Llibre dels Fets de Jaume I-BROMERA

  • Published on
    24-Oct-2015

  • View
    26

  • Download
    1

DESCRIPTION

Llibre dels Fets de Jaume I-BROMERA. Introducci de l'editorial Bromera a la crnica.

Transcript

  • VIDA

    Jaume I, dit el Conqueridor, va n)ixer a Montpeller lanit entre l '1 i el 2 de febrer de I 'any 1208 i mor ala ciutat de Valncia el 27 de iuliol de 1276. Fou reid'Arag, de Mallorca i de Valncia, comte de Barce-lona i d'Urgell, i senyor de Montpeller. Tingu unavida plena de perills i vicissituds i, per qu no dir-ho,tamb d'amors. Jaume I, com el seu pare, fou un homde fembret com ho acrediten els seus dos matrimonis(ms un altre celebrat en secret mitjanEant documentprivat), huit amants i catorze fills.

    El Conqueridor fou fill de Pere I I d'Arag (tambconegut com Pere el Catblic) i de Maria de Montpeller.A causa de les desavinences entre els seus progenitors ide I'afici a les dames del rei Pere, els homes respecta-bles de la ciutat hagueren d'ordir un estratagema pertal que el regne tinguera un descendent. I aix, segonsconta la llegenda i el mateix rei en Jaume al seu Llibredelsfex (LLF), una nit dugueren el seu pare a un palaufent-li creure que al llit jeia una damaalaqual cortejavael monarca, quan en realitat qui hi havia era la seuadona, la reina Maria. Afortunadament, la reina quedembarassada. En nirixer el seu fill, la reina orden) en-

  • cendre dotze ciris amb els noms dels apbstols i decidque I'espelma que ms durara seria la que donaria elnom al nou descendent. La que ms temps tard aconsumir-se fou la de sant Jaume.

    Els primers anys de vida del futur rei no foren gensfbcils. Fins i tot sembla que alg intenth posar fi a laselra vida:

    Temps desprs, mentre ns est)vem al bressol, algens tiri damunt, per una trapa, una pedra, i encaraque caigu prop del bressol, Du ens proteg perquno morrem.

    Ben prompte va quedar orfe de pare i mare. Peree[ Catblic va morir lluitant a la batalla de Muret i lareina Maria mor a Roma on s'havia dirigit perqu liforen reconeguts els seus drets sobre Montpeller. Aixdoncs, el 1213, quan l' infantJaume noms tenia cincanys d'edat, qued a mans de Sim de Montfort alcastell de Carcassona. I aixb succe perqu el rei enPere, utilitzant el seu fill com a moneda de canvi pertal d'aconseguir els seus interessos poltics, havia signatun pacte de matrimoni entre el petit Jaume i la fillad'aquell cavaller.

    Tanmateix, aquell aliat s'havia tornat enemic ambel pas del temps i Montfort va intentar mantenir eljove Jaume com a ostatge. Perb gr)cies a I'actuacide la reina Maria a Roma davant del papa poc abans

    8

    de morir, aconsegu la intervenci del sant pare queobli$ Sim de Montfort a ll iurar el jove descendenta la noblesa catalana. Amb el consens general es vadecidir que seria educat al castell de Monts sotala responsabilitat del mestre de I'orde del Temple. Ien aquell castell romangu fins a I'edat de nou anysrebent una edu caci guerrera, dura i severa, que sensdubte va marcar indeleblement el seu carlcter per atota la vida.

    Mentrestant, a causa del buit de poder deixat pelrei Pere el Catblic, els nobles aragonesos dirimien elsseus problemes amb l's de les armes i cadascun delsbirndols intentava guanyar-se l'adhesi del.iove infantcap a la seua causa. Calia, per tant, que el rei assumi-ra les seues funcions com a monarca el ms promp-te possible per resoldre aquelles baralles permanents.I aix es feu. Per I'eixida del rei del castell de Mont-s no va solucionar les guerres i disputes internes en-tre la noblesa, les quals, es perllongaren encara unsquants anys.

    Enmig d'aquell ambient, el rei va ser armat ca-valler i, pocs dies desprs, va contraure matrimoni agreda (Sbria) amb la seua primera esposa, Elionor,filla d'Alfons VIII de Castella i Elionor d'Anglaterra.Aixb ocorria I'any l22l i el jove rei guarda una me-mbria exacta, i fins a un cert punt dolorosa, d'aquellsesdeveniments:

  • Ens armaren cavaller a I'esglsia de Santa Maria deI'Horta, de Tarassona, i desprs d'oir la missa de I 'Es-perit Sant, ens cenyrem l'espasa que prengurem dedamunt de I'altar. Devem tenir aleshores uns dotzeanys complits, i anvem pels tretze, de manera queestigurem tot un any amb la nostra esposa sense poderfer allb que els homes han de fer amb la seua muller,perqu no tenem I'edat adequada.

    Fruit d'aquell matrimoni va n)ixer I'infant Alfonsd'Arag (1222-1260) que fou I'hereu de la corona finsa la seua mort.

    Els quinze primers anys de vida deJaume I van ser,com estem veient, tremendament agitats, amb lluites ialEaments per part, sobretot, de la noblesa aragonesa.Finalment, arran de la signatura de la concbrdia d'Al-call (1227), es va posar fi a les disputes i la monarquiaassol I'estabilitat necesslria per a iniciar I'expansicontra els musulmans.

    Una vegada apaivagades les disputes, diu el rei enJaume al LLF que trobant-se aTarragona va ser con-vidat a sopar, juntament amb alguns dels principalsnobles de Catalunya, a casa d'un capit de galeresanomenat Pere Martell. Aquest capit) els va parlarde l' i l la de Mallorca i les seues paraules colpiren tanprofundament aquells barons, que convenceren el reisobre els beneficis que reportaria la conquesta d'aque-lles terres enmig de la mar. Tot seguit (desembre deI22B) Jaume I reun les Corts a Barcelona i s'hi decid

    I O

    comengar els preparatius de la conquesta. Perb, enrealitat, aquesta decisi ja havia estat presa i fins i totels preparatius havien comenqat abans de la reuniamb Pere Martell. Sembla que foren els mateixosmercaders catalans qui, davant de les agressions delspirates musulmans mallorquins, van demanar ajudaal monarca. Els barons catalans acordaren participaren I'empresa a canvi del bot i de terres, mentre queels cavallers aragonesos noms ho feren obligats pelsseus vincles de vassallatge. En definitiva, la conquestade Mallo rca ya ser una empresa catalana, i catalansen van ser la majoria dels repobladors. Desprs d'unsetge de tres mesos, la ciutat de Mallorca es va rendirl 'ltim dia de I'any 7229, i poc de temps desprs, hova fer tota I' i l la.

    Paral.lelament a tots aquests afers, es desenvolu-pava la vida amorosa i sentimental del rei, al qual, elmateix any de la conquesta de Mallorca, se li concediaI'anul.laci del matrimoni amb la seua primera espo-sa, Elionor de Castella. Contragu matrimoni en sego-nes npcies I'any 1235 amb Violant d'Hongria, ambla qual tindria huit fills. Entre I'una i I'altra reina, vis-qu un apassionat romang amb la comtessa Aurembi-aix, filla del comte d'Urgell.

    Una vegada conquistada Mallorca, dos elementss'uniren perqu el rei en Jaume es decidira a dur en-davant un projecte somniat des de feia alguns anys: laconquesta de Valncia. D'una band,a, calia donar eixida

    I I

  • a les exigncies expansives i al potencial bl.lic de lanoblesa, sobretot aragonesa, unint-los en un objectiucom. D'altra banda, la crisi de les estructures islmi-ques de poder i en general el declivi de I'imperi almo-hade, en rirpida descomposici desprs de la derrotade Las Navas de Tolosa, convidava aaprofitar I'ocasi ia continuar la reconquesta cap al sud de la Pennsula.

    Segons el LLF va ser en una reuni al castell d'Al-canys I'any 1232 on el noble aragons Balasc d'Alag,va exposar I'estratgia que calia seguir. La camp anyaes desenvoluparia en tres etapes: la primera dirigida ales terres de Castell, amb la presa de Borriana ( 1233)i d'altres ciutats com Penscola;lasegona abastaria lazona central, amb la conquesta de Valncia (1235) iels territoris fins al riu Xquer; l'ltima fase, des del1243 fins al 1245, arribaria fins als lmits d'expansicap al sud pactats entre Arag i Castella en el tractatd'Almirra I'any 1244.

    La conquesta de la ciutat de Valncia va suposar undels moments culminants en la vida del rei Jaume I.Aix ens ho transmet emocionadament el rei:

    En arribar I'endem, a hora de vespres, envi).rem unmissatge al rei i al rais Abulfamalet, dient-los que pertal que els cristians saberen que la ciutat de Valnciaera nostra i aix no els causaren cap dany, calia quecol.locaren la nostra senyera en la torre que ara s delTemple. Ells ens respongueren que els semblava b.

    T2

    Ns ens trob)vem entre el llit del riu, el campament ila torre i, quan vam veure la nostra senyera dalt de latorre, descavalcrem, ens gir)rem cap a orient i plorlremdels nostres ulls, besant la terra per la gran merc queDu ens havia atorgat.

    Per les posicions ocupades per I'exrcit del reial sud de Xtiva devien ser ben frhgils. I, d'aix, sen'aprofitd al-Azraq, un dels enemics ms acrrims iconstants de Jaume I. Des de I'any 1244 en qu vasignar el primer tractat amb Alfons, un dels fills delrei, fins ben entradala dcada dels 50, aquest cabdillmusulm) constitu un autntic maldecap continu peral rei, amb diversos algaments i revoltes a les terres delsud. Fins i tot, desprs d'uns anys d'exili, al-Azraq nodesist i ens el trobem de nou el 1275, prcticament ales acaballes de la vida del monarca, intentant conquerirde nou territoris cristians.

    La dcada dels anys 50 s important per diversosaspectes. En el terreny poltic s'acaba amb la revoltad'al-Azrae, coffr ja hem vist, i se signa amb el rei deFranga el tractat de Corbeil (1258). Amb aquest tractates posavafi ales diferncies amb Franga i es certifica'vala renncia deJaume I a tots els drets sobre els territorisde ms enlll dels Pirineus, tret del Rossell, el Conflenti la Cerdanya. Es tancava per tant, la possibilitat d'ex-pansi de la corona cap al nord i se n'obria una altraque tindria continuftat en els temps futurs: I'expansi

    13

  • lx'r la Mediterr).nia. Des del Punt de vista personal, elrci cn Jaume patla prdua de la seua segona muller,con.sellera i col.laboradora: na Violant d'Hongria, quevlr tnorir I'any 1251.

    Temps ms tard, mentre el rei es trobava aValncia,I'arry l274,li va arribar la invitaci del papa Grego-ri X per a assitir al II concili de Li. Aquella era unaoporrunitat que el Conqueridor no podia desaprofitar.D'una banda, perqu els desitjos del Papa i els seus co-incidien: tots dos volien organitzar una croada a TerraSanta. El mateixJaume I ho havia intentant uns quantsanys abans (1269) pel seu comPte, amb uns resultatsdesastrosos. De l'altra, perqu el nostre rei desitjavaser coronat emperador de la cristiandat pel mateixpapa. Tanmateix, una cosa sn els desitjos i una altrala realitat. Ni I'assistncia ni el suport a la croada vanser tnassa grans per part dels monarques cristians. I, ms, per diverses diferncies amb el sant Pare, Jaume Iva tornar a casa sense ser coronat emperador.

    lrls darrers anys de la vida del Conqueridor vanser ben agitats. Hagu de fer front als disturbis pro-dufts a la ciutat de Valncia i, tot seguit, controlar elsalgarne nts sarrains de la frontera del sud. Perb el seucorargc no defallia; fins i tot malalt volgu acudir alluir.rr (ontra els musulmans que havien derrotat lestrof rt's t ristianes a la vila de Llutxent. Els seus homes,peri, , r .r l i ho consentiren. Buscant una mil lora, esdirir' ,r Alzira on abdic en favor del seu fil l Pere, va

    r 4

    donar els seus darrers consells i prengu l'h)bit delCister. Tot seguit, va partir cap aValncia on va morirel27 de iu l io l de 1276.

    Lrs querRE GRANs cnNIeuES

    Les obres histbriques catalanes de qu tenim notcia esremunten als inicis de la Reconquesta. Aquestes obresestaven escrites en llat i consistien en breus anotacionssobre esdeveniments histbrics ocorreguts a les esglsieso als monestirs on eren redactats. Amb posterioritat,recolliren tamb fets relacionats amb la monarquiafranca o els comtats catalans.

    Ja alsegle xIII va sorgir una autntica historiografiaerudita en ilat amb mostres tan importants com perexemple el Gesta comitum Barcinonensium et regumAragoniae, redactat al monestir de Ripoll des de mitjansegle xII fins al final del xIrr, i traduft al catall entreL267 i 1283. Tamb s important destacar I'aportacien aquest camp feta per I'arquebisbe de Toledo, Ro-drigo Jimnez de Rada amb I'obra De rebus Hispaniae,tamb traduida al catal el 1268.

    Al mateix temps, tamb al llarg del segle xIII i du-rant el xIV, comencen a escriure's crniques en catal,centrades sobre fets histbrics ms recents i utilitzant,en alguns casos, I'experincia o els fets viscuts pelscronistes. Es tracta dels llibres coneguts com les quane

    r t

  • grans crbniques: la deJaume I, Bernat Desclot, RamonMuntaner i Pere III el Cerimonis.

    ET T r lSRE DELS FETS

    Diuersos manuscrits

    El manuscrit ms antic conservat del Llibre dek fets sde 1343. Tanmateix, la redacci d'aquesta crnica hemde situar-la probablement a les darreries del segle xrrr.En morir el rei Jaume (1276), sembla que la redaccidel llibre ja estava acabada, si n'exceptuem el prbleg ialgun dels ltims captols. Aquesta obra, perb, no es vadivulgar ms enll de l'lmbit familiar del rei fins queel seu nt, Jaume II, va encarregar al dominic fra PereMarsili que traduira al llat el text original. Fra Marsiliva acabar la traducci el 2 d'abrtl de I 3 I 3.

    En I'actualitat conservem ntegrament huit ma-nuscrits de la crbnica jaumina. Dos sn, perb, els msimportants i dels quals deriven la resta. El ms anticel va acabar de reproduir el 17 de setembre de 1343,al monestir de Poblet, el copista Celest Destorrentsper ordre de l'abat Pong de Copons. L'altre manuscritque cal destacar s la cpia que encarreg)" el rei Pere elCerimonis aJoan de Barbastre i que estigu enllestidaI 'any 1380.

    t6

    Autoria i caracterstiques de I'obra

    L'autor del LLF fou el mateix rei en Jaume. Perb hemde tenir en compte que els llibres que signen els reismedievals no els escriuen amb la seua prbpia m. Pertant, el rei no en fou el redactor material, sin quesegurament el va dictar a algun col.laborador i ell endegu controlar el procs de redacci. Aquests col-laboradors reials devien ser homes de lletres de I'en-torn del mon arca, entre els quals sembla que hi estiguJaume Sarroca, bisbe d'Osca i possiblement fill naturaldel Conqueridor.

    L'obra est) redactada en primera persona majest-tica (ns), tot i que a vegades al monarca se li escapa lautilitzaci del njon, cosa que constitueix una prova msde l'autoria del rei, ja que un secretari o funcionari dela cria, acostumat a redactar documents reials, difcil-ment haguera utiliuat la primera persona del singular.La presentaci autobiogrifica d'aquesta crbnica, jun-tament amb la de Pere el Cerimonis, representa unanovetat dins el conjunt de la historiografia medievaleuropea.

    Tot i aixir, el LLF constitueix un text que es trobaa mitjan cam entre les nmembries, i ul'autobiogra-fia, i on Jaume I pretn destacar el seu paper com arei, com a cavaller i com a heroi del seu propi relat.Per aixb deixa de banda aquells esdeveniments quemilitarment o diplom)ticament no li foren massa

    17

  • favorables, com s el cas del tractat de Corbeil. Hiabunden, no obstant aixb, les narracions de les gestesmilitars i poltiques del Conqueridor (sobretot lesconquestes de Mallorca i Valncia) i, al costat d'aque-lles, les ancdotes i les mostres ms ntimes de la vidaquotidiana del monarca.

    Durant molt de temps hi ha hagut historiadorscatalans que han defensat I'existncia de restes decanEons de gesta prosificades en algunes parts de lacrnica jaumina, sobretot en aquells captols bl.licsque narren la conquesta de les Balears o de les terres va-lencianes. Tanmateix, en I'actualitat, aquesta teoria haquedat del tot descartada, entre d'altres raons perquel LLF no s un text prbpiament pic, ni s'hi observenles restes de versificaci i de rima que defensarien laprimitiva teoria.

    s important destacar tamb com una de les carac-terstiques del llibre que ens ocupa, el sentiment religisprofund que amera tota I'obra, amb la intensa devocia [a Mare de Du que professava el rei en Jaume. Unareligiositat que es concreta en un sentit providencialis-ta de la histria, s a dir, que justifica els encerts i lesvictbries com a resultat d'un designi div.

    Importhncia de I'oralitat al 'Llibre dels fet

    L'oralitat t un paper molt destacat en gran part de laliteratura medieval, com per exemple en la poesia pi-

    r8

    ca. D'una banda, perqu una gran paft de la poblacino sabia llegir i, a ms, aquest osaber llegiru s'enreniaen molts casos com saber llegir en llat. Com a conse-qbncia d'aixir, I'expressi oral influia sobre la sintaxii I'organitzaci dels textos escrits. Per ranr (com hemvist ms amunt), molts autors medievals udictavenoles seues obres. D'altra banda, nllegiru a l'edat mitjanano era un acte individual i silencis com I'enrenem enI'actualitat; ms aviat significava un procs pel qualalg llegia en veu alta, i uns altres I'escoltaven. Peraixb el rei s'adrega en molts casos a aquells que oirenel seu llibre.

    Hi ha determinats trets estilstics que vnen mar-cats o determinats per la import).ncia de I'oralitat.Sintcticament, en molts casos es perd el fil del discurs.Altres vegades el narrador canvia de I'estil directe aI'indirecte enmig d'un perode perqu ja no recordacom I'ha comenqat. O, per citar un altre exemple,en algun fragment on hi ha diversos personarges queparlen llenges diferents, tamb el narrador canviad' idioma.

    Des del punt de vista lingsric, a la crnica jau-mina hi ha diversos personatges que s'expressen enla seua prbpia llengua: aragons, castelll, francs o)rab (a ms d'alguna citaci en llat). Lxicamenr,cal destacar la gran quantitat d'aragonesismes que hiapareixen.

    r9

  • Estructura i composici

    Pel que fa ala data de composici del LLF s'ha consi-derat, a partir de les aportacions de Nicolau d'Olwer,que la crbnica jaumina s'elabor en dues etapes:

    La primera, redactada a Xtiva el1244, compren-dria els captols 2-327. En ella se'ns narra la naixenga ila infantesa del monarca, I'estada al castell de Monts,els conflictes amb la noblesa aragonesa i la conquestade Mallorca i del regne de Valncia.

    La segona, redactada a Barcelona cap al 1274abastaria els captols 328-543. Se'ns hi relaten els con-flictes amb Alfons de Castella, les revoltes nobiliirriesa Arag,les rebel.lions dels musulmans valencians, laconquesta de Mrcia i tamb I'assistncia de Jaume Ial concili de Li.

    Els captols 544-566, aix com el prleg (."p. 1)serien afegits pbstumament per un altre redactor, se-gurament el bisbe d'Osca, Jaume Sarroca.l

    En l'actualitat, autors com Josep M. Pujol o Ste-fano M. Cingolani, defensen que el rei es va dedicar ala seua obra en un nic moment cap al final de la seuavida. La data d'inici del llibre seria I'any 1270, desprsdel fracassat intent de croada per part del rei. Jaume I

    i. Tanmateix, actualment, autots com Josep M. Pujol defensen queel prirleg, s a dir, el primer captol del llibre, s tamb obra del rei

    Jaume.

    20

    hauria continuat la redacci (o el dictat) del llibre finsal'anada a Valncia el I275 per controlar la revoltasarraina, i la seua mort el27 de juliol de 1276.

    Quant al contingut, el LLF consta de 566 captols,e[ primer dels quals s un prbleg on el rei manifestala seua intenci de ser recordat. El conjunt del llibre,des del punt de vista del contingut, se sol dividir enquatre parts:

    1. Captols 2 a 33. Comprn els primers vint anysdel monarca, s a dir, entre els anys 1208 1228,amb els esdeveniments relatius al seu engen-drament i infantesa. Fa esment de la batalla deMuret i la mort del seu pare, el rei Pere el Ca-tblic. Narra la seua estada al castell de Monts ila seua formaci a c)rrec de l'orde del Temple,aix com el seu primer matrimoni amb Elionorde Castella. Finalment, hi apareixen les disputesamb la noblesa aragonesa. Aquesta primera partsol narrar els successos de forma poc detalladaamb algunes confusions i fets mal recordats.

    2.Capto\s 34 a 327 . Correspon al regnat de J",t-me I des del 1228 fins al 1240. Hi destaquenfets com la guerra d'Urgell (un comtat que a lafi tornar a mans de la seua legtima successora,Aurembiaix); la conquesta de Mallorca (1229),des de la planificaci de la campanya fins alspactes amb els sarrains o les descripcions de lesdiverses accions de guerra; la conquesta de

    ZT

  • Menorca (1232) i Eivissa (123r. Aix mateix,descriu la conquesta del regne de Valncia ambI'entrada a la ciutatl'any 1238, desprs de lescampanyes de Borriana, Penscola i el Puig deSanta Maria. Jaume ens narra tamb en aquestscaptols la seua relaci amb el rei de Navarra,SanE VII i, posteriorment, l 'estada a la ciutat deMontpeller. En aquesta part el relat s molt msdetallat i segur que en I'anterior.

    3.Caprols 328 a 409. Hi apareixen els successosocorreguts des de I'any 1242 fins al 1265. Fetscom la relaci de Jaume I amb el seu gendre,Alfons de Castella (casat amb una de les fillesnascudes del matrimoni amb Violant d'Hon-gria); les campanyes contra els sarrains rebels;l'algament de la noblesa aragonesa contra el rei;la conquesta de Xtiva (1244). En aquests cap-tols la narraci sol ser poc detallada i condensaels esdeveniments succefts en vint-i-tres anys enpoques pgines.

    4.Captols 410 a 566.Inclou el perode comprsentre els anys L265 i 1276, amb la mort delmonarca. Hi apareixen: les revoltes dels noblesaragonesos; la rebel.li dels sarrains valencians;la conquesta de Mrcia (1266); les topades ambAlfons X; aix mateix el rei ens deixa constlnciade la seua visita al papa Gregori X amb motiudel concili de Li.

    zz 23

    No obstant aixb, no tots els estudiosos estand'acord en aquesta divisi tem)tica. Hi ha qui, comJosep M. Pujol, proposa I'existncia de 51 seqncies,agrupades en 14 seccions. Pujol considera que el textde Jaume I no seria en realitat una crbnica, sin queestaria constituit per una srie de seqncies narrativesindependents que correspondrien a una srie de sessi-ons o de tertlies, al llarg de les quals el rei contava aun reduit auditori, episodis de la seua vida.

    En definitiva, podem afirmar que el LLF de Jau-me I, juntament amb les aportacions d'una altra figuraextraordinria com fou Ramon Llull, es configurencom els autntics iniciadors de la literatura feta en lanostra llengua. Una literatura que va assolir, un parellde segles desprs, el seu mlxim punt d'esplendor.

    F n n N c e s c M n c H T R A N T

Recommended

View more >