Manual de producci ecolgica

  • Published on
    14-Feb-2017

  • View
    234

  • Download
    0

Transcript

  • Aquest projecte est subvencionat pel programa de Projectes Innovadors dacord amb lordre TRE/293/2010 i est patrocinat pel Servei dOcupaci de Catalunya i co nanat pel Fons Social Europeu.

    Man

    ual d

    e pr

    oduc

    ci

    ecol

    gic

    a de

    llav

    ors

    i pla

    nter

    dh

    ortc

    oles

    Manual de producciecolgica de llavors i planter dhortcoles

  • Publicaci realitzada en el marc del projecte Llavorae.cat, subvencionat pel programa de Projectes Innovadors dacord amb lordre TRE/293/2010, patrocinat pel Servei dOcupaci de Catalunya i cofinanat pel Fons Social Europeu.

    Primera edici: desembre de 2011

    CEDRICAT. Ctra. Coll de Jou, km. 2. Solsona. Tel. 973 48 43 20

    LEra, Espai de Recursos Agroecolgics. Av. Universitria, 4-6. Manresa. Tel. 93 878 70 35

    Coordina: CEDRICAT

    Redacci: Neus VINYALS i Xnia TORRAS. Amb la collaboraci de: Jaume BRUSTENGA, Camille EVARD, Neus MOLINS i Nria SERENA

    Correcci destil i ortotipogrfica: Ldia Ceron i Alba Gros.

    Illustracions: Marc Gili.

    Fotografies: Neus Vinyals, excepte aquelles que especifiquen lautor.

    DL: L-565-2012

    Disseny grfic i impressi:

    APRODISCA. Josep M. Poblet, 1. Montblanc.

    Aquest llibre sha imprs amb paper de fibra verge procedent de boscos gestionats de manera sostenible, aix com la seva impressi sha fet amb tintes vegetals.

    LLICNCIA

    Trobareu totes les condicions de la llicncia a:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/

    Sou lliures de:Copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra.Fer-ne obres derivadesAmb les condicions segents:Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador (per no duna manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per ls que en feu de lobra).No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Compartir amb la mateixa llicncia. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu de derivades, noms podeu distribuir lobra generada amb una llicncia idntica a aquesta.

  • 3

    XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

    MANUAL DE PRODUCCI

    ECOLGICA DE LLAVORS

    I PLANTER D'HORTCOLES

  • Des del CEDRICAT i LEra volem agrair a moltes persones la seva collaboraci en aquest projecte; entre elles: a Susi Brunet del viver Agrcola Calder, a ngel Canyelles de Cal Pastoret, a Andreu Puigdueta dHortiplant Caldes, a Jaume Villagrasa de Riera Villagrasa, a Xavier Safont-Trias, a Jordi Buc de la Fundaci Onyar-La Selva, a Francesc Colom de Planters Lloveras, a Quico Barranco de Ma-dre Tierra, a Pere Sac, a Rafa Costa de Semillas Batlle, a Les Refardes, a El Vergel de las Hadas i a un ampli nombre dentitats i associacions que treballen en i per al sector, sense la collaboraci dels quals ledici daquesta guia no hauria estat possible.

    Agraments

  • 7

    NDEX

    1. Introducci 11

    1.1. Prleg 13

    1.2. Vocaci del manual 14

    2. El punt de partida: principis ecolgics i gentics per a la producci ecolgica de llavors i planter 17

    2.1. La importncia de les reserves fitogentiques en la producci agrria ecolgica 172.1.1. La biodiversitat, punt clau de la conservaci de la vida al nostre planeta 172.1.2. La biodiversitat agrcola, patrimoni de la humanitat en perill 212.1.3. Els recursos fitogentics i la producci agrria ecolgica 262.1.4. La contradicci de lagricultura ecolgica i les varietats locals 30

    2.2. Selecci i millora productiva de varietats hortcoles 332.2.1. Varietats tradicionals: millorades o no? 332.2.2. Selecci i millora gentica en la histria de la humanitat 342.2.3. Principis bsics de gentica aplicats a la selecci i millora de varietats 352.2.4. Bases de la millora gentica de les plantes 382.2.5. La millora de varietats locals: qui la pot fer? 44

  • 8

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    3. Especificacions tcniques per a la producci ecolgica de llavors i planter 45

    3.1. Planificaci del calendari i els espais 473.1.1. Autoproducci de llavors o planter per a s a la prpia finca (AP) 473.1.2. Producci de llavors o planter per a la seva venda a tercers (PC) 493.1.3. Planificaci per a la producci de llavors 503.1.4. Planificaci en la producci de planter 523.1.5. Les eines de la planificaci 53

    3.2. Especificacions tcniques per a la producci de llavors 573.2.1. Qu vol dir obtenir llavors de qualitat 583.2.2. Producci de plantes per a lobtenci de llavor ecolgica 613.2.3. Pautes i criteris agronmics generals per a la producci de plantes porta-granes 623.2.4. Sembra 663.2.5. Collita 753.2.6. Tractaments post-collita 783.2.7. Conservaci i emmagatzematge de la llavor 87

    3.2.7.1. Materials i recipients per a la conservaci de les llavors 873.2.7.2. Condicions per a la conservaci de les llavors 89

    3.2.8. Sanitat 93

    3.3. Especificacions tcniques per a la producci de planter 953.3.1. Planters i almixeres: qestions bsiques 95

    3.3.1.1 Modalitats i tipus de planter 963.3.2. El planter ecolgic 1003.3.3. El procs productiu 1023.3.4. Installacions per a la producci de planter 108

    3.3.4.1. Ubicaci del sementer 1083.3.4.2. Estructures de protecci 1133.3.4.3. El cas dels hivernacles 1153.3.4.4. Estalvi i eficincia energtica en installacions de protecci 1233.3.4.5. Utilitzaci denergies renovables als hivernacles 1243.3.4.6. Installacions de reg 136

  • 9

    NDEX

    3.3.5. Matries primeres per a la producci de planter 1323.3.5.1. Llavor 1323.3.5.2. Substrats 1323.3.5.3. Safates o recipients per a la sembra 1433.3.5.4. Fertilitzants 147

    3.3.6. Sanitat en producci de planter 152

    4. Anlisi del sector 167

    4.1. Marc legal 1694.1.1. Introducci 169

    4.1.1.1. Les llavors 1704.1.1.2. Normativa ecolgica 171

    4.1.2. Producci ecolgica de llavors 1734.1.2.1. Ttol de multiplicador 1734.1.2.2. Passaport fi tosanitari 1744.1.2.3. Registre de lactivitat 1744.1.2.4. Normativa del CCPAE 175

    4.1.3. Producci ecolgica de planter 1764.1.3.1. Registre de lactivitat 1764.1.3.2. Reglamentaci 1774.1.3.3. Normativa del CCPAE 177

    4.1.4. Sanitat en la producci de llavors i planter 1774.1.5. Registres de varietats 1784.1.6. Etiquetatge 183

    4.1.6.1. Etiquetatge de la llavor 1834.1.6.2. Etiquetatge del planter 1864.1.6.3. Etiquetatge de la producci ecolgica 186

    4.1.7. Comercialitzaci de llavors i planter ecolgics 1874.1.8. s de varietats locals 1894.1.9. Conclusions 191

  • 10

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    4.2. Distribuci i venda de llavors i planter ecolgics 1924.2.1. Estratgies de comercialitzaci 193

    4.2.1.1. El producte 1934.2.1.2. Estratgies de mrqueting i de promoci 1954.2.1.3. Recursos i infraestructura comercial 196

    4.2.2. Models de distribuci i canals de comercialitzaci 197 4.3. Diagnosi del sector 199

    4.3.1. Les llavors 1994.3.2. El planter 2004.3.3. La realitat a Catalunya 203

    Annexos 209

    Annex 1. Bancs de germoplasma 210

    Annex 2. Classificaci de les hortcoles segons el tipus de reproducci, fecundaci i pollinitzaci. Nombre de parentals necessaris per preservar la diversitat gentica de la varietat 212

    Annex 3. Pautes agronmiques per a la sembra 214 Annex 4. Morfologia i fisiologia de la flor i de la producci de llavor 222

    Annex 5. Pautes agronmiques per a la collita 225

    Annex 6. Qu sentn per agroecologia 234

    Annex 7. Regles per a lestalvi i leficincia energtica als hivernacles 235

    Annex 8. Directori dempreses provedores de llavors i planters ecolgics certificats 237

    Bibliografia 244

  • 11

    XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

    1. INTRODUCCI

  • 13

    El Centre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya (CEDRICAT) s una fundaci privada sense nim de lucre que treballa per al desen-volupament i la dinamitzaci dels territoris rurals mitjanant limpuls de projectes, lassessorament i lassistncia tcnica. Dins de les nostres lnies de treball destaca lim-puls de sectors emergents del mn rural, partint de la base que contribueixin a mantenir un mn rural viu i alhora net. Lagricultura ecolgica, els circuits curts de comercialitzaci i el consum lo-cal en sn un exemple. s en aquest context que neix el projecte Llavorae.cat. Foment de locu-paci mitjanant la innovaci i la cohesi en la producci agrria ecolgica, que t com a ob-jectiu promoure locupaci a lentorn del sector agrari ecolgic catal. El projecte ha estat rea-litzat per APRODISCA, el CEDRICAT, el Centre dIniciatives per a lOcupaci de lAjuntament de Manresa (CIO) i DINAMIS, i ha comptat amb el cofi nanament del Servei dOcupaci de Catalu-nya. LAssociaci LERA, Espai de Recursos Agroeco-lgics, s una associaci sense nim de lucre que fomenta i divulga laplicaci de lagricultura eco-

    lgica, lagroecologia i les energies renovables en el mn rural i agrari. Per assolir aquests objec-tius publica trimestralment la revista Agrocultura, programa un paquet formatiu de temtica agro-ecolgica i energtica, ofereix xerrades i tertlies i impulsa Esporus, un centre de conservaci de la biodiversitat cultivada. Esporus desenvolupa les seves tasques en coordinaci amb els bancs locals de llavors de Catalunya, englobats dins la Xarxa Catalana de Graners. Tots ells participen molt activament en les activitats de difusi i cons-cienciaci de les varietats locals dinamitzades per la xarxa Red de Semillas, dmbit estatal. El present Manual de producci ecolgica de llavors i planter, realitzat en el marc del projecte Llavorae.cat, s el resultat de la voluntat compar-tida pel CEDRICAT i LEra doferir als pagesos i pageses bases tcniques i legals per a la produc-ci ecolgica de llavors i planter. Esperem doncs que sigui una eina til per al sec-tor, que ens ajudi a caminar cap a un sistema de producci de llavors i planters ecolgics ms adequat al nostre territori i que, en defi nitiva, contribueixi a mantenir vius el mn rural, el medi ambient i la biodiversitat agrria.

    1. INTRODUCCI

    1.1. Prleg

  • 14

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Els ltims anys sha produt a Catalunya un aug-ment progressiu de la superfcie dhorta cultivada segons les normes de la producci agrria ecol-gica, que ha passat de 130 hectrees lany 2000 a 496 hectrees lany 2011. Aquesta tendncia ha suposat un major requeriment de llavors i plan-ters certificats, que sha vist cobert per un incre-ment del nombre dempreses que ofereixen ma-terial vegetal certificat ecolgic. Per tant, podem dir que la situaci ha millorat res-pecte els anys anteriors, quan loferta de llavors o planters per a la producci ecolgica era minsa o prcticament inexistent. Per encara queda mol-ta feina per tal dassolir un sistema de producci de llavors i planters ecolgics adequat al nostre territori i a la nostra pagesia i que sigui, en defi-nitiva, una garantia per a la sobirania alimentria de Catalunya. Lxit de la producci ecolgica passa per la re-cuperaci i conservaci de les varietats locals. El seu alt grau dheterogenetat gentica proporci-ona una bona adaptaci dels cultius amb el mnim dinputs, i garanteix el manteniment de lagrobi-odiversitat. A ms, les varietats locals donen una qualitat diferenciada al producte final, grcies a les seves qualitats organolptiques i als valors culturals associats.No obstant, actualment tenim un escenari on la majoria de productors utilitzen poc les varietats tradicionals i acaben treballant amb varietats h-

    brides. Lanlisi daquesta situaci s complexa, i podrem identificar-ne diverses causes: una legis-laci amb buits legals importants, poc sensible amb les varietats locals i amb una distribuci de competncies enrevessada; la poca coneixena de les varietats per part de la pagesia; la creena que sn menys productives, etc. En aquest context, cal destacar les iniciatives de diverses entitats i collectius que treballen per a la recuperaci, la conservaci i la difusi de les varietats locals, les quals han fet arribar a un pblic ms gran algunes daquestes varietats, juntament amb la informaci cultural associada. Tamb cal destacar la important feina de la Xarxa Catalana de Graners, que aglutina els bancs de llavors de varietats locals de Catalunya i permet realitzar tasques de divulgaci de major abast, fa dinterlocutor amb ladministraci, etc.El manual que teniu a les mans ha estat redactat des de lptica de la producci ecolgica per amb un esperit crtic i amb vocaci de fer un pas endavant en lapropament entre la producci ecolgica i les varietats locals. Shi fa una defensa de la producci i conservaci de les varietats lo-cals de llavors i shi defineixen les etapes i espe-cificacions tcniques per a la producci de llavors i planters ecolgics.El manual sadrea a tot aquell que vulgui obtenir llavors o planters segons el sistema ecolgic, tant si es realitza per a lautoproducci com si la pro-

    1.2. Vocaci del manual

  • 15

    INTRODUCCI

    ducci t com a objectiu la venda a tercers. Per tant, empreses productores de llavor i planter amb sistema convencional, agricultors o persones afi -cionades a lhorticultura tenen en aquest manual una eina que els ofereix el marc teric i les bases prctiques per tirar endavant aquesta activitat. Com a punt de partida, el manual presenta les bases gentiques i ecolgiques per a la produc-ci de llavors i planters, les quals sn lorigen i la clau per entendre la situaci actual de la produc-ci i el mercat de les llavors ecolgiques.Sexposen tamb les especifi cacions tcniques per a la producci ecolgica de llavors i plan-ters, amb informaci sobre la planifi caci dels calendaris i els espais, els processos productius, les installacions, les matries primeres i la sa-

    nitat, entre molts altres aspectes, sense oblidar lestreta vinculaci entre lactivitat de producci de llavor i planters en ecolgic i el seu complex marc legal. s per aix que sha fet una fotografi a de la legislaci actual, amb lobjectiu de donar les pautes bsiques de la normativa que afecta aquesta activitat, tant en lmbit de la producci i la sanitat com en el dels registres, letiquetatge, la comercialitzaci i ls de varietats locals.Finalment, a lapartat de distribuci i venda sex-posen les pautes i estratgies per a la comerci-alitzaci i sofereix, com a cloenda del text, una petita diagnosi del sector en relaci amb la dis-ponibilitat de llavors i planter en ecolgic a Cata-lunya i la seva correspondncia amb la demanda existent.

  • 17

    XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

    2. EL PUNT DE PARTIDA:

    PRINCIPIS ECOLGICS I GENTICS PER A LA

    PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

  • 19

    2. EL PUNT DE PARTIDA: PRINCIPIS ECOLGICS I GENTICS PER A LA

    PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Requadre 1. Nivells de biodiversitat

    Gentica o diversitat intraespecfi ca: s la varietat dels genotips, que ve donada per la diversitat de les diferents versions dels gens o dels allels i per com es distribueixen. Constitueix la base de les variacions entre individus.

    Especfi ca: s la diversitat sistemtica. Consisteix en la pluralitat de genomes (o sistemes gentics) que diferencien les espcies.

    Ecosistemtica: s la diversitat de les comunitats biolgiques, la suma de les quals forma la biosfera.

    Ecolgica: s la diversitat interna dels ecosistemes.

    2.1. La importncia de les reserves fi togentiques en la producci agrria ecolgica

    2.1.1. La biodiversitat, punt clau de la conservaci de la vida al nostre planeta

    La biodiversitat o diversitat biolgica s la varie-tat de vida en totes les seves formes, mbits i combinacions, inclosa la diversitat decosistemes, la diversitat despcies (interespecfi ca i intraes-pecfi ca) i la diversitat gentica (requadre 1). Dit duna altra manera, la biodiversitat s la varietat de la vida a la Terra. s el resultat de levoluci de la vida al llarg de milions danys i s un punt clau per a la conservaci de la biosfera al nostre planeta.

    Com ms complexa s la biodiversitat als eco-sistemes ms capacitat tindran els seus individus i els propis ecosistemes dadaptar-se als canvis, tant locals com globals. Aix, la seva simplifi ca-ci comporta una davallada de recursos i de les possibles respostes a les fl uctuacions climtiques i ambientals, i tamb a les que sesdevenen de lactivitat humana.

    T un valor intrnsec en si, que comporta valors ecolgics, gentics, socials, econmics, cientfi cs, educatius, culturals, recreatius i esttics (fi gura 1). Els recursos biolgics de la Terra sn vitals per al desenvolupament econmic i social de la humani-tat. Dins de les comunitats cientfi ques internacio-nals hi ha un creixent reconeixement que la diver-sitat biolgica s un patrimoni mundial denorme valor per a les generacions presents i futures.

    Actualment, tot i levidncia de la necessitat de conservar aquesta diversitat biolgica, lextinci despcies tant del regne vegetal com animal a causa de lactivitat antropognica pateix un rit-me molt per sobre del que ha succet al llarg de la seva evoluci. La diversitat biolgica es deteri-

  • 20

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Figura 1. Biodiversitat, funcions i serveis dels ecosistemes, i factors de canvi. (Font: Global Biodiverstly Outlook 2)

    BIODIVERSITATNombre ComposiciAbundncia relativa Interaccions

    FUNCIONS DELS ECOSISTEMES

    BENESTAR HUMMaterials bsics per viureSalutSeguretatBones relacions socialsLlibertat de tria i dacci

    BNS I SERVEIS DELS ECOSISTEMES

    BNS (serveis dabastament)Aliments, fibres i combustiblesRecursos genticsMedicinesAigua

    SERVEIS DE REGULACIResistncia a invasionsPollinitzaciDispersi de llavorsRegulaci del climaRegulaci de malaltiesRegulaci de parsitsProtecci dels riscos naturalsRegulaci de lerosiPurificaci de laigua

    SERVEIS CULTURALSValors espirituals i religiososSistemes de coneixementEducaci i inspiraciOci i valors esttics

    SERVEIS DE SUPORTProducci primriaProvisi dhbitatsCicle de nutrientsFormaci i retenci de slProducci doxigenCicle de laigua

    FACTORS DE CANVI INDIRECTESDemogrfics Cientfics i tecnolgicsEconmics Culturals i religiososSociopoltics

    FACTORS DE CANVI DIRECTESCanvi climticDisponibilitat de nutrientsCanvi dusos del slIntroducci despciesSobreexplotaci

  • 21

    EL PUNT DE PARTIDA: PRINCIPIS ECOLGICS I GENTICS PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Els sistemes agraris ecolgics basen el seu equilibri dinmic en una gesti in-tegral de la biodiversitat a nivell de varietats i races i despcies, i tamb del medi. Horts de la fi nca de les Refardes dedicada a lobtenci i venda de llavors de varietats locals.

    ora en tots els mbits, tamb els geogrfi cs. Aix ho demostra un dels indicadors mundials sobre la biodiversitat, lndex de planeta viu, que incor-pora les tendncies en levoluci de les poblaci-ons despcies terrestres, marines i daigua dola del mn.

    Aquest fet posa sobre la taula la necessitat ur-gent de dedicar esforos per aturar aquesta des-trucci del potencial biolgic planetari, ja que la supervivncia de les espcies, inclosa la humana, est estretament relacionada amb lexistncia daquesta biodiversitat.

    Prova daquesta necessitat a escala mundial de re-conixer la importncia de la biodiversitat com a punt essencial per a la vida al nostre planeta va ser la declaraci de 2010 com a Any Internacional de la Biodiversitat per part del Conveni sobre Diver-sitat Biolgica de les Nacions Unides. Durant les accions i esdeveniments produts al llarg de lany, sha posat de relleu la urgncia de salvaguardar la diversitat biolgica i la necessitat de reclamar latenci dels diferents mbits de la societat po-ltic, econmic i social, i tamb dels diferents sectors, agrcola, ramader, pesquer, forestal, hi-drolgic, miner, energtic, territorial i urbanstic, dinfraestructures, turstic i de lleure i ambiental, per atendre els reptes urgents pel que fa a la pre-servaci daquest valor insubstituble.

    2.1.2. La biodiversitat agrcola, patrimoni de la humanitat en perill

    Els sistemes agraris tradicionals han estat espais de producci i conservaci de la biodiversitat bi-olgica. Es parla dagrobiodiversitat quan ens referim a aquest subconjunt de biodiversitat vin-culada a lagricultura i a laprofi tament dels recur-sos naturals, que s desenvolupat i administrat activament per agricultors, pastors i pescadors.

    La biodiversitat agrcola, tamb coneguda com a diversitat biolgica agrcola o recursos gentics per a lalimentaci i lagricultura recursos fi to-

  • 22

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Agrosistemes Espcies i varietats de cultiu Bestiar i peixos Germoplasma animal i vegetal Organismes del sl en rees cultivades Agents per al control biolgic dels cultius

    i de la sanitat del bestiar Espcies silvestres de lentorn agrcola,

    autctones i millorades Coneixement local i cultural lligat a la

    biodiversitat

    Figura 2. L'agrobiodiversitat

    BIODIVERSITAT

    AGROBIODIVERSITAT

    Font: FAO, 2004.

    gentics pel que fa al mn vegetal, s el resul-tat de la interacci dels processos de selecci na-tural i lacurada selecci i millora que han fet de les espcies i les varietats els agricultors, els pas-tors i els pescadors a travs de millennis. Abasta la varietat i variabilitat danimals, plantes i micro-organismes que sn necessaris per al manteni-ment de les funcions clau de lagroecosistema, incloent la seva estructura i els processos per a la producci daliments i la seguretat alimentria (FAO, 1999) (figura 2; requadre 2). Inclou el conei-xement i la cultura locals, que poden ser conside-rats com a part integrant de lagrobiodiversitat, ja que sn lactivitat humana de lagricultura que dna forma i conserva la biodiversitat.

    Les societats agrries tradicionals han demos-trat la seva capacitat per alimentar la societat de forma sostenible al llarg de les generacions i

    Requadre 2. El paper de l'agrobiodiversitat

    Augmentar la productivitat, la seguretat alimentria i la rendibilitat econmica.

    Reduir la pressi de l'agricultura en rees frgils, boscos i espcies en perill d'extinci.

    Fer els sistemes agrcoles ms estables, slids i sostenibles.

    Contribuir a un millor maneig de les plagues i les malalties.

    Conservar el sl i augmentar la seva fertilitat natural. Contribuir a la intensificaci sostenible. Diversificar els productes i les oportunitats d'ingressos. Reduir o distribuir els riscos dels individus i les nacions. Ajudar a maximitzar l's efica dels recursos

    i el medi ambient. Reduir la dependncia de les entrades externes. Millorar la nutrici humana i proporcionar matries

    actives per a medicaments i vitamines. Conservar l'estructura de l'ecosistema i l'estabilitat

    de la diversitat d'espcies.

    (Adaptat de: Thrupp, 1997)

  • 23

    EL PUNT DE PARTIDA: PRINCIPIS ECOLGICS I GENTICS PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    des de linici de lagricul-tura. El seu valor rau en el coneixement detallat que tenen de les carac-terstiques dels ecosiste-mes sobre els quals viuen (Rosell i Soriano, 2010). Aquestes societats rurals ancianes ja eren coneixe-dores que la diversitat era el pal de paller per asse-gurar la supervivncia de les seves comunitats.

    Els models agrcoles mo-derns, fruit de la Revoluci Verda i duna industrialit-zaci de lagricultura, amb-dues basades en augmen-tar la productivitat com a principal objectiu, no han avaluat les possibles con-seqncies dels mitjans i els mtodes emprats. Han portat, entre moltes altres conseqncies, a simpli-fi car els agrosistemes reduint-ne la seva biodiver-sitat, tant de lentorn silvestre com la cultivada, fet que ha comportat una ms gran debilitat davant dels canvis. Tamb han incrementat els inputs, pas-sant de sistemes agrcoles de cicle tancat a sistemes de fl uxos denergia i de matria oberts, molt in-sostenibles i depen dents dels subministraments externs a les fi nques.

    Aix ha estat a causa del foment de la mecanitzaci agrria, la fertilitzaci a base dadobs minerals de sntesi, ls de pesticides no naturals, la implantaci de monocultius, lelimina-ci de marges, la simpli-fi caci dels ecosistemes propers als agroforestals i la reducci drstica tant de les espcies com de les varietats cultivades que tradicionalment shan conreat i seleccionat.

    Per quantifi car de mane-ra global aquesta biodi-versitat, podem dir que la humanitat aprofi ta tan sols una mnima part de la riquesa gentica del pla-

    neta: sn ms d1.500.000 les espcies biolgi-ques descrites, encara que possiblement la xifra real de les existents sigui quatre vegades superi-or. Entre les 300.000-500.000 espcies de plan-tes superiors, unes 30.000 sn comestibles i al voltant de 7.000 han estat cultivades o recollides per lhome en algun moment de la seva histria. Per en lactualitat noms 30 cultius alimenten el mn, proporcionant el 95% de les calories o les protenes consumides; i dells, tres (blat, arrs

    Lerosi gentica est portant a la prdua duna enorme quantitat de va-rietats locals, que cal recuperar, avaluar i escampar pels nostres horts i camps. Foto: LEra-Esporus.

  • 24

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    LEtern Verdaguer ha estat una de les persones que ms han contribut a conservar el nostre patrimoni fitogentic. A molts horts rurals i als rebosts de molts avis, encara hi queden molts tresors en forma de llavors i sabers que s urgent rescatar.

    i blat de moro) signifiquen per si sols el 41,5%. Donada la rellevncia daquest petit nombre de cultius per a la seguretat alimentria global, s particularment important que la diversitat dins daquestes espcies sigui gestionada sviament (CGRFA, 1996).

    Encara que el nombre despcies que tradicional-ment han proporcionat la major part de les calo-ries i les protenes mundials ha estat relativament petit, la seva diversitat varietal i gentica ha es-tat immensa, mentre que les varietats modernes, fruit duna selecci cientfica, tenen un alt grau duniformitat gentica, ja que parteixen de lnies pures1, homognies per definici (CGRFA, 1996).

    Lerosi gentica s la prdua de diversitat ge-ntica, s a dir, la prdua tant de gens2 indivi-duals com de combinacions particulars de gens, com per exemple les que es manifesten en les varietats localment adaptades. La substituci de les varietats tradicionals, genticament diverses, per les varietats modernes homognies s la causa principal derosi gentica. Per tamb hi contribueixen la intensificaci agrcola, la sobre-

    1 Conjunt dindividus amb material gentic homozigtic, s a dir, amb la mateixa versi de cada gen en les seves dues cpies cromosmiques. Transmeten a la seva descendncia exactament les mateixes caracterstiques mitjanant reproducci sexual.

    2 Un gen s la unitat demmagatzemament dinformaci i dherncia (al transmetre aquesta informaci a la descendncia). Els gens estan localitzats dins els cromosomes, al nucli cellular, i es disposen en lnia al llarg de cadascun dels cromosomes. Cada gen ocupa dins el cromosoma una posici determinada anomenada locus. El conjunt de gens duna espcie sanomena genoma.

    explotaci dels recursos, la pressi demogrfica, la uniformitzaci cultural i determinades polti-ques i legislacions agrries (CGRFA, 1996).

    La uniformitat gentica que ha desencadenat la selecci i millora de les varietats conreades, que ja sinici el segle XIX i que, per la seva restrin-gida base gentica, constitueix un perill davant de canvis ambientals o laparici de noves pla-gues i malalties, ens condueix a la vulnerabilitat gentica. Aquesta s definida per lAcadmia

  • 25

    EL PUNT DE PARTIDA: PRINCIPIS ECOLGICS I GENTICS PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Nacional de les Cincies dels Estats Units com la situaci que es produeix quan una planta dins del cultiu s susceptible de manera uniforme a un perill creat per una plaga, un patogen o el medi ambient com a conseqncia de la seva constitu-ci gentica, obrint aix la possibilitat de prdues generalitzades del cultiu.

    Cal afegir que, juntament amb el material fi toge-ntic, sha perdut una part de la nostra cultura agrria vinculada a les tradicions, la gastronomia i els sabers populars. Els agricultors sn ara ms dependents de les empreses, sovint corporacions multinacionals productores i subministradores de tot el paquet tecnolgic per a lagricultura: agro-qumics, maquinria, energia... i especialment de les llavors, que han passat de ser patrimoni dels agricultors a propietat comercial de cada cop menys empreses denorme poder econmic. Aix s com els pagesos han perdut la sobirania alimentria que els havia perms alimentar-se i alimentar la societat.

    Es parla que qui controli les llavors controlar el mn. I en aquest afany de control, les empreses farmacutiques i de llavors transnacionals estan patentant, amb petits canvis a nivell gentic, es-pcies i varietats que pagesos, indgenes i recol-lectors de tot el mn han estat conservant, selec-cionant i millorant al llarg de millennis. Practiquen, per tant, una biopirateria que els dna un dret ticament qestionable, monopolitzant el que ha

    estat i s patrimoni de la humanitat (Bravo, 2007).Lerosi gentica que sha produt en les espcies agrcoles que es cultiven a lEstat espanyol tamb s important. Com en altres pasos de lanomenat primer mn, la introducci de varietats modernes millorades i la industrialitzaci de lagricultura han suposat la prdua de moltes varietats tradicionals (INIA, 1995). Segons el Quart Informe Nacional sobre la Diversitat Biolgica, aproximadament un 42% de les varietats vegetals cultivades estarien en perill dextinci. Com comenta Emilio Friso, Di-rector General de Biodiversity International3, quan fa referncia als recursos fi togentics locals (a di-ferncia de la biodiversitat salvatge, la protecci de la qual saccepta que comena a ser urgent), aix s una extinci silenciosa, en el sentit que ning est publicant una llista vermella despci-es agrcoles en perill, per el futur de lagricultura est amenaat.

    Per en els horts domstics de les zones rurals en-cara hi ha una inavaluable diversitat de varietats tradicionals que cal recuperar i conservar. Aquest tipus de recursos no estan ben representats en els bancs de germoplasma, ja que constitueixen no-ms una tercera part del material emmagatzemat en les colleccions. Per tant, les accions que ens permeten conservar aquesta diversitat sn sum-mament importants (CGRFA, 2009).

    3 s una organitzaci internacional independent, de carcter cientfi c, que busca contribuir al benestar actual i al futur de la humanitat millorant la conservaci i laprofi tament de lagrobiodiversitat en fi nques i boscos.

  • 26

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    La conservaci dels recursos fitogentics pot ser ex situ, fora del seu hbitat natural (per exemple en bancs de germoplasma), o in situ, en els camps de cultiu dels pagesos que els utilitzen o en entorns on han desenvolupat les seves propietats especfi-ques. La conservaci en bancs sutilitza, sobretot, per a les plantes que es propaguen a partir de llavor. Per els recursos que shi emmagatzemen deixen devolucionar perqu els processos de se-lecci i adaptaci queden interromputs. A ms, noms una petita porci de la diversitat gentica present en una poblaci donada sol quedar repre-sentada a la mostra recollida. Aquesta diversitat pot, alhora, veures reduda cada vegada que la llavor es regenera (Esquinas, 2005).

    El problema de la conservaci in situ en els pasos desenvolupats s que ja no hi ha massa agricultors professionals disposats a apostar per les varietats locals. Per aix la seva conservaci en camp que-da relegada a cultius domstics i a uns pocs page-sos, la majoria dells productors ecolgics.

    2.1.3. Els recursos fitogentics i la producci agrria ecolgica

    La conservaci de lagrobiodiversitat en els siste-mes de producci hauria destar vinculada a un maneig respectus dels recursos. Des de laposta de la producci ecolgica es volen reduir i fins i tot evitar si s possible moltes de les problem-

    tiques ambientals i socioeconmiques que acom-panyen lagricultura industrial actual, per tal dofe-rir productes ms saludables per als consumidors, per als productors i tamb per al medi natural.

    Una proposta agroecolgica de la producci ani-ria ms enll, treballant per aconseguir dignificar la feina dels pagesos i pageses, per tal que es fomen-ti una cultura del preu just per als productes del camp, del producte de proximitat i de lestabliment de xarxes socials de cooperaci entre productors i tamb entre productors i consumidors, amb lob-jectiu de revaloritzar el mn rural i lactivitat agrco-la i recuperar la sobirania alimentria perduda.

    Una de les vies bsiques per recuperar-la s ls de les varietats tradicionals, tamb anomenades cultivars locals, autctones, antigues, ancestrals, pageses, etc. Es poden definir (FAO, 1996) com a poblacions diferenciades, tan geogrficament com ecolgica, que sn visiblement diferents en la seva composici gentica de la resta de poblacions i dins delles, sent un producte de la selecci page-sa, resultat dels canvis per adaptar-se als intercan-vis, els experiments i les variacions constants.

    Contrriament al que passa amb les varietats h-brides, les varietats locals presenten un grau molt elevat dheterogenetat gentica. Sn el que en el marc de la millora gentica es coneix com una varietat poblacional. Aquesta heterogenetat s precisament all que les fa interessants per a

  • 27

    EL PUNT DE PARTIDA: PRINCIPIS ECOLGICS I GENTICS PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Figura 3. Diferent comportament de les varietats comercials hbrides i les locals davant de situacions destrs. (Font: Perdomo, 2011)

    Producci

    Varietat comercial hbrida Varietat local

    SENSE ESTRS

    Varietat comercial hbrida Varietat local

    Producci

    AMB ESTRS

    lagricultura ecolgica. La llavor comercial hbrida patentada est constituda per plantes gentica-ment idntiques, per veritables clons. El procs dobtenci daquests clons sha basat en reduir la variabilitat present a les varietats tradicionals fi ns a aconseguir el que en gentica tradicional sano-mena lnies pures (Perdomo i Rosell, 2010).

    En aquest sentit, la producci agrria ecolgi-ca t en les varietats tradicionals un recurs amb molts avantatges, alguns dels quals enumerem a continuaci (Rosell et al., 2000): Presenten una millor adaptaci a les condici-

    ons de cultiu de la producci agrria ecolgica, ja que, pel fet dhaver estat seleccionades en lagricultura tradicional, comparteixen un tipus dagricultura de baixos inputs, amb adaptaci a les condicions edafoclimtiques de la zona i amb resistncies naturals als patgens. Apun-tem que les varietats comercials ecolgiques han estat seleccionades i desenvolupades en condicions convencionals, tot i que desprs es cultivin en un cicle ecolgic per tal de poder ser comercialitzades com a tals.

    Sadapten millor que les comercials al medi i a les pertorbacions (Soriano, 2001). Com diuen els pagesos, si un any ve dolent, no ve dolent per a totes les plantes, ja que cada individu t una resposta diferenciada a la pertorbaci, ben al contrari de la vulnerabilitat que presen-ten les varietats comercials (fi gura 3).

    Tenen ms capacitat de resilincia, s a dir, major capacitat per superar situacions desfa-vorables o factors limitants.

    Aporten estabilitat a lagroecosistema, ja que incrementen enormement la seva biodiversi-tat. Segons deia Miguel Altieri, el germoplas-ma (espcies natives de plantes i animals, es-pcies silvestres, germoplasma adaptat) s un

  • 28

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    dels elements tcnics bsics de lestratgia agroecolgi-ca (Altieri, 1995). Aquesta major estabilitat va acompa-nyada daltres funcions de-sitjables de lagroecosistema com sn el reciclat de nutri-ents, el control biolgic de plagues i malalties, etc.

    Tenen, en molts casos, atri-buts morfolgics i qualitats organolptiques que sn o poden ser ms apreciades pels consumidors, ja que no han estat seleccionades bus-cant noms la productivitat, com podria ser el cas de les llavors convencionals.

    Formen part dels recursos lo-cals en si mateixos, i no estan afectades per sistemes dapropiaci individuals de la propietat. s a dir, es troben dins de mo-dels ms sostenibles, i tornen lautonomia als agricultors els quals recuperen el control duna part del seus cultius tot fent-los part implicada en el manteniment del coneixement agrari.

    Estan ntimament lligades a les cultures lo-cals per mitj de la gastronomia, en les se-ves modalitats de preparaci i consum, i al

    coneixement especfic sobre prctiques culturals (Soriano i Rosell, 2010), i suposen una herncia cultural de gran im-portncia que no hauria de desaparixer.

    Si saconsegueix combinar la utilitzaci de varietats locals amb una posada en marxa de tecnologies locals apropi-ades, els sistemes poden arri-bar a ser summament produc-tius (GRAIN, 1997).

    Diferents institucions han mani-festat la transcendncia de tre-ballar amb cultivars locals tant per part dels agricultors (in situ) com a nivell de potenciar estu-dis per conixer millor les seves caracterstiques i potencialitats.

    Segons les conclusions del VIII Congrs de la So-cietat Espanyola dAgricultura Ecolgica (SEAE) (Bullas [Mrcia], 2008):

    [...] Cal reconixer el paper de la biodiversitat, tant cultural com agrcola, en la producci ecol-gica. Cal incrementar i impulsar els projectes i col-laboracions per a la conservaci, caracteritzaci i avaluaci, intercanvi i s de les varietats locals en agricultura ecolgica. Cal reconixer, promoure

    Les xarxes de cooperaci entre productors i consumi-dors revaloritzen la feina de pags, els productes de proximitat i les varietats locals.

  • 29

    EL PUNT DE PARTIDA: PRINCIPIS ECOLGICS I GENTICS PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Cal potenciar ls de varietats locals dins del sector productiu, ja que aporten estabilitat als agroecosistemes i permeten acostar als consumidors qualitats or-ganolptiques sovint oblidades.

    i estudiar les possibilitats de les varietats locals i impulsar les xarxes de ressembra i intercanvi entre agricultors com a forma dincrementar la biodiver-sitat en agricultura ecolgica. A ms, conv fo-mentar el desenvolupament destudis i accions en recursos gentics i sobre biodiversitat aplicada.

    La Federaci Internacional de Moviments dAgri-cultura Ecolgica (International Federation of Or-ganic Agriculture Movements, IFOAM), que aple-ga associacions, institucions, comerciants i orga-nitzacions sense nim de lucre relacionades amb lagricultura ecolgica, afi rma en la seva publicaci Lagricultura ecolgica i la diversitat de les llavors de lany 2006 que lagricultura ecolgica mereix ser sostinguda, ja que s un instrument per pre-servar els recursos gentics per al mn sencer.

    Aix s que lagricultura ecolgica hauria de ser pre-servadora dels propis recursos fi togentics, cosa que en absolut podria fer si es bass exclusivament en varietats hbrides comercials (Perdomo, 2010).

    Entre la comunitat cientfi ca que treballa en con-servaci de recursos fi togentics, cada vegada est ms estesa la idea que una de les maneres ms efi caces de conservar una entitat biolgica s dins de lecosistema del qual naturalment for-ma part. Per tant, s en la conservaci in situ on es preserven totes les relacions recproques i es permet la continuaci dels processos evolutius de les plantes, a ms de preservar-se tamb cadas-

    cun dels components de lecosistema agroeco-sistemes en terminologia agroecolgica (Martn, 2001). Segons el Conveni sobre la Diversitat Bio-lgica (1992), en larticle 2, per conservaci in situ sentn la conservaci dels ecosistemes i els hbi-tats naturals, i el manteniment i la recuperaci de poblacions viables despcies en els seus entorns naturals i, en el cas de les espcies domesticades i cultivades, en els entorns en qu hagin desen-volupat les seves propietats especfi ques. Per aconseguir aquest objectiu de mantenir en cultiu les varietats locals i assegurar daquesta manera la seva conservaci, s imprescindible comprovar quines sn les seves potencialitats productives. I

  • 30

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    s, sense cap dubte, en el marc de lagricultura ecolgica on aquestes varietats poden desenvo-lupar tota la seva potencialitat.

    2.1.4. La contradicci de lagricultura ecolgica i les varietats locals

    Per sovint ens trobem que en la producci eco-lgica t lloc una evident contradicci. Tot i que en producci agrria ecolgica es parla de la im-portncia de recuperar i conservar el recursos fi-togentics, la realitat s ben diferent perqu ens trobem en un escenari on la majoria de produc-tors utilitzen poc les varietats tradicionals. Tam-poc estan dins dels objectius de molts estudis dinvestigaci al voltant de lagricultura ecolgi-ca, com ho demostra lestudi Los cultivares lo-cales y la investigacin en agricultura ecolgica, una realidad distinta al discurso, fet per Perdomo i Reyes i presentat al IX Congrs de la Societat Espanyola dAgricultura Ecolgica.

    Algunes de les causes que se suposen daquesta poca presncia al camp de les varietats locals les exposem a continuaci: Dificultat per adquirir les llavors i/o planters

    daquestes varietats. Les varietats locals sn recursos en autntic perill dextinci, molts dels quals shan perdut definitivament. La transmissi directa de generaci a generaci sha perdut en molts indrets i la seva conser-

    vaci in situ s francament escassa. Una part de la recuperaci i conservaci daquests re-cursos est en mans de grups de conservaci i bancs de germoplasma locals (vegeu lannex 1: Bancs de germoplasma) que duen a terme aquesta tasca, per malgrat els seus esforos per retornar als camps aquestes varietats tra-dicionals, la seva introducci s lenta i costosa.

    Poca coneixena de les varietats per part dels productors. El trencament generacional de transferncia de material fitogentic i la seva in-formaci relacionada, que hem esmentat anteri-orment, es posa en evidncia en la constataci que la majoria de pagesos coneixen poques o molt poques de les varietats tradicionals. Molt sovint tampoc es coneixen les seves pautes agro-nmiques ni les caracterstiques productives, de maneig o organolptiques. Aquest fet dificulta que els agricultors sanimin a provar-les, tot i que s habitual que els agricultors ecolgics tinguin una o dues varietats locals que s que cultiven i comercialitzen. Cal treballar per caracteritzar, as-sajar i experimentar amb els cultivars locals per elaborar unes bones fitxes de cultiu que perme-tin fer-les arribar als agricultors en condicions per introduir-les als seus camps de cultiu.

    Poca coneixena de les varietats per part dels consumidors. El consumidor tamb ha perdut els sabors, les aromes i les textures dabans, aix com tota la cultura culinria lligada a de-

  • 31

    EL PUNT DE PARTIDA: PRINCIPIS ECOLGICS I GENTICS PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Les fi res de biodiversitat cultivada, els tastos, les exposicions de recursos fi togentics, els tallers de neteja de llavors i la tasca que estan fent les entitats com les que formen part de la Xarxa Catalana de Graners, sn algunes de les maneres de recuperar, caracteritzar i difondre les varietats locals.

  • 32

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    terminades varietats (col del trinxat, peres de coure, etc.), i est acostumat als sabors de les varietats comercials. s necessari fer una tasca de reconquesta del seu paladar i mostrar-li les bonances nutritives i organolptiques daques-tes varietats. Les iniciatives que hi ha en aquest sentit acostumen a sorgir o b de pagesos que aposten per la recuperaci daquest tresor cul-tural perdut o b dentitats de conservaci, normalment sense nim de lucre i amb molt treball de voluntariat, com els diferents grups de la Xarxa Catalana de Graners (vegeu-ne un llistat a lannex 1). Una de les millors maneres darribar al consumidor i fer que es connecti no-vament amb aquests sabors perduts s a tra-vs de tastos, fires, exposicions, presentacions culinries, obsequis i promocions dhortalisses de les varietats tradicionals, que de manera t-mida per decidida es donen cada cop ms al nostre territori. Tamb el mn de la restauraci de qualitat sembla que est prenent inters en aquests productes, els quals tenen els valors afegits de ser tradicionals, gustosos i originals, fet que potencia el turisme gastronmic. Daltra banda, tamb han sorgit moviments com Slow Food que fomenten el menjar local, els restau-rants Km 0 i els productes de temporada, ecolgics i vinculats a les varietats tradicionals.

    Creena que sn menys productives. Com els altres pagesos, els ecolgics se senten en la necessitat dassegurar els mxims rendiments.

    Segons argumenten nombrosos estudis i una gran quantitat de proves documentals, lagri-cultura agroecolgica pot competir amb lagri-cultura industrial en termes de productivitat i ofereix importants avantatges addicionals de sostenibilitat i de reducci de riscos (GRAIN, 1997). Cal veure, per, quines varietats locals i com es poden implementar amb els sistemes tradicionals de cultiu, ja que tot i que moltes delles inicialment puguin ser menys producti-ves, s necessari estudiar com fer el seu ma-neig i en quines condicions, els moments de sembra o les possibles associacions amb altres espcies o varietats. Aquest darrer punt pot ser especialment important, ja que algunes anlisis mostren com la suma de rendiments de cada policultiu (cultius associats) per hec-trea pot ser superior al monocultiu de varie-tats comercials (GRAIN, 1997). Daltra banda, podem considerar que el valor afegit de les varietats locals est en la seva rusticitat, i que les seves millors qualitats organolptiques i nutritives poden compensar la seva suposada menor productivitat, si fos el cas.

    Aix doncs, es fa evident que hi ha una tasca im-portant a fer, de rescat de les varietats tradici-onals, per, sobretot, de recopilaci i estudi de les seves caracterstiques i el seu comportament agronmic per tal dafavorir la seva utilitzaci per part dels agricultors en general i dels ecolgics en particular.

  • 33

    EL PUNT DE PARTIDA: PRINCIPIS ECOLGICS I GENTICS PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Assajos de varietats comercials a lADV, de lAlt Maresme, la qual pertany a la Federaci dADV Selmar.

    2.2. Selecci i millora productiva de varietats hortcoles

    2.2.1. Varietats tradicionals: millorades o no?

    Segons Francesc Casaas, director tcnic de la Fundaci Miquel Agust, les poques varietats tra-dicionals que han resistit la competncia de les varietats millorades per a producci acostumen a tenir un gran prestigi gastronmic en les seves zones dorigen, tot i que presenten problemes agronmics perqu no han estat sotmeses a mi-llora gentica.

    Aix, des del punt de vista del productor ecol-gic que ha de competir en un mercat exigent pel que fa a la regularitat i la quantitat de demanda de producte, no s desaconsellable treballar amb varietats comercials que assegurin una certa productivitat i que puguin presentar resistncia o tolerncia a determinades malalties que poten-cialment poden comprometre seriosament el cul-tiu. Per completar el ventall productiu, guanyar en estabilitat de lagroecosistema i oferir al con-sumidor un producte amb unes millors qualitats organolptiques cal apostar per introduir algunes varietats tradicionals que ja tinguin un prestigi contrastat o que es vulguin donar a conixer, la qual cosa permetr obtenir una millor estabilitat i aconseguir uns marges ms suculents, en trac-tar-se dun producte de qualitat diferenciada.

    Des daquest manual adreat a viveristes i pro-ductors animem a que es prengui en considera-ci la necessitat dutilitzar aquesta riquesa fi toge-ntica que cal rescatar de loblit i els avantatges que aix pot aportar, continuant aix la tasca de millora i adaptaci que sempre han estat fent els agricultors. Animem tamb els investigadors,

  • 34

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    A Coll de Narg estan treballant per potenciar i donar valor a la ceba autctona, organitzant fires, tastos i trobades gastronmiques. Foto: Daniel Fanero. Fundaci Miquel Agust

    els milloradors i els tcnics a incloure-les en els seus assajos, estudis i programes de millora, ja que els seus potencials agronmics, nutritius i/o sensorials sn enormes, sobretot en la produc-ci agrria ecolgica. Caldria tamb potenciar la caracteritzaci daquestes varietats, tant pel que fa als seus trets botnics com a la informaci de maneig agronmic adequat, qualitats nutritives, culinries, dusos, etc.

    En qualsevol cas, sabem que al damunt de la tau-la es planteja una controvrsia: selecci pagesa tradicional o millora gentica actual?

    2.2.2. Selecci i millora gentica en la histria de la humanitat

    Segons Nikolai Vavilov (1887-1942), la millora gentica s levoluci de les plantes dirigida per lhome. De fet, sinicia amb lagricultura sedent-ria i la domesticaci dels primers cultius fa uns deu mil anys. De llavors en sha vingut fent selecci pagesa de totes les espcies agrcoles, cercant caracterstiques interessants, ja sigui per eliminar carcters desfavorables per al cultiu com poden ser llavors amb latncia, fruits dehiscents o cer-tes toxines vegetals o b afavorir aquells que puguin ser interessants a lhora de facilitar-lo, com un creixement rpid, la sincronitzaci de la maduraci de les plantes per facilitar-ne la collita o determinats aspectes organolptics. Aquesta selecci realitzada pels agricultors i agricultores darreu del mn durant milers danys ha donat lloc a les anomenades varietats locals, autcto-nes o cultivars tradicionals, no sotmeses a una millora gentica deliberada i conscient, sent en la majoria de casos molt rstiques, de productivitat variable i amb una variabilitat gentica adaptada a les condicions de cultiu locals (Snchez, 1999).

    Fins al segle XVIII no va establir-se la primera em-presa dedicada a la millora gentica, que endeg la famlia Vilmorin. Entre finals del segle XIX i prin-cipis del XX van aparixer a Europa noves famlies dedicades a la millora gentica per a la producci de llavors, per no va ser fins als anys seixanta que,

  • 35

    EL PUNT DE PARTIDA: PRINCIPIS ECOLGICS I GENTICS PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Els pagesos han estat els responsables de seleccionar, al llarg de la histria de la humanitat, les varietats tradicionals que han arribat fi ns als nostres dies. Foto: Ester Cases. Esporus-LEra.

    associat a lincrement de les relacions de lagricul-tura amb les indstries agroqumiques, de transfor-maci daliments i de gesti dels derivats del pe-troli, i amb les farmacutiques, algunes empreses sadonaren del mercat potencial que suposava el control de les llavors. Aix van comenar a competir en aquest camp, absorbint les empreses familiars i fusionant-se entre elles, i creant multinacionals amb gran poder econmic i de pressi sobre el mn ru-ral. Amb la Revoluci Verda potenciada per elles mateixes sinicia una millora gentica molt ms adreada a obtenir majors productivitats, en molts casos en detriment daltres carcters que determi-naven una adaptabilitat a les condicions edafo-climtiques locals, o aspectes organolptics, nutri-cionals o de rusticitat davant de plagues i malalties.

    2.2.3. Principis bsics de gentica aplicats a la selecci i millora de varietats

    La millora gentica s lobtenci de genotips ve-getals o animals amb un o uns carcters concrets en detriment daltres. Generalment en agricultu-ra es mira de millorar la productivitat, la qualitat o la resistncia a factors bitics (plagues i malalti-es) o abitics (sequera, calor, fred, vent, etc.) ad-versos. La gentica aplicada empra els coneixe-ments gentics, especialment els de la gentica de poblacions, per a la millora danimals doms-tics i plantes (requadre 3).

    Les varietats locals presenten una gran heteroge-netat gentica (que s el que les fa interessants en la seva aplicaci als sistemes agraris, especial-ment en la producci agrria ecolgica), enfront de la homogenetat de les varietats hbrides co-mercials, que justament constitueix un dels ob-jectius de la millora gentica moderna.

    En la millora gentica clssica que fa servir la selecci artifi cial i els creuaments, per a lob-tenci de les varietats hbrides es parteix duna varietat tradicional que, en principi, s una poblaci absolutament heterognia. A partir daquesta, i per autofecundaci durant cinc-nou generacions, es van seleccionant les lnies que linvestigador desitja, segons el carcter que vol perpetuar (color, producci, resistn-cia...) fi ns a obtenir les dues lnies pures que es

  • 36

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    convertiran en els parentals de la varietat hbri-da4 F1 (figura 4).

    Si volgussim reproduir un hbrid ens trobar-em que a la segent generaci segregaria cap als seus parentals, amb la qual cosa sobtindria una descendncia no uniforme i de caractersti-ques diferents a les descrites quan es va comprar. Aquesta s la ra que impedeix que els produc-tors puguin reproduir els seus cultius a partir de les llavors de les varietats hbrides. A ms a ms existeix la protecci que atorguen les patents, que prohibeix aquesta prctica.En lactualitat, les diferents vies de millora sn: Selecci artificial. Creuaments, que donaran lloc als hbrids. Vari-

    ants daquest sistema sn els retrocreuaments. Enginyeria gentica.

    Tot aquell que es dediqui al cultiu de les plantes s, potencialment, un millorador de les seves lla-vors. Aquesta selecci pagesa consisteix a triar les llavors de les plantes que manifesten algun tret o carcter que nosaltres desitgem, com pot ser el

    4 Un hbrid s un organisme procedent de lencreuament sexual entre dues espcies diferents o varietats o races. Els hbrids ms estesos a nivell comercial sn el hbrids simples, que sobtenen al creuar dues lnies pures. Per tant, tots els individus hbrids o generaci filial F1 resultants del creuament de dues lnies pures sn idntics i heterozigots, s a dir, amb una versi diferent en cada cromosoma per a un mateix gen. Aquesta heterozigosi sassocia al vigor hbrid o heterosi, fenomen no del tot comprs segons el qual els individus de la F1 mostren un millor comportament general quant a producci, eficcia fisiolgica, etc. Aquesta s la ra de linters pels hbrids: sn vigorosos i de gran uniformitat, cosa que millora el rendiment del cultiu i facilita el seu maneig.

    color, la dolor, la precocitat, la mida o la textura, entre daltres, i eliminar les plantes menys inte-ressants. Es tracta duna selecci artificial, ano-menada aix per tal de distingir-la de la selecci natural. Quan es realitza una selecci i sagrupa la llavor dels individus seleccionats, se lanomena selecci massal que pot ser positiva o negati-va i en funci de si es fa conservaci o millora hi ha petits detalls que cal tenir en compte. Aquest

    Requadre 3. Sistemes de multiplicaci i de reproducci de les plantes en relaci amb el seu mtode de millora

    La multiplicaci de les plantes pot ser: Per via sexual. Se nencarreguen els gmetes o cllules

    reproductores, de les quals nhi ha de femenines (vuls formats als pistil de la flor) i de masculines (grans de pollen produts als estams de la flor), la uni de les quals dna un vul fecundat que es transformar en llavor. Segons la pollinitzaci, les plantes poden ser:

    - Autgames, en les quals el pollen prov de la mateixa flor, s a dir, hi ha autopollinitzaci.

    - Allgames, en les quals el pollen procedeix duna altra flor, i per tant la pollinitzaci s creuada.

    Per via vegetativa o asexual, mitjanant rizomes, estolons, estaques, empelts, esqueixos, tubercles, divisions de mata, etc.

    Els sistema de millora, quan es realitza per via sexual, dependr de si la planta s autgama o allgama.

    Les plantes autgames habitualment sautofecunden, de manera que originaran una descendncia idntica a elles mateixes, amb molta homozigosi, si no s que es produeix un creuament natural amb altres plantes venes, quelcom que fan totes les autgames en un petit percentatge (mxim un 5-12%).

  • 37

    EL PUNT DE PARTIDA: PRINCIPIS ECOLGICS I GENTICS PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Figura 4. Grfi c de formaci dun hbrid. (Font: Perdomo et al., 2010)

    MULTIPLICACI

    POBLACI GENTICAMENT HETEROGNIA (VARIETAT LOCAL)

    LNIA PURA 1 LNIA PURA 2 LNIA PURA 3 LNIA PURA 4

    LNIA PURA A LNIA PURA B

    LNIA PURA A LNIA PURA B

    HBRID F1

    X

    sistema nicament pot actuar sobre la variabilitat duna poblaci determinada, i a ms a ms se sol seleccionar noms per les caracterstiques de la femella, ja que no es controla qui lha pollinitzat.

    Una altra alternativa s creuar de manera controla-da individus de caracterstiques diferents, la des-cendncia dels quals seran els hbrids. Aquests hbrids permeten obtenir noves combinacions de gens i, per tant, amb caracterstiques diferents a les dels individus originals. La hibridaci s una altra manera demprar la variabilitat natural per combinar-la segons interessi al millorador. Des-

    prs, a partir de la diversitat que apareix al creuar sexualment els individus, pot aplicar-se de nou la selecci artifi cial.

    Lenginyeria gentica abasta un conjunt de tcni-ques bioqumiques que permeten allar material gentic (seqncies dADN i dARN), separar-lo i inserir-lo dins del genoma dun altre organisme (b sigui de la prpia espcie, despcies empa-rentades o despcies de regnes molt allunyats), alterant-lo de manera artifi cial. El resultat s un organisme transgnic o organisme modifi cat genticament.

  • 38

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    2.2.4. Bases de la millora gentica de les plantes

    La finalitat de la millora gentica s obtenir ge-notips conjunt de caracterstiques gentiques dun individu que satisfacin algun tipus de millo-ra duna varietat, ja sigui augmentant-ne el rendi-ment o millorant algun aspecte de la seva qualitat.

    Laugment del rendiment es pot aconseguir mit-janant: Una millora directa, s a dir, obtenint varietats

    ms productives grcies a haver aconseguit una major eficcia fisiolgica.

    Una millora especfica, obtenint varietats ms adaptades a les condicions ambientals o ms resistents a patgens o al maneig que sen fa a camp.

    La millora dalgun aspecte de la qualitat es pot referir a caracterstiques molt variades. Aix, per exemple, en el cot es van fer varietats de fibres ms resistents; per contra, en les mongetes ver-des sorgiren varietats de menor fibra a la tavella, per fer-la ms suau i fcil de mastegar i empassar. El tomquet es va seleccionar perqu contingus ms vitamines, i el blat se seleccion perqu tin-gus ms protena.

    En millora gentica es defineix lideotip com la descripci de la planta ideal a la qual es vol ar-ribar a travs del procs de millora. Durant mil-lennis aquest ideotip estava referit a una zona lo-

    En la selecci massal selegeixen les plantes amb les caracterstiques desitjades (selecci massal positiva) i es rebutgen les que no interessen (selecci massal negativa) com les malaltes, les malformades o les allunyades del tipus. Foto: Esporus-LEra.

    Els problemes dels organismes transgnics no vnen de les possibilitats que poden aportar aquests nous organismes davant de factors limi-tats per lagricultura, sin que neixen de la inse-guretat que genera una tcnica que manipula la biodiversitat fruit de milions danys devoluci i de creaci sense tenir en absolut clar quines se-ran les conseqncies per a aquesta biodiversitat que, sens dubte, seran irreversibles. Les reper-cussions en matria de salut, contaminaci me-diambiental, sobirania alimentria i altres efectes no desitjats que ls dels transgnics pot plante-jar i que ja est plantejant centren un ampli de-bat en el qual la producci agrria ecolgica es posiciona clarament en contra de ls daquesta tecnologia (Robin, 2009; Riechmann, 2004).

  • 39

    EL PUNT DE PARTIDA: PRINCIPIS ECOLGICS I GENTICS PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Foto: Xavi Fontanet. LEra-Esporus.

    cal concreta. Actualment, les varietats modernes busquen una adaptaci geogrfi ca ms general.Perqu es pugui fer millora gentica cal que es compleixin dos requisits: s necessari identifi car nous genotips que pro-

    dueixin ms en quantitat i/o qualitat, en funci dall que es vol aconseguir.

    Disposar de mtodes de multiplicaci que per-metin reproduir aquests genotips en quantitats illimitades i amb un baix cost.

    Cal disposar dindividus diferents amb caractersti-ques diferents per a un mateix carcter, que per-metin triar o seleccionar all que ms interessi. Per tant, caldr explorar la variabilitat gentica existent.

    La variabilitat natural que trobem en una espcie determinada (tomquets plens o buits, rodons o acostellats, grocs, rosats o vermells, allargats, aplanats o en forma de pera) s lacumulaci de mutacions (canvis espontanis en el material here-ditari que succeeixen de forma natural) durant el procs evolutiu de les espcies.

    Les espcies es distingeixen unes daltres per la seva capacitat de creuar-se i donar lloc a descen-dents frtils. La millora gentica sha benefi ciat de creuaments espontanis entre espcies cultiva-des i algunes espcies silvestres emparentades. La majoria de gens de resistncia als virus, per exemple, provenen despcies silvestres empa-rentades. Els sistema de creuament per aconse-

  • 40

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Per poder determinar clarament les varietats i poder seleccionar-les, cal ca-racteritzar-les i conixer els seus usos i les seves aptituds agronmiques. Foto: Esporus-LEra.

    guir aquest tipus dintroducci de gens sn els retrocreuaments, que permeten lobtenci de plantes resistents o tolerants al patogen per amb les caracterstiques de la planta cultivada.

    Poder identificar nous genotips amb millors apti-tuds requereix de la variabilitat, per implica ser capa de discriminar entre els efectes estrictament

    gentics i els efectes ambientals que afecten al re-sultat final. El fenotip s el conjunt de caracters-tiques dun individu que som capaos de mesurar a simple vista o sense anlisis de laboratori i s el resultat de la interacci de les caracterstiques ge-ntiques (genotip) amb lambient. Aix, una planta amb bones caracterstiques productives desenvo-lupar un fenotip mediocre si se la sotmet a una manca de reg o dadobat o a un maneig inadequat.

    El que observa un investigador o un agricultor s un conjunt de fenotips, per la millora noms tin-dr xit si s capa didentificar el millors genotips mitjanant lestudi dels seus fenotips. Per tant, caldr fer la selecci artificial en unes condicions determinades, minimitzant la interacci amb lam-bient, o intentant almenys que lambient influeixi de la mateixa manera en tots els individus.

    La millora gentica de plantes t tres etapes ben diferenciades:1. En la primera, una vegada definits els carc-

    ters a millorar, es tracta de trobar dins la va-riabilitat gentica de lespcie conreada o de les espcies que shi poden hibridar individus que tinguin els carcters desitjats.

    2. Aleshores comena la segona etapa, en la qual aquests individus shibriden entre ells i amb plantes de bones caracterstiques agronmi-ques generals, per tal dobtenir una poblaci de base que es segregar per a un gran nom-

  • 41

    EL PUNT DE PARTIDA: PRINCIPIS ECOLGICS I GENTICS PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    bre de carcters i de la qual se seleccionaran els individus que ms sacostin a la varietat que estem cercant, s a dir, els que tinguin un bon comportament general i incorporin els nous carcters. Sovint sarriba a aquesta varietat desprs de diversos cicles dhibrida-ci-selecci. El mtode de millora, que con-sisteix en lestratgia dhibridaci-selecci i el nombre de cicles necessaris, depn de molts factors, els ms rellevants dels quals sn el sistema de reproducci de lespcie, ja sigui sexual (autgama o allgama) o asexual, les caracterstiques gentiques del carcter (mo-nognic o polignic, molt o poc heretable, dominant o recessiu, etc.) i el tipus de varietat que es vulgui obtenir al fi nal (lnia pura, hbrid F1, sinttic, clons5, multilnia, etc.).

    3. Al fi nal daquest procs sarriba a una o ms lnies seleccionades, de les quals hem de com-provar, dins de la tercera etapa, que sn millors en un o ms aspectes que les varietats que hi ha al mercat, fet que normalment obliga a re-alitzar assaigs comparatius. Les lnies que mi-lloren les anteriors sn les noves varietats que, dins tamb daquesta tercera etapa, shan de multiplicar, mantenir i comercialitzar per tal

    5 Conjunt dindividus genticament idntics obtinguts mitjanant multiplicaci vegetativa. Sutilitza en espcies en qu aix s possible i per tant es disposa de cultivars clnics, com s el cas dels arbres fruiters, les maduixes, les carxofes, les patates, els alls, etc. Tenen lavantatge que, independentment del que hagi costat de trobar un genotip amb caracterstiques interessants per al cultiu, s molt fcil multiplicar-los fi ns a linfi nit i tenen un cost molt baix.

    que arribin habitualment com a llavors o plan-ons als que les han de conrear (Ars, 2007).

    Lenorme progrs de la gentica molecular des del descobriment de lestructura de lADN fa poc ms de mig segle ha portat a un coneixement cada ve-gada ms detallat del genoma dels ssers vius i al desenvolupament dun seguit deines per al seu estudi que tenen aplicaci en la millora gentica en qualsevol de les tres etapes descrites abans; s a dir, en la caracteritzaci de la variabilitat gentica, en la selecci dels individus amb la composici ge-ntica ms interessant en poblacions segregants i, fi nalment, en el control de la qualitat de les noves varietats, tant en laspecte de la seva composici gentica (si cada individu o el conjunt dels que componen una varietat corresponen a aquest tipus de varietat) com de la seva identitat (distinci indi-vidualitzada de cada varietat) (Ars, 2007).

    Les plantes autgames han desenvolupat meca-nismes anatmics i fi siolgics per forar i assolir aquesta autofecundaci. Per exemple, el tomquet forma una corolla compacta i tancada que embol-calla lestigma, de manera que fsicament s difcil que el pollen daltres plantes hi arribi. Els cultivars tradicionals de plantes autgames sn per tant conjunts de lnies pures, o almenys dindividus alta-ment emparentats i consanguinis, que compartei-xen fi xats alguns carcters que els fan distintius i re-coneixibles pels pagesos. Si un pags es guarda un grapat de llavors duns pocs individus emparentats

  • 42

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    duna varietat, com la mongeta del ganxet, aix no afectar al rendiment de lany segent. Aquesta to-lerncia a la consanguinitat s una caracterstica de les autgames, ja que la seva evoluci ha portat a eliminar els gens ms desfavorables.

    Si el millorador vol obtenir hbrids mitjanant creua ments controlats, es veur obligat a castrar i manipular cada flor, per eliminar la part masculina de la planta que far de femella i evitar aix lauto-fecundaci. Aquest procs comporta molta feina. En les espcies autgames la depressi consan-gunia no acostuma a ser important i, en contra-partida, el vigor hbrid acostuma a ser menor que en les allgames. Tot i la tolerncia a la consan-guinitat de les autgames, sempre s recomana-ble guardar llavor de diversos individus, ja que conv conservar una certa variabilitat que permeti compensar les condicions abitiques (climtiques) o bitiques (plagues i malalties) canviants.

    Les plantes allgames, les quals eviten lauto-creuament, pateixen molt la depressi per con-sanguinitat i, per contra, presenten molt vigor hbrid. Lobtenci dhbrids s fcil, ja que la ma-teixa planta t mecanismes per afavorir la fecun-daci creuada. En aquest cas la dificultat rau en aconseguir lnies pures dels parentals.

    Les poblacions naturals dallgames o els cultivars tradicionals sn poblacions amb molta variabilitat gentica, ja que es mantenen espontniament mit-

    janant creuaments entre els individus que les com-posen. Per conservar un cultivar tradicional sense que sen modifiquin les seves caracterstiques cal guardar la llavor de molts individus (de 20 a 30) i no sha de fer elecci (annex 2). La llei de Hardy-Weinberg diu que, en absncia de mutaci6, mi-graci o selecci, si infinits individus es creuen a latzar, les caracterstiques gentiques de la pobla-ci es mantenen constants generaci rere genera-ci.

    El risc que hi ha si es guarden les llavors de pocs individus s que aparegui la consanguinitat, i per tant que la varietat degeneri a causa de la depres-si consangunia. Moltes vegades els pagesos no guarden llavor de suficients individus i aleshores expliquen que la llavor degenera, quan va per-dent les seves caracterstiques originals. Aquesta degeneraci tamb es pot donar quan es creuen amb individus daltres varietats, per la qual cosa caldr respectar les distncies de seguretat (annex 3) o adoptar altres mesures dallament (gbies, bosses, tnels, teles antipollen, etc.) per tal devi-tar aquesta hibridaci entre varietats (requadre 4).

    Lobjectiu final de la millora gentica de les plan-tes allgames s obtenir poblacions heterozi-gtiques i, per tant, amb vigor hbrid. Aix, tot i que costa, es busquen lnies pures fecundant les

    6 Canvi permanent en lADN que es transmet a la descendncia i pot sser causat per agents exgens o endgens. Tamb es pot produir per errades en la replicaci de lADN.

  • 43

    EL PUNT DE PARTIDA: PRINCIPIS ECOLGICS I GENTICS PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    La pollinitzaci controlada permet produir llavors de diferents varietats de la mateixa espcie sense necessitar distncies dallament. Es pot aconseguir: Allant les diferents varietats en gbies o tnels, sota la

    protecci duna tela anti-pollen. Aquesta tcnica s til en les espcies que poden autopollinitzar-se (com el pebrot o el tomquet). Amb la gbia evitem que les fl ors siguin pollinitzades per insectes que puguin portar pollen daltres varietats. La tcnica s difcil daplicar a les plantes que necessiten ser pollinitzades per insectes. Cal caar-los i introduir-los a les caixes. Podem solucionar-ho traient i posant els tnels de manera que quan una varietat estigui descoberta, les altres de la mateixa espcie estiguin tapades. Es poden tapar un dia s i un dia no, o alternar per setmanes. En tot cas s possible que la producci de llavors disminueixi per manca de pollinitzaci.

    Allant les fl ors o els ramells fl orals amb bosses. Noms s prctic per aconseguir petites quantitats de llavors dautgames. Les bosses poden ser de tela antipollen o de paper. En lltim cas cal mirar que la pluja o la humitat no les faci malb. La tcnica pot ser til en les quenopodicies i en el blat de moro.

    Pollinitzant manualment. Hi ha diverses tcniques de pollinitzaci manual. Totes elles suposen la transferncia manual de pollen de la fl or masculina a la fl or femenina. Aquesta es mant allada abans i desprs de la pollinitzaci manual. La tcnica saplica, sobretot, a les plantes pollinitzades per insectes, per tamb va b per al blat de moro. Pot ser til en les amarillidcies (cebes i porros), les compostes, les cucurbitcies i les umbellferes.

    Pollinitzaci manual de cucurbitciesSi la planta ja ha produt fruits la pollinitzaci dels quals no hem controlat els arrencarem. De passada, estimularem la planta a produir ms fl ors.

    1. Sescullen les fl ors mascles i femelles la tarda abans que sobrin per primer cop. Notarem que sn a punt perqu les fl ors comencen a

    tenir color groc. A vegades mostraran signes de voler obrir els ptals. Es tancar cada fl or amb una bossa de paper resistent a laigua. Per cada fl or femella embossarem com a mnim dues fl ors mascles. Sovint es fa difcil de trobar les fl ors embossades; per aix saconsella de clavar una canya al terra, a lalada de la fl or. Tamb sn ms fcils de trobar si mantenim un recorregut estndard de treball al voltant de les plantes.

    2. La pollinitzaci manual es fa el dia segent, tan aviat com sigui possible, desprs que el pollen shagi alliberat de les anteres. Aix sol passar dhora al mat* en els dies calorosos, i una mica ms tard en els freds o humits. Comprovarem que les bosses tapen del tot les fl ors i que cap insecte ha foradat la bossa o ha trobat un forat per entrar. Desembossarem i tallarem la fl or masculina, deixant la tija com a mnec. Li traurem els ptals. A poder ser la triarem duna planta diferent a la de la fl or femenina que anem a pollinitzar.Desembossarem la fl or femenina. Si luna o laltra fl or no sobren del tot de manera natural s que les fl ors no estaven a punt i val ms que les descartem. Fregarem la part masculina amb lestigma de la fl or femenina. Per tal dimitar la pollinitzaci natural utilitzarem diverses fl ors masculines per pollinitzar-ne una de femenina. Si hi ha poques fl ors masculines obertes, es pot usar una mateixa fl or masculina per pollinitzar diverses fl ors femenines, per s millor gastar tot el pollen en una mateixa fl or. Durant lestona que la fl or femenina estigui destapada vetllarem perqu cap insecte no la fecundi.

    3. Tancarem els ptals de la fl or femenina i els lligarem fi nament a lextrem superior amb cinta adhesiva. Els mantindrem lligats

    fi ns que es panseixin. Lligarem una cinta a la base de la fl or per diferenciar-la de les fl ors que no han estat pollinitzades a m. Estarem al cas perqu la cinta no ofegui el creixement del fruit. 4. Anotarem en una fi txa de multiplicaci el nmero de planta, la data en qu sha embossat la fl or, i si la pollinitzaci ha estat positiva o negativa.

    * Cap a les 9 del mat, segons Carol Deppe (2000).

    Requadre 4. Pollinitzaci controlada

  • 44

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Fent encreuaments amb mongeta per a millora de varietats tradicionals. Foto: Daniel Fenero. Fundaci Miquel Agust.

    plantes artificialment per obtenir els hbrids co-mercials. Els mtodes de millora es basen en se-leccionar les lnies ms aptes per produir hbrids, triant les que combinin millor.

    El pags podr guardar-se llavor de diverses plantes i fer-la servir a la sembra de lany segent si es tracta de races pures en autgames o de varietats sinttiques7 en allgames sempre que no hi hagi camps propers sembrats de varietats distintes que la puguin contaminar. En canvi, no sha de guardar mai llavor de clons o dhbrids, ja que a causa de la seva constituci heterozigtica, a la descendncia es donar segregaci8 i, a ms, apareixer consanguinitat.

    2.2.5. La millora de varietats locals: qui la pot fer?

    Qui pot fer millora de varietats locals? Hortolans afeccionats. Carol Deppe afirma en

    el seu llibre Breed your own vegetable varieties que qualsevol afeccionat o professional del cul-tiu de les plantes pot seleccionar, millorar i crear

    7 Sn poblacions amb variabilitat gentica, similars a poblacions naturals de plantes allgames, en les quals hi ha molta heterozigosi i, per tant, un cert vigor hbrid, ja que han estat sintetitzades triant aquells individus que combinen b amb tots els altres individus de la poblaci original. s a dir, sha fet una selecci dindividus fundadors en funci de la seva aptitud combinatria amb tots els altres individus. Noms els que donin bona descendncia sutilitzaran per sintetitzar la varietat.

    8 Separaci de cromosomes homlegs en gmets diferents durant la meiosi. La segregaci de gens implica la transmissi dels diferents locus de lADN a la prognie. Quan es multiplica un hbrid, la seva descendncia segregar cap als parentals, s a dir, es manifestaran els carcters daquests darrers.

    les seves prpies varietats amb un mnim de de-dicaci i terra. Descriu quins sn els parmetres que shan de tenir en compte, i com dissenyar i avaluar un pla de millora, tot combinant els as-sajos, la producci i la bellesa. Segons diu, pas-sats un o dos anys es poden comenar a obtenir els primers resultats, tot i que per assolir b una millora caldran uns quants anys ms.

    El propi agricultor. Tant a travs de la selecci massal positiva o negativa com a travs de creuaments dirigits entre individus duna ma-teixa varietat o duna varietat diferent que pre-senten els carcters desitjats.

    Entitats o institucions que es dediquin a identifi-car, recuperar i millorar varietats tradicionals amb un elevat valor sensorial (gastronmic) per tal que productors i transformadors disposin duna mat-ria primera diferenciada i apreciada en uns mer-cats cada vegada ms globalitzats i competitius.

  • 45

    XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

    3. ESPECIFICACIONS TCNIQUES

    PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

  • 47

    3. ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA

    DE LLAVORS I PLANTER

    3.1. Planifi caci del calendari i els espais

    Dins daquest manual volem exposar les diferents tcniques de producci de llavors i planter, per depenent de si lactivitat s dautoproducci o si la producci sadrea a la venda a tercers, lorga-nitzaci de la producci ser fora diferent, tot i que la planifi caci i el sentit com en ambds ca-sos seran imprescindibles per tal de gestionar el ms endreada-ment possible una activi-tat que requerir dordre, meticulositat i previsi.

    Aix ens referirem, doncs, a dos models que per simplifi car les exposicions anomenarem processos dautoproducci de llavors i planter (AP a partir dara) i producci comercial de llavors i planter (PC a partir dara).

    La planifi caci de les sembres i/o plantacions i, per tant, la uti-litzaci dels espais ser quelcom

    important per tal dorganitzar els perodes pro-ductius, les comandes de provements i les ne-cessitats de personal al llarg de lany. Es far en funci del que es decideixi que es vol abastar, de criteris botnics i agronmics de les espcies i les

    varietats escollides, i de criteris logstics que anirem desgra-nant en els apartats segents.

    3.1.1. Autoproducci de llavors o planter per a s a la prpia fi nca (AP)

    Inclour els processos ms o menys manuals dobte-nir les prpies llavors i de fer-se el planter a petita escala. Es tracta de pro-cediments rudimentaris emprant mtodes tradi-cionals i amb una gran inversi de m dobra i/o temps de dedicaci.

  • 48

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Lagricultor que decideix produir les seves pr-pies llavors i/o fer-se el planter per utilitzar-lo a la seva finca ha de preveure lorganitzaci de les feines que aix suposar al llarg de lany en fun-ci dels cultius que es volen multiplicar i tamb de lespai que shi vol dedicar, per tal de dur una bona gesti de la producci i no acabar renunci-ant a aquesta prctica per una manca de planifi-caci o de realisme sobre les prpies limitacions o possibilitats.

    Fer-se el propi planter s quelcom que segura-ment shan plantejat tots els horticultors en algun moment, per que cal valorar detingudament. A ms de la dedicaci que demana, requereix dis-posar dunes installacions adients per aconseguir un planter de qualitat suficient i que no representi una dedicaci desproporcionada dins de les tas-

    ques productives de la finca. s millor comenar fent una part del planter, dalguns cultius ms fcils, que no voler autoabastar-se de tots i, per manca de previsi, falta dexperincia i/o excs dentusiasme, trobar-se en una situaci desbor-dant que no permeti atendre els conreus com cal.

    Una proposta intermdia s demanar a un vive-rista professional que ens faci el planter amb les prpies llavors o que ens cedeixi una part de les seves infraestructures per poder tirar-lo endavant en unes installacions adequades.

    En la planificaci general dels cultius de la finca agrcola que se sol fer almenys un cop lany, sin-clour la previsi de cultius dels quals vol fer-se el planter o obtenir-ne les llavors, fet que shaur de considerar com una prolongaci del cultiu, b sigui al comenament o al final daquest. Aquesta decisi afectar a: Qestions agronmiques: marcs de sembra

    i/o plantaci, manteniment del cultiu fins a la maduresa de la llavor, tasques de recollecci i tractament de la llavor, poques de sembra i trasplantament del planter, etc.

    Qestions logstiques: compra o posada a punt de materials, m dobra, organitzaci de la feina, ocupaci de terra i espais, etc.

    Qestions dinfraestructures: installacions per fer els llavorers, reg, protecci pel fred, ombreig, estris i lloc per a la neteja, assecat i conservaci de la llavor, etc.

  • 49

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    3.1.2. Producci de llavors o planter per a la seva venda a tercers (PC)

    Ens referim a produccions de mitjana i gran escala quan els processos productius shan industrialitzat, amb una gran presncia de maquinria especialitzada i mecanismes assistits per noves tecnologies, unes exigncies comercials molt elevades i una regulaci per diferents normatives9 algunes de les quals estan recollides en el captol sobre el marc legal per poder comercialitzar a gran escala.

    9 Reglamento General Tcnico de Control y Certifi cacin de Semillas y Plantas de Vivero (Ordre de 23 de maig de 1986 i modifi cacions posteriors).

    Igual que es proposava en lAP de llavor i planter, anualment ser ineludible fer una programaci de tots els cultius que es volen fer o que sofereixen als possibles compradors, tot i que dins del viverisme professional es treballa de manera habitual en funci de les comandes, i per tant seran aquestes les que probablement marcaran la programaci. Aquesta programaci permetr poder fer previsions quant a:Dedicaci: personal o familiar (segons lestruc

    tura de lempresa) i necessitats de m dobra.Provements: llavors, substrats, safates, adobs,

    fi tosanitaris.Infraestructures: reparacions o millores en les

    installacions, compra deines i maquinria especfi ques.

    Disponibilitat dels espais: per mesos o millor per setmanes.

    Aix, igual que en el cas de lAP, en la PC les programacions tamb respondran a criteris agronmics, logstics i infraestructurals, i caldria afegirnhi un quart, que serien el criteris comerci-als, el motor de lorganitzaci de lexplotaci.

    Sovint les comandes no arriben prou anticipadament. Aleshores ser lexperincia i les estadstiques daltres campanyes les que permetran fer les previsions per poder donar una resposta rpida i ajustar la programaci de lany. Amb les dades dels anys anteriors s ms fcil sincronitzar lrea comercial amb la productiva, per preveure el volum

  • 50

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    La producci de llavors requereix identificar les varietats al llarg de tot el cicle. Foto: Banc de llavors de la Noguera.

    de treball i conseqentment les compres de provements i la contractaci de m dobra que, tot i que no sajustin posteriorment a la realitat, permetran afinar en lorganitzaci i la gesti necessries de lempresa viverista o productora de llavors en posteriors campanyes.

    3.1.3. Planificaci per a la producci de llavors

    A lhora de programar la sembra per a lobtenci de llavors, sha de tenir en compte el segent:

    A. Criteris botnics. Cal considerar el tipus de reproducci que presenta el cultiu (vegetativa o sexual). Les tasques de multiplicaci de les plantes bianuals shauran de programar en els calendaris de dos anys consecutius. Es pot consultar a lannex 2 quins sn els cultius bianuals, i veure al requadre 5 la informaci sobre la multiplicaci daquests cultius.

    Sha de tenir en compte que els cultius que presenten risc dhibridaci entre varietats han de rebre un tractament adequat, que pot ser determinant a lhora de planificar la sembra. Necessitem poder assegurar lallament, en lespai o en el temps. Podem recrrer, tamb, a la pollinitzaci controlada. El control es pot aconseguir b cultivant dins de gbies o tnels especials, b pollinitzant manualment. Es pot trobar una classificaci de les espcies segons el tipus de pollinitzaci a lannex 2, i informaci sobre com fer la pollinitzaci controlada al requadre 4.

    B. Criteris agronmics. Nhi ha un parell que sn determinants a lhora de fixar un calendari de sembra: Lpoca de sembra segons les condicions cli

    mtiques de la zona de cultiu. La necessitat o no de fer planter. Per als cultius

    que necessiten una fase de planter cal marcar en el calendari les tasques de sembra i de trasplantament. Consulteu a lannex 3 quins cultius ho demanen.

  • 51

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Hi ha plantes bianuals, com la ceba o la pastanaga, que tenen un cicle de vida de dos anys. El segon any es produeix la fl oraci i la producci de les llavors. Pot ser que la planta fl oreixi el primer any, per les llavors resultants no sn de bona qualitat, no ens interessa seleccionarles i s millor descartarles.

    Les plantes bianuals han de passar per un perode de vernalitzaci per fl orir. Aix s: han destar exposades al fred un temps sufi cient. Pels cultius ms comuns sol ser sufi cient un mnim de 8 a 12 setmanes a temperatures per sota dels 10C.

    Quan arriba el fred hivernal, les plantes han de tenir la mida adequada. Si sn massa grans s possible que no aguantin els rigors de lhivern. I si sn massa petites, pot ser que a la primavera fl oreixin abans dhaver aconseguit la mida adequada.

    Si les temperatures de la zona normalment no baixen dels 10C, les plantes poden passar lhivern a lhort. Per si la temperatura s inferior, s difcil que les plantes resisteixen les condicions; de manera que si es vol que arribin sanes a la primavera, shauran de desenterrar i guardar, mentre duri lhivern, en un lloc protegit.

    Les plantes es tornaran a la terra a la primavera, fent selecci del peus o les arrels ms saludables i amb les caracterstiques ms properes a la varietat conreada. Aquest mtode s vlid per a les bianuals com lapi, la bleda, la remolatxa, el nap, el rave i la pastanaga, i tamb per a la col de cabdell, la colifl or, el brquil i lescarola.En el cas de les hortalisses de les quals se naprofi ta larrel, sutilitzen dos mtodes dobtenci de llavor:Llavor-llavor: es t la planta a camp durant tot el cicle

    de cultiu, incloenthi lhivern. Aquest mtode no permet seleccionar les plantes segons les caracterstiques

    agronmiques de larrel, de manera que no es pot utilitzar quan es fa millora varietal. Noms s vlid per a les zones amb hiverns suaus.

    Arrel-llavor: es cullen les arrels abans de la primera gelada forta. Es tallen les fulles, deixant uns cinc centmetres per tal de reduir la transpiraci i la quantitat

    de material susceptible de podrirse. Alguns tallen tamb les arrels deixant uns quinze centmetres. Semmagatzemen entre sorra, serradures o fulles seques. Es conserven a 04C de temperatura, al 8595% dhumitat i a les fosques. Un celler pot ser un bon lloc. Aquest mtode permet seleccionar les millors arrels, plantarles a la primavera i obtenirne la llavor.

    Pel que fa a les hortalisses de fulla: Hi ha varietats i/o cultius que poden

    resistir a camp hiverns molt freds. Sn, per exemple, les cols dhivern, les cols de Brusselles i algunes escaroles.

    Cultius com les cols de cabdell i els brquils noms es poden deixar a lhort en els climes suaus. En les zones fredes es desenterraran abans de les primeres gelades. Es retallaran les arrels a uns vinticinc centmetres, deixant algunes arrels laterals. Seliminaran les fulles exteriors ms desenganxades i es cobriran amb sorra, serradures humides o diaris. Les condicions demmagatzematge seran les mateixes que pels cultius darrel.

    En el cas dels bulbs com la ceba, sutilitza el mtode bulbllavor (llavorbulbllavor): Es sembren les llavors a la primavera i els bulbs es cullen

    a la tardor. Noms semmagatzemen durant lhivern els bulbs sans i amb els carcters esperats, per a replantarlos la segent primavera. Les condicions demmagatzematge sn diferents a les dels cultius anteriors. Les millors temperatures es troben entre 2 i 7C. El magatzem ha de ser fosc i tenir un 6070% dhumitat.

    Requadre 5. Hortcoles bianuals

    Vernalitzaci

  • 52

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    C. Criteris logstics. Shan de considerar els recursos materials amb qu es compta per tirar endavant la multiplicaci de la llavor: disponibilitat despai, daigua, deines, dinstallacions i de maquinria adequada.A lhora de programar un calendari assumible, cal ser conscient de la disponibilitat de recursos humans.

    D. Criteris comercials. Si la producci de llavors s amb finalitats comercials, caldr treballar molt acuradament aquesta rea, que ser un dels puntals de la sostenibilitat de lempresa. La producci vindr condicionada per les comandes i els objectius de venda marcats.

    3.1.4. Planificaci en la producci de planter

    En lautoproducci de planter, caldr fer el calendari de sembres en funci dels cultius previstos a la finca al llarg de lany. Per establirlo sha de fer el compte enrere de cada cultiu a partir de lpoca que es vulgui vendre cada producte, tal i com sexposa a continuaci:1. Determinar les poques de venda de cada

    producte segons lestudi de mercat (al principi de lactivitat), lexperincia daltres anys i les prioritats establertes.

    2. Fer el compte enrere per establir quin ha de ser, per a cada producte, el moment de la seva

    sembra i la seva localitzaci en els hivernacles o parcelles.

    3. Fer el clcul de les safates, les llavors i els substrats que calen per atendre les previsions productives, incrementantho en un percentatge (1020%) per cobrir baixes i material que no arribi als estndards de qualitat.

    4. Situar en el calendari les tasques que shauran de fer al llarg de cada cultiu omplir safates, sembra, reg, tractaments, repicat, etc. i, si s possible, aproximar les hores de treball que representar cadascuna.

    5. Anar ajustant, amb lexperincia danys anteriors, els temps de dedicaci, les poques de cada feina, els inconvenients que hagin sorgit, etc.

    En la producci comercial de planter, a lhora de fer les programacions cal tenir en compte: Les comandes i/o les previsions de venda. Hi

    ha dues maneres de fer les comandes al viverista: Fixant la data dentrega del planter. Nor

    malment es treballa per setmanes i es demana que per a una data o setmana concreta es tingui una quantitat x dunitats o safates de planter duna determinada espcie o varietat.

    Fixant la data de sembra del planter en una lluna concreta o dia segons els calendari biodinmic.

  • 53

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Tant en un cas com en laltre shaur de fer un quadre, full de clcul o aplicaci informtica que planifi qui les pregerminacions (si shan de fer) i les sembres en funci de les dates de lliurament de cada partida.

    Lpoca de lany: acostuma a haver dues poques fortes de sembres a lany: la de les plantacions de primavera/estiu, que sinicien a mitjans o fi nals dhivern en funci de la zona i de la protecci que es doni al cultiu, i la de les plantacions de tardor, que sacostumen a fer entre mitjans i fi nals destiu.

    Les varietats: dins de la mateixa espcie hi ha varietats primerenques o tardanes, destiu o dhivern; per tant, cal conixer les necessitats agronmiques de cada varietat.

    La climatologia: afecta directament als cultius i especialment a la producci de planter. Dies o temporades de calor o de fred diferents al que sespera per lpoca de lany implicaran avanaments o endarreriments en lestat del planter, tant ms importats com menys mesures de control climtic i de protecci del cultiu tinguem (bona capacitat daireig als hivernacles, dombreig, de calefacci o de protecci del fred, etc.). Si es fa sota cultiu protegit i s poca de fred, la posada en marxa de la calefacci, encara que sigui un antigel, suposar una despesa que caldr tenir en compte a lhora de fer balanos i considerar els costos productius.

    Lexperincia i les estadstiques dels anys an-teriors: permeten ajustar el calendari i tota la logstica que en depn, tot i que la climatologia de cada any s diferent i, per tant, sempre hi haur petites variacions.

    3.1.5. Les eines de la planifi caci

    Per fer la planifi caci dels cultius, en tots els casos, tant en lAP com en la PC, i ja sigui per llavor o per planter, caldr recrrer a alguna eina informtica que permeti agilitzar aquesta tasca. Un senzill full de clcul on shi van anotant les dates de sembra, els dies de cultiu, les incidncies, els provements i els provedors, etc. ser el mnim per fer una bona gesti de la producci. Per quan es treballa amb

  • 54

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    volums importants lajuda dalgun programa informtic ser de molta utilitat. En aquest sentit hi ha programes i bases de dades al mercat (Conic Soft, gsBase, Isamargen, TOOL agro, etc.) que agilitzen enormement la gesti de les dades i que permeten fer comparacions entre cultius de despeses, de preus de venda i elaborar grfiques, taules i altres que milloren la visi global de lexplotaci, aix com la comparaci entre conreus, parcelles, poques, etc.

    Una altra opci s adaptarse algun programa informtic de producci o de comptabilitat o ferse una base de dades que respongui a la gesti de la informaci, les dades i la planificaci dels cultius que es necessiti.

    Una agenda o llibre de registre on diriament sanoti tot el que es va fent tamb ser una eina de molta utilitat. La majoria de programes informtics ja recullen aquestes dades, per cal tenir present que aquesta informaci sha denregistrar per posteriorment poder treuren conclusions que permetin millorar el control de la producci en futures campanyes.

    En aquesta agenda diria, o en el programa que sutilitzi per al cas, s interessant recollirhi les segents informacions: Les feines diries, i el temps i les persones em

    prats en cadascuna. Les eines i les mquines emprades en cada tasca.

    Els substrats utilitzats, si shan fet barreges de diferents materials i les dosis dadobat i de substncies afegides a les terres de sembra, etc.

    Els dies de sembra i de plantaci, les quantitats de planter o de llavor emprades.

    Lespai productiu eres, parcelles, magatzem, etc. i la superfcie ocupada per cada cultiu.

    La fertilitzaci aportada, en cas dadobar les plantes per fertirrigaci.

    Les dates de germinaci o altres observacions dels cultius relacionades amb el seu estat fenolgic, aix com el grau dhomogenetat dins de les plantacions.

    Les observacions relatives a la sanitat de les plantes i a la presncia de fauna til.

    Els tractaments fitosanitaris, els productes, les dosis i els moments daplicaci.

    Les avaries o els desperfectes en les installacions i la maquinria, com es resolen, amb quins materials i amb la intervenci de quins professionals.

    Les incidncies de lequip hum. Les despeses de materials, feines, reparacions,

    provedors, etc. Les entregues diries de gnere, que es compro

    varan amb els albarans (producci comercial). Observacions climatolgiques diries. Altres incidncies i observacions tils pel que

    fa tant a laspecte productiu com al comercial.

    Ser bo enregistrar en fitxes de cultiu tot all relacionat amb els conreus, ja sigui en format base de dades o b amb altres aplicacions informtiques.

  • 55

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Shi anotar tot el que faci referncia a dades de sembra/plantaci, evoluci del cultiu (germinaci, fl oraci, fructifi caci, estat de les llavors), fertilitzaci i dosis i incidncies del cultiu (sanitries, climtiques, tractaments fi tosanitaris, plagues i malalties que afecten freqentment els conreus) i, si s possible, un recull de caracterstiques botniques, agronmiques i organolptiques que distingeixin la varietat, per tal de descartar peus que no segueixin les mateixes caracterstiques o b fer selecci si apareixen peus amb caracterstiques interessats. Tamb en el cas autoproductiu, les fi txes de cultiu permetran fer memria del que sha fet al llarg dels anys i que saprofi ti millor lexperincia acumulada.

    Un altre aspecte important s lorganitzaci dels espais productius en funci del volum que es t o es pretn assolir. En aquest sentit cal dis

    posar duns plnols daquests espais, donar noms o nmeros a les zones, tenir quantifi cades les superfcies classifi cades segons les possibilitats de control climtic de qu disposin, anotar els tipus de reg que tenen i quantifi car les capacitats productives de cada zona. Est clar que prviament, en el moment de dissenyar les installacions, shauran dhaver previst les diferents zones segons el procs productiu ideat. No s el mateix tenir el planter sempre en un nic espai

    protegit que anar canviantlo de lloc a mida que van evolucionant les seves necessitats, fi ns que estigui aclimatat per al seu lliurament al client o la seva implantaci a terra.

    Per tant, la planifi caci de la producci anir ntimament lligada a lespai productiu i a les seves diferents rees. En el requadre 6 proposem una descripci de com planifi car els espais.

    Enciam dels tres ulls en plena fl oraci. Foto: LEra-Esporus.

  • 56

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    1. Dibuixar un plnol amb la distribuci dels cultius programatsA part danotar en la fitxa de cultiu la parcella on es cultiva cada espcie i varietat i marcar amb rtols a la parcella mateixa la seva ubicaci, cal ferho constar en el plnol de cultius. Ser molt til a lhora de planificar les rotacions de la propera temporada.En aquest plnol sha dindicar, sobre cada parcella utilitzada, la distribuci dels diferents cultius, amb el nom i el nmero de la varietat i la data de sembra o repicat. Shaur de dibuixar la ubicaci de totes les varietats que es pensa cultivar (tamb les autgames). A banda de les consideracions de distncies dallament que es tracten al requadre 8 Separaci entre varietats, a lhora de dibuixar la distribuci caldr tenir en compte els altres condicionants agronmics (rotaci de cultius, tipus de preparaci de la parcella i fertilitzaci que el cultiu necessita, etc.).

    2. Deixar la distncia recomanada entre les varietats duna mateixa espcie allgamaLes varietats despcies allgames shibriden molt fcilment i cal deixar grans distncies entre elles. Si es t clar que les poques de floraci de diferents varietats duna mateixa espcie no coincideixen, o es pot fer que no coincideixin, llavors es poden programar per ser multiplicades en una mateixa zona en diferents moments. A lhora de planificar la distribuci a camp daquestes espcies val la pena consultar el requadre 5 i lannex 3.

    3. Deixar suficient separaci entre varietats duna mateixa espcie autgamaAbans de decidir, a partir de les dades anteriors, sobre les distncies a guardar ens conv tenir present el que diu Carol Deppe: Si sn allgames shan disolar. Si sn autgames tamb shan disolar. Sobretot si tenim

    un hort orgnic sa, que s viu i t mirades despcies pollinitzadores. Deppe t una dilatada experincia com a productora de llavors a petita escala, en condicions de cultiu ecolgic i en entorns propers a espais ms o menys naturals. Assegura que, en aquestes condicions, les varietats despcies autgames poden presentar un alt grau de creuament. En concret posa exemples de proves realitzades amb mongetes i cigrons. Per tant, aconsella intercalar altres cultius entre dues varietats duna mateixa espcie dautgames. Millor si el cultiu intercalat t alada (est entutorat o s alt de mena, com el blat de moro). Tamb es pot plantar en blocs ms amplis i collir noms les plantes centrals (Deppe, 2000).

    4. Deixar la distncia adequada entre plantes duna mateixa varietatEn general, lespai que sha de deixar entre plantes s ms gran que en els cultius de producci. Primer, perqu ms espai dificulta laparici de malalties. Segon, perqu lespai extra permet que les plantes es desenvolupin plenament.Per hi ha alguns cultius que demanen una separaci entre plantes menor que la dels cultius de producci. Les plantes amb tendncia a fer brots laterals pot ser que en facin ms si sels dna molt espai. Aquests brots poden ser de maduraci tardana i dificultar la collita. Aquest s el cas de les pastanagues i el mill.Per altra banda, tamb cal ajustar ms lespai entre plantes per a cultius com els dalbergnies, pebrots i cogombres, dels quals es consumeix el fruit quan les llavors encara no estan prou madures. En producci, desprs de collir els primers fruits, la planta continua el seu desenvolupament, en produeix ms i necessita ms espai. Quan el que busquem s obtenir llavor, conv deixar que els primers fruits madurin plenament, perqu aquests fruits s ms segur que arribin a la maturitat plena dun major nombre de llavors. La planta no creixer tant i no necessitar tant espai.

    Requadre 6. Com planificar els espais productius

  • 57

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Tant en el cas de la producci de planter comercial com tamb quan es tracta de processos dautoproducci, la mesura de la capacitat productiva de lempresa en el moment de mxima ocupaci i al llarg de tot lany vindr determinada per les mides de les safates, de les taules de cultiu o de les infraestructures de suport de les safates, dels passadissos i de les zones de cultiu (diferents graus dombrejat, espais coberts de plstic o de malla, espais a laire lliure, etc.), aix com per la rotaci dels cultius dins dels espais.

    Finalment dir que, si es comena en lactivitat com a agricultor o com a productor de planter o de llavor, ser imprescindible fer un pla dempresa, un estudi de mercat i un estudi de rendibilitat de lex

    Els agricultors tenen diverses maneres daccedir a les llavors que han demprar als seus camps de cultiu: Ferse les seves prpies llavors. Aconseguirles daltres pagesos o dentitats re

    cuperadores de llavors. Adquirir llavors comercials.

    Com comentvem en lapartat 2.1, La importncia de les reserves fi togentiques en la producci agrria ecolgica, les dues primeres opcions serien les que shan anat fent al llarg del temps i que impliquen

    plotaci per tal de situar lactivitat dins dun marc de gesti i planifi caci el ms saludable possible. Si en canvi ja sest fent planter convencional i es vol passar a ferne en ecolgic, shaur dhaver fet prviament un pla de reconversi que inclogui els plans de viabilitat necessaris per projectar aquesta nova trajectria dins de lempresa. Tant en un cas com en laltre, la plataforma RuralCat10 del Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya pot ser una bona eina on trobar molts cursos, documentaci i recursos que poden ajudar a prendre les decisions amb el mxim de coneixement dels riscos i les oportunitats del canvi.

    10 http://www.ruralcat.net/c/document_library/get_fi le?uuid=836a81a8-791b-4a54-9558-c52f1f768399&groupId=10136

    3.2. Especifi cacions tcniques per a la producci de llavors

    una feina addicional per a lagricultor, per tamb una certa autonomia productiva integrada en els conceptes de sobirania alimentria. Com sempre que es decideix incorporar un tasca al procs productiu de la fi nca agrcola, cal fer una valoraci de quina dedicaci pot representar i la seva contrapart econmica, per tamb valorar altres aspectes com la sostenibilitat i la independncia respecte dels circuts comercials habituals de llavors.

    Tot i que els principis tcnics sn en essncia els mateixos, els processos dobtenci de llavors i

  • 58

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    de planter seran ben diferents si es tracta duna situa ci dautoproducci o si la producci es fa per a la venda a tercers, especialment si sn empreses de llavors comercials, la indstria de la llavor o viveristes professionals de mitjana i gran escala. Val a dir, per, que tamb ens trobem amb productors a petita escala que comercialitzen les seves produccions, els mtodes dobtenci de les quals sn bsicament artesans.

    3.2.1. Qu vol dir obtenir llavors de qualitat

    Es consideren quatre aspectes interrelacionats pel que fa a la qualitat de la llavor (Almenkinders i Louwaars, 1999), i nafegim un cinqu relacionat amb la certificaci ecolgica: la qualitat biolgica.

    A. Qualitat fisiolgica. Es refereix al poder germinatiu i al vigor. Tal com es defineix al marc legal, la llavor ha de ser viable. Cal que germini en el temps correcte i previst segons lespcie (vegeu lannex 3). Cal tamb que tingui una bona naixena, capa de resistir condicions ambientals diverses; s a dir, que tingui un bon vigor.

  • 59

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    En termes generals, una llavor que tingui una baixa qualitat fi siolgica probablement donar lloc a un cultiu pobre quant a desenvolupament, de baixa densitat, amb difi cultat per resistir perodes de sequera, malalts i on les plantes adventcies sinstallaran fcilment.

    La mida no s el millor parmetre per establir la qualitat duna llavor. A vegades les llavors grosses, com s el cas de les mongetes o la soja, no solen tenir una bona resistncia a les condicions destrs hdric. En el cas de les llavors petites, solen tenir un bon vigor per no tenen la fora per arribar a la superfcie de la terra si es planten massa profundament. La densitat de la llavor s un atribut que diu ms de la seva qualitat que no la mida.

    La seva longevitat i la capacitat de germinaci depenen del fet que la llavor hagi completat el seu cicle de maduraci en una planta sana i que posteriorment shagi collit en unes bones condicions. Desprs, caldr seguir els processos de neteja i de manteniment en les condicions de temperatura i humitat adequades, ja que la capacitat de germinar duna llavor decreix gradualment amb el temps i ho fa segons les condicions en qu s conservada.

    B. Qualitat sanitria. Es refereix a labsncia de plagues i malalties. Est clar que una llavor malalta o amb presncia de plagues anir en detriment de la germinaci i tamb del propi cultiu.

    C. Qualitat analtica. Es refereix al percentatge de bona llavor en un lot determinat. Aquest aspecte ser ms important per a la llavor comercial que per a aquelles persones que es fan la seva prpia llavor. La presncia de brosses, de petits terrossos de terra, de pedretes o de llavors daltres plantes o dadventcies pot difi cultar els processos de mecanitzaci de la sembra, especialment per fer planter. O en el cas de comprar la llavor, si la puresa no s molt alta, sestar pagant a preu de llavor elements que no ho sn.

    D. Qualitat gentica. Fa referncia a ladaptaci i la puresa varietals, s a dir, al fet que la varietat sigui tal com es descriu.

    Fesolet de Caldes. Foto: LEra-Esporus.

  • 60

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    La gentica de les llavors determina importants aspectes com la collita potencial i la tolerncia a lestrs per sequera, inundaci, fred, baixa fertilitzaci o malalties i plagues. Tamb sinclouen aqu aspectes de processament post collita i qualitats organolptiques.

    Les varietats poden ser extremadament diferents unes de les altres dins de la mateixa espcie, tant pel que fa a la seva adaptaci a les condicions ambientals com al diferent maneig agronmic, el seu s, les seves caracterstiques morfolgiques, etc.

    En relaci amb la uniformitat de les varietats, ens trobem que les varietats comercials acostumen a tenirne molta respecte de les varietats locals, que per definici tenen una base gentica ms mplia que les fa molt diverses. s precisament aquest atribut el que les fa adaptables i molt resilients enfront condicions ambientals i agronmiques variables.

    La degeneraci de les varietats allgames es un tema que ja hem tractat a lapartat de selecci i millora de varietats i que ampliarem pel que fa a les mesures que cal adoptar per mantenir les qualitats gentiques de la varietat, tot i que es pugui fer selecci pagesa amb lobjectiu de millorar a gust de lagricultor i de les demandes del mercat la varietat culivada en qesti.

    E. Qualitat biolgica. Una llavor obtinguda segons marca la normativa de la producci ecolgica (el Reglament 834/2007 sobre producci i etiquetat de productes ecolgics i el Reglament 889/2008) tindr una qualitat orgnica superior respecte a una altra cultivada de manera convencional, encara que a aquesta darrera no se li hagin fet els tractaments fitosanitaris que es fan en producci convencional en el moment del seu envasat i pugui haver esta autoritzada per ferne planter ecolgic. Les llavors dorigen ecolgic real sn una garantia per a lobtenci daliments i matries primeres de qualitat i una aposta per guanyar en

  • 61

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    coherncia i aportar al medi ambient i a la societat els benefi cis que representa la producci ecolgica des dels seus inicis fi ns a larribada al consumidor. Per tant, cal potenciarles sensibilitzant els diferents actors de la cadena productiva, des de les administracions al productors, passant per les cases comercials productores de llavors.

    3.2.2. Producci de plantes per a lobtenci de llavor ecolgica

    Per a lobtenci de llavors ecolgiques frtils i de qualitat cal conixer els factors que intervenen en la fi siologia de la planta i en el maneig dels cul

    Requadre 7. Multiplicaci vegetativa

    Les llavors sobtenen a partir de la multiplicaci sexual de les plantes, per hi ha espcies que tamb poden multiplicarse vegetativament a partir de diferents estructures:

    Tubercle: porci de tija subterrnia que cont substncies de reserva. Les gemmes daquestes tiges originen brots que surten a lexterior. Exemples: la patata (Solanum tuberosum L.).

    Rizoma: tija que creix horitzontalment sota la superfcie del terreny. Les gemmes daquesta tija subterrnia originen brots que surten a lexterior i es cobreixen de fulles. Exemple: lesprrec (Asparagus offi cinalis L.). Aquesta forma de reproducci de lesprrec s ocasional, sent la reproducci sexual (per llavor) la forma normal de reproduirlo.

    Estol: tija aria rptil que es desenvolupa horitzontalment, com passa amb algunes tiges de la maduixera (Fragaria vesca L.). Aquestes tiges, al contacte amb la terra, tiren arrels adventcies i desenvolupen una nova planta.

    Bulb: tija molt curta que porta unes arrels fi broses a la part inferior i una gemma a la part superior. Aquesta gemma est protegida per unes fulles carnoses que emmagatzemen substncies de reserva. Exemple: lall (Allium sativum L).

    Fillols:brotacions de gemmes del peu de la planta. Exemple: la carxofera (Cynara escolymus L.).Estacaoestaqueta: tros de tija jove proveda de gemmes, un dels extrems del qual sintrodueix a la terra perqu

    arreli. Exemple: el moniato (Ipomea batatas L.). Aquestes branques han de tenir com a molt un parell de fulles, perqu la branca no perdi excessiva humitat. Aquest mtode s molt utilitzat tamb en plantes llenyoses i arbustives. En algunes plantes es poden fer estaques dun tros darrel (provet duna gemma adventcia) o dun tros de fulla. Lesqueix s una estaqueta de planta herbcia.

    Pastanagues fl orides a lEstaci Experimental de Carcaixent.

  • 62

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    tius, i saber si el cultiu que volem multiplicar es fa de llavor o per reproducci vegetativa (requadre 7). En lannex 4 sobre morfologia i fisiologia de la flor i la producci de llavor, a tall de recordatori de botnica, es fa una breu descripci dels processos fisiolgics que sesdevenen durant la producci de la llavor, els quals ens permetran entendre quines sn les necessitats de les plantes cultivades perqu granin.

    Es poden establir unes pautes genriques de maneig i uns condicionants de cultiu que descriurem a continuaci, i tamb unes pautes agronmiques concretes per espcies, que es sintetitzen als annexes 3 i 5.

    3.2.3. Pautes i criteris agronmics generals per a la producci de plantes porta-granes

    La majoria de tcniques per a la producci dhortalisses ecolgiques sn vlides per a la producci de plantes portagranes, s a dir, les que utilitzarem per treuren llavor. Per caldr assegurar les condicions de cultiu ptimes per tal que aquestes plantes arribin a una maduraci plena. A continuaci exposem algunes daquestes pautes i recomanacions: Cal assegurar que la planta cobreixi totes les

    fases fisiolgiques i que arribi en bon estat a la maduraci de les llavors.

    Com que en la planta portagranes la floraci i la maduraci de la llavor shan dassolir sobre la planta mare, els cicles de cultiu seran ms llargs, especialment en les hortalisses de fulla com els enciams o les cols, per encara molt ms en el cas de les bianuals.

    La rotaci de cultius s ms important que en producci dhortalissa per al consum, pels segents motius: Redueix el risc de proliferaci de malalties

    transmeses per la llavor. Redueix el risc de barreja de varietats degut

    a les plantes espontnies que puguin nixer dels cultius anteriors.

    Pels beneficis generals de les rotacions: menor incidncia dherbes, millor aprofitament dels nutrients, millora de les propietats fsiques, qumiques i biolgiques del sl, etc.

    Mongetes de la Pobla de Lillet. Foto: LEra-Esporus.

  • 63

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    El tipus de fertilitzaci aplicada s diferent. Sha de vigilar amb les aportacions nitrogenades. Una elevada disponibilitat de nitrogen produeix creixement vegetatiu i, generalment, rendiments alts, per pot produir llavors toves (llavors grans que no aguantaran condicions adverses). Un creixement vegetatiu fort pot retardar tamb la maduraci de la llavor, incrementant el risc de prdua de la collita. Una fertilitzaci equilibrada en un sl viu i frtil, amb qu la planta expressi les seves caracterstiques a cada tipus de terreny, ser la millor situaci per a la producci de llavor de qualitat. No shan de realitzar fertilitzacions extres ni triar el millor sl, ja que el que es vol, en el cas de lautoproducci de llavors i la conservaci de les varietats, s que la varietat expressi les seves potencialitats en un sl mitj, i si hi ha diferncies, es seleccionen les ms adequades (Rosell, 1998). Tot i aix, si es pot triar, es preferiran sls frtils, solts, i amb bona capacitat de retenci de laigua.

    Pel que sha esmentat en el punt anterior, i perqu el marc de plantaci sol ser ms ample o ms estret, segons lespcie (annex 3), el temps que cal dedicar a lescarda pot ser su-perior. Lescarda s important, perqu les adventcies no noms competeixen amb el cultiu sin que poden ser portadores de malalties i, en granar, la seva llavor es pot barrejar amb la del cultiu, donant ms feina de neteja i disminuint la puresa del lot.

    Cal assegurar laigua al cultiu quan entra en fl oraci i durant la maduraci dels fruits i les granes. Aquests moments sn crtics davant la manca daigua, ja que sen veur afectada la quantitat i la qualitat fi nal de la llavor obtinguda. Les lleguminoses i les solancies sn especialment sensibles a la sequera, pel que fa a la producci de llavor.

    Cal evitar els creuaments no desitjats, controlant tamb la fl oraci dels cultius dedicats a producci que hi pugui haver a prop del camp (requadre 8).

    Cebes fl orides per obtenir-ne llavor, als camps dEsporus.

  • 64

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Requadre8.Separacientrevarietats

    AutgamesEn general es pot fer llavor de varietats diferents duna mateixa espcie en un mateix hort: Api Enciam Escarola Tomquet

    Cal vigilar amb les segents lleguminoses, que en condicions de cultiu ecolgic poden presentar diferents percentatges de pollinitzaci creuada: Cigr Mongeta Psol

    Els segents cultius poden ser pollinitzats per insectes, i cal separaci entre varietats: Albergnia: mnim 50 m Fava: mnim 1.000 m Pebrot: de 50 a 200 m (atenci al creuament amb

    els pebrots bitxos)

    AllgamesEn general no es pot fer llavor de varietats diferents dun mateix cultiu dins dun mateix hort. Cal coordinarse amb multiplicadors externs, utilitzar mtodes de pollinitzaci manual, o disposar les parcelles separades com a mnim un quilmetre: Blat de moro Bleda i remolatxa (sn la mateixa espcie) Carbassa (s que es poden fer llavors de diferents varietats de

    carbassa si pertanyen a diferents espcies; recordem que hi ha cinc espcies de carbassa)

    Ceba Cogombre Col, coliflor, brquil (sn la mateixa espcie) Espinac Girasol Julivert Mel Nap Pastanaga (vigilar amb les varietats silvestres, que es creuen

    fcilment) Porro Rave Sndria Xirivia

    Sha de dedicar prou temps a la selecci de parentals, tant si es vol conservar la varietat com si es vol millorar.

    Cal tenir un bon control dels problemes fito-sanitaris. El millor s dur unes bones prctiques de cultiu per obtenir unes llavors sanes i evitar transmetre malalties amb elles, especialment les dorigen vric, per totes en general. Cal evitar tractaments insecticides que puguin afectar als pollinitzadors, i eliminar

    les plantes i herbes del camp que estiguin malaltes.

    Per afavorir la presncia dinsectes pol-linitzadors, imprescindibles per a les plantes entomfiles (vegeu lannex 2), es poden establir tanques o cledes vegetals que esmorteixen el vent, augmenten la humitat relativa de la parcella i ofereixen aliment i refugi alternatiu tant als pollinitzadors com a altra fauna til. Algunes plantes autgames, com el

  • 65

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    tomquet o el psol, poden tenir un percentatge de pollinitzaci creuada en presncia dinsectes. En aquests casos s recomanable separar les plantes de la mateixa espcie per de varietat distinta, b amb altres cultius o amb tnels o hivernacles que els allin de lambient exterior.

    Els ordres ms importats dinsectes pol-linitzadors sn els himenpters (formigues, abelles i vespes) i els dpters (mosques). Lactivitat dels insectes pollinitzadors t un efecte directe sobre la producci de llavors, ja que en molts casos la quantitat de llavor produda depn exclusivament de la pollinitzaci natural dels insectes. En aquest sentit, la disminuci dinsectes en zones altament afectades per les

    aplicacions de fi tosanitaris infl uir en la llavor obtinguda (Rosell, 1998).

    Lorientaci dels cultius ha de ser el ms assolellada possible, ja que el sol afavoreix la formaci de llavors. Cal evitar les exposicions al nord, especialment a lhivern i en perode de gelades. En els llocs alts de muntanya, els solells sn les ubicacions ms recomanables per als cultius per a llavor.

    Les condicions edafoclimtiques incideixen directament en la producci de llavor. Els perodes de pluja durant la fl oraci i la

    pollinitzaci poden provocar la manca de fecundaci, ja que afecten a lobertura dels estams i a la viabilitat del pollen, el insectes

    Els tractaments amb extractes vegetals sn un complement per al control fi tosa-nitari dels cultius. A la oto, els horts de Madre Tierra amb els cubells per er els preparats vegetals.

    Les tanques i cledes vegetals i la inclusi de plantes de fl or entre les hortcoles permeten aavorir la presncia de auna auxiliar, tan pel que a a espcies pol-linitzadores (imprescindibles en les plantes entomfi les), com a depredadors i altres organismes controladors de les plagues dels cultius.

  • no volen durant la precipitaci i el pollen en suspensi a laire s rentat i cau al terra.

    El vent, tot i que per a les varietats anemgames s un factor imprescindible per assegurar la pollinitzaci, en altres ocasions pot ser perjudicial en produir fecundacions i creuaments no desitjats. Si el vent s molt sec o molt fred, pot causar alteracions fisiolgiques als rgans reproductors, que sn molt sensibles a aquest fenomen meteorolgic.

    El pendent dun terreny i lestaci topogr-fica11 sn altres factors que repercuteixen en la qualitat i en les caracterstiques del sl, que, al seu torn, incideixen en el creixement de les plantes. Per tant, caldr tenirlos en compte en el moment dimplantar les plantes portagranes.

    Les plantes bianuals es veuen afavorides pels hiverns suaus, ja que generen menys prdues de plantes causades pel fred, per alhora els calen temperatures prou baixes per assegurar la vernalitzaci que necessiten per florir.

    3.2.4.Sembra

    A lannex 3 es recullen tot un seguit de dades referides a la sembra dels diferents cultius. A continu

    11 Lestaci topogrfi ca a reerncia a la situaci de la parcella dins dun perfi l Lestaci topogrfica a reerncia a la situaci de la parcella dins dun perfil topogrfic, i pot ser percolant (a la part alta del pendent), drenant (al llarg del pendent; serosiona cilment) o confinant (a les ondalades de les valls).

  • 67

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Cultiu

    Nombre de llavors per gram

    Grams de llavor a

    emmagatzemar

    Anys de

    viabilitatMn. Mx.

    Albergnia 200 250 13 6-10

    Alfbrega 600 790 4 5

    Alquequengi 1.185 1.185 3 3

    Api 1.164 3.527 3 8

    Blat de moro 4 10 6.250 2-3

    Bleda 35 63 72 6-10

    Brquil 283 362 9 5-10

    Carbassa 5 20 50 6-10

    Carbass 5 20 50 6

    Carxofa 20 30 125 5-7

    Ceba 247 459 101 2-4

    Cigr 2 3 1.250 4

    Cogombre 30 35 9 5-10

    Col 212 300 11 4-10

    Col de Brusselles 250 300 10 4-5

    Enciam 1.000 1.600 3 3-8

    Escarola 510 700 5 8

    Esprrec 50 50 50 5

    Cultiu

    Nombre de llavors per gram

    Grams de llavor a

    emmagatzemar

    Anys de

    viabilitatMn. Mx.

    Espinacs 64 106 40 5-7

    Fava 0,5 1 5.000 6-10

    Gira-sol 20 40 125 7

    Julivert 345 550 8 3-7

    Mel 8 9 32 5-10

    Mongeta 1 9 1.786 3-5

    Nap 230 300 11 5

    Pastanaga 564 1.164 44 3-10

    Pebrot 138 285 18 3-8

    Psol 3 6 832 3

    Porro 350 400 8 3-6

    Rave 74 150 34 5-10

    Remolatxa 50 60 50 4-6

    Ruqueta 500 545 5 4-9

    Salsaf 90 100 28 4

    Sndria 4 7 63 6

    Tomquet 300 400 9 4-10

    Xicria 423 635 6 8

    Xirivia 172 242 15 1

    Requadre 9. Quantitat i anys de viabilitat de la llavor

    Font: Ashworth, 2002; Kokopelli, 2005; Rosell, 2010; Singn, 1999; i elaboraci prpia.

  • 68

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    aci es descriuran els processos i les precaucions de caire general que cal seguir a lhora de fer les sembres.

    A. Sembrar segons la pro-gramaci. Les sembres sorganitzen normalment per setmanes. Si les condicions atmosfriques i de treball ho permeten, anirem sembrant les varietats previstes i anotades a lagenda, calendari o programa informtic. All mateix hi haur indicades les quantitats que cal fer i observacions relatives a la varietat o al client.

    B. Gestionar correctament els pots, els sobres o els recipients de llavor escollits per a la sembra: Pesarlos abans i desprs de la sembra per saber

    les llavors gastades. Si es tracta dun procs productiu de llavor comercial, segons el nombre de plantes que es volen sembrar i coneixent el pes mig de la llavor de cada espcie i varietat, a priori se sabr amb fora exactitud la quantitat de llavor que es gastar en cada sembra (requadre 9).

    El pots o els sobres de llavors shan de treure amb dues o quatre hores dantelaci de la cambra frigorfica per donar temps a que, abans dobrirlos, assoleixin la temperatura ambient. Aix sevita que entri humitat per condensaci al recipient. A lestiu s millor treurels cap al tard del dia abans.

    Cal ser molt curosos amb la manipulaci dels recipients contenidors de llavors, evitant barrejar els que sn de la mateixa espcie per de diferent varietat. Cal aix mateix aplicar mesures que evitin errades en el seu maneig i assegurar un bon etiquetatge que permeti una traabilitat de la varietat al llarg del procs productiu.

    En algunes espcies es pot fer una pregerminaci en cambra per accelerar el procs de naixena. Es pot fer amb quasi totes les espcies, per en les lleguminoses s fora recomanable. La pregerminaci tamb sutilitza per determinar el poder germinatiu dun lot de llavors en concret. En aquest cas es pot fer una prova de germinaci, que descrivim al requadre 10.

    Cal ser molt curosos a lhora de er les sembres de dierents varietats i que la senyalitzaci a camp romangui fins al final del cultiu, per tal devitar conusions. Foto: Ecollavors.

  • 69

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Pel que fa a la sanitat, val la pena consultar lapar-tat 3.2.8 daquest manual (vegeu ms endavant). Si tot i prendre les mesures recomanades tenim llavor que creiem oport desinfectar, podem consultar en el requadre 11 algunes indicacions de pretractament de la llavor.

    C. Preparar el terreny o el suport que ha daco-llir la llavor: Preparar els rtols i/o etiquetes que marcaran

    els planters, els plats de germinaci o les fi leres a camp. A cada rtol hi ha de fi gurar el nom del cultiu, la varietat i el seu codi (nmero de lot o partida). Si la producci est informatitzada, caldr imprimir unes etiquetes amb un codi de barres que permeti fer el seguiment del lot al llarg de tot el procs.

    Preparaci del suport sobre el qual es realitzar la sembra (plats per a la germinaci en cambra, safates per al planter, fi lera a camp).

    Sembrar el nmero adequat de llavors.

    Es sembraran les plantes necessries per garantir la conservaci de la variabilitat gentica de la varietat. En la majoria de cultius hortcoles s sufi cient obtenir llavor de 20 plantes diferents. Aix signifi ca que necessitem el doble de plantes (40) per poder escollir entre elles les que deixarem

    Requadre 10. Germinaci en cambra i prova de germinaci Es posen a germinar a la cambra de germinaci unes 100 llavors, en plaques de petri o en un altre recipient adequat a la mida de la llavor, sobre cot fl uix humit en aigua. Es regula la temperatura de la cambra segons la columna Temperatura ptima de germinaci de la taula de lannex 3; a la taula hi fi guren tamb els dies que la llavor necessita per germinar. Les llavors que arriben a germinar, si sn sufi cients per assegurar una multiplicaci correcta, es planten directament a camp o en les safates de planter. Si no en germina cap o molt poques, i es veu que hi ha prou temps per fer crixer i madurar les plantes dins de la temporada, es repeteix la prova amb ms llavor de la mostra fi ns a trobar prou llavor viable per poder multiplicarla. Cal obtenir com a mnim 20 plntules, que seran plantades en espera de poder recollirne la llavor i aix recuperar la varietat.

    Prova de germinaci sense intenci de multiplicarEn algun moment pot interessar conixer lestat de viabilitat duna mostra de llavors (per conixer la situaci dun lot) sense voler multiplicarne. Aleshores es procedeix tal com sha explicat en el primer pargraf. El valor ideal de germinaci hauria destar pels volts del 75%.

  • 70

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Requadre 11. Mtodes de desinfecci de la llavor

    Mtode Organisme problemaMoment

    daplicaci (1) Procediment Observacions

    Congelaci Insectes: corcs i arnes PEUn cop ben seques i netes les llavors, introduir-les al congelador en un recipient que eviti que es rehumidifiquin, durant 3-4 dies.

    Especialment per a lleguminoses, blat de moro, cereals.

    Piretrines naturals

    Insectes: arnes PE

    Escampar un grapat de piretrines naturals dins del pot de conservaci de les llavors. En cereals.

    Olis essencials Insectes PE

    Polvoritzar les llavors esteses amb la barreja segent (per a 100 ml): 10 ml demulsionant a base de productes

    vegetals; 20 gotes dolis essencials dalguna o de cadascuna

    de les segents plantes: lavandin o lavanda, alfbrega, gerani, herba de llimona (Cymbopogon citratus), citronella, clau;

    completar amb aigua fins als 100 ml.Deixar assecar i guardar. Potser sn necessaris dos tractaments.

    Fa fugir els insectes presents.

    Plantes medicinals PS

    Posar les llavors en infusi de flors de camamilla durant 15 minuts, quan el lquid encara s calent. Assecar i sembrar.

    Barrejar les llavors amb un extracte de flors de valeriana durant 15 minuts. Assecar i sembrar.

    Serveix en llavors de tomquet, api, patata i ceba.

    Tabac Insectes PS

    Barrejar dues cigarretes esmicolades amb un litre daigua; impregnar les llavors amb aquesta barreja durant 24 hores. Escrrer. Sembrar.

    Les llavors shan de sembrar immediatament. Actualment el Reglament de producci agrria ecolgica no permet ls de la nicotina

    Llet descremada Virus PESubmergir les llavors durant 20 minuts en llet descremada. Posteriorment esbandir i assecar.

  • 71

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Mtode Organisme problemaMoment

    daplicaci (1) Procediment Observacions

    Vinagre Fungicida PE

    Posar en remull les llavors en una soluci de: vinagre dilut al 10%; sulfat de ferro (10%) + sulfat de zenc (0,5%):

    milloren lefi cincia del vinagre.Assecar.

    No disminueix la capacitat de germinaci.

    Lleixiu Fongs i bacteris PS

    Posar les llavors dins dun colador xins, la qual cosa ens permetr posar-les i treure-les de la dissoluci sense gaire difi cultats.Submergir-les durant 10 minuts amb lleixiu comercial dilut a 30-50 grams de clor per litre.Rentar-les amb aigua abundant, fi ns que deixin de fer olor de clor.

    No tornar-les a assecar: es perd viabilitat.

    Fosfat trisdic(Na3PO4)

    Virus transmesos per llavor

    PS

    Posar les llavors dins dun colador xins, la qual cosa ens permetr posar-les i treure-les de la dissoluci sense gaires difi cultats.Submergir-les durant 3 hores en una soluci de fosfat trisdic, dilut al 10%.Rentar-les amb aigua abundant.

    No est acceptat en agricultura ecolgica.

    Fermentaci cida

    Fongs i bacteris PE

    Descrit al requadre 14 (Extracci de llavor en humit).

    Especialment en tomquets,no s sufi cient per eliminar tots els grmens patgens que pot tenir una llavor que ha tingut problemes sanitaris a camp. No elimina virus.

    Salfumant

    Fongs, bacteris i virus

    transmesos per llavor

    PS o PE

    Posar les llavors dins dun colador xins, la qual cosa ens permetr posar-les i treure-les del tractament sense gaire difi cultats.Submergir-les durant 60 minuts en una soluci de 40 ml de salfumant per litre daigua. Rentar-les amb aigua abundant o deixar-les assecar en un lloc sec i ventilat.

  • 72

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Font: Ashworth, 2002; Delmond, 2005; Deppe, 2000; Miller, 2011; Rosell, 2010.

    Mtode Organisme problemaMoment

    daplicaci (1) Procediment Observacions

    Aigua calenta Fongs i bacteris PE

    Posar les llavors en aigua a 50C durant 25-30 minuts, segons el requadre.Cal un termmetre fiable. Lideal s disposar dun bany termosttic de 0,5C de precisi.Assecar rpidament les llavors, amb un drap. Cal que en 2-3 hores shagin assecat superficialment. Desprs, seguir lassecat en un lloc ventilat durant 2-3 dies.

    Brquil, cols de Bruselles, col arrissada i col xinesa 20 minuts 50C

    Albergnia, espinacs i naps 25 minuts 50C

    Api i pebrot 30 minuts 50C

    Coliflor 25 minuts 52C

    Col 30 minuts 52C

    Tomaca 25 minuts 52C

    Efectiu en llavors, tubercles i bulbs.Desprs del tractament la taxa de germinaci pot baixar entre el 5 i el 10%.

    Gel sec Insectes PE

    Trencar el gel sec i barrejar-lo amb les llavors, tot cobrint-les folgadament durant 8 hores o ms per deixar que el gel sec sevapori a CO2. El CO2 s ms pesat que laire i el desplaa. Els insectes moren per manca doxigen.

    (1): PE: preemmagatzematge; PS: presembra.

    de llavoreres. Per altra banda no hem de perdre de vista que s possible que per raons agronmi-ques, climtiques o de maneig sen perdin algu-nes. Per compensar-ho sembrarem un 50% ms de les plantes necessries. Aix fa un mnim total de 60 plantes sembrades per varietat. Aquest s

    un nmero donat a lengrs. Hi ha espcies (com el blat de moro) que demanen un nmero ms alt i nhi ha daltres (les cucurbitcies) per a les quals pot ser fora ms baix. Per a nmeros ms ajustats a cada espcie consulteu lannex 2, sobre el nombre de parentals.

  • 73

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    D. Germinar en cambra de germinaci les esp-cies i les varietats que calgui. s molt recomanable fer germinar les mongetes i altres lleguminoses en cambra abans de sembrarles a camp, ja que permet triar les millors plantes i descartar les no germinades o amb mala germinaci i evitar aix baixes de plantes a camp. El mtode es pot fer extensiu a les espcies que es cregui convenient.

    En aquest sentit, a nivell de PC s habitual fer una pregerminaci de tres dies de la majoria de llavors i de vuit dies per al pebrot, lesprrec i la carxofa. Per provocar linici de la germinaci, la cambra es mant fosca, a una temperatura de 1525C i amb una humitat relativa del 6075%. El ms normal, s fer la sembra a la safata i posar totes les safates apilades a la cambra, a la temperatura i humitat adient per a cada espcie. Quan es veu que sinicia la germinaci, sestendran les safates al lloc previst a lhivernacle.Un altre mtode que tamb es pot fer en PC s el que sanomena sembra fl uida i preparaci de la llavor (Raymond, 1989), per tal de tenir un lot a punt just al moment de sembrar i que consisteix en pregerminar la llavor, emmagatzemarla pregerminada i sense arrels, i sembrarla quan es prevegi que el sl i les condicions atmosfriques seran favorables.

    E.Sembrarenelllavorer.La sembra es far en safates per fer planter. Aquestes poden ser de poliestir expandit o de polipropil (vegeu lapartat

    3.3.5, sobre matries primeres per a la producci de planters). Com ms gran sigui lalvol menys es dessecar la plntula. En funci del control climtic i de reg que tinguem sobre el material sembrat, caldr fer lelecci de les safates i de la mida de lalvol.

    El llavorer acostuma a estar protegit (hivernacle, tnel, llit calent), almenys en els perodes freds, per tamb pot ferse directament al terra, en un lloc destinat a aquesta funci, especialment en sembres destiu.

    Cal ser curosos amb la identifi caci de la varietat dins de les safates, sobretot si a nivell autoproductiu no es fan safates senceres. s til buscar estratgies, com per exemple fer una doble marcaci de la identitat de la varietat: marcarem les fi leres de les safates amb un rtol i tamb anotarem a la fi txa de multiplicaci en quines fi leres i de quina safata sha preparat el planter.

    El substrat ha de tenir unes propietats fi sicoqumiques que assegurin un bon drenatge, una bona capacitat de retenci de laigua i una aportaci de nutrients adequats al cultiu. Al Centre de Conservaci de la Biodiversitat Cultivada Esporus es fa servir un compost comercial per fer planter ecolgic: humus de cuc. Es poden fer barreges del tipus 50% compost + 50% sorra (substrat molt drenant, per a poques ms humides) o fi bra de coco (alta capacitat de retenci daigua, per a poques ms

  • 74

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    caloroses). Vegeu ms endavant lapartat 3.3.5.2, sobre substrats en planter ecolgic.

    s molt important garantir un reg suficient i constant, especialment en les primeres setmanes de germinaci de les llavors, per assegurar una bona naixena.

    Pel que fa al repicat, a la taula de lannex 3 es pot consultar el temps habitual necessari per al desenvolupament del planter de cada espcie. Aquests temps sn una referncia. Sha desperar que les plantes hagin arribat al punt de creixement adequat.

    Pel que fa a les distncies de plantaci, ja shan tingut en compte en el punt C, a lhora de planificar les zones de cultiu.

    F.Sembraracamp.Cal preparar el terreny on es far la sembra directa adobant i treballant la terra segons les necessitats del cultiu.

    Cal elegir b el terreny on sha dimplantar el cultiu per llavor i ferne una bona preparaci. La terra triada haur de ser apta per donar una bona collita, ja que un cultiu pobre donar lloc a llavors de baixa qualitat (Almenkinders i Louwaars, 1999).

    Si no hi ha prou humitat al sl, sha de procurar regar el dia abans de la sembra, sobretot amb les lleguminoses. A continuaci shan de mantenir

    unes bones condicions dhumitat per assegurar la germinaci.

    A lhora de sembrar procurarem ferho de manera que desprs no calgui aclarir les plantes que germinaran (consulteu les distncies recomanades a la taula de lannex 3). Ms endavant sexplica per qu s millor no haver daclarir.

    Si alguna de les varietats sembrades a camp presenta un percentatge de germinaci massa baix, es ressembrar a partir de llavor pregerminada en cambra.

    Marcarem la zona on es cultiva la varietat en el plnol de les parcelles, al camp amb rtols preparats i a la fitxa de multiplicaci.

    G. Trasplantar les plntules dels llavorers alcamp. Un cop les plantes han assolit el desenvolupament correcte per anar a camp, seran plantades en els marcs de plantaci que trobem indicats a lannex 3 i amb el terreny preparat en condicions per acollir aquest cultiu que, com diem anteriorment, tindr un cicle ms llarg que el conreu dhortalisses per a consum.

    H. Elegir els parentals. Cal triar b el parentals en funci del que es vol obtenir del cultiu daquestes llavors: Conservaci de la varietat. Selecci pagesa per a la millora de la varietat.

  • 75

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    (Vegeu lapartat de selecci i millora de varietats al captol 2.)

    En el cas de la PC de llavor, les varietats shan de conservar conforme al tipus. De la identifi caci de la planta amb la varietat es dedueix si un lot de llavors difereix signifi cativament respecte de la descripci de la varietat. La prdua dun sol tret de la varietat es considera com una prdua didentitat o que la planta est fora de tipus. La conformitat amb els carcters de la varietat s considerada com a puresa varietal. Noms es certifi quen les llavors que estan conformes amb les descripcions varietals, tal i com sexplica amb detall en lapartat dedicat al marc legal, al captol 4 (Raymond, 1989).

    I. Prendre les mesures culturals per tal de mi-nimitzar els problemes de plagues, malalties i herbes: Rotacions. Eliminaci dels peus i les herbes, dins i propers

    al camp, que presentin malalties (roguing). Controlar els vectors de malalties, com sn els

    pugons, els trips, la mosca blanca, etc. Evitar els perodes amb alta pressi de la malal

    tia, ja sigui fent sembres primerenques (sempre que es pugui) i una recollecci en el moment oport, o b fent produccions una mica fora de temporada per evitar els moments en qu ms es produeixi aquell cultiu en una zona. Aix noms es podr fer amb irrigaci, i tot i aix no sem

    pre ser possible, b sigui pel fred o per lexcs de calor (Almenkinders i Lou waars, 1999).

    3.2.5. Collita

    El moment de la collita s quan el cultiu arriba al fi nal del seu cicle vital, i s aleshores quan caldr comenar amb les tasques destinades a recollir la llavor en el seu estat ptim de maduraci, i al seu posterior tractament per ferne una bona conservaci. Les tasques de recollecci infl ueixen en gran mesura en la qualitat fi nal de la llavor a conservar. Suposen una considerable manipulaci de les llavors i, si no es prenen mesures adequades, el risc de danys a les llavors i de barreges entre varietats pot ser gran.

    En lannex 5, sobre pautes agronmiques de la collita, shi poden trobar els moments ptims i els mtodes dassecat i neteja de la llavor per a cada espcie.

    A. Embossat dalgunes espcies per evitar pr-dues per desgranat. Hi ha algunes espcies que com que tenen una fl oraci molt dilatada en el temps tamb presenten una maduraci de les llavors esglaonada, fet que provoca prdues de llavors madures que es troben al costat de fl ors o de llavors immadures, ja que encara no sha decidit el moment de la collita. Una soluci per a aquestes espcies (per exemple, la bleda o la

  • 76

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    En les plantes allgames, lembossat s una tcnica que permet evitar encreua-ments no desitjats. Tamb es poden embossar enciams i brassiques, per evitar perdre per desgranat les primeres llavors que es maduren. Foto: Ecollavors.

    pastanaga) s posarhi una bossa quan sinici la maduraci dels primers fruits, i daquesta manera tamb sevitaran prdues pels ocells o per animalons als quals els puguin agradar. Una altra opci s fer diverses recollides.

    Tamb es poden embossar enciams i cols, que tendeixen a una maduraci preco de les llavors i fcilment es desgranen abans del seu total desenvolupament.

    Un altre problema que pot succeir s lajagut de les plantes a causa del pes dels fruits o de lespiga, cosa que dificultar les tasques de recollecci. En aquest cas, factors del maneig (com un excs de nitrogen), ambientals (com un excs de vent o de pluja) o depenents de la susceptibilitat de cada cultiu (lenciam en pot ser sensible) poden contribuir a que aparegui aquesta situaci.

    B. Etiquetar per partida doble la collita per pre-servar la identitat de les mostres. En el moment en qu es retiren les plantes del camp es perden les referncies didentitat que consten en el plnol de situaci. El que es fa s aprofitar els rtols que identificaven la varietat a camp per marcar la collita. Per aquest marcatge no s suficient. Cal fer un plnol de la situaci de les llavors al magatzem, donant un nmero a cada prestatge. Cal apuntar aquest nmero al full de multiplicaci de la varietat. Aix, si es perd un rtol, sempre es pot consultar a la llibreta de camp on ha anat a parar la llavor.

    C. Collir les plantes porta-grana en el moment de mxima maduraci de la llavor. Com que les llavors no acostumen a madurar totes alhora, es colliran quan el mxim volum dinfructescncies

  • 77

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    estiguin a punt i abans no es puguin perdre per caiguda del fruit. Si endarrerim massa la collita, els ocells ens poden passar al davant o la climatologia (vent, pluja) ens pot ocasionar problemes.

    Lannex 5 recull indicacions detallades de laspecte que presenten les plantes de cada espcie quan estan a punt de collita (per obtenirne llavor).

    De manera general, hi ha alguns elements que sn indicadors de lestat de maduraci de la llavor: Color de la llavor o de la beina. Depenent del

    cultiu, els colors que indiquen maduresa van des del beix al groc, marr o negre.

    Sequedat de la llavor o de la beina. En algunes llavors com lespinac o la ceba cal tallar la llavor per veure si el seu interior ha passat dun estat llets a un estat de mid. En el cas de les tavelles, cal fer un test de la llavor i veure si fentla rodar entre els dits es trenca. Si estan massa seques, les beines esclaten i alliberen les seves llavors.

    Facilitat de despreniment de la llavor o de la beina de la tija o del peduncle. En alguns cultius com la bleda o la remolatxa, la facilitat de despreniment de la llavor es pot comprovar quan es frega.

    Al requadre 12 (Raymond, 1989) es mostra la relaci entre lestat de maduresa i les possibles prdues per desgranat i ocells.

    D. Collir quan les condicions meteorolgiques sn les adequades. Les plantes shan de collir en temps sec. Per aquest temps tamb afavoreix el desgranat, de manera que s millor collir les espcies amb tendncia a desgranarse en moments en qu la humitat relativa s ms alta (com podria ser al mat). Aquest seria el cas de la ceba, la remolatxa, la bleda, la pastanaga, el nap i lenciam.

    Un bon moment per collir les lleguminoses pot ser a mig mat, quan lambient s sec per encara no sha arribat al pic de la calor.

    Podria passar que la llavor arribs a la maturitat i que a lhora de collirla es presentin molts dies humits. En aquests casos caldr collirla abans no sigui seca del tot i acabar dassecarla a linterior.

    Llavors perdudes

    per desgranat, ocells, etc.

    Requadre 12. Representaci esquemtica de la interacci entre la maduresa de les llavors, el potencial de producci, i les prdues per desgranat i ocells (Font: Raymond, 1989).

    Llavors immadures

    Llavors madures

    Moment de mxims rendiments

    Est

    at m

    adur

    esa

    llavo

    rs

    Temps

  • 78

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Llavors denciam en el seu punt de mxima maduresa. Foto: Ecollavors.

    E. Deixar que els fruits carnosos es desenvolu-pin plenament abans de collir-los. Cal collir els fruits carnosos com els de les cucurbitcies o les solancies ms tard que no ho farem si fossin pel consum, per tal de garantir la maduraci del mxim de llavors (annex 5).

    F.Recolleccimanualomecanitzada.Est clar que en lAP de llavor la majoria de les vegades es far una collita manual de les llavors, les infructescncies o els fruits. Aquesta manera de collir causa menys danys a les llavors i permet ferla de manera esglaonada, tot i que, lgicament, ser molt ms entretinguda. En el cas de la PC de llavor, la collita normalment es far de manera mecanitzada si es tracta de fruits secs, el quals

    es poden collir amb segadores o collitadores que seguin i trillin el material duna sola vegada. Cal tenir en compte que poden ocasionar danys a les llavors, especialment amb la trilladora.

    3.2.6.Tractamentspost-collita

    Els tractaments que es fan a les llavors desprs de la collita inclouen diferents tcniques que varien segons el tipus de fruit i segons el volum i finalitat de la llavor collida. Al requadre 13, sobre processament de la llavor, shi poden veure relacionats els procediments per al processat de la llavor, tant a nivell dAP com de PC.

    En general, els processos de preparaci de la llavor per sser guardada sn molt laboriosos quan es fan manualment. En aquest sentit, la indstria de la llavor ha desenvolupat tota mena de maquinria per a aquests processos que, tal i com passa amb la mecanitzaci de la collita, causen ms danys i mai es podran igualar a una neteja manual acurada i meticulosa. El seu avantatge s que aconsegueixen lots molt uniformes.

    A. Extracci humida. A efectes dextracci, hi ha dos tipus de llavors: les que es produeixen dins de fruits carnosos (solancies, cucurbitcies) i les que provenen de fruits secs. El mtode aplicat s diferent per als dos tipus. A lannex 5 es pot veure quines hortalisses sextrauen amb un o altre mtode.

  • 79

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    En les fruites carnoses cal separar la llavor de la polpa i sutilitza el mtode dextracci en humit que es descriu al requadre 14. Saplicar aquest mtode a tomquets, cogombres i melons.

    Les llavors dalbergnia i de sndria es netegen seguint les instruccions del requadre 15 a partir del punt 5 (no es fa fermentaci). Les de carbassa es netegen amb aigua per no cal fer decantaci.

    Un cop que la llavor s prou seca, es sotmet a lassecatge fi nal, ja sigui tornantla a estendre a la sala dassecatge o incorporant un dessecant lenvs demmagatzematge.

    B. Extracci seca. Les llavors es deixen assecar a la planta, just abans que caiguin (annex 5). Desprs de la collita, cal assecar la llavor com ms aviat millor per evitar que es deteriori.

    C. Assecatge inicial. Lassecat es pot fer de manera natural o artifi cial. La majoria de bancs locals i agricultors que fan AP de llavors utilitzen un assecat natural. s la manera tradicional i ms senzilla. Consisteix a fer disminuir el nivell dhumitat de la llavor, de manera ms o menys controlada, utilitzant el vent o lescalfor que ens proporciona el sol.

    Procs de ermentaci cida de llavors de tomquets, per a la seva extracci. Aquesta tcnica permet la desinecci duna part important de malalties ngiques que es transmeten per la llavor.

  • 80

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Requadre 13. Processament de la llavor

    Procs Materials, estris, equipament o maquinria Procediment

    Collita

    Autoproducci de llavor

    Eines manuals: dalls, tisores, cabassos, safates, caixes, etc.

    Sega o sacsejat despigues florals.Collita de plantes senceres (lleguminoses) o beines.Recollecci de fruits madurs.

    Producci comercial o industrial de llavor

    Collitadores de llavor seca.Segadora.

    Collita mecanitzada per a fruits secs.Collita manual o mecanitzada per a fruits de llavor humida.

    Extracci de llavors humides

    Autoproducci de llavor Recipients.

    Vegeu requadre 14 (Extracci de llavor en humit).

    Producci comercial o industrial de llavor

    Assecatge inicial

    Autoproducci de llavor

    Espai exterior a lombra (porxo, lona) o interior sec i ventilat.Safates de malles.Assecador solar (no pujar la temperatura >35C).

    Estendre la llavor o la part de la planta que cont les llavors a terra o a les safates, per orejarse.En el cas de les llavors humides, assecatge de la llavor sobre safates de malles o en bossetes de tul.

    Producci comercial o industrial de llavor

    Assecatge en massa. Assecadores rotatives. Sistemes dassecatge en continu.

    Fer passar la llavor pels diferents mecanismes que fan circular aire calent.

    Batuda o trillat

    Autoproducci de llavor

    Mans i peus.Sacs.Pals.Fustes que freguen sobre un tams o sobre una altra superfcie.Moles i corrons.Animals de tir.

    Fregar, picar, aixafar, fer rodar un corr, etc. per separar les llavors de les restes de la planta.

    Producci comercial o industrial de llavor

    Trilladores.Molins.

    Fer circular les llavors per un cilindre giratori desgranador accionat per un motor dins dun cncau, o per un mol, per espellofar la llavor.

  • 81

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Procs Materials, estris, equipament o maquinria Procediment

    Ventat o preneteja

    Autoproducci de llavor

    Mans, forques, rasclets, cabassos, etc.Ventilador.Aire.

    Separar les parts ms grolleres de les plantes portagranes de les llavors, i les brosses ms petites de manera manual o amb lajut dalguna eina.Segons com, es passa al ventat aprofi tant un corrent daire o creantlo amb un ventilador, per tal de separar el gra de la palla.

    Producci comercial o industrial de llavor

    Mquines de vibraci amb tamisos rotatius i un bufador daire.

    Treure el gruix de les restes de plantes i altres materials que no sn llavors fentlos passar per les mquines separadores. A la llavor encara no se li ha fet lassecatge defi nitiu.

    Tamisatonetejabsica

    Autoproducci de llavor

    Utilitzaci de tamisos de diferents dimetres de llum.

    Es passa la llavor i les restes per diferents tamisos per seguir separant el gra de la palla.Aquesta operaci pot ser complementria o opcional, en funci de lespcie i de com estigui de bruta la llavor.

    Producci comercial o industrial de llavor

    Tamisadores de diferents mides que tenen incorporades un ventilador.

    Introduir les llavors a la cambra de neteja, fentles passar pels tamisos de diferents llums, tot ventantles.La llavor queda separada de la majoria dimpureses, excepte de les especials, que requereixen altres tractaments.

    Separaciicalibrat

    Autoproducci de llavor

    Producci comercial o industrial de llavor

    Separadors helicodals, per disc, de cilindres, per gravetat o taula densimtrica, magntics, desbarbadors, separaci per coloraci.

    Per eliminar impureses especfi ques o molt adherides a les llavors.Calibrat de la llavor segons els estndards establerts per a cada espcie. Important per a les sembradores de precisi. Normalment les mquines de netejar tamb fan el calibrat de la llavor.

  • 82

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Procs Materials, estris, equipament o maquinria Procediment

    Assecatge final

    Autoproducci de llavor

    Espai exterior a lombra (porxo, lona) o interior sec i ventilat.Safates de malles.Assecador solar.Materials dessecants: gel de slice, guix, cendra, llet en pols, etc.

    El mateix procs que a lassecatge inicial; necessari en cas de no haver completat lassecatge durant els processos anteriors.Un assecatge final es pot fer directament al pot on es conservar la llavor introduint un material que absorbeixi la humitat i mantingui la llavor per sota del 8% dhumitat relativa.

    Producci comercial o industrial de llavor

    Assecatge en massa. Assecadores rotatives. Sistemes dassecatge en continu.

    Ser lassecatge a fer abans de lemmagatzematge.

    Pindolat de la llavorAutoproducci de llavor Argila.

    Molt sovint no sacostuma a fer cap tractament de pindolaci, per si es fa es pot utilitzar argila.

    Producci comercial o industrial de llavor

    Envasat

    Autoproducci de llavor

    Pots de vidre.Sobres de paper, de roba, etc.

    Est b introduir al pot amb llavor alguna bosseta amb material dessecant (gel de slice, guix , cendra) o a la inversa, posar a granel el dessecant i en una bosseta de paper la llavor.

    Producci comercial o industrial de llavor

    Sacs darpillera, de cot, de rfia, etc. Paper, polietil, lmina dalumini i destany. Es poden fer capes amb els materials anteriors.Sobres i bosses hermtics.

    En llavor hortcola sn habituals lnies molt sofisticades que permeten omplir els envasos automticament, amb quantitats o pesos determinats, i que colloquen les etiquetes identificadores del producte.

    Emmagatzematge

    Autoproducci de llavor

    Cellers i espais frescos i secs.Neveres.Cambres frigorfiques.

    Producci comercial o industrial de llavor

    Cambres frigorfiques.Magatzem amb temperatures i humitat controlades.

  • 83

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Procs Materials, estris, equipament o maquinria Procediment

    Etiquetatge

    Autoproducci de llavor

    Escrits amb retolador permanent sobre el pot de vidre.Etiquetes adhesives, impressora per editar etiquetes lligades a una base de dades, etc.

    Imprescindible etiquetar amb la segent informaci: cultiu, varietat, codi de pot, any de collita, data denvasat, data de caducitat potencial.Si est disponible, codi de barres.

    Producci comercial o industrial de llavor

    Maquinria denvasat que ja fa letiquetatge.

    Cal que hi consti: espcie, varietat, nmero de referncia i de lot, nom de lempresa productora o processadora de la llavor, any denvasat i data de caducitat, si porta algun tractament i categoria de la llavor, codi de barres.

    Un cop collides les tavelles de les mongetes, cal deixar-les assecar per tal de redu-ir al mxim el seu contingut dhumitat.

    Lassecatge artifi cial utilitza normalment corrents no naturals daire calent (mx. 40C) o a temperatura ambient, i aconsegueix un assecat ms rpid. Per a lassecatge artifi cial cal disposar dels equipaments i consumir una energia que est b de poder estalviar en el cas de lAP, per que ser habitual en PC.

    El procediment s fer una estesa de la llavor o de la fracci de la planta que cont la llavor sobre el terra duna habitaci amb humitat relativa baixa i, si pot ser, ben ventilada. Tamb es pot fer sobre malles a travs de les quals hi circuli laire. s important evitar la barreja de llavors, mantenint el local i els contenidors utilitzats ben nets.

    Es pot assecar a lexterior, millor a lombra per evitar de sotmetre les llavors a temperatures exces

  • 84

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    sives. Una temperatura per sobre dels 35C pot produir danys. Si fem servir una safata de color fosc, o les mateixes llavors ho sn, s fcil que, al sol, arribin a assolir aquesta temperatura. Si assequem a lexterior, cal entrar la llavor a les nits per evitar la rehumidificaci deguda a la rosada.

    El temps dassecatge dependr de lpoca de lany i de la climatologia, i tamb de lespcie i del nivell dhumitat inicial que contingui la llavor. Tamb es podrien utilitzar estufes o assecadors

    solars, per no es fcil evitar en tot moment que la temperatura sobrepassi els 35C.

    D. Batre o trillar. Es tracta de separar les llavors de les seves infructescncies o tavelles. Saconsegueix a base de colpejar o friccionar el material contra el terra o una altra superfcie dura. Es pot batre aixafant el material amb els peus o amb rodets. Les plantes poden estar a terra o dins dun sac.

    Si treballem amb quantitats relativament grans, es pot fer, a pota, a la manera tradicional, amb lanimal clonant voltes per damunt el material a batre.

    Tamb es pot substituir lanimal per qualsevol vehicle amb rodes pneumtiques. Les llavors han destar ben seques per evitar que es trenquin o saixafin.

    Requadre 14. Extracci de llavor en humit (fermentaci cida)

    1. Es parteix el fruit amb un ganivet.2. Se nextrau la llavor manualment, posant la llavor, la

    polpa i el suc que en surt en un recipient. En producci comercial es tritura tot a velocitat lenta.

    3. Es separa la llavor de la part ms gruixuda de la polpa desgranantla amb les mans.

    4. Es deixa fermentar la llavor amb la polpa que no sha pogut separar durant 37 dies, remenant cada dos dies amb les mans i mirant danar separant la polpa.

    5. Passats aquests dies, somple el recipient daigua. Per decantaci es llena la part superior del fermentat, que cont la polpa i les llavors no viables que suren. Les bones pesen ms i sn al fons del recipient. Es fan de 3 a 5 decantacions (omplint cada vegada daigua) fins que sha eliminat tota la polpa i noms queda llavor neta al fons.

    6. Es cola la llavor neta.7. Es posen a assecar les llavors en bossetes de tul (o

    algun altre teixit reixat que permeti levaporaci de laigua amb facilitat) els temps que calgui fins que la llavor estigui seca (duna a tres setmanes). No es poden assecar al sol.

    Les taules densimtriques permeten la tria de les llavors segons la seva densitat, separant-les de les impureses.

  • 85

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Desprs se separen a m les restes de material vegetal ms grolleres, ja sense llavor. A nivell de PC hi ha multitud de mquines que permeten obtenir una llavor fi nal molt homognia i amb un alt nivell de separaci de les impureses. No entrarem en detall sobre tota la tecnologia de la indstria de la llavor, ja que no s lobjectiu daquest manual. A tall dexemple, per, direm que sn mquines dels tipus segents: Trilladores. Una de les caracterstiques de les

    mquines de batre sn les seves revolucions, tant ms altes com ms petites sn les llavors (1.100 rpm: llavors petites; 700 rpm: llavors de llegums de tavelles grosses). Acostumen a ser un cilindre giratori desgranador, accionat per un motor, dins dun cncau o cilindre desgranador.

    Separadors helicodals, per disc, de cilindres, per gravetat o per taula densimtrica, magntics, desbarbadors, de separaci per coloraci.

    Calibradors de llavors.

    E. Ventar. Es tracta dabocar la llavor des dun recipient a un altre separat a una certa distncia. El vent o laire del ventilador o del bufador ha de venir des de darrera del recipient que aboca les llavors, de manera que semporti les partcules ms lleugeres (palles, pellofes i restes de planta). La llavor, ms pesant, caur al segon recipient, situat ms avall.

    F.Tamisar(garbellar).Si les llavors i la brossa tenen un pes semblant, el ventat no ens serveix. En aquest cas podem emprar el procs de tams revers. Primer sutilitza un tams sufi cientment gros perqu passi la llavor per que exclogui les parts ms grosses de la brossa, i a continuaci es repeteix el procs amb un tams amb pas menor que les llavors. Aix es descarta la brossa restant ms petita (pols, terra, etc.).

    Amb lajuda del vent o dun ventilador es pot er neteja de les parts ms lleugeres (palles, pelloes i restes de planta) que estan barrejades amb la llavor.

  • 86

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    A nivell de PC existeixen tamisadores daire, amb dos o ms tamisos vibratoris i que sovint fan la feina de batre, ventar i tamisar una a continuaci de laltra amb la mateixa mquina.

    G. Assecatge fi-nal amb gel de slice o altres des-

    secants. Un cop les llavors sn netes, es procedeix a lassecatge final del lot de llavors. Es tracta dassolir els nivells dhumitat adequats (510%). Recordem, com a guia rpida, que una llavor es troba per sota del 8% dhumitat si en intentar doblegarla es trenca. En lapartat 3.2.7, sobre conservaci i emmagatzematge de la llavor, es descriuen els materials dessecants que es poden emprar en lassecatge final.

    H. Pindolaci. La pindolaci consisteix en recobrir amb capes successives de materials adequats una llavor nua de mida petita amb la finalitat de facilitar la seva utilitzaci durant la sembra mecnica, en planter o en camp.

    Algunes llavors necessiten un control de lentrada de laigua durant la seva germinaci, utilitzantse

    per a cada espcie un material inert apropiat, els components del qual permeten controlar la pressi osmtica entre el medi exterior i la prpia llavor, s a dir, la hidrataci progressiva de la llavor i la seva germinaci.

    Requadre 15. Consells per a lassecat de les llavors

    1. Lassecat no sha de fer a velocitat molt elevada, ja que la superfcie de la llavor es pot danyar. No s recomanable forar lassecat usant estris com assecadors de cabell o estufes, on la calor s expulsada de forma directa sobre les llavors, ja que la qualitat daquestes es pot veure afectada.

    2. Evitar realitzar lassecatge durant gaires dies en llocs foscos i freds, ja que aix afavorir el desenvolupament de microorganismes (per exemple, fongs). El millor assecatge es realitza en llocs secs i freds; per tant, noms sha de tenir precauci amb la ventilaci del lloc.

    3. Evitar assecar les llavors sobre paper absorbent, perqu hi poden quedar adherides, patir danys a la coberta i, conseqentment, perdre capacitat de germinaci.

    4. Utilitzar materials antiadherents o dipositar les llavors sobre superfcies plstiques voltejantles de tant en tant per evitar que sadhereixin al material o entre elles.

    5. Les llavors shan destendre en capes primes per tal que laire penetri b entre elles. No feu capes de llavors, ja que en estar humides tendiran a enganxarse entre elles i provocaran prdues.

    6. Es recomana voltejarles de tant en tant; aix millorar la ventilaci, disminuir la incidncia de fongs i lassecatge ser ms uniforme.

    (Font: Izquierdo, 2011.)

  • 87

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Histricament els materials utilitzats shan consti-tut amb combinacions de terres de diatomees12 i polmers amb capacitat adherent.

    Ms recentment s que shan utilitzat altres com-binacions amb materials amb propietats hidra-tants, fertilitzants, etc. que milloren la capacitat germinativa i donen homogenetat en la naixena i resistncia a la calor i a lestrs hdric.

    Les llavors ecolgiques es pindolen amb les subs-tncies que limita el Reglament (CE) 834/2007, entre elles largila, la terra de diatomees i tamb rizobactries.

    3.2.7. Conservaci i emmagatzematge de la llavor

    Un cop dessecades, cal fer lemmagatzematge de les llavors en condicions adequades per tal de conservar al mxim el seu poder germinatiu fi ns a la sembra, que pot ser al cap dunes set-manes o diversos anys, ja que per a lagricultor

    12 La diatomita o terra de diatomees tamb coneguda com DE, TSS, diahydro, kieselguhr, kieselgur o celite s una roca sedimentria silcica formada per microfssils de diatomees (microalgues marines que segreguen un esquelet silcic). Serveix tamb como un pesticida natural no verins, ds sobretot a lagricultura ecolgica, ja que la ingesti de partcules de slice causa lesions al tub digestiu de les plagues, i la seva fi xaci sobre el cos dels insectes els causa tamb lesions que impliquen la seva mort por deshidrataci.

    o per al productor de llavors no ser rendible multiplicar les llavors de tot el que cultiva cada any (Plans et al., 2011).

    3.2.7.1. Materials i recipients per a la conservaci de les llavors

    A. Material dessecant. s el material que es col-loca dins dels pots per tal dabsorbir la humitat. Les opcions sn les segents: Gel de slice. s dixid de silici en forma gra-

    nular. T una gran capacitat dabsorci de la humitat. Un cop sha saturat es pot recupe-rar escalfant-lo. Pot portar marcadors de co-lor que permeten conixer quan est humit i cal canviar-lo. El primer marcador utilitzat va ser el clorur de cobalt, que feia que el gel fos blau mentre estava sec i canvis a rosa un cop saturat dhumitat. Per el clorur de cobalt s cancerigen i ltimament sha optat per altres marcadors que poden fer-lo can-viar del taronja al verd-negre o del morat al taronja clar.El gel de slice no noms absorbeix la humi-tat ambient del recipient sin que tamb pot captar la humitat de la prpia llavor. T el benefi ci addicional de ser capa dabsorbir etil i altres gasos potencialment nocius pro-duts per les prpies llavors com a catablits durant el procs denvelliment (ENSCONET, 2007).

  • 88

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    El gel de slice s un material dessecant que permet absorbir la humitat ambient del pot i la de la prpia llavor. Nevera de conservaci al Banc de Llavors de la Garrotxa - Sigma.

    El gel es pot posar al pot de diverses maneres: A granel, separant les llavors en bossetes de

    roba o de paper. En bossetes de tela amb les llavors a granel

    dins del pot.

    Regeneraci del gel de slice. La recomanaci de Bioversity International (Hong i Ellis, 1996) per tal de deshidratar el gel de slice saturat s

    mantenir-lo dins del forn a una temperatura de 130C durant 3-4 hores. Tamb es pot fer servir una estufa de laboratori o un microones, con-trolant que lescalfor del gel no cremi la tela.

    Altres opcions. Es pot utilitzar com a dessecant un tros de guix (dels descriure a la pissarra). T lavantatge afegit que porta sofre i calci, els quals, grcies a les seves propietats antispti-ques, afavoreixen la conservaci. El desavantat-ge s que no hi ha una manera fcil de saber si est sec o humit. El que se sol fer s canviar-lo de tant en tant. Es torna a deshidratar sotme-tent-lo a alta temperatura (160C) en un forn durant 24 hores (Rosell i Soriano, 2010).

    B. Recipients demmagatzematge. Tot i que a la natura les llavors estan preparades per aguantar almenys un any dintemprie, interessa allargar aquest perode. Una bona manera de guardar la llavor pot ser, com sha fet a pags durant molts segles, emmagatzemant-la en bosses de paper o de roba en un espai amb pocs contrastos trmics, fosc, fresc i sec. Aquest tipus denvs permet que la llavor respiri lliurement, per si les condicions ambientals varien fcilment, el ms probable s que la llavor absorbeixi humitat.

    C. Material demmagatzematge. En principi, el plstic i el vidre sn dos materials que no dei-xen transpirar la llavor, de manera que noms es poden utilitzar per emmagatzemar llavor seca. El

  • 89

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    La unifi caci de mides dels recipients facilita lordre i lapilat dels pots. Cambra demmagatzematge de les llavors a Esporus.

    plstic no assegura una protecci total enfront dels rosegadors. A ms, hi ha plstics que no pro-tegeixen contra la humitat.

    La unifi caci de mides i formes facilita lordre de lemmagatzematge. Amb la prctica, la utilitzaci dels mateixos pots permet veure la quantitat de llavor disponible noms amb un cop dull.

    Es poden utilitzar envasos metllics si nassegu-rem el tancament estanc que evita que la humi-tat els acabi rovellant. s en llaunes metlliques segellades hermticament que es guarden les llavors als bancs de germoplasma ofi cials com el Centre Nacional de Recursos Fitogentics de lEstat espanyol.

    En lmbit de la indstria de la llavor, els envasos emprats poden ser sacs darpillera, de cot, de rfi a, de paper, de polietil, de lmina dalumini o destany, i s habitual emprar-ne diverses capes. Sovint, els sobres i les bosses acostumen a ser hermtics.

    3.2.7.2. Condicions per a la conservaci de les llavors

    Unes bones condicions de conservaci de la lla-vor allarguen els anys de viabilitat i nasseguren la sanitat. Els factors que infl ueixen en aquestes condicions sn:

    A. Temperatura. Com ms baixa s la tempera-tura, ms redut s el metabolisme de la llavor i, per tant, ms llarga la seva vida. Es calcula que si la temperatura disminueix de 20 a 10C, la lon-gevitat es multiplica per tres. Si la redum de 10 a 0C, tornem a multiplicar la longevitat per 2,4.

    A les colleccions base dels bancs de germoplas-ma es recomana, per emmagatzematges de llar-

  • 90

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    La indstria de la llavor disposa de molt bones condicions demmagatzematge, evitant al mxim les fluctuacions de temperatura i humitat a les cambres i guar-dant les llavors en sobres i sacs hermtics.

    ga durada (ms de 20 anys), una temperatura de 18 a 20C. Els fongs i els insectes sn ms ac-tius a temperatures ms altes. Una temperatura reduda ajuda a prevenir-ne la invasi.

    B. Humitat ambient. s la quantitat de vapor que cont laire. Se sol expressar en forma de percen-tatge, com a humitat relativa. La humitat relativa s la relaci percentual existent entre la quantitat de vapor real que cont laire i la que hauria de contenir per saturar-se (a idntica temperatura).

    Aix, una humitat relativa del 60% ens diu que a laire hi ha una quantitat de vapor equivalent a un 60% de la quantitat total de vapor que laire s capa de contenir a la temperatura donada. De la definici es desprn que la humitat relativa depn de la temperatura. Com ms elevada s la temperatura, ms vapor pot contenir laire.

    Si la llavor est emmagatzemada fora dun reci-pient hermtic, el seu contingut dhumitat variar segons sigui la humitat ambient. El punt dequilibri entre la humitat relativa i el contingut dhumitat de la llavor (el punt on la llavor ja no shumiteja ms) s una constant que depn de cada espcie i de la temperatura, i est relacionat amb la composi-ci de la llavor. Per exemple, les llavors amb ms contingut protenic atreuen ms la humitat que les ms riques en mid o lpids. Tamb depn de la mida de la llavor i del gruix de seva pell (episper-ma). Al requadre 16 podem observar com varia el contingut dhumitat de les llavors de blat i de col segons es modifica la humitat relativa de laire.

    C. Humitat de la llavor. La manera com la tem-peratura influeix en la longevitat duna llavor de-pn, per una banda, del seu contingut dhumitat i, per laltra, de lespcie a la qual pertany.

    Reduint el contingut dhumitat duna llavor li allarguem la vida. La regla de Harrington ens diu que aquesta longevitat es duplica per cada 1% de reducci en la humitat, sempre i quan treba-

  • 91

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Humitat relativa(%)

    Contingut dhumitat(%)

    Col Blat15 3,5 6,530 4,5 8,545 6 1060 7 11,575 9 14,5

    Requadre 16. Contingut dhumitat en equilibri amb laire (a 25C)

    Font: McDonals, 1997.

    Requadre 17. Humitat suggerida segons la temperatura demmagatzematge

    Temperatura(C)

    Contingut dhumitat(%)

    Ceba Ordi25 3 720 3,5 7,515 5 810 6 95 7 100 8 11

    Font: Rao, 2007.

    llem per sota del 14%. Ara b, aquest benefi ci canvia segons lespcie. La variaci entre espci-es depn de la composici de les llavors. Tampoc conv reduir excessivament el contingut dhumi-tat, per evitar problemes de latncia. En llegums, per exemple, sha de mantenir per sobre del 5%, i en llavors petites (enciam, tomquet, pebrot, etc.) per sobre del 3%.

    A efectes de conservaci, com ms baixa s la temperatura ms alt pot ser el contingut dhu-mitat de la llavor. El requadre 17 mostra, a tall dexemple, el contingut dhumitat recomanat per a llavors de ceba i dordi segons sigui la tempe-ratura demmagatzematge. Per calcular el con-tingut dhumitat duna llavor podem utilitzar el mtode directe o lindirecte: El mtode directe treballa amb la llavor tri-

    turada, de manera que aquesta ja no es pot aprofi tar. Primer hem de moldre i pesar una

    porci de la mostra. Desprs, mantenir-la du-rant un nmero determinat dhores dins dun forn a una determinada temperatura (hi ha uns estndards de temps i de temperatura). Final-ment, es torna a pesar un cop seca. El contin-gut dhumitat de la llavor (%) sobt dividint la diferncia de pes entre la mostra inicial i la deshidratada entre el pes de la mostra inicial, i multiplicat per cent.

    El mtode indirecte per determinar el per-centatge dhumitat duna mostra consisteix en deixar que el contingut dhumitat daquesta sequilibri amb la humitat ambient (aix pot signifi car tenir la llavor destapada diversos dies). Utilitzant taules dhumitats dequilibri com les anteriors, i sabent la temperatura i la humitat relativa, podem determinar quin s el contingut dhumitat de la mostra. Hi ha taules calculades per a la majoria de cultius.

  • 92

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    D. Bones condicions demmagatzematge. Tot i els clculs que es proposen a continuaci per determinar les condicions ptimes de conserva-ci quant a temperatura i humitat, a nivell dauto-producci de llavors cal saber que ser suficient envasar-les ben seques i mantenir-les en un lloc fresc, sec i a les fosques. Pel que fa a lambient. Hi ha una regla general

    per comprovar si les condicions ambientals sn bones per a la conservaci. Primer es suma la humitat relativa a 1,8, i el total es multiplica per la temperatura; el resultat ha de ser ms petit o igual que 68: HR + 1,8 T 68

    Pel que fa al contingut dhumitat de la llavor. Segons les nostres condicions demmagat-zematge, i consultant les taules de contingut dhumitat, podem deduir quin s el tant per cent recomanat per a cada espcie.En general, un contingut dhumitat que rondi el 8% s suficient per emmagatzemar la majoria de llavors a una temperatura que no excedeixi els 20C (amb excepcions com la de lenciam, per exemple, que s dun 7%). Una manera de saber si les llavors han arribat a aquest contin-gut dhumitat consisteix en doblegar-les. Si es trenquen s que la humitat s inferior o igual al 7%. Si es dobleguen, s que s superior. Lemmagatzematge per a la indstria de la llavor requereix arribar a uns nivells dhumitat de la llavor lleugerament inferiors (2-3%, que sequilibrar amb la humitat relativa ambient

    del recipient al voltant del 7-9%) i posterior-ment posar les llavors en recipients metllics hermtics o en altres tipus de recipients que impedeixin el pas de la humitat. Aix permet conservar el lot de la llavor a temperatura i hu-mitat ambiental durant un, dos o fins i tot ms anys sense provocar cap efecte perjudicial en la seva capacitat germinativa.

    E. Fluctuacions de temperatura i dhumitat. Les fluctuacions de temperatura i dhumitat redueixen la viabilitat de les llavors. Shan de prendre mesu-res per evitar els canvis (sobretot els sobtats): No emmagatzemarem els pots a la cambra fri-

    gorfica fins que ja no calgui manipular-ne el contingut gaire ms.

    Reservarem per a lhivern les operacions que suposin molta manipulaci de pots.

    No obrirem els pots trets de la cambra frigorfi-ca fins que la seva temperatura no shagi equi-librat amb la de lexterior (per evitar la conden-saci dhumitat al seu interior).

    F. Llum i oxigen. Sn parmetres que estimulen la germinaci i, per tant, com ms baixos siguin ms llarga ser la conservaci. Es recomana guar-dar les llavors a les fosques. Per altra banda, com ms baix sigui el contingut doxigen del recipient que cont la llavor, ms baix ser el seu metabolisme i per tant ms llarga ser la conservaci. Una manera de reduir la quantitat doxigen del recipient s practicant-hi el buit.

  • 93

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Requadre 18. Patgens transmesos per llavor en el tomquet

    Patogen Nom comFongs

    Alternaria solani Alternariosi del tomquet

    Didymella lycopersici Peu negre de la tomaqueraFulvia fulva CladosporiosiFusarium sp. FusariosiGlomerella cingulata AntracnosiPhoma destructivaPhytophthora sp. MldiuRhizoctonia solaniVerticillium dahliae VerticilliosiBacterisClavibacter michiganensis ssp. michiganensis

    Pansiment bacteri del tomquet

    Pseudomonas syringaeVirus

    Tomato mosaic virus (ToMV) Virus del mosaic del tomquet

    Pepino mosaic virus (PepMV) Virus del mosaic del pepino dulcePotato spindle tuber viroid (PSTVd)Tomato ringspot virus (ToRSV)

    3.2.8. SanitatLes llavors poden ser un element de transmissi de malalties entre generacions mitjanant virus, fongs, bacteris o plagues.

    A. Virus. Tot i que no sempre es transmeten a travs de la llavor, hi ha alguns tipus de virus que sn transmesos en proporcions variables. Caldr

    evitar guardar llavors quan les plantes tinguin el ms mnim grau de virosi.

    Quan la multiplicaci s vegetativa, la virosi es transmet de manera inevitable. Per tant, no utilit-zarem esqueixos, tubercles o bulbs amb smpto-mes de virus. Virus coneguts que es poden transmetre per la llavor: Virus del mosaic del tabac (TMV). El tomquet

    el pot transmetre per la llavor. En general es troba en les cobertes i es pot separar amb el procs de fermentaci (no obstant, el perill segueix essent molt alt!). Es recomana leste-rilitzaci a 80C durant 24 hores per assegu-rar-sen ms (Messiaen, 2000) (requadre 18).

    Virus del mosaic de la carbassa (SMV). Es trans-met per la llavor en una proporci elevada.

    Virus del mosaic com del fesol (BCMV). Es transmet per la llavor en un alt percentatge, tot i haver varietats ms sensibles que altres. Es propaga per pugons, en general el verd.

    Quan lespcie s susceptible de transmetre virus per la llavor, cal fer un programa de selecci sanitria que ha dincloure les actuacions segents: Elecci duna zona amb climatologia poc favo-

    rable a les infeccions. Ajustar mtodes agronmics per evitar vectors

    i situacions que afavoreixin els patgens. Aplicar adequadament la depuraci, eliminant

    rpidament les plantes afectades.

  • 94

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Lexcs dhumitat en el moment de la collita o durant lassecat natural de la llavor pot afavorir la installaci de malalties que es poden detectar visualment. Aques-tes llavors afectades shauran de triar i rebutjar. Foto: Magaly Castaeda.

    Establir barreres fsiques als vectors: gbies, hi-vernacles, etc.

    B. Bacteris. Alguns bacteris fitopatgens es poden transmetre per la llavor. Xancre bacteri del tomquet (Corybacterium

    michiganensis). El criteri s no guardar llavor quan aparegui a la planta.

    Greix bacteri de les lleguminoses (Pseudo-monas syringae, P. phaseolicola, Xanthomonas campestris). Dna lloc a taques envoltades dun cercle a les fulles. Es recomanen accions profilctiques. Els climes rids i el reg localitzat sn les millors opcions per evitar-lo.

    C. Fongs. En general sn fongs no especialitzats en la llavor i que hi arriben desprs dhaver atacat el fruit. Antracnosi (Colletotrichum lindemuthianum).

    Afecta a les lleguminoses i s una malaltia peri-llosa, transmesa per les llavors, que es dissemi-na amb la pluja i el reg daspersi.

    Mildiu del psol (Peronospora pisum). Envaeix la tavella i pot arribar a la llavor.

    Els cultius dapi i de julivert presenten dues malalties foliars que es transmeten per llavor: Cercospora sp. i Septoria sp. Shan deliminar les plantes infectades i no guardar-ne la llavor.

    La llavor de pastanaga t les mateixes malalties fngiques que lapi i el julivert (Cercospora sp. i Septoria sp.), i tamb daltres (Alternaria sp., Phomosis sp.). Cal procurar una bona rotaci i un bon estat sanitari del cultiu per evitar la transmissi a la llavor.

    D. Plagues: Corcs dels cereals (Sitophilus granarius, S.

    oryzae) i de les lleguminoses (Bruchus sp., Acanthoscelides sp.). Ataquen el gra, tot i que en el cas de les faves afecten noms lalbu-men i respecten lembri. Sn plagues molt perilloses que cal evitar ja des de camp, on moltes daquestes espcies comencen el seu cicle. En agricultura ecolgica, la tcnica au-toritzada i preconitzada per lluitar contra els corcs s la rotaci de cultius, ja que en trenca el seu cicle biolgic. No obstant aix, es pot

  • 95

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    congelar la llavor de 2 a 4 dies, eliminant el corc. (Rosell i Soriano, 2010).

    Arnes. Sn quatre: la palometa (Sitotroga cere-alella), la falsa arna (Tinea granella), larna grisa

    (Ephestia kuehniella) i larna ndia de la farina (Plodia interpunctella). Tenen diferents com-portaments i manifestacions, per provoquen danys al gra i a les farines, que caldr evitar.

    3.3. Especifi cacions tcniques per a la producci de planters

    La producci ecolgica de planters passa per co-nixer quines modalitats de planter hi ha, quin s el seu procs productiu, quines matries prime-res calen per fer-lo, en quines installacions, i qui-nes tcniques utilitzem per fer una bona gesti de la sanitat.

    3.3.1. Planters i almixeres: qestions bsiques

    Un sementer o almixera s un espai de terra o una installaci on es sembren i crien les plan-tes hortcoles tamb anomenades planters en els seus primers estadis de desenvolupament. Quan tinguin la mida adient i les condicions me-teorolgiques siguin favorables, seran trasplan-tades al terreny defi nitiu. El planter s, doncs, el punt de partida de molts cultius, especialment hortcoles, i el seu vigor i la seva sanitat marca-ran el futur de la collita (Fernndez, 1977). Cal donar les condicions per tal que les plantes al sementer germinin amb normalitat i es desenvo-lupin vigorosament per arribar al trasplantament amb prou salut i empenta. Noms aix podran

    fer front a les adversitats que potser hauran de suportar en el terreny defi nitiu.

    Fer planter signifi ca cultivar durant les primeres fases de vida de la planta, en un petita superf-cie de terreny i en condicions ambientals ms o menys controlades, en funci de les installacions del sementer. Aix permet: Avanar el cultiu respecte a les condicions cli-

    mtiques exteriors, ja que quan aquestes sn propcies, les plantes ja han realitzat una part del seu desenvolupament al sementer.

    Reduir les escardes i les quantitats daigua de reg quan les plantes sn molt petites.

    Facilitar les tasques de vigilncia del reg i de les herbes.

    Assegurar una millor naixena de les plantes, ja que podem protegir-les millor de lexcs de fred, de les gelades nocturnes, del vent i dels excessos dhumitat o dinsolaci.

    Optimitzar la utilitzaci de la superfcie de cul-tiu, ja que els marcs de plantaci del viver res-pecte els del camp sn entre 500 i 2.000 vega-des ms petits, en funci de les espcies.

  • 96

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Sementer de cols a laire lliure a ple estiu, dun dels horts de Llavors Orientals.

    Triar les millors plantes per al repicat o trasplan-tament, descartant les que no siguin vigoroses, estiguin malaltes o sapartin del tipus varietal.

    Fer planter ser desaconsellable en plantes que tenen una germinaci i/o trasplantament deli-cat, com la pastanaga, o en daltres com la car-bassa o la remolatxa, que germinen molt fcil-ment i per tant surt ms a compte fer la sembra directa a camp. Tot i aix, a nivell de venda de planters, actualment s habitual trobar-ne des-pcies com la mateixa remolatxa o la mongeta tendra, que tradicionalment shan estat fent en sembra directa a camp.

    3.3.1.1. Modalitats i tipus de planters

    Els sementers es poden fer a laire lliure o sota algun tipus de protecci que els alli de lambient exterior, creant un microclima ms favorable per al creixement dels planters. Tant en un cas com en laltre, es poden fer a rel nua o amb un petit pa de terra o tac.

    A. Sementer a laire lliure. Parlem de sementer a laire lliure quan es fa el planter a lexterior sense protecci. Tradicionalment shi dedicava una peti-ta parcella de lhort, on es sembraven i criaven els vegetals abans de ser trasplantats al terreny defi-nitiu. Actualment, i a petita escala, es pot fer plan-ter a laire lliure en les poques de ms calor, quan el cultiu sota plstic i sense un bon control climtic

    perjudicaria el creixement de les plntules. El pro-cediment que es pot seguir s el segent:1. Condicionar el terreny duna feixa o dun

    bancal aportant una capa de compost fi i ben madur. Cal deixar la terra ben solta i espon-josa, amb una superfcie sense terrosos i ben allisada.

    2. Es poden fer eres o bancals dentre 1,1 i 1,5 metres damplada, que permetin les tasques de desherbat i aclarida sense massa dificultat. Si es decideix sembrar en lnies, es pot meca-nitzar parcialment lescarda.

  • 97

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Sementer protegit construt amb recursos propers i materials reutilitzats i direc-tament a camp.

    3. Regar procurant que no es compacti massa la terra ni faci una crosta superfi cial, per exemple amb microaspersi o amb degoters. Si es fa reg a manta o amb mnega, cal assegurar-se de no arrossegar la capa superfi cial de com-post i sembrar abans no es faci una crosta.

    4. Sembrar un cop la terra est en sa. Es pot fer a m o amb sembradora manual. Les do-sis de sembra varien segons les espcies. Si es sembra a eixams sestableix que en un metre quadrat hi ha de caber un nombre de plantes sufi cient perqu es toquin entre si per que no es destorbin ni es facin ombra les unes a les al-tres. Per a tomquets, pebrots i albergnies, el nombre adient s de 500 a 1.200 plantes per metre quadrat; per a cebes, de 1.500 a 2.000, i de 700 a 1.500 per a cols, colifl ors i escaroles. La resta despcies que es sembren al semen-ter sajusten a les densitats dalguns daquests grups segons el seu desenvolupament.

    5. Cobrir la llavor amb terra fi na o compost ma-dur, amb una capa que sigui unes tres vegades el dimetre de la llavor (annex 3). Desprs es pot cobrir amb una tela de sac per ajudar a mantenir la humitat, evitar que la llavor ses-garri en ser regada i evitar tamb la formaci duna crosta que difi cultaria la naixena.

    B. Sementer protegit. Els sementers protegits permeten crear unes condicions ms favorables

    per al desenvolupament de les plntules i prote-gir-les dels rigors climatolgics ms freds, o, sim-plement, avanar les produccions iniciant el cicle de la planta en un ambient ms facilitador.

    Hi ha mltiples estratgies per protegir el plan-ter de les condicions meteorolgiques desfavo-rables. Algunes daquestes com els tnels de plstic, les caixoneres, els llits calents o els hiver-nacles les descriurem ms endavant, a lapar-tat 3.3.4 (Installacions per a la producci de planter). Antigament es cobria el planter amb encanyissats o teles darpillera, que calia retirar durant el dia, oferint una protecci limitada a

  • 98

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Les cebes sn una hortalissa que permet plantar-la a rel nua.

    les condicions adverses del clima. Tamb es fe-ien proteccions amb tanques de canys o daltres materials vegetals situant-los a la part dels vents dominants i a la part nord del sementer. Aquesta part nord tamb podia estar protegida amb algu-na paret o mur.

    En la producci de planter comercial, els semen-ters subiquen en la gran majoria de casos en in-fraestructures que permeten un control climtic important, tant de les fluctuacions de les tempe-ratures com tamb daltres parmetres com la humitat relativa, el vent, la lluminositat, etc.

    Una opci mixta s la de produir planter i hor-talisses per al consum a la mateixa parcella. Es pot fer quan a lexterior hi ha bones temperatu-

    res per a la naixena de les plntules, seguint el procs segent: Es sembra segons les densitats per fer planter. Quan arriba el moment del trasplantament, es

    deixen noms les que hagin de romandre en el terreny fins al final del cicle, tenint en compte el marc de plantaci adient.

    Les plantes que shan tret serveixen per fer-les servir de planter en una altra parcella.

    Es pot fer en plantes que aguantin b el tras-plantament a rel nua, com sn les cebes, les cols o els enciams.

    C. A rel nua. Les llavors se sembren a eixams en trossos de terra, safates de sembra o caixoneres, i posteriorment les plntules sarrenquen i es plan-ten al lloc definitiu (requadre 19). A petita escala es poden fer servir diferents recipients conteni-dors, des de safates de plstic a caixes de fruita baixes o caixes de porexpan (poliestir expandit) dels congelats, sempre i quan shi facin forats per assegurar el drenatge.

  • 99

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Requadre 19. Maneres de sembrar les llavors

    Sembra a eixams (sembra a ruix, sembra a pols, sembra a grapat o sembra a barreig): escampar la llavor a raig de cabs o a grapats.

    Sembra al colpet (sembra a mates, sembra a poms, sembra a motes, sembra amb pal, sembra a palot, sembra a cavulls o sembra a caveguell): posar unes quantes llavors a cada clot fet a terra. No s la manera ms habitual per fer planter, sin ms aviat per a la sembra de lleguminoses, que es fan de sembra directa.

    Sembra a xorret (sembra a solc, sembra al solquet): es tiren les llavors, darrere el llaurador, dins dun solc fet en llaurar la terra o a propsit per a la sembra.

    Es poden utilitzar tamb safates de sembra, on es sembren juntes gran quantitat de llavors per ser repicades posteriorment en alvols o en tacs independents. A nivell de PC es fan en planter cultius que necessitin un suplement de tempera-tura a linici del seu desenvolupament, ja que la safata possibilita densitats de plantaci elevades que relativitzen els costos de calefacci i la gesti del reg, i facilita la selecci de plantes a repicar.Les plantes de les quals tradicionalment se nhan fet sementers a rel nua sn aquelles que suporten el trasplantament perqu: a) les seves arrels rebroten fcilment desprs dsser trenca-des, b) sn efi cients en labsorci de laigua i c) no pateixen un estrs excessiu. En sn exemples els tomquets, els brquils, les cols, els enciams, les cebes i les colifl ors. Les que sn moderada-ment tolerants sn les albergnies, els pebrots i lapi, que formen arrels de manera fcil per no absorbeixen laigua de forma efi cient. El blat de moro, el cogombre, la carbassa o el carbass te-nen fora difi cultat a rel nua, ja que els seus sis-temes radiculars es regeneren difi cultosament desprs de les ferides del trasplantament (Van Tine, 2003).

    D. Amb pa de terra o en tacs. Consisteix en sem-brar la llavor dins de petits recipients, de tal ma-nera que quan cal trasplantar la plntula al lloc de-fi nitiu, les seves arrels estan dins dun tac de terra o de substrat, a mode de petit pa de terra. Sel

  • 100

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    considera millor sistema que lanterior, ja que per-met evitar danys a les arrels i per tant genera molt menys estrs a lhora del transplantament. s el mtode per excellncia i el ms emprat en horti-cultura comercial, grcies a la seva facilitat de me-canitzaci, tant pel que fa al procs de producci del planter com al posterior trasplantament al lloc definitiu, i perqu aconsegueix una gran uniformi-tat en planta acabada al punt de venda.

    3.3.2. El planter ecolgic

    Les tcniques bsiques de producci de planter ecolgic no difereixen excessivament de les del cultiu convencional. Est clar que el que hauran de complir, com en el cas de les llavors ecol-

    giques, sn les normes recollides al Reglament 834/2007 i al Reglament 889/2008. Les difernci-es ms significatives sn les relatives a: Llavor: cal que sigui certificada segons les nor-

    mes de producci ecolgica, amb les excepci-ons esmentades en aquest manual a lapartat del marc legal.

    Pel que fa a les installacions, quan la lnia eco-lgica est en parallel amb una producci de planter convencional, descrivim a continuaci un seguit de requisits i de recomanacions: Emmagatzematge de material, maquinria

    de sembra, cambra de germinaci, espai de cultiu, taller dempelts: Cal que existeixi un sistema documentat i implantat que eviti possibles riscos de con-taminaci creuada de les llavors, les safates o els materials emprats entre la producci de la unitat ecolgica i la unitat de produc-ci convencional.

    Ha dexistir un justificant dentrada dels materials emprats mitjanant un regis-tre dentrada, un registre dexistncies o b albarans. Es recomana un tractament comptable diferenciat, de tal manera que no hi hagi la possibilitat de confusi entre el material ecolgic i el convencional.

    Es recomana una separaci fsica entre lespai de sembra i la maquinria de sem-bra, o emprar cambres de germinaci, o tallers dempelts o espais productius de El cultiu de planter en tacs redueix lestrs de la planta en el moment del seu

    trasplantament. s el mtode ms emprat en la producci comercial.

  • 101

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Quan es fa una lnia de planter ecolgic en parallel amb la producci de planter convencional, cal que compleixi una srie de requisits per tal devitar contami-nacions i confusions durant el seu procs productiu. Hivernacle de producci de planter ecolgic a Mas Pastonret.

    la unitat ecolgica separats o diferenciats. Si no estan diferenciats i cal netejar la m-quina o la cambra de germinaci es far amb aire a pressi o vapor daigua. Per a la neteja de la cambra de germinaci, les maquinries de sembra o els espais productius, noms es poden emprar els productes especifi cats a lAnnex II del Re-glament (CE) 889/2008.

    Es recomana desenvolupar lactivitat pro-ductiva en un hivernacle totalment inde-pendent de la resta del sementer, aix com

    tamb utilitzar els sistemes de fertirrigaci i de tractaments fi tosanitaris en habitaci-ons o construccions diferents.

    En el moment de la sortida, shaur dindi-car quines partides han estat produdes de manera ecolgica. Caldr diferenciar tamb els albarans i les factures. Una recomanaci s que les safates, les etiquetes, els albarans i les factures emprades per a la producci de les partides ecolgiques siguin de color diferenciat dels de les no ecolgiques.

    Els substrats que es podran emprar seran els composats per un o diversos materials dels es-mentats al Reglament (CE) 889/2008 (vegeu lapartat 3.3.5.2 Substrats).

    El viverisme, especialment el professional, s una modalitat agrcola molt industrialitzada, que re-quereix molts materials i recursos procedents o derivats del petroli i daltres combustibles fssils. Aquesta poca capacitat dautoprovement den-trades (materials i energia), i tamb el fet destar sotms a una alta competitivitat de mercat, fa que en moltes ocasions sigui una activitat allunya-da de les bases agroecolgiques de sostenibilitat dels agroecosistemes. Oims si tenim en compte que de vegades els viveristes han vist en la pro-ducci ecolgica una oportunitat comercial que no contempla objectius empresarials emmarcats dins dels mbits socials o ecolgics ms enll del que marca estrictament la normativa.

  • 102

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    En aquest sentit, proposem una reflexi per fer un s el mxim de just, respectus i sostenible dels recursos, tant humans com naturals, i sugge-rir que, a ms a ms dun segell que certifiqui una producci ecolgica, es subscriguin els principis agroecolgics, els quals parlen duna integraci necessria dels pilars ecolgics, econmics i soci-als. s sobre aquests tres valors que la producci agroecolgica estudia, dissenya i gestiona agroe-cosistemes que siguin productius i alhora conser-vadors dels recursos naturals i que, a ms, siguin culturalment sensibles i socialment i econmica-ment viables (Altieri, 2001). A lannex 6 es fa una lectura prctica daquesta disciplina.

    Tot i que, com sha dit, alguns viveristes shan intro-dut en la producci ecolgica per una oportunitat comercial, certament, per mantenir-se dins el sec-tor, els cal un cert convenciment de la necessitat de formes productives ms netes i respectuoses.

    3.3.3. El procs productiuEs descriuran a continuaci les rutes dels pro-cessos productius de planter. Tant si s per au-toabastir-se com si s per vendrel a altres o a tercers, la planta ha de passar pels mateixos es-tadis i li caldran les mateixes atencions. Per el que canviar substancialment seran les aplicaci-ons tecnolgiques i el nivell dautomatitzaci que solen acompanyar aquests processos, en un i en laltre cas.

    A. Autoproducci de planter:1. Decidir de quins cultius es vol fer planter i en

    quines quantitats.

    2. Planificaci dels moments de sembra, segons quan es vulgui tenir el planter preparat, a partir dels clculs de quan es vol vendre el producte (vegeu lannex 3 sobre pautes agronmiques de la sembra i, en concret, les setmanes per trasplantament a camp).

    3. Preparaci de tots els materials, els equipa-ments i els espais per a la producci del planter:a. Obtenci, preparaci i/o adequaci de la lla-

    vor, de les safates i del substrat segons els cl-culs de les quantitats de planter que es volen fer. s recomanable desinfectar les safates amb una soluci daigua (100 litres), lleixiu (1 litre), oxiclorur de coure (350 grams) i una cera que es comercialitza per tal devitar que les arrels sintrodueixin pel porus (Sauca et al., 2005).

    b. Preparaci dels espais on es criar el plan-ter: si cal preparar la terra o posar a punt les caixoneres, el tros dhivernacle o la infraes-tructura on es compta fer el planter.

    c. Revisar o preparar el sistema de reg.

    4. Omplir safates o recipients de cultiu amb el substrat. s recomanable que el substrat es-tigui regat una estona abans, de manera que tingui una bona humitat per no estigui xop al moment de deixar-hi la llavor.

  • 103

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    La sembra manual s la forma ms habitual en lautoproducci de planter o en petites partides, com mostra la fotografi a feta a la Fundaci Onyar - La Selva.

    5. Es posaran en cambra de pregerminaci les llavors que calgui. Aquest procediment es pot fer a partir de la llavor (posada en condicions dhumitat i de temperatura adequades a les-pcie), o b collocar en la cambra de germina-ci les safates ja sembrades (annex 3).

    6. Sembra, b manual o amb mquina de sem-brar. Normalment, si sn poques quantitats, la sembra es far manualment. Si es sembra en safates dalvols, es procurar deixar caure a cada forat duna a tres llavors, en funci de lespcie. Si nhi ha ms del compte, posterior-ment shauran de repicar les que sobrin a altres alvols o aclarir-les.

    7. Cobrir la llavor amb compost tamisat, vermi-culita o algun material fi que retingui fcilment laigua i permeti a la llavor emergir sense difi -cultat. La profunditat denterrament de la llavor depn de lespcie, per com a regla general la cobrirem amb un gruix de terra tres cops el seu dimetre.

    8. Controlar permanentment les necessitats dai-gua del cultiu i regar-lo segons el seu estat. En aquests primers estadis s molt sensible a la deshidrataci i tamb a la dessecaci del substrat; per tant, cal prestar molta atenci a aquesta fase, ja que una part de lxit del plan-ter est en aconseguir un rgim hdric adequat a les seves necessitats, evitant estressos per

    marciment. Aix s que cal mantenir el substrat humit per sense arribar a lembassament.

    9. Controlar les condicions ambientals tempe-ratura, llum, humitat per si cal actuar en algun sentit, com posar malles dombra, mantes tr-miques o calefacci, obrir o tancar fi nestres o sistemes de ventilaci, etc.

    10. Repicar les plntules a altres recipients, si cal. Sempre es triaran les plantetes ms ben formades i es rebutjaran les malaltes, les mal-formades i les poc vigoroses. Quan parlem de repicat ens referim a loperaci intermdia entre la sembra i el trasplantament defi nitiu. Consisteix en arrencar les plantetes del se-menter quan tenen entre dues i quatre fulles,

  • 104

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    i trasplantar-les en testos o en safates dalv-ols per tal que arrelin i senforteixin fins a ser trasplantades al lloc definitiu. Se solen repicar les plntules quan shan sembrat a eixams en caixoneres, o per aclarir-les si shan sembrat en alvols massa denses, per aix permetre el seu correcte desenvolupament i el seu posterior trasplantament sense malmetre les arrels.

    11. Dispensar les atencions que calguin durant el cultiu: estar atents al reg, a la fertilitzaci, als tractaments fitosanitaris, al repicat, a les her-bes, als empelts, al despuntat, a lentutorat i al control climtic. Es pot dir que latenci que cal dispensar s contnua per de baixa intensitat.

    12. Trasplantament a camp. Es pot fer: Manualment, amb plantadors o aixadetes. Amb un plantador tipus coet. Amb tractor, amb alimentaci manual del plan-

    ter a la tremuja de plantaci.

    B. Producci comercial de planter:1. Previsi anual del volum productiu que sespera

    per tal de gestionar i coordinar els provements, els espais productius i els recursos humans.

    2. Recepci dels encrrecs del planter. Normal-ment la comanda es fa indicant lespcie, la vari-etat, el nombre de plantes i la data dentrega. Es poden fer tamb demandes sobre el format del planter, s a dir, segons el nombre dalvols per

    safata (tac ms gran o ms petit), o relatives a si el moment de lentrega ha de coincidir amb una lluna o un dia concrets del calendari biodinmic.

    3. Planificaci de la producci: cal decidir la ubi-caci de la partida i el moment de la sembra, intentant agrupar partides iguals o similars pel que fa a lespcie. Hi ha viveristes que agrupen les sembres segons una programaci setma-nal preestablerta per espcies, per tal dhaver de fer els mnims ajustaments a la mquina de sembrar. Si es treballa en dues lnies, lecolgi-ca i la no ecolgica, tamb sacostuma a fer to-tes les sembres ecolgiques en un dia concret de la setmana, per evitar el mnim de conta-minacions possibles quant a llavors i substrats.

    4. Preparaci/obtenci de la llavor, les safates i el substrat. Cal aconseguir la llavor si no la porta el client. Existeixen diferents prove-dors de llavors ecolgiques, tot i que loferta de varietats locals no s molt mplia. Com es comenta a lapartat sobre el marc legal, acaba sent habitual la utilitzaci de llavors no tracta-des i autoritzades pel Consell Catal de la Pro-ducci Agrria Ecolgica (CCPAE).Cal decidir quines safates sutilitzaran (nombre dalvols, material, etc.) i si caldr netejar-les i desinfectar-les si shan de reutilitzar.Pel que fa al substrat, sha de preveure la quantitat necessria per tal de poder-ne dispo-sar en el moment de la sembra, especialment

  • 105

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Les mquines de sembrar incorporen mecanismes que permeten una gran automatitzaci daquest procs, des de lalimentaci del substrat i les safates, fi ns a la sortida de la safata amb la llavor sembrada, coberta i remullada.

    si prov de llocs llunyans i requereix un temps de transport amb qu cal comptar.

    5. Sembra: normalment es fa amb mquines de sembrar, si no s que es tracta duna partida molt petita (per sota de 300-400 plantes). De sembradores nhi ha de diverses marques i mo-dels al mercat, per bsicament totes compten amb les etapes segents (Sauca et al., 2005):a. Tremuja de recepci del substrat. Pot tenir

    pales per barrejar el substrat i tamb alguna sortida daigua per remullar-lo.

    b. Alimentador de safates, ja sigui que les agafi duna pila o directament dun palet grcies a una despaletitzadora automtica.

    c. Emplenat de les safates amb el substrat. El substrat s dosifi cat i emps a linterior de lalvol per tal que tots els tacs tinguin la ma-teixa quantitat de material.

    d. Remullat de les safates amb el substrat.e. Rodet punxador, per fer el sotet de sembra

    a cada alvol a la profunditat corresponent segons cada espcie.

    f. Rodet sembrador. Consisteix en: Sistema de succi de la llavor per aire

    comprimit. Eliminaci de les llavors sobrants mitjan-

    ant colpeig o bufat. Caiguda de les llavors dins dels clots de

    sembra, per interrupci de la succi.g. Cobertura de la llavor. Sacostuma a fer

    amb vermiculita (que s el substrat ms idoni per les seves caracterstiques fsi-ques), amb torba o amb fi bra de coco de partcula fi na.

    h. Es pot fer un segon reg, que sol ser per as-persi fi na, amb lobjectiu dhumitejar la part superior del substrat.

  • 106

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    i. Etiquetatge de la safata, on sidentifiqui cla-rament lespcie, la varietat i la data de sem-bra. Shi pot fer constar tamb el client, el nombre de safates sembrades daquella ma-teixa partida i la data prevista dentrega. Si es treballa en lnia ecolgica i no ecolgica, hauran destar clarament senyalitzades una i altra lnies productives. Tamb caldr utilit-zar els mtodes i els mitjans per minimitzar barreges i confusions i poder assegurar una perfecta traabilitat de la partida durant tot el temps que romangui al sementer.

    j. Acumulaci i posterior retirada de les safa-tes ja sembrades. Les mides de les safates ja estan en consonncia amb les mides dels carrys o els palets, per tal de poder apilar el gnere amb el mxim aprofitament del les-pai i els recursos.

    Per a un millor funcionament daquestes m-quines s aconsellable treballar amb llavors pindolades, ja que es guanya en precisi.Cal fer una neteja de la mquina a diari i ajus-tar-la segons lespcie i el tipus de safata em-prat. En cas que es treballi en parallel amb una lnia de producci convencional, cal estu-diar una metodologia que permeti evitar con-taminacions tant pel que fa al substrat com pel que fa a les llavors. Una frmula s dedicar un dia a la setmana (o cada quan es programi) a sembrar noms material ecolgic, i en les dar-reres plantades en convencional comenar a

    introduir el substrat ecolgic. Shaur dhaver fet el clcul de quantes safates cal omplir per haver acabat el substrat convencional. Una al-tra recomanaci s tenir una tremuja exclusiva per a la sembra de planter ecolgic.

    6. Primers dies en cambra de germinaci. Les sa-fates sembrades sintrodueixen a la cambra de germinaci a 15-25C i amb una humitat relativa del 60-70%, en condicions de foscor. La majoria despcies acostumen a estar-shi uns tres dies, per els pebrots, els esprrecs i les carxofes en necessiten vuit (Sauca et al., 2005) Una manera dorganitzar el procs s agrupar les espcies segons els temps destada a la cambra i la tem-peratura ptima per a cada espcie. Aquesta s important respectar-la per no alentir el procs.

    7. Estesa de les safates. Les safates es colloquen, segons el previst, a lespai destinat. s recoma-nable no posar-les directament a terra, ja que per evitar problemes de fongs i de bacteris va b que laire circuli per les arrels de les plntu-les. Hi ha moltes maneres daconseguir aquest objectiu, b sigui amb suports comercials que separen les safates del terra, amb estructures elevades dobra (mbils o fixes), metlliques, amb rails, etc. Com que les necessitats del planter a nivell dilluminaci i de temperatura van variant a mesura que va evolucionant, s interessant tamb anar-les-hi canviant. Una fr-mula s situar les safates en estructures mbils

  • 107

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Estesa de safates a lespai de producci previst. Cal que les safates no toquin di-rectament al terra per assegurar la circulaci de laire i evitar problemes de fongs i bacteris. A la foto, estesa de safates a Agrcola Cardere.

    que permetin fer-les avanar de les zones ms protegides a les zones ms exposades, per tal danar endurint la planta per quan hagi de ser trasplantada al lloc defi nitiu. Alhora van quedant lliures els espais ms confortables, per a les safates sembrades posteriorment.

    8. Repicat. Repicar s agafar les plntules sem-brades amb alta densitat en un recipient o les sobreres dun alvol i trasplantar-les a un espai ms ampli, com poden ser els alvols que que-den buits o altres recipients ms grans. Si cal sha daclarir, i eliminar herbes si han sortit. A vegades tamb es pot fer la sembra en safates de tac ms petit, i aix que tenen de dues a quatre fulles es repiquen a safates dalvols ms grans, on com-pletaran el seu creixement al viver. En aquest sentit, tamb existeix la possibilitat de mecanit-

    zar aquest procs mitjanant mquines especia-litzades que amb pinces neumtiques traslladen les plantetes duns recipients als altres.

    9. Enviament del planter. Shaur de disposar dun servei propi o contractat per enviar-lo als clients, que haur destar condicionat per transportar planta viva i adaptat per poder col-locar moltes safates ocupant el mnim espai dins del vehicle.

    Depenent de la zona de cultiu, hi ha diferents poques de sembra i per tant diferents volums de feina. Normalment hi ha dos pics de treball al llarg de lany: El de fi nals dhivern fi ns a la primavera. Es sem-

    bren tomquets, pebrots, albergnies, escaro-les, cebes, cols, brquils, apis, carbassons, car-basses, cogombres, sndries, melons, etc.

    De mig a fi nals destiu. Es sembren cebes, cols, colifl ors, brquils, escaroles, etc.

    Hi ha espcies com els porros i els enciams que, tret del desembre i el gener, es van fent al llarg de tot lany.

    A lannex 3 es recullen les poques de sembra de les diferents hortalisses en funci de la darre-ra gelada de primavera i la primera de la tardor. Tamb shi pot trobar quines sn les tempera-tures ptimes de germinaci, la profunditat de sembra, les setmanes que calen per fer el tras-plantament defi nitiu a camp, i altres dades inte-

  • 108

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Estiu

    Hivern

    Figura 5. Posici del sol a lestiu i a lhivern segons lorientaci est-oest de lhi-vernacle.

    ressants relacionades amb la sembra i el cultiu per espcies.

    3.3.4. Installacions per a la producci de planter

    3.3.4.1. Ubicaci del sementer

    Per a lelecci de lemplaament del sementer caldr fer un bon disseny de la installaci i tenir en compte els aspectes segents:

    A. Orientaci. Cal triar lorientaci de migdia o sud a les estacions no caloroses. Aix les plantes perceben la mxima illuminaci i queden menys afectades pels canvis sobtats de temperatura en-tre dia i nit o entre cel clar i ennuvolat (figura 5).En les poques ms caloroses, la millor orientaci s a lest o llevant, ja que aix les plantes tenen una bona illuminaci i no estan sotmeses tot el dia al sol ms rigors. Tot i aix, en aquestes po-ques, probablement caldr donar ombra a partir de les hores de migdia.

    Cal allunyar-se de les edificacions i dels arbres grossos que puguin fer ombra, especialment a lhivern, quan el sol est molt baix. En aquest sentit cal anar amb compte amb les muntanyes i els turonets propers.

    Si la construcci s un tnel o un hivernacle, cal orientar-lo de manera que permeti la mxima cap-

  • 109

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    taci denergia solar durant lhivern, recomanant la dest-oest. Les lnies de cultiu es situaran per-pendiculars a leix de lhivernacle, s a dir, nord-sud, fet que permetr la perfecta illuminaci de la planta al llarg de tot el dia i evitar tamb les ombres de les bigues del sostre. Per quan es tracti de fer un conjunt dhivernacles adossats, lorientaci aconsellable ser la nord-sud, ja que lest-oest pot projectar excessivament les om-bres duna estructura a laltre.

    La manera dubicar lobertura de les fi nestres dun hivernacle ser perpendicularment als vents dominants de lestiu, que s quan cal una mxima refrigeraci.

    B. El terreny. Sempre que sigui possible cal ani-vellar el terreny, tot donant-li una inclinaci entre un 0,2 i un 0,5% per afavorir el drenatge de lai-gua de reg i evitar embassaments que provocari-en un augment de la humitat dins de lhivernacle, creant un ambient favorable a la proliferaci de fongs i bacteris. Alhora cal que la inclinaci sigui mnima, per tal dafavorir una bona distribuci de la temperatura i evitar que laire calent sacumuli a la part alta de la parcella.

    C. Ventilaci. Quan la humitat ambient s alta, les plantes transpiren amb facilitat sense grans esforos. Aquest ambient benigne produir a la planta teixits que creixen dbils, aquosos, poc resistents i malaltissos. s un ambient que no tro-

    baran al lloc defi nitiu i que, per tant, si volem ob-tenir plantes adaptades que no pateixin un gran xoc en el moment del seu trasplantament, caldr modifi car mitjanant una bona ventilaci.

    Una ventilaci adequada implicar una transpi-raci amb una ms gran amplitud de funciona-ment, que donar creixements ms lents i, per tant, plantes ms compactes amb teixits ms durs i fi brosos.

    En les valls profundes on hi hagi risc dinversi trmica caldr controlar molt b la humitat, ja que en moments propers a les gelades poden produir-se danys considerables.

    D. Vents dominants. El vent que t una acci benfi ca ja que contribueix a la bona ventilaci del sementer pot convertir-se en un agent molt perjudicial en determinades circumstncies. T la capacitat de transportar calor per convecci, de manera que tant pot transmetre a les plantes freds intensos com les calors ms punyents de lestiu. Si el vent s excessivament sec, pot intensifi car la transpiraci fi ns al punt de produir cremades. A ms a ms, el vent s un element que pot tom-bar, trencar i arrencar les plantes, les fereix amb el polsim i la sorra que arrossega, i pot malmetre completament les installacions del viver.

    En qualsevol cas, caldr estudiar aquests vents dominants i preveuren un bon control, ja que

  • 110

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Es pot ubicar el sementer dins de la finca de producci hortcola, aprofitant una es-tructura que ja es tingui com a protecci, com pot ser un hivernacle, o b construint una estructura en un rac ben orientat de lhort.

    tamb permetran refrigerar lambient de lhiver-nacle o el tnel en les poques estiuenques.

    E. Dimensionat. Lalada dun hivernacle condicio nar el volum daire que cal gestionar, tant per re-frigerar-lo a lestiu com per escalfar-lo a lhivern. Si es vol escalfar durant el dia amb lenergia del sol i emmagatzemar-la el major temps possible, com major volum daire millor. Per contra, en els dies ennuvolats i a les nits, si cal recrrer a escal-far artificialment aquest aire, a major volum daire

    ms despesa energtica caldr. Alhora, si cal fer baixar la temperatura, ms volum daire calent shaur de desallotjar.

    Altres inconvenients dun excs dalada de lhi-vernacle seran una major exposici al vent i un cost de construcci ms elevat, per per contra permetr una major mecanitzaci i una major fa-

  • 111

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    cilitat en les opcions dinstallaci del reg, nebu-litzaci o collocaci de pantalles trmiques.

    Un altre aspecte s el disseny de la installaci i el seu sostre, ja que com ms superfcie de contacte amb laire exterior tingui majors seran les prdu-es de temperatura, tant ms grans com ms gran sigui el salt trmic entre linterior i lexterior. Per aquesta ra saconsella tapar la cara nord de les installacions dhivernacles amb un mur cons trut amb materials amb molta inrcia trmica, com morters de fang, barreges de cal i palla, pedres o acumuladors daigua (per exemple, bidons).

    La mida ideal aproximada duna nau dhivernacle s aquella que permet agrupar el volum de sem-bra de les diferents espcies que es fa en una setmana (Fernndez, 2005). Aix possibilitar controlar millor la llum i la temperatura, i agrupar tamb els tractaments, els regs i els adobats que calgui fer a cada partida.

    F. Disponibilitat daigua. Laigua s un element cabdal per a la producci de planters, i saconse-lla que sigui aigua temperada i airejada. El ms recomanable s emmagatzemar-la en basses o dipsits, cosa que permetr temperar-la. El seu origen de font, de pou, de riu, de pluja deter-minar la seva qualitat i la seva aptitud com a ai-gua de reg. De fet, les caracterstiques que cal valorar en laigua de reg estan quantifi cades al requadre 20 i sexpressen a continuaci:

    La temperatura: laigua no ha de ser ms fre-da (10C) que el sl o el substrat als quals sincorporar.

    La naturalesa i la proporci dels elements en suspensi: no ha destar trbola ni ser lli-mosa.

    La composici i la concentraci de les sals dis-soltes, que shauran de determinar amb una anlisi. La quantitat total de sals dissoltes es pot conixer mesurant la conductivitat elc-trica (CE), la qual sexpressa en decisimens per metre (dS/m) que, multiplicats per 640, equivalen a milligrams totals de sals per litre (slids dissolts totals). Fins a una conductivitat elctrica de 0,7 dS/m es pot considerar una aigua apta per al reg de planters. El sodi lligat a la salinitzaci dels pous propers a zones ma-rtimes o de mines salines constitueix un dels elements que ms fan augmentar la conducti-vitat i un dels ms perillosos per a les plantes, ja que les seves sals sacumulen al voltant de les arrels i difi culten que la planta pugui ab-sorbir laigua, fi ns al punt de poder arribar a provocar la seva mort.

    Els nitrats: el seu nivell afectar a la fertilitza-ci nitrogenada.

    Els bicarbonats: poden fer precipitar el calci i el magnesi.

    Clorurs i metalls pesants.

    G. Agents nocius. Els cultius vens de la mateixa espcie o famlia sn un focus perills de transmis-

  • 112

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    si de malalties i plagues. Si el planter est situat en zones amb conills, molts ocells o altres animals que els puguin agradar les plantes tendres, caldr adoptar mesures de protecci com tanques, ma-lles o pastors elctrics. Altres agents perjudicials sn les fbriques de productes qumics o de ci-ment, les carreteres molt polsoses, etc.

    H. Ergonomia. Les installacions, la facilitat i el ni-vell dautomatitzaci del reg sn factors que con-dicionaran la feina del viverista o de lhorticultor que decideixi fer planter. Cal tenir en compte que s una tasca que requereix supervisi permanent i, per tant, dedicar temps i recursos a la racio-nalitzaci de lespai, de les installacions i de les

    tasques repercutir tant en la qualitat del planter com en els costos productius.

    I. Inversi. La installaci dun sementer protegit i de totes les infraestructures necessries per a la seva correcta gesti implica una elevada inversi, especialment en la PC. Caldr fer-ne una avalua-ci prvia en funci de les perspectives producti-ves i comercials de lexplotaci. Pot ser recoma-nable realitzar la inversi de manera esglaonada, per, sigui com sigui, sempre ha destar contem-plada en el pla dempresa en la seva totalitat, a mitj i a llarg termini.

    Requadre 20.Valors indicatius de qualitat de laigua per a reg

    Problemes potencials en el regGrau de restricci en ls

    UnitatCap De lleuger a moderat Estricte

    Salinitat. Afecta a la disponibilitat d'aigua per als

    cultius

    CE: conductivitat elctrica < 0,7 0,7-3,0 > 3,0 dS/mSlids dissolts totals

    = CE 640 < 450 450-2.000 > 2.000 mg/l

    Toxicitat per ions especfics. Afecta els cultius sensibles

    Sodi (reg superficial) < 3 3-9 > 9 RASSodi (reg amb aspersors) < 70 > 70 mg/l

    Clor (reg superficial) < 140 140-350 > 350 mg/lClor (reg amb aspersors) < 100 > 100 mg/l

    Bor < 0,7 0,7-3 > 0,3 mg/l

    Altres efectes per a cultius sensibles

    Nitrogen (N total) < 5 5-30 > 30 mg/lBicarbonat

    (aspersors elevats) < 90 90-500 > 500 mg/l

    Clor residual(aspersors elevats) < 1,0 1,0-5,0 > 5,0 mg/l

    dS/m: decisimens per metre. RAS: relaci dabsorci del sodi. (Font: Mc Graw, 1995.)

  • 113

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    3.3.4.2. Estructures de protecci

    Les diferents estructures de protecci disponibles a lhora de fer un sementer permeten avanar les produccions i protegir-les de les condicions cli-mtiques desfavorables. Per tant, sn agents mo-difi cadors del clima, ja que les plantes creixeran en unes condicions determinades, diferents a les que es puguin donar a lexterior de lestructura de protecci. Aquestes estructures poden ser tan senzilles com una garrafa de plstic posada al damunt duna carbassera o un enciam, fi ns a la complexitat dun hivernacle amb tecnologia pun-ta pel que fa al control climtic i a la irrigaci de les plantes. Caldr menar adequadament aques-tes estructures per aproximar-les a les condicions idnies per al cultiu, fet que es traduir en un creixement proporcionat i harmnic. La ventilaci s determinant, i caldr evitar

    temperatures i humitats relatives excessives que afavoreixin un creixement velo de les plantes que, en realitat, les far ms vulne-rables a les malalties, principalment en els perodes freds i poc lluminosos (botritis, cla-dosporium, mldiu, etc.), i a latac dalguns insectes com els pugons, els trips o la mosca blanca.

    Per contra, en els perodes clids i secs, els regs dhumidifi caci i la ventilaci constant reduiran lestrs del cultiu, afavoriran la instal-laci dalguns auxiliars i limitaran lactivitat de la plaga corresponent.

    Alguns desavantatges de les estructures de pro-tecci: Filtren part de la radiaci solar; per tant, la

    planta no rep tot lespectre. Es renuncia al reg natural de la pluja. Es perd la resistncia que el medi natural (vent,

    fred, sol directe, etc.) aporta a les plantes. Aspectes com la calefacci poden representar

    grans despeses energtiques. Acostumen a representar una forta inversi

    econmica i de recursos a nivell destructures i de les installacions que les complementen (per exemple, reg i control climtic).

    Tot seguit anirem desgranant i descrivint alguns dels mtodes ms emprats per a la protecci en la producci de planter.

    A. Mtodes casolans i rudimentaris. De mto-des casolans i rudimentaris nhi ha tants com per-meti la imaginaci, ja que lenorme presncia de materials plstics a la vida quotidiana procedents dels envasos i els embalatges fa possible la seva reutilitzaci per protegir els sementers de petita escala: envasos de plstic, ampolles, vidres de fi -nestres, lmines plstiques, caixes de fruita, etc. El seu cost ser baix, per caldr invertir temps en la construcci o adaptaci a les necessitats del planter, i no seran aptes per fer-ne grans quanti-tats. Tamb requeriran temps en la seva gesti, com s el cas dels llavorers que es fan en safates reutilitzades o en alvols que se situen en fi nes-

  • 114

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    trals o patis amb exposici sud, i que sn entrats cada vespre a linterior de casa o dalguna cons-trucci per evitar els freds nocturns.

    B. Caixoneres. Sn caixes rectangulars de poca fondria, envoltades per quatre murets, un del quals s ms baix que loposat i amb els altres dos de perfil inclinat. Poden tenir una coberta, que acostuma a ser duna vessant orientada normal-ment a sud, la inclinaci de la qual permet aprofi-tar al mxim la insolaci i el desgus de laigua de la pluja. Lestructura dels murets pot ser dobra o amb marcs per acollir-hi vidres o plstic. La cober-ta ser de material transparent, ja sigui vidre o ma-terial plstic, rgid o en film. Poden tenir calefacci (natural, tipus llit calent, o artificial, amb resistn-cies elctriques o amb un circut daigua calenta) per proporcionar escalfor al substrat.

    C. Llit calent. s un sistema tradicional de cale-facci natural que proporciona escalfor a les ar-reletes de les plantes dun sementer aprofitant el procs exotrmic que es genera en la fermenta-ci de fems frescos, normalment de bestiar equ. El seu procs delaboraci podria ser el segent (Bueno, 1999):1. Es disposa al fons de la caixonera una capa de

    15-20 centmetres de fems frescos de cavall (po-den ser tamb de mula o dase), amb el seu llit de palla, aixafats i compactats al mxim.

    2. Al damunt de la capa anterior sen fa una altra de cinc centmetres de compost madur, fora descompost.

    3. Safegeix una darrera capa dun o dos centme-tres de compost molt descompost.

    4. Es rega abundantment fins a tenir totes les ca-pes ben amarades.

    5. Es sembra un cop hagi drenat laigua.6. Es cobreix amb una capa molt fina de compost

    molt fi i madur.

    Mtodes casolans i rudimentaris.

    Caixoneres

  • 115

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    7. Es colloca un vidre o plstic lleugerament in-clinat.

    8. Est b protegir el sementer en la seva cara nord, bo i aprofi tant una paret.

    Una frmula per fer un llit calent fcil i efi cient s emprar bales de palla com a parets de la caixone-ra, ja que la palla s un material molt allant que afavoreix unes condicions ms clides. Al damunt shi posa un vidre.

    D. Tnels i microtnels. El material emprat per a lestructura s normalment ferro o un altre ma-terial metllic, mentre que la coberta es fa amb plstic. Les mides poden oscillar entre 50-200 centmetres dalada i 40-100 centmetres dam-plada; la llargada s variable.

    Tot i que en el mercat hi ha moltes opcions de mi-des i materials, lautoconstrucci de microtnels senzills s a labast de tothom i permet fer una protecci amb una estructura relativament rpida de construir. La gesti de la ventilaci shaur de fer de manera manual, i shi pot adaptar un siste-ma de reg per microaspersi.

    3.3.4.3. El cas dels hivernacles

    Un hivernacle s un recinte tancat o delimitat per una estructura metllica o de fusta, recoberta de vidre o de plstic transparent, dins del qual hi creixen els cultius en condicions tant ms contro-lades com ms ben orientat, dissenyat i equipat estigui. Hi ha una enorme quantitat de tipus, es-tils i mides dhivernacles que responen a diferents necessitats productives i a pressupostos diversos. Les caracterstiques climtiques de la zona, aix com labastiment i la qualitat de laigua, lorigen del subministrament elctric o les comunicacions condicionaran lelecci tant de lestructura com de les installacions complementries.

    Llit calent

    Microtnel

  • 116

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Els materials habitualment ms emprats per a lestructura sn: Fusta, en forma de pals i bigues. s el materi-

    al ms econmic per tamb el pitjor conduc-tor de la calor. Acostuma a utilitzar-se fusta deucaliptus o de castanyer, o a reutilitzar-se travesses de via. Caldr fer un bon tractament per tal de conservar-la el mxim de temps possible. Es va fer servir molt en la construc-ci dels primers hivernacles en zones com el Maresme, per actualment t un s molt resi-dual. Les mides dels hivernacles de fusta oscil-len entre els cinc i els vuit metres dample, per 1,6-1,8 metres dalada a la part baixa i 2,5-3 metres al zenit.

    Metall. Lacer galvanitzat s un dels ms habi-tuals i el que dna estructures ms lluminoses, ja que permet ms separaci entre les parts re-sistents i ofereix tancaments molt hermtics. Els aliatges dalumini permeten aplicacions sem-blants a lacer, sn ms resistents a la corrosi, per tamb sn ms cares. En ambds materials sutilitzen perfils en secci de tub i el seu mun-tatge s relativament senzill. Les mides dels hi-vernacles metllics sn de 3,6 a 9 metres dam-ple per mltiples d1,5 o 3 metres de llarg. Les alades poden variar des dels 2,2 als 4 metres.

    Les qualitats que cal buscar en els materials de cobertura sn una alta transparncia i una bona opacitat a les radiacions nocturnes.

    Vidre: s el millor material grcies a que permet una bona difusi de la llum, no modifica lespec-tre solar i t una transparncia propera al 90%. Tamb s opac a les radiacions dona llarga, s a dir, les que emeten les plantes i el sl per la nit, i per tant t unes prdues de calor ms pe-tites que els plstics. No saltera amb el temps, ni amb la calor o la humitat. Per contra, s molt frgil, es trenca fcilment i necessita estructu-res de suport ms slides, fet que requereix una inversi ms alta. Actualment ha quedat molt desplaat per les cobertes plstiques.

    Plstic: pot ser de lmines rgides (policarbo-nat) o flexibles (film plstic). Tant un format com laltre es presenten en diversos materials plstics de diferents qualitats i caracterstiques.

    Els hivernacles de coberta corba permeten un millor aprofitament de lenergia llumnica, ja que disminueixen les prdues per reflexi.

  • 117

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Balan energtic en un hivernacle

    Requadre 21. Clcul del balan energtic en un hivernacle

    Nord

    Estiu

    Guanys Prdues

    Hivern

    Els termes que intervenen en el balan energtic dun hivernacle sindiquen en forma dintensitat denergia. Segons el primer principi de la termodinmica, lenergia guanyada pel sistema sequilibra amb lenergia perduda pel mateix. No obstant aix, cada autor sol considerar una srie de components del balan energtic, menyspreant-ne daltres. (Valera et al., 2008).

    Una forma simplifi cada de lequaci del balan denergia a lhivernacle pot ser:

    Rn + Qcli = Qcc + Qren + Qevp + Qsl (W)

    Energia guanyada

    Energia perduda per laire de lhivernacle

    { {Rn Qref

    Qcc

    Qevp

    Qcal

    Qsl

    Qren

    on:Rn: radiaci neta.Qcli: energia calorfi ca que s necessari aportar (Qcal) o eliminar (Qref) de lhivernacle.Qcc: calor perduda per conducci-convecci.Qren: calor sensible i latent perduda per la renovaci de laire interior.Qevp: calor latent consumida en levapotranspira ci de les plantes i el sl.Qsl: fl ux de calor perdut per conducci a travs del sl

    117

    A. Tipus dhivernacles: De coberta plana, tipus parral: sn molt eco-

    nmics per noms aptes per a zones amb molt baixa pluviometria.

    De coberta amb dos vessants o dues aiges: permeten obtenir un millor aprofi tament de la llum que els de tipus pla.

    De coberta corba: permeten una reducci del pes de lestructura i un millor aprofi tament de lenergia lumnica, ja que disminueixen les pr-dues per refl exi.

    Dun vessant o duna sola coberta inclinada: sacostumen a posar com un annex duna edifi -caci, a la seva banda sud per tal daprofi tar la major insolaci que rep. Poden ser de vidre o de plstic, i solen ser ms utilitzats per a la produc-ci de planters, dhortalisses o de plantes orna-mentals a petita escala i a nivell dautoconsum.

    La temperatura, la humitat, la llum i el vent se-ran els diferents factors ambientals que caldr controlar. A continuaci es descriuen les estrat-gies que es poden fer servir per aconseguir-ho, deixant clar que molts dels mtodes de control no regulen noms un factor sin que interactuen sobre la majoria o sobre un conjunt dells (requa-dre 21). s a dir que, si per exemple sobre una fi nestra per ventilar, disminuir la humitat per tamb baixar la temperatura.

    B. Temperatura. Potser s el factor que ms in-fl ueix al menys de forma aparent en el desen-

  • 118

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    volupament duna planta. Les plantes necessiten una temperatura especfica per realitzar cadascu-na de les seves funcions. Per sobre o per sota daquesta temperatura, aquestes funcions que-den bloquejades o disminudes. Per a la produc-ci de planters haurem destar al cas dels llindars de temperatura ptima per espcies, pel que fa a la germinaci (annex 3) i als primers estadis de desenvolupament.

    Per gestionar la temperatura caldr refrigerar en poques de calor i escalfar o evitar tant com sigui possible les prdues de calor a lhivern.

    Els elements de control de la temperatura sn: Refrigeraci:

    Per ventilaci, que pot ser: Natural, situant les finestres de manera que permetin una circulaci de laire adequada. Per exemple, amb finestres laterals i zenitals perpendiculars als vents dominants i que fa-ran lefecte xemeneia. Sempre que es pugui es recorrer a la ventilaci natural, perqu permet un major estalvi energtic. Forada, b sigui amb ventiladors o amb extractors daire, segons si el que es vol s entrar aire de lexterior a linterior de lhiver-nacle, o b extraurel de linterior a lexterior.

    Per evaporaci daigua: Cooling systems i misting systems, que sexpliquen ms enda-vant en parlar del control de la humitat.

    Calefacci: mtodes directes. Consisteixen en escalfar algun material (aigua, aire, subs-trat) que, introdut dins lhivernacle, faci pujar la temperatura. Impliquen una despesa ener-gtica i en molts casos ls denergies fssils, amb lemissi corresponent de gasos defecte hivernacle a latmosfera. En aquest sentit, i tal com samplia ms endavant, cal apostar per les energies renovables, les quals poden contri buir a fer lagroecosistema ms sostenible i ms coherent amb la producci ecolgica de plan-ter. Implementar lenergia solar trmica o ls de calderes de biomassa per escalfar laigua de la calefacci s quelcom ambientalment reco-manable i tcnicament possible. Aigua calenta. Consisteix en una caldera

    de gasoil, de gas prop o de biomassa que escalfa aigua. Est connectada a un cir cut tancat de tubs, distributs per lhivernacle, que per radiaci van perdent calor i la ce-deixen a lambient fins a la temperatura que sha programat en el termstat. s una installaci cara, per reparteix la calor molt uniformement.

    Aire calent. Una caldera escalfa aire que es reparteix per lhivernacle mitjanant un ven-tilador. s un sistema senzill dinstallar, per cal controlar la sortida de laire per tal que no cremi les plantes properes. Disminueix el nivell dhumitat dins lhivernacle, fet que re-dueix el risc de malalties per incrementa les necessitats hdriques de les plantes.

  • 119

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Lobertura de fi nestres s la manera ms fcil de refrigerar els hivernacles. A les fotografi es sobserva una obertura zenital en un hivernacle amb coberta corba (superior), i a laltre, una fi nestra lateral en un hivernacle que, a ms a ms, t esteses les pantalles dombreig (esquerra).

    Calefacci del substrat o de les taules de cultiu. El substrat o les taules de cultiu on han de crixer les plntules sescalfen mitjanant diversos mtodes, com poden ser una xarxa de canonades o a travs de resistncies elc-triques. Escalfar noms la part de les arrels de les plantes permet estalviar descalfar tot el volum daire de lhivernacle. s interessant per a larrelament desqueixos i en llavorers, espe-cialment quan estan germinant i en els seus primers estadis en partides primerenques.

    Calefacci: mtodes indirectes (eviten la pr-dua de temperatura): Pantalles trmiques, que acostumen a

    ser fetes de lmines de plstic i dalumini i sinstallen a linterior de lhivernacle per evi-tar les prdues de calor a la nit. Tamb tenen funcions dombreig, la qual cosa permet ob-tenir un efecte de refrigeraci de lhiverna-cle. Acostumen a automatitzar-se depenent

    de la intensitat de la llum; daquesta manera pot aprofi tar-se al mxim totes les hores de sol i reduir-se lentrada de la llum noms a la intensitat que es consideri convenient.

    Murs dinrcia trmica (fi gura 6). Com ja sha dit anteriorment, la ubicaci,

    lorientaci i el disseny de lhivernacle com-portaran que pugui ser molt efi cient energ-ticament parlant o, per contra, a causa duna mala ubicaci (per exemple, que tingui om-bres o que estigui en una fondalada on hi ha inversi trmica), una orientaci no favorable (que no permeti aprofi tar el mxim dhores de llum o en qu lobertura de les fi nestres

  • 120

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Figura 6. Mur d'inrcia trmica adossat a un hivernacle.

  • 121

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    sigui oposada als vents dominants a lestiu) o un disseny inadequat (fer un hivernacle de co-berta plana en una zona molt plujosa), esde-vingui una installaci que requerir denergia extra per tal de condicionar-la.

    Posar sistemes dallament com: Dobles parets i cobertes que evitin prdues

    de la calor acumulada durant el dia. Ajustar lestanquitat de portes, fi nestres i

    obertures de lhivernacle. Compartimentar zones de cultiu amb dife-

    rents necessitats trmiques, de manera que si noms cal calefactar una zona determinada de cultiu no calgui escalfar tot lhivernacle.

    C. Humitat. Cada cultiu t unes necessitats dhu-mitat diferents. La humitat varia en funci de la temperatura de laire (a ms temperatura, menys humitat), i alhora est directament relacionada amb la humitat del terreny. La humitat ambiental determina la transpiraci i el creixement de les plantes, i les condueix a la deshidrataci si aques-ta s molt baixa. Si la humitat s excessiva es de-teriorar el creixement i es generar un ambient favorable a la installaci de malalties.Els sistemes per gestionar la humitat sn: Obertura de fi nestres que permetin una bona

    ventilaci natural. Cal disposar, com a mnim, duna superfcie de ventilaci del 30% de la su-perfcie del sl coberta (Valera et al., 2008) per assegurar la ventilaci i levacuaci de lexcs dhumitat quan les condicions ho requereixin.

    Fogging system i cooling system: consistei-xen a fer passar un corrent daire de lexterior de lhivernacle a linterior a travs duna pan-talla permanentment humida. Aquesta circu-laci fa que laigua sevapori, prenent escal-for de lambient. Si sentra aigua en forma de microgotes, tipus boira (fog en angls), quan aquesta sevapora a linterior de lhivernacle la temperatura de linterior es redueix (sempre i quan la humitat relativa de laire sigui baixa; en cas contrari, provocar una condensaci, just a linrevs del que es vol aconseguir).En el cooling system es fa caure una cortina daigua sobre un material pors (palla, cartr o cermica) situat, al lateral de lhivernacle, i es colloquen uns extractors al costat oposat. Aix crea un buit dins lhivernacle que provo-ca el desallotjament de laire humit i clid i deixa entrar el de fora, que s calent i sec. Aquest aire calent i sec passa per la cortina, on provoca levaporaci de laigua i es trans-forma en un aire humit per ms fred. El sis-tema s efi cient amb humitats exteriors per sota del 60%.

    Mysting system: es tracta de crear una boira artifi cial a linterior de lhivernacle (nebulitza-ci) amb gotes daigua de 10 micres. Normal-ment es fa a travs demissors anomenats ne-bulitzadors i en taules darrelament sobre les quals shi ha fet un tnel de plstic per allar-les de la resta de lhivernacle.

  • 122

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    La compartimentaci de lespai dins de lhivernacle permet crear diferents ambi-ents climtics segons les necessitats dels cultius. Hivernacle de producci ecol-gica dHostiplant Caldes.

    D. Llum. Element vital per al creixement de les plan-tes, les quals, a travs del procs de la fotosntesis, sintetitzen compostos orgnics essencials (majori-triament hidrats de carboni) per al seu creixement.

    Cada espcie, i segons els diferents estadis vitals, requereix una intensitat lumnica concreta i per tant la llum shaur de gestionar segons les possi-bilitat de control de qu disposi la installaci de producci de planter.

    Els elements que cal controlar per tal dajustar la llum a les necessitats del cultiu sn: Les malles o pantalles dombreig. Les malles

    sacostumen a posar per sobre de lhivernacle i tenen diferent grau dopacitat segons la dismi-nuci lumnica que es vulgui aconseguir. Lom-breig implicar, lgicament, una disminuci de la temperatura interior. Les pantalles dom-

    breig sn semblants a les pantalles trmiques, per amb la diferncia que els materials que composen les primeres sn malles que deixen passar laire, mentre que la malla trmica s opaca i no el deixa passar. Es poden installar a linterior o a lexterior de lhivernacle. El millor s tenir-ne una dombra a lexterior i una de trmica a linterior, fet que permetr controlar millor el clima de lhivernacle.

    Blanqueig de lhivernacle. s el mtode ms antic que hi ha per frenar la calor als hivernacles. Consisteix en pintar la coberta de blanc per tal que es reflecteixi una part dels raigs solars.

    E. Vent. La millor protecci en front del vent sn lobertura i el tancament de les finestres lligats a la velocitat del vent i gestionats per una estaci de control del clima.

    F. Programadors i sensors de clima. Lautoma-titzaci de tots els elements que intervenen en el control del clima duna installaci protegida, en funci del parmetres establerts com a ptims per al cultiu, s una estratgia molt vlida per afa-vorir lestalvi energtic, protegir les installacions de les inclemncies meteorolgiques especial-ment el vent i assegurar un aprofitament ptim de les condicions que pot oferir cada installaci.

    Els programadors de clima sn sistemes compu-tats que actuen com cervells per mantenir les

  • 123

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    condicions ptimes per al cultiu pel que fa a la llum, la temperatura i la humitat relativa dins de lhivernacle. Consten duna estaci meteorolgica exterior i un seguit de sensors del clima interior. A partir de les dades rebudes, i segons consignes establertes, el programador processa la informa-ci i dna les ordres als diferents automatismes de regulaci del clima. Aquests sensors sn: Termmetre amb termstat. Mesura la tem-

    peratura, i el termstat obre o tanca un circuit elctric (que va a la caldera o a les fi nestres) en funci de la temperatura programada. s el m-nim que ha de tenir un hivernacle per al control trmic. Tamb envia senyals per regular leste-sa de pantalles trmiques i dombreig.

    Higrmetre: mesura la humitat de laire. Envia senyals al programador per, juntament amb el termstat, obrir i tancar fi nestres i accionar ven-tiladors o extractors per ventilar o conservar la humitat i la temperatura. Tamb pot donar el se-nyal per arrencar els sistemes de rehumidifi caci i per ajustar la humitat a les necessitats del cultiu.

    Anemmetre: mesura la velocitat del vent. En-via senyals per graduar lobertura de les fi nes-tres i evitar desperfectes a les installacions i als cultius a causa del vent.

    Luxmetre: mesura la intensitat lumnica. Po-sar en marxa lestesa o recollida de pantalles dombreig.

    Els programes de control climtic solen incloure alarmes que poden estar connectades a avisos a mbil o a un ordinador per altes o baixes temperatures, per avaries en els sensors o en el cablejat, o per alguna situaci que requereixi latenci de la persona responsable. Tamb so-len fer els canvis necessaris en virtut de lhora en qu clareja i es fa fosc al llarg de lany, i tamb en funci de la latitud i laltitud de la ubicaci de lhivernacle.

    Les constants climtiques es poden controlar des dun terminal que ni tan sols es trobi a la mateixa fi nca, fet que permet un control remot de totes les installacions segons el seu ambient intern i extern, i prendre decisions dactuaci al nivell que calgui quan els mecanismes de control auto-matitzat puguin fallar o shagin de desautomatit-zar per alguna ra.

    3.3.4.4. Estalvi i efi cincia energtica en installacions de protecci

    Les installacions de producci de planters es-tan molt lligades a una despesa energtica que pot ser fora elevada, ja que ha de mobi-litzar molts mecanismes impulsats per energia elctrica o trmica. Lefi cincia ds daquesta energia vindr en gran part del disseny de la prpia installaci, de la seva orientaci i el seu dimensionament, de la procedncia de lener-gia emprada i de les mesures destalvi energ-

  • 124

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Requadre 22. Mesures i estratgies de control climtic en installacions protegides

    Mesura o estratgia

    Temperatura Llum Humitat

    RefrigeraConservaci de la temperatura/

    escalfaMs intensitat Menys intensitat Ms grau

    Menys grau

    Orientaci i ubicaci xxx xxx xxx xxx xxx xxxDisseny i tipus dinstallaci xxx xxx xxx xxx xxx xxxVentilaci natural: finestres zenitals i laterals xxx Han de tancar b xxx

    Ventilaci forada: ventiladors i extractors xxx xxx

    Malles dombreig xx xxx xxPantalles trmiques xx xx xxx xxBlanqueig xx xxx xxRefrigeraci per evaporaci daigua: fogging system, cooling system

    xxx xxx

    Doble paret i/o coberta xx xx x xCompartimentaci de lhivernacle segons les diferents necessitats trmiques

    xx x x

    Sistema de calefacci xxx xxMur dinrcia trmica xx x xEstaci climtica xxx xxx xxx xxx xxx xxx

    x: influncia baixa; xx: influncia mitjana; xxx: influncia alta.

    tic implementades. A lannex 7 sexposen una colla de propostes per a lestalvi i leficincia energtica als hivernacles, i al requadre 22 es fa un clcul esquemtic per avaluar el balan energtic dun hivernacle, que permet com-prendre millor el funcionament termoenergtic daquestes installacions i implementar mesures que contribueixin a la reducci de la despesa energtica.

    3.3.4.5. Utilitzaci denergies renovables als hivernacles

    Lelevat cost econmic i ambiental de ls dener-gies fssils com a combustible al sector del vive-risme ha de portar a un futur que aposti decidi-dament per la implantaci denergies renovables per abastir energticament els hivernacles, com una frmula per millorar la seva eficincia i contri-

  • 125

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Hivernacle experimental a laldea solar de Tamera (Portugal) que incorpora un sis-tema d'escalfament de tubs amb lents que acumulen calor i permeten calefactar la installaci. Foto: Tamera.

    buir a fer ms sostenible un sector que requereix habitualment de molts provements, els proces-sos dextracci, de producci i de transport dels quals comporten una elevada petjada ecolgica.

    Les energies renovables cal que siguin sistemes mixtes i de ms duna font energtica per cobrir totes les despeses. s per aix que mai es pensa-r en un sol sistema energtic, sin en una com-

    binaci de diferents sistemes com a garant per abastir les necessitats energtiques de la instal-laci, intentant prioritzar els equipaments dener-gies renovables com a suport a les calderes que utilitzin els combustibles fssils (gasoil, gas) o lelectricitat de la xarxa.

    Algunes possibilitats en ls daquestes energies sn: Energia solar trmica: per generar aigua ca-

    lenta apta per calefactar hivernacles. Pot ser re-comanable emprar un sistema mixt, per exem-ple una caldera de biomassa que complementi lescalfament de laigua amb lenergia solar. Hi ha dues opcions: Emprant el propi hivernacle com a collector

    (energia solar passiva). Una opci seria fer un mur a la cara nord amb acumuladors dai-gua de color negre, que durant el dia acu-muls lexcs de radiaci i la inrcia trmica permets que la deixs anar durant la nit.

    Emprant panells solars, collocats de manera que no facin ombra a la installaci productiva.

    Energia solar fotovoltaica: per accionar els equipaments del reg i de la gesti climtica, per a enllumenat, etc.

    Energia geotrmica: permet emmagatzemar aigua calenta sota terra, escalfada en po-ques de calor, i emprar-la a lhivern com ele-ment calefactor.

    s de biomassa per a calderes de calefacci. Pot ser a base de pllets, destelles o de llenya.

  • 126

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Tant si es recull laigua de pluja com si es fa pujar dun pou, les basses sn una ma-nera dacumular laigua per regar. La millor manera demmagatzemar aigua s, com es veu a la fotografia feta a les installacions dHortiplant (Puigdueta), en dipsits protegits de lacci dels rajos solars i daltres matries que hi puguin caure.

    Energia elica, per moure els equipaments de lexplotaci: bombes dextracci i circulaci de laigua, obertura de finestres, equips de con-trol climtic, etc.

    3.3.4.6. Installacions de reg

    Com es comentava anteriorment, laigua s un element vital en qualsevol finca de producci hortcola, sobretot si es vol fer planter o es fa a nivell de PC. Moltes vegades, quan la produc-ci de planter no s lactivitat principal, lxit o

    el fracs dincorporar-la al gruix de la resta de produccions hortcoles rau en una bona gesti del reg quan les plantetes estan naixent i sn molt sensibles a la deshidrataci. s per aix que abans de plantejar-se aquesta opci cal preveure que la manera i la freqncia del reg han de ser les correctes durant tot el cicle de producci del planter (de tres a vuit setmanes), especialment durant les poques de ms calor.

    Un dels problemes ms comuns en els hiverna-cles s el reg excessiu. Aix no noms contribu-eix al creixement dunes plantes febles, sin que tamb fomenta la propagaci de patgens que prosperen en condicions humides.

    A nivell de PC de planter, cal constatar que qual-sevol dels parmetres que defineixen una planta de qualitat, com sn la quantitat darrels al subs-trat, o lalada, la duresa i el pes de la planta, es-tan directament o indirectament relacionats amb el reg. Un gram ms de matria seca de planta es tradueix en un 8% ms de producci, i un 30% ms dhomogenetat en el planter suposar un 10% ms de producci a camp (Stradiot, 2002).

    Per tant, cal tenir en compte que una producci regular i uniforme dependr en gran mesura de la uniformitat en el reg. Aix, lelecci dun bon sistema de reg, assistit per un programador au-tomtic, facilitar molt una aportaci daigua suficient i regular al cultiu i un necessari estalvi

  • 127

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    daquest recurs hdric, que s un b escs i valus a les nostres terres i que no sha de malbaratar.

    3.3.4.6.1. Components del sistema de reg

    A. Sistema de captaci de laigua: pou, pluja, etc. Segons la procedncia de laigua que cal-gui per regar, ser necessari emprar uns o altres equipaments, que detallem a continuaci: Aigua de pou:

    Bomba submergible per impulsar laigua fi ns a la superfcie.

    Cisterna o bassa demmagatzematge. Des de la bassa es pot bombar laigua per a ser distri-buda a travs de la xarxa de distribuci. Per a disposar de la pressi que es vulgui pro-gramar, caldr incorporar un transductor de pressi conectat a un variador de freqncia.

    Equip de fi ltratge. Imprescindible per retenir les impureses slides que podrien obturar els degoters. Poden ser fi ltres de sorra per a ai-ges molt brutes, o danelles i de malles per a aiges ms netes. Tamb hi ha els hidroci-clons, que eliminen llims i elements pesats en suspensi. Cal posar lequip de fi ltratge abans de lequip de fertilitzaci si nhi ha i, per des-comptat, abans de lentrada a les canonades de distribuci de laigua a les parcelles.

    Aigua de riu o de canal de reg. Serviran els mateixos equipaments que en el cas anterior, excepte la bomba submergible.

    Aigua de pluja. Cal adaptar totes les superf-cies cobertes amb pluvials i canals de recollida daiges, les quals seran abocades a una bassa o cisterna de recollida. Sn aiges molt baixes en sals i per tant de molt bona qualitat, per cal fer-ne un bon fi ltrat, ja que acostumen a arrossegar molts materials slids. Per tant, se-guiran el mateix procs que en els casos ante-riors, tot i que es poden emmagatzemar sepa-radament, per poder compensar i fer barreges amb altres aiges de ms alt contingut sal, per exemple, procedents de pous.

    Aigua procedent de la reutilitzaci de lixi-viats de reg. Permet aprofi tar laigua que en molts casos es converteix en un element con-taminant de les capes fretiques degut al seu alt contingut en sals, especialment nitrats. Requereix seguir un procs dadequaci per tal devitar problemes sanitaris transmesos a travs de laigua, i cal barrejar-la amb les altres aiges de reg, tenint en compte que shaur dajustar el contingut de nutrients a lhora de fer les mescles fertilitzants. El pro-cs a seguir seria: Adequaci de les installacions per a la reco-

    llida de les aiges de drenatge dels cultius. Desinfecci, que pot ser per mtodes fsics

    (trmica, ultraviolada, fi ltraci per membra-nes) o qumics (oxidaci amb perxid, ioda-ci) o mitjanant fi ltres de sorra biolgics activats.

  • 128

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Mescla daiges (aigua amb lixiviats + altres aiges) a partir de lectures de conductivitat elctrica i de pH per a la seva nova utilitzaci per al reg.

    B. Programadors i ordinadors de reg. Permeten programar cabals i freqncies de reg als diferents sectors de la finca, els quals disposen delectro-vlvules que seran les que rebran el senyal elc-tric des del programador per tal dobrir o tancar el pas de laigua. Tamb permeten gestionar la fertirrigaci a partir de les mesures del pH i la con-ductivitat elctrica. Aquest mtode funciona molt b en la fertilitzaci amb adobs de sntesi qumica, per pot necessitar dajustaments complementa-ris quan es treballa amb adobs orgnics, ja que la seva dosificaci no est tan directament relaciona-da amb el pH i la conductivitat elctrica.Els ordinadors de reg sovint poden fer una gesti conjunta del clima i permeten dur un registre de les programacions i les accions realitzades.

    C. Capal de reg. Integrat pel conjunt dele-ments que tenen com a finalitat controlar la pres-si, el cabal, el filtrat i la fertilitzaci de laigua que saportar al cultiu. Consta de: Sistema dimpulsi o de bombeig: les bom-

    bes de reg aportaran lenergia necessria per al funcionament a pressi de la installaci. Per controlar el cabal i la pressi sutilitzen vlvules volumtriques o de solenoides, regu-ladors de pressi i manmetres. El variador de

    freqncia mant una pressi constant amb el mnim consum energtic, un detall molt til quan, per exemple, sestigui regant un sector i alhora tamb sestigui regant amb una m-nega una altra zona des de la mateixa xarxa de distribuci daigua.

    Sistema de filtrat: com sha dit anteriorment, laigua que ha danar als emissors ha destar ben neta de tot material slid en suspensi, per evitar lobturaci de degoters i difusors i aix assegurar la uniformitat del reg. Tot i aix, ser aconsellable de filtrar laigua abans de lentrada al sistema dimpulsi i, si es fa fertir-rigaci, tamb desprs daquest equip per evi-tar que precipitats de les barreges fertilitzants puguin ser els causants de les obturacions.

    D. Xarxa de distribuci. Est constituda pels ele-ments que porten laigua del capal fins als emis-sors. Del capal de reg surt la canonada principal, que es ramifica en les canonades secundries i al seu torn en les terciries, fins arribar als emissors. Sacostumen a utilitzar materials plstics com el PVC (policlorur de vinil) i tamb el PE (polietil). El primer s ms econmic, per la llum solar de-grada el material, per la qual cosa sempre que es pugui cal enterrar la canonada. T linconvenient que s un material derivat del clor, amb tots el problemes demissi de txics que comporta, tant durant la fabricaci com al llarg de la seva vida til i, posteriorment, en la seva gesti per ser reciclat.

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

  • 129

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    El reg amb mnega s un dels sistemes ms senzills i que no pot faltar a cap installaci de producci de planter. Foto: Santi Soto.

    La microaspersi imita la pluja de gota fi na. Cal vetllar per la uniformitat en la distribuci de laigua. A la foto, safates sembrades a Agrcola Calder.

    E. Emissors. Sn els elements encarregats de distri-buir laigua a les plantes. Nhi ha de moltes menes en funci del sistema de reg triat (requadre 23): Gravetat: pot ser un sistema acceptable per

    a produccions mixtes (per al consum i per fer planter). Tamb quan es sembra directament al terra, en poques de ms calor. Cal regar abans de la sembra i procurar no tornar-hi fi ns que les llavors hagin germinat, per evitar arrossegar-les.

    Degoters: hi ha una gran quantitat de siste-mes. Poden ser de rgim turbulent o laminar, dorifi ci, tipus vrtex, amb microtubs, etc. No sn el mtode ms emprat en producci de planter, ja que solament sutilitzen quan es fa el planter directament al terra, com en el cas del reg per gravetat.

    Inundaci: es pot fer amb safates, tacs prem-sats o blocs, per hauran destar dins duna caixonera estanca, un tros de terreny tipus pis-cina impermeabilitzada o una taula de cultiu, que sinundaran perqu les plantes es saturin i agafi n aigua per la part inferior.

    Mnega: un dels sistemes ms econmics i senzills i que no pot faltar a cap installaci de producci de planter, ja que encara que hi hagi un altre tipus de reg ms sofi sticat, un cop de mnega sempre permetr regar fora de programa, en racons, en moments davari-es o quan es necessiti qualsevol reg de refor.

  • 130

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    SISTEMA DE REG CARACTERSTIQUES AVANTATGES INCONVENIENTS APROPIAT PER A:

    GRAVETAT: A MANTA I PER SOLCS

    Requereix sols profunds i terra anivellada amb pendents suaus (1-1,5%). Requereix certa destresa i experincia per fer els solcs ben anivellats. Laigua circula lentament per solcs en forma de Uo taules, aprofitant un suau desnivell.

    No requereix installacions, s barat. Noms inversi de temps. Afavoreix la biodiversitat lligada a zones humides.

    Molt temps de dedicaci al manteniment, a escardar i al propi reg. Alta despesa daigua: prdues per evaporaci i per percolaci. No es pot automatitzar. Risc derosi.

    Sembres directes al terra en poques de calor. No apte per a cultiu en safates i contenidors.

    DEGOTERS

    Aigua que cau gota a gota o a rajol. Crea un bulb humit: volum de sl que queda humit pel degoter, on es desenvolupa el sistema radicular. Cabals de 2 a 6 l/h.

    Molt eficient en estalvi daigua. Possibilitat de fer servir aigua amb un alt nivell de sal. Fora uniformitat. Menor infestaci de males herbes.

    Cost inicial elevat. Perill dobstruccions. Un mal maneig pot produir risc derosi del sl. Poc adequat per a safates i contenidors.

    Sembres directes al terra en poques de calor. No apte per a cultiu en safates i contenidors.

    INUNDACI

    Tros o recipient impermeabilitzat que sinunda; les plantes es saturen agafant aigua per la part inferior.

    Baix cost dinstallaci. No es mulla la part aria de la planta: estalvi de problemes sanitaris.

    Problemes de transmissi de malalties a travs de laigua. Concentraci de sals a la part alta del tac del substrat, augmentant la conductivitat.

    Taules de cultiu o eres impermeabilitzades on shi posen les safates.

    MNEGA

    Mnega amb diferents poms de reg . Possibilitat de ser connectada a diferents punts de la xarxa de reg.

    Baix cost dinstallaci. Molt uniforme si es t experincia.

    Moltes hores de dedicaci. Si no es t experincia: poca uniformitat.

    Petites partides a nivell dautoproducci. Per fer regs de suport i compensar irregularitats en el reg automatitzat.

    REGADORA,MOTXILLA PER FER TRACTAMENTS

    Reg ms o menys suau, que requereix atenci directe.

    Baix cost. s molt gil.

    No apte per a sembres una mica voluminoses.

    Sembres de poca quantitat. Racons mal regats.

    Requadre 23. Sistemes de reg emprats en la producci de planters

  • 131

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    SISTEMA DE REG CARACTERSTIQUES AVANTATGES INCONVENIENTS APROPIAT PER A:

    MICROASPERSORS I DIFUSORS

    Imiten una pluja de gota fi na. Cabal de 20 a 150 l/m2 a menys de 6 m dabast.

    Facilitat dautomatitzaci.

    Alta inversi inicial. Poca uniformitat, per ms bons i ben ubicats que estiguin els aspersors. Malbaratament daigua i fertilitzants (si es fa fertirrigaci). Totes les partides reben la mateixa aigua dins dun sector. Requereix vigilncia per arreglar obturacions i desperfectes.

    Sembres a laire lliure i en hivernacles, sempre que no es pugui o no surti a compte posar un carro de reg.

    CARROS DE REG

    Barra mbil amb broquets de reg que circula per uns rails.

    s el sistema que dna ms uniformitat de reg als planters.

    Alta inversi inicial. Permet automatitzar i regar per zones.

    El ms apropiat per als sementers.

    La seva uniformitat dependr de lexperincia de la persona que regui. Cal disposar dun di-fusor que faci gota fi na. T linconvenient que requereix molta m dobra: dues persones ex-perimentades regant tota la jornada, per hec-trea, a les poques de calor (festius inclosos) (Zorrilla, 2005).

    La regadora o fi ns i tot la motxilla de fer trac-taments seran estris tils per fer un refor de petit volum, a vores mal regades o a safates acabades de sembrar que es vulgui humitejar suaument, sense endur-se les llavors o el subs-trat que les cobreix i sense haver de connectar la mnega, que sempre implica moure ms vo-lum daigua.

    Microaspersors i difusors: sistema que imita una pluja de gota fi na. Hi ha una enorme quan-titat daspersors de diferent cabal, mida de la gota i dimetre de la zona mullada. Molts dells tenen una vlvula antidegoteig, per evitar les gotes un cop baixa la pressi en tancar laigua.

    Carros de reg: s el sistema ms difs dins del sector de la PC de planters. Consten duna barra mbil amb uns rails penjats a lestructura de lhivernacle. La barra porta els broquets de reg, que solen ser de raig pla. Un motor con-trolat per un automatisme gestiona la barra. Laccionament del carro saconsegueix per mit-j dun controlador que pot estar connectat a un ordinador, des don es possible programar

  • 132

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Els carros de reg sn el sistema ms utilitzat en la producci comercial de plan-ters, ja que s el que garanteix el reg ms uniforme. A la foto, installaci de la Fundaci Onyar - La Selva.

    de manera fcil i cmoda els parmetres de treball, com ara la velocitat del carro, el nom-bre de passades, les zones de no reg, el reg amb aigua sola, el reg amb aigua ms fertilit-zant, etc.Permet amples de reg per a hivernacles estn-dard de 8-9,6 metres, i una longitud variable, que pot oscillar entre els 120 i els 140 metres.

    3.3.5. Matries primeres per a la producci de planters

    Les matries primeres bsiques per a la produc-ci de planters sn la llavor, el substrat, les sa-fates de sembra, els fertilitzants i els productes fitosanitaris.

    3.3.5.1. Llavor

    Ladquisici o la utilitzaci de llavors adients per fer planter ecolgic passa necessriament per complir el que marquen els Reglaments (CE) 834/2007 i 889/2008, i que sexplica a lapartat sobre el marc legal de producci ecolgica de llavors.

    3.3.5.2. Substrats

    Les plantes nascudes en un contenidor o en una safata de sembra requereixen que la terra on shan de desenvolupar en aquests primers estadis tin-gui unes caracterstiques fisicoqumiques i tamb biolgiques que permetin a les plantetes dacce-dir fcilment a laire, a laigua i als nu trients que necessiten per viure i per prosperar ptimament. Aquesta terra normalment haur de ser un subs-trat, un material slid diferent del sl que, posat en un contenidor, permet lancoratge i el creixe-ment del sistema radicular. A diferncia de la terra del camp, el substrat ha de tenir una certa capa-citat de retenci daigua sense compactar-se, s a

  • 133

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    En la producci comercial de planter sacostuma a utilitzar substrats la composi-ci dels quals quasi sempre s a base de torba, que es subministra amb big-bags.

    dir, sense perdre porositat. En viverisme no ecol-gic, es considera que no s un requisit important que el substrat nodreixi la plntula, ja que una part daquesta nutrici vindr a travs de laddici de fertilitzants de sntesi al substrat, o de la fertirriga-ci durant el cultiu al sementer. Aquest planteja-ment tindr una rellevncia diferent en cultiu eco-lgic de planters, especialment si ja des daquests primers estadis es vol afavorir la proliferaci de la biomassa edfi ca al tac de cultiu, el qual sha dintegrar a un sl biolgicament viu, base de la fertilitat en producci ecolgica.

    Una de les claus de lxit de la salut del planter radica en lelecci duna barreja de substrat ade-quada, la qual ha de permetre una bona retenci daigua i un bon aireig de les arrels, aix com pro-

    porcionar la quantitat de nutrients que assegurin una nutrici correcta a la planta. Hem de tenir clar que la nova planta creixer en un petit recipient de volum on cal que les arrels es desenvolupin correctament per tal que, quan simplantin al lloc defi nitiu, puguin estendres i complir les funcions dancoratge i de captaci dels elements nutritius per a la planta.

    A. Caracterstiques dun bon substrat. Un bon substrat ha de tenir les segents caracterstiques per garantir bons resultats durant la germinaci, larrelament i el creixement de les plntules (re-quadre 24): Propietats fsiques. Fan referncia a les ca-

    racterstiques de la matriu slida, formada per partcules slides ms o menys poroses i per espais entre les partcules, que poden estar plens daire o daigua segons el grau dhumec-taci del substrat. Una de les caracterstiques ms importants que ha de tenir un substrat per fer planter s una alta porositat, s a dir, la part del substrat ocupada pels porus ha de ser superior al 85% (Abad et al., 1993). En aquests porus s on hi ha laire (porus grans o macro-porus), on es ret laigua (porus petits o micro-porus) i per on creixen les arrels. Els parme-tres fsics que habitualment es consideren sn (Perdomo et al., 2010):1. Capacitat de retenci daigua, que depn

    dels microporus. Ha de ser alta, per laigua ha de ser fcilment assimilable o disponible

  • 134

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Requadre 24. Caracterstiques fsiques i qumiques dels principals materials utilitzats en lelaboraci de substrats

    MATERIALS TIPUS DENSITAT REAL (g/ml)

    DENSITAT APARENT

    (g/ml)

    POROSITAT TOTAL

    (%volum)

    VOLUM AIRE

    (%volum)

    AIGUA ASSIMILABLE

    (%volum)

    PTIM 1,4-2,0 0,2 85 20-30 20-30

    FIBRA DE COCOFresca 1,3 0,07 95 40 15

    Compostada 1,5 0,05 96 34 21

    RESIDUS FORESTALS

    Frescos 1,4-1,5 0,16 89 38 18

    Compostats 1,1-2,3 0,16-1,3 88 37-59 6-10

    TORBES DESFAGNE

    Brutes 0,6-2,3 0,04-0,07 96 22-72 8-35

    Rosses 0,8-1,6 0,05-0,1 94 40-70 15-30

    Negres 1-2,8 0,12-0,2 80-88 4,5-10 36-40

    VERMICULITA0,2 mm 2,4 0,12 95 41 1-5

    3-8 mm 2,5 0,1 96 53 1-2

    PERLITA 2,4 0,12 95 73 5-6

    ARENA 2,6 1,3-1,6 40-45 20-25 16

    POREXPAN 8 0,05-0,1 90-95 40-80 6-16

    LAVA VOLCNICA Lapilli hidrfug 2,5-3 0,6-1,1 70-75 55-60 5-6

    Font: Perdomo et al., 2011

  • 135

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    MATERIALS TIPUS C/N pH CE mS/cm (20) CIC meq/100g

    PTIM 20-40 5,3-6,5 0,151-0,5 20

    FIBRA DE COCOFresca - 5,8 0,6 100

    3-4 anys 73-188 6 0,1-0,075 150

    RESIDUS FORESTALS

    Frescos - 5,5 0,25 40-50

    Compostats 47 6,5 0,5 75-100

    TORBES DESFAGNE

    Poc descomposada - 3,5-4 - 110-130

    Mig descomposada - 2,5-3,5 0,05-0,120 130-150

    Molt descomposada 50 2,5-3,5 0,06-0,180 130-150

    COMPOST Residus agrcoles 12-14 6,8-7,9 2,21-2,48 56-67

    PELLOFA DARRS Mlta 82-119 7-7,5 - -

    VERMICOMPOST - 6,3-7,7 0,8-1,4 -

    VERMICULITA 0,2 mm - 7,5-8 - 100-150

    PERLITA - 6,8-7 - Inapreciable

    ARENA 10 6,5-7,5 Variable Inapreciable

    POREXPAN 7 Inapreciable Inapreciable

    LAVA VOLCNICA Lapilli basltic - 7-8 150-400 5-30

    Pedra tosca alterada - 7,5-8,5 Variable 25-50

    C/N: relaci carboni/nitrogen.CE: conductivita elctrica.CIC: capacitat dintercanvi catinic, s a dir, la quantitat total de cations que un sl o substrat pot adsorbir i bescanviar.

  • 136

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    per a la planta. Caldr que el substrat tingui entre un 20 i un 30% daigua assimilable i en-tre un 4 i un 10% daigua de reserva.

    2. Suficient capacitat daireig: s a dir, la pro-porci del volum del substrat que cont aire (desprs dhaver-lo saturat daigua i dha-ver-lo deixat drenar lliurement). El valor p-tim de porositat de major dimetre est al voltant del 20-30%, i mai est per sota del 20%.

    3. Densitat aparent. Cal que sigui baixa, ja que daquesta manera ser ms lleuger. Aix facilitar el transport i el maneig de les safates o els recipients contenidors. Els va-lors adients ronden els 0,15-0,45 grams per centmetre cbic; per a mides ms grans i per a plantes petites i safates grosses com s el cas dels planters dhortcoles ha des-tar per sota de 0,2 grams per centmetre cbic..

    4. Textura. Millor que sigui fina, homognia i fcilment manejable, i que es pugui barre-jar sense problemes. Els substrats de textura grossa dificulten la germinaci de les llavors i el seu creixement.

    5. Estabilitat. Cal que sigui fsicament estable, amb una estructura que no es contregui, sinfli o sendureixi.

    6. Mullabilitat. Que es pugui remullar i amarar-se daigua un cop el substrat shagi dessecat. El temps mxim per restablir-se ha destar per sota dels cinc minuts. Un problema habitual de la torba s la seva baixa mullabilitat, sent molt difcil tornar-la a remullar un cop seca.

    Propietats qumiques. Els parmetres que cal tenir en compte sn:1. El pH, s a dir, el valor de la seva acidesa/

    basicitat. El pH adequat est rondant la neu-tralitat o lleugerament cid (entre 5,3 i 6,5).

    2. Conductivitat elctrica. Ens parlar del con-tingut en sals o salinitat, a la qual les plntu-les en els seus primers estadis sn molt sen-sibles. Els valors de referncia acceptables es troben entre 0,15 i 0,5 decisimens per metre (dS/m) a 20C. Tot el que passi dels 0,5 dS/m (a 25C) corre el risc de ser fitot-xic, en funci de la capacitat de retenci de sals que tingui el substrat.Les cendres del substrat, sempre que sigui orgnic, hauran de tenir un valor inferior al 20% en matria seca.A vegades el substrat fet a partir de compost de fems t una salinitat lleugerament eleva-da, que disminueix amb els primers regs.

    3. Capacitat de retenci delements qumics en forma inica o capacitat de bescanvi catinic. s la capacitat que t un substrat

  • 137

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Metall pesant Lmit de concentraci (mg/kg de matria seca)Cadmi 2Coure 100Nquel 50Plom 100Zinc 150

    Mercuri 1Crom (total) 150

    Crom (VI) -

    Font: Marf et al., 2011.

    Requadre 25. Continguts mxims admissibles de metalls pesants als substrats ecolgics

    dabsorbir nutrients al complex de bescan-vi catinic. Sexpressa en miliequivalents de cations per 100 grams (meq/100 g) de subs-trat. Els valors adequats se situen entre 15 i 50 meq/100 g de substrat.

    4. Fertilitat del substrat. Cal que tingui un nivell sufi cient de nutrients assimilables. En producci ecolgica de planters aquesta fertilitat de base s molt important, ja que no es podran aportar amb facilitat gaires nu-trients rpidament assimilables. El nitrogen ha destar, preferentment, en la seva forma inorgnica ntrica -ja que la forma amoniacal podria causar fi totoxicitat- amb valors den-tre 51 i 130 milligrams per litre (mg/l) de substrat. El fsfor ha de trobar-se entre 19 i 55 mg/l, el potassi entre 51 i 250 mg/l i el magnesi entre 16 i 85 mg/l.

    5. Elevat contingut de matria orgnica. Cal que sigui superior al 80% i ha de tenir una relaci carboni/nitrogen (C/N) entre 20 i 40. Aquest valor dna idea de lestabilitat i la maduresa del substrat, i depn del tipus de material que el composa (hemicellulosa, cel-lulosa o lignina) i de la seva major o menor resistncia a latac microbi (Ansorena, 1994).

    6. Contingut en metalls pesants. En producci de planter ecolgic haur de ser mnim (ve-geu el requadre 25 sobre continguts mxims

    admissibles de metalls pesants en substrats ecolgics) (Marf et al., 2011).

    Propietats biolgiques. Les referides a:1. Velocitat de descomposici. Cal que sigui

    petita, per tal que no varin les propietats del substrat. Per tant, si es fa a base de materi-als compostats, aquests hauran destar sufi -cientment madurs. En aquest sentit es parla de bioestabilitat, la qual pot ser avaluada mitjanant un parmetre anomenat ndex de bioestabilitat, que no pot ser inferior al 80% en els materials orgnics que es volen utilit-zar com a substrat (requadre 26) (Marf et al., 2011).La velocitat de descomposici est lligada als microorganismes i a les seves condicions ambientals. Alguns efectes de la descompo-sici sn: empitjorament de les propietats

  • 138

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Requadre 26. ndex de bioestabilitat de diferents composts i barreges de composts que es podrien utilitzar com a substrats

    Matries primeresndex de

    bioestabilitat (%)

    Compost de fem dhpica 80,6

    Compost 75% fem dhpica + 25% esporga de pi 82,4

    Compost 50% fem dhpica + 50% esporga de pi 93,6

    Compost 25% fem dhpica + 75% esporga de pi 89,6

    Torba desfagne (Sphagnum sp.) 83,7

    Escora de pi compostada 100,0

    Fems de vacum compostats 66,5

    Residus forestals compostats 83,6

    Fibra de coco 100,0

    50% torba + 50% escora de pi compostada 85,2

    50% fems de vacum compostats + 50% perlita 76,8

    40% residus forestals compostats + 60% fems de vacum compostats 72,0

    50% residus forestals compostats + 50% escora de pi compostada 92,4

    Font: Marf et al., 2011.

    fsiques, disminuci de la capacitat daireig i de disponibilitat de nitrogen, alliberament de substncies fitotxiques, etc.

    2. Fitotoxicitat per a les plantes o per als ani-mals. Els substrats han destar lliures de subs-

    tncies fitotxiques, com per exemple els fe-nols, especialment si procedeixen de residus forestals (fusta de conferes) o de restes de plantes que poden produir allelopaties.

    3. Alt contingut en patgens, fet que no vol dir que calgui que sigui estril. Sembla que els mi-llors comportaments de substrats per a plan-ter ecolgic sobserven en aquells amb algun component procedent del compostatge dal-gun tipus de residu orgnic. La pasteuritzaci que suposa el procs de compostatge elimina moltes llavors i patgens, per mant espores de microorganismes i daltres ssers vius tils.

    Altres propietats que cal considerar:1. Que estigui lliure de llavors i de propguls

    dherbes.2. Reproductivitat i disponibilitat. s important

    que el material sigui homogeni i disponible a llarg termini; que no falli el subministra-ment o que les partides tinguin propietats diferents.

    3. Baix cost. El mnim possible, sense deixar de tenir en compte les externalitats mediambi-entals i socials: potenciar les economies de baixa escala i locals, valorar la mnima inci-dncia de contaminaci per transport, etc.

    4. Ha de ser fcil de preparar i de manejar, i lleuger de pes, i cal que es pugui barrejar amb altres materials.

    5. Bona resistncia a canvis externs: tempera-

  • 139

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Quan a la mateixa fi nca es produeix planter ecolgic i convencional, cal separar escrupolosament els processos, materials i espais dedicats a amds mtodes. A la fotografi a, contenidor del substrat ecolgic de Planters Lloveras.

    tura, humitat, etc.6. Que en condicions normals ds no produei-

    xi efectes perjudicials per a la salut humana o el medi ambient.

    7. A nivell de substrat comercial, que es disposi de mtodes adequats de presa de mostres, danlisi i dassaig per comprovar les seves caracterstiques i qualitats.

    Els substrats que reuneixen la major part daques-tes caracterstiques sn els substrats orgnics o terres vegetals.

    B. Materials utilitzables per fer substrats. El substrat idoni per a tot tipus de plantes en pro-ducci ecolgica de planters no existeix. Normal-ment shaur de preparar una mescla de diversos materials per aconseguir-lo (Domnguez, 2004). Els substrats orgnics sn la base de les barreges que es fan en producci ecolgica de planter. Sen troben de diferents orgens: Subproductes i materials procedents de lagri-

    cultura i la ramaderia: compost de collites, de restes desporga, de fems, cendres, etc.

    Subproductes i materials procedents de les ac-tivitats forestals i de la jardineria: serradures, encenalls, residus forestals, cendres, etc.

    Subproductes i materials procedents de la in-dstria agroalimentria: pellofes darrs, fi bra de coco, sanses de pinyol doliva i de ram, res-tes de caf, remolatxa sucrera, tort doleagi-noses, etc.

    Tamb es poden emprar productes minerals procedents de dipsits naturals i que no hagin sofert cap procs qumic com a complement de les matries orgniques, per exemple sorres, per-lita, vermiculita, argila expandida, zeolites, cen-dres per millorar les propietats fsiques, o alguna pols de roca que enriqueixi el material en algun mineral determinat.

    Tots ells han de complir les especifi cacions que es recullen a la normativa europea. Molts daquests materials cal que hagin estat ben compostats per tal destabilitzar-los abans de ser utilitzats com a substrats.

    La normativa que regula els requisits, les limita-cions, els grups de productes que es poden con-

  • 140

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Amb el compostatge de restes de la prpia finca, si sha fet correctament, sobt un material molt til per a preparar un substrat, si s complementat amb un altre material amb una bona capacitat de retenci de laigua.

    siderar substrats i les matries primeres a partir de les quals es poden preparar substrats agrco-les en general es recull al Reial Decret 865/2010, de 2 de juliol, publicat al Butllet Oficial de lEstat: http://www.boe.es/boe/dias/2010/07/14/pdfs/BOE-A-2010-11153.pdf

    En lAnnex II del Reglament 834/2007 es recullen els materials que poden utilitzar-se com a substrats. Cal que lautoritat competent autoritzi les matries emprades, ja que, per exemple, no seria accepta-

    ble utilitzar materials procedents de recursos que puguin malmetre paratges dinters natural (com podrien ser gredes volcniques) o que impliquin un transport de gran distncia, si es pot evitar.

    La consideraci ecolgica dun substrat exigeix que en les matries primeres a partir de les quals es fabriqui, i tamb en la seva preparaci, es mini-mitzi ls de recursos no renovables i, a ser possi-ble, que aquests recursos procedeixin de materials generats en un indret no gaire allunyat del lloc de consum. Actualment la torba, un recurs no renova-ble i que cal transportar des de lluny, s el compo-nent majoritari de molts dels substrats comercials.

  • 141

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Per tant, tot i que de moment la torba est autorit-zada com a substrat per a la producci ecolgica, s evident que per la seva naturalesa (recurs no renovable) i pel seu origen lluny no hauria de ser considerada un substrat ecolgic. s majoritria lopini dels experts en el sentit que la torba, tard o dhora, deixar de ser un substrat autoritzat per a lhorticultura ecolgica. Aix fa que sigui neces-sari desenvolupar substrats alternatius que caldr preparar utilitzant matries primeres disponibles als llocs propers als de consum i de naturalesa re-novable (Marf et al., 2011).

    Moltes matries primeres orgniques, per poder ser utilitzades com a substrat, han de ser sotme-ses a un procs destabilitzaci de la matria or-gnica, dhigienitzaci quant a leliminaci de patgens i de llavors i de disminuci de substn-cies fi totxiques prpies de la matria primera. Aquesta transformaci sanomena compostatge, i es pot defi nir com un procs microbiolgic, ae-rbic i controlat de la matria orgnica, a travs del qual sobt un material prehumifi cat, ms bi-oestable que el material dinici, ric en substncies hmiques i nutrients, apte per a la nutrici de les plantes, que sanomena compost. Alguns dels benefi cis que aporten les matries orgniques compostades sn: Augmenta la bioestabilitat de la matria org-

    nica, s a dir, disminueix la capacitat daltera-ci de les caracterstiques fsiques i qumiques durant el temps que sutilitzi com a substrat.

    Disminueix el nivell de fi totoxicitat, com per exemple els fenols de les conferes.

    Estabilitza i millora les propietats fsiques, per tant millora la permeabilitat i la capacitat de retenci de laigua.

    Higienitza i redueix el nivell dinfestaci per fi -topatgens, insectes plaga i herbes del materi-al original, grcies a que, si es fa en condicions apropiades, el procs s exotrmic, s a dir, allibera calor (65-70C).

    Redueix el bloqueig de macro i microelements particularment el nitrogen, els quals sn mi-neralitzats i, per tant, posats a disposici de les plantes.

    No tots els materials compostats resulten aptes o prou adequats per al cultiu de les plantes. Per tant, es fa necessria una avaluaci dels materi-als per tal de poder fer barreges que permetin complementar riqueses, defi cincies i caracters-tiques fsiques duns materials amb les dels altres i aix formular un substrat que respongui als re-queriments del cultiu de planters (Marf, 2011).

    Cal promoure la recerca i lavaluaci de mate-rials susceptibles de ser transformats en com-ponents aptes per formular substrats utilitza-bles en producci agrria ecolgica. En aquest sentit, cal la intervenci de professionals de la fabricaci de substrats que garanteixin la cor-recta transformaci de les matries primeres, lesmena de les caracterstiques no adequades,

  • 142

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    lestandarditzaci dels processos de fabricaci i la qualitat ptima de cada substrat que arriba a lusuari final (Marf, 2011).

    Les recomanacions que Alfons Domnguez fa a Substratos en viverismo ecolgico sn les se-gents: Fer barreges de diversos materials, de textura

    fina, el ms homognies possible, i eliminar els elements grollers a travs de tamisos.

    Comptar amb un component orgnic amb una elevada quantitat de nutrients: compost, ver-micompost o terra de bosc.

    Afegir altres elements que millorin laireig i la capacitat de retenci daigua i li donin lleuge-resa: fibra de coco, pellofa darrs, perlita, ver-miculita, restes forestals compostades.

    Es poden afegir esmenes minerals naturals com les cendres, per amb molt de compte per a no salinitzar (mxim 5-10%).

    Algunes propostes de substrats (Domnguez, 1999): 70% compost + 25% vermiculita + 5% perlita. 50% compost + 50% fibra de coco desalinit-

    zada. 50% compost + 50% sorra. Afegir perlita per

    alleugerir la barreja. 75% compost + 25% pellofa darrs. 50% compost + 25% de fibra de coco + 25%

    pellofa darrs.

    Altres propostes: Compost de fems + compost de restes des-

    porga de pi (Marf et al., 2011). 50% fibra de coco + 40% vermicompost (o

    compost molt descompost) + 10% perlita (Bueno, 2009).

    75% compost ben madur + 25% sorra o per-lita o vermiculita.

    La immensa majoria dels substrats comercials ap-tes per a agricultura ecolgica tenen en la seva composici torba rossa i negra en diferents pro-porcions. No sentrar, dins daquest manual, a detallar barreges en les quals sinclogui la torba, en coherncia amb la necessitat ecolgica de prescindir daquest ingredient.

  • 143

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    3.3.5.3. Safates o recipients per a la sembra

    Per a la sembra en tac es poden fer servir els re-cipients segents: Recipients provinents de la reutilitzaci, com

    poden ser envasos de iogurt, oueres, etc., que cal que tinguin forats a la base per al drenatge i que somplin amb una barreja adequada de substrat.

    Una altra forma demprar materials provinents de la reutilitzaci s fer petits gots o testos amb paper de diari amb un motlle, que pot ser un pot de vidre.

    Testos (torretes o contenidors), preferible-ment petits (5-10 centmetres de dimetre) o tipus godet13. Nexisteixen de materials pls-tics (polipropil, etc.) per tamb de materials biodegradables fabricats a partir de mid de patata, mid de blat de moro, oli vegetal, o cid lctic procedent del blat de moro o la re-molatxa. Tamb en trobem de fets a base de torba i de fi bres vegetals de fustes o de coco.

    Safates dalvols o safates multicella. Sn sa-fates compartimentades, perforades en la seva base, on les plantes creixen independentment.Tenen els avantatges segents:

    13 Modalitat de contenidor o test de secci quadrada (per exemple, 7 7 8 cm) apte per a un sol s, fabricat en polipropil de poc gruix, que li dna una baixa consistncia.

    1. Fan de suport fsic del substrat on es desen-voluparan les plntules fi ns a ser trasplanta-des al lloc defi nitiu.

    2. Sevita la manipulaci de les arrels, donada la facilitat dextraure la planta de manera in-dividualitzada sense produir danys a nivell radicular, evitant aix ferides que afavoririen lentrada de patgens.

    3. Es millora lhomogenetat en la plantaci, perqu en el moment del trasplantament es poden triar les plantes per mides en cas de lots de germinaci heterognia.

    4. Milloren la facilitat i la rapidesa de mani-pulaci de les plantes, ja que s possible transportar les safates en carros o en palets, aix com la seva mecanitzaci a lhora de les sembres i el repicat de plntules.

    5. Milloren la germinaci de les llavors, ja que poden posar-se moltes safates en poc espai en una cambra de germinaci.

    6. Permeten endar-rerir el moment del trasplantament.

  • 144

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    El nombre dalvols per safata va de 12 fins a 384. Nhi ha de rodons (base troncocnica) i de quadrats (de base tronco piramidal), amb mides d1,5 a 7 centmetres de dimetre o de costat, i amb volums que van de 7 a 400 centmetres c-bics per alvol, o ms grans si sn recipients per a llavors forestals. Com ms petit sigui lalvol ms delicades seran les atencions que caldr te-nir vers les plantes all nascudes, quant a fertilit-zaci, regularitat i freqncia de reg i moment de repicat o de trasplantament.

    La capacitat de lalvol i la densitat de plantes per safata sn factors limitants per aconseguir exem-plars de qualitat, ja que influeixen en parmetres com la longitud i el dimetre de la tija, lrea fo-liar i la qualitat de les arrels, en proporci amb el temps de permanncia de la planta al llavorer. Aix, a major volum de lalvol saconsegueixen plantes de major pes i, per tant, amb un ms gran potencial productiu (Muoz, 2005).

    Lelecci de la mida de lalvol i de la densitat de plantaci a la safata es far segons el temps estimat de permanncia de la planta al sementer: a major capacitat de lalvol i menor densitat de plantes per metre quadrat a la safata, major capa-citat destana al llavorer degut a la major quan-titat de llum rebuda per aquestes plantes. Una incorrecta elecci de la mida dels alvols propi-ciar una excessiva densitat de plantaci que, al seu torn, provocar que les plantes rebin menys

    llum (esgroguement de les fulles basals), un aug-ment de la temperatura i una alta humitat, creant un ambient favorable per al desenvolupament de malalties i per a la seva rpida propagaci.

    Lalvol acostuma a tenir diferents tipus destri-es i formes per afavorir larrelament i evitar que aquestes sespiralitzin14, fet que perjudica el seu desenvolupament posterior.

    Les safates poden ser de diferents materials: Poliestir expandit (EPS) o porexpan, col-

    loquialment conegut com suro blanc. s un material plstic escumat, molt emprat al sector de la construcci com allant trmic i acstic i tamb en envasos i embalatges. s un materi-al reciclable que ofereix com avantatge el seu baix cost, per que t una baixa durabilitat, tot i poder-lo emprar durant diverses campanyes.Una de les pegues que tenen les safates dEPS s que els seus costats es trenquen fcilment i shi fan microfissures per on sintrodueixen les ar-reletes, que acaben trencant-se quan les plantes es treuen de les safates. Aquestes microfissures tamb sn racons on shi amaga el substrat, fet que dificulta la seva desinfecci, i per tant es con-verteixen en reservori de possibles patgens. A nivell de PC aquest problema es soluciona em-prant unes fundes de plstic termoformat, que encaixen dins de la safata de porexpan.

    14 Que les arrels creixin formant espirals, la qual cosa fa que sentortolliguin Que les arrels creixin formant espirals, la qual cosa fa que sentortolliguin entre elles.

  • 145

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Les torretes o qualsevol altre recipient poden ser un bon lloc per fer el planter, i trasplantar-lo a camp posteriorment a rel nua.

    Polipropil. Nexisteixen de diferents tipus amb resistncia i durabilitat variables. s un material reciclable que es pot reutilitzar fi ns a 10 anys o ms depenent del tracte que se li doni. Poden ser safates rgides o semirgides. Si les safates tenen potes, es poden apilar en carrys15 i pa-lets i sen pot automatitzar la sembra. Apilar-les a la cambra de germinaci permet una millor circulaci de laire, fet que dna produccions ms homognies. Les semirgides permeten el trasplantament automatitzat, ja que poden ser arquejades per la mquina sembradora.

    Materials biodegradables. Estan consti tuts per torba rossa, fi bra de fusta en diferents percentatges i una petita quantitat de cal per

    15 Prestatgeria desmuntable amb rodes que permet el transport de plantes sense malmetre-les.

    ajustar el pH. Permeten el cultiu sense haver de treure la planta de lalvol a lhora de ser trasplantada, ja que es descomponen amb el temps i les arrels els travessen fcilment. Te-nen linconvenient que sn molt cars i lavan-tatge que, a igual volum de substrat, hi ha un millor i major desenvolupament del sistema radicular, grcies a que les arrels perforen r-pidament les parets. El contacte amb laire atura el seu creixement, cosa que estimula la formaci darrels secundries que ocupen tot el volum del test. Aquest fenomen sanomena poda aria radicular.s important que es netegin i es desinfectin les safates a reutilitzar per evitar problemes fi tosa-nitaris. Una frmula que es pot seguir s la de submergir les safates en la segent preparaci: 100 litres daigua + 350 grams doxiclorur de

  • 146

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    coure + 1 litre de lleixiu + addici dalguna cera que eviti que les arrels sintrodueixin pels porus i les escletxes de les safates (Sauca i Ura-bayen, 2005).

    Tacs o daus de torba premsats, coneguts com a jiffy (en referncia a la primera marca que els va comercialitzar). Sinflen en contactar amb laigua i en conseqncia augmenten de mida. Nhi ha que tamb porten una part (25%) de fi-bra de coco. El tac est recollit en una malla de teixit que les arrels travessen un cop la plntula s trasplantada al lloc definitiu. Van des dels 18 als 44 millmetres de dimetre. Una variant dels tacs premsats sn els tacs que es produ-eixen a partir de plaques de torba premsades i tallades amb guillotina.Tenen lavantatge que faciliten la sembra i la germinaci grcies a les caracterstiques de la torba. Linconvenient s que acaba resultant un producte una mica car. Sn molt emprats per fer esqueixos.Les mides de tac (en centmetres) ms empra-des sn: 3,7 per a enciam, col i escarola; 5 per a cucurbitcies, i 7,5 per a tomquets. Quan els tacs sn molt petits (1,5 centmetres) cal aplicar fertirrigaci, ja que la reserva de nutri-ents s molt minsa.Cal ajustar la mida del tac i la barreja de torbes amb fertilitzants que subministrin a la planta els nutrients necessaris per a les primeres fases del seu desenvolupament. La torba sacostuma

    a neutralitzar (pujant el pH) amb cal i magnesi. La fertilitzaci acostuma a ser de 6-6-12 (N-P-K), obtinguda a partir de barreges de farina de sang, ossos, plomes, algues i guano que shan mineralitzat.

    Blocs16: sistema de sembra en cubs de subs-trat sense contenidor fets amb un motlle. Els cubs tenen una depressi on es diposita la llavor. Aquest sistema compta amb molts se-guidors, especialment als Estats Units. Lori-gen es situa fa 2.000 anys i ja era emprat pels horticultors asteques. El seu avantatge s que no calen recipients contenidors, amb lestalvi econmic i ambiental que aix repre-senta. Les arrels no sespiralitzen perqu no tenen el recipient contenidor i laire de se-paraci entre blocs fa lefecte de poda dar-rels, de manera que es concentren al bloc de substrat.Al substrat li cal una proporci extra de materi-al fibrs perqu el reg no desmonti el bloc. Els materials que es recomanen sn la torba rossa, la sorra o la perlita, terra frtil de lhort (espe-cialment on shi han cultivat cebes o porros) i el compost (Coleman, 1995). Per sementers cal garbellar la barreja amb un malla de sis mil-

    16 Podeu trobar ms informaci a:http://www.visserite.com/index.php?id=557&L=0%2522%2520onfoc)http://www.pottingblocks.com/soil_block_gardening.htmlhttp://www.toppers-place.com/soil_blocks.htmhttp://www.inthegardenonline.com/serendipity/index.php?/archives/272-Making-Soil-Blocks.html

  • 147

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    lmetres de dimetre perqu el substrat faciliti la germinaci de la llavor.Les mides de bloc ms emprades sn: 3,8 cen-tmetres, 5,1 centmetres i 7,8 centmetres (1,5, 2 i 3 polsades). La matriu que fa els blocs (soil-block maker o blocker) es pot trobar a escala manual i tamb a nivell de PC, per a la qual existeix maquinria especialitzada que permet fer plantilles des de 70 blocs (10 7) a 216 blocs (18 12).

    3.3.5.4. Fertilitzants

    Hi ha dues vies per a la fertilitzaci de les plntu-les dun sementer: Que el substrat de cultiu contingui tots els ele-

    ments nutritius necessaris per al correcte desen-volupament de les plantes fi ns al seu trasplanta-ment al lloc defi nitiu (requadre 27 i requadre 28) (Marf et al., 2011).

    Que calguin aportacions complementries, com per exemple a travs de la fertirrigaci o dadobs foliars. Es faran quan les formulacions de substrats no incloguin components rics en nutrients com el compost, la terra de bosc o el vermicompost. Aquesta situaci de fam de nutrients tamb es pot produir quan, per dife-rents causes (climtiques, comercials, errors de planifi caci, etc.), les plantes shagin de mante-nir al sementer ms temps del que seria con-venient. Els equips de fertirrigaci es poden incorporar al capal de reg gestionat amb lor-dinador de reg, o b es pot afegir un dosifi ca-dor (Dosatron, Dosmatic) al circuit, que s una manera ms senzilla daplicar adobs qumics o tractaments fi tosanitaris a travs del reg.

    A continuaci detallem alguns dels ingredients que poden formar part dels fertilitzants orgnics, presentats segons la seva riquesa principal: Rics en nitrogen: inclouen algues, aminocids

    procedents de protena animal, farina dalfals, farina de sang, farina de llavor de cot, farina

    Matriu i blocs preparats per sembrar

  • 148

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Requadre 27. Caracterstiques dels principals materials emprats en lelaboraci de substrats (recopilaci a partir de: Cid, 1993; Domnguez, 1999; Marf et al., 2011)

    MATERIAL CARACTERSTIQUES

    INE

    RT

    QU

    MIC

    AM

    EN

    T

    AC

    TIU

    QU

    MIC

    AM

    EN

    T

    OR

    G

    NIC

    INO

    RG

    N

    IC

    OBSERVACIONS

    Sorra

    Alta densitat (1,5 g/cm3). Resulta molt pesada.Aireig acceptable.Endureix el substrat degut a la seva baixa porositat. Les arrels poden tenir dificultat en crixer.

    X XEvitar les de mar, i les de riu de zones calcries i/o properes a mines de sal.

    Roca volcnica Alta porositat. X X

    A evitar si malmet paratges naturals.

    Perlita

    Obtenci a partir de roques volcniques vtries sotmeses a un escalfament rpid (870-1.000C).Molt porosa i lleugera.pH neutre i CIC* inapreciable.Permet airejar i donar permeabilitat als substrats.

    X X Prov dEstats Units i de Nova Zelanda.

    Argila expandida

    Sexpandeix a temperatures de 1.200C.Formes esfriques, amb microcelles daire a linterior.pH neutre.Facilita el drenatge i redueix laigua til, barrejada amb altres materials.

    X X

    Torba

    Es forma per descomposici parcial de la vegetaci de zones humides i pantanoses en medis anaerbics i generalment cids.T cids hmics i reguladors del creixement que afavoreixen el creixement de les plantes.Densitat aparent: 0,07-0,35 g/cm3. pH cid (2,5-4).Baix contingut en nutrients i baixa mullabilitat.Torba rossa: de color rogenc i ms fibrosa. Major aireig (90-95% de porositat total). Capacitat dabsorci daigua: 1.000-1.500 g/100 g de torba. CIC* 100-150 meq/100 g. Torba negra: color fosc, ms evolucionada; major CIC*. Retenci daigua: 400-500 g/100 g de torba.

    X X

    Les torbes desfagne (Sphagnum sp.) provenen de jaciments del Nord dEuropa, Amrica i sia.

    Font: Cid, 1993; Domnguez, 1999; Marf et al., 2011)

  • 149

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    MATERIAL CARACTERSTIQUES

    INE

    RT

    QU

    MIC

    AM

    EN

    T

    AC

    TIU

    QU

    MIC

    AM

    EN

    T

    OR

    G

    NIC

    INO

    RG

    N

    IC

    OBSERVACIONS

    Fibra de coco

    De la indstria del processat del coco.T bona estabilitat fsica (ms gran que la torba), porositat elevada (95%), densitat aparent menor que la torba (0,05-0,07 g/cm3), un alt aireig (40%) i una bona CIC* (100-150 meq/100 g).Alta salinitat si s fresca: (> 600 S/cm): cal rentar-la o compostar-la per rebaixar la seva fi totoxicitat.

    X X Procedeix de zones tropicals.

    Vermiculita

    Silicat dalumini, ferro i magnesi, destructura laminar, que sescalfa per sobre 800C durant un minut, augmentant 20-30 cops el seu volum.Molt lleugera (0,1 g/cm3).Dos tipus: vermiculita hidrfoba i vermiculita estndard; ambdues tenen bona capacitat de retenci d'aigua. CIC*: 100-150 meq/100 g.

    X x Jaciments a Estats Units i Sud-frica.

    Subproductes forestals i de jardineria compostats

    Depenent de lorigen. X x

    Compostatge de FORM**

    Procedent del compostatge de la fracci orgnica dels residus municipals. x x

    La seva qualitat depn de la seva recollida i del nivell de metalls pesants que presenti.

    Compost de subproductes agraris

    x x

    Humus de cuc x x

    Cendres

    Poden servir de complement mineral.Alt contingut en sals, sobretot potssiques.Alta higroscopicitat i baix aireig.No emprar-les en grans quantitats per no salinitzar el substrat.

    x x

    CIC*: capacitat dintercanvi catinic. **: Si presenta un alt ndex de metalls pesants i de substncies no desitjables que puguin resultar fi totxiques ser rebutjat com a material per a substrat.

  • 150

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Propietat qumica Denominaci Unitats Criteris davaluaci

    Reactivitat cid-base(1) pH

    Plantes acidfiles:baix < 5 < normal < 6 < elevatPlantes neutrfiles:baix < 5,5 < normal < 6,5

  • 151

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Quan el substrat de cultiu no cont tots els elements nutritius que li calen a la planta en aquests primers estadis, en producci comercial de planter sacostuma a complementar amb fertirrigaci, ja sigui programada a travs de lordinador de reg o a travs dun dosifi cador. A les fotografi es, installacions de fertilitzaci ecolgica a Riera-Villagrasa (esquerra) i a Mas Pastoret (dreta).

    Aquests fertilitzants sobtenen barrejant ingredi-ents dels enumerats anteriorment, a una soluci nutritiva formulada a nivell de macroelements (N, P, K, Ca, Mg, S) i microelements (Fe, Mn, Cu, Zn, B i Mo). En la actualitat existeixen nombroses ca-ses comercials que ofereixen tota mena de ferti-litzants aptes per a la producci ecolgica i que permeten planifi car la fertilitzaci segons els mo-dels de la producci de planter convencional, s a dir, fent aportacions a travs de laigua de reg.

    En PC, les cases comercials disposen de progra-mes dadobat per guiar lagricultor quan es no-dreix la planta per fertirrigaci. Tot i aix, amb la prctica, s millor intentar fer-se la prpia frmu-la adaptada a les necessitats i exigncies particu-lars de lexplotaci.

    Un exemple daquestes propostes seria: Els primers quinze dies, sense cap aportaci. A partir de les dues primeres fulles verdade-

    res sinicien les aportacions amb alguns fertilit-zants rics en nitrogen, fsfor, potassi i microe-lements, i tamb cids flvics i bioestimulants.

    A partir de la segona parella de fulles la ferti-litzaci es concentra ms en alentir una mica el creixement, limitant les aportacions nitroge-nades i mantenint o augmentant les de fsfor i potassi; en algun cas es pot afegir un con-trolador del creixement a base doxiclorur de coure.

    Si apareix alguna plaga o malaltia, safegeixen als caldos de cultiu els fungicides i insecticides que es considerin adequats.

  • 152

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Les plantes de flor sn un bon refugi de fauna til per evitar la proliferaci de moltes plagues.

    3.3.6. Sanitat en producci de planter

    En producci agrria ecolgica, les millors frmu-les per minimitzar els problemes fitosanitaris que es puguin presentar en el creixement del planter sn les bones prctiques agrcoles, un maneig que respecti al mxim els ritmes naturals dels or-ganismes que intervenen en el procs productiu, un s racional dels recursos implicats (aigua i am-bient), i les actuacions preventives.

    Cal plantejar una bona estratgia preventiva i de control, tant dels factors abitics com dels agents patgens, per fer front als problemes que sn ms probables en les condicions del viverisme professi-onal i que, en el cas dels patgens, poden propa-

    gar-se amb molta rapidesa. Sha dactuar a diversos nivells, que podrem anomenar com segueix:1. Maneig adequat a cada cultiu. s molt im-

    portant una bona gesti de la ventilaci, de la fertilitzaci, de les condicions ambientals del cultiu i, especialment, de laigua de reg, per no crear desequilibris a la planta que la por-tin a una situaci destrs i la facin susceptible demmalaltir.

    2. Atenci permanent, tant a les condicions am-bientals i nutritives que li calen a la planta, com per a la detecci preco de focus de possibles plagues o malalties.

    3. Diagnstic correcte del problema. Com ms aviat es detecti i es diagnostiqui, ms fcilment es podr actuar, b sigui per canviar alguna de les condicions que han provocat el problema, o per actuar amb el tractament que es consi-deri oport.

    4. Tractament adequat: Comenant per fer les correccions de maneig

    que es puguin aplicar (pujar o baixar dosis de reg, obrir o tancar finestres, collocar malles dombra o de protecci trmica, etc.).

    Fent els tractaments fitosanitaris que corres-ponguin al problema detectat (vegeu els productes admesos a lAnnex II del Regla-ment 834/2007). En aquest sentit val a dir que els fitofortificants, com el preparats dal-gues o dextractes vegetals, sn una bona mesura preventiva per tal de fer la planta ms forta i amb ms capacitat defensiva.

  • 153

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    Als armaris on es guarden els productes fi tosanitaris, es pot penjar un llistat de productes a utilitzar quan apareguin al-guns patgens habituals dels planters. Cedit per Riera - Vi-llagrasa.

    Perqu un agent patogen es manifesti i produeixi una malaltia generalitzada al cultiu, han de coin-cidir tres factors cabdals (Montn, 1999):

    1. La planta hoste ha de ser altament suscepti-ble al patogen.

    2. La poblaci del patogen ha destar present en una forma agressiva, amb un potencial dinoculaci sufi cient i amb una bona capa-citat de difusi.

    3. Les condicions ambientals han de ser les fa-vorables al desenvolupament del patogen i possiblement favorables a la susceptibilitat de la planta hoste.

    Cal tenir present que laigua s un dels factors principals a tenir en compte, ja que tant en conte-nidors o en safates com al camp lexcs daquest element s fatal per a la planta. Les arrels neces-siten aire, i quan hi ha excs daigua sestoven, safebleixen i es crea una situaci dasfxia radicu-lar molt favorable als podriments. Les plantes so-len patir ms per excs que per defecte daigua.

    Quan calgui regar, durant la primavera i lestiu s aconsellable fer-ho de nit o a primera hora del mat. s millor regar amb la planta fresca, que no shagi escalfat, ja que en cas contrari li provoca-rem un xoc trmic que la predisposar a proble-mes sanitaris. A la tardor i a lhivern, amb temps humit, es pot regar durant el dia per tamb evi-tant les hores de ms calor.

    Existeix una correlaci directa entre malalties in-feccioses i trastorns ambientals, ja que qualsevol estrs ambiental pot provocar una disminuci de la resistncia de la planta a organismes patgens. Es pot defi nir lestrs com qualsevol canvi ms o menys brusc produt a la planta, com pot ser un trasplantament, lexcs de reg, de calor, de fred o de set, etc. Per tant, caldr ser molt curosos en gestionar correctament tant laigua com les condicions ambientals, les quals seran el pal de paller duna bona gesti de la sanitat en la pro-ducci ecolgica de planters.

    Al requadre 29 es fa un resum dels problemes fi -tosanitaris ms importants que es poden donar en la producci de planter, aix com de les mesures de prevenci i de control que es poden aplicar. Per facilitar la detecci de problemes, al requadre 30 shan llistat en forma de claus. Ser a partir del diagnstic que podran aplicar-se les mesures que calgui adoptar per superar la situaci adversa.

  • 154

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Requadre 29. Sanitat en producci de planters: agents i mesures de prevenci i control

    GRUP PROBLEMA NOM COM PLANTA HOSTE SMPTOMES CAUSES MESURES PREVENTIVES TRACTAMENT OBSERVACIONS

    BA

    CTE

    RIS

    Pseudomonas syringae pv. lachrymans

    P.s. pv. tomato

    Taca angular de les cucurbitcies.

    Taca bacteriana del tomquet.

    Cucurbitcies. Taques olioses a fulles, tiges i fruits.

    Taques marr-negres rodejades dhalos grocs a fulles i tiges.

    Excs dhumitat.Falta de ventilaci. Aireig.

    Aclarir.Exposici solejada. Neteja i desinfecci deines amb lleixiu o alcohol de cremar. Evitar agafar llavors de plantes malaltes.

    Desinfectar les llavors: vegeu el requadre 11 sobre mesures de desinfecci de llavors.Preparats a base de coure.

    Es poden transmetre a travs de les llavors.

    Xanthomonas campestris pv. vesicatoria

    X.c. pv. cucurbitae

    Taca bacteriana.

    Tomquet.Pebrot.

    Carbassa.

    Taques fosques amb halos grocs, el centre dels quals pot desprendres; en fulles, tiges i fruits. Podriments greus en conservaci de carbasses.

    Excs dhumitat.Falta de ventilaci. Preparats a base de coure.

    Es poden transmetre a travs de les llavors.

    Clavibacter michiganensis Xancre bacteri del tomquet.Dessecaci i marciment de la planta. Necrosis vascular.

    Excs dhumitat.Falta de ventilaci. Preparats a base de coure.

    Transmissi a travs de les llavors.

    FON

    GS

    Pythium sp.

    Forma part del grup de fongs causants del damping-off i tamb del peu negre criptogmic.

    Pebrot.Albergnia.Tomquet.Cogombre.Mel.Sndria.Mongeta.Remolatxa.Enciam.

    Estrangulacions i podriments a coll i arrels. La planta es marceix rpidament.Falta de germinaci.Marres en naixena.Caiguda de plntules.

    Excs dhumitat, especialment al substrat.Falta de ventilaci.

    Evitar lexcs dhumitat.Assegurar una bona ventilaci.Desinfecci de safates.Substrat amb bona porositat.No reciclar el substrat.No posar les safates al mateix lloc on hi ha hagut una infecci.

    Afegir Trichoderma harzianum al substrat de cultiu o en aplicacions sobre el substrat. Preparats a base de coure.

    Es pot transmetre per la llavor, pel substrat, per les safates i per aigua contaminada.

    Phytophthora parasitica P. capsiciP. megasperma

    Forma part del grup de fongs causants del damping-off i tamb del peu negre criptogmic.

    Majoria de plantes hortcoles.

    Podriments darrels (marr) i coll daspecte humit; progressi rpida.Xancre marrons a la base de la tija.

    Excs dhumitat, especialment al substrat.Falta de ventilaci.

    Afegir T. harzianum al substrat de cultiu o en aplicacions sobre el substrat.Preparats a base de coure (no utilitzar si es posa T. harzianum al substrat).

  • 155

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    GRUP PROBLEMA NOM COM PLANTA HOSTE SMPTOMES CAUSES MESURES PREVENTIVES TRACTAMENT OBSERVACIONS

    BA

    CTE

    RIS

    Pseudomonas syringae pv. lachrymans

    P.s. pv. tomato

    Taca angular de les cucurbitcies.

    Taca bacteriana del tomquet.

    Cucurbitcies. Taques olioses a fulles, tiges i fruits.

    Taques marr-negres rodejades dhalos grocs a fulles i tiges.

    Excs dhumitat.Falta de ventilaci. Aireig.

    Aclarir.Exposici solejada. Neteja i desinfecci deines amb lleixiu o alcohol de cremar. Evitar agafar llavors de plantes malaltes.

    Desinfectar les llavors: vegeu el requadre 11 sobre mesures de desinfecci de llavors.Preparats a base de coure.

    Es poden transmetre a travs de les llavors.

    Xanthomonas campestris pv. vesicatoria

    X.c. pv. cucurbitae

    Taca bacteriana.

    Tomquet.Pebrot.

    Carbassa.

    Taques fosques amb halos grocs, el centre dels quals pot desprendres; en fulles, tiges i fruits. Podriments greus en conservaci de carbasses.

    Excs dhumitat.Falta de ventilaci. Preparats a base de coure.

    Es poden transmetre a travs de les llavors.

    Clavibacter michiganensis Xancre bacteri del tomquet.Dessecaci i marciment de la planta. Necrosis vascular.

    Excs dhumitat.Falta de ventilaci. Preparats a base de coure.

    Transmissi a travs de les llavors.

    FON

    GS

    Pythium sp.

    Forma part del grup de fongs causants del damping-off i tamb del peu negre criptogmic.

    Pebrot.Albergnia.Tomquet.Cogombre.Mel.Sndria.Mongeta.Remolatxa.Enciam.

    Estrangulacions i podriments a coll i arrels. La planta es marceix rpidament.Falta de germinaci.Marres en naixena.Caiguda de plntules.

    Excs dhumitat, especialment al substrat.Falta de ventilaci.

    Evitar lexcs dhumitat.Assegurar una bona ventilaci.Desinfecci de safates.Substrat amb bona porositat.No reciclar el substrat.No posar les safates al mateix lloc on hi ha hagut una infecci.

    Afegir Trichoderma harzianum al substrat de cultiu o en aplicacions sobre el substrat. Preparats a base de coure.

    Es pot transmetre per la llavor, pel substrat, per les safates i per aigua contaminada.

    Phytophthora parasitica P. capsiciP. megasperma

    Forma part del grup de fongs causants del damping-off i tamb del peu negre criptogmic.

    Majoria de plantes hortcoles.

    Podriments darrels (marr) i coll daspecte humit; progressi rpida.Xancre marrons a la base de la tija.

    Excs dhumitat, especialment al substrat.Falta de ventilaci.

    Afegir T. harzianum al substrat de cultiu o en aplicacions sobre el substrat.Preparats a base de coure (no utilitzar si es posa T. harzianum al substrat).

  • 156

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    GRUP PROBLEMA NOM COM PLANTA HOSTE SMPTOMES CAUSES MESURES PREVENTIVES TRACTAMENT OBSERVACIONS

    FON

    GS

    Rhyzoctonia solani

    Forma part del grup de fongs causants del damping-off i tamb del peu negre criptogmic.En pebrot: tristesa del pebrot.

    Mel.Cogombre.Sndria.Tomquet.Pebrot.Mongeta.Enciam.

    Marres en naixena i caiguda de plntules.Xancres al coll i posterior necrosi de coll i arrel.

    Excs dhumitat, especialment al substrat.Falta de ventilaci.

    Evitar excessos dhumitat i mala ventilaci: separar safates del terra.Evitar entollaments.

    Afegir T. harzianum al substrat de cultiu o en aplicacions sobre el substrat.Preparats a base de coure.

    Est present a la majoria de sls cultivats.Contaminaci a travs de substrats i de plantes malaltes.

    Fusarium oxysporumF.o. f.sp. melonisF.o. f.sp. niveum.F.o. f.sp. cucumeriumF.o. f.sp. lycopersiciF.o. f.sp. lactucum

    Fusariosi.

    Mel.Sndria.Cogombre.Tomquet.

    Infecci vascular amb obturaci de vasos: esgroguement i marciment de la planta i necrosi vascular.

    Falta de rotaci prou mplia a les zones de cultiu.

    Rotar els espais de cultiu.No reaprofitar el substrat de plantes malaltes.

    Desinfecci despais i de safates.Afegir T. harzianum al substrat de cultiu o en aplicacions sobre el substrat.

    Botrytis cinerea Podriment gris. Gran nombre dhortalisses.

    Podriment del coll i de la tija. Marciment i caiguda de les plntules.En planta adulta pot atacar tiges, fulles i fruits.Afecta fcilment a rgans danyats.Identificable per un miceli gris.

    Evitar plantacions massa denses i evitar regar en hores de sol.

    Evitar els excessos dhumitat i regar a les hores de sol.

    Desinfecci dels espais i de les llavors.Preparats a base de courePreparats amb Bacillus velezensis.

    Ms probable en poques fredes i humides (7-24C i HR > 90%).Els rgans debilitats o danyats sn ms susceptibles de ser infectats.

    Colletotrichum lindemuthianumC. lagenariumMarssonina panattoniana

    Antracnosi de la mongeta.Boira del cogombre i del mel.Antracnosi de lenciam.

    Mongeta.Mel.Cogombre.Enciam i escarola.

    Cotiledons amb taques que fan una depressi color marr. Tamb taques en tiges, i molt evident en tavelles i llavors.En enciams: taques fosques a nervis i tija i a fulles en contacte amb el terra.

    Evitar plantacions massa denses.

    Desinfecci dels espais i de les llavors.Preparats a base de coure.

    Es propaga a travs de la llavor i per les tiges de les mongetes.

    FON

    GS

    Sphaeroteca fuligineaErysiphe cichoracearumLeveillula taurica

    Odi o cendrosa.

    Gran nombre dhortalisses, especialment cucurbitcies.

    Taques pulverulentes de color blanquins sobre les fulles, que es van estenent fins assecar tiges i fulles.En solancies, taques groguenques que es necrosen pel centre. Al revers, la pols s blanquinosa.

    Pseudoperonospora cubensisPhytophthora infestansBremia lactucaePeronospora schleideniP. brassicae

    Mldiu.

    Cucurbitcies.Solancies.Enciam.Ceba i porro.Col.

    Taques translcides verd clar, rodejades dun halo groguenc, que sacaben assecant i necrosant.En enciam: taques anguloses, limitades pels nervis foliars, que sesgrogueeixen i necrosen per dessecaci o podriment segons la humitat de lambient.

    Combinaci de temperatura entre 15 i 20C i alta humitat relativa.

    Evitar regar a les hores del sol.Assegurar una bona ventilaci.

    Preparats de coure a nivell preventiu.Extractes de cua de cavall.

  • 157

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    GRUP PROBLEMA NOM COM PLANTA HOSTE SMPTOMES CAUSES MESURES PREVENTIVES TRACTAMENT OBSERVACIONS

    FON

    GS

    Rhyzoctonia solani

    Forma part del grup de fongs causants del damping-off i tamb del peu negre criptogmic.En pebrot: tristesa del pebrot.

    Mel.Cogombre.Sndria.Tomquet.Pebrot.Mongeta.Enciam.

    Marres en naixena i caiguda de plntules.Xancres al coll i posterior necrosi de coll i arrel.

    Excs dhumitat, especialment al substrat.Falta de ventilaci.

    Evitar excessos dhumitat i mala ventilaci: separar safates del terra.Evitar entollaments.

    Afegir T. harzianum al substrat de cultiu o en aplicacions sobre el substrat.Preparats a base de coure.

    Est present a la majoria de sls cultivats.Contaminaci a travs de substrats i de plantes malaltes.

    Fusarium oxysporumF.o. f.sp. melonisF.o. f.sp. niveum.F.o. f.sp. cucumeriumF.o. f.sp. lycopersiciF.o. f.sp. lactucum

    Fusariosi.

    Mel.Sndria.Cogombre.Tomquet.

    Infecci vascular amb obturaci de vasos: esgroguement i marciment de la planta i necrosi vascular.

    Falta de rotaci prou mplia a les zones de cultiu.

    Rotar els espais de cultiu.No reaprofi tar el substrat de plantes malaltes.

    Desinfecci despais i de safates.Afegir T. harzianum al substrat de cultiu o en aplicacions sobre el substrat.

    Botrytis cinerea Podriment gris. Gran nombre dhortalisses.

    Podriment del coll i de la tija. Marciment i caiguda de les plntules.En planta adulta pot atacar tiges, fulles i fruits.Afecta fcilment a rgans danyats.Identifi cable per un miceli gris.

    Evitar plantacions massa denses i evitar regar en hores de sol.

    Evitar els excessos dhumitat i regar a les hores de sol.

    Desinfecci dels espais i de les llavors.Preparats a base de courePreparats amb Bacillus velezensis.

    Ms probable en poques fredes i humides (7-24C i HR > 90%).Els rgans debilitats o danyats sn ms susceptibles de ser infectats.

    Colletotrichum lindemuthianumC. lagenariumMarssonina panattoniana

    Antracnosi de la mongeta.Boira del cogombre i del mel.Antracnosi de lenciam.

    Mongeta.Mel.Cogombre.Enciam i escarola.

    Cotiledons amb taques que fan una depressi color marr. Tamb taques en tiges, i molt evident en tavelles i llavors.En enciams: taques fosques a nervis i tija i a fulles en contacte amb el terra.

    Evitar plantacions massa denses.

    Desinfecci dels espais i de les llavors.Preparats a base de coure.

    Es propaga a travs de la llavor i per les tiges de les mongetes.

    FON

    GS

    Sphaeroteca fuligineaErysiphe cichoracearumLeveillula taurica

    Odi o cendrosa.

    Gran nombre dhortalisses, especialment cucurbitcies.

    Taques pulverulentes de color blanquins sobre les fulles, que es van estenent fi ns assecar tiges i fulles.En solancies, taques groguenques que es necrosen pel centre. Al revers, la pols s blanquinosa.

    Pseudoperonospora cubensisPhytophthora infestansBremia lactucaePeronospora schleideniP. brassicae

    Mldiu.

    Cucurbitcies.Solancies.Enciam.Ceba i porro.Col.

    Taques translcides verd clar, rodejades dun halo groguenc, que sacaben assecant i necrosant.En enciam: taques anguloses, limitades pels nervis foliars, que sesgrogueeixen i necrosen per dessecaci o podriment segons la humitat de lambient.

    Combinaci de temperatura entre 15 i 20C i alta humitat relativa.

    Evitar regar a les hores del sol.Assegurar una bona ventilaci.

    Preparats de coure a nivell preventiu.Extractes de cua de cavall.

  • 158

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    GRUP PROBLEMA NOM COM PLANTA HOSTE SMPTOMES CAUSES MESURES PREVENTIVES TRACTAMENT OBSERVACIONS

    VIR

    US

    Tomato spotted wilt virus, TSWV

    Virus del bronzejat del tomquet.

    Tomquet. Pebrot.Enciam.Albergnia.Mongeta.Fava.Altres.

    Molt variables.En pebrot: anells clortics, lnies sinuoses, deformacions, reducci de la superfcie foliar de les fulles apicals. Fruits amb taques rodones grogues o necrosades, anells concntrics.En tomquet: coloraci bronzejada a les fulles i taques necrtiques. En fruits: taques, maduraci irregular, deformacions i necrosis.

    Presncia de vectors del virus (sobretot trips).

    Evitar el vector, els trips: malles antitrips als hivernacles, control biolgic (Orius laevigatus, Neosiulus cucumenis, etc.), eliminaci de plantes afectades.A nivell de producci comercial, els sementers han de tenir passaport fitosanitari i fer controls als planters i a les seves installacions per iniciar una plantaci lliure de virus. Utilitzaci de varietats resistents/tolerants.

    No hi ha cap tractament especfic ms que controlar els vectors (trips).

    Es troba entre les 10 malalties ms greus dorigen vric que afecten als cultius (Sez, 2005).No es transmet per llavor. El vector sn els trips.

    Pepino mosaic virus, PepMV

    Virus del mosaic del cogombre.

    Cogombre.Tomquet.Albergnia.

    Mosaic verd amb arrufat, distorsi de les fulles, mosaic daurat a la zona mitja, entrenervis esgroguets, etc. Fruits amb mosaic roig-ataronjat.Pot provocar la mort de la planta.En condicions de fred i humitat es manifesta ms.

    Presncia de vectors del virus (sobretot, trips). Material vegetal infectat de llavor o planter.

    Eliminaci de plantes afectades.A nivell de producci comercial, els sementers han de tenir passaport fitosanitari i fer controls als planters i a les seves installacions per iniciar una plantaci lliure de virus. Utilitzaci de varietats resistents/tolerants.No reutilitzar substrats de plantes afectades.Evitar visites als hivernacles afectats.

    Solaritzaci o buit sanitari a lestiu, tancant lhivernacle per eliminar partcules de virus.Desinfecci de mans i eines amb llet desnatada o soluci de lleixiu o fosfat trisdic al 10% (inhibeixen el virus).

    Es transmet per contacte entre plantes, per les mans i les eines.Es pot transmetre per la llavor.

    Tomato mosaic virus, ToMV

    Virus del mosaic del tomquet.

    Tomquet.Pebrot.Albergnia.

    Estries, anells o despigmentaci als fruits. Fulles apicals amb aiges groguenques.

    Presncia de vectors del virus (sobretot trips).Material vegetal infectat de llavor o planter.

    Evitar recollectar llavors de plantes afectades.No reutilitzar substrats de plantes afectades.Eliminaci de plantes afectades.

    Vegeu el requadre 11 sobre la desinfecci de llavors.Desinfecci de mans i eines amb llet desnatada o soluci de lleixiu o fosfat trisdic al 10% (inhibeixen el virus).

    Es transmet per la llavor i per contacte.La majoria de varietats comercials modernes en sn resistents, per no les varietats locals.

  • 159

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    GRUP PROBLEMA NOM COM PLANTA HOSTE SMPTOMES CAUSES MESURES PREVENTIVES TRACTAMENT OBSERVACIONS

    VIR

    US

    Tomato spotted wilt virus, TSWV

    Virus del bronzejat del tomquet.

    Tomquet. Pebrot.Enciam.Albergnia.Mongeta.Fava.Altres.

    Molt variables.En pebrot: anells clortics, lnies sinuoses, deformacions, reducci de la superfcie foliar de les fulles apicals. Fruits amb taques rodones grogues o necrosades, anells concntrics.En tomquet: coloraci bronzejada a les fulles i taques necrtiques. En fruits: taques, maduraci irregular, deformacions i necrosis.

    Presncia de vectors del virus (sobretot trips).

    Evitar el vector, els trips: malles antitrips als hivernacles, control biolgic (Orius laevigatus, Neosiulus cucumenis, etc.), eliminaci de plantes afectades.A nivell de producci comercial, els sementers han de tenir passaport fi tosanitari i fer controls als planters i a les seves installacions per iniciar una plantaci lliure de virus. Utilitzaci de varietats resistents/tolerants.

    No hi ha cap tractament especfi c ms que controlar els vectors (trips).

    Es troba entre les 10 malalties ms greus dorigen vric que afecten als cultius (Sez, 2005).No es transmet per llavor. El vector sn els trips.

    Pepino mosaic virus, PepMV

    Virus del mosaic del cogombre.

    Cogombre.Tomquet.Albergnia.

    Mosaic verd amb arrufat, distorsi de les fulles, mosaic daurat a la zona mitja, entrenervis esgroguets, etc. Fruits amb mosaic roig-ataronjat.Pot provocar la mort de la planta.En condicions de fred i humitat es manifesta ms.

    Presncia de vectors del virus (sobretot, trips). Material vegetal infectat de llavor o planter.

    Eliminaci de plantes afectades.A nivell de producci comercial, els sementers han de tenir passaport fi tosanitari i fer controls als planters i a les seves installacions per iniciar una plantaci lliure de virus. Utilitzaci de varietats resistents/tolerants.No reutilitzar substrats de plantes afectades.Evitar visites als hivernacles afectats.

    Solaritzaci o buit sanitari a lestiu, tancant lhivernacle per eliminar partcules de virus.Desinfecci de mans i eines amb llet desnatada o soluci de lleixiu o fosfat trisdic al 10% (inhibeixen el virus).

    Es transmet per contacte entre plantes, per les mans i les eines.Es pot transmetre per la llavor.

    Tomato mosaic virus, ToMV

    Virus del mosaic del tomquet.

    Tomquet.Pebrot.Albergnia.

    Estries, anells o despigmentaci als fruits. Fulles apicals amb aiges groguenques.

    Presncia de vectors del virus (sobretot trips).Material vegetal infectat de llavor o planter.

    Evitar recollectar llavors de plantes afectades.No reutilitzar substrats de plantes afectades.Eliminaci de plantes afectades.

    Vegeu el requadre 11 sobre la desinfecci de llavors.Desinfecci de mans i eines amb llet desnatada o soluci de lleixiu o fosfat trisdic al 10% (inhibeixen el virus).

    Es transmet per la llavor i per contacte.La majoria de varietats comercials modernes en sn resistents, per no les varietats locals.

  • 160

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    GRUP PROBLEMA NOM COM PLANTA HOSTE SMPTOMES CAUSES MESURES PREVENTIVES TRACTAMENT OBSERVACIONS

    VIR

    US

    Cucumber vein yellowing virus, CVYV

    Virus de les venes grogues del cogombre.

    Cogombre.Mel.Sndria.Carbass.

    Esgroguement dels nervis secundaris, mosaic i deformaci de tota la planta (mel i cogombre). Necrosi i esberlat de fruits en sndria.

    No reutilitzar substrats de plantes afectades.Eliminaci de plantes afectades.El vector s Bemisia tabaci.Cal controlar i evitar la seva presncia a travs de trampes cromtiques (grogues).

    Lluita biolgica (Eretmocerus mundus, Amblyseius swiski) i tractaments.

    Es pot transmetre per la llavor, per les abelles i, sobretot, a travs del maneig.

    Tomato yelow leaf curl disease,TYLCD

    Malaltia de larrissat groc del tomquet.

    Tomquet.Pebrot.Mongeta.

    Fulles ms petites, esgroguement; sarrissen els nervis i la fulla queda en forma de cullera.Abscisi de flors i fruits.Superproducci de gemmes auxiliars, cosa que dna aspecte arbustiu.

    Es transmet per la mosca blanca (Bemisia tabaci), vector que cal controlar per tal devitar propagacions a travs de trampes cromtiques (grogues) i/o lluita biolgica (Eretmocerus mundus, Amblyseius swiski).

    Sab potssic.Oli de mim.Piretrines.Beauveria bassiana.

    Collocar plantes hoste (tabac, gira-sol, albergnia) de depredadors com Macrolophus caliginosus, Nesidiocoris tenuis, Orius laevigatus.

    No es transmet ni per contacte ni per les llavors.

    PLA

    GU

    ES

    Trialeurodes vaporariorumBemisia tabaci Mosca blanca.

    Solancies.Mongeta.Cucurbitcies.

    Picat de les plantes, esgrogueint-les i debilitant-les.Associaci amb la negreta, que sinstalla sobre la melassa que produeix.

    Controlar a travs de trampes cromtiques (grogues), lluita biolgica (Eretmocerus mundus, Amblyseius swiski) i tractaments.

    Pot ser agent transmissor de virosis.

    Frankiniella occidentalis Trips.

    Tomquet.Pebrot.Enciam.Api.Porro.Ceba.

    Deformaci de fulles joves.Taques petites per decoloraci en la posta.Taques platejades en fruits.Transmissi de virus.

    Als hivernacles: malles antitrips, doble porta segellada. Trampes cromtiques de color blau.

    Spinosad.Sals potssiques dcids grassos.

    Lluita biolgica: Amblyseius cucumenis i Orius laevigatus.

    Productes preparats a partir del fong Verticilium lecanii.

    Pot ser agent transmissor de virosis.

    PLA

    GU

    ES

    Liriomyza trifolii Minador.

    Mongeta.Tomquet.Pebrot.Mel.Albergnia.Sndria.Cogombre.

    Galeries en fulles, les quals poden arribar a dessecar-se i caure.

    Collocaci de malles (10 20 fils/m2).Eliminar fulles afectades.Trampes cromtiques grogues.

    Oli de mim.

    Control biolgic: Diglyphus isaea, Chrysonotomya formosa i Dacnusa sibirica.

    Spodoptera exigua Helicoverpa armigea Autographa gamma (Plusia)

    Erugues de lepidpters.

    Pebrot.Sndria.Tomquet.

    Mossegades en fulles, forats en fruits.

    Als hivernacles: collocaci de malles (10 20 fils/m2).Trampes de feromones per detectar vols dadults.

    Bacillus thuringiensis (var. kurstaki).Spinosad.Preparat a base de Trichogamma evanescens, que ataca els ous dHelicoverpa i dAutographa.

  • 161

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    GRUP PROBLEMA NOM COM PLANTA HOSTE SMPTOMES CAUSES MESURES PREVENTIVES TRACTAMENT OBSERVACIONS

    VIR

    US

    Cucumber vein yellowing virus, CVYV

    Virus de les venes grogues del cogombre.

    Cogombre.Mel.Sndria.Carbass.

    Esgroguement dels nervis secundaris, mosaic i deformaci de tota la planta (mel i cogombre). Necrosi i esberlat de fruits en sndria.

    No reutilitzar substrats de plantes afectades.Eliminaci de plantes afectades.El vector s Bemisia tabaci.Cal controlar i evitar la seva presncia a travs de trampes cromtiques (grogues).

    Lluita biolgica (Eretmocerus mundus, Amblyseius swiski) i tractaments.

    Es pot transmetre per la llavor, per les abelles i, sobretot, a travs del maneig.

    Tomato yelow leaf curl disease,TYLCD

    Malaltia de larrissat groc del tomquet.

    Tomquet.Pebrot.Mongeta.

    Fulles ms petites, esgroguement; sarrissen els nervis i la fulla queda en forma de cullera.Abscisi de fl ors i fruits.Superproducci de gemmes auxiliars, cosa que dna aspecte arbustiu.

    Es transmet per la mosca blanca (Bemisia tabaci), vector que cal controlar per tal devitar propagacions a travs de trampes cromtiques (grogues) i/o lluita biolgica (Eretmocerus mundus, Amblyseius swiski).

    Sab potssic.Oli de mim.Piretrines.Beauveria bassiana.

    Collocar plantes hoste (tabac, gira-sol, albergnia) de depredadors com Macrolophus caliginosus, Nesidiocoris tenuis, Orius laevigatus.

    No es transmet ni per contacte ni per les llavors.

    PLA

    GU

    ES

    Trialeurodes vaporariorumBemisia tabaci Mosca blanca.

    Solancies.Mongeta.Cucurbitcies.

    Picat de les plantes, esgrogueint-les i debilitant-les.Associaci amb la negreta, que sinstalla sobre la melassa que produeix.

    Controlar a travs de trampes cromtiques (grogues), lluita biolgica (Eretmocerus mundus, Amblyseius swiski) i tractaments.

    Pot ser agent transmissor de virosis.

    Frankiniella occidentalis Trips.

    Tomquet.Pebrot.Enciam.Api.Porro.Ceba.

    Deformaci de fulles joves.Taques petites per decoloraci en la posta.Taques platejades en fruits.Transmissi de virus.

    Als hivernacles: malles antitrips, doble porta segellada. Trampes cromtiques de color blau.

    Spinosad.Sals potssiques dcids grassos.

    Lluita biolgica: Amblyseius cucumenis i Orius laevigatus.

    Productes preparats a partir del fong Verticilium lecanii.

    Pot ser agent transmissor de virosis.

    PLA

    GU

    ES

    Liriomyza trifolii Minador.

    Mongeta.Tomquet.Pebrot.Mel.Albergnia.Sndria.Cogombre.

    Galeries en fulles, les quals poden arribar a dessecar-se i caure.

    Collocaci de malles (10 20 fi ls/m2).Eliminar fulles afectades.Trampes cromtiques grogues.

    Oli de mim.

    Control biolgic: Diglyphus isaea, Chrysonotomya formosa i Dacnusa sibirica.

    Spodoptera exigua Helicoverpa armigea Autographa gamma (Plusia)

    Erugues de lepidpters.

    Pebrot.Sndria.Tomquet.

    Mossegades en fulles, forats en fruits.

    Als hivernacles: collocaci de malles (10 20 fi ls/m2).Trampes de feromones per detectar vols dadults.

    Bacillus thuringiensis (var. kurstaki).Spinosad.Preparat a base de Trichogamma evanescens, que ataca els ous dHelicoverpa i dAutographa.

  • 162

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    GRUP PROBLEMA NOM COM PLANTA HOSTE SMPTOMES CAUSES MESURES PREVENTIVES TRACTAMENT OBSERVACIONS

    ALT

    ER

    AC

    ION

    S FI

    SIO

    LG

    IQU

    ES

    Baixes en la germinaci i la naixena

    Un dels problemes pot ser el damping-off (vegeu el requadre 30).

    Totes les hortalisses.

    Plantes mortes, no nascudes.Falta daigua.Excs de reg.Falta de calor.

    Ajustar i vetllar per la regularitat del reg.Protegir el cultiu si passa fred.

    Afilament Plantes esprimatxades, entrenusos molt separats, fulles esclarissades.

    Desequilibri entre temperatura i illuminaci.Excs de N.Relaci baixa K/N.Alta densitat.

    Millorar la densitat de plantaci.Equilibrar les causes: temperatura, fertilitzaci, etc.

    Asfxia radicularEls embassaments poden derivar a Pythium sp., Phytophthora sp., Rhizoctonia sp., Fusarium sp., etc.

    Excs daigua.

    Millorar lequilibri aire/aigua del substrat.Programar adequadament el reg.

    Sobretot a lhivern.

    Deshidrataci Totes. Marciment de la planta, que pot ser o no reversible.

    Falta de reg.Substrat amb poca capacitat de retenci de laigua.

    Programar adequadament el reg, la ventilaci i lombreig a lestiu.Vigilar el planter a les hores de sol.

    Sol passar a lestiu: altes temperatures i baixa humitat relativa.

    Efecte vora

    Totes.

    Menor creixement de les plantes de les vores de les safates.

    Ms exposici a la llum i als corrents daire que la resta de plantes.

    Girar les safates de tant en tant.

    Alteracions gentiques Plantes cegues.Plantes deformades.Deficincies gentiques de la llavor.

    Efecte lupa Lesions per cremada.Gotes daigua sobre les fulles que amb la radiaci intensa cremen la planta.

    Evitar regar en les hores del sol.

    pv.: patovarietat.Font: Bovay, 1977; Cam, 2011; Montn, 1999; Rosales, 2005; i elaboraci prpia.

  • 163

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    GRUP PROBLEMA NOM COM PLANTA HOSTE SMPTOMES CAUSES MESURES PREVENTIVES TRACTAMENT OBSERVACIONS

    ALT

    ER

    AC

    ION

    S FI

    SIO

    LG

    IQU

    ES

    Baixes en la germinaci i la naixena

    Un dels problemes pot ser el damping-off (vegeu el requadre 30).

    Totes les hortalisses.

    Plantes mortes, no nascudes.Falta daigua.Excs de reg.Falta de calor.

    Ajustar i vetllar per la regularitat del reg.Protegir el cultiu si passa fred.

    Afi lament Plantes esprimatxades, entrenusos molt separats, fulles esclarissades.

    Desequilibri entre temperatura i illuminaci.Excs de N.Relaci baixa K/N.Alta densitat.

    Millorar la densitat de plantaci.Equilibrar les causes: temperatura, fertilitzaci, etc.

    Asfxia radicularEls embassaments poden derivar a Pythium sp., Phytophthora sp., Rhizoctonia sp., Fusarium sp., etc.

    Excs daigua.

    Millorar lequilibri aire/aigua del substrat.Programar adequadament el reg.

    Sobretot a lhivern.

    Deshidrataci Totes. Marciment de la planta, que pot ser o no reversible.

    Falta de reg.Substrat amb poca capacitat de retenci de laigua.

    Programar adequadament el reg, la ventilaci i lombreig a lestiu.Vigilar el planter a les hores de sol.

    Sol passar a lestiu: altes temperatures i baixa humitat relativa.

    Efecte vora

    Totes.

    Menor creixement de les plantes de les vores de les safates.

    Ms exposici a la llum i als corrents daire que la resta de plantes.

    Girar les safates de tant en tant.

    Alteracions gentiques Plantes cegues.Plantes deformades.Defi cincies gentiques de la llavor.

    Efecte lupa Lesions per cremada.Gotes daigua sobre les fulles que amb la radiaci intensa cremen la planta.

    Evitar regar en les hores del sol.

    pv.: patovarietat.Font: Bovay, 1977; Cam, 2011; Montn, 1999; Rosales, 2005; i elaboraci prpia.

  • 164

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    NOM SMPTOMA CAUSA SOLUCI

    Fulles enrotllades cap avall Fulles enrotllades cap avall. Excs de fertilitzaci.

    Disminuir la dosis dadobat.Rentat del substrat: cal assegurar no deixar les plntules amb un excs dhumitat.Si el problema s greu, trasplantar les plantetes a un nou substrat.

    Esgroguement de les fulles baixes

    Pot indicar sobrefertilitzaci o carncia de magnesi.

    Disminuir la dosis adobat o aportar un adob ric en magnesi.

    Plantes esprimatxades

    Tiges fines i febles i entrenusos llargs.Si s per excs de nitrogen: rpid creixement de la part aria i poc desenvolupament radicular.

    Falta de llum: desequilibri entre temperatura i illuminaci.Alta densitat de sembra.Excs de nitrogen: relaci K/N baixa.

    Canviar les condicions causants.Evitar lexcs de fertilitzaci nitrogenada.

    Caiguda de gemmes

    Especialment en pebrotera. Aire excessivament sec.

    Aportar ms humitat nebulitzat o amb regs de gota fina.

    Decoloraci de les fulles Deficincia dalgun nutrient.

    Fulles pllides

    Si hi ha llum suficient, indica manca de nitrogen.En tomaquera, quan la deficincia s greu, es marquen vetes porpres al revers de les fulles.

    Aportar nitrogen: algues, aminocids, etc.Te de compost.Farina de sang o de plomes.Reforar la planta amb un extracte dortigues.

    Revers de les fulles vermells porpra

    Substrat massa cid i que interfereix amb labsorci del fsfor.

    Vores de les fulles marrons o bronzejades

    Carncia de potassi.Excs de reg.

    Aportar fertilitzants rics en potassi: cendres de fusta, Patentkali, etc.

    Arrels descolorides

    Arrels decolorades.

    Si desprs enfosqueixen i fan mala olor:

    Excs de sals fertilitzants al sl.

    Excs dhumitat a les arrels.

    Rentar b les safates i assegurar posteriorment un bon drenatge.Si es pot, replantar les plantetes en terra seca i nova.

    Requadre 30. Claus per a la detecci de problemes en planters

  • 165

    ESPECIFICACIONS TCNIQUES PER A LA PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER

    NOM SMPTOMA CAUSA SOLUCI

    Floridura Floridura blanquinosa sobre el substrat.

    Drenatge defi cient.Barreja de substrat que dna poc aire a les arrels.Possible sobrefertilitzaci.Mala circulaci de laire.

    Corregir les causes.Afegir carb en pols per la superfcie del sl.

    Damping-off o podriment dels planters

    Caiguda al terra de la planta per podriment del coll. Les fulles poden romandre verdes en el moment que cauen.

    Excs dhumitat que afavoreix lafectaci per algun o varis fongs: Pythium sp., Phytophthora sp., Botrytis sp., Moniliopsis sp. i Rhyzoctonia sp. Provoquen la caiguda al terra de la planta per podriment del coll.

    Evitar un excs daigua en el reg.Millorar la ventilaci.Llenar les plantes afectades.Tractaments a base dextracte dall en llavors i plntules.Tractaments preventius amb camamilla i/o ortiga.

    Escs creixement de les arrels

    Drenatge defi cient.Baixa fertilitzaci.Concentraci dexcs de sals al substrat.Substrat amb poca porositat.

    Falles en la germinaci Llavors que no germinen.

    Temperatura massa baixa o massa alta.Substrat que sha assecat massa en algun moment.Reg massa intens que sha endut les llavors.Llavors antigues o mal conservades.Contacte insufi cient entre el sl i la llavor.Substncies txiques al sl (compost no madurat o altres txics procedents duna mala qualitat dels components del compost).Damping-off.Falta o excs de llum: en enciams i api, amb temps calors, la llum promou la germinaci.

    Caiguda de fulles Prdua de fulles i atrfi a de les plantes.Exposici a gas (de la calefacci o del sistema descalfament daigua).

    Fer un test amb fl ors de clavell: si es corben cap amunt, hi ha gas a laire (prop o but o gas natural).Reparar la fuita.

    Font: Bovey, 1977; Bubel, 1988; Rosales et al., 2005.

  • 167

    XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

    4. BREU ANLISI

    DEL SECTOR

  • 169

    4. ANLISI DEL SECTOR

    4.1. Marc legal

    4.1.1. Introducci

    El marc legal entorn de la producci, ls i la co-mercialitzaci de llavors ecolgiques s un tema extremadament complex i que requereix duna anlisi profunda, especfi ca i detallada. En aquest manual no sha aprofundit en aquest tema, dona-da la seva complexitat i tamb tenint en compte que hi ha diverses entitats i grups que estan tre-ballant en aquesta an lisi17.

    No obstant aix, creiem que s indispensable fer un breu reps daquelles normatives ms rellevants i que tenen un efecte directe sobre els procedi-ments, els requeriments i les limitacions amb qu es trobar qualsevol persona que vulgui treballar en la producci ecolgica de llavors i planter.

    La complexitat de defi nir un marc legal s deguda a que la legislaci de la producci ecolgica de lla-vors i planter ateny a diversos sectors (producci, comercialitzaci, traabilitat, etiquetatge, certifi -

    17 Red de Semillas, Xarxa Catalana de Graners, Grain, Va Campesina, Kokopelli, etc.

    caci ecolgica, registres, etc.), cadascun regulat per legislacions diverses que a vegades es solapen i a voltes deixen buits legals. Alhora, aquests dife-rents sectors productius sn regulats per diferents departaments (Agricultura, Indstria, Comer, etc.) que tenen competncies en diverses admi-nistracions (autonmica, estatal o europea).

    En lactualitat, el sector de les llavors est molt mogut; els anys de lluita per part dentitats con-servacionistes i de pagesos comencen a donar els seus fruits. Tot i aix, es preveuen canvis per al marc legislatiu de llavors i planter, i s per aix que recomanem que lactual text es prengui com una referncia que cal contrastar a lhora de fer qualsevol activitat, ja que es basa en la legislaci vigent a principis del 2012.

    En aquest sentit, el Departament dAgricultu-ra, fent s de les competncies que en matria dagricultura li concedeix larticle 116.1 de lEsta-tut dautonomia de Catalunya, est elaborant un Projecte de decret per regular el Registre ofi cial dempreses provedores de material vegetal, a tra-

  • 170

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Tcnics dEsporus caracteritzant diverses varietats locals de tomquets. LEra - Es-porus.

    vs del qual se nestabliran les normes dautorit-zaci, inscripci i funcionament, es regularan acti-vitats de producci i comercialitzaci de material vegetal i es proposar la creaci del Catleg de varietats locals dinters agrari de Catalunya. En el manual ens referirem a aquest Projecte de decret com a Projecte de decret, ja que encara no ha estat aprovat ni publicat al DOGC i, per tant, no t un nmero per referenciar-lo; a ms, pot ser que quan saprovi canvin alguns articles o conceptes.

    A escala europea lolla tamb est remoguda. Desprs de diversos anys de lluita, lassociaci francesa Kokopelli (banc de llavors), acusada per lempresa de llavors Graines Baumax SAS de ven-da illegal de llavors i a lespera de la resoluci del judici, ha aconseguit un dictamen favorable el gener de 2012. Ladvocada general del Tribu-nal de Justcia de la Uni Europea ha extret les conclusions que: La prohibici de comercialitzar llavors de varietats locals no registrades s des-proporcionada, en particular pel que respecta al lliure mercat i als efectes lligats a la limitaci dels consumidors per escollir i comprar varietats tra-dicionals, i la conseqent prdua de biodiversi-tat agrcola al reduir la diversitat gentica amb ls exclusiu de varietats comercials registrades. Les normes per al registre de varietats locals sn massa estrictes i els legisladors no han fet lesfor dequilibrar aquestes normes amb les caracters-tiques i els avantatges de les varietats locals per a la conservaci de la biodiversitat agrcola.

    Amb aquest nou escenari europeu es preveuen canvis que poden ser molt grans en temes de le-gislaci de llavors, que poden fer canviar directi-ves i reglaments europeus i, per tant, tota la le-gislaci estatal i autonmica vers el sector.

    4.1.1.1. Les llavors

    Tal i com defensa la SEAE18, lestabliment duna reglamentaci especfica que reguli tot all re-lacionat amb les llavors i el material de repro-ducci vegetativa en agricultura ecolgica ga-ranteix als productors i consumidors ecolgics la

    18 Societat Espanyola dAgricultura Ecolgica.

  • 171

    ANLISI DEL SECTOR

    disponibilitat de material vegetal que compleixi unes garanties mnimes pel que fa als requeri-ments agronmics i a la qualitat dels aliments produts. La legislaci ha destablir tamb els drets i les obligacions de tots els agents que in-tervenen en el mercat (productors, comercialit-zadors i agricultors) per garantir la traabilitat i la transparncia.

    En aquest mateix sentit, si lagricultura ecolgica es defi neix com lobtenci daliments i matries primeres de mxima qualitat, respectant el medi ambient i conservant la fertilitat de la terra, mit-janant la utilitzaci ptima dels recursos locals, i potenciant les cultures rurals, els valors tics del desenvolupament social i la qualitat de vida, apareix la necessitat que, dins del marc legal, les llavors ecolgiques19: Garanteixin lobtenci daliments i matries

    primeres de mxima qualitat. Assegurin el respecte al medi am bient i la con-

    servaci de la fertilitat. Es manegin dins de sistemes que promoguin

    ls ptim dels recursos locals. Siguin un instrument de potenciaci de la cul-

    tura local, els valors tics del desenvolupament social i la qualitat de vida.

    El Reglament (CE) 834/2007 de 28 de juny so-bre producci i etiquetatge dels productes eco-

    19 Criteris defi nits per la SEAE.

    lgics, i pel qual es deroga el Reglament (CEE) 2092/91, defi neix una llavor ecolgica com la llavor la mare de la qual ha estat cultivada en condicions dagricultura ecolgica durant un ci-cle, o durant dos cicles per als cultius perennes. A ms, ha de complir altres requisits com no estar contaminada ni tenir parentals relacionats amb organismes genticament modifi cats (OGM). Es tracta duna defi nici fora bsica, que caldria complementar amb un marc normatiu que indi-qui les directrius que ha de complir la producci ecolgica de llavors. Cal notar que larticle 12 del Reglament, en lapartat i, permet lexcepci que les llavors per fer llavors no cal que siguin dorigen ecolgic.

    4.1.1.2. Normativa ecolgica

    Qualsevol activitat que vulguem emmarcar dins del sector ecolgic ha de tenir una certifi caci ecolgica. Aquesta certifi caci es pot fer de di-verses maneres: Certifi caci participativa: productors i consu-

    midors del producte arriben a un acord sobre les condicions de la producci, la distribuci i la venda, i sn ambdues parts les que generen un acord i un marc en qu treballar conjunta-ment.

    Certifi caci per tercers: en aquest cas hi ha una entitat i/o empresa que certifi ca els pro-ductes seguint una legislaci o normativa legal aprovada, donant garantia al consumidor que

  • 172

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    aquella legislaci i/o normativa es compleix. Actualment a Catalunya noms el CCPAE20 (organisme pblic depenent del departament competent en temes dagricultura de la Gene-ralitat de Catalunya) pot fer aquesta certifica-ci. En altres pasos i comunitats autnomes est perms que aquesta tasca la facin altres entitats i/o empreses privades.

    En aquest manual noms especificarem el marc legal de la certificaci pblica, ja que la privada entre dues parts noms competeix a aquestes dues parts. La legislaci pblica, per, s una bona base per emmarcar la certificaci partici-pativa, que mai pot ser ms laxa que la pblica, noms igual o ms restrictiva. A Catalunya, la cer-tificaci ecolgica ha de seguir el QNT (Quadern de Normes Tcniques) del CCPAE, que compleix el Reglament (CE) 834/2007 de 28 de juny i el Reglament (CE) 889/2008 de 5 de setembre. Aix doncs, tot el maneig del cultiu des de la seva sembra fins a lextracci de la llavor o la comer-cialitzaci del planter ha de seguir aquesta nor-mativa. Actualment (gener 2012), el QNT encara es basa en lantic Reglament (CEE) 2092/91, per se nhan actualitzat totes les referncies en base als reglaments vigents21. Durant el 2012 est pre-vist que surti el nou QNT, actualitzat amb la nova legislaci. No obstant aix, en el present docu-

    20 Consell Catal de la Producci Agrria Ecolgica.

    21 Segons especifica el Reglament (CE) 834/2007 en larticle 39.2 i tamb en les disposicions daplicaci del Reglament (CE) 889/2008.

    ment quan parlem del QNT encara estem fent referncia a lltima revisi de 2006.

    La certificaci pblica es paga a travs de taxes: La taxa de registre (el primer any) o la taxa anu-

    al tenen el mateix import, i el 2011 ha estat de 175,80 .

    La taxa de producte emparat. Aquesta es cal-cula amb una taxa base de 110 /any a la qual shi sumen altres taxes en funci de lactivitat, la superfcie o el volum de producci, el tipus dexplotaci i el tipus de producci (ecolgica o mixta)22.

    A ms hi ha la taxa dampliaci (56,45 el 2011), si samplia la finca o lactivitat o hi ha un canvi de titularitat.

    El Reglament (CE) 889/2008 de 5 de setembre estableix disposicions daplicaci del Reglament (CE) 834/2007 del Consell sobre producci i eti-quetatge dels productes ecolgics, pel que fa a la producci ecolgica, letiquetatge i el seu con-trol. Entre els diversos fets que legisla hi ha la sempre problemtica excepci que el Reglament (CE) 834/2007 contempla en larticle 22, apartat 2 lletra b), i que en larticle 45 del Reglament (CE) 889/2008 passa de ser una excepci a un fet reglat: es podran utilitzar llavors i material de reproducci vegetativa procedents duna unitat de producci

    22 Hi ha ms informaci al lloc web del CCPAE (www.ccpae.org), a lapartat de Taxes.

  • 173

    ANLISI DEL SECTOR

    Camp de multiplicaci del projecte Esporus, a la fi nca de lEscola Agrria de Man-resa.

    en fase de conversi a lagricultura ecolgica. Els Estats membres podran autoritzar la utilitzaci de llavors o material de reproducci vegetativa no ecolgics si no es disposa dels mateixos proce-dents de la producci ecolgica, sempre i quan el productor demostri que no troba llavors de lespcie que busca al mercat, o est justifi cat per motius dinvestigaci, de conservaci varietal o de proves de camp. Aquesta autoritzaci la poden fer els ministeris competents o delegar la decisi als organismes de certifi caci (CCPAE a Catalunya), i poden ser per a usuaris concrets o una norma ge-neral per a tots els usuaris duna espcie concreta.

    4.1.2. Producci ecolgica de llavors

    4.1.2.1. Ttol de multiplicador

    Per poder produir llavors i planter primer cal ser al Registre ofi cial de provedors de material vegetal, que est regulat pel Servei de Sanitat Vegetal de la Generalitat de Catalunya. Aix s obligatori tant si es produeix com si es multiplica o comercialitza material vegetal. Anualment cal fer una declaraci de tots els cultius o de la co-mercialitzaci que es realitza.

    Un cop registrat, sha de fer la inscripci al Regis-tre de productors nom s en el cas que es vulgui produir llavor. Aquest registre s dmbit estatal i el gestionen les comunitats autnomes, de ma-

    nera que, un cop registrat, lorganisme auton-mic competent ha de remetre la informaci al Mi-nisteri dAgricultura (Llei 30/2006) perqu lactivi-tat sinclogui al Registre Nacional de Productors. Una vegada feta la inscripci als dos registres el de productors i el de provedors de material ve-getal, sobt el ttol de multiplicador.

  • 174

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    4.1.2.2. Passaport fitosanitari

    El passaport fitosanitari CE s un document que garanteix que els vegetals, els productes vegetals i altres objectes amb qu viatja han estat produts per entitats inscrites al registre oficial i sotmeses als corresponents controls i/o tractaments fitosa-nitaris establerts per lAdministraci, i que, com a conseqncia, es troben lliures dorganismes de quarantena. El passaport s necessari per a qualsevol moviment de llavor fora de lexplotaci i el seu nmero es pot incloure en el mateix alba-r. El passaport es dna a partir de la declaraci anual de cultius i noms per a les espcies que ho requereixen. Segons el Projecte de decret de la Generalitat, ser el responsable de Sanitat Ve-getal qui atorgar el nmero de passaport, que pot demanar-se conjuntament amb la declaraci anual de cultius i comercialitzaci.

    4.1.2.3. Registre de lactivitat

    En el Reial decret 1891/2008 de 14 de novem-bre saprova el Reglament per a lautoritzaci i el registre dels productors de llavors i plantes de viver i la seva inclusi al Registre Nacional de Productors. Els productors es classifiquen segons lespcie o el grup despcies per a les quals han estat autoritzats, i es poden agrupar en categori-es dacord amb el segent: Productors obtentors: sn els que produeixen

    material parental.

    Productors seleccionadors: sn els que pro-dueixen llavor o plantes de viver de base.

    Productors multiplicadors: produeixen llavors o planter certificat o estndard, procedent de llavors base o certificades (vegeu lapartat 4.1.7 Comercialitzaci de llavors i de planter ecol-gics).

    LOEVV23 del Ministeri dAgricultura est elabo-rant un esborrany que no sha fet pblic ni a les autoritats autonmiques en el qual es modifica el Reial decret 1891/2008 i on es vol crear una nova figura de productor multiplicador de varie-tats de conservaci. Per tant, malgrat que sembla que s un tema encallat, saconsella revisar la vi-gncia del Reial decret 1891/2008.

    El Projecte de decret que prepara la Genera-litat preveu que sigui la prpia Generalitat qui faci el registre oficial dempreses provedores de material vegetal. Cal tenir-ho en compte un cop saprovi el Decret. Shi hauran dinscriure tamb les installacions i els mitjans necessaris per a la producci, lemmagatzematge i/o la comercialit-zaci de llavors i planter. El registre constar de dues seccions: Secci dempreses provedores de material ve-

    getal, que cal que obtinguin una autoritzaci prvia de la seva activitat per part del Departa-ment, si es dediquen a la producci, la repro-

    23 Oficina Espanyola de Varietats Vegetals.

  • 175

    ANLISI DEL SECTOR

    Carbassons madurs acabats de collir a punt dextrauren la llavor.

    ducci, la protecci i el tractament de material vegetal. Si tan sols el comercialitzen o lemma-gatzemen noms cal fer una comunicaci.

    Secci dautoconsum. Noms cal fer una co-municaci a linici de lactivitat.

    Segons larticle 14 del Projecte de decret, totes les empreses inscrites en aquest registre hauran de: Mantenir un plnol actualitzat de les instal-

    lacions. Fer una declaraci anual de cultius i/o comer-

    cialitzaci.

    Obtenir perms especfi c per a lemissi de passaports fi tosanitaris.

    Conservar durant tres anys la documentaci de lorigen del material vegetal.

    Dur a terme diverses activitats de caire sanitari (descrites en lapartat 3.2.8 sobre sanitat).

    4.1.2.4. Normativa del CCPAE

    Com ja hem comentat, per a qualsevol pro-ducci ecolgica cal seguir el Reglament (CE) 834/2007. Per a la producci de llavor, cal seguir les normes generals especifi cades en el captol 1 del Ttol III: Prohibici de ls dOMG i de radiacions ionit-

    zants. Les prctiques de treball del sl i de cultiu han

    de mantenir o incrementar la matria orgnica al sl, reforar lestabilitat i la biodiversitat ed-fi ques i prevenir la compactaci i/o lerosi del sl. Els danys causats per plagues, malalties o herbes adventcies es controlaran fonamental-ment amb la protecci dels seus enemics natu-rals, lelecci despcies i varietats adaptades, la rotaci de cultius, les tcniques de cultiu i els processos trmics.

    Noms podran utilitzar-se fertilitzants, condici-onadors del sl i productes fi tosanitaris inclo-sos en les llistes dautoritzats.

    Per a la producci de llavors i de material de reproducci vegetativa es poden usar llavors que no siguin dorigen ecolgic.

  • 176

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Per a qualsevol producci ecolgica cal seguir el Reglament (CE) 834/2007. En el seu punt 03.04 s on fa especial esment als vivers.

    A ms, cal seguir les normes generals per a la producci vegetal previstes en el captol 2, i les normes especfiques per a la producci vegetal del captol 3 del QNT del Consell.

    4.1.3. Producci ecolgica de planter

    4.1.3.1. Registre de lactivitat

    Al igual que en el cas dels productors de llavor (vegeu lapartat 4.1.2.1), tots els productors de planter que vulguin comercialitzar-lo cal que esti-guin registrats en el Registre oficial de provedors de material vegetal i al Registre de productors.

    Les gestions sn les mateixes que per produir lla-vor, per el que sobt s el Ttol de productor multiplicador de planter de varietats hortco-les, enlloc del ttol de multiplicador. Per obtenir el Ttol de productor multiplicador de planter de varietats hortcoles cal presentar la sollicitud acompanyada per una memria de lactivitat i del procs productiu, i la corresponent autoritzaci autonmica, que atorga el departament compe-tent en temes dagricultura de la Generalitat de Catalunya.

    A ms, tamb es necessita el passaport fitosani-tari (vegeu lapartat 4.1.2.2) i fer el registre de lactivitat (vegeu lapartat 4.1.2.3).

  • 177

    ANLISI DEL SECTOR

    4.1.3.2. Reglamentaci

    Quant a la producci especfi ca de planter, el Reial decret 865/2010 de 2 de juliol regula els requisits, les limitacions i els grups de productes que es poden considerar substrats, i les matries primeres a partir de les quals es poden preparar substrats agrcoles en general. A ms, el Regla-ment (CE) 834/2007, en el seu Annex II, recull tots els materials que poden ser utilitzats com a substrats en producci ecolgica.

    4.1.3.3. Normativa del CCPAE

    Per a la producci ecolgica de planter cal te-nir en compte el Reglament (CE) 834/2007, tant la part de normativa ja referenciada a lapartat 4.1.2.4 daquest manual, com el punt del regla-ment que diu 03.04- Vivers. Producci de llavors per a la reproducci, planters i materials, del captol 3 del QNT, on sespecifi ca que en el cas que en la unitat hi hagi hivernacles tant per al conreu ecolgic com per al no ecolgic, els uti-litzats per al conreu ecolgic de vegetals hauran de complir els segents requisits: Els hivernacles dedicats al conreu ecolgic

    han de formar una unitat completa, no per-metent-se la divisi de lhivernacle en seccions allades, excepte en aquells casos en qu, pr-via sollicitud raonada de linteressat, aquest pugui justifi car, a satisfacci del Consell, que la producci es podr realitzar adoptant unes

    mesures sufi cients que evitin la contaminaci de la producci ecolgica.

    Hi haur dhaver com a mnim una distncia de 20 metres entre els hivernacle s en producci ecolgica i no ecolgica, ll evat que estiguin separats per una tanca vegetal, un tallavents o una altra barrera que impedeixi la contamina-ci per deriva dels tractaments realitzats en els hivernacles no ecolgics.

    Les canonades de reg dels hivernacles en pro-ducci ecolgica han destar separades de la resta del sistema de reg, correctament identi-fi cades, i no ha dhaver cap adobadora en el circuit compartida amb unitats no dedicades a la producci ecolgica.

    4.1.4. Sanitat en la producci de llavors i planter

    La Llei 43/2002 de 20 de novembre de sanitat vegetal regula el control sanitari dels vegetals i reglamenta les persones i els professionals impli-cats en la seva producci, reproducci, emma-gatzematge i comercialitzaci. Larticle 5 de dita Llei especifi ca lobligatorietat que els agricultors, els silvicultors, els comerciants, els importadors i els professionals que desenvolupin tasques rela-cionades amb la defensa fi tosanitria: Vigilin els seus cultius, c ollites i plantacions. Facilitin tota la informaci requerida sobre les-

    tat fi tosanitari de les plantacions.

  • 178

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Notifiquin al departament dagricultura de la Generalitat (el CCPAE en el cas dels produc-tors ecolgics) qualsevol smptoma de malaltia.

    Les autoritats pbliques podran qualificar dutili-tat pblica la lluita contra una plaga, fins al sup-sit dhaver de fer excepcions en les aplicacions ecolgiques. Es donaran ajuts i indemnitzacions als afectats.

    La cria, la reproducci, la distribuci, la comerci-alitzaci o lalliberament dorganismes de control biolgic (tant extics com no extics) han de ser comunicats prviament al Ministeri dAgricultu-ra, i sinscriuran al Registre Oficial de Productes i Material Fitosanitari.

    El Projecte de decret, en el seu article 14, obliga a totes les empreses del Registre oficial dempre-ses provedores de material vegetal a comunicar

    laparici atpica dorganismes nocius o de smp-tomes de malalties dels vegetals o els productes vegetals, mantenir i millorar lestat fitosanitari de les installacions i els conreus, i realitzar autocon-trols acreditables de la vigilncia fitosanitria (ve-geu lapartat 3.2.8).

    4.1.5. Registres de varietats

    Segons la Llei 30/2006 de 26 de juliol de llavors i plantes de viver i recursos fitogentics, es poden registrar varietats amb diferents nivells de control i exigncies: Varietats protegides: varietats per les quals es

    concedeix un dret de propietat al seu obten-tor, que es tradueix en exclusivitat de produc-ci i comercialitzaci.

    Varietats comercials: totes les que es vulguin comercialitzar i que compleixin els requisits de homogenetat, estabilitat i diferenciaci.

    Varietats de conservaci: aquelles que consti-tueixen un patrimoni irreemplaable de recurs fitogentic per a la salvaguarda de la diversitat biolgica i gentica, cosa que fa necessria la seva conservaci mitjanant el cultiu i la comer-cialitzaci de les llavors o el planter.

    Varietats daficionat: noms es poden comer-cialitzar a aficionats, mai a agricultors professi-onals. Aix s molt difcil de controlar i s un perjudici per als agricultors ecolgics, ja que aquests, al contrari que la resta dagricultors, s que han de justificar lorigen de les seves lla-

  • 179

    ANLISI DEL SECTOR

    Bitxo de tiurana. Foto: Banc de Llavors de la Noguera.

    Tomquet del pare Benet. Foto: LEra-Esporus.

    Psol negre. Foto: Llavors Orientals.

    Brquil morat. Foto: Les Refardes.

    Carbassa del bon gust. Foto: LEra-Esporus.

    Col pell de galpeg. Foto: LEra-Esporus.

  • 180

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    vors. Aquestes varietats no queden ni defini-des ni legislades en cap altra llei, decret, reial decret, ordre, directiva, reglament o disposici legal europea, estatal o autonmica. En canvi, s que el Reial decret 170/2011 introdueix les Varietats despcie hortcola desenvolupades per ser cultivades en condicions determina-des, seguint les directrius de la Directiva (CE) 2009/145 (vegeu lapartat 4.1.8).

    Segons la normativa espanyola, les varietats a co-mercialitzar es poden inscriure en dos registres: Registre de les varietats protegides, regulat

    per la Llei 3/2000 de 7 de gener de rgim ju-rdic de la protecci de les obtencions vege-tals, modificada per la Llei 3/2002 de 12 de mar. Tamb li s aplicable el Reglament (CE) 2100/94 de 27 de juliol de 1994 relatiu a la protecci comunitria de les obtencions ve-getals. Per tal de produir i comercialitzar les llavors inscrites en aquest registre lentitat ha daconseguir lautoritzaci per part de ladmi-nistraci i per part del possedor del dret.

    Registre de varietats comercials, regulat per la Llei 30/2006. Shi han dinscriure totes les varietats que es vulguin comercialitzar, ja sia com a llavors o com a plantes de viver. Aques-tes varietats han de demostrar que sn: Diferents a qualsevol altra que ja hi hagi al

    Registre, per a un o diversos carcters. Homognies entre les diverses plantes per

    als carcters que defineixen la varietat.

    Estables: al llarg del temps no canvien les caracterstiques essencials definides per a aquesta varietat.

    Amb suficient valor agronmic, que s el conjunt de qualitats que en cultivar-se en una zona determinada presenten una clara millora, ja sigui en relaci al seu cultiu, la seva productivitat o el seu s, o els dels produc-tes que es derivin della (concepte regulat en larticle 4 del Reglament general de regis-tre de varietats comercials).

    Lavaluaci dels requisits de distinci, homoge-netat i estabilitat els regula la Llei 3/2000. Per a les varietats de conservaci els requisits seran menys estrictes. Les llavors del Registre de varie-tats comercials no tenen limitacions quant a la seva comercialitzaci, tret de raons fitosanitries o agronmiques que limiti lEstat per causes ex-traordinries. No s necessari el registre de varie-tats que ja estiguin incloses en el Catleg com de varietats de la Uni Europea, o en un cat-leg nacional dun estat membre (sempre i quan la normativa europea no ho estableixi expressa-ment per a una espcie concreta). En general, la inscripci duna varietat en el registre de varie-tats comercials t una vigncia de 10 anys, reno-vables per perodes de 10 anys.

    Aquests dos registres sn de competncia exclu-siva de lEstat, malgrat que les autonomies pu-guin fer de pont en les gestions i, si ho creuen

  • 181

    ANLISI DEL SECTOR

    oport, dictar les resolucions desestimatries de les varietats que no compleixin lexamen de for-ma, sempre i quan passin un informe de la reso-luci al Ministeri dAgricultura. Aquests registres els gestiona lOEVV del Ministeri dAgricultura. Els estudis demanats per ambds registres sn els mateixos, de manera que es pot usar la ma-teixa documentaci per gestionar la inscripci als dos registres. La inscripci a un registre no s mai supsit de ser a laltre; per tant, si tenim una va-rietat acceptada al registre de varietats protegi-des, aquesta no es podr comercialitzar sense la necessria autoritzaci de comercialitzaci ator-gada pel registre de varietats comercials.

    El Ministeri podr atorgar permisos per comercia-litzar llavors i plantes de viver de varietats sense registrar en petites quantitats, sempre i quan si-gui per a fi ns cientfi cs, de selecci i/o dexperi-mentaci.

    El Reglament (CE) 1889/2008 recull els precep-tes legals relacionats amb ls de llavors i mate-rial de reproducci vegetativa. En concret, shi regulen: El funcionament de la base de dades de lla-

    vors ecolgiques. Cada estat membre sen-carrega de crear i gestionar una base de da-des de llavors informatitzada. Aquesta base de dades ha de recollir les varietats disponi-bles en el seu territori obtingudes mitjanant el mtode de producci ecolgica. A lEstat

    espanyol aquesta base de dades s gestio-nada per la Subdirecci General de Qualitat Diferenciada i Agricultura Ecolgica, adscrita a la Direcci General dIndstria i Mercats Ali-mentaris del Ministeri dAgricultura, Alimen-taci i Medi Ambient (MARM), rgan que t les competncies sobre producci ecolgica a Espanya. El vincle per accedir directament a la pgina sobre el banc de llavors s http://www.marm.es/es/alimentacion/temas/la-agri-cultura-ecologica/semillas-de-produccion-ecologica/. La inscripci a aquesta base de dades es fa a petici del provedor, qui ha de demostrar que est certifi cat per un organis-me autoritzat i que les llavors compleixen els requisits generals aplicables a les llavors i al material de reproducci a lEstat membre on sutilitzaran, i que tamb ha daportar una s-rie de dades de cada varietat: nom cientfi c de lespcie i denominaci de la varietat, nom i dades per contactar amb el provedor, zona de subministrament, pas o regi on la varie-tat sha sotms a proves, etc. En la base de dades espanyola hi ha escrites noms 20 em-preses provedores, la gran majoria producto-res estatals de llavors de cereals. La producci de llavors hortcoles est dominada per cinc grans empreses, tot i que existeix una petita empresa que tamb produeix llavor hortcola.

    El registre de les autoritzacions concedides per les autoritats competents o els organis-mes de control. Shi especifi quen les autorit-

  • 182

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    zacions que es donen sobre el material que cal utilitzar en la producci ecolgica. Com ja sha dit anteriorment, el reglament estableix que es podran utilitzar llavors i materials de reproduc-ci vegetativa procedents duna unitat de pro-ducci en fase de conversi a lagricultura eco-lgica. Tanmateix, tamb estableix que quan aix no sigui possible, els estats membres po-dran autoritzar ls de llavors o de material de reproducci vegetativa no ecolgics si no es disposa dels mateixos procedents de la pro-ducci ecolgica.

    Les sollicituds per als registres es fan al depar-tament competent en agricultura de la Genera-litat de Catalunya, per el registre en si i lestudi de la varietat sn de competncia estatal. Tam-b s competncia estatal la tramitaci del ttol dobtentor sobre una varietat, legislat per la Llei 3/200024, que nespecifica tots els drets, els re-quisits, la durada i el manteniment, lexplotaci, les competncies, les infraccions, les sancions, les taxes i els procediments. Un cop adquirit el dret dobtentor vegetal, aquest t un perode de durada de 25 anys, amb una despesa mitjana (se-gons lespcie) de 5.000 en taxes de registre, estudis i manteniment anual del dret.

    En resum: cal que les varietats a registrar siguin noves, diferents, homognies i estables; les sol-

    24 El Ttol II de la Llei 30/2006 preveu el desplegament de disposicions complementaries per al seu compliment.

    licituds es fan al departament competent en agricultura de la Generalitat de Catalunya, per el registre, lestudi de la varietat i la tramitaci dels procediments de ttols sn de competncia estatal.

    El Reial decret 170/2011 d11 de febrer apro-va el Reglament general de registre de varietats comercials i modifica el Reglament general tc-nic de control i certificaci de llavors i plantes de viver. A ms, tamb cal tenir en compte el Reglament tcnic de control i certificaci de lla-vors i plantes hortcoles. A continuaci resumim els punts de cada un dels reglaments que poden afectar al registre de varietats.

    A. Reglament general de registre de varietats comercials. Detalla les caracterstiques que han de tenir les varietats per ser inscrites al registre: valor agronmic, condicions de manteniment de les varietats, lmits de comercialitzaci, condici-ons per a lacceptaci dOMG i requisits de les varietats de conservaci.Sobre els requisits de les varietats de conser-vaci, el captol 4 del Reglament regula que la inscripci de les varietats de conservaci es fa a travs de lOEVV del Ministeri dAgricultura, i hi inclou les varietats locals amenaades per lerosi gentica. Si saporta documentaci su-ficient (justificaci de linters per a la conser-vaci dels recursos fitogentics, informe posi-tiu de la Generalitat i del Centre Nacional de

  • 183

    ANLISI DEL SECTOR

    Recursos Fitogentics, informaci de la regi histrica dorigen, descripci i denominaci de la varietat, resultats de proves no ofi cials i co-neixements adquirits en el maneig del cultiu) no es realitza lexamen ofi cial. Si calgus lexamen, larticle 36 del Reglament detalla els assajos que cal dur a terme. Les varietats de conser-vaci no han de passar assajos de valor agro-nmic o dutilitzaci. A ms, les varietats que hagin estat registrades com a varietat comercial o protegida o b la inscripci de les quals hagi estat sollicitada a qualsevol altre registre de la Uni Europea no podran ser registrades com a varietats de conservaci.

    Lannex VII del Reglament llista les espcies hor-tcoles susceptibles de registrar-ne les varietats per a la seva comercialitzaci. No es poden regis-trar varietats despcies que no estiguin llistades. Aix doncs, per a aquestes espcies minoritries hi ha un buit legal, ja que al no poder-se registrar, no est prohibit comercialitzar-les.

    B. El Reglament general tcnic de control i cer-tifi caci de llavors i plantes de viver s el regla-ment genric que regula el control i la certifi caci de llavors i planter. Tot i aix, la reglamentaci de referncia ser el Reglament tcnic de control i certifi caci de llavors i plantes hortcoles. En ell sespecifi ca: Els processos de conservaci que shan de dur

    a terme.

    Els requisits dels processos de producci: ca-racterstiques de les parcelles, rotacions, dis-tncies mnimes, controls didentitat, puresa varietal i estat sanitari.

    Els requisits per a les inspeccions de camp. Els requisits de les llavors base, certifi cades i

    estndard. Les condicions per a les declaracions de cultius

    que han de complir les llavors comercialitza-des com a pre-base, base i certifi cades (vegeu lapartat 4.1.7). Per produir llavor estndard no sha de fer declaraci de cultius, per s una relaci anual daquests.

    4.1.6. Etiquetatge

    Segons la Llei 30/2006, les llavors i el planter que es comercialitzin cal que vagin correctament etiquetats (com a mnim en castell) i precintats, de tal manera que si sobre el paquet aquest que-di prou malms com perqu no es pugui tornar a comercialitzar amb el mateix embalatge.

    4.1.6.1. Etiquetatge de la llavor

    Noms es regula letiquetatge de les llavors que han de ser comercialitzades. Es fa a travs de la Directiva 2002/55/CE de 13 de juny 2002, q ue regula la comercialitzaci de llavors de plantes hortcoles i que a lEstat espanyol es concreta en el Reglament tcnic de control i certifi caci de

  • 184

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    llavors i plantes hortcoles. Aquest, en el seu punt 20, determina el segent: Letiquetatge de la llavor pre-base ser blanca

    amb una franja diagonal morada. A ms de tota la informaci que es detalla a continuaci per a les llavors base, cal tamb afegir el nmero de generacions fins arribar a llavor certificada.

    Letiquetatge de les llavors base ser de color blanc i hi constar la normativa CE aplicable, les-tat membre dorigen i el servei de certificaci, el mes i lany de lenvasat i de la presa de mostra, el nmero de lot25, lespcie (nom en llat o bo-tnic), la varietat, la categoria i el pes net. Si les llavors han estat tractades o pindolades cal posar lorigen del producte i el pes aproximat daquest sobre el pes total. En les varietats hbrides o de lnies consangunies cal fer-ne constar el compo-nent. Si shi han realitzat proves de germinaci es pot posar reanalitzada (mes i any). Les dimen-sions mnimes seran de 110 mm 67 mm. Si no es compleixen els requisits de facultat germinati-va estipulats per la Directiva, cal fer-ne esment a letiqueta. Letiquetatge ser suficient si letique-ta va a linterior de lenvs (que ha de ser trans-parent) o s indeleble i intrencable; si no, caldr un document de forma a banda, del mateix color i que contingui la mateixa informaci.

    25 Larticle VII.2 del Reglament tcnic de control i certificaci de llavors i plantes hortcoles concreta que cada lot de llavors de qualsevol categoria ser identificat per un nombre de referncia, dacord amb les normes que amb aquesta finalitat sestableixin per part de lInstitut Nacional de Llavors i Plantes de Viver.

    Letiquetatge de les llavors certificades en envasos grans26 ha de ser de color blau i complir el mateix que lestipulat en el cas de les llavors base.

    Letiquetatge de les llavors certificades en envasos petits ser de color blau, i ha de constar-hi la nor-mativa CE aplicable, la referncia del responsable de letiquetatge, la data de lltim examen de facul-tat germinativa, lespcie (nom en llat o botnic), la varietat, la categoria (es pot simplificar amb les lletres C o Z), el nmero de lot i el pes net. Si les llavors han estat tractades o pindolades cal po-sar lorigen del producte i el pes aproximat sobre el pes total. NO hi ha mides detiqueta estipulades.

    Letiquetatge de les llavors estndard ha de ser de color groc fosc, i complir el mateix que lesti-pulat en el cas de les llavors certificades en enva-sos petits, notant que la categoria es pot simplifi-car amb les lletres St. Les dimensions mnimes de letiqueta seran de 110 mm 67 mm, excepte per als envasos petits.

    El Reial decret 170/2011 estipula unes condicions detiquetatge en lapartat 22 ter. per a les varietats de conservaci i les varietats hortcoles desenvo-lupades per al seu conreu en condicions determi-

    26 Lannex IV del Reglament tcnic de control i certificaci de llavors i plantes hortcoles defineix com a envasos petits els que continguin un pes net mxim de cinc quilos en el cas de cigr, psol, fava, mongeta i llentia; 500 grams per a bleda, carbass, carbassa, ceba, salsif, esprrec, espinac, nap, rave, sndria i pastanaga, i 100 grams per a la resta despcies hortcoles. Qualsevol pes superior es considera envs gran.

  • 185

    ANLISI DEL SECTOR

    nades. En letiqueta han de portar la mateixa informaci que les varietats estndard, a ms de la inscripci Llavors estndard duna varietat de conservaci o Llavor duna varietat desenvolupada per al seu conreu en condicions determinades, segons li correspongui. Tamb hi ha de cons-tar la regi dorigen, en el cas de les varietats de conservaci, aix com la regi de producci de la llavor quan sigui diferent de la regi dorigen.

    Segons larticle 38 de la Directiva 2002/55/CE, en casos excepcio-nals els estats poden permetre la comercialitzaci de llavors (de for-ma transitria) sotmeses a requisits menys estrictes o que no estiguin incloses en el Catleg com de varietats despcies hortcoles27. Aquesta etiqueta ser de color marr i indicar que les llavors contingudes a lenvs pertanyen a una categoria sotmesa a requisits menys estrictes.

    Les etiquetes de color gris especifi quen que sn llavors produdes a Espanya per la certifi caci fi nal de les quals es fa en un altre estat membre.

    27 s un subcatleg del Catleg com de varietats de la Uni Europea.

    El punt VII.3 del Reglament tcnic de control i certifi caci de llavors i plantes hortcoles concreta els re-quisits especials per a la comercia-litzaci de llavor base i certifi cada. Noms podran ser objecte de pre-cintament ofi cial els lots de llavors de categoria base i certifi cada en envasos de pesos superiors als indi-cats en lAnnex IV de dit Reglament, s a dir, que siguin grans envasos. Per alhora, en el punt X.3 sespe-cifi ca la possibilitat de poder reen-vasar la llavor certifi cada, sempre i quan en letiqueta hi consti Reen-vasat de llavors certifi cades INSPV Espaa i el nmero de control i el pes de lenvs. Si el reenvasat s de llavors estndard, aleshores noms cal que el productor conservi el n-mero de lot original.

    A lAnnex V del mateix Reglament sindica, per espcies, la mida de la mostra a prendre ofi cialment en el moment del precintat de cada lot

    i el seu perode mnim de conservaci; aquestes mostres es prendran per duplicat: una quedar en poder del productor i laltra en mans de lins-pector del servei ofi cial de control responsable del precintat.

    Logotip europeu i catal que indiquen al comprador que les llavors, patates de sembra i el planter shan obtingut conforme a les normes de la producci ecolgica.

  • 186

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Venda de llavors, planter i substrats ecolgics al Mercat ecolgic del Valls. Foto: Enric Vernet.

    4.1.6.2. Etiquetatge del planter

    El Reglament general tcnic de control i certi-ficaci de llavors i plantes de viver especifica que les etiquetes oficials contindran, com a m-nim, les segents dades: lestat membre dorigen i el servei de certificaci, lespcie (nom en llat o botnic), la varietat, la categoria i el productor.

    4.1.6.3. Etiquetatge de la producci ecolgica

    El Reglament (CE) 834/2007, en el seu article 24, regula letiquetatge de tots els productes, on: Els terminis referits a producci ecolgica

    suggereixen al comprador que les llavors i les patates de sembra shan obtingut conforme a les normes de la producci ecolgica, i per tant compleixen el disposat en aquest reglament.

    Letiqueta tamb ha de comptar amb el codi numric de lautoritat o organisme de control (ES-ECO-019-CT per al CCPAE) i amb el logotip comunitari, al qual safegeix la menci Agricul-tura UE, Agricultura no UE o Agricultura UE/no UE segons correspongui28.

    Cal que consti la menci Certificat ecolgic pel CCPAE per a les llavors produdes a Catalunya.

    28 Segons la procedncia de la matria primera, sha dafegir al logotip la menci Agricultura UE (quan les matries primeres agrcoles hagin estat obtingudes a la Uni Europea), Agricultura no UE (matries primeres obtingudes en pasos tercers) i Agricultura UE/no UE (una part de les matries primeres obtinguda a la UE i laltra en pasos tercers). Es pot substituir la menci pel nom del pas sempre i quan les matries primeres procedeixin totes del mateix. Reglament (CE)834/2007.

    A ms daix, segons el QNT, sempre que es transporten llavors i patates de sembra ecolgi-ques, el provedor ha de proporcionar un docu-ment dacompanyament que serveix com a justi-ficaci de lliurament del producte i on hi consten les dades de loperador, el nom del producte (amb una referncia al mtode de producci), el codi de loperador del registre del CCPAE (Ope-rador CT/XXXX/Y) seguit per la menci Contro-lat per ES-ECO-019-CT, i la indicaci de lorigen de les llavors (UE, no UE, UE/no UE).

    Totes les llavors hortcoles shan de posar en en-vasos tancats, nous i precintats oficialment per a la seva comercialitzaci. En els envasos de les lla-vors i les patates de sembra ecolgiques han de figurar les informacions segents: el productor,

  • 187

    ANLISI DEL SECTOR

    lespcie i la varietat, la categoria, el nmero de referncia del lot, i la puresa especfi ca i la ger-minaci (totes dues expressades en percentatge respecte al lot de llavors).

    Larticle 26 del mateix Reglament (CE) 834/2007, en el seu apartat c), preveu la redacci de requi-sits especfi cs per al material de reproducci ve-getativa i les llavors per a cultius en producci ecolgica. Aquesta redacci est encara pen-dent de la seva legislaci i, per tant, de moment noms hi ha letiquetatge genric de productes ecolgics.

    4.1.7. Comercialitzaci de llavors i planter ecolgics

    Els Reglaments (CE) 834/2007 i 889/2008 re-ferents a la producci ecolgica no especifi quen com sha de fer la comercialitzaci de la llavor i el planter produts sota els parmetres daquest sistema. Per tant, cal cenyir-se als reglaments, lleis i directives que regeixen per a la producci convencional.

    El Reglament general de registre de varietats comercials entn per comercialitzaci la venda, la tinena amb vista a la venda, loferta de venda i tota cessi, lliurament o transmissi, amb fi ns dexplotaci comercial, de llavors i plantes de vi-ver a tercers, a ttol oners (acte jurdic que pro-

    dueix prestacions recproques entre les parts, el que entendrem com a intercanvi) o no. Per tant, el propi Reglament considera lintercanvi de lla-vors com una comercialitzaci, vulnerant el dret dels agricultors a lintercanvi de les llavors de la seva explotaci, ja que aleshores cal que les va-rietats de les llavors a intercanviar estiguin regis-trades.

    La legislac i relacionada amb el tema de la co-mercialitzaci de llavors s una de les ms con-trolades i regulades.

    La Llei 30/2006 especifi ca que per poder produir llavors per a la seva comercialitzaci s un requi-sit previ i obligatori que les varietats a comercia-litzar estiguin inscrites en el Registre de varietats comercials, competncia de lEstat e spanyol i gestionat per lOEVV del Ministeri dAgricultura. Aquest punt est desenvolupat ms amunt en lapartat 4.1.5 Registres de varietats.

    Larticle 24 punt 4 de la Llei 30/2006 especifi ca que La producci i la comercialitzaci de vari-etats de conservaci i varietats dafi cionat [...] es regiran per una normativa especfi ca. El Reial decret 170/2011 concreta que, en el cas de les espcies hortcoles, la llavor de varietats de con-servaci i de varietats hortcoles desenvolupades per al seu conreu en condicions determinades no-ms es pot verifi car com de categoria estndard. Aquest Reial decret tamb afegeix la lletra e) en

  • 188

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    larticle 41 bis del Reglament general tcnic de control i certificaci de llavors i plantes de vi-ver, aclarint que, per a cada varietat de conserva-ci despcies dhortcoles, la quantitat de llavor que es comercialitzi no pot superar la quantitat necessria per produir les plantes que calgui per a la plantaci a Espanya de la superfcie mxima que estableix lAnnex V29 per a cada espcie. En el nou apartat 22 ter. es limita la quantitat de lla-vor a vendre en el cas de les varietats hortcoles desenvolupades per al seu conreu en condicions determinades, les quals nicament es poden co-mercialitzar en envasos petits que no han dexce-dir el pes net mxim que fixa per a cada espcie lAnnex VI30.

    En lmbit europeu, la Directiva 2002/55/CE re-gula la comercialitzaci de llavors de plantes hor-tcoles i assenta les bases per al Reglament tc-nic de control i certificaci de llavors i plantes hortcoles. Aquest reglament tcnic divideix les diverses llavors a comercialitzar en: Material parental de llavors. s la unitat inicial

    utilitzada per la persona o organitzaci respon-sable de la producci o la conservaci de les caracterstiques dun cultivar seleccionat.

    Llavors pre-base. Sn les llavors de les gene-racions que precedeixen a les llavors base.

    Llavors base. Sotmeses al control de qualitat ms rigors, sn el resultant dun procs natu-

    29 Del Reial decret 170/2011.

    30 Del mateix Reial decret 170/2011.

    ral o controlat de selecci i es fan servir com a material gentic per a la producci de llavors certificades. Han de complir els annexes I i II del Reglament31.

    Llavors certificades. Procedeixen directament de la llavor base o duna altra llavor certificada, es comercialitzen, i compleixen les condicions de producci dels annexes I i II del Reglament.

    31 Reglament tcnic de control i certificaci de llavors i plantes hortcoles basat en la Directiva 2002/55/CE: Annex I: Determina les distncies mnimes per raons de pollinitzaci creuada. Annex II: Defineix la puresa mnima, el contingut de contaminaci mxim perms i la facultat germinativa segons les diferents espcies.

  • 189

    ANLISI DEL SECTOR

    Llavors estndard. Sn les que posseeixen prou identitat i puresa varietal, compleixen els requi-sits establerts en els reglaments tcnics de con-trol i certifi caci, i estan sotmeses a un control ofi cial efectuat a posteriori per mostreig, per comprovar la seva identitat i puresa varietal (i per tant, segons larticle 41 de la Directiva 2002/55/CE, sha de guardar mostra de cada lot durant un mnim de dos anys). A ms, noms cal que com-pleixin els requisits de lannex II del Reglament.

    Cal que cada estat tingui, per a consulta de tot-hom, un catleg amb el llistat de varietats adme-ses ofi cialment per a la certifi caci i per al control de llavors estndards.

    La comercialitzaci de llavors i planter t compe-tncies estatals, i per tant no hi ha legislaci auto-nmica si no noms competncies a nivell auton-mic en els registres. El marc legal de comercialit-zaci a nivell estatal est regit per la Llei 30/2006. Aquesta legislaci regula la comercialitzaci de les llavors protegides i comercials sota els termi-nis que estableix la Directiva 2002/55/CE, que en confereix competncies als Estats. Tot i aix, en el Projecte de decret de la Generalitat es preveu que la certifi caci de llavors sota supervisi ofi ci-al sigui regulada pel departament competent en matria dagricultura a Catalunya. Els articles 16 i 17 daquest Projecte de decret detallen les con-dicions que hauran de complir les empreses per poder certifi car llavor sota control ofi cial.

    4.1.8. s de varietats locals

    El primer a tenir en compte a lhora dafrontar el marc legal ds de varietats locals s que cap varietat local o comercial pot ser comercialitzada legalment com a llavor o planter si no est inscri-ta al Registre de varietats comercials.

    La Llei 30/2006, que regula la multiplicaci, ls i la comercialitzaci de llavors i planters, contem-pla el concepte de varietats de conservaci, que sn aquelles que constitueixen un patrimo-ni irreemplaable de recurs fi togentic per a la salvaguarda de la diversitat biolgica i genti-ca. Aix fa necessria la conservaci mitjanant el cultiu i la comercialitzaci de llavors o planter decotips o varietats autctones adaptades natu-ralment a les condicions locals i regionals amena-ats per lerosi gentica.

    Per al registre de les varietats de conservaci es tindran en compte caracterstiques i requisits de qualitat, com per exemple coneixements adqui-rits de lexperincia prctica, resultats de proves no ofi cials o caracteritzacions varietals fetes per linteressat a registrar la varietat. En el cas que les proves fossin sufi cients, donarien lloc a lexemp-ci de lexamen ofi cial. De totes maneres, en la legislaci no queda prou quantifi cat qu vol dir proves sufi cients, i tot i poder trobar-se amb requisits menys estrictes, aquests encara ho sn massa per a una bona quantitat de varietats lo-

  • 190

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    cals que mai podrien ser registrades. Un cop ad-ms, lecotip o la varietat local sincorporarien a la corresponent llista de varietats comercials amb la menci de varietat de conservaci.

    La mateixa Llei 30/2006, en el seu captol IV, es-menta la protecci de lEstat sobre els recursos fi-togentics, entenent aquests com qualsevol ma-terial gentic, dorigen vegetal, que per extensi inclou els fongs, amb valor real o potencial per a lagricultura i lalimentaci. Aquesta protecci s obligada segons el Tractat Internacional sobre els Recursos Fitogentics per a lAlimentaci i lAgri-cultura, sotasignat per Espanya. La Llei, per complir amb aquesta protecci, estipula lexistncia de cen-tres de recursos fitogentics (CRF) i la seva gesti, i fa un breu apunt sobre els drets dels agricultors, on parla de la necessitat de conservar, utilitzar i comercialitzar les llavors i el planter que generen a les seves finques de varietats locals en perill dex-tinci, en quantitats limitades i dacord amb la le-gislaci vigent. La ironia s que la legislaci vigent s la mateixa Llei 30/2006, que no permet exercir aquest dret lliurament perqu obliga als agricultors a registrar les seves varietats fent una burocrcia complicada, llarga i costosa, plena de documents i estudis, que deixa la majoria de les varietats locals sense cap opci de ser registrades.

    La Llei 3/2000, que regula la protecci de les ob-tencions vegetals, en el seu article 14 contempla un concepte, lexempci de lagricultor, que es

    refereix als supsits en els quals els agricultors poden utilitzar el material vegetal produt en les seves prpies finques sense que calgui lautorit-zaci de lobtentor de la varietat utilitzada o sen-se que calgui contribuir-hi econmicament, amb una condici: aquestes varietats no poden ser ni hbrides ni sinttiques.

    Malgrat que inicialment sembli que els agricultors poden utilitzar qualsevol varietat (exceptuant les hbrides i les sinttiques) per a lautoconsum es trobi aquesta o no en el Registre de varietats comercials (vegeu lapartat 4.1.5), la realitat s que el llistat de varietats permeses (en lAnnex 1 de la mateixa Llei) noms inclou lleguminoses, cereals, patates i farratgeres i limita ls a petits agricultors. Textualment, la Llei defineix que un petit agricultor s el que determina el reglament en funci de les peculiaritats de lespcie que produeixi, per no indica a quin reglament es refereix i no hi ha cap reglament tcnic que defi-neixi petit agricultor.

    El Reial decret 170/2011 modifica el Reglament general tcnic de control i certificaci de llavors i plantes de viver arran de les disposicions dobligat compliment de la nova Directiva (CE) 2009/145. En aquest Reial decret apareix un concepte nou que sn les varietats despcie hortcola desenvolupa-da per ser cultivada en condicions determinades, s a dir, varietats hortcoles sense valor intrnsec per a la producci comercial per desenvolupades per

  • 191

    ANLISI DEL SECTOR

    al seu conreu en condicions agrotcniques, climato-lgiques o edafolgiques determinades. Aquestes varietats sembla que substitueixin el que en la Llei 30/2006 estatal eren les varietats dafi cionat, tot i que enlloc consta que siguin el mateix.

    Lapartat 15 bis, lletres d), e) i f), del Reial de-cret legisla les varietats de conservaci i les no-ves varietats hortcoles cultivades en condicions determinades. Segons el text, i tal i com diu la Directiva europea, les llavors de varietats desp-cies hortcoles noms es poden comercialitzar ve-rifi cades com de categoria estndard (vegeu les categories de comercialitzaci a lapartat 4.1.7), i han de complir els requisits que estableix el Re-glament tcnic de control i certifi caci de llavors de plantes hortcoles per a aquesta categoria de llavors, excepte pel que fa a la puresa varietal m-nima, que s sufi cient que sigui del 90 per cent. A ms, concreta que la llavor duna varietat de conservaci noms es pot produir a la seva regi dorigen, tot i que lautoritat competent (Ministe-ri dAgricultura) pot estipular-ne excepcions.

    El Projecte de decret de la Generalitat, pendent daprovaci el 2012, inclou un Catleg de les varietats locals dinters agrari de Catalunya. Aquest catleg no t cap caracterstica legal li-mitant, si no que s purament informatiu i divul-gatiu, i sha pensat com un primer pas cap a la comercialitzaci de les varietats locals de Catalu-nya. Podran formar part del catleg totes les vari-

    etats que presentin una memria amb informaci histrica i tcnica, aix com la descripci varietal i documentaci visual. A ms, cal acreditar una an-tiguitat del cultiu a Catalunya superior a 50 anys.

    4.1.9. Conclusions

    Tot i lex istncia de diferents reglaments, lleis, di-rectives, reials decrets i ordres relatius a la certi-fi caci de llavors, la seva producci i comercialit-zaci, la seva inscripci al registre de llavors i els drets de lagricultor respecte a la seva utilitzaci, el marc legal segueix amb buits i excepcions res-pecte als requisits de la producci ecolgica. De fet, queden per legislar diverses temtiques: La protecci dels recursos gentics domesti-

    cats, buscant els que shan perdut al llarg dels anys o protegint els que es troben en perill dextinci, fent-los quotidians.

    El reconeixement de les petites empreses lo-cals que treballen en la conservaci i la selecci de varietats locals.

    El reconeixement del dret dels agricultors a lautoproducci, lintercanvi i loptimitzaci dels recursos.

    En aquest sentit, la Xarxa Catalana de Graners proposa la creaci dun registre de varietats lo-cals ms adequat a la realitat del sector. Actual-ment el registre de varietats existent no refl exa la situaci de les varietats locals, i en no tenir-les en

  • 192

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    compte les deixa fora de la legislaci, essent en alguns casos el seu intercanvi, el seu comer i la seva producci illegals o, en el millor dels casos, desemparats pels buits legals. Cal que la legisla-ci es faci ress de la realitat de les varietats lo-cals i del potencial que suposen per a lagricultu-ra en general i per a lecolgica en particular. Sn el material gentic ms ben adaptat cap a formes de comercialitzaci ms local, cap a maneres de producci ms respectuoses amb el medi i que exigeixen menys inputs, generant uns beneficis i unes rendes que dignifiquen la pagesia. Final-ment, sn les varietats que formen part dels sis-

    temes agraris les que permeten a Catalunya ser sobirana en temes agroalimentaris.

    A travs daquesta proposta, la Xarxa Catala-na de Graners vol aconseguir que es perme-ti la comercialitzaci de varietats locals, que aquestes estiguin limitades exclusivament per la quantitat a vendre (en funci de lespcie), que el lloc de producci i de processament si-gui a Catalunya, que el control sanitari el dugui a terme el Servei de Sanitat Vegetal del Depar-tament dAgricultura, i que es cre un sistema detiquetatge especfic.

    4.2. Distribuci i venda de llavors i planters ecolgics

    La distribuci i comercialitzaci de les llavors i el planter ecolgic s la baula que acostuma a unir dos o ms operadors del sector productiu, especi-alment quan la venda es fa a agricultors professio-nals, per tamb en el cas de la venda a agricultors a temps parcial o aficionats, els quals es poden considerar microproductors. En moltes ocasions, aquest grup s el ms proper al consumidor final i, per tant, les estratgies de comercialitzaci seran semblants a les emprades per a la venda de pro-ductes agroalimentaris procedents de la produc-ci agrria ecolgica. Pel que fa a lautoproducci de llavors i planter, queda dins del procs produc-tiu a la mateixa finca i per tant no hi ha comercia-litzaci, sin ms aviat un intercanvi de material.

    Lrea comercial de qualsevol iniciativa productiva s un punt clau per al sosteniment de lactivitat; per tant, caldr esmerar esforos i crear estrat-gies de mrqueting per assegurar la venda dels productes. Tot i aix, caldria primer fer un estudi per detectar la necessitat dins del mercat dun pro-ducte determinat i posteriorment iniciar el procs productiu en funci de loportunitat. En iniciar una activitat daquest caire s millor vendre abans de produir, s a dir, treballar per encrrec, que s la manera ms habitual dorganitzar-se dins del sec-tor de la producci de planter a nivell comercial.

    El procs de comercialitzaci de planter t la difi-cultat afegida que cal assegurar que el producte

  • 193

    ANLISI DEL SECTOR

    Tast de lleguminoses de consum hum. Els tastos sn una frmula de difussi de les varietats locals. Foto: LEra-Esporus.

    arribi al client de forma correcta i que no es mal-meti pel cam, ja que s un material delicat i viu que requereix unes condicions molt concretes de temperatura, humitat i aireig.

    4.2.1. Estratgies de comercialitzaci

    En funci del volum productiu i de la via de comer-cialitzaci triada, cal tenir en compte els diferents aspectes que formen part de lestratgia comercial.

    4.2.1.1. El producte

    Qualitat del producte. Cal que compleixi els estndards de qualitat; rebutjarem aquells ma-terials que no assoleixin els mnims de sanitat i vigor -en el cas dels planters- o de neteja, puresa

    i poder de germinaci -en el cas de les llavors. A ms, cal que compleixi els requisits de certifi ca-ci ecolgica.

    Disponibilitat i serietat en el subministrament. Sha de complir amb el que sha acordat amb el cli-ent o el que es promet en el catleg o en els fulle-tons publicitaris. En aquest sentit, lrea productiva i la comercial han destar ben sincronitzades per poder donar resposta a les demandes del mercat, i en concret amb els compromisos adquirits amb el comprador. Potser s millor oferir menys produc-tes per assegurar la disponibilitat de les refern-cies que sofertin. En el cas del planter cal tenir en compte la temporalitat i oferir un bon ventall des-pcies que cal plantar o sembrar en cada poca, i disposar de diferents varietats, especialment en els pics de mxima demanda. A poder ser, ser bo assegurar la oferta de varietats locals que puguin anar acompanyades de la informaci agronmica i cultural relacionada, la qual cosa permetr do-nar-les a conixer als clients potencials.

    Preu. Caldr incloure els costos directes derivats de la producci, cultiu, processament, insums, amortitzaci dinversions, etc. i els costos indi-rectes, com sn per exemple la promoci dels productes, el sosteniment de la xarxa comercial o els catlegs, etc.

    Els preus de les llavors i els planters ecolgics respecte dels convencionals acostumen a ser

  • 194

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Donar-se a conixer a travs de fires i mercats s una frmula per promoure i comercialitzar els planters ecolgics. Foto sup.: El Vergel de Las Hadas; foto inf.: Enric Vernet.

    ms cars. En funci de lestratgia comercial del productor i dels costos del seu procs productiu, sol ser dun 20 a un 60% superior. Aquest incre-ment del preu ve influt per un conjunt de factors, com poden ser: Menor rendiment dalguns cultius. Majors costos de producci: majors preus dal-

    guns insums. Utilitzaci de ms m dobra. Cost de la inspecci i la certificaci (vegeu

    lapartat sobre el marc legal).

    Sha de tenir present que els preus dels produc-tes convencionals no tenen en compte les exter-nalitats, s a dir, els costos ambientals, de salut i socials que genera la contaminaci en la pro-ducci i lexplotaci insostenible de recursos. Si sinternalitzessin els costos de lagricultura con-vencional, la relaci de preus amb lagricultura ecolgica seria molt diferent. (Maynou, 2006).

    Transport del producte. Si la venda no s a la prpia finca i sha denviar el producte al client, cal comptar amb un sistema de repartiment adequat, que asseguri unes bones condicions per al tras-llat a la finca del client. Caldr pensar en vehicles refrigerats, si sn en llargs recorreguts i en po-ques caloroses, amb prestatges on puguin col-locar-se les safates, que aprofitin lespai i que no pateixin moviments que puguin malmetre el pro-ducte. Dins de lhorticultura viverista i ornamen-tal, el carry, que s una prestatgeria amb rodes,

  • 195

    ANLISI DEL SECTOR

    sadapta perfectament al transport dels planters i s el sistema ms emprat. En el cas de les llavors, el transport fi ns al client no requereix de tantes premisses, sempre i quan shagi fet b la feina de preparar-les per a lemmagatzematge, lestoc en magatzems es faci en condicions adequades i no es sobrepassin les dates de caducitat.

    4.2.1.2. Estratgies de mrqueting i de promoci

    Hi ha diferents eines i maneres de funcionar que permeten promoure el que es produeix. Se nex-posen algunes a continuaci: Donar-se a conixer: a travs de fi res, mer-

    cats, esdeveniments del sector, fulletons, p-gines web, blocs, xarxes socials, etc.

    Oferir un producte de qualitat. Probable-ment s el millor argument de venda, junta-ment amb la seriositat en el servei de les co-mandes i en latenci al comprador. En aquest cas, el boca-orella ser una via de promoci que far crixer lentament la cartera de clients.

    Imatge i presentaci del producte acabat: estat del producte, etiquetatge, elements de mrqueting, com per exemple un format ms atractiu a la vista, expositors, embolcalls, con-tenidors orgnics (de torba premsada, per exemple), etc. Igual que en la venda de pro-ducte de consum en fresc, la certifi caci no

    vol dir que no shagi de treballar laspecte del producte. En el cas de les llavors, hauran des-tar ben netes i lenvs en el qual es dispensin caldr que contingui la informaci necessria sobre el seu contingut. s interessant desta-car-ne el valor afegit si s un recurs fi toge-ntic o una varietat local, i que amb la seva sembra es contribueix a la seva conservaci.Presentacions especials, expositors, packs dau-toproducci per a afeccionats seran estratgi-es especialment adreades al petit horticultor, atret per un producte visualment suggerent.Tamb s una estratgia fer una marca que identifi qui el producte fcilment a travs dun logotip, dun format, duna forma de presen-tar-se davant del client que animi a la seva compra, especialment quan el perfi l del com-prador s un horticultor afeccionat, al qual li agraden les coses que parlen abans de ser utilitzades, a travs de la seva imatge.

    Catleg dels productes, ja sigui en paper o digital. s una eina que, en funci de com si-gui de completa i explicativa, pot formar, infor-mar i vendre per ella mateixa i per tant facilitar molt la tasca comercial. Un lloc web, un blog o les xarxes socials seran espais verstils que donaran a conixer ms de prop el productor, els seus objectius, els seus productes, la seva fi losofi a, la seva xarxa de distribuci, etc. A ms sn eines senzilles i de cost assequible.

  • 196

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Venda de planter ecolgic a la prpia finca. A la fotografia, lespai de venda al pblic dHortiplant Caldes (Puigdueta).

    Facilitat per consultar preus, espcies i vari-etats disponibles: a travs de catlegs, llocs web, telfon datenci al client, etc.

    Preveure lassessorament al client sobre: po-ques de sembra-plantaci de les varietats, com organitzar les partides, maneig, gesti de la sa-nitat, etc. Cal fer-se el crrec que cada cop hi ha ms horticultors que decideixen fer la conversi a la producci agrria ecolgica o joves que vo-len comenar com agricultors i que agrairan al-gunes pautes de cultiu, i que, a igualtat de preu o de qualitat, aquest pot ser un tret diferencial que fidelitzi el client. Tamb hi ha tot un sector emergent, que s lhorticultura dautoconsum, que s molt vida dinformaci i recomanacions.

    4.2.1.3. Recursos i infraestructura comercial

    Venda. Cal assegurar una mnima dedicaci al desenvolupament de lrea comercial, tant ms alta com ms gran sigui el volum produc-tiu de lempresa i ms diversificada sigui la cli-entela. Tant si es tracta dun petit agricultor com duna gran empresa, s imprescindible invertir temps i recursos en vendre el que sha pro dut, tot i que com es veur ms endavant, hi ha diferents models de distribuci del pro-ducte. Aquesta dedicaci pot ser des dunes hores de la jornada laboral dun horticultor autnom, fins a la creaci duna xarxa de ve-nedors que tingui representaci a diferents zones dun pas o que sestengui fins a altres pasos. Aquest s el cas de moltes empreses de producci de llavors que venen al mercat internacional i que actualment sn les princi-pals subministradores de material vegetal per a la producci comercial de planter. Aquest fet s un dels motius pels quals la producci agrria ecolgica treballa amb varietats del mercat global, en detriment de les varietats locals.

    Atenci al client. Cal assegurar que es com-plementa la infraestructura comercial amb al-tres actors, com sn la recepci de comandes, lassessorament, lactualitzaci de la informaci que es dna a travs de les vies de comunica-ci de lempresa (web, catlegs, internet,etc.),

  • 197

    ANLISI DEL SECTOR

    Venda de planter ecolgic a la fi ra Biocultura de Barcelona, a lestand de Xavier Safont-Trias.

    aix com la coordinaci amb lrea comptable i la productiva, que assegurin un bon servei al client.

    4.2.2. Models de distribuci i canals de comercialitzaci

    Sentn per mercat el conjunt de compradors, re-als o potencials (Picazos i Parra, 2002). Tota lacci comercial vindr determinada pel mercat o mer-cats als quals es dirigeixi lempresa productiva. A continuaci descriurem els diferents models de distribuci de les llavors i planters ecolgics.

    Autoproducci de llavor i de planter. s la distribuci ms directa, en la qual no hi ha intermediaris, ja que forma part del procs productiu del propi agricultor. Aquest model engloba tant lautoproducci a nivell dagricul-tor professional com la de lagricultor a temps parcial, per a lautoconsum.Dins daquest darrer shi poden incloure inici-atives dassociacions o grups de pagesos que sorganitzen perqu un dels components del grup que disposi dinstallacions adequades faci el planter per a tothom.

    Intercanvi de llavors. Tradicionalment, els agricultors sabien que per assegurar la biodi-versitat gentica de les seves llavors era molt saludable fer intercanvis amb altres agricul-

    tors. Lescenari actual mostra que s una prc-tica molt minoritria, per tamb que en de-terminats sectors conscients de la necessitat dintercanviar i dautogestionar-se els propis recursos fi togentics ressorgeixen mercats dintercanvi i espais per poder fer pinya per reconquerir la sobirania agrria.

  • 198

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Intercanvi de planter. Entre productors i vive-ristes; a canvi de cedir les installacions, sesta-bleix un lloguer o intercanvi de productes.

    Venda directa a finca. El productor acostu-ma a tenir habilitat un espai on fa la venda, normalment del planter. Pot ser en horaris concertats o ms o menys lliure. Formaria part dels circuits curts de comercialitzaci (CCC), en qu no hi ha cap intermediari. Els circuits curts de comercialitzaci es caracte-ritzen per la presncia dun sol intermediari com a mxim entre el producte final i el con-sumidor, o tamb entre el productor i lela-borador (Valls, 2006). En aquest cas pot ser que sigui entre productor (de planter) i pro-ductor (dhortalisses).A vegades, per completar loferta de produc-tes a la venda, el productor pot tenir tamb lla-vors, fitosanitaris, adobs, eines i altres insums que permeten proveir a lhorticultor afeccionat o professional, a manera duna petita agrobo-tiga a la finca.

    Venda a mercats i fires. El productor, ja sigui de planter o de llavors, ven els seus productes als mercats municipals, a vegades juntament amb verdures que tamb cultiva. Les fires del sector o fires locals de productes agraris o co-mercials de la zona tamb sn una opci de venda, especialment durant els mesos de pri-mavera.

    Venda per encrrec. s una de les formes ms segures de produir, tot i que requereix experi-ncia i portar una molt bona gesti de la pro-ducci per tal de poder complir amb les dates dentrega, que acostumen a ser per setmanes, en el cas del planter.Una altra frmula s el que fan algunes cases de llavors grans, les quals encarreguen la pro-ducci de llavor duna determinada hortalissa a agricultors que treballen per a ells. Normal-ment es pacta un preu a priori, una data den-trega i lestat de la llavor a lhora dentrar a les installacions per fer-ne lacondicionament.

    Venda a agrobotigues i cooperatives agr-coles. Pot ser que la llavor i el planter arribin directament del pags, dels socis de la coope-rativa, o que vinguin de la m dalguna distri-budora de provements agrcoles. Els clients solen ser tant hortolans professionals, que moltes vegades ho encarreguen a la coope-rativa, com tamb hortolans afeccionats, els quals compraran al detall petites quantitats de planters i tamb de llavors.

    Centres de jardineria. Les llavors i els planters solen arribar a travs de distribudores de pro-vements agrcoles. El client potencial s lhor-tol afeccionat que compra molt pels ulls i segons les recomanacions que faci el botiguer, per quasi sempre a petita escala.

  • 199

    ANLISI DEL SECTOR

    Venda a travs de representants i distri-budors. Els volums de producte acostumen a ser importants, ja que sha de poder vendre la mateixa referncia a tots els clients, que van des dun agricultor o un viverista fi ns a les agrobotigues, les cooperatives agrcoles, els centres de jardineria i tamb les grans super-fcies comercials. El circuit de comercialitzaci no sol ser curt, i especialment amb les llavors es poden recrrer grans distncies fi ns arribar al consumidor fi nal. El pags professional o el productor de planter solen fer els tractes a tra-vs de representants i agents comercials de les empreses transnacionals de llavors, les quals

    acostumen a tenir la seva prpia xarxa comer-cial. Aix tamb pot passar amb les grans pro-ductores de planter, que poden vendre planter ecolgic produt sota comanda aqu o a qual-sevol pas dEuropa que formi part de la seva xarxa de distribuci.

    Internet. s una de les vies que cada cop va prenent ms fora, i permet tractes amb petits i grans productors i tamb amb afeccionats. Cal disposar dun bon sistema denviament dels productes que asseguri que arribin en bo-nes condicions.

    4.3. Diagnosi del sector

    En els darrers anys, la disponibilitat de material vegetal de propagaci a Catalunya havia estat escassa i insufi cient i no cobria les necessitats dels horticultors. Aix com en ls de llavors no ecolgiques hi ha excepcions reglades pel marc legal europeu, per a ls de planter sempre ha estat obligatori que aquest sigui certifi cat per a ser usat com a insum de la producci ecolgi-ca. A lannex 8 podeu trobar un llistat de totes aquelles empreses provedores de llavors i plan-ters ecolgics certifi cats, amb les seves dades de contacte, informaci sobre com sha de fer la co-manda i la compra i el llistat de les espcies que shi poden trobar.

    4.3.1. Les llavors

    Loferta comercial de llavors ecolgiques ha aug-mentat en els darrers anys, tot i que hi ha esp-cies amb poca disponibilitat (naps, brquils, co-lifl ors, etc.) o amb poques varietats. La difi cultat ds daquestes llavors s per una banda el preu que sol ser ms elevat i, per altra banda, la pr-pia normativa, que com sha explicat a lapartat sobre el marc legal, s molt laxa a lhora dexigir ls de llavors ecolgiques i permet ls de llavors no tractades com alternativa al que diu la prpia legislaci (Reglament (CE) 889/2008 del 5 de se-tembre). Pel que fa a la conservaci dels recursos

  • 200

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    gentics, tot i que la producci ecolgica s sen-sible a aquesta necessitat com un element impor-tant de biodiversitat, molts productors ecolgics acaben treballant amb varietats comercials que ofereixen almenys tericament- una major pro-ducci, regularitat i acceptaci del mercat, sobre-tot a lexportaci. Hi ha el perill que la tendncia uniformitzadora de les varietats comercials vagi en detriment del valor de la qualitat i la tipicitat de les varietats locals. Noms la sortida cap als mercats locals sembla poder impulsar ls de va-rietats locals (Maynou, 2006). Tot i aix, iniciatives de diverses entitats, collectius i alguna empresa (vegeu lannex 1, sobre bancs de germoplasma) que tenen dins dels seus objectius la recuperaci, conservaci i difusi de les varietats locals han perms que en els darrers anys es puguin trobar algunes daquestes varietats, especialment entre

    petits productors i horticultors dautoconsum. Aquestes iniciatives promouen lintercanvi de lla-vors entre agricultors, aix com la seva adquisici a travs de fires, mercats o a travs de pgines web.

    Que els pagesos es multipliquin la llavor comer-cial comprada a la indstria de la llavor es con-sidera gaireb un delicte, fet que es contrapo-sa amb el que han practicat tradicionalment els agricultors.

    Les empreses catalanes tradicionals de produc-ci de llavors tenen les seves lnies de llavors eco-lgiques, per encara amb poca oferta. Tot i aix, aquest sector productiu est poc representat al nostre pas i sovint sn empreses de fora (Fran-a, Alemanya, Itlia) les que acaparen el mercat professional. A diferncia del planter, un cop envasada, la llavor ecolgica o no circula en un mercat global que fa que la oferta en quan a diversitat de varietats locals sigui molt reduda, seguint el model agroalimentari dominant que es mou a escala internacional.

    4.3.2. El planter

    A mitjans de la passada dcada, loferta de plan-ter era escassa i dispersa en el territori, en la ma-joria dels casos, lluny de les finques ecolgiques i, per tant, no apta per oferir-los el subministra-ment regular i continu que necessitaven. El poc

  • planter certifi cat que sarribava a trobar a Ca-talunya provenia, en gran mesura, de planterai-res convencionals que havien diversifi cat la seva producci per satisfer la demanda dhorticultors ecolgics que sovint ja tenien com a clients. Da-vant lobligatorietat dutilitzar planter ecolgic certifi cat, molts productors es van veure abocats a incomplir la norma i molts dells van intentar au-toabastir-se fent-se el seu propi planter (Maynou, 2006). Aquesta situaci ha desembocat al mo-ment present, en qu podem detectar els esce-naris que exposem tot seguit.

    Molt del planter certifi cat que sest utilitzant actualment a Catalunya per abastir els horticul-tors ecolgics professionals prov de planterai-res convencionals que han adaptat part de les seves installacions per tal de cobrir la demanda daquests clients, els quals, de manera lenta per progressiva, van augmentant en nombre i en volum de comandes. Les expectatives dalguns daquests viveristes, que han vist la producci ecolgica de planter com una via per optimitzar els seus recursos i cercar noves estratgies co-mercials, han estat fora elevades, i sha apostat fermament invertint per adequar les infraestruc-tures a les exigncies de la normativa de la pro-ducci ecolgica. Alguns shan trobat que han sobredimensionat la seva capacitat productiva de planter respecte al creixement real de la seva cartera de clients, fet que els fa plantejar la seva continutat en aquesta lnia productiva. Daltres,

  • 202

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    tot i haver fet previsions a lala, sn conscients que el creixement hi s, malgrat que no sigui les-perat, i que per ideologia i per la creena que arribar un futur ms propici, volen seguir apos-tant-hi.

    Alguns han aprofitat lavinentesa per fer la con-versi total de la seva explotaci a la producci ecolgica, on veuen una oportunitat i una neces-sitat futura.

    Segueix havent-hi productors dhortalisses que opten per autoabastir-se de planter, per cada cop sn menys, ja que com que hi ha una major oferta de planter ecolgic, molts dells preferei-xen encarregar-lo a professionals, cosa que els permet optimitzar el seu temps i treballar amb un material de millor qualitat quan no disposen dinstallacions adequades.

    Hi ha una oferta de planter no certificat que abasteix alguns productors ecolgics que no treballen amb la certificaci oficial, ja que esta-bleixen una relaci de confiana entre productor i comprador/consumidor. Alguns daquests pro-ductors opten per aquesta frmula per conven-ciment, ja que no volen passar pels canals ofici-als. Daltres consideren complicada la certificaci i prefereixen fer-ho a la seva manera, estalviant despeses, temps i incongruncies que, segons alguns, comporta la normativa, tot i que en al-guns casos diuen complir-la sobradament.

    Quan es vulgui vendre la producci sota la deno-minaci ecolgica o biolgica, i amb el cer-tificat del CCPAE, aquest planter no certificat no ser vlid.

    Hi ha productors, especialment els que obren una lnia de producci ecolgica mantenint una part important en producci convencional, que veuen en els organismes reguladors un protocol complicat que posa pals a les rodes per a lex-pansi de la producci ecolgica.

    Alguns productors de planter professionals co-menten que malgrat laugment del nombre de productors ecolgics, molt sn neorurals i jo-ves agricultors amb models poc convencionals de vinculaci amb la pagesia (projectes de vida comunitria, de recuperaci de zones agrcoles periurbanes o intraurbanes), amb noves vies de comercialitzaci basades en circuits curts i als quals segons la visi dels que sn pagesos de tota la vida moltes vegades els falta professi-onalitat. Tot plegat fa que alguns planteraires siguin escptics sobre el creixement real i sostin-gut del sector ecolgic productiu.

    En el cas del planter, grcies a les adaptacions fetes als mitjans de transport pot arribar a circu-lar enormement, per la caducitat del material recomana no fer transports excessivament llargs i accedir a planter local. De fet, seguint els criteris de sostenibilitat, dels quals la producci ecolgi-

  • 203

    ANLISI DEL SECTOR

    ca nhauria de ser un referent, es considera que un sistema alimentari s ms sostenible en tant que el menjar s produt, collit, processat, ve-nut i consumit el ms prximament possible (Ja-rosz, 2009). En aquest sentit, sentn com a local aquell mercat que es desenvolupa ntegrament en lmbit de la mobilitat habitual dels diferents agents que hi intervenen. De fet, seria recoma-nable poder atendre la demanda de planter amb produccions properes que evitin desplaaments superiors als 100 quilmetres, i podrem conside-rar circuits locals aquells que no vagin ms enll de 50-60 quilmetres a la rodona (Valls, 2006).

    Alguns dels productors de planter visitats ex-pressen que actualment les comandes es fan ms a curt termini que abans de la crisi econ-mica. Aix porta que sigui ms difcil poder fer previsions a lhora de planifi car les produccions i calgui afi nar molt en el temps i tamb deixar un marge a la producci fora de la programaci.

    4.3.3. La realitat a Catalunya

    El mapa que incloem al fi nal daquest apartat (pp 206 i 207) s una bona eina per valorar la realitat actual de Catalunya en loferta i la demanda de planter ecolgic. Abans dentrar en lanlisi cal anotar que no tots els productors (dhortalisses, de llavors i de planters) tenen la mateixa capaci-tat productiva, sin que existeix una diferncia

    descala i de volum productiu considerable que no est refl ectida al mapa. En aquest noms shi recullen: Els productors dhorta, de llavor i de planter

    donats dalta al CCPAE. Els bancs de llavors de la Xarxa Catalana de

    Graners i altres bancs de recuperaci, multipli-caci i conservaci de les varietats locals.

    Igual que en el cas dels productors, no tots els punts de provement de llavors tenen la mateixa capacitat subministradora, ja que alguns sn ini-ciatives de grups conservacionistes, que no tenen una disponibilitat regular ni en grans quantitats. El seu objectiu com a grup s el de recuperar, multiplicar i escampar les llavors de les varietats locals, recollides en els seus mbits dactuaci, i animar que siguin els propis horticultors, tant professionals com dautoconsum, els que es mul-tipliquin les llavors daquestes varietats salva-guardades per tal de difondre i no deixar perdre aquesta riquesa fi togentica.

    Analitzant el mapa que incloem al fi nal daquest apartat (pp 200 i 201) podem extrauren les se-gents conclusions: Els punts de disponibilitat de llavors no es tro-

    ben repartits digual manera per tot el territori catal, sin que es pot detectar una major con-centraci a la Garrotxa, el Girons, el Bages i el Valls Occidental i Oriental.

  • 204

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Un cop processada, emmagatzemada i enva-sada en recipients adequats, la llavor pot utilit-zar-se lluny de la zona on sha produt, per si es ven a ms de 50-60 quilmetres enll, ja no ser una venda local.

    Si observem les zones on hi ha ms productors ecolgics dhortalisses, es veu que seguint el criteri de distribuci local de la llavor, hi ha les segents rees productives que queden desa-teses: Alt Empord, Ripolls, Osona, Bergue-d, Solsons, Terra Alta, Baix Ebre i Montsi. Probablement sn moltes ms les comarques desateses a nivell de provement en volum su-ficient de llavors, tenint en compte la disponi-bilitat limitada dels bancs locals.

    El mapa tamb evidencia que les zones on es concentren ms productors dhorta sn: Garrotxa, Alt i Baix Empord, Pla de lEstany i

    Girons a les comarques de Girona.

    Maresme, Valls Oriental, Bages, Baix Llobre-gat, Barcelons i Peneds a les comarques de Barcelona.

    Conca de Barber, Baix Camp, Baix Ebre i Montsi a les comarques de Tarragona.

    Pallars Juss, Noguera, Pla dUrgell, Urgell i Segri a les comarques de Lleida.

    Les zones on es troben ms productors de plan-ter ecolgic sn, sobretot, el Maresme, havent-hi per tant molts productors dhortalisses que no gaudeixen de planter ecolgic certificat local en zones com: Alt Empord, Ripolls, Osona, Bergued, Sol-

    sons, Bages, Segri, Pla dUrgell, Urgell, No-guera i Pallars Juss.

    A partir de les estadstiques proporcionades pel CCPAE lany 2011, podem dir que la superfcie cul-tivada dhorta segons les normes de la producci agrria ecolgica mant un ritme de creixement ms o menys progressiu, ms accelerat en els dar-rers tres anys, especialment a les provncies de Barcelona i Tarragona (figura 5). Aquest fet posa de manifest que el major requeriment de llavors i planter ecolgic en aquests darrers anys sha vist cobert per aquest increment dempreses que es dediquen a proveir de material vegetal certificat ecolgic, millorant loferta respecte anys enrere, quan realment era molt minsa o prcticament in-existent. Tot i aix, fa pensar que ajustar loferta a la demanda s sempre un equilibri difcil, per

  • 205

    ANLISI DEL SECTOR

    que cal preveure que si es mant la tendncia de seguir amb noves incorporacions de productors dhortalisses i a incrementar-ne la superfcie, al mercat de material vegetal tamb li caldr aug-mentar la seva aposta a nivell territorial.

    El Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural, conscient que la poca presncia de material vegetal certifi cat al mercat dinsums per als agricultors ecolgics difi culta cla-

    rament el compliment de la normativa vigent, ha encarregat al Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA-UPC-IRTA) una diagnosi per tal davaluar la disponibili-tat i la demanda de varietats de llavors i de planter ecolgic amb la fi nalitat de proposar un seguit de mesures i actuacions que collaborin a equilibrar el mercat de material vegetal certifi cat. En el mo-ment de tancar la redacci daquest manual, ses-t realitzant aquesta diagnosi.

    1250000000

    2500000000

    3750000000

    5000000000

    Hortalisses per provncies (2000-2011)

    20000

    2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

    Hectrees TOTAL

    BARCELONAGIRONALLEIDATARRAGONA

    (Font: Consell Catal

    de la Producci

    Agrria Ecolgica)

    Figura 5. Evoluci de la superfcie cultivada amb hortalisses ecolgiques a Catalunya i per provncies

  • 206

    Identifi caci dels productors de llavors i planter ecolgics certifi cats i dels bancs de llavors de varietats locals

    ID Nom1 Planteles Lloveras 2 Planters Casas, S.L3 Caellas Arall, Mas Pastoret4 Planters Estorach, S.L5 Fundaci Privada Onyar6 Vergel de las Hadas7 Hortiplant (Puigdueta)8 Xavier Safont-Tries9 Riera Villagrasa

    10 Les Refardes-GAIADEA11 Banc de Llavors del Pirineu12 Centre de Conservaci Can Jord13 Ecollavors14 Esporus15 Llavors Orientals16 LAlmixera17 Planter de Gerri18 Cultures Trobades19 La Caseta de Llavors Ecolgiques20 Banc de Llavors de Collserola21 Can Piella22 Grup Agroecolgic de Gallecs23 Madre Tierra24 SIGMA25 Semillas Battle, S.A.26 Rocalba, S.A.27 Vivers Les Llacunes

    Les dades dels productors certifi cats es poden obtenir al directori del Consell Catal de la Producci Agrria Ecolgica, accessible al web www.ccpae.org. A l'annex 1 trobareu ms informaci dels bancs de llavors.

  • 207

    ANLISI DEL SECTOR

    SITUACI DELS PRODUCTORSDE LLAVOR, PLANTER I

    HORTA ECOLGICS I DELS BANCS DE LLAVORS DE VARIETATS LOCALS

    11

    22

    33

    44

    55

    66

    77

    8899

    1100

    1111

    1122

    1133

    1144

    1155

    1166

    1177

    1188

    1199

    2200

    22112222

    2233

    2244

    2255

    2266

    1

    2

    3

    4

    5

    6

    7

    89

    10

    11

    12

    13

    14

    15

    16

    17

    18

    19

    20

    2122

    23

    24

    25

    26

    27

  • 209

    XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

    ANNEXOS

  • 210

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    ANNEX 1. BANCS DE GERMOPLASMA

    Un banc de germoplasma s un centre de con-servaci de recursos gentics. Al nostre pas en tenim de diversos tipus, segons si es tracta den-titats que treballen sota el paraiges de ladmi-nistraci pblica o diniciatives dmbit associa-tiu, impulsades per la necessitat de recuperar i conservar lagrobiodiversitat al territori on shan format.

    1. Xarxa Catalana de Granerswww.xarxacatalanadegraners.mundoalternativo.org

    Est integrada per diferents bancs de llavors au-togestionats, distributs al llarg del territori catal, amb graner propi i que multipliquen les seves lla-vors en cultiu ecolgic. Aplega persones i grups amb diferent recorregut i idiosincrsia, per units en lobjectiu de recuperar i conservar les varietats locals i els coneixements culturals lligats a elles. La Xarxa forma part de la Red de Semillas, dm-bit estatal, i la conformen els segents grups:

    Alta Ribagora:Banc de llavors Pirineus de Lleida: agropauenaccion@yahoo.es

    Alt Peneds:La Caseta. Llavors ecolgiques henk.fonville@hotmail.es

    Baix Empord:Arboreco: varietats tradicionals de fruiters ecol-gics info@arboreco.net

    Bages:Esporus: esporus@associaciolera.orgLes Refardes: lesrefardes@gmail.com

    Barcelons:Banc de Llavors de Collserola: masiacalmando@gmail.com

    Empord:Cereals Panificables: hojadesal@yahoo.com

    Garrotxa:Ecollavors: ecollavors@gmail.comTriticatum: triticatum@gmail.comViverista de varietats tradicionals arbries: www.guillemarribas.net

  • 211

    ANNEXOS

    La Noguera:Cultures trobades: trobades.slowlleida@gmail.com

    La Selva:El Vergel de las Hadas: elvergeldelashadas@yahoo.es

    Pallars Sobir:Planter de Gerri: plantergerri@gmail.com

    Tarragons:Almixera: almaixera@mundoalternativo.org

    Valls Oriental:Associaci Agroecolgica de Gallecs: info@aegallecs.catLlavors Orientals: llavorsorientals@gmail.com

    2. Red de Semillas http://www.redsemillas.info

    s una organitzaci descentralitzada de carcter tcnic, social i poltic, que ha treballat durant els ltims 10 anys reunint esforos entorn a ls i con-servaci de la biodiversitat agrcola en el context local, estatal i internacional. T com a objectiu primordial facilitar i promoure ls, la producci, el manteniment i la conservaci de la biodiversi-tat agrcola en les fi nques dels agricultors i en els plats dels consumidors.

    3. Bancs de germoplasma depenents dinstitu-cions pbliques

    Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentries (IRTA).Escola Tcnica Superior dEnginyeria Agrria de Lleida.Universitat Politcnica de Catalunya. Escola Su-perior dAgricultura de Barcelona. Fundaci Mi-quel Agust.

    4. Bancs de germoplasma estatals

    Centre Nacional de Recursos Fitogentics. Si-tuat a Madrid, pertany a lInstitut Nacional dIn-vestigaci i Tecnologia (INIA). Shi conserven ms de 11.000 entrades dhortalisses que pertanyen a unes 200 espcies (http://wwwx.inia.es/webcrf).Banc de germoplasma de la Universitat Politc-nica de Valncia. T ms de 7.000 entrades que inclouen cultivars locals espanyols i tamb esp-cies silvestres.Banc de Germoplasma dHortcoles, del Cen-tre dInvestigaci i Tecnologia Agroalimentria dArag (CITA), amb ms de 15.000 entrades dhortcoles. Disposa de la collecci de varietats de tomquet ms gran de lEstat espanyol.

    trobades.slowlleida@gmail.com

    Logotip de la Xarxa Catalana de Graners

  • 212

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    CultiuAllgama

    Autgama BianualsNombre de parentals

    Entomfila Anemfila Mnim Recomanat (1)

    Albergnia X X 5-10 fruits de 8-10 plantes 80

    Alfbrega X 80

    All Reproducci vegetativa

    Api X X 80

    Blat de moro X X 200 200

    Bleda (2) X X 6-12 80

    Brquil/coliflor X X

    Com ms millor: mn. 40 80

    Carbassa/carbass X 5-10 10-20

    Carxofa XPerenne

    cultivada com a bianual

    Ceba X X 200

    Cigr X 10-20

    Cogombre X 5-10 10-20

    Col X XCom ms

    millor: mn. 40

    80

    Enciam X 10-20

    Escarola X X 10-20

    Esprrec XPerenne

    cultivada com a anual

    ANNEX 2. CLASSIFICACI DE LES HORTCOLES SEGONS EL TIPUS DE

    REPRODUCCI, FECUNDACI I POLLINITZACI. NOMBRE DE PARENTALS NECESSARIS PER PRESERVAR LA DIVERSITAT GENTICA DE LA VARIETAT

  • 213

    ANNEXOS

    CultiuAllgama

    Autgama BianualsNombre de parentals

    Entomfi la Anemfi la Mnim Recomanat (1)

    Espinac X 80

    Fava X X 10-20 40

    Gira-sol X 40-200

    Julivert X X 80

    Mel X 5-10 10-20

    Mongeta X 10-20 10-20

    Moreu 10-20

    Nap X X X Com ms millor: mn. 40 80

    Pastanaga X X 200

    Pebrot X X 5-10 fruits de 8-10 plantes 10-20

    Psol X X 10-20 10-20

    Porro X X 80

    Rave X X Com ms millor: mn. 40 80

    Remolatxa(2) X X 6-12 80

    Sndria X 5-10 10-20

    Tomquet X 5-10 fruits de 8-10 plantes 10-20

    Xirivia X X 80

    (1) Colley, 2010.(2) La bleda i la remolatxa sn la mateixa espcie.

    Fonts: Ashworth, 2002; Colley, 2010; Kokopelli, 2005; Prem, 1999; Rossell, 2010.

  • 214

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Cultiu

    poca de sembra/Setmanes abans de la primera gelada (APG) i desprs de la darrera

    gelada (DDG)(1)

    Temperatura ptima de germinaci

    Die

    s in

    ici

    ger

    min

    aci

    Tipus sembra

    Setm

    anes

    per

    tr

    asp

    lant

    ar a

    ca

    mp

    (2)

    Pro

    fund

    itat

    se

    mb

    ra (c

    m)

    All

    amen

    t (m

    )(3)

    Mar

    c p

    lant

    aci

    (c

    m)

    Setm

    anes

    inic

    i co

    llita

    per

    co

    nsum

    (4)

    Setm

    anes

    inic

    i co

    llita

    de

    lla

    vors

    /fru

    its(

    5)

    Foto

    per

    od

    e(6)

    Ver

    nalit

    zaci

    (7

    )

    ObservacionsMxima Mnima

    Llav

    ore

    r

    Dir

    ecta

    ALBERGNIASolanum melongena

    Primavera2-3 set. DDG 28-35 15 8-20 X 8-10 0,5-1

    50-100 45-60 8-11 8-13 No No

    Necessita temperatures dirnes de 20-25C i nocturnes de 15-20C.

    ALFBREGAOcimum basilicum

    Primavera1-6 set. DDG 30 20 7-14 X 6 0,5 300 25-35 6-8 No No

    ALLAllium sativum

    Tardor (climes clids o temperats) o primavera (climes clids)2-4 set. APG fins 1 set. DDG

    20 8 - X - 2-3 - 10-12 16-28 16-28 Per a un creixement vigors de les plantes calen temperatures nocturnes

  • 215

    ANNEXOS

    Cultiu

    poca de sembra/Setmanes abans de la primera gelada (APG) i desprs de la darrera

    gelada (DDG)(1)

    Temperatura ptima de germinaci

    Die

    s in

    ici

    ger

    min

    aci

    Tipus sembra

    Setm

    anes

    per

    tr

    asp

    lant

    ar a

    ca

    mp

    (2)

    Pro

    fund

    itat

    se

    mb

    ra (c

    m)

    All

    amen

    t (m

    )(3)

    Mar

    c p

    lant

    aci

    (c

    m)

    Setm

    anes

    inic

    i co

    llita

    per

    co

    nsum

    (4)

    Setm

    anes

    inic

    i co

    llita

    de

    llavo

    rs/f

    ruit

    s(5)

    Foto

    per

    od

    e(6)

    Ver

    nalit

    zaci

    (7

    )

    ObservacionsMxima Mnima

    Llav

    ore

    r

    Dir

    ecta

    ALBERGNIASolanum melongena

    Primavera2-3 set. DDG 28-35 15 8-20 X 8-10 0,5-1

    50-100 45-60 8-11 8-13 No No

    Necessita temperatures dirnes de 20-25C i nocturnes de 15-20C.

    ALFBREGAOcimum basilicum

    Primavera1-6 set. DDG 30 20 7-14 X 6 0,5 300 25-35 6-8 No No

    ALLAllium sativum

    Tardor (climes clids o temperats) o primavera (climes clids)2-4 set. APG fi ns 1 set. DDG

    20 8 - X - 2-3 - 10-12 16-28 16-28 Per a un creixement vigors de les plantes calen temperatures nocturnes

  • 216

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Cultiu

    poca de sembra/Setmanes abans de la primera gelada (APG) i desprs de la darrera

    gelada (DDG)(1)

    Temperatura ptima de germinaci

    Die

    s in

    ici

    ger

    min

    aci

    Tipus sembra

    Setm

    anes

    per

    tr

    asp

    lant

    ar a

    ca

    mp

    (2)

    Pro

    fund

    itat

    se

    mb

    ra (c

    m)

    All

    amen

    t (m

    )(3)

    Mar

    c p

    lant

    aci

    (c

    m)

    Setm

    anes

    inic

    i co

    llita

    per

    co

    nsum

    (4)

    Setm

    anes

    inic

    i co

    llita

    de

    lla

    vors

    /fru

    its(

    5)

    Foto

    per

    od

    e(6)

    Ver

    nalit

    zaci

    (7

    )

    ObservacionsMxima Mnima

    Llav

    ore

    r

    Dir

    ecta

    BLEDABeta vulgaris

    Primavera/finals destiu3-4 set. APG 25 8 5-9 X X 4

    2.000-5.000 35-45 8-9 DLL S

    Pot creuar-se amb la remolatxa.Planta bianual. (Vegeu els annexos 2 i 5.)

    BRQUIL i COLIFLOR Brassica oleracea

    Primavera4 set. APG fins 2 set. DDG

    25-35 5 X 6-8 6-8 1.000 60-80 8-12 DLL S

    Totes les varietats de B. oleracea es creuen entre si.En poca de floraci lafavoreix un temps fred i humit, per la producci de llavors es reserva a llocs de climes suaus.Planta bianual. (Vegeu els annexos 2 i 5.)

    CARBASSACucurbita pepoC. maximaC. moschataC. ficifoliaC. foetidissimaLangenaria sicerariaLuffa sp.

    Primavera4-6 set. DDG 35 15 4-7 X X 4 1-3 1.000

    90-

    12014-17 15-18 DLL No Presenten molt vigor hbrid.

    CARBASSCucurbita pepo

    Primavera4-6 set. DDG 25-35 10 4-7 X X 4 2-4 1.000

    90 -

    1207-9 8-11 DLL No Presenten molt vigor hbrid.

    CARXOFACynara scolymus

    EstaquesZones fredes: primaveraZones clides: juliol-setembre

    26 23 10-14 X 1-1,3 1.000 100

    17-26 (Depp)13-17

    (Bueno)

    DLL S

    Les flors sn autoestrils, ja que el pollen sallibera 5-7 dies abans que els estigmes siguin receptius.Es reprodueix normalment de manera vegetativa, ja que de llavor s molt variable genticament.

    CEBAAllium cepa

    Novembre6 set. APG fins 2 set. DDGEn qualsevol moment DDG

    20-30 5 4-14 X 4-6 1 1.000- 1.500 10-15 8-17 13-20 DLL S

    Planta bianual. (Vegeu els annexos 2 i 5.) El mtode dobtenci de llavor emprat s el de bulb-llavor. Perden viabilitat molt rpidament en llocs clids i humits.No guardar llavor de les que floreixin el primer any.

    CIGRCicer arietinum Primavera tardana 30 21 10 X - 3-5 800 35-70 9 17-26

    COGOMBRECucumis sativus

    Primavera2 set. DDG 30 25 3-7 X 2-3 1.000 70-120 7-10 24-40 N No

  • 217

    ANNEXOS

    Cultiu

    poca de sembra/Setmanes abans de la primera gelada (APG) i desprs de la darrera

    gelada (DDG)(1)

    Temperatura ptima de germinaci

    Die

    s in

    ici

    ger

    min

    aci

    Tipus sembra

    Setm

    anes

    per

    tr

    asp

    lant

    ar a

    ca

    mp

    (2)

    Pro

    fund

    itat

    se

    mb

    ra (c

    m)

    All

    amen

    t (m

    )(3)

    Mar

    c p

    lant

    aci

    (c

    m)

    Setm

    anes

    inic

    i co

    llita

    per

    co

    nsum

    (4)

    Setm

    anes

    inic

    i co

    llita

    de

    llavo

    rs/f

    ruit

    s(5)

    Foto

    per

    od

    e(6)

    Ver

    nalit

    zaci

    (7

    )

    ObservacionsMxima Mnima

    Llav

    ore

    r

    Dir

    ecta

    BLEDABeta vulgaris

    Primavera/fi nals destiu3-4 set. APG 25 8 5-9 X X 4

    2.000-5.000 35-45 8-9 DLL S

    Pot creuar-se amb la remolatxa.Planta bianual. (Vegeu els annexos 2 i 5.)

    BRQUIL i COLIFLOR Brassica oleracea

    Primavera4 set. APG fi ns 2 set. DDG

    25-35 5 X 6-8 6-8 1.000 60-80 8-12 DLL S

    Totes les varietats de B. oleracea es creuen entre si.En poca de fl oraci lafavoreix un temps fred i humit, per la producci de llavors es reserva a llocs de climes suaus.Planta bianual. (Vegeu els annexos 2 i 5.)

    CARBASSACucurbita pepoC. maximaC. moschataC. fi cifoliaC. foetidissimaLangenaria sicerariaLuffa sp.

    Primavera4-6 set. DDG 35 15 4-7 X X 4 1-3 1.000

    90-

    12014-17 15-18 DLL No Presenten molt vigor hbrid.

    CARBASSCucurbita pepo

    Primavera4-6 set. DDG 25-35 10 4-7 X X 4 2-4 1.000

    90 -

    1207-9 8-11 DLL No Presenten molt vigor hbrid.

    CARXOFACynara scolymus

    EstaquesZones fredes: primaveraZones clides: juliol-setembre

    26 23 10-14 X 1-1,3 1.000 100

    17-26 (Depp)13-17

    (Bueno)

    DLL S

    Les fl ors sn autoestrils, ja que el pollen sallibera 5-7 dies abans que els estigmes siguin receptius.Es reprodueix normalment de manera vegetativa, ja que de llavor s molt variable genticament.

    CEBAAllium cepa

    Novembre6 set. APG fi ns 2 set. DDGEn qualsevol moment DDG

    20-30 5 4-14 X 4-6 1 1.000- 1.500 10-15 8-17 13-20 DLL S

    Planta bianual. (Vegeu els annexos 2 i 5.) El mtode dobtenci de llavor emprat s el de bulb-llavor. Perden viabilitat molt rpidament en llocs clids i humits.No guardar llavor de les que fl oreixin el primer any.

    CIGRCicer arietinum Primavera tardana 30 21 10 X - 3-5 800 35-70 9 17-26

    COGOMBRECucumis sativus

    Primavera2 set. DDG 30 25 3-7 X 2-3 1.000 70-120 7-10 24-40 N No

  • 218

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Cultiu

    poca de sembra/Setmanes abans de la primera gelada (APG) i desprs de la darrera

    gelada (DDG)(1)

    Temperatura ptima de germinaci

    Die

    s in

    ici

    ger

    min

    aci

    Tipus sembra

    Setm

    anes

    per

    tr

    asp

    lant

    ar a

    ca

    mp

    (2)

    Pro

    fund

    itat

    se

    mb

    ra (c

    m)

    All

    amen

    t (m

    )(3)

    Mar

    c p

    lant

    aci

    (c

    m)

    Setm

    anes

    inic

    i co

    llita

    per

    co

    nsum

    (4)

    Setm

    anes

    inic

    i co

    llita

    de

    lla

    vors

    /fru

    its(

    5)

    Foto

    per

    od

    e(6)

    Ver

    nalit

    zaci

    (7

    )

    ObservacionsMxima Mnima

    Llav

    ore

    r

    Dir

    ecta

    COL (cabdell, sense cabdell)Brassica oleracea

    Primavera/juliol-agost-setembre5 set. APG fins 3 set. DDG

    25-35 5 3-7 X 6-8 0,5 1.000 1.500 45-65 7-16 DLL SPlanta bianual. (Vegeu els annexos 2 i 5.)Requereix 6-8 setmanes de baixes temperatures per florir.

    COL DE BRUSSELLESBrassica oleracea

    Primavera4 set. APG fins 3 set. DDG 25-35 5 3-7 X 6-8 0,5

    1.000 1.500 45-65 11-13 DLL S

    Planta bianual. (Vegeu els annexos 2 i 5.)Totes les varietats de B. oleracea es creuen entre si.Els brots comestibles apareixen al primer any i les llavors es formen el segon any.

    ENCIAMLactuca sativa

    Tardor/primavera5 set. APG fins 3 set. DDG 15-30 5 7-10 X 4-6 0,5 2-10 20-40 11-13 12-20 DLL

    S i no

    La necessitat de vernalitzaci depn de si sn varietats dhivern o destiu.

    ESCAROLACichorium endivia

    Finals de juliol4 set. APG fins 3 set. DDG 23-30 15 6-12 X 4-6 0,5 800 30-40 7-14 13-24 DLL S

    La necessitat de vernalitzaci depn de si sn varietats dhivern o destiu.

    ESPRRECAsparagus officinalis

    4 set. DDG (plntules)2-4 set. APG (arrels) 28 21 14-18 X X 12-14 0,5 3.000 30-60

    4 anys llavor1 any arrels

    ESPINACSpinacia oleracea

    Tardor/primavera3-6 set. APG 8 4 5-12 X 4-6 1,2

    8.000 -16.000 15-25 6-10 9-22 DLL MFFP

    FAVAVicia faba

    Tardor/finals dhivern7 set. APG 15-25 5 5-10 X - 3-5 100 40-60 13-32 7-32 S

    GIRASOLHelianthus annuus

    Primavera 16 16 5 X - 2,5700

    -5.000

    40-80 17 17-22

    JULIVERTPetroselinum crispum

    4-6 set. APG fins 4-6 set. DDG 24 10 3-7 X 4-6 0,3 800 20 10-13 DLL S

    Planta bianual. (Vegeu els annexos 2 i 5.)Sautosembra amb facilitat.

    MELCucumis melo

    Primavera 26-36 12 3-7 X X 1 1.00090 -

    12012-17 DLL No

    MONGETA/ FESOLPhaseolus vulgarisVigna ssp.

    Primavera8 set. DDG 30 16 3-8 X - 3-5 100 30-50 8-13 10-22 No No

    MOREUSVicia narbonensis Tardor/finals dhivern 15-25 5 X 3-5 40

  • 219

    ANNEXOS

    Cultiu

    poca de sembra/Setmanes abans de la primera gelada (APG) i desprs de la darrera

    gelada (DDG)(1)

    Temperatura ptima de germinaci

    Die

    s in

    ici

    ger

    min

    aci

    Tipus sembra

    Setm

    anes

    per

    tr

    asp

    lant

    ar a

    ca

    mp

    (2)

    Pro

    fund

    itat

    se

    mb

    ra (c

    m)

    All

    amen

    t (m

    )(3)

    Mar

    c p

    lant

    aci

    (c

    m)

    Setm

    anes

    inic

    i co

    llita

    per

    co

    nsum

    (4)

    Setm

    anes

    inic

    i co

    llita

    de

    llavo

    rs/f

    ruit

    s(5)

    Foto

    per

    od

    e(6)

    Ver

    nalit

    zaci

    (7

    )

    ObservacionsMxima Mnima

    Llav

    ore

    r

    Dir

    ecta

    COL (cabdell, sense cabdell)Brassica oleracea

    Primavera/juliol-agost-setembre5 set. APG fi ns 3 set. DDG

    25-35 5 3-7 X 6-8 0,5 1.000 1.500 45-65 7-16 DLL SPlanta bianual. (Vegeu els annexos 2 i 5.)Requereix 6-8 setmanes de baixes temperatures per fl orir.

    COL DE BRUSSELLESBrassica oleracea

    Primavera4 set. APG fi ns 3 set. DDG 25-35 5 3-7 X 6-8 0,5

    1.000 1.500 45-65 11-13 DLL S

    Planta bianual. (Vegeu els annexos 2 i 5.)Totes les varietats de B. oleracea es creuen entre si.Els brots comestibles apareixen al primer any i les llavors es formen el segon any.

    ENCIAMLactuca sativa

    Tardor/primavera5 set. APG fi ns 3 set. DDG 15-30 5 7-10 X 4-6 0,5 2-10 20-40 11-13 12-20 DLL

    S i no

    La necessitat de vernalitzaci depn de si sn varietats dhivern o destiu.

    ESCAROLACichorium endivia

    Finals de juliol4 set. APG fi ns 3 set. DDG 23-30 15 6-12 X 4-6 0,5 800 30-40 7-14 13-24 DLL S

    La necessitat de vernalitzaci depn de si sn varietats dhivern o destiu.

    ESPRRECAsparagus offi cinalis

    4 set. DDG (plntules)2-4 set. APG (arrels) 28 21 14-18 X X 12-14 0,5 3.000 30-60

    4 anys llavor1 any arrels

    ESPINACSpinacia oleracea

    Tardor/primavera3-6 set. APG 8 4 5-12 X 4-6 1,2

    8.000 -16.000 15-25 6-10 9-22 DLL MFFP

    FAVAVicia faba

    Tardor/fi nals dhivern7 set. APG 15-25 5 5-10 X - 3-5 100 40-60 13-32 7-32 S

    GIRASOLHelianthus annuus

    Primavera 16 16 5 X - 2,5700

    -5.000

    40-80 17 17-22

    JULIVERTPetroselinum crispum

    4-6 set. APG fi ns 4-6 set. DDG 24 10 3-7 X 4-6 0,3 800 20 10-13 DLL S

    Planta bianual. (Vegeu els annexos 2 i 5.)Sautosembra amb facilitat.

    MELCucumis melo

    Primavera 26-36 12 3-7 X X 1 1.00090 -

    12012-17 DLL No

    MONGETA/ FESOLPhaseolus vulgarisVigna ssp.

    Primavera8 set. DDG 30 16 3-8 X - 3-5 100 30-50 8-13 10-22 No No

    MOREUSVicia narbonensis Tardor/fi nals dhivern 15-25 5 X 3-5 40

  • 220

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Cultiu

    poca de sembra/Setmanes abans de la primera gelada (APG) i desprs de la darrera

    gelada (DDG)(1)

    Temperatura ptima de germinaci

    Die

    s in

    ici

    ger

    min

    aci

    Tipus sembra

    Setm

    anes

    per

    tr

    asp

    lant

    ar a

    ca

    mp

    (2)

    Pro

    fund

    itat

    se

    mb

    ra (c

    m)

    All

    amen

    t (m

    )(3)

    Mar

    c p

    lant

    aci

    (c

    m)

    Setm

    anes

    inic

    i co

    llita

    per

    co

    nsum

    (4)

    Setm

    anes

    inic

    i co

    llita

    de

    lla

    vors

    /fru

    its(

    5)

    Foto

    per

    od

    e(6)

    Ver

    nalit

    zaci

    (7

    )

    ObservacionsMxima Mnima

    Llav

    ore

    r

    Dir

    ecta

    NAPBrassica rapa var. rapifera

    Tardor 4 set. APG 30 21 3-7 X - 0,75-1 1.000 15-20 5-10 6-15 DLL S Planta bianual. (Vegeu els annexos 2 i 5.)

    PASTANAGADaucus carota

    Finals dhivern fins a lestiu4 set. APG 22 10 10-21 X - 0,2 500-1.000 8-10 9-24 20-40 DLL S Planta bianual. (Vegeu els annexos 2 i 5.)

    PEBROTCapsicum annuum

    Primavera2-3 set. DDG 35 24 6-20 X 6-8 0,5-1 50 -200 40-50 9-17 15-30 DC No

    Necessita temperatures dirnes de 20-25C i nocturnes de 15-20C. La calor excessiva (25C per florir.

    TOMQUETLycopersicon esculentum

    Primavera4 set. DDG 20-35 12 5-12 X 6-10 0,5-1 2 60-80 15 16 No No

    Necessita temperatures dirnes de 20-25C i nocturnes de 15-20C.

    XIRIVIAPastinaca sativa

    Setembre4 set. APG a 4 set. DDG 24 10 21-28 X - 1 1.500 15-20 8-13 Planta bianual. (Vegeu els annexos 2 i 5.)

    Notes:(1) Nombre de setmanes en qu s possible la sembra en relaci amb el perode lliure de gelades local: abans de la primera gelada de la tardor (APG) i desprs de la darrera gelada de la primavera (DDG).

    (2) Setmanes des de la sembra en llavorer fins al trasplantament a camp.(3) Distncies dallament recomanades entre varietats de la mateixa espcie.(4) Setmanes per a linici de la collita de la hortalissa per al consum, des de la sembra directa a camp o des del trasplantament.

  • 221

    ANNEXOS

    Cultiu

    poca de sembra/Setmanes abans de la primera gelada (APG) i desprs de la darrera

    gelada (DDG)(1)

    Temperatura ptima de germinaci

    Die

    s in

    ici

    ger

    min

    aci

    Tipus sembra

    Setm

    anes

    per

    tr

    asp

    lant

    ar a

    ca

    mp

    (2)

    Pro

    fund

    itat

    se

    mb

    ra (c

    m)

    All

    amen

    t (m

    )(3)

    Mar

    c p

    lant

    aci

    (c

    m)

    Setm

    anes

    inic

    i co

    llita

    per

    co

    nsum

    (4)

    Setm

    anes

    inic

    i co

    llita

    de

    llavo

    rs/f

    ruit

    s(5)

    Foto

    per

    od

    e(6)

    Ver

    nalit

    zaci

    (7

    )

    ObservacionsMxima Mnima

    Llav

    ore

    r

    Dir

    ecta

    NAPBrassica rapa var. rapifera

    Tardor 4 set. APG 30 21 3-7 X - 0,75-1 1.000 15-20 5-10 6-15 DLL S Planta bianual. (Vegeu els annexos 2 i 5.)

    PASTANAGADaucus carota

    Finals dhivern fi ns a lestiu4 set. APG 22 10 10-21 X - 0,2 500-1.000 8-10 9-24 20-40 DLL S Planta bianual. (Vegeu els annexos 2 i 5.)

    PEBROTCapsicum annuum

    Primavera2-3 set. DDG 35 24 6-20 X 6-8 0,5-1 50 -200 40-50 9-17 15-30 DC No

    Necessita temperatures dirnes de 20-25C i nocturnes de 15-20C. La calor excessiva (25C per fl orir.

    TOMQUETLycopersicon esculentum

    Primavera4 set. DDG 20-35 12 5-12 X 6-10 0,5-1 2 60-80 15 16 No No

    Necessita temperatures dirnes de 20-25C i nocturnes de 15-20C.

    XIRIVIAPastinaca sativa

    Setembre4 set. APG a 4 set. DDG 24 10 21-28 X - 1 1.500 15-20 8-13 Planta bianual. (Vegeu els annexos 2 i 5.)

    (5) Setmanes per a linici de la collita de la planta o el fruit per a llavor, des de la sembra directa a camp o des del trasplantament. (6) Fotoperode: DLL (dia llarg); DC (dia curt); N (neutre, respon b a dies curts i llargs).

    (7) Vernalitzaci: MFFP (millora la fl oraci amb fred previ, tot i que pot fl orir sense vernalitzaci).Fonts: Ashworth, 2002; Bueno, 1999; Jeavons, 1982; Kokopelli, 2005; Maroto, 1989; Rodale, 1986, 1986; Rosell, 2010; ThormannI, 2004.

  • 222

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    ANNEX 4. MORFOLOGIA I FISIOLOGIA DE LA FLOR I DE LA PRODUCCI DE LLAVOR

    La reproducci sexual de les plantes es fa a partir de les cllules reproductores, anomenades g-mets (pollen i vuls), els quals es generen als r-gans reproductors.

    Una flor s lestructura reproductiva caracte-rstica de les plantes espermatofitines (plantes superiors vasculars que produeixen llavors) o fanergames, a les quals pertanyen les plantes hortcoles. Es tracta dun brot o branca de crei-xement limitat que porta al seu pex un nom-bre variable de fulles modificades anomenades antofilles.

    A la flor shi poden trobar dos tipus bsics dantofilles: Estrils, que formen el periant. Generalment

    el periant est format per dos tipus de peces: Els spals. Sn petites fulletes que protegei-

    xen les altres parts de la flor quan es troba en estat de capoll, el conjunt dels quals for-ma el calze.

    Els ptals. Sn fulles normalment de colors brillants i de vegades oloroses que ajuden enormement en el procs de la pollinitzaci.

    El conjunt de ptals sanomena corolla. El conjunt de calze i corolla rep el nom de pe-riant.

    Frtils, que constitueixen els elements essen-cials de la flor, ja que sn les fulles portadores desporangis i on t lloc la funci reproductora de tota la planta. Poden ser de dos tipus: Estams, el conjunt dels quals forma landro-

    ceu o part masculina. Els estams o rgans masculins amb els carpels sn les niques parts de la flor que intervenen directament en la reproducci. Estan formats per un fi-lament i una part terminal, ms ampla, ano-menada antera. En cada antera hi ha quatre sacs pollnics on es formen grans de pollen, que contenen el gmeta mascul. Quan les anteres estan madures, el pollen sallibera dels sacs. Perqu tingui lloc la reproducci, el pollen ha darribar al carpel duna flor duna mateixa espcie.

    Carpels, que formen el gineceu o part fe-menina. Sn els rgans femenins de la flor. Estan situats al centre de gaireb totes les flors. Cada carpel t forma dampolla en la qual es distingeixen tres parts:

  • 223

    ANNEXOS

    Lestigma, o eixamplament superior, la su-perfcie del qual s enganxosa per tal que shi adhereixin els grans de pollen.

    Lestil, o coll ms o menys llarg, que comu-nica lestigma amb lovari.

    Lovari, arrodonit, a linterior del qual es troben els vuls el gmeta femen.

    A la natura podem trobar: Flors hermafrodites, tamb anomenades per-

    fectes o completes, que sn les que tenen rgans masculins i femenins a la mateixa fl or, com per exemple les mongetes o els enciams.

    Flors imperfectes, que tenen en fl ors separa-des els rgans masculins i els femenins. Poden ser: Plantes monoiques: en qu les fl ors mascu-

    lines i les femenines sn a la mateixa plan-ta, com per exemple la carbassa o el blat de moro.

    Plantes dioiques: amb fl ors unisexuals en peus separats, com per exemple lesprrec.

    Pollinitzaci i fecundaciLa pollinitzaci s el procs mitjanant el qual els grans de pollen sn transportats fi ns als es-tigmes dels carpels.

    La fecundaci s la uni del material gentic mascul amb el femen, que donar lloc a un nou genoma derivat dels progenitors.

    Segons lorigen del pollen que produeix la fe-cundaci, hi ha dos tipus de pollinitzaci: Autopollinitzaci, s a dir, que el pollen i

    lvul procedeixen de la mateixa planta. En aquest cas, hi ha un grup de plantes que sn fecundades pel seu propi pollen i sanome-nen autgames, com s el cas del tomquet i lenciam. Hi ha un altre grup de plantes que sasseguren lautopollinitzaci fi ns i tot abans que la fl or sobri, com s el cas del psol o la mongeta.

    Pollinitzaci creuada, quan el pollen prov duna altra fl or. s el cas de les allgames. El vehicle de transport del pollen pot ser: El vent, i aleshores sanomenen plantes ane-

    mgames, com s el cas del blat de moro, les bledes o els espinacs.

    Els insectes, i aleshores sanomenen ento-mgames, com s el cas de les cebes o les pastanagues.

    (Vegeu lannex 2, sobre la classifi caci de les hor-tcoles segons el tipus de pollinitzaci.)

    Formaci del fruit i la llavor Desprs de la fecundaci, el zigot es divideix per mitosis successives i forma una planta en minia-tura anomenada embri, que consta duna petita arrel (radcula) i una tija (plmula) amb una o dues fulles anomenades cotildons. Al mateix temps, lvul desenvolupa un teixit nutritiu anomenat endosperma, que actua com a font de nutrients

  • 224

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    per al desenvolupament de lembri i, de vega-des, de la planta jove.

    Mentre es formen lendosperma i lembri, els te-guments de lvul es transformen en les cobertes de la llavor, i ms tard lvul es converteix en el fruit. Quan aix ocorre, la paret de lovari, ano-menada pericarpi, sengrosseix.

    Germinaci de la llavor La germinaci consisteix en la represa del creixe-ment de lembri. Aquesta comena quan la lla-vor cau a terra i troba les condicions adequades de temperatura, oxigen i humitat. La humitat infla la llavor i provoca el trencament dels teguments, alhora que activa els enzims histoltics que actuen sobre els nutrients acumulats, per ajudar al des-envolupament inicial de la jove planta.

    El primer a emergir s la radcula, lestructura que subjecta la plntula a terra i li permet dabsorbir aigua. A continuaci, una petita tija o plmula sallarga i arriba a la superfcie formant la tija, mo-ment en qu la planta ja ser capa de realitzar la fotosntesi.

    Algunes llavors han de passar un perode de la-tncia o dormici per poder nixer, ja que no tenen la capacitat de germinar immediatament desprs de ser collides. Aix s a causa de di-ferents factors fisiolgics protectors, com la du-resa de la cobertura de la llavor, la presncia de

    substncies inhibidores, la influncia dels factors climtics sobre les hormones vegetals, etc.

    En alguns casos, el tractament de les llavors amb temperatures baixes durant un perode de temps de 48 hores pot eliminar la latncia. Per el m-tode ms senzill s respectar el temps requerit per cada llavor abans de plantar-la.

    Moltes plantes necessiten la interacci entre ver-nalitzaci i duraci del dia per florir. Per exemple, la remolatxa i les cols necessiten vernalitzaci i dies de ms de 12 hores de llum per florir, a ms dhaver assolit una grandria mnima per respon-dre a lestmul. Tamb la duraci del dia s molt important en la formaci del bulb i de la tija floral en la ceba (Rosell, 2010).

    Foto: LEra-Esporus.

  • 225

    ANNEXOS

    Cultiu Collita: moment i mtode

    Extrac. de la llavor Assecat i neteja

    de la llavor Observacions

    Sec

    Hum

    it

    ALL Es cull quan les parts superiors sassequen i es dobleguen. - -

    Deixar assecar una setmana abans demmagatzemar, mai al sol.Guardar els caps en bosses de paper o penjats en forcs.

    Reproducci quasi exclusi-vament vegetativa. Alguna varietat fa bulbils que poden resembrar-se.Conservaci: 6-8 mesos a les fosques, amb 60% dHR i 1,5-4,5C.

    ALBERGNIAFins que la pell canvi de color (ms marr), es torni dura i perdi lluentor.

    X X

    Dues opcions: Assecar els fruits al sol fi ns que sarruguin. Desprs, aixafar el fruit i treure les llavors a m. Tallar longitudinalment. Amb el dit fer seguir les llavors. Rentar, decantant i colar.

    ALFBREGA

    Les tiges fl orals maduren de la base a lextrem. Cada cpsula cont 4 llavors. Tallar les tiges fl orals quan les cpsules comen-cen a posar-se marrons a la part inferior. Posar les tiges fl orals a assecar en un lloc sec i ventilat.

    X

    Un cop seques, colpejar-les suament perqu caiguin les llavors.Atenci en el ventat, ja que les llavors sn molt lleuge-res.

    ANNEX 5.PAUTES AGRONMIQUES PER A LA COLLITA

  • 226

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Cultiu Collita: moment i mtode

    Extrac. de la llavor Assecat i neteja

    de la llavor Observacions

    Sec

    Hum

    it

    API

    Collir cada umbella a mesura que madura. O collir quan la planta comenci a pansir-se i la majoria de les llavors tinguin un color gris-marr.

    X

    Planta bianual (vegeu lannex 2).En zones molt fredes, es pot desenterrar la planta i guar-dar-la en sorra humida. Es replanta a la primavera del segon any.

    BLAT DE MORO

    Seleccionar una planta sencera i millor les primeres panotxes. Agafar-les quan les fulles que cobreixen la panotxa siguin ben seques.

    X

    Assecar penjant 3 setmanes les panotxes. Fregar una panotxa amb laltre per treuren els grans.

    Guardar llavor noms de la part central de la panotxa i descartar les dels extrems.Congelar la llavor ben seca 48 hores per eliminar els corcs.

    BLEDA

    Collir quan la llavor s marr.Lligar les inflorescncies en manats i deixar-les assecar 3-14 dies, deixant que les llavors caiguin a dintre duna galleda. Cada llavor correspon en realitat a un grup de flors fusionades pels ptals. Formen un grup multigermen de 2-5 llavors.

    X No assecar-les al sol.

    Les primerenques poden pujar a flor el mateix any.Quan es comencin a formar les llavors, millor tallar les puntes florals per evitar la producci de llavor petita.Planta bianual per que, en general, aguanta els nostres hiverns a camp.

    BRQUIL i COLIFLOR

    Tendncia al desgranat. Collir la planta sencera quan la majoria de les bajoques siguin madu-res. Aix s: quan les llavors de les bajoques ms antigues es tornen fosques.

    X

    Assecar les tiges florals en lloc sec i ventilat. Atenci amb els ocells: els agraden molt les llavors de les bras-siccies.

    Fan molta floraci groga que atrau molt les abelles.Planta bianual (vegeu lannex 2).En llocs freds, sexcaven a la tardor i es guarden a 0-4C i 80-90% dHR. Noms aguanten guardades daquesta manera de 4 a 6 setmanes.

  • 227

    ANNEXOS

    Cultiu Collita: moment i mtode

    Extrac. de la llavor Assecat i neteja

    de la llavor Observacions

    Sec

    Hum

    it

    CARBASSA

    A ple sol. Fruits madurs: pell endurida (en clavar lungla no deixa marca). Es cull i sem-magatzema durant 1 mes per augmentar el percentatge de germinaci i lenergia germina-tiva.

    X

    Dues opcions: Rentar i assecar les llavors. Eixugar si cal. Remullar les llavors i la polpa 3 dies, fi ns que les llavors senfonsen; alesho-res, separar-les i assecar-les rpidament.

    CARBASSDeixar dos fruits per llavor per planta com a mxim.Collita: com la carbassa.

    X Com la carbassa. Presenta molt vigor hbrid.

    CARXOFA

    Deixar la millor fl or immadura anar a llavor i eliminar les fl ors laterals.Els caps fl orals es tallen quan les fl ors sn completament obertes i comencen a mostrar llavors blanques i plomoses a la seva base.

    X

    Han de guardar-se en una bossa de paper en un lloc sec i lluny de la llum directa del sol. Quan el fi nal de les tiges s sec i les fl ors sn trencadisses, collocar les fl ors en un sac o bossa de lona i donar-li cops amb un martell.

    En la reproducci vegetativa, sutilitzen els rebrots que surten de les axilles de les fulles.Les llavors les fa lestiu del segon any.

    CEBA

    Tallar les infl orescncies quan el 5% de les cpsules tenen llavors madures (sn de color negre i es poden veure a travs de les cpsules platejades).Deixem que acabin de madurar sota cobert fi ns que les trompes sassequin.

    X X

    Sacsejar els caps fl orals, desgranar i ventar. No es desgranen soles.En aigua es poden separar de les pellofes i impureses deixant-les una estona en remull: la llavor precipita i les restes suren.

    Planta bianual (vegeu lannex 2).Llavors molt sensibles als danys mecnics: evitar fregar-les massa.NO guardar llavor de les cebes que fl oreixen el primer any.

    CIGR Collir les llavors una mica abans de la maduresa. X

    Acabar lassecat en un lloc sec i ventilat.Triar com les altres llegumi-noses.

    Congelar la llavor, ben seca, 48 hores per eliminar els corcs.

  • 228

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Cultiu Collita: moment i mtode

    Extrac. de la llavor Assecat i neteja

    de la llavor Observacions

    Sec

    Hum

    it

    COGOMBRE

    Collir quan canvi el color de la pell. Quan la llavor madura, el fruit es torna tou i les tiges al costat del fruit es tornen pllides. La llavor triga quasi un mes a madurar des que el fruit s comercialment madur.Quan es para de collir fruits, la planta deixa de fer-ne ms.

    X

    Les llavors es separen fcilment de la polpa. Obrir i amb una cullera buidar les llavors sobre un bol. Afegir tanta aigua com llavors. Fermentar 1-3 dies, fins que les llavors senfonsin. Rentar per decantaci, aclarir i deixar-les assecar.

    COL

    Millor moment: a lalba. Forta tendncia al desgranament: recollir els fruits quan la majoria estiguin madurs (quan les llavors ms antigues es tornen fosques). A vegades, si les cols sn molt compactes, cal fer un tall en for-ma de creu a la capsa per ajudar a que surtin les tiges florals.Millor tallar les tiges florals late-rals per afavorir la principal.A mesura que les llavors sas-sequen, la planta adquireix un color marr-ataronjat.

    X

    Assecar les tiges florals en lloc sec i ventilat. Atenci amb els ocells: els agraden molt les llavors de les bras-siccies.

    Planta bianual (vegeu lannex 2). En climes molt freds (12C) determinades varietats shan de desenterrar a lhivern. Es tallen les arrels a 30 cm. Es guarden a linterior, cobrint-les de sorra i tapant les fulles amb paper de diari. Es mantenen 1-2 mesos guardades a 0-4C i 80-90% dHR .

    COL DE BRUSSELLES

    Collita i neteja semblant a la col de cabdell. X

    Els brots comestibles apareixen durant el primer any i les gra-nes es formen al segon any.En climes molt freds, es pot treure la planta de camp i guar-dar-la un mxim de 4-6 setmanes a 0-4C i 80-90% dHR (vegeu lannex 2).

    ENCIAM

    A ple sol, quan al bufar salta la llavor. Doblegar la tija i picar per fer saltar la llavor. Collir en 3-4 passades.

    X

    Deixar les llavors en una galleda 24 h perqu surtin tots els insectes.Netejar la llavor seca amb tams o amb ventilador.

    Guiar les plantes durant el cul-tiu per evitar que es dobleguin.

  • 229

    ANNEXOS

    Cultiu Collita: moment i mtode

    Extrac. de la llavor Assecat i neteja

    de la llavor Observacions

    Sec

    Hum

    it

    ESCAROLA Quan la planta est ben seca i dura. XEn remull una nit. Lendem picar fort sobre un plstic.

    ESPINAC

    Collir a primera hora del mat, quan la planta comena a assecar-se i les primeres llavors comencen a madurar i ja sn de color marr, tallar-la i collocar-la en fi leres sobre galledes, per evitar prdues per la desgrana.Si s possible, millor deixar-la madurar a la planta. Recollir les llavors espinoses amb guants. Comenar des de la base, despullant la tija de fruits i fulles i deixant que caiguin sobre una galleda.

    X

    Si no necessiten assecat ad-dicional, ja es poden ventar.Comercialment seliminen les espines de les llavors, per no s necessari i no ajuda a la germinaci.La llavor agrada als ocells.

    Hi ha plantes mascle, plantes femella i plantes hermafrodites. Abans de la fl oraci els mascles fan menys fulles i ms petites que les femelles.Sha de mantenir una proporci de 2 plantes femella per cada planta mascle.Sespiguen quan el dia t de 12,5 a 15 hores de llum.Les plantes exposades a calor i fred alterns o les plantes sem-brades molt juntes sespiguen abans.

    FAVA

    Collir quan sasseca la tavella, just abans que comenci a des-granar-se.Guardar llavor de les primeres tavelles: sn les de la base i sn ms grans.

    X

    Es pot assecar directament a la planta, per millor assecar les bajoques verdes per madures. Tamb es pot assecar la planta sen-cera.Trillar-les a m si s poca quantitat.Si sha assecat amb planta i tavella es poden posar les bajoques dins dun sac i tancar-lo. A continuaci, es trepitja o se li donen cops per alliberar la grana. Tamb podem triar la llavor manualment, s ms lent per permet comprovar la seva qualitat.

    Congelar la llavor ben seca 48 hores per eliminar els corcs.

  • 230

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Cultiu Collita: moment i mtode

    Extrac. de la llavor Assecat i neteja

    de la llavor Observacions

    Sec

    Hum

    it

    GIRASOL

    Tallar el cap quan estigui ple i els ptals hagin caigut. Posar-lo cap per avall per assecar-lo, al sol, durant una setmana o ms.Treure les llavors quan ja no estiguin toves ni humides.

    X

    Si cal ms assecat, seste-nen fins que es trenquin al doblegar-les.Per facilitar la recollecci es pot fabricar un contenidor amb una reixa de filferro de forats de 2,5 2,5 cent-metres a la part superior. Aguantar el contenidor entre els genolls i fregar els caps contra la reixa perqu les llavors caiguin dins.

    JULIVERT

    El primer any es poden collir fulles sense afectar la producci de llavors.Les llavors tenen tendncia al desgranament: es cullen les umbelles a mesura que madu-ren i sassequen.

    X

    Es freguen amb la m i es passen per un tams o es venten.

    Planta bianual, resisteix b el fred.Les umbelles primries i secun-dries donen llavors millors.

    MEL

    Es cull una setmana desprs que per consum: quan la pell canvia de color o el fruit es desprn de la planta, augmenta laroma i la pell es fa ms rugosa. Depreciar les llavors dels extrems.

    X

    Rentar les llavors amb aigua freda corrent per eliminar les traces de sucres. Es pot utilitzar decantaci.Millor no fermentar: dismi-nueix la capacitat germina-tiva.

    Presenten molt vigor hbrid.

    MONGETA/ FESOL

    Collir quan sasseca la tavella, abans que comenci a desgra-nar-se. Les de mata baixa: collir la planta sencera i penjar durant 2 setmanes (fins que al mossegar no deixi marca).

    X Com la fava. Congelar la llavor ben seca 48 hores per eliminar els corcs.

  • 231

    ANNEXOS

    Cultiu Collita: moment i mtode

    Extrac. de la llavor Assecat i neteja

    de la llavor Observacions

    Sec

    Hum

    it

    NAP

    Eliminar els 10 cm superiors quan els brots fl orals tinguin 30-40 cm de llarg (es redueix el temps de maduraci i lalada de la planta).Tendncia a desgranar-se: collir quan encara no estiguin del tot madures (quan les bajoques ms antigues, les de la base, es tornin fosques).Quan la majoria de llavors sn madures, la planta agafa un color griss pergam.

    X

    Assecar-les protegint-les de la llum del sol.Les bajoques que no shan obert es poden fregar entre les mans, o b obrir amb una batuda o sacsejant la bossa contenidora.

    Planta bianual (vegeu lannex 2).En zones de climes molt freds, es treu la planta abans de la primera gelada forta, es tallen les fulles a 5-7 cm de les arrels i es guarden 2-4 mesos en sorra, en un lloc amb temperatura de 0-4C i a 90-95% dHR.Es creua fcilment amb el nap farratger, la col xinesa i la mos-tassa xinesa.

    PASTANAGA

    Comprovar que larrel s del color i la forma adequats abans de deixar que sespigui.Collir les tiges fl orals a primera hora del mat, quan maduren les primeres llavors (les de les umbelles primries sn de mil-lor qualitat) i comencen a caure.

    X

    Posar les tiges fl orals de cap per avall dins duna bossa de paper, i deixar que sassequin. Fregar els caps plens de llavors amb les mans per alliberar-les.Passar-ho per un tams.

    Planta bianual (vegeu lannex 2).Les llavors tenen barbes que no cal treure (tot i que es fa en la llavor comercial).Necessiten vernalitzaci per fl orir.

    PEBROTCollir quan el fruit s ben ma-dur. Moltes varietats canvien de color.

    X X

    Tallar la carn i raspar el cor amb un ganivet per alliberar les llavors. Si el fruit s car-ns, triturar el cor i extraure les llavors amb un procs humit.Els pebrots petits poden as-secar-se al sol i desgranar-se a m o trillant.Deixar assecar les llavors protegint-les de la llum del sol.

    PSOL Collir quan els psols sonin al sacsejar-los dins de la tavella. X Com la fava.Congelar la llavor ben seca 48 hores per eliminar els corcs.

  • 232

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Cultiu Collita: moment i mtode

    Extrac. de la llavor Assecat i neteja

    de la llavor Observacions

    Sec

    Hum

    it

    PORRO Collir quan els caps floral sn secs. XLes llavors cauen fcilment. Sacsejar o trillar.

    Planta bianual. En zones de clima fred, pot passar lhivern a lhort si se la protegeix amb acotxat.

    RAVE

    Es cullen les bajoques, gradual-ment o tallant la tija floral quan la majoria sn seques (quan sn fosques).

    X

    Es pot completar lassecat de les tiges florals o les bajoques en un lloc sec i ventilat.

    s ms difcil treuren les llavors que en daltres membres de la famlia.En els tipus bianuals, utilitzar el mtode arrel-llavor (vegeu lannex 2).

    REMOLATXA

    Podem collir les llavors fent diverses passades, a mida que es van assecant, o collir tota la inflorescncia de cop, quan els fruits ms antics sn secs. Rebutjarem les puntes de les in-florescncies (perqu les llavors seran petites i immadures). Les lligarem en manats i les penja-rem cap per avall damunt una galleda entre 3 i 14 dies.

    X

    Es poden collir les tiges florals quasi madures per acabar-les dassecar en un lloc sec i ventilat.Cal vigilar les tiges florals que fcilment es dobleguen i cauen al terra.

    Planta bianual (vegeu lannex 2).No produeix flor fins que les arrels no maduren i han passat almenys un mes de temperatu-res fredes.En climes suaus sutilitza el mtode llavor-llavor, per si hi ha dubtes sobre la puresa, s millor utilitzar el mtode arrel-llavor. Es treuen les plantes abans de la primera gelada forta. Es tallen les fulles deixant uns 5 cm i les arrels deixant uns 15 cm. Aguantaran 4-6 mesos a 0-4C i 90-95% dHR, cobertes amb serradures, sorra, fulles, etc. Es replanten a la primavera i es deixen que pugin a flor i facin llavor.

  • 233

    ANNEXOS

    Cultiu Collita: moment i mtode

    Extrac. de la llavor Assecat i neteja

    de la llavor Observacions

    Sec

    Hum

    it

    SNDRIA

    Collir una setmana desprs que si fos per consum. El circell opo-sat al peduncle del fruit canvia de verd a marr i sasseca. El fruit moltes vegades tamb can-via de color a la part inferior (de blanc-verds a groc pllid).

    X

    Macerar la polpa i rentar-la amb aigua corrent sobre un garbell. Fer-la passar per un garbell ms petit que la retingui.

    Millor no fermentar: disminueix la capacitat germinativa.

    TOMQUET Collir uns dies ms tard que si fos per al consum. X

    Extracci en humit (vegeu requadre 14).Assecar les llavors prote-gint-les de la llum solar, per exemple penjades en bossetes de malla en un lloc ventilat.Es desaconsellable asse-car-les sobre un paper.

    La fecundaci millora amb lagitaci de la planta.

    XIRIVIA

    Es tallen quan la majoria de les llavors de les umbelles pri-mries sn madures, tenint en compte la tendncia al desgra-nament.

    XEl material es trilla quan en-cara s humit de la rosada.

    Planta bianual per molt resis-tent al fred. Existeix una tendncia a que les darreres fl ors de les ltimes umbelles siguin estrils. El suc de la planta pot irritar la pell.

    HR: humitat relativa.

    Fonts: Ashworth, 2002; Bueno, 1999; Jeavons, 1982; Kokopelli, 2005; Maroto, 1989; Rodale, 1986; Rosell, 2010; Thor-mannI, 2004.

  • 234

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    ANNEX 6. QU SENTN PER AGROECOLOGIA

    Lagroecologia va ms enll del fet de conrear la terra sense contaminar-la i dobtenir uns produc-tes alimentaris lliures de txics.Es practiquen diverses tcniques de cultiu agro-ecolgic; es recuperen tcniques i prctiques tradicionals; sintercanvien coneixements tcnics, prctics i pedaggics; es conserven, sintercanvi-en i es recuperen varietats locals despcies hor-tcoles; es racionalitza ls dels recursos naturals (aigua, terra, nutrients, energia, etc.); es redueix al mxim la generaci de residus i sen fa una ges-ti adient; es defuig del monocultiu i es potencia la biodiversitat; es defuig ls, lalliberament i la contaminaci per transgnics.

    Es practica la transformaci social; sassegura un salari digne per a totes les persones que treba-llen la terra per tal de dignificar la vida dels page-sos i les pageses i no permetre la seva explotaci; sassegura la sostenibilitat econmica i lautono-mia de les experincies agroecolgiques; es pro-grama i sorganitza la producci conjuntament amb altres persones productores i/o consumido-res; es teixeix una organitzaci social de coopera-ci, comproms i solidaritat entre tothom.

    Es practica la transformaci econmica; es t una relaci directa de confiana entre les perso-nes productores i les consumidores finals; es po-tencien els circuits curts en lespai (de producci local) i en el temps (de temporada); es distribuei-xen els productes localment i al consumidor final (mercats, servei a domicili, cooperatives de con-sum, etc.); es garanteixen uns preus equitatius i justos per a tothom; es treballa per a la sobirania alimentria; es dna suport a les economies lo-cals responsables, solidries i crtiques (coope-ratives de consum, ecoconsum, centres socials alternatius, etc.).

    Es practica la transformaci cultural; es transme-ten el coneixement i la praxis agroecolgica als altres; es prenen les decisions de forma directa i assembleria i es divulguen lagroecologia i els seus principis arreu.

    Font: Pagesos Agroecolgics de lEmpord.

    http://www.pagesosagroecologics.com

  • 235

    ANNEXOS

    ANNEX 7. REGLES CLAU PER A LESTALVI I

    LEFICINCIA ENERGTICA ALS HIVERNACLES

    A continuaci es reprodueixen ntegrament les recomanacions per estalviar i fer ms efi cients energticament els hivernacles, que fan lInsti-tut per a la Diversifi caci i lEstalvi de lEnergia (IDAE) i el Ministeri dIndstria, Turisme i Comer, a travs de la seva publicaci Ahorro y efi ciencia energtica en invernaderos (Valera et al., 2008).

    1. Caracterstiques constructives Orientaci est-oest per maximitzar la captaci

    denergia solar. Alada mnima sota la canal de quatre metres,

    per augmentar la inrcia trmica i facilitar la ventilaci.

    Amplada mxima de lhivernacle de 50 metres, per millorar la ventilaci.

    Separaci mnima entre hivernacles adjacents de tres metres, per facilitar el fl ux daire per ventilaci natural.

    Canonades de calefacci principals enterrades per disminuir la prdua de calor fora de lhiver-nacle.

    2. Estanquitat Assegurar lhermeticitat de la coberta i el cor-

    recte tancament de les fi nestres.

    Utilitzar pantalles trmiques tamb en els late-rals dels hivernacles.

    Disposar malles tallavents que permetin el seu s en el perode hivernal i es puguin desmuntar en els perodes clids per no disminuir la ventilaci.

    3. Materials de coberta Utilitzar materials de coberta amb una trans-

    missivitat a la radiaci solar (300-2.500 nm) su-perior al 80% i una transmissivitat mxima a la radiaci infraroja (2.500-40.000 nm) inferior al 50%.

    Blanquejar lhivernacle en perodes clids per disminuir les necessitats de refrigeraci.

    Utilitzar dobles cobertes en els hivernacles que disposin de sistemes de calefacci per aigua calenta.

    4. Ventilaci Orientaci de les fi nestres zenitals perpendicu-

    lar als vents dominants en el perode clid. Disposar duna superfcie de ventilaci de, com

    a mnim, el 30% de la superfcie de sl coberta per lhivernacle.

    Porositat de les malles antiinsecte superior al 40% per no disminuir en excs la ventilaci natural.

  • 236

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    5. Illuminaci artificial Substituir les lmpades incandescents per flu-

    orescents.

    6. Sistemes de suport passius Fer servir pantalles trmiques aluminitzades

    quan sutilitzi la calefacci, per tal de reduir les prdues de calor per conducci-convecci i per radiaci nocturna dona llarga.

    Compartimentaci de lhivernacle durant els perodes freds per evitar una incorrecta distri-buci de la calor.

    Emprar malles dombreig en els perodes c-lids per tal de reduir laportaci de calor per radiaci solar.

    7. Calefacci Allar b les calderes, utilitzar cremadors de

    funcionament fraccionat i sistemes de recupe-raci de calor en els fums descapament per millorar el rendiment en la generaci de calor.

    Registrar el consum energtic de la calefacci. Disminuir al mxim possible les consignes de

    temperatura i augmentar les dhumitat relativa. Utilitzar canonades de calefacci al nivell del

    cultiu per optimitzar la distribuci de calor. Emprar biocombustibles per a les calderes, per

    exemple biomassa. Utilitzar sistemes amb dues calderes amb la mei-

    tat de potncia per regular les necessitats de calefacci i maximitzar el seu rendiment trmic.

    Installar ventiladors de recirculaci per millo-rar la distribuci de la calor i la uniformitat del clima.

    8. Revisi i manteniment dels equips Netejar la coberta de lhivernacle en el perode

    hivernal per maximitzar la captaci denergia solar.

    Reparar els possibles trencaments en la cober-ta de lhivernacle per evitar la prdua de ca-lor per infiltraci daire, i renovar la coberta de lhivernacle respectant la vida til del material.

    Realitzar un calibratge i una renovaci peridi-ca dels sensors climtics.

    Programar la revisi i el manteniment dels dife-rents sistemes de climatitzaci.

    Manteniment, neteja i renovaci peridiques de les lmpades i les fonts de llum.

    Comprovar regularment leficincia dels cre-madors del sistema de calefacci.

    Font: Valera, 2008.

  • 237

    ANNEXOS

    ANNEX 8. DIRECTORI DEMPRESES PROVEDORES DE LLAVORS

    I PLANTERS ECOLGICS CERTIFICATS

    Empresa 1: Semillas Batlle, S.A.

    Empresa 2: Hortiplant Caldes, S.C.P.

    Producci de llavors Ctra. Nacional II, s/n 25220 Bell-lloc dUrgell (Pla dUrgell) Telfon: 973 560 000 Correu electrnic: lleida@semillasbatlle.com Web: www.semillasbatlle.es

    Com i on fer la comanda i la compra de les llavors?La compra de les llavors es pot fer sense antelaci en els diferents punts de venda del territori catal: cooperatives agrcoles, vivers i botigues. No cal realitzar una comanda mnima.

    Quines espcies ecolgiques shi poden trobar?Albergnia, bleda, carbass, carbassa, ceba, cogombre, col, col llombarda, escarola, enciam, espinac, fava, mongeta verda, pastanaga, pebrot, psol, porro, rave, remolatxa, sndria, tomquet de penjar.

    Producci de planters Carrer de Vic, 7 08140Caldes de Montbui (Valls Oriental) Telfon: 938 650 224 Mail: hortiplantcaldes@contaclic.com

    Com i on fer la comanda i la compra de les llavors?La compra de planters noms es pot fer desprs duna comanda prvia per telfon.

    Quines espcies ecolgiques shi poden trobar?A determinar a lhora de fer la comanda.

  • 238

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Empresa 3: Associaci Les Refardes - GAIADEA

    Producci de llavors Apartat de Correus, 57 08275 Monistrol de Calders (Bages) Telfon: 937 433 709 Correu electrnic: lesrefardes@gmail.com; lesrefardescomandes@gmail.comWeb: www.lesrefardes.com

    Com i on fer la comanda i la compra de les llavors?La compra de les llavors es pot realitzar per Internet, directament a Les Refardes, en fires i mercats, i en diverses botigues arreu de Catalunya. Es podran rebre llavors per correu postal sempre i quan shagi fet una comanda prvia. Les comandes shan de fer amb antelaci excepte per petites quantitats. No cal realitzar una comanda mnima.

    Quines espcies ecolgiques shi poden trobar?Albergnia, blat de moro, carbass, carbassa, cogombre, ceba, col, enciam, fava, fesol, mel, mongeta, moreus, nap, nyora, pastanaga, pebrot, psol, porro, rave, remolatxa, sndria, tomquet, xirivia.

    Producci de planters Cam Pla de la Torreta, 1 bis 08392 Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) Telfon: 937 926 764 Correu electrnic: lloveras@planteles.com Web: www.planteles.com

    Com i on fer la comanda i la compra de les llavors?La realitzaci de comandes s imprescindible per poder aconseguir els planters. Comanda mnima de 3 safates (de 144 o 264 unitats) per varietat. Els llocs de venda sn les empreses Planteles Lloveras i Neoplant & Associados a Vilassar. Empresa amb certificaci de qualitat ISO 9001.

    Quines espcies ecolgiques shi poden trobar?Albergnia, alfbrega, anet, camamilla, ceboll, cerfull, coriandre, espgol, estvia, estrag, farigola, julivert, maduixera, majorana, melissa, menta, orenga, pebrot, rcula, ruda, slvia, tomquet, valeriana.

    Empresa 4: Planteles Lloveras, S.L.

  • 239

    ANNEXOS

    Empresa 5: Planters Casas, S.L.

    Empresa 6: Caellas Arall, C.B. - Mas Pastoret

    Producci de planters Apartat de Correus 249 08389 Palafolls (Maresme) Telfon: 937 443 240 Fax: 937 443 245 Correu electrnic: info@planterscasas.catWeb: www.planterscasas.cat

    Com i on fer la comanda i la compra de les llavors?La compra es pot realitzar directament a Planters Casas, S.L. Disposen de planter hortcola ecolgic en estoc setmanalment; el mnim s duna safata. Tamb saccepten comandes per encrrec, a travs de mail o telfon, i en aquest cas el mnim s de 1.000 plantes.

    Quines espcies ecolgiques shi poden trobar?Albergnia, api, carbass, carxofa, ceba, col, colifl or, cogombre, enciam, escarola, esprrec, fonoll, mel, pebrot, porro, sndria, tomquet.

    Producci de planters Mas pastoret, s/n. Ctra. N-340 43830 Torredembarra (Baix Gai)Telfon: 977 802 829 Correu electrnic: info@maspastoret.com Web: www.maspastoret.com

    Com i on fer la comanda i la compra de les llavors?La venda s directa. Shan de realitzar, per, comandes prvies i mnimes duna safata (de 100 a 200 plantes). A ms, el productor t la possibilitat de facilitar la llavor a lempresa.

    Quines espcies ecolgiques shi poden trobar?Albergnia, alfbrega, api, bleda, brquil, carbassa, carbass, carxofa, ceba, col, colifl or, cogombre, enciam, escarola, espinac, fonoll, julivert, mel, mongeta, pebrot, porro, remolatxa, rcula, sndria, tomquet.

  • 240

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Empresa 7: Planters Estorach, S.L.

    Empresa 8: Fundaci Privada Onyar - La Selva

    Producci de planters Partida Soldevila, s/n 43897 Campred (Baix Ebre) Telfon: 977 597 136 Correu electrnic: comercial@plantersestorach.com

    Com i on fer la comanda i la compra de les llavors?La compra de planters es pot realitzar directament a la finca sempre i quan shagi fet una comanda prvia dels planters. No cal realitzar una comanda mnima. A ms, el productor t la possibilitat de facilitar la llavor.

    Quines espcies ecolgiques shi poden trobar?A determinar a lhora de fer la comanda.

    Producci de planters Carretera de Sant Feliu, km 5 17242 Quart (Girons)Telfon: 972 469 197 Correu electrnic: bio@onyarlaselva.org Web: www.onyarlaselva.org

    Com i on fer la comanda i la compra de les llavors?La compra dels planters es podr realitzar directament a la finca, i a les parades dels mercats setmanals a Girona, Cass de la Selva i Salt. Les comandes shan de fer amb antelaci excepte per petites quantitats. No hi ha comanda mnima. A ms, el productor t la possibilitat de facilitar la llavor.

    Quines espcies ecolgiques shi poden trobar?Albergnia, alfbrega, api, bleda, brquil, carbass, ceba, cogombre, col, coliflor, enciam, escarola, espinac, fonoll, julivert, pebrot, porro, remolatxa, rcula, tomquet, xicoina.

  • 241

    ANNEXOS

    Empresa 9: Rocalba, S.A.

    Empresa 10: Madre Tierra, Llavors ecolgiques

    Producci de llavorsCarrer de Barcelona, 15, 3r 17002 Girona (Girons) Telfon: 972 208 362 Mail: rocalba@rocalba.es Web: www.rocalba.es

    Com i on fer la comanda i la compra de les llavors?Les llavors es distribueixen a magatzems agrcoles, cooperatives, botigues, revenedors i agricultors particulars.

    Quines espcies ecolgiques shi poden trobar?Alfbrega, bleda, brquil, carbassa, carbass, ceba, cogombre, col, coriandre, enciam, escarola, espinac, fava, gira-sol, mel, mongeta, nap, pastanaga, pebrot, psol, porro, rave, remolatxa, rcula, sndria, tomquet.

    Producci de llavors Carrer Ginebrer, 7 (La Coma) 08233 Vacarisses (Valls Occidental)Telfon: 938 359 072 Correu electrnic: info@semillasmadretierra.com; quicobarranco@eresmas.com Web: www.semillasmadretierra.com

    Com i on fer la comanda i la compra de les llavors?La comanda i la compra de les llavors es realitza a travs dInternet, per mail o per telfon. Lassociaci distribueix els seus productes a tota la pennsula. Les comandes shan de fer amb antelaci, excepte per petites quantitats. No cal realitzar una comanda mnima.

    Quines espcies ecolgiques shi poden trobar?Albergnia, api, bitxo, blat de moro, bleda, borratja, brquil, carbassa, carbass, carxofa, ceba, ceboll, cogombre, col llombarda, col de Brusselles, col farratgera, escarola, enciam, mel, mongeta verda, nap, pastanaga, pebrot verd, pebrot picant, psol, porro, rave, remolatxa, rcula, sndria, xirivia.

  • 242

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Empresa 11: Vivers Les Llacunes - Xavier Alsius Dalmau

    Empresa 12: El Vergel de las Hadas

    Producci de planters Les Llacunes, s/n 17852 Seriny (Pla de lEstany)Telfon: 972 593 084 / 679 049 697 Mail: lesllacunes@gmail.com

    Com i on fer la comanda i la compra de les llavors?La compra de planters es pot realitzar directament a la finca sempre i quan se nhagi fet una comanda prvia.

    Quines espcies ecolgiques shi poden trobar?Albergnia, api, bleda, brquil, carbassa, carxofa, carbass, ceba, cogombre, col, col i rave, col llombarda, coliflor, coriandre, enciam, escalunya, escarola, esprrec, espinac, fonoll, mel, pebrot, porro, sndria, tomquet.

    Producci de llavors i planters daromtiques Masia El Molinot 08495 Fogars de la Selva (La Selva) Telfon: 972 178 365 / 636 831 957 Mail: elvergeldelashadas@yahoo.es

    Com i on fer la comanda i la compra de les llavors?Es poden comprar directament a la finca plantes aromtiques i medicinals. Pel que fa a les llavors i els planters dhortcoles, shan dencarregar amb antelaci.

    Quines espcies ecolgiques shi poden trobar?Alfbrega, alfals, ceboll, estrag, espgol, farigola, gerds, julivert, menta, orenga, roman, slvia, serpoll.

  • 243

    ANNEXOS

    Empresa 13: Riera Villagrasa, S.L.

    Empresa 14: Xavier Safont-Trias

    Producci de llavors i planters dherbes culinries i daromtiques Riereta, 1 08338 Premi de Dalt (Maresme)Telfon: 937 522 989 Fax: 937 515 478 Mail: admin@rieravillagrasa.com

    Com i on fer la comanda i la compra de les llavors?Les comandes de llavors i planters es poden fer amb antelaci i es lliuren els productes en un termini de 7 a 9 setmanes.

    Quines espcies ecolgiques shi poden trobar?Alfbrega, camamilla, cap dase, ceboll, coriandre, espernallac, espgol, estvia, estrag, farigola, julivert, marduix, Maria Llusa, melissa, menta, orenga, poniol, roman, rcula, ruda, sajolida, slvia, serpoll, valeriana.

    Producci de planters Apartat de Correus 115 08300 Matar (Maresme) Telfon: 937 553 445 Mail: xevitria@hotmail.com

    Quines espcies ecolgiques shi poden trobar?Planter ecolgic noms a la primavera.

  • 244

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Llistat de les varietats hortcoles disponibles a les empreses esmentades32:Albergnia (Solanum melongena): llarga morada (1), blanca (3,11), negra (2,3,11), llarga negra (5), rodona negra (5,6), ovalada llistada (5,6), ovalada negra sense espines (5), ratllada de Gandia (10), dAlmagro (6), rodona virada (6), Abrivado (6), Gabon (6), llarga (6).

    Api (Apium graveolens): verd (5), Tall Utah (5), dElne (6), Tango (6).

    Blat de moro (Zea mays): dol (10), de crispetes (10), Alpujarra (10), de colors (10), ros (10), blau Hopi (10), descairar (3) de la Creu (3), de la tia Maria (3).

    Bleda (Beta vulgaris): de penca blanca (9), verda de penca ampla 3 (1), groga gallina (6), lila (6), Orange Drim (6), Red Drim (6), verda (6).

    Brquil (Brassica oleracea): de Gnova (9), Belstar (6), llucat (6), Magnifico (6), Marathon (6), morat (6), rom tard (6), Trevi (6), Veronica Romesco (6), verd (6), Vitaverde (6).

    32 Els nmeros entre parntesis es refereixen a les empreses llistades. Per exemple, el nmero 1 vol dir que la varietat en qesti es pot trobar a lempresa 1 (s a dir, Semillas Batlle).

    Carbassa33: Butternut (1), cabell dngel (2,3), ca-cahuet (2,3), dadorn (10), de rostir (10), de fre-gir (10), de coll llarg (10), esponja (2,3), de cuinar (10), Peregrino (10), de turbant (10), del bon gust (3), petita (3), Musque de Provence (9).

    Carbass (Cucurbita pepo): Bellesa Negra (1,9), del pas (3), blanc (3,5), verd (5), groc (5), de Gnova (9), Clarita (6), Cora (6), Geode (6), Mstil (6), Satlite (6), Tosca (6).

    Carxofa (Cynara scolymus): ovalada de cor blanc (5), Lorca (6), Victoria (6).

    Ceba (Allium cepa): groga de Parma (1,5), dAmposta (3,6), de Figueres (3,6), blanca (5), vermella (5), Valenciana grano (9), Stuttgart (9), babosa (6), calot (6), Dulce Fuentes (6), tardana valenciana (6).

    Cogombre (Cucumis sativus): Marketmore 70 (1,9), India (10), pas (2,3), llimona (3), de Cams (Pla de lEstany) (3), curt (5), mig llarg (5), Bellpuig (6), Touareg (6).

    Col (Brassica oleracea): cor de bou (1), farratgera (10), de Brusselles (10), llombarda cap negre (2,1), mercat de Copenhaguen (9), Miln Virtuts

    33 Per raons culturals, a Catalunya habitualment sanomena carbassa a diferents espcies: Cucurbita pepo, Cucurbita moschata, Lagenaria siceraria i Cucurbita ficifolia.

  • 245

    ANNEXOS

    2 (9), llisa (5,6), arrissada (5), setsetmanera (5), brot (6), Buscaro (6), Capricorn (6), Carafl ex (6), Drago (6), destiu (6), del fadr (6), famosa (6), gravada (6), Integro (6), Melisa (6), Nautic (6), de paperina (6), Pascua (6), pota de bou (6).

    Colifl or (Brassica oleracea): Belot (6), Caprio (6), Chester (6), Meridien (6), Nautilius (6), Optimist (6), Sky Walker (6).

    Enciam (Lactuca sativa): quatre estacions (1), meravella destiu (1,5), romana llarga rossa (1), romana (10), arrissada (10), escarxofet (3), dels tres ulls (3,6), del Prat (3), varietats de primavera o de tardor (3), llengua de bou (3), carxofet (3,6), del sucre (3), morella (3), de fulla de roure (2,8), de fulla de roure verda (5), de fulla de roure vermella (5), Lollo Bionda (5), Iceberg (5), minirom (5), vermell (5), escaroler (5), llarg o rom (5,8), Trocadero (8), meravella (8), Archimedes (6), Batvia Joconda (6), Batvia Magenta (6), Batvia Storina (6), cua doreneta (6), francs destiu (6), francs dhivern (6), Iceberg Diamantines (6), Kitare (6), Lollo Aleppo (6), Lollo Cavernet (6), meravella dhivern (6), meravella Pastoret (6), Murai (6), negre de Reus (6), negre de Vila (6), orella de mula (6), Paradai (6), Radicho Leonardo (6), rom destiu (6), rom dhivern (6), Villena (6).

    Escarola (Cichorium endivia): cabell dngel (1,5,6), arrissada (1,5), de fulla ampla (1,5), arrissada Pancalieri (9), Dolly (6), Milady (6), Monaco (6).

    Espinac (Spinacea oleracea): gegant dhivern (1,9), renegada (6).

    Farigola (Thymus citriodorus): de llimona (13), m. blanca (13), compacta (13).

    Farigola (Thymus vulgaris): eucaliptus (13).

    Fava (Vicia faba): Superaguadulce (1,9), Reina Mora (2,3), Mutxamel (10), del pas (3), del pas tardana (3).

    Fonoll (Foeniculum vulgare): Orion (6).

    Julivert (Petroselinum crispum): Krausa (6).

    Mel (Cucumis melo): malagueny (10), pell de granota (2,5,6,9), pinyonet (3), roget (5), tendral (5,6), Gllia (5), Cantalup (5), groc (6).

    Mongeta (Phaseolus vulgaris): Buenos Aires vermella (1), Helda (1,9), Slendenderette (1,9), del ganxet (10), de mata baixa (10), verda enramada (10), del cuc (3), groga (3), perona del Pep (3), llaminera (3), del ganxet de mata alta (3), de metro (3), Borlotto llengua de foc (3), Emerite (6), Kilye (6), Nria (6).

    Nap (Brassica rapa var. rapifera): negre de muntanya (3), martell (9).

    Pastanaga (Daucus carota): Nantesa 5 (1,9).

  • 246

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Psol (Pisum sativum): denramada Rondo (1,9), nan (10), tirabec (2,3), verd denramada (10).

    Pebrot (Capsicum sp.): llarg de Reus (1), picant (2,5), vermell morro de bou (10), verd de fregir (10), banya (3), rod (3,6), quatre morros (3), blanc de Berga (o bitxo de Girona) (3,5), quatre cantos de Ciutadella (3), xoricer (3), de la repblica (3), peronet (3), campaneta (3), rectangular vermell (5), quadrat taronja (5), quadrat vermell (5), del Padrn (5,6), del piquillo (5,6), quadrato dAsti (9), vermell (8), verd itali (8), de fregir de Tarragona (6), tres caires (6), Arousa (6), Lamuyo Sonar (6), Lipari (6), Lloret (6), nyora (6), romesco (6), Tenor (6).

    Porro (Allium ampeloprasum): gruix Carentan 3 (1,9), porradell o porro bord (5), estndard (5), Lancia (6).

    Rave (Raphanus sativus var. radiculata i var. longipinnatus): redundo vermell Saxa (1), mallorqu (3), Saxa 2 (9).

    Remolatxa (Beta vulgaris ssp. esculenta): Detroit 2 (1), Detroit (9), vermella (10), Boro (6).

    Roman (Rosmarinus officinalis): varietat culinria (13), varietat per a oli essencial (13).

    Rcula (Eruca sativa): cultivada (9).

    Salvia (Salvia officinalis): tricolor (13), gris (13), icterina (13), prpura (13).

    Sndria (Citrullus vulgaris): Crimson Sweet (1,6,9), ratllada (3,5), del pas (3), negra (5), Huelva (6), Sugar Baby (6).

    Tomquet (Lycopersicon esculentum): groc (10), carb (10), zebra (10), cirera (10), Delicius (10), de pera (10), nan (10), llum (10), mallorqu (10), Marmande RAF (1,2), meravella (10), muntanyes (10), Montserrat (2,5,8,6), pell Bella Doncella (10), piquillo (10), tres cants (2,1), esquenaverd (3), Trvia (3), llarg (3), pometa (3), francs (3), rosa ple (3), tard de Riells (3), rosa de letern (3), Saint Michelle (3), Pico Luce (3), Aretxabaletako Mozkorra (3), petit de mata baixa (3), cirera negra (3), ampolla (3), bombeta groc (3), rosa de Girona (3), de la pera (3), de dos cociols o duess mamelles (3), verd (3), albercoc (3), negre de Rssia (3), Totem (4), Red Robin (4), Cicerol (5), de branca (5), recollecci per verd (5), Ace 55 VF (9), Red Cherry (9,6), San Marzano (9), Amanir (8), cor de bou (8), Anairis (6), Bodar (6), Borsalina (6), Caramba (6), Cauralina (6), Corazn (6), de la Creu (6), Durinta (6), Fioline (6), Myriade (6), Palosanto (6), Picotta (6), Poma (6), Razimo (6), Salper (6).

    Tomquet de penjar (Lycopersicon esculentum): de penjar mallorqu (1), xatu (3), bombeta (3), mala cara (3), Son Gil (3).

  • 247

    XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

    BIBLIOGRAFIA

  • 249

    Abad, M.; Noguera, P.; Noguera, V. (1999). Turbas para semi-lleros. A: II Jornadas sobre semillas y semilleros hortco-las. Sevilla: Consejera de Agricultura y Pesca de la Junta de Andaluca.

    Almenkinders, C.; Louwaars, N. (1999). Farmers seed pro-duction. New approaches and practices. Londres: Inter-mediate Technology Publications..

    Altieri, M.A. (2001). Agroecologa: principios y estrategias para disear sistemas agrarios sustentables. Disponible a: http://infoagro.net/archivos_Infoagro/Infotec/biblioteca/AgroecAltieri.pdf

    Ansorena, J. (1994). Sustratos: propiedades y caracteriza-cin. Madrid: Ediciones Mundi-Prensa.

    Ars, P. (2007). Millora gentica de plantes assistida amb marcadors. Cabrils: Centre de Recerca en Agrogenmi-ca. CSIC-IRTA-UAB.

    Ashworth, S. (2002). Seed to seed. Seed saving and growing techniques for vegetable gardeners. Decorah: Seed Savers Exchange.

    Bajo el Asfalto est la Huerta (BAH!) (2007). Manual meto-dolgico de autoproduccin de semilla y plantel para

    cooperativa agroecolgica. Disponible a: http://ourpro-ject.org/moin/MANUAL_AUTOPRODUCCI%C3%93N_SEMILLA_Y_PLANTEL

    Besnier, F. (1989). Semillas: biologa y tecnologa. Madrid: Ediciones Mundi-Prensa.

    Binimelis, R. (2010). Circuits curts de comercialitzaci per a aliments ecolgics. Manresa: Centre de Capacitaci Agrria de Manresa. Generalitat de Catalunya.

    Bovey, R. [et al.] (1977). La defensa de las plantas cultivadas. Barcelona: Ediciones Omega.

    Bravo, E.; (2007). Bioprospeccin Biopiratera. Estrate-gias de Bioprospeccin. Semillas [Quito, Equador], nm. 9. Disponible a: http://www.semillas.org.co/sitio.shtml?apc=a1c1--&x=20154744

    Bubel, N. (1988). The new seed-starters handboock. Pensil-vnia: Rodale press, Inc.

    Bueno, M. (1999). El huerto familiar ecolgico. La gran gua del cultivo natural. Barcelona: Integral.

    Bueno, M. (2009). Manual prctico del huerto ecolgico. Es-tella: La Fertilidad de la Tierra.

    BIBLIOGRAFIA

  • 250

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Cam, B.; Missi, J.C. (2011). Virosis transmeses per llavor en el tomquet. Agrocultura [Manresa], nm. 46.

    Casaas, F. (2006). Varietats tradicionals, obtenci de cul-tivars amb caracterstiques organolptiques superiors i agricultura en espais periurbans catalans. A: Primer Congrs sobre Agricultura, Alimentaci i Medi Ambient. Barcelona: Escola Superior dAgricultura de Barcelona. Universitat Politcnica de Catalunya.

    Casas Griera, E. (2004). La legislacin sobre semillas y la agricultura ecolgica, ni transgnicos, ni multinaciona-les, variedades locales!. A: Actas VI Jornadas Tcnicas de la SEAE, Sangonera La Verde. Murcia: Consejera de Agricultura y Agua.

    Coleman, E. (1995). The new organic grower. Vermont: Chel-sea Green Publishing.

    Colley, M.; Navazio J.; DiPietro, L. (2010). A seed saving guide. Port Townsend: Organic Seed Alliance.

    Commission on Genetic Resources for Food and Agriculture (1996). (Primer) Report on the State of the Worlds Plant Genetic Resources for Food and Agriculture. Roma: FAO.

    Cuadrado, I.M.; Garca, M.C.; Fernndez, M.M. (2005). Direccin tcnica de semilleros hortcolas. Curso de es-pecializacin. Almeria: Fundacin para la Investigacin Agraria en la Provincia de Almera.

    Deppe, C. (2000). Breed your own vegetable varieties. White River Junction: Chelsea Green Publishing.

    Domnguez, A. (2004). Sustratos en viverismo ecolgico. Dis-ponible a: http://www.criecv.org/es/ae/comosehace_ae/substratos.pdf

    Esquina-Alczar, J. (2005). Protecting crop genetic diversity for food security: political, ethical and technical challen-ges. Nature, nm. 6

    FAO (1996). Global plan of action for the conservation and sustainable utilisation of plant genetic resources for food and agriculture. Leipzig: FAO.

    FAO (1996). Informe sobre el estado de los recursos fitoge-nticos en el mundo. Roma: Direccin de Produccin y Sanidad Vegetal. FAO.

    FAO (1999). Agricultural Biodiversity, Multifunctional Cha-racter of Agriculture and Land Conference, Background Paper 1. Maastricht: FAO.

    FAO (2004). Building on gender, agrobiodiversity and local knowledge. Roma: FAO.

    FAO (2004). What is Agrobiodiversity?. Disponible a: http://www.fao.org/docrep/007/y5609e/y5609e01.htm#TopOfPage

    Fernndez, A. (1977). Semilleros. A: Diez temas sobre huer ta. Madrid: Ministerio de Agricultura.

  • 251

    BIBLIOGRAFIA

    Gostinar, J.; Yuste, M.P. (1997). Biblioteca de agricultura. Horticultura. Cultivo en invernadero. Barcelona: Idea Books.

    Goust, J. (2010). El placer de obtener tus propias semillas. Estella: La Fertilidad de la Tierra.

    GRAIN (1997). Biodiverse farming produces more. Seed-ling, nm. 14. Disponible a: http://www.grain.org/es/article /entries/260-biodiverse-farming-produces-more

    Greer, L. (2005). Plug and transplant production for organic systems. Butte: ATTRA: National Sustainable Agriculture Information Service. Disponible a: https://attra.ncat.org/attra-pub/summaries/summary.php?pub=55

    Izquierdo, J.; Granados, S.; Cornejo, A. (2011). Manual tcni-co: produccin artesanal de semillas de hortalizas para la huerta familiar. Santiago de Chile: FAO. Disponible a: http://www.rlc.fao.org/uploads/media/publication.pdf

    Jarosz, L. (2008). The city in the country: Growing alter-native food networks in Metropolitan areas. Journal of Rural Studies, nm. 24.

    Longar, J.E. (2004). Procesamiento de semillas. Maturn: Universidad de Oriente. Ncleo de Monagas.

    Marf, O.; Lujn, L.; Cceres, R. (2011). Aprofi tament de subproductes agrcoles i forestals per a la producci de substrats compatibles amb la producci agrcola ecol-gica. (Fitxa Tcnica; 65). Barcelona: Generalitat de Ca-

    talunya. Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural. Institut de Recerca i Tecno-logia Agroalimentries.

    Maynou, M. (coord.) (2006). Llibre blanc de la producci agroalimentria ecolgica de Catalunya. Barcelona: Ge-neralitat de Catalunya. Departament dAgricultura, Ra-maderia i Pesca.

    Metcalf & Eddy, Inc. (1995). Ingeniera de aguas residuales: tratamiento, vertido y reutilizacin. Madrid: McGraw-Hill.

    Miranda, M. (2000). Recolecci i neteja de llavors. Agro-cultura [Manresa], nm. 4. Disponible a: http://www.es-porus.org/inici/comunicacio/16.php?id_pagina=34

    Montn, C. (1999). Sanidad de las semillas y el plantel. Prevencin y tratamientos no qumicos. A: Simon, M. [comp.] Ponencias del curso de la Escola Agrria de Manresa: Semillas y plantel en agricultura ecolgica. Manresa: Amics de lEscola Agrria de Manresa.

    Nuez, F.; Ruiz, F. (1999). Encuentro internacional sobre con-servacin y utilizacin de recursos fi togenticos. Valn-cia: Universitat Politcnica de Valncia.

    Perdomo Molina, A.C.; Reyes Hernndez, C. (2010). Los culti-vares locales y la investigacin en agricultura ecolgica, una realidad distinta al discurso. A: IX Congrs de la Sociedad Espaola de Agricultura Ecolgica. Lleida: So-ciedad Espaola de Agricultura Ecolgica.

  • 252

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

    Perdomo, A.C.; Rosell, J. (2010). Producir semillas en agri-cultura ecolgica. Catarroja: Sociedad Espaola de Agri-cultura Ecolgica.

    Perspectiva mundial sobre diversidad biolgica 2. (2006). Montreal: Secretara del Convenio sobre la Diversidad Biolgica.

    Picazos, J., Parra, A. (2002). Comercializacin de produc-tos biolgicos. A: SEAE [coord.] Manual de agricultura y ganadera ecolgica. Madrid: Eumedia.

    Plans, F.; Torras, X.; Vinyals, N. (2011). Manual i protocols de gesti dEsporus. Manresa: LEra, Espai de Recur-sos Agroecolgics. Disponible a: www.esporus.org/bdgermen /eines/index.html

    Raymond, G.A.T. (1989). Produccin de semillas de plantas hortcolas. Madrid: Ediciones Mundi-Prensa.

    Red Andaluza de Semillas (2005). Estudio de disponibilidad y demanda de semillas y material de reproduccin vege-tativa para la agricultura ecolgica. Disponible a: http://www.juntadeandalucia.es/agriculturaypesca/portal/ areas-tematicas/produccion-ecologica/produccion/agricultura-ecologica/estudios-de-agricultura-ecologica.html

    Riechmann, J. (2004). Transgnicos: el haz y el envs. Una perspectiva crtica. Madrid: Catarata.

    Robin, M.M. (2008). El mundo segn Monsanto. Madrid: Pe-nnsula.

    Rosell, J. (1998). Produccin de semillas de plantas hor-tcolas. A: Simon, M. [comp.] Ponencias del curso de la Escola Agrria de Manresa: Semillas y plantel en agricul-tura ecolgica. Manresa: Amics de lEscola Agrria de Manresa.

    Rosell, J. (2010). Principis de la producci de llavors eco-lgiques. Carcaixent: Institut Valenci dInvestigacions Agrries. Estaci Experimental Agrria de Carcaixent.

    Rosell, J. [et al.] (2000). Tipificacin y conservacin de di-versas variedades locales en horticultura ecolgica va-lenciana. A: IV Congreso de la Sociedad Espaola de Agricultura Ecolgica: Armona entre ecologa y medio ambiente. Crdoba: Sociedad Espaola de Agricultura Ecolgica.

    Rosell, J.; Soriano, J.J. (2010). Com i per qu obtindre les teues prpies llavors. Valncia: Edicamp.

    Snchez, E. (1999). Bases y aplicacin de la seleccin y me-jora genticas. A: Simon, M. [comp.] Ponencias del cur-so de la Escola Agrria de Manresa: Semillas y plantel en agricultura ecolgica. Manresa: Amics de lEscola Agr-ria de Manresa.

    Sauca, E; Urabayen, D. (2005). Viveros. Manejo del vivero en agricultura ecolgica. Produccin de plntula hort-cola. (Monogrficos Ekonekazaritza; 8). Navarra: Bio Lur Navarra: Biharko Lurraren Elkartea (B.L.E.) Ekonekaza-ritza. Disponible a: http://www.eneek.org/descargas/dteknikoak/VIVEROS.pdf

  • 253

    BIBLIOGRAFIA

    Singn, P. (1999). Vegetable seed production principles. Nova Delhi: Kalyani Publishers.

    Soriano, J.J. (2001). Los recursos fi togenticos en la agricul-tura ecolgica. Sevilla: Comit Andaluz de Agricultura Ecolgica.

    Thrupp, L.A. (1997). Linking biodiversity and agriculture: cha-llenges and opportunities for sustainable food security. Whashington: World Resources Institute.

    Valera, D.L.; Molina, F.D.; lvarez, A.J. (2008). Ahorro y efi -ciencia energtica en invernaderos. Madrid: Instituto para la Diversifi cacin y Ahorro de la Energa (IDAE).

    Valls, E. (2006). El mercat local i els circuits curts de co-mercialitzaci. A: Ponncies del Llibre blanc de la pro-ducci agroalimentria ecolgica de Catalunya. [No publicat] Disponible a: http://www.ecoconsum.org/documentacio /materials/mercatslocalsicircuitscurts.pdf

    Van Tine, M; Verlinden, S.; McConnel, T. (2003). Growing organic vegetable transplants. Morgantown: Extension Service of West Virginia University.

    Vinyals, N. (2009). Gesti tcnica i econmica. A: Curs b-sic de producci agrria ecolgica. Barcelona: Generali-tat de Catalunya. Departament dAgricultura, Alimenta-ci i Acci Rural.

    Wyss, E. [et al.] (2001). Plant breeding techniques. Berlin: Forschungsinstitut fr biologischen Landbau (FiBL).

  • 254

    MANUAL DE PRODUCCI ECOLGICA DE LLAVORS I PLANTER D'HORTCOLES

  • Aquest projecte est subvencionat pel programa de Projectes Innovadors dacord amb lordre TRE/293/2010 i est patrocinat pel Servei dOcupaci de Catalunya i co nanat pel Fons Social Europeu.

    Man

    ual d

    e pr

    oduc

    ci

    ecol

    gic

    a de

    llav

    ors

    i pla

    nter

    dh

    ortc

    oles

    Manual de producciecolgica de llavors i planter dhortcoles

    portadaTripesContra