LLIBRE DE LA CLASSE

  • Published on
    25-Mar-2016

  • View
    219

  • Download
    5

DESCRIPTION

P3 A LA GRANOTA CARLOTA

Transcript

  • AQUESTA HISTRIA COMENA AL MES DE SETEMBRE DELANY 2009. UN GRUP DE XIQUETS I XIQUETES DE 3 ANYS(O CASI) COMENCEN LA SEVA ESCOLARITAT AL COLE DELSGRANS. TOTA UNA AVENTURA!

    ELS PRIMERS DIES VAM FER UNA ENTRADAPROGRESSIVA ; AL MAT MIG GRUP I A LA TARDA LALTREMIG I PER FI EL DIA 17 ENS TROBEM A LA CLASSE TOTSELS QUE SERAN ELS NOSTRES AMICS I AMIGUES DURANTELS TRES ANYS DE PARVULARI.

    LA NOSTRA MESTRA ES DIU ESTER, POC A POC ANEMCONEIXENT-LA I ELLA A NOSALTRES TAMB.

    COM QUE CADASC DE NOSALTRES S DIFENRENT,REACCIONEM DE DIFERENT MANERA A CADA SITUACI;UNS PLOREN, ALTES JUGUEN SENSE PARAR, ALTRESINVESTIGUEN TOT EL QUE HI HA A LA CLASSE I ALTRESSIMPLEMENT MIREN AL SEU VOLTANT INTENTANTASSIMILAR LA NOVA SITUACI.

    PASSEN ELS DIES I, QUASI SENSE PENSAR-HO, ENSHEM INTEGRAT DEL TOT EN LA DINMICA DEL CURS. FEMNOUS AMICS, APRENEM A RELACIONAR-NOS, ACOMPARTIR, A RESPECTAR ELS ALTRES I A SERAUTOSUFICIENTS EN MOLTS ASPECTES.

    AQU A LESCOLA FORMEM PART DUN GRUP DE 25 ICADASC DE NOSALTRES T MOLT QUE APORTAR A TOTSELS ALTRES PERQU TOTS TENIM ALGUNA COSA QUE ENSFA SER NICS I ESPECIALS. PODEM APRENDRE MOLT DELSCOMPANYS I LES COMPANYES!. CADASC TNIM UNAMANERA DIFERENT DE VORE LES COSES I DENTENDRE-LESI PER AIX S TAN IMPORTANT APRENDRE A RESPECTAR

  • LES OPINIONS. TAMB TENIM RITMES DIFERENTSDAPRENENTATGE I CAL RESPECTAR-LOS TOTS.

    TENIM MOLTA FEINA PER DAVANT, PER TAMBTENIM MOLT DE TEMPS I GENS DE PRESSA. DURANT ELSTRES ANYS QUE ESTAREM AL PARVULARI ACUMULAREMEXPERINCIES, VIVNCIES I MOLTS CONEIXEMENTS QUENECESSITAREM EN LA NOSTRA VIDA DE GRANS.

    PER A QUE ENS ACOMPANYEN EN AQUESTAAVENTURA, CONFIEM AMB LA COL.LABORACI DE LAMESTRA I DE LES NOSTRES FAMLIES, PORTANT-NOSSEMPRE DE LA M I DONANT-NOS SUPORT I CONFIANA.ESTEM SEGURS DE QUE SER AIX!

  • LARRIBADA A LESCOLA

    LA JORNADA ESCOLAR COMENA CADA MAT A LARATLLA ROJA DE LES FILES DE P3. ALL FORMEM EL TRENI, VIGILANT DE NO TRENCAR LA FILERA, ANEM FINS A LACLASSE. UNA VEGADA DINS, S EL MOMENT DE TREURESLES JAQUETES PENJAR-LES JUNT AMB LES BOSSETES ALPENJADOR QUE TENIM CADASC I POSAR-NOS LA BATA.

    DESPRS SEIEM A LA RODONA I ESPEREM QUECANTE EL POLLASTRE I SONE LA CAN DE BON DIA. SALESHORES QUAN PODEM PARLAR DEL QUE VULGUEM:PODEM EXPLICAR ALGUNA COSA QUE ENS HA PASSAT, OB EXPLICAR COM ENS SENTIM; SI ESTEM CONTENTS,TRISTOS O ENFADATS I PERQU.

    EN AQUESTES ASSEMBLEES DE CADA DIA, APRENEMA ESCOLTAR ELS ALTRES, A RESPECTAR EL TORN DEPARAULA , A EXPRESAR-NOS, A OPINAR I A PRENDREDECISIONS ENTRE TOTS.

  • ELS ENCARREGATS

    DESPRS DE PARLAR UN RATET, ARRIBA EL MOMENT DECOMENAR AMB LES RUTINES DE CADA DIA. TENIM 6ENCARREGATS QUE CANVIEM DIARIAMENT. [Escriba el contenido dela barra lateral. Una barra lateral es un complemento independiente del

    documento principal. Suele estar alineada a la

    ENCARREGAT DE PASSAR LLISTA:LASEVA FEINA CONSISTEIX A ANARDIENT EL NOM DE TOTS SEGUINT LALLISTA QUE TENIM PENJADA A CLASSEI CADASC HA DE CONTESTAR DIENTBON DIA. SI ALG NO HI S PENGEMEL SEU NOM A CASA.

    ENCARREGAT DE CONTAR: A CONTINUACI, CONTEMELS QUE HAN VINGUT AVU ALESCOLA I ELS QUE NO, IBUSQUEM ELS NMEROS QUENECCESITEM PER A REFLEXAR-HOAL CARTELL CORRESPONENT.

    ENCARREGAT DEL TEMPS: CADA MAT OBSERVEMQUIN TEMPS FA. LENCARREGAT O ENCARREGADA,MIRA PER LA FINESTRA I COMPROVA SI FA SOL, SIEST NVOL, SI PLOU, SI FA VENT O SI NEVA. UNAVEGADA OBSERVAT AGAFA EL SMBOL QUE TOQUI ILENGANXA AL MAPA DE CATALUNYA, DAMUNT DE LARPITA( IGUAL QUE AL TEMPS DE LA TELE), IDESPRS FA UN DIBUIX QUE ENGANXEM AL MURALDEL TEMPS.

  • ENCARREGAT DE LA DATA: ARA S EL MOMENTDE MIRAR EL CALENDARI, VORE QUIN DIA S IQUIN DIA DE LA SETMANA. ESCOLTEM ICANTEM LA CAN I LENCARREGAT OENCARREGADA DIU QUIN DIA DE LA SETMANAS I DESPRS HO ESCRIU A LA PISSARRA.

    ENCARREGAT DE LA BIBLIOTECA: A CLASSETENIM UNA BIBLIOTECA DAULA . LA FEINA DELENCARREGAT O ENCARREGADA DEL DIACONSISTEIX A PROCURAR QUE QUEDE SEMPREENDREADA.

  • ENCARREGAT DE CONDUIR EL TREN: S EL PRIMERDE LA FILERA, UN LLOC MOLT DESITJAT PERTOTS.

    LHORA DESMORZAR

    DESPRS DE LES RUTINES DIARIES, TREBALLEM UNRATET, FEM MATEMTICA, LLENGUATGE, I DE SEGUIDAARRIBA LHORA DESMORZAR.

    CADASC PREPARA EL TOVALL DAMUNT LA TAULA I LAMESTRA VA REPARTINT ELS ESMORZARS. JA HEM APRSQUE TENIM QUE MENJAR SA PER A FER-NOS GRANS IFORTS I PER A CRIXER FORTS. PER AIX ELS DIMARTS SEL DIA DELS LCTICS I ELS DIJOUS EL DE LA FRUITA.SABEM QUE TENIM QUE MENJAR A TAULA ICORRECTAMENT, I EN ACABAR, ENDRECEM, PENGEM ELTOVALL AL SEU LLOC, LLENCEM LA BROSSA A LAPAPERERA QUE TOQUE (TAMB ESTEM APRENENT ARECICLAR) I JA PODEM JUGAR UN RATET.

    EXCEPCIONALMENT , SI CELEBREM ALGUN ANIVERSARI OALGUN ESDEVENIMENT PODEM FER UN ESMORZARESPECIAL.

  • AMB TOT A JA SHAN FET LES 1045 I HA ARRIBATLHORA DE SORTIR AL PATI. ORGANITZEM EL TRENET ICAP A FORA!!

  • LHORA DEL PATI

    COM QUE NOMS TENIM 3 ANYS NECESSITEMMOURENS MOLT, AL PATI PODEM CRRER, SALTAR,CRIDAR I A MS ALL ENS TROBEM AMB ELS AMICS IAMIGUES DE LES ALTRES CLASSES DE P3. AMB ELLS IELLES COMPARTIM JOCS I EXPERINCIES.

    JUGAR AMB LARENA ENS ENCANTA, PER TAMB JUGUEMA ALTRES JOCS QUE ENS INVENTEM, I SI TENIM ALGUNPROBLEMA TENIM A LES MESTRES A PROP PER A QUE ENSAJUDIN A SOLVENTAR-LO.

  • LLTIM RATET DEL MAT

    DESPRS DEL PATI JA S QUASI HORA DANAR ACASA. ENTREM A LA CLASSE, AGAFEM EL GOT I SEIEM A LACADIRA. ESTER ENS REPARTEIX AIGUA ( TENIM SETDESPRS DE JUGAR TANT) I DESPRS UNA TOVALLOLETAPER A RENTAR-NOS LES MANS MENTRE ESCOLTEM UNAMSIQUETA TRANQUILETA QUE ENS AJUDA A RELAXAR-NOS. PER FI SN JA PROP DE LES 12 I EN UN TREN BENFET, SORTIM A ESPERAR A QUI VINDR A BUSCAR-NOS.

    LA TARDE

    DESPS DE DINAR I, POT SER, FER LA MIGDIADA ITOT. TORNEM A LESCOLA.

    LES TARDES SN MS CURTES, I PER AIX NO ENSENTRETENIM TANT EN ELS ENCARREGATS, NOMSPASSEM LLISTA I CONTEM ELS QUE HAN VINGUT I ELSQUE SHAN QUEDAT A CASA.

    DESPRS DE PARLAR UN RATET I EXPLICAR-NOS UN POCMS LES NOSTRES VIDES, SEIEM A LES CADIRES I ARRIBALHORA DE TORNAR A TREBALLAR .

  • EN REALITAT DES DE QUE ENTREM A LESCOLA FINSQUE SORTIM ESTEM TREBALLANT. DE VEGADES FEMALGUNA FITXA , DALTRES ESCOLTEM EL QUE ENSEXPLICA LA MESTRA, DALTRES OBSERVEM,INVESTIGUEM, EXPERIMENTEM, MANIPULEM, JUGUEM,FORMULEM HIPTESI SOBRE EL QUE CREIEM QUEPASSAR SI REALMENT TOTES LES COSES QUE FEM ALESCOLA ENS SERVEIXEN PER A APRENDRE ALGUNA COSA,I MOLTES VEGADES SN COSES QUE NO REFLEXEM ALPAPER ( EN FITXA ), PER QUE PER A NOSALTRES SNMOLT IMPORTANTS, PERQU ENS AJUDEN A FORMAR-NOSUNA OPINI DE LES COSES, I A SER AUTOSUFICIENTS IFORMEN LES BASES SOBRE LES QUE SASENTARAN TOTSELS CONEIXEMENTS QUE ANIREM ADQUIRINT AL LLARGDE LA NOSTRA VIDA.

    ARRIBAT ESTE MOMENT DE LA JORNADA, NOMS ENSQUEDA SORTIR UN RATET AL PATI, SI FA B, I TORNAR ACLASSE A BEURE, RENTAR-NOS LES MANS, I BEN ASEATSTORNEM A SORTIR A ESPERAR QUE VINGUIN A BUSCAR-NOS. DEM SER UN ALTRE DIA !!!

  • SI/NO

    UN DIA, QUAN ESTVEM EN UNA ASSEMBLEA, VAMESTAR PARLANT DE LES COSES QUE ESTAVEN BEN FETES ILES QUE ESTAVEN MALAMENT, AIX QUE VAM PENSAR ENFER UN LLISTAT DE LES COSES QUE SI QUE PODEM FER ACLASSE I UN ALTRA DE LES QUE NO PODEM FER.

    VAM ANAR DIENT COSES I ESTER LES VA ESCRIURETOTES. DESPRS LES VAM REPASSAR PER VORE SI TOTSESTVEM DACORD I PER A COMPROMETRENS A COMPLIR-LES.

    VA QUEDAR DE LA SEGENT MANERA:

    ARA HA QUEDAT PENJAT EN UN LLOC VISIBLE DE LACLASSE PER A QUE TOTS HO PUGUEM TINDRE PRESENT.

  • LES EMOCIONS

    UNA COSA QUE ENS AJUDA A CONEIXER-NOSMILLOR, S EXPRESSAR LES NOSTRES EMOCIONS: SIESTIC TRIST, CONTENT O ENFADAT.

    HI HA VEGADES QUE ALG EST MOLT CONTENT PERALGUNA COSA QUE LI HA PASSAT, HO EXPLICA A TOTSELS DEMS, I AIX PODEM PARTICIPAR TOTS DEIXAALEGRIA.

    ALTRES VEGADES POT PASSAR QUE ALG EST TRIST ,TAMB HO EXPLICA I LA RESTA DE NOSALTRES PODEMCONSOLAR-LO.

    O TAMB POT PASSAR QUE ALG EST ENFADAT I QUANELS DEMS ENS ASSABENTEM, PODEM FER-LI VORE QUEPOSSIBLEMENT EL MOTIU DEL SEU MAL HUMOR NO ERATAN GROS I NO VAL LA PENA ENFADAR-SE.

    TOTAL QUE EL FET DE COMPARTIR ELS NOSTRESSENTIMENTS, SEMPRE ENS FA SENTIR MILLOR, I A MSAPRENEM A EXPRESSAR-NOS I A COMUNICAR-NOS, ITAMB A SER CONSCIENTS DE LESTAT DNIM, NOSTRE IDELS QUE ENS ENVOLTEN.

  • LLENGUATGE

    LEXPRESSI I LA COMUNICACI OCUPEN UN LLOCMOLT IMPORTANT EN EL DIA DE DIA DE LA NOSTRACLASSE. SEMPRE TENIM GANES DE PARLAR, DE EXPLICARALGUNA COSA I S PRECISAMENT PARLANT, I ESCOLTANT,COM APRENEM A EXPRESSAR-NOS CADA VEGADA MILLOR.

    PER AIX DONEM TANTA IMPORTNCIA ALS RATETS QUEPASSEM SENTATS A LA RODONA FENT CONVERSA,I AIX,POC A POC, ESTEM APRENENT A RESPECTAR EL TORN DEPARAULA, A ESCOLTAR I A PARLAR QUAN ENS TOCA. ENSENCANTA QUE ENS ESCOLTEN I SENTIR-NOSPROTAGONISTES, ENCARA QUE SIGUI PER UN RATET,MENTRE EXPLIQUEM ALGUNA COSA ALS ALTRES.

    A MS DE FER CONVERSA, TAMB TREBALLEM LEXPRESSIDALTRES MANERES, PER EXEMPLE, ESCOLTANT CONTES.ENS AGRADA MOLTSSIM, ESCOLTEM AMB MOLTAATENCI I MAI NO EN TENIM PROU.

    DE VEGADES ALG SHA ATREVIT, FINS I TOT, A EXPLICARUN CONTE A LA RESTA DE LA CLASSE, COM SI FOS LAMESTRA. I EL QUE TAMB ENS ENCANTA SDRAMATITZAR HISTRIES. FEM DACTORS I ACTRIUS AMBDISFRESSES PREPARADES PER A L OCASI.

    TAMB TREBALLEM AMB DITES, CANONS POESIES IVOCABULARI QUE ANEM APRENENT RELACIONAT AMB ELTEMA QUE ESTEM TRACTANT ( LA TARDOR, EL NADAL)

    LESCRIPTURA S UN ALTRE ASPECTE DELLLENGUATGE QUE TAMB ESTEM COMENANT A

  • TREBALLAR A CLASSE. S UNA EINA FONAMENTAL IESTEM DESCOBRINT LA SEVA UTILITAT.

    VAM COMENAR PRACTICANT DIFERENTS TRAOS, I ARAJA PRACTIQUEM A ESCRIURE LLETRES, ENS FIXEM MOLTEN COM ES FAN I INTENTEM REPRODUIR-LES.

    LA LECTO-ESCRIPTURA LA COMENCEM PEL NOSTRENOM, DES DEL PRIMER DIA ESTEM VEIENT-LO ESCRIT PERTOT ARREU A LA CLASSE, A LA LLISTA, AL CARTELL DELSENCARREGATS, A LA TAULA, AL CALAIX ON GUARDEM LESFITXES

    PRIMER APRENENM A RECONEIXER-LO, LIDENTIFIQUEMENTRE MOLTS DALTRES, DESPRS VINDR QUAN ANIREMDESGLOSSANT-LO EN LLETRES I PER FI, A PARTIR DE LESLLETRES PODREM FORMAR PARAULES NOVES.

    PER A NATROS, EL NOSTRE NOM S UN SIGNEDIDENTITAT QUE ENS S PROPI, TOTS ENS CONEIXENPEL NOM, I PER TANT ENS RESULTA MOLT SIGNIFICATIU.

  • MATEMTIQUES

    LES MATEMTIQUES ESTAN PRESENTS EN TOT ELQUE ENS ENVOLTA.

    ELS NMEROS ELS FEM SERVIR EN MOLTES OCASIONS:CONTEM ELS QUE HI HA A CLASSE I ELS QUE HI HA ACASA, MIREM EL DIA QUE S A L CALENDARI, PENSEMQUANTS DIES FALTEN PER A ALGUN ESDEVENIMENT ODIA ESPECIAL. TENIM EL CARTELL DELS QUE TENEN 2ANYS I ELS QUE EN TENEN 3.

    TAMB FEM ESTIMACIONS, PER EXEMPLE MIREM LALLISTA DELS ENCARREGATS PER VORE SI AVU, O DEMENS TOCARALGUN ENCRREC.

    FEM CORRESPONDNCIES MOLT SOVINT: 1 XIQUET- 1PENJADOR, 1 XIQUET-1 CADIRA, 1 XIQUET-1 CAPSA PERGUARDAR LES FITXES

    CLASSIFIQUEM, PER EXEMPLE QUAN RECOLLIM LESJOGUINES: ELS ANIMALS A LA CAPSA DELS ANIMALS, ELSCOTXES A LA CAPSA DELS COTXES. TAMB QUANRECICLEM EN FUNCI DE SI S PAPER, MENJAR O PLSTIC.ALTRES VEGADES SEGUINT CRITERIS MARCATS PEREXEMPLE: ROBA DE TARDOR I ROBA DE NO TARDOR.

    TREBALLEM DIFERENTS CONCEPTES COM ARA: MOLTS-POCS, CADA DIA, DESPRS DE PASSAR LLISTA, MIREM SI ACASA HI HA MOLTS O POCS XIQUETS RESPECTE ALS QUEHI HA A LESCOLA. PENSEM ON HI HA MS I ON HI HAMENYS, FEM FILERES LLARGUES I CURTES SEGUINTCRITERIS MARCATS, PER EXEPLE LA FILERA DELS QUE

  • PORTEN MNIGA CURTA I ELS QUE PORTEN MNIGALLARGA.

    FEM SERIACIONS QUAN JUGUEM AMB LES BOLESDENSARTAR: BOLA ROJA, BOLA VERDA, BOLA ROJA, BOLAVERDATAMB QUAN FEM FILERES DE COLORS EN EL JOCDE LES XAPES.

    EL PENSAMENT LGIC-MATEMTIC, TAMPOC ELDESCUIDEM. JUGEM AMB LES PECES DE FERCONSTRUCCIONS, FEM PUZZLES, ENCAIXOS

    COM PODEU VORE LES MATEMTIQUE ENS ACOMPANYENEN MOLTSSIMES DE LES ACTIVITATS QUE FEM, I LAMAJORIA DAQUESTES NO QUEDEN REFLEXADES ENFITXES.

  • MSICA

    EL DILLUNS DE MAT, DESPRS DEL PATI, ARRIBA ELMESTRE PACO A FER-NOS CLASSE DE MSICA. S TAMBUNA SESSI MOLT ESPERADA. EL MESTRE ENS ENSENYACANONS, I AMB EL PANDERO, ENS VA MARCANTPULSACIONS I RITMES.

    PER LA MUSICA EST PRESENT EN MOLTS MOMENTSMS A LA NOSTRA CLASSE. TOTS ELS MATINS CANTEMLES CANONS DE BON DIA I ELS DIES DE LA SETMANA.QUAN ENTREM DEL PATI I ANEM A BEURE I A RENTAR-NOS LES MANS, ESTER SEMPRE POSA UNA MSICATRANQUILETA PER A RELAXAR-NOS .

    TAMB ESCOLTEM I CANTEM CANONS RELACIONADESAMB LPOCA DE LANY: TARDOR, NADAL,. O B REFERENTSA ALGUN TEMA QUE ESTEM TREBALLANT A CLASSE.

    I NO PODEM OBLIDAR-NOS DE LES DANSES I ELS BALLS. ALA TARDOR VAM BALLAR LA DANSA DE LA CASTANYERA, IA LAULA, DE VEGADES, TAMB BALLEM LLIUREMENT, SMOLT DIVERTIT, I DESCARREGUEM TENSIONS.

  • PSICOMOTRICITAT

    ELS DILLUNS I ELS DIVENDRES, TOTS ELS XIQUETS ILES XIQUETES DE LA CLASSE VENIM BEN EQUIPATS PER AFER GIMNSTICA.

    ESPEREM IMPACIENTS A CARLOS QUE ENS PREPARACIRCUITS I ENS DEIXA JUGAR AMB EL MATERIAL DEPSICOMOTRICITAT.

    ENS AGRADA MOLT AQUESTA CLASSE, PERQU SOM MOLTACTIUS i NECESSITEM CRRER, SALTAR, FERTOMBARELLES, I UN MUNT DACTIVITATS MS, GRCIESA LES QUALS ANEM CONEGUENT MILLOR EL NOSTRE COS IEXPERIMENTEM DIFERENTS POSSIBILITATS DEMOVIMENT.

  • TALLERS

    AL MES DE DESEMBRE, HEM COMENAT ELS TALLERS.ELS DIVENDRES PER LA TARDE, REORGANITZEM TOTS ELSALUMNES DE P.3 EN QUATRE GRUPS, S A DIR, DE TRES ENFEM QUATRE, AMB LA QUAL COSA ENS QUEDEN GRUPSMENYS NOMBROSOS, I, A MS ELS XIQUETS I LESXIQUETES SINTERRELACIONEN DINS DE LAULA AMBALTRES COMPANYS DIFERENTS DELS DE CADA DIA ITAMB AMB ALTRES MESTRES, A MS DE PARTICIPAR DEDIFERENTS ACTIVITATS.

    ELS TALLERS QUE TENIM FUNCIONANT SN:

    TALLER DE MANUALITATS. EL PORTA LA SENYORETABEA. EN AQUEST TALLER FAN TREBALLS MANUALS ODE PLSTICA SENZILLS.

    TALLER DE CUINA. EL PORTA LA SENYORETAANTNIA. AQU TENEN LA OPORTUNITAT DEPREPARAR DIFERNETS RECEPTES SENZILLES PER ADESPRS MENJAR-SE-LES.

    TALLER DE BIBLIOTECA. EL PORTA LA SENYORETAEVA. ELS/LES ALUMNES , VISITEN LA BIBLIOTECADEL CENTRE I ALL ELS EXPLIQUEN CONTES, I PODENTAMB MIRAR-NE LLIUREMENT.

    TALLER DEXPERIMENTS. EL PORTA LA SENYORETAESTER. FENT EXPERIMENTS, ELS XIQUETS IXIQUETES, SACOSTUMEN A PREGUNTAR-SE ELPERQU DE LES COSES I A PLANTEJAR DIFERENTSHIPTESIS QUAN SELS PLANTEGEN PREGUNTES DELESTIL: QU PASSARIA SI..