Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 ?· Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015…

  • Published on
    19-Nov-2018

  • View
    212

  • Download
    0

Transcript

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 1

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 2

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    Mapa escolar Estudi descolaritzaci del districte de Sant Andreu.

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 3

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    NDEX

    1. INTRODUCCI ..................................................................................................5

    2. EVOLUCI DE LA MATRICULACI .......................................................................7

    Aules addicionals i augments de rtio a la pblica: ...............................................7

    3. ANALISI DE LES DADES PER ZONES EDUCATIVES ................................................8

    3.1 NAVAS-LA SAGRERA I CONGRS-INDIANS ....................................................8

    Evoluci Demanda Educaci Infantil P3 Pblica - Concertada ................................8

    Places ocupades d'educaci primria ...................................................................9

    Places ocupades de secundria ...........................................................................9

    Trnsit de primria a secundria ....................................................................... 10

    Places ocupades a lEducaci Primria i Secundria (comparaci pblica i concertada)..................................................................................................... 10

    3.2 SANT ANDREU DE PALOMAR...................................................................... 11

    Evoluci Demanda Educaci Infantil P3 Pblica - Concertada .............................. 11

    Places ocupades d'educaci primria ................................................................. 12

    Places ocupades de secundria... 12

    Trnsit de primria a secundria ....................................................................... 13

    Places ocupades a lEducaci Primria i Secundria (comparaci pblica i concertada)..................................................................................................... 13

    3.3 BAR DE VIVER-BON PASTOR ................................................................... 14

    Evoluci Demanda Educaci Infantil P3 Pblica - Concertada .............................. 14

    Places ocupades d'educaci primria ................................................................. 15

    Places ocupades de secundria ......................................................................... 15

    Trnsit de primria a secundria ....................................................................... 16

    Places ocupades a lEducaci Primria i Secundria (comparaci pblica i concertada)..................................................................................................... 16

    3.4 TRINITAT VELLA ....................................................................................... 17

    Evoluci Demanda Educaci Infantil P3 Pblica - Concertada .............................. 17

    Total de places ocupades d'educaci primria .................................................... 18

    Places ocupades de secundria ......................................................................... 18

    Trnsit de primria a secundria ....................................................................... 19

    Places ocupades a lEducaci Primria i Secundria (comparaci pblica i concertada)..................................................................................................... 19

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 4

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    4. ANLISI DE DADES DEL CONJUNT DEL DISTRICTE ............................................ 20

    Places ocupades dEducaci Primria ................................................................. 20

    Places ocupades dEducaci Secundria ............................................................. 21

    Alumnat amb necessitats educatives especfiques i percentatge poblaci estrangera (pblica i concertada) ...................................................................................... 21

    Trnsit primria-secundria .............................................................................. 22

    Places ocupades a lEducaci Primria i Secundria (comparaci pblica i concertada)..................................................................................................... 22

    Naixements per barris ...................................................................................... 23

    Adscripcions actuals descoles de Sant Andreu a instituts de fora del districte. ...... 24

    Itineraris i adscripcions deducaci primria a secundria obligatria segons centre de primria ..................................................................................................... 26

    Adscripcions deducaci primria a secundria obligatria segons centre de secundria. ..................................................................................................... 28

    Formaci professional, sector pblic .................................................................. 32

    Formaci professional, sector concertat - privat .................................................. 34

    5. ALTRES ESTUDIS ............................................................................................ 36

    Escoles Oficials dIdiomes (EOI) ........................................................................ 36

    Centres de Formaci dAdults (CFA) i Aules de Formaci dAdults (AFA)................ 36

    Programes de Formaci i Inserci (PFI) ............................................................. 36

    6. SITUACI ACTUAL DE LES ESCOLES EN PROCS ............................................... 37

    7. LA MIRADA DES DELS DIFERENTS SECTORS DE LA COMUNITAT EDUCATIVA ...... 38

    8. CONCLUSIONS I PROPOSTES ........................................................................... 42

    9. AGRAMENTS .................................................................................................. 45

    10. ANNEX: ENQUESTA SOBRE MOTIUS DELECCI DEL CENTRE DESO...... .............46

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 5

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    1. INTRODUCCI

    Aquest document vol presentar una fotografia objectiva de lescolaritzaci als centres finanats amb diners pblics del Districte de Sant Andreu, partint de dades oficials disponibles. Els objectius daquest estudi sn conixer la realitat educativa del nostre Districte i plantejar propostes per millorar la qualitat de leducaci tot evidenciant les mancances. D'aquesta manera descobrirem situacions com la inexistncia doferta de Formaci Professional (no artstica) de la xarxa pblica en tot el districte, o una oferta pblica dESO que no absorbeix el volum de nens matriculats en centres pblics de primria en la majoria de barris de La Sagrera, Navas, Congrs-Indians, Sant Andreu de Palomar, Trinitat Vella i Bon Pastor- Bar de Viver. Les qestions de nivell socioeconmic, en relaci a les infraestructures educatives, sn molt rellevants. Sense voler entrar en lestigma de cap collectiu ni cap centre educatiu, les zones geogrfiques, els collectius majoritaris que en formen part, diuen molt del perqu dalgunes situacions: aparent equilibri entre oferta i demanda de centres pblics, infrademanda en un centre o un centre amb matricula oberta permanent... Amb un breu cop dull en el context socioeconmic trobem les respostes amb immediatesa. El districte de Sant Andreu t un origen obrer, relacionat amb lextraradi industrial de la gran Barcelona dinicis del segle XX. s un districte que no havia entrat dins el circuit de la Barcelona ms turstica, ni de la dels grans equipaments de ciutat (esportius, culturals...). El Centre Comercial La Maquinista i darrerament el recinte Fabra i Coats en sn les referncies pels altres residents de la ciutat. Si intentem aprofundir dins del districte trobem realitats molt diferenciades que superen lheterogenetat superficial de qualsevol barri en qualsevol ciutat daquest pas. Els barris de La Sagrera, Navas, Congrs-Indians i Sant Andreu estan habitats per famlies amb una renda igual o superior a la mitjana de la ciutat. Tamb sn barris que tenen una continutat geogrfica amb la resta de la ciutat. Sn els barris on es concentra el gruix de loferta educativa concertada i, tamb, on estan la majoria de centres pblics de secundria. El barri de Trinitat Vella est geogrficament allat de la resta del districte, ja que queda encaixonat entre lautopista-Avinguda Meridiana, la ronda de Dalt i el Nus viari de la Trinitat. La seva realitat sociodemogrfica s caracteritza per una presncia de famlies immigrades censades superior al 40%. La renda mitjana de les famlies s de les ms baixes de Barcelona. El barri de Bar de Viver s una rea parcialment allada de la resta de la ciutat, separat per les vies del tren i per lantiga zona de casernes militars de la resta del districte i la ciutat. s un barri que t origen en un assentament de barraquisme. Actualment els seus habitatges sn moderns, de letapa preolmpica, per en gran part sn propietat del Patronat Municipal de lHabitatge, i habitualment es dna allotjament a vctimes demergncies socials. La renda mitjana de les famlies censades s inferior a la mitjana de la ciutat.

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 6

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    El barri del Bon Pastor est separat de la resta del districte per les vies que surten de la futura estaci de la Sagrera (que mai acaba darribar), i de la resta de la ciutat per un polgon industrial. Aquest barri pateix un fenomen de dualitat molt acusada. Existeix un nucli antic en procs de modificaci urbanstica, conegut com les cases barates, amb una renda mitjana familiar inferior a la mitjana de la ciutat. En canvi, les rodalies del centre comercial La Maquinista,ubicat al mateix barri, concentren habitatge de qualitat per renda lliure on viuen famlies amb una renda mitjana igual o superior a la mitjana de la ciutat.

    El Consorci referencia les seves dades sobre els mbits de Districte i de Zones Educatives en qu divideix els Districtes que, en el cas de Sant Andreu sn quatre zones:

    Sant Andreu de Palomar Navas - La Sagrera - Congrs-Indians La Trinitat Vella Bar de Viver El Bon Pastor

    Els nostres clculs shan realitzat mantenint les rtios docupaci que estableix la LOE i la LEC, 25 alumnes per aula de primria i 30 per aula de secundria. Per tant, no hem tingut en compte lampliaci de rtio de fins al 20% que permet el Reial Decret Llei 14/2012, vigent des del 22 dabril de 2012 (RDL 14/2012 a partir dara). Fem servir aquest criteri uniforme tot i que sabem que molts centres concertats han optat per demanar aquesta ampliaci mxima del 20% (ms rtio = ms quotes de les famlies) i el Departament dEnsenyament els hi ha concedit.

    Hem treballat amb dades del Consorci dEducaci de Barcelona (CEB) (veure http://www.edubcn.cat) i del seu Gabinet Tcnic de Programaci i Suport a lEscolaritzaci donades al Consell Escolar Municipal de Barcelona (CEMB) i als Consells Escolars de Districte (CEMD), i de lInstitut Municipal dEducaci de Barcelona (IMEB) per les de carcter educatiu.

    Tamb hem utilitzat la informaci proporcionada pel Departament dEstadstiques demogrfiques de Barcelona, http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/tdemo/

    I de les pgines web dels centres educatius pblics i concertats, de les pgines web de les seves AMPAs i de les prpies AMPAs de la Xarxa, per les histriques i altres.

    http://www.edubcn.cat/http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/tdemo/

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 7

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    2. EVOLUCI DE LA MATRICULACI

    Aules addicionals i augments de rtio a la pblica:

    Ja fa uns anys que el nostre districte pateix una manca de places a les escoles deducaci infantil i secundria. Una situaci que es repeteix any rere any i que podem definir com a crnica.

    Davant d'aquesta situaci lAdministraci ha optat pels augments de rtio fins a 26 27 nens per aula a lescola pblica i/o per la implantaci daules addicionals, conegudes popularment com bolets.

    Cal dir que en vries ocasions ladministraci prefereix fer increments de rtio fins a 29 nens en escoles concertades (fins al 20% que permet el Reial Decret Llei 14/2012, vigent des del 22 dabril de 2012 (RDL 14/2012 a partir dara), si aix ho demanen, o subvencionar noves lnies.

    Afegir nous grups addicionals, bolets, o augmentar la rtio a les escoles en funci de la demanda pot semblar inicialment una bona opci (algunes famlies aix ho creuen); aix per, pot tenir conseqncies en el bon funcionament intern del centre, perdent espais fsics com, per exemple, laula de msica, la biblioteca o fins i tot havent dinvertir per fer reformes.

    Aules addicionals i augments de rtio als centres finanats amb diners pblics des del curs 2008-09:

    Curs 2008-09: Escola Sant Pere Nolasc i Escola Eullia Bota. Curs 2009-10: Escola Can Fabra i Escola Ferran i Clua. Curs 2010-11: Escola Can Fabra, Escola Ignasi Iglsias, Escola Mare de Du de la

    Soledat i Institut Puigvert. Curs 2011-12: Escola Ignasi Iglsias i Institut Joan Fuster. Curs 2012-13: Escola Mestre Gibert, Escola Sant Pere Nolasc i Institut LAlzina. Curs 2013-14: Escola La Maquinista, Escola Eullia Bota i Institut Prncep de

    Viana. Curs 2015-2016 Escola Congrs-Indians i Escola Mestre Enric Gibert i Camins.

    En el curs 2013-2014 es va augmentar rtios fins a 27 en algunes escoles com ara la Pegaso, Congrs-Indians, El Sagrer, Pompeu Fabra, Doctor Ferran i Clua, Emili Juncadella, lEstel, Octavio Paz. El curs 2014-2015 de nou se supera la rtio de 25 en moltes escoles.

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 8

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    3. ANALISI DE LES DADES PER ZONES EDUCATIVES

    3.1 NAVAS-LA SAGRERA I CONGRS-INDIANS A continuaci presentem un grfic que cont les dades doferta i demanda prevista i final dels darrers cinc anys a P3 de lescola pblica. En aquest grfic es pot interpretar tant l'evoluci de la demanda i necessitat de places al llarg dels darrers cinc anys, com tamb l'estimaci de la necessitat de places pbliques de secundria en els propers anys.

    Evoluci Demanda Educaci Infantil P3 Pblica - Concertada

    El segent grfic veiem que les lnies devoluci ens marquen un augment de la demanda a lescola pblica, i la desacceleraci de la demanda a lescola concertada.

    Curs 2010-2011 Aquest curs es combinen el tancament d'una lnia de P3 Escola Rosa dels Vents al Barri de la Sagrera i el naixement dun nou centre, l'Escola Congrs-Indians, duna sola lnia i en barracons, situada al barri de Congrs-Indians.

    Curs 2011-2012 Tancament definitiu de P3 Escola Rosa dels Vents. Lescola Congrs-Indians obre una nova lnia i passa a ser de dues.

    Curs 2012-2013 Tancament d'una lnia a l'escola Pegaso passant de tres lnies a dues lnies, amb criteris no compartits amb el Consoci d'Educaci i que provoca un increment d'una aula addicional (bolet) a lEscola Mestre Gibert i una altra a l Escola Sant Pere Nolasc.

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 9

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    Curs 2014-2015 Tancament definitiu de Rosa del vents. Aquest curs es combinen el tancament d lEscola Rosa dels Vents al Barri de la Sagrera i el trasllat de l'Escola Congrs-Indians (fins llavors en barracons) al mateix edifici.

    Respecte al curs 2014-15, lalumnat a la xarxa pblica creix cada any, mentre a la concertada ha entrat en estancament o a la baixa. En aquesta zona, dels 9 centres pblics (12 grups), un total de 5 centres (9 grups) tenen sobre-rtio en tots els grups, d'un o dos alumnes.

    Places ocupades d'educaci primria

    % Alumnat a la publica respecte al total

    PR06 PR05 PR04 PR03 PR02 PR01 P5 P4 P3

    61% 60% 62% 61% 63% 64% 63% 61% 62%

    Places ocupades de secundria

    El grfic segent mostra levoluci de places de secundria, laugment a partir d'ESO01 de la xarxa pblica es deu a l'ampliaci d'una lnia ms (4 lnies) itinerant, als cursos 2011-12/2012-13/2013-14 als instituts Princep de Viana, lAlzina i Joan Fuster.

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 10

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    Trnsit de primria a secundria

    El clcul de loferta de places pbliques que apareix en aquesta grfica sha efectuat amb els criteris exposats a la introducci del document Aix doncs concloem que, d'acord amb aquests clculs, falten 31 places pbliques, percentual (5%). No comptem lalumnat que es matricula i ve de fora del districte. Aquest any queda equilibrat per b que caldr analitzar la mobilitat i els possibles transvasaments entre pblica i privada/concertada, que pot fer que aquest percentatge augmenti.

    *Surten 12 alumnes (Octavio Paz) Entren 12 alumnes (Antoni Balmanya)

    Places ocupades a lEducaci Primria i Secundria (comparaci pblica i concertada)

    Total escoles de primria

    Aqu mostrem el total descoles de 2on cicle deducaci infantil i deducaci primria i el total de centres deducaci secundria obligatria. Es constata la diferncia quantitativa existent entre centres concertats i pblics, sent els primers ms nombrosos que els segons, un 63% a secundria obligatria.

    La manca de places fa que molts instituts pblics estiguin en ocasions en sobre-rtio o tinguin aules addicionals.

    Total escoles de secundria

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 11

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    3.2 SANT ANDREU DE PALOMAR Sant Andreu de Palomar ha patit histricament una manca estructural de places escolars en general i molt particularment de places en escoles pbliques. En el segent grfic podem veure com la demanda en els ltims anys sempre ha sobrepassat les previsions de les places projectades.

    La manca doferta pblica ha estat un mal endmic a Sant Andreu. Tot i que la tendncia es va equilibrant, tal i com es pot veure en el quadre inferior, el pes dinfants escolaritzats en la xarxa concertada sexplica en bona part per la inexistncia durant anys duna oferta pblica suficient.

    Evoluci Demanda Educaci Infantil P3 Pblica - Concertada

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 12

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    Places ocupades d'educaci primria

    % Alumnat a la pblica respecte al total

    PR06 PR05 PR04 PR03 PR02 PR01 P5 P4 P3

    39% 42% 39% 45% 47% 47% 46% 45% 39%

    Aquesta disparitat dalumnes escolaritzats en les dues xarxes queda molt ms marcada a leducaci secundria. La necessitat de nous centres queda explcita en la impossibilitat de continuar lescolaritzaci obligatria en la xarxa pblica al territori per manca doferta. Tamb podem veure al grfic laugment dun grup addicional (bolet) el curs 2011-2012 a lInstitut Doctor Puigvert.

    Places ocupades de secundria

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 13

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    Trnsit de primria a secundria

    El clcul de loferta de places pbliques que apareix en aquesta grfica sha efectuat amb els criteris exposats a la introducci del document. Aix doncs concloem que, d'acord amb aquests clculs, falten 87 places pbliques, percentual un 22%.

    El grfic segent deixa clara la mancana doferta pblica per assumir el trnsit de primria a secundria des duna xarxa pblica, ja de per si deficient en nmero de places.

    Places ocupades a lEducaci Primria i Secundria (comparaci pblica i concertada)

    La creaci de noves escoles pbliques dinfantil i primria durant els ltims anys ha corregit en part el desequilibri entre loferta pblica i privada. Aquesta tendncia no sha produt a secundria, on sevidencia la necessitat de nous centres pblics dESO.

    Aqu mostrem el total descoles de 2n cicle deducaci infantil i deducaci primria, i el total de centres deducaci secundria obligatria. Es constata al barri de Sant Andreu la diferncia quantitativa existent entre centres concertats i pblics, sent els primers amb un 80% del total ms nombrosos que els segons. La manca doferta fa que algunes famlies que volen continuar amb la lnia educativa pblica hagin de matricular-se fora del districte de Sant Andreu, com per exemple a Nou Barris.

    Total escoles de secundria

    Total escoles de primria

    Escola Laia (concertada) no la comptem tancada des del curs 2013-14

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 14

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    3.3 BAR DE VIVER-BON PASTOR A la zona de Bar de Viver-Bon Pastor es veu un equilibri entre loferta i la demanda pblica a P3. Per tamb podem veure al grfic laugment dun grup addicional (bolet) el curs 2013-2014 a lescola La Maquinista.

    Evoluci Demanda Educaci Infantil P3 Pblica - Concertada

    En aquesta zona descolaritzaci la demanda de places pbliques s creixent, contrriament al cas de la demanda en la xarxa concertada.

    Evoluci Demanda Educaci Infantil P3 Pblica - Concertada

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 15

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    La creaci de noves escoles va equilibrar la tendncia entre xarxes privada concertada i pblica, com es pot veure en el segent grfic si veiem els diferents cursos.

    Places ocupades d'educaci primria

    % Alumnat a la pblica respecte al total

    PR06 PR05 PR04 PR03 PR02 PR01 P5 P4 P3

    26% 33% 51% 56% 59% 59% 54% 64% 64%

    Aquest altre grfic ens dibuixa al barri del Bon Pastor-Bar de Viver, que t un clar desequilibri entre l'escola pblica i lescola concertada privada. A ms, loferta concertada privada la presten majoritriament les escoles religioses; sense desmerixer la tasca que duen a terme, pensem que caldria garantir el trnsit cap a leducaci secundria pblica, no noms amb oferta, sin amb projectes engrescadors.

    Places ocupades de secundria

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 16

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    Trnsit de primria a secundria

    El clcul de loferta de places pbliques que apareix en aquesta grfica sha efectuat amb els criteris exposats a la introducci del document. Aix doncs, concloem que d'acord amb aquests clculs, al barri de Bon Pastor - Bar de Viver es garanteix el trnsit de primria a secundria, per haurem de matisar que cal una intervenci urgent per part del Consorci a lInstitut Cristfol Colom, que es troba en unes condicions deplorables a nivell d infraestructures, sent lnic institut pblic que t el barri.

    Trnsit primria-secundria

    Places ocupades a lEducaci Primria i Secundria (comparaci pblica i concertada)

    Aquests grfics ens mostren el total descoles de 2n cicle deducaci infantil i deducaci primria i el total de centres deducaci secundria obligatria, que noms s dun 33%.

    La manca de places pbliques, fa que moltes famlies hagin de desplaar-se entre els barris. La necessitat dun nou centre, o la reforma de l'existent, queda explcita en la impossibilitat de continuar lescolaritzaci obligatria en la xarxa pblica al territori per manca doferta.

    En aquest cas queda demostrat la manca doferta pblica suficient a secundria i un pes molt per sobre de la tendncia que marca la evoluci natural des de primria.

    Total escoles de secundria

    Total escoles de primria

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 17

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    3.4 TRINITAT VELLA La zona descolaritzaci de Trinitat Vella s una zona petita a efectes de poblaci

    amb una demanda i una oferta equilibrades, per aquest equilibri aparent no ens ha de portar a lengany. s un barri amb moltes mancances, a nivell educatiu cal ms voluntat poltica i inversi per elaborar un programa per combatre el fracs escolar que impliqui tots els agents de la comunitat educativa i que inclogui un servei pblic de refor escolar, per poder treballar lorigen de les desigualtats generant, per tant, esperana i futur.

    Evoluci Oferta i Demanda Educaci Infantil P3

    Evoluci Demanda Educaci Infantil P3 Pblica - Concertada

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 18

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    La demanda i loferta tant pblica com concertada sha mantingut estable els ltims anys tret dexcepcions poc significatives.

    Total de places ocupades d'educaci primria

    % Alumnat a la publica respecte al total

    PR06 PR05 PR04 PR03 PR02 PR01 P5 P4 P3

    66% 60% 72% 66% 68% 72% 66% 66% 67%

    Tot i que es tracta dun nombre petit en termes generals, l escolaritzaci dins del territori s major en el centre pblic que en el concertat.

    Places ocupades de secundria

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 19

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    Trnsit de primria a secundria

    El clcul de loferta de places pbliques que apareix en aquests grfics sha efectuat amb els criteris exposats a la introducci del document. Aix doncs, concloem que d'acord amb aquests clculs, al barri de La Trinitat Vella es ganranteix el trnsit de primria a secundria.

    Tanmateix, volem fer una petita refexi: cal estar atents, com diem a l'inici, l' educaci s un procs complex. Els problemes dintegraci i el comproms social en latenci a la diversitat socioeconmica o sociocultural i alumnat amb necessitats educatives especials

    com tamb estudiants d'incorporaci tardana, van ms enll de lmbit i del temps escolar. Les accions efectives sn aquelles que impliquen a tota la comunitat, que combinen esforos dels serveis socials, de planificaci urbanstica, de lesport o la cultura... Donada la restricci dels recursos pblics, la preocupaci per millorar la qualitat de leducaci hauria de ser un principi transversal que inspirs qualsevol poltica pblica.

    Places ocupades a lEducaci Primria i Secundria (comparaci pblica i concertada

    Aqu mostrem el total descoles de 2on cicle deducaci infantil i deducaci primria i el total de centres deducaci secundria obligatria. S que hi ha un equilibri en el nmero total doferta de places, per no garanteix litinerari de primria cap a la secundria pblica.

    Total escoles de primria Total escoles de secundria

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 20

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    4. ANLISI DE DADES DEL CONJUNT DEL DISTRICTE

    Places ocupades dEducaci Primria

    Si parlem noms de nmeros globals, i no analitzem la situaci al detall per barris, les places ocupades a tot el districte pel que fa a educaci Infantil i Primria es mantenen ms o menys estables. Segons els diferents indicadors demogrfics, oferts pel Departament dEstadstica de lAjuntament de Barcelona i ms concretament les dades que proporciona el Padr, fan preveure per al curs 2015-2016 que hi haur una disminuci del contingent de poblaci en edat dincorporar-se a P3. No obstant, aquesta disminuci s menor que la inicialment prevista a partir de les projeccions de poblaci (estimaci dunes 90 famlies a tot al districte). Val a dir que tamb es preveu un creixement de demanda fins al curs 2019-2020.

    Total de places ocupades d'educaci primria

    % Alumnat a la publica respecte al total

    PR06 PR05 PR04 PR03 PR02 PR01 P5 P4 P3

    48% 49% 51% 53% 56% 56% 54% 55% 55%

    En aquest quadre podem veure com algunes escoles tenen sobre demanda, i les seves assignacions d'ofici.

    UN OF DE AOF

    Escola Can Fabra 2 52 70 12 Escola Congrs-Indians 2 52 63 10 Escola El Sagrer 2 52 73 3 Escola Eullia Bota 2 52 63 4 Escola Ignasi Iglsias 1 26 30 4 Escola La Maquinista 2 50 64 3 Escola Mestre Enric Gibert i Camins 2 52 63 1 Escola Pompeu Fabra 1 26 40 2 Total pblica 39

    UN: Unitats OF: Oferta vacants DE: Demanda AOF:assignaci d'ofici

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 21

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    Places ocupades dEducaci Secundria

    La segent grfica ens demostra amb dades oficials locupaci de places durant aquests ltims anys. A ms, evidencia el desequilibri que hi ha entre loferta de places a escoles concertades i les disponibles als centres pblics. Amb totes les places ocupades, i segons dades oficials, els centres pblics del Districte escolaritzen a educaci secundria noms el 37,2% dels alumnes (ESO01). La resta de l'oferta s concertada. A lESO es preveu un creixement en els propers cursos, malgrat el petit descens del curs 2013-2014. Aquest creixement arribar al punt mxim en el curs 2020-2021, a partir del qual siniciar una progressiva davallada.

    Places Ocupades Educaci Secundria

    % Alumnat a la pblica respecte al total ESO04 ESO03 ESO02 ESO01 41% 38% 38% 37%

    Alumnat amb necessitats educatives especfiques i percentatge poblaci estrangera (pblica i concertada)

    Podem veure al grfic com la distribuci de l'alumnat entre l'escola pblica i l'escola privada-concertada al nostre districte posa de manifest que l'escola pblica escolaritza majoritriament l'alumnat immigrant i l'alumnat amb dificultats (NEE). Aqu es mostren les dades generals del districte. A: Necessitats educatives especials vinculades a discapacitats intellectuals, auditives, visuals o motrius, amb trastorns l'espectre autista, trastorns greus de la conducta o malalties degeneratives greus B: Necessitats educatives especfiques derivades de situacions socioeconmiques o socioculturals desafavorides .C: Necessitats educatives especfiques associades a la nova incorporaci al sistema educatiu.

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 22

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    Trnsit primria-secundria

    El clcul de loferta de places pbliques que apareix en aquesta grfica sha efectuat amb els criteris exposats a la introducci del document. Aix doncs, concloem que d'acord amb aquests clculs, falten al districte de San Andreu 114 places pbliques, percentual un 10%.

    Cal tenir en compte que en el pas de primria a secundria hi ha una diferncia entre el nombre de grups aula que inicialment es preveuen (determinats per la quantitat dalumnes escolaritzats a 6 de primria) i els reals que sacaben necessitant, ats que la demanda final s

    inferior a lesperada inicialment. Aquest desequilibri entre oferta i demanda porta a moltes famlies a optar per escoles privades concertades on s que troben una plaa. s per aix que reclamem linici immediat de les obres del nou institut Mart Pous. I caldria donar continutat metodolgica entre la primria i la secundria.

    Places ocupades a lEducaci Primria i Secundria (comparaci pblica i concertada)

    Aqu mostrem el total descoles de 2on cicle deducaci infantil i deducaci primria i el total de centres deducaci secundria obligatria.

    Constatem que al districte de Sant Andreu la diferncia quantitativa existent entre centres concertats i pblics, sent els primers amb un 67% a secundaria ms nombrosos que els segons. La manca doferta, fa que algunes famlies un cop acabada la primria i que volen continuar amb la lnia educativa pblica, hagin de matricular-se fora del districte de Sant Andreu.

    Total escoles de secundria Total escoles de primria

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 23

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    Naixements per barris

    2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

    Trinitat Vella 118 159 145 155 127 127 133 Bar de Viver - Bon Pastor 191 203 219 212 164 137 142 Sant Andreu Palomar 541 508 520 542 519 488 490 Navas - La Sagrera - Congrs-Indians 536 541 506 537 550 503 548 Total Districte 1386 1411 1390 1446 1360 1255 1313 Poblaci estrangera per districtes. 2013 font de dades Institut d'Estadstica de Catalunya http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=10&nac=a&res=e19

    Poblaci estrangera

    (1) Poblaci total %

    vert.

    % sobre

    (1) Ciutat Vella 103.339 44.587 15,85 43,15 Eixample 264.780 49.463 17,59 18,68 Sants-Montjuc 182.685 36.723 13,06 20,1 Les Corts 81.640 9.759 3,47 11,95 Sarri-Sant Gervasi 145.266 16.610 5,91 11,43 Grcia 120.949 19.016 6,76 15,72 Horta-Guinard 167.743 21.700 7,72 12,94 Nou Barris 165.748 27.186 9,67 16,40 Sant Andreu 146.846 19.094 6,79 13,00 Sant Mart 232.826 37.087 13,19 15,93 Total 1.611.822 281.225 100 17,45

    http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=10&nac=a&res=e19

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 24

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    Adscripcions actuals descoles de Sant Andreu a instituts de fora del districte.

    Ats que hi ha escoles de Sant Andreu que estan adscrites a instituts de fora del districte, hem calculat el nombre de places ocupades per a litinerari dels instituts que tenen les escoles adscrites i que sn places que shan de garantir al nostra districte. 08013101 Institut Joan d'ustria (Sant Mart)

    centres adscrits:

    08002873 Escola Bac de Roda

    08002915 Escola Brasil

    08009171 Escola Casas

    08035441 Escola Catalnia

    08002630 Escola Els Porxos

    08041751 Escola La Caixa

    08052165 Escola Octavi o Paz (1 lnea 25 alumnes)

    08002642 Escola Poblenou

    08043115 Escola Provenals

    08002617 Escola Rambleta del Clot

    08014206 Institut Juan Manuel Zafra (Sant Mart)

    centres adscrits:

    08043103 Escola Antoni Balmanya

    08009171 Escola Casas

    08044201 Escola Dovella

    08002733 Escola Miralletes

    08052165 Escola Octavi o Paz (1 lnea 25 alumnes)

    08002642 Escola Poblenou

    08002617 Escola Rambleta del Clot

    08043292 Escola Tabor

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 25

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    08045513 Institut Flos i Calcat (Nou Barris)

    centres adscrits:

    08060873 Escola Eullia Bota (2 lnies 50 alumnes)

    08010912 Escola Ignasi Iglsias (1 lnia 25 alumnes)

    08002551 Escola Sant Pere Nolasc

    08035477 Escola Santiago Rusiol

    08002526 Escola Tibidabo

    08002538 Escola Vctor Catal

    08031812 Institut Valldemossa (Nou Barris)

    centres adscrits:

    08041179 Escola Mestre Enric Gibert i Camins (2 lnies 50 alumnes)

    08031794 Escola Palma de Mallorca

    08037841 Escola Splai

    08002368 Escola Timbaler del Bruc

    08008449 Escola Tur Blau (1 lnea 25 alumnes)

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 26

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    Itineraris i adscripcions deducaci primria a secundria obligatria segons centre de primria

    NAVAS - SAGRERA - CONGRS-INDIANS

    08039434 Escola Doctor Ferran i Clua

    08039057 Institut L'Alzina 08046608 Institut Prncep de Viana

    08045057 Escola El Sagrer

    08054228 Institut Joan Fuster 08039057 Institut L'Alzina

    08002290 Escola Emili Juncadella

    08054228 Institut Joan Fuster 08039057 Institut L'Alzina 08013135 Institut Moiss Broggi

    08043474 Escola L'Estel

    08054228 Institut Joan Fuster 08046608 Institut Prncep de Viana

    08052165 Escola Octavio Paz

    08013101 Institut Joan d'ustria 08054228 Institut Joan Fuster 08014206 Institut Juan Manuel Zafra

    08013457 Escola Pegaso

    08039057 Institut L'Alzina 08046608 Institut Prncep de Viana

    08043279 Escola Pompeu Fabra

    08054228 Institut Joan Fuster 08039057 Institut L'Alzina

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 27

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    SANT ANDREU DE PALOMAR

    08060873 Escola Eullia Bota

    08044922 Institut Doctor Puigvert 08045513 Institut Flos i Calcat

    08010912 Escola Ignasi Iglsias

    08044922 Institut Doctor Puigvert 08045513 Institut Flos i Calcat

    08041179 Escola Mestre Enric Gibert i Camins

    08046608 Institut Prncep de Viana 08031812 Institut Valldemossa

    08002551 Escola Sant Pere Nolasc

    08044922 Institut Doctor Puigvert 08045513 Institut Flos i Calcat

    08008449 Escola Tur Blau

    08046608 Institut Prncep de Viana 08031812 Institut Valldemossa

    TRINITAT VELLA

    08013305 Escola Ramon Berenguer III

    08044922 Institut Doctor Puigvert 08052761 Secci d'Institut Josep Comas i Sol

    08002447 Escola Ramn y Cajal

    08044922 Institut Doctor Puigvert 08052761 Secci d'Institut Josep Comas i Sol

    BAR DE VIVER - BON PASTOR

    08002411 Escola Bar de Viver

    08044922 Institut Doctor Puigvert 08052761 Secci d'Institut Josep Comas i Sol

    08002228 Escola Bernat de Bol

    08047698 Secci d'Institut Cristfol Colom 08044922 Institut Doctor Puigvert

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 28

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    Adscripcions deducaci primria a secundria obligatria segons centre de secundria.

    NAVAS SAGRERA - CONGRS-INDIANS, ESCOLA PBLICA

    08054228 Institut Joan Fuster (3 lnies 90 alumnes)

    ESO Batxillerat: Cincies i Tecnologia Humanitats i cincies socials

    08043103 Escola Antoni Balmanya 08045057 Escola El Sagrer 08002290 Escola Emili Juncadella 08043474 Escola L'Estel 08052165 Escola Octavio Paz 08043279 Escola Pompeu Fabra 08002231 Escola Rosa dels Vents

    8 lnies (200 alumnes)

    08039057 Institut L'Alzina (3 lnies 90 alumnes)

    ESO Batxillerat:

    Cincies i Tecnologia Humanitats i cincies socials

    08039434 Escola Doctor Ferran i Clua 08045057 Escola El Sagrer 08002290 Escola Emili Juncadella 08013457 Escola Pegaso 08043279 Escola Pompeu Fabra

    8 lnies (200 alumnes)

    08046608 Institut Prncep de Viana (3 lnies 90 alumnes)

    ESO Batxillerat:

    Cincies i Tecnologia Humanitats i cincies socials

    08039434 Escola Doctor Ferran i Clua 08043474 Escola L'Estel 08041179 Escola Mestre Enric Gibert i Camins 08013457 Escola Pegaso 08002231 Escola Rosa dels Vents 08008449 Escola Tur Blau

    8 lnies (200 alumnes)

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 29

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    NAVAS SAGRERA - CONGRS-INDIANS, ESCOLA CONCERTADA

    08007603 Arrels (2 lnies 60 alumnes)

    Primria ESO

    08008371 Mare de Du dels ngels (3 lnies 90 alumnes)

    Primria ESO Batxillerat

    Cincies i Tecnologia Humanitats i cincies socials

    08037395 Monlau (2 lnies 60 alumnes)

    ESO Batxillerat:

    Cincies i Tecnologia Humanitats i cincies socials

    08044326 Roca (2 lnies 60 alumnes)

    Primria ESO

    08008656 Ramon Llull (1 lnia 30 alumnes)

    Primria ESO

    08007597 La Salle Congrs

    Batxillerat Cincies i Tecnologia Humanitats i cincies socials

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 30

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    SANT ANDREU DE PALOMAR, ESCOLA PBLICA

    08044922 Institut Doctor Puigvert (3 lnies 90 alumnes)

    ESO Batxillerat:

    Cincies i Tecnologia Humanitats i cincies socials

    08002411 Escola Bar de Viver 08002228 Escola Bernat de Bol 08060873 Escola Eullia Bota 08010912 Escola Ignasi Iglsias 08013305 Escola Ramon Berenguer III 08002447 Escola Ramn y Cajal 08002551 Escola Sant Pere Nolasc

    9 lnies (225 alumnes)

    SANT ANDREU DE PALOMAR, ESCOLA CONCERTADA

    08007721 Jess Maria (3 lnies 90 alumnes)

    Primria ESO Batxillerat

    Cincies i Tecnologia Humanitats i cincies socials Artstic (Batxillerat artstic noms a Jess Maria i concertat ( curs 2014-

    2015)

    08008462 Jess Maria i Josep (3 lnies 90 alumnes)

    Primria ESO Batxillerat:

    Cincies i Tecnologia Humanitats i cincies socials

    08008516 Mare de Du de la Soledat (2 lnies 60 alumnes)

    Primria ESO

    08008279 Mare de Deu de Merc - Les Dominiques (2 lnies 60 alumnes)

    Primria ESO

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 31

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    08007494 Sagrada Famlia (3 lnies 90 alumnes)

    Primria ESO Batxillerat

    Cincies i Tecnologia Humanitats i cincies socials

    TRINITAT VELLA, ESCOLA PBLICA

    08052761 Secci d'Institut Josep Comas i Sol (2 lnies 60 alumnes)

    ESO 08002411 Escola Bar de Viver 08013305 Escola Ramon Berenguer III 08002447 Escola Ramn y Cajal

    3 lnies (75 alumnes)

    TRINIAT VELLA, ESCOLA CONCERTADA

    08009235 Santsima Trinidad (1 lnea (30 alumnes)

    Primria ESO

    BAR DE VIVER-BON PASTOR, ESCOLA PBLICA

    08047698 Secci d'Institut Cristfol Colom (1 lnea 30 alumnes)

    ESO 08002228 Escola Bernat de Bol

    1 lnea (25 alumnes)

    BAR DE VIVER-BON PASTOR, ESCOLA CONCERTADA

    08008401 Bon Pastor (2 lnies (60 alumnes)

    Primria ESO

    08008267 Lesperana (1 lnea (30 alumnes)

    Primria ESO Batxillerat

    Cincies i Tecnologia Humanitats i cincies socials

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 32

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    Formaci professional, sector pblic

    Com ja sha comentat, cal ressaltar la manca absoluta que hi ha a Sant Andreu de centres pblics de formaci professional orientats a estudis no artstics. Aix, en un dels districtes amb un dels ndexs datur juvenil ms alts de tota Barcelona, esdev per aquests joves una barrera difcil de superar a lhora dadquirir la formaci i capacitaci imprescindibles per sortir-sen professionalment.

    Alguns dels instituts del districte voldrien incorporar tamb alguns estudis de formaci professional, a ms dels dESO i batxillerat que constitueixen ara la seva oferta. En concret podem esmentar el cas de lIES lAlzina, que ja ho ha demanat a lAdministraci, com una proposta parallela a lampliaci en una nova lnia i una nova especialitat de batxillerat (Arts cinematogrfiques), per a la qual ja en tenen fins i tot un projecte i la collaboraci dempreses especialitzades del barri en aquest sector, per ajudar a conjugar un bon projecte.

    Per abans caldria materialitzar lampliaci de ledificaci actual en un solar contigu al centre actual i a lescola Ferran i Clua, ampliaci projectada de fa temps -2005-, revisada recentment amb retallades, i que li permetria encabir aquests estudis. Si es fes, a ms permetria dotar a ambds equipaments dun auditori, una altra carncia notable de molts dels centres educatius del districte, i de tot el districte en general. La proposta que fa linstitut s que aquesta sala pogus ser usada tamb per les associacions del barri.

    Aprofitant que es van enderrocar les edificacions on shauria de construir aquesta ampliaci es va demanar que shi ubiquessin els barracons que van quedar disponibles quan lescola Congrs-Indians es va traslladar a ledifici on hi havia Rosa dels Vents.

    Cap daquestes iniciatives ha tirat endavant. s un exemple de que no sempre els projectes educatius queden aturats noms per manca de recursos econmics, ja que en aquest cas la inversi requerida s molt menor que construir un nou centre.

    No obstant, hi ha un centre que ofereix estudis de formaci professional sufragats amb recursos pblics, malgrat que no figura a molta de la informaci que es pot consultar. s una delegaci de lEscola dArt i Disseny Superior (EASD) Llotja, que ofereix els segents estudis:

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 33

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    SANT ANDREU DE PALOMAR

    08013329 EASD LLOTJA ( Seu Sant Andreu )

    FORMACI PROFESSIONAL ARTS PLSTIQUES I DISSENY

    FP Grau mitj (Pblic)

    Cicles formatius de formaci professional de grau mitj - Talla artstica en fusta. - Forja artstica - Forja artstica i galvanoplstia - Assistncia al producte grfic interactiu (LOE) - Assistncia al producte grfic imprs (LOE)

    FP Grau superior: (Pblic)

    Cicles formatius de formaci professional de grau superior - Arts aplicades a lescultura - Joieria artstica - Gravat i tcniques destampaci - Enquadernaci artstica - Illustraci (LOE) - Grfica interactiva (LOE) - Grfica publicitria (LOE) - Cmic (LOE) - Cermica artstica (LOE) - Arts aplicades al mur - Esmalt artstic al foc sobre metalls

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 34

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    Formaci professional, sector concertat - privat

    NAVAS SAGRERA CONGRS-INDIANS

    08037395 Monlau

    FP (Concertat):

    Educaci de persones adultes - adaptaci de l'educaci secundria obligatria per a les persones adultes

    Cicles formatius de formaci professional de grau mitj - gesti administrativa (concertat) - electromecnica de vehicles autombils (concertat) - carrosseria (concertat) - manteniment electromecnic - sistemes microinformtics i xarxes (concertat)

    Cicles formatius de formaci professional de grau superior - automoci (concertat) - gesti comercial i mrqueting (concertat) - agncies de viatges i gesti d'esdeveniments - gesti d'allotjaments turstics - mecatrnica industrial - administraci de sistemes informtics en xarxa (concertat) - desenvolupament d'aplicacions multiplataforma (concertat) - energies renovables (concertat)

    Programa de qualificaci professional inicial - auxiliar d'activitats d'oficina i en serveis administratius generals - auxiliar de reparaci i manteniment de vehicles lleugers - auxiliar de manteniment de carrosseria de vehicles

    Cursos d'accs - curs especfic per a l'accs als cicles formatius de grau superior

    08044326 Joan Roca

    FP: (Concertat)

    Cicles formatius de formaci professional de grau mitj - gesti administrativa (concertat) - electromecnica de vehicles autombils (concertat) - comer (concertat) - cures auxiliars d'infermeria (concertat) - sistemes microinformtics i xarxes (concertat)

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 35

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    Cicles formatius de formaci professional de grau superior - administraci i finances (concertat) - gesti comercial i mrqueting - higiene bucodental - documentaci sanitria (concertat) - imatge per al diagnstic - educaci infantil (concertat) - integraci social (concertat) - administraci de sistemes informtics en xarxa (concertat) - desenvolupament d'aplicacions multiplataforma (concertat)

    Programa de qualificaci professional inicial - auxiliar de muntatges d'installacions electrotcniques en edificis

    Cursos d'accs - curs especfic per a l'accs als cicles formatius de grau mitj - curs especfic per a l'accs als cicles formatius de grau superior

    Escola Sant Antoni Maria Claret

    FP (Privat)

    Cicles formatius de formaci professional de grau mitj - cures auxiliars d'infermeria - atenci a persones en situaci de dependncia

    Cicles formatius de formaci professional de grau superior - radioterpia - imatge per al diagnstic

    BAR DE VIVER-BON PASTOR ESCOLA CONCERTADA

    08008267 Lesperana

    FP Grau mitja (Concertat):

    Cicles formatius de formaci professional de grau mitj - gesti administrativa (concertat)

    Programa de qualificaci professional inicial - auxiliar d'activitats d'oficina i en serveis administratius generals

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 36

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    5. ALTRES ESTUDIS

    Escoles Oficials dIdiomes (EOI)

    No hi ha cap EOI en tot el districte. Per tant, lnica opci de formar-se en idiomes a Sant Andreu s anar a altres zones o mitjanant centres privats que, a ms del cost econmic superior que suposen, no ofereixen la titulaci oficial que s que es pot obtenir a les EOI. No cal remarcar la importncia que tenen els idiomes en el nivell de la qualificaci curricular a lhora de buscar feina.

    Centres de Formaci dAdults (CFA) i Aules de Formaci dAdults (AFA)

    Al districte de Sant Andreu hi ha dos Centres de Formaci dAdults (Pegaso i Trinitat Vella) i un Aula de Formaci dAdults (Bon Pastor), en ambds casos pblics.

    Sha de dir que geogrficament estan concentrats a lest del districte, de manera que els barris de Navas, Congrs-Indians i La Sagrera no tenen a prop (tampoc a altres districtes propers) un centre daquestes caracterstiques.

    Tamb hi ha una escola privada (Centre Catal Comercial).

    Programes de Formaci i Inserci (PFI)

    El CEE Pont del Drag (pblic) ofereix dos PFI, mentre que la Fundaci Privada Trinijove (privat) nofereix un.

    Els PFI han substitut als PQPI, un model que intentava recuperar alumnes ms que no pas facilitar-los l'abandonament prematur. Els PFI ja no tenen laixopluc legal de la LOE i les sortides per als alumnes sn ms incertes i el seu finanament s ara menys segur.

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 37

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    6. SITUACI ACTUAL DE LES ESCOLES EN PROCS

    LEscola Can Fabra, situada al districte de Sant Andreu, que executa la Generalitat de Catalunya. Sha publicat lanunci del concurs dadjudicaci per un valor de 5.200.000 . s previst que la construcci duri un mxim de 15 mesos.

    Daltra banda, un equip darquitectes est redactant el projecte executiu per a la construcci de lescola La Maquinista, situada al districte de Sant Andreu.

    Finalment, cal esmentar que lescola Congrs-Indians comena el curs 2014-2015 havent-se traslladat a lantic edifici de lescola Rosa dels Vents.

    Pendent de construcci lIES Marti Pous.

    Pendent dampliaci de lIES lAlzina.

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 38

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    7. LA MIRADA DES DELS DIFERENTS SECTORS DE LA COMUNITAT EDUCATIVA

    Mayte Nogueira (mare d'alumnes INS Dr. Puigvert i Escola Ramon i Cajal)

    Jo ressaltaria, com a persona nascuda al Barri del Bon Pastor, que mai s'ha apostat per l'escola a nivell poltic, i sobreviu grcies a grans professionals molt implicats i amb molta dedicaci. L'escola concertada segurament sobrepassa la seva ocupaci i deuen tenir molts problemes financers, per sembla que ladministraci esmena aquestes dificultats en comptes de fer una aposta real per leducaci pblica

    Al Bon Pastor linstitut de secundaria tamb s una mostra d'abandonament institucional.

    Com a ciutadana empadronada al barri de la Trinitat, conec de prop l'escola Ramon i Cajal, una escola petita, d'una lnia, molt cuidada per amb una excessiva diversitat cultural, ms que res perqu no s un reflex del barri. s una escola que concentra un alt percentatge dalumnat de famlies en situaci social desafavoria, una situaci patrocinada per l'administraci que tanca els ulls davant daquest aspecte per mi molt rellevant de com l'escola segrega i discrimina. Les dues escoles pbliques assumeixen tota la poblaci estrangera al barri. Jo estic encantada amb tanta diversitat, el meu fill t una visi molt mes mplia del mn, per de fons crec que el barri s'est segregant.

    Nria Casadell (del Sindicat USTEC-STEs)

    Lestudi demostra la necessitat de l'ampliaci de l'oferta pblica al districte en totes les etapes educatives. En els grfics es veuen tamb les errades que any rere any es cometen en la planificaci de l'oferta al districte.

    Tamb queda molt evident la necessitat d'ampliar la secundria pblica, a part de l' institut proms; les adscripcions a centres d'altres districtes ho reforcen.

    Quant a la FP, el Consorci sempre planteja davant les nostres reivindicacions que l'oferta de FP no s ni volen que sigui amb distribuci geogrfica. Que la qualitat ve donada per fer grans centres. Jo li recordo que no fa tants anys tenem dos dels millors centres de Formaci professional pblics, un del Departament i l'altre Municipal. Aix s, hi ha molta oferta de concertada, parlo de Monlau, Roca...

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 39

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    Jordi Bernad ( pare dalumnes de lescola Pompeu Fabra)

    Crec que un altre punt important, i que ha subratllat una mare, s la tipologia d'alumne que acull cada centre. Penso que aquest hauria de ser un altre eix de batalla per millorar el nivell educatiu global del districte. Per qu no es reparteixen els alumnes amb necessitats educatives especials entre totes les escoles del districte? En definitiva, l'educaci s una responsabilitat global de la societat. Si les escoles compartissin aquesta tasca, tots els centres funcionarien millor i el nivell educatiu sortiria guanyant.

    Tant el flux d'alumnes de primria a secundria com la tipologia d'alumnes que acull cada centre sn factors que poden ajudar molt a entendre la situaci, focalitzar i trobar possibles solucions per millorar la situaci actual.

    Maricel Savall (mare del C. Escolar de lescola Octavio Paz i IES Joan Fuster)

    Des de l'escola Octavio Paz (barri de Navas) us voldrem fer arribar las nostra petita aportaci, com a mare del Consell Escolar, ja que l'AMPA fa 1 any que est en procs de tancament efectiu a partir d'aquest maig.

    La nostra escola ja ronda el 80% (o ms, ja sabeu que no es donen mai aquestes xifres) d'alumnes nouvinguts, quan la realitat del barri en qesti dimmigraci no arriba ni al 15%; per, per nosaltres, aquest no es pas un problema greu de per si. El que ms ens preocupa s que tenim una mobilitat al voltant del 40%, contnuament tenim alumnes que marxen i alumnes que entren... per exemple, aquest mes de mar (a aquestes alades del curs) hem tingut 5 noves matricules; i aix cada mes, amb tota la problemtica que suposa per la gesti escolar, tant a nivell administratiu, com d'acollida, d'impacte a les classes, tant per als professos com per al dia a dia de les aules. I bviament, els recursos sn els mateixos que el de les escoles estables.

    Hem fet un escrit al CEB i s'amaguen darrera la dada que moltes no sn matriculacions d'ofici sin que s gent que lliurement s'apropa a l'escola i com que sempre hi ha places ... s un peix que es mossega la cua i no veiem com aturar-ho. Cada vegada hi ha ms alumnes nouvinguts i aix fa que cada vegada hi hagi menys alumnes autctons, cosa que fa que mai omplim l'escola, i com que sempre hi ha vacants .... Ens veiem abocats al mateix que li va passar a La Rosa dels vents ... sembla que per al CEB, hi ha escoles destinades a ser sacrificades i no fan res fins que no queda altra que el tancament.

    Aquest s el problema que hi hagi tants alumnes nouvinguts i tant pocs alumnes autctons. La immersi s a la inversa i no s just ni per a les famlies d'aqu ni per a les nouvingudes. I per no parlar de les diferncies culturals i necessitats socioeconmiques... fet que ja ens ha portat a haver de tancar lAMPA per manca absoluta de collaboraci.

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 40

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    Elena Ferro Gay (mare dalumnes de lescola Can Fabra i Mestre Gibert)

    Ms enll de la manca de places pbliques, a mi tamb em preocupa que hi hagi alguns centres sobre-demandats i altres que queden sempre amb places vacants. Alguns sn centres que estan en zones on hi ha altres escoles pbliques molt properes que s sn demandades, tenen installacions correctes i, de vegades, fins i tot no sembla que hi hagi un projecte educatiu substancialment diferent del d'altres escoles que no tenen aquest problema d'estigma. Em sembla una llstima que hi hagi escoles pbliques que no siguin valorades per les famlies quan la demanda d'escolaritzaci pblica est excedint l'oferta global.

    Quan una escola entra en aquesta espiral de "mala fama" s molt difcil revertir la situaci. Entre les moltes mesures que es podrien adoptar per intentar canviar aquesta dinmica, em sembla interessant el projecte Magnet de la Fundaci Jaume Bofill. Cito directament de la web de la Fundaci Jaume Bofill: Magnet. Aliances per a l'xit educatiu. "MAGNET es un programa impulsat per la Fundaci Jaume Bofill en collaboraci amb el Departament d'Ensenyament, que t per objectiu acompanyar els centres educatius en el desenvolupament d'un projecte educatiu en aliana amb una instituci.

    Aquesta aliana ha de permetre al centre educatiu desenvolupar un Projecte educatiu innovador i de qualitat, un projecte atractiu, que tingui magnetisme i que es converteixi en un projecte de referncia en el seu territori, tant per les famlies com per la comunitat educativa. Les institucions que hi participen sn institucions de referncia i excellncia en un camp de coneixement especfic (cincia, tecnologia, art, comunicaci audiovisual, msica, etc.) que tenen un comproms educatiu amb la societat, i una gran capacitat de transferir innovaci i coneixement.

    Emili Mas (ve de la Trinitat Vella, amb fills desplaats educativament del barri fugint de la segregaci educativa a lescola pblica)

    En letapa de primria hi ha tres escoles al barri, dues pbliques i una concertada. Les tres sn duna lnia, en el cas de la pblica Ramon i Cajal, la ms antiga, ja va ser concebuda aix. En el cas de Ramon Berenguer, laltra pblica, ja fa anys que va passar de dues a una lnia per tal de compartir en el mateix edifici una secci dinstitut de dues lnies dESO. Lescola Ramon Berenguer actualment t un 72% dalumnat estranger, segons expliquen els mestres que all treballen. Lescola Ramon i Cajal potser est uns punts per sota, per perqu han acollit la totalitat de la poblaci escolar de raa gitana del barri.

    La poblaci immigrada funciona per xarxes de suport, intenten viure a prop, matricular junts els fills, tenir la mateixa pediatra... Per aix lescola Ramon Berenguer acull la nombrosa comunitat pakistanesa del barri. I lescola Santssima Trinitat? Doncs aquesta escola t cura de mantenir una majoria per aula dalumnes mal anomenats autctons.

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 41

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    De 25 nens, nagafen fins a 10 dorigen sud-americ, preferentment de famlies ben integrades socioeconmicament, ja que en els negocis la solvncia s un factor rellevant.

    Cal ressenyar que malgrat que lescola depn del Bisbat de Barcelona, sanuncia com escola oberta de projecte laic. Misteriosament, no hi ha un sol alumne de les comunitats asitiques, magribines o subsaharianes presents al barri. De les famlies amb nens de necessitats educatives especials que he conegut al barri, tampoc ha arribat cap a aquesta escola. Deu ser per la llibertat delecci de centre?

    Aix doncs la realitat educativa del barri de la Trinitat Vella s una oferta pblica de primria amb un ndex dalumnat estranger al voltant del 70%, i una concertada amb presncia exclusiva de nens de pares espanyols i dorigen sud-americ en una proporci 55-60% i 35-40% respectivament. La secundria que sofereix al barri s noms la franja obligatria. Dues lnies pbliques encabides dins duna escola de primria que mantenen el model doferta pblica contenidor, que es queda amb lalumnat de matrcula per inrcia i proximitat. I una lnea concertada amb un model ms selectiu, que no t res a veure amb la qualitat educativa, sin amb el perfil sociodemogrfic.

    Gemma Armengol (AVV Sant Andreu de Palomar)

    Segons tots els estudis, i aquest que tenim a les mans n's un bon exemple, hi ha una gran diferncia entre la quantitat dalumnat amb necessitats educatives especials i/o amb situaci social desafavorida que atenen els centres pblics i els concertats. Aquestes diferncies ens consta que tamb es donen entre centres pblics. Per tal devitar-ho proposem que les preinscripcions de tots els centres sufragats amb fons pblics (pblics i privats concertats) es centralitzin en una oficina nica i publicitat nica i, per tant, deixin de ser els centres qui les recullin. Aix facilitaria la possibilitat de repartir equitativament lalumnat entre tots els centres, sempre amb transport escolar garantit i tenint en compte la proximitat al centre. Cal tamb controlar que els padrons utilitzats en les preinscripcions siguin reals, aix com que la possibilitat domplir les aules durant el curs per matrcula viva es compleixi en tots els centres.

    Reclamem ms equipaments educatius pblics per Sant Andreu: llars d'infants, escoles, instituts i centres de formaci professional. Cal enfortir la xarxa d'educaci pblica i gratuta, sense segregaci segons les condicions scio-econmiques de les famlies.

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 42

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    8. CONCLUSIONS I PROPOSTES

    Aquest document incorpora les propostes fetes des de la Coordinadora dAMPAs i Comunitat Educativa de Sant Andreu.

    No hi ha cap dubte que les lleis i la lgica del mercat comencen a penetrar, de forma progressiva, en el si del sistema educatiu, i que ns el paradigma fonamental la llibertat delecci de centre. Aquesta qesti ha provocat i provoca importants controvrsies legislatives, ideolgiques i educatives, en el marc de les diverses poltiques escolars que han desenvolupat els poders pblics en relaci amb el dret a leducaci i a la llibertat densenyana. Tanmateix, s evident que la qesti de lelecci de centre no es pot dissociar de les poltiques existents sobre la igualtat i la diversitat educativa i social.

    Per, realment, s possible l'elecci de centre escolar per part dels pares? Tot i que alguns pensen que tot s possible amb decrets i normes o amb declaracions fortament polititzades i mancades de realisme, la resposta s'ha de donar des de la complexitat educativa i no des de la simplicitat ideolgica. Hem de tenir en compte els condicionants reals que impossibiliten els pares elegir el centre que volen per als seus fills.

    Aix, un primer element que condiciona lgicament la possibilitat d'elecci de centre educatiu per part de les famlies s, sense cap dubte, la suficincia de places escolars pbliques que escolaritzin adequadament la demanda i les necessitats existents, d'acord amb les rtios que es recomanen en els diversos nivells educatius; aix, al Districte de Sant Andreu resulta evident que a determinades zones no solament manquen places escolars pbliques , sin que tamb hi ha un problema de massificaci (aules addicionals - bolets) a alguns centres.

    Un segon condicionant que resulta fonamental s la relaci existent entre el centre pblic i privat concertat segons el barri. En aquest sentit, l'anlisi dibuixa un desequilibri on el centres privats concertats sn majoritaris a Secundria Obligatria, i sn inexistents els centres de Formaci Professional pblica no artstica en tot el districte.

    Un tercer condicionant, que tamb s important tenir en compte quan s'analitza la possibilitat d'elecci de centre per part dels pares/mares, s com es distribueix la diversitat social i educativa que existeix entre els alumnes. Aix, i en aquest context, s'ha d'assenyalar que les diferncies entre els centres, a ms d'altres indicadors, s'estableixen, fonamentalment, en funci del tipus d'alumnat que escolaritzen; i no s'ha d'oblidar que la forma en qu la diversitat es distribueix entre els diferents centres educatius t molt a veure amb les possibilitats de desenvolupar la seva tasca educativa de forma efica i amb els resultats escolars esperats.

    Per tant, la distribuci de la diversitat de l'alumnat entre l'escola pblica i l'escola privada-concertada al nostre districte posa de manifest que l'escola pblica escolaritza majoritriament l'alumnat immigrant, l'alumnat amb dificultats a causa de l'origen

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 43

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    socioeconmic o sociocultural, l'alumnat amb necessitats educatives especials, estudiants d'incorporaci tardana...

    Aquestes dades resulten prou significatives, ja que afecten les condicions en qu la prctica educativa es desenvolupa, la imatge social de l'escola pblica, i, a ms, constitueixen un indicador fonamental de l'estat de la igualtat distributiva i de l'equitat educativa i social entre l'educaci pblica i l'educaci privada-concertada.

    Aix, doncs, s evident que quan es parla de la llibertat d'elecci de centre educatiu, cal tenir en compte, entre d'altres, aquests condicionants i l'existncia de criteris objectius, comuns i equitatius entre els centres finanats amb diners pblics a l'hora d'accedir-hi. Els problemes de l'educaci ni es poden resoldre d'acord amb la lgica del mercat ni es poden reduir a la qesti de la llibertat d'elecci. La recerca real de la qualitat, al marge de la necessitat de resoldre els problemes de manca de places, s'ha de realitzar des de la perspectiva de l'equitat educativa i social, si es vol aconseguir una societat cohesionada i equilibrada. Per, per a aix cal una poltica de suport real a l'escola pblica i el desenvolupament d'una nova ordenaci entre la xarxa educativa pblica i concertada.

    A) Plans de millora per les escoles estigmatitzades

    Intentar evitar diferncies entre els centres finanats amb diners pblics pel que fa al cobrament de quotes per material o sortides o el cobrament daportacions a fundacions privades (a les concertades). Aix ajudaria a un repartiment ms equitatiu de lalumnat.

    Donades les diferncies en la distribuci de lalumnat amb situaci social desafavorida pensem que podria afavorir :

    Un pacte municipal per tal de que la segregaci escolar no superi la segregaci urbana. Tal i com sha fet en altres municipis i tenim ja experincies de Bones prctiques locals contra la segregaci escolar publicades en Municipis contra la segregaci escolar. Sis experincies de poltica educativa local. Collecci poltiques de la Fundaci Jaume Bofill (Xavier Bonal i Sarr 2012).

    B) Calen ms centres pblics de primria i secundria. Les aules addicionals generen moltes dificultats en relaci a latenci dels especialistes que no poden avarcar latenci a una o dues lnies ms, i en relaci a la manca despais (el mateix passa amb els augments de rtios).

    C) Necessitat de centres de Formaci Professional pblic al nostre districte.

    El present estudi ha posat de manifest la necessitat dampliar el nombre de centres pblics tant de primria com de secundria, la creaci d'un pacte local en contra de la segregaci escolar per una millor redistribuci de l'alumnat, com tamb la necessitat d'un centre de Formaci Professional per ara inexistent al nostre districte.

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 44

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    Uns itineraris educatius centre per centre que haurien de tenir en compte les coordinacions consolidades i les tendncies que sestableixin entre els mateixos centres, per tal darribar a proposar veritables itineraris educatius que promoguin el treball pedaggic entre centres de primria i secundria.

    Cal tenir en compte que en el pas de primria a secundria hi ha una diferncia entre el nombre de grups aula que inicialment es preveuen (determinats per la quantitat dalumnes escolaritzats a 6 de primria) i els reals que sacaben necessitant, ats que la demanda final s inferior a lesperada inicialment. Aquest desequilibri entre oferta i demanda porta a moltes famlies a optar per escoles privades concertades on s que troben plaa. s per aix que, reclamem linici immediat d'obres del nou institut Marti Pous.

    Caldria donar continutat metodolgica entre la primria i la secundria.

    Lelaboraci del Mapa Escolar ha comportat una reflexi sobre lescola que volem per al futur prxim al nostre districte, ms enll del nombre de centres i les infraestructures escolars. Sha valorat, per tant, la necessitat darribar a establir criteris per a la consolidaci duna oferta estable de servei pblic deducaci que permeti avanar cap a la definici de projectes educatius, tant de centre com de zona.

    Pensem que la Comunitat Educativa del Districte t capacitat per collaborar amb les administracions, per treballar plegats en la fita com daconseguir lxit escolar per el conjunt dels infants i joves del Districte i aix ho est demostrant amb els diferents projectes de treball en xarxa. Un exemple s la Universitat del temps lliure que implica a docents, alumnat, famlies i entitats socials i culturals darreu del districte. s voluntat del conjunt de la Comunitat Educativa que aquest treball en xarxa pugui crixer i contribuir tamb en millorar les practiques contra la segregaci escolar.

    La voluntat de la Coordinadora dAMPAs des de fa 20 anys s defensar leducaci pblica treballant en xarxa amb el conjunt de les escoles del districte, aix com amb les AAVV i altres entitats socials i culturals. Aquest estudi fa pals que sumant esforos podem multiplicar resultats.

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 45

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    9. AGRAMENTS

    Aquest treball ha estat elaborat per la Coordinadora dAMPAs del districte de Sant Andreu i la Comunitat Educativa de Sant Andreu, per no hauria estat possible sense la collaboraci de moltes persones que han ajudat desinteressadament tant en lelaboraci del document com en la recerca, com tamb entitats que ens han ajudat i animat a fer-ho:

    Fent una menci especial a lAndrs Encinas de La Coordinadora dAMPAs de Grcia i en Carles Medrano de La Xarxa dAMPAs de lEixample, font dinspiraci del nostre treball.

    La Coordinadora dAMPA de Grcia

    La Xarxa dAMPA de lEixample

    Ateneu LHarmonia de Sant Andreu

    Associaci de Vens i Venes de La Sagrera

    Associaci de Vens i Venes Sant Andreu de Palomar

    Associaci de vens i venes la Maquinista

    Associaci de Vens Sant Andreu Sud

    Asociacin de Vecinos y Vecinas del Bon Pastor

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 46

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    Annex

    Enquesta sobre motius delecci del centre dESO

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 47

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    1. INTRODUCCI .......................................................................................... 48

    2. RESULTATS GLOBALS ................................................................................ 51

    3. RESULTATS CENTRE PBLIC .................................................................... 53

    4. RESULTATS CENTRE PRIVAT .................................................................... 53

    5. CONCLUSIONS .......................................................................................... 55

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 48

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    1. INTRODUCCI

    La Coordinadora dAMPA i tota la Comunitat Educativa del districte de Sant Andreu estan preocupades per la situaci de leducaci al territori, i reclama que es treballi des de tots els mbits per reforar-la. Volem, necessitem una educaci de qualitat. Per aconseguir-ho cal, entre daltres qestions que no sn objecte daquest estudi, que tingui una cobertura homognia i suficient de centres deducaci pblica que cobreixin tota letapa escolar de la seva poblaci. Pel que fa a estudis secundaris obligatoris (ESO), el districte compta amb 4 instituts que els ofereixen.

    Aquest document presenta el treball de camp realitzat amb lobjectiu de determinar els motius principals que porten a una famlia a triar una tipologia de centre (pblic o privat) quan es produeix el pas de Primria a Secundria.

    Lestudi sha fet a partir duna enquesta entregada al tercer trimestre del curs 2013-2014 a les famlies amb fills o filles a sis de Primria de les escoles del Districte, coincidint per tant amb el procs de preinscripci als centres dESO.. En ella sels demanava que responguessin a una srie de qestions, prioritzant els diferents motius que els portaven a una o altra escolaritzaci, indicant-tho amb el nmero de prioritat que li atorgaven. Tamb hi havia un camp de comentaris lliure. Es va treballar amb una mostra de quatre escoles dun total de 20 Centres deducaci infantil i primria (CEIP) al districte:

    - El Sagrer, del barri de La Sagrera

    - Pegaso, tamb de La Sagrera

    - El Tur Blau, del barri de Sant Andreu

    - Mestre Gibert, tamb de Sant Andreu

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 49

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    El districte de Sant Andreu comptava el curs 2013-2014 amb 532 nens i nenes a sis de Primria. Els quatre centres participants a lestudi comptaven amb un total de 189 alumnes 1, que representaven un 36% del total.

    Es va recollir un total de 77 respostes vlides,que representen un 41% de les respostes possibles.

    A la pgina segent shi troba el formulari que es va entregar a les AMPA de les escoles participants en lestudi, les quals el van fer arribar en suport paper a les famlies. Les AMPA tamb van fer possible la seva recollida un cop emplenat.

    1 Segons dades de preinscripci curs 2013-2014. Consorci de Barcelona, gener 2014. Pas de 6 curs d'educaci Primria a 1r curs d'ESO.

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 50

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 51

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    2. RESULTATS GLOBALS

    A la pregunta segent:

    La nostra primera elecci a la preinscripci per al curs 2014-2015 ser, en principi:

    Institut pblic densenyament secundari. Centre de secundria privat / privat-concertat. Encara no ho hem decidit del tot.

    la majoria (87%) de famlies responen que el preinscriuran com a primera opci a un institut pblic:

    A la pregunta:

    Pel que fa als centres pblics de la zona dadscripci de la nostra escola de

    Primria:

    Un dells ser la nostra primera elecci. No seran la nostra primera elecci perqu ens fa por que per puntuaci quedi

    fora. No seran la nostra primera elecci per altres motius.

    noms 4 (un 6%) de les 67 respostes que afirmaven que el preinscriurien a un institut pblic deien que els centres dadscripci de lescola de Primria no serien la seva primera elecci. s a dir, tenien la voluntat de continuar amb leducaci pblica per a cap dels centres adscrits. No es t informaci addicional sobre els motius daquesta elecci, probablement motius de caire personal o familiar (canvis de domicili, algun germ al centre triat, etc.).

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 52

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    Entrant ja al nucli de lenquesta, de les respostes obtingudes es determina que els 3 motius ms importants2 a lhora delegir el centre de secundria sn, per ordre dimportncia i sense segmentar per tipologia de centre triat:

    1. El projecte educatiu del centre.

    2. Ja t algun germ al centre, fet que facilita lobtenci de plaa.

    3. Perqu hi volen anar tamb els seus amics de Primria.

    s a dir, el projecte educatiu del centre s el motiu que ms famlies consideren com el ms important de tots a lhora de triar el centre on els seus fills i filles rebran leducaci secundria obligatria. El fet de tenir un germ al centre s el motiu que ms famlies consideren que s el segon ms important, mentre que en tercer lloc assenyalen el sentiment de pertinena al grup de Primria com un motiu que tamb t molta influncia en la decisi final.

    Altres motius relativament importants per les famlies sn:

    - Distncia al domicili, proximitat a transport pblic. - Per lideari del centre. - El professorat. - Creiem que el nostre fill estar ms acompanyat o tutorat

    I per ltim, motius que menciona al menys una famlia, en ordre decreixent dimportncia:

    - Per ser una escola de prestigi - El nivell o qualitat de les installacions o equipament. - Preferim jornada de mat i tarda. - Millor seguiment de lassistncia, major control. - Lambient destudi. - Entorn urb del centre. - El perfil dels companys que creiem que hi trobar. - Possibilitat de romandre al centre un cop acabades les classes (biblioteca, sala

    destudi,...).

    2 Malgrat que a lenquesta es demanava que sindiqus amb una numeraci seqencial la prioritat dels motius importants, algunes de les respostes (un 31%) no ho van fer, s a dir van marcar els motius que consideraven importants per sense assignar-los un nmero de prioritat. Aquestes respostes shan eliminat per determinar la prioritat ordenada de les motivacions, per shan considerat al fer la valoraci qualitativa i els comentaris oberts que permetia lenquesta. Si es consideren aquestes respostes els motius amb prioritat 2 i segents canvien lleugerament de posici; no obstant, el projecte educatiu s sempre el motiu ms important per triar el centre.

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 53

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    - Altres puntuacions de la normativa de preinscripci que ens beneficien.

    En certa manera resulta una sorpresa que alguns motius que a priori es podria pensar que sn importants, a lhora danalitzar les respostes recollides no tinguin ni un sol vot:

    - Loferta dactivitats extraescolars al propi centre. - Menjador / qualitat del menjar. - El nen o nena ja sap que vol fer una especialitat que aquest centre ofereix.

    Mentre que algunes daquestes motivacions poden correspondre indistintament tant a famlies que volen anar a la pblica com a la concertada, quan segmentem per aquest camp les motivacions lgicament canvien.

    3. RESULTATS CENTRE PBLIC

    Les tres motivacions ms importants manifestades per les famlies que tenen la convicci de preinscriure al fill o filla a lensenyament de secundria pblic sn les mateixes que en el global mostrat abans, s a dir (desestimant les enquestes amb respostes no prioritzades):

    1. El projecte educatiu del centre. 2. Ja t algun germ al centre, fet que facilita lobtenci de plaa. 3. Perqu hi volen anar tamb els seus amics de Primria.

    4. RESULTATS CENTRE PRIVAT

    Quan considerem noms el subconjunt de les enquestes on la famlia manifesta que far la preinscripci en un centre privat, les motivacions canvien considerablement. Les tres primeres sn (totes tres amb el mateix nombre de vots):

    - El projecte educatiu del centre. - Creiem que el nostre fill estar ms acompanyat o tutorat - Preferim jornada de mat i tarda.

    Per tant, i fent un primer anlisi comparat, el projecte educatiu s sempre i per tothom ltem ms important a lhora de triar on escolaritzar els fills o filles. Pensem que s lgic, per tamb remarcable i esperanador, que sigui aquest aspecte el que la nostra societat valora ms de leducaci que han de rebre els infants.

    Els altres dos motius encaixen amb la voluntat de la famlia de mantenir lesperit que pensen que els ofereix un centre privat i que no els proporcionar un institut,

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 54

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    intentant conservar el sentiment dacolliment i familiaritat que el seu fill o filla rep a lescola de Primria (acompanyament, tutoria ms propera, entorn acollidor...).

    Al districte de Sant Andreu,en aquest moment, tots els instituts treballen en jornada continuada. Aix pot representar un inconvenient logstic per algunes famlies, i per altres pot significar una prdua de qualitat en lensenyament,o dangoixa per haver de deixar el fill o filla sols a casa. Aix queda reflectit en alguns del comentaris recollits a lenquesta (Considero del tot inadequat l'horari de la ESO en els centres pblics).

    Aquesta qesti est en permanent debat i de fet alguns pasos que lhavien adoptat fa uns anys, ara sestan fent enrere. Les votacions que shan fet tant en els consells escolars dels respectius instituts, com a les prpies famlies dels alumnes ja escolaritzats en ells, favorables fins ara a la implantaci de la jornada continuada, justifiquen que aquesta motivaci noms aparegui com important per les famlies que tenen la intenci dinscriure els seus fills en un centre privat.

    Amb prioritat 2 i tamb amb empat de vots:

    - Millor seguiment de lassistncia, major control. - Lambient destudi.

    Torna a fer-se patent la importncia que aquestes famlies donen al control i ambient del centre.

    I un tercer grup de motivacions, menys importants pel que fa al nombre de famlies que la marquen, estaria format per:

    - El professorat - El perfil dels companys que creiem que hi trobar. - Per ser una escola de prestigi.

    Finalment, altres motius mencionats pels pares i mares que volen escolaritzar als seus fills o filles a un centre privat sn:

    - El nivell o qualitat de les installacions o equipament. - Distncia al domicili, proximitat a transport pblic. - Entorn urb del centre.

  • Mapa escolar districte de Sant Andreu Juny 2015 55

    Coordinadora dAMPA del districte de Sant Andreu

    Comunitat Educativa de Sant Andreu

    5. CONCLUSIONS

    En primer lloc cal mencionar que considerem que el conjunt de respostes recollides s en part esbiaixat3. Malgrat tot, i que el nombre de respostes daquestes famlies que prefereixen un centre privat s escs (9 famlies), s que es pot copsar lessncia daquesta elecci.

    Per una banda, hi ha motivacions de caire prctic. El procs de preinscripci genera molta angoixa a les famlies, tant al pas deducaci infantil a primria com al de primria a secundria. De forma molt general podrem identificar causes de caire prctic (possibilitats dobtenir plaa i si no,perdre la prioritat) i altres relacionades amb el projecte educatiu, el perfil del centre i potser tamb de carcter ideolgic.

    En el cas objecte daquest estudi, el pas de primria a secundria, i a partir de les respostes obtingudes, sembla clar que el sistema de barems actual fa que les famlies que no poden comptar amb cap puntuaci extra decideixin no sollicitar un centre pblic com a primera opci, per por de quedar exclosos. De fet, cap de les respostes destaca el fet de tenir germans al centre demanat en primera opci, o altres causes de puntuaci extra, tems que s destaquen (sobretot el primer) per aquelles famlies que volen preinscriure al fill o filla a un centre pblic.

    Estem convenuts de que un augment de loferta pblica deducaci secundria obligatria seria absorbit per la demanda de les famlies, i en canvi la tendncia s la contrria.

    Laltre tipus de motivaci que mencionvem tamb queda reflectida clarament a lenquestes completades per les famlies que decideixen anar a un centre privat concertat. Resideix en la idea que poden tenir, moltes vegades equivocada, de que linstitut s la selva, un lloc deshumanitzat on la figura del tutor t un paper simblic i no oferir als alumnes (noms 12 anys a primer dESO) el suport que necessitaran, i que per contra, un centre privat, pel sol fet de ser-ho, garanteix potser no una millor educaci, ni millors professors, ni tampoc un millor projecte educatiu, per s ms acompanyament i durant ms estona, un major control del que fa lalumne i els seus companys, un adequat ambient destudi, i un millor allament dalumnes distorsionadors, que de pas seran menys que a linstitut.

    Tots sabem que no sempre s aix, per lAdministraci ha de ser conscient daquestes inquietuds i solucionar-les en els centres pblics. En molts casos no requereixen grans inversions, canvis legislatius ni conflictivitat sindical. Noms es tracta didentificarls i posar-hi soluci. Per calen voluntat, dileg i acords entre els diferents actors, i els mitjans necessaris que ho facin possible. I aix s el que demanem.

    3 Pensem que les famlies que prefereixen abandonar el sistema pblic per anar a leducaci privada no se senten tan motivades per respondre lenquesta com les que s volen fer la ESO a un centre pblic. Aix explicaria que el percentatge de respostes no mantingui la proporci privada/pblica que hi ha a la matriculaci real.

    INTRODUCCIEVOLUCI DE LA MATRICULACIAules addicionals i augments de rtio a la pblica:

    ANALISI DE LES DADES PER ZONES EDUCATIVESNAVAS-LA SAGRERA I CONGRS-INDIANSEvoluci Demanda Educaci Infantil P3 Pblica - ConcertadaPlaces ocupades d'educaci primriaPlaces ocupades de secundriaTrnsit de primria a secundriaPlaces ocupades a lEducaci Primria i Secundria (comparaci pblica i concertada)

    SANT ANDREU DE PALOMAREvoluci Demanda Educaci Infantil P3 Pblica - ConcertadaPlaces ocupades d'educaci primria/Places ocupades de secundriaTrnsit de primria a secundriaPlaces ocupades a lEducaci Primria i Secundria (comparaci pblica i concertada)

    BAR DE VIVER-BON PASTOR/Evoluci Demanda Educaci Infantil P3 Pblica - ConcertadaPlaces ocupades d'educaci primriaTrnsit de primria a secundriaPlaces ocupades a lEducaci Primria i Secundria (comparaci pblica i concertada)

    TRINITAT VELLA// Evoluci Demanda Educaci Infantil P3 Pblica - Concertada/Total de places ocupades d'educaci primria/Places ocupades de secundriaTrnsit de primria a secundria// Places ocupades a lEducaci Primria i Secundria (comparaci pblica i concertada

    ANLISI DE DADES DEL CONJUNT DEL DISTRICTEPlaces ocupades dEducaci PrimriaPlaces ocupades dEducaci SecundriaAlumnat amb necessitats educatives especfiques i percentatge poblaci estrangera (pblica i concertada)Trnsit primria-secundriaPlaces ocupades a lEducaci Primria i Secundria (comparaci pblica i concertada)Naixements per barrisAdscripcions actuals descoles de Sant Andreu a instituts de fora del districte.Itineraris i adscripcions deducaci primria a secundria obligatria segons centre de primriaAdscripcions deducaci primria a secundria obligatria segons centre de secundria.Formaci professional, sector pblicFormaci professional, sector concertat - privat

    ALTRES ESTUDISEscoles Oficials dIdiomes (EOI)Centres de Formaci dAdults (CFA) i Aules de Formaci dAdults (AFA)Programes de Formaci i Inserci (PFI)

    SITUACI ACTUAL DE LES ESCOLES EN PROCSLA MIRADA DES DELS DIFERENTS SECTORS DE LA COMUNITAT EDUCATIVACONCLUSIONS I PROPOSTESAGRAMENTSINTRODUCCIRESULTATS GLOBALSRESULTATS CENTRE PBLICRESULTATS CENTRE PRIVATCONCLUSIONS