Llibre Roig Dels Països Catalans

  • Published on
    19-Jan-2016

  • View
    15

  • Download
    0

Transcript

  • LA NOSTRA PTRIA S LA NOSTRA LLENGUA

    JOANFUSTER

  • Primera ediciabril de 2014, 10.000 exemplars

    TtolEl llibre roig dels Pasos Catalans

    EdiciPollen edicionsc/ La plana 8 (08032) Barcelona, PPCCTelfon: 93 357 00 50info@pol-len.catwww.pol-len.cat

    Collecci Llibres per la Unitat Popularllibresperlaunitatpopular.cat

    Disseny grficDiego Muozwww.milvietnams.comcontacte@milvietnams.com

    CorreciNria Argem

    ImpressiEl Tinter, SAL (empresa certificada EMAS)www.eltinter.comCarrer la plana 10, 08032 BarcelonaTelfon: 933570050 / 933570604eltinter@eltinter.net

    ISBN: 978-84-86469-64-1Dipsit legal: B 8426-2014

    El llibre roig dels Pasos Catalans est subjecte a una llicncia Creative Commons en la modalitat de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 2.5

    *Aquest llibre no t una finalitat comercial, i el seu preu de venda al pblic est limitat als 5 pels seus autors.

  • ElllibreroigdelsPasosCatalans

  • Llibres per la Unitat Popular s un projecte en xarxa amb diferents editorials.

    Una collecci de pensament, de reflexi i de crtica des de lesquerra independentista: per aquells i aquelles que volen uns Pasos Catalans lliures i justos.

    Llibres que expliquen coses que rarament sexpliquen des de les editorials convencionals.

    Llibres incmodes per a una societat que volem diferent.

  • LA FI DEL RGIMELS PASOS CATALANSDAVANT LA REESTRUCTURACI DEL CAPITALISME

    pgina 12

    ATLES DELS PASOS CATALANS

    pgina 30

    MANUAL PRCTIC DE DESOBEDINCIA

    pgina 112

    O ENS RECOBREM EN LA NOSTRA UNITAT O SEREM DESTRUTS

    COM A POBLE.O ARA, O MAI.JOAN FUSTER

  • SOM

    PAS

    OS C

    ATAL

    ANS

    WWW.SOMPAISOSCATALANS.CAT

  • 9A que tens entre mans s un recull darticles i infografies que tenen la lluita sociopoltica per objectiu i els Pasos Catalans com a marc nacional.

    Den del naixement del projecte de Som Pasos Catalans, hem tingut clar que la defensa del marc nacional no pot implicar noms el fet de dibuixar una frontera, parlar una llengua o onejar una bandera.

    La defensa dels Pasos Catalans passa de forma principal i indefugible per la defensa dels drets de les persones que hi viuen, independentment del lloc on hagen nascut, del color de la seua pell o de la llengua materna. La participaci poltica i la defensa dels drets poltics individuals i collectius han estat histricament mancades de dades analtiques que tinguen els Pasos Catalans com a referncia. A ha estat aix per dos grans fac-tors. Primer, pel fet que les institucions poltiques pbliques dels Pasos Catalans viuen desquena a la realitat nacional catalana, fomentant les divisions estatals, regionals i provincials, i per tant neguen la possibilitat de dotar de cos estadstic el conjunt del pas. La negaci del subjecte naci-onal catal ha estat tant histricament com en lactualitat una de les noses

  • SOM

    PAS

    OS C

    ATAL

    ANS

    ms grans que els estats han tingut sobre el fet nacional catal. Negant la pertinena de les comarques al nord dels Pirineus a la mateixa unitat poltica que la resta del pas, imposant la batalla de Valncia a sang i foc durant la transici, balearitzant les illes, i aix negant-los la seua perso-nalitat prpia, diferents entre elles. Fent invisible lexistncia duna comu-nitat catalanoparlant sota administraci aragonesa, negant-li oficialitat i reconeixement social i poltic. Un estat sencer, que viu al Pirineu a partir de lstatu quo que els estats li han atorgat, ni francs ni espanyol ni catal. Finalment, i no menys important, el sentiment de melic del catalanisme que des de la Comunitat Autnoma de Catalunya es t de manera paterna-lista cap a la resta del pas. El catalanisme poltic hereu de la transici va triar poltrona en lloc de barricada, va triar legitimar estructures de poder a combatre-les, va triar jugar amb cartes marcades en lloc destripar la baralla. Avui encara en paguem les conseqncies, tant del regionalisme imposat pels estats com dun catalanisme regional que sha fet el vestit a la mida de les seues mancances, de les seues vergonyes.

    Daltra banda, i en segon terme, tamb hem de fer autocrtica i saber situ-ar la nostra part de responsabilitat en cada camp. En cada xicoteta lluita hem de poder ser capaces i capaos de buscar la dada de referncia amb el subjecte nacional complet; no caure en la temptaci de la dada fcil i facilitada per estaments que ens neguen com a poble, que ens imposen la provncia, la comunitat autnoma i el marc estatal. Si no tenim present ni previst que aquella faena que fem nosaltres no la far ning, mai dotarem de dades imprescindibles el moviment dalliberament. Establir parmetres nacionals de referncia en qestions socioeconmiques, lingstiques, de lassociacionisme popular, histric, comunicatiu, cultural, doci recreatiu, entre molts daltres, forma part de la barricada en la qual es defensen els drets socials. Fer-ho amb consci-ncia nacional dna coherncia al nostre projecte dalliberament, combat el model imposat per estats i oligarquies i esdev referncia per a sectors socials en lluita que tot i no tindre el marc nacional dels Pasos Catalans com a fet prioritari veur en la nostra tasca informativa i dinvestigaci, arguments vlids per a dotar de con-tinguts les xicotetes lluites de barri, poble o comarca, les que en definitiva sn les grans lluites del pas.

    Les dades tretes de context perden la fora que dna el conjunt. Saber que latur augmenta al nostre barri o poble, i constatar que al conjunt dels Pasos Catalans tamb ho fa, ens fa veure que compartim diagnstic. Saber que la banca ens ha estafat globalment ha de contribuir a generar una xarxa de suport mutu davant de cada desnonament, cada preferent, cada nou rescat amb diner pblic. Cada lluita t la seua dada, i darrere de cada dada hi ha una persona, una famlia, un sector social, dones, joves i majors. Omplint de dades les problemtiques del pas ens acostem a la soluci compartida, a dotar el conjunt del pas deines, recursos i mit-jans per a fer-lo lliure, no noms en clau nacional sin de poble lliure, emancipat i sobir.

  • 11

    Construir aquesta llibertat, la del pas i la seua gent, no s fcil, i ning que toque de peus a terra ho afirmaria. Tenim davant una maquinria per-versa i entrenada al llarg dels anys, capa de fer creure que les engrunes sn el pasts en si mateix; acostumada a imposar grans retallades i recu-lar un pam a favor de la convivncia i la pau social. Corrupteles que sovint no investiguen, sovint no condemnen, i si ho fan sempre indulten. Entre poderosos no es fan mal. Davant da, com a poble no ens podem quedar parats, no podem restar a lespera dun futur prsper per obra de Du, la Caixa i lesperit sant. De la mateixa manera que en els darrers anys la vaga dels docents a les illes, la primavera valenciana, les assemblees a les pla-ces, la lluita per la sanitat pblica, contra els desnonaments, per labolici de les pilotes de goma i ganivetes a les fronteres, han necessitat el poble organitzat; el procs nacional demancipaci tamb necessitar a cadasc de nosaltres per sumar-hi el nostre gra darena. A mesura que les lluites populars es cohesionen nacionalment, partisquen danlisis compartides i posen conclusions a debat sobre la taula, ms difcil ser que una altra volta ens venguen bou per bstia grossa, ms difcil ser patir la segona part de la traci dels lders, de la poltica parlamentria. Ms quan no tin-guem dependncia dells per a construir el futur collectiu.

    s en aquest context dorganitzaci social, per tamb de negaci de drets, quan s imprescindible tindre present que caldr desobeir, caldr que ens enfrontem a les nostres pors, i ser conscients que de la mateixa manera que cap instituci pblica ha aturat un desnonament sense pressi popu-lar, cap instituci pblica far cap pas substancial emancipador si el poble que la legitima no est preparat per a assumir-ne les conseqncies, i cap poble que no estiga disposat a desobeir les injustcies ser capa de forar les institucions del poder a enfrontar-se amb les que ens neguen el futur i el marc nacional. Si no hi ha poder popular no hi haur confrontaci ni victria possible.

    s ac on pren rellevncia lestratgia de desobedincia civil, de no re-conixer els marcs poltics imposats, de les lleis que els sostenen i de la pau social que ens expliquen per televisi mentre xiquets no es poden escolaritzar en valenci, la taxa de pobresa creix exponencialment, ledu-caci resta en mans delits i es potencia per a elits, ens apugen el rebut de la llum, laigua i el transport pblic. Deneguen beques i desnonen de les cases.

    Experincies de lluita, de formaci, de conscienciaci collectiva que nai-xen al territori i que arrelen. Bra a bra pugem barreres al transport pblic, defensem ocupacions, combatem desnonaments, construm conei-xement lliure, cooperatives de consum, treball, habitatge o energia; fem plataformes per defensar aquelles persones que fruit de la lluita han patit repressi, i ho fem localment. Perqu s localment on patim la majoria

  • BRA A BRA PUGEM BARRERES AL TRANSPORT PBLIC, DEFENSEM OCU-

    PACIONS, COMBATEM DESNONAMENTS,

    CONSTRUM CONEIXEMENT LLIURE, COOPERATIVES DE

    CONSUM, TREBALL, HABITATGE O ENERGIA

    SOM

    PAS

    OS C

    ATAL

    ANS

  • 13

    de les injustcies i perqu s ac on hem decidit combatre-les, des de la base, empoderant els nostres venats per transformar la societat, des del territori, des dels barris, dels pobles i el municipalisme combatiu, base del poder popular que ens ha dajudar a construir els Pasos Catalans del segle XXI, un poble mediterrani de lEuropa dels pobles, i del mn.

    Documents com aquest sn noms leina, lexcusa, per a posar els Pasos Catalans al centre del debat social i no renunciar mai al marc nacional quan parlem de drets socials. Fer-ho possible noms depn de cada perso-na, de cada activista de cada front de lluita. Comptem amb tu per a fer-ho possible.

    FOTOGRAFIA JORDI BORRS

  • Anlisi:La fi del rgim

  • 15

  • ANL

    ISI /

    LA FI

    DEL

    RG

    IM

    ELS PASOS CATALANS DAVANT LA

    REESTRUCTURACI DEL CAPITALISME.

    PER CANVIAR-HO TOT HEM DENTENDRE-HO.

    LARREL SISTMICA DE LA CRISI

    A lagost de 2007 sencenien els senyals dalarma arreu dels centres de poder del capitalisme. El mecanisme de desplegament del capitalisme global, que tenia com a pea clau la finanaritzaci tocava a la seva fi. Qu significa aix? Quin model de societat s el que collapsava en aquest moment? Repassem una mica els fets i el processos, els que han definit la nostra societat tal com s avui.

    Nhem de ser conscients, el capitalisme s un sistema social permanentment revolucionari. El conjunt de relacions que suposa aquesta forma de funciona-ment de la societat han destar renovant-se de forma permanent. Lestanca-ment en el capitalisme equival a la seva mort. En el capitalisme lelement fona-mental que el valida i el reprodueix de forma ampliada s la inversi que genera beneficis. Aix doncs per tal que el capitalisme sobrevisqui com a sistema hege-mnic en la nostra societat, necessita que de forma permanent es generin els beneficis suficients per assegurar un creixement i una expansi del model que sha de reproduir, segons la seva lgica, de forma eterna. Compte! el volem dir que all que cal assegurar en el capitalisme per tal de garantir la seva vigncia sn els beneficis per linversor, aix doncs que les persones aconsegueixin viure

  • 17

    amb dignitat o que la producci i el consum esdevinguin congruents amb els equilibris ecolgics no sn objectius que vulgui cobrir el sistema. En tot cas, si les persones aconsegueixen unes condicions dignes en el capitalisme o si saconsegueix preservar els ecosistemes i el territori, s perqu lorganitza-ci poltica i social, a travs del conflicte de classe, aconsegueix posar aquests pals a les rodes en la dinmica infernal del capitalisme que, com una piconado-ra, ho arrasa tot transformant-ho en mercaderies, preus i beneficis.

    I els beneficis don surten? Per nosaltres est clar que de lexplotaci. Aquest s un mecanisme complex que, grcies a la propietat privada, es basa en poder concentrar tota la riquesa que collectivament produm en mans dels propie-taris. La pea angular del mecanisme dexplotaci en el capitalisme es basa en la capacitat dels propietaris de desposseir els treballadors i treballadores del valor de tot el que han produt per sobre del seu cost (el salari). Cal tenir en compte que en el capitalisme, grcies a la incorporaci de la tecnologia, els i les treballadores shan tornat molt productius per que majoritriament aquesta millora no sha vist traduda en una redistribuci ms justa. Al contra-ri, el fruit resultant daquest procs collectiu i altament cooperatiu, que s la millora de la productivitat, ha anat a parar a mans duna minoria i ha servit per generar societats cada cop ms injustes i desiguals.

    Cal ser conscients que el procs dexplotaci en el capitalisme samplifica i senriqueix a partir de mltiples processos de desposessi. Aqu hi trobarem la desposessi que pateixen les dones del seu cos i del seu treball grcies a la nefasta combinaci del patriarcat i el capitalisme. A la vegada que tamb hi haurem dafegir tots els mecanismes de despossessi dels recursos naturals i dels bns comuns que al llarg de la histria shan anat consolidant. Aix, des de lacumulaci originria, el colonialisme i limperialisme, tots ells han con-solidat processos despoli i de saqueig que han servit per afermar i enfortir la dinmica explotadora del capitalisme. Lluny desgotar-se en un determinant moment histric, aquesta lgica de funcionament sistmic, sha anat reproduint fins arribar a lactualitat en la qual, com veurem, continua totalment vigent en els mecanismes que es desencadenen a travs de la gesti social que suposa lajust i lausteritat de les nostres societats endeutades.

    En el capitalisme, quan les condicions socials i econmiques existents no asse-guren els beneficis adequats per als inversors, tot el funcionament del sistema, i per tant totes les relacions socials que comporta queden aturades. El sistema sestanca i entra en crisi. Pot ser que la inrcia del model o la capacitat per so-breposar-se als problemes que ha ocasionat la crisi facin que aquesta se superi sense gaires entrebancs, per hi ha moments en els quals la crisi posa sobre la taula les greus contradiccions del capitalisme que limpossibiliten continuar generant els beneficis adequats. Quan aix succeeix cal un canvi social i poltic, de gran abast, que permeti generar novament les condicions adequades per tal que les inversions generin beneficis.

  • ANL

    ISI /

    LA FI

    DEL

    RG

    IM

    A lagost de 2007 el que va collapsar va ser el model de funcionament de leco-nomia i la societat que havia perms al capitalisme superar la greu crisi que es va desencadenar durant la segona meitat de la dcada dels 60. El procs de reestructuraci social i econmica que va permetre al capitalisme recuperar el seu vigor s el que hem conegut com la Globalitzaci econmica. Aques-ta sobretot ha suposat una expansi horitzontal del capitalisme, ja que ha fet possible convertir el mn en una fbrica. A travs de la divisi internacional del treball que suposa la globalitzaci els processos productius (des de len-greix de porcs fins a la fabricaci dautombils) es fraccionen i es colloquen en aquella part del mn on s possible produir-los amb els costos ms baixos. Les empreses transnacionals seran les entitats protagonistes daquest procs. La globalitzaci tamb suposa una expansi vertical de la possibilitat dobtenir beneficis. A partir daquest moment tots els espais de la nostra vida suscep-tibles de generar beneficis seran objectiu de la inversi capitalista. Des dels drets socials (educaci, sanitat, pensions), fins a la mateixa essncia de la vida a travs de la manipulaci gentica. Tot el nostre temps de vida es torna temps per al capital.

    Lestratgia de poltica econmica que servir per gestionar el nou escenari que representa la globalitzaci ser el que coneixem com a Neoliberalisme. Aquesta forma de gesti de la societat sexperiment a la Xile de Pinochet de la m dels Chicago Boys de Milton Friedman i posteriorment simplement a la majoria de pasos del mn a travs de limpuls de diferents organitzacions supranacionals com ara el Banc Mundial, el Fons monetari internacional o la Uni Europea.

    Els models de poltica econmica de carcter neoliberal se centren en poten-ciar i aplicar les mesures necessries per facilitar lobtenci dexcedents en lmbit intern de cada pas (privatitzacions, mercantilitzaci de drets socials, flexibilitzaci laboral, mesures fiscals regressives). El discurs que serveix per sustentar aquesta dinmica s el que es basa en la manca deficincia i eficcia de la gesti pblica envers la privada. El mercat s doncs, segons lptica neo-liberal, qui juga el paper clau com a mecanisme dassignaci de recursos. Per tant, i de forma congruent amb el neoliberalisme, la llibertat de circulaci del capital aix com la reducci dels controls sobre la circulaci del capital financer esdevenen dos elements clau que permeten explicar el sentit i la direcci de la dinmica dexpansi del capitalisme dels propers anys fins arribar al collapse del 2007.

  • 19

    LLIGAT I BEN LLIGAT.

    DESPRS DE FRANCO: FRANQUISME NEOLIBERAL.

    Cal tenir present que leconomia espanyola, igual que la resta de les economies oc-cidentals, en el moment en qu es produeix la mort del dictador, es troba immersa en una situaci de crisi profunda. En el cas de lEstat espanyol, i sobretot pel que fa al perode del 1975 fins al 1977, el fort conflicte de classe existent va afavorir importants increments salarials que, juntament amb el deteriorament econmic que suposava la crisi, dificultaven encara ms la posada en marxa del projecte de modernitzaci capitalista. La signatura dels Pactes de la Moncloa el 1977 signifi-caria el viratge definitiu i la constataci evident que a partir daquest moment, la lgica neoliberal seria la protagonista del procs de modernitzaci de leconomia espanyola i de retruc del conjunt del Pasos Catalans. Un cop es van aconseguir neutralitzar les possibles sortides del franquisme considerades radicals, el cam que es va iniciar amb els Pactes de la Moncloa va significar la recerca dun model dacumulaci apropiat a la democrcia capitalista que es pretenia afermar, adscrita a leix occidental en el context de la Guerra Freda.

    Cal tenir clar doncs que a partir dels Pactes de la Moncloa, i sobretot desprs del cop destat del 1981, es feia evident que la Monarquia espanyola serigia com lins-trument que havia de servir per consolidar el nou rgim capitalista. El comproms

  • EL CAM QUE ES VA INICIAR AMB ELS PACTES

    DE LA MONCLOA VA SIGNIFICAR LA RECERCA DUN MODEL DACUMU-LACI APROPIAT A LA

    DEMOCRCIA CAPITALISTA QUE ES PRETENIA AFER-

    MAR, ADSCRITA A LEIX OC-CIDENTAL EN EL CONTEXT

    DE LA GUERRA FREDA.

    ANL

    ISI /

    LA FI

    DEL

    RG

    IM

  • 21

    de les elits econmiques i tamb de les cpules sindicals i poltiques desquerres i nacionalistes en el procs fou total. Aix doncs, de la m de lanomenada transi-ci, sabandonava la idea de fer justcia amb els assassins i repressors del rgim franquista i davanar cap a un model de societat de carcter no capitalista, a la vegada que sofegava qualsevol possibilitat davanar cap al ple reconeixement del dret dautodeterminaci dels diferents pobles, que ara quedaven empreso-nats en lestructura legal i constitucional que emergia a lEstat espanyol.

    Des del punt de vista econmic, amb el consens de totes les forces vives de lestat, es van iniciar un seguit de mesures que representaven el seguiment fidel de les directrius marcades des de les institucions internacionals (OCDE, BM). La recepta que es va proposar, des daquestes institucions, s lanomenat ajust positiu.

    Aquestes orientacions de poltica econmica es van basar en dos eixos princi-pals que van determinar la dinmica futura de leconomia espanyola. En primer lloc sha de destacar la clara opci per reforar el paper i el poder del capital privat, en detriment del sector pblic, com a agent central de la dinamitzaci de leconomia. I, en segon lloc, com a segona caracterstica definitria, cal re-marcar la voluntat dinserir leconomia espanyola en el capitalisme mundial. Per reforar aquesta tendncia jugar un paper clau el fet de facilitar lentrada del capital internacional, que sespera que representi un impuls clau per a la modernitzaci productiva.

    Amb el vistiplau de les forces sindicals ms representatives, el mtode que es va considerar ms adequat per aconseguir aquests objectius va ser lestabliment de durs programes dajust basats en la moderaci salarial i la reestructuraci del mercat de treball. Es pretenia que la disminuci dels costos que portarien apare-llades aquestes poltiques permets controlar la inflaci, millorar la competitivitat i els beneficis empresarials, a lhora que sestabls lestructura social adequada per atreure el desitjat capital internacional.

    A partir del 1981, sota el govern de la UCD, es va constatar clarament lenduriment de les poltiques socials que tindria com un dels seus pilars fonamentals una dura i agressiva poltica de salaris.

    Aquestes mesures van suposar un fort descontent social que va cristallitzar lany 1982 amb lentrada al govern espanyol del PSOE de Felipe Gonzlez. Aquest, mal-grat va arribar al poder amb leslgan por el cambio, a lhora de concretar les mesures de govern no va diferir en absolut de les mesures dajust iniciades en letapa anterior. A ms, a lausteritat anterior, lanomenat govern socialista hi va afegir una dura poltica dajust estructural dirigida al sanejament de laparell productiu, la liberalitzaci dels intercanvis amb lexterior i, molt especialment, la flexibilitzaci del mercat de treball. El PSOE se situava, per tant, en el marc de lortodxia neoliberal que simposava a pas ferm.FOTOGRAFIA ENRIC BORRS ABELL

  • ANL

    ISI /

    LA FI

    DEL

    RG

    IM

    Sense una poltica decidida de potenciaci interna de la inversi, el govern anome-nat socialista va continuar apostant fermament perqu lanhelada modernitzaci vingus de la m del capital privat internacional. Resulta paradigmtica la sentncia del ministre dEconomia del primer govern del PSOE, Carlos Solchaga, qui afirma-va que la millor poltica industrial s la que no existeix. Seguint aquesta tendncia durant aquest perode es va consolidar un fort procs despeculaci en el qual molts empresaris van aprofitar linters del capital internacional per entrar a lEstat espa-nyol per vendre les seves empreses al millor postor. LEstat espanyol se situava com el quart pas venedor dempreses del mn. Cal tenir present que les desitjades millores procedents de la inversi estrangera no acabaran darribar mai i, per tant, fruit de tot el procs de reconversi i especulaci que es va generar en aquests anys, la societat enfi-lava la dcada dels 80 amb el 22% de la poblaci activa a latur, amb un teixit productiu molt deteriorat i amb el bistur neoliberal com a nica proposta dintervenci social i econmica. Amb relaci a latur, cal dir que ja en aquest moment es va abandonar per sempre la idea de generar llocs de treball estables que asseguressin la possibilitat als i a les treballadores de projectar la seva vida amb dignitat a travs del treball as-salariat. Des de la primera reforma del mercat de treball el 1984, fins a la darrera del 2014, totes les modificacions en la llei laboral aniran orientades a transformar latur en ocupaci, a partir de massificar la precarietat, que ser clarament la caracterstica definitria del mercat de treball de lanomenada democrcia espanyola.

    Pel que fa a lassentament dels pilars que han de permetre la reestructuraci neo-liberal del rgim, cal remarcar el paper central que ha jugat la internacionalitzaci de leconomia, a partir de la inserci del conjunt de lEstat espanyol en el projecte de construcci de la Uni Europea. La rbrica daquest procs ser la signatura el 1986, durant la primer legislatura del PSOE, del Tractat dAdhesi a la CEE (Comunitat Eco-nmica Europea). Aquest ser lelement fonamental que definir levoluci de lecono-mia de lEstat espanyol fins a lactualitat i que en bona mesura permetr entendre la consolidaci duna estructura econmica absolutament desequilibrada que patir de forma molt rigorosa i contundent els efectes del collapse econmic del capitalisme finanaritzat de lany 2007. A partir del 1986, els dos partits PSOE i PP, que salternaran en el govern, sidentificaran plenament amb les grans fites que determina la integraci europea i hi subordinaran el conjunt de la poltica econmica i social. Aix, si fou el go-vern del PSOE el que entom tot el procs de reconversi industrial i afermament del neoliberalisme, ser el govern del PP, encapalat per Aznar, el que haur dassegurar lacompliment de les condicions dajust neoliberal que representaven les anomena-des condicions de Maastricht, com a peatge sine qua non per accedir a formar part del pasos que adoptarien lany 2002 lEuro com a moneda corrent. Desprs, un cop ja incorporats a la zona euro, el Pacte dEstabilitat, el conjunt de condicions macroeco-nmiques que han dacomplir tot els pasos que formen part de leurozona, significar reblar el clau de la gesti neoliberal pel conjunt de la societat.

    Aix doncs la poltica dajust neoliberal ve de lluny, de fet podrem afirmar que pel cas de lEstat espanyol aquesta ha estat lnica forma de gesti de leconomia i la societat en tot el perode de lanomenada democrcia.

  • 23

    s evident que, prenent com a punt de partida la mort del dictador i fins el moment de lesclat de la crisi el 2007, la situaci de la majoria de la poblaci que habita els Pasos Catalans ha millorat les seves condicions materials de vida, en termes ge-nerals. Aix no era gaire difcil daconseguir si tenim en compte quin era el nivell de partida. Per fer-nos-en una idea, cal tenir present que durant el perode franquista els nivells de redistribuci de la renda eren pitjors desprs de pagar impostos que abans de fer-ho. No obstant aix, aquesta millora en les condicions de vida de la majoria de la poblaci durant el perode de la democrcia ha estat el fruit de lex-pansi econmica que ha experimentat leconomia mundial i lespanyola en aquest perode, i no la dun model basat en criteris de justcia social.

    Si analitzem els fets des de la perspectiva de les classes populars hem de conclou-re que la factura de tot el procs de modernitzaci de leconomia i la societat sha suportat sobre les esquenes del conjunt de la classe treballadora.

    Tal com ja hem assenyalat, lestratgia de desenvolupament sha bastit al voltant de limpuls que havia de representar el capital privat internacional, en el marc del procs dinternacionalitzaci de leconomia que representa el projecte de lEuropa del Capital. Sense una indstria potent que pogus servir de senyera del model econmic, amb un agricultura absolutament malmesa per les dures condicions procedents dEuropa, ha estat el sector de la construcci a crdit, amb un fort ca-rcter especulatiu, el que ha servit per dinamitzar leconomia espanyola durant aquest perode. Recordar que aquest sector ha arribat a representar el 17% del conjunt del PIB espanyol el 2007, any en el qual el total del crdit concedit al sector immobiliari fou superior al conjunt del PIB. Juntament amb el sector de la cons-trucci, el sector turstic, el de lautombil i lagroalimentari han completat a grans trets la precria matriu productiva de les darreres dcades.

    El model de desenvolupament que ha caracteritzat leconomia espanyola noms ha estat possible i comprensible a partir dentendre lestructura econmica, absoluta-ment desequilibrada, que es consolid a escala europea a partir de la implantaci de leuro. La moneda nica, i la credibilitat que suposa el Banc central Europeu com a banc emissor, suposen a la prctica la gestaci dun escenari europeu en el qual Alemanya, grcies a una dura poltica de precaritzaci social i laboral, acon-segueix uns nivells de productivitat que la converteixen en leconomia ms compe-titiva de leurozona. Aquest fet li permet inundar el mercat europeu amb les seves exportacions. Les economies perifriques, i en concret lespanyola, acumulen uns dficits comercials creixents que noms sn sostenibles grcies a lendeutament via crdit a tots el nivells que prov dels bancs, sobretot alemanys, que disposen denormes quantitats de recursos grcies als excedents que els proporcionava la situaci de supervit permanent i continuat de la seva balana comercial.

    Podem afirmar per tant que, pel conjunt de lEstat espanyol, el rgim de la totxo-crcia safermava grcies a lestructura econmica definida a escala europea, a la vegada que el neoliberalisme passava el ribot sobre el conjunt del patrimoni pblic

  • LA FACTURA DE TOT EL PROCS DE MODERNITZACI DE

    LECONOMIA I LA SOCIETAT SHA SUPORTAT SOBRE LES ESQUENES DEL CONJUNT DE LA CLASSE

    TREBALLADORA.

    ANL

    ISI /

    LA FI

    DEL

    RG

    IM

  • 25

    a partir dun agressiu procs de privatitzaci que, poc a poc, tamb san centrant en el conjunt dels drets socials fins arribar al moment de la crisi. A partir daquest instant, com veurem, la gesti duna economia deficitria que sendeutar a un rit-me creixent, esdevindr el marc perfecte per consolidar la narrativa de lofensiva de privatitzaci i espoli total sobre el conjunt del patrimoni i dels drets collectius que encara restaven en mans de la poblaci.

    Aix doncs, el conjunt de la societat arribava absolutament exhausta a lagost de 2007. A nivell laboral la precarietat a lEstat espanyol triplicava la mitjana de la UE, latur juvenil se situava ja per sobre del 40%, en un societat en la qual la pobresa ja afectava al voltant del 20% de la poblaci. Aquesta era la situaci social per una poblaci que havia vist com el preu de lhabitatge shavia triplicat durant la dcada dels 90. Aquest fet es corresponia amb el nivell dendeutament de les famlies que va passar de representar el 42% de la seva renda disponible a representar-ne el 110% el 2005. En el perode que va del 1995 al 2007, mentre els salaris reals prc-ticament no es van incrementar, la pujada de la quota hipotecria va ser del 265%, gaireb es va triplicar.

    Lesclat de la crisi a nivell internacional lagost del 2007 es va contagiar rpidament a escala domstica a travs del tancament dels mercats de crdit. A partir daquest moment es va fer evident que una economia absolutament gregria de leconomia financera i especulativa, que seguint el dogma neoliberal, havia consolidat una es-tructura fiscal cada cop ms regressiva, tindria greus dificultats per poder fer front a totes les despeses que es comenaven a generar a propsit de la crisi. El super-vit en el dficit pblic que leconomia espanyola presentava el 2006, es transform en un dficit de l11% al 2009. Per fer front a aquesta situaci, sinici un procs dendeutament pblic que, partint duna situaci en la qual el deute pblic complia amb escreix les condicions del pacte destabilitat, far que leconomia espanyola, a mar de 2014, se situ amb un endeutament pblic proper al 94% del seu PIB.1

    Cal tenir ben present que el gruix de lendeutament que ha assumit el conjunt de la ciutadania, a travs de lendeutament pblic, no sha utilitzat per fer front a les moltssimes i molt greus situacions de desesperaci vital que la crisi ha comportat a milions de persones. Just al contrari, lendeutament ha servit per rescatar el sector financer a travs de mltiples i variats mecanismes ( FROB, Avals, Adquisi-ci dactius txics en mans dels bancs, SAREB, etc.) a la vegada que tamb shan finanat mltiples plans de rescat de sectors industrials poderosos considerats estratgics. El plan E o la Llei de sostenibilitat, com tamb concretament el Plan VIVE i el PIVE, han servit per donar suport pblic directe i indirecte a les grans em-preses de la construcci i del sector de lautombil. Podrem dir que lendeutament pblic ha servit per desenvolupar una mena de keynesianisme asimtric en el qual

    1Pel que fa al conjunt dels Pasos Catalans el deute total acumulat en aquests moments assoleix la xifra de 100.702 milions deuros. Pel que fa a lEstat espanyol levoluci del deute pblic ha estat fulgurant. Partint duna situaci den-deutament del 36% a lany 2007, sestima que a finals del 2014 ja se situ al voltant del 100% del seu PIB.FOTOGRAFIA JORDI BORRS

  • ANL

    ISI /

    LA FI

    DEL

    RG

    IM

    les condicions socials per la majoria de la poblaci sendureixen cada cop ms, a la vegada que no es dubta, per part de lestat, en assumir nivells dendeutament creixents per rescatar els poderosos, els mateixos que shavien enriquit a mansal-va durant els anys gloriosos del capitalisme finanaritzat.

    Dficit creixent i endeutament massiu sn les condicions que permeten establir el teorema de lausteritat i les retallades que comporta el saqueig ms gran que mai ha patit la societat del conjunt dels Pasos Catalans i de lEstat espanyol. A partir de les condicions que dicta la Troika (FMI, Banc Central Europeu i UE) sescomet una reforma constitucional que, concretament a partir de la modificaci de larticle 135, al setembre de 2011, acordada amb el vistiplau dels dos partits majoritaris, i lapro-vaci, a labril de 2012, amb el suport de CIU, de la llei destabilitat pressupostria i sostenibilitat financera, estableix de forma prctica que la primera prioritat de la despesa pblica s fer front al pagament del deute. Cal tenir en compte que bona part daquest deute shaur de retornar a bancs espanyols, que a travs del me-canisme que suposa demanar crdit al Banc Central Europeu a un tipus dinters entre el 0,5% i el 1%, comprar ttols de deute emesos pel govern de lEstat, i exigir el pagament duns interessos que han oscillat entre el 4 i el 7%, shan embutxacat ms de 36.000 milions deuros que, com no pot ser daltra manera, han provingut del conjunt del impostos pagats per la ciutadania. Amb bona part dels magres ingressos pblics hipotecats en el pagament del deute, la resta de necessitats i projectes socials queden sense recursos per finanar-se. Amb aquest escenari legitimat i acceptat, per ara, pel conjunt de la ciutadania, sobre clarament la possibilitat de plantejar que lnica possibilitat daconseguir mantenir el subministrament dels serveis pblics passa per acceptar-ne la pri-vatitzaci a travs de mltiples mecanismes entre els quals destaca lanomenat partenariat publicoprivat.

    En resum, la reestructuraci que el capitalisme ha hagut dassumir per tal de su-perar la situaci de crisi est comportant canvis profunds en molts aspectes de la nostra societat. La gesti de la crisi est suposant loportunitat perfecta per tal que els voltors que representen els gran inversors puguin saquejar tot el que li resta a una societat exhausta, que veu com ha dempassar-se la consolidaci dun escenari que permet al conjunt dels poderosos la possibilitat de privatitzar a man-salva, reestructurar de forma permanent el mercat de treball, les pensions, i tot el conjunt de drets socials.Si no ho evitem, la sortida de la crisi que el capitalisme ens proposa s la conso-lidaci duna societat de consumidors precaris i no de ciutadans amb tants drets com diners tindrem en el nostre compte corrent.

  • 27

    EL QUE TENIM AL DAVANT.

    REPTES I PERSPECTIVES PER NO SER ANORREATS

    PEL CAPITALISME DEL SEGLE XXI.

    A escala global, la reestructuraci del capitalisme suposa la necessitat dacceptar i adequar-se a una situaci en la qual els nivells de creixement es consolidaran en magnituds molt minses. Sense nivells de creixement elevats, amb una capacitat de produir absolutament sobredimensionada, tenint en compte els pobres nivells dabsorci de la producci que pot assumir la massa salarial duna societat explo-tada de forma creixent i sense accs al crdit, lescenari que es planteja per tal dassegurar la viabilitat del capitalisme resulta aterrador des duna perspectiva social. A ms hem de ser conscients que la reestructuraci que est experimen-tant el capitalisme sest afermant sobre unes bases molt febles. Sense aconse-guir superar els seus greus problemes de sobreacumulaci, part de les solucions sestan centrant en reeditar una bombolla, ara del deute pblic, que si b ha servit per donar aire a les institucions financeres privades, en aquests moments es tro-ba a punt desclatar novament. Els nivells dendeutament que han assumit molts pasos resulten impagables, i en la mesura en qu sincrementin mnimament els interessos a escala global ens podem trobar, com de fet ja est succeint en molts pasos emergents, amb un increment de les tensions que fcilment pot significar el default per a molts pasos en situaci dendeutament massiu, com s el cas de lestat espanyol.

  • ANL

    ISI /

    LA FI

    DEL

    RG

    IM

    A aquesta diagnosi cal afegir-hi un increment de costos evident, si tenim en compte la necessitat daconseguir disposar dunes fonts denergia, sobretot les energies fssils no renovables, cada cop ms costoses dextreure. A ms, en aquesta direcci, el capitalisme del segle XXI cada cop haur dassumir uns nivells de despesa creixents a lhora dinternalitzar tots els costos que suposa lescalfament global. Aix doncs, avancem cap a un capitalisme molt ms agres-siu, violent, i explotador que integrar en condicions dignes a cada cop menys poblaci. Noms la poblaci altament preparada i disposada a donar-ho tot en la competncia a mort que la dinmica del capitalisme planteja, ser la que podr integrar-se en la seva lgica triomfant. A la resta de la poblaci, la majoria, no-ms ens queda viure installats en la precarietat i langoixa permanents, efectes que sense la cobertura social necessria es traduiran de forma clara en un des-cens de lesperana de vida.

    A nivell de lEstat espanyol, en el marc dun model productiu esgotat i difcil de regenerar sense un potent programa dinversi pblica, que resulta absoluta-ment impossible de desenvolupar sota les tesis de lausteritat que imposa la Troika, aquest escenari es tradueix en una situaci de clar collapse social que es fa pals a partir de constatar les impressionants xifres datur, per sobre del 26% de la poblaci activa, sobretot les de latur juvenil (per sobre del 55%). En un Estat en el qual prcticament 2 milions de llars tenen a tots els seus membres a latur, i en el qual la desigualtat creix a gran velocitat. En aquest sentit en el perode que va del 2008 al 2012 la desigualtat a lEstat espanyol sha incrementat un 11,9%, cosa que el situa com el ms desigual dEuropa noms superat per Letnia i per davant duna economia com la grega.

    Aix doncs, una societat amb un nivell dendeutament pblic desbocat, sense model productiu que permeti fer front a la generaci dels recursos necessaris per pagar el deute, i amb una poblaci que pateix nivells inadmissibles datur i precarietat, s una societat fracassada. A dia davui, el model de gesti de la societat que ha caracteritzat el perode posterior a la dictadura toca a la seva fi. En aquest moments lEstat espanyol s un estat que es desf per totes les seves costures. La desfeta a ms est fent aflorar a la superfcie tota la putrefacci que aquests anys sha pogut camuflar sota els espectaculars, per finalment ficticis, nivells de creixement de leconomia. Ara es fa evident que, en bona mesura, les relacions econmiques que shan consolidat en tot aquest perode danomenada democrcia, han estat relacions caracteritzades per importants nivells dopacitat i corrupci que travessen, de soca-rel, totes les esferes de poder poltic i econ-mic.

    Si la desfeta s evident en tot el que referncia a la viabilitat social i econmica del model, pel que fa a la costura nacional tamb resulta clarament constatable que el model de construcci de lEstat de les autonomies comena a trontollar a partir del moment en el qual no es disposen de tots els recursos necessaris per acontentar a totes les elits existents. En aquest moment, sinicia un procs

  • 29

    de desencontre entre les elits de lEstat espanyol, que entronca netament amb la nova dinmica de reestructuraci a escala global que planteja el capitalisme del segle XXI. En un capitalisme en el qual el dinamisme est en les regions geogrfi-ques liderades per centres metropolitans dinmics, la lgica estatal perd fora. Aix doncs, per les elits econmiques, sobretot de matriu internacional i internaciona-litzada, ja no s rellevant lEstat sin lrea transnacional concreta en la qual poder inserir el seu projecte expansiu. A escala europea resulta evident que lrea geo-grfica que concentra un major dinamisme s lanomenada Blue Banana o Dorsal Europea1. Amb relaci a all que afecta lmbit dels Pasos Catalans, lanomenat Corredor Mediterrani s una de les gran apostes de connexi amb aquesta rea centreuropea, que deixa de banda de forma total la lgica i el projecte dinserci plantejat des de lptica de lEstat espanyol, que tindria Madrid com el centre me-tropolit a partir del qual bastir la connexi europea, i al qual shauria de subordi-nar la resta del territori, i per tant dinversions en infraestructures. Sembla fora clar doncs que en aquests moments, lentitat institucional que representa lEstat espanyol sha convertit en un element prescindible, i en alguns casos fins i tot un obstacle, pel que fa al dinamisme econmic que els Pasos Catalans poden assu-mir en el marc de futur de lespai europeu. Per tant, no ens ha de sorprendre que cada cop existeixi una part ms important de lempresariat i dels sectors influents a nivell econmic que opera als Pasos Catalans, que consideri oportuna, o si ms no, que no vegi com un problema una eventual ruptura institucional, en aquest cas, del Principat respecte a lEstat espanyol.

    Des de la nostra perspectiva de classe, lactual situaci de fractura en la qual es troba immers lEstat espanyol, representa una oportunitat immillorable que hem de saber aprofitar per ajudar a ensorrar definitivament el rgim postfranquista ne-oliberal. Hem de ser conscients per que en aquest context, i tenint en compte quin s el rumb que est prenent la reestructuraci del capitalisme, est clar que cap aposta reformista s possible. El capitalisme del segle XXI no est disposat a negociar res. Cap pacte social pot ser acceptat per un capitalisme que ho necessita tot i ms per aconseguir assegurar una taxa de beneficis que li permeti albirar la mnima possibilitat de reproducci ampliada. Hem de tenir clar que, el que exis-teix actualment, s un pols entre dues concepcions de com ha de ser la societat del futur, i concretament la dels Pasos Catalans. Per una banda existeix el model agressiu i ultraexplotador del capitalisme de l1%, la natura del qual ja sha exposat anteriorment, i per laltre el model de societat que hem de ser capaos de plante-jar nosaltres, el 99%. A grans trets el que ens toca plantejar, i compartir com amb ms gent millor, s que avui la independncia dels Pasos Catalans s un projecte que ha de proposar de forma ferma i decidida la plena capacitat de decidir de la ciutadania en tots aquells aspectes que determinen les nostres vides. Aix doncs, tot all que garanteix la reproducci de la vida en la nostra societat (sectors pro-ductius estratgics, infraestructures, energia, finances, etc.) ha destar controlat per la ciutadania a travs de processos radicalment democrtics i cooperatius. La base material que garanteix la vida en una societat lliure no es pot deixar en mans dels mercats i sota la lgica del benefici privat.

  • LA BASE MATERIAL QUE GARANTEIX LA VIDA

    EN UNA SOCIETAT LLIURE NO ES POT DEIXAR EN MANS DELS MERCATS I

    SOTA LA LGICA DEL BENEFICI PRIVAT.

    ANL

    ISI /

    LA FI

    DEL

    RG

    IM

  • 31

    s per aix que nosaltres no ens conformem amb un Estat independent que ser-veixi per bastir el nou escenari dexplotaci que les elits dominats preparen pel conjunt de persones que habitem els Pasos Catalans. Nosaltres entomem el repte que suposa bastir, des davui i des dara, una societat de persones lliures. Una soci-etat oberta, inclusiva i solidria amb els pobles darreu del mn sencer, articulada a partir dun model econmic caracteritzat per la democratitzaci total de la presa de decisions, en el marc destratgies de desenvolupament autocentrades. Aix significa que, a partir del conreu i foment de les nostres potencialitats internes com a societat, ens cal bastir un projecte de desenvolupament que tingui en compte que leconomia s una eina que ha de servir per satisfer els interessos i necessitats de la poblaci, en el marc de processos productius construts des de la sobirania, sense explotaci de cap tipus, ni econmica ni patriarcal, i dacord amb els equili-bris ecolgics que garanteixen i sostenen la vida futura en el planeta. En definitiva nosaltres volem la independncia per canviar-ho tot.

    2La Blue Banana correspon a lrea que sextn aproximadament des del nord-oest dAnglaterra fins a Mil. La curvatura daquest corredor inclou ciutats com Manchester, Londres, Brusselles, Amsterdam, Colnia, Frankfurt, La Conca del Ruhr, Luxemburg, Estrasburg, Zuric, entre daltres. Aquesta rea representa una de les majors concentra-cions dhabitants, productiva i de diners del mn.FOTOGRAFIA JORDI BORRS

  • Atlesdels PasosCatalans

  • 33

  • ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / M

    ODEL

    ECO

    NMI

    C

    Un modeleconmic insostenible

    ACTIVITATS INDUSTRIALSvariacions en % del perode 2007-2012

    CAIGUDA AUGMENT-20- -1020

  • La indstria ha caigut cinc punts des de lany 2000 i el 2012 representava el 17,3% del PIB.

    Lestalvi tic sha multiplicat per 7 i els prstecs, per 4,5 en el perode 2007-2012.

    El salari mnim ha passat dels 424,8 euros lany 2000 als 645,3 euros al 2014.

    La bombolla immobiliria i la crisi han deixat 100.000 aturats a la construcci i ms dun mili dhabitatges buits.

    Des del 2001 les llars shan endeutat un 133%.

    Les explotacions agrries shan redut de 315.000 a 195.000 entre el 1999 i el 2009.

    El petit comer ha perdut 35.000 establiments des del 2000. La superfcie dedicada a centres comercials sha duplicat.

    En 10 anys shan creat ms de 100.000 places hoteleres fins arribar a les 600.000.

    Del 2002 al 2011 shan construt 210.000 habitat-ges de segona residncia.

    El pes dels serveis en leconomia ha augmentat del 57% lany 2000 al 66% el 2012.

    Variaci nullaSense dades

    35

  • ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / M

    ODEL

    ECO

    NMI

    C

    PAGESIAen milers de persones del sector primari, per territori en el perode 2000-2012

    SUPERFCIES DE CENTRES COMERCIALSen m2 i per territori

    Illes Balears Pas ValenciCatalunya

    Illes Balears Pas Valenci Catalunya

  • PES DE LA INDSTRIA EN EL PIBen percentatge i per territori

    EXPEDIENTS DE REGULACI DOCUPACIper treballadors afectats i territoris entre el 2007 i el 2012

    Illes Balears Pas Valenci Catalunya

    Illes Balears Pas Valenci Catalunya

    37

  • CAMPSDE GOLF

    PARCTEMTIC

    ESTACIONSDESQU

    PORTSESPORTIUS

    9

    50

    41

    ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / M

    ODEL

    ECO

    NMI

    C

    La depredacidel territorii els recursoscomuns

    1

    92

    111

    21

    45

    34

    26

  • 55

    1985

    Les intervencions sobre el territori sn, en la majoria dels casos, irreversibles. s per aix que la manera com els pobles lusen dna una bona pista sobre el seu model de desenvolupament. La crisi i la cerca contnua de beneficis per part dempreses que acumulen capital i poder deixen una petjada de destrucci. El mapa recull solament alguns dels punts calents de la nostra ge-ografia. Tot i aix, reflecteix ls i abs dels recursos collectius: sl, aigua, energia, etc.

    La tradici de lluites pel territori, del Jard Botnic de Valncia a la MAT, constitueix la millor garantia per la pervivncia de les formes de vida, paisatges i imaginaris dels diferents llocs dels Pasos Catalans.

    PARC DE SEGONES RESIDNCIES I LA DCADA DE LA CONSTRUCCIevoluci temporal i valor absolut per territori el 2013

    Catalunya Pas Valenci Illes BalearsEvoluci

    39

    PORTSESPORTIUS

    MEGAPROJECTEFALLIT

    PROJECTES DE FRACTURA HIDRAULICA

    CENTRALNUCLEAR

    CONFLICTESEN LA GESTI DE

    LAIGUA I LENERGIA

    MUNICIPIS AMB MAJOR URBANITZACI

    LITORAL

  • ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / M

    ODEL

    ECO

    NMI

    C

    La dependnciaenergtica

    Prop duna cinquena part de lelectricitat consumida als Pasos Catalans sobt actualment a partir de fonts denergia renovable (hidrulica, elica i solar, entre daltres). Ara b, lelectricitat representa amb prou feines una quarta part del consum energtic total, que depn en ms dun 90% dels combustibles fssils im-portats darreu del mn i de lurani utilitzat en els reactors nuclears. Aix, tot i una lleugera reducci del consum energtic com a conseqncia de la crisi econmica i duna certa aposta per algunes energies renovables al llarg dels ltims anys, el model energtic actual s ecolgicament insostenible i absolutament dependent de lexterior.

    EVOLUCI DEL CONSUM DENERGIA PRIMRIA PER PERSONAen tones equivalents de petroli en el perode de 1990 a 2012

    Residus no renovables

    Biomassa i biocarburants

    Altres renovables

    Gas natural

    Hidrulica

    Nuclear

    Petroli

    Carb

    LES 4 NUCLEARS EN TERRITORI CATAL SN PROPIETAT DENDESA I IBERDROLA

  • FONTS DENERGIA PRIMRIA I CONSUM PER SECTORSen percentatge sobre el total i per territori

    41

  • ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / D

    ESPO

    SSES

    SI

    El tsunamifinancer

    CAIXES I BANCS DESAPAREGUTS

    PARADSFISCAL

    AJUTS ALA BANCA

  • RESCAT BANCARIen milions deuros

    ABSORCIONS DELS BANCS I AJUTS REBUTS

    !EL COST DEL RESCAT BANCARI S, FINS AVUI, DE 3.600 EUROS PERHABITANT

    43

  • ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / D

    ESPO

    SSES

    SI

    Desequilibri fiscal i frau fiscal: dues cares de la mateixa moneda

    15.700

    8.900

    1.800

    16.000

    2.800

    12.600

    CatalunyaFRAUFISCAL

    en milions deuros

    ESPOLIFISCAL

    en milions deuros

    Pas Valenci

    Illes Balears

  • TEIXIT EMPRESARIAL I FRAU FISCAL ANUALper tipologia dempresa als Pasos Catalans

    57.000MILIONSDEUROS S LA SUMA DEL FRAU I LES-POLI FISCAL

    El frau fiscal que pateixen els Pasos Catalans el protagonit-zen en la seva major part les grans empreses i elits catalanes que tot i representar noms l1,8% del teixit empresarial sn responsables del 72% del frau. Noms les grans riqueses tenen la capacitat de configurar un entramat empresarial i trampejar la legalitat per eludir impostos. El sistema tamb collabora en aquesta estafa social pel fet de ser lax, permis-siu i insuficient en el control.

    RELACI ENTRE FRAU FISCAL I TIPOLOGIA DEMPRESESals Pasos Catalans

    Tipus dempresa

    45

    TIPUS DEMPRESA % DEL FRAU FISCAL TOTAL

    Autnoms Societatsi PIMES

    AltresCoorporacions empresarials i grans fortunes

  • ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / D

    ESPO

    SSES

    SI

    Lendeutamentdels municipis:un pretext perprivatitzarels serveispblics

    DEUTE VIU DELS AJUNTAMENTS en euros per habitant. Dades de 2012

    2.000-3.500

    >3.500

    1.000-2.000

    Sense deute

  • COST DE LA NETEJA VIRIA I RECOLLIDA DE RESIDUSen euros per habitant dels municipis de fins a 20.000 habitants lany 2011

    Servei de neteja viria Servei de recollida de residus

    Els serveis de neteja i sanejament urb i de recollida de residus sn obligatoris per a tots els municipis. La seva gesti pot ser pblica o privada i aix incideix en el cost per als vens.

    El mn local constitueix una pea fonamental per a la demo-crcia i la solidaritat. s un nivell molt immediat de participaci ciutadana i un espai de cohesi social, especialment idoni per a la prestaci de serveis pblics. En lactualitat la capacitat dac-tuaci dels municipis s seriosament atacada amb el pretext del deute. Un deute que ni afecta tots els municipis ni s comparable al daltres administracions. Seliminen les competncies associ-ades a lestat del benestar i la capacitat general dintervenir en el seu territori segons les prioritats poltiques de la comunitat. Lobjectiu s reduir-los a elements merament simblics i forar una privatitzaci generalitzada dels serveis (recollida de residus, neteja viria, aigua, enllumenat, etc.) per part dempreses que aspiren a fer-se amb uns negocis que es consideren de risc baix i amb retorns peridics. Aix mentre proliferen les evidncies de problemes amb les privatitzacions (per la no-consecuci dobjec-tius pblics, costs deficincia, costs de supervisi, apropiaci de beneficis, precarietat laboral, etc.) i en un moment en qu grans ciutats darreu del mn han iniciat un procs de remunicipalitza-ci dels serveis bsics.

    500-1.000

  • ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / D

    ESPO

    SSES

    SI

    Deute:rescatar bancscontra la dignitat de les personesEl deute illegtim s aquell deute contret en detriment de la poblaci, per al benefici o preservaci del poder de les elits i amb complet coneixement de les circumstncies per part de qui el concedeix. Lauditoria del deute s un procs dapoderament ciutad en qu sen determina el volum i sen rebutja el paga-ment. Malgrat ser un tab en lactual conflicte entre classes a escala europea, nexisteixen nombrosos casos al llarg de la histria i s una possibilitat emparada pel dret internacional.

    RESCAT BANCARI I CREIXEMENT DEL DEUTE PBLICen milions deuros entre el 2000 i el 2012

  • DEUTE DELS SECTORS RESIDENTSper cpita en milers deuros entre el 2000 i el 2012

    DEUTE PBLIC CORRESPONENT A LES COMUNITATS AUTNOMESen milions deuros entre el 2000 i el 2012

    Seguretat social Empreses

    Llars

    Sector financer

    Administraci central Com. Autnomes Corp. Locals

    49

  • ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / D

    ESPO

    SSES

    SI

    Deutei retalladesals PasosCatalans

    Amb larribada de la crisi, els pressupostos autonmics entren en un dficit crei-xent i continuat. Limport del retorn del deute i els interessos que genera ascen-deix, des del 2010, a 38.000 milions. Es tracta dun flux de diners que alimenta el negoci bancari i que significa desmantellar les poltiques de salut, educaci, benestar social, dependncia, habitatge, ocupaci, etc. Les retallades, la caiguda dels salaris i la falta de feina generen un espiral de precaritzaci.

    Interessos del deute Retorn del deute Despesa social

    EVOLUCI DELS INTERESSOS DEL DEUTE I DE LES RETALLADESa Catalunya en milions deuros entre el 2010 i el 2014

  • EVOLUCI DELS INTERESSOS DEL DEUTE I DE LES RETALLADESal Pas Valenci en milions deuros entre el 2010 i el 2014

    EVOLUCI DELS INTERESSOS DEL DEUTE I DE LES RETALLADESa les Illes Balears en milions deuros entre el 2010 i el 2014

    51

  • ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / T

    REBA

    LL

    Laprecaritzaci i laturals PasosCatalans

    TAXA DATUR REGISTRATen municipis i percentatge

    15-20>20 10-15 0-55-10

  • EVOLUCI DE LA TAXA DATUR als Pasos Catalans en percentatge sobre la poblaci activa

    El canvi de model de desenvolupament econmic, que ha anat substituint -sobretot a la costa- el pes del sector industrial a favor de lactivitat turstica, en la qual lextracci dunes majors taxes de benefici s ms immediata; i les paulatines reformes laborals que han anat abaratint els acomiadaments i precaritzant les condicions laborals, han expulsat del mercat de treball a una gran part de la poblaci. Si durant la segona meitat dels dos mil, la situaci datur afectava a menys duna de cada deu persones, des que sinici la crisi financera la taxa datur sha triplicat fins assolir el 27% actual. Un exrcit de reserva que no t ms remei que acceptar unes condicions laborals precries derivades duna activitat econmica altament estacionalitzada; situaci que s especialment accentuada a les Illes.La taxa datur ms elevada es recull al Pas Valenci i s tamb en aquest territori on es registra ms atur en les dones, un 29% en-front del 26% que es registre als homes. Una diferncia de 3 punts que tamb es recull a les Illes, mentre que a Catalunya la difern-cia de la poblaci aturada entre homes i dones s dun punt.

    Pasos Catalans

    Catalunya Pas Valenci Illes Balears 53

    Sense dades

  • (1985)

    (2007)

    (2011)

    PROPOSTAPATRONAL(2013)

    GRANREFORMALABORAL ETTs(1994)

    REFORMALABORAL,de la negociacicollectiva i SSdel PSOE(2010-2011)

    DECRETAZO(1994)

    ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / T

    REBA

    LL

    Reformeslaborals per acabar ambels drets dela classetreballadora

    La classe treba-lladora catalana ha perdut drets laborals durant gaireb 4 dcades de monarqua parlamentria espanyola.

    ACOMIADAMENT Ampliaci dels casos daplicaci d acomiada-ment objectiu, amb indemnitza-ci de 20 dies.

    ACOMIADAMENT El contracte amb acomiada-ment de 33 dies, amb un lmit de 2 anualitats sestn a quasi tots els collectius. Lempresari pot acomiadar amb 20 dies per possibles prdues futures.

    DRETS LABORALS Sincorporen nous tipus de contractes eventuals i precaris.

    DRETS LABORALS Saugmenta de 10 a 15 anys mnims de cotitzaci per a tenir dret a la jubilaci.

    DRETS LABORALS Enduriment de les condicions per a laccs de les prestacions de jubilaci i reducci de les prestacions dinvalidesa.

    DRETS LABORALS Nova retallada de les pensions. Retallada jubilaci anticipada. Reducci subsidi datur pels majors de 55 anys. Ms poder a les mtues Patronals per donar altes mdiques. Les ETT podran formalitzar contractes en prctiques. Contractes a jornada parcial encara ms precaris.

    DRETS LABORALS Enduriment de les condici-ons per a laccs a les prestaci-ons datur.

    DRETS LABORALS Ampliaci de ledat de jubilaci als 67 anys. Reducci general de les pensions en un 20%. Ampliaci de la possibilitat de no complir el Conveni Collectiu.

    ACOMIADAMENT Nou contrac-te nic amb indemnitzaci de 20 dies per any treballat (o encara menor).

  • ESTATUTDELS TREBA-LLADORS(1980)

    (1976)

    (2012)

    (2013)

    (1995)

    ABARATI-MENT DE LACOMIA-DAMENT(1997)

    ACOMIADAMENT Indemnitzaci de 60 dies per any treballat amb el lmit de 5 anualitats.El treballador t lopci dincorpo-rar-se de nou a lempresa o doptar per la indemnitzaci.

    DRETS LABORALS Legalitzaci del prestamisme laboral, les ETTs. Nova ampliaci dels contractes temporals, amb ms tipus de contractes dobra i eventuals. Incorporaci del contracte daprenentatge, sense cotitzaci a la seguretat social. Legalitzaci de lacomiadament dels treballadors en situa-ci de baixa mdica.

    ACOMIADAMENT Nou contracte bonificat (per a collectius de dones, aturats i aturades, i majors de 45 anys) amb acomiada-ment de 33 dies, amb un lmit de 2 anualitats. Nova ampliaci dels casos daplicaci dacomiadament objectiu.

    ACOMIADAMENT Indemnitzaci de 45 dies per any treballat amb el lmit de 3,5 anualitats.El treballador ja no t lopci dincor-porar-se de nou a lempresa.

    DRETS LABORALS Els convenis collectius dempresa poden reduir drets i salaris dels convenis de sector. Les empreses poden no complir els salaris i drets dels convenis collectius amb noms dos trimestres de dismi-nuci dingressos. Nou contracte per a empreses de menys de 50 treballa-dors amb un perode de prova dun any.

    DRETS LABORALS Els treballadors en situaci de baixa acomiadats ja no reben prestaci dIn-capacitat Temporal, sin la datur. Augment de les bonificacions a la Seguretat Social per a les empreses.

    ACOMIADAMENT El contracte amb acomiadament de 33 dies, amb un lmit de 2 anua-litats ser lnic existent, i saplica tamb als contractes anteriors. Lempresari pot acomiadar amb 20 dies amb noms reduccions dingressos de 3 trimestres. Supressi dels salaris de tramitaci. Eliminaci de les limitacions a les ETT, que poden actuar amb funcions dINEM.

    55

    ORMALABORALDEL PP

    m a canvide model(2012)

    REF

    co

    DRETS LABORALS Nova retallada de les pensions. Retallada jubilaci anticipada. Reducci subsidi datur pels majors de 55 anys. Ms poder a les mtues Patronals per donar altes mdiques. Les ETT podran formalitzar contractes en prctiques. Contractes a jornada parcial encara ms precaris.

  • ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / E

    CONO

    MIA

    DOM

    STIC

    A

    Encarimentde la vida:energiai aigua

    Den que els ciutadans han estat despossets de drets comuns bsics com laccs a laigua o a lenergia per convertir-los en lucratius negocis en mans duns pocs oligopolis, els preus shan disparat, fruit dels processos de privatitzaci impulsats per les directives de la UE i les lleis espanyoles i franceses en el cas de lenergia, i pels diferents governs locals en el cas de laigua. Fenmens com la pobresa energtica sn cada vegada ms estesos, aix com els talls daigua i llum a centenars de milers de persones que no els poden pagar.

    LINCREMENT DE PREU DE LAIGUAen percentatge i segons perode

    EL PREU DE LAIGUApreu mitj en euros dalguns municipis dels Pasos Catalans 2013

    LESTAT ESPANYOL S EL SIS A LA LLISTA DELS 27 ESTATS DE LA UNI EUROPEA AMB EL PREU MS ALT DE LELECTRICITAT PER KW/H.

    BARCELONA2008-2013

    VALNCIA2010-2013

    PALMA2012-2013

    CATALUNYA2008-2013

    +46,6% +65,6%+34% +11,6%

  • EL PREU DE LELECTRICITATpreu mitj en euros per kilowat el 2013

    LINCREMENT DEL PREU DE LELECTRICITATentre el perode 2008-2013

    EL PREU DEL GASpreu mitj en euros en Kw/h 2013

    LINCREMENT DEL PREU DEL GASen percentatge pel perode 2008-2013

    ELS PREUS ABSOLUTS I LINCREMENT EN EL COST DE LENERGIA

    Mitjana UE Pasos Catalans (estat espanyol)Pasos Catalans(estat francs)

    57

  • ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / E

    CONO

    MIA

    DOM

    STIC

    A

    Encarimentde la vida:productesbsics

    PUJADA DE LIPCen percentatge entre 2002 i 2012

    ALIMENTACIen percentatge entre 2002 i 2012

    HABITATGE, LLUM, GAS I AIGUAen percentatge entre 2002 i 2012

    Pasos Catalans Catalunya Pas Valenci Illes Balears

  • TRANSPORTen percentatge entre 2002 i 2012

    MEDICAMENTS I SALUTen percentatge entre 2002 i 2012

    ROBA I CALATen percentatge entre 2002 i 2012

    EDUCACIen percentatge entre 2002 i 2012

    59

  • ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / E

    CONO

    MIA

    DOM

    STIC

    A

    Els ricscada vegadams rics, i els pobrescada vegada ms pobresLactual sistema econmic capitalista, afegit al model econmic imposat als Pa-sos Catalans per la UE, els estats i les elits locals, com a perifria dEuropa, han suposat un creixement de la desigualtat cada cop ms accentuat, i que ja sinici abans de la crisi. La riquesa sha concentrat en cada vegada menys mans, i cada vegada sn ms els catalans en situacions de pobresa.

    Lndex Gini, que mostra la desigualtat en el repartiment dels ingressos disponibles, ens indica que als Pasos Catalans s on aquests es troben ms mal repartits de tota la UE.

    La desigualtat en la distribuci de la renda evidencia que als Pasos Catalans el 20% ms ric de la poblaci t una renda 6,9 vegades superior respecte al 20% ms pobre, la major desigualtat dEuropa.

    VARIACI DE LA DESIGUALTATen la distribuci de la renda entre 2007 i 2011

    DESIGUALTAT EN ELS INGRESSOS DISPONIBLES A EUROPAindex Gini del 2012

    Mitjana UE Pasos Catalans (estat espanyol)

  • DESIGUALTAT EN LA DISTRIBUCI DE LA RENDA A EUROPAal 2011

    QU POSEEIX L1% MS RIC DE LA POBLACI?percentatge del PIB, 2013

    POBLACI QUE VIU AMB MENYS DEL 50% DELS INGRESSOS MITJANS2013

    Mitjana UE Pasos Catalans (estat espanyol)

    Pasos Catalans (estat francs)

    Pasos Catalans(estat francs)

    61

    DESIGUALTAT EN ELS INGRESSOS DISPONIBLES A EUROPAindex Gini del 2012

    Pasos Catalans (estat espanyol)

  • ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / E

    CONO

    MIA

    DOM

    STIC

    A

    Les dificultats per arribar a final de mes de les classes populars

    La caiguda del poder de compra els darrers 5 anys ha estat dun 6,33% al conjunt dels Pasos Catalans, a conseqncia de latur i dels baixos salaris causats per les diferents reformes laborals. Aquesta caiguda dingressos ha estat acompanyada per lencariment dels preus dels productes i serveis bsics: el transport (+51% en 10 anys); lhabitatge, lenergia i laigua (+63,8% en 10 anys); lensenyament no obli-gatori (+65,5% en 10 anys) com luniversitari, escola bressol o cicles formatius; o els medica-ments i molts serveis sanitaris necessaris, i ha suposat un progressiu empobriment de parts cada vegada ms grans de la poblaci.Avui ms del 67,1% de la poblaci catalana t alguna, bastanta o molta dificultat per arribar a final de mes, un increment de ms del 15% res-pecte fa una dcada. El nombre de persones en risc dexclusi ha pujat fins al 26,3% al conjunt del pas, 6 punts ms que fa 10 anys.

    CAIGUDA DEL PODER ADQUISITIUper territoris i en el perode de 2008 a 2013*descomptant la inflaci

    -6,33%

    -7,37%

    -4,47%

    -7,75%

  • QUANTA POBLACI ES TROBA EN RISC DEXCLUSI SOCIAL?taxa de risc de pobresa (amb lloguer imputat) i evoluci en percentatge per ter-ritori. Valor absolut el 2012 i evoluci entre 2004 i 2012.

    EVOLUCI DE LES DIFICULTATS PER ARRIBAR A FINAL DE MESpel conjunt dels Pasos Catalans entre el perode de 2004 a 2012

    Catalunya

    Amb molta dificultat

    Amb certa facilitat

    Amb certa dificultat

    Amb molta facilitat

    Pas Valenci

    Amb dificultat

    Amb facilitat

    Illes Balears Pasos Catalans

    63

  • no disponibl

    40%

    58%

    39%

    40%

    46%

    23%

    59%

    ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / H

    ABITA

    TGE

    Lera del cimentals PasosCatalans

    CONSTRUCCI DHABITATGES FAMILIARSentre 2001 i 2012

    1-1.000 1.000-5.000 5.000-10.000 10.000-20.000 20.000-53.178

    grau durbanitzaci de la costa

  • no disponible

    LES BASES LEGALS DE LA BOMBOLLA IMMOBILIRIA

    Des de finals dels cinquanta, el model econmic ha estat mar-cat pel ciment. La construcci sha convertit en molt ms que un sector econmic i al seu voltant sha estructurat un veritable sistema dacumulaci. Lespeculaci, lenriquiment injust, les corrupteles i el balafiament han format part de la mateixa lgica que ha sustentat les possibilitats docupaci i consum de les persones. El consens poltic entorn del creixement immobiliari es pot seguir des del franquisme fins als nostres dies.

    1956

    Ley del SueloNeix el promotor com a figura dintermediaci entre propie-taris, mercats i arena poltica.

    1963

    Ley de Centros y Zonas de Inters Turstico nacionalUrbanitzaci lliure a les zones dinters turstic.

    1978

    Ley del Impuesto de la Renta de las Personas FsicasDeducci fiscal per la com-pra dhabitatge en propietat.

    1985

    Decreto Boyer (RDL 2/1985)Liberalitzaci dels lloguers urbans.

    1989

    Ley Reguladora de las Haciendas LocalesFinanament insuficient dels ajuntaments i amb dependncia de limpost a la construcci.

    1992

    Ley sobre Sociedades y Fondos de Inversin Inmobiliaria Hipoteques i mercat immo-bliari es connecten a gran escala amb el circuit finan-cer global

    1994

    Llei Reguladora de lActivitat Urbanstica del Pas ValenciLagent urbanitzador pot substituir ladministraci en funcions com ara ex-propiar i desenvolupar sl.

    1998

    1998

    Tractat dAmsterdam El Banc Central Europeu queda fora del control democrtic. La poltica de tipus dinters baixos facilita lendeutament.

    Ley del SueloLiberalitzaci general del sl, llei del tot urbanitza-ble (tot s susceptible de ser urbanitzat llevat que existeixin raons especfi-ques de preservaci).

    2007

    Ley del SueloReorganitzaci del sector promotor que afavoreix la concentraci de capital.

    Ley de CostasReducci de la franja pro-tegida. 20

    13

    En to

    t el p

    ero

    de:

    Plan

    ifica

    ci

    terr

    itori

    al: i

    nexi

    stn

    cia

    de p

    lans

    do

    rden

    aci

    terr

    itori

    al, l

    axitu

    d o

    inco

    ncre

    ci

    dels

    mat

    eixo

    s.

    65

    40%

    CONSTRUCCI DHABITATGES FAMILIARSentre 2001 i 2012

  • ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / H

    ABITA

    TGE

    Lhabitatge:dret omercaderia?

    VARIACI DELS PREUS DE LHABITATGEen diferents estats i en el perode 1975 a 2013

    ENTRE LES3 COMUNITATSAUTNOMES CATALANES DE LESTAT ESPANYOLHI HA 1.024.640DHABITATGES BUITS

    Estat espanyol FranaGran Bretanya Alemanya EUA

  • EVOLUCI DELS PREUS DE COMPRA I LLOGUERen relaci al 30% del salari mitj (dedicaci mxima tolerable)

    HABITATGES BUITSper territri i percentatge respecte a lEstat

    Compra Lloguer 30% Salari home 30% Salari dona

    67

  • ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / H

    ABITA

    TGE

    Execucionshipotecriesals PasosCatalans

    TOTAL DEXECUCIONS HIPOTECRIESdes del 2007 al 3r trimestre de 2013

    Enmig dun context social precari, excloent i violent, el gran capital continua ampliant els seus beneficis. La mxima dacumulaci per despossessi es fa ms que palesa en laccs a un habitatge. Aix, mentre als Pasos Catalans continua el dessagnament de milers de famlies en forma de desno-nament, els principals bancs, molts dells responsables directes dels contractes abu-sius, han quadruplicat els seus beneficis noms el 2013. El cas paradigmtic s Bankia, lentitat rescatada per lEstat espanyol, ha tingut un benefici net de 509 M deuros. Aquesta socialitza-ci de les prdues no ha anat acompanyada duna socialitzaci dels beneficis, sin que a ms, la mateixa entitat ha acumulat el percentatge de desnonaments i execucions hipotecries ms gran, de quasi el 20%.

    96.927

    89.222 13.700

  • EVOLUCI DE LES EXECUCIONS HIPOTECRIESen nombres absoluts per any i per territori

    PERCENTATGES DEXECUCIONS HIPOTECRIES I DESNONAMENTSper entitat financera

    Execucions hipotecries Desnonaments

    Catalunya Pas Valenci Illes Balears

    69

  • DISTRIBUCI DACTIVITATS EN UN DIA DE MITJANA SEGONS ACTIVITATS PRINCIPALSen hores i minuts i per territori el 2013

    TREBALL REMUNERAT I TREBALL NO REMUNERATen hores i minuts per territori el 2013

    temps de treball remunerat + treball no remunerat (llar i famlia) = TREBALL TOTAL

    ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / G

    NER

    E

    Desigualtatde gnere: usos del temps

    Catalunya Pas ValenciIlles Balears

    Els homes dediquen ms temps que les dones al mercat laboral, per dediquen molt menys temps que elles al treball domstic i de cures. Les dones, per contra, malgrat dediquen temps al mercat laboral (tot i que en menor proporci que els homes), de-diquen molt temps a les tas-ques de la llar. Aix fa que, si sumem treball remunerat (el del mercat laboral) amb el tre-ball no remunerat (el domstic i de cura) al llarg del dia, les dones treballin moltes ms hores que els homes. Aquesta doble jornada que realitzen les dones (al mercat laboral i a la llar) fa que tinguin molt poc temps personal per dedicar-se a si mateixes. En canvi, els homes, en tenir un volum total de treball inferior, tenen ms temps que elles per dedi-car-se a activitats personals: oci, esport, etc.

  • DISTRIBUCI DACTIVITATS EN UN DIA DE MITJANA SEGONS ACTIVITATS PRINCIPALSen hores i minuts i per territori el 2013

    TREBALL REMUNERAT I TREBALL NO REMUNERATen hores i minuts per territori el 2013

    temps de treball remunerat + treball no remunerat (llar i famlia) = TREBALL TOTAL

    71

  • ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / G

    NER

    E

    Diferncia salarial pergneres:el maltracteeconmic

    COBRAR MENYS FENT LA MATEIXA FEINAdesigualtat en el salari mitj respecte el salari mitj mascul en percentatge

    Catalunya Pas Valenci Illes Balears

    La violncia salarial estruc-turada des dun model eco-nmic desigual en el qual es maltracta a les dones s una realitat actualment als Pasos Catalans. La diferncia sala-rial que diferencia la meitat de la poblaci amb el sou que reben per fer la mateixa feina arriba actualment all 26%. Aquesta diferncia noms es redueix lleument a les illes on les dones cobren un 17% menys pel mateix treball que fan els homes. Tanmateix s al Pas Valenci on les do-nes pateixen ms maltracte econmic i indistintament del tipus de contracte (determinat o indefinit) perceben menys euros a final de mes. Les dife-rncies en els guanys saccen-tuen sobretot en els contrac-tes de durada indefinida en els quals els homes perceben entre 5.000 i 8.000 euros ms en relaci amb les dones.

  • GUANYS ANUALS PER TREBALLADOR SEGONS EL CONTRACTEdades del perode 2008-2011, per contracte i gnere

    Catalunya Pas Valenci Illes Balears

    Salari mitj (homes) Salari mitj (dones)

    73

  • ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / E

    DUCA

    CI

    El catal en els diferents sistemes educatius dels Pasos Catalans

    Sistema dimmersi lingstica. El catal s la llengua vehicu-lar de lensenyament.

    La darrera sentncia del TSJC obre la porta a la presncia del castell com a llengua vehicular en un 25% de lhorari lectiu a petici de les famlies.

    Model en transici. Des de lantic Decret de mnims a la pro-gressiva i polmica implantaci del TIL.

    Decret de mnims: com a mnim la meitat de les assignatures shavien de fer en catal, sense cap mxim. A la prctica, ms del 90% del sistema pblic oferia un model dimmersi lings-tica, essent aix ms matisat en el cas de les escoles concerta-des.

    TIL: dues llenges vehiculars inicials, catal i castell, amb progressiva introducci duna tercera llengua vehicular, langls. Com a mnim el 20% de lhorari lectiu ha de ser en una de les tres llenges.

    CATALUNYA

    ILLES BALEARS

  • A les comarques valencianoparlants, sistema de doble lnia.

    La lnia en castell (PIP - PPEC) noms ofereix lassignatu-ra de valenci i la seva consideraci de llengua vehicular en alguna altra assignatura dels cursos superiors.

    La lnia en valenci (PEV/PIL - PPEV) suposa la immersi lingstica a infantil i primria, i ms de la meitat dassignatu-res en valenci a la secundria.

    El decret de plurilingisme, que simplantar progressiva-ment fins el curs 2020-2021, preveu que en cada model sim-parteixi com a mnim una assignatura no lingstica en laltra llengua cooficial i en angls.

    Sistema educatiu en francs amb una minoria dalumnat que cursa diverses modalitats densenyament del catal:

    Iniciaci: assignatura de catal i cultura catalana. Filera bilinge: 50% de matries en catal a la primria / una o dues matries en catal com a llengua vehicular a la secundria. Immersiu: catal com a llengua vehicular.

    Tres sistemes educatius diferenciats:

    Sistema andorr: el catal s la llengua vehicular de la majoria de lhorari lectiu. En la resta de lhorari, el francs exerceix de llengua vehicular. Sistema espanyol: ensenyament en castell i assignatura de catal. Sistema francs: ensenyament en francs i assignatura de catal.

    Ensenyament totalment en castell, amb possibilitat de seguir una assignatura voluntria de catal, i lexistncia de poques escoles amb un projecte lingstic que fa cursar algu-na altra assignatura en catal.

    PAS VALENCI

    CATALUNYA NORD

    ANDORRA

    FRANJA DE PONENT

    75

  • ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / E

    DUCA

    CI

    La presncia del catal en els models opcionals(Catalunya Nord)

    Els models en qu lalumnat pot escollir lopci destudiar catal o destudiar en catal -amb diversos graus-, no sn models neutres, en qu loferta sadeqi a la demanda. Totes les dades, tant les oficials com les enquestes realitzades per diversos organismes, conclouen que loferta s inferior a la demanda. Els poders poltics no estan disposats a satisfer la llibertat delecci que ells mateixos pregonen, i actuen de manera activa per a mantenir loferta densenyament en catal en una posici minoritria.

    EST VOST DACORD QUE ELS SEUS FILLS APRENGUIN CATAL A LESCOLA?Enquesta dusos lingstics a la Catalunya Nord (2004), Generalitat de Catalunya.

    EL PERCENTATGE DESTUDIANTS QUE PODEN ACCEDIR A LAPRENENTATGE DEL CATAL S MOLT MS REDUT QUE NO PAS LA DEMANDA SOCIAL

    En contra IndiferentA favor

  • Filera bilingeIniciaci al catal ImmersiuCap ensenyament en catal

    77

  • ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / E

    DUCA

    CI

    El fet doferir lnies en valenci no s exigit com a requisit per a determinar la concertaci descoles privades en llocs on la demanda densenyament en valenci no s satisfeta per loferta.

    ESTUDIANTS DE LA LNIA DE VALENCI segons la titularitat del centre en el curs 2011-2012

    Pblica Privada

    La presncia del catal en els models opcionals(Pas Valenci)

    LENSENYAMENT EN VALENCI SSOSTINGUTPRINCIPALMENTPER LESCOLAPBLICA

  • MOLTA MS DEMANDA QUE NO PAS OFERTA sobre la lnia densenyament als fills en el curs 2009-2010

    Valenci Castell

    Noms la voluntat i lactivisme dels equips docents, les associacions de pares i els collectius locals permeten fer avanar lensenyament en valenci. Loferta densenyament en valenci a cada ciutat depn dun seguit de variables (govern municipal, rtio densenyament concertat, organitzaci del professorat, entorn sociolingstic) que demostre la manca total de planificaci.

    ALUMNAT DE LA LNIA EN VALENCI en 4 ciutats mitjanes del Pas Valenci

    Valenci Castell

    NO HI HA CAP TIPUS DE PLANIFICACI PBLICA PER AESTENDRE LENSENYAMENT EN VALENCI

    ALS3 ANYS

    ALS12 ANYS

    TORRENT(HORTA OEST)

    32%

    30%

    GANDIA(SAFOR)

    60%

    49%

    VILA-REAL(PLANA BAIXA)

    83%

    82%

    SANT VICENTDE RASPEIG(ALACANT)

    19%

    11%

    79

  • ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / E

    DUCA

    CI

    Ladministraci no vetlla per la continutat de loferta en valenci en els diferents nivells educatius. Aquesta manca de planificaci fa que per a molts alumnes sigui difcil seguir tot lensenyament en la lnia en valenci i obre la porta a moltes famlies a matricular directament els seus fills a la lnia en castell per a poder optar a ms oferta de centres.

    LENSENYAMENT EN VALENCI A LA CIUTAT DE VALNCIA percentatge dalumnat en les lnies en valenci matriculat a les escoles pbliques i concertades al curs 2012-2013.

    CAP CONTINUTAT GARANTIDA ENTRE ELS DIFERENTS NIVELLS EDUCATIUS

  • 17

    17

    17

    17

    1618

    4 5

    137

    8

    9

    2

    6

    1413

    12

    10

    19

    11

    15

    81

  • ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / E

    DUCA

    CI

    El movimentpopularen defensadel catal a lescola

    La protesta per aturar lofensiva contra el catal a lensenyament a les Illes va prendre una magnitud poltica i social de dimensions histriques. La manifestaci del 29 de setembre, que apleg unes 100.000 persones, s la ms multitudinria de la histria de Mallorca. A reds daquesta mobilitzaci, i de lxit de la vaga indefinida de docents, molts municipis de Mallorca van aprovar mocions contra el TIL, el programa que amb lexcusa del plurilingisme retallava la presncia del catal a les aules. Aquestes mocions depassaren lmbit dels partits de loposici i arribaren a comptar amb el suport de molts crrecs electes del PP, empesos sens dubte per la pressi social.

    Entre la multitud de respostes agressives del PP, destac laprovaci de la Llei de Smbols, que prohibia penjar smbols no oficials als edificis pblics. Lobjectiu era fer retirar els llaos amb la senyera que lluen moltes escoles i instituts de les Illes en protesta contra el TIL. Com a resposta, molts municipis aprovaren declarar la senyera com a smbol oficial local, i aix burlar lobjectiu daquesta llei.

    LES ILLES EN PEU DE GUERRA PEL CATAL A LESCOLA

    Municipis que han aprovat una moci contra el TIL i han adoptat la senyera com a smbol oficial

    Municipis que han aprovat una moci contra el TIL

    Municipis que han adoptat la senyera com a smbol oficial

  • AB

    RC

    D

    OL

    E

    J M

    I

    NP

    HF

    G

    K

    Q

    Des de 1986, una de les mobilitzacions populars ms massives del Pas Valenci s la Trobada dEscoles en Valenci. Aquestes trobades, organitzades per la federaci dentitats Escola Valenciana, es desenvolupen durant tota la primavera en una vintena dindrets darreu del pas. En total, apleguen unes 200.000 persones en una proposta dactivitats ldiques, culturals i festives.

    A.Gata de Gorgos 5 dAbrilB. Benicarl 6 dabrilC. Olocau 6 dabrilD.Vinalesa 6 dabrilE. Corbera 6 dabrilF. Alacant 6 dabril Trobada de primriaG. La Romana 6 dabrilH. Sant Joan dAlacant 11 dabrilTrobada de secundria i batxillerat

    I. Blgida, Beniatjar, Otos 12 dabrilJ. Llocnou den Fenollet 10 de MaigK. Elx 11 de MaigL. Catarroja 17 de MaigM. Benirredr 17 de MaigN.Orxeta 31 de Maig0. Ciutat Vella (Valncia)1 de JunyP. Onil 7 de JunyQ. Benlloch 8 de JunyR. Algar de Palncia 15 de Juny

    LES TROBADES DESCOLA EN VALENCI 2014

    83

  • ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / E

    DUCA

    CI

    Retallant el futur

    Les retallades en ensenyament als Pasos Catalans hipotequen el seu futur. Amb un sistema educatiu segregat en dos models diferents, la manca dinversi en lensenyament pblic aboca una part molt important del nostre jovent a la roda de la precaritzaci i a convertir-se en la m dobra barata que el model especulatiu que reiteradament simpulsa des de les administracions necessita.

    QUANT GASTEM EN EDUCACI?percentatge del PIB destinat a educaci entre el 2007 i el 2009

    Un sistema educatiu infradotat ha hagut de respondre a canvis socials profunds: arribada de nous immigrants, canvis en lestructura familiar, canvis tecnolgics, metamorfosi de laccs al mn del treball.

    Catalunya Pas Valenci Illes Balears Mitjana UE

  • LES RETALLADES A CATALUNYA.LA DOBLE XARXA ESCOLAR

    UNA UNIVERSITAT PER A TOTHOM?

    LES RETALLADES AL PAS VALENCI. AUGMENT DE RTIOS EN EL CURS 2012-2013

    El sistema de concertaci escolar s un sistema anmal. La doble xarxa escolar suposa una discriminaci classista de lalumnat i a la prctica la consideraci de lensenyament pblic com un ensenyament de segona.

    Laugment de rtios a les aules suposa enterrar la qualitat educativa, latenci a la diversitat i incentivar les famlies amb recursos a marxar cap a lensenyament concertat.

    Laugment dels preus de les matrcules universitries, aix com la major importncia adquirida pels estudis postuniversitaris, fan que estudiar a la universitat no estigui a labast de totes les economies familiars.

    El salari mitj ha augmentat en aquest perode al voltant del 15%.

    LA DESPESAPBLICA PER ESTUDIANT ES VA REDUR EN 715 EUROS DES DEL 2010 FINS AL 2012

    Augment dalumnat per classe Alumnat mxim un cop comenat el curs

    Catalunya Pas Valenci Illes Balears

    85

  • ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / S

    ANITA

    T

    Despesasanitria i transaccientre el sector pblic i privat

    IMPORT PBLIC DESTINAT A LA CONCERTACI PRIVADAper territori, % del pressupost sanitari dedicat a la privada

    CONCURSOS ADJUDICATS A LA SANITAT PRIVADAper any i en euros

    PRIVAT526/any

    PBLIC1.126/any

    02008 2009 2010 2011

    100M

    200M

    300M

    400M

    500M

    511.

    368.

    138

    22.3

    46.4

    66

    11.9

    21.9

    29

    8.40

    9.82

    2

  • PRINCIPALS EMPRESES PRIVADESde sanitat i mbit dactuaci territorial als Pasos Catalans

    IMPORT PBLIC DESTINAT A LA SANITATen milions deuros, per territori i variaci anual

    CatalunyaPas Valenci Illes Balears

    Catalunya Pas Valenci Illes Balears

    87

    IMPORT PBLIC DESTINAT A LA CONCERTACI PRIVADAper territori, % del pressupost sanitari dedicat a la privada

    CONCURSOS ADJUDICATS A LA SANITAT PRIVADAper any i en euros

    2012 2013

    2.85

    6.61

    5

    112.

    817.

    464

  • ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / S

    ANITA

    T

    La gestidels hospitalsals PasosCatalans

    GESTI DELS CENTRES HOSPITALARISper territori

    El dret a la salut est sofrint lenvestida neocon: reducci del pressupost en un 12% i recursos pblics a disposici de la lgica de la maximitza-ci del benefici.La dinmica de provisi privada de serveis sanitaris ja representa una quarta part del pressupost sanitari a Catalunya, i es troba en una dinmica creixent a les Illes i al Pas Valenci, on la signi-ficaci dels recursos pblics que es dediquen al sector privat ha crescut un 10,9% i un 16,2% respectivament i la transferncia a travs de la concertaci des de linici de la crisi fins a lactualitat as-cendeix a gaireb 670MEUR, xifra a la qual cal sumar els 9,3MEUR que shan concedit a travs de concursos per al perode 2009/11.Com a conseqncia, els hos-pitals pblics dels Pasos Ca-talans representen solament el 37,8% del total i el 54,5% de la totalitat dels llits.

    PblicaPrivada

  • DISTRIBUCI TOTAL DELS LLITS ALS HOSPITALSdels Pasos Catalans

    TIPUS DE DISTRIBUCI PATRIMONIAL DELS LLITSper territori

    Pblics PrivatsMtues Benfics

    0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

    28.412 644 9.430 13.652

    SistemaSalut

    Estatal

    ComunitatAutnoma

    Administracilocal

    Altrespblics

    Mtues

    89

  • CATALUNYA

    Cas Palau Cas ITV Cas Treball

    ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / C

    ORRU

    PCI

    Lestructurainstitucionalde lestat,podrida perla corrupci

    CASNOS

    CASBRCENAS

    PAS VALENCI

    ALACANT

    MENORCA

    ELX

    LLEIDA BADALONAHOSPITALET

    DE LLOBREGAT

    ILLES BALEARS

    VALNCIA

    MALLORCA

    ALACANT

    BARCELONA SANTACOLOMA

    CASTELL

    VALNCIA PALMA

    CASTELL

    TARRAGONA LLEIDA

    FORMENTERA

    Cas Cooperaci Cas Orange Market

    Cas Brugal

    Jaume Matas Cas Over Marketing

    Cas Emarsa

    Cas Maquillatge Cas Voltor

    Cas Can Domenge Cas Peatge

    Alcaldessa imputada en el

    Cas Brugal

    Cas Hotel del Palau Cas Pretria

    Alcalde imputaten el Cas Grtel i

    Orange Market

    Cas Fabra

    CASGRTEL

    Governat pel PP

    Governat pel PSOE

    Governat per independentsdesquerres o nacionalistes

    Governat per CiU

    Casa Reial espanyola

  • ADMINISTRACI ESTATAL

    ADMINISTRACI AUTONMICA

    DIPUTACIONS I CONSELLS INSULARS

    CIUTATS DE MS DE 100MIL HABITANTS

    TERRASSA MATAR

    GIRONA

    SABADELL

    TARRAGONA

    REUS

    BARCELONA

    EIVISSA

    CasTorramad

    Cas Mercuri

    Cas Innova

    Delictes urbanstics

    Cas NosEstafes a diverses adminis-tracions pbliques perpetu-ades per Iaki Urdangarn.

    Cas BrcenasSistema de finanament parallel del PP organitzat pel seu tresorer.

    Cas GrtelTrama dempreses que obtenia contractes frau-dulents dadministracions del PP.

    Cas PalauDerivat del saqueig del Cas Palau perpetuat per Flix Millet.

    Cas ITVAdjudicaci irregular de concessions per intallar ITVs.

    Cas TreballDesviaci de fons europeus destinats a locupaci cap a UDC.

    Cas Brugal: Soborn, i recaptaci de fons pblics per la recollida descom-

    braries.Cas Emarsa: Frau perpetrat a la ges-tora daiges.

    Cas Fabra: Soborn, trfic dinfluncies i frau fiscal.

    Mallorca: Di-versos casos de desviaci de fons pblics cap a Uni Mallorquina.

    Barcelona: El vicepresident imputat per de-lictes urbanstics i prevaricaci.

    Torramad: President acusat dagressi se-xual contra una assesora

    Cas Innova: Diversos alts crrecs locals estan acusats de gesti fraudulenta del holding muni-cipal Innova.

    Cas Hotel Palau / Pretria: Delictes relacionats amb la corrupci urbanstica i la requalificaci de terrenys pblics.

    Cas Mercuri: Alcalde imputat per trfic dinfluncies i prevaricaci.

    Cas CooperaciXarxa de desviaci de fons pblics destinats a la cooperaci.

    Cas Orange MarketOrange Market s la empresa imputada al Cas Grtel que operava al Pas Valenci.

    Cas Over Marketings la versi balear del cas Grtel. Hi ha impu-tat lexpresident Jaume Matas.

    91

    Cas Treball

    ILLES BALEARS

    PALMA

    FORMENTERA

    Jaume Matas Cas Over Marketing

  • Exrcit francs de terra

    Base de lOTAN

    ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / D

    RETS

    CIV

    ILS

    Militaritzacidels PasosCatalans

    Exrcit espanyol de terra

    Exrcit de laire espanyol

    Armada espanyola

  • El canvi en lestratgia militar operat amb la fi de la Guer-ra Freda, la poltica dintervencions rpides de lOTAN i el canvi en el model repressiu intern dels estats han fet que el paper de lexrcit hagi canviat en aquests darrers anys. Lexrcit ha delegat les seves funcions de repressi interna a altres organismes de lestat, fet que ha provocat que la seva presncia passi inadvertida i que el desplegament territorial ja no sigui de fora docupaci. Als Pasos Catalans hi tenen aquarterament diverses unitats dintervenci rpida, tant a Btera, amb el comandament de lOTAN, com a Montllus, amb lacadmia de forces especials.

    TOTAL DEFECTIUS PER TERRITORI

    PRESSUPOST DE LEXRCIT ESPANYOLen milions i per tot lestat espanyol

    Catalunya Nord

    Catalunya

    Pas Valenci

    Illes Balears

    ELS HABITANTS DELS PASOS CATALANS PAGARAN AQUEST ANY 4.928.000 DEUROS NOMS EN DESPESSA MILITAR ESPANYOLA.

    45,18 45,27

    769,18 900,64

    363,44 506,84

    Inversions militars

    I + D militar

    2013 2014

    93

  • ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / D

    RETS

    CIV

    ILS

    Forces repressivesals PasosCatalans

    PRESNCIA POLICIAL PER TERRITORIS I COS POLICIALen nombres absoluts i percentatges totals

    Policia nacional Mossos desquadraGurdia civil Policia local

  • + 700

    600-700

    500-600

    400-500

    300-400

    200-300

    100-200

    EFECTIUS POLICIALS PER CADA CENT MIL HABITANTSa Europa

    95

  • ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / C

    RONO

    LOGI

    A NA

    CION

    AL

    Pas a pas,creix la conscincianacional(1994-2014)

    Govern espanyol Generalitat ValencianaGeneralitat de Catalunya Govern Illes Balears

    1 de julioles constitueix Joves de M

    allorca per la Llengua.

    28 doctubrees constitueix a M

    orella la Xarxa Vives, que reuneix totes les universitats dels Pasos Catalans.

    30 de mar

    30.000 persones es manifesten a Alacant en defensa

    de la llengua i la seva valencianitat

    6 de maig

    ms de 150.000 persones es m

    anifesten a Valncia en defensa de la llengua, davant lim

    minent victria del PP.

    11 de setembre

    la delegaci del PP ha de sortir escortada de lofrena floral a Rafael de Casanova, a Barcelona.

    9 doctubreprim

    era edici del Correllengua al Pas Valenci.

    La mobilitzaci del 6 de maig de 1995 va donar el tret de sortida a les manifestacions en commemo-raci del 25 dabril, que any rere any han aplegat desenes de milers de persones a Valncia, en defensa de la llengua i la identitat nacional.

  • Govern dArag Govern FrancsConsell General dels Pirineus Orientals

    PP i CiU signen el Pacte del Majes-tic, que obrir les portes a una col-laboraci estable entre aquestes dues formacions dretanes fins el 2002, i ajudar a la consolidaci de lhegemonia poltica del PP arreu de lestat.

    La creaci de lAcadmia Valenci-ana de la Llengua respon a lintent de crear una tercera via entre la unitat de la llengua i el secessi-onisme. Impulsada per Zaplana, amb lacord del PSPV i CiU, ha esdevingut un exemple ms del fraccionament dinstitucions cultu-rals en espais autonmics.

    97

    Govern Illes Balears

    21 de setembre

    primera edici del Correllengua a Catalunya.

    10 de novembre

    homenatge nacional a les B

    rigades Internacionals a B

    arcelona.

    23 dabrilla m

    anifestaci independentista a Barcelona acaba

    amb forts enfrontam

    ents amb la policia espanyola.

  • ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / C

    RONO

    LOGI

    A NA

    CION

    AL

    Govern espanyol Generalitat ValencianaGeneralitat de Catalunya Govern Illes Balears

    18 de maig

    dos joves independentistes dElx sn jutjats a lAudi-ncia Provincial de Valncia. Cam

    panya de solidaritat arreu dels Pasos Catalans.

    9 de juliolconcentraci a B

    arcelona amb el lem

    a Prou re-pressi al poble catal.

    14 de generdesenes de ferits en una brutal crrega policial a la U

    AB durant la visita de Jos M

    aria Aznar.

    Els festivals musicals i aplecs, que sorgeixen o revifen a finals dels 90, esdevindran un espai de polititza-ci de desenes de milers de joves i una magnfica plataforma per als grups musicals reivindicatius darreu dels Pasos Catalans.

  • Govern dArag Govern FrancsConsell General dels Pirineus Orientals

    Durant la primera meitat dels anys 2000, la xarxa de casals indepen-dentistes sestn arreu dels Pasos Catalans. Sobren ms de 100 locals, que esdevenen un factor clau de mobilitzaci, socialitzaci i difusi poltica i cultural de les-querra independentista.

    Durant el febrer i mar de 2001, 48 vens de Benimaclet sn detin-guts per haver tractat dimpedir la destrucci de lhorta del barri. Les mobilitzacions en defensa de lhorta valenciana i daltres indrets emblemtics de la ciutat es con-vertiran en un motor de creaci de conscincia nacional i de mobilit-zaci social.

    99

    Govern Illes Balears

    27 de maig

    la desfilada militar a B

    arcelona provoca diverses m

    obilitzacions i un rebuig social majoritari.

    25 de febrerm

    s de 100.000 persones es manifesten a B

    arce-lona contra el Pla H

    idrolgic i el transvasament de

    lEbre.

    18 de julioles celeba a B

    erga el primer R

    ebrot, aplec de joves dels Pasos Catalans

    4 de novembre

    primera edici del Correllengua a Catalunya N

    ord

  • ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / C

    RONO

    LOGI

    A NA

    CION

    AL

    Govern espanyol Generalitat ValencianaGeneralitat de Catalunya Govern Illes Balears

    16 de mar

    protesta antiglobalitzaci que reuneix centenars de m

    ilers de persones a Barcelona.

    15 de febrerles m

    ultitudinries manifestacions contra la guer-

    ra dIrac arreu dels Pasos Catalans posen contra la corda la dreta.

    La confluncia de mobilitzacions antiglobalitzaci i en defensa del territori, aix com lauge de lesquerra independentista, fan que la qesti nacional dels Pasos Catalans es faci cada vegada ms present a lagenda i a les prc-tiques dels moviments socials i populars.

  • Govern dArag Govern FrancsConsell General dels Pirineus Orientals

    8 doctubrem

    s de 8.000 persones es manifesten a Perpi-

    ny contra el canvi de nom de la regi Llengua-

    doc-Rossell pel de Septim

    nia.

    La derrota del PP a les eleccions, desprs del cas 11M provoca que lesquerra de Catalunya -ara governant- inici una operaci federalista, mentre el PP del Pas Valenci i les Balears senroca en una posici de victimisme regio-nalista similar al que sempre ha usat CiU.

    101

    Govern Illes Balears

    26 de novembre

    en una reuni a als EUA, la Federaci Catalana

    de Patinatge s desposseda del dret a competir

    internacionalment.

  • ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / C

    RONO

    LOGI

    A NA

    CION

    AL

    Govern espanyol Generalitat ValencianaGeneralitat de Catalunya Govern Illes Balears

    11 de febrerm

    s de 5.000 persones es manifesten a B

    arcelona contra la reform

    a dels estatuts dautonomia i per

    la independncia.

    17 de mar

    50.000 persones es manifesten a M

    allorca sota el lem

    a Prou de destrucci. Salvem M

    allorca.

    1 de desembre

    la PDD

    convoca 100.000 persones a Barcelona per protestar contra el m

    altracte poltic i econmic del

    govern espanyol vers Catalunya.

    1 de maig

    de la fusi entre Alternativa Estel i la CEPC, neix el Sindicat dEstudiants dels Pasos Catalans.

    18 de febrer80.000 persones es m

    anifesten a Barcelona per a

    demanar la inclusi del dret a decidir en la nova

    reforma de lestatut.

    13 de setembre

    dues persones cremen una fotografia del rei a Girona. La

    posterior citaci daquests joves per part de lAudincia N

    acional iniciar una espiral de desobedincia.

    La reforma dels estatuts dau-tonomia del Pas Valenci i de Catalunya van activar diversos moviments en defensa del dret dautodeterminaci. Aix, la CUA va convocar mobilitzacions tant a Barcelona com a Valncia, mentre que la PDD es convertia en una de les primeres grans organitzacions sobiranistes.

    La campanya 300 anys docu-paci, 300 anys de resistncia impulsa mobilitzacions arreu del Pas Valenci i a Lleida, com a commemoraci de la derrota dAlmansa i com a crida a recupe-rar la independncia dels Pasos Catalans.

  • Govern dArag Govern FrancsConsell General dels Pirineus Orientals

    16 de desembre

    el Teatre Tvoli de Burjassot somple per lhom

    enatge popular a Guillem

    Agull, assassinat 15 anys abans per feixistes.

    25 dabrillesquerra independentista en solitari aplega m

    s de 5.000 persones a la ciutat de Valncia en favor de la independncia dels Pasos Catalans.

    7 de novembre

    massiva m

    obilitzaci a Perpiny en comm

    emoraci

    dels 350 anys del Tractat dels Pirineus.

    13 de setembre

    Arenys de Munt celebra el prim

    er dels refern-dum

    s sobre la independncia.

    22 de desembre

    saprova la Llei de Llenges dArag, que fa un tmid

    reconeixement dels drets dels catalanoparlants.

    Des del setembre de 2009 fins labril de 2011, es convoquen a 516 municipis de Catalunya consultes sobre la independncia organitza-des pel moviment popular, on hi participen 881.564 persones.

    103

    Govern Illes Balears

  • ATLE

    S DE

    LS PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S / C

    RONO

    LOGI

    A NA

    CION

    AL

    Govern espanyol Generalitat ValencianaGeneralitat de Catalunya Govern Illes Balears

    10 de juliolm

    s de mig m

    ili de persones es manifesten a

    Barcelona contra la retallada de lestatut i pel dret

    a lautodeterminaci.

    17 de febrerACPV es veu obligada, per la pressi de les m

    ultes, a tancar les em

    issions de TV3 al Pas Valenci.

    Amb la victria electoral de CiU a Catalunya, sinicia un bienni de collaboraci amb el PP, de fortes retallades i despossessi, que tanmateix CiU intentar maquillar amb una poltica aparentment sobiranista i amb la reivindicaci de pacte fiscal.

    Les mobilitzacions contra la crisi i contra el sistema poltic esclaten al carrer en lanomenat moviment 15M alhora que els partits poltics safonen en un mar de corrupci. La percepci de la necessitat duna regeneraci democrtica darrel sestn a una majoria de la poblaci.

  • Govern dArag Govern FrancsConsell General dels Pirineus Orientals

    21 de gener180.000 persones es m

    anifesten a Valncia, Ala-cant i Castell contra les retallades a lensenya-m

    ent en valenci.

    11 de setembre

    la via catalana ressegueix part del pas, del Vol a Vinars. Al m

    ateix temps, lesquerra independentis-

    ta aplega ms de 30.000 persones a Barcelona.

    11 de setembre

    Fabra clausura Canal 9. Lendem, desenes de m

    ilers de persones surten al carrer i en les setm

    anes poste-riors la protesta acom

    panya Fabra en totes les visites oficials.

    10 de mar

    es crea lAssemblea N

    acional Catalana.

    13 de febrerla m

    obilitzaci estudiantil a Valncia deriva en les protestes al carrer de la Prim

    avera Valenciana.

    11 de setembre

    un mili i m

    ig de personen es manifesten a B

    arce-lona per la independncia

    19 doctubre15.000 persones es m

    anifesten a Barcelona en la

    presentaci de la campanya Independncia per

    canviar-ho tot

    Lxit de la mobilitzaci indepen-dentista de l11 de setembre obre un nou cicle poltic a Catalunya. Noves eleccions i nou govern amb el comproms dexercir el dret a decidir. Lanomenat Procs obre tamb diversos interrogants sobre larticulaci final dels Pasos Catalans.

    105

    Govern Illes Balears

  • 7persones han perdut un ull durant els 3 darrers anys a causa de les actuacions dels

    mossos desquadra

    6%sha redut el poder adquisitiu des de 2008

    11dones assasinades per violncia de

    gnere lany 2014

    18,5%han pujats els preus dels medicaments i la salut als Pasos Catalans des de 2012

    40%dels treballadors indus-trials han perdut la seva feina des de lany 2000

    22bases dexrcits estrangers hi ha

    en territori catal

    750.000segones residncies als Pasos Catalans

    118%s el deute p-blic que corres-pondria a totes les administra-

    cions

    1de cada 3 alum-nes valencians estudien a les-

    cola privada

    3.000euros per habitant s el cost total del rescat

    bancari en concepte dajudes pbliques

    2.930euros s el cost del pagament dinteressos del deute per habitant

    1.250.000habitatges es van construir entre 2002 i 2011

  • 9.000pagesos perden la feina cada any

    29,6%de dones del Pas Valenci estan a latur

    37,8%representen els hospitals catalans respecte el total de lEstat

    71%ms cara s la neteja viria privatit-zada respecte a la municipal

    26,3%de la poblaci catalana es troba en risc de pobresa

    68,3%ha crescut la despesa per habitatge, llum i gas en els darrers 10 anys

    4.928.000euros pagaran aquest any els habitants dels Pasos Catalans en concepte de despeses militars dels exrcits francs i espanyol

    8sucidis directa-ment relacionats amb els desno-naments als Pa-sos Catalans

    18km s la distncia mitjana entre cada port esportiu dels Pasos Catalans

    1.844.000de persones aturades hi havia al primer trimestre de 2013 als Pasos Catalans

    90%del consum energtic prov de combusti-bles fssils

    55%s la potncia nuclear de tot lestat installa-da al territori

    1.024.640sn els habitatges buits als Pasos Catalans 5

    llocs slids de treball sn des-truts per un precari que es crea en una gran cadena de distribuci

    11.325persones van ser internades en CIEs lany 2012 a lEstat espanyol

    107

  • 6.410,5milions deuros shan retallat en

    despesa social des de 2010 als Pasos Catalans

    50milions deuros s el deute que van acumular el 2011 CIU,

    ICV, PSC, PP i ERC

    120casals i ateneus organitzats

    arreu del territori

    74desnonaments diaris durant 2013 al conjunt dels Pasos Catalans

    2.000.000de persones es van manifestar lonze de setembre de

    2012 a favor de la independncia

    25rees dels Pasos Catalans amenaades pel fracking

    68,1%de la poblaci t problemes per arribar a final de ms

    145.763 treballadores afectades per EROs lany 2012

    als Pasos Catalans

    26%s la diferncia entre el sou duna dona i un home per la

    mateixa feina al Pas Valenci i Catalunya

    445 camps de futbol s la superfcie que ocupen tots els centres comercials

  • 686 municipis per la independncia

    12% sha redut el pressupost sani-tari dels Pasos Catalans

    72% del frau fiscal el fan les grans empreses

    492%s el valor del deute sobre el PIB de lEstat espanyol

    2.400Km2 entre la costa valenciana i Eivissa sotmesos a prospeccions petrolferes aprovades pel Govern Espanyol.

    669.877.925 euros shan destinat a concursos per la sanitat privada des de linici de la crisi

    80%de les inspeccions dhisenda es fan a ciutadans i petites empreses

    13.000euros per habitant s limport del deute illegtim contret des del 2000

    52%dels interns en Centres dInternament dImmigrants van ser expulsats durant el 2012

    3.600euros s el cost del rescat bancari per

    habitant fins el dia davui

    300anys docupaci espanyola des de 1714

    65.700desnonaments entre 2008 i 2012

    109

  • XARX

    A DE

    CAS

    ALS

    I ATE

    NEUS

    DEL

    S PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S

    El nostre alliberament quotidi

    1

    25

    66

    26

    44

    2

    7

    8 9 92

    10

    4

    34

    2831 49

    36

    342

    677477 75

    97

    9091

    13

    3983

    849495

    4569

    50 51

    63

    6465

    6061

    62

    54

    38377685

    8786

    687978

    96

    333552

    3256

    41

    53

    70

    57100

    58

    40

    43

    71

    99

    72

    53093 80

    12

    73

    29 47 554648681

    822789

    9859

    88

    11

    101 102

    103

    104 105

    106

    107

    108

    114

    115

    117116

    118

    119

    120

    109

    110111

    112113

  • Els espais socials sn projectes collectius que teixeixen el terri-tori dexperincies emancipadores, cultura, convivncia, comu-nitat, cooperaci, noves realitats, nous imaginaris, poder popular i sn les llavors del nou pas de lavui i del dem, que es fa pas a pas. Sn la rereguarda dels moviments i les lluites que tenyeixen de color roig el pas. Sn lassalt quotidi al sentit com i cons-trueixen a partir dels fets menys tangibles noves maneres de fer, de pensar i desdevenir. Sn lespai per la construcci permanent de totes aquelles persones que hi participen. El fer converteix a qui fa en subjecte actiu i tamb responsable, i sn aquests re-fugis escampats pel territori on es fan infinitat dactivitats dall ms diverses esdevenint fbriques de converses, coneixements i experincies per crixer. Sn espais on sensenya i saprn cada dia que la vida no s all que ens pretenen imposar, la vida no s consumir sin ser partcip; que el treball, no s esllomar-se, sin fer amb la resta de persones del nostre entorn; que la cultura no es consumeix, es crea i es comparteix; que el menjar no sengoleix, sin que sassaboreix i que nosaltres som cada dia ms i volem ser entre tots els nics protagonistes de les nostres vides.

    Als casals, ateneus i altres espais populars, aprendre, gaudir, ensenyar, conviure, construir, pensar, viure... sn els verbs que s conjuguen, ho fan en primera persona del plural i amb ells descobrim que noms alliberant-nos avancem cap a la llibertat.

    ELS CASALS I ATENEUS POPULARS ALS PASOS CATALANS

    111

    14

    1617

    18

    191520

    2223 24

    21

  • XARX

    A DE

    CAS

    ALS

    I ATE

    NEUS

    DEL

    S PA

    SOS

    CAT

    ALAN

    S

    ALACANT1. Casal Popular Tio CucALCANAR2. Casal AixumaraALCOVER3. Casal Popular la BretxaALZIRA4. Casal Popular AlziraARBCIES5. Ateneu Popular lArboARTS6. Ateneu Popular la FalATZENETA DEL MAESTRAT7. Casal Popular dAtzeneta del MaestratBADALONA8. Casal Antoni Sala i Pont9. Casal Carme ClaramuntBADIA DEL VALLS10. Casal de lEsquerraBALAGUER11. Casal Pere IIIBANYOLES12. Casal Popular i Independen-tista del Pla de lEstanyBARBER DEL VALLS13. Ateneu de BarberBARCELONA14. Ateneu Popular Layret15. Casal Independentista La Crulla16. Ateneu Popular de Les Corts17. Casal Popular Tres Voltes Rebel18. Ateneu Popular Octubre19. Casal Independentista El Noi Baliarda20. Casal Popular Tres Lliris21. Casal Independentista de

    Sants Jaume Comte22. Ateneu Popular de Vallcarca23. Ateneu Independentista La Barraqueta24. Ateneu La TornaBENIARRS25. Ateneu Popular ArrelsBENISSA26. Casal Popular de BenissaBERGA27. Casal PanxoBTERA28. Ateneu de BteraBORDILS29. Ateneu Popular La PioixaBREDA30. Casal Terra RojaBURJASSOT31. Ca BassotCALAFELL32. Ateneu la sala de baixCALDES DE MONTBUI33. Ateneu Mol den RalCARCAIXENT34. Ateneu Popular la ForcaCARDEDEU35. Casino PopularCASTELL DE LA PLANA36. Casal Popular de CastellCERDANYOLA DEL VALLS37. Casal Popular La Clau38. Casal Popular BuiracCORNELL DE LLOBREGAT39. Ateneu Popular KNYEIVISSA40. Ateneu Popular dEivissaEL VENDRELL41. Ateneu la Trinxera

    FALSET42. Casal Popular Pere Joan Barcel CarrascletFELANITX43. Ateneu Popular de FelanitxGANDIA44. Jaume IGAV45. Centre Social La MquiaGIRONA46. Ateneu 24 de Juny47. Casal Independentista el Forn48. Centre Social La MquiaGODELLA49. Ateneu Popular la CantarellaGRAMENET DEL BESS50. Ateneu Popular Jlia Romera51. Local Social KridaGRANOLLERS52. Casal lEsquerdaIGUALADA53. Casal Independentista La TeixidoraLHOSPITALET54. Casal Popular Independentista de lHospitaletLA BISBAL DE LEMPORD55. Casal Estel RoigLA CANONJA56. Ateneu Popular la MinaLA SEU DURGELL57. Casal Popular de lAlt UrgellLLEIDA58. Casal de Joves de LleidaMANLLEU59. Casal Popular Boira Baixa

  • MARTORELL60. Centre Social la VilaMATAR61. Casal Popular Flix Cucurull62. Casal Popular Independentista el TelerMOLINS DE REI63. Ateneu MuleiMOLLERUSSA64. Ateneu Popular Plana dUrgell65. Casal Popular lArreuMONVER66. Casal de MonverMONTBRI DEL CAMP67. Casal el Lluert de MontbriMONTCADA I REIXAC68. Casal Popular el BrotOLESA DE MONTSERRAT69. Casal Independentista Popular la FonaOLVAN70. Ateneu Popular OlvansPALMA71. Ateneu Popular de Palma72. Casal Popular Voltor NegrePERPINY73. El Casal de PerpinyREUS74. Casal Despertaferro!RIBES75. GERRIPOLLET76. El LocalRIUDOMS77. Casal Popular la CaldereraSABADELL78. Casal Independentista i Popular Can Capablanca79. Ateneu lEscletxaSALITJA80. Casal Independentista de Salitja

    SALLENT81. Ateneu Popular RocausSALT82. Casal Saltenc IndependentistaSANT BOI DE LLOBREGAT83. Casal Cultural Popular el BaluardSANT CELONI84. Casal Popular Quico SabatSANT CUGAT DEL VALLS85. Casal Popular la GuitzaSANT QUIRZE DEL VALLS86. La ImpremtaSANT HILARI SACALM87. Casal Popular el TrabucSANT JOAN DE LES ABADESSES88. Casal Independentista i Popular lEspurnaSANT LLOREN DE MORUNYS89. Casal Popular lEstacaSANT MART SARROCA90. Casal Popular lEscletxa FoscaSANT SADURN DANOIA91. Casal PopularIndependentista el CarrsSANT COLOMA DE GRAMANET92. A.C.P. AramateixSANTA COLOMA DE FARNERS93. La Sega de 1640SANTA EULLIA DE RONANA94. Casal Popular lArrencadaSANTA MARIA DE PALAUTORDERA95. Ateneu Popular lEsbarzerSETMENAT96. Casal Popular el RenadiuSITGES97. Ateneu Popular de SitgesSOLSONA98. Casal Popular la Fura

    SLLER99. Casal la VictriaSORT100. Ateneu de la MuntanyaTARRAGONA101. Ateneu Popular lEspina102. Casal Popular Sageta de FocTRREGA103. Casal Popular el RostollTERRASSA104. Casal Popular lAtzur105.El KasaletTONA106. Casal Independentista La TracaTORREDEMBARRA107. Casal Popular Cua RojaTORTOSA108. Casal Popular PanxamplaVALNCIA109. Casal Obrer i Popular Francesc Santacatalina110. Ca Revolta111. Centre Social Terra112. Centre Social lHorta113. El Rac de la CorbellaVALLS114. Casal Popular La TurbaVIC115. Casal Independentista Manel ViusVILAFRANCA DEL PENEDS116. Ateneu Popular X117. Casal Independentista el CepVILANOVA I LA GELTR118. Ateneu VilanovVILA-REAL119. Casal Popular de Vila-RealVILASSAR DE MAR120. Casal Popular Atzari

    113

  • Fent cam cap a un pas nou

  • 115

  • Indepen-dncia

    Els Pasos Catalans conformem un espai com de llengua i cultura, de di-nmiques socials i destructura econmica. I s sobre aquest espai com que proposem construir un projecte poltic sobir, per autogovernar-nos amb justcia i amb independncia.

    La conscincia nacional no s ni pot ser un simple exercici de patriotisme tronat, ni una cortina de fum per amagar les vergonyes de la classe diri-gent. La conscincia nacional ha de ser el convenciment que som un sub-jecte sobir i que hem dexercir aquesta sobirania, sense lmits. La consci-ncia nacional s saber que la ptria s el poble, que el futur de cadascun de nosaltres est lligat al futur de la nostra collectivitat.

    Lexercici de la sobirania als Pasos Catalans, passa, a dia davui, per la construcci dun estat independent on el poder sigui democrticament exercit per una majoria de la poblaci. La independncia ha de ser la clau de volta del canvi, de la nova societat dhomes i dones lliures.

    MANU

    AL D

    E DE

    SOBE

    DIN

    CIA

    PEL C

    ANVI

    POL

    TIC

    I SO

    CIAL

    ALL QUE VAL S LA CONSCINCIA

    DE NO SER RES SI NO SS POBLE.

    VICENT ANDRS ESTELLS

  • Pasos Catalans

    117

    SEREM NOMS SI EL CORATGE ENS FA ANAR MS LLUNY DAQU,

    SEREM NOMS SI ENS EXALTA GUANYAR TANT PER COMPARTIR.

    LLUIS LLACH

    La histria de les nacions sense estat, dels pobles sense sobirania, s una histria marcada per la seva desestructuraci interna. El cas dels Pasos Catalans no s cap excepci. Hem viscut dcades i dcades de poltiques intensives per a dividir aquesta realitat comuna, i tot i aix, no han aconse-guit enterrar la nostra conscincia comuna.

    La nostra realitat no s un somni de velles glries ni dirredemptismes tronats, sin la conscincia de saber que noms junts la nostra gent podr viure lliure. La nostra realitat ens la certifiquen dia a dia aquells que tant treballen per a separar-nos; quan ens han de clavar urpada, ens la claven a tots alhora. Ells, conscients que som un sol poble, ens ataquen com un tot. Nosaltres, conscients que som un sol poble, cal que avancem plegats.

    I mentre avancem, construm una nova catalanitat. Plural, en xarxa, arre-lada a la terra i a la gent. Els Pasos Catalans del segle XXI.

  • MANU

    AL D

    E DE

    SOBE

    DIN

    CIA

    PEL C

    ANVI

    POL

    TIC

    I SO

    CIAL La histria lescriuen els de dalt per la canvien els de baix. Si volem canvi-

    ar la nostra histria, noms la gent treballadora t la fora per a fer-ho. Ni la independncia ni la transformaci social vindran de la m daquells que avui ens governen, daquells que han viscut, han defensat i shan enriquit amb lactual status quo.

    La Unitat Popular s la uni de tots els sectors conscients de les clas-ses populars entorn un programa poltic de canvi profund. Independncia, justcia social, democrcia participativa, defensa del territori, feminisme, sobirania econmica.

    Quan les classes populars dels Pasos Catalans shan subordinat als in-teressos de les elits dirigents, poc o res ha canviat. Quan les classes po-pulars han pres conscincia que eren elles qui havien de governar el seu futur, aquest pas ha tocat el cel amb els dits. Noms des de la nostra sobirania com a poble treballador, i no des duna posici subordinada a les elits de sempre, s possible engegar el motor del canvi.

    Unitat Popular

    A LATZAR AGRAEIXO TRES DONS: HAVER NASCUT DONA, DE CLASSE BAIXA I NACI OPRIMIDA. I EL TRBOL ATZUR

    DE SER TRES VOLTES REBEL.MARIA MERC MARAL

  • 119

    Si mai ning no shagus rebellat contra la llei vigent, encara existiria lesclavitud. Si els obrers de La Canadenca no haguessin desafiat la pro-hibici governamental de vaga, no haguessin conquerit la jornada laboral de 8 hores. Si Francesc Maci o Vicent Marco no haguessin dinamitat lor-denament constitucional, la Repblica no hagus significat cap bri despe-rana per a les classes populars dels Pasos Catalans.

    La construcci del nou pas independent, de la nova societat, no es pot fer cenyint-nos a ledifici legal que ens oprimeix i que volem enderrocar. Fer-ho daquesta manera s treballar per tal que poc o res canvi.

    La desobedincia s larma que la majoria tenim per a inutilitzar la impo-sici de la minoria. No creure, no acatar. Fer el nostre cam emancipador, lluny de les seves lleis i acompanyats de la nostra tica i del convenciment que en el cam que fem avui es dibuixa ja all que tindrem dem.

    Desobedin-ciaLA GENT NO SADONA DEL PODER QUE T:

    AMB UNA VAGA GENERAL DUNA SETMANA NHI HAURIA PROU PER A ENSORRAR LECO-NOMIA, PARALITZAR LESTAT I DEMOSTRAR

    QUE LES LLEIS QUE IMPOSEN NO SN NECESSRIES.JOAN BROSSA

  • MANU

    AL D

    E DE

    SOBE

    DIN

    CIA

    PEL C

    ANVI

    POL

    TIC

    I SO

    CIAL

    Fora la democrcia dels sbdits, de la separaci entre governants i go-vernats, de la casta poltica professionalitzada i de la representativitat se-grestada per les elits i els seus notables! La democrcia, com a mxima aspiraci de sobirania poltica, i el socialisme, com a mxima aspiraci de sobirania econmica, han de ser governats per la participaci directa de la poblaci.

    El Poder Popular s lexercici efectiu de la sobirania per part de la pobla-ci. s lestructura de poder que permet decidir, a la ciutadania, sobre tot all que lafecta directament. s la implicaci de la gent en el govern de la seva collectivitat.

    Construir poder popular s lluitar i crear. El socialisme no sinstaura per decret i la nova societat no es conquereix noms en cap text constitucional. Lluitar perqu no cal esperar a dem per a construir el futur, sin que el construm ja des dara, conquerint espais de llibertat i autogesti. Crear, perqu ens caldr tota la nostra intelligncia collectiva per a construir un model que doni el poder a la gent.

    Poder Popular

    LLUITAR, CREAR, CONSTRUIR PODER POPULAR!

    OBRINT PAS

  • 121

    El programa de la Unitat Popular no s cap utopia sin una necessitat per a poder garantir un futur ms digne, amb ms drets i ms lliure que no pas el nostre passat o el nostre present. No s cap carta als reis afegida sobre una acci poltica ms moderada. No s cap illusi de somiatruites ni cap bafarada de joventut.

    El cam el fem pas a pas, per aquests passos noms tenen sentit si ens acosten als nostres objectius. Sn molts els que ens han precedit i han bescanviat pel cam els seus ideals per uns altres que semblaven ms assequibles i igualment necessaris. El seu exemple ens ha de servir per a no renunciar quan els cants de sirena, les crides al pacte i al dileg, sonin ms fort i des de llocs diferents.

    La independncia, el socialisme, la unitat dels Pasos Catalans, la defensa del territori, el feminisme, la solidaritat entre pobles, sn objectius que mereixen la nostra perseverana en la lluita.

    Cap renncia

    VOLER LIMPOSSIBLE ENS CAL,I NO QUE MORI EL DESIG.

    MARI VILLANGMEZ

  • Recursosper feraquest llibre

  • 123

    MODEL ECONMICINEwww.ine.es

    ANUARI ECONMIC DESPANYAwww.anuarieco.lacaixa.comunica-cions.com/java/X?cgi=caixa.anuari99.util.ChangeLanguage&lang=cat

    OBSERVATORI DE LES FINANCES TIQUESwww.fets.org

    MINISTERIO DE EMPLEO Y SEGURIDAD SOCIALwww.seg-social.es/Internet_1/Estadis-tica/index.htm

    LES COULISSES DU COMMERCE QUITABLEJacquiau, C. (2006) Pars: Mille et une nuits.

    DEPREDACI TERRITORIGREENPEACE. DESTRUCCIN A TODA COSTA 2013www.greenpeace.org/espana/es/re-ports/Destruccion-a-toda-costa-2013/

    MINISTERIO DE INDUSTRIA, ENERGA Y TURISMOwww.minetur.gob.es/energia/petroleo/Exploracion/Mapa/Paginas/map-Sondeos.aspx

    GOB - GRUP DORNITOLOGIA BALEARwww.gobmallorca.com

    OBSERVATORI DE PROJECTES I DEBATS TERRITORIALS DE CATALUNYAwww.territori.scot.cat/index.php

    ECOLOGISTES EN ACCIwww.ecologistesenaccio.cat

    TSUNAMI FINANCERADICAEwww.adicae.net

    BANCO DE ESPAAwww.bde.es

    DEUTEPLATAFORMA AUDITORIA CIUTADANA DEL DEUTEwww.auditoriaciudadana.net/ca/

    LA ILEGITIMIDAD DE LOS RESCATES A LA BANCA EN EL ESTADO ESPAOLPACD (2013) Disponible en lnia a www.dropbox.com/s/4yrhbz3q2y-batzt/InformeRes-catesBancarios.pdf

    LA INSOSTENIBLE EVOLUCIN DE LA DEUDA DE LA ECONOMA ESPAOLAC. Snchez Mato (2013)Disponible en lnia a www.attacma-drid.org/wp/wp-content/uploads/Deu-da-economia-espa%C3%B1ola-2012.pdf

    ENERGIAINSTITUT VALENCI DE COMPETITIVITAT EMPRESARIAL (IVACE)www.energia.ivace.es

    GOVERN DE LES ILLES BALEARSwww.caib.es

    INSTITUT CATAL DENERGIAwww20.gencat.cat/portal/site/icaen

    ASOCIACIN EMPRESARIAL ELICAwww.aeeolica.org/

    MINISTERIO DE INDUSTRIA, ENERGA Y TURISMOwww.minetur.gob.es

  • LERA DEL CIMENTFIN DE CICLO. FINANCIARIZACIN, TER-RITORIO Y SOCIEDAD DE PROPIETARIOS EN LA ONDA LARGA DEL CAPITALISMO HISPA-NO (1959-2010)Lpez, I.; Rodrguez, E. (Observatorio Metropolitano) (2010)Madrid: Traficantes de Sueos.

    GREENPEACE (2013). DESTRUCCIN A TODA COSTA 2013 www.greenpeace.org/espana/es/Tra-bajamos-en/Defensa-de-los-oceanos/Destruccion-a-toda-costa/

    INEwww.ine.es

    GOVERNANA LOCALMINISTERIO DE HACIENDA Y ADMINISTRACIONES PBLICASwww.minhap.gob.es/ca-ES/Areas%20Tematicas/Administracion%20Electro-nica/OVEELL/Paginas/DeudaViva.aspx

    INFORME DE FISCALIZACIN DEL SECTOR PBLICO LOCAL, EJERCICIO 2011Tribunal de Cuentas (2011)Disponible en lnia a www.minetur.gob.es/energia/petroleo/www.tcu.es/uploads/I1010.pdf

    HABITATGEMINISTERIO DE FOMENTOwww.fomento.gob.es

    INEwww.ine.es

    EMERGENCIAHABITACIONAL EN EL ESTADO ESPAOL PAHiDESC (2013)

    CONSEJO GENERAL DEL PODER JUDICIALwww.poderjudicial.es

    SOCIEDAD PBLICA DE ALQUILERwww.spaviv.es

    ANUARI MDIA CAT 2012 i 2013www.media.cat/anuari/

    PLATAFORMA DAFECTATS PER LA HIPOTECAwww.afectadosporlahipoteca.com

    ECONOMIA DOMSTICAEUROSTATwww.epp.eurostat.ec.europa.eu

    AGNCIA CATALANA DE LAIGUAwww.aca-web.gencat.cat/aca/

    ASOCIACIN ESPAOLA DE ABASTECIMIENTOS DE AGUA Y SANEAMIENTOSwww.aeas.es

    INE (SRIES HISTRIQUES IPC 2002-2012)www.ine.es

    INE (ENQUESTA DE CONDICIONS DE VIDA)www.ine.es

    OCDEwww.oecd.org

  • 125

    SANITATINFORME IDIS: SANIDAD PRIVADA, APORTANDO VALOR. ANLISIS DE LA SI-TUACIN 2014www.fundacionidis.com

    MINISTERIO DE SANIDAD, SERVICIOS SOCIALES E IGUALDADwww.msssi.gob.es

    CORRUPCIVIQUIPDIAhttp://es.wikipedia.org/wiki/Puer-ta_giratoria_(pol%C3%ADtica)#ci-te_note-13

    DRETS CIVILSMINISTERIO DE DEFENSAwww.defensa.gob.es

    MINISTRE DE LA DFENSEwww.defense.gouv.fr

    EDUCACILES FORMATIONS EN LANGUES RGIONALES DANS LACADMIE DE MONTPELLIER 2013-2014Autoritat educativa del Llenguadoc-Rossell (2014)

    ENQUESTA DUSOS LINGSTICS A LA CATALUNYA NORDGeneralitat de Catalunya (2014)

    INFORME SOBRE LENSENYAMENT EN VALENCISTEPV (2011)

    OFICINA ESTADSTICA DE LAJUNTAMENT DE VALNCIAwww.valencia.es/estadistica

    ANUARI ESTADSTIC DEL MINISTERI DEDUCACIwww.mecd.gob.es/servicios-al-ciuda-dano-mecd/estadisticas/educacion.html

    ESCOLA VALENCIANAwww.escolavalenciana.com

    EDUCATION AT GLANCE. INFORME OCDE, 2011Disponible online a www.oecd.org/edu/eag2013%20(eng)--FINAL%2020%20June%202013.pdf

    OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAAwww.observatoriosocial.org/

    INEwww.ine.es

    LAGENDA DE LA POLTICA EDUCATIVA A CATALUNYA: UNA ANLISI DE LES OPCIONS DE GOVERN.INFORME FUNDACI BOFILL, 2011-2013www.fbofill.cat/

    RETALLADES EN EDUCACI PBLICAInforme FAPA-Valncia

    CRISIS FISCAL, FINANZAS UNIVERSITARIAS Y EQUIDAD CONTRIBUTIVAStudia XXI

    ALTRES FONTSLA DIRECTAwww.setmanaridirecta.info

    LACCENTwww.laccent.cat

  • Vost s lliure de:

    Compartircopiar i redistribuir el material en

    qualsevol mitj i format

    El llicenciador no pot revocar aquestes llibertats, sempre que

    seguiu els termes de la llicncia:

    ReconeixementHeu de reconixer l'autoria de manera apropiada, proporcionar un enlla a la llicncia i indicar si heu fet algun canvi.

    Podeu fer-ho de qualsevol manera raonable, per no d'una manera que

    suggereixi que el llicenciador us dna suport o patrocina l's que en feu.

    No hi ha cap restricci addicional No podeu aplicar termes legals ni

    mesures tecnolgiques que restringeixin legalment a altres de fer qualsevol cosa que la llicncia permet.

    llibres per la Unitat Popular(2014)

  • LA LLIBERTAT NO S FER EL QUE VULGUIS, S NO HAVER DE FER ALL QUE VOLEN ELS ALTRES.

    MANUEL DE PEDROLO