Modificaci de les Normes Urbanstiques del PGM per ? Normes per als patis mancomunats. 3. Els propietaris

  • Published on
    06-Sep-2018

  • View
    212

  • Download
    0

Transcript

  • Pg. 266

    6. a. Als aparcaments de ms de cent places per a autombils, lAjuntament podr exigir que sincrementi el nombre daccessos sobre els mnims previstos a les or-denances per tal de millorar les seves condicions de seguretat i reduir la incidncia en el trnsit rodat dels vials immediats.

    b. (sensemodificaci)

    Disposici Addicional

    3. Lapartat 1 de larticle 298 substitueix i deixa sense efecte a la ciutat de Barcelona larticle 104 de les Ordenances metropolitanes dedificaci.

    ModificacidelesNormesUrbanstiquesdelPGMperalordenacideledi-ficaci allada, de Barcelona. Aprovada definitivament per Acord de la Subcomissi dUrbanisme del municipi de Barcelona de 20 doctubre de 2004 (DOGC nm. 4277 de 10/12/04)

    Annex Articulat

    Article 249. Ocupaci mxima de parcella (daplicacialmunicipideBarcelonaexclusivament)

    1. Locupaci mxima de parcella que podr ser edificada s lestablerta a les normes apli-cables a la zona. Locupaci es mesurar per la projecci ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum de ledificaci, sigui sota o sobre rasant, inclosos els cossos sortints.

    Els percentatges docupaci mxima establerts per a les diferents zones saplicaran

    sobre la parcella o porci daquesta qualificada com a zona edificable.

    2. Locupaci del subsl amb soterranis resultants de rebaixos, anivellacions, terraple-naments o excavacions, sha dajustar a les determinacions segents:

    a. A les subzones unifamiliars locupaci dels soterranis no podr depassar la mxima permesa de la parcella, i aquests no podran envair les faixes de separaci a les llindes de la parcella, llevat que es tracti de la part que serveix per donar accs des de lexterior de la parcella. Amb aquesta finalitat podr incrementar-se locu-paci mxima fins a un 5 per 100 de la superfcie de la parcella.

    b. A les zones plurifamiliars locupaci dels soterranis, per a tots els conceptes, ser lestablerta a la regulaci de cada zona ms un 10 per 100 de la superfcie de la parcella. Aquest increment podr situar-se lliurement a la parcella, incls a les faixes de separaci a les llindes, sempre que es justifiqui aquesta soluci en un projecte de condicionament de la seva coberta com a part integrant del sl lliure dedificaci.

    3. La superfcie de la rampa daccs als usos admesos als soterranis, computar a efectes docupaci quan la cota del seu paviment se situ 2,50 m. per sota de la cota daplicaci de lalada reguladora, encara que estigui descoberta.

  • Pg. 267

    Article 250. Sl lliure dedificaci (daplicacialmunicipideBarcelonaexclusivament)

    1. Els terrenys que quedessin lliures dedificaci per aplicaci de la regla sobre ocupaci mxima de parcella, no podran ser objecte, en superfcie, dun altre aprofitament que el corresponent a espais lliures al servei de ledificaci o edificacions aixecades a la parcella o parcelles.

    En aquests sadmeten els elements ornamentals compatibles amb el seu carcter enjardinat, o els funcionals vinculats a usos propis dels jardins que no suposin volums tancats, com les barbacoes, terrasses, prgoles o anlegs.

    Tamb sadmetr la installaci de piscines i pistes esportives sempre i quan, en ambds casos, es tracti dinstallacions al descobert, les quals podran situar-se lliu-rement a la parcella, excepte a la franja lliure dedificaci adjacent a les alineacions de vial, i sempre separades un mnim dun metre de la resta de llindes. No podran ultra-passar la cota del terreny definitiu, configurat dacord amb lestablert a larticle 255, i no computaran a efectes del percentatge mxim docupaci establert a cada zona.

    Els elements ornamentals i els funcionals vinculats a usos propis dels jardins, i les installacions associades a les piscines i pistes esportives descobertes, com: pals de bandera, bculs dilluminaci, xarxes i tancaments no opacs de protecci, trampolins o similars, no poden ultrapassar una alada mxima de 4 m. sobre el terreny definitiu, sense superar un dedre de 45 traat a partir de lalada mxima permesa per a les tanques opaques a les llindes de la parcella.

    2. Els propietaris de dues o ms parcelles contiges podran establir la mancomunitat daquests espais lliures, amb subjecci als requisits formals establerts en aquestes Normes per als patis mancomunats.

    3. Els propietaris podran cedir gratutament al municipi aquests sls, cosa que com-portar per al municipi el deure de conservar-los dacord amb les normes sobre jardins pblics, sempre que el municipi consideri que hi concorren raons dinters pblic, social o comunitari. En el seu defecte es podr establir una entitat de conser-vaci per al seu manteniment.

    Article 252. Separacions mnimes (daplicacialmunicipideBarcelonaexclusivament)

    Les separacions mnimes de ledificaci o edificacions principals a la faana de la via pblica, al fons de la parcella, a les llindes laterals i entre edificacions duna mateixa parcella, sn les establertes en cada cas en aquestes Normes.

    Aquestes separacions sn distncies mnimes a les quals poden situar-se ledificaci i els seus cossos sortints. Es defineixen per la distncia menor fins als plans o super-fcies reglades verticals, la directriu de les quals s la llinda de cada parcella, dels dos punts de cada cos dedificaci, inclosos els cossos sortints. A determinades zones es fixen valors mnims absoluts.

    La separaci entre dos cossos dedificaci independents, situats dins duna mateixa parcella, es regula per la distncia mnima que hi ha entre cada edificaci i els cossos

  • Pg. 268

    dedificaci propers que estan construts i que siguin els ms alts. Aix mateix sesta-bleixen valors mnims a aquestes separacions dalgunes zones.

    Article 253. Construccions auxiliars (daplicacialmunicipideBarcelonaexclusivament)

    1. Es permet en aquest tipus dordenaci la construcci dedificacions o cossos dedi-ficaci auxiliars al servei dels edificis principals, amb destinaci diferent de la de les dependncies que formin part del programa funcional bsic dels usos admesos, com ara, porteria, garatge particular, locals per a la guarda o dipsit de material de jardi-neria, piscines cobertes, vestidors, estables, bugaderies, rebosts, hivernacles, garites de guarda, i daltres anlegs.

    2. La construcci dedificacions auxiliars sha dajustar al que estableix la regulaci de cada zona, i si escau, al que disposa el Pla general o el Pla parcial, pel que fa a sostre edificable, ocupaci en planta baixa, alada mxima i separacions mnimes a les llindes de parcella.

    3. Les construccions auxiliars han de respectar els lmits mxims docupaci dins del percentatge mxim docupaci de parcella, edificabilitat i alada establertes per a les diferents zones.

    Les construccions auxiliars sobre rasant no podran envair les franges de separaci a les llindes de parcella. Quan es tracti de construccions auxiliars resultants de substi-tucions de terres rebaixades, saplicar el disposat per als soterranis a larticle 249.2. Excepcionalment es podran admetre construccions auxiliars aparionades, pertanyents a dues parcelles contiges, adossades a alguna de les llindes i sense que puguin envair la franja adjacent a les alineacions oficials. El carcter aparionat daquestes construccions auxiliars sha destablir per escriptura pblica.

    Article 255. Adaptaci topogrfica i moviment de terres (daplicacialmunicipideBarcelo- naexclusivament)

    1. Als efectes del que determina larticle 251.1, tindr la consideraci de terreny natural, el terreny existent en el moment de sollicitar la llicncia dedificaci sempre i quan no hagi sofert modificacions.

    2. En el cas que hagi estat modificat, shauran de concretar la configuraci definitiva del terreny i les cotes dimplantaci de ledificaci a la llicncia urbanstica, dacord amb el que sestableix a larticle 180.5 de la Llei durbanisme i amb el mateix procediment que determina larticle 94 del reglament parcial daquesta Llei, incorporant la documentaci necessria que permeti valorar limpacte de la proposta sobre el seu entorn.

    3. Quan la parcella no presenti una bona integraci en lentorn consolidat tot i no haver sofert modificacions, la configuraci definitiva del terreny i les cotes dimplantaci de ledificaci shauran de concretar seguint el procediment establert al pargraf anterior.

    4. Per a les parcelles amb un terme mig de pendent superior al 30 per 100 regiran les reduccions del coeficient dedificabilitat perms, segents:

  • Pg. 269

    Pendents del 30 al 50 per 100, es redueix en un 20 per 100

    Pendents del 50 al 100 per 100, es redueix en un 40 per 100

    Pendents superiors al 100 per 100, seran inedificables

    A efectes exclusius de les reduccions esmentades, donat que el pendent dels terrenys no acostuma a ser uniforme, el clcul sefectuar de la forma segent:

    El pendent del terreny es calcular sempre perpendicularment a les corbes de nivell.

    Per calcular el terme mig, es prendran tantes seccions de la parcella com sigui necessari, per com a mnim dues per les llindes i una pel centre.

    El pendent samidar en cada secci sobre una lnia terica obtinguda de la uni de les cotes del terreny natural en les llindes de la parcella.

    5. En cas danivellament del sl en terrasses, aquestes es disposaran de manera que la cota de cadascuna compleixi les condicions segents:

    1. Les plataformes danivellament i els murs de contenci de terres junt a les llindes no podran situar-se a ms d1,50 m. per sobre o a ms de 2,20 m. per sota de la cota natural de la llinda.

    2. Les plataformes danivellament en linterior de parcella (excepte els soterranis) hauran de disposar-se de manera que no depassin uns talussos ideals de pendent 1:3 (alada:base), traats des de les cotes, per sobre o per sota, possibles a les llindes. Els murs interiors de contenci de terra no podran depassar, en la part vista, una alada de 3,70 m.

    Article 342. Condicions dedificaci de les subzones plurifamiliars (daplicacialmunicipi deBarcelonaexclusivament)

    1. Les superfcies mnimes de parcella i la longitud mnima de faana en aquestes sub-zones es regeixen pel quadre segent:

    Subzona Superfcie Longitud

    I (20a/6) 2.000 m2 30 m.

    II (20a/5) 1.500 m2 20 m.

    III (20a/7) 1.000 m2 16 m.

    IVa (20a/9) 400 m2 14 m.

    IVb (20a/9b) 1.500 m2 20 m.

    V (20a/8) 800 m2 15 m.

  • Pg. 270

    Com a excepci al que sestableix al quadre anterior, sadmeten parcelles de super-fcies i longituds de faana menors quan tinguin origen en un dels casos segents:

    a. Quan procedeixin de segregaci o divisions formulades en escriptura pblica amb anterioritat a la vigncia de la Llei de 12 de maig de 1956, sobre rgim del sl i ordenaci urbana, i que no hagin sofert segregaci posterior.

    b. Quan sajustin al Pla comarcal de 1953 o als plans parcials que el desenvoluparen i procedeixin de parcellaci o segregaci amb llicncia, i que no hagin sofert se-gregaci posterior a laprovaci daquest Pla general.

    c. Parcelles existents entre daltres ja construdes, o amb impossibilitat material dobtenir els mnims exigits.

    En aquests casos, els ndex dedificabilitat nets de larticle 340 es reduiran en la mateixa proporci en qu la parcella tingui reduda la seva superfcie respecte de la mnima exigida al quadre anterior. Aix no obstant, sexceptuen daquesta reducci dedificabilitat les parcelles on es construeixi nicament un habitatge.

    2. Locupaci mxima de parcella per a les subzones plurifamiliars ser la segent:

    Subzona I (20a/6), el 15 per 100 de la superfcie.

    Subzona II (20a/5), el 20 per 100 de la superfcie.

    Subzona III (20a/7), el 30 per 100 de la superfcie.

    Subzona IV (20a/9), tipus a, el 40 per 100 de la superfcie.

    Subzona IV (20a/9b), tipus b, el 25 per 100 de la superfcie.

    Subzona V (20a/8), el 30 per 100 de la superfcie.

    3. Lalada mxima autoritzada i el nombre lmit de plantes sestableix en 9,15 m. i en planta baixa ms dues plantes pis, excepte per a la subzona IV, tipus b, (20a/9) i la subzona V, (20a/8) els valors de les quals sn els que sestableixen a continuaci.

    4. A la subzona IV, subtipus b (20a/9b) lalada mxima ser de 15,25 m. i el nombre lmit de plantes, el de planta baixa ms quatre plantes pis.

  • Pg. 271

    5. A la subzona V (20a/8), lalada i el nombre lmit de plantes varien amb lamplada de vial de conformitat amb la relaci segent:

    Amplada de vial Alada mxima Nombre lmit de plantesEdificabilitat

    m2 sostre/m

    2 sl

    De menys de 8 m 7,55 m PB + 1 planta pis 0,60

    De 8 a menys d 11 m 10,60 m PB + 2 plantes pis 0,90

    D11 a menys de 15 m 13,65 m PB + 3 plantes pis 1,20

    De 15 m o ms 16,70 m PB + 4 plantes pis 1,50

    Ledificabilitat mxima que es podr materialitzar en aquesta subzona ve condici-

    onada per lamplada del vial a qu dna front la parcella, variant des de lndex net d1,50 m2 de sostre/m2 de sl per als vials damplada igual o superior a 15 m., fins al de 0,60 m2 de sostre/m2 de sl per als vials de menys de 8 m. damplada, tot aix en funci de locupaci mxima 30 per 100 i del nombre lmit de plantes admissible segons lamplada del vial.

    6. A les subzones I (20a/6) i II (20a/5), sadmet a les condicions de construccions amb pa-lafits, arribar a lalada de 12,20 m. corresponents a planta baixa ms tres plantes pis. Les condicions per a qu ledificaci reuneixi les caracterstiques de construcci amb palafits es regulen al tipus dedificaci allada. A la subzona IV, subtipus b (20a/9b), la planta baixa haur de quedar oberta en el 75 per 100 de la superfcie ocupada per ledificaci.

    7. A la subzona V (20a/8) no es podran construir ms de dues unitats dhabitatge per repl descala, excepte a les parcelles amb faana a carrers damplada igual o su-perior a vint metres en les que aquest mxim es fixa en quatre unitats.

    8. La separaci de ledificaci a les llindes de parcella i la separaci entre edificacions de la mateixa parcella han de respectar les distncies mnimes segents:

    SubzonaSeparaci a llindes (m)

    front lateral fons

    Separaci entre edificacions duna mateixa parcella

    en relaci a alades

    I (20a/6) 1 2 - 8 - 1 0 1

    II (20a/5) 1 0 - 6 - 8 1

    III (20a/7) 8 - 4 - 6 1

    IVa (20a/9) 3 - 3 - 3 1

    Vb (20a/9b) 8 - 5 - 6 1/2

    V (20a/8) 4 - 4 - 5 1

    La separaci entre edificacions duna mateixa parcella podr reduir-se al doble de la

    distncia a la llinda lateral aplicable per a cada subzona, com si es tracts dedifica-cions situades en parcelles independents.

  • Pg. 272

    9. Sadmeten les construccions auxiliars dins de locupaci mxima de parcella esta-blerta a la condici segona, i respectant els lmits dalada i docupaci mxima amb edificacions auxiliars que sestableixen al quadre segent:

    SubzonaAlada mxima

    (m)Ocupaci mxima(% de superfcie)

    I (20a/6) 3,30 m 2%

    II (20a/5) 3,30 m 3%

    III (20a/7) 3,30 m 4%

    IVa (20a/9) --- No sadmet

    Vb (20a/9b) --- No sadmet

    V (20a/8) --- No sadmet

    10. El nombre mxim dhabitatges per parcella a les subzones plurifamiliars no podr superar el que resulti, per excs, de dividir ledificabilitat mxima permesa a la parcella pel mdul de 80 m2. Aquest lmit haur de respectar-se fins i tot en el supsit dha-bitatges de superfcie reduda o apartaments el nombre mxim dels quals no podr superar la densitat resultant de la regla anterior.

    11. Amb la finalitat de controlar i acotar la grandria excessiva dalgunes promocions a les zones plurifamiliars, es limita lagrupaci mxima dhabitatges sobre una mateixa parcella, a la que resulta daplicar una superfcie de sostre edificable corresponent a tres parcelles, distribuda en una o vries edificacions independents.

    Les parcelles que, per la seva major superfcie, donin lloc a un sostre edificable que superi lassenyalat al pargraf anterior, hauran de tractar-se com si fossin dues o ms parcelles independents que no superin individualment lagrupaci mxima dhabitatges per parcella assenyalada. En aquests casos cada agrupaci haur de tenir accs inde-pendent des del vial pblic. Lespai lliure dedificaci quedar sistematitzat amb jardineria i podr establir-se un rgim ds mancomunat daquest. No es permeten solucions de passatges particulars o anlegs per a laccs com a parcelles diferents.

    12. A les zones plurifamiliars sadmeten els desenvolupaments dhabitatges adossats en filera, amb espais lliures mancomunats o individualitzats com a tipus dordenaci derivat de ledificaci allada, dacord amb les condicions segents:

    a. Shauran de complir les condicions dagrupaci mxima dhabitatges per parcella que sassenyalen al nmero anterior.

    b. Saplicar la densitat mxima dhabitatges, lndex net dedificabilitat, el per-centatge docupaci mxima de parcella, lalada i el nombre de plantes que sassenyalen per a la subzona respectiva.

    c. Cada agrupaci independent dhabitatges adossats ha destar dotada daccs rodat des de la via pblica.

  • Pg. 273

    d. Ledificaci shaur de produir ordenadament pel que fa a les alineacions oficials de la parcella a la via pblica.

    e. Amb la finalitat de controlar i acotar limpacte excessiu dalgunes promocions, no es permetran agrupacions que comportin un front edificat, continu o reculat, superior a 30 m.; quan aix sesdevingui, shaur de fraccionar una agrupaci en dos o ms cossos independents que no superin aquesta dimensi, i que hauran de separar-se entre si proporcionalment a la seva alada respectiva amb un mnim de 4 m.

    Article 343. Condicions dedificaci a les subzones unifamiliars (daplicacialmunicipide Barcelonaexclusivament)

    1. La superfcie mnima de parcella, longitud mnima del front de vial i locupaci mxima de parcella en aquestes subzones sn les que sestableixen a la taula segent:

    Subzona Superfcie (m2) Longitud (m) Ocupaci (%)

    VI (20a/9u) 400 m2 14 m 40%

    VII (20a/10) 600 m2 16 m 30%

    VIII (20a/11) 1.000 m2 18 m 20%

    IX (20a/12) 2.000 m2 24 m 10%

    Com a excepci als lmits establerts en aquesta taula, sadmeten parcelles de superfcies i longituds de faana menors, sempre i quan tinguin origen en un dels casos segents:

    a. Quan procedeixin de segregacions o divisions formulades en escriptura pblica amb anterioritat a la vigncia de la Llei de 12 de maig de 1956, sobre rgim del sl i ordenaci urbana, i que no hagin sofert segregaci posterior.

    b. Quan sajustin al Pla comarcal de 1953 o als plans parcials que el desenvoluparen i procedeixin de parcellaci o segregaci amb llicncia, i que no hagin sofert se-gregaci posterior a laprovaci daquest Pla general.

    c. Parcelles existents entre daltres ja construdes, o amb impossibilitat material dobtenir els mnims exigits.

    En aquests casos, per a les parcelles que tinguin una superfcie que arribi com a

    mnim a la meitat de lexigida segons la subzona corresponent, sempre que sigui superior a 400 m2. i amb una longitud mnima de faana de 14 m. sels aplicaran els ndexs dedificabilitat nets de larticle 340, reduts en la mateixa proporci en qu la parcella t reduda la seva superfcie respecte de la mnima exigida.

    En les subzones VII (20a/10) i VIII (20a/11), a les parcelles inferiors als lmits indicats al pargraf anterior, la superfcie de les quals sigui igual o superior a 250 m., sempre i quan tinguin una faana mnima de 12 m., shi podr construir un sostre de 125 m2 desenvolupat en planta baixa i un pis, amb una alada reguladora mxima de 7 m. En aquests casos no els hi seran daplicaci les reduccions en funci del pendent de la parcella, sempre que aquest no superi el 100 per 100.

  • Pg. 274

    A la subzona VI (20a/9u) saplicar lndex dedificabilitat redut de 0,75 m2 sostre/m2 sl sempre que la parcella assoleixi com a mnim una superfcie de 200 m2 i una faana mnima de 10 m.

    No podran construir-se alladament aquelles parcelles que, malgrat trobar-se en algun dels casos a), b), c) anteriors, no assoleixin la superfcie o longitud de faana mnimes indicades en relaci amb les establertes segons la subzona respectiva.

    2. Lalada mxima i el nombre de plantes de ledificaci principal i lalada mxima i percentatge docupaci amb construccions auxiliars, dins de locupaci mxima es-tablerta a la condici primera, es regeix pel previst a la taula segent:

    SubzonaEdificaci

    alada mximaLmit plantes

    Edificaci auxiliar alada i ocupaci

    VI (20a/9u) 9,15 m PB+2 pisos 3,30 m, 7%

    VII (20a/10) 9,15 m PB+2 pisos 3,30 m, 5%

    VIII (20a/11) 9,15 m PB+2 pisos 3,30 m, 3%

    IX (20a/12) 9,15 m PB+2 pisos 3,30 m, 2%

    Quan a la subzona VI (20a/9u) la superfcie de la parcella sigui inferior a 400 m2, per resulti edificable dacord amb el que disposa la condici primera, lalada mxima permesa ser de 7 m. i el nombre lmit de plantes, el de baixa i un pis.

    3. La separaci de ledificaci a les llindes de la parcella i la separaci entre edificacions en parcella han de respectar les distncies mnimes segents:

    SubzonaSeparaci a llindes (m)

    front - lateral - fons

    Separaci entre edificacions duna mateixa parcella en relaci amb alades

    VI (20a/9u) 3 - 3 - 3 1 / 2

    VII (20a/10) 5 - 3 - 5 1 / 2

    VIII (20a/11) 8 - 5 - 8 1

    IX (20a/12) 12 - 10 - 12 1

    La separaci entre edificacions duna mateixa parcella podr reduir-se al doble de la distncia a la llinda lateral aplicable per a cada subzona, com si es tracts dedifica-cions situades en parcelles independents.

    Quan a les subzones VII (20a/10) i VIII (20a/11), les superfcies de parcella no asso-leixin els 400 i els 500 m2 respectivament, per siguin edificables en planta baixa i un pis, amb una alada mxima de 7 m., la separaci mnima a les llindes ser de 3 m.

    Quan a la subzona VI (20a/9u) la superfcie de parcella no assoleixi els 400 m2, per sigui edificable, la separaci mnima a la llinda lateral de la parcella ser de 2 m.

  • Pg. 275

    4. A les subzones unifamiliars sadmet la construcci dhabitatges aparionats en parcelles confrontants, sense laprovaci de cap instrument de planejament, sempre i quan es proposi la construcci dambdues parcelles simultniament en un projecte unitari.

    Les parcelles que no assoleixin les superfcies i longituds de faana exigides per la parcella mnima, per poder construir-se de forma aparionada hauran de complir individualment les condicions ja exposades al punt 1 daquest article, i ledificabilitat conjunta no podr superar la suma que individualment hauria correspost. La cons-trucci dedificacions aparionades comporta la supressi de separacions a la llinda comuna de les parcelles.

    5. Tamb sadmet la construcci dhabitatges aparionats en una parcella que tingui origen en el supsit a. o b. de lapartat primer daquest article, sempre que disposi de la faana mnima establerta i la seva superfcie sigui igual o superior al 90 per 100 de la corresponent al doble de la parcella mnima establerta a la taula de lapartat 1 daquest article.

    En aquests casos saplicar lndex dedificabilitat net de larticle 340, redut en la mateixa proporci en qu la parcella tingui reduda la seva superfcie respecte de la corresponent a dues parcelles mnimes.

    6. La construcci dhabitatges aparionats comporta lobligaci de formalitzar el carcter mancomunat i/o indivisible de la parcella mitjanant inscripci al Registre de la propietat.

    Annex Grfics explicatius

    cota paviment PB i daplicaci ARMPB

    2.50

    (*)4%

    Rampa 20% max.

    4.00

    Des daquest punt, la superfcie de rampacomputa a efectes docupaci del soterrani

    (*) Els 2,50m es mesuraran des don es situirealment la PB en el projecte de referncia

    Max

    . 1.5Tanca opaca

    Llin

    da

    45 altura mxima dels elementsauxiliars sobre el terreny definitiu

    +4.00m

    TD

    DIED

    RE: p

    la qu

    e no

    pot

    ser s

    obre

    pass

    at p

    er

    elem

    ents

    aux

    iliars

    TD = Terreny definitiu

    Article 249.3

    Article 250.1

  • Pg. 276

    Llin

    da

    L > 2L

    La separaci entre edificacions duna mateixa parcella podr reduir-seal doble de la distncia a la llinda lateral aplicable per a cada subzona,com si es tracts dedificacions situades en parcelles independents.

    Llin

    da

    de

    par

    cell

    a

    TM

    < 3

    ,70

    mal

    ad

    a m

    ax. d

    el m

    ura

    la p

    art

    vist

    a

    < 1

    ,50

    Vial

    TN

    TD

    TD

    TN

    Llin

    da

    de

    par

    cell

    a

    < 2

    ,20

    TN = Terreny naturalTM = Tals mxim=1:3 (h:b) que no es pot sobrepassar

    amb les plataformes danivellamentTD = Terreny definitiu

    Llin

    da

    L > 2L

    La separaci entre edificacions duna mateixa parcella podr reduir-seal doble de la distncia a la llinda lateral aplicable per a cada subzona,com si es tracts dedificacions situades en parcelles independents.

    Llin

    da

    de

    par

    cell

    a

    TM

    < 3

    ,70

    mal

    ad

    a m

    ax. d

    el m

    ura

    la p

    art

    vist

    a

    < 1

    ,50

    Vial

    TN

    TD

    TD

    TN

    Llin

    da

    de

    par

    cell

    a

    < 2

    ,20

    TN = Terreny naturalTM = Tals mxim=1:3 (h:b) que no es pot sobrepassar

    amb les plataformes danivellamentTD = Terreny definitiu

    Article 255.5

    Article 342.8 i 343.3

    llinda

    vial

    2

    3

    2

    1

    3

    1

    1

    perfil 1-1

    2

    perfil 2-2

    3

    perfil 3-3

    p = pendent promig = 1+ 2+ 3

    3 nn

    =

    llinda

    llind

    a

    llinda

    vial

    2

    3

    2

    1

    3

    1

    1

    perfil 1-1

    2

    perfil 2-2

    3

    perfil 3-3

    p = pendent promig = 1+ 2+ 3

    3 nn

    =

    llinda

    llind

    a

    llinda

    vial

    2

    3

    2

    1

    3

    1

    1

    perfil 1-1

    2

    perfil 2-2

    3

    perfil 3-3

    p = pendent promig = 1+ 2+ 3

    3 nn

    =

    llinda

    llind

    a

    llinda

    vial

    2

    3

    2

    1

    3

    1

    1

    perfil 1-1

    2

    perfil 2-2

    3

    perfil 3-3

    p = pendent promig = 1+ 2+ 3

    3 nn

    =

    llinda

    llind

    a

    Article 255.4

    llinda

    vial

    2

    3

    2

    1

    3

    1

    1

    perfil 1-1

    2

    perfil 2-2

    3

    perfil 3-3

    p = pendent promig = 1+ 2+ 3

    3 nn

    =

    llinda

    llind

    a

Recommended

View more >