Llibre dels Fets de Jaume I-MOLC

  • Published on
    28-Nov-2015

  • View
    27

  • Download
    8

DESCRIPTION

Llibre dels Fets de Jaume I-MOLC. Introducci al text.

Transcript

  • ruME, ICRONICAO LLIBRE

    DE,LS FT,ITS

    Edicbns 62 i *la C-aixa"LES MIIIORS OtsRES M LA UTERATURA CATALANA

  • Jaume IJaume I, nascut a Montpeller el 1208 i mort a Valnciael 1276, fou comte de Barcelona i rei d'Arag (1213-1276), de Valncia (1239-1276) i de Mallorca (1229-127 6\; i, tamb, fou I'autor del Llibre dels Fets del rei enJqume, una de les quatre grans crniques medievals. Ini-cialment, fou discutida la paternitat de Jaume I pel que faa la crnica que tracl.a de la seva figura i regnat, peroavui s unnimement admesa la intervenci del monarcaen la seva redacci. Possiblement l'ajudaren algunscollaboradors del seu seguici personal i. ms que es-criure-la, la degu dictar o en "compongu les sevesraons", com era habitual en les altes dignitats. Jaume I,en diferents passatges de I'obra, declara explicitamentque ell s I'autor de la crnica, per exemple, quan fa ladescripci d'lnnocenci ill: "E aquest apostoli, papa Inno-cent, fo el mellor apostoli: eue de la sa que feem aquestllibre en cent anys passats no hac tan bon apostoli en I'es-glsia de Roma." Confrrma, tamb, que es tracLa d'unaobra personal, la forma autobiografica de la crnica, ambel plural majesutic, com coffespon a la categoria del seuautor, pero, a voltes, amb la primera persona del singu-lar, que s'esmuny pel fet de tracLar-hi uns [emes relacio-nats amb la vida quotidiana del monarca. Contribueixen.alhora, a demostrar la intervenci directa del rei tant unsdetalls d'ordre personal i anecdtic com, tamb, el llen-guatge global de la crnica, que correspon com ha estatnotat, a la formaci idiomtica de Jaume I. Tota I'obraexhala, a ms, una voluntat de justificaci dels actes del

  • monarca, i hi trobem una cura especial a no esmentaraquells fets que poguessin perjudicar el seu valor perso-nal o I'habilitat diplomtica, com s'esdev, per exemple,amb el tractat de Corbeil.

    La crnica de Jaume I ens ha pervingut en dos textosfonamentals, un de catald, I'esmentt Llibre dels Feits, iun de llat, un cnrt Lber gestqrum redacat I'any l3l 3pel dominic fra Pere Marsili, que confessa a la introduc-ci que tradu i ordend els relats en llengua vulgar sobreles gestes del Conqueridor que es conservaven a I'arxiureial. El manuscrit ms antic conservat del I lihre delsFeits fou acabat de copiar al monestir dc Poblet el | 7 desetembre de 1343 per ordre de I'abat l'onq de Copons,per s possible que hi hagus un text anterior. segura-menl. redactat entre | 3l 3 i 1327 .

    Segons sembla, la conquesLa de Mallorca impulsJaume I a redactar la seva crnica, perqu la considercom un fet extraordinari: "s la mellor cosa que fu homcent anys ha"; per el que es destaca per damunt de tot sel carcter insular d'aquesLa conquesLa -reprs poste-riorment per Joan Maragall i Josep Lleonart-, un ca-rcter insolit dins la pennsula: "sr cosa meravellosa ales gesl.es que oiran que prengats terra e regne dins lamar, on Dus lo volc formar".

    Semblantment a les tres altres croniques, El llihre delsFeits s'obre amb un pref,aci que, tant pel seu carcter mserudit -amb citacions llatines- com per la seva majorperfecci estilstica hi ha les vacil.lacions i repeti-cions que lrobem a la resta de la cronica- ha fet pensarque fou redacut per un personatge de cultura superior, ique s posterior a la mort del rei; Ferran Soldevila haapuntal el nom de Jaume Sarroca, bisbe d'Osca.

    El contingut de la crnica, prpiament diLa. es pot di-vidir en quatre parts, i hom ha proposat I'any 1244 i lalocalitat de Xtiva per a la redacci de les dues primeresque comprenen des del capitol 2 al 327 . [a primera part,que narra uns fets esdevinguts entre 1208 i 1228, es te-nyeix d'una certa imprecisi en tractar d'esdevenimentsreculats en el temps: I'engendrament gairebe miraculsde Jaume I, la mort del seu pare Pere el Catlic a Muret,les lluites internes d'Arag i el casament del rei, gaireMun infant, amb Lionor de Castella. En canvi. la segona

    II

    II

  • part s molt minuciosa i precisa, perqu evoca uns fetsrecents, esdevinguts entre 1228 i 12402 la guerra d'Ur-gell a favor de N'Aurembiaix, les conquestes dels regnesde Mallorca i de Valncia, i el sojorn del rei a Montpe-ller.

    La tercera i quarta part foren redactades, probable-ment, a Barcelona, l'any 127 4; la tercera s, novament,poc minuciosa a causa de la seva gran condensaci ja quevint-i-tres anys ( 1242-1265) sn tractats en poques pgi-nes i narra, principalment, els problemes amb Alfons deCastella i les campanyes contra els sarrains rebels de Va-lncia. La quarta part torna a ser de gran precisi perqurecull uns fets ms recents (1265-1276): les campanyesal regne de Valncia. la guerra de Mrcir...; vrSefil-blantment, els ltims captols que narren la malaltia quedesembocaria en la mort de Jaume I foren redactats peralguna altra personalitat en voler incorporar la mort delmonarca a la crnica.

    D'entre els lrets que hom ha subratllat de la crnicadel Conqueridor hi excel.leixen la seva religiositat, itamb la bel'licosiLat, perqu el rei era un hbil estrateg.Destaca, igualment, el seu to pic que prov en bona partde les fonts joglaresques d'on deriven alguns passatges dela crnica, b que tamb pot provenir del fet que el rei de-via conixer I'epopeia novellesca. Al costaL d'aquests as-pecLes, cal remarcar la importncia de detalls de la vidaquotidiana del monarca i, de retop, del seu temps, inclo-sos, tamb . ala Crnica. Tots aquests aspectes fan que laCrnica tingui un gran inters alhora com a documenthistoric i l i terari.

    Del seu estil ha dit Ferran Soldevila que s lent, comcorrespon a qui es delecta explicant, "simple i ingenu delqui t una nima sense gaires complicacions, del qui ex-plica de paraula, ms que no escrivint, com en una con-versa, i per aixo no es preocupa gaire de l'ordre, ni d'evi-tar repeticions"; tanmateix, en alguns passatges el seu au-tor arriba als registres ms subtils: "l 'al la poesia, el pate-tisme o la tendresa".

    C. A .

  • NOTES AL MARGE DE LA CRONICA

    En el pargraf 108 del Llibre del Feits, Jaume I inse-reix aquesta frase, relativa al consell que, a propsit delsanuncis de passatge del rei de Tunis a I'illa de Mallorca,els nobles que l'acompanyen i els prohoms barceloninsdonen al rei d'esperar altres flovS: "No ens sembla quebon consell sia aquest per a ns ni per a la Lerrai car lamellor cosa que fu hom cent anys ha, volc Nostre Se-nyor que ns la fessem quan presem MallorquS: , pSDus la ens ha donada, no'n la perdrem per perea ne percoardia, car ns hi volem sser a I'acrrer". I per reblarms la seva decisi, desprs de citar dins tres setmanes aSalou els nobles calalans que foren amb ell a la presa deMallorca i la seva mainada d'Arag, declara terminant-ment: "que ms nos valdria pendre la mort esLant en Ma-llorques, que si ns la perdiem per nostra colpa: e sapiatsque no la perdreffi, e coneixeran Dus e hmens queno romandr en ns". I afegeix: "E en aquella maneramateixa com ho diguem de paraula, ho complim defeit".

    En aquest passatge veiem l'origen de la decisi reial dedeixar un llibre en qu consts aquesta "mellor cosa quefeu hom cent anys ha" per voler de Du i precisamentque la fes ell: el rei Jaume. I- resta, tamb important, hiser posada perqu ja l'obra haur estat empresa.Aquesta frase exposa la jerarquia dels esdeveniments enl'nima del rei Jaume: n's la determinant psicolgica.L'excepcionalitat de la gesta, que li confereix la primacia

  • entre les gestes del Conqueridor, s, per, tamb procla-mada en altres frases contingudes en el Llibre dels Feits,dites pel rei mateix o per altres personatges. I s, sobre-tot, la condici insular del regne conquerit o per conque-rir, all que el fa tant i tant excepcional, aquella condiciinsular que Maragall recollia, gaireb literalment, delsllavis del rei, en recollir-la de la crnica:

    "Tinc un regne soltre el marcottl no el t cap rei a Espa,t-t'a".

    Ja en I'episodi de Pere Martell, a Tarragona, que haestat a tort posat com a punt de partenga de la iniciativade la conquesta (perqu en data precedent el rei ja haviafet al.lusi al projecte expedicionari) quan els barons, en-tusiasmats per les paraules del cmit, s'adrecen al rei, perproposar-li que els dugui a la conques[a. fonamenten laproposta en dues oIlS: "la primera", diuen, "que vs envalrets ms e ns; I'altra que ser cosa meravellosa a lesgents que oiran aquesta conquesta, que prengats terra eregne dins en la mar, on Dus lo volc formar". I en lareuni secreta que, a Barcelona, t el rei amb els nobles,abans que amb I'arquebisbe i els bisbes, el comte d'Em-pries insisteix en la frase i sost que, grcies a llur ajudaels nobles ca[alans retrobaran la bona anomenada quellur conducta els havia fet perdre: "que el pretz que ha-vem perdut, que el cobrem, e en esLa manera lo cobra-rem, si vs prenets un regne de sarrai'ns, ab ajuda de ns,que sia dins mar." "E ser", afegeix, ..lo mellor feit quecrestians feessen cent anys ha."

    Encara I'endem, en la reuni de la cort general, aBarcelona mateix, Guillem de Montcada, prenent la pa-raula pels nobles, abans que els clergues i els ciutadans.[orna a evocar "aques[ feit de qu vs nos havets parlat,de conquerir lo regne de Mallorques, qui s dins mar", iafegeix: "que us ser major honrament que si en conque-rits tres en r.erra". (9 50)

    Encara, trobant-se en el setge de Borriana, davantI'opini de I'infant Ferran i altres nobles aragonesos, queli aconsellen d'abandonar I'empresa, el rei Jaume. recor-dant el b i la merce que Du li va fer en el seu jovent i

    l0 que "en nostra ninea hajam pres un regne que s sobre

  • mlr", no pot avenir-se que ara li aconsellin de llevar elsel.ge d'un "llogar an vil com aquest, que no s majord'un corral" ( 167)

    I en la commovedora escena del comiat, quan, desprs.de la conquesta i dels catorze mesos d'estada a I'illa,Jaume I reuneix consell general, "go s, tots los cavallerse tots los pobladors qui eren en Mallorques", i els adregala paraula, no pot, en el seu parlament, mancaf-hi lafrase consabuda, gaireb tal com la imitd Maragall enL'estimada dc don Jauntet "Car creats en bona fe que nohaur sa del mn, de dia ni de nuit, que la major partidadel nostre pensament no sia de vosaltres;

    , pus Dus nosha feita tanta de grdcia que ens lia donat regne dins mar,o tlue anc rei d'Espan'a no poc acsbar, e que hajam nsaqu edificada esglsia de nostra dona Sancta Maria, etantes ah.res que n'hi haur, que sapiats que no us desem-parar, ans per ma ajuda e per ma persona sovent e me-nut nos veurets e ens haurets".

    I acaba escaientment i commovedorament el passatge,amb el que hem qualificat altres vegades d"'el plor delsherois"; seguit aquest cop de "la decisi dels herois":

    "E ploram ns: e ells preseren llur comiat. E, quanhaguem estat una pega ns e ells, que no podem parlarper la dolor que haviem, dixem-los que els lleixarem percap en Bernat de Sancta Eugnia, e que feessen per ell aixcom farien per ns, e si res oem de neguna part d'estolque sobre ells vingus, que ns hi acorrerem de nostrapersona." ( f 105).

    FinalmenL, quan Jaume I enfoca la conquesta de Va-lncia, Don Blasco d'Alag, que s al costat d'ell en elconsell, ensems amb el mestre de I'Hospital, que acaba defloIl&f :

    - Snyer, diu, pus Du vos ha tan ben guiat el feit deMallorques, e en aquelles illes no comengarets vs nins deg, en aquell regne de Valncia, qui ha estat decara tots temps e de front al vostre llinatge, e tots tempsha punyat d'haver aquell...?

    I aleshores Don Blasco, girant-se cap al rei, li diu, totreprenent la imatge de la conquesta damunt la mar.

    - Senyor, ver diu lo Maestre de I'Espital, que, puspart mar vos ha Du dat conquerir, que a lo que est a laporta del vostre regne que ho conquirats. E s la millor I I

  • terra a la pus bella del mn...", afegeix, Lol. referint-se alregne de Valncia.

    Perd aixo ja se surt dels limits d'aquest apartat.

    La redacci de la Cronica del rei Jaume I, tal com haarribat fins a nosaltres porta un prefaci o prleg. que co-ffiehQr: "Retrau mon senyor senL Jaume, que fe sensobres morLa s", o sia la paraula que, en llat, diu:"Fides, si non liabet opero, morlue esl".

    Aquesta s la primera ciLa erudita que trobem al llargdel dit prefaci i, podem dir, al llarg de la crnica. Perdconv fer observar que les cites erudites, en aquest pre-faci, sovintegen molt ms que al llarg de la resta del Ll-bre : un primer motiu perqu ens aparegui amb un carc-ter diferent que la resta, i que comenci a fer nixer en no-saltres la sospita que no s obra de la mateixa m que lamajor part de la resta. Igualment, crida l'atenci una msacurada construcci, sense les vacillacions i repeticionsque trobem en allres passatges, tampoc sense les incohe-rncies que hi llisquen algun cop. En rSUrIl: que es tractadiun escrit d'un nivell erudit superior al que s usual enl crnica.

    Ens trobem, doncs, en presncia d'un prefaci escritper un altre aul.or que el del Llibrc dels Feits del'yei EnJacme? D'un prefaci com tants se n'escriuen, redactat aposteriori, desprs d'existent ja l'obra i tot tenint-la encompte? Perqu s el cas que I'autor d'aquesta pginanica demostra conixer el context de la crnica i nodeixa de fer-hi algunes referncies. I al mateix temps nosembla que es tracti de l'autor del Llibra, que, tot posantuna cura especial en el prefaci. hagi pogut superar-se.No, s el carcter el que s diferent. I tamb l'erudici,tot i que I'autor del Llbre (i aquest fet no s'oposa, ans alcontrari, que en sigui el rei Jaume) tamb es complau amostrar al llarg de I'obra, b que ms excepcionalment,la seva erudici.

    S'ha parlat molt de la possibilitat que l'aulor del Llibredels Feits hagi estat el bisbe d'Osca, Jaume Sarroca. Vacomengar per parlar-ne En Manuel de Montoliu, en un

    l2 article dels primitius 6sludis Romanics (vol. II); va se-

  • guir, donant-li la ra Joaquin Miret i Sans, en el seu /ti-nerari de Jqume / (1918), basant-se en el fet que el sa-crista-bisbe constituia el personatge, que, apareixentforga en el seguici del rei, era el ms indicat per haver-loseguit tambe en la narraci de la cronica. Desprs han es-ut sovint fetes al.lusions a la possible paternitat de JaumeSarroca, la darrera en un article de Joan Ainaud, apare-gut recentment en un dels darrers nmeros de la segonasrie d'Estudis Romanics, en el vol. I dels Estudis dedi-cats a Jordi Rubi.

    En general, respecte a aquesta paternitat Jaume Sar-roca, com tamb respecte la de Bernat Vidal, insinuadaper Llus Nicolau d'Olwer, ens hem mostrat una micaescptics: "Aquestes paternitats -hem dit en ms d'unaocasiF- no han estat conhrmades per proves suhcients ino han passat d'hiptesis i conjectures ms o menys ar-riscades". Pero ara no es tracta de la redacci del conjunto d'una bona part de la cronica, sin d'un prefaci nogaire llarg. Evidentment, podra tractar-se de l'obra d'undels dos. I ms aviat ens decan[ariem per Jaume Sarroca.Les raons que militaven a favor d'ell com a eventual au-tor. militarien amb ms de motiu en el cas concret delprefaci. All que, en tot cas, es presenuria com un fetd'impossible compatibilitat fora que fos autor de totesdues coses alhora: del prefaci i de la resta o la major partde la crnica. I posat a resoldre. em decanaria ms aviatenvers una dualitat en aquesta forma: el prefaci com aobra del bisbe Sarroca, la resta de la crnica, sou la di-recci i inspiraci del monarca. en totalitat o en granpart, redacci d'un escriptor d'inferior categoria. erudita-ment parlant, respecte a un autor de la categoria d'unJaume Sarroca; sense excloure la possibilitat, ans, al con-trari, de fragments de la crnica redactats pel rei en per-sona. amb la sola excepci, aixo s. del debatut prefaci,que, si altres raons fonamentades no s'hi oposessin, no elveiem com a possible obra de Jaume I, precisament, per-qu el sentim massa frcat en la crnica, i la nostra con-clusi s la no identitat de l'autor del prefaci i de la cr-nica.

    Crida l'atenci, en aquest prefaci, el fet que, trac[ant-sed 'unaobrah is tr ica-essenc ia lmenth is tr ificca el comentari des d'un punt de vista fonamentalment l -1

  • moral i religis. I sols en el darrer pargraf ens en dnaI'objectiu enllagat indirectment amb una finalitat hist-rica: "E per tal que els hmens coneguessen e sabessen,quan haurem passada aquesta vida mortal, go que nshaurem feit ajudant-nos lo senyor poders, en qui svera trinitat, lleixam aquest llibre per memria a aquellsqui volran oir de les grcies que nostre senyor nos ha fei-[es, e per dar exempli a tots los altres hmens del mn,que facen go que ns havem feit de metre sa fe en aquestSenyor qui s tan poders". D'altra banda, la redacci aposteriori, que ja indicvem de bon comengament, no sni tan sols dissimulada: aix pot asignar al rei una llargavida, perqu Jesucrist sabia que la seva vida s'allongaria.Sabia -ms- que no moriria fins que hagus fet ajusu-ment de bones obres, de manera que, per pecador que ha-gus estat, de pecats mortals ni de venials, no arribaria aprendren honta en cort o en altre lloc. I sabia encara quesempre seria honrat dels seus enemics, de fet i de pa-raula. I, ms encara, sabia que en la seva vida tindria sa-lut en la seva persona, observaci que sols un recorregutpuntual de la cronica mateixa pot permeLre, perqu snescassssimes les referncies a malalties del rei, a part laferida que. en el setge de Valncia, va fer-li prop del frontuna sageta sarrai'na, i engross-li tota la cara i els ulls, demanera que. duranl quatre o cinc dies, no pogu veure deI'ull de la part en qu era ferit t ZO0'1. Enfora d'aquestcas, que no s prpiament de malaltia, trobem en la cro-nica solamenl les segents referncies: a) quan pel juliolde 1237 Bernat Guil lem d'Entenga anuncia la seva ar-ribada al Puig de Santa Maria, el rei afirma "ns no ha-vem estat de bona sa". i s'excusa d'anar a trobar el seuoncle a Borriana, com li envia s. preSlr: "Anar-hi hemde bon grat. mas havem estat malau[e, e ara som en ju-liol; e, si ens prenia una calor. havem paor que ens pejo-rs la malalria" G Zlr. D En el 6 ZSl, el narrador seserveix del record d'una malura per plagar el momentque els almogvers i servents se'n van a prendre Rugafa:"E ns l lavores", diu, "havem mal als ulls, e no els po-diem obrir menys d'aigua calda, que els nos lavaven". Icom que es Lracla d'un record tan personal, que solamenLpodia tenir valor per a I'interessat, s un motiu concretms. entre molts d'altres, perqu creiem en la intervencil l

  • del rei en I'elaboraci de la crnica. c) Ja a les acaballesdel regnat ( 558) quan el rei sap que els moros han bar-rejat Llutxent. i vol eixir-los al davant, el maestre delTemple, i Garcia Ortiz d'Aragra i el bisbe d'Osca, i altresli preguen que no prengui part en aquellp expedici con-tra els genets, "per go com feia gran calor e que ens poriaLornar a gran dan, per go com haviem estat d'vol delit".d) | ara, per ra de la din malaltia, que s mortal, les dar-reres allusions a malalties el rei se segueixen, agreujadespel dolor causat per la desfeta cristiana: "E ns pel treballque havem sofert, e car a Du plai'a, venc-nos algun des-Lrempament. E isquem-nos de Xtiva, e vinguem-nos enAlgezira per trametre vianda a I'infant e a sa companya.E aqui puj'ns a cresc-nos la malalLia..." I el rei es con-fessa moltes vegades, amb gran contrici dels seus pecatsi ab grans llgrimes. I, purgat de pecats mundanals, ambgran contrici rep el cos de Jesucrist.

    Tots aquests pargrafs i encara els segents i darrersde la crnica, amb el parlament del rei a l'infant Pere iamb tots els seus consells i recomanacions semblen haverestat presents en l'escrit de l'autor del prefaci i haver-loinfluit. I ens permeten, o, mil lor dit. ens comanden d'ar-ribar a la conclusi, que deixvem implcita. en referir-nos a altres raons fonamentals que impossibiliten el fetque el prefaci del Llibrc dcls f-cits sigui obra de Jaume I:aix s que, quan el prefaci fou escrit, Jaume I ja eramort. La mateixa seguretat amb qu sn fetes les afirma-cions no hi permeten rectificaci ulterior. [-a frase: "novolc encara que morssim tro aq hagussem complit",sembla com si escaps malgrat d'ell a l'autor: Jaume Sar-roca o el qui sigui. B que les probabilitats a favor delbisbe de Osca, en el cas concrel d'aquest prefaci, no fansin augmen[ar per les paraules amb qu el rei recomanael bisbe al seu fill Pere: "E encar tot aqo dit en presnciade tot lo consell, comanam a ell lo bisbe d'Osca, lo qualns havem e feit nodrid d'infantesa a eng; el qual perns era pujat a I'honrat benefici de bisbalia, e era estatcanceller de nostra cort entro al dia d'ui, el qual degusamar e honrar per honramenl e per esguardament dens". I encara afegeix: "E aprs comanam-li lo sacristde Lleida, frare del dit bisbe d'Osca..." Afegim que s hi-ptesi llangada per Joan Ainaud -ja que hi som a t5

  • II

    It '

    Lemps- a afegir-ho, que el bisbe era no menys que hllnatural de Jaume.

    Si l'estil del prefaci .f"t" *, p.ui:a i un art construc-tius en el seu autor, sigui el qui es vulgui, tamb el llen-guatge del prefaci participa d'aquests carcters, la qualcosa no es pot dir, en termes generals, de la resta de lacrnica, en la qual estil i llenguatge sn molts desiguals.I, si hi trobem passatges que revelen un veritable artistainstintiu, tamb n'hi trobem de feixucs, de lents i de plensde repeticions. "L'estil s lent., del qui es delecta explicant-hem escrit-, simple i ingenu, del qui t l'nima senzi-lla, sense gaires complicacions, de caires rectilinis, es-ponanis, del qui explica de paraula, ms que no escri-vint., com en una conversa, i per aix no es pot preocuparmassa de I'ordre logic, de conservar tothora la il.laci delsconceptes, d'evitar repeticions. En aix la crnica deJaume I s'assembla a la de Muntaner; per la seva espon-tanei'tat s encara ms accent.uada --{om d'obra possi-blement dictada ms que no pas escrita; per aix no sobstacle perqu en certs moments, la prosa del Llibre delsFeits arribi a aconseguir una remarcable perfecci deritme i d'eufonia; i els efectes dramtics, i la seva grada-ci, de cara als lectors o a l'auditori, no tanl. per recercade l'escriptor com per instint psicologic del narrador, oper simple valor hum dels fets narrats, ateny momentsd'alta poesia, de patetisme o de tendresa".

    No s la nostra intenci de donar en aquest. treball elsexemples ms adients de to[s aquests aspectes de les ex-cellncies de la crnica, per s, puix que hi hem fetallusi, no ens sabriem estar de presenLar-ne algunscasos sobressortints.

    De la partenu dc l'expedici a Mallorca ( 56). "Esmoguem dimecres mat de Salou ab I'oratge de la [erra,car per I'estatge llong que haviem feit tot vent nos era bo,sol que moure-nos pogus de la terra. E, quan viren losde Tairagona e els de Cambrils que l'estol movia de Sa-lou, feren vela, a feia-ho bell veer a aquells que roma-nien en terra e a ns, que tota la mar semblava blanca deles veles. |.an era gran I'estol."

    16 Aquest passatge tan bell, amb la imatge hnal de la

  • blancor de la mar per I'abundor de les veles, no sols ha .

    estat recordat sovint i reproduit, sin que ha inspirat al-guns versos reexits en algun poeta contemporani, aix enuna composici de Josep Lleonard, una de les millorsd'aquest poeta, on canta tamb I'efecte de les veles blan-ques damunt la mar en calma (veles blanques virginals--que d'un no-res sou rosades) i on trobem aquestaquarteta evocadora:

    "No dir com oquell reitota la mar n'era blanca:tnes s que de sa blancorcel mor sa n'enriallen."

    De Ia :ravessia. Quan es lleva un vent al llebeig i elscmits de les galeres acuden prop del rei i li aconsellen detornar en terra, s gallarda la resposta del rei, mostra dela decisi i de la fe acumulades en les lluites de la se-va adolescncia, ell que encara s propiament un adoles-cent:

    "...ns anam en aquest viatge en fe de Du, e peraquells que no el creen, e anam sobre ells per dues coses.o per convertir-los o per destruir-los, e que tornen aquellregne a la fe de nostre Senyor; e, pus en nom d'ell anam,havem fianga en ell que ell nos guiard."

    L'arribada del primer vespre, tan ben introduida en lanarraci de la crnica, nova espurna de poesia, s se-guida de I'episodi de I'encreuamant de la nau del rei ambla de Guillem de Montcada, en travessia cap a la mort, idna lloc a aquesL passatge entendridor, mostra de I'amorque el rei inspirava a tots els seus sbdits: "E ja vencI'hora del vespre, e aconseguns la nau, prop del primerson, d'En Guillem de Montcada, que tenia la guia, e ei-xim a la llanterna, e saludam-los, e demanam-los qualera la nau, a ells a ns, qual era la galea, e resposeren-losque era la galea del rei, e dixeren que fssem b vengutsper cent mlia vegades, e dixeren que la llur era la naud'En Guillem de Montcada e anam-nos-en per veles. Eaix com moguem darrers de Salou, al primer son fomprimers de tots los altres, e anam toLa aquella nuit ambvent al llebeig".

    La visi de Mallorca, sorgint abans de sol post. enl'horitz enll de la mar encalmada, desprs de la des- t7

  • cripci de la tempesta, s un dels passatges ms feliqos dela crnica:

    "E, quan fo entre hora nona e vespres, enforti's la marpel creiximent del vent., e feu tanta de mar, que en laterga part de la galea, de part de proa, que passava llasssI'aigua de les grans ondes de la mar quan venien. E quanvenc que aquesta mar haguem correguda, prop del ves-pre, ans que el sol se pongus, cess lo vent; e al cessarque feu lo vent, veem l'illa de Mallorques, e destriam laPalomera et Sller e Almeruig."

    No coneixem, sense excepci, en catl antic o mo-dern, un passatge que superi gaire, en ritme i eufonia, leslnies que acabem de reproduir.

    Descripci de la ten?pestot. Si en la descripci de la bo-nanga, el rei troba frases i situacions adequades i evoca-dores, no en troba menys quan I'estol s'endinsa en latempesta. Ja hem citat el passatge que precedeix imme-diatament la primera visi de Mallorca. Desprs d'uneshores de bonanga que la segueixen, un vent de Provengasucceint al llebeig, fa esclatar brutalment la tempesta. [galera del rei, ben dirigida pel comit Berenguer Gayran,pot calar a temps, per: "les naus e els llenys que venienen torn de ns foren en gran pena de calar. E havia grancrida entre ells, car lo vent los venc sobtosament... E ca-lam ns e tots los altres, e fu mala mar que referiaaquest vent a la Provenga al vent de llebeig que fet havia.E totes les naus e les galees e els llenys que eren en tornde ns e en I'estol estigueren a arbre sec. E d'aquell venta la Proenga fu mala mar. E null en la galea en qu nsrem no parlava ne deia re, e estaven tuit SUa: e anavenlos llenys en roda".

    [ cridria inicial ha estat seguida per aquest silenciangunis, i I'una i I'altre ens donen una sensaci punyentde la realitat, aix com de precisi de l'autor en la mani-pulaci dels ressorts descriptius ms eficaqos.

    Segueix immediatament, en mig de la tempesta, la be-lla oraci que el rei adrega a Du i a la seva mare, sempreinseparables en les invocacions del monarca, com no si-gui per invocar solament la maternitat i la feminitat. sun dels passatges ms sovint citats i reproduts de la cr-nica tamb un dels ms llargs, motius per qu ens estemde fer altra cosa que esmentar-lo en aquest breu resum.I 8

  • Poesia del ,firmament: estellar i lunar. Cal remarcarI'encert, amb qu d'una manera tota senzilla, sense re-buscament de cap mena, sn inclosos en la narraci de lacrnica tocs adients del que podrem anomenar poesia es-tel.lar i lunar. En la mateixa descripci de la travessia,just abans la descripci de la tempesta, trobem aquestafrase: "E quan venc a la mitja nuit., vim, entre naus e ga-lees e tarides, b trenta tro en quaranta. E fai'a bellalluna, e venc-nos un oreig de vent de la part de garb, edixem-los ns que ab aquell porem anar a Pollenqa...".Observem I'oportunitat del simple "e faia bella lluna",que sembla il.luminar-nos Lot d'una alhora I'estol i la rutade PollenQa, que el rei creu poder seguir i que la tempestaimpedir, obligant-los a seguir una altra ruta ms breu iafortunada, que els dur rpidamen[ al setge de la capitalo sia la Ciutat de Mallorques, en lloc d'haver de travessarLoLa I'illa, amb la resistncia que no haurien mancat detrobar-hi.

    Abans, per, d'arribar davant la capital, t lloc la bata-lla de Santa Ponga, dita tamb de Porto-Pi, victoriosa perals cristians, per en la qual troben la mort Guillem i Ra-mon de Montcada. s el bisbe de Barcelona, Berenguerde Palou, qui l i ho comunica, tot prenent-lo a una partdel cam, escena de la qual parlem en un altre aparLat.Pero tot planyent la mort dels rics homes, el jovenvolrei no oblida els seus deures de capitost: c&l saber si hi haaigua en algun indret on la host pugui albergar, i la fam lifa recordar que tot aquell dia no ha menjat gens. I diu alseu cos en segon grau Nunyo Sang, nt del comte deBarcelona Ramon Berenguer IV, desprs que han trobatun rierol i la host ha albergat en [orn:

    - Fe que deig a Du, gran fam he que (av)ui nomeng.

    I don Nunyo li respon:- Senyor, N'Oliver ha parada sa tendre e adobat de

    menjar. e ella porets menjar.- Anem, doncs --diu el rei-, on vs vullats.I afegeix la cronica:"E anam lla e menjam. E quan haguem menjat, veta

    hom les esteles al cel."Alg en aquesta frase ha vist una simple indicaci

    cronolgica, com per indicar I'hora en qu I'escena aca- l 9

  • bava de tenir lloc. Irlosaltres I'hem vista sempre molt di-ferentment. Ni des del punt de vista grrmatical ni des delpunt de vista psicolgic no se'ns ha acudit mai que la in-terpretaci pogus o hagus d'sser aquesta. Nosaltres hiveiem el rei, satisfet del sopar que acaba de fer, assabo-rint el goig de la victria obtinguda, que ara, per primeravegada, pot considerar reposadament en tota la sevatranscendncia -"9 s nostre", li ha anunciat exacta-ment don Nunyo- amb aquesta beatitud que encomanala fi d'una jornada ben complerta, amb la conscincia deldeure superat, assegut o agegut al davant de la tenda deN'Oliver de Trmens, i contemplant el cel ntid, setem-br, de Mallorca, en el comenEament august de la ves-prada.

    El benestar del rei s [al, que cal que don Nunyo I'enLregui, recordant-li la tragdia dels Montcada, que jauenmorts esperant el tribut i la visita del sobir pel qual handonat la vida:

    - "Senyor, bon seria, si menjat havets, que anssetsa don Guillem de Montcada e a don Ramon."

    "E dixem nos que fort be ho deia" --diu el rei ar-rencat al seu embadaliment.

    En el t t O de la crnica trobem un altre exemple pelque podrem dir-ne poesia llunar. s un altre cas de nota-ble encert en I'oportuna i senzilla evocaci del clar delluna. Es tracta d'un episodi del segon passatge del rei aMallorca -n la crnica, per error, del tercer, segonsvam demostrar, anys enrera, en el nostre estudi Lu sa-gona i la tercera estadcs de Jaumc I a Malbrca (dins Rc-carques i Comenturi.s, p. | 69-l 9l ).

    La travessia d'aquesta segona estada del rei a Mallorcafou feta en una nau d'En Berenguer Ses-poses. El rei s'hiembarca,'una nit. a Salou. "E feia", diu la crnica,'"n-iitescura e torbada. e a pesar dels meriners. metem'nos enla mar".

    Tamb en la primera travessia, la de la conquesta, elrei fa el viatge contra el parer i la voluntat dels mariners.PerQ, si all s per a trobar-se amb la tempestat de quhem parlat, aqu s per a tot el contrari. segons la crnicasegueix:

    "E quan haguem anades deu milles amb un poc20

  • d'oreig que havem, venc-nos la bella nuit, e bona mar. ebella l luna..."

    Calma i bonanga que inspiren al comit citat, aquesrbell comentari digne tamb d'sser reproduit, ..S qu dixEn Berenguer Ses-poses que tant nos amava Du, que engalotxes poriem passar la mar,

    -...que nn cuidvem haver mal temps, e vs havetsaital temps com galees armades demanen, e par que Dufassa per vs."

    I el rei cornnh:"E ns dixem-li que tal senyor servem, que no cuid-

    vem fallir en res que fessem en nom d'ell, e que li hograem aitant com podem ne sabem."

    D'enga que to[ un Oouil.,.l, .n els versos del'lllada,no sols es posa a plorar desesperadament perqu li hanpres Briseida. la seva esclava preferida, sin que se'n vavora la mar i crida la seva mare, com un infant, i ella, ensentir el clam filial, surt del fons de la mar. acompanyadad'un nombrs seguici de nereides, i se li adreqa en aquellcommovedor passatge que co[lriQl: Tccnrn t klaies?"Fil l, per qu plores?" -tors els poetes pics han usat.iabusat de les llgrimes en els ulls dels herois. Ens guar-darem de dir que aquest hagi estat l'origen d'aquesl re-curs pic i dramtic. Potser el trobarem tamb en poe-mes inds. Pero volem dir que. si Aquil.les plora -i peruna dona que li han pres- b pot plorar Roland, i potplorar el Cid. "por los .sr.s oio.s mu'

    .fuertcmcnte Ilo-rundo ", i pot plorar, desesperat. Gonzalo Gustios, el paredels set infants de Lara. davant els caps truncats dels seusset fills... i pot plorar el rei Jaume, en acomiadar-se delsnovells pobladors de Mallorca i en altres ocasions queara anem a recordar. com tamb el plor d'altres com-panys o testimonis seus de penes i de treballs. tot a travsdel seu Llibra dels I:e its.

    Salvant error o omissi, la primera vegada que tro-bem en el Llbrc dels Feits una escena de plor dels herois,s en el cap. 13, en l'episodi dels comiat del rei Jaume,infant de nou anys, i el seu cosi el comte de Provenga Ra-mon Berenguer V. Tots dos sn a Monts, delint-se perla llibertat. i el primer a obtenir-la s el provengal. Un 2l

  • missatge de rics homes de Provenga li anuncia que vin-dran amb una galera a cercarlo a Salou, i el treuran cela-dament del castell de Monts. "E quan ell se'n dec anar,dix que volia parlar ab ns, e descobr'ns son secret, epres comiat de ns plorant, ab aquells qui eren vengutsper ell. E ns ploram ab ell per la dolor del partiment..."Plora, malgrat que "plaia'ns molt per la sua anada", pre-ludi de la seva llibertat. I el comte de Provenga parteixdisfressadament, i a Salou s'embarca, tot com estava pre-vist i se'n torna Provenqa.

    El comiat d'aquests dos infants, cridats a grans gestes,sobretot el nostre, inaugura, doncs, en la crnica el seguitd'escenes de plor, totes naturals, totes normals, totes, di-rem, justificades, que trobem al llarg de la narraci.Aquells homes no consideraven que el plor fos una fe-blesa. Feblesa hauria estat per a ells, de contenir-lo oamagar-lo, quan els fets ho requerien. No es tracta,doncs, d'una narraci o d'una epopeia llacrimosa, comho s I'epopeia francesa. El plor hi s un tret d'humani-tat, de realitat. I res ms.

    En les lluites d'Arag, durant la seva adolescncia,Jaume I, refiat, es troba com pres dels homes d'Osca, igrcies a la seva decisi el seu enginy i la seva energia, sesalva del parany que li han parat en connivncia amb elsrics homes aragonesos, quan el rei, desprs d'aconseguir,amenagant amb empresonar una vintena d'homes, queimmediatament li trametin tot el que li havien segrestaten la vila, se'n va per la vora del riu Isola en avall, troba,que I'esperayen "En Ramon Folc. En Guillem de Car-dona, ab tots los altres cavallers, e la nostra mainada, edon Ato, plorant, que es cuidaven que ens haguessen re-tenguts. E els hmens d'Osca havien ja enviat a don Fer-rando et als hmens de Saragossa, que vinguessin, queells nos tenien en Osca".

    Vet aqu un crs de plor col.lectiu, d'una colla de guer-rers en espera desesperangada de llur rei en perill @32).

    Tornem ara a Mallorca. Arran de.la mort dels Mont-cada. El bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, atura elrei, que, apressat, sense ni aturar-se a llevar el camp des-prs de la batalla de Santa Ponga, se'n va cam de la ciu-tat. I el bisbe li diu:

    - Snyer, per I'amor de Du, no uc cuitets Lant.22

  • - Per qu no, bisbe? que aix s mellor.E dix ell:- Parle ab vs.E tira'm fora del cam e dix:- Ah, snyer, ms havets perdut que no us cuidats,

    que En Guillem e En Ramon de Montcada sn morts.- Com morts? --dixem nos.E presem-nos a plorar. E puis dixem al bisLre:- No plorem, que ara no s hora de plorar, mas lle-

    vem-los del camp, pus morts sn.- S que ho farem -dix ell.- E vs anats-nos esperant, que ho farem -dixem

    nos ( 66).Quan desprs d'haver dinat (Ben dinat, en diuen

    d'aquell indret), don Nunyo desvetlla al rei del seu emba-daliment estelar i li recorda els Montcada morts, ell lidna la ra "E anam-hi: e haguem tortes e candeles etrobam-lo que jaia en almatracs, e un cobertor que teniadesss. E estigum aqu una pega plorant, e puis sobre EnRamon altre ul. E quan ag haguem feit, tornam-nos-ena la tenda de N'Oliver. e dormim tota la nit tro al dia"ten.

    Evidentment, el dol per la mort dels Montcada nolleva al rei ni la gana ni el son. I aix havia d'sser, aixconvenia que fos. El plor en aquesl.s casos, per molt sin-cer que fos, era un deure, un tribut degut als difunts.Complert el deure. la vida reprenia. Ja vindran per al rei.ara en els seus vint-i-un anys. al cap d'uns quants anysms. les preocupacions i les adversitats que li impedirande dormir, ben a diferncia d'aquesta primera nit damuntla terra mallorquina.

    Ja hem parlat del plor dels habitants de Mallorca i delrei mateix, amb reproducci del passatge corresponent,cn qu rei i poble ploren a l'unson i no poden parlar du-ranl una estona per la dolor que sentien. Es tracl.a d'undels millors moments de la crnica. Pero. si hi ha l 'horaJe la partenga de Mallorca, hem d'incloure tamb, enrluesl apartat. el moment de l'arribada a Catalunya . a laPorrassa. entre Tamarit i Tarragona. Arriba amb moltran bonanga. desprs d'una navegaci de dos dies i unanrr I en arribar troba un hdel servidor, En Ramon dePlegamants. el qui ha dut al seu damunt l 'aparellament JJ

  • 2 t

    de I'expedici de la conquesta. I el fidel servidor el saludai li besa la m, i ara s el torn d'ell de plorar: "E al salu-dar, pres-se a plorar de molt gran alegria que hac dens".

    En Ramon de Plegamans t, pero, una mala notciaper donar-lo: la mort del rei de Lle, que li havia promsuna filla amb tot aquell regne. "E quan ns oim aquellesnovelles", diu el rei, "pes'ns molt; pero, amb tot lo pe-sar que ns n'havem, conhor[am-nos, que ms valia apreu de ns la conquesta que ns havem feita de pendreMallorques, que el guany que farem d'haver aquellregfie; e. pus Dus no ho volia, que no ens deviem enLre-meLre de go que ell no volia".

    I acaba la seva resignaci amb aquesta frase. repeticidel seu son reparador desprs de la malauranga de lamort dels Montcada. La mort del rei de Lle no el privad'una bona i seguida dormida:

    - E dormim aqu tro al dia ---ts la conclusi.Si ara ha plorat un organitzador de I'expedici con-

    queridora en rebre -el monarca que n'arriba, ara toca eltorn a un arquebisbe i a un monjo de Poblet: "l'arquibis-be de Tarragona, que era del llinyatge de la Barca e eranostre parent. e En Guillem de Cervera, qui era monjode Poblet" ( 0109). s a dir N'Espreg de la Barca. pro-bablement parent del rei per part de mare, i que, en al-guns documents, apareix amb el t itol de patruo nostro.Quant a Guillem de Cervera (que no cal confondre ambel trobador Cerver). segon marit de la comtessa d'UrgellElvira de SobiraLs, parastre. doncs. i conseller d'Aurem-biaix d'Urgell. apareix en la crnica t Yl com a "homantic e dels pus savis homs d'Espanya".

    Aquests dos ancians, carrelats d'anys i de saviesa,surten al pas del rei, que es disposa a passar a Mallorcaper tercera vegada, i li preguen per Du i per la fe que te-nen en el rei "e per bon consell que ells nos daven, quenostra persona o aventurssem, mas que hi envissemaquells cavallers que aqu s'eren ajustats pel passal.ge edon Nuno que fos cap d'ells". I afegeix: "e preseren-se aplorar Lan carament com podien".

    Per llur plor no obt resultat damunt el rei. "E anc ans de llur plor no ens pres dolor. e responem-los en estamanera. e dixem-los que passatge era que ns per re del

  • mn no lleixariem que no hi passssem". Aquestes pa-raules, tan decidides del rei, no fan desistir els dos vellsde llur insistncia, ni el rei de la seva decisi, motiu pelqual insistncia i decisi enllacen aquest fragment, amb latercera anada del rei a Mallorca, quan corren noticies delpassatge del rei de Tunis a I'illa. "E punyaren rnolt", diula crnica, "eo abaragar-nos per ra del retenir a ns, enos esquivam-nos d'ells e partim-nos-en, e anam a Sa-lou".

    I alli resten plantats els dos vells, mentre el jovenivolmonarca se'n va, tot decidit, cap al port d'embarcament.

    Un altre cas, no menys'colpidor i eloqent, de plor devasalls -n aquest cas solament. dos, per amb la parti-cularitat impressionant que s el plor del monarca mateixel qui suscita el seu, s el de I'escena del setge de Bor-riana, amb Eixemn Pres de Tarassona i el seu germ elJustcia d'Arag.

    Els rics homes aragonesos, capitanejats no menys queper I'infant Ferran, s'oposen insistentment i decidida, a lacontinuaci del setge de Borriana. I comminen al rei queI'abandoni: el rei de Valncia no deixar de pagar unabona suma per aquell aband: i el rei sospita que l'infantFerran i els altres ja hi tenen la seva participaci. I ara elrei s'esplaia amb els dos germans, fora de la host, a horade vespres. "E no ens poguem abstenir que no hagues-sem a plorar per lo gran mal que veiem que ens percaga-vm; que ms querien haver del rei de Valncia, que noguardar la nostra honra ni la fe que ens deuen portar. Eells, que ens veeren plorar, prengueren-se a plorar abns".

    Si el plor dels dos vassalls aragonesos s penyora dellur fidelitat, els comentaris que, plorosos encara, posen ala iniciativa infidel dels altres rics homes d'Arag no hoapareixen pas menys.

    - Amb falsa gent vos tenits e ab mala -li diu, entrealtres coses, el justcia, i li ofereix aconseguir que restinamb ell en el setge un centenar d'homes lleials.

    El seu germ li fa observar, per, que, ja tan endinsaten el regne de Valncia, d'un centenar d'homes el rei noen tindria per res. I el rei. de la seva banda, diu que, en lasituaci en qu I'han posat els rics homs confabulats.voldria sser ferit d'una sageta, de manera que no en 25

  • 26

    mors, per que justifiqus la seva retirada. Per fortunael rei i t altres recursos -i altres vassalls: enviar pelsbisbes i per altres rics homes ("que n'hi havia alguns decatalans") i per En Bernat Guillem d'Entenga, i "per losbons hmens de les ciutats qui sn aqu" i ell els expo-sard el cas "aix curosament. com jo lo sabr fer ne po-dr", i ells li ho atorgaran, i els protestaaris no podransin avergonyir-se i continuar hns a la presa de Bor-riana.

    Tal com el rei ho projecta, aix s'esdev. I Borriana spresa. Desprs del plor i grcies al plor, la volunlat fermadel rei ha prevalgut un cop ms.

    Com cau Borriana, aniran caienL les altres poblacionsfrns la presa de la capital: Valncia. N's prou conegudaI'escena. El rei s entre la rambla i el reial, i la torre quedesprs fou la del Temple. I t els ulls fits en la torre, onha d'sser hissada la seva senyera. I escriu:

    "E quan vim nosLra senyera sus en la.torre, descaval-cam del cavall e endreqam-nos vers orient, e ploram delsnostres ulls, e besam la terra, per la gran merc que Dusnos havia feita".

    En la besada del rei a la terra valenciana i amb les ll-grimes amb qu la rega sembla infondre-li la seva catala-nitat i el deler per alliberar-la tota fins als lmits d'ara ifins als de ms enll: ftns als del mateix regne de Murcia.

    I fins a Mrcia mateix la capital: el rei Savi no ha sa-but conservar-la, i ell la hi reconquerir. L'hi espera, pre-cisament, una de les escenes a les quals el seu plor dnams d'emoci i de relleu. Quan el rei t la ciutat de Mr-cia en el seu poder, vol que els sarrains, que romanen enla ciutat, li cedeixin la mesquita per fer-ne esglsia. Elssarrains s'hi oposan en nom dels pactes; pero el rei sostque, segons els pactes, ell pot, si vol posar-los en els su-burbis, perqu tamb sn vila. [, davanL els sarrans quees mostren irreductibles, el rei es decideix a fer guarnircinquanLa cavallers i cent-vint ballesLers de Tortosa i esdisposa a fer-los barrejar la vila.

    Quan els sarrains veuen que la cosa va de veres, aca-ben cedint. I la mesquita esdev esglsia cristiana. La de-voci del rei envers madona santa Maria fa que el rei I'hidediqui tot d'una i que Lot d'una li faci aixecar un altar, iguarnir-lo amb roba de la seva capella. I el bisbe de Bar-

  • celona Arnau de Gurb i el bisbe de Cartagena presidinttots els clergues que el rei por trobar i que fa guarnir ambcapes de smit i altres draps d'or, acompanyen el rei apeu, des de I'albergada o campament fins a la novella es-glsia. I aqu ve I'escena del plor incontenible del rei: "E,quan vim I'altar", diu, "e ens acosLam a ell, pres-nos tangran devoci de la grcia e la misericdrdia que Dus noshavia feita per precs de la sua mare, car no passvem en-torn de Mrcia nulla vegada que ns no la pregssem quens hi pogussem metre lo nom de la verge gloriosasancta Maria, a ella, pregant el seu car fill, fu-nos com-plir nostra voluntaL, c tts, abragats a l'altar, ploram tantlbrt e tan de cor, que per anadura d'una gran milla, noens poguent partir d'aquell plorar ni da l'altar. E feemcantar Veni creator spiritus e puis la missa de Salvesancta parens. E ago feit, entramnos-en en I'alcsser al-bergar ab gran alegria".

    Una anadura de milla plorant! Vet aqu una mesurade longitud servint per mesurar el temps, quan el cascontrari s avui el ms corrent: una mesura cronolgicamesurant, les distncies: "Quant hi ha de tal indret a talaltre? Una mitja horeta, un parell d'hores". El rei no, ino s'hi posa per poc: per anadura d'una gran milla. s lallarga mesura de la seva llarga, de la seva inhnita devocia la Verge.

    El rei de Castella Alfons X el Savi envia missatges alseu sogre perqu vulgui assistir a les noces del seu frll EnFerrando, que es casa amb una filla del rei de Franga,Blanca de nom. El rei Jaume accepta. I entre Tarassona iAgreda es troben els dos reis: "E trobam lo rei de Caste-lla enmig de la carrera, que eixia a ns. E hac molt granalegria e abrag'ns tres vegades. E ploram. E entram-nos-en en Agreda". El record de les ofenses passades hadesaparegut totalment del cor del Conqueridor, invaria-blement geners, molt sensible a les manifes[acionsd'afecte del seu gendre. Ac en tenim la mostra i la prova.

    Una darrera mostra de I'entendriment del rei. de lesmostres recollides per ell en la seva crnica: una darreraescena del plor de I'heroi que era Jaume I, aquest cop benjustihcada.

    Es tracta de I'escena de la seya reconciliaci amb elseu fill primognit Pere, desprs de llur discordncia i 2 7

  • , l

    l l

    l il 1t l tt i

    I

    l i

    llarga separaci i declarada rebetli de I'infant. Es elbisbe de Valncia qui serveix d'intermediari per a la re-conciliaci.

    - Senyor -@menga dirigint-se al rei- per cert sa-piats que I'infant, sens tot si, se vol metre en vostre podere vol venir en vostre poder, e que far go que vs vullats,e que venr en Eixtiva."

    I, en efecte, I'infant va a Eixtiva, i el rei I'acull b ialegrament, quan el veu que acut amb tanta humilitat. I lidiu que vagi a reposar i que ja parlaran al mat. "E elldix-nos que no iria a posada ni en lloc del mn, mas queens pregava e ens clamava merc que ns envissem pernostres cavallers e per bons homes de la vila, e ns faem-ho. E, quan tots.foren venguts, llev's en peus e dix." I se-gueixen les paraules de I'infant, les quals contra toLa ver-semblanga, sn en parla aragonesa, probablement perquel cronista utilitza una font aragonesa on les troba nte-gres i en estil directe. Altrament, com podriem explicar-nos que, al seu pare, que li parla en caal, davant un p-blic on la gran majoria sn catalans i valencians, I'infantPere, que ha residit la major part de la seva vida en terrescatalanes i que ha ostentat i ostenta encara el titol d'hereude Catalunya, Heres Catalonie, ara surti amb aquestaresposta en aragons al seu pare, fidel al seu idioma?Aquesta i altres arguments (Marsili, que acostuma indi-car I'idioma que usa I'interlocutor, quan no s'expressa encaal, guarda silenci en aquest cas, essent el catalI'idioma de la dinastia, no s'explica com, sense motiu es-pecial, que un dels seus membres abandoni la tradici,que no abandona cap dels seus germans ni cap dels seusfitls) hem argumentat. en al nostre Pere el Gran, publicatper I'Institut d'Estudis Catalans, vol. III, p. 366-368, ims resumidament, en la Vida de Pere el Gran, cap. VIII,n. 12. Per tot plegat, donem ara ac les paraules deI'infant en personal versi catalana, ms prximes a larealitat de com foren pronunciades:

    "Senyor ag que jo he feit em pesa molt, e molt grandolor n'he en mon cor, quan jo he feit neguna cosa que avs pesa. E vinc ac a la vostra merc, e fets de mi e deles meves coses go que volrets. e dels meus, e dats qo quevs volrets, e prenets-ne all que en vullaK."

    28 I continua el rei: "E an's gitar als nostres peus. e

  • bes'ls-nos, e preg'ns per Du que li perdonssem. Ens fom tot remogut, e pres-nos dolor d'ell, e no puguemestar que els ulls no ens venguessen en llgremes, e vimla gran devoci sua, e perdonam-l'hi".

    Aix tot acaba b, quan tot semblava a punt d'esguer-rar-se defrnitivament,. El rei, ple d'alegria, comunica lajoiosa noya, en lletra circular a tot de personatges, en-capgalats per I'infant Jaume i I'arquebisbe de Tarragona iels altres prelats dels regnes, i acabant per diverses auto-ritats de viles i ciutats aragoneses, com tamb a les auto-ritats de Valncia. [ satisfacci del rei, desprs de ladura prova que degu constituir per a ell la rebelli delseu fill, va propagar-se, mercs alacarta circular, a totsels seus pobles, i fins el trobador ulic Cerver va reco-llir-la en una de les seves composicions: La Faula delRossn,o\. on dna la culpa de les discrepncies entre elrei i I'infant als barons que no s'esforcen aconseguir lamtua complaenga entre ells, i on pronostica que desd'ara:

    " Ior.leits seran comtid'orenon, e serond'un cor e d'un talan,e no es parlira,t tnasper l'als consells saveis."

    s fama que el Ltibrc dels Fets abunda en aragonesis-mes i castellanismes. L'ahrmaci ens ha semblat sempreexagerada. I generalment I'hem trobada en ploma de fil-legs. Recordarem sempre que un filleg notable -

  • cas, no fiar-se d'una impressi instintiva i consultar elsdiccionaris, que per aixd existeixen entre altres finalitats.Caldria tamb tenir en compte la possibilitat que tal motque avui ens apareix, i, en realiLat, s un castellanisme,no ho fos en l'poca d'un text antic, com ara el Llibre delsFeits. Hi ha casos indubtables, com s ara bando, merino,aragonesismes evidents. Ja s ms dubtQs que sigui uncastellanisme la forma escalera per escal, en cerca clarad'un assonant, existint com existeix la forma escalerons.Ms fcilment ens decantarem a veure castellanismes oaragonesismes en cavalgar per cavalcar, osar per gosQr,lregua per treva, por.fia per por.fi'da, siguen persegueixen, volveren-nos les mstes per giraren, llevar ensentit de dur, com llevam lla la regna, e el maestrelleva'ns e Monts, al costat de casos d's correc[e, ensentit act.ual: Haguem-nos a llevar (del setge deMontcada), per tal quc ens en llevassent, amb a./'ers gransde mercaderia que llevaven los mercaders (cas dubts,que tant poL sser en un sentil com en un altre) pcr tul tucens cn l lct,ttsscttt (tragussim). f prc(._t,os quc l lcvcts i lt i ,ttrc vu.ju ub yos" (paraules de la reina Violant al rei, per-qu se I'endugui a Valncia a disposar la lluita contraAlazrac.) I tamb encara en sen[i[ correcte d'alqar-se o ai-xc?r-Se: "e; les viles que tenis lo rei de Castella onhavia moros e aitamb ab Sivilla on havia gran re demoros, que un dia es llevassen tols e que es comnatessenab los crestians" (378); "que no es llevaren los sarrai'ns";"que em daria lo rei de Valncia... per go que em llevsde Borriaho"; "per la gran honta que ns pendriem dellevar-nos d'aquest siti".

    Molts altres casos podrien ciLar-se; per. aquesl.s emsemblen suficients, perqu hi apareix la paraula llevar enels seus tres sentits: l'impropi de dur: i els exactes deI reu rc i d' a lga r - sc o drcAa r - se.

    L's del llur. El llur est habitualmenL ben usat, perno sempre. Podem ahrmar que la primera redacci (laque hem de suposar original) de la crnica usava el llurpronominal, com el trobem usat, per exemple en la cr-nica de Desclot: "enviam-llur missatge" G40), "dixem-llurs" (lq\, "digats-llurs". En les cpies i adaptacionssuccessives els copistes o adaptadors yan acabar substi-l0

  • tuint:lo Wr els i'los, amb la particularitat que a vegadeses va conservar una forma que podem considerar detransici: lus per lurs, perqu, contra el que fem nosal-tres actualment, la r, en aquell temps no snava: "e dar-lus hem encara ms) (f 164), "que ns erem aparellats defer-lus dret" ( 0 395), "per go quan /rs trensvem lurs.f urs" +ool.

    Ara: tambc hr ha casos en qu el llur ha estat a tortsubstituit per sr (j'aquells qui viuran hauran honor epreu en sa vida") (l2), per ses ("e estaven-li tres eixorti-quins denant amb- ses atzagaies") (087). "E ells havienenviat missatge e que farien ses cartes ab ns" (9134)."E enviaren G. Boy e Pere Sang de Martell e vengren-se'n anostra casa e feren fer sos llits" @2D. "E foaquesta la primeralemanda que ens feien: eus pogues-sen tenir sa llei" (9440).,"E aquells qui viuran hauranhonor e preu en sa vida" g6D.

    En resum, repetim el que hem dit al comengament delpargrafi el llur esu habitualment ben usat, per no sem-pre. Es pot observar una vacil.laci, una inseguretat perpart de I'autor. Aix s'enllaqa amb aquesta qesti pri-mordial. I ve a aportar un nou element a la qesti delseu llenguatge.

    Parlant del llengu*r. * ,;*. I el Conqueridor vam'escriure ja en la primera edici de la nostra histria deCatalunya: "D'altra banda, catal era el seu idioma, pot-ser amb algun terme llenguadocid, reminiscencia delsprimers mots balbucejats a Montpeller o parlats a C.ar-cassona, potser amb alguna paraula aragonesa, incorpo-rada al seu vocabulari en les seves llargues estades aArag. Quin bell recurs per explicar-nos els provengalis-mes i aragonesismes que han estat assenyalats en el llen-guatge de la seva crnica, si realment hagus estat obraseva!" I en la segona edici, publicada dinou anys des-prs i havent-me decantat decididament per la paternitatdel rei Jaume respecte la crnica, suprimia ja totalmentaquesta reserva feta en la primera edici. I hem vist ambgoig, no cal dir-ho, com Marti de Riquer, en I'estudi que,dins la seva magna Historia de Ia literatura catalana (1,pe. 428-429), consagra a la crnica de Jaume I, valora 3l

  • com cal, la tal existncia de aragonesismes i provenqalis-mes dins el llenguatge de la crnica i troba, especialmenten els primers, "una prova preciosa a favor del mateixmonarca com a autor de la crnica".

    Doncs, b: ara afegirem com un argument. msd'ordre lingistic, aquestes mostres de vacil.lacions queacabem de presentar en l's del llur -mostres que po-drien multiplicar-se. L'autor, per regla general, est beninformat dels casos en que cal usar el llur i de com calusar-lo, la qual cosa demostra un fonamen[al domini delcatal. Per potser per influncia aragonesa (l'aragonsperd molt ms aviat l's del lor que no el catal),s'introdu algun cop el seu dess en casos en qu el cataln'exigia l's. Dins el catal mateix, hi hagu casos de pr-dua prematura del llur, mentre en d'altres es conservava i,en el ilenguatge escrit, en aquest casos, ha perdurat, fins alsnostres dies, mentre que en altres, ni els partidaris msacrrims del llur no han gosat. ni intentar la seva restaura-ci.

    En resum, creiem en la paternitat del Llibre dels Feitscom a obra de Jaume I. Hi creiem, en primer lloc pel seucarcter autobiogrfic, excepcional, excepcionalissim, alqual em sembla que hi ha hagut una tendncia a concediruna importncia molt relativa, quan per a mi la t essen-eial. Es tractaria no menys que del suplantaci d'un reien tota la seva personalitat i tots els seus fets i la manerade tractar-los. En el grau i l'extensi que el fet abasta re-sulta inversemblant. Es comprn que, si el rei no era ver-sificador -i res no s'oposa que no ho fos en la seva jove-nesa- encarregus a algun joglar la composici de frag-ments potics narratius que sn tamb en primera per-sona. Per ja s ms difcil d'acceptar que, sense una in-Lensa intervenci seva, fes escriure tota una crnica de lallargria del Llihre dels Feits en forma aurobiogrfica-intensitat que li dna drer a una indiscurible parernitat.

    Desprs del valor que per a mi r la forma autobiogr-fica, fonamental, com a argument a favor de la paternitatreial, entren en lliga els elements lingistics, que, comacabem d'indicar. nmb pledegen a favor de la dita pa-ternitat. I seguidament cal concedir tot el seu valor als ar-guments psicolgics. En tots els apartats d'aquest treballse'n poden trobar de molt valuosos, a partir dels relatius-t2

  • a les malalties o malures sofertes pel rei, ben escasses percert i ben insignificants, tot pNsant pels clsos del quehem designat amb I'expressi de "poesia del firmament" ifrns els crsos sovintejats de plor, en els quals no veiem caprecurs literari, sin una realitat vivent.

    FEnn,N Solorvtln

    .?.t

Recommended

View more >