MC GEOGRAFIA 1 GES

  • Published on
    10-Mar-2016

  • View
    239

  • Download
    14

DESCRIPTION

GES1-GM CFA Teresa Ma C/ Uni,81 08800 Vilanova i la Geltr Tel 93.893.37.49 cfa-teresamanye@xtec.cat

Transcript

  • CFA Teresa Ma C/ Uni,81 08800 Vilanova i la Geltr Tel 93.893.37.49 cfa-teresamanye@xtec.cat

    GEOGRAFIA I

    GES1-GM

  • La Guia de lAlumne: Eina de suport a lautonomia de laprenent

    CFA Teresa Ma C/ Uni,81 08800 Vilanova i la Geltr Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net Signa: . . . . . . .

    Mdul: Geografia I ................ Programa: GES-I / CFGM ............................................. Curs 2010 - 2011 Qu fer Com fer-ho Quan Data realitz. Quins recursos utilitzar Qu, Com i Quan avaluar Presentaci del mdul Dossier Digitalitzat: Teoria Dossier Digitalitzat: Exercicis UNITAT 1: La Terrai el Sistema Solar Punt de partida Formaci i composici del Sistema Solar Representaci de la Terra: mapes, escales,... Orientaci,... Localitzaci de qualsevol punt geogrfic i els fusos horaris Avaluaci final unitat

    Justificaci / Metodologia Autoformaci: a lespai Tm. Virtual : Tema 1Descobrim el Sistema Solar trobars la informaci Fer lav. inicial (autocorrecci) Presencial: en el dossier: pg. 16 i 17, 22 i 24 i amb lexplicaci del professor. Fer les activitats daprenentatge: pg. 16 i 17 i avaluaci: pg. 19 a 21 Autoformaci: a lespai Tm.virtual: Tema 1Lorientaci Presencial: Explicaci per part del professor Mapa conceptual (resum) i aclariments

    1a. setmana 2a. setmana 1a. setmana doctubre Cap al 8 doctubre

    Mat Vespre Ordinador amb connexi Internet: Tm VirtualSocials I GM (Aquest s lespai que haurs dutilitzar per tot el mdul) Dossier: Geografia I / Atles... Ordinador amb connexi Internet Mapes i planisferis muts

    En acabar la unitat has de saber: Explicar la formaci de lUnivers i identificar els seus components Identificar els diferents tipus de mapes i les seves llegendesconixer la mecnica de latlas Localitzar llocs en el planisferi tenint les coordenades Conixer el per qu dels fusos horaris Cap al 8 doctubre shauran dhaver lliurat al tutor: Les activitats del dossier dexercicis corresponents a la unitat. Fitxa davaluaci que elaborar el professor

  • La Guia de lAlumne: Eina de suport a lautonomia de laprenent

    CFA Teresa Ma C/ Uni,81 08800 Vilanova i la Geltr Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net Signa: . . . . . . .

    Qu fer Com fer-ho Quan Data realitz. Quins recursos utilitzar Qu, Com i Quan avaluar UNITAT 2: Geografa fsica i paisatge Estructura de la Terra, tectnica de plaques, deriva dels continents i formaci del relleu. Relleu i Hidrografia dels continents Paisatges i climes del mn Avaluaci final unitat

    Autoformaci: a lespai Tm. Virtual: Tema 2Tectnica de plaques Presencial: dossier Pgs. 42 a 61 / explicacions complementaries per part del professor Activitats pgs. 62-67 i mapes muts Autoformaci a lespai Tm. Virtual: Tema 2Paisatges i climes del mn Mapa Conceptual

    2a. setmana octubre 2a. setmana octubre 2a. quinzena Octubre Cap a finals doctubre

    Ordinador amb connex. Internet Atles / mapes fsics / ... Dossier: Geografia I Ordinador amb connex. internet

    En acabar la unitat has de saber: Sistematizar la informaci bsica sobre el tema Explicar com shan format el relleu i els diferents continents. Localitzar en el planisferi els continents i els oceans Localitzar els diferents unitats de relleu i els rius ms importants del planeta Diferenciar les caracterstiques de les grans zones climtiques Identificar paisatges de diferents indrets A finals doctubre cal lliurar: les activitats del dossier dexercicis corresponents a la unitat Fitxa elaborada pel professor

    UNITAT 3: El medi fsic ... de la Pennsula Ibrica i Catalunya Relleu i hidrografia de la Pennsula Ibrica Relleu i xarxa hidrogrfica de Catalunya Fer i comentar climograma Avaluaci final unitat

    Autoformaci: a lespai Tm virtual: Unitat 3Relleu i hidrografia dEspanya estudiar la teoria i fer les activitats clic Dossier: pgs. 79-89 i activitats pgs. 90-93 Explicaci per part del professor Mapa conceptual

    1a. setmana novembre 1a. setmana novembre Cap a mitjans de novembre

    Ordinador amb connexi internet Atles / Mapes / ... Dossier: Geografia I Pissarra de la classe

    En acabar la unitat cal saber: Localitzar les diferents unitats de relleu i els rius ms importants de Catalunya i la Pennsula Ibrica en mapes muts Elaborar i comentar diferents tipus de climogrames Per lavaluaci final daquesta unitat cal lliurar al professor: Les activitats corresponents del dossier dexercicis Fitxa elaborada pel professor

  • La Guia de lAlumne: Eina de suport a lautonomia de laprenent

    CFA Teresa Ma C/ Uni,81 08800 Vilanova i la Geltr Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net Signa: . . . . . . .

    Qu fer Com fer-ho Quan Data realitz. Quins recursos utilitzar Qu, Com i Quan avaluar UNITAT 4: Les intervencions humanes i els canvis mediambientals El medi ambient Els canvis mediambientals: causes i conseqncies Avaluaci final unitat

    Lectura acurada i subrallat en el dossier: pgs. 103 a 108. Autoformaci: Lectura dels articles de lespai Tm Virtual Activitats de les pgs. 109 fins 114

    Finals de novembre

    Ordinador amb connexi internet Dossier: Geografia I

    En acabar la unitat has de saber: Explicar el concepte de medi ambient Identificar les causes dels canvis mediambientals Enumerar les conseqncies dels canvis mediambientals Analitzar les mesures per aconseguir lequilibri del medi ambient Per avaluar la unitat cal lliurar: Qualsevol article comentat sobre: contaminaci / nivell doz o sobre desforestaci tret dels mitjans de comunicaci

    Unitat 5: estudi de la poblaci Dinmica i estructura de la poblaci El clcul de la poblaci: taxes Representacions grfiques: Histogrames, diagrames circulars, ... Elaborar i interpretar pirmides de poblaci Avaluaci final unitat

    Dossier: pgs. 121 a 146 i es pot triar alg document de lespai Tm. Virtual Explicaci per part del professor i fer els exercicis danlisi demogrfic Autoformaci: A lespai Tm. Virtual Explicaci professor i estudiar a lespai Tm. Virtual levoluci de la pirmide de poblaci dEspanya des de lany 1992 fins a lany 2050

    1a. setmana desembre 2a. setmana desembre

    Dossier: Geografia I Ordinador: conexi internet per veure levoluci de la poblaci espanyola en power point

    En acabar la unitat cal saber: Explicar els factors que van fer possible la transici demogrfica Dominar el vocabulari especfic del tema Localitzar els indrets ms poblats del mn, Catalunya i Espanya Conixer les tendncies demogrfiques actuals: moviments de la poblaci Per avaluar la unitat cal lliurar: Les activitats del dossier dexercicis corresponents a la unitat Fer la prova corresponent

    Per lavaluaci final del mdul, tindrem en compte: Assistncia (s obligatria), 20% treball a tm virtual, 40 % activitats (fetes i lliurades quan correspon) i 40 % proves (avaluaci de cada unitat) Valoraci del desenvolupament del mdul:

  • SUMARI ORGANITZACI DELS MDULS I LES UNITATS .....................................................7 INTRODUCCI .............................................................................................................9 PUNT DE PARTIDA ...................................................................................................11 UNITAT 1 LA TERRA I EL SISTEMA SOLAR QU TREBALLARS .................................................................................................. 14 CONTINGUTS............................................................................................................. 16 ACTIVITATS DAPRENENTATGE .............................................................................. 26 ACTIVITATS DAVALUACI....................................................................................... 29 SOLUCIONS DE LE S ACTIVITATS DAPRENENTATGE ......................................... 32 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI ...................................................35 QU HAS TREBALLAT?............................................................................................. 37 COM HO PORTO? ......................................................................................................38 UNITAT 2 GEOGRAFIA FSICA I PAISATGE QU TREBALLARS ..................................................................................................40 CONTINGUTS .............................................................................................................42 ACTIVITATS DAPRENENTATGE ..............................................................................62 ACTIVITATS DAVALUACI .......................................................................................65 SOLUCIONS DE LE S ACTIVITATS DAPRENENTATGE ......................................... 68 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI................................................... 71 QU HAS TREBALLAT? .............................................................................................74 COM HO PORTO? ...................................................................................................... 75 UNITAT 3 EL MEDI FSIC I LES UNITATS PAISATGSTIQUES DE LA PENNSULA IBRICA I DE CATALUNYA QU TREBALLARS ..................................................................................................77 CONTINGUTS............................................................................................................. 79 ACTIVITATS DAPRENENTATGE .............................................................................. 90 ACTIVITATS DAVALUACI .......................................................................................92 SOLUCIONS DE LE S ACTIVITATS DAPRENENTATGE ......................................... 94 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI................................................... 96 QU HAS TREBALLAT? .............................................................................................98 COM HO PORTO? ......................................................................................................99 UNITAT 4 LES INTERVENCIONS HUMANES I ELS CANVIS MEDIAMBIENTALS QU TREBALLARS .101 CONTINGUTS 103 ACTIVITATS DAPRENENTATGE..109 ACTIVITATS DAVALUACI ...113 SOLUCIONS DE LE S ACTIVITATS DAPRENENTATGE.115 SOLUCIONS DE LE S ACTIVITATS DAVALUACI ..119 QU HAS TREBALLAT? ..121 COM HO PORTO? 122 PUNT DARRIBADA ..............................................................................................123 ACTIVITATS DAVALUACI DEL MDUL .123 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI DEL MDUL 126 UNITAT 5 LA POBLACI I LA VIDA EN SOCIETAT LA POBLACI AL MN ............................................................................................129 ACTIVITATS DAPRENENTATGE ............................................................................144

    1

  • So

    cial

    s

    1. L

    A T

    ER

    RA

    , LE

    SP

    AI O

    N V

    IVIM

    O

    RG

    AN

    ITZ

    AC

    I D

    EL

    S M

    D

    UL

    S I

    LE

    S U

    NIT

    AT

    S

    7ORGANITZACI DELS MDULS I LES UNITATS

    A linici del mdulmdulmdulmdulmdul hi trobars sempre dos apartats:

    Introducci del mdul:s la presentaci del mdul i shi explica en quin nivell es troba, si s com oopcional i en quines unitats es divideix (Unitat 1: La terra i el sistema solar,Unitat 2:....). En aquest apartat et suggerim quins passos pots seguir per treballales unitats del mdul.

    Punt de partida:Et presenta els continguts del mdul organitzats. Et donar una primera visidel que treballars abans de comenar les unitats.

    Cada unitatunitatunitatunitatunitat didctica est estructurada en:

    Qu treballars?:Presenta les idees principals que veurs a la unitat i els objectius que es preteneni que al final haurs dhaver assolit.

    Bloc de contingutsPresenta el desenvolupament dels blocs temtics de cada unitat amb algunssuggeriments que et faciliten el seu estudi.

    Bloc dactivitatsACTIVITATS DAPRENENTATGE: Contenen activitats per tal que vagis construinti consolidant els aprenentatges aix com assolint els objectius que es pretenen.ACTIVITATS DAVALUACI: Pretenen informar-ten del nivell dassoliment delsobjectius proposats al comenament en lapartat Qu treballars?. Aquestainformaci et servir per identificar els continguts fonamentals i objectiusque no has assolit i que hauries de reforar.

    Bloc de solucionsSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE: Sn les respostes de lesactivitats daprenentatge. No les hauries de consultar fins haver fet totes lesactivitats daprenentatge proposades.SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI: Sn les respostes de lesactivitats davaluaci. No les hauries de consultar fins haver fet totes lesactivitats tant daprenentatge com davaluaci.

    Qu has treballat?:s una proposta desquema o de mapa conceptual que relaciona o resumeixels continguts treballats en la unitat. s una eina per facilitar-te la comprensi,la sntesi i reps dels continguts de la unitat.

    Com ho porto:Presenta un quadre dautoavaluaci per comprovar si has assolit els objectiusproposats a linici de la unitat o quins sn els que hauries de tornar a repassar.

    Al final del mdulmdulmdulmdulmdul trobars un ltim apartat:

  • 8So

    cial

    s

    1

    . LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PAI O

    N V

    IVIM

    OR

    GA

    NIT

    ZA

    CI

    DE

    LS

    M

    DU

    LS

    I L

    ES

    UN

    ITA

    TS

    Punt darribada:Facilita autoavaluaci dels continguts fonamentals treballats en el mdul. Cont:

    ACTIVITATS DAVALUACI DEL MDUL: inclou les activitats que permetenautoavaluar els continguts fonamentals del mdul.SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI DEL MDUL: Sn les respostesa les activitats davaluaci del mdul.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PAI O

    N V

    IVIM

    INT

    RO

    DU

    CC

    I

    9INTRODUCCI

    Aquest s un mdul que:

    Forma part de lesquelet bsic de coneixements de les Cincies Socials perqupuguis entendre millor tots els continguts socials que anirs trobant en elsaltres mduls. Tajudar a conixer millor el planeta on vius, el seu origen, composici ientorn. Aprendrs que tots els astres, i la Terra on vivim tots nosaltres, formen partde lUnivers. Estudiars formes de representaci de la Terra i sistemes de localitzaci enella de qualsevol punt geogrfic. Coneixers la geografia del planeta, els seus climes i els seus paisatges. Aprendrs tamb les caracterstiques del medi fsic de la pennsula Ibrica ide Catalunya: els seus elements fsics, climes i paisatges. Tamb estudiars la influncia que t lactivitat humana sobre el medi ambient,els canvis que hi produeix i les seves conseqncies. I, finalment, descobrirs totes aquelles coses que podem fer per a preservarlequilibri natural del medi ambient.

    Et suggerim:

    Fes un primer cop dull al mdul fixant-te en els continguts de les unitats enqu est dividit. A continuaci comena a treballar cada unitat. Observa, en primer lloc, lesactivitats davaluaci per saber quins sn els objectius a assolir o all que esconsidera ms important, alhora que comproves els teus coneixements sobreel tema. s important que desprs passis a llegir les idees principals de la unitat i elsobjectius sobre els quals giraran totes les activitats daprenentatge i davaluaci. Fet aix, comena a estudiar els continguts de les unitats tot utilitzant elssistemes daprenentatge que et vagin millor, com per exemple:

    Subratllada

    Senyalitzaci

    Esquemes

    Etc.

    Et recomanem que segons vas estudiant segueixis les pautes o elssuggeriments que trobis al text. En finalitzar la unitat utilitza el mapa conceptual com una guia per repassarde forma global el contingut de la unitat. Al final de la unitat trobars una unitat dautoavaluaci que tha de servir percomprovar all que has aprs en la unitat i per orientar-te sobre all que hauriesde tornar a repassar.

  • 10

    So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PAI O

    N V

    IVIM

    INT

    RO

    DU

    CC

    I

    Aquest mdul est format per quatre unitats didctiques:

    Unitat 1: La Terra el Sistema Solar

    Unitat 2: Geografia fsica i paisatge

    Unitat 3: El medi fsic i les unitats paisatgstiques de la Pennsula Ibrica iCatalunya

    Unitat 4: Les intervencions humanes i els canvis mediambientals

    MDULS COMUNS

    La Terra, lespai on vivim Nivell 1

    Un llarg cam cap a la civilitzaci

    Del feu a les Amriques Nivell 2

    La forja del nostre present

    Reptes del nostre mn Nivell 3

  • PUNT DE PARTIDA

    So

    cial

    s

    1. L

    A T

    ER

    RA

    , LE

    SPA

    I ON

    VIV

    IM

    PU

    NT

    DE

    PA

    RT

    IDA

    11

    Destrucci recursos naturals

    Contaminaci aire

    Contaminaci aigua

    UNIVERS

    VIA LCTIA

    SISTEMA SOLAR

    ACCIONSHUMANES

    TERRA

    MALMETREEL

    MEDI AMBIENT

    CANVISMEDIAMBIENTALS

    cont

    cont

    cont

    sobre lacondueixen a

    produeix

    quesn

    CLIMESHIDROGRAFIARELLEUinfluencia

    influencia

    presenta

    influencia

  • So

    cial

    s

    1. L

    A T

    ER

    RA

    , LE

    SP

    AI O

    N V

    IVIM

    U

    NIT

    AT

    1L

    A T

    ER

    RA

    I E

    L S

    IST

    EM

    A S

    OL

    AR

    12

  • So

    cial

    s

    1. L

    A T

    ER

    RA

    , LE

    SP

    AI O

    N V

    IVIM

    U

    NIT

    AT

    1L

    A T

    ER

    RA

    I E

    L S

    IST

    EM

    A S

    OL

    AR

    13Unitat 1LA TERRA I EL SISTEMA SOLAR

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    U

    NIT

    AT

    1Q

    U

    TR

    EB

    AL

    LA

    R

    S?

    14

    qutreballars?

    En aquesta unitat treballars les idees principals segents:

    La teoria del Big Bang o gran explosi ens explica lorigende lUnivers.

    El nostre sistema planetari s el Sistema Solar i est formatper nou planetes: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Jpiter,Saturn, Ur, Nept i Plut.

    La Terra realitza dos moviments, un de rotaci sobre el seupropi eix i, un altre, de translaci al voltant del Sol.

    La Lluna gira al voltant de la Terra, s el seu satllit.

    Hi ha dos tipus declipsis: el de Sol i el de Lluna.

    La Terra est formada per diferents capes: atmosfera,litosfera, endosfera i hidrosfera.

    El mapa s leina que sutilitza per representar grficamentlespai terrestre.

    Lescala dun mapa s la proporci que sutilitza per reduirles dimensions de la superfcie real i poder-la representaren un mapa. Nhi ha de dos tipus: la grfica i la numrica.

    Els parallels i els meridians sn lnies imaginries que esdistribueixen de forma horitzontal i vertical, respectiva-ment, en el globus terraqi.

    La latitud i la longitud sn les coordenades terrestres quesutilitzen per a situar un punt geogrfic qualsevol a lasuperficie terrestre.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    U

    NIT

    AT

    1Q

    U

    TR

    EB

    AL

    LA

    R

    S?

    15En acabar la unitat has de ser capa de:

    Explicar la formaci de lUnivers segons de la teoria del Big Bang.

    Identificar els planetes que formen el Sistema Solar.

    Diferenciar les quatre fases de la Lluna.

    Descriure els moviments que realitza la Terra i les sevesconseqncies.

    Explicar qu s un eclipsi i perqu es produeix aquest fenomen.

    Diferenciar les capes de la Terra.

    Localitzar els continents i els oceans.

    Interpretar lescala dun mapa.

    Situar punts geogrfics mitjanant les coordenades terrestres.

  • So

    cial

    s

    1. L

    A T

    ER

    RA

    , LE

    SP

    AI O

    N V

    IVIM

    U

    NIT

    AT

    1L

    A T

    ER

    RA

    I E

    L S

    IST

    EM

    A S

    OL

    AR

    16 1. La Terra dins lUniversLa teoria del Big Bang o gran explosi ens explica lorigen de lUnivers fa uns15.000 milions danys. La formaci de lUnivers fou una gran explosi de matria.Amb lexplosi es va dispersar un nvol de pols i gas gegant que, en refredar-se, va originar els estels i els planetes que formen les galxies. Les galxiesagrupen sistemes planetaris i adopten formes diferents: esfriques,ellptiques,... La galxia on es troba la Terra s la Via Lctia.

    Un daquests planetes s la Terra. En la formaci de la Terra es van produir unasrie derupcions volcniques que originaren latmosfera, les muntanyes i elsoceans. La vida al planeta no va aparixer fins fa 4.000 milions danys.

    Anomenem astres tots els cossos celestes de lUnivers. Els estels sn astres enestat gass i irradien la seva llum, per aix veiem que la seva llum pampallugueja.Els planetes sn astres en estat slid, no tenen llum prpia; la llum que enspermet veurels s el reflex de la llum dun estel.

    Al voltant dels planetes tamb giren altres cossos que es diuen satllits. Elssatllits tampoc tenen llum prpia. La Lluna s el satllit de la Terra.

    2. Qu s el Sistema Solar?

    Un sistema lintegren un conjunt de planetes que giren entorn dun estel. ElSistema Solar est integrat per un estel, el Sol, i un conjunt dastres que giren

    al seu voltant. Aquests astres sn, per una banda, els nou planetes: Mercuri,Venus, la Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur, Nept i Plut; i, per una altra banda,els diversos satllits que tenen aquests planetes. Tots ells estan a diferentsdistncies del Sol i descriuen rbites ellptiques (de forma ovalada) en realitzarel moviment de translaci al voltant del Sol.

    3. Coneguem els planetes

    La Terra s el planeta on vivim. Els materials de la Terra es troben en tresestats: slid, lquid i gass. El color blavs de la Terra que sobserva des delespai s per la gran quantitat daigua que cont i s el que ha fet quelanomenem tamb el planeta blau.

    Observa el cel aquest vespre i fixat en el que sn estels (si la llumpampallugueja) i el que sn planetes (si la llum s fixa)

  • So

    cial

    s

    1. L

    A T

    ER

    RA

    , LE

    SP

    AI O

    N V

    IVIM

    U

    NIT

    AT

    1L

    A T

    ER

    RA

    I E

    L S

    IST

    EM

    A S

    OL

    AR

    17Mercuri s el planeta ms proper al Sol i s el que t les temperatures mselevades del Sistema Solar, juntament amb Venus que ve a continuaci.

    Mart es distingeix per la seva tonalitat vermellosa.

    Jpiter s el planeta ms gran del Sistema Solar. La distncia al Sol s moltgran i les temperatures sn molt baixes.

    Saturn presenta un anell llumins al seu voltant. Sn asteroides que giren alseu voltant, atrets pel seu magnetisme.

    Ur, Nept i Plut sn els planetes ms allunyats del Sol i les seves temperaturessn molt baixes. Plut s el planeta ms petit, a ms de ser el ms allunyat.

    4. La Terra es mou

    La Terra no s totalment esfrica ja que presenta un aplanament a les zonesdels pols originat pel moviment que realitza en girar sobre el seu propi eix.

    Aquest s el moviment de rotaci.

    El moviment de rotaci dura 24 hores i t com a conseqncia la successi delsdies i de les nits i la variaci horria.

    Els fusos horaris sn 24 i tenen una longitud de 15 que resulten de dividir els360 de lesfera terrestre entre les 24 hores del dia. Els fusos horaris marquenla diferncia horria duna zona a una altra de la Terra.

    Has pensat mai quina seria la teva adrea, si anomenes a ms del pas onvius, el continent, el planeta, el sistema planetari i la galxia? Prova-ho, sla teva adrea a lUnivers.

    En la illustraci podeu observar com la Terra realitza un moviment de translacial voltant del Sol descrivint una rbita ellptica. Per a realitzar una volta senceraest 365 dies, 5 hores, 49 minuts i 12 segons. Aquest remanent de 5 hores, 49minuts i 12 segons sacumula al llarg de 4 anys i origina el que coneixem com aany de trasps.

    El moviment de translaci fa que quatre dies a lany marquin linici de lesdiferents estacions. Aquests dies assenyalats sn: lequinocci de tardor,lequinocci de primavera, el solstici destiu i el solstici dhivern.

    Moviment de rotaci de la Terra.

  • So

    cial

    s

    1. L

    A T

    ER

    RA

    , LE

    SP

    AI O

    N V

    IVIM

    U

    NIT

    AT

    1L

    A T

    ER

    RA

    I E

    L S

    IST

    EM

    A S

    OL

    AR

    18 Observa el planisferi amb els fusos horaris i pensa quina hora seria ara aalgunes de les capitals del mn.

    Moviment de translaci de la Terra al voltant del Sol.

    equinocci

    equinocci

  • So

    cial

    s

    1. L

    A T

    ER

    RA

    , LE

    SP

    AI O

    N V

    IVIM

    U

    NIT

    AT

    1L

    A T

    ER

    RA

    I E

    L S

    IST

    EM

    A S

    OL

    AR

    19Lequinocci de tardor es produeix cap el 21 de setembre. Com podeu observaren el dibuix, els rajos solars cauen perpendicularment sobre lequador i els diesi les nits sn igual de llargs. A lhemisferi Nord comena la tardor i a lhemisferiSud comena la primavera. Les hores de dia continuen disminuint a partirdaquest dia. A lhemisferi Nord sinicia la tardor i al Sud sinicia la primavera.

    El solstici dhivern s aproximadament el 21 de desembre. Fixat en la illustraci,la inclinaci de la Terra fa que el pol Sud estigui el mxim a prop del Sol en totel trajecte de translaci. s el dia ms curt de lany. A partir del solstici el diacomena a crixer. A lhemisferi Nord sinicia lhivern i a lhemisferi Sud sinicialestiu.

    Observa la posici de la Terra en lequinocci de primavera, el Sol torna a caureperpendicularment sobre lequador i es produeix cap el 21 de mar. Les horesde dia ja igualen a les hores de nit i continuaran augmentant desprs daquestdia. Lequinocci marca linici de la primavera a lhemisferi Nord i linici de latardor a lhemisferi Sud.

    Aproximadament el 21 de juny sesdev el solstici destiu. Observa en laillustraci que es produeix quan per la inclinaci de la Terra, el pol Nord sapropaal Sol. s el dia ms llarg de lany. A partir del solstici les hores de dia comenarana escurar-se. Aix sinicia lestiu a lhemisferi Nord i lhivern a lhemisferi Sud.

    5. La Lluna, el satllit de la Terra

    La Lluna s el satllit de la Terra i realitza tres moviments: un moviment derotaci sobre si mateixa; un moviment de translaci al voltant de la Terra i unmoviment de translaci al voltant del Sol. La Lluna triga 28 dies a donar unavolta sencera sobre si mateixa i al voltant de la Terra.

    Diferents fases de la Lluna.

  • So

    cial

    s

    1. L

    A T

    ER

    RA

    , LE

    SP

    AI O

    N V

    IVIM

    U

    NIT

    AT

    1L

    A T

    ER

    RA

    I E

    L S

    IST

    EM

    A S

    OL

    AR

    20

    Observa la Lluna aquest vespre i fixat en quina fase es troba.

    Segons el que acabes de llegir, pensa en lpoca de lany que estem, si snms llargs els dies o les nits i si estem ms a prop dun equinocci o dunsolstici.

    La Lluna presenta diferents fases que sn conseqncia dels moviments querealitza i de com la veiem des de la Terra. Des de la terra observem que la llunaadopta formes diferents:

    a. Quan veiem la meitat de la Lluna illuminada, fent una forma de D, est enquart creixent.

    b. Quan veiem la Lluna tota illuminada i t forma desfera diem que hi ha Llunaplena o pleniluni.

    c. Quan veiem la meitat de la Lluna illuminada, fent una forma de C, la Llunaest en quart minvant.

    d. Quan no es veu, es diu Lluna nova o noviluni.

    No has de confondre les fases de la Lluna amb els eclipsis. Leclipsi slenfosquiment total o parcial de la llum que un observador rep dun astre:

    a. Leclipsi de Sol s produt per la interposici de la Lluna entre el Sol i la Terra.

    b. Leclipsi de Lluna es produeix quan la Lluna entra en el con dombra de laTerra.

    Formaci dun eclipsi de Lluna i un eclipsi de Sol.

    6. Com est composta la Terra ?

    La Terra est envoltada per latmosfera, una capa gasosa que protegeix elplaneta de les radiacions solars. Latmosfera ens proporciona laire que respiremi ens protegeix del Sol. La formen:

  • So

    cial

    s

    1. L

    A T

    ER

    RA

    , LE

    SP

    AI O

    N V

    IVIM

    U

    NIT

    AT

    1L

    A T

    ER

    RA

    I E

    L S

    IST

    EM

    A S

    OL

    AR

    21a. Troposfera: capa ms propera a la superfcie terrestre, on sesdevenen totsels fenmens meteorolgics.

    b. Estratosfera: cont la capa doz que s la que absorbeix la major part de lesradiacions ultraviolades del Sol.

    c. Ionosfera: a continuaci de lestratosfera que s per on volten els satllitsartificials.

    d. Exosfera: capa ms allunyada de la superfcie terrestre.

    La hidrosfera la formen totes les aiges del planeta: oceans, mars, rius, llacs...Els oceans que cobreixen el planeta sn cinc: Atlntic, Pacfic, ndic, Glacialrtic i Glacial Antrtic.

    Lescora terrestre o litosfera s la capa que conforma el relleu terrestre, s adir tota la part continental. La litosfera est integrada per dues capes:

    a. Sial s la part de lescora que constitueix les masses continentals i estcomposta per Silici (Si) i Alumini (Al). Els continents de la Terra sn sis:Europa, sia, frica, Amrica, Oceania i lAntrtida.

    b. Sima s la part de lescora ocenica formada per roques basltiquescompostes per Silici (Si) i Magnesi (Mg).

    A continuaci de lescora trobem lendosfera que s la capa que cont el mantelli el nucli. El mantell est compost per elements ms lleugers: els ferromagnesis.El nucli est format per Nquel (Ni) i Ferro (Fe) per aix tamb sanomena Nife.

    Capes que componen lestructura de la Terra i de latmosfera.

    Prova de fer lactivitat davaluaci 3.

  • So

    cial

    s

    1. L

    A T

    ER

    RA

    , LE

    SP

    AI O

    N V

    IVIM

    U

    NIT

    AT

    1L

    A T

    ER

    RA

    I E

    L S

    IST

    EM

    A S

    OL

    AR

    22 7. Representem la TerraAra veurem com podem representar grficament la Terra. Existeixen diferentsmaneres de representar el planeta Terra, aix com diferents mitjans per orientar-se quan ens movem pel planeta.

    Leina ms coneguda i utilitzada des de sempre s el mapa. Un mapa s larepresentaci grfica de lespai terrestre sobre una superfcie plana.

    La humanitat abans descriure ja feia servir els mapes. Els mapes ms anticsque existeixen estan fets a Babilnia cap al 2300 a. C. Eren uns taulells de fangi els feien servir per mesurar terres i cobrar els impostos.

    Tamb a la Xina shan trobat mapes que daten del segle II a. C. que eren deseda i representaven espais ms locals. El segle II d. C, el grec Ptolomeu va ferel primer atlas universal on va representar tot el mn conegut fins aleshores.

    Els cartgrafs van representar la Terra mitjanant una esfera o globus terraqija que s la forma que saproxima ms a la seva forma real. Per per poderobservar de forma detallada la superfcie terrestre es van utilitzar els planisferis.

    Els cartgrafs Mercator, Peters i Robinson van elaborar les diferents projeccionsque porten el seu nom, representant la Terra en un planisferi.

    Mercator, al segle XVI, present un planisferi on la visi de lhemisferi Nord,Amrica del Nord i Europa es representaven amb unes dimensions ms gransrespecte les de lhemisferi Sud.

    Peters, a lany 1974, va publicar un planisferi on es respectaven les dimensions realsdels continents per els contorns i formes dels continents no quedaven prou definides.

    Robinson ha estat qui ha trobat una soluci intermdia aconseguint unarepresentaci bastant fidel pel que fa a les formes i a les dimensions.

    Per a fer un mapa de qualsevol tipus ens cal un criteri que ens relacioni lesdimensions reals que volem representar amb les dimensions del mapa. Lescalaha estat el criteri que han utilitzat els cartgrafs per reduir les dimensions dela superfcie real i poder-la representar en un mapa. Hi ha dos tipus descala: lagrfica i la numrica.

    Lescala grfica s una lnia recta dividida en segments equivalents en la realitatals quilmetres que indica.

    Lescala numrica sexpressa mitjanant una proporci. Per exemple, lescala1: 500.000 significa que 1 cm del mapa correspon en la realitat a 500.000 cm,s a dir, a 5 kms.

    8. Com podem orientar-nos en el nostre planeta

    Hi ha diferents procediments que sn molt senzills i a la vegada tils per poderorientar-nos, com per exemple:

    Al migdia posem els braos en creu, de manera que la m dreta assenyalalEst, que s per on surt el Sol, aleshores laltra m estar assenyalant lOest.El Nord el tindrem davant nostre i el Sud darrere.

    Si mirem al cel veurem lestrella Polar que sempre indica on est el Nord. Perlocalitzar lestrella Polar hem de buscar lssa Major, tamb anomenada elcarro per la seva similitud amb aquest objecte.

    Amb una brixola, la seva agulla imantada sempre assenyala al Nord.

  • So

    cial

    s

    1. L

    A T

    ER

    RA

    , LE

    SP

    AI O

    N V

    IVIM

    U

    NIT

    AT

    1L

    A T

    ER

    RA

    I E

    L S

    IST

    EM

    A S

    OL

    AR

    23

    PROJECCI DEPETERS

  • So

    cial

    s

    1. L

    A T

    ER

    RA

    , LE

    SP

    AI O

    N V

    IVIM

    U

    NIT

    AT

    1L

    A T

    ER

    RA

    I E

    L S

    IST

    EM

    A S

    OL

    AR

    24

    9. Com localitzar qualsevol punt geogrfic

    Les coordenades terrestres sn la latitud i la longitud i ens permeten situarqualsevol punt geogrfic. Per poder definir la latitud i la longitud hem de saberel que sn els parallels i els meridians.

    Prova de fer lactivitat davaluaci 8.

    Els parallels sn lnies imaginries paralleles que seccionen horitzontalmentel globus terraqi. El parallel ms gran que divideix el globus en dos hemisferiss lequador. Hi ha altres parallels que reben un nom especial: el trpic deCncer, el trpic de Capricorn, el cercle polar rtic i el cercle polar antrtic.

    Els meridians sn lnies imaginries que es distribueixen verticalment en elglobus i que passen pels pols. El meridi que es pren com a referncia s elmeridi 0 o meridi Greenwich, que s el nom de la poblaci anglesa per onpassa.

    La latitud s la distncia angular des de qualsevol punt de la Terra a lequador.Es mesura amb graus, si est per damunt de lequador seran graus al Nord i siestan per sota de lequador seran graus al Sud.

    La longitud s la distncia angular des de qualsevol punt del globus terraqi almeridi Greenwich. Es mesura en graus, si est a lesquerra del meridiGreenwich seran graus a lOest i si est per la dreta seran graus a lEst.

    Mapa de Catalunya de comarques

  • So

    cial

    s

    1. L

    A T

    ER

    RA

    , LE

    SP

    AI O

    N V

    IVIM

    U

    NIT

    AT

    1L

    A T

    ER

    RA

    I E

    L S

    IST

    EM

    A S

    OL

    AR

    25

    Prova dorientar-te posant els braos en creu i buscant aquest vesprelestrella Polar.

  • 26

    So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 1

    AC

    TIV

    ITA

    TS

    DA

    PR

    EN

    EN

    TAT

    GE

    ACTIVITATS DAPRENENTATGE

    Solstici destiu s el dia ms curt de lany.

    Equinocci de primavera s pels voltants del 21 de setembre.

    Solstici dhivern Indica linici de la primavera.

    Equinocci de tardor s el dia ms llarg de lany.

    Activitat 3

    Omple el segent quadre sobre les capes de latmosfera:

    UNIVERS

    Est format per:

    Galxies

    Contenen:

    Sistemasplanetaris

    Estn formats per:

    Satl.lits

    Planeta/es Estel TERRA

    SOL

    Est format per:

    SistemaPlanetari:

    ContCom per exemple

    Galxia:Via Lctia

    Activitat 1

    Completa el segent mapa conceptual sobre lUnivers:

    Activitat 2Relaciona mitjanant fletxes les caracterstiques dels solsticis i els equinoccis:

    CAPES CARACTERSTIQUES

    Estratosfera

    Capa ms propera a la superfcie terrestre on sesdevenentots els fenmens meteorolgics.

    Ionosfera

    Capa ms allunyada de la superfcie terrestre.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 1

    AC

    TIV

    ITA

    TS

    DA

    PR

    EN

    EN

    TAT

    GE

    27

    Activitat 6

    Per fer mapes utilitzem les escales. Quins tipus descales existeixen? Explica-les breument.

    Activitat 7

    Busca un planisferi fsic, mut i situa el nom dels continents i els oceans:

    Activitat 8

    Estudia b la illustraci de leclipsi de Sol que trobars a la unitat i dibuixaesquemticament un eclipsi de Sol.

    Activitat 4

    En qu es diferencien el moviment de rotaci de la Terra amb el moviment detranslaci?

    Activitat 5

    Respon les qestions segents sobre cartografia:

    a) Quins sn els cartgrafs que han representat la Terra mitjanant un planisferi?

  • 28

    So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 1

    AC

    TIV

    ITA

    TS

    DA

    PR

    EN

    EN

    TAT

    GE

    Activitat 9

    Dibuixa un globus terraqi amb parallels, meridians, equador, meridiGreenwich, cercle polar rtic i cercle polar antrtic.

    Activitat 10

    Busca un planisferi mut on es vegin els meridians i els parallels amb els seusgraus. Marca tres punts a latzar i desprs indica les coordenades terrestresdels punts geogrfics que has marcat.

  • So

    cial

    s

    1. L

    A T

    ER

    RA

    , LE

    SP

    AI O

    N V

    IVIM

    U

    NIT

    AT

    1A

    CT

    IVIT

    AT

    S D

    AV

    AL

    UA

    CI

    29ACTIVITATS DAVALUACI

    Activitat 1

    Completa els buits amb el text que correspon:

    a) La teoria del ............................. o .............................. ens explica lorigen de

    lUnivers.

    b) Amb l....................... es va dispersar un nvol de pols i gas gegant que va

    originar els .......................... i els ..............................

    c) Les ................................. agrupen sistemes planetaris.

    d) La galxia on es troba la Terra s la .......................................

    e) La Lluna s el ........................ de la Terra.

    Activitat 2

    Desprs dhaver observat detingudament el dibuix on es representa el SistemaSolar, a la pgina 16 daquesta unitat, fes-lo tu indicant el nom de cada planeta.

    Activitat 3

    Un cop estudiades les fasesde la Lluna indica al peu decada illustraci quina fase dela Lluna representa:

  • 30

    So

    cial

    s

    1. L

    A T

    ER

    RA

    , LE

    SP

    AI O

    N V

    IVIM

    UN

    ITA

    T 1

    AC

    TIV

    ITA

    TS

    DA

    VA

    LU

    AC

    I

    Activitat 4

    Explica breument en qu consisteixen el moviment de rotaci i el moviment detranslaci de la Terra i quines sn les seves conseqncies.

    Activitat 5

    Relaciona mitjanant fletxes les capes de la Terra amb la seva definici:

    Activitat 6

    Busca un mapa amb escala, observal i respon les qestions segents:

    a) Quin tipus descala sha utilitzat?

    b) Quina s la lectura daquesta escala?

    Activitat 7

    Busca un planisferi mut on es vegin els meridians i els parallels amb els seusgraus i situa els llocs geogrfics segents:

    a) 40 Nord de latitud i 30 Est de longitud

    b) 80 Sud de latitud i 60 Est de longitud

    c) 60 Nord de latitud i 40 Oest de longitud

    Activitat 8

    Respon les qestions segents sobre continents i oceans:

    a) Quin s loce que banya les costes de lndia?

    b) Quin s loce que separa el continent europeu del continent americ?

    c) Quin s el continent que est unit a Europa?

    Litosfera s la capa gasosa que envolta la Terra.

    Endosfera s la capa que cont el Sial i el Sima.

    Atmosfera s la capa formada per totes les aiges del planeta.

    Hidrosfera s la capa que cont el mantell i el nucli.

  • So

    cial

    s

    1. L

    A T

    ER

    RA

    , LE

    SP

    AI O

    N V

    IVIM

    U

    NIT

    AT

    1A

    CT

    IVIT

    AT

    S D

    AV

    AL

    UA

    CI

    31d) Quin continent est format per gels perpetus?

    Activitat 9

    Amb quin nom coneixem el fenomen que consisteix en lenfosquiment total oparcial de la llum que un observador rep dun astre?

  • 32

    So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PAI O

    N V

    IVIM

    U

    NIT

    AT

    1S

    OL

    UC

    ION

    S A

    CT

    IVIT

    AT

    S D

    AP

    RE

    NE

    NTA

    TG

    E

    SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE

    Activitat 1

    Completa el segent mapa conceptual sobre lUnivers:

    Activitat 2

    Relaciona mitjanant fletxes les caracterstiques dels solsticis i els equinoccis:

    Activitat 3

    Omple el segent quadre sobre les capes de latmosfera:

    Solstici destiu s el dia ms curt de lany.

    Equinocci de primavera s pels voltants del 21 de setembre.

    Solstici dhivern Indica linici de la primavera.

    Equinocci de tardor s el dia ms llarg de lany.

    CAPES CARACTERSTIQUES

    Estratosfera Cont la capa doz que s la que absorbeix la major partde les radiacions ultraviolades del Sol.

    Troposfera Capa ms propera a la superfcie terrestre on sesdevenentots els fenmens meteorolgics.

    Ionosfera A continuaci de lestratosfera, s per on volten elssatl.lits artificials

    Exosfera Capa ms allunyada de la superfcie terrestre.

    UNIVERS

    Est format per:

    Galxies

    Contenen:

    Sistemasplanetaris

    Estn formats per:

    Satl.lits

    Planeta/es Estel TERRA

    SOL

    Est format per:

    SistemaPlanetari:

    ContCom per exemple

    Galxia:Via Lctia

    Lluna

    Jpiter

    Mart

    Venus

    Nept

    Plut

    Ur

    SaturnMercuri

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PAI O

    N V

    IVIM

    U

    NIT

    AT

    1S

    OL

    UC

    ION

    S A

    CT

    IVIT

    AT

    S D

    AP

    RE

    NE

    NTA

    TG

    E

    33Activitat 4En qu es diferencien el moviment de rotaci de la Terra amb el moviment detranslaci?

    En el moviment de rotaci la Terra gira sobre el seu propi eix, mentre que en elde translaci gira al voltant del Sol descrivint una rbita el.lptica.

    Activitat 5

    Respon les qestions segents sobre cartografia:

    a) Quins sn els cartgrafs que han representat la Terra mitjanant un planisferi?

    Mercator, Peters i Robinson

    b) Quin s el planisferi que s ms proper a la realitat?

    Robinson

    Activitat 6

    Per fer mapes utilitzem les escales. Quins tipus descales existeixen? Explica-les breument.

    Hi ha dos tipus descala: la grfica i la numrica.

    Lescala grfica s una lnia recta dividida en segments equivalents en la realitat als quilmetres que indica.

    Lescala numrica sexpressa mitjanant una proporci. Per exemple, lescala1:500.000 significa que 1 cm del mapa correspon en la realitat a 500.000 cm,s a dir, 5 km.

    Activitat 7

    Busca un planisferi fsic, mut i situa el nom dels continents i els oceans:

    Consulta lapartat com est composta la Terra

    Activitat 8

    Estudia b la illustraci de leclipsi de Sol que trobars a la unitat i dibuixaesquemticament un eclipsi de Sol.

    Ombra de la Lluna sobre el Sol

    Sol

    RatjosSolars

    InterposiciLluna

    Terra

  • 34

    So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PAI O

    N V

    IVIM

    U

    NIT

    AT

    1S

    OL

    UC

    ION

    S A

    CT

    IVIT

    AT

    S D

    AP

    RE

    NE

    NTA

    TG

    E

    Activitat 9

    Dibuixa un globus terraqi amb parallels, meridians, equador, meridiGreenwich, cercle polar rtic i cercle polar antrtic.

    Consulta el dibuix que hi ha al contingut de la unitat.

    Activitat 10

    Busca un planisferi mut on es vegin els meridians i els parallels amb els seusgraus. Marca tres punts a latzar i desprs indica les coordenades terrestresdels punts geogrfics que has marcat.

    Comprova-ho amb un planisferi fsic.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    U

    NIT

    AT

    1S

    OL

    UC

    ION

    S A

    CT

    IVIT

    AT

    S D

    AV

    AL

    UA

    CI

    35SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

    Activitat 1

    Completa els buits amb el text que correspon:

    a) La teoria del Big Bang o gran explosi ens explica lorigen de

    lUnivers.

    b) Amb lexplosi es va dispersar un nvol de pols i gas gegant que va

    originar els estels i els planetes.

    c) Les galxies agrupen sistemes planetaris.

    d) La galxia on es troba la Terra s la Via Lctia.

    e) La Lluna s el satl.lit de la Terra.

    Activitat 2

    Desprs dhaver observat detingudament el dibuix on es representa el SistemaSolar, a la pgina 17 daquesta unitat, fes-lo tu indicant el nom de cada planeta.

    Quart Creixent

    Lluna Nova

    Activitat 3

    Un cop estudiades les fasesde la Lluna indica al peu decada illustraci quina fase dela Lluna representa:

    Quart Minvant

    Lluna Plena

    Activitat 4

    Explica breument en qu consisteixen el moviment de rotaci i el moviment detranslaci de la Terra i quines sn les seves conseqncies.

  • 36

    So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    U

    NIT

    AT

    1S

    OL

    UC

    ION

    S A

    CT

    IVIT

    AT

    S D

    AV

    AL

    UA

    CI

    Moviment de rotaci: es el moviment que realitza la Terra en girar sobre elseu propi eix. Dura 24 hores i les seves conseqncies sn els dies i les nits iles variacions horries.

    Moviment de translaci: s el moviment que realitza la Terra en girar al voltantdel Sol descrivint una rbita el.liptica. Triga aproximadament 365 dies endonar una volta sencera. Les conseqncies daquests moviments sn lesdiferents estacions anuals.

    Activitat 5

    Relaciona mitjanant fletxes les capes de la Terra amb la seva definici:

    Activitat 6

    Busca un mapa amb escala, observal i respon les qestions segents:

    a) Quin tipus descala sha utilitzat?

    Lescala numrica o escala grfica.

    b) Quina s la lectura daquesta escala?

    Segons els mapa que sagafi.

    Activitat 7

    Busca un planisferi mut on es vegin els meridians i els parallels amb els seusgraus i situa els llocs geogrfics segents:

    a) 40 Nord de latitud i 30 Est de longitud

    b) 80 Sud de latitud i 60 Est de longitud

    c) 60 Nord de latitud i 40 Oest de longitud

    Activitat 8

    Respon les qestions segents sobre continents i oceans:

    a) Quin s loce que banya les costes de lndia? Oce ndic

    b) Quin s loce que separa el continent europeu del continent americ?

    Oce Atlntic.

    c) Quin s el continent que est unit a Europa?

    sia.

    d) Quin continent est format per gels perpetus?

    LAntrtida.

    Activitat 9

    Amb quin nom coneixem el fenomen que consisteix en lenfosquiment total oparcial de la llum que un observador rep dun astre?

    Eclipsi.

    Litosfera s la capa gasosa que envolta la Terra.

    Endosfera s la capa que cont el Sial i el Sima.

    Atmosfera s la capa formada per totes les aiges del planeta.

    Hidrosfera s la capa que cont el mantell i el nucli.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PAI O

    N V

    IVIM

    U

    NIT

    AT

    1Q

    U

    HA

    S T

    RE

    BA

    LL

    AT

    ?

    37

    quhas treballat?

    Format per

    ASTRESAgrupats en

    GALXIES

    VIA LCTIA

    SISTEMA SOLAR

    Com

    Amb

    PLANETES

    Format per

    Com

    LA TERRA

    Composada per Amb

    SOL

    Amb

    ECLIPSI

    MOVIMENT DEROTACI

    MOVIMENT DETRANSLACI

    ATMOSFERALITOSFERAENDOSFERAHIDROSFERA

    REPRESENTACIONS

    De

    LNIESIMAGINARIES

    UNIVERS

    ECLIPSILA LLUNA

    Que s

    Amb

    Amb

    DeMERCATOR

    PETERSROBINSON

    GRFICANUMRICA

    ROTACITRANSLACI

    ESCALESMOVIMENTS

    SATL.LITS

    Amb

    Amb

    Com

    Com

    Amb

  • ho porto?com

    38

    So

    cial

    s

    1. L

    A T

    ER

    RA

    , LE

    SP

    AI O

    N V

    IVIM

    UN

    ITA

    T 1

    CO

    M H

    O P

    OR

    TO

    ?

    Omple la graella segent posant una creu on correspongui.

    Explicar com es va formar lUnivers. 1

    Identificar els planetes del SistemaSolar. 1 2

    Diferenciar les quatre fases de laLluna. 3

    Descriure els moviments que realitzala Terra. 4 4

    Explicar qu s un eclipsi i perqu esprodueix aquest fenomen. 8 9

    Diferenciar les capes de la Terra. 3 5

    Vocabulari bsic

    Planisferi: s la representaci plana de tota lesfera terrestre.

    Brixola: instrument dorientaci basat en les propietats dels imants que sempraper determinar direccions horitzontals a partir de la direcci aproximada Nord-Sud.

    El.lipse: corba tancada, de forma ovalada.

    Ferromagnesis: materials compostos de ferro (Fe) i magnesi (Mg).

    S No A mitges Activitat Activitat daprenentatge davaluaci

    en qu ho has en qu ho has treballat treballat

    En acabar la unitat, sc capa de...

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 2

    GE

    OG

    RA

    FIA

    F

    SIC

    A I

    PA

    ISA

    TG

    E

    39Unitat 2GEOGRAFIA FSICA I PAISATGE

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    U

    NIT

    AT

    2Q

    U

    TR

    EB

    AL

    LA

    R

    S?

    40

    treballars?

    quEn acabar la unitat treballars les idees principals

    segents

    La teoria de la deriva continental dAlfred Wegener ensexplica la formaci dels continents i la modificaci delseu relleu.

    La Pangea era un nic continent que tenia la Terrainicialment i que es va anar fragmentant donant llocals diferents continents actuals.

    Els elements que configuren el relleu terrestre sn:muntanyes, serralades, planes, altiplans, depressionsi valls.

    El relleu i els paisatges que shan anat formant en lessuperfcies continentals sn fruit de lacci de lesforces internes i externes de la Terra.

    Les forces internes originen volcans, terratrmols,plegaments i falles que modifiquen el paisatge.

    Laigua, les persones i el vent sn els agents derosiexterns.

    La distribuci de les aiges i la seva dinmica depnde lestructura del relleu, de les caracterstiques delterreny i de la quantitat daigua de pluja dels llocs.

    La Terra presenta tres grans zones climtiques: clida,temperada i freda.

    Cada zona climtica presenta diferents tipus de climes.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    U

    NIT

    AT

    2Q

    U

    TR

    EB

    AL

    LA

    R

    S?

    41En acabar la unitat has de ser capa de:

    Explicar com sha format el relleu.

    Diferenciar els tipus de paisatges.

    Analitzar els factors modificadors del paisatge.

    Localitzar les diferents unitats de relleu i rius ms importants delplaneta.

    Situar les grans zones climtiques.

    Diferenciar les caracterstiques de les grans zones climtiques.

    Situar cadascun dels diferents tipus de clima de cada zona climtica.

    Diferenciar les caracterstiques de cada tipus de clima de cada zonaclimtica.

    Identificar els tipus de vegetaci i la seva localitzaci al planeta.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 2

    GE

    OG

    RA

    FIA

    F

    SIC

    A I

    PA

    ISA

    TG

    E

    42 1. La formaci del relleuLa litosfera o escora terrestre s la capa que conforma el relleu. No es tractaduna capa compacta, est fragmentada en enormes porcions de roca, lesplaques tectniques. Les plaques tectniques sn de dos tipus:

    - continentals: de terra ferma que formen els continents;

    - oceniques: ocupades per oceans.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 2

    GE

    OG

    RA

    FIA

    F

    SIC

    A I

    PA

    ISA

    TG

    E

    43Alfred Wegener, el 1912, va desenvolupar la teoria de la deriva continental.Segons aquesta teoria els continents es desplacen, ja que aquestes plaquesencaixen entre elles i llisquen sobre el mantell. Aix fa que a vegades topin ofreguin luna contra laltra, o se separin, o una es posi sobre laltra.

    Segons Wegener hi havia un nic continent original, la Pangea..... A causa deldesplaament de les plaques continentals al llarg de milions danys, la Pangeaes va anar fragmentant i van aparixer els diferents continents actuals.

    El relleu i els paisatges que shan anat formant i modificant sn fruit de laccide les forces internes i externes de la Terra.

    Les forces internes soriginen pel moviment de les plaques en separar-se oacostar-se. Aquestes forces donen lloc a volcans, terratrmols, plegaments ifalles que modifiquen el paisatge.

    En el procs de desplaament de les plaques es pot produir una subducciduna placa ocenica sota duna altra. Aix passa quan en el decurs del seulliscament aquesta coincideix amb una altra i es doblega, se submergeix i originauna fossa ocenica. La calor que es genera fa que sesdevinguin erupcionsvolcniques. La lava que expulsa el volc est formada pel magma, materialsde linterior de la Terra que es troben a temperatures molt elevades i, que enemergir a lexterior i refredar-se, donaran lloc a la formaci dilles volcniques.

    Quan collisionen una placa ocenica i una placa continental es produeix tambuna zona de subducci i una fossa ocenica que originar sismes i la formacide volcans.

    Si la collisi es produeix entre dues plaques continentals, els seus extrems esdeformen i es pleguen produint una elevaci del terreny formant serralades.

    Parts dun volc.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 2

    GE

    OG

    RA

    FIA

    F

    SIC

    A I

    PA

    ISA

    TG

    E

    44 Quan les plaques tect-niques freguen originenmoviments vibratoris en elterreny i es propaguen entotes direccions produint elque coneixem com aterratrmols.

    Les forces internes de laTerra poden arrugar lescapes rocoses i formarplegaments. Lanticlinal s lapart elevada del plegamenti el sinclinal, lenfonsada.

    Formaci dun plegament.

    De vegades les capes rocoseses fragmenten en lloc deplegar-se, i soriginen les falles.La part elevada de la fallasanomena horst i la partenfonsada, fossa tectnica.

    Collisi de dues plaques continentals.

    Formaci duna falla.

    Prova de fer lactivitatdaprenentatge 1 per veuresi ho has ents.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 2

    GE

    OG

    RA

    FIA

    F

    SIC

    A I

    PA

    ISA

    TG

    E

    45Les diferents unitats paisatgstiques del planeta

    Paisatge on sobserven els diferents elements del relleu.

    Els elements que configuren el relleu terrestre sn: muntanyes, serralades,planes, altiplans, depressions i valls.

    Una plana, com podeu observar en la imatge, s una superfcie sense elevacionsni depressions destacades situada a poca altitud del nivell del mar.

    Laltipl t les mateixes caracterstiques que una plana per se situa a unaaltitud elevada.

    Una depressi o conca la forma una superfcie que s ms baixa que els terrenysdel seu voltant.

    Una depressi sanomenar fossa tectnica quan sorigina per lenfonsamentdun bloc en un relleu amb falles.

    Les valls sn depressions allargades de la superfcie terrestre per onhabitualment passa un riu o una glacera. Les valls fluvials tenen forma de V.Les valls glacials tenen forma dU.

    La costa terrestre presenta formes que shan originat amb els agents erosius.Un cap s una punta de superfcie terrestre que sendinsa dins el mar.

    Una pennsula s una porci o fragment de terra que penetra dins un mar o llaci que est unida per un dels seus extrems al continent. De vegades la pennsulaest unida per un fragment llarg i estret que sanomena istme.

    El mar banya les costes dels continents configurant formes diferents. Quan hofa originant una costa corbada cap endins es tracta duna badia, si aquestabadia s molt gran sanomena golf.....

    Sovint laigua del mar penetra en el que havia estat una vall fluvial originantuna ria.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 2

    GE

    OG

    RA

    FIA

    F

    SIC

    A I

    PA

    ISA

    TG

    E

    46 Un fiord sorigina en entrar laigua del mar en una vall glacial immersa en elmar.

    El fons ocenic tamb t un relleu que es manifesta en les formes segents:

    - formant grans cadenes muntanyoses anomenades dorsals oceniques;

    - formant una mplia zona plana i lleugerament ondulada a una profunditatentre 3.600 i 5.500 m i que sanomena plana abisal;

    - formant profundes depressions entre 5.500 i 11.000 m de profunditatanomenades fosses oceniques;

    - formant la prolongaci del terra continental que est submergida en el mar,la qual sanomena plataforma continental; o b

    - formant el tals continental, la superfcie inclinada que uneix la plataformacontinental amb la plana abisal.

    2. Els elements modificadors del paisatge

    A ms dels canvis que produeixen en el paisatge les forces internes, tal comhem estudiat a lapartat de La formaci del relleu, tamb les forces externesmodelen el relleu dels continents i, per tant, modifiquen el paisatge. Laigua,les persones i el vent sn els agents derosi externs.

    L aigua s lagent derosi extern que ms formes t de modelar el relleu. Enploure, laigua de la pluja es filtra per les fissures de les roques on quedaretinguda i en baixar la temperatura i gelar-se fragmenta les roques.Quan laigua de la pluja entra en contacte amb roques calcries reaccionaqumicament i les dissol, daquesta manera penetra dins la terra creant aigessubterrnies.

    Tamb es desgasta molt el terreny amb la pluja que en caure va arrossegantfragments del terreny que estan en zones ms elevades fins a zones ms baixesa causa de la fora de la gravetat.

    Laigua dels rius i la dels mars erosionen el litoral. Els rius arrosseguen materialsfins la seva desembocadura al mar creant deltes.

    El mar, amb les onades, crea en el litoral cales i entrants que formen les platges.

    A ms de laigua, tamb el vent transporta materials i partcules en suspensique impacten en el paisatge i el modelen.

    Les persones tamb son un agent important derosi amb les modificacionsque duen a terme en el paisatge: tala de boscos, urbanisme, incendis, ... Lahumanitat ha contribut des de fa milers danys a la modificaci del paisatgecom a conseqncia de les seves accions. Lacci encaminada a la formacidun paisatge humanitzat es coneix amb el nom dacci antrpica. Aix, doncs,el paisatge natural duna zona es converteix en paisatge humanitzat.

    El paisatge humanitzat pot ser divers en funci del tipus de poblaci ms omenys desenvolupada que lhagi produt. El paisatge humanitzat ser diferentdins un mateix pas segons les activitats a qu es dediqui lhome i tamb canviardun continent a un altre. Podem diferenciar dos tipus de paisatge en funci de

    Recordes quines unitats paisatgstiques tens a prop del lloc on vius?

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 2

    GE

    OG

    RA

    FIA

    F

    SIC

    A I

    PA

    ISA

    TG

    E

    47

    lacci que les persones hi exerceixen: el paisatge rural i el paisatge urb.

    El paisatge rural est format per agrupacions de cases i els seus habitantsviuen dactivitats relacionades amb lexplotaci del camp.

    El paisatge urb est constitut per un conjunt dedificis i carrers fora compactei, prcticament, no hi queda espai pel medi natural.

    Les dimensions dun nucli urb estan en constant creixement i cada cop vanocupant ms territori del seu voltant. Segur que si vius en una ciutat has pogutobservar aquest fenomen de creixement. Qualsevol rea urbana generar laconstrucci de carreteres i mitjans de transport per tal de comunicar-se ambaltres nuclis urbans.

    3. La distribuci del relleu

    El tipus de paisatge ve determinat pel relleu, un relleu concret afavorir un tipusde paisatge. La distribuci del relleu del planeta s fruit de la dinmica de lescoraterrestre en moures les plaques tectniques que la formen. Et recomanem queconsultis un atlas i observis que a ms dels elements fsics que texpliquem nhiha molts altres. Ara veurem com s el relleu i el paisatge de cada continent.

    3.1 El relleu dsia

    sia s el continent ms gran i a ms tamb s el que cont les altituds mximesdel planeta. Presenta una gran diversitat de relleu, la qual cosa fa que, malgratque sigui el continent ms poblat, presenti un gran desequilibri en la distribucide la seva poblaci, la qual ha ocupat les zones ms habitables.

    Delta de lEbre.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 2

    GE

    OG

    RA

    FIA

    F

    SIC

    A I

    PA

    ISA

    TG

    E

    48

    Fixat en el mapa, el continent asitic presenta molta varietat de paisatges:grans serralades, altiplans, deserts, boscos, terres de conreu, etc ... Lestret deBering separa el continent asitic de lameric per la zona nord-est.

    A la zona oriental, entre els Urals i laltipl de Sibria trobem la gran planasiberiana.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 2

    GE

    OG

    RA

    FIA

    F

    SIC

    A I

    PA

    ISA

    TG

    E

    49Tamb trobem zones de grans depressions que han estat ocupades per mars,com el mar Mort, el mar dAral o el mar Caspi. . . . . El mar Arbic banya les costesdArbia i ndia.

    A les zones del sud i de lest seleven laltipl de lIran, laltipl del Deccan (ndia),laltipl del Tibet, que s el ms gran del mn, i laltipl de Monglia. El desertdel Gobi es troba al sud de laltipl de Monglia.

    Aquest s el pic ms alt del mn: lEverest; i forma part de la serralada delHimlaia, estesa doest a est de lsia central. Aquesta s una serralada joveon es troben les majors alades de la Terra.

    Les serralades de la costa oriental asitica van conduir a la formaci delsarxiplags del Jap i de les Filipines.....

    Entre la pennsula de la ndia i la dIndoxina, trobem el Golf de Bengala. . . . . A lapensula arbiga trobem el Golf Prsic.....

    sia t nombroses illes i pennsules com les que observeu en aquestes imatges.Destaquen les illes: Nova Terra, Taiwan, Jap, Filipines, Clebes, Borneo,Sumatra, Java i Sri Lanka..... Les pennsules sn: Anatlia, Arbiga, ndia, Malacca,Indoxina, i Corea.

    3.2 El relleu dfrica

    Els altiplans sn els elements de relleu que ms trobem a frica. El continentafric s el ms gran desprs dsia i ocupa una part de lhemisferi Nord i unaaltra, ms gran, de lhemisferi Sud. Lestret de Gibraltar el separa dEuropa. Elcap de Bona Esperana s a lextrem sud del continent. El golf dAden sendinsaentre la pennsula Arbiga i la de Somlia. A la zona central del continent eslocalitza el golf de Guinea.

    Un dels deserts ms important del mn s el desert del Shara, que es troba alfrica, a laltipl septentrional. Aquest desert envolta la serralada de lAtles,una cadena de muntanyes joves. En aquesta serralada destaca el pic Toubkalde 4.165 m. Dins el desert seleven el masss dAhaggar i el Tibesti. El masssEtipic seleva a prop de la costa del mar Roig.

    El relleu afric combina el relleu pla daltiplans i massissos allats amb fosses idepressions. La zona oriental del continent es caracteritza per contenir la fossatectnica ms gran del mn, el Rift Valley, als costats de la qual sallotgendiferents massissos i pics com el Kilimanjaro, de 5.895 m daltitud, un dels msalts del mn i que s dorigen volcnic; i tamb el Kenya de 5.194 m.

    Els deserts de Kalahari i Nambia ocupen laltipl de Katanga i les muntanyesde Draken seleven al sud-est.

    Al nord-est trobem la pennsula de Somlia i al sud-est, lilla de Madagascar.

    Si visquessis a sia pensa quin s el paisatge dsia on tagradaria viure iper qu.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 2

    GE

    OG

    RA

    FIA

    F

    SIC

    A I

    PA

    ISA

    TG

    E

    50

    3.3 El relleu dAmrica

    El continent americ presenta una forma allargada que fa que el distribum ensubcontinents: Amrica del Nord i Amrica del Sud. Aquests dos subcontinentsestan units per una zona que sestreny formant un istme, listme de Panam, ique anomenem Amrica Central.....

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 2

    GE

    OG

    RA

    FIA

    F

    SIC

    A I

    PA

    ISA

    TG

    E

    51A la costa oest del continentameric hi trobem unaextensa serralada demuntanyes joves quesestenen de nord a sud. AlAmrica del Nord hi ha lesmuntanyes Rocalloses i alAmrica del Sud laserralada dels Andes. En lesdues serralades hi ha picsdaltitud fora destacable: elMcKinley, a 6.194 m daltitudal nord de les Rocalloses; ilAconcagua, a 6.959 m.

    Al llarg de les Rocallosestrobem valls profundes idepressions, combinadesamb altiplans, comMonument Valley i elCanyon del Colorado.

    Les Rocalloses i els Andessn al costat de nombrososvolcans en activitat queconstitueixen el cord defoc del Pacfic. Aquest t lamxima activitat ssmica ala zona de lAmrica Central.

    A lAmrica del Nord trobemmuntanyes velles com elsApalatxes a la zona oriental.A lAmrica del Sud, tambtrobem muntanyes velles, alvoltant de la conca del riuAmazones trobem el masssde les Guayanas i el masssBrasiler.

    El continent americ tfora quantitat dilles. AlAmrica del Nord hi ha lillaBanks, lilla Victria, lilla deBaffin i lilla de Terranova.....

    A lAmrica Central trobemel mar del Carib on hi ha lesBahames, les Grans Antilles(Cuba,

    Hispaniola, Puerto Rico,Jamaica i Caiman) i les

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 2

    GE

    OG

    RA

    FIA

    F

    SIC

    A I

    PA

    ISA

    TG

    E

    52 Petites Antilles (Barbuda, Antigua, Guadalupe, Dominica, Martinica, Saint Lucia,S. Vincent, Barbados,Grenadines, Grenada, Tobago i Trinitat).

    I a lAmrica del Sud hi ha les illes Galpagos, al nord-oest, i les illes Malvines,,,,,lilla de Pasqua, a loest, i lilla Gran de la Terra del Foc, al sud-est. Entre aquestadarrera illa i el continent hi ha lestret de Magallanes.

    El Golf dAlaska i el Golf de Mxic sn els ms destacables i com a bahia, la deHudson.

    A lAmrica del nord i Central trobem localitzades les pennsules del continent.La situada ms al nord del continent, la pennsula dAlaska, a lest, la del Labrador,a loest, la de Califrnia, i al sud, la de Florida. A Amrica Central hi trobem ladel Yucatn.

    3.4. El relleu dOceania

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 2

    GE

    OG

    RA

    FIA

    F

    SIC

    A I

    PA

    ISA

    TG

    E

    53Oceania s el continent ms petit format per milers dilles de loce Pacfic indic. Austrlia s lilla ms gran i en total hi ha com unes deu mil illes dediferents dimensions. Aquestes illes estan agrupades en conjunts, els arxiplags,i aquests sn: Australsia, Melansia, Micronsia i Polinsia..... Les illes dedimensions ms grans, a ms dAustrlia, sn Nova Guinea, Nova Zelanda iTasmnia. . . . . Tamb formen part dOceania les famoses iiiiilles Hawaii, les illes Fiji,Nova Calednia i Samoa.

    Lorigen de la majoria daquestes illes s volcnic o corall, en aquest darrercas sanomenen atols.

    El relleu dAustrlia est compost per un gran altipl a la zona oest, una granplana a la zona central i una serralada a la zona est. Loest s fora desrtic i son trobem laltipl de Kimberley, el desert de Gibson, el Gran desert dArena i elGran desert de Victria..... El masss McDonnell es troba al costat de la Gran ConcaArtesiana, a la part central. Finalment, a lest sala la serralada Australiana. Alnord hi ha la pennsula de Cap de York.

    Destaquen tamb el Golf de Carpentria, al nord, i la Gran Badia Australiana, al sud.

    3.5. El relleu de lAntrtida

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 2

    GE

    OG

    RA

    FIA

    F

    SIC

    A I

    PA

    ISA

    TG

    E

    54 A la zona del pol Sud sestn un continent cobert de gel, s lAntrtida. La capade gel que el cobreix sanomena inlandsis i t una grandria de 2.000 a 4.000 m.

    Les glaceres que el cobreixen van lliscant per la superfcie fins arribar al maron es trenquen formant els icebergs, que sn grans blocs de gel que suren perloce. Les banquises sn les capes fines de gel que cobreixen el mar.

    LAntrtida s un continent despoblat. La serralada Transantrtica travessalAntrtida.

    3.6. El relleu dEuropa

    Europa es caracteritza per tenir pocs elements de relleu de gran altitud, s peraix que la poblaci shi ha pogut establir des de sempre.

    El continent europeu presenta el que es coneix com a gran plana central queest compresa entre loce atlntic i la serralada dels Urals. Aquesta ocupauna extensa zona que s gaireb la meitat del continent.

    Tamb hi trobem massissos antics com la serralada dels Urals, el masss Centralfrancs, la Selva Negra i la serralada Escandinava.

    Les serralades joves estan a la zona meridional, des del mar Cantbric fins almar Negre, i sn: els Pirineus, els Alps, els Crpats i el Caucas. A la pennsulaItlica seleven els Apenins. Els pics ms destacables del continent europeusn: Aneto, de 3.404 m, als Pirineus; Mont Blanc, de 4.810 m, als Alps.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 2

    GE

    OG

    RA

    FIA

    F

    SIC

    A I

    PA

    ISA

    TG

    E

    55A Europa hi ha diverses pennsules com ara: pennsula Ibrica, pennsula Itlica,pennsula Balcnica, pennsula Escandinava, pennsula de Kola i pennsula deJutlndia.

    Les illes ms importants dEuropa sn: Islndia, Gran Bretanya, Irlanda, lesBalears, Crsega, Sardenya, Siclia i Creta.....

    Lestret de Gibraltar separa Europa dfrica.

    Prova de fer lactivitat daprenentatge 6.

    4. La distribuci de la xarxa hidrogrfica

    La distribuci de les aiges i la seva dinmica depn de lestructura del relleu,de les caracterstiques del terreny i de la quantitat daigua de pluja dels llocs.Daltra banda les pendents dels vessants fa que laigua vagi cap a les parts msbaixes provocant fortes erosions en les parts altes del relleu i formant estanysi aiguamolls als sectors ms baixos.

    Les roques, la vegetaci i el tipus de sl tenen una incidncia important enaquest procs.

    El conjunt de cursos daigua que circulen per un territori en configuren la xarxahidrogrfica.

    La conca hidrogrfica s lrea o territori pel qual circulen les aiges quedesemboquen al mateix riu principal que dna el nom al conjunt de la conca.

    4.1. La xarxa hidrogrfica dsia

    En general els rius asitics presenten una distribuci del centre cap a la perifriadel continent. Els rius ms grans i cabalosos neixen a les serralades de lHimlaiai salimenten de la neu i de la pluja abundant daquestes zones. Especialmentels del sud, porten molts alluvions i formen immenses planes alluvials i deltes.Segons el mar on desemboquen els rius dsia es poden classificar en setvessants hidrogrfics.

    El vessant rtic est format per rius llargs i cabalosos. A lhivern es glacen i ala primavera en desglaar-se provoquen inundacions. Els ms importants snel riu Obi, Ienissei i el Lena.

    El vessant pacfic s integrat per rius llargs i cabalosos que en el curs baixformen grans planes alluvials. Els ms importants sn lAmur, el Huang He(riu Groc), el Iang-Ts (riu Blau) i el Mekong.

    El vessant ndic es caracteritza per rius ms curts i molt cabalosos. La majorianeixen a lHimlaia i tenen grans crescudes a lestiu. Els ms importants snel Salwen, lIrauadi, Brahmaputra, el Ganges, lIndus, el Tigris i lEufrates.

    El vessant mediterrani i el vessant del mar Negre inclouen rius molt curts i depoc cabal.

    Al vessant del mar Caspi es poden diferenciar els rius de la zona nord, quesn llargs i cabalosos, com s lUral, i els de la zona sud que sn rius moltcurts i cabalosos.

    El vessant del mar dAral comprn rius curts i cabalosos. A ms del mar Caspii del mar dAral (zones lacustres) el llac ms important de lsia s el Baikal, aRssia.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 2

    GE

    OG

    RA

    FIA

    F

    SIC

    A I

    PA

    ISA

    TG

    E

    56 4.2. La xarxa hidrogrfica de lfricaEls grans rius africans sn molt diferents entre ells pel que fa als seus cursos,lloc de desembocadura i quantitat daigua que porten. En les regions desrtiquesdel nord i del sud-oest, els rius sn intermitents, s a dir, baixen secs durant unapart de lany; en canvi els de la zona equatorial porten fora cabal sempre. Segonsel mar on desemboquen, els rius africans es poden classificar en tres vessants:

    El vessant mediterrani, integrat per rius molt curts i poc cabalosos, a excepcidel Nil (riu ms llarg del mn de 6.671 km.)

    El vessant atlntic inclou rius de diferents longituds, la majoria fora cabalosos.Els ms importants sn: el Senegal, el Nger, el Congo, lOrange. El riu Congos el ms cabals de tot el mn.

    Al vessant ndic la majoria dels rius son curts i cabalosos. Els ms importantssn el Limpopo i el Zambeze.

    A lfrica hi ha un bon nombre de conques lacustres. Les ms importants snles que shan format al llarg de la fossa tectnica anomenada Rift Valey, alspeus de les muntanyes Mitumba. Els llacs que ocupen les conques lacustresms grans sn el Malawi, el Tanganyka, el Victria, lAlbert i el Kioga. Al nord ial sud del continent, en zones rides, hi ha cursos daigua que desguassen enconques interiors i formen llacs estacionals, les aiges dels quals oscillen moltentre estacions. El llac ms important s el Txad.

    4.3. La xarxa hidrogrfica dAmrica

    En general els rius americans sn llargs i cabalosos. Els rius de la conca delAtlntic i els de del Pacfic sn molt diferents. Els rius del vessant Atlntic snms llargs i cabalosos que els rius del Pacfic. La presncia de les serraladesjoves a prop de la costa fa que els rius del Pacfic siguin ms curts, un pendentfort i poc importants, llevat del riu Colorado, a lAmrica del Nord. Segons elmar on desemboquen, els rius americans es poden classificar en tres vessants:

    El vessant rtic que comprn rius llargs i cabalosos, glaats durant bona partde lany. El ms importants sn el Yukon i el Mackenzie.

    El vessant atlntic est integrat per rius molt llargs i cabalosos que travessengrans planes. Els ms importants sn:

    A lAmrica del Nord, el Sant Lloren, el Mississip (amb els seus afluents elMissouri, Arkansas i lOhio) i el Rio Grande.

    A lAmrica del Sud, lOrinoco i lAmazones, i el Paran que juntament amb elsrius Uruguai i Paran-Paraguai forma el Rio de la Plata.

    El vessant pacfic que inclou rius curts i menys cabalosos. Els ms importantssn el Colorado i el Colmbia a lAmrica del Nord.

    Amrica s el continent que t el nombre ms alt de llacs importants, la majorpart a lAmrica del Nord. Al Canad hi ha el Gran Llac dels ssos, el Gran Llacde lEsclau i el Winnipeg. Per la conca lacustre ms important dAmrica s ladels Grans Llacs situada a la frontera entre el Canad i els Estats Units formadapels llacs Superior, Michigan, Huron, Erie i Ontario.

    A lAmrica Central tenim el llac de Nicaragua.

    A lAmrica del Sud trobem el Maracaibo a Veneuela, i el Titicaca entre Per iBolvia.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 2

    GE

    OG

    RA

    FIA

    F

    SIC

    A I

    PA

    ISA

    TG

    E

    574.4. La xarxa hidrogrfica dOceaniaLa xarxa ms important daquest continent s a Austrlia. Els rius australianses concentren principalment a la part oriental de lilla. Segons el mar ondesemboquen els podem classificar en dos vessants:

    El vessant ndic comprn els dos rius australians ms importants, el Murray iel seu afluent el Darling. A ms recull una srie de rius curts i intermitents idaltres de ms regulars que circulen pel nord.

    El vessant pacfic que inclou rius curts i irregulars. Un llac important dAustrlias lEyre, en el qual desguassen alguns rius interiors.

    Al nord trobem el mar del Corall, el dArafura i el de Timor.....

    4.5. La xarxa hidrogrfica dEuropa

    A Europa hi ha molts rius, per cap no t les dimensions dels grans rius asiticso americans. Segons el mar o oce on desemboquen els rius trobem 5 vessants:

    El vessant rtic formada per rius llargs, cabalosos i amb grans crescudes enlpoca del desgla. Els ms importants sn el Petxora i el Dvina.

    El vessant atlntic que inclou rius cabalosos per curts. Els ms importantssn el Dvina Occidental, el Niemen, el Vstula, lElba, el Rin, el Sena, el Loira,la Garona, el Duero, el Tajo, el Guadiana i el Guadalquivir.

    El vessant mediterrani est format per rius curts i poc cabalosos. Els msimportants sn el Roine, lEbre i el Po.

    El vessant del mar Negre agrupa rius cabalosos i de rgim regular com ara elDanubi (de 2.860 km) , el Dnister, Dniper i el Don.

    El vessant del mar Caspi recull les aiges de dos rius llargs i cabalosos comsn el Volga (de 3.520 km) i lUral, a ms daltres mes curts.

    La Mnega separa les illes britniques de Frana. El mar del Nord banya lesdAnglaterra, el mar Bltic banya el nord-est dEuropa i el mar Mediterrani lescostes del sud. El mar Negre s al sud-est.

    Els llacs europeus ms importants es troben situats al nord del continent. Snmolt nombrosos per en destaquen el Ladoga, lOnega.

    Prova de fer lactivitat daprenentatge 4.

    5. Les grans zones climtiques i la seva vegetaci i paisatges

    La Terra presenta tres grans zones climtiques: clida, temperada i freda.Aquestes rees vnen delimitades en funci de la latitud. A lhemisferi Nord, amajor latitud Nord disminueixen les temperatures i a lhemisferi Sud, a majorlatitud Sud dismi-nueixen les temperatures. Aix doncs, ms a prop dels polsles temperatures seran ms baixes (zona climtica freda) i ms a prop delequador seran ms altes. Tamb a les zones on el relleu tingui una majoraltitud les temperatures seran ms baixes (zona climtica clida). La zonaintermitja entre els trpics i els cercles polars no tindr temperatures tanextremes (zona climtica temperada). Tamb laltitud s un factor important

    Prova de fer lactivitat daprenentatge 5.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 2

    GE

    OG

    RA

    FIA

    F

    SIC

    A I

    PA

    ISA

    TG

    E

    58 que condiciona el clima decada zona. A major altitud lestemperatures seran msbaixes. Cada zona climticat diferents tipus de climes,que et descrivim a conti-nuaci:

    5. 1. La zona clida ocupa deltrpic de Cncer al trpic deCapricorn. Les tempera-turessn altes tot lany. Lapluviositat s variable. Enfunci daquesta pluviositates diferencien el climessegents:

    Clima equatorial:

    Est situat entre els 10 de latitud N i els 5 de latitud S. s clid, molt humit isense estaci seca, s a dir, que no hi ha una poca a lany de sequera.

    Les temperatures sn molt elevades tot lany, amb mitjanes entre 25C i 27C.

    Les pluges sn molt abundants; quasi cada dia, al voltant dels 1.500 mm anualsi els rius sn molt cabalosos.

    Grans zones climtiques de la Terra.

    Zona freda

    Zona temperada

    Zona clida

    Zona temperadaZona freda

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 2

    GE

    OG

    RA

    FIA

    F

    SIC

    A I

    PA

    ISA

    TG

    E

    59La selva amb la major varietat i densitat despcies del planeta s la vegetacidaquesta zona. Els sls sn poc frtils, a causa del continu rentat que pateixen.

    Aquest clima el trobem al centre dfrica, a la zona de lAmazones, i a lAmricaCentral.

    Clima tropical:

    Est situat entre els dos trpics, al Nord i al Sud, a una latitud duns 10 a 25 N i S.

    Les temperatures sn elevades per la insolaci intensa durant tot el dia.

    Presenta una estaci plujosa durant lestiu i una altra de seca. Les precipitacionstotals sn al voltant dels 1.000 mm.

    Els rius tenen un cabal irregular segons les pluges.

    La sabana s la vegetaci daquesta zona.

    Aquest clima el trobem a lAmrica del Sud, frica i Indonsia.

    El clima monznic s una variant del clima tropical que es caracteritza pertemperatures semblants a les del clima anterior, amb algunes diferncies entrehivern i estiu. Les estacions vnen marcades pel vent Monz. A lestiu: ventsclids que provoquen pluges que fan que els rius es desbordin fcilment iprovoquin inundacions. A lhivern els vents sn secs i freds.

    La jungla s la vegetaci daquesta zona.

    Aquest clima est situat a la Xina, Malisia i lndia.

    Clima desrtic:

    Est situat entre els 15 i els 35 N i S, generalment lluny del mar.

    Les temperatures: molt elevades tot lany, per sobretot a lestiu, amb mitjanesmensuals entre els 35C i els 40C. Hi ha una gran variaci entre el dia i la nit;a les nits es pot arribar a 0o o de vegades menys.

    Les precipitacions sn escasses i irregulars, per sota dels 100 mm anuals. Hi hacorrents daigua subterrnia que, de tant en tant, surten a la superfcie formantels oasis, nics llocs on hi ha vegetaci del tipus cactus.

    Est situat, al SO dels EUA (desert dArizona); al NO dfrica (desert del Shara); a lapennsula Arbiga (desert dArbia), i al centre dAustrlia on hi ha diversos deserts.

    5.2. Zona temperada:

    La zona climtica temperada la trobem localitzada a lhemisferi Nord, del cerclepolar rtic al trpic de Cncer; i a lhemisferi Sud, del trpic de Capricorn alcercle polar antrtic.

    s la zona on entren en contacte laire polar, fred i humit, amb laire dorigentropical, clid i sec. Aix fa que a lhivern hi hagi temperatures baixes; i a lestiu,ms elevades.

    La proximitat o llunyania dels oceans provoca modificacions en el clima.

    Les temperatures mitjanes anuals sn entre -10C i 20C.

    Les pluges sn moderades amb variacions entre 250 i 1500 mm a les zonesms properes als oceans.

    Hi ha tres variants climtiques:

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 2

    GE

    OG

    RA

    FIA

    F

    SIC

    A I

    PA

    ISA

    TG

    E

    60 Clima mediterrani:Est situat entre els 30 o 35 i 45 de latitud N i S.

    Les temperatures sn altes a lestiu (25C) i suaus a lhivern (superiors als10C) per la influncia del mar.

    Les pluges sn escasses (entre 250 i 800 mm) i irregulars, amb predomini a laprimavera i a la tardor. Els estius sn bastant secs. El cabal dels rius s irregular.

    La vegetaci consisteix en boscos de fulla perenne (pins, alzines, roures, etc.);matolls espinosos i plantes aromtiques (farigola, roman, etc.)

    El trobem a les regions riberenques del mar Mediterrani, costes del centre deXile, de Califrnia i del sud dAustrlia i frica.

    Clima ocenic:

    Est situat a una latitud entre 40o 45 i 60 N i S (a les faanesinteriors dels continents).s unclima temperat i humit, coneguttamb com a clima atlntic.

    Les temperatures sn moderadesdurant tot lany: suaus a lestiu ims fresques a lhivern.

    Les pluges sn abundants duranttot lany (entre 800 i 1500 mm). Elsrius sn cabalosos.

    El paisatge natural est format pelsboscos de fulla caduca (rouredes,fagedes) i prats herbacis.

    El trobem a loest dEuropa, a lazona atlntica dAmrica del Sud(Buenos Aires), al Canad, als EUA,i algunes zones costaneres delPacfic asitic.

    Clima continental:

    Es dna a linterior dels continents, a unes latituds entre 40 i 60.

    Les temperatures es caracteritzen per uns estius curts i molt calorosos i unshiverns llargs i molt freds.

    Les precipitacions sn en forma de pluja i ms abundants a lestiu; a lhivern enforma de neu i ms escasses.

    La vegetaci natural sn boscos de pins negres i avets; lestepa, i deserts alinterior.

    5. 3. Zona freda:

    La trobem localitzada a lhemisferi Nord: del cercle polar rtic al pol Nord; i alhemisferi Sud: del cercle polar antrtic al pol Sud.

    Fageda.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 2

    GE

    OG

    RA

    FIA

    F

    SIC

    A I

    PA

    ISA

    TG

    E

    61 Clima polar:En regions entre els 60 i 90 de latitud N i S al voltant dels cercles polars rtici antrtic. s el clima que hi ha al pol Nord i a lAntrtida.

    Les temperatures sn molt baixes tot lany, hi ha hivern i estiu. Els hiverns snmolt freds, molt llargs i amb temperatures per sota de 0C. Lestiu s curt ifred.

    Encara que la neu i el gel cobreixen la major part de la superfcie, lesprecipitacions sn escasses i a lestiu.

    La vegetaci s la tundra, formada per molses, lquens i alguns arbres com elssalzes i bedolls.

    2. Clima dalta muntanya:

    Es localitzen dins les zones temperades iclides en els relleus de gran alada(Himlaia, Andes, Alps, Pirineus, etc.)

    Les temperatures sn fredes durant totlany, les mximes a lestiu sn inferiors als10C.

    Les precipitacions sn ms abundants quea les regions del voltant, que sovint snde neu i es poden arribar a formar neusperptues i glaceres.

    La vegetaci es troba esglaonada en elsvessants de les muntanyes. Els arbres sn de fulla caduca, bosc de conferes,avets, bedolls, praderies i pastures. A les zones ms altes, trobem molses ilquens.

    A quina zona climtica es troba la poblaci on vius i quin tipus de climacreus que hi ha?

    Bosc de conferes.

  • 62

    So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 2

    AC

    TIV

    ITA

    TS

    DA

    PR

    EN

    EN

    TAT

    GE

    ACTIVITATS DAPRENENTATGE

    Activitat 2

    Relaciona mitjanant fletxes les diferents unitats paisatgstiques amb lescaracterstiques corresponents:

    Plana s una superfcie ms baixa que elsterrenys del seu voltant.

    Pennsula s una superfcie sense elevacions nidepressions destacades situada a pocaaltitud del nivell del mar.

    Depressi s un enfonsament del terreny comprsentre dues cadenes muntanyoses peron habitualment passa un riu o unaglacera.

    Vall s una porci de terra que penetra dinsun mar o llac i que est unida per undels seus extrems al continent.

    Activitat 3

    Completa les frases segents sobre els elements modificadors del paisatge:

    a. L............... s lagent derosi externa que ms formes t de modelar el relleu.

    b. El............... transporta materials i partcules en suspensi que impacten en el

    paisatge i el modelen.

    c. Les........................ sn un agent important derosi amb les modificacions que

    duen a terme en el paisatge: tala de boscos, urbanisme, incendis, ...

    Activitat 1

    Completa la taula segent sobre les diferents forces internes que modifiquenel relleu:

    Origen de les forces internes Efecte que produeixen

    Collisi entre dues plaques continentals. .......................................

    ............................................................................ Volcans

    Fregament de dues plaques tectniquesque donen lloc a moviments vibratoris delterreny en totes direccions. ........................................

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 2

    AC

    TIV

    ITA

    TS

    DA

    PR

    EN

    EN

    TAT

    GE

    63Activitat 4Desprs dhaver estudiat el mapa dEuropa fsic, busca un mapa dEuropa fsicmut i localitza els rius: Ebre, Loira, Tmesi, Volga, Rin i Danubi.

    Activitat 5

    Respon les qestions segents sobre hidrografia:

    a) Esmenta el nom de tres rius asitics.

    b) Esmenta el nom de tres rius africans.

    c) Esmenta el nom de tres rius americans.

    Activitat 6

    Busca un planisferi fsic mut i situa els elements de relleu segents: serraladade lHimlaia, serralada dels Urals, Alps, Pirineus, masss Etipic, desert deKalahari i altipl de Kimberley.

    Activitat 7

    Indica al costat del nom del pasos segents la gran zona climtica on es troben:

    Austrlia ..............................

    Nicaragua ..............................

    Alaska ..............................

    Turquia ..............................

    ndia ..............................

    Irlanda ..............................

    Activitat 8

    Omple el quadre segent amb les caracterstiques segents de les diferentsgrans zones climtiques

    ZONA CLIMTICA FRANJA QUE OCUPA TEMPERATURES

    Temperada

    Clida

    Freda

  • 64

    So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 2

    AC

    TIV

    ITA

    TS

    DA

    PR

    EN

    EN

    TAT

    GE

    Activitat 9

    Respon les qestions segents sobre els diferents tipus de climes:

    a) Quina s la vegetaci prpia del clima mediterrani?

    b) Com sn les temperatures del clima desrtic?

    c) Quines caracterstiques presenten les precipitacions del clima polar?

    d) En qu consisteix la vegetaci que anomenem tundra?

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    U

    NIT

    AT

    2A

    CT

    IVIT

    AT

    S D

    AV

    AL

    UA

    CI

    65ACTIVITATS DAVALUACI

    Activitat 1

    Explica breument la teoria de la deriva continental dAlfred Wegener.

    Activitat 2

    Relaciona mitjanant fletxes els segents agents modificadors del paisatge ambel seu tipus extern o intern:

    Volcans

    Aigua agent derosi extern

    Vent

    Terratrmols agent derosi intern

    Persones

    Activitat 3

    Estudia el dibuix de les diferents unitats paisatgstiques que trobars a la unitati identifica els espais en blanc segents amb la unitat paisatgstica quecorrespon:

  • 66

    So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    U

    NIT

    AT

    2A

    CT

    IVIT

    AT

    S D

    AV

    AL

    UA

    CI

    Activitat 4

    Relaciona mitjanant fletxes els diferents rius amb els continents on es trobensituats:

    La Garona

    Nil

    Brahmaputra Amrica

    Tajo

    Amazones sia

    Mekong

    Ural frica

    Congo

    Mississip Europa

    Rio de la Plata

    Activitat 5

    Desprs destudiar el mapa fsic dEuropa busca un mapa fsic mut dEuropa isitua les pennsules i illes segents: pennsula Escandinava, pennsula Itlica,pennsula Balcnica, illa de Siclia, illa de Xipre i illa dIrlanda.

    Activitat 6

    Completa les afirmacions segents sobre el relleu dels continents:

    a) El pic ms alt del mn s l.........................

    b) Lestret de ......................... separa Europa dfrica.

    c) El desert del ...................... es troba a lfrica a laltipl septentrional.

    d) Al llarg de les muntanyes ....................... trobem valls profundes i depressions

    combinades amb altiplans com Monument Valley i el Canyon del Colorado.

    e) ....................... s lilla ms gran.

    f) El Mont Blanc s el pic ms alt dels ............................

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    U

    NIT

    AT

    2A

    CT

    IVIT

    AT

    S D

    AV

    AL

    UA

    CI

    67Activitat 7Omple els buits del quadre segent:

    Entre el tr-

    pic de Cncer

    i el trpic de

    Capricorn

    A lhemisferi

    Nord: entre el

    cercle polar

    rtic i el pol

    Nord; i a

    l h e m i s fe r i

    Sud: entre el

    cercle polar

    antrtic i el

    pol Sud

    Ocenic

    Desrtic

    Dalta

    muntanya

    Estius curts i molt

    calorosos i hiverns

    llargs i molt freds.

    Estaci plujosa durant

    lestiu i una altra seca

    Molt escasses, a lestiu i

    en forma de neu.

    Boscos de fulla perenne,

    matolls espinosos i

    plantes aromtiques.

    Selva amb la major varieta

    i densitat despcies.

    Temperada

    GRAN ZONA FRANJA TIPUS DE TEMPERATURES PRECIPITACIONS TIPUS DE VEGETACICLIMATICA QUE OCUPA CLIMA

  • 68

    So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 2

    SO

    LU

    CIO

    NS

    AC

    TIV

    ITA

    TS

    DA

    PR

    EN

    EN

    TAT

    GE

    SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE

    Activitat 2

    Relaciona mitjanant fletxes les diferents unitats paisatgstiques amb lescaracterstiques corresponents:

    Plana s una superfcie ms baixa que elsterrenys del seu voltant.

    Pennsula s una superfcie sense elevacions nidepressions destacades situada a pocaaltitud del nivell del mar.

    Depressi s un enfonsament del terreny comprsentre dues cadenes muntanyoses peron habitualment passa un riu o unaglacera.

    Vall s una porci de terra que penetra dinsun mar o llac i que est unida per undels seus extrems al continent.

    Activitat 3

    Completa les frases segents sobre els elements modificadors del paisatge:

    a) L aigua s lagent derosi externa que ms formes t de modelar el relleu.

    b) El vent transporta materials i partcules en suspensi que impacten en el

    paisatge i el modelen.

    c) Les persones sn un agent important derosi amb les modificacions que

    duen a terme en el paisatge: tala de boscos, urbanisme, incendis, ...

    Activitat 1

    Completa la taula segent sobre les diferents forces internes que modifiquenel relleu:

    Origen de les forces internes Efecte que produeixen

    Collisi entre dues plaques continentals. Serralades

    Col.lisi entre dues plaques continentals Volcans

    Fregament de dues plaques tectniquesque donen lloc a moviments vibratoris delterreny en totes direccions. Terratrmols

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 2

    SO

    LU

    CIO

    NS

    AC

    TIV

    ITA

    TS

    DA

    PR

    EN

    EN

    TAT

    GE

    69

    Activitat 8

    Omple el quadre segent amb les caracterstiques de les diferents grans zonesclimtiques

    Activitat 4

    Desprs dhaver estudiat el mapa dEuropa fsic, busca un mapa dEuropa fsicmut i localitza els rius: Ebre, Loira, Tmesi, Volga, Rin i Danubi.

    Consulta el mapa dEuropa fsic

    Activitat 5

    Respon les qestions segents sobre hidrografia:

    a) Esmenta el nom de tres rius asitics.

    Obi, lesissei, Lena, Amur, Huang He (riu Groc), lang-Ts (riu Blau), Mekong,Brahmaputra, Ganges, Indus, Tigris, Eufrates, Ural, Sr. Dari i Amu-Dari.

    b) Esmenta el nom de tres rius africans.

    Nil, Senegal, Nger, Congo, Orange, Limpopo, Zambeze i Shebele.

    c) Esmenta el nom de tres rius americans.

    Yukon, Mackenzie, Sant Lloren, Mississip, Missouri, Arkansas, Ohio, Ro Grande,Orinoco, Amazones, Paran, Uruguai, Paraguai, Ro de Plata, Colorado i Columbia.

    Activitat 6

    Busca un planisferi fsic mut i situa els elements de relleu segents: serraladade lHimlaia, serralada dels Urals, Alps, Pirineus, masss Etipic, desert deKalahari i altipl de Kimberley.

    Consulta els planisferis fsics de la unitat 2.

    Activitat 7

    Indica al costat del nom del pasos segents la gran zona climtica on es troben:

    Austrlia Clida/TemperadaNicaragua ClidaAlaska Polar/TemperadaTurquia Temperadandia Temperada/Clida

    Irlanda Temperada

    ZONA CLIMTICA FRANJA QUE OCUPA TEMPERATURES

    Temperada

    Clida

    Freda

    A lhemisferi Nord: del cercle polar Temperatures mitjanes anualsrtic al trpic de Cncer. A lhemis- entre 10 i 20C.feri Sud: del trpic de Capricorn alcercle polar antrtic.

    Del trpic de Cncer al trpic Altes tot lany

    de Capricorn

    A lhemisferi Nord: del cercle polar Temperatures molt baixesrtic al pol Nord. A lhemisferi Sud: tot lany, a algunes zones adel cercle polar antrtic al pol Sud. lestiu no superen els 10C.

  • 70

    So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 2

    SO

    LU

    CIO

    NS

    AC

    TIV

    ITA

    TS

    DA

    PR

    EN

    EN

    TAT

    GE

    Activitat 9

    Respon les qestions segents sobre els diferents tipus de climes:

    a) Quina s la vegetaci prpia del clima mediterrani?

    Boscos de fulla perenne (pins, alzines, roures), matolls espinosos i plantesaromtiques (farigola, roman, orenga).

    b) Com sn les temperatures del clima desrtic?

    Sn molt elevades tot lany, a lestiu les mitjanes mensuals sn entre els 35 i40C.

    c) Quines caracterstiques presenten les precipitacions del clima polar?

    Sn escasses i a lestiu.

    d) En qu consisteix la vegetaci que anomenem tundra?

    En molses, lquens i alguns arbres com els salzes i els bedolls.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    U

    NIT

    AT

    2S

    OL

    UC

    ION

    S A

    CT

    IVIT

    AT

    S D

    AV

    AL

    UA

    CI

    71SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

    Activitat 1

    Explica breument la teoria de la deriva continental dAlfred Wegener.

    Segons Wegener hi havia un nic continent original, la Pangea. A causa deldesplaament de les plaques continentals al llarg de milions danys, la Pangeaes va anar fragmentant tot originant els diferents continents actuals.

    Activitat 2

    Relaciona mitjanant fletxes els segents agents modificadors del paisatge ambel seu tipus extern o intern:

    Volcans

    Aigua agent derosi extern

    Vent

    Terratrmols agent derosi intern

    Persones

    Activitat 3

    Estudia el dibuix de les diferents unitats paisatgstiques que trobars a la unitati identifica els espais en blanc segents amb la unitat paisatgstica quecorrespon:

    Consulta el dibuix de les diferents unitats paisatgstiques de la unitat.

    Activitat 4

    Relaciona mitjanant fletxes els diferents rius amb els continents on es trobensituats:

    La Garona

    Nil

    Brahmaputra Amrica

    Tajo

    Amazones sia

    Mekong

    Ural frica

    Congo

    Mississip Europa

    Rio de la Plata

  • 72

    So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    U

    NIT

    AT

    2S

    OL

    UC

    ION

    S A

    CT

    IVIT

    AT

    S D

    AV

    AL

    UA

    CI

    Activitat 5

    Desprs destudiar el mapa fsic dEuropa busca un mapa fsic mut dEuropa isitua les pennsules i illes segents: pennsula Escandinava, pennsula Itlica,pennsula Balcnica, illa de Siclia, illa de Xipre i illa dIrlanda.

    Consulta el mapa fsic de la unitat.

    Activitat 6

    Completa les afirmacions segents sobre el relleu dels continents:

    a) El pic ms alt del mn s lEverest.

    b) Lestret de Gibraltar separa Europa dfrica.

    c) El desert del Sahara es troba a lfrica a laltipl septentrional.

    d) Al llarg de les muntanyes Rocalloses trobem valls profundes i depressions

    combinades amb altiplans com Monument Valley i el Canyon del Colorado.

    e) Austrlia s lilla ms gran.

    f) El Mont Blanc s el pic ms alt dels Alps.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    U

    NIT

    AT

    2S

    OL

    UC

    ION

    S A

    CT

    IVIT

    AT

    S D

    AV

    AL

    UA

    CI

    73Activitat 7Omple els buits del quadre segent:

    A lhemisferi

    Nord: entre el

    cercle polar

    rtic i el trpic

    de Cncer: i a

    l h e m i sfe r i

    Sud: entre el

    cercle polar

    antrtic i el

    tropic de Ca-

    pricorn

    Entre el tr-

    pic de Cncer

    i el trpic de

    Capricorn

    A lhemisferi

    Nord: entre el

    cercle polar

    rtic i el pol

    Nord; i a

    l h e m i sfe r i

    Sud: entre el

    cercle polar

    antrtic i el

    pol Sud

    Mediterranii

    Ocenic

    Continental

    Equatorial

    Tropical

    Desrtic

    Polar

    Dalta

    muntanya

    Altes a lestiu i suaus

    a lhivern.

    Moderades tot lany

    suaus a lestiu i fredes

    a lhivern.

    Estius curts i molt

    calorosos i hiverns

    llargs i molt freds.

    Molt elevades tot lany.

    Elevades per la forta

    insolaci.

    Durant el dia sn molt

    elevades tot lany i

    sobretot a lestiu.

    Durant la nit baixen

    molt i poden arribar a

    0C.

    Temperatures molt

    baixes tot lany

    Les temperatures sn

    fredes tot lany a lestiu

    amb mximes inferiors

    als 10C.

    Pluges escasses i

    irregulars amb predomini

    a la primavera i a la tardor

    Pluges abundants durant

    tot lany

    A lestiu sn ms

    abundants i a lhivern

    llargs i molt freds

    Pluges molt abundants

    quasi cada dia

    Estaci plujosa durant

    lestiu i una altra seca

    Precipitacions escasses i

    irregulars.

    Molt escasses, a lestiu i

    en forma de neu.

    Precipitacions sovint en

    forma de neu.

    Boscos de fulla perenne,

    matolls espinosos i

    plantes aromtiques.

    Boscos de fulla caduca i

    prats.

    Boscos de pins negres i

    avets.

    Selva amb la major varieta

    i densitat despcies.

    Sabana

    En els oasis, del tipus

    cactus.

    Tundra: formada per

    molses, lquens, salzes i

    bedolls.

    Arbres de fulla caduca

    bosc de conferes, avets,

    bedolls, praderies i

    pastures.

    Temperada

    Clida

    GRAN ZONA FRANJA TIPUS DE TEMPERATURES PRECIPITACIONS TIPUS DE VEGETACICLIMATICA QUE OCUPA CLIMA

    Freda

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PAI O

    N V

    IVIM

    UN

    ITA

    T 2

    QU

    H

    AS

    TR

    EB

    AL

    LA

    T?

    74

    FO

    RC

    ES

    INT

    ER

    NE

    S

    GE

    OG

    RA

    FIA

    FS

    ICA

    ori

    gin

    ades

    qu

    e p

    rovo

    qu

    en

    dif

    eren

    ciat

    per

    pre

    sen

    ta

    que con

    formen

    Dif

    eren

    ciat

    s en

    amb

    amb

    com

    com

    qu

    e es

    tud

    ia

    RE

    LL

    EU

    qu

    e es

    tud

    ia

    - M

    ovi

    me

    nts

    s

    smic

    s-

    Vo

    lca

    ns

    - P

    leg

    am

    en

    ts-

    Falle

    s

    Mo

    vim

    en

    t d

    ep

    laq

    ue

    ste

    ct

    niq

    ues

    - A

    igu

    a-

    Ve

    nt

    - A

    ctiv

    ita

    t

    hu

    ma

    na

    FO

    RC

    ES

    EX

    TE

    RN

    ES

    - P

    lan

    es

    - A

    ltip

    lan

    s-

    De

    pre

    ssio

    ns

    - S

    err

    ala

    de

    s-

    Va

    lls-

    Pe

    nn

    sule

    s-

    Istm

    es

    - B

    ad

    ies

    - G

    olf

    s-

    Riu

    s-

    Fio

    rds

    - N

    ucl

    is

    urb

    an

    sUN

    ITA

    TS

    PA

    ISA

    TG

    ST

    IQU

    ES

    TIP

    OS

    PA

    ISA

    TG

    E

    - N

    atu

    rals

    - R

    ura

    ls-

    Urb

    an

    sCO

    NT

    INE

    NT

    S

    -

    sia

    -

    fric

    a-

    Am

    ri

    ca-

    Oce

    an

    ia-

    An

    trt

    ida

    - E

    uro

    pa

    dif

    eren

    ciad

    a p

    er

    i

    HID

    RO

    GR

    AF

    IA

    CO

    NT

    INE

    NT

    S

    VE

    SS

    AN

    TS

    HID

    RO

    GR

    F

    IQU

    ES

    CL

    IME

    S

    ZO

    NE

    SC

    LIM

    T

    IQU

    ES

    C

    LID

    AT

    EM

    PE

    RA

    DA

    FR

    ED

    A

    - C

    lima

    E

    qu

    ato

    ria

    l-

    Clim

    a

    Tro

    pic

    al

    - C

    lima

    D

    ese

    rtic

    - C

    lima

    m

    ed

    ite

    rra

    ni

    - C

    lima

    o

    ce

    nic

    - C

    lima

    co

    nti

    ne

    nta

    l

    - C

    lima

    p

    ola

    r-

    Clim

    a

    alt

    a

    mu

    nta

    nya

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 2

    CO

    M H

    O P

    OR

    TO

    ?

    75

    ho porto?com

    Omple la graella segent posant una creu on correspongui.

    Vocabulari bsic:

    Cabal dun riu: quantitat daigua del riu que, per unitat de temps, travessa unasecci del conducte pel qual circula.

    Cabals: que t molt cabal.

    Hidrografia: cincia que estudia les aiges que es distribueixen per la Terra.

    Xarxa hidrogrfica: conjunt daiges del planeta.

    Explicar com sha format el relleu

    Diferenciar els tipus de paisatges.

    Analitzar els factors modificadorsdel paisatge.

    Localitzar les diferents unitats de relleui rius ms importants del planeta.

    Situar les grans zones climtiques.

    Diferenciar les caracterstiques de lesgrans zones climtiques.

    Situar cadascun dels diferents tipus declima de cada zona climtica.

    Diferenciar les caracterstiques de cadatipus de clima de cada zona climtica.

    Identificar els tipus de vegetaci i laseva localitzaci al planeta.

    S No A mitges Activitats Activitatsdaprenentatge davaluacion ho has on ho hastreballat treballat

    1 1

    8 7

    7

    9 7

    2 2

    3 3

    4,5,6 4,5,6

    7 7

    9 7

    En acabar la unitat, sc capa de...

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 3

    EL

    ME

    DI

    FS

    IC I

    LE

    S U

    NIT

    AT

    S P

    AIS

    AG

    ST

    IQU

    ES

    DE

    LA

    PE

    NN

    SU

    LA

    IB

    R

    ICA

    I C

    ATA

    LU

    NY

    A

    76 Unitat 3EL MEDI FSIC I LES UNITATS

    PAISAGSTIQUES DE LA PENNSULAIBRICA I CATALUNYA

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 3

    QU

    T

    RE

    BA

    LL

    AR

    S

    ?

    77

    qutreballars?

    En aquesta unitat treballars les idees principals segents:

    El relleu de la pennsula Ibrica s fora variat amb unaltipl central: la Meseta; i serralades que lenvolten:sistema Ibric, monts de Toledo, sistema Central, etc...

    A Catalunya tamb trobem una plana interior: la DepressiCentral i diverses serralades: Pirineus, Prepirineus,serralada Prelitoral, serralada Litoral,

    A la pennsula Ibrica hi ha tres vessants fluvials bsics:el mediterrani, el cantbric i latlntic.

    A Catalunya els rius sn fora diferents segons on neixen,el relleu i el clima; hi podem distingir tres vessants: Pirineu-Ebre, pirenaicomediterrani i mediterrani.

    La pennsula Ibrica est situada al sud de la zonatemperada. En general presenta unes caracterstiquestpicament mediterrnies, alhora que mostra una grandiversitat climtica determinada pels dos elementsfonamentals, la temperatura i la pluviositat.

    En funci del volum de precipitacions diferenciem lapennsula humida de la pennsula seca.

    La vegetaci tpica de la pennsula plujosa s el boscatlntic, format per arbres caducifolis com el roure i el faig,i la de la seca i tpicament mediterrnia s lalzinar.

    La vegetaci natural de la zona rida de la pennsula sconstituda quasi exclusivament per espcies querequereixen temperatures elevades i adaptades a la gransequera, com per exemple el margall. Quan laridesa sextrema apareix una vegetaci encara ms pobre de tipusestepari.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 3

    QU

    T

    RE

    BA

    LL

    AR

    S

    ?

    78 La pennsula Ibrica presenta diferents zones climtiques:

    zona de clima ocenic o dinfluncia atlntica, zona de climainterior o continental, zona de clima mediterrani, zona declima dalta muntanya i zona de clima subtropical rid.

    A Catalunya els climes que trobem sn: mediterrani, interior,de muntanya i atlntic.

    La vegetaci que domina a Catalunya s la tpica de lesregions mediterrnies i est formada per boscos baixos,moltes vegades esclarissats, per bosquines punxoses i alsllocs ms secs i degradats formats per pradells secs.

    En acabar la unitat has de ser capa de:

    Localitzar les diferents unitats de relleu i rius msimportants de la pennsula Ibrica i de Catalunya.

    Situar els diferents climes de la pennsula Ibrica i deCatalunya.

    Diferenciar les caracterstiques dels climes de la pennsulaIbrica i de Catalunya.

    Conixer els diferents tipus de vegetaci i la sevalocalitzaci a la pennsula Ibrica i a Catalunya.

    Identificar els diferents tipus de paisatges de la pennsulaIbrica i de Catalunya.

    Localitzar els principals tipus de paisatges de la pennsulaIbrica i de Catalunya.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 3

    EL

    ME

    DI

    FS

    IC I

    LE

    S U

    NIT

    AT

    S P

    AIS

    AG

    ST

    IQU

    ES

    DE

    LA

    PE

    NN

    SU

    LA

    IB

    R

    ICA

    I C

    ATA

    LU

    NY

    A

    79 El relleu de la pennsula Ibrica

    LEstret de Gibraltar, al sud, separa la pennsula ibrica dfrica. El cap de Creus,el de Gata i el de Finisterre sn els ms destacables.

    A la zona central de la pennsula Ibrica sextn la Meseta, que es troba a unaaltitud de 600 i 700 m.

    Als seus voltants trobem diferents serralades que la delimiten. Al Nord, hi ha laserralada Cantbrica, les muntanyes de Lle i el masss Galaic.....

    Al sud trobem la Sierra Morena, les serralades Btiques i Sierra Nevada.....

    A lest, est limitada pel sistema Ibric.....

    A loest va davallant suament fins a Portugal.

    La Meseta es troba seccionada pel sistema Central i els monts de Toledo endues submesetes: la nord i la sud.

    La pennsula Ibrica est separada de la resta dEuropa per la serralada delsPirineus que es troben a la zona nord i abasten des del nord dArag fins elnord de Girona. El pic ms alt dels Pirineus s lAneto amb 3.404 m, situat a lazona aragonesa.

    Dins lEstat espanyol hi ha dos arxiplags: el Baleric i el de les Illes Canries.Larxiplag Baleric el formen les illes: Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.Larxiplag canari comprn les illes: Tenerife, Gran Canaria, Fuerteventura,Lanzarote, El Hierro, La Gomera i La Palma. . . . . A Tenerife hi ha el Teide, el pic msalt dEspanya, de 3.718 m.

    Consulta un atlas i fixat on est situat larxiplag canari.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 3

    EL

    ME

    DI

    FS

    IC I

    LE

    S U

    NIT

    AT

    S P

    AIS

    AG

    ST

    IQU

    ES

    DE

    LA

    PE

    NN

    SU

    LA

    IB

    R

    ICA

    I C

    ATA

    LU

    NY

    A

    80 El relleu de Catalunya

    A Catalunya trobem la serralada dels Pirineus que est situada al nord deCatalunya, limita amb Frana i t pics de fora altitud. En destaca la Pica dEstatsamb 3.143 m daltitud.

    Els Pirineus tenen una zona daltitud ms baixa que anomenem Prepirineus.Aquesta franja comprn les comarques: Alta Ribagora, Pallars Juss; i part deles comarques de la Noguera, lAlt Urgell, el Solsons, el Bergued i el Ripolls.

    A la zona costanera catalana trobem dues serralades, la serralada Litoral i laserralada Prelitoral, totes dues separades per la depressi Prelitoral. Laserralada Litoral, al costat de la costa, va des del Baix Peneds fins el BaixEmpord. A continuaci trobem la franja corresponent a la depressi Pre-litorali, seguidament, seleva la serralada Prelitoral, des del Girons fins el Montsi.La serralada transversal uneix els Pirineus amb la zona est, a Les Guilleriesque s una extensa zona boscosa.

    Altres serralades importants sn: la serra del Cad, al peu dels Pirineus, la serradel Montsec, a les comarques centrals de Lleida, la serra del Montsant, a propde Tarragona, Masss del Garraf, Montserrat i el Montseny, a lrea de Barcelona;Les Gavarres a Girona.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 3

    EL

    ME

    DI

    FS

    IC I

    LE

    S U

    NIT

    AT

    S P

    AIS

    AG

    ST

    IQU

    ES

    DE

    LA

    PE

    NN

    SU

    LA

    IB

    R

    ICA

    I C

    ATA

    LU

    NY

    A

    81La plana Litoral la formen la part costanera de diverses comarques. Lacomprenen les comarques: Montsi, Baix Ebre, Baix Camp, Tarragons, BaixPeneds, Garraf, Baix Llobregat, Barcelons i Maresme.

    Al centre de Catalunya trobem un extens territori pla que s la depressi Central.

    La zona costanera nord de Catalunya s lanomenada Costa Brava. s una costaabrupta. Entre els penya-segats es formen cales i ports.

    Sn destacables el cap de Creus, al nord-est, el cap de Salou i el cap de Tortosa,al sud-oest, i, tamb, el golf de Roses, al nord-est, i el golf de Sant Jordi, al sud-oest.

    A prop de quins elements de relleu es troba la poblaci on vius.

    2. La xarxa hidrogrfica de la pennsula Ibrica

    A la Pennsula Ibrica hi ha tres vessants fluvials bsics: el mediterrani, elcantbric i latlntic. Observa-les en el mapa.

    - El vessant mediterrani. Els rius daquest vessant sn poc cabalosos, bastantcurts i amb pendents pronunciats. Aix s causat per lescassetat de lesprecipitacions i perqu les muntanyes estan molt a prop de la costa. Hi hamolts rius que tenen uns estiatges llargs, per que poden experimentar unescrescudes importants que arriben a provocar inundacions greus. El riu Ebre,el ms llarg i cabals daquest vessant, s un cas excepcional. s fora cabalsgrcies a lexistncia dafluents que neixen als Pirineus i que reben una granquantitat daigua de pluja i de neu. El riu Ebre desemboca al mar formant elDelta de lEbre. A ms de lEbre, uns altres rius importants daquest vessantsn el Tria i el Xquer a la Comunitat Valenciana i el Segura que t part delseu recorregut a Mrcia. A ms existeixen un elevat nombre de cursos fluvialsanomenats rambles o rieres que solen estar secs tret de les poques detempestes.

    - El vessant cantbric. La serralada Cantbrica est molt a prop de la costa iaix fa que els rius siguin molt curts i amb fortes pendents. Les plugesabundants formen uns rius amb un cabal considerable. Entre els rius msimportants daquest vessant podem esmentar a Astries el Naln i el Navia.

    - El vessant atlntic s el que ocupa una superfcie ms gran i on desemboquenels rius ms llargs de la Pennsula. Aquests rius neixen a les zones muntanyosesdel sistema Ibric, sistema Central i serralades Btiques, i s per aix que elseu cabal s important. Durant lestiu presenten estiatges a causa de ladisminuci de la pluja en el conjunt de la Meseta. A causa de les gransdistncies entre el naixement i les desembocadures, les pendents sn moltsuaus. El riu ms llarg s el Duero, que travessa el nord de la Meseta, el Tajo iel Guadiana que passen pel sud i el Guadalquivir que conforma tota la vallentre la Sierra Morena i les serralades Btiques. El riu Mio, que desembocaen aquest vessant t unes caracterstiques semblants a les del vessantcantbric.

    A la pennsula Ibrica no tenim llacs comparables als daltres punts dEuropa.Es poden destacar el llac de Sanabria a Zamora, i lalbufera de Valncia que suna llacuna litoral.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 3

    EL

    ME

    DI

    FS

    IC I

    LE

    S U

    NIT

    AT

    S P

    AIS

    AG

    ST

    IQU

    ES

    DE

    LA

    PE

    NN

    SU

    LA

    IB

    R

    ICA

    I C

    ATA

    LU

    NY

    A

    82

    2.2. La xarxa hidrogrfica a Catalunya

    A Catalunya els rius sn fora diferents segons on neixen, segons la sevalongitud i les caracterstiques climtiques de les zones per on passen. En generalla xarxa fluvial de Catalunya depn de diversitat de factors per els dos msdeterminants sn el relleu i el clima. Observa el mapa. Si ens fixem en la situacidel relleu podem distingir tres vessants:

    - El vessant del Pirineu-Ebre format pels rius que neixen als Pirineus i arribenal mar Mediterrani a travs de lEbre. El riu ms important daquest vessants lEbre, encara que no es pot considerar un riu exclusivament de Catalunyaperqu la major part del seu curs passa per fora daquest territori. s un riumolt cabals i saprofita per produir electricitat i per regar. LEbre desembocaal mar en forma de delta. El principal afluent s el Segre que alhora reculllaigua dels seus afluents: la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorana.Aquests sn dos rius dun cabal important alimentat per les pluges daltamuntanya i la fosa de la neu dels Pirineus. Sn rius explotats intensament pera la producci delectricitat i per a regar els camps.

    - El vessant pirenaicomediterrani format pels rius que neixen als Pirineus idesemboquen directament al Mediterrani. Els rius ms importants sn elLlobregat, el Ter, la Muga i el Fluvi. El Llobregat i el Ter neixen al Pirineu, snms llargs que els altres i reben la influncia de la fosa de neu i de les plugesdalta muntanya. El Fluvi i la Muga recorren la plana de lEmpord.

    - El vessant mediterrani est format pels rius que neixen a les serralades Litoralsi desemboquen al Mediterrani. Els rius daquest vessant mediterrani sn curtsi tenen un cabal escs i irregular. Els rius ms importants daquest vessantsn el Foix, el Bess i la Tordera.

    Hi ha altres cursos daigua, les anomenades rieres, amb un cabal quasi inexistent,molts curts i amb pendents forts. Les precipitacions de primavera i tardor lesconverteixen en un perill molt gran per a les poblacions, zones industrials i elscamps.

    A Catalunya abunden els llacs, aquests sn de dimensions molt redudes, tantels dels Pirineus dorigen glacial com els del litoral, com les llacunes de ladesembocadura dels rius. Lnic llac que t una certa importncia s el deBanyoles a la comarca del Pla de lEstany.

    La majoria dels llacs dels Pirineus se situen entre una altitud de 2.200 i 2.400m. Alguns dels ms importants sn: lestany Llong, Sant Maurici, la Llebreta,lestany de Cavallers.

    Prova de fer lactivitat daprenentatge 2

    Per qu creus que a la pennsula Ibrica hi ha pocs llacs. Creus que t alguna relaci amb el relleu?

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 3

    EL

    ME

    DI

    FS

    IC I

    LE

    S U

    NIT

    AT

    S P

    AIS

    AG

    ST

    IQU

    ES

    DE

    LA

    PE

    NN

    SU

    LA

    IB

    R

    ICA

    I C

    ATA

    LU

    NY

    A

    833. Climes, vegetaci i paisatges de la pennsula Ibrica

    La pennsula Ibrica est situada al sud de la zona temperada. En generalpresenta unes caracterstiques tpicament mediterrnies, alhora que mostrauna gran diversitat climtica determinada pels dos elements fonamentals, latemperatura i la pluviositat.

    Hi ha un contrast trmic molt marcat en dues rees ben diferenciades: laperifria peninsular que est oberta a les influncies martimes del Mediterranio de lAtlntic, i el nucli de terres interiors amb unes caracterstiques decontinentalitat. Aquesta zona interior inclou la Meseta i les dues gransdepressions on lallament del mar fa que els estius siguin calorosos i els hivernsfreds.

    Climograma de Santiago de Compostella.

    Anomenem pennsula seca la zona on la pluviositat anual s entre 600 i 300mm. Formen part daquesta zona seca les dues Mesetes, les depressions delEbre i del Guadalquivir i una franja important de la costa mediterrnia. Lazona ms rida, amb pluviositats per sota dels 300 mm la trobem al SE de lapennsula (Almeria i part de Mrcia) i alguns indrets de la conca de lEbre.

    La vegetaci natural de la zona rida de la pennsula s constituda quasiexclusivament per espcies que requereixen temperatures elevades i adaptadesa la gran sequera. Una de les tpiques s el margall. Quan laridesa s extremaapareix una vegetaci encara ms pobre de tipus estepari.

    Per sobre dels 600 mm, tenim la pennsula humida, el nord de la Pennsula(Galcia, vessant cantbric, i els Pirineus), a ms dels massissos muntanyosos,que rep la influncia dels fronts atlntics i que presenta les temperatures msbaixes i el grau dhumitat ms elevat. Per tant aquesta zona presenta un paisatgemolt ms verd.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 3

    EL

    ME

    DI

    FS

    IC I

    LE

    S U

    NIT

    AT

    S P

    AIS

    AG

    ST

    IQU

    ES

    DE

    LA

    PE

    NN

    SU

    LA

    IB

    R

    ICA

    I C

    ATA

    LU

    NY

    A

    84

    La vegetaci tpica de lEspanya plujosa s el bosc atlntic, format per arbrescaducifolis com el roure i el faig, i la de la seca i tpicament mediterrnia slalzinar.

    La pennsula Ibrica presenta diferents zones climtiques:

    Climograma de Las Palmas de Gran Canria.

    Observa els dos climogrames anteriors, de Santiago de Compostella ide Las Palmas de Gran Canria. Fixat detingudament que sn grficsoposats pel fet que Santiago de Compostella s on hi ha la mximapluviositat i a Las Palmas de Gran Canria la mnima pluviositat de lEstatespanyol.

    - La zona de clima ocenic o dinfluncia atlntica est situada a la zona nord dela Pennsula, i ocupa una franja estreta i llarga entre la costa nord, la serraladaCantbrica i el masss Galaic. Aquesta zona est en contacte amb el marCantbric i loce Atlntic. Aquests mars regulen la temperatura de la costa iper tant fan que els estius siguin suaus i els hiverns frescos. Daltra banda laquantitat de nvols que es formen en aquesta massa ocenica topen amb laserralada de la costa i provoquen pluges abundants al llarg de lany encaraque durant lestiu sn sensiblement inferiors. La vegetaci dominant sn elsboscos de fulla caduca i les landes. La degradaci daquests boscos han formatles landes, que sn formacions vegetals darbustos, herbes i matolls.

    - La zona de clima interior o continental abarca la Meseta, gran part de la vallde lEbre i la part est de la vall del Guadalquivir. Sn zones allunyades i alladespel relleu, de loce o del mar. Lestiu s calors i lhivern s fred. Lesprecipitacions sn escasses com a conseqncia de la llunyania de loce. Elsnvols procedents de lAtlntic deixen la pluja a les zones ms properes a lacosta, i disminueix la pluviositat cap a linterior. Les temperatures sn altes a

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 3

    EL

    ME

    DI

    FS

    IC I

    LE

    S U

    NIT

    AT

    S P

    AIS

    AG

    ST

    IQU

    ES

    DE

    LA

    PE

    NN

    SU

    LA

    IB

    R

    ICA

    I C

    ATA

    LU

    NY

    A

    85

    lestiu i combinat amb lescassetat de pluges, origina uns estius notablementcalorosos i secs. Durant lhivern les temperatures baixen sensiblement, hiarriba a haver alguns mesos de veritable hivern en qu neva i gela sovint. Lestemperatures absolutes ms baixes de la Pennsula shan enregistrat enaquesta zona climtica.

    La vegetaci s escassa. El bosc dorigen mediterrani que hi ha a linterior dela Pennsula es localitza en sector reduts i en zones poc aptes per aldesenvolupament de lagricultura o ramaderia. El predomini de superfciesplanes ha afavorit la tala massiva darbres que juntament amb els incendishan degradat els boscos de carrasques tpics daquest medi natural, originantformacions de matolls poc densos.

    - La zona de clima mediterrani ocupa una estreta franja costanera de lest i sudde la Pennsula i larxiplag balear. La pluja s escassa. Lestiu s sec i clid; ilhivern s suau. Les temperatures ms elevades i la pluviositat mnimasenregistren al sud-est (Almeria i Mrcia) fet que origina un clima rid iextremadament calors. La vegetaci s molt pobra a causa duna banda delacci humana i de laltra de la disminuci de les precipitacions.

    Els boscos mediterranis estan dominats per una varietat darbres de fulla

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 3

    EL

    ME

    DI

    FS

    IC I

    LE

    S U

    NIT

    AT

    S P

    AIS

    AG

    ST

    IQU

    ES

    DE

    LA

    PE

    NN

    SU

    LA

    IB

    R

    ICA

    I C

    ATA

    LU

    NY

    A

    86 perenne, els pins i les carrasques amb densitats ms elevades al nord. A mesuraque anem cap al sud, els boscos sn ms escassos, es degraden i elssubstitueixen progressivament formacions de matolls anomenades garriguesi mquies.

    - La zona climtica dalta muntanyase situa a llocs on laltitud fa que lestemperatures baixin i que lesprecipitacions augmentin. Lesprecipitacions poden ser en forma deneu i la persistncia daquesta pot durarla major part de lany. La vegetaci estesglaonada en forma de pisos o estadis.Fins a una altitud de 800-1.000 m,podem trobar boscos de roures o defaigs. Entre els 1.000 i 2.400-2.500aproximadament podem trobar boscosde pins i avets i a partir dels 2.500trobem matolls i prats. Per damuntdaquesta altura la vegetaci sprcticament inexistent.

    - La zona de clima subtropical rids la que correspon a les illes Canries.Les Canries estan a prop del trpic deCncer, enmig de loce Atlntic i a loestdel desert del Shara, dos fets que fanque tingui unes caracterstiquesclimtiques molt diferents de les zonespeninsulars. Les temperatures snmoderades i constants al llarg de lany:entre 17 i 25. La influncia de loce

    impedeix que augmentin les temperatures a lestiu i que a lhivern no baixin. Lapluviositat s mnima i es distribueix de forma irregular al llarg de lany i segonsles illes. Lescassetat de pluges i la porositat dels terrenys volcnics fa que lavegetaci sigui escassa i adaptada a unes condicions molt extremes.

    Per conixer amb ms detall i per tal que resultin ms properes lescaracterstiques dels diferents climes ens centrarem en lestudi de Catalunya.

    3.1. Climes, vegetaci i paisatges de Catalunya

    Catalunya es troba dins la zona temperada de lhemisferi nord. La major partdels territoris que donen al mar Mediterrani presenten unes caracterstiquesclimtiques comunes.

    Catalunya s un territori molt variat pel que fa a laltitud i al relleu, per tant, elscontrastos climtics sn considerables en funci daquestes magnituds.

    Catalunya est situada a lextrem nord-est de la pennsula Ibrica i per tantqueda allunyada de les pluges que provenen de loce Atlntic. Per aix lesprecipitacions sn fora escasses i les temperatures en general sn ms baixes

    Roureda.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 3

    EL

    ME

    DI

    FS

    IC I

    LE

    S U

    NIT

    AT

    S P

    AIS

    AG

    ST

    IQU

    ES

    DE

    LA

    PE

    NN

    SU

    LA

    IB

    R

    ICA

    I C

    ATA

    LU

    NY

    A

    87

    que a la resta de la zona mediterrnia, s a dir, que els estius no sn tan calorososi els hiverns sn ms freds.

    Laltitud del relleu fa baixar la temperatura i provoca un augment de lesprecipitacions. Segons la disposici, el relleu pot actuar de pantalla i evitar quela influncia del mar arribi a linterior. Les temperatures presenten variacionsque segueixen algunes pautes generals: tant a lhivern com a lestiu lestemperatures sn ms baixes al nord que al sud, aix s a causa de la latitud ilaltitud. A lestiu fa ms calor a linterior que a la costa i a lhivern fa ms freda linterior que no a la costa, per la influncia del mar.

    La distribuci de les diferents variacions climtiques s la segent:

    - A Catalunya el clima mediterraniclima mediterraniclima mediterraniclima mediterraniclima mediterrani ocupa tota la franja de la costa. La serraladalitoral limita la influncia del mar cap a linterior. Els estius sn calorosos i elshiverns suaus. Les temperatures a la costa sn ms altes al sud i la pluviositatms alta al nord.

    - El clima interior est centrat a la depressi Central amb una petita incursicap al nord per les valls dels rius. Lallament de la influncia del mar fa que hihagi grans contrastos trmics i una escassetat de pluges. Els estius sn moltcalorosos i els hiverns fora freds amb presncia molt sovint de glaades. Lesprecipitacions solen ser escasses per amb una tendncia a augmentar cap alest.

    - El clima de muntanya ocupa tots els Pirineus. Laltitud condiciona laugmentde les precipitacions i la disminuci de la temperatura. Existeix durant unsmesos un hivern rigors amb temperatures molt baixes i precipitacionsabundants.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 3

    EL

    ME

    DI

    FS

    IC I

    LE

    S U

    NIT

    AT

    S P

    AIS

    AG

    ST

    IQU

    ES

    DE

    LA

    PE

    NN

    SU

    LA

    IB

    R

    ICA

    I C

    ATA

    LU

    NY

    A

    88 - El clima atlntic es localitza noms a la Val dAran que est orientada i obertacap a loest i permet que penetrin els vents humits procedents de loceAtlntic.

    La vegetaci que domina a Catalunya s la tpica de les regions mediterrniesi est formada per boscos baixos, moltes vegades esclarissats, per bosquinespunxoses i als llocs ms secs i degradats formats per pradells secs. Com queCatalunya s tamb un pas muntanys tamb sol presentar paisatges vegetalsque serien propis de climes ms frescos.

    Les franges en qu es distribueix la vegetaci sn anomenades estatges i vnendeterminades per laltitud.

    A Catalunya es poden establir els estatges segents:

    - Lestatge mediterrani o de terra baixa s lrea on apareix el paisatge de laregi mediterrnia que sestn per sota dels 800 m daltitud. Sestn per lesplanes i els vessants litorals i prelitorals de Catalunya i tamb per les conquesde la depressi Central. En aquestes zones la presncia dpoques de fortaaridesa fa que la vegetaci shagi dadaptar a la sequera amb la reducci de lasuperfcie de les fulles. Els bosc mediterrani tpic s lalzinar amb marfullformat per alzines (Quercus ilex) amb un sotabosc pobre en espcies herbciesa causa de lombra existent a linterior del bosc, per ric en arbustos de fullaampla com la del marfull, el llaurer, larbo, el llentiscle i algunes lianes comlheura i el lligabosc.

    Cap al sud i linterior de Catalunya, a causa de la manca de precipitacions,lalzina s substituda per la carrasca, adaptada a resistir perodes de sequerai que produeix un bosc amb un estrat arbustiu ms empobrit. Quan laridesaencara s ms gran, lalzinar no es pot desenvolupar i apareixen les mquiesformades per arbustos com el garric, el llentiscle o el margall. Lactivitatagrcola ha comportat la desaparici de grans extensions dalzinar que haquedat com a testimonial. Labandonament daquestes terres agrcoles haafavorit la substituci de lalzinar pels boscos de pins amb un estrat arbustiudestepes, brucs, roman, etc. A la terra baixa el pi blanc (Pinus halepensis) i elpi pinyoner (Pinus pinea) ocupen grans extensions que fan pensar que s elbosc mediterrani per excellncia.

    - Lestatge de muntanya mitjana se situa entre els 800 i els 1.600 maproximadament amb un paisatge format principalment per rouredes, fagedesi pinedes de pi roig. Elsroures sn els arbresque ocupen msextensi i sen coneixendiverses espcies(martinenc, valenci).Les rouredes humidessestenen per les zonesde clima atlntic i per leszones de clima humit itemperat com LaGarrotxa, les Guilleries iel Montseny. Les

    Bosc dalzines.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 3

    EL

    ME

    DI

    FS

    IC I

    LE

    S U

    NIT

    AT

    S P

    AIS

    AG

    ST

    IQU

    ES

    DE

    LA

    PE

    NN

    SU

    LA

    IB

    R

    ICA

    I C

    ATA

    LU

    NY

    A

    89rouredes seques sn ms clares i presenten un estrat arbustiu ms dens. Lafageda s laltre bosc caducifoli caracterstic de la muntanya mitjana. El faigs un arbre que necessita un clima bastant humit. Es localitza a La Garrotxa(Fageda den Jord), a les Guilleries i al Montseny. El pi roig, tamb caractersticdaquesta zona, ha estat afavorit per les persones per obtenir fusta. Es podentrobar als Ports de Besseit, a les muntanyes de Prades, a la vall de Ribes, a laserra del Cad, etc.

    - L estatge subalp est format per boscos de conferes com ara de pi negre iavets acompanyades per arbustos com el neret, el nabiu i el ginebr. El boscde pi negre s tpic de les obagues de les muntanyes calcries de les serresinteriors dels Prepirineus. Es poden trobar al Ripolls, a la vall de Bo, Andorrai la Cerdanya. Lavet (Abies alba) forma un bosc amb molta humitat. Els boscosms importants de Catalunya es troben a la Vall dAran, a les capaleres de laNoguera Ribagorana i de la Noguera Pallaresa, i a la Cerdanya.

    - Lestatge alp est situat entre els 2.200 i els 2.800 m. La vegetacirepresentativa daquest estatge sn els prats alpins. Les temperatures moltfredes i la presncia de neu fa difcil que es desenvolupin arbustos i arbres.Per sobre dels 3.000 m, a les zones ms elevades dels Pirineus trobem neuspermanents amb vegetaci quasi inexistent.

    A quin estatge pertany la teva poblaci?

  • 90

    So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    U

    NIT

    AT

    3A

    CT

    IVIT

    AT

    S D

    AP

    RE

    NE

    NTA

    TG

    E

    ACTIVITATS DAPRENENTATGE

    Activitat 1

    Relaciona mitjanant fletxes els rius segents de la pennsula Ibrica amb elseu vessant fluvial:

    Activitat 2

    Estudia el mapa fsic de Catalunya i desprs busca un mapa fsic mut deCatalunya i localitza els rius catalans segents: Ter, Llobregat, Noguera Pallaresa,Noguera Ribagora, Segre i Muga.

    Activitat 3Activitat 3Activitat 3Activitat 3Activitat 3

    Estudia el mapa fsic de la pennsula Ibrica i desprs busca un mapa fsic mutde la pennsula Ibrica i localitza els elements de relleu segents: Meseta, SierraMorena, serralades Btiques, Sierra Nevada, sistema Ibric, sistema Central,monts de Toledo, serralada Cantbrica, muntanyes de Lle i masss Galaic.

    Activitat 4

    Respon les qestions segents sobre el relleu de Catalunya:

    a) Com sanomena la serralada catalana que cont la Pica dEstats, de 3.143 mdaltitud?

    b) On es troba i qu s la depressi Central?

    c) Quines sn les serralades costaneres que estan separades per la depressiLitoral?

    Activitat 5

    Explica breument les diferncies entre la pennsula humida i la pennsula secai la seva vegetaci.

    vessant mediterrani

    vessant cantbric

    vessant atlntic

    Mio

    XquerDuero

    Bidasoa

    SeguraEbre

    Guadiana

    NalnTajo

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    U

    NIT

    AT

    3A

    CT

    IVIT

    AT

    S D

    AP

    RE

    NE

    NTA

    TG

    E

    91Activitat 6Completa les frases segents sobre els climes de la pennsula Ibrica:

    a) El clima ........................ presenta uns estius molt secs i molt clids i uns

    hiverns suaus.

    b) Les zones allunyades i allades pel relleu, de loce o del mar tenen un clima.................................

    c) Les zones on laltitud fa que les temperatures baixin i que les precipitacions

    augmentin el tipus de clima s ...............................................

    d) El clima .......................... es caracteritza per estius suaus i hiverns frescos.

    h) El clima de les illes Canries s el .................................

    Activitat 7

    Desprs destudiar el mapa de climes de Catalunya busca un mapa fsic mut deCatalunya i situa els seus diferents climes:

    Activitat 8

    Relaciona mitjanant fletxes els diferents tipus de vegetaci de Catalunya ambla zona que ocupen:

    Estage mediterrani Es localitza a la Garrotxa, Guilleries iel Montseny.

    Estatge de muntanya mitjana Serres interiors dels Prepirineus.

    Estatge subalp Zones ms elevades dels Pirineus.

    Estatge alp Planes i vessants litoral i prelitoral iconques de la depressi Central.

  • 92

    So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PAI O

    N V

    IVIM

    U

    NIT

    AT

    3A

    CT

    IVIT

    AT

    S D

    AV

    AL

    UA

    CI

    ACTIVITATS DAVALUACI

    Activitat 1

    Omple els buits de les frases segents sobre els rius de la pennsula Ibrica:

    a.) El riu ........................ s el ms llarg.

    b.) La vall entre Sierra Morena i les serralades Btiques banya el riu .....................

    c.) Mrcia forma part del recorregut del riu .........................

    d.) El riu .................. fa lmit entre Galcia i Astries.

    e.) Pel sud de la Meseta castellana passen els rius ................... i ....................

    Activitat 2

    Respon les qestions segents sobre els rius catalans:

    a) Quins sn els tres afluents de lEbre quan es troba en territori catal?

    b) Quins dos rius catalans recorren la plana de lEmpord?

    c) Quins sn els rius catalans ms importants del vessant mediterrani?

    Activitat 3

    Relaciona mitjanant fletxes els elements de relleu de la pennsula Ibrica ambla zona que ocupen:

    Nord

    Sud

    Est

    Centre

    Meseta

    Sierra Nevada

    Serralada Cantbrica

    Sistema Ibric

    Sistema Central

    Masss Galaic

    Sierra Morena

    Activitat 4

    Omple el quadre segent sobre els elements de relleu de Catalunya i indica siestan al nord, o al sud, o a lest, o a loest o a la part central de Catalunya:

    ZONA DE CATALUNYAZONA DE CATALUNYAZONA DE CATALUNYAZONA DE CATALUNYAZONA DE CATALUNYA ELEMENTS DE RELLEUELEMENTS DE RELLEUELEMENTS DE RELLEUELEMENTS DE RELLEUELEMENTS DE RELLEU

    Pica dEstats

    Plana litoral

    Depressi Central

    Costa Brava

    Serralada Litoral

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PAI O

    N V

    IVIM

    U

    NIT

    AT

    3A

    CT

    IVIT

    AT

    S D

    AV

    AL

    UA

    CI

    93Activitat 5Completa el quadre segent sobre els climes de la pennsula Ibrica:

    Activitat 6

    Completa les frases segents sobre els climes de Catalunya:

    a) A Catalunya el clima ..................... ocupa tota la franja de la costa.

    b) El clima ..................... es localitza noms a la zona de la Val dAran.

    c) Els estius sn molt calorosos i els hiverns fora freds amb presncia deglaades en el clima ..................... .

    d) El clima ..................... presenta un hivern rigors amb temperatures molt

    baixes i precipitacions abundants.

    Activitat 7

    Respon les qestions segents sobre la vegetaci de la pennsula Ibrica:

    a) Quina s la vegetaci tpica de la pennsula plujosa?

    b) Com s la vegetaci de les zones rides de la pennsula?

    Activitat 8

    Busca un mapa fsic mut de Catalunya i localitza els diferents estatges de Catalunya:

    TIPUS ZONA TEMPERATURES PRECIPITACIONS TIPUS DEDE CLIMA QUE OCUPA VEGETACI

    Mediterrani

    Meseta, vall delEbre i part Estde la vall delGuadalquivir.

    Regulades per lainfluncia del marCantbric i loceAtlntic.

    Les precipitacionssn mnimes iirregulars.

    Segonslaltitud: o bboscos deroures i faigs, ob boscos depins i avets; ob matolls iprats

  • 94

    So

    cila

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PAI O

    N V

    IVIM

    UN

    ITA

    T 3

    SO

    LU

    CIO

    NS

    AC

    TIV

    ITA

    TS

    DA

    PR

    EN

    EN

    TAT

    GE

    SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE

    Activitat 1

    Relaciona mitjanant fletxes els rius segents de la pennsula Ibrica amb elseu vessant fluvial:

    Activitat 2

    Estudia el mapa fsic de Catalunya i desprs busca un mapa fsic mut deCatalunya i localitza els rius catalans segents: Ter, Llobregat, Noguera Pallaresa,Noguera Ribagora, Segre i Muga.

    Consulta el mapa que hi ha als continguts de la unitat.

    Activitat 3Activitat 3Activitat 3Activitat 3Activitat 3

    Estudia el mapa fsic de la pennsula Ibrica i desprs busca un mapa fsic mutde la pennsula Ibrica i localitza els elements de relleu segents: Meseta, SierraMorena, serralades Btiques, Sierra Nevada, sistema Ibric, sistema Central,monts de Toledo, serralada Cantbrica, muntanyes de Lle i masss Galaic.

    Consulta el mapa que hi ha als continguts de la unitat.

    Activitat 4

    Respon les qestions segents sobre el relleu de Catalunya:

    a) Com sanomena la serralada catalana que cont la Pica dEstats, de 3.143 mdaltitud? Pirineus

    b) On es troba i qu s la depressi Central? A la part central de Catalunya.

    c) Quines sn les serralades costaneres que estan separades per la depressiLitoral? Litoral

    Activitat 5

    Explica breument les diferncies entre la pennsula humida i la pennsula secai la seva vegetaci.

    vessant mediterrani

    vessant cantbric

    vessant atlntic

    Mio

    XquerDuero

    Bidasoa

    SeguraEbre

    Guadiana

    NalnTajo

  • So

    cila

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PAI O

    N V

    IVIM

    UN

    ITA

    T 3

    SO

    LU

    CIO

    NS

    AC

    TIV

    ITA

    TS

    DA

    PR

    EN

    EN

    TAT

    GE

    95Les precipitacions anuals de la pennsula seca estan entre els 300 i els 600mm, mentre que les de la pennsula humida sn superiors als 600 mm.

    La vegetaci de la pennsula seca s el margall o espcies del paisatge estepari,mentre que la de la pennsula humida sn boscos darbres caducifolis com elsroures, faigs i alzines.

    Activitat 6

    Completa les frases segents sobre els climes de la pennsula Ibrica:

    a) El clima mediterrani presenta uns estius molt secs i molt clids i uns

    hiverns suaus.

    b) Les zones allunyades i allades pel relleu, de loce o del mar tenen un climainterior o continental.

    c) Les zones on laltitud fa que les temperatures baixin i que les precipitacions

    augmentin el tipus de clima s dalta muntanya.

    d) El clima ocenic es caracteritza per estius suaus i hiverns frescos.

    h) El clima de les illes Canries s el subtropical rid.

    Activitat 7

    Desprs destudiar el mapa de climes de Catalunya, busca un mapa fsic mut deCatalunya i situa els seus diferents climes:

    Consulta el mapa que hi ha als continguts de la unitat.

    Activitat 8

    Relaciona mitjanant fletxes els diferents tipus de vegetaci de Catalunya ambla zona que ocupen:

    Estage mediterrani Es localitza a la Garrotxa, Guilleries iel Montseny.

    Estatge de muntanya mitjana Serres interiors dels Prepirineus.

    Estatge subalp Zones ms elevades dels Pirineus.

    Estatge alp Planes i vessants litoral i prelitoral iconques de la depressi Central.

  • 96

    So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 3

    SO

    LU

    CIO

    NS

    AC

    TIV

    ITA

    TS

    DA

    VA

    LU

    AC

    I

    SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

    Activitat 1

    Omple els buits de les frases segents sobre els rius de la pennsula Ibrica:

    a) El riu Duero s el ms llarg.

    b) La vall entre Sierra Morena i les serralades Btiques banya el riu Guadalquivir.

    c) Mrcia forma part del recorregut del riu Segura.

    d) El riu Eo fa lmit entre Galcia i Astries.

    e) Pel sud de la Meseta castellana passen els rius Tajo i Guadiana.

    Activitat 2

    Respon les qestions segents sobre els rius catalans:

    a) Quins sn els tres afluents de lEbre quan es troba en territori catal?

    El Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorana.

    b) Quins dos rius catalans recorren la plana de lEmpord?

    El Fluvi i la Muga.

    c) Quins sn els rius catalans ms importants del vessant mediterrani?

    El Llobregat, el Ter, la Muga i el Fluvi.

    Activitat 3

    Relaciona mitjanant fletxes els elements de relleu de la pennsula Ibrica ambla zona que ocupen:

    Nord

    Sud

    Est

    Centre

    Meseta

    Sierra Nevada

    Serralada Cantbrica

    Sistema Ibric

    Sistema Central

    Masss Galaic

    Sierra Morena

    Activitat 4

    Omple el quadre segent sobre els elements de relleu de Catalunya i indica siestan al nord, o al sud, o a lest, o a loest o a la part central de Catalunya:

    Activitat 5

    Completa el quadre segent sobre els climes de la pennsula Ibrica:

    ZONA DE CATALUNYAZONA DE CATALUNYAZONA DE CATALUNYAZONA DE CATALUNYAZONA DE CATALUNYA ELEMENTS DE RELLEUELEMENTS DE RELLEUELEMENTS DE RELLEUELEMENTS DE RELLEUELEMENTS DE RELLEU

    Nord Pica dEstats

    Sud-oest Plana litoral

    Part central Depressi Central

    Nord-est Costa Brava

    Nord-est Serralada Litoral

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 3

    SO

    LU

    CIO

    NS

    AC

    TIV

    ITA

    TS

    DA

    VA

    LU

    AC

    I

    97

    Activitat 6

    Completa les frases segents sobre els climes de Catalunya:

    a) A Catalunya el clima mediterrani ocupa tota la franja de la costa.

    b) El clima atlntic es localitza noms a la zona de la Val dAran.

    c) Els estius sn molt calorosos i els hiverns fora freds amb presncia deglaades en el clima interior.

    d) El clima de muntanya presenta un hivern rigors amb temperatures molt

    baixes i precipitacions abundants.

    Activitat 7

    Respon les qestions segents sobre la vegetaci de la pennsula Ibrica:

    a) Quina s la vegetaci tpica de la pennsula plujosa?

    El bosc atlntic format per arbres caducifolis com el roure i el faig i, a la zonamediterrnia, lalzinar.

    b) Com s la vegetaci de les zones rides de la pennsula?

    El margall i espcies estepries.

    Activitat 8

    Busca un mapa fsic mut de Catalunya i localitza els diferents estatges de Catalunya:

    Consulta lapartat sobre els estatges que hi ha a la unitat.

    TIPUS ZONA TEMPERATURES PRECIPITACIONS TIPUS DEDE CLIMA QUE OCUPA VEGETACI

    Mediterrani Estreta franja Temperatures ms Precipitacions Boscos ambcostanera de elevades cap el escasses. arbres de fullalest i sud de sud-est. Estiu molt perenne comla pennsula i sec i molt clid i pins, carrasques,l arxiplag hivern suau. garrigues ibalear. mquies.

    Interior o Meseta, vall de Estiu calors i Precipitacions Boscos dorigencontinental lEbre i part Est hivern fred. escasses. mediterrani

    de la vall del que shan anatGuadalquivir. degradant amb

    la tala deboscos i elsincendis.

    Ocenic o La costa nord, Regulades per la Precipitacions Boscos de fulladinfluncia la serralada influncia del mar abundants caduca i landes.atlntica Cantbrica i el Cantbric i loce al llarg de lany.

    masss Galaic. Atlntic.

    Subtropical Les illes Moderades i Les precipitacions Vegetacirid Canries constants al llarg sn mnimes i escassa i

    de lany entre irregulars. adaptada a17 i 25C. condicions

    extremes.

    Dalta Tots els llocs Temperatures Precipitacions Segonsmuntanya on laltitud fa baixes. sovint en forma de laltitud: o b

    que la tempe- neu, durant tot boscos deratura baixi lany. roures i faigs,;i les precipi- o b boscos detacions aug- pins i avets; omentin. b matolls i

    prats.

  • qu has treballat?98S

    oci

    als

    1. L

    A T

    ER

    RA

    , LE

    SPA

    I ON

    VIV

    IM

    U

    NIT

    AT

    3Q

    U

    HA

    S T

    RE

    BA

    LL

    AT

    ?

    GE

    OG

    RA

    FIA

    FS

    ICA

    EL

    RE

    LL

    EU

    P. I

    B

    RIC

    AC

    ATA

    LUN

    YA

    P. I

    B

    RIC

    AC

    ATA

    LUN

    YA

    No

    rdC

    entr

    eE

    stS

    ud

    SO

    No

    rdC

    entr

    eZ

    on

    a

    Cos

    tan

    era

    Ves

    san

    t

    Med

    iterr

    ani

    Ves

    san

    t

    Can

    tb

    ric

    Ves

    san

    t

    Atl

    nti

    c

    Ves

    san

    t

    Pir

    ineu

    -Eb

    reV

    essa

    nt

    Pir

    ineu

    -Med

    iter

    ran

    iV

    essa

    nt

    Med

    iter

    ran

    i

    alal

    alal

    alal

    a la

    alal

    al

    De

    De

    amb

    amb

    amb

    amb

    amb

    amb

    amb

    amb

    amb

    amb

    amb

    amb

    amb

    -S. C

    ant

    bric

    a-M

    de

    Lle

    -M

    . Gal

    aic

    -Pir

    ineu

    s al

    cen

    tre

    -S. C

    entr

    al-M

    . Tol

    edo

    -Mes

    eta

    Sis

    tem

    aIb

    ric

    -S. M

    oren

    a-S

    . Bt

    ique

    s-S

    . Nev

    ada

    NE

    Arx

    ipl

    agC

    anar

    i-P

    irie

    us-P

    ica

    dE

    stat

    s-P

    repi

    rine

    us

    -Ser

    rala

    da li

    tora

    l-D

    epre

    ssi

    prel

    itor

    al-S

    erra

    lda

    prel

    itor

    al

    Dep

    ress

    iC

    entr

    al

    Cos

    ta B

    rava

    Pla

    na L

    itor

    al

    alno

    rd

    amb

    amb

    alS

    ud-e

    st

    -Ebr

    e-T

    ria

    -Xq

    uer

    -Seg

    ura

    -Alb

    ufer

    aV

    alen

    cian

    a

    -Bid

    asoa

    -Ner

    vin

    -Bes

    saya

    -Pas

    -Nal

    -N

    arce

    a-N

    avia

    -Due

    ro-T

    ajo

    -Gua

    dian

    a-G

    uada

    lqui

    vir

    -Mi

    o-L

    lac

    deS

    anab

    ria

    -Ebr

    e-S

    egre

    -Nog

    uera

    Pal

    lare

    sa-N

    ogue

    raR

    ibag

    ora

    na-L

    lac

    deS

    t. M

    auri

    ci-E

    stan

    yL

    long

    -Est

    any

    deL

    a L

    lebr

    eta

    -Est

    any

    de C

    aval

    lers

    -Llo

    breg

    at-T

    er-M

    uga

    -Flu

    vi

    -Lla

    c de

    Ban

    yole

    s

    -Fla

    mic

    ell

    -Foi

    x-B

    ess

    -Tor

    dera

    Arx

    ipl

    agB

    alea

    r

    XA

    RX

    AH

    IDR

    OG

    R

    FIC

    A

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    U

    NIT

    AT

    3C

    OM

    HO

    PO

    RT

    O?

    99

    comho porto?

    Omple la graella segent posant una creu on correspongui.

    Vocabulari bsic

    Estatge: diversos tipus de vegetaci i de paisatge que es desenvolupen en unaregi muntanyosa a causa dels canvis de clima que hi ha amb la variaci delaltitud que modifica la temperatura.

    Estiatge: s la disminuci que es produeix en el cabal dun riu en un perodedeterminat de lany.

    Localitzar les diferents unitats de relleui rius ms importants de la pennsulaibrica i de Catalunya.

    Situar els diferents climes de lapennsula ibrica i de Catalunya.

    Diferenciar les caracterstiques delsclimes de la pennsula ibrica i deCatalunya.

    Conixer els diferents tipus de vegetacii la seva localitzaci a la pennsulaibrica i Catalunya.

    Identificar els diferents tipus depaisatges de la pennsula ibrica i deCatalunya.

    Localitzar els principals tipus depaisatges de la pennsula ibrica i deCatalunya.

    S No A mitges Activitats Activitatsdaprenentatge davaluacion ho has on ho hastreballat treballat

    1, 2, 3 i 4 1, 2, 3 i 4

    7 5 i 6

    6 5 i 6

    5 i 8 7 i 8

    5 i 8 7 i 8

    5 i 8 7 i 8

    En acabar la unitat, sc capa de:

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 4

    LE

    S I

    NT

    ER

    VE

    NC

    ION

    S H

    UM

    AN

    ES

    I E

    LS

    CA

    NV

    IS

    ME

    DIA

    MB

    IEN

    TAL

    S

    100 Unitat 4LES INTERVENCIONS HUMANES I ELS

    CANVIS MEDIAMBIENTALS

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 4

    QU

    T

    RE

    BA

    LL

    AR

    S

    ?

    101

    qutreballars?

    En aquesta unitat treballars les idees principals segents:

    El medi ambient el constitueixen el conjunt delements(Sol, aigua, aire, organismes vius incls- lsser hum),de condicions, dinfluncies i dinterrelacions que afectenlexistncia i el desenvolupament, tant individual comcollectiu, de la comunitat dssers vius del planeta.

    Lsser hum es troba immers en tres grans esferes osistemes totalment interrelacionats: Biosfera, Sociosferai Tecnosfera.

    Els canvis ms importants tenen relaci amb: la destruccidels recursos naturals, la contaminaci generalitzada delaire i de laigua, lesgotament de la capa doz i el canviclimtic.

    Els factors que transformen el medi ambient poden sernaturals, per majoritriament, sn a causa de lacciantrpica.

    Els canvis mediambientals generen una degradaci del medinatural per tamb del medi social.

    Shauria de generalitzar la conscincia de la insos-tenibilitat del model econmic actual i anar construint unaescala de valors diferent que potenci un model dedesenvolupament ms hum i sostenible.

    Shan de potenciar mesures que respectin i millorinlequilibri mediambiental tant a nivell local com global.

    s molt important que la humanitat sadoni que lsserhum s un element ms del planeta i que ha de procurarviure-hi en harmonia: compartir els recursos i evitar elsdesequilibris mediambientals.

  • 102

    So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 4

    QU

    T

    RE

    BA

    LL

    AR

    S

    ?

    En acabar la unitat has de ser capa de:

    Explicar el concepte de medi ambient.

    Descriure les esferes del sistema mediambiental.

    Diferenciar els canvis mediambientals.

    Identificar les causes dels canvis mediambientals.

    Enumerar les conseqncies dels canvis mediambientals.

    Analitzar les mesures per aconseguir lequilibri del mediambient.

    Vetllar per la preservaci del medi ambient.

    Actuar de forma no destructiva sobre el medi ambient.

    Millorar amb les nostres accions els problemes me-diambientals.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PAI O

    N V

    IVIM

    U

    NIT

    AT

    4L

    ES

    IN

    TE

    RV

    EN

    CIO

    NS

    HU

    MA

    NE

    S I

    EL

    S C

    AN

    VIS

    ME

    DIA

    MB

    IEN

    TAL

    S

    1031. Qu s el medi ambient?

    El medi ambient el constitueixen el conjunt delements (Sol, aigua, aire,organismes vius incls- lsser hum), de condicions, dinfluncies idinterrelacions que afecten lexistncia i el desenvolupament, tant individualcom collectiu, de la comunitat dssers vius del planeta.

    2. Les esferes del sistema mediambiental

    Lsser hum es troba immers en tres grans esferes o sistemes totalmentinterrelacionats. Un daquests sistemes s la Biosfera que est composta pertots els ssers vius, incls lsser hum, juntament amb latmosfera, la litosferai la hidrosfera, aix com totes les interrelacions que sestableixen entre ells iamb els altres sistemes.

    Una segona esfera s la Sociosfera, que s un sistema artificial creat per lsserhum per tal de gestionar totes les relacions amb les altres grans esferes. Aquestsistema est format pel conjunt dinstitucions econmiques, poltiques, socialsi culturals, aix com les interrelacions que mantenen entre elles i les altresesferes. Aquest sistema ha evolucionat a travs de la histria.

    La tercera gran esfera s la Tecnosfera. Tamb s artificial i per tant es podriaincloure en lanterior. Comprn els assentaments humans, centres industrials idenergia, les xarxes de transport i comunicacions, etc. i totes les innovacionstecnolgiques que sapliquen.

    Tamb es parla duna quarta esfera, la Noosfera, relacionada amb el coneixe-ment i les idees aplicades a les relacions que sestableixen entre la biosfera iels ssers humans.

    Des de la Sociosfera i la Tecnosfera sinterv en la Biosfera amb la intenci de

    A quina esfera inclouries la xarxa de comunicacions Internet?

    millorar la qualitat de vida de les persones. Per moltes vegades la consecucidaquestes millores genera importants riscos i transformacions quedesequilibren el planeta com a un sistema global i degrada els medis propersdels ciutadans. Per exemple: energia nuclear, explotaci de boscos, explotacidels pasos subdesenvolupats, desaparici de zones agrcoles, producci deproductes transgnics, etc.

    3. Els canvis mediambientals

    Les transformacions que es produeixen a la Biosfera tenen implicacions entots els seus components. A diferncia dels canvis globals que shavien produten altres perodes de la histria, els canvis actuals tenen orgens humans iconseqncies profundes en els sistemes socials. La problemtica

    Malgrat el progrs cientfic i tecnolgic, labs i deteriorament de la naturano tendeix a disminuir com es podria pensar, sin que sincrementaprogressivament, i posa en perill el futur de les noves generacions. Perqu penses que passa aix?

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 4

    LE

    S I

    NT

    ER

    VE

    NC

    ION

    S H

    UM

    AN

    ES

    I E

    LS

    CA

    NV

    IS

    ME

    DIA

    MB

    IEN

    TAL

    S

    104 mediambiental sinterrelaciona amb la majoria de les problemtiques socialsde la nostra societat que shan anat aguditzant, com ara la contaminaci dezones llunyanes, les desigualtats socials, el racisme, etc.

    Els canvis ms importants tenen relaci amb:

    - La destrucci dels recursos naturals, entre els quals destaquem: la prdua dediversitat biolgica, la desforestaci, la desertitzaci i degradaci de sls.

    - La contaminaci de laire.

    - La contaminaci i lescassetat de laigua.

    En la Sociosfera i Tecnosfera tamb sestan produint canvis intensamentrelacionats amb els canvis de la Biosfera. Es pot dir que sest produint uncanvi social global que ve propiciat per un increment de la poblaci, pelcreixement econmic i per laven tecnolgic. Alguns daquests canvis queafecten a lequilibri global del planeta sn:

    - Elevades taxes de creixement demogrfic en els pasos en desenvolupament,amb menys recursos econmics que contrasta amb les taxes ms baixes delspasos desenvolupats.

    - Procs de globalitzaci de leconomia mundial que es manifesta en unincrement de les relacions internacionals i utilitzaci dels pasossubdesenvolupats per part dels desenvolupats.

    - Relacions dintercanvi desigual en el comer entre pasos desenvolupats i endesenvolupament.

    - Explotaci insostenible dels recursos naturals per part dels pasosdesenvolupats per poder mantenir el seu nivell de consum.

    - Insuficincia de les produccions agrcoles per a alimentar les zones ms pobresdel planeta, alhora que tenen gran part de les seves terres ocupades permonocultius per a lexportaci a pasos desenvolupats.

    - Increment de la concentraci urbana de la poblaci a nivell mundial, perespecialment en els pasos subdesenvolupats.

    - Increments del nivell de contaminaci i generaci de residus txics.

    - Increment i foment dels conflictes armats en els pasos menys desenvolupatsper potenciar la indstria darmament.

    Aquestes transformacions generen una degradaci del medi natural per tambdel medi social. s a dir, que malgrat el creixement econmic dalguns pasos iels avenos aportats pel desenvolupament tecnolgic, es pot pensar que a nivellglobal del planeta el model econmic actual no pot generalitzar el mateix nivella tota la poblaci mundial.

    Quines alternatives a aquests canvis socials se tocorren?

    4. Les causes i les conseqncies dels canvis mediambientals

    Els factors que transformen el medi ambient poden ser naturals per, sobretot, tenen relaci amb les activitats humanes o acci antrpica. Aquestesincideixen en la Biosfera i han anat modificant el paisatge natural convertint-loen un paisatge humanitzat. Activitats com lagricultura, la ramaderia, lexplotaciforestal, lurbanisme, la installaci i producci de les indstries i la construcci

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PAI O

    N V

    IVIM

    U

    NIT

    AT

    4L

    ES

    IN

    TE

    RV

    EN

    CIO

    NS

    HU

    MA

    NE

    S I

    EL

    S C

    AN

    VIS

    ME

    DIA

    MB

    IEN

    TAL

    S

    105de carreteres i habitatgesprodueixen la destrucci delmantell vegetal obrint cam alerosi.

    Les causes tant de tipus naturalcom hum no tenen relaci nomsamb un canvi determinat. Tot canvipot tenir diversitat de causes iconseqncies. Aix la destruccide recursos naturals per ladesforestaci progressiva delplaneta s produda per diferentscauses:

    - Lexplotaci excessiva de boscos per laprofitament de la fusta i per la necessitatde terres pel conreu.

    - Incendis forestals per causes naturals per tamb per incidncia de la presnciahumana i pels interessos especulatius del sl.

    De la mateixa forma lesconseqncies de la desfores-taci sn diverses:

    - Augment de lerosi del sl queha perdut el seu mantell vegetalprotector.

    - Prdua dels nutrients i deser-titzaci progressiva.

    - Desaparici de molts sser vius.

    - El canvi climtic o escalfamentglobal de la Terra per lemisside gasos que produeixen lefectehivernacle.

    Un altre dels grans canvis s lacontaminaci atmosfrica. Lacontaminaci atmosfrica despro-tegeix la Terra de la irradiaciultraviolada del Sol, augmentantel risc de malalties cutnies icncers en els ssers vius. Elsfums que genera la indstria, elsmitjans de transport i lescalefaccions sn els seus causantsprincipals, ja que usen elscombustibles fssils per al seu funcionament. Els combus-tibles fssils sn,entre altres, el carb, el gas natural i el petroli.

    Aquesta contaminaci s molt visible a la ciutat. Laire cont fora fum i sesdevgaireb irrespirable, aquest fenomen s coneix com a smog o boirum.

    Tala de boscos.

    Paisatge amb contaminaci atmosfrica.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 4

    LE

    S I

    NT

    ER

    VE

    NC

    ION

    S H

    UM

    AN

    ES

    I E

    LS

    CA

    NV

    IS

    ME

    DIA

    MB

    IEN

    TAL

    S

    106 Com a conseqncia de la contaminaci de laire es produeixen fenmensmeteorolgics com la pluja cida. . . . . Sanomena pluja cida quan laigua presentaun pH inferior a 5,6. El pH s una dada que ens dna la mesura del grau dacidesao de basicitat duna dissoluci en funci de la concentraci dions dhidrogenque cont.

    La pluja cida es produeix en zones industrials on hi ha emissions de sofre initrogen. Aquests elements es combinen i donen lloc a pluges que contenencid sulfric i cid ntric.

    Els efectes de la pluja cida sn, per una banda sobre la vegetaci, produintcorrosi sobre les fulles, inhibici del creixement dels arbres i progressiva mortde la vegetaci; i, per una altra banda, augmentar lacidesa de laigua de rius illacs amb la conseqent mort de les espcies que els habiten.

    De ben segur que has sentit parlar de la destrucci de la capa doz. Abansde continuar llegint, intenta recordar per qu es produa.

    Com a efecte de la contaminaci de latmosfera amb lemissi de gasos esprodueix la destrucci de la capa doz, majoritriament per ls de CFC (Clor-fluor-carburs). Aquests gasos sutilitzen en frigorfics, aires condicionats iesprais; quan aquests arriben a la capa doz transformen loz (O

    3) en oxigen

    (O2), element que no ens protegeix de les radiacions ultraviolades del Sol. Per

    aix s tan important reduir ls daquests gasos i substituir-los per altres queno danyin latmosfera.

    Lescalfament global de la Terra produeix un augment progressiu de latemperatura del planeta que si no es frena conduir a la disminuci del gel alscasquets polars i, per tant, a laugment del nivell del mar. Aix, alhora, provocariaque moltes zones costaneres quedessin submergides als oceans, acabant ambla vida de molts ssers vius i modificant completament el paisatge.

    L aigua s un dels recursos naturals que ms necessitem i utilitzem en la nostravida quotidiana i per a totes les activitats econmiques. Actualment esconsumeix vint vegades ms daigua que no es feia lany 1800. Sen pot obtenirelectricitat, es poden regar els conreus, posar en funcionament les fbriques iels transports i, tamb, beure-la i fer-ne un s domstic. Amb tots aquestsusos que en fem poden embrutir-la o malmetre-la i, fins i tot, esgotar-la, trencantel seu cicle natural.

    La construcci de preses hidruliques per a lobtenci denergia hidroelctricaha produt canvis en els ecosistemes fluvials i martims, s a dir en lequilibribiolgic dels ssers que viuen en un riu o mar. Com per exemple, va passar alsEUA on amb la construcci duna presa al riu Columbia varen impedir la migracidels salmons; o b, a Egipte, on causaren la mort de sardines mediterrniesamb la construcci de la presa dAssuan al riu Nil.

    Un dels fenmens que es produeix quan es contamina laigua s leutrofitzaci.L eutrofitzaci consisteix en un augment de la presncia de matria orgnica.Aix es deu a lacumulaci de nitrats i fosfats que susen en els adobs i elsdetergents. Aquestes substncies es dissolen amb la pluja i van a parar a rius illacs trencant el seu equilibri com a ecosistemes.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PAI O

    N V

    IVIM

    U

    NIT

    AT

    4L

    ES

    IN

    TE

    RV

    EN

    CIO

    NS

    HU

    MA

    NE

    S I

    EL

    S C

    AN

    VIS

    ME

    DIA

    MB

    IEN

    TAL

    S

    107Un altre fenomen contaminant de laigua que se sol produir s la salinitzaci.Laigua dola de les zones costaneres es va salinitzant progressivament perlextracci massiva daigua dola que es fa en alguns llocs i la contenci delcabal dels rius amb les preses. Aquest fet propicia lentrada daigua salada del mar.

    Laugment de ls de combustibles fssils com el petroli nha fet augmentartamb el transport i amb ell el risc daccidents que es poden esdevenir. El petrolis transportat amb grans vaixells anomenats petroliers, quan un daquestsvaixells saccidenta es produeix el vessament al mar del petroli que transportavai produeix el que anomenem marea negra. Es tracta duna pellcula negra depetroli que queda per damunt de laigua ja que s de menor densitat queaquesta. Les marees negres produeixen danys molt greus en els seus ssersvius que habiten el mar.

    La contaminaci radioactiva de laire i de laigua s produda per les radiacionsque poden emetre accidentalment les centrals nuclears. Aquestes radiacionssn nocives pels ssers vius ja que alteren la seva informaci gentica, la qualcosa pot originar malalties degeneratives de les cllules, com cncers. Elmanteniment daquestes centrals s un gran risc per la vida dels ssers viusdels seus voltants. Un exemple s laccident de la central nuclear de Txernbili les terribles conseqncies que va tenir per a la poblaci del seu entorn.

    5. Mesures per un medi ambient equilibrat

    El model econmic actual no pot generalitzar el mateix nivell de vida a tota lapoblaci mundial. Shauria de generalitzar la conscincia de la insostenibilitatdaquest model de desenvolupament i anar construint una escala de valorsdiferent que potenci un model de desenvolupament ms hum i sostenible.

    Mentrestant shan de potenciar mesures que respectin i millorin lequilibrimediambiental tant a nivell local com global. Algunes daquestes mesures sn:

    - Repoblaci de boscos amb espcies autctones.

    Planta de reciclatge de residus.

    c

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 4

    LE

    S I

    NT

    ER

    VE

    NC

    ION

    S H

    UM

    AN

    ES

    I E

    LS

    CA

    NV

    IS

    ME

    DIA

    MB

    IEN

    TAL

    S

    108 - Prevenci dincendis.- Recollida i classificaci de residus i deixalles urbanes.

    - Control dels abocadors de residus.

    - Tractament de residus urbans: compostatge, reciclatge, incineraci.

    - Control demissions i reciclatge dels residus industrials.

    - Depuraci i potabilitzaci de les aiges residuals.

    - Reducci de la contaminaci atmosfrica: collocaci de filtres en les indstries;disminuci del consum de combustibles fssils ; disminuci de ls dels CFC.

    - Reducci de lsmog o boirum a les ciutats: utilitzaci de gasolina sense plomi catalitzadors; disminuci de ls de calefaccions; utilitzaci i millora deltransport pblic; utilitzaci de combustibles poc contaminants.

    - Dotaci dinfrastructura per tal que els ciutadans puguin respectar el mediambient:

    - Utilitzaci de tecnologies que no degradin el medi ambient.

    - Respecte del patrimoni natural i cultural.

    - Participaci, cooperaci en accions de millora, prevenci i conscienciaci dela problemtica mediambiental.

    El que s important s que la humanitat sadoni que lsser hum s un elementms del planeta i ha de procurar viure-hi en harmonia. Hem de compartir elsrecursos i evitar els desequilibris mediambientals. Sha de trencar amb la imatgede les persones com a dominadores del planeta. La superioritat del gnerehum cap altres espcies sha dutilitzar per a millorar la situaci mediambientaldel planeta.

    Analitza cadascuna daquestes mesures i pensa si realment sn tan difcilsde dur a terme.

    Depuradora daiges.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PAI O

    N V

    IVIM

    UN

    ITA

    T 4

    AC

    TIV

    ITA

    TS

    DA

    PR

    EN

    EN

    TAT

    GE

    109ACTIVITATS DAPRENENTATGE

    Activitat 1

    Omple els buits segents de la definici de medi ambient:

    El medi ambient s ........................... el conjunt delements (Sol, aigua, aire,organismes

    vius incls- lsser hum), de condicions, dinfluncies i d........................... queafecten lexistncia i el desenvolupament, tant individual com .............................,de la comunitat d................. ................ del planeta.

    Activitat 2

    Relaciona mitjanant fletxes les diferents esferes mediambientals amb el quesignifiquen:

    Tecnosfera s un sistema artificial creat per lsser humper tal de gestionar totes les relacions ambles altres grans esferes.

    Biosfera Comprn els assentaments humans, centresindustrials i denergia, les xarxes de transporti comunicacions, etc.. i totes les innovacionstecnolgiques que sapliquen.

    Noosfera Relacionada amb el coneixement i les ideesaplicades a les relacions que sestableixenentre la biosfera i els ssers humans.

    Sociosfera Est composta per tots els ssers vius, inclslsser hum, juntament amb latmosfera, lalitosfera i la hidrosfera, aix com totes lesinterrelacions que sestableixen entre ells i

    Activitat 3

    Indica al peu de cada imatge el nom del canvi mediambiental que representa:

  • 110

    So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PAI O

    N V

    IVIM

    UN

    ITA

    T 4

    AC

    TIV

    ITA

    TS

    DA

    PR

    EN

    EN

    TAT

    GE

    Activitat 4

    Omple el quadre segent sobre causes i conseqncies del canvismediambientals:

    Activitat 5

    Indica amb una V (veritat) les mesures segents que contribueixen a preservarlequilibri del medi ambient o amb una F (falsedat) les que no:

    a) Repoblaci de boscos amb espcies autctones.

    b) Fomentar ls de les calefaccions.

    c) No utilitzaci del transport pblic.

    d) Recollida i classificaci de residus i deixalles urbanes.

    e) Control demissions i reciclatge dels residus industrials.

    f) Utilitzaci de gasolina sense plom.

    Activitat 6

    Llegeix aquest article i subratlla les idees principals sobre la preservaci delmedi:

    6 de juny de 2002

    Mxic.- Fox recorda el dia Mundial del Medi Ambient que senserespectar la Naturalesa no hi ha desenvolupament.

    MXIC, 6 (EUROPA PRESS)

    CANVIS CAUSES CONSEQNCIES

    MEDIAMBIENTALS

    Destrucci Explotaci excessiva de Augment de lerosi del

    dels recursos naturals. boscos i incendis forestals. sl, desforestaci,

    desertitzaci progressiva,

    desaparici dssers vius

    i escalfament global de la

    Terra.

    Contaminaci Fums industrials, fums Pluja cida, destrucci de

    atmosfrica mitjans de transport i la capa doz, canvi

    fums de les calefaccions. climtic (efecte

    hivernacle).

    Contaminaci de Construcci de preses Trencament del cicle

    laigua hidruliques, vessament natural de laigua, escas-

    de residus industrials, setat de laigua, leutrofit-

    vessament de residus zaci, la salinitzaci i la

    urbans i vessament de marea negra.

    petroli.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PAI O

    N V

    IVIM

    UN

    ITA

    T 4

    AC

    TIV

    ITA

    TS

    DA

    PR

    EN

    EN

    TAT

    GE

    111El president de Mxic, Vicente Fox, en encapalar avui la celebracidel Dia Mundial del Medi Ambient, dedicat en aquesta edici a laconservaci de les muntanyes, va recordar que sense respecte alMedi Ambient, no hi ha veritable desenvolupament.

    En aquest sentit, Fox va assenyalar, des del paratge natural del ParcAqutic de Les Estaques, al municipi de Tlaltizapan (Estat deMorelos, centre del pas), que avui ms que mai s urgent un canvide mentalitat, per promoure una veritable tica ambiental i unacultura de respecte a lentorn que ens envolta (sic).

    El president Fox va exposar que el repte de Mxic en matria deMedi Ambient s clar en destacar que el pas ha de respondre ales necessitats davui sense comprometre el dem.

    Els recursos naturals sn el patrimoni que haurem dheretar alsnostres fills, ja que ells tamb tenen el dret a exigir-nos per assegurarel seu propi desenvolupament i benestar, va subratllar el mandatarimexic.

    Aix mateix, es va referir, durant la seva intervenci, a la prximaCimera sobre Desenvolupament Sostenible, promocionada per lesNacions Unides (ONU), a Johannesburg (Sud-frica), que se celebrara finals del prxim mes dagost.

    Aquesta s una excellent oportunitat per ratificar els compromisosassumits fa deu anys a Ro de Janeiro (Brasil), i sobretot, posar enprctica accions concretes de l all pactat, va sostenir Fox.

    Activitat 7

    Qu faries si et trobessis a les situacions segents:

    a)Vas amb un grup damics a la muntanya i alg proposa de fer un foc perqufa caliu.

    b) Desprs dun dia dexcursi al camp teniu deixalles i alg proposa deixar-lesa la muntanya en una pila on nhi ha ms, tot i que no es tracta dun abocadorde deixalles.

    c) El teu cotxe funciona tant amb gasolina sper com sense plom. Quina usarsi per qu?

    d) Has hagut de canviar les piles dun rdiocassette. Qu fars amb les queestan gastades?

    Activitat 8

    Pensa algunes de les mesures per a millorar el medi ambient que podries dur aterme diriament.

  • 112

    So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PAI O

    N V

    IVIM

    UN

    ITA

    T 4

    AC

    TIV

    ITA

    TS

    DA

    PR

    EN

    EN

    TAT

    GE

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 4

    AC

    TIV

    ITA

    TS

    DA

    VA

    LU

    AC

    I

    113ACTIVITATS DAVALUACI

    Activitat 1

    Explica amb les teves paraules el que entens per medi ambient.

    Activitat 2

    Respon les segents qestions sobre les esferes mediambientals:

    a) Quina s lesfera que fa referncia a un sistema artificial creat per lsserhum per tal de gestionar totes les relacions amb les altres grans esperes?

    b) Est la Noosfera relacionada amb el coneixement i les idees aplicades a lesrelacions que sestableixen entre la Biosfera i els ssers humans?

    c) s la Biosfera o la Tecnosfera la que comprn els assentaments humans,centres industrials i denergia, xarxes de transport i comunicacions i totesles innovacions tecnolgiques que sapliquen?

    Activitat 3

    Omple els buits del mapa conceptual segent sobre les causes i lesconseqncies dels canvis mediambientals.

    Produeix

    que es manifesta a travs de:

    condueixen a

    Produeix Produeix

    ContaminaciContaminacii escassetat de

    laigua

    Destrucci dels

    Destruccicapa doz

    Eutrofitzaci

    Massa negra Radioactivitat enels ssers vius

    Desforestaci

    ACTIVITATS DELS PASOS DESENVOLUPATS

    Radioactivitata laire

  • 114

    So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 4

    AC

    TIV

    ITA

    TS

    DA

    VA

    LU

    AC

    I

    Activitat 4

    Quins sn els canvis mediambientals?

    Activitat 5

    Explica breument per qu creus que s important vetllar per la preservaci delmedi ambient.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    U

    NIT

    AT

    4S

    OL

    UC

    ION

    S A

    CT

    IVIT

    AT

    S D

    AP

    RE

    NE

    NTA

    TG

    E

    115SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE

    Activitat 1

    Omple els buits segents de la definici de medi ambient:

    El medi ambient el constitueixen el conjunt delements (Sol, aigua, aire,organismes vius incls- lsser hum), de condicions, dinfluncies idinterrelacions que afecten lexistncia i el desenvolupament, tant individualcom col.lectiu, de la comunitat dessers vius del planeta.

    Activitat 2

    Relaciona mitjanant fletxes les diferents esferes mediambientals amb el quesignifiquen:

    Tecnosfera s un sistema artificial creat per lsser humper tal de gestionar totes les relacions ambles altres grans esferes.

    Biosfera Comprn els assentaments humans, centresindustrials i denergia, les xarxes de transporti comunicacions, etc.. i totes les innovacionstecnolgiques que sapliquen.

    Noosfera Relacionada amb el coneixement i les ideesaplicades a les relacions que sestableixenentre la biosfera i els ssers humans.

    Sociosfera Est composta per tots els ssers vius, inclslsser hum, juntament amb latmosfera, lalitosfera i la hidrosfera, aix com totes lesinterrelacions que sestableixen entre ells i

    Activitat 3

    Indica al peu de cada imatge el nom del canvi mediambiental que representa:

    Desforestaci.

    Contaminaci atmosfrica.

  • 116

    So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    U

    NIT

    AT

    4S

    OL

    UC

    ION

    S A

    CT

    IVIT

    AT

    S D

    AP

    RE

    NE

    NTA

    TG

    E

    Activitat 4

    Omple el quadre segent sobre causes i conseqncies del canvismediambientals:

    Activitat 5

    Indica amb una V (veritat) les mesures segents que contribueixen a preservarlequilibri del medi ambient o amb una F (falsedat) les que no:

    Repoblaci de boscos amb espcies autctones. V

    Fomentar ls de les calefaccions. F

    No utilitzaci del transport pblic. F

    Recollida i classificaci de residus i deixalles urbanes. V

    Control demissions i reciclatge dels residus industrials. V

    Utilitzaci de gasolina sense plom. V

    Activitat 6

    Llegeix aquest article i subratlla les idees principals sobre la preservaci delmedi:

    6 de juny de 2002

    Mxic.- Fox recorda el dia Mundial del Medi Ambient que senserespectar la Naturalesa no hi ha desenvolupament.

    MXIC, 6 (EUROPA PRESS)

    CANVIS CAUSES CONSEQNCIES

    MEDIAMBIENTALS

    Destrucci Explotaci excessiva de Augment de lerosi del

    dels recursos naturals. boscos i incendis forestals. sl, desforestaci,

    desertitzaci progressiva,

    desaparici dssers vius

    i escalfament global de la

    Terra.

    Contaminaci Fums industrials, fums Pluja cida, destrucci de

    atmosfrica mitjans de transport i la capa doz, canvi

    fums de les calefaccions. climtic (efecte

    hivernacle).

    Contaminaci de Construcci de preses Trencament del cicle

    laigua hidruliques, vessament natural de laigua, escas-

    de residus industrials, setat de laigua, leutrofit-

    vessament de residus zaci, la salinitzaci i la

    urbans i vessament de marea negra.

    petroli.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    U

    NIT

    AT

    4S

    OL

    UC

    ION

    S A

    CT

    IVIT

    AT

    S D

    AP

    RE

    NE

    NTA

    TG

    E

    117El president de Mxic, Vicente Fox, en encapalar avui la celebracidel Dia Mundial del Medi Ambient, dedicat en aquesta edici a laconservaci de les muntanyes, va recordar que sense respecte alMedi Ambient, no hi ha veritable desenvolupament.

    En aquest sentit, Fox va assenyalar, des del paratge natural del ParcAqutic de Les Estaques, al municipi de Tlaltizapan (Estat deMorelos, centre del pas), que avui ms que mai s urgent un canvide mentalitat, per promoure una veritable tica ambiental i unacultura de respecte a lentorn que ens envolta (sic).

    El president Fox va exposar que el repte de Mxic en matria deMedi Ambient s clar en destacar que el pas ha de respondre ales necessitats davui sense comprometre el dem.

    Els recursos naturals sn el patrimoni que haurem dheretar alsnostres fills, ja que ells tamb tenen el dret a exigir-nos per assegurarel seu propi desenvolupament i benestar, va subratllar el mandatarimexic.

    Aix mateix, es va referir, durant la seva intervenci, a la prximaCimera sobre Desenvolupament Sostenible, promocionada per lesNacions Unides (ONU), a Johannesburg (Sud-frica), que se celebrara finals del prxim mes dagost.

    Aquesta s una excellent oportunitat per ratificar els compromisosassumits fa deu anys a Ro de Janeiro (Brasil), i sobretot, posar enprctica accions concretes de l all pactat, va sostenir Fox.

    Activitat 7

    Qu faries si et trobessis a les situacions segents:

    a) Vas amb un grup damics a la muntanya i alg proposa de fer un foc perqufa caliu.

    Els explico els perills de fer foc el bosc perqu no en facin.

    b) Desprs dun dia dexcursi al camp teniu deixalles i alg proposa deixar-lesa la muntanya en una pila on nhi ha ms, tot i que no es tracta dun abocadorde deixalles.

    Comprovem si s una abocador legal i si no s no deixem all les deixalles,ens les emportem.

    c) El teu cotxe funciona tant amb gasolina sper com sense plom. Quina usarsi per qu?

    Usar la gasolina sense plom perqu s menys contaminant.

    d) Has hagut de canviar les piles dun rdiocassette. Qu fars amb les queestan gastades?

    Dur-les a un contenidor especial per piles que solen trobar als estancs.

    Activitat 8

    Pensa algunes de les mesures per a millorar el medi ambient que podries dur aterme diriament.

  • 118

    So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    U

    NIT

    AT

    4S

    OL

    UC

    ION

    S A

    CT

    IVIT

    AT

    S D

    AP

    RE

    NE

    NTA

    TG

    E

    - Portar les escombraries als contenidors de reciclatge.

    - Dutxar-me en lloc de banyar-me.

    - Usar gasolina sense plom.

    - Emprar sempre que pugui el transport pblic.

    - Escriure per les dues cares del paper i reciclar-lo en lloc de llenar-lo.

    - Usar detergents biodegradables que no malmetin el medi ambient.

    - Usar productes que vagin amb envasos reciclables.

    - Comprovar peridicament el tub descapament de la moto o el cotxe perqu

    no contamini.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 4

    SO

    LU

    CIO

    NS

    AC

    TIV

    ITA

    TS

    DA

    VA

    LU

    AC

    I

    119SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

    Activitat 1

    Explica amb les teves paraules el que entens per medi ambient.

    Tot el conjunt de la natura i els ssers vius que ens envolta.

    Activitat 2

    Respon les segents qestions sobre les esferes mediambientals:

    a) Quina s lesfera que fa referncia a un sistema artificial creat per lsserhum per tal de gestionar totes les relacions amb les altres grans esperes?

    La Sociosfera.

    b) Est la Noosfera relacionada amb el coneixement i les idees aplicades a lesrelacions que sestableixen entre la Biosfera i els ssers humans?

    S.

    c) s la Biosfera o la Tecnosfera la que comprn els assentaments humans,centres industrials i denergia, xarxes de transport i comunicacions i totesles innovacions tecnolgiques que sapliquen?

    La Tecnosfera.

    Activitat 3

    Omple els buits del mapa conceptual segent sobre les causes i lesconseqncies dels canvis mediambientals.

    Produeix

    que es manifesta a travs de:

    condueixen a

    Produeix Produeix

    MALMETRE MEDIAMBIENT

    atmosfrica recursosnaturals

    Efectehivernacle

    Plujacida

    DesertitzaciSalinitzaci

    Radioactivitat alaigua

    ACTIVITATS DELS PASOS DESENVOLUPATS

  • 120

    So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 4

    SO

    LU

    CIO

    NS

    AC

    TIV

    ITA

    TS

    DA

    VA

    LU

    AC

    I

    Activitat 5

    Explica breument per qu creus que s important vetllar per a la preservacidel medi ambient.

    Perqu tothom pugui viure al nostre planeta i gaudir de la natura, i no sin elsnostres descendents tamb.

    Activitat 4

    Quins sn els canvis mediambientals?

    Els canvis mediambientals sn:

    - La destrucci dels recursos naturals, entre els quals destaquem: la prdua dediversitat biolgica, la desforestaci, la desertitzaci i degradaci de sls.

    - La contaminaci de laire.

    - La contaminaci i escassetat de laigua.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    UN

    ITA

    T 4

    QU

    H

    AS

    TR

    EB

    AL

    LA

    T?

    121

    has treballat?

    qu

    Contaminaci iescassetat de

    laigua

    Contaminaciatmosfrica

    Destrucci delsrecursos naturals

    - Repoblaci de boscos.- Prevenci dincendis.- Recollida i classificaci residus.- Reciclatge de residus.- Control abocadors residus.- Depuraci aiges.- Filtres pels fums industrials.- Disminuci s combustibles fssils i CFC.- s gasolina sense plom i combustibles poc contaminants.- Conscinciaci del ciutad.

    Produeix

    que es manifesta a travs de:

    MEDI AMBIENT

    configuren malmetenBiosferaSociosferaTecnosferaNoosfera

    es pot preservaramb les mesures

    Efectehivernacle

    Plujacida

    Eutrofitzaci SalinitzaciDestrucci capadoz

    DesforestaciDesertitzaci

    Radioactivitat alaire

    Marea negra Radioactivitat alaigua

    Radioactivitat enels ssers vius

    Produeix Produeix

    ACTIVITATS DELS PASOS DESENVOLUPATS:Fums industrials i urbans, explotaci de boscos i incendisforestals, construcci de preses hidruliques, accidents acentrals nuclears, malbaratament de laigua i vessament

    de residus a laigua

  • 122

    So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PAI O

    N V

    IVIM

    UN

    ITA

    T 4

    CO

    M H

    O P

    OR

    TO

    ?

    ho porto?com

    Explicar el concepte de medi ambient.

    Descriure les esferes del sistemamediambiental.

    Diferenciar els canvis mediambientals.

    Identificar les causes dels canvismediambientals.

    Enumerar les conseqncies dels canvismediambientals.

    Analitzar les mesures per aconseguirlequilibri del medi ambient.

    Vetllar per a la preservaci del mediambient.

    Actuar de forma no destructiva sobre elmedi ambient.

    Millorar amb les nostres accions elsproblemes mediambientals.

    S No A mitges Activitats Activitatsdaprenentatge davaluacion ho has on ho hastreballat treballat

    1 1

    2 2

    3 3

    4 4

    5 5

    6 6

    4 4

    7 7

    8 8

    En acabar la unitat, sc capa de:

    Vocabulari bsic

    Desforestaci: prdua de les grans masses arbries o boscos, sovint com aconsequncia de la tala darbres o els incendis.

    Presa hidrulica: obstacle artificial construt per desviar o aturar laigua dunriu per tal de regular-ne el cabal o embassar-la.

    Radioactivitat: emissi de radiacions que procedeix de la desintegraci quesofreixen determinats nuclis dalgunes partcules per causa duna modificacien la seva extructura interna.

    Omple la graella segent posant una creu on correspongui.

  • So

    cial

    s3

    . LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    PU

    NT

    DA

    RR

    IBA

    DA

    . A

    CT

    IVIT

    AT

    S D

    AV

    AL

    UA

    CI

    DE

    L M

    D

    UL

    123PUNT DARRIBADA. ACTIVITATS DAVALUACI DEL MDUL

    Activitat 1

    Respon les qestions segents sobre els planetes del Sistema Solar:

    a) Quin s el planeta ms proper al Sol?

    b) De tots els planetes del Sistema Solar, quin s el ms gran?

    c) Hi ha un planeta que presenta un anell llumins al seu voltant, saps quin s?

    d) El planeta ms allunyat del Sol s ...

    e)Com anomenem tamb la Terra?

    Activitat 2

    Fes un dibuix on es diferencin les capes que componen la Terra i latmosfera.

    Activitat 3

    Desprs dhaver estudiat els mapes fsics de cada continent que trobars a launitat 2, busca un planisferi fsic mut i situa els elements fsics segents:

  • 124

    So

    cial

    s3

    . LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    PU

    NT

    DA

    RR

    IBA

    DA

    . A

    CT

    IVIT

    AT

    S D

    AV

    AL

    UA

    CI

    DE

    L M

    D

    UL

    Activitat 4

    Explica breument les forces externes de la Terra.

    Activitat 5

    Indica al costat de cada indret el clima que li correspon:

    Activitat 6

    Relaciona mitjanant fletxes els rius amb els seus vessants:

    Tajo

    Bidasoa

    Vessant Mediterrani Guadalquivir

    Xquer

    Vessant Cantbric Nervin

    Segura

    Mio

    Vessant Atlntic Duero

    Naln

    INDRET TIPUS DE CLIMA

    Tarragona

    Alps

    Costa atlntica canadenca

    Pars

    Desert mexic

  • So

    cial

    s3

    . LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    PU

    NT

    DA

    RR

    IBA

    DA

    . A

    CT

    IVIT

    AT

    S D

    AV

    AL

    UA

    CI

    DE

    L M

    D

    UL

    125Activitat 7Respon les qestions segents sobre els rius de Catalunya:

    a) Quins dos rius limiten la ciutat de Barcelona?

    b) Quins sn els afluents del riu Segre?

    c) Quin s el riu que en la seva desembocadura forma un delta?

    d) Esmenta dos rius del vessant Pirineu-Mediterrani.

    Activitat 8

    Desprs dhaver estudiat el mapa de la pgina 4, de la unitat 3, busca un mapafsic mut de la pennsula Ibrica i situa els elements de relleu segents: SerraladaCantbrica, Pirineus, Monts de Toledo, Sistema Central, Serralada Litoral,Depressi Central, Sierra Morena, Masss Galaic, Sistema Ibric i SerraladesBtiques.

    Activitat 9

    Relaciona mitjanant fletxes els canvis mediambientals amb les seves conse-qncies:

    Eutrofitzaci

    Destrucci recursos naturals Pluja cida

    Desertitzaci

    Contaminaci atmosfrica Canvi climtic

    Contaminaci de laigua Destrucci de la capa doz

    Activitat 10

    Indica amb una V (veritat) les mesures segents que contribueixen a preservarlequilibri del medi ambient i amb una F (falsedat) les que no:

    Usar productes amb envasos reciclables.

    Fomentar ls de les calefaccions.

    Usar gasolina sper.

    Dutxar-se en lloc de banyar-se.

    Usar fora paper.

    Emprar sempre que es pugui el transport pblic.

    Usar detergents biodegradables.

  • 126

    So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    S

    OL

    UC

    ION

    S

    AC

    TIV

    ITA

    TS

    DA

    VA

    LU

    AC

    I D

    EL

    M

    DU

    L

    SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI DEL MDUL

    Activitat 1

    Respon les qestions segents sobre els planetes del Sistema Solar:

    a) Quin s el planeta ms proper al Sol?

    Mercuri

    b) De tots els planetes del Sistema Solar, quin s el ms gran?

    Jpiter

    c) Hi ha un planeta que presenta un anell llumins al seu voltant, saps quin s?

    Saturn

    d) El planeta ms allunyat del Sol s ...

    Plut

    e) Com anomenem tamb la Terra?

    El planeta blau

    Activitat 2

    Fes un dibuix on es diferencin les capes que componen la Terra i latmosfera.

    Consulta dibuix pgina 6 de la unitat 1

    Activitat 3

    Desprs dhaver estudiat els mapes fisics de cada continent que trobars a launitat 2, busca un planisferi fsic mut i situa els elements fsics segents:

    Consulta mapes unitat 2

    Activitat 4

    Explica breument les forces externes de la Terra.

    Resposta orientativa:

    Les forces externes modelen el relleu dels continents i modifiquen el paisatge.Aquestes sn: laigua, les persones i el vent.

    Les accions erosives de laigua sn:

    - Laigua de la pluja es filtra per les fissures de les roques on queda retinguda ien baixar la temperatura i gelar-se fragmenta les roques.

    - Quan laigua de la pluja entra en contacte amb roques calcries reaccionaqumicament i les dissol, daquesta manera penetra dins la terra i crea aigessubterrnies.

    - La pluja en caure va arrossegant fragments del terreny que estan en zonesms elevades fins a zones ms baixes a causa de la fora de la gravetat.

    - Laigua dels rius i la dels mars erosionen el litoral. Els rius arrosseguen materialsfins la seva desembocadura al mar i creen deltes. El mar, amb les onades creaen el litoral cales i entrants que formen les platges.

    A ms de laigua, tamb el vent transporta materials i partcules en suspensique impacten en el paisatge i el modelen.

  • So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    S

    OL

    UC

    ION

    S

    AC

    TIV

    ITA

    TS

    DA

    VA

    LU

    AC

    I D

    EL

    M

    DU

    L

    127Les persones tamb son un agent important derosi amb les modificacionsque duen a terme en el paisatge: tala de boscos, urbanisme, incendis,... Lahumanitat ha contribut des de fa milers danys a la modificaci del paisatgecom a conseqncia de les seves accions. Aix doncs, el paisatge natural dunazona es converteix en paisatge humanitzat. Podem diferenciar dos tipus depaisatge en funci de lacci que les persones hi exerceixen: el paisatge rural iel paisatge urb.

    Activitat 5

    Indica al costat de cada indret el clima que li correspon:

    INDRET TIPUS DE CLIMA

    Tarragona Mediterrani

    Alps Alta muntanya

    Costa atlntica canadenca Ocenic

    Pars Continental

    Desert mexic Desrtic

    Activitat 6

    Relaciona mitjanant fletxes els rius amb els seus vessants:

    Activitat 7

    Respon les qestions segents sobre els rius de Catalunya:

    a) Quins dos rius limiten la ciutat de Barcelona?

    Bess i Llobregat

    b) Quins sn els afluents del riu Segre?

    Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorana

    c) Quin s el riu que en la seva desembocadura forma un delta?

    LEbre

    d) Esmenta dos rius del vessant Pirineu-Mediterrani.

    Possibles respostes: Llobregat, Ter, Muga i Fluvi.

    TajoBidasoa

    Vessant Mediterrani Guadalquivir

    Xquer

    Vessant Cantbric Nervin

    Segura

    Mio

    Vessant Atlntic Duero

    Naln

  • 128

    So

    cial

    s1.

    LA

    TE

    RR

    A, L

    ES

    PA

    I ON

    VIV

    IM

    S

    OL

    UC

    ION

    S

    AC

    TIV

    ITA

    TS

    DA

    VA

    LU

    AC

    I D

    EL

    M

    DU

    L

    Activitat 8

    Desprs dhaver estudiat el mapa de la unitat 3, busca un mapa fsic mut de lapennsula Ibrica i situa els elements de relleu segents: Serralada Cantbrica,Pirineus, Monts de Toledo, Sistema Central, Serralada Litoral, Depressi Central,Sierra Morena, Masss Galaic, Sistema Ibric i Serralades Btiques.

    Consulta mapes fsics unitat 3

    Activitat 9

    Relaciona mitjanant fletxes els canvis mediambientals amb les sevesconseqncies:

    EutrofitzaciDestrucci recursos naturals

    Pluja cida

    DesertitzaciContaminaci atmosfrica

    Canvi climticContaminaci de laigua

    Destrucci de la capa doz

    Activitat 10

    Indica amb una V (veritat) les mesures segents que contribueixen a preservarlequilibri del medi ambient i amb una F (falsedat) les que no:

    V Usar productes amb envasos reciclables.

    F Fomentar ls de les calefaccions.

    F Usar gasolina sper.

    V Dutxar-se en lloc de banyar-se.

    F Usar fora paper.

    V Emprar sempre que es pugui el transport pblic.

    V Usar detergents biodegradables.

  • CFA Teresa Ma C/ Uni,81 08800 Vilanova i la Geltr Tel 93.893.37.49 cfa-teresamanye@xtec.cat

    UNITAT 5

    LA POBLACI AL MN

  • Pg.129

  • Pg.130

  • Pg.131

  • Pg.132

  • Pg.133

  • Pg.134

  • Pg.135

  • Pg.136

  • Pg.137

  • Pg.138

  • Pg.139

  • Pg.140

  • Pg.141

  • Pg.142

  • Pg.143

  • Pg.144

  • Pg.145

  • Pg.146

    Dossier Geografia I Ges1Portada Dossier Ges 11_terra_04

    Pages from Dossier Socials 1 GM.pdf