1.- Deures dels propietaris de sl urbanitzable.

    Els propietaris dels terrenys situats en sl urbanitzable estan obligats al compliments dels segents deures legals:

    a).- Entregar a lAdministraci competent el sl reservat per a vials, espais lliures, zones verdes i restants

    dotacions pbliques incloses en la prpia actuaci o adscrites a ella per a la seva obtenci. b).- Entregar a lAdministraci competent, amb dest a patrimoni pblic de sl, el sl lliure de crregues

    durbanitzaci corresponent al 15 % de ledificabilitat mitjana ponderada de lactuaci o de lmbit superior de referncia en qu aquesta sinclogui.

    c).- Costejar i, si escau, executar totes les obres durbanitzaci previstes en lactuaci corresponent, aix com

    les infraestructures de connexi amb les xarxes generals de serveis i les dampliaci i reforament de les existents fora de lactuaci que aquesta demandi per la seva dimensi i caracterstiques especfiques, sense perjudici del dret a reintegrar-se de les despeses dinstallaci de les xarxes de serveis a crrec de les seves empreses prestadores, en els termes establits en la legislaci aplicable.

    d).- Entregar a lAdministraci competent, junt amb el sl corresponent, les obres i infraestructures a qu es

    refereix lapartat anterior que hagin de formar part del domini pblic com a suport immoble de les installacions prpies de les xarxes de dotacions i serveis, aix com tamb les esmentades installacions quan estiguin destinades a la prestaci de serveis de titularitat pblica.

    e).- Garantir el reallotjament dels ocupants legals que es precisi desallotjar dimmobles situats dins lrea de

    lactuaci i que constitueixin la seva residncia habitual, aix com el retorn quan tinguin dret a ell, en els termes establits en la legislaci vigent.

    f).- Indemnitzar als titulars de drets sobre les construccions i edificacions que hagin de ser demolides i les

    obres, installacions, plantacions i sembrats que no puguin conservar-se. 2.- Projectes durbanitzaci.

    Aquestes normes saplicaran als projectes durbanitzaci en sl urb o urbanitzable i en els projectes dobres ordinries en sl urb.

    Les dotacions i previsions daquests serveis sajustaran, com a mnim, a all que sha determinat en les

    presents normes o, si no nhi ha, en la reglamentaci especfica establida pels Organismes competents.

    Les conduccions i canalitzacions seran subterrnies i seguiran, excepte casos excepcionals, el traat de la xarxa viria, els espais lliures pblics i zones de protecci, situant-se preferentment sota les voreres. La illuminaci complir el que disposa la norma 4.4.04.

    En tots els casos els projectes durbanitzaci compliran amb el vigent Decret 110/2010, de 15 doctubre,

  • 118

    pel qual saprova el Reglament per a la millora de laccessibilitat i la supressi de barreres arquitectniques.

    NORMA 4.4.02 ABASTAMENT DAIGUA, REG I HIDRANTS CONTRA INCENDIS 1.- Dotacions mitjanes mnimes: a).- Seran les establertes al Reial decret 314/2006, de 17 de mar, pel qual saprova el codi tcnic de

    ledificaci i en particular del document bsic HS 4. b).- El cabal mxim diari sobtindr multiplicant per 1,50 el cabal mitj diari. c).- El cabal mxim horari sobtindr multiplicant per 2,40 el cabal mitj diari. 2.- Xarxa de distribuci: a).- Ser equipada amb boques de reg i hidrants contra incendis. b).- Excepte que es justifiqui la seva impossibilitat, la installaci ser del tipus mallat. c).- La separaci mxima entre dos costats oposats duna malla ser de cinc-cents (500) metres i cada malla

    abastir com a mxim a 2.000 habitants a rees residencials intensives i a 850 habitants a rees residencials de baixa densitat.

    d).- Excepte que es justifiqui, el dimetre mnim de les canonades ser de 100 mm. i en cap cas inferior a 80

    mm. e).- La pressi esttica a qualsevol punt de la xarxa no ser superior a 60 m.c.d.a. f).- La pressi de la xarxa ser com a mnim (H+10 m.c.d.a), essent (H) el desnivell, mesurat en metres,

    entre la rasant de la via pblica en el punt ms baix de la faana del solar i la major cota darrencada de coberta.

    NORMA 4.4.03 CLAVEGUERAM I EVACUACI DAIGES PLUVIALS a).- La xarxa ser del tipus separatiu i, quan existeixi Pla especial de la xarxa de sanejament, labocament

    daiges residuals sefectuar a la xarxa general municipal en forma i condicions especfiques imposades pel Pla especial per a cada tipus dactivitat.

    b).- Excepte que es justifiqui, el dimetre mnim de les conduccions ser de 400 mm. i en cap cas inferior a

    300 mm. c).- Es disposaran pous de registre en els canvis de direcci, rasant i en alineacions rectes a distncies no

    superiors a 50 m. d).- A les capaleres de la xarxa, adossades al primer pou de registre, es construiran cambres de descrrega

    automtiques de 0,60 m3 de capacitat mnima. e).- Les dotacions daiges residuals a tenir en compta seran les establertes per a labastiment daigua. f).- La velocitat en cada tros ser menor de 4 m/seg. i major de 0,6 m/seg..

  • 119

    g).- Els percentatges de les pendents mnimes en els ramals inicials seran, en cada cas, els que indiquin els serveis tcnics municipals. Els cabals daiges de pluja a evacuar sestabliran conforme a les instruccions tcniques de carreteres i a la normativa vigent.

    NORMA 4.4.04 ENLLUMENAT PBLIC a).- La installaci denllumenat pblic sajustar, en el referent al disseny dels punts de llum, a les

    instruccions tcniques per a lenllumenat urb i a la normativa vigent. b).- A les rees turstic-residencials i zones dinters paisatgstic, sempre que es tracti de vies amb trnsit

    rodat poc important, laltura mxima dels punts de llum ser de quatre (4) metres i lestesa elctrica denllumenat pblic complir les prescripcions contingudes en les instruccions tcniques vigents i en el Reglament electrotcnic per a baixa tensi.

    c).- Els projectes durbanitzaci i dotaci de serveis, dacord amb el que estableix el Pla territorial de

    Mallorca i la Llei 3/2005, de 20 dabril, en relaci amb la illuminaci, hauran de complir amb les condicions segents:

    - Les lluminries no seran del tipus globus, sin amb pantalles on la bombeta no podr sobresortir de

    linterior. - No sutilitzaran reflectors que dispersin la llum cap al cel i la inclinaci de la lluminria ser parallela a

    lhoritz. - El disseny del sistema denllumenat shaur de basar en el criteri deficincia energtica, amb les

    condicions i la consecuci dels nivells luminotcnics establits en els apartats segents. - Enllumenat amb projectors de superfcies horitzontals (installacions esportives, aparcaments, etc.):

    Shan dinstallar asimtrics sense inclinaci o b installar-los simtrics amb reixetes adequades contra lenlluerni.

    - La inclinaci de les lluminries, quan tcnicament sigui possible i no impliqui una prdua dilluminaci, ser parallela a lhoritz.

    - Lenfosquiment intern de lhemisferi superior de les lluminries que tinguin globus de plstic o similars ser del 50 %.

    - Sinstallaran bombetes de menor consum en aquells llocs on el nivell luminotcnic sigui excessiu, en relaci amb els valors de seguretat recomanats.

    - Limitacions del flux de lhemisfric superior (% mxim del flux que una lluminria emet sobre el pla horitzontal respecte del flux total que emet la mateixa collocada en la posici dinstallaci), segons el plnol de contaminaci lumnica: En zona E-1: 0 %, en zona E-2: Igual o menor al 5 %, en zona E3: Igual o menor al 15 % i en zona E-4: Igual o menor al 25 %. Excepte, en la zona E-3 i E-4, la illuminaci de monuments, altres elements o zones dinters cultural, histric o turstic especial. Aquestes zones, dacord amb larticle 5 de la Llei 3/2005, de 20 dabril, es correspondran tamb amb les de vulnerabilitat a la contaminaci lumnica als efectes del compliment de larticle 6 i 7 de lesmentada Llei. A aquests efectes, les bombetes de vapor de mercuri se substituiran per altres, com a mnim, de vapor de sodi dalta pressi i, en rees on aquest tipus de llum sigui imprescindible per raons de seguretat, per altres de vapor de sodi de baixa pressi.

    - El paviment de les calades de les vies de trnsit, dacord amb larticle 8 de la Llei 3/2005, de 20 dabril, seran de caracterstiques i propietats reflectores adequades a les installacions denllumenat pblic.

    - La illuminaci haur de complir amb el Reial decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual saprova el Reglament deficcia energtica en installacions denllumenat exterior.

    NORMA 4.4.05 ENERGIA ELCTRICA I ESTACIONS TRANSFORMADORES a).- Condicions generals:

  • 120

    Es complir amb el que disposa el vigent Reglament electrotcnic per a baixa tensi, instruccions tcniques complementries i normes de la companyia subministradora.

    b).- Estacions transformadores: - Preferentment es situaran integrades a ledificaci. - En zona residencial i situaci allada, hauran de respectar la reculada general a vials, passos per als

    vianants i espais lliures pblics. La reculada a les altres partions de la parcella ser el mnim establert per la companyia subministradora, havent de quedar el seu permetre degudament tancat.

    - Excepcionalment, en aquells casos en els quals es justifiqui la impossibilitat o la millor convenincia, dacord amb la ordenaci dels espais pblics, es podr reduir o eliminar la reculada a vials mitjanant un Estudi de detall que justifiqui a ms la seva integraci en lentorn.

    - Les edificacions situades a solars confrontants amb una E.T. hauran de complir, respecte daquesta, les reculades prpies de la zona on semplaci.

    NORMA 4.4.06 INSTALLACI TELEFNICA I/O DE SERVEIS PER CABLE La xarxa completa de tubs subterranis, integrada en els sistemes generals del servei, hauran de complir les especificacions tcniques de les companyies concessionries del servei. NORMA 4.4.07 PROJECTE DURBANITZACI DE ZONES VERDES a).- El projecte durbanitzaci dun espai lliure pblic s el destinat a concretar les obres en el referent a les

    seves dotacions, arbrat, enjardinament i condicionament general que estableixen les determinacions de les Normes Subsidiries, dels Plans parcials o especials que les desenvolupen o, en cas no estar definides en el planejament, que assenyalin els serveis tcnics municipals.

    b).- Aquest projecte haur de recollir tota la documentaci precisa per definir de forma completa les obres de

    jardineria de la urbanitzaci, comprenent les de condicionament darbusts i ornamental, aix com les edificacions auxiliars i, si sescau, les xarxes denergia elctrica, enllumenat i distribuci daigua que complementin el conjunt.

    c).- Sense perjudici de la regulaci establerta a les ordenances que li siguin daplicaci, els projectes

    durbanitzaci hauran de complir com a mnim les condicions segents: - Es delimitaran les diferents rees de tractament de sl, havent-se de solucionar correctament la separaci

    entre aquestes. - Shauran de dotar de suficients punts de reg a lobjecte de permetre un adient servei a la totalitat de les

    zones enjardinades. - Shaur de disposar dilluminaci correcta a la totalitat de les zones pavimentades i, al manco, en un

    quaranta per cent (40 %) de les zones enjardinades. - Shaur de resoldre adientment levacuaci daiges de pluja i el drenatge de les diferent rees, a

    lobjecte devitar embassaments i acumulaci de llot. - Es disposar del suficient i adient mobiliari urb (bancs, i papereres, etc.). - LAjuntament, com a receptor dels espais lliures pblics, podr supervisar les condicions de qualitat

    durbanitzaci alludides, reservant-se la facultat dintroduir les modificacions oportunes, tant de disseny com de qualitat de les installacions.

  • 121

    TTOL V: NORMES DEDIFICACI A SL RSTIC CAPTOL I: DISPOSICIONS DE CARCTER GENERAL NORMA 5.1.01 MBIT I DISPOSICIONS GENERALS Les normes daquest Ttol saplicaran en els terrenys classificats com a sl rstic, havent-se de complir en tot cas les determinacions establertes a la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sl rstic de les Illes Balears i a la Llei 6/1999, de 3 dabril, de les Directrius dordenaci del territori. 1.- Constitueix el sl rstic: a).- Aquelles rees que les NN.SS. delimiten i qualifiquen com a tals, per considerar-les inadequades per al

    desenvolupament urb.. b).- Les rees del territori municipal a les quals shan de complir alguna de les segents funcions: - Desenvolupament de processos ecolgics bsics. - Suport de les activitats lligades al sector primari de leconomia a conservar, protegir o potenciar. - Manteniment de valors paisatgstics i culturals independents. 2.- El sl rstic ha de ser preservat de totes aquelles actuacions que impliquin la instauraci del fet urb. Per

    altra banda, en aquelles parts que siguin objecte despecial protecci shauran daplicar les mesures tendents a evitar la prdua de les seves funcions o degradaci dels seus valors, realitzant-se les actuacions que suposin un millor i ms racional aprofitament del territori.

    3.- Publicitat.

    Queda prohibida, de conformitat amb la disposici addicional novena de les Directrius dordenaci territorial, la publicitat a sl rstic, encara que, dacord amb el Pla territorial de Mallorca, no es considerar publicitat els indicadors, integrats a lentorn, i la retolaci destabliments informatius de lactivitat que shi desenvolupi de dimensi inferior a 0,2 m2.

    4.- Protecci de la vegetaci.

    El respecte al paisatge exigeix un tractament especial de protecci al arbrat i a les masses de vegetaci. Les curtes i tales hauran dsser degudament justificades i autoritzades i sempre que siguin compatibles amb les mesures adients per a la defensa de larbrat i vegetaci, que en el seu lloc constitueixin lambient paisatgstic i es mantingui la flora prpia de la zona.

    5.- Abocadors descombraries.

    A les rees de sl rstic protegit queden prohibits els abocadors descombraries. NORMA 5.1.02 QUALIFICACI Es distingeixen dues grans rees de sl rstic, dacord amb les caracterstiques que posseeixin i les funcions que han de complir: Sl rstic protegit i sl rstic com. 1.- Sl rstic protegit

    Sn aquelles rees sostretes al desenvolupament urb, per a les quals, pels seus valors excepcionals, la

  • 122

    preservaci de la fauna i la flora i el manteniment de la biodiversitat, sestableix un rgim especial diferent del general. Est format per cinc categories:

    a).- rees naturals despecial inters dalt nivell de protecci (AANP): Sn les definides per la Llei 1/1991,

    de 30 de gener, despais naturals i de rgim urbanstic de les rees despecial protecci de les Illes Balears, sistemes dunars, illots, zones humides, cims, barrancs, penya-segats, els penyals ms significatius i els terrenys qualificats com a element paisatgstic singular, aix com tamb els espais naturals protegits, declarats dacord amb la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservaci dels espais de rellevncia ambiental.

    b).- rees naturals despecial inters (ANEI): Sn les definides per la Llei 1/1991, de 30 de gener, despais

    naturals i de rgim urbanstic de les rees despecial protecci de les Illes Balears, no incloses a la categoria anterior.

    c).- rees rurals dinters paisatgstic (ARIP): Sn les definides per la Llei 1/1991, de 30 de gener, despais

    naturals i de rgim urbanstic de les rees despecial protecci de les Illes Balears.

    Dins daquesta categoria el Pla territorial de Mallorca ha distingit una subcategoria: rees dinters paisatgstic boscoses (ARIP-B) per aquelles rees que presenten una superfcie forestal o boscosa.

    d).- rees de prevenci de riscs (APR): Sn les que presenten un manifest risc dinundaci, dincendi,

    derosi o de despreniment, independentment de la seva inclusi a les categories abans esmentades. e).- rees de protecci territorial (APT): Sn, amb independncia de la seva inclusi a les categories abans

    esmentades, les delimitades en el Pla territorial de Mallorca. De conformitat amb el que estableixen les DOT, sha distingit les corresponents a la costa i a les carreteres.

    2.- Sl rstic com

    s el constitut per la resta dels terrenys que pertanyen a rees sostretes del desenvolupament urb i que no es trobin incloses a cap de les cinc categories de sl rstic protegit. Est format per tres categories:

    a).- rees dinters agrari (AIA): Sn les zones de regadiu i rees amb explotacions agrries susceptibles,

    per la seva proximitat, dsser regades amb aiges depurades, aix com les superfcies destinades a cultius.

    Dins daquesta categoria el Pla territorial de Mallorca ha distingit dos subcategories: rees dinters agrari intensiu (AIA-I) i rees dinters agrari extensiu (AIA-E).

    b).- rees de transici (AT): Sn les rees que han estat aix delimitades pel Pla territorial de Mallorca a

    partir del sl classificat com a urb i urbanitzable, destinades a les previsions de futur creixement urb i a lharmonitzaci de les diferents classes de sl.

    Dins daquesta categoria el Pla territorial de Mallorca ha distingit dos subcategories: rees de transici de creixement (AT-C) i rees de transici dharmonitzaci (AT-H).

    c).- rees de sl rstic de rgim general (SRG): Seran les constitudes per la resta de sl rstic com.

    Dins daquesta categoria el Pla territorial de Mallorca ha distingit una subcategoria: rees de sl rstic de rgim general forestal (SRG-F).

    3.- Unitats dintegraci paisatgstica i ambiental dmbit supramunicipal i del valor paisatgstic.

    A les anteriors rees de sl rstic, dacord amb el que estableix el Pla territorial de Mallorca, se superposen, als efectes, si sescau, de corregir la superfcie mnima de parcella per poder edificar un habitatge unifamiliar allat, els mbits de planejament coherent supramunicipal (APCS) i quant a les

  • 123

    condicions dedificaci i dintegraci paisatgstica, les unitats dintegraci i mbits de valoraci paisatgstica (UP i VP) segents:

    a).- Unitats paisatgstiques: - UP-1: Serra Nord i la Victria. - UP-3: Badies del Nord. - UP-8: Raiguer. b).- Valoraci paisatgstica: - VP-1: Valoraci paisatgstica moderada. - VP-2: Valoraci paisatgstica alta, molt alta o extraordinria. c).- mbits de planejament coherent supramunicipal: - APCS-2: Badies del Nord i La Victria (UP-1 i UP-3). - APCS-7: Raiguer (UP-8). NORMA 5.1.03 ZONES DE POSSIBLE RISC DE CONTAMINACI DAQFERS Els projectes que es presentin en aquestes rees, relatius a usos o activitats admesos, hauran dincorporar mesures tendents a evitar la contaminaci daqfers, dacord amb les mesures que dicti la Conselleria de Medi Ambient i de conformitat amb el que estableix la Directiva 2000/60/CE, la Llei daiges i el Pla hidrolgic de les Illes Balears. En cap cas sautoritzaran en les ZPR de contaminaci daqfers en sl rstic les activitats classificades com insalubres o perilloses, com tampoc cap tipus dabocament o emmagatzemament de substncies txiques per a la salut humana o per als recursos naturals. El sistema per a levacuaci daiges fecals en els habitatges unifamiliars, situades a les zones assenyalades en els plnols com de risc baix, mitj o alt, ser individual i mitjanant fossa sptica o depuradora dacord amb les condicions de lapartat 5 de larticle 2.5.15. NORMA 5.1.04 XARXA NATURA 2000 Quan el pla o projecte derivat del mateix pugui afectar un lloc de la Xarxa Natura 2000, dacord amb larticle 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservaci dels espais de rellevncia ambiental, ser preceptiu linforme previ de la Conselleria de Medi Ambient i shaur dincorporar un estudi davaluaci de les repercussions ambientals en relaci amb els objectius de conservaci i incloure les corresponents mesures correctores o, si escau, incorporar a lestudi davaluaci dimpacte ambiental, lestudi davaluaci de les repercussions ambientals. CAPTOL II: CONDICIONS GENERALS NORMA 5.2.01 SEGREGACIONS I PARCELLACIONS A SL RSTIC 1.- Segregaci o parcellaci. a).- Tots els actes de parcellaci o segregaci de finques o terrenys a sl rstic quedaran subjectes,

    independentment de la seva finalitat, a prvia llicncia municipal.

  • 124

    b).- A sl rstic queden prohibides les parcellacions urbanstiques. c).- Lexistncia duna parcellaci illegal a sl rstic comportar la denegaci de les llicncies que es

    poguessin sollicitar i la paralitzaci immediata de les obres. d).- No es podran realitzar segregacions que donin com a resultat parcelles amb una edificaci existent que

    superi ledificabilitat mxima establerta per a cada una de les zones definides en aquestes normes i per a cada una de les activitats relacionades amb els usos permesos.

    e).- Condicions de lunitat mnima de cultiu. e.1).- Parcelles de regadiu. - Tenir la condici de regadiu en el cadastre de finques rstiques. - Disposar dun cabal daigua autoritzat suficient per al seu reg. - Disposar de la infraestructura necessria per al reg. - Superfcie mnima: 0,7 quarterades (5.000 m2). e.2).- Parcelles de sec. - La que no s de regadiu, excloses aquelles parcelles considerades terreny forestal. - Superfcie mnima: 3,5 quarterades (25.000 m2). f).- Si la parcella que es pretn segregar-se duna finca sestn per ms dun terme municipal, amb unitats

    mnimes de cultiu diferents, se li aplicar la de menor extensi. 2.- Superfcie mnima de parcella afectada per diverses qualificacions.

    Si una parcella s afectada per diverses qualificacions, per determinar si compleix amb lexigncia de parcella mnima, es verificar comprovant que la suma de percentatges de superfcie de cada zona respecte de la superfcie exigible per a cadascuna delles s igual o superior a cent (100). No es podr comptabilitzar, per aconseguir la superfcie mnima, les rees incloses a zones de major protecci que no admetin ls que es pretn, exceptuant que es trobi inclosa a una rea de protecci territorial (APT).

    Ledificaci haur, en tot cas, de situar-se a la zona de terreny la categoria del qual tingui menor protecci.

    3.- Superfcie mnima de parcella resultant duna agrupaci.

    Per determinar la parcella mnima aplicable, quan aquesta provingui de lagrupaci de dues o ms parcelles, es prendr la data de constituci com a finca independent de la ms antiga que compleixi amb la superfcie que li resulti exigible.

    La parcella mnima exigible a lagrupaci de parcelles que, de forma individual, no aconsegueixin la superfcie mnima aplicable a cada una delles en funci de la data de constituci com a finca independent, ser la que correspongui a la parcella constituda com a finca independent ms recent amb la que saconsegueixi, si escau, lesmentada superfcie.

    Per completar la superfcie mnima duna finca no sadmetr la segregaci del romanent duna altre finca que no compleixi amb el mnim exigible, salvat que aquesta, simultniament sagrupi a una altre que ho compleixi.

    4.- En la normativa corresponent es determinen els valors mnims dels parmetres definits anteriorment,

    entenent-se per tals els mnims, per sota dels quals es considera la parcella inedificable. No obstant aix, sadmetr la seva edificaci quan la parcella compleixi les condicions de superfcie i ample mnims a lentrada en vigor de les presents NN.SS. i com a conseqncia duna actuaci pblica, dacord amb el

  • 125

    que estableix la disposici addicional onzena de la Llei 8/2004, de 23 de desembre, la parcella romanent incompls els esmentats lmits.

    5.- Segregacions als efectes de ls dhabitatge unifamiliar.

    En sl rstic, quan les ordenances particulars de les zones ho permetin, podr implantar-se ls dhabitatge unifamiliar noms quan la parcella, a ms de complir amb la superfcie mnima fixada en aquestes normes, dacord amb el que estableix el Pla territorial de Mallorca, procedeixi duna divisi, segregaci o fragmentaci practicada abans del 16 de juliol de 1997 o que, si ho ha estat entre aquesta data i el 13 de juliol de 1999, no hagi donat lloc, simultnia o successivament a ms de cinc (5) unitats registrals independents, exclosa la finca matriu i excepte que shagin reagrupat per sota daquest lmit. En parcelles que procedeixin duna divisi, segregaci o fragmentaci practicada desprs del 13 de juliol de 1999 noms quan les parcelles provinguin duna primera divisi, segregaci o fragmentaci practicada en document pblic en virtut de donaci de pares a fills o a fills de fills premorts o a causa dherncia entre pares i fills (inclosa la substituci per al cas de premorincia i la successi per dret de representaci), limitada lexcepci, en ambds supsits, a un mxim duna parcella per fill i un sol cop. Aquesta excepci ja no es podr aplicar a les noves fragmentacions que es puguin fer de les parcelles resultants daquesta primera.

    Juntament amb la sollicitud inicial de llicncia, shaur de presentar un certificat expedit pel Registre de la Propietat acreditatiu de lhistorial continuat de la parcella, que indiqui si ha estat objecte de cap divisi, segregaci o fragmentaci i, si s el cas, si ho ha estat per donaci, herncia o qualsevol altra causa.

    NORMA 5.2.02 ADAPTACI DE LES INFRAESTRUCTURES AL MEDI FSIC RURAL 1.- Les xarxes elctriques de baixa i mitja tensi, les lnies telefniques i els dipsits de G.L.P. que

    sinstallin en el sl rstic hauran denterrar-se, excepte que per raons excepcionals lAjuntament autoritzi la seva installaci aria.

    2.- En el cas dinstallacions aries, sense perjudici de lexigncia reglamentria de la realitzaci dun Estudi

    davaluaci dimpacte ambiental per a aquelles actuacions que aix ho exigs la legislaci vigent, shaur de realitzar un estudi justificatiu dadaptaci al medi fsic per a les actuacions a sl rstic compreses en els segents casos:

    a).- Edificacions i installacions destinades a un s no contingut entre els permesos en el rgim general

    dusos, llevat dels habitatges unifamiliars. b).- Les obres destinades a activitats extractives de qualsevol ndole. c).- Les obres i infrastructures corresponents a canalitzacions aries o subterrnies de les xarxes bsiques de

    serveis generals. 3.- Lestudi justificatiu dadaptaci al medi fsic sincorporar a la documentaci presentada per a

    lobtenci de la corresponent llicncia dobres o, si escau, de la corresponent declaraci dinters general. Shauran de recollir en ells els segents aspectes:

    a).- Justificaci de la idonetat de lemplaament respecte daltres alternatives possibles. b).- Justificaci del compliment de la legislaci vigent quant a protecci del medi ambient i protecci del

    patrimoni. 4.- Es donar especial rellevncia a la consideraci de limpacte derivat dels segents aspectes:

  • 126

    a).- Avaluaci de les necessitats de subministrament daigua i energia en qualsevol de les seves formes, amb expressi de la font de subministrament, traat de les xarxes des del seu origen i dimensionat daquestas.

    b).- Descripci dels sistemes deliminaci de residus lquids, slids o gasosos, es consideraran especialment

    les garanties de no contaminaci dels aqfers. c).- Avaluaci, si escau, dels nivells de producci de renous i vibracions. d).- Descripci dels moviments de terra, aix com daltres operacions que produeixin transformacions

    rellevants en el medi geolgic, com rases per a canalitzacions, pous, fonamentacions especials, etc. e).- Avaluaci de les transformacions que es poguessin produir als cicles biolgics per alteraci de la fauna i

    flora en el medi preexistent. f).- Avaluaci de limpacte visual produt per la implantaci, podent-se exigir amb aquesta finalitat

    perspectives, fotomuntatges o qualsevol altra documentaci til a lefecte. 5.- Les installacions per al transport i distribuci denergia elctrica i estacions transformadores denergia

    elctrica hauran de complir amb les segents condicions establertes a larticle 21 del Decret 96/2005, de 23 de setembre, daprovaci definitiva de la revisi del Pla director sectorial energtic de les Illes Balears:

    5.1.- Subministraments elctrics. a).- Esteses en baixa tensi (tensions inferiors a 1 kV).

    Les xarxes de baixa tensi a sl rstic hauran de complir lestablert a la Resoluci de la Direcci General dIndstria de 16 de juliol de 2.004, per la qual saproven les condicions tcniques per a les installacions denlla dels subministraments denergia elctrica en baixa tensi (CIES), i a la Resoluci de la Direcci General dIndstria de 27 de juliol de 2004, per la que saproven les condicions tcniques per a les xarxes subterrnies en baixa tensi, exceptuant en els segents casos:

    - Quan linters territorial o medi-ambiental determini la inconvenincia del soterrament. - Quan la Conselleria competent determini lexistncia de dificultats que desaconsellin el soterrament.

    En tot cas, les xarxes hauran de complir lestablert en el Reglament electrotcnic de baixa tensi i, quan siguin soterrades, hauran de discrrer per camins pblics o, en el seu defecte, per camins privats o per zones privades, adoptant-se, en aquests dos darrers casos, les servituds necessries per a possibilitar laccs a qualsevol punt de les installacions per part del gestor de la xarxa.

    b).- Esteses a mitja tensi (tensions inferiors a 66 kV i superiors a 1 kV).

    Seran soterrades les derivacions en mitja tensi necessries per alimentar des de la xarxa existent fins lestaci transformadora o centre de maniobra i mesura, quan el subministrament sefectu en mitja tensi, exceptuant en els mateixos casos assenyalats en lapartat anterior.

    Les connexions, juntament amb els dispositius de maniobra i protecci necessaris, es faran a la mateixa torre des de la qual es realitzi la uni. Aquestes derivacions hauran de discrrer per camins pblics o privats, adoptant-se, en aquest darrer cas, les servituds necessries per possibilitar al gestor de la xarxa laccs a qualsevol punt de les installacions.

    c).- Estacions transformadores:

    Hauran de complir les normes tcniques aprovades per Resoluci de la Direcci General dIndstria, seguint, en tot cas, les disposicions legals exigibles en cada moment i amb lentrada en mitja tensi i les sortides en baixa tensi soterrades.

  • 127

    Les noves lnies de mitja tensi troncals, s a dir que cap dels seus punts de discontinutat sigui una estaci transformadora i que delles es derivin lnies dalimentaci a subministres, podran sser aries en la mesura en que discorrin per traats prviament existents, o que la seva installaci obeeixi a la necessitat dincrementar la potncia disponible o per augmentar el grau de fiabilitat de la xarxa o el nivell de qualitat del servei global. Aquests aspectes seran determinats per la Conselleria competent a lautoritzaci daquestes installacions, respectant-se, en tot cas, les disposicions legals que en cada cas sigui daplicaci.

    5.2.- Distribuci denergia elctrica en alta tensi (tensions inferiors a 220 kV i superiors a 15 kV).

    Excepte que a la planificaci es determini el contrari, les esteses de la xarxa de transport planificada podran sser aries. Les esteses dalta tensi, en el cas que siguin dalimentaci a usuaris finals, podran ser soterrades en la mesura que discorrin per camins pblics o privats establint-se, si ns el cas, les servituds necessries per possibilitar al titular de la xarxa laccs a qualsevol punt de les installacions.

    6.- Infraestructures.

    Les infraestructures, segons definici de la norma 5.3.01, que per les seves caracterstiques necessriament hagin de situar-se al sl rstic, dacord amb el que estableix el Pla territorial de Mallorca, es limiten a les segents:

    a).- En AANP:

    Sadmeten les del tipus E-2 (vies de transport) recollides en el PDS de carreteres i, condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general, quan es justifiqui la impossibilitat de la seva ubicaci en sls de menor protecci, les segents: Del tipus E-1 (petites infrastructures) destinades a tractament de residus, E-3 (conduccions, esteses i installacions de telecomunicacions) i E-5 (grans installacions tcniques destinades a tractament de residus).

    b).- En ANEI, ARIP, APR i SRG-F:

    Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general sadmeten: Les del tipus E-1 (petites infraestructures) i E-2 (vies de transport) que estiguin recollides en el PDS de carreteres i noves lnies frries recollides en el PDS de transports. En el cas dobertura de nous camins noms sautoritzaran quan siguin ds i domini pblics. Les del tipus E-3 (conduccions i esteses) i E-5 (grans installacions tcniques de serveis de carcter no lineal) sempre que siguin grans superfcies destacionament de vehicles a laire lliure de titularitat pblica, infrastructures hidruliques, energtiques i de tractament de residus.

    c).- En APT, AIA, AT i SRG:

    Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general sadmeten: Les del tipus E-1 (petites infraestructures), E-2 (vies de transport i camins), que estiguin recollides en el PTI o en els corresponents PDS, E-3 (conduccions i esteses) i E-5 (grans infrastructures tcniques de carcter no lineal). Les marines seques o superfcies dhivernatge dembarcacions noms es permetran a AT-H.

    d).- Amb carcter general al sl rstic del terme municipal es prohibeixen els parcs i installacions de tipus

    elic, aix com les seves installacions complementries o semblants. NORMA 5.2.03 CONDICIONS DE LEDIFICACI, MBIT DAPLICACI I DISPOSICIONS GENERALS 1.- Condicions generals.

  • 128

    a).- Els habitatges, les edificacions, installacions auxiliars i les declarades dinters general es regularan, amb carcter general, per les condicions dedificaci establertes en el present Captol. Queden exclosos tots aquells edificis que sincloguin en el Catleg de protecci dedificis dinters histric, arquitectnic, tpic o tradicional del municipi, pels quals shauran dobservar les normes de protecci all establertes.

    b).- Amb carcter supletori regiran a sl rstic les ordenances dedificaci referides al sl urb per a

    lordenaci dedificaci allada i la qualificaci urbanstica ms restrictiva dentre les zones extensives en tipologia dhabitatge unifamiliar allat, en tot all que no vengui expressament regulat al present Captol.

    c).- Es recomana que les zones que shagin de pavimentar, llevat de les destinades a recollida daiges de

    pluja, es realitzin amb materials permeables, evitant els asfalts i formigons, i utilitzant les tcniques prpies de lemplaament corresponent.

    d).- Les aiges residuals generades no podran ser abocades a pous negres o rases filtrants. Ser obligatori

    ls de fosses sptiques o destacions depuradores completamenl estanques, homogades, dimensionades en funci dels habitants i amb capacitat per a deu dies. La utilitzaci de lefluent per a reg de la finca dependr de la disponibilitat de terreny a la parcella i estar en funci de la vulnerabilitat a la contaminaci daqifers que es descriu a les normes 5.1.03 i 2.5.15.

    e).- El sistema per a levacuaci daiges fecals en els habitatges unifamiliars ser individual i mitjanant

    fosses sptiques o depuradores amb desbast de filtres o reixes netejables i com a mnim tres cmeres (anaerbia, aerbia i dipsit daiges tractades), amb rendiment voltant al vuitanta per cent (80 %). Els dipsits que continguin aiges residuals shauran de separar com a mnim a deu (10) metres dels dipsits daigua potable i piscines i a cinc (5) metres dels lmits del terreny. A ms, es situaran a la part ms baixa dels terrenys amb pendent per evitar la contaminaci de les installacions daigua potable.

    f).- Quan es realitzin qualsevol de les activitats regulades per aquestes normes o sexecutin edificacions o

    installacions permeses, shauran de prendre les mesures oportunes perqu lescorrentia de les aiges de pluja no arrossegui terres que suposin el deteriorament del territori.

    g).- Totes les installacions destinades a un millor aprofitament de les energies renovables que estiguin

    degudament estudiades i documentades podran ser admeses encara que incompleixin els parmetres daltura de les edificacions. El seu emplaament minimitzar, en qualsevol cas, limpacte ambiental.

    2.- Medici de laltura total.

    Laltura total de les edificacions a sl rstic es mesurar, dacord amb lestablert en el Pla territorial de Mallorca, des del nivell de la planta baixa de ledifici fins al coronament de la coberta.

    El nivell superior del forjat de la planta baixa no podr en cap punt, respecte del terreny natural, sobrepassar laltura dun (1) metre quan el terreny sigui sensiblement pla i dun metre i cinquanta centmetres (1.50) quan no ho sigui. Es considerar que un terreny s pla quan la lnia recta imaginaria que uneixi dos punts qualssevol del terreny natural, situats en la projecci de ledifici o terrassa, disposi duna pendent inferior al deu per cent (10 %) respecte a un pla horitzontal.

    3.- Condicions de posici i dimplantaci de les edificacions. a).- Les edificacions no podran situar-se sobre penya-segats o cims. Quan se situn en terrenys amb marges,

    qualsevol punt de ledificaci o porxo, haur de separar-se de la vora del marge inferior una distncia mnima igual a laltura daquest.

    b).- Les edificacions, dacord amb el que estableix el Pla territorial de Mallorca, en ubicar-se dins la

    parcella, hauran de salvaguardar la condici rstica dels terrenys, la protecci de les caracterstiques generals del paisatge, la reducci de limpacte visual i complir amb les segents condicions dimplantaci:

  • 129

    Ledificaci, en parcelles amb pendent mitjana superior al 10 %, haur de situar-se en les rees de menys desnivell de tal forma que sevitin grans anivellacions i desmunts. Dins la unitat paisatgstica 1 i zones: ANEI, ARIP, APR, APT, AIA i SRG-F, no es podran situar les noves edificacions en rees amb pendent major al 20 %.

    4.- Normes que regulen ledificaci i installacions dinters general. a).- Les activitats relacionades amb usos no prohibits, diferents dels admesos o de lhabitatge unifamiliar,

    hauran dobtenir, prviament a la llicncia, la declaraci dinters general per la Comissi Insular dUrbanisme o del Govern de les Illes Balears en aquells casos previstos a larticle 3.4 de Llei 9/1990, de 20 de juny, datribuci de competncies dels Consells Insulars en matria durbanisme i habitabilitat.

    b).- La declaraci dinters general podr atorgar-se a totes aquelles activitats que, respectant les limitacions

    que, dacord amb els usos sestableixin, transcendeixin els mers interessos individuals, siguin compatibles amb el grau de protecci de la zona i, en el cas de que suposin la construcci de noves edificacions, resultin de necessria ubicaci en el sl rstic.

    c).- Les declaracions dinters general es dirigiran preferentment a fomentar les activitats que suposin la

    preservaci dedificis o installacions de valor etnolgic o arquitectnic o la implantaci, previ la seva adequaci, al que disposa el Ttol IV de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sl rstic, de noves activitats en edificacions o installacions en estat de deteriorament que no estiguin declarades fora dordenaci.

    d).- El procediment per a lautoritzaci daquestes activitats ser el de larticle 37 de la Llei 6/1997, de 8 de

    juliol, de sl rstic i haur de complir, a ms a ms, amb lestablert a larticle 17 de lesmentada Llei. 5.- Establiments turstics a sl rstic. a).- Shauran de realitzar dacord amb el que determina el Decret 13/2011, de 25 de febrer, i la normativa

    autonmica que ho completi, modifiqui o substitueixi. b).- Ls turstic no pot implicar a les edificacions existents que siguin adients, de conformitat amb lapartat

    anterior, a la prestaci de serveis turstics en el medi rural, sobre tot en les catalogades, canvis dels elements que defineixen les seves caracterstiques tipolgiques, esttiques o histriques.

    c).- Sense perjudici de la preceptiva declaraci responsable dinici dactivitat turstica segons el que preveu

    la Llei 4/2010, de 16 de juny, de conformitat amb el que disposa la Llei 6/1999, de 3 dabril, de les Directrius dordenaci territorial, la llicncia per a la adequaci dedificis existents a la prestaci de serveis turstics en el medi rural requereix prviament la declaraci dinters general per la Comissi Insular dUrbanisme. Lesmentat rgan competent per a la declaraci dinters general podr establir a lautoritzaci les condicions limitadores que estimi pertinents per garantir que lestabliment sajusti a les caracterstiques en base a les quals es va atorgar lautoritzaci.

    d).- En els casos de una nova edificaci o ampliaci dedificis existents, lAjuntament podr exigir la

    comprovaci, mitjanant loport Estudi davaluaci dimpacte ambiental, que suposa un impacte paisatjstic assumible i no resulta perjudicial per a lentorn.

    e).- Loferta turstica, que per les seves caracterstiques necessriament hagi de situar-se al sl rstic amb

    lobjectiu de preservar edificis o installacions de valor etnolgic o arquitectnic, dacord amb el que estableix el Pla territorial de Mallorca, es limita a lhotel de cinc estrelles i al compliment de les segents condicions:

    - Que sestableixi en construccions anteriors al 14 de juliol de 1956 (al volum edificat anterior a aquesta

    data se li denomina nucli original). - La superfcie edificada destinada a hotel no superi l1 % de superfcie de la parcella vinculada, excepte

  • 130

    que es tracti de conversi dagroturismes o dhotels rurals ja autoritzats i existents a lentrada en vigor del PTI.

    - Disposi dinforme favorable de la CIOTUPH o rgan que tingui atribuda la competncia sobre Patrimoni Histric.

    - No sobrepassar les 120 places dallotjament o les 60 unitats dallotjament turstic. - Podran, excepte en ARIP-B, complementar-se amb installacions esportives a laire lliure i disposar de

    les edificacions complementries estrictament necessries per a realitzar lesmentada activitat. - Per a una oferta turstica de mxima qualitat, la superfcie edificada existent es pot ampliar sempre que:

    La superfcie edificada del nucli original ms la de lampliaci no arribi a l1 % de la parcella (excepte que es tracti de conversi dagroturismes o dhotels rurals ja autoritzats i existents a lentrada en vigor del PTI), les ampliacions de volum exteriors al nucli original, annexes o no a aquest, sintegrin amb ell sense danyar els seus valors arquitectnics i no suposin una ampliaci de volum superior a un 20 % del nucli original. En cas de realitzar-se nous edificis hauran de ser menors i subordinats a ledificaci del nucli original.

    NORMA 5.2.04 CONDICIONS GENERALS DESTTICA I COMPOSICI DE LES EDIFICACIONS 1.- Integraci en el paisatge. a).- Les construccions i edificacions dadaptaran a lentorn en que subiquin, harmonitzant i integran-se a

    travs duna arquitectura senzilla i racional, i essent respectuoses amb els valors culturals i paisatgstics que aquest entorn cont.

    b).- Es prohibeixen les excavacions que transformin sensiblement tot o part del perfil natural del terreny de

    les finques rstiques, llevat daquelles actuacions expresament autoritzades per la Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria. En aquest cas, es procurar el menor impacte paisatjstic possible.

    c).- Les edificacions podran tenir una o dues plantes, admetent-se, a ms, una planta soterrani, destinada a

    serveis de ledificaci i a aparcament de vehicles. 2.- Composici volumtrica i de faanes. a).- Les noves edificacions seran de volumetria senzilla, constitudes bsicament per un cos de planta

    sensiblement rectangular, que tindr les cobertes inclinades a una o dues aiges i amb volada horitzontal a les faanes principal i posterior.

    b).- Al cos principal se li podran afegir diversos volums menors o secundaris, amb coberta plana o inclinada

    indistintament, per, en cap cas, podran emmascarar el volum principal. c).- Els panys de murs cecs seran un element compositiu preponderant, de manera que la superfcie de buits

    de ledifici ser sempre molt inferior a la dels panys massissos. Les finestres seran rectangulars, ms altes que no amples, llevat de finestrons i lluernes, amb lexcepci del que sestableix per a edificacions i installacions auxiliars.

    d).- Les cobertes seran inclinades amb acabat a base teula rab, permetent-se un altre tipus de cobertes

    tradicionals noms en cossos i elements complementaris i sempre que aquestes no superin el vint per cent (20 %) de la superfcie total ocupada per ledificaci principal. A la coberta hauran de quedar integrats tots els elements que shagin dinstallar a la part superior de ledifici, de manera que no siguin visibles a llarga distncia.

    e).- No es permetr la successi reiterativa darcs suportant porxes, terrasses o daltres buits oberts en faana,

    aix com la utilitzaci delements constructius que denotin un origen o un dest en desacord amb el de ledificaci, com per exemple merlets i baluards. Ls darcs ser amb carcter excepcional, justificant una adequada integraci en la composici de faana, i restringit a portes i porxos en planta baixa. En tot

  • 131

    cas, els porxes no podran superar el vint per cent (20 %) de la superfcie ocupada per la resta de ledificaci.

    3.- Materials. a).- Sevitaran les coloracions estridents, al temps que es recomana ls dels materials naturals i tradicionals

    de la zona. Els tancaments exteriors dels buits de faanes, finestres i portals es realitzaran amb fusta o amb materials metallics. Amb ambds casos es seguir formalment la tipologia de la fusteria tradicional fins i tot quant a colors dacabat.

    b).- Laspecte visual dels materials i acabats de les faanes ser de la gamma de la pedra, de mars o dels

    ocres-terra. Es prohibeixen els acabats amb elements constructius vistos del tipus ma, bloc de formig i semblant.

    c).- Els paviments de terrassa hauran dsser de pedra natural sense polir o de rajoles de color ocre de terra

    local o semblant. d).- Els paretons de terrassa seran massissos o b baranes senzilles de ferro o fusta formades amb muntants

    verticals, similars a les tradicionals. 4.- La nova construcci dedificacions o canvi ds daltres ja existents, ds habitatge unifamiliar, dacord

    amb el que estableix el Pla territorial de Mallorca, haur de complir, a ms a ms, amb les segents condicions:

    a).- El programa i la distribuci del conjunt de les dependncies, de forma inequvoca, constituir un nic

    habitatge unifamiliar, no podent, a aquests efectes, incloure espais de comunicaci vertical ni dependncies auxiliars, destar, menjar, cuinar o dormir, que distorsionin, per la seva reiteraci o pel seu excessiu nmero, el carcter unifamiliar de lhabitatge.

    b).- Les dependncies que conformin lhabitatge, destinades a morada de les persones, es desenvoluparan en

    un nic edifici i, totes elles, tendran accs des de linterior del mateix. Noms es podran desenvolupar en edificacions separades de la principal les dependncies que no siguin obligatries en la composici de lhabitatge i tinguin usos de servei o complementaris a aquesta. La seva superfcie edificada haur de resultar coherent amb el programa plantejat i el seu volum, altura i aparena no podran emmascarar ledifici principal.

    NORMA 5.2.05 PISCINES A sl rstic es podran construir piscines amb les segents condicions: a).- Quan es trobi annexa a un habitatge unifamiliar i compleixi amb la separaci mnima a partions i vials de

    deu (10) metres. b).- No es permetr la construcci de ms duna piscina per parcella, amb independncia de poder obtenir, p revi autoritzaci de la Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria, llicncia per a un safareig per a reg. c).- La suma de la superfcie dels elements constructius (terrasses descobertes, prgoles, etc.), piscina,

    safareig per a reg i altres edificacions no superar tres per cent (3 %) docupaci de la parcella dins de la UP-1 i en les segents zones: ANEI, ARIP, APR, APT, AIA i SGR-F i el quatre per cent (4 %) a la resta.

    d).- Seran de planta sensiblement rectangular i, excepte les integrades en establiments turstics en el medi

    rural, la superfcie mxima de la lmina de mirall daigua no podr superar els cinquanta (50) m2. e).- Les piscines hauran destar encastades al terreny natural i no podran sobresortir daquest una altura

  • 132

    superior a un (1) metre mesurat en qualsevol punt del seu permetre. Els espais exteriors hauran de complir amb les condicions establertes en la norma 5.2.07.

    f).- Lacabament interior ser en tons blancs, grisos o verds per a una millor integraci en el paisatge i no es

    permet lacabament interior en color blau turquesa. NORMA 5.2.06 CONSTRUCCIONS QUE GUARDIN RELACI AMB LA NATURALESA I DEST DE LA FINCA Es consideraran construccions que guardin relaci amb la naturalesa i dest de la finca les que no es destinin a ls dhabitatge i formin part duna explotaci agrria, entesa com el conjunt de bns i drets organitzats empresarialment pel seu titular en lexercici de lactivitat agrria o ramadera, amb finalitats de mercat i que constitueix en si mateixa una explotaci econmica. Sestableix la segent classificaci daquestes construccions: Edificacions, installacions auxiliars, casetes deines, hivernacles, safareigs i construccions rstiques tradicionals. La sollicitud de llicncia dobres referides a aquestes construccions haur dajustar-se al procediment assenyalat en larticle 4 del Decret 147/2002, de 13 de desembre, pel qual es desenvolupa la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sl rstic de les Illes Balears, en relaci amb les activitats vinculades amb la destinaci i naturalesa de les finques i el rgim dunitats mnimes de cultiu. Excepte exoneraci del seu compliment, dacord amb larticle 21.3 de la Llei 6/1997 i larticle 5 del Decret 147/2002, les construccions que guardin relaci amb la naturalesa i dest de la finca es regularan per les segents prescripcions: 1.- Edificacions i installacions auxiliars.

    Sentendran com a tals totes aquelles construccions que, sense estar destinades ni condicionades a lestada de persones sn necessries per a lexplotaci agropecuria de la finca, aix com les destinades a emmagatzematge i primeres transformacions de productes agrcoles de producci prpia.

    Les edificacions i installacions auxiliars sajustaran a les condicions generals dedificaci per al sl rstic i a les condicions particulars segents:

    a).- Els buits dilluminaci i ventilaci es situaran a una alada superior als dos (2) metres des del

    corresponent trespol interior. b).- Laltura mxima i nombre de plantes de les edificacions ds agrari o ramader ser la corresponent a la

    zona en la es trobi i, quan no es determini, la de larticle 16 de la LEN. Les separacions mnimes a partions seran de deu (10) metres i entre edificis a la mateixa parcella de cinc (5) metres.

    c).- Per a aquelles edificacions o installacions auxiliars que, pel seu dest o finalitat, mereixen notriament

    un tractament singular sadmetran les condicions particulars de volumetria i acabats adients a la seva finalitat, sempre que es respectin tots els parmetres reguladors, excepte els referits a laltura de ledificaci.

    2.- Casetes deines.

    Sentendr per caseta deines tota edificaci destinada a emmagatzemament de qualsevol tipus delements propis per a lexplotaci de la finca on aquella es situ, amb total exclusi del seu s com a habitatge. Les casetes deines sajustaran a les condicions generals dedificaci per al sl rstic i a les condicions particulars segents:

    a).- Noms poden tenir una (1) planta i una alada mxima de tres metres i cinquanta centmetres (3,50). Les

    separacions mnimes a partions seran de deu (10) metres i entre edificis a la mateixa parcella de cinc (5)

  • 133

    metres. b).- Shauran de construir seguint el procediment tradicional amb murs o folres de pedra natural del lloc i

    coberta inclinada de teula rab color arena, les portes i finestres seran de fusta i es correspondran amb ls que allotgi ledificaci.

    3.- Hivernacles i safareigs. a).- Hivernacles.

    Sn aquelles construccions lleugeres i translcides, provisionals o fitxes, destinades a la protecci dels cultius i dalada mxima inferior a tres metres i cinquanta centmetres (3,50).

    b).- Safareigs.

    Es permetran dipsits daigua destinats a ls agrcola-ramader. Els acabats shauran dajustar al que es disposa a la norma 5.2.05, encara que els murs i la solera shauran de deixar directament revocats i sense enrajolar.

    4.- Construccions rstiques i tradicionals. a).- Sense perjudici del que es disposi a la normativa reguladora del Catleg de protecci dedificis dinters

    histric, arquitectnic, tpic o tradicional del municipi, shauran de conservar les construccions rstiques tradicionals (barraques de roter, barraques de carboner, canaletes, snies, pous, molins, aljubs, etc.).

    b).- Es podran dur a terme totes les restauracions i modificacions tendents a conservar la funcionalitat de les

    construccions rstiques tradicionals sempre que no estiguin catalogades, no salterin substancialment les seves caracterstiques esttiques, tipolgiques i constructives, i ls guardi relaci amb el dest agrcola o ramader.

    c).- En els molins extractors daigua es podran installar uns nous tipus de pales. NORMA 5.2.07 MOVIMENTS DE TERRA 1.- Queden prohibides les excavacions a cel obert i els desmunts i terraplenats que transformen sensiblement

    tot o part del perfil natural del terreny de les finques rstiques, llevat daquelles actuacions autoritzades per la Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria, procurant el menor impacte paisatgstic possible. Els moviments de terres no podran modificar ni impedir lescorrentia natural de les aiges.

    2.- Els desmunts i terraplenats per a la construcci de vies i camins es procurar que afectin el menys

    possible als valors paisatgstics i vegetaci del lloc i es prenguin les mesures oportunes per a les millores i reposicions ambientals.

    3.- Els moviments de terres hauran dobtenir la corresponent llicncia municipal i tendran exclusivament

    finalitats agrries o de adaptaci dels exteriors de les edificacions. Els bancals excavats en el terreny hauran de seguir la topografia existent i noms es podran realitzar amb la finalitat exclusiva dadaptar ledificaci al mateix o lobertura del cam daccs a lesmentada edificaci. Els aterrassaments consecutius hauran de tenir una dimensi en planta no inferior a la seva altura i guardar entre s una distncia que causi el menor impacte paisatgstic possible.

    4.- Les excavacions o el rebliment de terrenys no podr afectar a una superfcie superior al cinc per mil (0,5

    %) a sl rstic protegit i a lu per cent (1 %) a sl rstic com de la superfcie total de la parcella, exceptuant, amb carcter excepcional, quan estiguin basades i justificades en el corresponent projecte dexplotaci agrria. Els bancals, tant excavats com elevats en el terreny, shauran de deixar acabats a

  • 134

    base de folres o murs de pedra natural del lloc. 5.- Condicions de la parcella no ocupada per ledificaci.

    La part de la parcella no ocupada per ledificaci ni per la resta delements constructius, dacord amb el que estableix el Pla territorial de Mallorca, haur de mantenir-se en estat natural o en explotaci agrcola, ramadera o forestal.

    En la UP-1 i en les segents zones: ANEI, ARIP i SRG-F no shi faran moviments de terres, ni cap altra actuaci que alteri la naturalesa rstica o el perfil natural del terreny. Lacabat de les marjades i els murs de tancament ser de pedra. Els anivellaments exteriors del terreny produts per ledificaci i la resta delements constructius, no es podran situar a ms d1,50 metres per sobre i de 2,20 metres per davall del terreny natural.

    NORMA 5.2.08 TANCAT DE FINQUES 1.- Tant a les partions com a linterior de la finca es permetran les tanques necessries per a la seva

    explotaci racional amb les segents condicions: a).- Massisses, daltura no superior a un (1) metre, realitzades en paredat tradicional de pedra o peces de

    mars no revocats. Per damunt delles es podr collocar un filferro o reixeta fins una altura de dos metres i vint centmetres (2,20). Quan no siguin dobra, seran de malla metllica ampla (en la UP-1 i en les segents zones: ANEI, ARIP i SRG-F, a ms a ms, seran sobre pals de fusta), elctriques o de bardissa.

    b).- Es prohibeixen expressament els murs realitzats a base de peces prefabricades o cermiques, vistes. c).- Les obres de reparaci, recrescut, ampliaci o aixamfranat, etc. en murs existents es realitzaran amb

    idntics materials als de la tanca original. d).- Les altures es consideraran a cada punt del terreny natural. e).- Excepte en el cas dhorts i dexplotacions intensives, hauran de deixar-se separacions o obertures

    necessries per permetre el pas daigua i de la fauna silvestre. 2.- Reculada de tanques.

    En aquelles finques a les quals shagi de realitzar un nou tancat shauran de complir les segents condicions:

    a).- El pla exterior de les tanques que donin a la xarxa viria shauran de recular segons la taula segent: - Xarxa de carreteres: Els estipulats per la legislaci vigent. - Camins: Dos metres i trenta centmetres (2,30) de leix del cam. b).- En realitzar-se aquestes noves tanques shauran dexcavar les cunetes. c).- En els encreuaments de viari les reculades sefectuaran deixant un xamfr de quatre (4) metres. 3.- Shauran de conservar i restaurar els tancaments existents de parcelles i tanques de paret seca. Noms es

    permetran la seva demolici parcial per a lampliaci del viari, havent-se de reposar amb el mateix aparell i altura a la mateixa alineaci, o per quedar afectada directament per obres autoritzades en el projecte del qual figuri expresament la seva demolici degudament justificada i aprovada per lAjuntament.

  • 135

    Dacord amb el que estableix el Pla territorial de Mallorca, els projectes hauran de detallar la tipologia, laltura i les condicions dels murs de pedra seca dels camins inclosos en el Catleg de protecci del patrimoni, aix com les actuacions previstes per a la seva conservaci. Aquests murs noms podran eliminar-se per motiu dutilitat pblica, en aquest cas hauran de ser reconstruts segons all que sha assenyalat en lapartat anterior.

    NORMA 5.2.09 CAMINS I CONNEXIONS 1.- Camins.

    A sl rstic no es podran obrir camins amb caracterstiques urbanes o que excedeixin de les necessitats agrries de la finca a la qual serveixen. Lobertura de nous camins, aix com qualssevol altres obres a realitzar sobre camins existents (com ampliacions de calada o realitzaci de ferms) estaran subjectes a prvia llicncia municipal. Les sollicituds dobertura de camins hauran danar acompanyades duna justificaci fonamentada a les necessitats agrries de la finca i informada favorablement per la Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria.

    Lautoritzaci justificada dobertura de nous camins comportar lobligaci de la seva integraci en lentorn, tant en la seva adaptaci al terreny com quant a materials dacabat, coloracions, evacuaci daiges, etc. Quan lautoritzaci es refereixi a la reforma dels existents, aquesta comportar lobligaci de la conservaci de les seves caracterstiques definitries de ms inters i tamb la seva restauraci, adequaci i millora del tipus de ferm, aix com la seva amplria i murs de pedra seca dacord amb all que sha assenyalat en la norma 2.5.08.

    2.- Regulaci de les connexions.

    Les entrades a predis o altres connexions amb la xarxa viria que interrompin la cuneta lateral ho faran en un ample mxim de quatre (4) metres, collocant una conducci de drenatge de trenta (30) centmetres de dimetre, que doni continutat a la cuneta i discorrent per baix de laccs a la finca.

    NORMA 5.2.10 PEDRERES a).- Les activitats extractives ja existents, en el relatiu a la seva ubicaci i als plans de restauraci de lespai

    natural afectat per les mateixes, shauran dajustar al Decret 61/1999, de 28 de maig, daprovaci definitiva de la revisi del Pla director sectorial de pedreres.

    b).- Les pedreres incloses a lannex IV del PDS de pedreres hauran de tramitar la seva incorporaci, complint

    lestablert a la seva Disposici transitria primera, apartat 2n, i en el Decret 77/1997, d11 de juny, havent de quedar, en tot moment, exclosa qualsevol activitat extractiva en sl rstic protegit (AEP).

    En aquesta situaci es troba la pedrera de Ca Na Siona que no podr realitzar cap activitat extractiva a la zona inclosa en ARIP i tampoc podr ampliar el seu actual mbit, quedant el mateix, de conformitat amb lestablert en la disposici addicional segona del PDS de pedreres, circunscrit, com a mxim, al de la concessi.

    c).- A la totalitat del terme municipal es prohibeix la implantaci de noves pedreres, dacord amb el que

    sestableix per a cada zona que es divideix el sl rstic al qual sha ests el criteri que la LEN estableix a larticle 22.1 per a les rees despecial protecci i que es recull a larticle 7.2 del PDS de pedreres.

    NORMA 5.2.11

  • 136

    PROTECCI DE LES ZONES TURSTIQUES 1.- Zones limtrofes de protecci costera. a).- Delimitaci de les zones limtrofes de protecci costera.

    Les zones limtrofes de protecci costera comprenen una franja, a partir de la lnea de costa i parallela a la mateixa, constituda per terrenys no susceptibles dsser urbanitzats, situats entre els lmits laterals de cada zona duna amplada mnima de mil (1.000) metres. Quan la morfologia de la costa i de la classificaci del sl ho permetin, ser constituda pels terrenys que sassenyalen en el plnols corresponents.

    b).- Naturalesa i rgim urbanstic del sl.

    Les zones limtrofes de protecci costera hauran de mantenir la seva condici de sl no urbanitzable i seran sotmeses, a ms a ms de a les limitacions establertes en ra de la seva qualificaci, si sescau, a la Llei 1/1991, de 30 de gener, despais naturals i rgim urbanstica de les rees despecial protecci de les Illes Balears, i a les mateixes restriccions dusos que es defineixen per a les rees de protecci posterior.

    2.- rea de protecci posterior (APP) a).- Delimitaci de lrea de protecci posterior

    En els lmits posteriors de les zones turstiques, no confrontants amb les zones limtrofes de protecci costera, sha delimitat una rea de protecci posterior que comprn una franja a partir del sl classificat com a urb o urbanitzable, amb una amplada mnima de cinc-cents (500) metres, exceptuant quan aquesta distncia produeix un encavalcament amb lrea de protecci posterior corresponent a una altre zona turstica o quan es produeixen interferncies amb el sl urb i la seva rea de possible desenvolupament.

    Els lmits de lrea, si el seu rgim urbanstic ho permet, podran sser modificats per la seva ubicaci, si sescau, de terrenys qualificats com a zona de reserva i dotacional.

    b).- Naturalesa i rgim urbanstic del sl. - Lrea de protecci posterior s un sl rstic en el qual no podran autoritzar-se els usos que puguin

    afectar negativament a lactivitat turstica de la zona. - Per tal de valorar lesmentada afectaci lAjuntament exigir un informe previ de lAdministraci

    competent en matria turstica per a lautoritzaci de qualsevol obra, installaci o activitat en el sl rstic incls en una rea de protecci posterior.

    - El seu rgim urbanstic, s sotms, a ms a ms del planejament general i a les seves limitacions en funci de la seva qualificaci urbanstica, si sescau, a la Llei 1/1991, de 30 de gener, despais naturals i rgim urbanstic de les rees despecial protecci de les Illes Balears.

    - A lrea de protecci posterior, aix com a les zones limtrofes de protecci costera, totes les parets de tancaments de parcelles, incls les que confronten amb carreteres i camins i les que continguin tanques dins duna mateixa finca registral, hauran dsser dacord amb les condicions determinades a la norma 5.2.08.

    - La composici de volums, ordenaci de buits, cobertes i materials emprats a les edificacions hauran dsser de tipologia tradicional, dacord amb la norma 5.2.04 i 5.2.06.

    - LAjuntament, amb la participaci de lAdministraci competent en matria turstica i altres organismes tamb competents, podr impulsar programes de recuperaci paisatgstica i actuacions singulars per reduir limpacte negatiu de les actuals edificacions i installacions que no sadeqen a aquestes normes.

    NORMA 5.2.12 TRAJECTES PINTORESCOS I RUTES DINTERS CULTURAL I PAISATGSTIC

  • 137

    En general, en carreteres i camins de trajecte pintoresc no es permetr que la situaci, massa o altura de les construccions o dels seus elements o murs limitin excessivament el camp visual per contemplar les belleses naturals o trenquin lharmonia del paisatge. Sentendran que constitueixen trajecte pintoresc tots els llocs subjectes a protecci del paisatge o sincorporin voluntriament com a recorreguts paisatgstic i culturals o rees recreatives de titularitat privada, dacord amb el que preveu larticle 22 de les Directrius dordenaci territorial. A les rutes culturals i paisatgstiques establertes pel Pla territorial de Mallorca que sincorporen a aquestes normes en lannex I i en la documentaci grfica (plnol: 7.1) i als seus elements sels aplicar tamb la protecci de visuals assenyalada en lapartat anterior. En elles i en el seu entorn es prohibeix qualsevol acci que pugui alterar els seus valors patrimonials. CAPTOL III: NORMES REGULADORES DELS USOS NORMA 5.3.01 CLASSIFICACI I DEFINICIONS DELS USOS 1.- Activitats del sector primari. a).- De carcter extensiu:

    Sn les prpies de les explotacions agrries, ramaderes i forestals i daltres com lapicultura i similars, caracteritzades pel seu carcter extensiu, siguin de sec o de regadiu. Seran destinades a preparar la terra per a lobtenci dels cultius agrcoles, de les pastures i farratges o dels forestals i lactivitat cinegtica a vedats no intensius. Inclou les construccions necessries per desenvolupar les diferents tasques lligades a lexplotaci.

    b).- De carcter intensiu:

    Aquestes activitats sn les mateixes que les de lapartat anterior, per diferenciades pel seu carcter intensiu, dacord amb els criteris establerts per lorganisme corresponent, aix com tamb la piscicultura. Inclouen les construccions i installacions prpies daquestes activitats, com sn els hivernacles, les infraestructures de reg, les granges i magatzems de certes dimensions, les installacions lligades a explotacions pisccoles intensives i altres similars.

    c).- Complementries:

    Seran considerades aix lagroturisme, el turisme rural, les granges cinegtiques, les posades, les cases de colnies, els refugis i altres installacions destinades a lestada i allotjament de grups i, en general, els oferiments complementaris compatibles amb els objectius de conservaci i protecci del sl rstic. En qualsevol cas sentendran compreses en aquest apartat les activitats complementries a les quals es refereix la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernitzaci de les explotacions agrries, que vincular els instruments de planejament general als efectes de laplicaci transitria de la matriu dordenaci del sl rstic.

    2.- Activitats del sector secundari. a).- Indstria de transformaci agrria:

    Sn les activitats destinades a magatzematge, separaci, classificaci, manipulaci o primer tractament industrial dels productes agraris i al seu envs per comerciar-los i distribuir-los en el corresponent mercat. Shi inclouen les construccions i infraestructures que necessriament shan dubicar en aquest tipus de sl per al desenvolupament daquestes activitats, sempre adequades a les condicions dintegraci establertes en el Pla territorial de Mallorca. Sexclouen les edificacions noves i el tractamente de productes que no siguin de la producci de la prpia explotaci a les rees naturals

  • 138

    despecial inters dalt nivell de protecci. b).- Indstria en general:

    Sn les activitats destinades a lobtenci, la transformaci o el transport de productes a partir de les matries primes. Shi inclouen les construccions i infraestructures que necessriament shan dubicar en aquest tipus de sl per al desenvolupament daquestes activitats, sempre adequant-se a les condicions de la norma 5.2.04.

    3.- Equipaments. a).- Equipaments sense construcci:

    Es refereix a equipaments situats a terrenys no afectes a explotacions agrries, els quals es defineixen en lapartat 1.c. Consisteix en ladaptaci dun espai, sense implicar transformaci de les seves caracterstiques inicials, per a activitats doci i temps lliure de diferent classe, de carcter concentrat o no, com sn: rees recreatives, embarcadors, escars, ancoratges, activitats de temporada lligades a la platja. Sinclouran les installacions de taules, barbacoes, fonts, serveis sanitaris desmuntables i socorrisme, jocs de nens, papereres, aparcaments i la xarxa viria interna destinada a tasques de manteniment, serveis i vigilncia, aix com les derivades de les concessions de temporada en el litoral.

    b).- Resta dequipaments:

    Consisteix en la transformaci de les caracterstiques dun espai per permetre la realitzaci duna activitat, o per a installacions i construccions de nova planta destinades a les activitats doci, recreatives, cientfiques, culturals, comercials i de magatzement, educacionals, soci-assistencials i al turisme de certes dimensions que, per les seves caracterstiques, necessriament shan de situar a sl rstic. Sinclouen, a manera dexemple, els camps de golf i el seu oferiment complementari dacord amb la seva legislaci especfica, campings, parcs zoolgics o circuits esportius.

    4.- Altres activitats. a).- Extractives:

    Sn activitats encaminades a lextracci dels recursos minerals en explotacions a cel obert o en el subsl o les auxiliars destinades a lextracci i primer tractament dels recursos geolgics situats a la mateixa zona.

    b).- Infraestructures.

    Sn un conjunt ampli dinstallacions superficials, subterrnies o rees, de carcter local o supra municipal amb alternatives de localitzaci restringides, necessries per a la creaci i el funcionament duna organitzaci qualsevol.

    b.1.- Petites infraestructures (E-1):

    Torres, antenes i estacions de telecomunicacions, de navegaci i altres installacions de comunicaci dimpacte semblant, aix com tamb les infraestructures hidruliques, energtiques i de tractament de residus, de superfcie no superior a 200 m2.

    b.2.- Vies de transport (E-2):

    Inclou autopistes, autovies, carreteres, ferrocarrils i les seves installacions complementries. b.3.- Conduccions i esteses (E-3):

  • 139

    Sn un conjunt de xarxes de transport o distribuci denergia elctrica, aigua, telecomunicacions, sanejament i similars i altres lnies destesa aries o soterrades, juntament amb els suports i les installacions complementries a la xarxa.

    b.4.- Ports i ports esportius (E-4):

    Sinclouen les installacions destinades a latracament dembarcacions per al transport de passatgers i mercaderies i les installacions necessries per a la crrega i descrrega, magatzement i tractament de mercaderies, rees de reparaci i moviment i totes les altres superfcies, construccions, emplaaments i serveis associats a aquest tipus dinfraestructures, aix com els ports esportius, doci i de pesca i les seves superfcies annexes.

    b.5.- Grans installacions tcniques de serveis de carcter no lineal (E-5):

    Grans superfcies destacionament de vehicles a laire lliure, infraestructures hidruliques, energtiques i de tractament de residus, de superfcie superior a 200 m2, aeroports i qualsevol altre installaci dinters general o dimpacte semblant sobre el medi fsic.

    c).- Habitatge unifamiliar allat.

    Es tracta de la construcci dedificis unifamiliars destinats a habitatge de nova planta en el sl rstic, vinculats o no a lexplotaci agrria.

    d).- Protecci i educaci ambiental.

    Sn les activitats prpies de la protecci i leducaci ambiental. Comprn les installacions necessries per portar-lo a terme: Habilitaci de camins i accessos, installacions dobservaci, centres dinterpretaci, aules de la natura, granges escola, passos sobre rierons o torrents, miradors i similars.

    NORMA 5.3.02 LIMITACIONS DELS USOS AL VOLTANT DELS POUS DE SUBMINISTRAMENT Dacord amb el que estableixen els articles 65 a 67 del Pla hidrolgic de les Illes Balears, shan assenyalat els pous de subministrament daigua i delimitat, transitriament fins a la seva determinaci definitiva per la DGRH, les segents zones de protecci i limitaci dusos: 1.- Zona de restricci absoluta: La compresa dins un permetre de 10 metres de radi al voltant del pou. En

    aquesta zona es prohibeix qualsevol s, excepte els relacionats amb el manteniment i operacions de captaci.

    2.- Zona de restricci mxima: La compresa dins un permetre de 250 metres de radi al voltant del pou. a).- Usos i activitats prohibides: Pedreres, mines i extraccions drids, fosses sptiques i nous cementeris,

    emmagatzematge i tractament de residus slids, dipsits i distribuci de fertilitzants i plaguicides, reg amb aiges residuals, emmagatzematge, transport i tractament dhidrocarburs, lquids i slids inflamables, productes qumics i farmacutics, productes radioactius, indstries alimentries i escorxadors, acampada i zones de bany, injecci de residus i substncies contaminants, sondejos petrolfers, enterrament de cadvers danimals i estacions de servei.

    b).- Usos i activitats condicionades a lautoritzaci de la DGRH: Emmagatzematge, transport i tractament

    daiges residuals, granges, pous i sondejos, excavacions, sondejos geotcnics i indstries potencialment contaminants (adoberies, de cermiques, bugaderies, etc.).

    3.- Zona de restricci moderada: La compresa dins un permetre de 1.000 metres de radi al voltant del pou.

  • 140

    a).- Usos i activitats prohibides: Injectar residus i substncies contaminants en el subsl i emmagatzemar, transportar i tractar productes radioactius.

    b).- Usos i activitats condicionades a lautoritzaci favorable de la DGRH: Obres dinfraestructura (mines,

    pedreres i extracci drids), activitats urbanes (fosses sptiques, cementeris, emmagatzematge, transport i tractament de residus slids o aiges residuals), activitats agrcoles i ramaderes (dipsit i distribuci de fertilitzants, plaguicides, reg amb aiges residuals i granges), activitats industrials (emmagatzematge, transport i tractament dhidrocarburs lquids, indstries farmacutiques i radioactives, indstries alimentries i escorxadors) i activitats recreatives (acampada i zones de banys).

    CAPTOL IV: RGIM DELS EDIFICIS EXISTENTS NORMA 5.4.01 EDIFICIS EXISTENTS A SL RSTIC 1.- En els edificis existents, construts a lempara de la normativa anterior a la vigent en sl rstic, seran

    daplicaci les disposicions generals contingudes al Captol VII del Ttol II daquestes normes urbanstiques i, en particular, les segents:

    a).- Lincompliment de la parcella mnima establerta en les disposicions particulars de cada zona, quan es

    tracti de parcelles constitudes amb anterioritat a laprovaci inicial de aquestes NN.SS., es considerar com lincompliment dun parmetre edificatori ms a efectes destablir en qual situaci es troba ledifici segons les normes esmentades.

    La condici de parcella mnima es permetr que no es compleixi, en les parcelles on ls unifamiliar estigui perms, sempre que no shagin esgotat la resta de parmetres edificatoris, fins un mxim de 450 m2 dedificabilitat total per edifici. Els parmetres dedificabilitat i ocupaci establerts en les disposicions particulars saplicaran a la superfcie real de la parcella.

    En les zones de parcellacions illegals no ser possible lampliaci dedificis i installacions en les parcelles que incomplissin el mnim exigit.

    b).- Els edificis existents, situats en AIA i SRG i destinats a un s industrial del sector secundari, podran

    obtenir lautoritzaci dactivitat, dacord amb les condicions i procediment establert en la disposici addicional segona del Pla territorial de Mallorca, mitjanant lobtenci de la declaraci dinters general.

    c).- En les edificacions i installacions existents en rees naturals dalt nivell de protecci (AANP) i rees

    naturals despecial inters (ANEI), que no es trobin en situaci de fora dordenaci, noms es permetran les obres segents:

    - Obres de reforma, conservaci, rehabilitaci, restauraci i consolidaci, sempre que no suposin augment

    de volum. - Dotacions subterrnies de serveis per a edificacions existents amb restituci integral de laspecte inicial

    del terreny.

    A les edificacions i installacions existents, en la resta de categories de sl rstic, que no es trobin en situaci de fora dordenaci, es permetran les obres de reforma, conservaci, rehabilitaci, restauraci i consolidaci i, a ms a ms, en les parcelles on ls estigui perms, les obres dampliaci quan no hagin exhaurit locupaci i edificabilitat mxima permesa segons la categoria de la zona i, per a ls dhabitatge unifamiliar, fins al lmit establert en lapartat 1.a.

    d).- Les edificacions rstiques tradicionals i les construdes amb llicncia abans de laprovaci inicial

    daquestes Normes Subsidiries, que no compleixin amb les reculades mnimes a partions podran, quan estigui adms en les condicions particulars de les zones, ampliar-se complint amb la resta dels parmetres establerts en aquestes normes, aix com amb la separaci mnima als vials i a la prpia

  • 141

    amplria mxima de ledifici existent, en les condicions descrites en els apartats segents. En aquest apartat no sinclouen les edificacions situades en rees de protecci territorial (APT) de carreteres.

    e).- En les rees de protecci territorial (APT) de les carreteres noms es permetran les construccions i

    installacions vinculades a lexecuci, entreteniment i servei de les obres pbliques, aix com les edificacions i installacions dutilitat general que no admetin una localitzaci alternativa a lexterior delles. En les esmentades franges queden, per tant, prohibides les obres de construcci, reconstrucci o ampliaci de qualsevol tipus dedificacions, exceptuant les que resultassin imprescindibles per a la conservaci i manteniment de les existents, que hauran dsser degudament autoritzades. Tot aix, sense perjudici del compliment de les diverses disposicions vigents daplicaci en la matria.

    2.- Edificacions catalogades.

    En les edificacions incloses en el Catleg dedificis historicoartstics, estaran permeses les obres de conservaci, rehabilitaci, restauraci i consolidaci i les de reforma assenyalades en cadascuna de les fitxes particulars. Quan les obres dampliaci no estiguin prohibides, aquestes hauran de respectar les condicions lmit dedificaci per a cada rea de les presents normes, aix com armonitzar arquitectnica i paisatgsticament amb ledifici original i lentorn.

    3.- Condici dhabitatge existent a sl rstic.

    Per tal de que una construcci existent tingui la consideraci dhabitatge, aquesta haur de complir, dacord amb lestablert pel Pla territorial de Mallorca, els requisits segents:

    a).- Que la tipologia, la distribuci i el programa de ledificaci siguin els propis dun habitatge rural

    tradicional, que presenti caracterstiques arquitectniques, tipolgiques i constructives inequvoques prpies dedificaci dhabitatge, tal com es coneix a Mallorca, aix com una superfcie til mnima de 35 m2 i prou capacitat per poder-hi realitzar les funcions destar, cuinar i dormir.

    b).- Que shagus construt a lempara dautoritzaci. No ser exigible laportaci de la llicncia municipal

    en cas dhabitatges existents abans de lentrada en vigor de la Llei del sl de 1956, la qual cosa sacreditar mitjanant un certificat municipal, ems partint de la constncia de lesmentat habitatge en el cadastre o en qualsevol registre o document pblic.

    c).- No tindran la consideraci dhabitatge existent aquelles edificacions per a la reforma de les quals sigui

    necessari que sactu sobre elements estructurals, arquitectnics bsics de ledificaci, fent necessria la reconstrucci, llevat que es tracti dactuacions parcials en cobertes o forjats o que es tracti dhabitatges catalogats pel planejament vigent. Igualment, la demolici de lhabitatge existent suposar la prdua daquest s i la subjecci al rgim de nova construcci dedificacions o canvi ds.

    d).- Les ampliacions shauran dintegrar a lhabitatge existent i en cap cas no podr donar lloc a cossos

    dedificaci funcionalment independents destinats a usos residencials. 4.- Condicions de les construccions existents que guardin relaci amb la naturalesa i dest de la finca.

    Les construccions existents que guardin relaci amb la naturalesa i dest de la finca que no es destinin a ls dhabitatge, dacord amb la definici de la norma 5.2.06, podran ser objecte de rehabilitaci i reforma quan es tracti dedificacions amb valor etnolgic i tipologia tradicional mallorquina sempre que es mantingui la seva estructura bsica i no es realitzin demolicions substancials que suposin la reconstrucci de ledificaci.

    CAPTOL V: NORMES PARTICULARS PER AL SL RSTIC PROTEGIT NORMA 5.5.01 REES NATURALS DESPECIAL INTERS DALT NIVELL DE PROTECCI (AANP)

  • 142

    1.- Condicions de parcellaci. a).- Noms sautoritzaran aquelles segregacions determinades legalment i, amb informe previ favorable de la

    Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria, les segregacions que compleixin amb la unitat mnima de cultiu i les condicions previstes en larticle 5.2.01.

    b).- Les noves parcelles noms podran tenir accs per camins existents que apareixen grafiats a la cartografia

    de les Normes Subsidiries. 2.- Rgim dusos permesos.

    A les rees naturals despecial inters dalt nivell de protecci (AANP) noms es permetran, dacord amb la classificaci i definici de la norma 5.3.01, els usos segents:

    a).- Sector primari. - Activitats extensives: Admeses. - Activitats intensives: Prohibides, excepte, mitjanant lobtenci de la declaraci dinters general, les

    situades en rees declarades com espais naturals protegits per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservaci dels espais de rellevncia ambiental, no incloses en la LEN.

    - Activitats complementries: Prohibides, excepte, mitjanant lobtenci de la declaraci dinters general, les que no es trobin en: els sistemes dunars, els illots, les zones humides, els cims, els barrancs, els penya-segats, els penyals ms significatius i els terrenys qualificats com a element paisatgstic singular, excepte si es tracta refugis de muntanya dins duna xarxa pblica i en edificis existents, sempre que no hagin estat edificats en contra del planejament urbanstic vigent en el moment de ser construts. Shi inclou tamb ls daparcament vinculat a lesmentada activitat. Quan el desenvolupament daquesta activitat requereixi ls dedificacions, noms es permetr la utilitzaci de les existents, sempre que no hagin estat edificades en contra del planejament urbanstic vigent en el moment de la seva construcci.

    b).- Sector secundari. - Indstria i transformaci agrria: Prohibides, excepte, mitjanant lobtenci de la declaraci dinters

    general, les que subiquin en edificis existents que no hagin estat edificats en contra del planejament urbanstic vigent en el moment de ser construts i que siguin activitats de tractament de productes de la mateixa explotaci, la qual pot ser discontnua per sempre en parcelles ubicades a sl rstic protegit. En rees declarades com espais naturals protegits per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservaci dels espais de rellevncia ambiental, no incloses en la LEN els edificis existents seran ampliables fins un mxim dun 20 % de la seva superfcie degut a necessitats funcionals prpies de lactivitat.

    - Indstria general: Prohibida. c).- Equipaments. - Sense construcci: Prohibits, excepte els derivats de les concessions de temporada en el litoral, incloent

    els aparcaments lligats a aquestes activitats que sautoritzin segons la normativa sectorial en matria de costes i litoral.

    - Resta dequipaments: Prohibits. d).- Altres. - Activitats extractives: Prohibides. - Infraestructures: Prohibides, excepte les determinades en la norma 5.2.02. - Habitatge unifamiliar: Prohibit. - Protecci i educaci ambiental: Condicionada a lobtenci de la declaraci dinters general. NORMA 5.5.02

  • 143

    REES NATURALS DESPECIAL INTERS (ANEI) 1.- Condicions de parcellaci. a).- Noms sautoritzaran aquelles segregacions determinades legalment i, amb informe previ favorable de la

    Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria, les segregacions que compleixin amb la unitat mnima de cultiu i les condicions previstes en larticle 5.2.01.

    b).- Les noves parcelles noms podran tenir accs per camins existents que apareixen grafiats a la cartografia

    de les Normes Subsidiries. 2.- Condicions dedificaci.

    Les construccions que guardin relaci amb la naturalesa i dest de la finca, quan aquest s estigui perms, es podran edificar, previ informe favorable de la Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria, amb les condicions que sestableixen a la norma 5.2.06.

    Es prohibeix la seva situaci en penya-segats, coronaci de turons, penyals o cornises naturals i la distncia de separaci dels seus caires superiors i inferiors ser una distncia igual a la seva altura, de forma que la seva vista quedi lliure dobstacles.

    3.- Parmetres dedificaci. - Ocupaci mxima de la parcella per les edificacions i els elements constructius (%): 3 - Coeficient dedificabilitat mxima (%): 2 - Volum mxim a un sol edifici (m3): 1.500 - Altura total (m): 7 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separacions mnimes a partions (m): 20 i a zona forestal: 40 - Separacions mnimes entre edificis a una mateixa parcella (m): 5 4.- Rgim dusos permesos. a).- Sector primari. - Activitats extensives: Admeses. - Activitats intensives: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general amb els segents

    requisits addicionals: Garantir la recollida i depuraci dels residus generats per les activitats ramaderes intensives, el manteniment de la massa arbria existent, incloent la renovaci dexemplars morts per, almenys, el mateix nombre dexemplars joves de la mateixa espcie i el daquells conreus que tinguin per objecte el manteniment de poblacions naturals danimals. No podran ubicar-se hivernacles.

    - Activitats complementries: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general, les activitats segents: Serveis turstics en el medi rural segons la seva normativa especfica (hotel rural, agroturisme i altres ofertes complementries), venda directa dels productes de la seva explotaci i activitat artesanal realitzada en la seva explotaci, segons regulaci de la legislaci agrria, granja cinegtica, alberg, refugi, casa de colnies i altres installacions destinades a lallotjament de grups i, en general, les ofertes complementries compatibles amb la conservaci de lespai natural i protecci del sl rstic sempre que lactivitat pretesa sigui complementria duna explotaci agrria i que el seu volum edificat i de construcci dinstallacions quedi integrat a linterior duna construcci existent amb anterioritat a lentrada en vigor del PTI.

    b).- Sector secundari. - Indstria i transformaci agrria: Prohibides, excepte, mitjanant lobtenci de la declaraci dinters

    general, les que subiquin en edificis existents que no hagin estat edificats en contra del planejament

  • 144

    urbanstic vigent en el moment de ser construts i que siguin activitats de tractament de productes de la mateixa explotaci, la qual pot ser discontnua per sempre en parcelles ubicades a sl rstic protegit. Els edificis existents seran ampliables fins un mxim dun 20 % de la seva superfcie degut a necessitats funcionals prpies de lactivitat.

    - Indstria general: Prohibida. c).- Equipaments. - Sense construcci: Condicionats a lobtenci de la declaraci dinters general. - Resta dequipaments: Prohibits. d).- Altres. - Activitats extractives: Prohibides, excepte en pedreres ja existents a lentrada en vigor de la LEN que

    estiguin autoritzades o sautoritzin segons el PDS de pedreres. - Infraestructures: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general i limitades a les

    determinades en la norma 5.2.02. - Habitatge unifamiliar: Prohibit. - Protecci i educaci ambiental: Condicionada a lobtenci de la declaraci dinters general. NORMA 5.5.03 REES RURALS DINTERS PAISATGSTIC (ARIP) 1.- Condicions de parcellaci. a).- Sautoritzaran aquelles segregacions determinades legalment i, amb informe previ favorable de la

    Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria, les segregacions que compleixin amb la unitat mnima de cultiu. Tamb sautoritzaran, amb les condicions previstes en larticle 5.2.01, aquelles segregacions que compleixin amb la superfcie mnima de parcella establerta en aquestes normes urbanstiques.

    b).- Les noves parcelles noms podran tenir accs per camins existents que apareixen grafiats a la cartografia

    de les Normes Subsidiries. 2.- Condicions dedificaci. a).- Superfcie mnima de parcella per a ls dhabitatge (m2): 50.000 b).- Les construccions que guardin relaci amb la naturalesa i dest de la finca, quan aquest s estigui

    perms, es podran edificar, previ informe favorable de la Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria, amb les condicions que sestableixen a la norma 5.2.06.

    Es prohibeix la seva situaci en penya-segats, coronaci de turons, penyals o cornises naturals i la distncia de separaci dels seus caires superiors i inferiors ser una distncia igual a la seva altura, de forma que la seva vista quedi lliure dobstacles.

    3.- Parmetres dedificaci.

    Les construccions destinades a ls dhabitatge que es permetin i es pretinguin situar en aquestes rees hauran de complir amb els segents parmetres:

    - Ocupaci mxima de la parcella per les edificacions i els elements constructius (%): 3 - Coeficient dedificabilitat mxima (m2/m2): 0,015 - Edificabilitat mxima per a ls dhabitatge (m2): 500 - Volum mxim a un sol edifici (m3): 1.500 - Altura total (m): 7

  • 145

    - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separacions mnimes a partions (m): 10 - Separacions mnimes entre edificis a una mateixa parcella (m): 5 - Nombre mxim dhabitatges per parcella: 1 4.- Rgim dusos permesos. a).- Sector primari. - Activitats extensives: Admeses. - Activitats intensives: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general amb els segents

    requisits addicionals: Garantir la recollida i depuraci dels residus generats per les activitats ramaderes intensives, el manteniment de la massa arbria existent, incloent la renovaci dexemplars morts per, almenys, el mateix nombre dexemplars joves de la mateixa espcie i el daquells conreus que tinguin per objecte el manteniment de poblacions naturals danimals.

    - Activitats complementries: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general, les activitats segents: Serveis turstics en el medi rural segons la seva normativa especfica (hotel rural, agroturisme i altres ofertes complementries). Excepte en ARIP-B, els hotels rurals podran complementar-se amb installacions esportives a laire lliure i disposar de les edificacions complementries estrictament necessries per a realitzar lesmentada activitat. A ms a ms, alguna de les segents: Venda directa dels productes de la seva explotaci i activitat artesanal realitzada en la seva explotaci, segons regulaci de la legislaci agrria, granja cinegtica, alberg, refugi, casa de colnies i altres installacions destinades a lallotjament de grups i, en general, les ofertes complementries compatibles amb la conservaci de lespai natural i protecci del sl rstic sempre que lactivitat pretesa sigui complementria duna explotaci agrria i que el seu volum edificat i de construcci dinstallacions quedi integrat a linterior duna construcci existent amb anterioritat a lentrada en vigor del PTI.

    b).- Sector secundari. - Indstria i transformaci agrria: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general amb els

    segents requisits addicionals: Que subiqui en edificis existents que no hagin estat edificats en contra del planejament urbanstic vigent en el moment de ser construts i que siguin activitats de tractament de productes de la mateixa explotaci, la qual pot ser discontnua per sempre en parcelles ubicades a sl rstic protegit o SRG-F. Els edificis seran ampliables fins un mxim dun 20 % de la seva superfcie degut a necessitats funcionals prpies de lactivitat.

    - Indstria general: Prohibida. c).- Equipaments. - Sense construcci: Condicionats a lobtenci de la declaraci dinters general. - Resta dequipaments: Condicionats a lobtenci de la declaraci dinters general, els segents: Ls

    cientfic, cultural o esportiu i, en edificis existents o pedreres inactives a lentrada en vigor del PTI, ls doci o recreatiu. En edificis existents, ls comercial o demmagatzemament. Loferta turstica queda limitada al que sha determinat en la norma 5.2.03.

    d).- Altres. - Activitats extractives: Prohibides, excepte en pedreres ja existents a lentrada en vigor de la LEN que

    estiguin autoritzades o sautoritzin segons el PDS de pedreres. - Infraestructures: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general i limitades a les

    determinades en la norma 5.2.02. - Habitatge unifamiliar: En ARIP, condicionat al trmit previst a larticle 36 de la Llei 6/1997, de 8 de

    juliol, de sl rstic i en ARIP-B, prohibit. - Protecci i educaci ambiental: Condicionada a lobtenci de la declaraci dinters general. NORMA 5.5.04

  • 146

    REES DE PREVENCI DE RISCOS (APR) 1.- Condicions de parcellaci i dedificaci.

    Per sser rees delimitades de forma independent a la seva inclusi a altres categories de sl rstic, les condicions de parcellaci i edificaci seran les corresponents a les rees a les quals pertanguin, exceptuant les mesures preventives a adoptar i les condicions ds establertes en aquesta norma. No obstant, amb independncia de locupaci i edificabilitat permesa a la zona subjacent, en cap cas la suma de la superfcie de les edificacions i dels elements constructius superar una ocupaci mxima del 3 % i un coeficient dedificabilitat mxim de 0,02 m2/m2.

    2.- Les intervencions pbliques i privades incorporaran, als seus criteris de disseny i localitzaci, la

    necessitat de reduir els efectes de riscos, com ara els dinundacions, incendis forestals, contaminaci daqfers, despreniments i erosions i incorporaran les mesures necessries per evitar lincrement de la seva incidncia en el territori. Els criteris per a aquesta regulaci seran les segents:

    2.1.- rees de prevenci de riscos de inundacions.

    Sn rees de terreny pla situades als laterals dalgun dels torrents, zones humides, albufera o llacunes susceptibles, per la seva cota topogrfica i natura del substrat geolgic, de risc dinundaci desprs de forts episodis plujosos.

    El planejament general, dacord amb la norma 43 del Pla territorial de Mallorca i els articles 77 i 78 del Pla hidrolgic dels Illes Balears, ha incorporat les rees de prevenci de riscos (APR) dinundacions del PTI com a zones de risc dinundacions (ZRI) i ha delimitat les zones dinundaci potencial (ZIP) que es corresponen amb les zones ja delimitades de possible risc (ZPR) dinundaci no incloses en la categoria anterior.

    a).- Queda prohibida, dacord amb larticle 78.1 del Pla hidrolgic de les Illes Balears, la realitzaci de

    qualsevol obra que interrompi el funcionament hidrulic de la xarxa de drenatge natural del territori o que per la seva localitzaci o disseny pugui actuar com un dic en el curs de les aiges, cosa que pot provocar que augmentin els danys potencials de les inundacions. En queden exclosos els dics de defensa i la resta dactuacions orientades especficament a controlar els processos dinundaci.

    b).- Les infraestructures lineals hauran dincorporar al disseny els passos daigua necessaris per a les

    avingudes corresponents al tipus dobra que es tracti, adequadament dimensionats per permetre la circulaci de les aiges fins i tot en les ms grans avingudes previsibles. Els plans de manteniment de les esmentades infraestructures incorporaran les feines de neteja daquests passos que garanteixin el seu funcionament i permetin mantenir-hi el pas del cabal de disseny.

    c).- En cap cas sautoritzaran en zones amb risc dinundaci les activitats classificades com insalubres o

    perilloses, com tampoc cap tipus dabocament o emmagatzematge de substncies txiques per a la salut humana o per als recursos naturals.

    d).- Les obres a realitzar a les zones de servitud per a s pblic i policia dels canals dels torrents, de

    conformitat amb el Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual saprova el text refs de la Llei daiges, requerir lautoritzaci prvia a la llicncia de la Direcci General de Recursos Hdrics. A aquests efectes i dacord amb el que estableix el Reglament del domini pblic hidrulic que desenvolupa els ttols preliminar, I, IV, V i VII de la Llei 29/1985, de 2 dagost, daiges, la zona de servitud per a s pblic tendr una amplria de cinc (5) metres mesurats des dels marges, dacord amb la definici de larticle 6, i la zona de policia tendr una amplria de cent (100) metres, tamb mesurada des dels esmentats marges.

    No obstant aix lanterior i de conformitat amb larticle 78 del Reglament del domini pblic hidrulic, des de laprovaci definitiva de les NN.SS., en les zones de policia situades en sl urb no es requerir

  • 147

    lesmentada autoritzaci prvia a la llicncia de la Direcci General de Recursos Hdrics.

    En la zona de servitud no podr autoritzar-se cap edificaci, exceptuant les plantacions i les de carcter excepcional previstes en larticle 7, apartat 2, de lesmentat Reglament. Les edificacions i usos a realitzar a la zona de policia se subjectaran a all que sha previst en els articles 9, 14 i 78 de lesmentat Reglament del domini pblic hidrulic, aix com als articles corresponents del Pla hidrolgic de les Illes Balears (RD 378/2001, de 6 dabril).

    e).- En les zones dinundaci potencial (ZIP), els projectes de sollicitud de llicncia urbanstica a sl urb i

    els Plans parcials a sl urbanitzable, dacord amb larticle 77.5 del Pla hidrolgic de les Illes Balears, hauran delaborar els estudis hidrolgics i hidrulics corresponents i, si sescau, incorporar els criteris de disseny i localitzaci de les mesures correctores necessries per reduir i evitar el risc dinundacions. A ms, ser necessria, fins la delimitaci i ordenaci de les zones inundables, segons larticle 77 del Pla hidrolgic i dacord amb larticle 78, lautoritzaci prvia de la Direcci General de Recursos Hdrics.

    Excepte que els projectes dobra i activitat incorporin un estudi hidro-geolgic de la zona i adoptin les mesures correctores necessries per reduir i evitar el risc potencial dinundacions, els soterranis hauran de garantir la seva estanqueitat i la planta baixa haur de situar-se a un nivell igual o superior als cinquanta (50) centmetres de la rasant del terreny en cada punt del seu permetre. Les activitats i productes que, si escau, es puguin emmagatzemar en les edificacions no podran ser causa, en cas duna eventual inundaci, de contaminaci.

    2.2.- rees de prevenci de riscos de incendis:

    Sn rees de terreny on existeix una massa arbria important pel que revesteixen, en funci de la seva densitat de combustible, distints nivells de perill dincendi. En les zones assenyalades com de risc (APR) dincendis shauran de complir amb els preceptes relatius a incendis forestals previstos a la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de monts i en el seu Reglament, aix com amb els continguts en el Decret 101/1993, de 2 de setembre, de la Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria, Decret 41/2005, de 22 dabril, pel qual saprova el Pla especial per fer front al risc dincendis forestals (INFOBAL) i Decret 125/2007, de 5 doctubre, pel qual es dicten normes sobre ls del foc i es regula lexercici de determinades activitats susceptibles dincrementar el risc dincendi forestal.

    a).- Mesures a adoptar a urbanitzacions i zones confrontants. - Comtemplar una faixa de defensa contra els incendis forestals de 50 metres perimetral a la urbanitzaci,

    tal com obliga larticle 5 del Decret 101/1993, de 2 de setembre, pel qual sestableixen noves mesures preventives en la lluita contra els incendis forestals.

    - Condicions de la faixa perimetral: La distncia mnima entre arbres, mesurada en el peu, ser de 6 metres i la mateixa relaci es mantindr respecte de les edificacions, es mantindran esporgats en 1/3 daltura fins a un mxim de 5 metres. La fracci de cabuda coberta per la vegetaci arbria ser inferior al 50 %, la distncia mnima entre matolls ser de 3 metres i la seva fracci de cabuda coberta per matolls i herbcies ser inferior al 20 %. Les restes de vegetals secs i podes shaur de retirar.

    - En qualsevol cas, les actuacions que suposin una afecci a la vegetaci forestal hauran de comptar amb autoritzaci de lorganisme competent en matria de gesti forestal.

    - Tamb shaur de comtemplar un doble vial daccs a la urbanitzaci, s a dir, o b un vial per entrada i un per sortida o b un vial suficientment ample com perqu un cami hi pugui donar la volta. A cada costat dels vials daccs a la urbanitzaci shaur de realitzar i mantenir una faixa de 10 metres com a mnim que complir les mateixes condicions de lapartat anterior.

    - Sestabliran punts de subministrament daigua en tot el permetre daquesta faixa i, al menys, una sortida daigua per als cotxes de bombers cada 500 metres de permetre.

    - Quan a menys de 2 km de la urbanitzaci no hi hagi cap dipsit dalmenys 50 tn, on un helicpter sigui capa dagafar aigua, ser necessari que es doti a la urbanitzaci dun excepte que existeixin piscines en la prpia urbanitzaci on no hi hagi impediments per a laccs de lhelicpter. En aquest cas, les piscines hauran destar a 50 metres de la construcci i en un radi de 25 metres al seu voltant no ha dhaver-hi cap obstacle perqu lhelicpter dextinci pugui carregar aigua en condicions ptimes de seguretat.

  • 148

    - s necessari que als vials daccs a la urbanitzaci hi hagi senyalitzaci explicativa del perill dincendi forestal.

    - Les infraestructures preventives dels incendis forestals, com ara els punts de subministrament daigua, tamb han destar senyalitzats de forma que siguin fcils didentificar.

    b).- Mesures a adoptar per als habitatges allats a sl rstic.

    A les rees assenyalades en els plnols com de prevenci de risc (APR) dincendi, els projectes relatius a usos o activitats que suposin vivenda hauran dincorporar mesures de seguretat vial per garantir laccs de persones i vehicles, dipsits daigua per a una primera situaci demergncia, aix com actuacions a la vegetaci en un radi de 30 metres al voltant de les edificacions per reduir la crrega de combustible. Aquestes actuacions hauran de complir amb les condicions previstes en el punt 2 i 3 de lapartat 2.2.a anterior.

    c).- Mesures a adoptar a les zones edificades, limtrofs i interiors a terreny forestal.

    Amb independncies del compliment de les mesures establides en el Decret 125/2007, de 5 doctubre, pel qual es dicten normes sobre ls del foc i es regula lexercici de determinades activitats susceptibles dincrementar el risc dincendi forestal, a les zones edificades, limtrofs i interiors a terreny forestal, dacord amb larticle 11 de lesmentat Decret, shauran dadoptar les mesures segents:

    - Deixar una franja de 25 metres damplria separant la zona edificada de la forestal, lliure de matoll o

    vegetaci que pugui propagar un incendi de la zona forestal, aix com un cam perimetral de 5 metres, que podr estar incls en lesmentada franja.

    - En qualsevol cas aquesta franja haur de complir les condicions previstes en el punt 2 i 3 de lapartat 2.2.a anterior.

    - Disposar preferentment de dues vies daccs alternatives o, en cas dimpossibilitat, laccs nic ha de finalitzar en un fons de sac de forma circular de 12,50 metres de radi.

    - En zones dalt risc dincendi forestal, ser necessari que les zones edificades disposin almenys amb un hidrant exterior normalitzat per a la seva efica utilitzaci pels serveis dextinci dincendis.

    d).- Mesures a adoptar en relaci als abocadors.

    En aplicaci del Decret 101/1993, de 2 de setembre, de mesures preventives per a la lluita contra els incendis forestal, lAjuntament mantindr una faixa de 50 metres damplria mnima neta de residus, matolls i vegetaci seca envoltant dels abocadors que estiguin en contacte amb una zona forestal de risc dincendis. En tot cas, es complir tamb amb el que estableix larticle 14 del Decret 125/2007, de 5 doctubre, pel qual es dicten normes sobre ls del foc i es regula lexercici de determinades activitats susceptibles dincrementar el risc dincendi forestal.

    e).- Zones de protecci en conduccions elctriques aries.

    Dacord amb el Decret 125/2007, de 5 doctubre, els titulars o concessionaris destesos aeris que travessin terrenys forestals hauran destablir una zona de protecci al llarg del traat de cada lnia. Lamplria daquestes zones de protecci haur de ser la necessria per evitar que la vegetaci forestal constitueixi un perill per a la conservaci de la lnia o un risc de produir incendis forestals i ocupar almenys el corredor de la lnia elctrica, ms 5 metres a cada costat daquest. En aquestes franges haur de mantenir-se, en tot cas, una cobertura arbria i arbustiva mxima del 50 % de fracci de cabuda coberta. En els casos de presncia de peus arboris que suposin un perill de contacte amb els conductors, hauran de ser talats de conformitat amb la reglamentaci sectorial vigent. Durant lpoca de perill dincendi forestal, aquestes zones hauran de mantenir-se lliures de residus vegetals o qualsevol altre tipus de residu que pugui afavorir la propagaci del foc.

    f).- Mesures complementries per a les edificacions sense continutat amb la trama urbana i situades en un

    entorn forestal amb risc endogen i exogen dincendi:

  • 149

    - Les sortides de les xemeneies estaran protegides amb malla metllica de llum inferior a 1 centmetre. - Shaur de procedir a la retirada de les restes vegetals procedents de la tala darbres en un termini mxim

    de 10 dies i de les altres restes vegetals en un termini mxim de 20 dies des de la seva generaci. - En cas dobres, hauran dextremar-se les precaucions durant ls de maquinria susceptible de generar

    espires. - Es procurar evitar la ubicaci dhabitatges en zones forestals on concorrin alguna de les condicions

    segents: Valls estrets i depressions entre elevacions pronunciades del terreny, xemeneies naturals i zones on un possible incendi pugui incidir directament sobre les construccions. En vessants inclinades ms dun 25 %, llocs encaixonats on pugui produir-se lacumulaci de fums i en rees especialment exposades a vents perillosos.

    - El vial daccs a lhabitatge haur de comptar amb una faixa de protecci damplria mnima 10 metres que complir les condicions de lapartat 2.2.a.

    - A lexterior de lhabitatge es recomana lexistncia duna presa daigua. - Als jardins i tancaments dels habitatges sevitar la utilitzaci de materials inflamables com per exemple

    plstics, aix com la implantaci de vegetaci que en cremar es propagui rpidament. g).- Prevenci de riscos dincendis.

    Dacord amb lannex 2 del Pla territorial de les Illes Balears en matria de protecci civil (PLATERBAL), en el cas dincendis es proposen les segents estratgiques de planificaci:

    - Construir i mantenir una xarxa de camins de muntanya prou densa per donar accessibilitat a les grans

    masses forestals, tant per protecci com per explotaci. - Construir i mantenir tallafocs. - Dissenyar una poltica dassentaments controlats en zones arborades per assegurar la prevenci, la

    detecci i lextinci dels focs. - Canalitzar lafluncia de visitants cap a rees forestals especialment equipades.

    En tot cas, en els nuclis de poblaci allada, urbanitzacions, rees recreatives i semblants, situades en zones de risc dincendi forestal, shauran de redactar i implantar plans dautoprotecci dincendis forestals.

    2.3.- rees de prevenci de riscos de despreniments:

    Sn rees de terreny situades a zones de forta pendent i tipus de sl inestable que per la seva natura muntanyosa i lexistncia dafloraments rocosos en la seva part superior sn susceptibles de caiguda per fractura.

    Els projectes que es presentin, en les zones assenyalades en els plnols com de risc de despreniments, relatius a usos o activitats admesos hauran dincorporar mesures de protecci adequades per evitar aquest risc.

    2.4.- rees de prevenci de riscos derosions:

    Sn rees de possible perill derosi en funci del pendent del terreny, baixa densitat de la vegetaci i nivell dimpermeabilitat del terreny.

    Els projectes que es presentin a aquestes rees relatius a usos o activitats admesos, hauran dincorporar mesures que evitin el perill de risc derosi.

    3.- Rgim dusos permesos.

    A les rees de prevenci de riscos (APR) delimitades pel Pla territorial de Mallorca, sense perjudici de la preceptiva obtenci de linforme previ de lAdministraci competent en matria medi ambient, noms es permetran els usos segents:

  • 150

    a).- Sector primari. - Activitats extensives: Admeses. - Activitats intensives: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general amb els segents

    requisits addicionals: Garantir la recollida i depuraci dels residus generats per les activitats ramaderes intensives, el manteniment de la massa arbria existent, incloent la renovaci dexemplars morts per, almenys, el mateix nombre dexemplars joves de la mateixa espcie i el daquells conreus que tinguin per objecte el manteniment de poblacions naturals danimals.

    - Activitats complementries: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general, les activitats segents: Serveis turstics en el medi rural segons la seva normativa especfica (hotel rural, agroturisme i altres ofertes complementries). Els hotels rurals podran complementar-se amb installacions esportives a laire lliure i disposar de les edificacions complementries estrictament necessries per a realitzar lesmentada activitat. A ms a ms, alguna de les segents: Venda directa dels productes de la seva explotaci i activitat artesanal realitzada en la seva explotaci, segons regulaci de la legislaci agrria, granja cinegtica, alberg, refugi, casa de colnies i altres installacions destinades a lallotjament de grups i, en general, les ofertes complementries compatibles amb la conservaci de lespai natural i protecci del sl rstic sempre que lactivitat pretesa sigui complementria duna explotaci agrria i que el seu volum edificat i de construcci dinstallacions quedi integrat a linterior duna construcci existent amb anterioritat a lentrada en vigor del PTI.

    b).- Sector secundari. - Indstria i transformaci agrria: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general amb els

    segents requisits addicionals: Que subiqui en edificis existents que no hagin estat edificats en contra del planejament urbanstic vigent en el moment de ser construts i que siguin activitats de tractament de productes de la mateixa explotaci, la qual pot ser discontnua per sempre en parcelles ubicades a sl rstic protegit o SRG-F. Els edificis seran ampliables fins un mxim dun 20 % de la seva superfcie degut a necessitats funcionals prpies de lactivitat.

    - Indstria general: Prohibida. c).- Equipaments. - Sense construcci: Condicionats a lobtenci de la declaraci dinters general. - Resta dequipaments: Condicionats a lobtenci de la declaraci dinters general, els segents: Ls

    cientfic, cultural o esportiu i, en edificis existents o pedreres inactives a lentrada en vigor del PTI, ls doci o recreatiu. En edificis existents, ls comercial o demmagatzemament. Loferta turstica queda limitada al que sha determinat en la norma 5.2.03.

    d).- Altres. - Activitats extractives: Prohibides. - Infraestructures: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general i limitades a les

    determinades en la norma 5.2.02. - Habitatge unifamiliar: Condicionat al trmit previst a larticle 36 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sl

    rstic. - Protecci i educaci ambiental: Condicionada a lobtenci de la declaraci dinters general. NORMA 5.5.05 REES DE PROTECCI TERRITORIAL (APT) 1.- Condicions de parcellaci i dedificaci.

    Per sser rees delimitades de forma independent a la seva inclusi a altres categories de sl rstic, les condicions de parcellaci i edificaci seran les corresponents a les rees a les quals pertanguin,

  • 151

    exceptuant les condicions ds establertes en aquesta norma. No obstant, amb independncia de locupaci i edificabilitat permesa a la zona subjacent, en cap cas la suma de la superfcie de les edificacions i dels elements constructius superar una ocupaci mxima del 3 % i un coeficient dedificabilitat mxim de 0,02 m2/m2.

    A les rees de protecci territorial (APT) de carreteres noms es permetran les construccions i installacions vinculades a lexecuci, entreteniment i servei de les obres pbliques, aix com les edificacions i installacions dutilitat pblica i inters social que no admetin una localitzaci alternativa a lexterior de les mateixes. A les esmentades franges queden, per tant, prohibides les obres de construcci, reconstrucci o ampliaci de qualsevol tipus dedificacions, a excepci de les que resultassin imprescindibles per a la conservaci i manteniment de les existents, que hauran dsser degudament autoritzades. Tot aix, sense perjudici del compliment de les diverses disposicions vigents daplicaci en la matria.

    2.- Rgim dusos permesos. a).- Sector primari. - Activitats extensives: Admeses. - Activitats intensives: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general amb els segents

    requisits addicionals: Garantir la recollida i depuraci dels residus generats per les activitats ramaderes intensives, el manteniment de la massa arbria existent, incloent la renovaci dexemplars morts per, almenys, el mateix nombre dexemplars joves de la mateixa espcie i el daquells conreus que tinguin per objecte el manteniment de poblacions naturals danimals.

    - Activitats complementries: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general, les activitats segents: Serveis turstics en el medi rural segons la seva normativa especfica (hotel rural, agroturisme i altres ofertes complementries). Els hotels rurals podran complementar-se amb installacions esportives a laire lliure i disposar de les edificacions complementries estrictament necessries per a realitzar lesmentada activitat. A ms a ms, alguna de les segents: Venda directa dels productes de la seva explotaci i activitat artesanal realitzada en la seva explotaci, segons regulaci de la legislaci agrria, granja cinegtica, alberg, refugi, casa de colnies i altres installacions destinades a lallotjament de grups i, en general, les ofertes complementries compatibles amb la conservaci de lespai natural i protecci del sl rstic sempre que lactivitat pretesa sigui complementria duna explotaci agrria i que el seu volum edificat i de construcci dinstallacions quedi integrat a linterior duna construcci existent amb anterioritat a lentrada en vigor del PTI.

    b).- Sector secundari. - Indstria i transformaci agrria: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general amb els

    segents requisits addicionals: Que subiqui en edificis existents que no hagin estat edificats en contra del planejament urbanstic vigent en el moment de ser construts i que siguin activitats de tractament de productes de la mateixa explotaci, la qual pot ser discontnua per sempre en parcelles ubicades a sl rstic protegit o SRG-F. Els edificis seran ampliables fins un mxim dun 20 % de la seva superfcie degut a necessitats funcionals prpies de lactivitat.

    - Indstria general: Prohibida. c).- Equipaments. - Sense construcci: Condicionats a lobtenci de la declaraci dinters general. - Resta dequipaments: Prohibits. d).- Altres. - Activitats extractives: Prohibides, excepte en pedreres ja existents a lentrada en vigor de la LEN que

    estiguin autoritzades o sautoritzin segons el PDS de pedreres. - Infraestructures: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general i limitades a les

  • 152

    determinades en la norma 5.2.02. - Habitatge unifamiliar: Prohibit. - Protecci i educaci ambiental: Condicionada a lobtenci de la declaraci dinters general. CAPTOL VI: NORMES PARTICULARS PER AL SL RSTIC COM NORMA 5.6.01 REES DINTERS AGRARI (AIA) 1.- Condicions de parcellaci. a).- Sautoritzaran aquelles segregacions determinades legalment i, amb informe previ favorable de la

    Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria, les segregacions que compleixin amb la unitat mnima de cultiu. Tamb sautoritzaran, amb les condicions previstes en larticle 5.2.01, aquelles segregacions que compleixin amb la superfcie mnima de parcella establerta en aquestes normes urbanstiques.

    b).- Les noves parcelles noms podran tenir accs per camins existents que apareixen grafiats a la

    cartografia de les Normes Subsidiries. 2.- Condicions dedificaci. a).- Superfcie mnima de parcella per a ls dhabitatge (m2): 14.000 en parcelles anteriors al 02.05.84 i

    28.000 a la resta. En paisatge protegit (m2): 25.000 en parcelles anteriors al 02.05.84 i 40.000 a la resta. En UP-1 (m2): 75.000.

    b).- Les construccions que guardin relaci amb la naturalesa i dest de la finca, quan aquest s estigui

    perms, es podran edificar, previ informe favorable de la Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria, amb les condicions que sestableixen a la norma 5.2.06.

    3.- Parmetres dedificaci.

    Les construccions destinades a ls dhabitatge que es permetin i es pretinguin situar en aquestes rees hauran de complir amb els segents parmetres:

    - Ocupaci mxima de la parcella per les edificacions i els elements constructius (%): 3 - Coeficient dedificabilitat mxima (m2/m2): 0,02 - Edificabilitat mxima per a ls dhabitatge (m2): 500 - Volum mxim a un sol edifici (m3): 1.500 - Altura total (m): 8 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separacions mnimes a partions (m): 10 - Separacions mnimes entre edificis a una mateixa parcella (m): 5 - Nombre mxim dhabitatges per parcella: 1 4.- Rgim dusos permesos. a).- Sector primari. - Activitats extensives: Admeses. - Activitats intensives: Admeses. - Activitats complementries: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general, les activitats

    segents: Serveis turstics en el medi rural segons la seva normativa especfica (hotel rural, agroturisme i altres ofertes complementries). Els hotels rurals podran complementar-se amb installacions esportives a laire lliure i disposar de les edificacions complementries estrictament necessries per a realitzar lesmentada activitat. A ms a ms, alguna de les segents: Venda directa dels productes de la seva

  • 153

    explotaci i activitat artesanal realitzada en la seva explotaci, segons regulaci de la legislaci agrria, granja cinegtica, alberg, refugi, casa de colnies i altres installacions destinades a lallotjament de grups i, en general, les ofertes complementries compatibles amb la conservaci de lespai natural i protecci del sl rstic sempre que lactivitat pretesa sigui complementria duna explotaci agrria i que el seu volum edificat i de construcci dinstallacions quedi integrat a linterior duna construcci existent amb anterioritat a lentrada en vigor del PTI.

    b).- Sector secundari. - Indstria i transformaci agrria: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general. - Indstria general: Prohibida. c).- Equipaments. - Sense construcci: Condicionats a lobtenci de la declaraci dinters general. - Resta dequipaments: Condicionats a lobtenci de la declaraci dinters general, els segents: Ls

    cientfic, cultural o esportiu i, en edificis existents o pedreres inactives a lentrada en vigor del PTI, ls doci o recreatiu. En edificis existents, ls comercial o demmagatzemament. Loferta turstica queda limitada al que sha determinat en la norma 5.2.03.

    d).- Altres. - Activitats extractives: Prohibides, excepte en pedreres ja existents a lentrada en vigor de la LEN que

    estiguin autoritzades o sautoritzin segons el PDS de pedreres. - Infraestructures: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general i limitades a les

    determinades en la norma 5.2.02. - Habitatge unifamiliar: Condicionat al trmit previst a larticle 36 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sl

    rstic. - Protecci i educaci ambiental: Condicionada a lobtenci de la declaraci dinters general. NORMA 5.6.02 REES DE TRANSICI (AT) 1.- Condicions de parcellaci. a).- Sautoritzaran aquelles segregacions determinades legalment i, amb informe previ favorable de la

    Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria, les segregacions que compleixin amb la unitat mnima de cultiu. Tamb sautoritzaran, amb les condicions previstes en larticle 5.2.01, aquelles segregacions que compleixin amb la superfcie mnima de parcella establerta en aquestes normes urbanstiques.

    b).- Les noves parcelles noms podran tenir accs per camins existents que apareixen grafiats a la cartografia

    de les Normes Subsidiries. 2.- Condicions dedificaci. a).- Superfcie mnima de parcella per a ls dhabitatge en AT-H (m2): 14.000 en parcelles anteriors al

    02.05.84 i 28.000 a la resta. En paisatge protegit (m2): 25.000 en parcelles anteriors al 02.05.84 i 40.000 a la resta. En UP-1 (m2): 75.000.

    b).- Les construccions que guardin relaci amb la naturalesa i dest de la finca, quan aquest s estigui

    perms, es podran edificar, previ informe favorable de la Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria, amb les condicions que sestableixen a la norma 5.2.06.

    3.- Parmetres dedificaci.

  • 154

    Les construccions destinades a ls dhabitatge que es permetin i es pretinguin situar en aquestes rees hauran de complir amb els segents parmetres:

    - Ocupaci mxima de la parcella per les edificacions i els elements constructius (%): 4, excepte en AT

    dins UP-1 que no podran superar el 3 % - Coeficient dedificabilitat mxima (m2/m2): 0,03. En AT dins UP-1 (m2/m2): 0,02 - Edificabilitat mxima per a ls dhabitatge (m2): 500 - Volum mxim a un sol edifici (m3): 1.500 - Altura total (m): 8 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separacions mnimes a partions (m): 10 - Separacions mnimes entre edificis a una mateixa parcella (m): 5 - Nombre mxim dhabitatges per parcella: 1 4.- Rgim dusos permesos. a).- Sector primari. - Activitats extensives: Admeses. - Activitats intensives: Admeses. - Activitats complementries: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general, les activitats

    segents: Serveis turstics en el medi rural segons la seva normativa especfica (hotel rural, agroturisme i altres ofertes complementries). Els hotels rurals podran complementar-se amb installacions esportives a laire lliure i disposar de les edificacions complementries estrictament necessries per a realitzar lesmentada activitat. A ms a ms, alguna de les segents: Venda directa dels productes de la seva explotaci i activitat artesanal realitzada en la seva explotaci, segons regulaci de la legislaci agrria, granja cinegtica, alberg, refugi, casa de colnies i altres installacions destinades a lallotjament de grups i, en general, les ofertes complementries compatibles amb la conservaci de lespai natural i protecci del sl rstic sempre que lactivitat pretesa sigui complementria duna explotaci agrria i que el seu volum edificat i de construcci dinstallacions quedi integrat a linterior duna construcci existent amb anterioritat a lentrada en vigor del PTI.

    b).- Sector secundari. - Indstria i transformaci agrria: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general. - Indstria general: Prohibida. c).- Equipaments. - Sense construcci: Condicionats a lobtenci de la declaraci dinters general. - Resta dequipaments: Condicionats a lobtenci de la declaraci dinters general, els segents: Docent,

    educacional, socioassistencial, sanitari, cientfic, cultural o esportiu i, en edificis existents o pedreres inactives a lentrada en vigor del PTI, ls doci o recreatiu. En edificis existents, ls comercial o demmagatzemament. Loferta turstica queda limitada al que sha determinat en la norma 5.2.03.

    d).- Altres. - Activitats extractives: Prohibides. - Infraestructures: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general i limitades a les

    determinades en la norma 5.2.02. - Habitatge unifamiliar: En AT-H, condicionat al trmit previst a larticle 36 de la Llei 6/1997, de 8 de

    juliol, de sl rstic i en AT-C, prohibit. - Protecci i educaci ambiental: Condicionada a lobtenci de la declaraci dinters general. NORMA 5.6.03

  • 155

    SL RSTIC DE RGIM GENERAL (SRG) 1.- Condicions de parcellaci. a).- Sautoritzaran aquelles segregacions determinades legalment i, amb informe previ favorable de la

    Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria, les segregacions que compleixin amb la unitat mnima de cultiu. Tamb sautoritzaran, amb les condicions previstes en larticle 5.2.01, aquelles segregacions que compleixin amb la superfcie mnima de parcella establerta en aquestes normes urbanstiques.

    b).- Les noves parcelles noms podran tenir accs per camins existents que apareixen grafiats a la cartografia

    de les Normes Subsidiries. 2.- Condicions dedificaci. a).- Superfcie mnima de parcella per a ls dhabitatge (m2): 14.000 en parcelles anteriors al 02.05.84 i

    28.000 a la resta. En paisatge protegit (m2): 25.000 en parcelles anteriors al 02.05.84 i 40.000 a la resta. En UP-1 (m2): 75.000.

    b).- Les construccions que guardin relaci amb la naturalesa i dest de la finca, quan aquest s estigui

    perms, es podran edificar, previ informe favorable de la Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria, amb les condicions que sestableixen a la norma 5.2.06.

    3.- Parmetres dedificaci.

    Les construccions destinades a ls dhabitatge que es permetin i es pretinguin situar en aquestes rees hauran de complir amb els segents parmetres:

    - Ocupaci mxima de la parcella per les edificacions i els elements constructius (%): 4, excepte en SRG-

    F que no podran superar el 3 % - Coeficient dedificabilitat mxima (m2/m2): 0,03. En SRG-F (m2/m2): 0,02 - Edificabilitat mxima per a ls dhabitatge (m2): 500 - Volum mxim a un sol edifici (m3): 1.500 - Altura total (m): 8 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separacions mnimes a partions (m): 10 - Separacions mnimes entre edificis a una mateixa parcella (m): 5 - Nombre mxim dhabitatges per parcella: 1 4.- Rgim dusos permesos. a).- Sector primari. - Activitats extensives: Admeses. - Activitats intensives: Admeses. - Activitats complementries: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general, les activitats

    segents: Serveis turstics en el medi rural segons la seva normativa especfica (hotel rural, agroturisme i altres ofertes complementries). Els hotels rurals podran complementar-se amb installacions esportives a laire lliure i disposar de les edificacions complementries estrictament necessries per a realitzar lesmentada activitat. A ms a ms, alguna de les segents: Venda directa dels productes de la seva explotaci i activitat artesanal realitzada en la seva explotaci, segons regulaci de la legislaci agrria, granja cinegtica, alberg, refugi, casa de colnies i altres installacions destinades a lallotjament de grups i, en general, les ofertes complementries compatibles amb la conservaci de lespai natural i protecci del sl rstic sempre que lactivitat pretesa sigui complementria duna explotaci agrria i que el seu volum edificat i de construcci dinstallacions quedi integrat a linterior duna construcci existent amb anterioritat a lentrada en vigor del PTI.

  • 156

    b).- Sector secundari. - Indstria i transformaci agrria: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general i, en

    SRG-F, a ms a ms, amb els segents requisits addicionals: Que subiqui en edificis existents que no hagin estat edificats en contra del planejament urbanstic vigent en el moment de ser construts i que siguin activitats de tractament de productes de la mateixa explotaci, la qual pot ser discontnua per sempre en parcelles ubicades a sl rstic protegit o SRG-F. Els edificis seran ampliables fins un mxim dun 20 % de la seva superfcie degut a necessitats funcionals prpies de lactivitat.

    - Indstria general: Prohibida, excepte les existents a lentrada en vigor del PTI i anteriors a l1 de gener de 1.996 situades en SRG, que siguin autoritzades dacord amb el que estableix la disposici addicional segona del PTI.

    c).- Equipaments. - Sense construcci: Condicionats a lobtenci de la declaraci dinters general. - Resta dequipaments: Condicionats a lobtenci de la declaraci dinters general, els segents: Ls

    cientfic, cultural o esportiu i, en edificis existents o pedreres inactives a lentrada en vigor del PTI, ls doci o recreatiu. En edificis existents, ls comercial o demmagatzemament. Loferta turstica queda limitada al que sha determinat en la norma 5.2.03.

    d).- Altres. - Activitats extractives: Prohibides, excepte en pedreres ja existents a lentrada en vigor de la LEN que

    estiguin autoritzades o sautoritzin segons el PDS de pedreres. - Infraestructures: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general i limitades a les

    determinades en la norma 5.2.02. - Habitatge unifamiliar: Condicionat al trmit previst a larticle 36 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sl

    rstic. - Protecci i educaci ambiental: Condicionada a lobtenci de la declaraci dinters general. Alcdia, novembre de 2010 Antonio Ramis Ramos ARQUITECTE MUNICIPAL

  • 157

    ANNEX I PROTECCI DEL PATRIMONI HISTRIC-ARTSTIC I CULTURAL

    1.- En el Catleg de protecci del patrimoni histric es relacionen i cataloguen els edificis, elements i zones

    dinters historicoartstic i cultural del municipi dAlcdia, la protecci dels quals queda incorporada a les presents NNSS.

    2.- Normes de protecci. a).- Els llocs arqueolgics sn declarats monuments histric-artstics mitjanant el Decret 2563/1966, de 10

    de setembre. Aquests bns tenen la consideraci de BIC i els s aplicable la seva normativa especfica dacord amb la disposici addicional 1a de la Llei 16/1995, de 25 de juny, del patrimoni histric espanyol i la disposici addicional 1a de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni histric de les Illes Balears.

    b).- Els monuments darquitectura militar, linventari dels quals es va publicar el 27.07.68, tenen la

    consideraci de BIC i els s aplicable la seva normativa especfica dacord amb la disposici addicional 1a de la Llei 16/1995, de 25 de juny, del patrimoni histric espanyol i la disposici addicional 1a de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni histric de les Illes Balears, per la qual cosa els criteris dintervenci en aquests elements shauran de subjectar al que preveu lesmentada normativa vigent.

    c).- El nucli antic de la ciutat dAlcdia ha estat declarat conjunt histric-artstic pel Decret 2141/1974, de 20

    de juliol, i aprovada la seva delimitaci mitjanant acord de 6 de febrer de 2006 del Ple del Consell de Mallorca (BOIB n. 36, de 11.03.06).

    En 1995 saproven les NN.SS. com a instrument de planejament alternatiu al Pla especial de protecci que, no obstant aix i per la seva remissi, s preceptiva lautoritzaci de la CIOTUPH. Aquesta aprovaci saplica per a la zona inclosa dins lmbit de la declaraci de conjunt histric de lany 1974 i que contnua estant dins lmbit del BIC encara que no en el seu entorn de protecci que ha estat delimitat mitjanant lesmentat acord de 6 de febrer de 2006. En aplicaci del que disposa la disposici addicional 1a de la Llei 16/1995, de 25 de juny, del patrimoni histric espanyol i la disposici addicional 1a de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni histric de les Illes Balears, la normativa daplicaci ser la vigent en lmbit del patrimoni histric aprovat per a aquest sector.

    3.- Desenvolupament de la normativa urbanstica dordenaci i protecci de la ciutat dAlcdia i la zona

    arqueolgica de Pollentia.

    Lordenament del conjunt histric artstic dAlcdia sescomet, dacord amb la legislaci estatal i autonmica sobre patrimoni histric artstic, mitjanant les presents NN.SS. de planejament i el Catleg de protecci del patrimoni histric i, quant a la zona arqueolgica, mitjanant la redacci dun Pla especial.

    4.- En la norma 2.4.02 es regulen els condicions especfiques de protecci del conjunt histric artstic

    dAlcdia i del Pla especial assenyalat en lapartat anterior. 5.- Les intervencions admeses en les edificacions i elements catalogats es regeixen pel que disposa les

    respectives fitxes i, en el que no sassenyali expressament, per les normes generals segons nivell i grau de protecci. En tot cas, la regulaci general dusos queda condicionada per la protecci assenyalada en les fitxes del catleg i lafecci per la catalogaci lassenyalada en els plnols.

    6.- Rutes dinters cultural i paisatgstic.

    Dacord amb el que estableix la norma 49 i 50 del Pla territorial de Mallorca i sense perjudici de la possibilitat de redacci pel Consell de Mallorca dun Pla especial, el planejament incorpora (plnol 7.1) els traats de les rutes dinters cultural i paisatgstic que en el terme municipal dAlcdia es concreten en les segents rutes dinters cultural:

  • 158

    a).- Ruta arqueolgica: Ciutat romana de Pollentia. b).- Ruta dels castells: Recinte murallats. c).- Ruta del gtic: Recinte medieval, esglsia de Santa Anna i antic hospital.

    La zona de protecci al voltant dels elements es determina en el Catleg de protecci del patrimoni i per a la resta de la ruta saplicaran les proteccions determinades en aquestes normes i especialment en la norma 5.2.12.

    7.- Catleg de protecci del patrimoni histric. 7.1.- Nivells de protecci.

    Nivell de protecci integral. Aquest tipus de protecci implica una preservaci ntegra del b a protegir, aix s, sense possibilitat alguna de canvi que impliqui una modificaci en la seva estructura, distribuci i elements dacabat. Aix implica el manteniment del seu s original o un altre compatible amb ladequat manteniment i protecci del b, permetent-se noms obres de conservaci, restauraci i en casos excepcionals, de recuperaci dalgunes de les seves caracterstiques originals.

    Nivell de protecci parcial. Molts edificis, malgrat la seva importncia, precisen per a la continutat en el seu s original dadaptacions a determinades condicions actuals, com pugui sser el cas dun edifici residencial o un destinat a determinats serveis. Aix obliga a establir diverses categories de protecci parcial en funci del tipus dobres admissibles per a tal edifici, en funci del seu valor i del seu estat de conservaci, sempre conservant ntegres les seves parts essencials i la seva volumetria.

    Nivell de protecci ambiental. Quedarien englobades aqu les remodelacions que afectessin la totalitat de lespai interior de les edificacions, mantenint exclusivament la seva volumetria i estructura portant interior, aix com les proteccions de faana.

    7.2.- Graus de protecci.

    Sestableixen cinc graus de protecci que afecten a totes les edificacions catalogades segons sigui el seu valor arquitectnic o ambiental i el seu estat de conservaci.

    A.- Correspon a la categoria de protecci integral. Abasta aquelles edificacions que pel seu valor arquitectnic i la continutat en el seu s originari o dun altre compatible amb ladequat manteniment i protecci del b, exigeixen una conservaci en el seu estat primigeni, admetent-se tan sols aquelles obres que estiguin encaminades a la seva consolidaci, conservaci i restauraci.

    B.- Correspon a la categoria de protecci parcial. Integren aquesta categoria els edificis que presenten, dins el conjunt urb, un alt valor arquitectnic i ambiental, per la seva tipologia, estat de conservaci, elements singulars i espais complementaris (zones de jard, rees de servei, dipsits daigua, etc.). Tamb sinclouen en aquesta categoria de protecci les zones de jard i de carcter paisatgstic, aix com els elements arquitectnics i constructius que les acompanyen.

    En els edificis amb aquest grau de protecci podran dur-se a terme obres de consolidaci, conservaci, restauraci i rehabilitaci, aix com reestructuraci en parts no bsiques de ledifici (annexes i afegits) que poguessin existir.

    C.- Correspon a la categoria de protecci parcial. Integren aquesta categoria els edificis que presenten un elevat valor arquitectnic i ambiental, si b pel seu mal estat de conservaci o per haver sofert ja reformes o transformacions en el passat, no assoleixen el nivell dimportncia que els qualificats com a B.

  • 159

    En aquests tipus dedificis podran dur-se a terme obres de consolidaci, conservaci, restauraci i rehabilitaci, aix com reestructuraci, aquesta darrera sempre que no afecti ms dun 50 % del volum total de ledifici.

    R.- Correspon a la categoria de protecci ambiental. Protecci de tipus estructural. Inclou aquells edificis que mancats de la importncia dels edificis classificats com C, reuneixin, per les seves caracterstiques tipolgiques, suficients mrits per merixer una protecci dels seus elements essencials.

    Les obres que es permeten en aquest tipus dedificis sn les segents: Consolidaci, conservaci, restauraci, rehabilitaci i reestructuraci, aquesta darrera sempre que no afecti ms dun 75 % del volum total de ledifici.

    S.- Correspon a la categoria de protecci ambiental. Sn aquelles edificacions que individualment manquin daquells elements i caracterstiques arquitectniques que poguessin justificar la seva protecci com a elements individualitzats, per que constitueixin en conjunt un element definidor del paisatge urb per les seves caracterstiques tipolgiques i constructives. Tamb sinclouen en aquesta categoria aquells edificis que, havent estat duna gran importncia en el passat, conserven a lactualitat tan sols algun element de la faana que ens indica la seva antiga importncia: portal de pedra, alguna finestra decorada, etc.

    En aquests edificis s essencial la preservaci de la faana, amb els principals elements que el defineixen i les seves dimensions originals, podent-se dur a terme en aquesta noms obres de consolidaci, conservaci i restauraci.

    A linterior daquestes edificacions es permetran obres de conservaci, consolidaci, restauraci, rehabilitaci i reestructuraci del total del volum existent, aix com un augment de volum a partir del segon aiguavs parallel al carrer, amb la finalitat de millorar les condicions dhabitabilitat, sempre que ho permeti la normativa.

    7.3.- Elements patrimonials no recollits en les fitxes del casc antic.

    Aquells elements amb valor patrimonial que no han estat recollits expressament en les fitxes del Catleg, hauran de preservar-se i no podran ser objecte dobres que alterin les seves caracterstiques fonamentals.

    8.- Definicions. 8.1.- Restauraci. Sn obres la finalitat de les quals s la de reposar o retornar a ledifici o una part del mateix a les seves

    caracterstiques originals. Als efectes estructurals es permetran solucions actuals per complir amb la normativa vigent sempre que

    els acabats dels elements estructurals restaurats siguin similars als originals. Pel que respecta a la resta delements constructius sutilitzaran si s possible els mateixos que els

    utilitzats en la seva construcci original o de no existir aquests sutilitzaran de similars caracterstiques sempre que no contravinguin la normativa vigent.

    8.2.- Conservaci. Sn obres per al manteniment de totes les condicions estructurals i elements estructurals de ledifici o de

    lelement a protegir per mantenir-lo en perfecte estat de salubritat i ornament exterior i interior. Es consideren dins aquest apartat les eventuals reparacions de tots aquells elements i installacions que es trobin en mal estat (coberta, canalons daiges, installacions sanitries, etc.) i tamb les estrictes obres de manteniment, com a reparacions denrajolats, referits o pintures.

  • 160

    Per aix, es permetran les obres dadequaci a les normatives de construcci, tcniques i de salubritat vigents.

    8.3.- Consolidaci. Sn obres de recuperaci delements de les estructures resistents, el seu refor o reparaci, amb eventual

    substituci parcial daquestes, per assegurar lestabilitat de ledifici i de les seves parts ms resistents. Als edificis de protecci integral les obres hauran de realitzar-se amb els mateixos materials i sistemes constructius originals.

    Quan no sigui possible utilitzar materials iguals als originals per no ser adequats a la vigent normativa

    tcnica, de salubritat o seguretat, es permetr la utilitzaci daltres materials que les compleixin, auque sempre que lacabat definitiu i recognoscible sigui igual a loriginal.

    8.4.- Rehabilitaci. Sn obres de rehabilitaci les dadequaci, millora de les condicions dhabitabilitat o redistribuci de

    lespai interior, mantenint en tot cas les caracterstiques estructurals de ledifici (estructura portant) i els aspectes fonamentals de la tipologia encara que no necessriament de manera mimtica.

    Es permetr, excepte en els elements protegits en les fitxes del Catleg, laugment de tamany o lobertura

    de nous buits en faanes o patis interiors sempre que els mateixos siguin necessaris per adequar-se a la normativa dhabitabilitat o daccessibilitat vigents. Aquestes noves obertures haurien de seguir el ritme compositiu de la seva respectiva faana.

    Queden tamb incloses en aquest tipus dobres les de substituci de les installacions existents o la

    implantaci de les noves segons la normativa vigent o les costums actuals. 8.5.- Reestructuraci. Sn obres de reestructuraci les dadequaci, transformaci i redistribuci de lespai interior i exterior de

    ledifici, incloent la possibilitat de demolici i substituci parcial o total delements estructurals. Es podr augmentar el tamany o obrir nous buits en faana sempre que no safectin els elements protegits

    en les fitxes del Catleg i se segueixin els criteris compositius de la faana original. En els casos on, segons el planejament vigent, sigui possible laugment duna o ms plantes, es podr

    realitzar el citat remunti sempre que arquitectnica i estticament sadeqi i integri a ledifici original. 8.6.- Reconstrucci. Sn obres amb la finalitat daixecar una nova construcci en un solar o part vacant del mateix que

    reprodueixi ledifici o construcci precedent. Aquest tipus dobres shan dajustar, almenys, als elements definitoris de les caracterstiques

    arquitectniques, tipolgiques o ambientals essencials que van caracteritzar la construcci precedent i, en tot cas, shan deliminar els afegits que desvirtun la seva tipologia.

    8.7.- Obra nova. Sn obres de construcci de nova planta sobre solars existents o les que puguin sorgir de la substituci

    dedificis conforme al planejament vigent. Aquestes vindran limitades pels parmetres dedificaci definits en els ordenances particulars de les zones i per aquesta normativa.

    A les obres de nova construcci hauran de mantenir-se i conservar-se aquells elements constructius de

    ledificaci anterior que tinguin alguna rellevncia arquitectnica o histrica.

  • 161

    ANNEX II NORMES DE ZONIFICACI, PARCELLACI, EDIFICACI I S EN SL URB

    ZONA DE CASC ANTIC I INTENSIVA

    01.- CASC ANTIC DALCDIA 1 (CA-1) 1.- Superfcie, dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 150 - Faana/fons mnims (m): 6/10 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci en planta baixa (%): 100, amb les limitacions segents: Separacions al carrer i rees pbliques,

    fons mxim edificable, limitacions dusos a patis dilleta i protecci del patrimoni historicoartstic. - Ocupaci en plantes pisos (%): 60 o profunditat edificable. - Profunditat mxima edificable en PB/PP (m): 30/20 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 2 - Altura reguladora mxima (m): 10 - Nombre mxim de plantes: Altura mitjana segons tram de carrer amb un mxim de B+2P - Separaci mnima a fons del solar en plantes pis (m): 5, encara que no regir per poder aconseguir una

    profunditat edificable de 12 metres. 3.- ndex dintensitat ds: - Residencial (habitatge/m2 de solar): 1/50 i en tot cas, almenys, un habitatge. Edificis existents: 1/150 m2

    de superfcie construda. - Turstic (plaa/m2 de solar): Exempt per a la modalitat dhotel de ciutat. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Tots. - Serveis o terciari (S, B, P): Comercial, turstic, administratiu i establiments pblics. - Equipaments (S, B, P): Cvic-social, recreatiu, esportiu, administratiu institucional, religis, cultural,

    docent i sanitari-assistencial. - Activitats i installacions complementries: No, excepte els assenyalats en lapartat segent. - Industrial: 1 (A, B). 5.- Condicions especfiques del usos admesos. a).- Es permetr, amb les limitacions establertes en la norma 2.2.03, ls de tallers o indstries de

    manufactures artesanes sempre que comptin amb les mesures correctores necessries per impedir molsties als usos predominants.

    b).- Establiments turstics. - Sadmet ls turstic pels nous establiments turstics en la modalitat dhotel dinterior. - Ls turstic a les edificacions existents no podr implicar canvis en els elements que defineix les seves

    caracterstiques tipolgiques, esttiques o histriques. - En els casos de nova edificaci o ampliaci dedificis existents, lAjuntament exigir la comprovaci,

    mitjanant loport informe ambiental, que suposa un impacte paisatjstic assumible i no resulta perjudicial per a lentorn.

    c).- Comercial.

    rcarbajoTexto 4,20 (B), 7 (B+1P) i 10 (B+2P)

    rcarbajoTexto Segons plnols d'altura

  • 162

    La relaci admesa dels esmentats usos, segons definici de la norma 2.2.02, queda en el casc antic restringida nicament al comer al detall i concretament als establerts en els epgrafs 52.1 a 52.6 de larticle 1 del PDS dequipaments comercials, ambds inclusivament. Aquest s noms es permetr en planta baixa i, quan es trobi vinculat a aquesta planta, tamb a la planta soterrani i primera planta pis.

    d).- Establiments pblics.

    La relaci admesa dels esmentats usos, segons definici de la norma 2.2.02, queda en el casc antic restringida nicament als segents: Restaurants, cafs i cafeteries i bars. Tots ells, de conformitat amb lordenana municipal reguladora, sense activitat complementria musical i dacord amb el Pla dusos en el casc antic. Aquest s noms es permetr en planta baixa i, quan es trobi vinculat a aquesta planta, tamb a la planta soterrani i primera planta pis.

    e).- Comunicacions i telecomunicacions: Antenes ds o servei pblic de lentitat municipal (taxis, policia,

    etc.). 02.- CASC ANTIC DALCDIA 2 (CA-2)

    Les normes de zonificaci, parcellaci, edificaci i s seran les corresponents a la zona I2. 03.- CASC ANTIC DALCANADA (CAA) 1.- Es mantindr el parcellari i els parmetres dedificaci existents. 2.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Tots. - Serveis o terciari (S, B, P): Comercial. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 04.- CASC ANTIC DES BARCARS (CAB) 1.- Es mantindr el parcellari existent. Els parmetres dedificaci seran els assenyalats en la norma 3.2.03. 2.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Habitatge unifamiliar. - Serveis o terciari (S, B, P): Comercial. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 05.- CASC ANTIC DES MORER VERMELL (CAMV) 1.- Es mantindr el parcellari existent. Parmetres dedificaci, segons la norma 3.2.04. 2.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Habitatge unifamiliar. - Serveis o terciari (S, B, P): Comercial. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 06.- INTENSIVA BAIXA 0 (I0)

    Les normes de zonificaci, parcellaci, edificaci i s seran les corresponents a la zona CA-1.

  • 163

    07.- INTENSIVA BAIXA 1 (I1) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 200 - Faana/fons mnims (m): 10/10 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci en planta baixa (%): 100, amb les limitacions segents: Separacions al carrer i rees pbliques,

    fons mxim edificable i limitacions dusos a patis dilleta. - Ocupaci en plantes pisos (%): 60 o profunditat edificable. - Profunditat mxima edificable en PB/PP (m): 30/25 - Altura reguladora mxima (m): 10 - Nombre mxim de plantes: B+2P - Separaci mnima a vies i ELP (m): Segons plnol. - Separaci mnima a partions (m): 0 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge) i 1/100 (plaa/m2 dedificaci ds pblic o de

    negoci). 3.- ndex dintensitat ds: - Residencial (habitatge/ m2 docupaci de solar segons la norma 2.2.04): 1/25 i, excepte per a una

    profunditat edificable de fins a 12 metres, 1/30 quan sapliqui sobre una ocupaci superior al 60 % de la parcella.

    - Turistic (plaa/m2 de solar): Exempt per a la modalitat dhotel de ciutat. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Tots. - Serveis o terciari (S, B, P): Comercial, administratiu i establiments pblics. - Equipaments (S, B, P): Recreatiu, esportiu, seguretat en edifici exclusiu, administratiu institucional,

    religis, cultural, docent i sanitari-assistencial. - Activitats i installacions complementries (S, B): Magatzems i parcs i tallers (tamb en planta pis per a

    aparcament de vehicles). - Industrial: 1 (A, B) i 2 (B, C). 5.- Condicions especfiques del usos admesos. a).- Es podran construir soterranis i semisoterranis destinats a aparcaments de vehicles. Ls daparcament

    adms es refereix noms a aparcaments dautombils tipus turisme. b).- Es permet, amb una profunditat mxima de trenta (30) metres mesurats des de lalineaci al carrer de la

    faana, ledificaci en planta baixa del pati dilleta, per a s exclusiu daparcaments, indstries compatibles, locals despectacle, comercials i sales de reuni, exceptuant que qualcn dells es trobi limitat a lapartat c. Sexclouen expresament daquesta possibilitat les parcelles el fons de les quals confronti amb espai lliure pblic.

    c).- Ls destabliments pblics i recreatiu noms es permetr en planta baixa i, quan es trobi vinculat a

    aquesta planta, tamb a la planta soterrani i primera planta pis. En zona residencial dedificaci contnua no sadmeten els usos relacionats en lepgraf XLIII.07 de lannex I del Decret 18/1996, de 8 de febrer, pel qual saprova el Reglament dactivitats classificades, ni les activitats musicals complementries.

    08.- INTENSIVA BAIXA 1 (I1-1)

  • 164

    1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 200 - Faana/fons mnims (m): 10/10 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci en planta baixa (%): 100, amb les limitacions segents: Separacions al carrer i rees pbliques,

    fons mxim edificable i limitacions dusos a patis dilleta. - Ocupaci en plantes pisos (%): 60 o profunditat edificable. - Profunditat mxima edificable en PB/PP (m): 30/25 - Altura reguladora mxima (m): 10 - Nombre mxim de plantes: B+2P - Separaci mnima a vies i ELP (m): Segons plnol. - Separaci mnima a partions (m): 0 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge) i 1/100 (plaa/m2 dedificaci ds pblic o de

    negoci). 3.- ndex dintensitat ds: - Residencial (habitatge/m2 de solar): 1/parcella. - Turistic (plaa/m2 de solar): Exempt per a la modalitat dhotel de ciutat. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Habitatge unifamiliar. - Serveis o terciari (S, B, P): Comercial. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos. a).- Es podran construir soterranis i semisoterranis destinats a aparcaments de vehicles. Ls daparcament

    adms es refereix noms a aparcaments dautombils tipus turisme. b).- Es permet, amb una profunditat mxima de trenta (30) metres mesurats des de lalineaci al carrer de la

    faana, ledificaci en planta baixa del pati dilleta, per a s exclusiu daparcaments, indstries compatibles, locals despectacle, comercials i sales de reuni, exceptuant que qualcn dells es trobi limitat a lapartat c. Sexclouen expresament daquesta possibilitat les parcelles el fons de les quals confronti amb espai lliure pblic.

    09.- INTENSIVA MITJA (I2) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 200 - Faana/fons mnims (m): 10/10 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci en planta baixa (%): 100, amb les limitacions segents: Separacions al carrer i rees pbliques,

    fons mxim edificable i limitacions dusos a patis dilleta. - Ocupaci en plantes pisos (%): 60 o profunditat edificable. - Profunditat mxima edificable en PB/PP (m): 30/25 - Altura reguladora mxima (m): 13 - Nombre mxim de plantes: B+3P

  • 165

    - Separaci mnima a vies i ELP (m): Segons plnol. - Separaci mnima a partions (m): 0 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge) i 1/100 (plaa/m2 dedificaci ds pblic o de

    negoci). 3.- ndex dintensitat ds: - Residencial (habitatge/ m2 docupaci de solar segons la norma 2.2.04): 1/20 i, excepte per a una

    profunditat edificable de fins a 12 metres, 1/25 quan sapliqui sobre una ocupaci superior al 60 % de la parcella.

    - Turistic (plaa/m2 de solar): Exempt per a la modalitat dhotel de ciutat. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Tots. - Serveis o terciari (S, B, P): Comercial, administratiu i establiments pblics. - Equipaments (S, B, P): Recreatiu, esportiu, seguretat en edifici exclusiu, administratiu institucional,

    religis, cultural, docent i sanitari-assistencial. - Activitats i installacions complementries (S, B): Magatzems i parcs i tallers (tamb en planta pis per a

    aparcament de vehicles). - Industrial: 1 (A, B) i 2 (B, C). 5.- Condicions especfiques del usos admesos. a).- Es podran construir soterranis i semisoterranis destinats a aparcaments de vehicles. Ls daparcament

    adms es refereix noms a aparcaments dautombils tipus turisme. b).- Es permet, amb una profunditat mxima de trenta (30) metres mesurats des de lalineaci al carrer de la

    faana, ledificaci en planta baixa del pati dilleta, per a s exclusiu daparcaments, indstries compatibles, locals despectacle, comercials i sales de reuni, exceptuant que qualcn dells es trobi limitat a lapartat d. Sexclouen expresament daquesta possibilitat les parcelles el fons de les quals confronti amb espai lliure pblic.

    c).- Ls destabliments pblics i recreatiu noms es permetr en planta baixa i, quan es trobi vinculat a

    aquesta planta, tamb a la planta soterrani i primera planta pis. En zona residencial dedificaci contnua no sadmeten els usos relacionats en lepgraf XLIII.07 de lannex I del Decret 18/1996, de 8 de febrer, pel qual saprova el Reglament dactivitats classificades, ni les activitats musicals complementries.

    d).- A la zona I2 de ciutat dAlcdia i del Port dAlcdia sadmet ls turstic per als establiments aprovats

    amb anterioritat a ladaptaci de les Normes Subsidiries al POOT. 10.- INTENSIVA ALTA (I3) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 200 - Faana/fons mnims (m): 10/10 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci en planta baixa (%): 100, amb les limitacions segents: Separacions al carrer i rees pbliques,

    fons mxim edificable i limitacions dusos a patis dilleta. - Ocupaci en plantes pisos (%): 60 o profunditat edificable. - Profunditat mxima edificable en PB/PP (m): 30/25 - Altura reguladora mxima (m): 16 - Nombre mxim de plantes: B+4P

  • 166

    - Separaci mnima a vies i ELP (m): Segons plnol. - Separaci mnima a partions (m): 0 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge) i 1/100 (plaa/m2 dedificaci ds pblic o de

    negoci). 3.- ndex dintensitat ds: - Residencial (habitatge/ m2 docupaci de solar segons la norma 2.2.04): 1/15 i, excepte per a una

    profunditat edificable de fins a 12 metres, 1/20 quan sapliqui sobre una ocupaci superior al 60 % de la parcella.

    - Turstic (plaa/m2 de solar): Exempt per a la modalitat dhotel de ciutat. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Tots. - Serveis o terciari (S, B, P): Comercial, turstic, administratiu i establiments pblics. - Equipaments (S, B, P): Recreatiu, esportiu, seguretat en edifici exclusiu, administratiu institucional,

    religis, cultural, docent i sanitari-assistencial. - Activitats i installacions complementries (S, B): Magatzems i parcs i tallers (tamb en planta pis per a

    aparcament de vehicles). - Industrial: 1 (A, B) i 2 (B, C). 5.- Condicions especfiques del usos admesos. a).- Es podran construir soterranis i semisoterranis destinats a aparcaments de vehicles. Ls daparcament

    adms es refereix noms a aparcaments dautombils tipus turisme. b).- Es permet, amb una profunditat mxima de trenta (30) metres mesurats des de lalineaci al carrer de la

    faana, ledificaci en planta baixa del pati dilleta, per a s exclusiu daparcaments, indstries compatibles, locals despectacle, comercials i sales de reuni, exceptuant que qualcn dells es trobi limitat a lapartat d. Sexclouen expresament daquesta possibilitat les parcelles el fons de les quals confronti amb espai lliure pblic.

    c).- Ls destabliments pblics i recreatiu noms es permetr en planta baixa i, quan es trobi vinculat a

    aquesta planta, tamb a la planta soterrani i primera planta pis. En zona residencial dedificaci contnua no sadmeten els usos relacionats en lepgraf XLIII.07 de lannex I del Decret 18/1996, de 8 de febrer, pel qual saprova el Reglament dactivitats classificades, ni les activitats musicals complementries.

    d).- A la zona I3 del Port dAlcdia sadmet ls turstic per als establiments aprovats amb anterioritat a

    ladaptaci de les Normes Subsidiries al POOT. Sadmetran els nous establiments turstics, amb la modalitat dhotel de ciutat, a la zona del Port dAlcdia delimitada en els plnols dordenaci i qualificada com a zona I3.

    ZONA SEMI-INTENSIVA Y ZONA EXTENSIVA

    11.- SEMI INTENSIVA BAIXA (S1) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 200 - Faana/fons mnims (m): 10/10 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci en planta baixa (%): 100, amb les limitacions segents: Separacions al carrer i rees pbliques,

    fons mxim edificable i limitacions dusos a patis dilleta.

  • 167

    - Ocupaci en plantes pisos (%): 60 o profunditat edificable. - Profunditat mxima edificable en PB/PP (m): 30/25 - Altura reguladora mxima (m): 10 - Nombre mxim de plantes: B+2P - Separaci mnima a vies i ELP (m): 3 o segons plnol. - Separaci mnima a partions (m): 0 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge) i 1/100 (plaa/m2 dedificaci ds pblic o de

    negoci). 3.- ndex dintensitat ds: - Residencial (habitatge/ m2 docupaci de solar segons la norma 2.2.04): 1/25 i, excepte per a una

    profunditat edificable de fins a 12 metres, 1/30 quan sapliqui sobre una ocupaci superior al 60 % de la parcella.

    - Turstic (plaa/m2 de solar): Exempt per a la modalitat dhotel de ciutat. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Tots. - Serveis o terciari (S, B, P): Comercial, administratiu i establiments pblics. - Equipaments (S, B, P): Recreatiu, esportiu, seguretat en edifici exclusiu, administratiu institucional,

    religis, cultural, docent i sanitari-assistencial. - Activitats i installacions complementries (S, B): Magatzems i parcs i tallers (tamb en planta pis per a

    aparcament de vehicles. - Industrial: 1 (A, B) i 2 (B, C). 5.- Condicions especfiques del usos admesos. a).- Es podran construir soterranis i semisoterranis destinats a aparcaments de vehicles. Ls daparcament

    adms es refereix noms a aparcaments dautombils tipus turisme. b).- Es permet, amb una profunditat mxima de trenta (30) metres mesurats des de lalineaci al carrer de la

    faana, ledificaci en planta baixa del pati dilleta, per a s exclusiu daparcaments, indstries compatibles, locals despectacle, comercials i sales de reuni, exceptuant que qualcn dells es trobi limitat a lapartat c. Sexclouen expresament daquesta possibilitat les parcelles el fons de les quals confronti amb espai lliure pblic.

    c).- Ls destabliments pblics i recreatiu noms es permetr en planta baixa i, quan es trobi vinculat a

    aquesta planta, tamb a la planta soterrani i primera planta pis. En zona residencial dedificaci contnua no sadmeten els usos relacionats en lepgraf XLIII.07 de lannex I del Decret 18/1996, de 8 de febrer, pel qual saprova el Reglament dactivitats classificades, ni les activitats musicals complementries.

    12.- SEMI-INTENSIVA BAIXA a (S1a) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 200 - Faana/fons mnims (m): 10/10 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima: Profunditat edificable segons plnols 5.4.1 a 5.4.5. - Profunditat mxima edificable en PB/PP (m): 30/25 - Altura reguladora mxima (m): 7 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separaci mnima a vies i ELP (m): Segons plnols 5.4.1 a 5.4.5.

  • 168

    - Separaci mnima a partions (m): 0 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge) i 1/100 (plaa/m2 dedificaci ds pblic o de

    negoci). 3.- ndex dintensitat ds: - Residencial (habitatge/m2 de solar): 1/parcella. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Habitatge unifamiliar. - Serveis o terciari (S, B, P): Comercial, administratiu i establiments pblics. - Equipaments (S, B, P): Recreatiu, esportiu, administratiu institucional, religis, cultural, docent i

    sanitari-assistencial. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos. a).- Es podran construir soterranis i semisoterranis destinats a aparcaments de vehicles. Ls daparcament

    adms es refereix noms a aparcaments dautombils tipus turisme. b).- Sadmet la reconversi de lhostal Marina a s plurifamiliar complint les normes general del POOT. c).- Ls destabliments pblics i recreatiu noms es permetr en planta baixa i, quan es trobi vinculat a

    aquesta planta, tamb a la planta soterrani i primera planta pis. En zona residencial dedificaci contnua no sadmeten els usos relacionats en lepgraf XLIII.07 de lannex I del Decret 18/1996, de 8 de febrer, pel qual saprova el Reglament dactivitats classificades, ni les activitats musicals complementries.

    13.- SEMI INTENSIVA MITJA (S2) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 200 - Faana/fons mnims (m): 10/10 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci en planta baixa (%): 100, amb les limitacions segents: Separacions al carrer i rees pbliques,

    fons mxim edificable i limitacions dusos a patis dilleta. - Ocupaci en plantes pisos (%): 60 o profunditat edificable. - Profunditat mxima edificable en PB/PP (m): 30/25 - Altura reguladora mxima (m): 13 - Nombre mxim de plantes: B+3P - Separaci mnima a vies i ELP (m): 3 o segons plnol. - Separaci mnima a partions (m): 0 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge) i 1/100 (plaa/m2 dedificaci ds pblic o de

    negoci). 3.- ndex dintensitat ds: - Residencial (habitatge/ m2 docupaci de solar segons la norma 2.2.04): 1/20 i, excepte per a una

    profunditat edificable de fins a 12 metres, 1/25 quan sapliqui sobre una ocupaci superior al 60 % de la parcella.

    - Turstic (plaa/m2 de solar): Exempt per a la modalitat dhotel de ciutat.

  • 169

    4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Tots. - Serveis o terciari (S, B, P): Comercial, administratiu i establiments pblics. - Equipaments (S, B, P): Recreatiu, esportiu, seguretat en edifici exclusiu, administratiu institucional,

    religis, cultural, docent i sanitari-assistencial. - Activitats i installacions complementries (S, B): Magatzems i parcs i tallers (tamb en planta pis per a

    aparcament de vehicles). - Industrial: 1 (A, B) i 2 (B, C). 5.- Condicions especfiques del usos admesos. a).- Es podran construir soterranis i semisoterranis destinats a aparcaments de vehicles. Ls daparcament

    adms es refereix noms a aparcaments dautombils tipus turisme. b).- Es permet, amb una profunditat mxima de trenta (30) metres mesurats des de lalineaci al carrer de la

    faana, ledificaci en planta baixa del pati dilleta, per a s exclusiu daparcaments, indstries compatibles, locals despectacle, comercials i sales de reuni, exceptuant que qualcn dells es trobi limitat a lapartat c. Sexclouen expresament daquesta possibilitat les parcelles el fons de les quals confronti amb espai lliure pblic.

    c).- Ls destabliments pblics i recreatiu noms es permetr en planta baixa i, quan es trobi vinculat a

    aquesta planta, tamb a la planta soterrani i primera planta pis. En zona residencial dedificaci contnua no sadmeten els usos relacionats en lepgraf XLIII.07 de lannex I del Decret 18/1996, de 8 de febrer, pel qual saprova el Reglament dactivitats classificades, ni les activitats musicals complementries.

    14.- SEMI INTENSIVA ALTA (S3) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 400 - Faana/fons mnims (m): 12/12 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci en planta baixa (%): 100, amb les limitacions segents: Separacions al carrer i rees pbliques,

    fons mxim edificable i limitacions dusos a patis dilleta. - Ocupaci en plantes pisos (%): 60 o profunditat edificable. - Profunditat mxima edificable en PB/PP (m): 30/25 - Altura reguladora mxima (m): 16 - Nombre mxim de plantes: B+4P - Separaci mnima a vies i ELP (m): 3 o segons plnol. - Separaci mnima a partions (m): 0 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge) i 1/100 (plaa/m2 dedificaci ds pblic o de

    negoci). 3.- ndex dintensitat ds: - Residencial (habitatge/ m2 docupaci de solar segons la norma 2.2.04): 1/15 i, excepte per a una

    profunditat edificable de fins a 12 metres, 1/20 quan sapliqui sobre una ocupaci superior al 60 % de la parcella.

    - Turstic (plaa/m2 de solar): Exempt per a la modalitat dhotel de ciutat. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Tots.

  • 170

    - Serveis o terciari (S, B, P): Comercial, administratiu i establiments pblics. - Equipaments (S, B, P): Recreatiu, esportiu, seguretat en edifici exclusiu, administratiu institucional,

    religis, cultural, docent i sanitari-assistencial. - Activitats i installacions complementries (S, B): Magatzems i parcs i tallers (tamb en planta pis per a

    aparcament de vehicles). - Industrial: 1 (A, B) i 2 (B, C). 5.- Condicions especfiques del usos admesos. a).- Es podran construir soterranis i semisoterranis destinats a aparcaments de vehicles. Ls daparcament

    adms es refereix noms a aparcaments dautombils tipus turisme. b).- Es permet, amb una profunditat mxima de trenta (30) metres mesurats des de lalineaci al carrer de la

    faana, ledificaci en planta baixa del pati dilleta, per a s exclusiu daparcaments, indstries compatibles, locals despectacle, comercials i sales de reuni, exceptuant que qualcn dells es trobi limitat a lapartat c. Sexclouen expresament daquesta possibilitat les parcelles el fons de les quals confronti amb espai lliure pblic.

    c).- Ls destabliments pblics i recreatiu noms es permetr en planta baixa i, quan es trobi vinculat a

    aquesta planta, tamb a la planta soterrani i primera planta pis. En zona residencial dedificaci contnua no sadmeten els usos relacionats en lepgraf XLIII.07 de lannex I del Decret 18/1996, de 8 de febrer, pel qual saprova el Reglament dactivitats classificades, ni les activitats musicals complementries.

    15.- SEMI INTENSIVA ESPECIAL (S4) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 200 - Faana/fons mnims (m): 10/10 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci en planta baixa (%): 100, amb les limitacions segents: Separacions al carrer i rees pbliques,

    fons mxim edificable i limitacions dusos a patis dilleta. - Ocupaci en plantes pisos (%): 60 o profunditat edificable. - Profunditat mxima edificable en PB/PP (m): 30/25 - Altura reguladora mxima (m): 16+3 - Nombre mxim de plantes: B+4P+A - Separaci mnima a vies i ELP (m): 3 o segons plnol. - Separaci mnima a partions (m): 0 o 3 quan estigui assenyalat en el plnol 5.5. - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge) i 1/100 (plaa/m2 dedificaci ds pblic o de

    negoci). 3.- ndex dintensitat ds: - Residencial (habitatge/ m2 docupaci de solar segons la norma 2.2.04): 1/15 - Turstic (plaa/m2 de solar): Exempt per a la modalitat dhotel de ciutat. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Tots. - Serveis o terciari (S, B, P): Comercial, administratiu i establiments pblics. - Equipaments (S, B, P): Recreatiu, esportiu, seguretat en edifici exclusiu, administratiu institucional,

    religis, cultural, docent i sanitari-assistencial. - Activitats i installacions complementries (S, B): Magatzems i parcs i tallers (tamb en planta pis per a

    aparcament de vehicles).

  • 171

    - Industrial: 1 (A, B) i 2 (B, C). 5.- Condicions especfiques del usos admesos. a).- Es podran construir soterranis i semisoterranis destinats a aparcaments de vehicles. Ls daparcament

    adms es refereix noms a aparcaments dautombils tipus turisme. b).- Es permet, amb una profunditat mxima de trenta (30) metres mesurats des de lalineaci al carrer de la

    faana, ledificaci en planta baixa del pati dilleta, per a s exclusiu daparcaments, indstries compatibles, locals despectacle, comercials i sales de reuni, exceptuant que algun dells es trobi limitat a lapartat c. Sexclouen expresament daquesta possibilitat les parcelles el fons de les quals confronti amb espai lliure pblic.

    c).- Ls destabliments pblics i recreatiu noms es permetr en planta baixa i, quan es trobi vinculat a

    aquesta planta, tamb a la planta soterrani i primera planta pis. En zona residencial dedificaci contnua no sadmeten els usos relacionats en lepgraf XLIII.07 de lannex I del Decret 18/1996, de 8 de febrer, pel qual saprova el Reglament dactivitats classificades, ni les activitats musicals complementries.

    16.- EXTENSIVA (E) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 1.000 - Faana/fons mnims (m): 25/25 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 15 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,28 - Volum mxim per edifici (m3): 1.000, excepte amb les condicions de la norma 3.2.07, mantenint ls

    dhabitatge unifamiliar. - Altura reguladora mxima (m): 7 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 5 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 10 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 55 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge). 3.- ndex dintensitat ds residencial (habitatge/m2 de solar): 1/parcella 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Habitatge unifamiliar. - Serveis o terciari: No. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 17.- EXTENSIVA a (Ea) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 1.000 - Faana/fons mnims (m): 25/25 2.- Parmetres dedificaci:

  • 172

    - Ocupaci mxima (%): 20 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,5 - Volum mxim per edifici (m3): 2.500, excepte amb les condicions de la norma 3.2.07, mantenint ls

    dhabitatge unifamiliar. - Altura reguladora mxima (m): 10 - Nombre mxim de plantes: B+2P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 5 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 10 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 45 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge). 3.- ndex dintensitat ds residencial (habitatge/m2 de solar): 1/300 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - esidencial (B, P): Tots. - Serveis o terciari: No. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 18.- EXTENSIVA a TURSTICA (EaT) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 1.600 - Faana/fons mnims (m): 25/25 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 20 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,48 - Altura reguladora mxima (m): 10 - Nombre mxim de plantes: B+2P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 5 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 10 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 45 - Nombre daparcaments privats: Segons la norma 3.2.10 3.- ndex dintensitat ds turstic (plaa/m2 de solar): 1/60 amb les excepcions particulars de les zones

    turstiques assenyalades en la norma 3.2.10. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial: No. - Serveis o terciari (S, B, P): Turstic. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 19.- EXTENSIVA ESPECIAL (E0) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 1.000

  • 173

    - Faana/fons mnims (m): 20/20 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima en PB/PP (%): 20/10 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,26 - Volum mxim per edifici (m3): 1.000, excepte amb les condicions de la norma 3.2.07, mantenint ls

    dhabitatge unifamiliar. - Altura reguladora mxima (m): 7 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 45 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge). 3.- ndex dintensitat ds residencial (habitatge/m2 de solar): 2/parcella. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Habitatge unifamiliar i dos habitatges unifamiliars adossats. - Serveis o terciari: No. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos.

    A les parcelles de superfcie inferior a 1.000 m2, existents amb anterioritat a laprovaci de les Normes Subsidiries de 1987, noms sadmetr ls de habitatge unifamiliar.

    20.- EXTENSIVA ESPECIAL 1 (E0-1) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 1.000 - Faana/fons mnims (m): 20/20 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima en PB/PP (%): 20/10 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,26 - Volum mxim per edifici (m3): 1.600, excepte amb les condicions de la norma 3.2.07, mantenint ls

    dhabitatge unifamiliar. - Altura reguladora mxima (m): 7 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 45 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge). 3.- ndex dintensitat ds residencial (habitatge/m2 de solar): 1/parcella. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Habitatge unifamiliar. - Serveis o terciari: No.

  • 174

    - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 21.- EXTENSIVA BAIXA (E1) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 600. - Faana/fons mnims (m): 16/16 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 25 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,4 - Volum mxim per edifici (m3): 1.000 - Altura reguladora mxima (m): 7 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 40 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge). 3.- ndex dintensitat ds residencial (habitatge/m2 de solar): 2/parcella. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Habitatge unifamiliar i dos habitages unifamiliars adossats. - Serveis o terciari: No. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 22.- EXTENSIVA BAIXA 1 (E1-1) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 600 - Faana/fons mnims (m): 16/16 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 25 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,4 - Volum mxim per edifici (m3): 1.000, excepte amb les condicions de la norma 3.2.07, mantenint ls

    dhabitatge unifamiliar. - Altura reguladora mxima (m): 7 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 40 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge). 3.- ndex dintensitat ds residencial (habitatge/m2 de solar): 1/parcella. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03:

  • 175

    - Residencial (B, P): Habitatge unifamiliar. - Serveis o terciari: No. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 23.- EXTENSIVA BAIXA TURSTICA (E1T) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 5.000 - Faana/fons mnims (m): 30/30 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 25 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,4 - Volum mxim per edifici (m3): 1.500 - Altura reguladora mxima (m): 7 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 40 - Nombre daparcaments privats: Segons la norma 3.2.10. 3.- ndex dintensitat ds turstic (plaa/m2 de solar): 1/60 amb les excepcions particulars de les zones

    turstiques assenyalades en la norma 3.2.10. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial: No. - Serveis o terciari (S, B, P): Turstic. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No.Industrial: No. 24.- EXTENSIVA BAIXA a (E1a) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 800 - Faana/fons mnims (m): 16/16 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 25 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,33 - Volum mxim per edifici (m3): 800, excepte amb les condicions de la norma 3.2.07, mantenint ls

    dhabitatge unifamiliar. - Altura reguladora mxima (m): 7 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3. La separaci mnima a partions ser de tres (3) metres i

    al fons del solar de vint (20) metres des de la zona verda frontal que confronta amb la ZMT. En aquesta zona es prohibeix la tala darbres i leliminaci de les dunes existents que hauran dsser refetes en cas justificatiu de desaparici per causes de fora major.

    - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6

  • 176

    - Superfcie mnima de jardins privats (%): 40 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge). 3.- ndex dintensitat ds residencial (habitatge/m2 de solar): 1/400 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Tots. - Serveis o terciari: No. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 25.- EXTENSIVA BAIXA b (E1b) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 600 - Faana/fons mnims (m): 16/16 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 25 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,37 - Volum mxim per edifici (m3): 1.000, excepte amb les condicions de la norma 3.2.07, mantenint ls

    dhabitatge unifamiliar. - Altura reguladora mxima (m): 7 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 45 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge). 3.- ndex dintensitat ds residencial (habitatge/m2 de solar): 1/parcella 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Habitatge unifamiliar. - Serveis o terciari: No. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 26.- EXTENSIVA BAIXA c (E1c) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 600 - Faana/fons mnims (m): 16/16 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 25 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,38 - Volum mxim per edifici (m3): 1.000, excepte amb les condicions de la norma 3.2.07, mantenint ls

    dhabitatge unifamiliar.

  • 177

    - Altura reguladora mxima (m): 7 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 45 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge). 3.- ndex dintensitat ds residencial (habitatge/m2 de solar): 1/parcella 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Habitatge unifamiliar. - Serveis o terciari: No. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 27.- EXTENSIVA BAIXA d (E1d) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 600 - Faana/fons mnims (m): 16/16 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 25 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,5 - Volum mxim per edifici (m3): 1.000, excepte amb les condicions de la norma 3.2.07, mantenint ls

    dhabitatge unifamiliar. - Altura reguladora mxima (m): 7 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 45 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge). 3.- ndex dintensitat ds residencial (habitatge/m2 de solar): 1/parcella 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Habitatge unifamiliar. - Serveis o terciari: No. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 28.- EXTENSIVA BAIXA e (E1e) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 600 - Faana/fons mnims (m): 16/16 2.- Parmetres dedificaci:

  • 178

    - Ocupaci mxima (%): 25 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,5 - Volum mxim per edifici (m3): 1.000 - Altura reguladora mxima (m): 7 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 40 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge). 3.- ndex dintensitat ds residencial (habitatge/m2 de solar): 2/parcella i E1e (f): 1/150 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Habitatge unifamiliar i dos habitages unifamiliars adossats. - Serveis o terciari: No. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques dels usos admesos.

    A les zona E1e de la urbanitzaci de Latzaret i Torremajor, assenyalada en els plnols amb una (f), sadmetr ls plurifamiliar amb un volum mxim per edifici de 1.500 m3.

    ZONA EXTENSIVA MITJA I ALTA

    29.- EXTENSIVA MITJA (E2) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 400 - Faana/fons mnims (m): 12/12 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 30 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,5 - Volum mxim per edifici (m3): 1.000 - Altura reguladora mxima (m): 7 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separaci mnima a vies i ELP (m): 3 - Separaci mnima a partions (m): 2 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 35 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge). 3.- ndex dintensitat ds residencial (habitatge/m2 de solar): 2/parcella i E2 (f): 1/200 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Habitatge unifamiliar i dos habitages unifamiliars adossats. - Serveis o terciari: No. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No.

  • 179

    5.- Condicions especfiques dels usos admesos.

    A les zona E2 de la urbanitzaci de Latzaret i Torremajor, assenyalada en els plnols amb una (f), sadmetr ls plurifamiliar amb un volum mxim per edifici de 1.500 m3.

    30.- EXTENSIVA MITJA 1 (E2-1) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 400 - Faana/fons mnims (m): 12/12 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 30 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,5 - Volum mxim per edifici (m3): 1.000, excepte amb les condicions de la norma 3.2.07, mantenint ls

    dhabitatge unifamiliar. - Altura reguladora mxima (m): 7 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separaci mnima a vies i ELP (m): 3 - Separaci mnima a partions (m): 2 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 35 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge). 3.- ndex dintensitat ds residencial (habitatge/m2 de solar): 1/parcella 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Habitatge unifamiliar. - Serveis o terciari: No. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 31.- EXTENSIVA MITJA a (E2a) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 400 - aana/fons mnims (m): 12/12 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 30 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,57 - Volum mxim per edifici (m3): 3.000 - Altura reguladora mxima (m): 10 - Nombre mxim de plantes: B+2P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 35 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge).

  • 180

    3.- ndex dintensitat ds residencial (habitatge/m2 de solar): 1/138 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Tots. - Serveis o terciari: No. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 32.- EXTENSIVA MITJA b (E2b) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 400 - Faana/fons mnims (m): 12/12 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 40 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,67 - Volum mxim per edifici (m3): 1.000 - Altura reguladora mxima (m): 7 - Nombre mxim de plantes: B+1P. En lilleta corresponent a SHort de sa Porta la planta soterrani no

    computar com a planta encara que nicament sigui reomplida la zona de separaci al carrer. - Separaci mnima a vies i ELP (m): 3 - Separaci mnima a partions (m): 2 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 25 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge). 3.- ndex dintensitat ds residencial (habitatge/m2 de solar): 2/parcella 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Habitatge unifamiliar i dos habitages unifamiliars adossats. - Serveis o terciari: No, excepte els assenyalats en lapartat segent. - Equipaments: No, excepte els assenyalats en lapartat segent. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos.

    Ls comercial i sanitari-assistencial en planta baixa sadmetr a la zona E2b de lilleta del Carrer Formentera del sector CA-2 del casc dAlcdia.

    33.- EXTENSIVA MITJA c (E2c) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 200 - Faana/fons mnims (m): 10/10 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 40

  • 181

    - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,83 - Volum mxim per edifici (m3): 1.000, excepte amb les condicions de la norma 3.2.07, mantenint ls

    dhabitatge unifamiliar. - Altura reguladora mxima (m): 7 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separaci mnima a vies i ELP (m): 3 - Separaci mnima a partions (m): 2 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 25 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge). 3.- ndex dintensitat ds residencial (habitatge/m2 de solar): 1/parcella 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Habitatge unifamiliar. - Serveis o terciari: No. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 34.- EXTENSIVA ALTA (E3) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 400 - Faana/fons mnims (m): 12/12 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 30 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,83 - Volum mxim per edifici (m3): 3.000 - Altura reguladora mxima (m): 10. A la zona (E3) de Marqus de Suances (m): 7 - Nombre mxim de plantes: B+2P. A la zona (E3) de Marqus de Suances: B+1P. - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3. Als passos per als vianants en les rees assenyalades en

    els plnols corresponents de la urbanitzaci de Maristany (m): 2 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 30 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge). 3.- ndex dintensitat ds residencial (habitatge/m2 de solar): 1/150 al sector AS-7 (Maristany) i 1/132 al

    sector AS-4 (Marqus de Suances). 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Tots. - Serveis o terciari:No, excepte comercial i establiments pblics a les zones indicades en els plnols que

    corresponen a la urbanitzaci de Maristany. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 35.- EXTENSIVA ALTA TURSTICA (E3T) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella:

  • 182

    - Parcella mnima (m2): 5.000 - aana/fons mnims (m): 30/30 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 30 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,83 - Volum mxim per edifici (m3): 5.000 - Altura reguladora mxima (m): 10 - Nombre mxim de plantes: B+2P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3. Als passos per als vianants en les rees assenyalades en

    els plnols corresponents de la urbanitzaci de Maristany (m): 2 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 30 - Nombre daparcaments privats: Segons la norma 3.2.10 3.- ndex dintensitat ds turstic (plaa/m2 de solar): 1/60 amb les excepcions particulars de les zones

    turstiques assenyalades en la norma 3.2.10. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial: No. - Serveis o terciari (S, B, P): Turstic. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos.

    Aquesta zona conserva transitriament i mentre es mantingui lactivitat actual, com a usos diferents del principal, els usos autoritzats amb anterioritat a ladaptaci de les Normes Subsidiries al POOT. Els usos admesos diferents al turstic hauran de ser annexos a ls principal i, dacord amb la Llei 4/2010, de 16 de juny, presentar la corresponent declaraci responsable dinici dactivitat turstica.

    36.- EXTENSIVA ALTA a (E3a) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 3.000 - Faana/fons mnims (m): 30/30 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 30 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 1 - Volum mxim per edifici (m3): 3.000 - Altura reguladora mxima (m): 15 - Nombre mxim de plantes: B+4P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 6 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 9 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 40 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge) i 1/100 (plaa/m2 dedificaci ds pblic o de

    negoci). 3.- ndex dintensitat ds residencial (nombre mxim dhabitatges): 92

  • 183

    4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Tots. - Serveis o terciari (S, B, P): Comercial i establiments pblics. - Equipaments (S, B, P): Recreatiu. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos.

    Noms es permet ls comercial, destabliments pblics i recreatiu amb anterioritat a ladaptaci de les Normes Subsidiries al POOT.

    ZONA EXTENSIVA CLUB I MIXTA

    37.- EXTENSIVA CLUB (E4) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 300 - aana/fons mnims (m): 12/12 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima en PB/PP (%): 30/5 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,33 - Volum mxim per edifici (m3): 500, excepte amb les condicions de la norma 3.2.07, mantenint ls

    dhabitatge unifamiliar. - Altura reguladora mxima (m): 7 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 35 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge). 3.- ndex dintensitat ds residencial (habitatge/m2 de solar): 1/parcella. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Habitatge unifamiliar. - Serveis o terciari: No. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 38.- EXTENSIVA CLUB COMERCIAL (E4Co) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 300 - Faana/fons mnims (m): 12/12 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima en PB/PP (%): 30/5

  • 184

    - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,33 - Volum mxim per edifici (m3): 500 - Altura reguladora mxima (m): 7 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separaci mnima a vies i ELP (m): 5 - Separaci mnima a partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 35 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge) i 1/100 (plaa/m2 dedificaci ds pblic o de

    negoci). 3.- ndex dintensitat ds residencial (habitatge/m2 de solar): 0 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial: No. - Serveis o terciari (S, B, P): Comercial. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques dels usos admesos. A la zona E4Co dAvgda. Pere Mas i Reus noms es permet ls comercial. 39.- EXTENSIVA MIXTA (E5) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 600 - Faana/fons mnims (m): 16/16 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 25 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,42 - Volum mxim per edifici (m3): 1.500 - Altura reguladora mxima (m): 7 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 40 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge). 3.- ndex dintensitat ds residencial (habitatge/m2 de solar): 1/220 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Tots. - Serveis o terciari: No. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 40.- EXTENSIVA MIXTA COMERCIAL (E5Co)

  • 185

    1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 600 - Faana/fons mnims (m): 16/16 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 25 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,42 - Volum mxim per edifici (m3): 1.500 - Altura reguladora mxima (m): 7 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 40 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge) i 1/100 (plaa/m2 dedificaci ds pblic o de

    negoci). 3.- ndex dintensitat ds residencial (habitatge/m2 de solar): 1/500 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (P): Habitatge unifamiliar annex. - Serveis o terciari (S, B): Comercial, establiments pblics i administratiu. - Equipaments (S, B): Administratiu institucional i sanitari-assistencial. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos.

    Sadmetr en planta pis ls dhabitatge unifamiliar (com a s annex al comercial i complint amb una intensitat ds de 1/500).

    41.- EXTENSIVA MIXTA TURSTICA (E5T) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Lexistent. 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 25 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,42. Ledificabilitat mxima a la zona E5T (2), situada al costat del llac

    Esperanza (plnol dordenaci: 5.7), ser de 0,10 m2. - Altura reguladora mxima (m): 7 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 40 - Nombre daparcaments privats: Segons la norma 3.2.10 3.- ndex dintensitat ds turstic (plaa/m2 de solar): 1/60 amb les excepcions particulars de les zones

    turstiques assenyalades en la norma 3.2.10. Lndex dintensitat ds turstic a la zona E5T (2), situada al costat del llac Esperanza (plnol dordenaci: 5.7), ser de zero (0) places.

    4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial: No.

  • 186

    - Serveis o terciari (S, B, P): Turstic. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos. a).- Els establiments turstics situats en lrea del llac Esperana podran reordenar la seva planta baixa

    introduint altres usos, a ms de ls ja assignat daparcament de vehicles, complint amb els requisits segents:

    - Els nous usos a introduir noms poden estar destinats a equipaments de lestabliment (salons, menjador,

    recepci, etc.) i, en cap cas, podran dedicar-se a allotjaments turstics. - Shaur dacreditar el compliment de les exigncies mnimes de superfcie daparcament, rees de

    solrium, terrasses i jardins de lestabliment exigides per la ladministraci turstica. - Shaur dincloure la documentaci grfica relativa a lordenaci detallada del solar i de la planta baixa i

    complir amb les normes generals de tramitaci. b).- En els complexos turstics situats en els antics polgons 2 i 3, sector VII (Riera-Mars), es podran

    admetre, com a usos complementaris al servei dels allotjaments turstics, ls comercial, destabliments pblics i recreatiu de carcter intern amb el lmit mxim del deu per cent (10 %) de ledificaci que forma la unitat dexplotaci turstica. Prviament a lobtenci de la llicncia urbanstica es requerir la declaraci responsable dinici dactivitat turstica segons el que preveu la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a limpuls de la inversi a les Illes Balears.

    c).- Aquesta zona conserva transitriament i mentre es mantingui lactivitat actual, com a usos diferents del

    principal, els usos autoritzats amb anterioritat a ladaptaci de les Normes Subsidiries al POOT. 42.- EXTENSIVA MIXTA a (E5a) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 600 - Faana/fons mnims (m): 16/16 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 25 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,5 - Volum mxim per edifici (m3): 5.000 - Altura reguladora mxima (m): 10 - Nombre mxim de plantes: B+2P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 40 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge). 3.- ndex dintensitat ds residencial (habitatge/m2 de solar): 1/300 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Tots. - Serveis o terciari: No. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No.

  • 187

    43.- EXTENSIVA MIXTA a TURSTICA (E5aT) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 1.200 - Faana/fons mnims (m): 32/16 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 25 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,5 - Volum mxim per edifici (m3): 5.000 - Altura reguladora mxima (m): 10 - Nombre mxim de plantes: B+2P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 40 - Nombre daparcaments privats: Segons la norma 3.2.10 3.- ndex dintensitat ds turstic (plaa/m2 de solar): 1/60 amb les excepcions particulars de les zones

    turstiques assenyalades en la norma 3.2.10. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial: No. - Serveis o terciari (S, B, P): Turstic. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos.

    Aquesta zona conserva transitriament i mentre es mantingui lactivitat actual, com a usos diferents del principal, els usos autoritzats amb anterioritat a ladaptaci de les Normes Subsidiries al POOT.

    44.- EXTENSIVA MIXTA b (E5b) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 600 - Faana/fons mnims (m): 16/16 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 25 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,51 - Volum mxim per edifici (m3): 1,860 - Altura reguladora mxima (m): 7 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 40 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge). 3.- ndex dintensitat ds residencial (habitatge/m2 de solar): 1/180

  • 188

    4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Tots. - Serveis o terciari: No. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 45.- EXTENSIVA MIXTA b COMERCIAL (E5bCo) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 600 - Faana/fons mnims (m): 16/16 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 25 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,51 - Volum mxim per edifici (m3): 1,860 - Altura reguladora mxima (m): 7 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 40 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge) i 1/100 (plaa/m2 dedificaci ds pblic o de

    negoci). 3.- ndex dintensitat ds residencial (habitatge/m2 de solar): 1/500 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (P): Habitatge unifamiliar annex. - Serveis o terciari (S, B): Comercial, establiments pblics i administratiu. - Equipaments (S, B): Administratiu institucional i sanitari-assistencial. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos.

    Sadmetr en planta pis ls dhabitatge unifamiliar (com a s annex al comercial i complint amb una intensitat ds de 1/500).

    46.- EXTENSIVA MIXTA b TURSTICA (E5bT) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Lexistent 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 25 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,42 - Altura reguladora mxima (m): 7 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6

  • 189

    - Superfcie mnima de jardins privats (%): 40 - Nombre daparcaments privats: Segons la norma 3.2.10 3.- ndex dintensitat ds turstic (plaa/m2 de solar): 1/60 amb les excepcions particulars de les zones

    turstiques assenyalades en la norma 3.2.10. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial: No. - Serveis o terciari (S, B, P): Turstic. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos. a).- En els complexos turstics situats en els antics polgons 2 i 3, sector VII (Riera-Mars), es podran

    admetre, com a usos complementaris al servei dels allotjaments turstics, ls comercial, destabliments pblics i recreatiu de carcter intern amb el lmit mxim del deu per cent (10 %) de ledificaci que forma la unitat dexplotaci turstica. Prviament a lobtenci de la llicncia urbanstica es requerir la declaraci responsable dinici dactivitat turstica segons el que preveu la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a limpuls de la inversi a les Illes Balears.

    b).- Aquesta zona conserva transitriament i mentre es mantingui lactivitat actual, com a usos diferents del

    principal, els usos autoritzats amb anterioritat a ladaptaci de les Normes Subsidiries al POOT. 47.- EXTENSIVA MIXTA c (E5c) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 600 - Faana/fons mnims (m): 16/16 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 20 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,66 - Volum mxim per edifici (m3): 1.500, excepte amb les condicions de la norma 3.2.07, mantenint ls

    dhabitatge unifamiliar. - Altura reguladora mxima (m): 10 - Nombre mxim de plantes: B+2P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 45 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge). 3.- ndex dintensitat ds residencial (habitatge/m2 de solar): 1/200 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Tots. - Serveis o terciari: No. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No.

  • 190

    48.- EXTENSIVA MIXTA c TURSTICA (E5cT) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Lexistent. 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 20 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,66 - Altura reguladora mxima (m): 10 - Nombre mxim de plantes: B+2P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 45 - Nombre daparcaments privats: Segons la norma 3.2.10 3.- ndex dintensitat ds turstic (plaa/m2 de solar): 1/60 amb les excepcions particulars de les zones

    turstiques assenyalades en la norma 3.2.10. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial: No. - Serveis o terciari (S, B, P): Turstic. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos.

    Aquesta zona conserva transitriament i mentre es mantingui lactivitat actual, com a usos diferents del principal, els usos autoritzats amb anterioritat a ladaptaci de les Normes Subsidiries al POOT.

    49.- EXTENSIVA MIXTA d1 (E5d1) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 8.000 - Faana/fons mnims (m): Lexistent 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 25 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,33. Amb carcter transitori per a les edificacions existents, sense que

    en cap cas puguin suposar la creaci de noves places turstiques, augment de ledificabilitat, volum mxim o nombre de plantes edificades (m2/m2): 0,47

    - Volum mxim per edifici (m3): Segons la norma 3.2.10 - Altura reguladora mxima (m): 11,6 - Nombre mxim de plantes: B+2P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 5 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Nombre daparcaments privats: Segons la norma 3.2.10 3.- ndex dintensitat ds turstic (plaa/m2 de solar): 1/60 amb les excepcions particulars de les zones

    turstiques assenyalades en la norma 3.2.10. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03:

  • 191

    - Residencial: No. - Serveis o terciari (S, B, P): Turstic. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos. a).- Aquesta zona conserva transitriament i mentre es mantingui lactivitat actual, com a usos diferents del

    principal, els usos autoritzats amb anterioritat a ladaptaci de les Normes Subsidiries al POOT. b).- Sadmet, amb dos metres i cinquanta centmetres (2.50), daltura lliure mnima ls comercial en planta

    baixa de ledifici Diana I. 50.- EXTENSIVA MIXTA d2 (E5d2) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 8.000 - Faana/fons mnims (m): Lexistent 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 30 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,33. Amb carcter transitori per a les edificacions existents, sense que

    en cap cas puguin suposar la creaci de noves places turstiques, augment de ledificabilitat, volum mxim o nombre de plantes edificades (m2/m2): 0,7

    - Volum mxim per edifici (m3): Segons la norma 3.2.10 - Altura reguladora mxima (m): 11,6 - Nombre mxim de plantes: B+2P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 5 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Nombre daparcaments privats: Segons la norma 3.2.10 3.- ndex dintensitat ds turstic (plaa/m2 de solar): 1/60 amb les excepcions particulars de les zones

    turstiques assenyalades en la norma 3.2.10. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial: No. - Serveis o terciari (S, B, P): Turstic. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos.

    Aquesta zona conserva transitriament i mentre es mantingui lactivitat actual, com a usos diferents del principal, els usos autoritzats amb anterioritat a ladaptaci de les Normes Subsidiries al POOT.

    51.- EXTENSIVA MIXTA d3 (E5d3) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 15.000 - Faana/fons mnims (m): Lexistent

  • 192

    2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 20 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,33. Amb carcter transitori per a les edificacions existents, sense que

    en cap cas puguin suposar la creaci de noves places turstiques, augment de ledificabilitat, volum mxim o nombre de plantes edificades (m2/m2): 0,59

    - Volum mxim per edifici (m3): Segons la norma 3.2.10 - Altura reguladora mxima (m): 11,6. Amb carcter transitori per a les edificacions existents, sense que

    en cap cas puguin suposar la creaci de noves places turstiques, augment de ledificabilitat, volum mxim o nombre de plantes edificades (m): 13

    - Nombre mxim de plantes: B+2P. Amb carcter transitori per a les edificacions existents, sense que en cap cas puguin suposar la creaci de noves places turstiques, augment de ledificabilitat, volum mxim o nombre de plantes edificades: B+3P

    - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 5 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Nombre daparcaments privats: Segons la norma 3.2.10 3.- ndex dintensitat ds turstic (plaa/m2 de solar): 1/60 amb les excepcions particulars de les zones

    turstiques assenyalades en la norma 3.2.10. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial: No. - Serveis o terciari (S, B, P): Turstic. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos.

    Aquesta zona conserva transitriament i mentre es mantingui lactivitat actual, com a usos diferents del principal, els usos autoritzats amb anterioritat a ladaptaci de les Normes Subsidiries al POOT.

    ZONA HOTELERA BAIXA, MITJA I RESIDENCIAL

    52.- HOTELERA 0 (H0) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 80.000 - Faana/fons mnims (m): 40/40 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima en PB/PP (%): 15/10 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,25 - Volum mxim per edifici (m3): Segons la norma 3.2.10. - Altura reguladora mxima (m): 7 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separaci mnima a vies i ELP (m): 10 - Separaci mnima a partions (m): 5 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Nombre daparcaments privats: Segons la norma 3.2.10. 3.- ndex dintensitat ds turstic (plaa/m2 de solar): 1/60 amb les excepcions particulars de les zones

  • 193

    turstiques assenyalades en la norma 3.2.10. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial: No, excepte habitatge unifamiliar annex a lactivitat. - Serveis o terciari (S, B, P): Turstic i serveis annexos a lactivitat. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries: No, excepte serveis annexos a lactivitat. - Industrial: No 53.- HOTELERA BAIXA (H1) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 5.000 - Faana/fons mnims (m): 40/40 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 30 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,83 - Volum mxim per edifici (m3): Segons la norma 3.2.10. El volum mxim per edifici a la zona H1 i Mal

    Pas, si se situa ledifici a menys de 100 metres de lANEI de Manresa (m3): 8.000 i la longitud mxima de faana (m): 40.

    - Altura reguladora mxima (m): 11,6 - Nombre mxim de plantes: B+2P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 4 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 8 - Nombre daparcaments privats: Segons la norma 3.2.10. 3.- ndex dintensitat ds turstic (plaa/m2 de solar): 1/60 amb les excepcions particulars de les zones

    turstiques assenyalades en la norma 3.2.10. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial: No. - Serveis o terciari (S, B, P): Turstic i els assenyalats en lapartat segent. - Equipaments: No, excepte els assenyalats en lapartat segent. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos. a).- Aquesta zona conserva transitriament i mentre es mantingui lactivitat actual, com a usos diferents del

    principal, els usos autoritzats amb anterioritat a ladaptaci de les Normes Subsidiries al POOT.

    Ls residencial plurifamiliar est adms encara que incompatible amb ls turstic. El canvi ds residencial plurifamiliar a s turstic, dels edificis anteriors a laprovaci de ladaptaci de les NN.SS. al POOT, noms sadmetr quan quedi afectada tota la parcella. En el canvi ds turstic a residencial plurifamiliar, a ms a ms de quedar afectada tota la parcella, requerir el compliment de larticle 21.4 de les normes del POOT.

    b).- Sadmetran, necessriament vinculats i al servei de lexplotaci turstica, el usos segents: Serveis o

    terciaris (comercial i destabliments pblics) i equipaments (soci-cultural, assistencial, esportiu, sanitari, religis i recreatiu). Sadmetran en planta soterrani o semi-soterrani, necessriament vinculats i al servei de lexplotaci turstica, el usos segents: Aparcaments, serveis de ledificaci i de lexplotaci,

  • 194

    installacions esportives i similars. 54.- HOTELERA BAIXA P (H1P) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 15.000 - Faana/fons mnims (m): 50/50 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 30 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,50-0,80 (segons la norma 3.2.10) - Altura reguladora mxima (m): 11,6 - Nombre mxim de plantes: B+2P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 5 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 9 - Nombre daparcaments privats: Segons la norma 3.2.10. 3.- ndex dintensitat ds turstic (plaa/m2 de solar): 1/60 amb les excepcions particulars de les zones

    turstiques assenyalades en la norma 3.2.10. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial: No. - Serveis o terciari (S, B, P): Turstic i els assenyalats en lapartat segent. - Equipaments: No, excepte els assenyalats en lapartat segent. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos. a).- Els usos distints del principal es refereixen a usos existents, anteriors a ladaptaci de les NN.SS. al

    POOT. b).- Sadmetran, necessriament vinculats i al servei de lexplotaci turstica, el usos segents: Serveis o

    terciaris (comercial i destabliments pblics) i equipaments (soci-cultural, assistencial, esportiu, sanitari, religis i recreatiu). Sadmetran en planta soterrani o semi-soterrani, necessriament vinculats i al servei de lexplotaci turstica, el usos segents: Aparcaments, serveis de ledificaci i de lexplotaci, installacions esportives i similars.

    55.- HOTELERA BAIXA a (H1a) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 4.700 - Faana/fons mnims (m): 50/50 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 50 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 1,33 - Volum mxim per edifici (m3): Segons la norma 3.2.10. - Altura reguladora mxima (m): 11,6 - Nombre mxim de plantes: B+2P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 5

  • 195

    - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 9 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 20 - Nombre daparcaments privats: Segons la norma 3.2.10. 3.- ndex dintensitat ds turstic (plaa/m2 de solar): 1/60 amb les excepcions particulars de les zones

    turstiques assenyalades en la norma 3.2.10. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial: No. - Serveis o terciari (S, B, P): Turstic i els assenyalats en lapartat segent. - Equipaments: No, excepte els assenyalats en lapartat segent. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos. a).- Els usos distints del principal es refereixen a usos existents, anteriors a ladaptaci de les NN.SS. al

    POOT. b).- Sadmetran, necessriament vinculats i al servei de lexplotaci turstica, el usos segents: Serveis o

    terciaris (comercial i destabliments pblics) i equipaments (soci-cultural, assistencial, esportiu, sanitari, religis i recreatiu). Sadmetran en planta soterrani o semi-soterrani, necessriament vinculats i al servei de lexplotaci turstica, el usos segents: Aparcaments, serveis de ledificaci i de lexplotaci, installacions esportives i similars.

    56.- HOTELERA MITJA (H2) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 5.000 - Faana/fons mnims (m): 40/40 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 30 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 1 - Volum mxim per edifici (m3): Segons la norma 3.2.10. - Altura reguladora mxima (m): 14,7 - Nombre mxim de plantes: B+3P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 6 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 9 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 40 - Nombre daparcaments privats: Segons la norma 3.2.10. 3.- ndex dintensitat ds turstic (plaa/m2 de solar): 1/60 amb les excepcions particulars de les zones

    turstiques assenyalades en la norma 3.2.10. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Edifici plurifamiliar. - Serveis o terciari (S, B, P): Turstic i els assenyalats en lapartat segent. - Equipaments: No, excepte els assenyalats en lapartat segent. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No.

  • 196

    5.- Condicions especfiques del usos admesos. a).- Aquesta zona conserva transitriament i mentre es mantingui lactivitat actual, com a usos diferents del

    principal, els usos autoritzats amb anterioritat a ladaptaci de les Normes Subsidiries al POOT.

    Ls residencial plurifamiliar est adms encara que incompatible amb ls turstic. El canvi ds residencial plurifamiliar a s turstic, dels edificis anteriors a laprovaci de ladaptaci de les NN.SS. al POOT, noms sadmetr quan quedi afectada tota la parcella. En el canvi ds turstic a residencial plurifamiliar, a ms a ms de quedar afectada tota la parcella, requerir el compliment de larticle 21.4 de les normes del POOT.

    b).- Sadmetran, necessriament vinculats i al servei de lexplotaci turstica, el usos segents: Serveis o

    terciaris (comercial i destabliments pblics) i equipaments (soci-cultural, assistencial, esportiu, sanitari, religis i recreatiu). Sadmetran en planta soterrani o semi-soterrani, necessriament vinculats i al servei de lexplotaci turstica, el usos segents: Aparcaments, serveis de ledificaci i de lexplotaci, installacions esportives i similars.

    57.- HOTELERA MITJA 2P (H2P) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 15.000 - Faana/fons mnims (m): 50/50 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 30 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,50-0,80 (segons la norma 3.2.10) - Altura reguladora mxima (m): 14.7 - Nombre mxim de plantes: B+3P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 6 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 9 - Nombre daparcaments privats: Segons la norma 3.2.10. 3.- ndex dintensitat ds turstic (plaa/m2 de solar): 1/60 amb les excepcions particulars de les zones

    turstiques assenyalades en la norma 3.2.10. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial: No. - Serveis o terciari (S, B, P): Turstic i els assenyalats en lapartat segent. - Equipaments: No, excepte els assenyalats en lapartat segent. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos. a).- Els usos distints del principal es refereixen a usos existents, anteriors a ladaptaci de les NN.SS. al

    POOT. b).- Sadmetran, necessriament vinculats i al servei de lexplotaci turstica, el usos segents: Serveis o

    terciaris (comercial i destabliments pblics) i equipaments (soci-cultural, assistencial, esportiu, sanitari, religis i recreatiu). Sadmetran en planta soterrani o semi-soterrani, necessriament vinculats i al servei de lexplotaci turstica, el usos segents: Aparcaments, serveis de ledificaci i de lexplotaci, installacions esportives i similars.

  • 197

    58.- HOTELERA MITJA a (H2a) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 6.000 - Faana/fons mnims (m): 50/50 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 20 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 1 - Volum mxim per edifici (m3): Segons la norma 3.2.10. - Altura reguladora mxima (m): 17.8 - Nombre mxim de plantes: B+4P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 6 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 9 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 45 - Nombre daparcaments privats: Segons la norma 3.2.10. 3.- ndex dintensitat ds turstic (plaa/m2 de solar): 1/60 amb les excepcions particulars de les zones

    turstiques assenyalades en la norma 3.2.10. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial: No. - Serveis o terciari (S, B, P): Turstic i els assenyalats en lapartat segent. - Equipaments: No, excepte els assenyalats en lapartat segent. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos. a).- Els usos distints del principal es refereixen a usos existents, anteriors a ladaptaci de les NN.SS. al

    POOT. b).- Sadmetran, necessriament vinculats i al servei de lexplotaci turstica, el usos segents: Serveis o

    terciaris (comercial i destabliments pblics) i equipaments (soci-cultural, assistencial, esportiu, sanitari, religis i recreatiu). Sadmetran en planta soterrani o semi-soterrani, necessriament vinculats i al servei de lexplotaci turstica, el usos segents: Aparcaments, serveis de ledificaci i de lexplotaci, installacions esportives i similars.

    59.- HOTELERA MITJA b (H2b) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 6.000. Sadmeten parcelles de superfcie inferior a la mnima quan es trobin

    situades entre passos per als vianants. - Faana/fons mnims (m): 50/50 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 20 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,8 - Volum mxim per edifici (m3): Segons la norma 3.2.10. - Altura reguladora mxima (m): 14,7 - Nombre mxim de plantes: B+3P

  • 198

    - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 6 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 9 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 45 - Nombre daparcaments privats: Segons la norma 3.2.10. 3.- ndex dintensitat ds turstic (plaa/m2 de solar): 1/60 amb les excepcions particulars de les zones

    turstiques assenyalades en la norma 3.2.10. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Edifici plurifamiliar. - Serveis o terciari (S, B, P): Turstic i els assenyalats en lapartat segent. - Equipaments: No, excepte els assenyalats en lapartat segent. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos. a).- Aquesta zona conserva transitriament i mentre es mantingui lactivitat actual, com a usos diferents del

    principal, els usos autoritzats amb anterioritat a ladaptaci de les Normes Subsidiries al POOT.

    Ls residencial plurifamiliar est adms encara que incompatible amb ls turstic. El canvi ds residencial plurifamiliar a s turstic, dels edificis anteriors a laprovaci de ladaptaci de les NN.SS. al POOT, noms sadmetr quan quedi afectada tota la parcella. En el canvi ds turstic a residencial plurifamiliar, a ms a ms de quedar afectada tota la parcella, requerir el compliment de larticle 21.4 de les normes del POOT.

    b).- Sadmetran, necessriament vinculats i al servei de lexplotaci turstica, el usos segents: Serveis o

    terciaris (comercial i destabliments pblics) i equipaments (soci-cultural, assistencial, esportiu, sanitari, religis i recreatiu). Sadmetran en planta soterrani o semi-soterrani, necessriament vinculats i al servei de lexplotaci turstica, el usos segents: Aparcaments, serveis de ledificaci i de lexplotaci, installacions esportives i similars.

    60.- RESIDENCIAL H2b (RH2b) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 6.000 - Faana/fons mnims (m): 50/50 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 20 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,8 - Volum mxim per edifici (m3): Segons la norma 3.2.10. - Altura reguladora mxima (m): 11,6 - Nombre mxim de plantes: B+3P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 6 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 45 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge) i 1/100 (plaa/m2 dedificaci ds pblic o de

    negoci). Turstics: Segons la norma 3.2.10. 3.- ndex dintensitat ds residencial (habitatge/m2 de solar): Lexistent. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03:

  • 199

    - Residencial (B, P): Edifici plurifamiliar. - Serveis o terciari (S, B, P): Comercial, administratiu i establiments pblics. - Equipaments (S, B, P): Recreatiu, esportiu, administratiu institucional, religis, cultural, docent i

    sanitari-assistencial. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos.

    Els usos distints del principal es refereixen a usos existents, anteriors a ladaptaci de les NN.SS. al POOT, o a usos complementaris de lactivitat turstica autoritzats per la Conselleria de Turisme. Els anteriors usos existents podran ser objecte de modificaci, sense afectar la superfcie de ls principal, sempre que el nou s es trobi entre els admesos en la qualificaci urbanstica de la zona i, en el cas de ser usos complementaris de lactivitat turstica, sestar al que preveu la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a limpuls de la inversi a les Illes Balears.

    ZONA HOTELERA ALTA I RESIDENCIAL

    61.- HOTELERA ALTA (H3) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 5.000 - Faana/fons mnims (m): 40/40 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 30 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 1,33 - Volum mxim per edifici (m3): Segons la norma 3.2.10. - Altura reguladora mxima (m): 20,9 - Nombre mxim de plantes: B+5P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 6 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 9 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 40 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge) i 1/100 (plaa/m2 dedificaci ds pblic o de

    negoci). Turstics: Segons la norma 3.2.10. 3.- ndex dintensitat ds turstic (plaa/m2 de solar): 1/60 amb les excepcions particulars de les zones

    turstiques assenyalades en la norma 3.2.10. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Edifici plurifamiliar. - Serveis o terciari (S, B, P): Turstic i els assenyalats en lapartat segent. - Equipaments: No, excepte els assenyalats en lapartat segent. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos. a).- Aquesta zona conserva transitriament i mentre es mantingui lactivitat actual, com a usos diferents del

    principal, els usos autoritzats amb anterioritat a ladaptaci de les Normes Subsidiries al POOT. Els usos admesos diferents al turstic hauran de ser annexos a ls principal i, dacord amb la Llei 4/2010, de

  • 200

    16 de juny, presentar la corresponent declaraci responsable dinici dactivitat turstica.

    Ls residencial plurifamiliar est adms encara que incompatible amb ls turstic. El canvi ds residencial plurifamiliar a s turstic, dels edificis anteriors a laprovaci de ladaptaci de les NN.SS. al POOT, noms sadmetr quan quedi afectada tota la parcella. En el canvi ds turstic a residencial plurifamiliar, a ms a ms de quedar afectada tota la parcella, requerir el compliment de larticle 21.4 de les normes del POOT.

    b).- Sadmetran, necessriament vinculats i al servei de lexplotaci turstica, el usos segents: Serveis o

    terciaris (comercial i destabliments pblics) i equipaments (soci-cultural, assistencial, esportiu, sanitari, religis i recreatiu). Sadmetran en planta soterrani o semi-soterrani, necessriament vinculats i al servei de lexplotaci turstica, el usos segents: Aparcaments, serveis de ledificaci i de lexplotaci, installacions esportives i similars.

    Aquests usos, a la zona delimitada com a apta per a hotels de ciutat, sempre que no safectin als serveis necessaris per a lexplotaci turstica de lestabliment i siguin independents daquests, sadmetran tamb com no vinculats. No obstant aix, ser necessria, dacord amb el previst en la Llei 4/2010, de 16 de juny, la declaraci responsable dinici dactivitat turstica.

    62.- RESIDENCIAL H3 (RH3) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 5.000 - Faana/fons mnims (m): 40/40 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 30 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 1,33 - Volum mxim per edifici (m3): Segons la norma 3.2.10. - Altura reguladora mxima (m): 20,9 - Nombre mxim de plantes: B+5P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 6 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 40 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge) i 1/100 (plaa/m2 dedificaci ds pblic o de

    negoci). Turstics: Segons la norma 3.2.10. 3.- ndex dintensitat ds residencial (habitatge/m2 de solar): Lexistent o 1/72 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Edifici plurifamiliar. - Serveis o terciari (S, B, P): Comercial, administratiu i establiments pblics. - Equipaments (S, B, P): Recreatiu, esportiu, administratiu institucional, religis, cultural, docent i

    sanitari-assistencial. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos.

    Els usos distints del principal es refereixen a usos existents, anteriors a ladaptaci de les NN.SS. al POOT.

    Els anteriors usos existents podran ser objecte de modificaci, sense afectar la superfcie de ls

  • 201

    principal, sempre que el nou s es trobi entre els admesos en la qualificaci urbanstica de la zona i, en el cas de ser usos complementaris de lactivitat turstica, sestar al que preveu la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a limpuls de la inversi a les Illes Balears.

    63.- HOTELERA ALTA a (H3a) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 6.000 - Faana/fons mnims (m): 50/50 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 20 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 1 - Volum mxim per edifici (m3): Segons la norma 3.2.10. - Altura reguladora mxima (m): 20,9 - Nombre mxim de plantes: B+5P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 6 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 9 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 45 - Nombre daparcaments privats: Segons la norma 3.2.10. 3.- ndex dintensitat ds turstic (plaa/m2 de solar): 1/60 amb les excepcions particulars de les zones

    turstiques assenyalades en la norma 3.2.10. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial: No. - Serveis o terciari (S, B, P): Turstic i els assenyalats en lapartat segent. - Equipaments: No, excepte els assenyalats en lapartat segent. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos. a).- Aquesta zona conserva transitriament i mentre es mantingui lactivitat actual, com a usos diferents del

    principal, els usos autoritzats amb anterioritat a ladaptaci de les Normes Subsidiries al POOT. Els usos admesos diferents al turstic hauran dsser annexes a ls principal.

    b).- Sadmetran, necessriament vinculats i al servei de lexplotaci turstica, el usos segents: Serveis o

    terciaris (comercial i destabliments pblics) i equipaments (soci-cultural, assistencial, esportiu, sanitari, religis i recreatiu). Sadmetran en planta soterrani o semi-soterrani, necessriament vinculats i al servei de lexplotaci turstica, el usos segents: Aparcaments, serveis de ledificaci i de lexplotaci, installacions esportives i similars.

    64.- RESIDENCIAL H3a (RH3a) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 6.000 - Faana/fons mnims (m): 50/50 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 20

  • 202

    - Edificabilitat mxima (m2/m2): 1 - Volum mxim per edifici (m3): Segons la norma 3.2.10. - Altura reguladora mxima (m): 20,9 - Nombre mxim de plantes: B+5P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 6 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 45 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge) i 1/100 (plaa/m2 dedificaci ds pblic o de

    negoci). Turstics: Segons la norma 3.2.10. 3.- ndex dintensitat ds residencial (habitatge/m2 de solar): Lexistent. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Edifici plurifamiliar. - Serveis o terciari (S, B, P): Comercial, administratiu i establiments pblics. - Equipaments (S, B, P): Recreatiu, esportiu, administratiu institucional, religis, cultural, docent i

    sanitari-assistencial. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos.

    Els usos distints del principal es refereixen a usos existents, anteriors a ladaptaci de les NN.SS. al POOT. Els anteriors usos existents podran ser objecte de modificaci, sense afectar la superfcie de ls principal, sempre que el nou s es trobi entre els admesos en la qualificaci urbanstica de la zona i, en el cas de ser usos complementaris de lactivitat turstica, sestar al que preveu la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a limpuls de la inversi a les Illes Balears.

    65.- HOTELERA ALTA b1 (H3b1) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 12.000 - Faana/fons mnims (m): Lexistent 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 25 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,8. Amb carcter transitori per a les edificacions existents, sense que en

    cap cas puguin suposar la creaci de noves places turstiques, augment de ledificabilitat, volum mxim o nombre de plantes edificades (m2/m2): 1,37

    - Volum mxim per edifici (m3): Segons la norma 3.2.10. - Altura reguladora mxima (m): 14,7. Amb carcter transitori per a les edificacions existents, sense que

    en cap cas puguin suposar la creaci de noves places turstiques, augment de ledificabilitat, volum mxim o nombre de plantes edificades (m): 25

    - Nombre mxim de plantes: B+3P. Amb carcter transitori per a les edificacions existents, sense que en cap cas puguin suposar la creaci de noves places turstiques, augment de ledificabilitat, volum mxim o nombre de plantes edificades: B+8P

    - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 5 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Nombre daparcaments privats: Segons la norma 3.2.10. 3.- ndex dintensitat ds turstic (plaa/m2 de solar): 1/60 amb les excepcions particulars de les zones

  • 203

    turstiques assenyalades en la norma 3.2.10. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial: No. - Serveis o terciari (S, B, P): Turstic i els assenyalats en lapartat segent. - Equipaments: No, excepte els assenyalats en lapartat segent. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos. a).- Aquesta zona conserva transitriament i mentre es mantingui lactivitat actual, com a usos diferents del

    principal, els usos autoritzats amb anterioritat a ladaptaci de les Normes Subsidiries al POOT. Els usos admesos diferents al turstic hauran dsser annexes a ls principal.

    b).- Sadmetran, necessriament vinculats i al servei de lexplotaci turstica, el usos segents: Serveis o

    terciaris (comercial i destabliments pblics) i equipaments (soci-cultural, assistencial, esportiu, sanitari, religis i recreatiu). Sadmetran en planta soterrani o semi-soterrani, necessriament vinculats i al servei de lexplotaci turstica, el usos segents: Aparcaments, serveis de ledificaci i de lexplotaci, installacions esportives i similars.

    66.- HOTELERA ALTA b2 (H3b2) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 15.000 - Faana/fons mnims (m): Lexistent 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 25 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,8. Amb carcter transitori per a les edificacions existents, sense que en

    cap cas puguin suposar la creaci de noves places turstiques, augment de ledificabilitat, volum mxim o nombre de plantes edificades (m2/m2): 1,62

    - Volum mxim per edifici (m3): Segons la norma 3.2.10. - Altura reguladora mxima (m): 14.7. Amb carcter transitori per a les edificacions existents, sense que

    en cap cas puguin suposar la creaci de noves places turstiques, augment de ledificabilitat, volum mxim o nombre de plantes edificades (m): 25

    - Nombre mxim de plantes: B+3P. Amb carcter transitori per a les edificacions existents, sense que en cap cas puguin suposar la creaci de noves places turstiques, augment de ledificabilitat, volum mxim o nombre de plantes edificades: B+8P

    - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 5 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Nombre daparcaments privats: Segons la norma 3.2.10. 3.- ndex dintensitat ds turstic (plaa/m2 de solar): 1/60 amb les excepcions particulars de les zones

    turstiques assenyalades en la norma 3.2.10. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial: No. - Serveis o terciari (S, B, P): Turstic i els assenyalats en lapartat segent. - Equipaments: No, excepte els assenyalats en lapartat segent. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No.

  • 204

    5.- Condicions especfiques del usos admesos. a).- Aquesta zona conserva transitriament i mentre es mantingui lactivitat actual, com a usos diferents del

    principal, els usos autoritzats amb anterioritat a ladaptaci de les Normes Subsidiries al POOT. Els usos admesos diferents al turstic hauran dsser annexes a ls principal.

    b).- Sadmetran, necessriament vinculats i al servei de lexplotaci turstica, el usos segents: Serveis o

    terciaris (comercial i destabliments pblics) i equipaments (soci-cultural, assistencial, esportiu, sanitari, religis i recreatiu). Sadmetran en planta soterrani o semi-soterrani, necessriament vinculats i al servei de lexplotaci turstica, el usos segents: Aparcaments, serveis de ledificaci i de lexplotaci, installacions esportives i similars.

    67.- HOTELERA ALTA c (H3c) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 6.000 - Faana/fons mnims (m): Lexistent 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 20 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,8. Amb carcter transitori per a les edificacions existents, sense que en

    cap cas puguin suposar la creaci de noves places turstiques, augment de ledificabilitat, volum mxim o nombre de plantes edificades (m2/m2): 1,19

    - Volum mxim per edifici (m3): Segons la norma 3.2.10. - Altura reguladora mxima (m): 14.7. Amb carcter transitori per a les edificacions existents, sense que

    en cap cas puguin suposar la creaci de noves places turstiques, augment de ledificabilitat, volum mxim o nombre de plantes edificades (m): 28

    - Nombre mxim de plantes: B+3P. Amb carcter transitori per a les edificacions existents, sense que en cap cas puguin suposar la creaci de noves places turstiques, augment de ledificabilitat, volum mxim o nombre de plantes edificades: B+8P

    - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 5 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Nombre daparcaments privats: Segons la norma 3.2.10. 3.- ndex dintensitat ds turstic (plaa/m2 de solar): 1/60 amb les excepcions particulars de les zones

    turstiques assenyalades en la norma 3.2.10. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial: No. - Serveis o terciari (S, B, P): Turstic i els assenyalats en lapartat segent. - Equipaments: No, excepte els assenyalats en lapartat segent. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos. a).- Aquesta zona conserva transitriament i mentre es mantingui lactivitat actual, com a usos diferents del

    principal, els usos autoritzats amb anterioritat a ladaptaci de les Normes Subsidiries al POOT. Els usos admesos diferents al turstic hauran dsser annexes a ls principal.

    b).- Sadmetran, necessriament vinculats i al servei de lexplotaci turstica, el usos segents: Serveis o

    terciaris (comercial i destabliments pblics) i equipaments (soci-cultural, assistencial, esportiu, sanitari,

  • 205

    religis i recreatiu). Sadmetran en planta soterrani o semi-soterrani, necessriament vinculats i al servei de lexplotaci turstica, el usos segents: Aparcaments, serveis de ledificaci i de lexplotaci, installacions esportives i similars.

    68.- HOTELERA ALTA c1 (H3c1) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 6.000 - Faana/fons mnims (m): Lexistent 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 20 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,8. Amb carcter transitori per a les edificacions existents, sense que en

    cap cas puguin suposar la creaci de noves places turstiques, augment de ledificabilitat, volum mxim o nombre de plantes edificades (m2/m2): 1,19

    - Volum mxim per edifici (m3): Segons la norma 3.2.10. - Altura reguladora mxima (m): 14.7. Amb carcter transitori per a les edificacions existents, sense que

    en cap cas puguin suposar la creaci de noves places turstiques, augment de ledificabilitat, volum mxim o nombre de plantes edificades (m): 28

    - Nombre mxim de plantes: B+3P. Amb carcter transitori per a les edificacions existents, sense que en cap cas puguin suposar la creaci de noves places turstiques, augment de ledificabilitat, volum mxim o nombre de plantes edificades: B+8P

    - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 5 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge) i 1/100 (plaa/m2 dedificaci ds pblic o de

    negoci). Turstics: Segons la norma 3.2.10. 3.- ndex dintensitat ds turstic (plaa/m2 de solar): 1/60 amb les excepcions particulars de les zones

    turstiques assenyalades en la norma 3.2.10. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Edifici plurifamiliar. - Serveis o terciari (S, B, P): Turstic i els assenyalats en lapartat segent. - Equipaments: No, excepte els assenyalats en lapartat segent. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos. a).- Aquesta zona conserva transitriament i mentre es mantingui lactivitat actual, com a usos diferents del

    principal, els usos autoritzats amb anterioritat a ladaptaci de les Normes Subsidiries al POOT. Els usos admesos diferents al turstic hauran dsser annexes a ls principal.

    Ls residencial plurifamiliar est adms encara que incompatible amb ls turstic. El canvi ds residencial plurifamiliar a s turstic, dels edificis anteriors a laprovaci de ladaptaci de les NN.SS. al POOT, noms sadmetr quan quedi afectada tota la parcella. En el canvi ds turstic a residencial plurifamiliar, a ms a ms de quedar afectada tota la parcella, requerir el compliment de larticle 21.4 de les normes del POOT.

    b).- Sadmetran, necessriament vinculats i al servei de lexplotaci turstica, el usos segents: Serveis o

    terciaris (comercial i destabliments pblics) i equipaments (soci-cultural, assistencial, esportiu, sanitari, religis i recreatiu). Sadmetran en planta soterrani o semi-soterrani, necessriament vinculats i al servei de lexplotaci turstica, el usos segents: Aparcaments, serveis de ledificaci i de lexplotaci,

  • 206

    installacions esportives i similars. 69.- HOTELERA ALTA d (H3d) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): Lexistent. - Faana/fons mnims (m): Lexistent. 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 30 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 1,15 - Volum mxim per edifici (m3): Segons la norma 3.2.10 - Altura reguladora mxima (m): 20,9 (B-5P), 10 (B+2P) i 7 (B+1P) - Nombre mxim de plantes: Segons plnol. - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): Segons plnol. - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 9 per a la zona daltura B+5P i 6 a la resta. - Superfcie mnima de jardins privats (%): 40 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge) i 1/100 (plaa/m2 dedificaci ds pblic o de

    negoci). Turstics: Segons la norma 3.2.10 3.- ndex dintensitat ds turstic (plaa/m2 de solar): 1/60 amb les excepcions particulars de les zones

    turstiques assenyalades en la norma 3.2.10. 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): No - Serveis o terciari (S, B, P): Turstic i els assenyalats en lapartat segent. - Equipaments: No, excepte els assenyalats en lapartat segent. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos. a).- Aquesta zona conserva transitriament i mentre es mantingui lactivitat actual, com a usos diferents del

    principal, els usos autoritzats amb anterioritat a ladaptaci de les Normes Subsidiries al POOT. Els usos admesos diferents al turstic hauran dsser annexes a ls principal.

    b).- Sadmetran, necessriament vinculats i al servei de lexplotaci turstica, el usos segents: Serveis o

    terciaris (comercial i destabliments pblics) i equipaments (soci-cultural, assistencial, esportiu, sanitari, religis i recreatiu). Sadmetran en planta soterrani o semi-soterrani, necessriament vinculats i al servei de lexplotaci turstica, el usos segents: Aparcaments, serveis de ledificaci i de lexplotaci, installacions esportives i similars.

    ZONA COMERCIAL I SERVEIS

    70.- COMERCIAL BAIXA (C1) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 1.000 - Faana/fons mnims (m): 20/20 2.- Parmetres dedificaci:

  • 207

    - Ocupaci mxima (%): 50 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 1 - Altura reguladora mxima (m): 7 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge) i 1/100 (plaa/m2 dedificaci ds pblic o de

    negoci). 3.- ndex dintensitat ds residencial als sectors AS-1, 10, 11, 13 i 14 (habitatge/m2 de solar): 1/500 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (P): Habitatge unifamiliar annex. - Serveis o terciari (S, B, P): Comercial, administratiu i establiments pblics. - Equipaments (S, B, P): Recreatiu, esportiu, administratiu institucional, religis, cultural, docent i

    sanitari-assistencial. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos. a).- Sadmetr ls dhabitatge, vinculat registralment amb el seu local, annex a lactivitat principal i noms a

    planta pis. En els edificis existents sadmetr augmentar el nombre dhabitatges quan es compleixi la intensitat ds residencial.

    b).- No sadmetr ls residencial a la zona comercial baixa (C1), assenyalada en el plnol dordenaci i

    situada entre lAvgda Corneli tic i el futur parc pblic de Maristany. 71.- COMERCIAL BAIXA a (C1a) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 1.000 - Faana/fons mnims (m): 12/12 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 50 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 1,33 - Altura reguladora mxima (m): 7 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge) i 1/100 (plaa/m2 dedificaci ds pblic o de

    negoci). 3.- ndex dintensitat ds residencial al sector AS-8, excepte a la UA-5 (habitatge/m2 de solar): 1/500 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (P): Habitatge unifamiliar annex. - Serveis o terciari (S, B, P): Comercial, administratiu i establiments pblics. - Equipaments (S, B, P): Recreatiu, esportiu, administratiu institucional, religis, cultural, docent i

    sanitari-assistencial. - Activitats i installacions complementries: No.

  • 208

    - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos.

    Sadmetr ls dhabitatge, vinculat registralment amb el seu local, annex a lactivitat principal i noms a planta pis. En els edificis existents sadmetr augmentar el nombre dhabitatges quan es compleixi la intensitat ds residencial.

    72.- COMERCIAL MITJA (C2) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 1.000 - Faana/fons mnims (m): 20/20 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 50 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 1,17 - Altura reguladora mxima (m): 10 - Nombre mxim de plantes: B+2P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge) i 1/100 (plaa/m2 dedificaci ds pblic o de

    negoci). 3.- ndex dintensitat ds residencial al sector AS-13 (habitatge/m2 de solar): 1/500 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (P): Habitatge unifamiliar annex. - Serveis o terciari (S, B, P): Comercial, administratiu i establiments pblics. - Equipaments (S, B, P): Recreatiu, esportiu, administratiu institucional, religis, cultural, docent i

    sanitari-assistencial. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos.

    Sadmetr ls dhabitatge, vinculat registralment amb el seu local, annex a lactivitat principal i noms a planta pis. En els edificis existents sadmetr augmentar el nombre dhabitatges quan es compleixi la intensitat ds residencial.

    73.- COMERCIAL ALTA (C3) 1.- Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: - Parcella mnima (m2): 1.000 - Faana/fons mnims (m): 20/20 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 50 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 1,33 - Altura reguladora mxima (m): 10 - Nombre mxim de plantes: B+2P

  • 209

    - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 5 al sector VI i 3 al sector VII - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 9 al sector VI i 6 al sector VII - Nombre daparcaments privats: 1/1 (plaa/habitatge) i 1/100 (plaa/m2 dedificaci ds pblic o de

    negoci). 3.- ndex dintensitat ds residencial al sectors AS-10 i 11 (habitatge/m2 de solar): 1/500 4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (P): Habitatge unifamiliar annex. - Serveis o terciari (S, B, P): Comercial, administratiu i establiments pblics. - Equipaments (S, B, P): Recreatiu, esportiu, administratiu institucional, religis, cultural, docent i

    sanitari-assistencial. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No. 5.- Condicions especfiques del usos admesos.

    Sadmetr ls dhabitatge, vinculat registralment amb el seu local, annex a lactivitat principal i noms a planta pis. En els edificis existents sadmetr augmentar el nombre dhabitatges quan es compleixi la intensitat ds residencial.

    74.- SERVEIS (SS) 1.- Superfcie, dimensions mnims de la parcella: - Parcella mnima (m2): 200 - Faana/fons mnims (m): 10/10 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 50 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,7 - Altura reguladora mxima (m): 10 - Nombre mxim de plantes: B+2P - Separaci mnima a vies i ELP (m): 3 - Separaci mnima a partions (m): 0 i 3 en SS (*) - Superfcie mnima de jardins privats (%): 20 - Nombre daparcaments privats: 1/100 (plaa/m2 dedificaci). 3.- En el cas dacollir-se ledifici a ls exclusiu daparcaments locupaci en planta soterrani podr ser del

    100 % i ledificabilitat ser la que resulti de laplicaci dels parmetres docupaci i altura. Aquests edificis estaran tamb excepcionats del compliment del tractament previst per als espais lliures privats de parcella.

    4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Habitatge unifamiliar annex. - Serveis o terciari (S, B, P): Comercial i administratiu. - Equipaments (S, B, P): Administratiu institucional, religis, cultural, docent i sanitari-assistencial. - Activitats i installacions complementries (S, B, P): Abastiment (A, B, D), magatzems (A, B, D) i parcs

    i tallers (A, B, C, D). - Industrial: 1 (A, B, C), 2 (A, B, C) i 3 (A, B, C). 5.- Condicions especfiques del usos admesos.

  • 210

    Es permetr ls residencial unifamiliar (noms un habitatge) al servei del manteniment i vigilncia de les installacions.

    75.- SERVEIS POBLE ESPANYOL (SS-PE) 1.- Superfcie, dimensions mnims de la parcella: - Parcella mnima (m2): nica. - Faana/fons mnims (m): Lexistent. 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 50 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,666 - Altura reguladora mxima (m): 10 - Nombre mxim de plantes: B+2P - Separaci mnima a vies i ELP (m): 3 - Separaci mnima a partions (m): 0 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 20 - Nombre daparcaments privats: 1/100 (plaa/m2 dedificaci). 3.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Habitatge unifamiliar annex. - Serveis o terciari (S, B, P): Comercial i administratiu. - Equipaments (S, B, P): Administratiu institucional, religis, cultural, docent i sanitari-assistencial. - Activitats i installacions complementries (S, B, P): Abastiment (A, B, D), magatzems (A, B, D) i parcs

    i tallers (A, B, C, D). - Industrial: 1 a 3 (A, B, C). 4.- Condicions especfiques del usos admesos. a).- Es permetr ls residencial unifamiliar (noms un habitatge) al servei del manteniment i vigilncia de

    les installacions. b).- Els usos distints del principal es refereixen a usos existents, anteriors a ladaptaci de les NN.SS. al

    POOT. 76.- SERVEIS 1 (SS1) 1.- Superfcie, dimensions mnims de la parcella: - Parcella mnima (m2): 5.000 - Faana/fons mnims (m): Lexistent. 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 50 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,5 - Altura reguladora mxima (m): 7 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 5 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 20 - Nombre daparcaments privats: 1/100 (plaa/m2 dedificaci).

  • 211

    3.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Habitatge unifamiliar annex. - Serveis o terciari (S, B, P): Comercial i administratiu. - Equipaments (S, B, P): Administratiu institucional, religis, cultural, docent i sanitari-assistencial. - Activitats i installacions complementries (S, B, P): Abastiment (A, B, D), magatzems (A, B, D), parcs i

    tallers (A, B, C, D) i installacions infraestructurals (A, B, D). - Industrial: 1 a 3 (A, B, C). 4.- Condicions especfiques del usos admesos. a).- Es permetr ls residencial unifamiliar (noms un habitatge) al servei del manteniment i vigilncia de

    les installacions. b).- Els usos distints del principal es refereixen a usos existents, anteriors a ladaptaci de les NN.SS. al

    POOT.

    ZONA DE SERVEIS, INDUSTRIAL, ESPAI LLIURE I EQUIPAMENT 77.- SERVEIS, INFRAESTRUCTURES I SANEJAMENT (I) 1.- Superfcie, dimensions mnims de la parcella: - Parcella mnima (m2): 1.456 - Faana/fons mnims (m): Lexistent 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 25 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,26 - Altura reguladora mxima (m): 4 - Nombre mxim de plantes: B - Separaci mnima a vies i ELP (m): 5 - Separaci mnima a partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 25 3.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial: No. - Serveis o terciari: No. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries (S, B, P): Installacions infraestructurals ( D). - Industrial: No. 78.- ESTACI DE SERVEIS-BENZINERA (ES) 1.- Superfcie, dimensions mnims de la parcella: - Parcella mnima (m2): 1.000 - Faana/fons mnims (m): 20/20 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 40 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,7

  • 212

    - Altura reguladora mxima (m): 8 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 20 - Nombre daparcaments privats: 1/100 (plaa/m2 dedificaci). 3.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial: No. - Serveis o terciari (S, B, P): Comercial annex a lactivitat. - Equipaments: No. - Activitats i installacions complementries (S, B, P): Estaci de serveis (benzinera). - Industrial: No. 79.- INDUSTRIAL (ZI) 1.- Superfcie, dimensions mnims de la parcella: - Parcella mnima (m2): 1.000 - Faana/fons mnims (m): 20/20. Faana mnima en fons de sac o rotonda (m): 12 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 50 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 1,33 - Altura reguladora mxima (m): 8 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separaci mnima a vies i ELP (m): 8 - Separaci mnima a partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 10 - Nombre daparcaments privats: 1/100 (plaa/m2 dedificaci). 3.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial: No. - Serveis o terciari (S, B, P): Administratiu. - Equipaments (S, B, P): Esportiu, administratiu institucional, religis, cultural, docent i sanitari-

    assistencial. - Activitats i installacions complementries (S, B, P): Abastiment (B, D), magatzems (B, D), transports

    (B, D), parcs i tallers (B, D) i installacions infraestructurals (B, D). - Industrial: 1 a 4. 80.- INDUSTRIAL MURTERAR (ZI-M) 1.- Superfcie, dimensions mnims de la parcella: Segons Pla parcial. 2.- Parmetres dedificaci: Segons el Pla parcial i la modificaci de normes de la CIU de 27.05.94 3.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03:

    Ls nic perms a la zona industrial dEs Murterar (AS-18) s el de central trmica de generaci denergia elctrica i edificis complementaris. Es permet ls residencial estrictament necessari per al personal de vigilncia. Les vivendes es separaran, al manco, deu (10) metres dels edificis industrials i installacions.

  • 213

    81.- INDUSTRIAL A (ZI-A) 1.- Superfcie, dimensions mnims de la parcella: - Parcella mnima (m2): 1.000 - Faana/fons mnims (m): 20/20 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 60 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 1,2 i 1 en el sector AS-21. - Altura reguladora mxima (m): 10. Les xemeneies, ponts grua, i elements propis de lactivitat industrial

    podran, ocupant lespai estrictament necessari, sobrepassar laltura mxima, sobre la coberta de ledificaci, fins a un mxim de tretze (13) metres. Justificadament, en cas de requerir-se una major altura, shaur de tramitar un Estudi de Detall.

    - Nombre mxim de plantes: S+B+1P - Separaci mnima a vies i ELP (m): 8. A carrers laterals (m): 5. En el sector AS-21, segons plnol,

    encara que en cas dagrupaci de parcelles no regiran per als lmits que se suprimeixin les separacions assenyalades.

    - Separaci mnima a partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 10 - Nombre daparcaments privats: 1/100 (plaa/m2 dedificaci). 3.- Rgim dusos, excepte per al sector AS-21 que seran segons lapartat 2 de la norma 4.2.03 i amb les

    limitacions dusos establertes en el Pla parcial aprovat, dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03:

    - Residencial (B, P): Habitatge unifamiliar annex. - Serveis o terciari (S, B, P): Comercial, administratiu i establiments pblics. - Equipaments (S, B, P): Recreatiu, esportiu, administratiu institucional, religis, cultural, docent i

    sanitari-assistencial. - Activitats i installacions complementries (S, B, P): Abastiment (B, D), magatzems (B, D), transports

    (B, D), parcs i tallers (B, D) i installacions infraestructurals (B, D). - Industrial: 1 a 4. 4.- Condicions especfiques del usos admesos.

    Sadmet lhabitatge del guarda annex a ls principal. En el sector AS-21 ser segons les condicions del pla parcial.

    82.- INDUSTRIAL B (ZI-B) 1.- Superfcie, dimensions mnims de la parcella: - Parcella mnima (m2): 500 - Faana/fons mnims (m): 10/20 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 50 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 1 - Altura reguladora mxima (m): 8. Les xemeneies, ponts grua, i elements propis de lactivitat industrial

    podran, ocupant lespai estrictament necessari, sobrepassar laltura mxima, sobre la coberta de ledificaci, fins a un mxim de tretze (13) metres. Justificadament, en cas de requerir-se una major altura, shaur de tramitar un Estudi de Detall.

    rcarbajoTexto Vegeu interpretaci norma sobre els usos AS21 aprobada per el Ple de l'Ajuntament d'Alcdia de data 10 d'octubre de 2014

    rcarbajoCuadro de texto LAltura es computar darcord amb a lapartat 3-b de la norma 2.3.01. (Interpretaci de les normes,Ple de lAjuntament dAlcdia 5 de juny de 2018.)

    rcarbajoCuadro de texto

    rcarbajoCuadro de texto1.- Superfcie, dimensions mnims de la parcella:

    - Parcella mnima (m2): 1.000- Faana/fons mnims (m): 20/20

    2.- Parmetres dedificaci:

    - Ocupaci mxima (%): 60- Edificabilitat mxima (m2/m2): 1,2 i 1 en el sector AS-21.- Altura reguladora mxima (m): 10. Les xemeneies, ponts grua, i elements propis de lactivitat industrial podran, ocupant lespai estrictament necessari, sobrepassar laltura mxima, sobre la coberta de ledificaci, fins a un mxim de tretze (13) metres. Justificadament, en cas de requerir-se una major altura, shaur de tramitar un Estudi de Detall. LAltura es computar darcord amb a lapartat 3-b de la norma 2.3.01. (Interpretaci de les normes,Ple de lAjuntament dAlcdia 5 de juny de 2018.)- Nombre mxim de plantes: S+B+1P- Separaci mnima a vies i ELP (m): 8. A carrers laterals (m): 5. En el sector AS-21, segons plnol, encara que en cas dagrupaci de parcelles no regiran per als lmits que se suprimeixin les separacions assenyalades.- Separaci mnima a partions (m): 3- Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6- Superfcie mnima de jardins privats (%): 10- Nombre daparcaments privats: 1/100 (plaa/m2 dedificaci).

    3.- Rgim dusos, excepte per al sector AS-21 que seran segons lapartat 2 de la norma 4.2.03 i amb les limitacions dusos establertes en el Pla parcial aprovat, dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03:- Residencial (B, P): Habitatge unifamiliar annex.- Serveis o terciari (S, B, P): Comercial, administratiu i establiments pblics.- Equipaments (S, B, P): Recreatiu, esportiu, administratiu institucional, religis, cultural, docent i sanitari-assistencial.- Activitats i installacions complementries (S, B, P): Abastiment (B, D), magatzems (B, D), transports (B, D), parcs i tallers (B, D) i installacions infraestructurals (B, D).- Industrial: 1 a 4.

    4.- Condicions especfiques del usos admesos.

  • 214

    - Nombre mxim de plantes: S+B+1P - Separaci mnima a vies i ELP (m): 15. A carrers laterals (m): 5. En el sector AS-21, segons plnol. - Separaci mnima a partions (m): 0. Longitud mxima de la faana en edificaci contnua (m): 60 - Separaci mnima a fons de solar (m): 10. Mantenint la regularitat del pla de faana de la illeta, aquesta

    separaci es podr reduir als efectes dexhaurir locupaci i edificabilitat de la parcella amb un mnim de 5 metres.

    - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Nombre daparcaments privats: 1/100 (plaa/m2 dedificaci). 3.- Rgim dusos, excepte per al sector AS-21 que seran segons lapartat 2 de la norma 4.2.03 i amb les

    limitacions dusos establertes en el Pla parcial aprovat, dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03:

    - Residencial: No. - Serveis o terciari (S, B, P): Comercial, administratiu i establiments pblics. - Equipaments (S, B, P): Recreatiu, esportiu, administratiu institucional, religis, cultural, docent i

    sanitari-assistencial. - Activitats i installacions complementries (S, B, P): Abastiment (B, D), magatzems (B, D), transports

    (B, D), parcs i tallers (B, D) i installacions infraestructurals (B, D). - Industrial: 1 a 4. 83.- ESPAI LLIURE PRIVAT (EL-PR) 1.- Superfcie mnima la parcella (m2): 2.000. No es podran fraccionar les superfcies que figuren en el

    planejament parcial per al sl urbanitzable o en les NN.SS. per al sl urb. 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 15 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,1 - Altura reguladora mxima (m): 4 - Nombre mxim de plantes: B - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 75. Es podran incloure les installacions esportives a laire

    lliure. - Nombre daparcaments privats: 1/20 (plaa /usuari). 3.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B): Habitatge unifamiliar annex. - Serveis o terciari: No. - Equipaments (S, B, P): Esportiu. - Activitats i installacions complementries: No - Industrial: No. 4.- Condicions especfiques del usos admesos.

    Sadmet lhabitatge del guarda annex a ls principal. 84.- SERVEIS GENERALS (SG) 1.- Superfcie, dimensions mnims de la parcella: - Parcella mnima (m2): 1.000 - Faana/fons mnims (m): 20/20

    rcarbajoTexto Vegeu interpretaci norma sobre els usos AS21 aprobada per el Ple de l'Ajuntament d'Alcdia de data 10 d'octubre de 2014

  • 215

    2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 50 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 1,33 - Altura reguladora mxima (m): 13. En els edificis destinats a equipament pblic sadmetran

    justificadament i en funci de ls o activitat a desenvolupar majors altures a les assenyalades. - Nombre mxim de plantes: B+2P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 20 - Nombre daparcaments privats: 1/100 (plaa/m2 dedificaci). 3.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Habitatge unifamiliar annex. - Serveis o terciari (S, B, P): Administratiu i establiments pblics. - Equipaments (S, B, P): Recreatiu, esportiu, administratiu institucional, religis, cultural, docent i

    sanitari-assistencial. - Activitats i installacions complementries (S, B, P): Abastiment (B, C, D), magatzems (B, C, D),

    transports (B, C, D), parcs i tallers (B, C, D) i installacions infraestructurals (B, C, D). - Industrial: No. 4.- Condicions especfiques del usos admesos.

    Sadmet lhabitatge del guarda annex a ls principal. 85.- EQUIPAMENT ESPORTIU (SED) 1.- Superfcie, dimensions mnims de la parcella: - Parcella mnima (m2): 1.000 - Faana/fons mnims (m): 20/20 2.- Parmetres dedificaci: - Ocupaci mxima (%): 15 - Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,1 - Altura reguladora mxima (m): 8 - Nombre mxim de plantes: B+1P - Separaci mnima a vies, ELP i partions (m): 3 - Separaci mnima entre edificis a la mateixa parcella (m): 6 - Superfcie mnima de jardins privats (%): 15 - Nombre daparcaments privats: 10 % de la superfcie de la parcella. 3.- Lequipament esportiu es regeixen per la norma 3.2.13 i 3.2.15 que regula el cobriment de piscines,

    pistes i camps desports. Les installacions esportives existents amb anterioritat a laprovaci de les NN.SS. es podran cobrir amb les condicions establides en lapartat 3.b de la norma 3.2.15.

    4.- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03: - Residencial (B, P): Habitatge unifamiliar annex. - Serveis o terciari (S, B, P): Establiments pblics. - Equipaments (S, B, P): Recreatiu, esportiu, cultural i docent. - Activitats i installacions complementries: No. - Industrial: No.

  • 216

    5.- Condicions especfiques del usos admesos. a).- Es permetran edificacions esportives, com a piscines, pistes o camps de joc, etc., aix com dutxes i

    cabines. Ser condici indispensable, per a la construcci de ledifici social, garantir prviament la construcci del complex esportiu i no podr entrar en funcionament fins que no hagin fet les installacions esportives. En aquest centre es permetr la installaci dun bar i un restaurant, encara que shaur de justificar que les seves dimensions estan proporcionades amb el nombre desportistes que vagin a usar les installacions i que el seu emplaament no perjudica la bona planificaci esportiva de la parcella. Tamb es podr installar un local de comer de material esportiu amb les mateixes condicions que el bar i el restaurant. Noms sadmetr ls residencial per a lhabitatge del guarda. La llicncia dactivitat estar condicionada al fet que es mantinguin en servei de les installacions esportives.

    b).- Al Complex de Bellevue es permet ls destabliments pblics i recreatiu en lespai lliure privat.

    rcarbajoCuadro de texto86- EQUIPAMENT ADMINISTRATIU INSTITUCIONAL (E-AI)

    1- Superfcie, dimensions mnims de la parcella:

    - Parcella mnima (m2): l'existent.- Faana/fons mnims (m): els existents

    2- Parmetres dedificaci:

    - Ocupaci en planta baixa i pisos (%): 100- Edificabilitat mxima (m2/m2): el resultat de l'ocupaci mxima per l'alada mxima permesa.- Altura reguladora mxima (m): 420 (B), 7(B+1P) i 10 (B+2P).- Nombre mxim de plantes: segons plnol d'altures.- Separaci mnima a fons del solar en plantes pis (m): 5, encara que no regir per poder aconseguir una profunditat edificable de 12 metres.

    3- Rgim dusos dacord amb la classificaci, definici i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03:

    - Residencial: no.- Serveis o terciari: no.- Equipaments (S, B, P): administratiu institucional.- Activitats i installacions complementries: no, excepte antenes d's o servei pblic de l'entitat municpal (taxis, policia, etc).- Industrial: no.