Normes d'Organitzaci i Funcionament del Centre docent (NOFC)

  • Published on
    28-Jan-2017

  • View
    219

  • Download
    7

Transcript

  • Generalitat de CatalunyaDepartament dEnsenyamentESCOLA GUILLEM ISARN

    PREMBUL

    L'Escola Guillem Isarn de la Fuliola i Bold s un centre obert a tota classe

    d'alumnes, amb edat i capacitat per rebre l'educaci i els aprenentatges

    corresponents a educaci infantil i educaci primria, sense cap tipus de

    discriminaci de sexe, raa, funcionalisme o creena.

    Es proposa donar l'ensenyament corresponent a educaci infantil i educaci

    primria i collaborar en el desenvolupament equilibrat de la personalitat del nen ,

    en un ambient de tranquillitat, respecte a la persona, llibertat, collaboraci i

    responsabilitat.

    Accepta i busca tota classe d'iniciatives docents i pedaggica en b dels

    alumnes.

    Respecta les diferents creences, est disposat a collaborar amb els pares,

    posant tota l'atenci en elles, dins la llei i la Constituci.

    Considera que el nen necessita un ambient de pau, unitat i estabilitat

    afectiva, creant un clima adequat en aquestes condicions.

    T com a objectiu principal l'educaci integral de l'alumne.

    C/ Afores s/n 25332 La Fuliolahttp:/www.xtec.cat/ceipguillemisarnceipguillemisarn@xtec.cat FAX 973 713 039

  • 2

    I. FINALITAT DE LES NOFC

    1. L'Escola Guillem Isarn s una comunitat de persones que, tot realitzant diferents

    funcions, contribueix a la missi docent i educativa prpia del Centre.

    a) Aquest reglament regula doncs les relacions de tota la comunitat educativa en

    aquells aspectes que fan possible la consecuci d'aquesta missi.

    2. La comunitat educativa organitza en l'exercici de llurs activitats amb l'accepci

    d'uns drets i uns deures que permeten a la comunitat aconseguir les seves

    prpies finalitats. L'articulat del present reglament, que senyala uns drets i uns

    deures, s animat per un esperit de participaci responsable dins la comunitat.

    3. Aquest reglament respecta l'autonomia prpia de cadascun dels grups que

    formen la comunitat educativa. Malgrat tot en les funcions convergents de tota la

    comunitat educativa, les pautes a seguir sn precisades en aquest articulat.

    4. En els aspectes als quals faci referncia s sotms a les modificacions que les

    autoritats o organismes competents determinin.

  • 3

    II. ELS ALUMNES

    Segons la LEC tots els alumnes d'aquest Centre escolar tindran els segents drets i deures.

    DRETS DELS ALUMNES:

    Es reconeix als alumnes els segents drets bsics:

    1. Els alumnes, com a protagonistes del procs educatiu, tenen dret a rebre una

    educaci integral i de qualitat.

    2. Els alumnes, a ms dels drets reconeguts per la Constituci, lEstatut i la

    regulaci orgnica del dret a leducaci, tenen dret a:

    a) Accedir a leducaci en condicions dequitat i gaudir digualtat doportunitats.

    b) Accedir a la formaci permanent.

    c) Rebre una educaci que nestimuli les capacitats, en tingui en compte el ritme

    daprenentatge i nincentivi i en valori lesfor i el rendiment.

    d) Rebre una valoraci objectiva de llur rendiment escolar i de llur progrs

    personal.

    e) sser informats dels criteris i els procediments davaluaci.

    f) sser educats en la responsabilitat.

    g) Gaudir duna convivncia respectuosa i pacfica, amb lestmul permanent

    dhbits de dileg i de cooperaci.

    h) sser educats en el discurs audiovisual.

    i) sser atesos amb prctiques educatives inclusives i, si escau, de compensaci.

    j) Rebre una atenci especial si es troben en una situaci de risc que eventualment

  • 4

    pugui donar lloc a situacions de desemparament.

    k) Participar individualment i collectivament en la vida del centre.

    l) Reunir-se i, si escau, associar-se, en el marc de la legislaci vigent.

    m) Rebre orientaci, particularment en els mbits educatiu i professional.

    n) Gaudir de condicions saludables i daccessibilitat en lmbit educatiu.

    o) Gaudir de protecci social, en lmbit educatiu, en els casos dinfortuni familiar o

    accident

    DEURES DELS ALUMNES

    1. Estudiar per aprendre s el deure principal dels alumnes i comporta els deures

    segents:

    a) Assistir a classe.

    b) Participar en les activitats educatives del centre.

    c) Esforar-se en laprenentatge i en el desenvolupament de les capacitats

    personals

    d) Respectar els altres alumnes i lautoritat del professorat.

    2. Els alumnes, a ms dels deures que especifica lapartat 1, i sens perjudici de

    les obligacions que els imposa la normativa vigent, tenen els deures segents:

    a) Respectar i no discriminar els membres de la comunitat educativa.

    b) Complir les normes de convivncia del centre.

    c) Contribuir al desenvolupament correcte de les activitats del centre.

    d) Respectar el projecte educatiu i, si escau, el carcter propi del centre.

    e) Fer un bon s de les installacions i el material didctic del centre.

  • 5

    III. ELS PARES

    DRETS DELS PARES

    Els pares del alumnes d'aquest Centre tindran els segents drets:

    1.- tenen dret a rebre informaci sobre:

    a) El projecte educatiu.

    b) El carcter propi del centre.

    c) Els serveis que ofereix el centre i les caracterstiques que t.

    d) La carta de comproms educatiu, i la coresponsabilitzaci que comporta per

    a les famlies.

    e) Les normes dorganitzaci i funcionament del centre.

    f) Les activitats complementries, si nhi ha, les activitats extraescolars i els

    serveis que sofereixen, el carcter voluntari que aquestes activitats i serveis tenen

    per a les famlies, laportaci econmica que, si escau, els comporta i la resta

    dinformaci rellevant relativa a les activitats i els serveis oferts.

    g) La programaci general anual del centre.

    h) Les beques i els ajuts a lestudi.

    2. Les mares, els pares o els tutors dels alumnes matriculats en un centre tenen

    dret a rebre informaci sobre levoluci educativa de llurs fills.

    3.- A ms a ms, tenen els segents drets:

    a) Participar en la gesti educativa de conformitat amb la legislaci del curs, sense

    cap marginaci per creences, raa o religi.

    b) Ser atesos pel professorat en els horaris fixats en la programaci anual de

    centre.

    c) Assistir a les reunions convocades segons la Programaci anual del centre.

  • 6

    d) Pertnyer a l'associaci de pares d'alumnes segons els seus reglaments

    especfics.

    e) Escollir i ser escollit membre del Consell Escolar o d'altres rgans amb

    representaci dels pares.

    DEURES DELS PARES

    Els pares dels alumnes d'aquest Centre tindran els segents deures:

    a) Acceptar els objectius i els principis expressats al Projecte Educatiu de l'escola i

    la normativa recollida en aquest reglament.

    b) Collaborar amb el professorat i altres rgans educatius per al millor

    desenvolupament de les activitats de l'escola.

    c) Desenvolupar en els seus fills/es actituds favorables a l'escola.

    d) Assistir a les convocatries individuals o collectives dels professors, o altres

    rgans del collegi, per tractar els assumptes relacionats amb la conducta o

    rendiment dels seus fills.

    e) Vigilar la neteja personal i el vestit adequat del seu fill/a.

    f) Comunicar a l'escola si el seu fill pateix malalties infecto-contagioses i

    parasitries. Evitar de tenir contacte amb els companys de l'escola fins haver

    finalitzat el tractament.

    g) Comunicar al centre sobre les possibles deficincies o alteracions psquiques i/o

    fsiques del seu fill/a.

    h) Conixer i complir els acords presos pels rgans collegiats del centre a travs

    dels seus representants.

    i) Vetllar per la puntualitat i assistncia del seu fill/a a l'escola.

    j) Justificar adequadament les absncies a classe, retards, sortides abans d'hora

    dels seus fills/es davant del seu tutor/a de classe.

    k) Facilitar als seus fills/es els mitjans adients per portar a terme les activitats

    indicades pel professorat

  • 7

    IV. EL PROFESSORAT

    L'adscripci del professorat

    Els tutors i tutores es nomenen pel director o directora del centre per un curs

    acadmic com a mnim, havent escoltat el claustre en relaci amb els criteris

    corresponents.

    Les adscripcions provisionals pel segent curs es faran al mes de juny.

    El professorat destinat a les especialitats d'educaci Infantil, educaci especial,

    llengua estrangera, educaci fsica, msica, educaci primria, ser adscrit a

    aquestes unitats sense perjudici de l'organitzaci del centre.

    Cada professor/a t dret a seguir dos anys amb els mateixos alumnes.

    Al cicle d'educaci infantil s podr romandre tres cursos amb els mateixos

    alumnes coincidint amb l'inici i l'acabament del cicle.

    Abans que finalitzi el termini pel qual va nomenar-se, la direcci del centre pot

    revocar el nomenament del tutor o tutora a sollicitud motivada de la persona

    interessada, o per prpia decisi, expressament motivada en l'incompliment de

    les seves funcions o en les necessitats de funcionament del grup assignat i amb

    audincia de la persona afectada.

    El director o directora informa el consell escolar del centre i el claustre de

    professorat del nomenament i cessament de tutors i tutores.

    Permisos i substitucions

    El professorat est obligat a complir l'horari i el calendari d'activitats establert en

    la programaci general del centre i a assistir als claustres, a les reunions de

  • 8

    cicle i altres reunions extraordinries no previstes en la programaci general del

    centre i que siguin degudament convocades per la direcci, coordinadors de

    cicle o responsables de comissions.

    Totes les absncies es comunicaran , amb el mxim d'antelaci que sigui

    possible al cap d'estudis per tal que les classes puguin ser degudament ateses.

    Tamb es deixar un pla de treball a l'aula. Una vegada reincorporat al lloc de

    treball es presentar el corresponent justificant.

    Les faltes d'assistncia son justificades quan hi ha llicncia o perms. Aquestes

    llicncies i permisos es concediran en funci de la normativa del curs escolar

    que estigui vigent.

    En casos de llicencia i perms no cobertes pel Departament les classes quedaran ateses de la segent manera: a comenament de curs es far un quadrant de substitucions entre les hores de dedicaci al centre,

    les de suport i els agrupaments flexibles. Les hores en les que no hi hagi cap

    professor per fer la substituci, els alumnes es repartiran entre les classes

    del cicle corresponent. Cas de faltar ms d'un professor/a d'un mateix cicle

    els alumnes es repartirien entre les classes del nivell superior segent i/o

    inferior, segons decisi de l'equip directiu.

    Sortides Escolars

    Davant la demanda creada al claustre de mestres i la necessitat de regular la

    participaci del professorat en les excursions, colnies i sortides escolars, cal crear

    una regulaci i una normativa al respecte.

    Creiem que s'han de diferenciar dos tipus diferents de sortides:

    a) Sortides organitzades pels tutors/es dels diferents cicles de l'escola.

    b) Sortides organitzades per un mestre/a especialista o tutor/a en concret.

  • 9

    A. Sortides organitzades pels tutors/es dels diferents cicles de l'escola.

    S'engloben en aquest apartat les colnies, sortides i visites escolars, les

    sortides de fi de curs, les sortides per la localitat, s a dir, totes aquelles sortides organitzades pels tutors/es dels diferents cicles i que van dirigides a un curs o cicle en concret. En aquest cas, els mestres tutors/es seran els que tindran prioritat a l'hora de realitzar la sortida i acompanyar els

    seus alumnes en la realitzaci de l'activitat, ja que aquesta sortida requereix un

    treball previ i un treball posterior que cal realitzar a l'aula amb el tutor/a. El

    nombre de mestres que participaran en la sortida es far seguint la normativa

    establerta en les normes d'inici de curs que fixen la relaci professorat-alumnat

    en cada un dels cicles. Si falta professorat els mateixos tutors poden sollicitar la

    collaboraci d'algun altre mestre/a especialista que incideix en el cicle, per aix,

    s'assignar un especialista a cada cicle.

    L'especialista assignat al cicle atendr l'alumnat que no participa en la

    sortida i que assisteix a l'escola. Cada tutor/a preparar activitats i fitxes per

    aquest alumnat.

    B. Sortides organitzades per un mestre/a especialista o tutor/a en concret.

    S'engloben en aquest apartat les activitats que organitza exclusivament un

    mestre/a i que tenen a veure amb la seva especialitat o tutoria: Comenius, colnies

    d'angls, escuelas viajeras, sortides a esquiar, sortides a actuacions musicals o

    teatrals, En aquest cas, el mestre/a organitzador de l'activitat t preferncia a

    l'hora d'acompanyar l'alumnat en la realitzaci de l'activitat ja que s de suposar

    que hi haur un treball previ i/o posterior que haur de realitzar el mestre/a

    organitzador/a de l'activitat: planificaci, memries, concertar les visites, treball amb

    els alumnes, Naturalment aquest mestre/a no podr realitzar la sortida sol/a ja

    que haur de complir les quotes de relaci professorat-alumnat que fixen les

    normes d'inici de curs. Per tant, ha de demanar la collaboraci d'altres

  • 10

    professors/es que l'acompanyin en aquesta activitat. Alguns dels criteris que es

    tindran en compte sn (per aquest ordre):

    Mestres tutors/es d'un curs on un nombre important d'alumnes (ms

    del 75%) assisteixen a aquesta activitat, sempre i quan tinguin coneixements

    necessaris per poder desenvolupar l'activitat (si sn necessaris): per exemple

    coneixements d'idiomes en les viatges comnius, coneixements musicals o

    artstics en una sortida d'aquest tipus, saber esquiar en les sortides a la neu,

    Mestres especialistes que, al no tenir una tutoria, no tenen tantes

    possibilitats per realitzar sortides i activitats complementries. Es pot

    elaborar un llistat entre els professorat voluntari i anar-los escollint

    alternatvament.

    Mestres voluntaris que vulguin realitzar aquesta activitat.

    En cas que no hi hagi un nombre suficient de mestres per realitzar l'activitat, l'equip directiu sollicitar la participaci en la mateixa d'algun membre del claustre, en cas de renncia, no es realitzar l'activitat si no es pot garantir el nombre de mestres suficient per realitzar-la.

    DRETS DEL PROFESSORAT

    1. Els mestres i els professors, en lexercici de llurs funcions docents, tenen els

    drets especfics segents:

    a) Exercir els diversos aspectes de la funci docent a qu fa referncia larticle

    104, en el marc del projecte educatiu del centre.

    b) Accedir a la promoci professional.

    b) Gaudir dinformaci fcilment accessible sobre lordenaci docent.

  • 11

    Aquests drets es poden concretar en els segents:

    a) Els reconeguts amb carcter general per als funcionaris i personal laboral

    docent en funci de la prpia situaci contractual.

    b) Autonomia, dins el seu curs o rea, a fi d'assolir els objectius de la programaci

    general del centre i del seu projecte educatiu.

    c) Respecte a la seva dignitat personal i professional.

    d) Ser informat de la gesti del centre per mitj del Claustre de Professors o dels

    representants als rgans collegiats.

    e) Dret a lliure reuni, tant per tractar d'assumptes pedaggics com laborals,

    desprs d'haver-ho comunicat al director.

    f) A assistir a totes les reunions de Claustre, amb veu i vot.

    g) A assistir, amb veu i vot, a totes les reunions de cicle o comissions que li

    pertoquen, com tamb a les dels altres rgans del centre que li corresponguin.

    h) Presentar la seva candidatura a qualsevol dels rgans unipersonals i collectius

    del centre.

    i) A portar sota la seva responsabilitat la formaci del grup classe d'alumnes que li

    han estat encomanats.

    j) Convocar els pares o tutors dels alumnes, individualment o collectivament, per

    tractar d'assumptes propis de la seva educaci.

    k) A sancionar les faltes lleus.

  • 12

    DEURES DEL PROFESSORAT

    Els mestres i els professors, en lexercici de llurs funcions docents, tenen els deures especfics segents:

    a) Exercir la funci docent dacord amb els principis, els valors, els objectius i

    els continguts del projecte educatiu.

    b) Contribuir al desenvolupament de les activitats del centre en un clima de

    respecte, tolerncia, participaci i llibertat que fomenti entre els alumnes els valors

    propis duna societat democrtica.

    c) Mantenir-se professionalment al dia i participar en les activitats formatives

    necessries per a la millora contnua de la prctica docent.

    Tots aquests deureses poden concretar en:

    a) Assistir amb puntualitat a les classes i reunions de les quals sigui membre.

    b) Prendre part, juntament amb el seu grup d'alumnes, en les activitats aprovades

    en la Programaci Anual del centre.

    c) Realitzar les funcions de coordinaci i representaci per a les quals va ser elegit.

    d) Collaborar en el compliment de les decisions aprovades pels rgans collegiats

    relatives a la funci docent.

    e) Mantenir amb els alumnes i els pares un clima de collaboraci amb assistncia

    a les reunions o entrevistes peridiques programades a aquest efecte.

    f) Desenvolupar una avaluaci contnua dels alumnes, i informar peridicament als

    pares.

  • 13

    g) Autoavaluar peridicament la seva activitat educativa.

    h) Conixer l'entorn en el que es mouen els seus alumnes.

    i) Controlar l'assistncia, puntualitat i comportament dels alumnes

  • 14

    V. EL PAS

    Amb carcter general i si les determina la direcci del centre per ra de les

    necessitats i caracterstiques daquest, les funcions i tasques concretes del

    personal, sn les segents

    Funcions:

    a) Gesti administrativa dels processos de preinscripci i matriculaci dalumnes.

    b) Gesti administrativa dels documents acadmics: llibres descolaritat, expedients

    acadmics, ttols, beques i ajuts, certificats, diligncies, etc.

    c) Gesti administrativa i tramitaci dels assumptes propis del centre.

    Aquestes funcions comporten les tasques segents:

    a) Arxiu i classificaci de la documentaci del centre.

    b) Despatx de la correspondncia: recepci, registre, classificaci, tramesa,

    compulsa, franqueig, etc.

    c) Transcripci de documents i elaboraci i transcripci de llistats i relacions.

    d) Gesti informtica de dades; domini de laplicaci informtica corresponent

    ( WINPRI, SAGA o altres).

    e) Atenci telefnica i personal sobre els assumptes propis de la secretaria

    administrativa del centre.

    f) Recepci i comunicaci davisos, encrrecs interns i incidncies del personal:

    baixes, permisos, etc.

    g) Comandes de material, comprovaci dalbarans, etc., dacord amb lencrrec

    rebut de la direcci o la secretaria del centre.

    h) Manteniment de linventari.

    i) Control de documents comptables simples.

    j) Exposici i distribuci de la documentaci dinters general que estigui al seu

    abast: disposicions, comunicats, etc.

  • 15

    VI. CONVIVNCIA

    NORMES GENERALS DE CONVIVENCIA

    a) La convivncia es basar en el respecte a la persona, en la confiana, en el

    respecte a les funcions dels rgans i persones, en l'acompliment de les lleis i

    normes establertes en NOFC.

    b) ssent el Collegi un centre docent i educatiu, es fomentar tot all que pugui

    ajudar a complir aquestes funcions. Al mateix temps el personal del Centre

    haur de procurar que la seva conducta no sigui obstacle en l'educaci dels

    alumnes i en l'harmnica convivncia de tots.

    c) Per a l'harmonia i el bon funcionament del Collegi, s del tot necessari el

    respecte a les funcions que la llei i el present Reglament atribueixen a les

    persones i rgans collegiats i personals del Centre.

    d) En cas d'errades o desavinences hom procurar solucionar-ho mitjanant el

    dileg amb els interessats, tot recorrent a altres mesures tan sols quan aquestes

    es mostrin inoperants. En qualsevol cas, abans de prendre qualsevol mesura

    haur de fer-se una adequada informaci i un canvi dimpressions amb la

    persona o persones interessades.

    NORMES DE CONVIVENCIA PELS PROFESSORS

    1. Per tal d'aconseguir la major eficcia en la seva tasca haur d'esforar-se per

    adquirir la formaci pedaggica adequada a les diferents disciplines que li sn

    encarregades tot intentant aixecar el nivell acadmic i pedaggic del Centre.

    2. Faran partcips de la seva experincia a la resta de professors, tot intercanviant

    criteris.

    3. Mantindr la disciplina i ordre de la forma adequada, tot fent-se respectar pels

    alumnes.

    4. Procuraran conviure amb els alumnes a la classe, esbarjo i excursions, tot

    creant aix un clima de confiana i amistat que afavoreixi la comunicaci de

  • 16

    l'alumne.

    5. hauran d'assistir puntualment al treball i romandre-hi el temps assenyalat sense

    interrupcions o absncies no motivades per causes justificades.

    6. En cas d'absncies per assumptes personals els professors s'atendran a la

    normativa sobre vacances, llicncies i permisos que hi ha al captol VII de la Llei

    de la Funci Pblica de l'Administraci.

    7. Durant les absncies per malaltia ho comunicar quan abans millor al Director

    per a que pugui fer les oportunes gestions per deixar la classe degudament

    atesa. Si aquestes absncies sn d'una durada de ms de tres dies caldr

    presentar la corresponent baixa i alta mdica a la direcci.

    8. Procuraran posar la mxima cura en acomplir l'articulat del present Reglament

    de Rgim Intern.

    NORMES DE CONVIVNCIA DELS PARES

    Tenint en compte que el nen necessita una seguretat i una constncia en les

    normes de convivncia i que de res serveix el que hem assenyalat i exigit en el

    Collegi sense el recolzament de la famlia...

    1. Els pares hauran de no obstaculitzar l'educaci dels fills amb el seu exemple.

    2. Tractaran de crear un clima de convivncia que permeti al nen trobar-se b a

    casa i comunicar els seus sentiments.

    3. Mantindran freqents contactes amb els tutors i professors a fi i efecte d'anar

    d'acord amb la mateixa lnia educativa.

    4. Hauran d'anotar a l'agenda , telefonar o b presentar-se al Col.legi quan falti

    algun dels seus fills a classe. Aquesta justificaci haur de ser motivada. El

    Centre cridar l'atenci a aquells pares que consideri que autoritzen excessives

    absncies o sn poc justificades.

    5. Hauran daportar el material mnim exigit per la bona marxa de l'alumne.

    6. Procuraran assistir a les reunions generals o a les demandes dels tutors sempre

    que siguin convocats.

    7. Procuraran posar la mxima cura en acomplir aquest articulat del Reglament i

  • 17

    en complir all que van signar en la Carta de Comproms Educatiu.

    NORMES DE CONVIVNCIA DELS ALUMNES

    Essent els alumnes els subjectes sobre els quals recau directament l'acci

    educativa-docent, es requereix d'ells particularment un esfor i collaboraci

    especials. Per tant:

    1. Haur d'assistir regularment i puntualment a les activitats escolars.

    2. En cas d'absncia s obligada la seva justificaci. Les absncies seran

    anotades pel professor.

    3. Realitzar responsablement les activitats escolars.

    4. Respectar l'edifici, les installacions i el mobiliari del centre.

    5. Haur de venir degudament net i endreat. El professor si ho considera

    necessari avisar als pares per a que prengui les mesures adients.

    6. Respectar els professors, la resta del personal del Centre, els seus pares i

    companys.

    7. En cas d' absncia per malaltia contagiosa, haur d'aportar la corresponent

    justificaci mdica que autoritzi la seva reinserci a la classe. Sense aquesta

    autoritzaci i en previsi de contagi, hom no permetr el retorn a la classe.

    NORMES PARTICULARS DE CONVIVNCIA

    Horaris , assistncia i material:

    1. L'horari d'entrada al mat ser les 9 hores i per la tarda les 15 hores. Cinc minuts

    ms tard es tancar la porta d'entrada.

    2. L'alumne que arribi amb ms de cinc minuts de retard haur de trucar al timbre i

    justificar el seu retard.

    3. L'entrada i sortida al recinte escolar ser:

  • 18

    - Educaci infantil i cicle inicial: per la porta de parvulari.

    - Cicle mitj, Superior : porta principal

    4. Una vegada dins el recinte escolar no est permesa la sortida per cap motiu si

    no venen els pares o tutors a buscar el nen. Cal que ho comuniquin al mestre

    tutor mitjanant l'agenda.

    5. Qualsevol falta dassistncia a classe ha de ser justificada al professor tutor.

    6. A les hores de sortida els alumnes hauran d'abandonar el centre excepte aquells

    que quedin sota la vigilncia del tutor o els que utilitzen el servei de menjador.

    7. L'horari escolar finalitza a les 17 hores i els nens i nenes s'han de recollir en

    aquesta hora i no ms tard. Quan els responsables legals no recullin l'alumne a

    l'hora de sortida, es localitzar a la famlia i cas de no trobar-se es comunicar a

    l'ajuntament o als Mossos d'Esquadra, per a que resti sota la seva custodia, fins

    la recollida per part dels responsables. En casos reiteratius es far un seguiment

    des de direcci i es comunicar als serveis socials corresponents.

    8. L'alumnat que porti el mbil a l'escola haur de tenir-lo desconnectat i guardat a

    la motxilla durant l'horari lectiu i a l'hora de menjar.

    9. El centre no es far responsable dels objectes personals no relacionats amb

    l'activitat de l'escola.

    10.A comenament de cada curs cada classe elaborar les normes internes de la

    classe, que en cap dels casos podran ser contrries a les establertes en aquesta

    normativa.

    11. A classe de gimnstica tots els nens portaran el xandal de l'escola en una bossa

    apart per poder-se canviar.

    12.Tots els nens assistiran a classe amb la bata de l'escola.

    Edifici.

    1. No es pot crrer ni fer soroll dins l'edifici escolar. Durant els canvis de classe i

    assignatura no es pot jugar ni cridar pel passads.

    2. En cas de produir-se desperfectes per imprudncia o negligncia hauran

    d'abonar-se les despeses.

    3. No es pot anar al lavabo si no s per una urgncia. S'hi anir al sortir al pati.

  • 19

    4. Dins el recinte escolar no es menjaran xiclets ni altres llaminadures.

    5. Cal fer un s adequat del material com: biblioteca, laboratori, gimns, classe,

    aula informtica, aula msica...

    6. Per poder romandre a classe durant el temps d'esbarjo o fora de l'horari escolar

    es requerir el perms del professor. En tals casos ser responsable el professor

    que hagi donat l'autoritzaci.

    Pati.

    1. No es pot accedir al pati o al recinte escolar fora de l'horari escolar si no s

    acompanyats pel professor encarregat de l'activitat.

    2. Al pati no est perms menjar ni xiclets ni llaminadures.

    3. El pati s un lloc de convivncia de tots els alumnes de l'escola, per tal cal tenir

    un respecte als companys de les diferents edats, respectar els jocs de cada grup

    i l'espai que estiguin utilitzant.

    4. La utilitzaci de la pista poliesportiva ser rotativa per Cicles, cada cicle tindr

    un dia assignat.

    5. Al pati no es podr: enfilar-se per les porteries o tancat, ni pujar a la rampa.

    6. Tots els integrants del Collegi cuidaran de mantenir net el terra del pati, no

    escriuran ni ratllaran les parets i cuidaran les plantes i arbres que hi hagi.

    7. Cada setmana s'encarregar un curs de realitzar la neteja del pati.

    8. Durant el temps d'esbarjo no es podr sortir del recinte marcat com a pati, ni

    realitzar cap activitat o joc que provoqui danys al pati o al seu entorn.

    9. Es aconsellable que els professors convisquin amb els alumnes a l'hora

    d'esbarjo, per la qual cosa s'organitzar un torn de vigilncia de pati.

    10.Els alumnes acudiran als professors encarregats en cas de necessitat o de

    qualsevol mena de problema.

    11. Durant els dies de pluja hom romandr a la classe. Els alumnes seran

    acompanyats pel seu professor i realitzaran jocs sedentaris.

    La biblioteca:

  • 20

    1. Al Centre funcionar un servei de biblioteca.

    2. Els alumnes seguiran les segents normes:

    - Respectar els companys que treballin, llegeixin o estudin.

    - Mantenir el silenci.

    - Tenir cura de la neteja i ordre del material de la biblioteca.

    - Collocar els llibres en el mateix lloc d'on els ha tret.

    3. Normes per a la utilitzaci del material de la biblioteca:

    - Cada alumne o professor es far responsable del llibre que utilitzi o

    que s'emporti.

    - S'utilitzaran noms els llibres recomanats per cada Cicle.

    4. En cas de no complir-se qualsevol d'aquestes normes, els professors

    encarregats prendran mesures adients.

    Visites i tutories:

    1. Al comenament del curs escolar s'indicar en les reunions de pares l'horari de

    visita als professors i direcci. Els pares dels alumnes procuraran atenir-se a

    aquest horari de no existir assumptes greus.

    2. Per tal de no obstaculitzar la tasca docent, queden prohibides les visites als

    professors i nens durant les hores de classe.

    Admissi d'alumnes malalts i dels accidents

    1. Si un alumne t febre o una malaltia infecto contagiosa es localitzaran els pares

    perqu sen facin crrec.

    2. En el cas que algun alumne pateixi un accident durant el temps en qu es troba

    sota la tutela de l'escola, rebr les primeres cures al centre. Si es considera

    necessria la intervenci de personal especialitzat sels avisar i tamb als

    pares perqu se'n facin crrec. En cas de no localitzar-los se'n far crrec el

    professor tutor/a o altre personal del centre per encrrec de la direcci.

    3. En cas que la urgncia ho requereixi i no es pugui comptar amb el personal

    especialitzat, en compliment del deure dassistncia, el trasllat sefectuar per

    dos professors/es o persones adultes.

  • 21

    4. Si l'alumne necessita prendre una medicaci en horari escolar, s'ha de portar

    una autoritzaci signada per part del pare/mare, adjuntant la prescripci mdica

    corresponent i les indicacions d's.

    Visites i excursions

    1. La programaci de les activitats que hagin de ser realitzades fora del recinte

    escolar s'haur d'incloure a la programaci general del centre i ser aprovades

    pel Consell Escolar.

    2. Les visites i/o excursions estaran degudament programades, sinformar els

    pares dels alumnes afectats, els quals hauran de signar la corresponent

    autoritzaci d'assistncia dels seus fills, sense la qual no hi podran assistir.

    3. Les sortides es faran amb un mnim de dos acompanyants, un dels quals haur

    de ser necessriament mestre/a, llevat daquelles en qu el consell escolar del

    centre determini altres condicions que exigeixin una proporci superior.

    4. En les sortides es respectaran les rtios alumnes/mestres establertes al

    respecte en la normativa:

    (Instruccions comenament de curs 2006-2007: cicle parvulari, 10/1; cicle

    inicial i cicle mitj, 12/1; cicle superior, 18/1. En cas que les activitats es

    perllonguin ms dun dia, les relacions proposades sn: cicle de parvulari,

    8/1; cicle inicial i mitj, 12/1; cicle superior, 18/1. Excepcionalment el

    consell escolar del centre, justificant-ho adequadament i valorant les

    implicacions de seguretat, podr, per a una activitat concreta, acordar el

    canvi daquesta relaci).

    Servei de Menjador

    1. L'escola ofereix a tots els alumnes del centre el servei de menjador. tots els

    alumnes matriculats al centre tenen dret a fer s del servei de menjador. tan sols

    greus i/o repetits problemes de conducta, o b la manca d'autonomia personal

  • 22

    d'algun alumne, podria fer que el centre s'hagus de replantejar la seva

    admissi i/o permanncia en ls del servei si no compts amb la necessria

    assistncia de personal auxiliar.

    2. Els alumnes podran utilitzar el menjador de manera continuada, o b de manera

    espordica avisant al centre puntualment. La manca despai destinat al servei de

    menjador podr ser causa objectiva de limitaci dusuaris del servei

    3. El servei de menjador es regir pel seu Pla de Funcionament.

    4. Tots els alumnes que utilitzin el servei de menjador hauran de respectar el

    professorat i el personal encarregat del funcionament del servei.

    5. Els alumnes satendran a les normes d'higiene i dordre establertes.

    6. Els alumnes de menjador no podran abandonar el recinte escolar sense

    autoritzaci signada pels pares.

    Del retard en la recollida dels alumnes

    1. La recollida de lalumnat a la sortida del centre no haur de fer-se ms

    tard de 5 minuts desprs de lhora de sortida establerta.

    2. En el cas que els alumnes dEducaci Primria hagin desperar les

    persones encarregades de recollir-les, ho podran fer dins les

    dependncies de lescola. El Collegi procurar contactar amb la famlia

    si el temps despera ho aconsella.

    3. Quan es produeixi un retard fora dels marges raonables en la recollida de

    lalumnat un cop acabat lhorari escolar el mestre/a o tutor/a procurar

    contactar amb la famlia. Un cop esgotats sense efecte els intents de

    comunicaci amb la famlia i transcorregut un marge de temps

    prudencial, la persona que fins en aquell moment hagi estat encarregat

    de lalumne/a comunicar telefnicament la situaci a l'Ajuntament de la

    localitat o als Mossos d'Esquadra i acordar amb ells la frmula per

    lliurar-lo a la seva custdia.

  • 23

    4. Les persones que es faran crrec dels alumnes un cop se superi el

    temps fixat per a la recollida seran per ordre de preferncia:

    5. El mestre/a tutor de lalumne

    6. Qualsevol altre personal del centre que accepti lencrrec de fer-ho a petici

    del mestre/a tutor/a

    7. La reiteraci freqent daquests fets amb una mateixa famlia, en la

    mesura en qu comporten una manca dassumpci de les

    responsabilitats en custdia dels menors que els correspon, comportar

    que la direcci del centre comuniqui per escrit la situaci als serveis

    socials del municipi. Daquesta comunicaci en quedar cpia arxivada al

    centre.

    8. El control de freqncia daquests fets correspon al mestre/a tutor/a de

    lalumne.

    9. En el cas que no hi hagi soluci efectiva a la reiteraci de recollides

    tardanes desprs de la comunicaci als serveis socials del municipi, la

    direcci del collegi ninformar a la direcci dels Serveis Territorials

    corresponents.

    Actuacions en el supsit dabsentisme de lalumnat

    1. Quan es produeixi un cas dabsentisme escolar en lEtapa de Primria, el

    mestre/a tutor/a de lalumne es posar en contacte amb els seus pares o

    tutors legals per tal dassabentar-los de la situaci i recordar-los les

    obligacions que tenen de vetllar per la correcta escolaritzaci dels seus

    fills.

  • 24

    2. Si daquesta actuaci no en resulta la rectificaci del comportament

    absentista, la direcci del centre realitzar les actuacions segents en la

    mesura que siguin necessries:

    Enviar escrit a la famlia recordant-los les obligacions envers els seus

    fills. Una cpia s'arxivar en el centre.

    Comunicar per escrit la situaci als serveis socials del municipi. Una

    cpia sarxivar en el centre.

    Comunicar per escrit la situaci als serveis de lE.A.P. i a la Inspecci

    Educativa, dacord amb el protocol dactuaci establert a lefecte a la

    localitat de La Fuliola, o b a la direcci dels Serveis Territorials

    dEducaci de Lleida.

    3. Quan labsentisme es produeixi en el Segon Cicle dEducaci Infantil, el

    mestre/a tutor/a es posar en contacte amb els pares de lalumne

    recordant-los la necessitat descolaritzar correctament els seus fills per tal

    devitar llacunes irrecuperables en el seu procs densenyament -

    aprenentatge. La direcci del centre ho far per escrit. Si no es corregeix

    lesmentada situaci ho comunicar als serveis educatius o socials

    corresponents.

    4. En tot cas, les faltes injustificades dassistncia a classe podran ser

    considerades, dacord amb el Decret que regula els drets i deures dels

    alumnes, com a conductes contrries a les normes de convivncia del

    centre, i podran ser objecte de totes les mesures correctores que es

    contemplen a tal efecte en lesmentat Decret regulador dels drets i

    deures dels alumnes.

  • 25

    Actuacions en cas de queixes sobre la prestaci de servei que qestionin lexercici professional del personal del centre.

    1. El procediment per tractar les queixes o denncies de lalumnat, pares i mares,

    professorat o altres treballadors del centre que puguin qestionar o referir-se a

    lactuaci professional dun docent o dun altre treballador del centre en lexercici

    de les seves funcions, sajustar al protocol segent:

    Presentaci i contingut de lescrit de queixa o denncia.

    Les queixes o denncies es presentaran per escrit al registre dentrada

    del centre, adreat a la direcci i hauran de contenir:

    Identificaci de la persona o persones que el presenten

    Contingut de la queixa, enunciat de la manera ms precisa possible

    (amb especificaci dels desacords, de les irregularitats, de les

    anomalies, etc., que qui presenta la queixa creu que sha produt per

    acci o omissi del professor o dun altre treballador del centre a qu

    es refereixen)

    Data i signatura.

    Lescrit anir acompanyat, si s possible, de totes les dades,

    documents i altres elements acreditatius dels fets, actuacions o omissions a

    qu es faci referncia.

    Correspondr a la direcci del centre:

    Rebre la documentaci i estudiar-la;

    Directament, o a travs d'altres rgans del centre si escau, obtenir indicis i

    sempre que sigui possible fer comprovacions per arribar a evidncies sobre

    l'ajustament dels fets exposats a la realitat;

    Traslladar cpia de l'escrit de queixa rebut al professor o treballador afectat, i

    demanar-li un informe escrit precs sobre els fets objecte de la queixa, aix

  • 26

    com l'aportaci de la documentaci probatria que consideri oportuna.

    L'informe escrit es podr substituir per una declaraci verbal de la persona

    afectada que es recollir per escrit en el mateix moment que la formuli, es

    datar i la signar, com a mnim, la persona afectada. En tot cas, es

    respectar el dret daudincia de linteressat;

    Estudiar el tema amb la informaci recollida i, si ho considera oport,

    demanar l'opini d'rgans de govern i/o de participaci del centre sobre el

    fons de la qesti;

    Dur a terme totes les actuacions d'informaci, d'assessorament, de correcci

    i, si fa al cas, d'aplicaci dels procediments de mediaci, en el marc de les

    funcions que la direcci t atribudes com a representant de l'Administraci

    en el centre, concretament les de vetllar pel compliment de la normativa i

    exercir la prefectura del personal que hi t adscrit;

    Contestar per escrit als que han presentat la queixa, amb constncia de

    recepci, comunicant-los la soluci a qu s'ha arribat o, si escau, la

    desestimaci motivada de la queixa. Com a mnim, es contestar al primer

    signant de la denncia, i es far constar en l'escrit de resposta informaci

    sobre quin s el segent nivell al qual poden acudir si no queden satisfets

    per la resoluci adoptada (o les actuacions empreses) per la direcci del

    centre.

    En el cas que la direcci sigui part directament interessada en la

    queixa, s'haur d'abstenir i, en el seu lloc, ho far el cap d'estudis.

    Actuacions posteriors i arxivament de la documentaci:

    Conclosa l'actuaci de la direcci, es podr informar la direcci dels

    Serveis Territorials de la incidncia produda i la soluci que se li ha donat.

    En tot cas, la documentaci generada quedar arxivada, en original o cpies

    autenticades, a la direcci o la secretaria del centre, a disposici de la

    Inspecci d'Educaci.

  • 27

    De les associacions de pares:

    1. Els pares dels alumnes tenen garantida la llibertat d'associaci en l'mbit

    educatiu.

    2. Les associacions de pares d'alumnes assumiran, entre d'altres, les segents

    finalitats:

    Assistir els pares o tutors en tot all que concerneixi a l'educaci de llurs fills.

    Collaborar en les activitats educatives del Centre.

    Promoure la participaci dels pares dels alumnes en la gesti del Centre.

    Promoure la representaci i la participaci dels pares dels alumnes en els

    Consells escolars.

    Promoure activitats de formaci de pares.

    Totes aquelles que reglamentriament li siguin donades per la normativa

    d'associacions de pares.

    3. En aquest centre docent podran existir associacions de pares d'alumnes

    integrades per pares o tutors d'aquells.

    4. L'AMPA podr utilitzar les installacions del centre necessries per al

    desenvolupament de les activitats extraescolars planificades i aprovades pel

    Consell Escolar, sempre i quan hi hagi un adult que se'n faci responsable.

    5. Les associacions de pares seran responsables de les accions derivades de la

    realitzaci de les seves activitats, aix com de l'abonament de les despeses.

    6. La utilitzaci dels locals del Centre en activitats no integrades a la vida escolar,

    requerir la prvia comunicaci de la junta directiva de l'associaci a

    l'Ajuntament de la nostra localitat que ser el que aprovar aquesta utilitzaci.

    - Reglamentriament s'establiran d'acord amb la llei les caracterstiques

    especfiques de les associacions de pares d'alumnes.

    De les activitats extra-escolars.

  • 28

    1. Les associacions de pares d'alumnes podran organitzar activitats

    complementries a les docents, fora de l'horari escolar, aix com realitzar les

    seves reunions i assemblees.

    2. Haur de notificar a la direcci l'horari d'aquestes activitats, aix com els locals i

    materials del Centre que empraran i les persones responsables de les

    activitats.

    3. El material del Centre que hom utilitzi tant en les activitats d'aula com de fora

    d'aula haur de retornar-se al seu lloc.

    De la documentaci Acadmica

    Arxiu personal de l'alumne

    1. Per tal de facilitar lorganitzaci, cada alumne disposar d'un arxiu personal on

    s'aplegui tota la informaci referida a la seva histria escolar.

    2. Aquesta informaci quedar sota custodia del secretari del centre i al mateix

    temps ser accessible a aquells mestres que tinguin relaci directa amb

    l'alumne.

    3. Aquest arxiu personal de l'alumne recollir:

    Documents obligatoris amb model i contingut prescriptiu:

    - Expedient acadmic.

    - Llibre d'escolaritat.

    - Informe d'avaluaci individual (si escau).

    Documents obligatoris amb model i contingut a decidir en el P. C. C:

  • 29

    - Registres i fulls de seguiment significatiu dels alumnes.

    - Cpia dels informes a les famlies.

    Altres informacions:

    - Fitxa de dades bsiques.

    - Fitxa resum d'entrevistes.

    - Informes d'especialistes.

    - Informes de serveis (Psicopedaggics, mdics...)

    - Informe escrit als centres d'educaci secundria.

    - Plans individualitzats

    - Altres informacions i documentaci que el centre estableixi o l'administraci

    indiqui com a necessaris (documentaci procs matriculaci, opci

    religiosa ...).

    4. Romandr sota la custdia del mestre tutor de lalumne i quan aquest finalitzi

    la seva estada al centre passar a adjuntar-se per al seu arxiu definitiu amb la

    resta de documentaci segent:

    - Cpia informe individual d'avaluaci (si escau).

    - Registres o fulls de seguiment.

    - Cpia dels informes a les famlies.

    - Cpia fitxa de dades bsiques.

    - Fitxa resum entrevistes.

    - Cpia informes d'especialistes.

    - Cpia informes de serveis (mdics ...)

  • 30

    - Historial familiar.

    - Cpia informe escrit als centres de secundria.

    - Cpia Plans Individualitzats. Qualsevol altra informaci que en el seu

    moment es consideri pertinent.

    Altra documentaci acadmica

    SOTA LA CUSTDIA DEL CENTRE, A DISPOSICI DE LES SOLLICITUDS DE L'ADMINISTRACI

    EDUCATIVA, RESTAR TAMB LA SEGENT DOCUMENTACI:

    - Actes d'avaluaci final de cicle.

    - Actes de les sessions d'avaluaci.

  • 31

    VII. RGANS DE GOVERN

    7.1.1.RGANS DE GOVERN UNIPERSONALS. COMPOSICI I

    FUNCIONS.

    A) EL/LA DIRECTOR/A:

    - Sn funcions especfiques del Director (Art. 142 LEC)

    1. El director o directora del centre pblic s responsable de lorganitzaci, el

    funcionament i ladministraci del centre, nexerceix la direcci pedaggica i s

    cap de tot el personal.

    2. La selecci del director o directora es porta a terme pel procediment de concurs,

    en qu participen la comunitat escolar i lAdministraci educativa.

    3. El director o directora t funcions de representaci, funcions de lideratge

    pedaggic i de lideratge de la comunitat escolar i funcions de gesti. Aquestes

    funcions sexerceixen en el marc de lordenament jurdic vigent, del projecte

    educatiu del centre i del projecte de direcci aprovat.

    4. Corresponen al director o directora les funcions de representaci segents:

    a) Representar el centre.

    b) Exercir la representaci de lAdministraci educativa en el centre.

    c) Presidir el consell escolar, el claustre del professorat i els actes acadmics

    del centre.

    d) Traslladar les aspiracions i les necessitats del centre a lAdministraci educativa

    i vehicular al centre els objectius i les prioritats de lAdministraci.

  • 32

    5. Corresponen al director o directora les funcions de direcci i lideratge pedaggics segents:

    a) Formular la proposta inicial de projecte educatiu i les modificacions i adaptacions

    corresponents.

    b) Vetllar perqu saprovin un desplegament i una concreci del currculum

    coherents amb el projecte educatiu i garantir-ne el compliment.

    c) Assegurar laplicaci de la carta de comproms educatiu, del projecte lingstic

    i dels plantejaments tutorials, coeducatius i dinclusi, i tamb de tots els altres

    plantejaments educatius del projecte educatiu del centre recollits en el projecte de

    direcci.

    d) Garantir que el catal sigui la llengua vehicular de leducaci, administrativa

    i de comunicaci en les activitats del centre, dacord amb el que disposen el ttol II

    i el projecte lingstic del centre.

    e) Establir els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu.

    f) Proposar, dacord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostries,

    la relaci de llocs de treball del centre i les modificacions successives.

    g) Instar que es convoqui el procediment de provisi de llocs a qu fa referncia

    larticle 124.1 i presentar les propostes a qu fa referncia larticle 115.

    h) Orientar, dirigir i supervisar les activitats del centre i dirigir laplicaci de la

    programaci general anual.

    i) Impulsar, dacord amb els indicadors de progrs, lavaluaci del projecte

    educatiu i, eventualment, dels acords de coresponsabilitat.

    j) Participar en lavaluaci de lexercici de les funcions del personal docent i de

    laltre personal destinat al centre, amb lobservaci, si escau, de la prctica docent

    a laula.

    6. Corresponen al director o directora les funcions segents amb relaci a lacomunitat escolar:

    a) Vetllar per la formulaci i pel compliment de la carta de comproms educatiu

    del centre.

  • 33

    b) Garantir el compliment de les normes de convivncia i adoptar les mesures

    disciplinries corresponents.

    c) Assegurar la participaci del consell escolar.

    d) Establir canals de relaci amb les associacions de mares i pares dalumnes i,

    si sescau, amb les associacions dalumnes.

    6. Corresponen al director o directora les funcions relatives a lorganitzaci i la gesti del centre segents:

    a) Impulsar lelaboraci i laprovaci de les normes dorganitzaci i funcionament

    del centre i dirigir-ne laplicaci.

    b) Nomenar els responsables dels rgans de gesti i coordinaci establerts en

    el projecte educatiu.

    c) Emetre la documentaci oficial de carcter acadmic establerta per la normativa

    vigent.

    d) Visar les certificacions.

    e) Assegurar la custdia de la documentaci acadmica i administrativa pel

    secretari o secretria del centre.

    f) Autoritzar les despeses i ordenar els pagaments dacord amb el pressupost

    aprovat.

    g) Contractar bns i serveis dins els lmits establerts per lAdministraci educativa

    i actuar com a rgan de contractaci.

    h) Dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix les seves

    funcions, la qual cosa comporta, si escau, lobservaci de la prctica docent a

    laula.

    8. El director o directora t qualsevol altra funci que li assigni lordenament itotes les relatives al govern del centre no assignades a cap altre rgan.

    9. El director o directora, en lexercici de les seves funcions, t la consideraci dautoritat pblica i gaudeix de presumpci de veracitat en els

  • 34

    seus informes i dajustament a la norma en les seves actuacions, llevat que es provi el contrari. El director o directora, en lexercici de les seves funcions, s autoritat competent per a defensar linters superior de linfant.

    B. EL/LA CAP D'ESTUDIS

    Correspon al cap d'estudis la planificaci, el seguiment i l'avaluaci interna de les

    activitats del centre, i la seva organitzaci i coordinaci, sota el comandament del director

    del collegi.

    Sn funcions especfiques del Cap d'estudis les segents:

    a) Coordinar les activitats escolars reglades, tant en el si del propi centre com amb

    els centres pblics que imparteixen l'educaci secundria obligatria, als quals

    estigui adscrit. Coordinar tamb quan s'escaigui, les activitats escolars

    complementries i dur a terme l'elaboraci de l'horari escolar i la distribuci dels

    grups, de les aules i altres espais docents segons la naturalesa de l'activitat

    acadmica, escoltat el claustre.

    b) Coordinar les activitats extraescolars en collaboraci amb el consell escolar del

    centre i les associacions de pares. Coordinar les relacions amb els serveis

    educatius del Departament d'Ensenyament i especialment amb els equips

    d'assessorament psicopedaggic.

    c) Substituir el director en cas d'absncia.

    d) Coordinar l'elaboraci i l'actualitzaci del projecte curricular de centre i vetllar per

    l'elaboraci de les adequacions curriculars necessries per atendre la diversitat

    dels ritmes d'aprenentatge i la singularitat de cada alumne, especialment

    d'aquells que presentin necessitats educatives especials, tot procurant la

    collaboraci i participaci de tots els mestres del claustre en els grups de

    treball.

    e) Vetllar perqu l'avaluaci del procs d'aprenentatge dels alumnes es dugui a

    terme en relaci amb els objectius generals d'rea i d'etapa, i en relaci amb els

    criteris fixats pel claustre de professors en el projecte curricular de centre.

  • 35

    Coordinar la realitzaci de les reunions d'avaluaci i presidir les sessions

    d'avaluaci de fi de cicle.

    f) Vetllar per la coherncia i l'adequaci en la selecci dels llibres de text, del

    material didctic i complementari utilitzat en els diferents ensenyaments que

    s'imparteixen en el collegi.

    g) Coordinar la programaci de l'acci tutorial desenvolupada en el centre i fer-ne

    el seguiment.

    h) Coordinar les accions d'investigaci i innovaci educatives i de formaci i

    reciclatge del professorat que es desenvolupin en el collegi, quan s'escaigui.

    i) Aquelles altres que li siguin encomanades pel director o atribudes per

    disposicions del Departament d'Ensenyament

    C) EL/LA SECRETARI/A.

    Correspon al secretari dur a terme la gesti de l'activitat econmica i

    administrativa del collegi, sota el comandament del director, i exercir, per delegaci

    d'aquest, la prefectura del personal d'administraci i serveis adscrit al collegi, quan

    el director aix ho determini.

    En particular, sn funcions especfiques del/de la Secretari/a:

    a) Exercir la secretaria dels rgans collegiats de govern i aixecar les actes de les

    reunions que celebrin.

    b) Tenir cura de les tasques administratives del collegi, atenent la seva

    programaci general i el calendari escolar.

    c) Estendre les certificacions i els documents oficials del collegi, amb el vistiplau

    del director.

    d) Dur a terme la gesti econmica del centre, la comptabilitat que se'n deriva i

    elaborar i custodiar la documentaci preceptiva. Obrir i mantenir els comptes

    necessaris en entitats financeres, juntament amb el director. Elaborar el projecte

    de pressupost del collegi.

  • 36

    e) Vetllar per l'adequat compliment de la gesti administrativa del procs de

    preinscripci i matriculaci d'alumnes, tot garantint la seva adequaci a les

    disposicions vigents.

    f) Tenir cura que els expedients acadmics dels alumnes estiguin complets i

    diligenciats d'acord amb la normativa vigent.

    g) Ordenar el procs d'arxiu dels documents del centre, assegurar la unitat dels

    registres i expedients acadmics, diligenciar els documents oficials i custodiar-

    los.

    h) Confegir i mantenir l'inventari general del centre.

    I) Vetllar pel manteniment i la conservaci general del centre, de les seves

    installacions, mobiliari i equipaments d'acord amb les indicacions del director i

    les disposicions vigents. Tenir cura de la seva reparaci, quan correspongui.

    i) Dur a terme la correcta preparaci dels documents relatius a l'adquisici,

    alienaci o lloguer de bns i als contractes de serveis i subministrament, d'acord

    amb la normativa vigent

    j) Aquelles altres funcions que li siguin encarregades pel director del collegi o

    atribudes per disposicions del Departament d'Ensenyament.

    7.1.2.RGANS COL.LEGIATS DE GOVERN. COMPOSICI I FUNCIONS.

    CONSIDERACIONS GENERALS.

    1. EL FUNCIONAMENT GENRIC DELS RGANS COLLEGIATS S'AJUSTAR A L'ESTABLERT A LA LEC

    La convocatria de les reunions ser realitzada pel director/a, i haur de ser

    acordada i notificada amb una antelaci mnima de 48 hores ,llevat dels

    casos durgncia, apreciada pel president, la qual shaur de fer constar en la

    convocatria, i en tots els casos sacompanyar de l'ordre del dia.

    En la notificaci es pot preveure una segona convocatria de la sessi 1/2

    hora desprs, en el cas que per a la primera convocatria no hi hagus

    qurum suficient dassistents.

  • 37

    L'ordre del dia ser fixat pel director/a, tenint en compte, si fa el cas, les peticions dels altres membres formulades amb temps suficient i per escrit.

    Tamb convocar reuni el director si ho sollicita almenys un ter dels

    membres de l'rgan collegiat, sempre que es faci aquesta petici per escrit.

    En aquest cas el director/a convocar lrgan en un termini no superior a 10

    dies des de la recepci de la sollicitud.

    Quedar vlidament constitut un rgan collegiat encara que no s'haguessin complert els requisits de la convocatria, quan estiguin reunits tots els seus

    membres i aix ho acordin per unanimitat.

    El director/a o en absncia d'aquest, qui presideixi la reuni, haur

    dassegurar el compliment de les lleis i la regularitat de les deliberacions, les

    quals podran ser suspeses en qualsevol moment per causa justificada.

    Per a la vlida constituci de l'rgan ("qurum"), a efectes de celebraci de sessions, deliberacions i presa d'acords, es requerir la presncia del

    president i del secretari o en el seu cas, de qui els substitueixi, i de la meitat

    almenys, dels seus membres

    En segona convocatria, el qurum sassoleix amb lassistncia duna tercera

    part dels membres, amb un mnim de tres.

    Els acords seran adoptats per consens i en cas de no ser possible, per majoria simple dels assistents, dirimir els empats el vot de qualitat del

    president.

    No podr ser objecte de deliberaci o dacord cap assumpte que no figuri a

    l'ordre del dia, llevat que estiguin presents tots els membres de lrgan i en

    sigui declarada la urgncia per acord de la majoria absoluta

    De cada sessi se nestendr acta, que contindr la indicaci de les persones que han intervingut, aix com les circumstncies de lloc i temps en

    qu s'ha celebrat, els punts principals de la deliberaci, la forma i el resultat

    de la votaci i el contingut dels acords.

  • 38

    Les actes aniran signades pel secretari amb el vist i plau del president i s'aprovaran en la mateixa o posterior sessi.

    El secretari, no obstant, podr emetre certificaci sobre acords especfics

    que shagin pres, sense perjudici de la ulterior aprovaci en acta.

    Els membres de lrgan podran fer constar en acta el seu vot contrari a l'acord adoptat i els motius que el justifiquin, quedant aix exempts de la

    responsabilitat que, arribat el cas, pogus derivar-se dels acords presos. No

    queden exempts del seu compliment.

    Quan es formulin propostes a altres rgans de l'administraci, els vots particulars dels membres de l'rgan collegiat es faran constar juntament amb l'acta.

    En casos d'absncia o malaltia, i en general quan concorri alguna causa

    justificada, el director i el secretari seran substituts pel cap d'estudis i pel

    vocal ms jove, respectivament.

    2. ELS RGANS COLLEGIATS PRENDRAN ELS SEUS ACORDS MITJANANT ELS SEGENTS PROCEDIMENTS:

    Votaci d'assentiment a la proposta formulada pel president, quan una

    vegada anunciada no presenti cap oposici.

    Votaci ordinria, aixecant el bra primer els qui l'aprovin, desprs els qui

    estiguin en contra, i per ltim els qui votin en blanc.

    Votaci nominal, cridant el secretari a tots els components de l'rgan, els

    quals respondran s, no o en blanc.

    Votaci secreta mitjanant paperetes no identificables que es lliuraran

    als components a mesura que siguin nomenats pel secretari.

  • 39

    A) CONSELL ESCOLAR.

    El consell escolar del centre s l'rgan de participaci de la comunitat escolar en el

    govern dels collegis d'educaci infantil i primria i l'rgan de programaci,

    seguiment i avaluaci general de les seves activitats

    El Consell Escolar estar format per:

    - El Director del Centre que ser el seu President.

    - El cap d'estudis.

    - 5 professors elegits pel claustre.

    - 5 pares d'alumnes (1 representant de l'AMPA)

    - 1 representant de l'Ajuntament

    - 1 representant del personal no docent.

    - 1 secretari amb veu per sense vot.

    Funcions del Consell Escolar:

    a) Aprovar el projecte educatiu i les modificacions corresponents per una majoria

    de tres cinquenes parts dels membres.

    b) Aprovar la programaci general anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament

    i els resultats.

    c) Aprovar les propostes dacords de coresponsabilitat, convenis i altres acords

    de collaboraci del centre amb entitats o institucions.

    d) Aprovar les normes dorganitzaci i funcionament i les modificacions

    corresponents.

    e) Aprovar la carta de comproms educatiu.

    f) Aprovar el pressupost del centre i el rendiment de comptes.

  • 40

    g) Intervenir en el procediment dadmissi dalumnes.

    h) Participar en el procediment de selecci i en la proposta de cessament del

    director o directora.

    i) Intervenir en la resoluci dels conflictes i, si escau, revisar les sancions als

    alumnes.

    j) Aprovar les directrius per a la programaci dactivitats escolars complementries

    i dactivitats extraescolars, i avaluar-ne el desenvolupament.

    k) Participar en les anlisis i les avaluacions del funcionament general del centre

    i conixer levoluci del rendiment escolar.

    l) Aprovar els criteris de collaboraci amb altres centres i amb lentorn.

    m) Qualsevol altra que li sigui atribuda per les normes legals o reglamentries.

    Funcionament del consell escolar del centre

    a) El consell escolar del centre es reuneix preceptivament una vegada al trimestre i

    sempre que el convoca el seu president o ho sollicita almenys un ter dels seus

    membres. A ms, preceptivament, es far una reuni a l'inici i al final del curs.

    b) Hom procurar que les decisions en el si del consell escolar es prenguin per

    consens. Si no s possible arribar a un acord, es determinar la decisi per

    majoria dels membres presents, llevat dels casos que la normativa determini una

    altra majoria qualificada.

    c) La convocatria de les reunions ordinries i extraordinries ser tramesa pel

    director, amb l'antelaci suficient, juntament amb la documentaci necessria

    que hagi de ser objecte de debat, i en el seu cas d'aprovaci.

    Comissions del Consell Escolar.

    A) COMISSI ECONMICA, Es constitueix una comissi econmica, integrada

    pel director, el secretari, un professor, un pare i el representant de l'Ajuntament.

  • 41

    a) La comissi econmica t les competncies que expressament li delega el

    consell escolar. L'aprovaci del pressupost i la fiscalitzaci dels comptes anuals

    del centre no sn delegables.

    B) COMISSI PERMANENT integrada pel director, que la presideix, el cap

    d'estudis i UN representant del professorat i dels pares d'alumnes, designats pel

    consell escolar del centre. De la comissi permanent en forma part el secretari,

    amb veu i sense vot. El consell escolar del centre no pot delegar en la comissi

    permanent les competncies referides a l'elecci i cessament de director, les de

    creaci d'rgans de coordinaci, l'aprovaci del projecte educatiu, del

    pressupost i la seva liquidaci, del Reglament de rgim interior i de la

    programaci general anual, ni les de resoluci de conflictes i imposicions de

    correctius amb finalitat pedaggica en matria de disciplina d'alumnes.

    C) COMISSI DE CONVIVNCIA: Formada pel director, dos representants del

    sector mestres i dos ms del sector pares del Consell Escolar. Les seves

    funcions sn garantir una aplicaci correcta del que disposa el Decret regulador

    del Drets i Deures i collaborar en la planificaci de mesures preventives i en la

    mediaci escolar.

    B .CLAUSTRE DE PROFESSORS.

    El claustre de professors s l'rgan propi de participaci d'aquests en la

    gesti i la planificaci educatives del collegi. Est integrat per la totalitat dels

    mestres que hi presten serveis i s presidit pel director.

    Sn funcions del Claustre de Professors:

    - s lrgan propi de participaci del professorat en la gesti i la planificaci

    educatives del centre. Est integrat per la totalitat dels mestres que hi presten

    serveis i s presidit pel director/a.

  • 42

    - Les reunions ordinries se celebraran bimensualment. Es preceptiu celebrar un

    claustre al comenament i al final de cada curs escolar.

    - Ser obligatria l'assistncia del professorat a totes les reunions sempre que

    se'ls hagi convocat reglamentriament. En casos de fora major la direcci

    excusar la falta de presncia del professor/a.

    El claustre de professors t les competncies segents :

    a) Intervenir en lelaboraci i la modificaci del projecte educatiu.

    b) Designar els mestres o els professors que han de participar en el procs de

    selecci del director o directora.

    c) Establir directrius per a la coordinaci docent i lacci tutorial.

    d) Decidir els criteris per a lavaluaci dels alumnes.

    e) Programar les activitats educatives del centre i avaluar-ne el desenvolupament

    i els resultats.

    f) Elegir els representants del professorat en el consell escolar.

    g) Donar suport a lequip directiu i, si escau, al consell de direcci, en el compliment

    de la programaci general del centre.

    h) Les que li atribueixin les normes dorganitzaci i funcionament del centre, en el

    marc de lordenament vigent.

    i) Qualsevol altra que li sigui atribuda per les normes legals o reglamentries.

    Funcionament del claustre de professors

    - El claustre es reuneix preceptivament una vegada cada dos mesos amb carcter

    ordinari i sempre que el convoqui el director o ho solliciti un ter, almenys, dels

    seus membres. s preceptiu celebrar un claustre al comenament i al final de

    cada curs escolar.

    - L'assistncia al claustre s obligatria per a tots els seus membres.

  • 43

    - El secretari del centre aixeca acta de cada sessi del claustre, la qual, una

    vegada aprovada, passa a formar part de la documentaci general del centre.

    C) ORGANS DE COORDINACI

    Sn rgans de coordinaci els segents:

    a) Collegiats: els equips de cicle.

    b) Unipersonals: els coordinadors: de cicle, de riscos laborals, d'informtica, LIC,

    ELS EQUIPS DE CICLE

    - Els equips de cicle sn els rgans de coordinaci la funci principal dels quals s

    organitzar i desenvolupar els ensenyaments propis del cicle en els collegis d'educaci

    infantil i primria d'estructura lineal.

    - A ms de la funci principal descrita, els equips de cicle poden formular propostes

    relatives als projectes educatiu i curricular del centre i a llur programaci general.

    - En els equips de cicle s'hi integren tots els mestres que imparteixen docncia en el

    corresponent cicle.

    - Els equips de cicle estan coordinats pel corresponent coordinador de cicle, sota la

    supervisi del cap d'estudis.

    - Els equips de cicle duran a terme les sessions d'avaluaci dels seus alumnes i es

    constituiran en comissions d'avaluaci, presidida pel cap d'estudis, per a l'avaluaci i

    promoci dels alumnes que finalitzen un cicle.

    ELS/LES COORDINADORS/ES DE CICLE

    - S'estableixen en aquest centre un coordinador d'Educaci Infantil i un coordinador de

    primria.

    - Els coordinadors vetllen per la coherncia i continutat de les accions educatives al llarg

    de l'educaci infantil i l'educaci primria, segons correspongui, sota la dependncia del

    cap d'estudis.

  • 44

    Nomenament i cessament dels coordinadors de cicle

    - Es nomenaran per a exercir les funcions de coordinadors de cicle els funcionaris

    docents en servei actiu i amb destinaci definitiva al centre. Noms per insuficincia

    d'aquests, es cobriran la resta de llocs de coordinaci amb funcionaris docents que no

    tinguin destinaci definitiva.

    - Els coordinadors de cicle sn nomenats pel director del collegi, escoltats els equips de

    cicle.

    - El nomenament dels coordinadors de cicle abastar, com a mxim, fins la data de la fi

    del mandat del director.

    - El director del collegi pot acceptar la renncia motivada o aprovar el cessament dels

    coordinadors de cicle abans de la finalitzaci del perode pel qual foren nomenats, una

    vegada escoltat l'equip de cicle, i amb audincia de l'interessat.

    - Del nomenament o cessament, segons correspongui, del coordinador de cicle, el

    director n'informa al consell escolar del centre.

    ALTRES RGANS UNIPERSONALS DE COORDINACI

    El/la coordinador/a d'informtica (coordinador/a TIC)

    Sn funcions del coordinador d'informtica:

    a) Impulsar l's didctic de les TIC en el currculum escolar i assessorar el professorat per

    a la seva implantaci, aix com orientar-lo sobre la formaci en TIC, d'acord amb

    l'assessorament dels serveis educatius de la zona.

    b) Proposar a l'equip directiu els criteris per a la utilitzaci i optimitzaci dels recursos TIC

    del centre.

    c) Vetllar pel manteniment de les installacions i els equipaments informtics i telemtics

    del centre, en coordinaci amb el servei de manteniment preventiu i d'assistncia

    tcnica.

    d) Assessorar l'equip directiu, el professorat i el personal d'administraci i serveis del

    centre en l's de les aplicacions de gesti acadmica i economicoadministrativa del

    Departament d'Educaci i Universitats.

  • 45

    e) Aquelles altres que el director del collegi li encomani en relaci amb els recursos

    informtics i telemtics que li pugui atribuir el Departament d'Educaci i Universitats.

    El/la coordinador/a LIC:

    Sn funcions del coordinador LIC:

    a) Promoure en la comunitat educativa, coordinadament amb l'assessor/a LIC, actuacions

    per a la sensibilitzaci, foment i consolidaci de l'educaci intercultural i de la llengua

    catalana com a eix vertebrador d'un projecte educatiu plurilinge.

    b) Collaborar en l'actualitzaci dels documents d'organitzaci del centre (PEC, PLC, PCC,

    RRI, Pla d'Acollida i integraci, Programaci General del Centre, ) i en la gesti de les

    actuacions que fan referncia a l'acollida i integraci de l'alumnat nouvingut, a l'atenci

    a l'alumnat en risc d'exclusi i a la promoci de l's de la llengua, educaci intercultural i

    la cohesi social del centre.

    c) Promoure actuacions en el centre i en collaboraci amb l'entorn, per potenciar la

    cohesi social mitjanant l's de la llengua catalana i l'educaci intercultural, afavorint la

    participaci de l'alumnat i garantint-ne la igualtat d'oportunitats.

    d) Collaborar en la definici d'estratgies d'atenci a l'alumnat nouvingut i/o en risc

    d'exclusi, participar en l'organitzaci i optimaci dels recursos i coordinar les

    actuacions dels professionals externs que hi intervenen.

    e) Participar, si s'escau, en les comissions de treball derivades del Pla educatiu d'entorn.

    f) Assumir funcions que es deriven del Pla per a la llengua i la cohesi social, per

    delegaci de la direcci del centre.

    g) Aquelles altres que el director del centre li encomani en relaci al projecte lingstic o

    que li pugui atribuir el Departament d'Ensenyament

    El/la coordinador/a de riscos laborals :

    a) coordinar les actuacions en matria de seguretat i salut, aix com promoure i fomentar

    l'inters i la cooperaci dels treballadors en l'acci preventiva, d'acord amb les

    orientacions del Servei de Prevenci de Riscos Laborals.

    b) Collaborar amb la direcci del centre en l'elaboraci del Pla d'Emergncia, i en la

    implantaci, la planificaci i la realitzaci dels simulacres d'evacuaci.

    c) Revisar peridicament la senyalitzaci del centre i els aspectes relacionats amb el pla

    d'emergncia, amb la finalitat d'assegurar la seva adequaci i funcionalitat.

  • 46

    d) Revisar peridicament el Pla d'Emergncia per assegurar la seva adequaci a les

    persones, els telfons i l'estructura.

    e) Revisar peridicament els equips de lluita contra incendis com a activitat

    complementria a les revisions oficials.

    f) Promoure actuacions d'ordre i neteja i fer-ne el seguiment.

    g) Emplenar el full de notificaci d'accidents i trametre'l als Serveis Territorials.

    h) Collaborar amb els tcnics del Servei de Prevenci de Riscos Laborals en la

    investigaci dels accidents que es produeixen en el centre educatiu aix com en

    l'evacuaci i el control dels riscos generals i especfics del centre.

    i) Coordinar la formaci dels treballadors de centre en matria de prevenci de riscos

    laborals.

    j) Collaborar, si s'escau, amb el claustre per al desenvolupament, dins del currculum de

    l'alumnat, dels continguts de prevenci de riscos.

    El nomenament i cessament del coordinador d'informtica, del coordinador LIIC i del

    coordinador de riscos laborals l'efectua el director, escoltat el cap d'estudis.

    El/la coordinador/a amb responsabilitats addicionals

    El director del Centre nomenar tamb dos coordinadors amb

    responsabilitats addicionals. Aquests coordinadors tindran les segents funcions:

    a) Coordinar les actuacions a realitzar dins del PAC i promoure les actuacions amb

    la resta del claustre.

    b) Collaborar amb la direcci del centre en l'elaboraci del PAC i en la implantaci,

    la planificaci i la realitzaci dels objectius, estratgies i activitats.

    c) Assistir a les reunions de la comissi PAC realitzades en horari no lectiu.

    d) Confeccionar, junt amb lED, la documentaci del projecte.

  • 47

    EL/LA MESTRE/A TUTOR/A

    La tutoria i l'orientaci dels alumnes formar part de la funci docent. Tots

    els mestres que formen part del claustre d'un centre poden exercir les funcions de

    mestre tutor quan correspongui.

    Cada unitat o grup d'alumnes t un mestre tutor, amb les funcions segents:

    a) Tenir coneixement del procs d'aprenentatge i d'evoluci personal dels alumnes.

    b) Coordinar la coherncia de les activitats d'ensenyament-aprenentatge i les

    activitats d'avaluaci de tots els docents que intervenen en el procs

    d'ensenyament del seu grup d'alumnes.

    c) Responsabilitzar-se de l'avaluaci del seu grup d'alumnes en les sessions

    d'avaluaci.

    d) Tenir cura, juntament amb el secretari, quan correspongui, de vetllar per

    l'elaboraci dels documents acreditatius dels resultats de l'avaluaci i de la

    comunicaci d'aquests als pares o representants legals dels alumnes.

    e) Dur a terme la informaci i l'orientaci acadmica dels alumnes

    f) Mantenir una relaci suficient i peridica amb els pares dels alumnes o

    representants legals per informar-los del seu procs d'aprenentatge i de la seva

    assistncia a les activitats escolars.

    g) Vetllar per la convivncia del grup d'alumnes i la seva participaci en les activitats

    del collegi.

    h) Aquelles altres que li encomani el director o li atribueixi el Departament

    d'Ensenyament.

    Nomenament i cessament dels mestres tutors

    - El mestre tutor s nomenat pel director del collegi, escoltat el claustre de

    professors.

  • 48

    - El nomenament dels mestres tutors s'efectuar per un curs acadmic.

    - El director del collegi pot deixar sense efecte el nomenament del mestre tutor a

    sollicitud motivada de l'interessat o per prpia decisi, una vegada escoltat el

    claustre de professors i amb audincia de l'interessat, abans que finalitzi el

    termini pel qual va ser nomenat.

    - Del nomenament o cessament, segons correspongui, dels mestres tutors, el

    director n'informar el consell escolar del centre.

    D. EQUIP DIRECTIU DEL CENTRE.

    1. Lequip directiu s lrgan executiu de govern dels centres pblics i s integrat

    pel director o directora, el secretari o secretria i el cap o la cap destudis. Les

    reunions ordinries seran les establertes en la corresponent programaci

    general del centre.

    2. La dedicaci horria dels rgans de govern del centre a tasques prpies del seu

    crrec ser la que indiqui la normativa.

    3. Seran funcions de la seva competncia:

    Elaborar la Programaci General del Centre, el P.E.C i les NOFC

    Elaborar la Memria oficial del centre.

    Afavorir la participaci de la comunitat educativa.

    Establir els criteris per a lavaluaci interna del centre.

    Coordinar, si sescau, les actuacions dels rgans unipersonals de

    coordinaci.

    ...........

  • 49

    E. ORGANITZACI DELS MESTRES

    Equips de cicle

    1. L'equip docent de cicle estar format per tots els mestres que imparteixen

    docncia en el corresponent cicle. sn coordinats pel corresponent coordinador

    de parvulari o de primria, sota la supervisi del cap destudis.

    2. Al centre hi ha els segents equips docents de cicle: cicle de parvulari, cicle

    inicial, cicle mitj i cicle superior, que es reuniran amb la periodicitat establerta al

    comenament de cada curs escolar en la corresponent programaci general de

    centre. el coordinador dels equips docents recollir els acords presos a les

    reunions.

    3. El director nomenar, escoltats els equips de cicle, els coordinadors

    corresponents, un dels quals ho ser del segon cicle deducaci infantil i laltre

    de leducaci primria. els coordinadors vetllaran per la coherncia i continutat

    de les accions educatives al llarg de leducaci infantil i leducaci primria i el

    cap destudis per la coordinaci dambdues.

    4. Les seves funcions principals son:

    Organitzar i desenvolupar els ensenyaments propis del cicle.

    Formular propostes relatives al PEC i al PCC i llur programaci general.

    Avaluar el procs d'aprenentatge dels alumnes del cicle (en comissi

    davaluaci).

    Altres que determini lequip directiu del centre.

  • 50

    Grups de treball d'rea

    1. Sn els grups de treball formats per diferents professors del claustre per a la

    realitzaci de les tasques especfiques de les diferents rees.

    2. s finalitat bsica d'aquests grups de treball facilitar la coordinaci vertical en

    l'mbit de les diferents rees del currculum al llarg de tota l'etapa.

    3. S'hi agruparan els mestres dels diferents cicles que tenen una qualificaci

    especfica en l'rea en qesti i tamb aquells que hi tinguin preferncia. En

    qualsevol cas, convindr que tots els mestres s'integrin en un grup de treball.

    4. Les funcions principals d'aquests grups de treball sn:

    Participar en la distribuci vertical dels continguts curriculars de l'rea

    corresponent en els diferents cicles/cursos de l'etapa.

    Elaborar, intercanviar i acordar criteris d'actuaci per a les adaptacions

    curriculars.

    Actualitzar i orientar la metodologia didctica i la prctica de l'avaluaci,

    sobre la base del contrast amb la prctica diria a l'aula, i aprofitar les

    experincies i innovacions dutes a terme.

    Incrementar l'eficcia dels recursos disponibles, les propostes relatives a

    nous materials curriculars a utilitzar i adequar-los a la lnia metodolgica

    adoptada pel centre.

    Afavorir l'actualitzaci didctica dels membres del grup (formaci

    permanent).

    Qualsevol altra que oportunament es determini pel claustre de professors

    o equip directiu del centre.

  • 51

    La periodicitat de les seves reunions sindicar en la Programaci

    General del Centre o b en el moment que es cregui adient. Un dels

    seus components actuar com a coordinador de grup.

    Comissions d'avaluaci

    1. Les comissions d'avaluaci de cicle estaran formades per tots els mestres que

    exerceixen en el cicle, presidits pel cap d'estudis o per qui, a aquest efectes,

    nexerceixi les funcions. Es podran incorporar a les sessions davaluaci aquells

    professionals, ( EAP, Logopeda, ...) que tamb hagin intervingut en el procs

    d'ensenyament dels alumnes.

    2. Aquestes comissions es reuniran com a mnim un cop per trimestre, convocades

    pel cap d'estudis . Un mestre tutor del cicle, proposat pel Cap dEstudis, actuar

    com a secretari de la sessi i n'aixecar acta.

    3. Sn funcions d'aquestes comissions analitzar collectivament l'evoluci dels aprenentatges de cada alumne i establir com a conseqncia les mesures

    d'adequaci i refor, la modificaci d'estratgies i els ajustaments de

    programaci que convinguin per a les activitats educatives del cicle.

    4. En la darrera sessi del cicle faran la valoraci final per rees i la valoraci

    global del progrs de cada alumne, aix com prendran la decisi de la no

    promoci de cicle, tot explicitant quines activitats convenen en el cicle segent

    per assolir objectius no acomplerts.

    Altres Comissions.

    Segons les necessitats de cada moment podran establir-se diferents comissions

    integrades per membres del Claustre de professors encarregades de la

    planificaci, organitzaci i funcionament d'algun aspecte concret.

    Algunes de les Comissions fixes que es crearan en aquest Centre sn:

    . Comissi d'informtica (TAC)

  • 52

    . Comissi d'Atenci a la diversitat

    . Comissi de seguiment del Projecte d'Autonomia

    . Comissi de material

    . Comissi de festes escolars.

    En el primer claustre de mestres de cada curs es nomenaran els membres

    de cada una d'aquestes comissions, aix com el seu coordinador/a i es fixar un

    calendari de reunions que s'inclour en la Planificaci Anual.

  • 53

    VII. RGIM DISCIPLINARI

    Respecte a l'educaci, la integritat fsica i la dignitat personal

    1. L'alumnat no pot ser privat de l'exercici del seu dret a l'educaci i, en el cas de

    l'educaci obligatria, del seu dret a l'escolaritat, d'acord amb el que disposa

    l'article 46 del Decret de Drets i Deures de l'alumne.

    2. En cap cas no poden imposar-se mesures correctores ni sancions contra la

    integritat fsica i la dignitat personal de l'alumnat.

    Aplicaci de mesures correctores i de sancions

    1. Es poden corregir i sancionar, d'acord amb el que disposa aquest ttol, els actes

    contraris a les normes de convivncia del centre aix com les conductes

    greument perjudicials per a la convivncia realitzades per l'alumnat dins del

    recinte escolar o durant la realitzaci d'activitats complementries i extraescolars

    i en els serveis de menjador i transport escolar.

    2. Igualment, poden corregir-se i sancionar-se les actuacions de l'alumnat que,

    encara que dutes a terme fora del recinte escolar, estiguin motivades o

    directament relacionades amb la vida escolar i afectin els seus companys o

    companyes o altres membres de la comunitat educativa.

    3. La imposici a l'alumnat de les mesures correctores i de les sancions ha de tenir

    en compte el nivell escolar en qu es troba i les seves circumstncies personals,

    familiars i socials, ha de ser proporcionada a la seva conducta i ha de contribuir

    al manteniment i la millora del seu procs educatiu.

    Gradaci de les mesures correctores i de les sancions

  • 54

    Als efectes de graduar les mesures correctores i les sancions, s'han de tenir en

    compte les segents circumstncies:

    1. Es consideren circumstncies que poden disminuir la gravetat de l'actuaci de

    l'alumnat:

    a) El reconeixement espontani de la seva conducta incorrecta.

    b) No haver coms amb anterioritat faltes ni conductes contrries a la convivncia

    en el centre.

    c) La petici d'excuses en els casos d'injries, ofenses i alteraci del

    desenvolupament de les activitats del centre.

    d) L'oferiment d'actuacions compensadores del dany causat.

    e) La falta d'intencionalitat.

    2. S'han de considerar circumstncies que poden intensificar la gravetat de

    l'actuaci de l'alumnat:

    a) Que l'acte coms atempti contra el deure de no discriminar a cap membre de la

    comunitat educativa per ra de naixement, raa, sexe, religi o per qualsevol

    altra circumstncia personal o social.

    b) Que l'acte coms comporti danys, injries o ofenses a companys d'edat inferior

    o als incorporats recentment al centre.

    c) La premeditaci i la reiteraci.

    d) Collectivitat i/o publicitat manifesta.

    CONDUCTES CONTRRIES A LES NORMES DE CONVIVNCIA

    S'han de considerar conductes contrries a les normes de convivncia del centre

    les segents:

    a) Les faltes injustificades de puntualitat o d'assistncia a classe.

    b) Els actes d'incorrecci o desconsideraci amb els altres membres de la

    comunitat escolar.

    c) Els actes injustificats que alterin el desenvolupament normal de les activitats del

  • 55

    centre:

    a. La manca ocasional de neteja.

    b. Manifestacions de mal gust, crits, paraules grolleres.

    c. Petits descuits en la conservaci del material com del Centre.

    d. Tirar papers a terra.

    e. La no realitzaci dels treballs escolars.

    f. Les baralles dins el recinte escolar.

    g. La manca d'atenci a les explicacions del professor.

    h. Menjar xiclets o altres llaminadures.

    i. Utilitzar el material com sense haver demanat perms.

    j. Enfilar-se per les porteries i tancat del pati o pujar a la rampa.

    k. Cridar pels passadissos i en el canvi de classes.

    l. Embrutar i fer mal s de les papereres.

    m. No portar la bata i el xandall de l'escola.

    n. Malmetre les parets de l'edifici.

    o. La desobedincia a les indicacions de qualsevol persona del Centre.

    d) Els actes d'indisciplina i les injries o les ofenses contra membres de la

    comunitat escolar.

    e) El deteriorament, causat intencionadament, de les dependncies del centre, o

    del material d'aquest o del de la comunitat escolar.

    Mesures correctores a les conductes contrries a les normes de convivncia.

    a) Amonestaci oral.

    b) Compareixena immediata davant del o la cap d'estudis o del director o la

    directora del centre.

  • 56

    c) Privaci del temps d'esbarjo.

    d) Amonestaci escrita a l'agenda.

    e) Realitzaci de tasques educadores per a l'alumne o l'alumna, en horari no lectiu,

    i/o la reparaci econmica dels danys causats al material del centre o b al

    d'altres membres de la comunitat educativa. La realitzaci d'aquestes tasques

    no es podr prolongar per un perode superior a dues setmanes.

    f) Suspensi del dret a participar en activitats extraescolars o complementries del

    centre per un perode mxim d'un mes.

    g) Canvi de grup o classe de l'alumne o de l'alumna per un perode mxim de

    quinze dies.

    h) Suspensi del dret d'assistncia a determinades classes per un perode no

    superior a cinc dies lectius. Durant la impartici d'aquestes classes l'alumne o

    l'alumna ha de romandre al centre efectuant els treballs acadmics que se li

    encomanin

    La imposici de les mesures correctores previstes a les lletres d), e), f), g) i h) de

    l'apartat anterior s'han de comunicar formalment als pares dels alumnes i les

    alumnes.

    Competncia per aplicar mesures correctores

    L'aplicaci de les mesures correctores detallades anteriorment correspon a:

    a) Qualsevol professor o professora del centre, escoltat l'alumne o l'alumna, en el

    supsit de les mesures correctores previstes a les lletres a), b) i c).

    b) La persona tutora, la persona cap d'estudis, el director o la directora del centre,

    escoltat l'alumnat, en el supsit de la mesura correctora prevista a la lletra d).

    c) El director o la directora del centre, o la persona cap d'estudis per delegaci

    d'aquest, el tutor del curs i la comissi de convivncia, escoltat l'alumne o

    l'alumna, en el supsit de les mesures correctores previstes a les lletres e), f), g)

    i h).

    Constncia escrita

  • 57

    De qualsevol mesura correctora que s'apliqui n'ha de quedar constncia escrita,

    amb excepci de les previstes a les lletres a), b) i c) , amb explicaci de la conducta

    de l'alumne o de l'alumna que l'ha motivada.

    PrescripciEls actes i incorreccions considerades conductes contrries a les normes de

    convivncia prescriuen pel transcurs del termini d'un mes comptat a partir de la

    seva comissi. Les mesures correctores prescriuen en el termini d'un mes des de la

    seva imposici.

    CONDUCTES GREUMENT PERJUDICIALS PER A LA CONVIVNCIA EN EL CENTRE, QUALIFICADES COM A FALTA

    Conductes greument perjudicials per a la convivncia en el centre

    Sn sancionables com a faltes, en els termes i amb el procediment establerts en

    aquest captol, les segents conductes greument perjudicials per a la convivncia

    en el centre:

    a) Els actes greus d'indisciplina i les injries o ofenses contra membres de la

    comunitat escolar que depassen la incorrecci o la desconsideraci .L'agressi

    fsica o les amenaces a membres de la comunitat educativa.

    b) Les vexacions o humiliacions a qualsevol membre de la comunitat escolar,

    particularment aquelles que tinguin una implicaci de gnere, sexual, racial o

    xenfoba, o es realitzin contra l'alumnat ms vulnerable per les seves

    caracterstiques personals, socials o educatives.

    c) La suplantaci de personalitat en actes de la vida docent i la falsificaci o

    sostracci de documents i material acadmic.

    d) El deteriorament greu, causat intencionadament, de les dependncies del

    centre, del seu material o dels objectes i les pertinences dels altres membres de

    la comunitat educativa.

    e) Els actes injustificats que alterin greument el desenvolupament normal de les

    activitats del centre.

  • 58

    f) Les actuacions i les incitacions a actuacions perjudicials per a la salut i la

    integritat personal dels membres de la comunitat educativa del centre.

    g) La reiterada i sistemtica comissi de conductes contrries a les normes de

    convivncia en el centre.

    Sancions a les conductes greument perjudicials per a la convivncia en el centre.

    a) Realitzaci de tasques educadores per a l'alumne o l'alumna, en horari no lectiu,

    i/o la reparaci econmica dels danys materials causats. La realitzaci

    d'aquestes tasques no es pot prolongar per un perode superior a un mes.

    b) Suspensi del dret a participar en determinades activitats extraescolars o

    complementries durant un perode que no pot ser superior a tres mesos o al

    que resti per a la finalitzaci del corresponent curs acadmic.

    c) Canvi de grup o classe de l'alumne.

    d) Suspensi del dret d'assistncia al centre o a determinades classes per un

    perode que no pot ser superior a quinze dies lectius, sense que aix comporti la

    prdua del dret a l'avaluaci contnua, i sens perjudici de l'obligaci que l'alumne

    o l'alumna realitzi determinats treballs acadmics fora del centre. El tutor o tutora

    ha de lliurar a l'alumne o a l'alumna un pla de treball de les activitats que ha de

    realitzar i establir les formes de seguiment i control durant els dies de no

    assistncia al centre per tal de garantir el dret a l'avaluaci contnua.

    e) Inhabilitaci per cursar estudis al centre per un perode de tres mesos o pel que

    resti per a la fi del corresponent curs acadmic si el perode s inferior.

    f) Inhabilitaci definitiva per a cursar estudis al centre en el que s'ha coms la falta.

    Responsabilitat penal

    a) La direcci del centre comunicar al ministeri fiscal i a la direcci dels Serveis

    Territorials del Departament d'Educaci i Universitats qualsevol fet que pugui ser

    constitutiu de delicte o falta perseguible penalment. Aix no ser obstacle per a

  • 59

    la continuaci de la instrucci de l'expedient fins a la seva resoluci i aplicaci

    de la sanci que correspongui.

    b) Quan, de conformitat amb la legislaci reguladora de la responsabilitat penal

    dels menors, s'hagi obert el corresponent expedient a un o una menor per la

    seva presumpta participaci en danys a les installacions o al material del centre

    docent o per la sostracci d'aquest material, i el menor o la menor hagi

    manifestat al ministeri fiscal la seva voluntat de participar en un procediment de

    mediaci penal juvenil, el director o la directora del centre o la persona membre

    del consell escolar que es designi, ha d'assistir en representaci del centre a la

    convocatria feta per l'equip de mediaci corresponent, per escoltar la proposta

    de conciliaci o de reparaci del menor i avaluar-la.

    Inici de l'expedient

    a) Les conductes greument perjudicials per a la convivncia en el centre,

    qualificades com a falta, i sancions noms podran ser objecte de sanci amb la

    prvia instrucci d'un expedient.

    b) Correspon al director o a la directora del centre incoar, per prpia iniciativa o a

    proposta de qualsevol membre de la comunitat escolar, els expedients a

    l'alumnat.

    c) L'inici de l'expedient s'ha d'acordar en el termini ms breu possible, en

    qualsevol cas no superior a 10 dies des del coneixement dels fets.

    d) El director o la directora del centre ha de formular un escrit d'inici de l'expedient,

    el qual ha de contenir:

    - El nom i cognoms de l'alumne o de l'alumna.

    - Els fets imputats.

    - La data en la qual es van realitzar els fets.

    - El nomenament de la persona instructora i, si escau per la complexitat

    de l'expedient, d'un secretari o secretria. El nomenament d'instructor o

    instructora recaur en personal docent del centre o en un pare o una mare

    membre del consell escolar i el de secretari o secretria en professorat del

    centre.

  • 60

    Notificaci

    a) La decisi d'inici de l'expedient s'ha de notificar a la persona instructora, a

    l'alumne o a l'alumna i, quan aquest siguin menors d'edat, als seus pares.

    b) L'alumne o l'alumna, i els seus pares, si aquest s menor d'edat, poden

    plantejar davant el director o la directora la recusaci de la persona instructora

    nomenada, quan pugui inferir-se falta d'objectivitat en la instrucci de

    l'expedient. Les resolucions negatives d'aquestes recusacions hauran de ser

    motivades.

    c) Noms els qui tinguin la condici legal d'interessats en l'expedient tenen dret a

    conixer el seu contingut i documents en qualsevol moment de la seva

    tramitaci.

    Instrucci i proposta de resoluci

    a) La persona instructora, un cop rebuda la notificaci de nomenament, ha de

    practicar les actuacions que estimi pertinents per a l'aclariment dels fets

    esdevinguts aix com la determinaci de les persones responsables.

    b) Una vegada instrut l'expedient, la persona instructora ha de formular proposta

    de resoluci la qual haur de contenir:

    - Els fets imputats a l'expedient.

    - Les faltes que aquests fets poden constituir de les anomenades

    anteriorment com a faltes o sancions.

    - La valoraci de la responsabilitat de l'alumne o de l'alumna amb

    especificaci, si escau, de les circumstncies que poden intensificar o

    disminuir la gravetat de la seva actuaci.

    - Les sancions aplicables d'entre les previstes anteriorment.

    - L'especificaci de la competncia del director o directora per resoldre.

    c) Prviament a la redacci de la proposta de resoluci s'ha de practicar, en el

    termini de 10 dies, el trmit de vista i audincia. En aquest termini l'expedient ha

    d'estar accessible per tal que l'alumne o l'alumna i els seus pares, si s menor

  • 61

    d'edat, puguin presentar allegacions aix com aquells documents i justificacions

    que estimin pertinents.

    Mesures provisionals

    a) Quan sigui necessari per garantir el normal desenvolupament de l'activitat del

    centre, en incoar-se un expedient o en qualsevol moment de la seva instrucci,

    la direcci del centre, per prpia iniciativa o a proposta de l'instructor o

    instructora i escoltada la comissi de convivncia, podr adoptar la decisi

    d'aplicar alguna mesura provisional amb finalitats cautelars i educatives. Poden

    ser mesures provisionals el canvi provisional de grup, la suspensi provisional

    del dret d'assistir a determinades classes o activitats o del dret d'assistir al

    centre per un perode mxim de cinc dies lectius. Cas que l'alumne o alumna

    sigui menor d'edat, aquestes mesures s'han de comunicar als seus pares. El

    director o la directora pot revocar, en qualsevol moment, les mesures

    provisionals adoptades.

    b) En casos molt greus, i desprs d'una valoraci objectiva dels fets per part de

    l'instructor o la instructora, el director o la directora, escoltada la comissi de

    convivncia, de manera molt excepcional i tenint en compte la pertorbaci de

    l'activitat del centre, els danys causats i la transcendncia de la falta, pot

    prolongar el perode mxim de la suspensi temporal, sense arribar a superar en

    cap cas el termini de quinze dies lectius.

    c) Quan les mesures provisionals comportin la suspensi temporal d'assistncia al

    centre, el tutor o tutora lliurar a l'alumne o alumna un pla detallat de les

    activitats que ha de realitzar i establir les formes de seguiment i control durant

    els dies de no assistncia per tal de garantir el dret a l'avaluaci contnua.

    d) Quan la resoluci de l'expedient comporti una sanci de privaci temporal del

    dret d'assistir al centre, els dies de no assistncia complerts en aplicaci de la

    mesura cautelar es consideraran a compte de la sanci a complir.

    Resoluci de l'expedient

  • 62

    a) Correspon al director o a la directora del centre, escoltada la comissi de

    convivncia i ,si ho considera necessari- el consell escolar, en el cas de

    conductes que en la instrucci de l'expedient s'aprecin com a molt greument

    contrries a les normes de convivncia, resoldre els expedients i imposar les

    sancions que correspongui.

    b) La direcci del centre ha de comunicar als pares la decisi que adopti als

    efectes que aquests, si ho creuen convenient, puguin sollicitar en un termini de

    tres dies la seva revisi per part del consell escolar del centre, el qual pot

    proposar les mesures que consideri oportunes.

    c) La resoluci de l'expedient ha de contenir els fets que s'imputen a l'alumne o

    alumna, la seva tipificaci en relaci amb les conductes enumerades i la sanci

    que s'imposa. Quan s'hagi sollicitat la revisi per part del consell escolar, cal

    que la resoluci esmenti si el consell escolar ha proposat mesures i si aquestes

    s'han tingut en compte a la resoluci definitiva. Aix mateix, s'ha de fer constar

    en la resoluci el termini de qu disposa l'alumne o alumna, o els seus pares en

    cas de minoria d'edat, per presentar reclamaci o recurs i l'rgan al qual s'ha

    d'adrear.

    d) La resoluci s'ha de dictar en un termini mxim d'un mes des de la data d'inici de

    l'expedient i s'ha de notificar a l'alumne o alumna, i als seus pares, si s menor

    d'edat, en el termini mxim de 10 dies.

    e) Contra les resolucions del director o de la directora dels centres educatius

    pblics es pot interposar recurs d'alada, en el termini mxim d'un mes a

    comptar de l'endem de la seva notificaci, davant el director o la directora dels

    serveis territorials corresponents, segons el que disposen els articles 114 i 115

    de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions

    pbliques i del procediment administratiu com. Contra les resolucions del

    director o de la directora dels centres privats sostinguts amb fons pblics es pot

    presentar reclamaci davant el director o la directora dels serveis territorials en

    el termini de cinc dies, la qual s'ha de resoldre i notificar en el termini mxim de

    deu dies, i contra aquesta resoluci les persones interessades poden interposar,

    en el termini mxim d'un mes, recurs d'alada davant el director o directora

    general de Centres Educatius.

  • 63

    f) Les sancions acordades no es poden fer efectives fins que s'hagi resolt el

    corresponent recurs o hagi transcorregut el termini per a la seva interposici.

    Aplicaci de les sancions

    a) En el cas d'aplicar les sancions previstes als apartats e) i f) a l'alumnat en edat

    d'escolaritat obligatria, l'administraci educativa ha de proporcionar a l'alumne

    o a l'alumna sancionat una plaa escolar en un altre centre educatiu per tal de

    garantir el seu dret a l'escolaritat.

    b) Quan s'imposin les sancions previstes als apartats d), e) i f) el director o la

    directora del centre, a petici de l'alumne o de l'alumna, pot aixecar la sanci o

    acordar la seva readmissi al centre, prvia constataci d'un canvi positiu en la

    seva actitud.

    Responsabilitzaci per danys

    a) L'alumnat que intencionadament o per negligncia causi danys a les

    installacions del centre educatiu o al seu material o el sostregui est obligat a

    reparar el dany o a restituir el que hagi sostret. En tot cas, la responsabilitat civil

    correspon als pares en els termes previstos a la legislaci vigent.

    Prescripcia) Les faltes tipificades com a Conductes greument perjudicials per a la

    convivncia en el centre, qualificades com a falta, prescriuen pel transcurs d'un

    termini de tres mesos comptats a partir de la seva comissi. Les sancions

    prescriuen en el termini de tres mesos des de la seva imposici.

    DE LA MEDIACI ESCOLAR COM A PROCS EDUCATIU DE GESTI DE CONFLICTES

  • 64

    La mediaci escolar s un mtode de resoluci de conflictes mitjanant la

    intervenci d'una tercera persona, amb formaci especfica i imparcial, amb

    l'objecte d'ajudar les parts a obtenir per elles mateixes un acord satisfactori.

    Principis de la mediaci escolarLa mediaci escolar regulada en aquest ttol es basa en els principis segents:

    a) La voluntarietat, segons la qual les persones implicades en el conflicte sn

    lliures d'acollir-se o no a la mediaci, i tamb de desistir-ne en qualsevol

    moment del procs.

    b) La imparcialitat de la persona mediadora que ha d'ajudar els participants a

    assolir l'acord pertinent sense imposar cap soluci ni mesura concreta ni

    prendre-hi part. La persona mediadora no pot tenir cap relaci directa amb els

    fets que han originat el conflicte.

    c) La confidencialitat, que obliga els participants en el procs a no revelar a

    persones alienes la informaci confidencial que obtinguin, llevat dels casos

    previstos a la normativa vigent.

    d) El carcter personalssim, que suposa que les persones que prenen part en el

    procs de mediaci han d'assistir personalment a les reunions de mediaci,

    sense que es puguin valer de representants o intermediaris.

    mbit d'aplicacia) El procs de mediaci pot utilitzar-se com a estratgia preventiva en la gesti

    de conflictes entre membres de la comunitat escolar, encara que no estiguin

    tipificats com a conductes contrries o greument perjudicials per a la convivncia

    en el centre.

    b) Es pot oferir la mediaci en la resoluci de conflictes generats per conductes de

    l'alumnat contrries a les normes de convivncia o greument perjudicials per a la

    convivncia del centre, llevat que es doni alguna de les circumstncies

    segents:

  • 65

    - Que la conducta sigui una de les descrites en l'apartat b) o c) i s'hagi

    emprat greu violncia o intimidaci, o la descrita en l'apartat h) del mateix

    captol.

    - Que ja s'hagi utilitzat el procs de mediaci en la gesti de dos

    conflictes amb el mateix alumne o alumna, durant el mateix curs escolar,

    qualsevol que hagi estat el resultat d'aquests processos.

    c) Es pot oferir la mediaci com a estratgia de reparaci o de reconciliaci, un

    cop aplicada una mesura correctora o una sanci, per tal de restablir la

    confiana entre les persones i proporcionar nous elements de resposta en

    situacions semblants que es puguin produir.

    Ordenaci de la mediaci

    a) Inici de la mediaci- El procs de mediaci es pot iniciar a instncia de qualsevol alumne o alumna,

    per tal d'aclarir la situaci i evitar la possible intensificaci del conflicte, o per

    oferiment del centre, un cop detectada una conducta contrria o greument

    perjudicial per a la convivncia.

    - Si el procs s'inicia durant la tramitaci d'un procediment sancionador, el centre

    ha de disposar de la confirmaci expressa de l'alumne o alumna, i, si s menor,

    dels seus pares, en un escrit dirigit al director o a la directora del centre on

    consti l'opci per la mediaci i la voluntat de complir l'acord a qu s'arribi.

    - En aquest cas, s'atura provisionalment el procediment sancionador,

    s'interrompen els terminis de prescripci previstos i no es poden adoptar les

    mesures provisionals, o b se suspn provisionalment la seva aplicaci si ja

    s'haguessin adoptat.

    b) Desenvolupament de la mediaci

    - Si la demanda sorgeix de l'alumnat, el procs de mediaci ser gestionat, a

    petici d'aquest, per persones de la comunitat educativa prviament acreditades

    com a mediadors o mediadores.

  • 66

    - Si el procs s'inicia per l'acceptaci de l'oferiment de mediaci fet pel centre, el

    director o la directora ha de proposar, en el termini mxim de dos dies hbils,

    una persona mediadora, d'entre els pares, mares, personal docent i personal

    d'administraci i serveis del centre, que disposin de formaci adequada per

    conduir el procs de mediaci d'acord amb els principis establerts a l'article 24

    del decret de Drets i Deures dels alumnes.

    - El director o la directora tamb pot designar un alumne o una alumna perqu

    collabori amb la persona mediadora en les funcions de mediaci si ho considera

    convenient per facilitar l'acord entre els implicats. En tot cas, l'acceptaci de

    l'alumne o de l'alumna s voluntria.

    - La persona mediadora, desprs d'entrevistar-se amb l'alumne o l'alumna, s'ha

    de posar en contacte amb la persona perjudicada per exposar-li la manifestaci

    favorable de l'alumne o de l'alumna de resoldre el conflicte per la via de la

    mediaci i per escoltar la seva opini pel que fa al cas. Quan s'hagin produt

    danys a les installacions o al material dels centres educatius o s'hagi sostret

    aquest material, el director o la directora del centre o la persona en qui delegui

    ha d'actuar en el procs de mediaci en representaci del centre.

    - Si la persona perjudicada accepta participar en el procs de mediaci, la

    persona mediadora ha de convocar una trobada de les persones implicades en

    el conflicte per concretar l'acord de mediaci amb els pactes de conciliaci i/o de

    reparaci a qu vulguin arribar.

    c) Finalitzaci de la mediaci

    a) Els acords presos en un procs de mediaci s'han de recollir per escrit.

    b) Si la soluci acordada inclou pactes de conciliaci, aquesta s'ha de dur a terme

    en el mateix acte. Noms s'entn produda la conciliaci quan l'alumnat

    reconegui la seva conducta, es disculpi davant la persona perjudicada i aquesta

    accepti les disculpes.

    c) Si la soluci acordada inclou pactes de reparaci, s'ha d'especificar a quines

    accions reparadores, en benefici de la persona perjudicada, es compromet

  • 67

    l'alumnat i, si s menor, els seus pares i, en quin termini s'han de dur a terme.

    Noms s'entn produda la reparaci quan es duguin a terme, de forma efectiva,

    les accions reparadores acordades. Aquestes accions poden ser la restituci de

    la cosa, la reparaci econmica del dany o la realitzaci de prestacions

    voluntries, en horari no lectiu, en benefici de la comunitat del centre.

    d) Si el procs de mediaci es duu a terme un cop iniciat un procediment

    sancionador, produda la conciliaci i, si n'hi haguessin, complerts els pactes de

    reparaci, la persona mediadora ho comunicar per escrit al director o a la

    directora del centre i l'instructor o instructora de l'expedient formular la proposta

    de resoluci de tancament de l'expedient disciplinari.

    e) Si el procs de mediaci finalitza sense acord, o si s'incompleixen els pactes de

    reparaci per causes imputables a l'alumne o l'alumna o als seus pares, la

    persona mediadora ho ha de comunicar al director o directora del centre per tal

    d'iniciar l'aplicaci de mesures correctores o el procediment sancionador

    corresponent. Si el procs de mediaci es duia a terme un cop iniciat un

    procediment sancionador, el director o la directora del centre ordenar la

    continuaci del procediment sancionador corresponent. Des d'aquest moment,

    es reprn el cmput dels terminis previstos.

    f) Quan no es pugui arribar a un acord de mediaci perqu la persona perjudicada

    no accepti la mediaci, les disculpes de l'alumne o l'alumna o el comproms de

    reparaci ofert, o quan el comproms de reparaci acordat no es pugui dur a

    terme per causes alienes a la voluntat de l'alumne o l'alumna, aquesta actitud ha

    de ser considerada com a circumstncia que pot disminuir la gravetat de la seva

    actuaci.

    g) La persona mediadora pot donar per acabada la mediaci en el moment que

    apreci manca de collaboraci en un dels participants o l'existncia de qualsevol

    circumstncia que faci incompatible la continuaci del procs de mediaci

    d'acord amb els principis establerts en aquest ttol.

    h) El procs de mediaci s'ha de resoldre en el termini mxim de quinze dies des

    de la designaci de la persona mediadora. Les vacances escolars de Nadal i de

    Setmana Santa interrompen el cmput del termini.

  • 68

  • 69

    VIII. DISPOSICIONS DEROGATRIES I FINALS

    1 Queden derogades totes les normes i / o circulars que hagin estat acordades amb

    anterioritat i que s'oposin a l'establert en les presents NOFC

    2 Segona.- Sota la supervisi de lequip directiu del centre es podran elaborar

    manuals de funcions, descriptors de llocs de treball, concrecions i/o matisacions

    daspectes regulats en aquestes NOFC, sempre que no contradiguin el seu

    contingut.

    3 Tercera.- Aquestes NOFC entraran en vigor l'endem de la seva aprovaci pel

    Consell Escolar del Centre.

    La Fuliola, .....de ..................................... de 20011

    Signatura

    El Director del Centre i president del Consell Escolar

    Diligncia per fer constar que el present reglament ha estat aprovat pel Consell Escolar del

    Centre en la seva reuni de data .......... de ..................... de 2011

    El secretari del centre

    Vist i plau

    El director del centre

    PREMBULI. FINALITAT DE LES NOFCII. ELS ALUMNESIII. ELS PARESIV. EL PROFESSORATV. EL PASVI. CONVIVNCIAAdmissi d'alumnes malalts i dels accidentsVisites i excursionsActuacions en el supsit dabsentisme de lalumnatActuacions en cas de queixes sobre la prestaci de servei que qestionin lexercici professional del personal del centre.Presentaci i contingut de lescrit de queixa o denncia.Correspondr a la direcci del centre: Actuacions posteriors i arxivament de la documentaci:

    Arxiu personal de l'alumneDocuments obligatoris amb model i contingut prescriptiu:Documents obligatoris amb model i contingut a decidir en el P. C. C:Altres informacions:

    Altra documentaci acadmicaSota la custdia del centre, a disposici de les sollicituds de l'administraci educativa, restar tamb la segent documentaci:

    VII. RGANS DE GOVERN1. El funcionament genric dels rgans collegiats s'ajustar a l'establert a la LEC2. Els rgans collegiats prendran els seus acords mitjanant els segents procediments:d. Equip Directiu del centre.E. Organitzaci dels mestresEquips de cicleGrups de treball d'reaComissions d'avaluaci

    VII. RGIM DISCIPLINARIVIII. DISPOSICIONS DEROGATRIES I FINALS