Llegir Per Aprendre Llegir Per Aprendre (i

  • Published on
    17-Nov-2014

  • View
    115

  • Download
    10

Transcript

Llegir per aprendre Llegir per aprendre (i per gaudir) (i per gaudir)Neus SanmartNovembre, 2009Grup de recerca LIEC

Primria-Secundria Vall del Ges

La lectura, una activitat escolar des de sempre

Per qu cal promoure la lectura crtica?El pensament crtic es un dels components de la competncia necessria pes poder participar en una societat democrtica i plural, i per poder prendre decisions i actuar en relaci als problemes del mn i de les persones.

Por qu avu s important la lectura crtica? Laccs a la informaci s universal (Internet), per sha de saber trobar, comprendre i analitzar crticament a partir de llegir: Textos multimodals, hipertexts Textos reals i no tant texts escolars preparats. Textos que requereixen realitzar inferncis i ser valorats.

Moltes possibilitats: Anuncis, articles i altres tipus de textos

(www.movimientoBlue Motion.com)

Moltes possibilitats: Anuncis, articles i altres tipus de textos

LA MAYORA APUNTA QUE EL MODELO AYUDA A FLOTAR

Contina la polmica por los baadores de Speedo

Qestionari C.R.I.T.I.C.C R I T IConsigna o afirmaci que exposa el text Rol del que fa l'afirmaci. Qui pot estar escrivint aquesta notcia? Quins interessos hi pot tenir? Idees. Quines idees o creences hi ha darrera l'afirmaci? Test. Es podria fer un test o experiment per comprovar-ho?

Informaci. Quines evidncies o proves sexposen o podrien exposar-se per donar suport a lafirmaci? Conclusions. Les idees o creences que hi ha darrera daquesta afirmaci estan d'acord amb el coneixement cientfic actual ?

C

Com simaginaven lany 1900 la lectura a lany 2000?

La lectura crtica no formava parte de limaginari

Per qu fem llegir per aprendre continguts de les diferents rees Per qu a partir dun problema, de lanlisi duna situaci real (o ficticia), lalumnat aprengui a: Identificar quins coneixements ser important abstreure (recordem les lectures per introduir lestudi de la funci de relaci). Obtenir informaci, comparar idees prpies amb les cientfiques i revisar-les. Aplicar el nou coneixement a lanlisi i interpretaci de noves situacions.

Aprendre a partir de llegir un text s molt ms que aprendre un vocabulari o saber repetir informacions

Llegir i entendre un textCOM SUNEIXEN ELS LACUS?Ja saps que els lacumols de la matria estan units en slids i lquids i cal donar energia per separar-los. Els lacumols estan formats per lacus units fortament i tamb cal donar energia per separar-los. Tamb saps que tot est format per lacumols; o per cums o per grans estructures de molts lacus units fortament entre ells. I per separar les seves crregues, tamb cal energia. Si relaciones totes aquestes afirmacions entendrs com es produeix la uni entre els lacus, s a dir, lenlla.

Normalment plantegem preguntes per afavorir linterioritzaci dels sabers i el pas a labstracci

Per, atenci a com es formulen les preguntes i al nombre!

Quin inters t aquest tipus de preguntes?De cranta, un brosqui pidr las grascas y una murolla nascr filotudamente. No lo ligaron lligamente, pero no le sarretaron tan plam. Cuando el brosqui manij las grascas, la murolla drin priscamente. 1- Qu pidr el brosqui? 2- Cmo nasc la murolla? 3- Cmo lo sarretaron? 4- Quin drin?

Tipus de lectures-preguntesa) Lectura literal: Permet conixer qu diu el text. Quines informacions es donen en el text? b) Lectura inferencial: Permet utilitzar tota la informaci conceptual que se suposa coneguda Quines idees no diu el text per s necesaari saber per entendrel? c) Lectura avaluativa: Permet fer un judici de valor sobre la utilitat de la informaci. Quines sn les idees importants? Quines idees noves em diu el text que no coneixia? d) Lectura creativa: Permet ampliar el camp de lectura, deduir, relacionar, aplicar... Per qu em serveix aquest text? Aquestes idees poden ser tils per interpretar daltres fenmens?

Tipus de lectures-preguntes

Per a la lectura es proposen un conjunt de preguntes de tipologia diversa

(Continua)

Exemple de preguntes Com sn els sabons? (literal)

Quina propietat t la grasa que possibilita que els sabons i els detergents interaccionin amb laigua i aix es pugui netejar la roba? (inferencial) Justifica si creus que s millor utilitzar sabons o detergents per rentar la roba (avaluativa) Quins arguments donaries a la teva famlia per convncer-la que no cal que els detergents facin molta escuma per rentar la roba? (creativa)

Autoreflexi - coavaluaci Justifica quina pregunta tha resultat ms difcil de respondre i quina menys. Explica com ho has fet per respondre les preguntes sobre le que no podies trobar la resposta literal al text. Com pots saber si sn bones respostes? La resposta que ha escrit el teu company s una bona argumentaci? Qu li recomanaries per millorar-la?

Llegir cooperativament

Compartir diferents lectures

2. Planteja les preguntes que es responen en el text

1. Busca la idea principal

Lectura cooperativa

3. Busca les respostes que dna el text

4. Proposa noves preguntes que ens podriem plantejar desprs de llegir el text

Quina s la idea principal del text?"Las piernas cumplen la importante funcin de desplazar el cuerpo humano. Los brazos y las manos son los instrumentos fundamentales para coger, sostener y manejar las cosas que hay a nuestro alcance. Los ojos nos permiten contemplar el mundo que hay a nuestro alrededor. El odo nos permite captar la mayor parte de los sonidos cercanos a nosotros. El corazn bombea, a todo el cuerpo, la sangre que transporta las sustanciasalimentos a las clulas. Los pulmones recogen el oxgeno necesario para la respiracin y el dixido de carbono producido al respirar. La boca, el estmago y los intestinos son rganos en los que se transforman los alimentos para que puedan llegar a la sangre".

Moltes idees principals! Primer s la boca i lestmac que transformen els aliments que mengen perqu puguin arribar a la sang i desprs fer totes les altres coses. Que cada part del cos t la seva funci. Que tenim que cuidar-nos perqu tot funcioni b. Els sentits sn imprescindibles per al cos hum Cada part del cos s necessria perqu funcioni. Tenir totes les parts del cos s b per viure sense dificultats Que totes les parts del cos sn necessrias per la vida

Qu fer per regular-les?Importancia de fer-ho a partir de la interacci-regulaci entre companys: - Quina us sembla que s la que recull millor el contingut de lartcle? - Com ho heu deduit? En qu us heu fixat? - Per qu les altres no sn tan idnies?

La gran batalla del GRIPUS (un petit projecte de treball cientficolingstic)

LA GRAN BATALLA DE GRIPUS

Punt de partida: Conte escrit per un alumne de 6 P duna altra classe(Activitat dissenyada per T. Calveras, CEIP Heura, i C. Mrquez, UAB)

Abans de la lecturaA partir de llegir el ttol Qu et suggeriex el nom de gripus? A quina batalla es pot referir? Per qu us proposo llegir aquest conte?

Mentre llegimIndicar (amb colors diferents): A quina part de la lectura es parla de com s Gripus A quina part sexplica la infecci den Carles amb el virus On es parla dels efectes de la infecci i la reacci del sistema inmunitari On es parla de la recuperaci i de la prevenci

Desprs de la lecturaCompleta el quadre (cada membre del grup aprofundeix en un): 1. Com s Gripus Jo penso 2. 3. 4. Desprs descoltar als companys penso

Desprs de la lecturaEt sembla que lautor est ben documentat i es pot aprendre? Qu has aprs al llegir-lo? Quines parts del conte et semblen fantasioses i quines es refereixen a aspectes cientfics? Qu s el que encara no entens prou?

Desprs de la lecturaExpliquem oralment el conte (i qu fer) a nens i nenes duna altra classe. Preparem la histria relacionant causes i conseqncies.El virus inyecta el ARN en la primera clul a que encuentra

Carlos se rec upera

PensemCom introduir el conte Com presentar els protagonistes Com parlar del qu fan els protagonistes i del perqu ho fan Com acabar lexplicaci del conte

AvaluemCriteris per avaluar leplicaci x Molt b del conte 1. La introducc ha es i tat motivadora i ens ha per s m copsarde qu aniria la histria 2. El protag onista (en Gripus ) sh prese b, qu s i qu a ntat fa. 3. Sh ents com infecta el a virus i els seus efectes 4. Sh ents com prevenir la a infecc i com curar nos si i es infectats tem 5. El conte ha ti ngut un fi nal cohere amb la histria nt expli cada 6. L explicac ha es i tat motivadora 7. L explicac ha es orde i tat nada i feta amb bona entonaci 8. Es nota ques el resu d ltat un treball en equ ip Qu recomanarieu als compa per millorar l nys explicac quehan fet de conte? i l Forab Regular Malament

Un altre exempleLa Vanguardia, 10.09.2007. Ll. Serra

4 ESO, IES Dr. PuigvertOliveras, B.; Sanmart, N. (2008). Treballant les competncies a la classe de Qumica, Educaci Qumica, 1, 17-23.

http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000052/00000008.pdf

Treball previ a la lecturaActivaci de coneixements previs Identificaci de la finalitat de la lectura

Estructura del text

Coneixements cientfics sobre el tema Per qu llegim aquest artcle a la classe de cincies?

Autor / Diari Ttol / Imatges

Treball mentre es fa la lectura EstratgiesTreball cooperatiu Lectura comprensiva

Co-regulaci

Identificar: problema, finalitat, solucions de lautor Cuestionar la fonamentaci cientfica delautor Imaginar solucions i analitzar la seva validesa Reflexionar sobre els valors associats al contingut de larticle.

Quin problema planteja lautor de larticle? Creus que t soluci? Quina?

Amb quina finalitat va escriure aquest artcle? Creus que s cientfic a ms de periodista?

Lectura cooperativa Es podrien borrar aquestes pintades? Quins coneixements creus que es necessiten per poder resoldre el problema?

Quina s la vostra opini sobre els grafitis i els grafiters? Com largumenteu?

Treball desprs de la lectura

Discussi en gran grup entorn els diferents punts de vista

Planificaci de lacciAplicacions del vidre Propietats del vidre Model cientfic

Identificaci de paraules-clau per a la recerca a INTERNET Anlisi crtic del contingut cientficde larticle

Treball desprs de la lectura

Profunditzaci en el rol cientficCom es plantejara el problema un cientfic? Com planificaria la recerca duna soluci al problema? Quins coneixements es necessiten?

Treball desprs de la lectura

Profunditzaci en el rol descriptorQuin tipus de text escriurem? Sobre qu volem convncer, quins arguments podem aportar? Coavaluaci de la redacci

Gui per a la coevaluaci dels escritsCriteris davaluaci1. La idea o idees que es defensen sn rellevants en relaci al problema plantejat? 3. Es fa referncia a totes les idees possibles? 3. Les raons o arguments tenen fonament cientfic? 3. Tenen en compte els punts de vista contraris? 4. Dna evidncies que convencen? 5. Est escrit duna manera que sentn?

Si

R

No

Qu aconsellaries per millorar-lo

No llegim ni comprenem significats neutres; llegim discursos del nostre entorn i comprenem dades i informacions que ens permeten interactuar i modificar la nostra vida Paulo Freire