L'Hort escolar - Guia prctica d'horticultura ecolgica

  • Published on
    07-Jan-2017

  • View
    222

  • Download
    7

Transcript

  • Guia prcticadhorticulturaecolgica

    QUADERNSDE LESCOLASOSTENIBLE

    Agenda 21 Escolar

  • L HORT ESCOLARGuia prctica dhorticultura ecolgica

  • LHORT ESCOLARGuia prctica dhorticultura ecolgica

    Primera edici 2006Ajuntament de Barcelona. Edita: Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Direcci de programes ambientals.

    Idea i textos: Joan Sol i Hilda WeissmannEquip de treball de lAgenda 21 Escolar: Teresa Franquesa, Hilda Weissmann, Joan Sol, Alba Castelltort, Mireia Abril i Roco Amparo.

    Disseny i maquetaci: Faino Comunicaci S.L.Illustracions interiors: Jordi Enriz i ParedesFotografies: Parvulari Sant Marc de Sarri, EB Sol Solet, CEIP AntoniBrusi, CEIP Eullia Bota, Escola Sant Joan Baptista, IES Vall dHebron, IES Montjuc, IES Roger de Flor, Escola ASPACE i hort de la Montse i lOriol,CEIP Baldiri Reixach.

    Impressi: Imatge i Producci EditorialDipsit Legal: B. 38.066-2006ISBN: 84-7609-497-3Imprs en paper ecolgic

  • Introducci

    demprar un pati encimentat, a conviure amb un enjardinament, a tenir cura del jard, i finalment a conrear un hort que ens alimenta.

    El quadern que us presentem intenta respondre a la demanda creixent i a les consultes de professors i professores que volen iniciar o estan realitzant un hort a les seves escoles.

    La singularitat daquesta guia, per, prov del fet que amplia la perspectiva integrant les feines prpies dun hort amb els aprenentatges que sen poden derivar a laula i als laboratoris.

    Ens agradaria que aquesta guia fos una aportaci a un procs que possibiliti que la relaci entre els nens i nenes de Barcelona i el seu entorn ms immediat senriqueixi amb tot all que la natura els pot aportar. De ben segur que lexperincia personal i directa de contacte amb la terra i els seus fruits, realitzada a ms de forma compartida, es convertir en estimaci pel nostre entorn.

    Imma MayolTercera Tinenta dAlcalde

    Montserrat Ballarn Regidora dEducaci

    PRESENTACI Els patis i els jardins constitueixen, sens dubte, un lloc central de lescola. Un espai per a la relaci, lespontanetat, el joc, lesplai fsic, i el contacte amb laire lliure i amb un entorn ms natural.

    s un fet conegut que les parts enjardinades dels centres escolars, en molts casos, shavien anat enci-mentant i reduint. Els darrers anys, per, sest veient la recuperaci daquests entorns que es van fent ms amigables, ms suggerents i potents promotors daprenentatges.

    En el marc de lAgenda 21 Escolar de Barcelona, nois i noies de ms de 150 centres educatius, animats i orientats pels seus professors i professores, partici-pen en la diagnosi de la situaci dels patis i jardins. Expressen i justifiquen la necessitat dun nou disseny, el porten a la prctica, installen i gestionen horts ... i van aprenent a ser ms respectuosos, solidaris i tolerants.

    De ben segur que ser co-protagonistes de la trans-formaci dun espai de la seva escola els ajudar a sentir-lo ms seu i a desitjar tenir-ne cura. Es podria dir que hi ha un procs ben significatiu que va des

  • Presentaci

    > Introducci

    1 Introducci a lhorticultura ecolgicaQu s lhorticultura ecolgicaPrincipis bsics per al funcionament correcte dun hort ecolgic

    2 On i com installar lhortQuhemdesaberiferperadequarelnostreespaiPassosquecalseguirperescollirlespaimsadequatActuacionsdemillora:comprepararlentornidelimitarlespaiDissenydelespai:delimitacidelesparcellesdecultiuideleszonesdepas

    3 Eines i estris per treballar lhort. Funcions i caracterstiques

    La terra

    Laterraalanatura:elfuncionamentdelslenunecosistemaLaterraalnostrehortLafertilitzaciorgnica.ProductesfertilitzantsecolgicsLencoixinament(mulching)Ladobverd

    Fem compostPeraqufercompost?ElcompostatgeCompreparariomplirelcompostador

    6 Les plantesLesplantesdelhortielseuentorn PrincipalsgrupsdeplanteshortcolesLareproduccisexual:sembraigerminaciLareproducciomultiplicacivegetativa

    Organitzaci de la plantaci

    Calendaridesembra,trasplantamentirecollecciTauladecompatibilitatentreespciesSistemesdassociaciirotacidecultiusQuadrederequerimentdellumPassosquecalseguirperprogramarlaplantaciComplantarConsideracionsespecfiquespercadatipusdecultiuManteniment:elreg

    8 La salut de lhort

    Prevenciitractamentdemalaltiesiplagues:consideracionsprviesAccionsperprevenirigarantirelbonestatdesalutdeesnostresplantesAnimalscollaboradorsPlantesambacciprotectoraTrastorns,plaguesimalaltiesTractamentsfitosanitarisbiolgics

    9 Suggeriments per integrar lhort a laula i al laboratoriSelecciireconeixementdelespaidelhortalaulaiallaboratoriPreparacidelslSembraiplantaciCreixementidesenvolupamentdelcultiuCollitaielaboracideproductes

    10 Recursos: bibliografia, webs i adreces dinters

    11 Annexos

    CONTINGUTS

  • INTRODUCCI El fet dinstallar un hort en lmbit duna escola ur-bana pot tenir diversos propsits i daix dependran les activitats i lorganitzaci que es planifiquin.

    Duna banda, lhort pot ser concebut com una extensi de laprenentatge del coneixement del medi natural. Hem de tenir en compte que un hort s un ecosistema en qu s possible aprendre gran part dels continguts de les cincies naturals. s un petit espai on els alumnes poden observar i explo-rar les caracterstiques dels diversos elements que en formen part daquest ecosistema, experimentar, provocar canvis, registrar les seves conseqncies i inferir les interaccions entre els elements, els fen-mens fsics i els ssers vius (plantes i animals), aix com els possibles impactes de lactivitat humana. A ms, lhort ofereix oportunitats per realitzar activitats al laboratori i comparar els resultats amb lobservaci del que passa efectivament durant el cicle natural del sistema.

    Tamb s un eix organitzador, ja que permet estu-diar i integrar sistemticament cicles, processos, la dinmica dels fenmens naturals i les relacions que suposa aquest ecosistema. Dins daquest marc, es pot abordar laprenentatge daltres mbits de conei-xement com les cincies socials, les matemtiques, els llenguatges verbal o plstic...

    Lhort s a ms un espai privilegiat per plantejar-se preguntes, formular hiptesis i experimentar. Possi-bilita el tractament de problemes reals que sorigi-nen, desenvolupen i reformulen de manera natural, i tamb la vivncia dexperincies que poden ser compartides i analitzades.

    Aix mateix, s un context en el qual els alumnes poden gaudir del contacte amb la natura i aprendre

    a tenir-ne cura. s destacable linters i curiositat que desperta, en alumnes dun entorn urb i dedats molt diverses, el fet de participar en les diferents tasques que al llarg de lany shan de realitzar a lhort esco-lar. s habitual que es tracti de nois i noies que no mantenen un contacte gaire freqent amb entorns naturals i solen connectar-se afectivament amb el fet dajudar a nixer i desenvolupar elements vius.

    Lhort escolar s tamb una estratgia per incorpo-rar dins duna proposta deducaci ambiental. s un projecte que permet adonar-se de la necessitat dintegrar coneixements terics i solucions prctiques en la intervenci humana sobre els sistemes naturals, i reflexionar sobre ls i la conservaci dels recursos. A ms, brinda locasi de revisar els hbits alimentaris i motiva a incorporar a la dieta verdures i hortalisses, que adquireixen un sabor excepcional quan els ma-teixos alumnes sn els responsables de la seva planta-ci, creixement, collita i transformaci a la cuina.

    Tanmateix, com en tot projecte deducaci ambien-tal, cal tenir ben present que tant o ms important que el producte resultant s el procs dintercanvi i daprenentatge que ens permet enriquir la cultura de sostenibilitat de lescola. s cabdal que no sens en vagin tots els esforos en la realitzaci concreta de lhort, sin que sapiguem aprofitar les oportuni-tats educatives que ens brinda, donant-nos temps per reflexionar, discutir, clarificar valors i desenvolu-par competncies per a lacci. Que no ens passi que estem tan ocupats a fer lhort que no tenim temps de millorar lescola.

    En aquest quadern, els professors trobaran una guia completa per realitzar un hort escolar i suggeriments per integrar cadascuna de les seves fases a la pro-gramaci daula.

  • 9

    1. Introducci a lhorticultura ecolgica

    1. Introducci a lhorticultura ecolgica

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    10

    1. INTRODUCCI A LAGRICULTURA ECOLGICA

    Qu s lhorticultura ecolgica s una prctica agrcola que no preveu ls de pro-

    ductes qumics de sntesi, com per exemple els ferti-litzants qumics, els pesticides i les fitohormones.1

    Lhorticultura ecolgica es basa a...

    aportar adob orgnic a la terra; s a dir, fer una ferti-litzaci orgnica per nodrir el sl, respectant la seva estructura i fomentant els processos de transforma-ci natural

    respectar els cicles naturals i els ritmes de creixe-ment de les plantes adaptades a les condicions climtiques i microclimtiques de la zona

    aplicar sistemes dassociacions i rotacions de cultius per afavorir la diversitat vegetal i un ptim aprofita-ment dels recursos nutritius i de lespai

    installar un entorn verd, com tanques i barreres vegetals

    afavorir les interrelacions entre els diferents elements vius i no vius- que configuren lecosistema de lhort

    Per aconseguir

    mantenir una productivitat continuada del sl (la terra no sesgota)

    nodrir de manera constant i equilibrada les plantes

    no deteriorar lentorn ni introduir substncies nocives per als vegetals, que podrien passar a les persones

    protegir la salut de les persones

    afavorir la diversitat despcies (biodiversitat) en els cultius, en les plantes acompanyants (protectores i tils) i en la fauna

    Element Caracterstiques i necessitats Objectiu Mitjans

    La terra sunmediamborganismesimicroor-ganismes

    Respectarlasevaestructuraencapes(horitzons)

    Treballar-laambeinesquelairegin(forquillaoescarificador)sensevoltejar-lanitrepitjar-la

    Necessitaaigua,aireiaportacionsorg-niquesperpoderrealitzarelsprocessosvitalsdetransformacidelamatriaorgnica

    Manteniripotenciarlavidaalaterraambelsorganismesimicro-organismespropisdelsl

    Ferunafertilitzaciorgnica,afavorir-nelaireig(terraflonja)icobrirlesnecessitatsdaiguaambregmanualolocalitzat

    Necessitaprotecciacausadelscanvisdetemperatura,delaradiacisolarintensa,delaccidelventidelaigua(perevitar-nelerosi)

    Mantenirlaterracoberta,sobre-totquannohihacultiu

    Cobrir-laambrestesorgniquessequesofresquessegonselscasos

    Calqueaportielsnutrients(salsmine-rals)quenecessitenlesplantesdunamaneracontinuada,equilibradaienquantitatsuficient

    Mantenirlafertilitatdelaterra:aportemmaterialsorgnicsperqusiguintransformatspelsorganismesiesdevinguinnutrientsperalesplantes

    Garantirunaaportacianualdefertilitzantorgnic:compostoaltresadobsorgnics

    1Anomenem: fertilitzants qumics els compostos que serveixen de nutrients

    a les plantes pesticides els productes que sutilitzen per combatre les pla-

    gues i malalties de les plantes fitohormones les substncies que acceleren processos com la

    floraci, el creixement, larrelament o la caiguda de les fulles

    Principis bsics per al funcionament correcte dun hort ecolgic

  • 11

    1. Introducci a lhorticultura ecolgica

    La terra sunmediamborganismesimicroor-ganismes

    Respectarlasevaestructuraencapes(horitzons)

    Treballar-laambeinesquelairegin(forquillaoescarificador)sensevoltejar-lanitrepitjar-la

    Necessitaaigua,aireiaportacionsorg-niquesperpoderrealitzarelsprocessosvitalsdetransformacidelamatriaorgnica

    Manteniripotenciarlavidaalaterraambelsorganismesimicro-organismespropisdelsl

    Ferunafertilitzaciorgnica,afavorir-nelaireig(terraflonja)icobrirlesnecessitatsdaiguaambregmanualolocalitzat

    Necessitaprotecciacausadelscanvisdetemperatura,delaradiacisolarintensa,delaccidelventidelaigua(perevitar-nelerosi)

    Mantenirlaterracoberta,sobre-totquannohihacultiu

    Cobrir-laambrestesorgniquessequesofresquessegonselscasos

    Calqueaportielsnutrients(salsmine-rals)quenecessitenlesplantesdunamaneracontinuada,equilibradaienquantitatsuficient

    Mantenirlafertilitatdelaterra:aportemmaterialsorgnicsperqusiguintransformatspelsorganismesiesdevinguinnutrientsperalesplantes

    Garantirunaaportacianualdefertilitzantorgnic:compostoaltresadobsorgnics

    Les Plantes Lesplanteshandecrixerseguintelsritmesnaturals

    Respectarelritmenaturaldelesplantesutilitzantlesquesadaptenalclimadelazonaimicroclimadelespai(atenentlallumilatemperatura)

    Seguiruncalendaridecultiuadaptatalescondicionsclimti-quesdelazonaimicroclimti-quesdelespai

    Lesplantesdestinadesalapro-ducciescombinenambdaltresdacompanyants,protectoresitils,perelaborartractamentsfitosanitarisocomaadobverdplantesqueserviranperfertilitzarlaterra

    Afavorirunfuncionamentmsecolgicdelhortiassegurarunamajordiversitatvegetal

    Practicarlassociacidecultius.Fertanquesibarreresverdespercrearunentornverdinaturalalnostrehort

    Element Caracterstiques i necessitats Objectiu Mitjans

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    12

  • 13

    1. Introducci a lhorticultura ecolgica

    2. On i com installar lhort

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    1

    - 250-300 mm a les zones ms eixutes- 700-800 mm a les zones ms humides- una mitjana de pluges de 400 - 600 mm

    Tenint en compte el nostre clima, caldr centrar els esforos a superar lpoca ms desfavorable per a les plantes: lestiu. Moltes vegades, els llibres especialitzats dediquen molta atenci a la lluita contra el fred ja que s el principal proble-ma dels climes ms continentals o septentrionals; en el nostre cas no acostuma a ser aix.

    > Caracterstiques del microclima del nostre espai

    A ms de les caracterstiques climtiques generals de la nostra zona, cal fixar-se en les condicions microcli-mtiques del nostre espai: aquelles que estan con-dicionades per lorientaci, la situaci i la presncia delements artificials al voltant: murs, paviment, etc.

    Lorientaci s important per pot estar molt condicionada pels elements construts del voltant, que poden fer ombra sobre lespai o que, en rebre insolaci, creen un ambient ms clid. De tota manera, el que ens marcar lorientaci ser la part de ledifici ms elevada i ms propera a lespai de lhort.

    > Orientaci

    Per conixer lorientaci del nostre espai, hem de saber que:

    - el sol al migdia (hora solar) indica exactament on es troba el sud

    2. ON I COM INSTALLAR LHORT

    Qu hem de saber i fer per adequar el nostre espai

    > Hem de conixer el nostre el clima Barcelona s a la vora del mar Mediterrani, que ninfluencia el clima, el qual porta aquest nom; una denominaci que saplica tamb a daltres zones del planeta amb les mateixes caracterstiques climtiques.

    > Caracterstiques bsiques del clima mediterrani El clima mediterrani impera en el 90% de

    Catalunya a totes les terres situades per sota dels 800 1.000 m daltitud.

    Es basa en la manca dun perode hivernal inten-

    sament fred i en lexistncia dun eixut estival prolongat:

    - no hi ha cap mes glacial (amb temperatures mitjanes inferiors a 0C)

    - hi pot haver 2-3 mesos hivernals (amb tempe-ratures mitjanes inferiors a 5C)

    - hi ha 2-4 mesos estivals amb temperatures mitjanes superiors als 20C

    - el perode estival s dautntica aridesa

    Les pluges hi tenen un ritme irregular (centrades a la primavera i a la tardor):

    - lorientaci sud s la que rep ms hores dinsola-ci i, per tant, la que suporta temperatures ms altes a lestiu. En climes ms freds, les orientaci-ons ideals seran les que miren al sud, per en el cas de Barcelona ho haurem de matisar

    Exemple A: orientaci suds una orientaci molt favorable durant lhivern per-qu dota lespai dun ambient primaveral ideal per al cultiu. s especialment negativa a lestiu, en particular quan hi ha elements artificials al voltant (un mur o paviment) ja que, a ple estiu, s freqent lassoliment de temperatures altssimes, de fins a 40C - 45C, desfavorables per a la majoria de plantes si no s que adoptem les mesures pertinents per aconseguir pro-tegir-les. En el cas dexcs dinsolaci, hem de crear elements dombra: installar-hi una malla ombradora i protegir les parets que reben ms sol. Hem de pensar que, a ms del sol directe, les parets van acumulant calor durant el dia i lalliberen durant la nit, allargant la calidesa de lespai durant moltes hores.

    Exemple B: orientaci estEn zones litorals, lorientaci est s bona perqu rep el sol del mat quan encara no escalfa gaire i a partir del migdia arriba la marinada que refresca lambient. Aquest refrescament podria no pro-duir-se si lespai s molt tancat. s una orientaci bastant favorable tant a lestiu com a lhivern.

    Exemple C: orientaci oestA lestiu acostuma a ser ms clida que lorientaci est, ja que el sol de la tarda reescalfa molt i no rep la influncia dels vents de mar.

    Exemple D: orientaci nordLorientaci nord no s completament negativa en el nostre clima i podrem dir que s molt favorable

  • 1

    > Actuacions de millora: com preparar lentorn i delimitar lespai

    Lentorn verd Cal que el nostre hort sigui un espai ple de verd i de vida. Ja hem comentat que la diversitat despcies, tant hortcoles com daltres, s un dels fonaments dels horts biolgics i ha de permetre un funciona-ment que sapropi al dels ecosistemes naturals. Quan ens situem en una ciutat, on lespai horit-zontal s escs, s important aprofitar al mxim lespai vertical; per tant, el nostre hort ha de pre-veure aquest aspecte mitjanant ls de tanques per fer-hi crixer plantes enfiladisses per cobrir parets, baranes o reixes o b plantant arbusts amb la finalitat de fer una tanca viva. Amb aques-tes actuacions, aconseguirem crear un entorn acollidor per a nosaltres, les plantes i els animals que ens vindran a visitar o a viure-hi: els nostres horts esdevindran autntiques illes verdes enmig de la ciutat.

    Beneficis que obtenim dun entorn verd- Millora les condicions microclimtiques:

    protegeix del vent, fa de regulador natural de la temperatura a lestiu (les plantes transpiren i augmenten la humitat ambiental refrescant lambient) i modera les diferncies de tempe-ratura entre el dia i la nit

    - Regula labsorci i retenci daigua al sl- Contribueix a lequilibri ecolgic. Dota lespai

    dun aspecte ms natural i actua de focus datracci dinsectes, ocells, petits mamfers i altres animals que en alguns casos poden ser depredadors o perjudicials

    Les tanques: una altra manera de delimitar lespai Les tanques sn estructures verticals fetes de fusta o elements vegetals que podem situar en el permetre del nostre hort. La seva finalitat s:

    - fer de barrera o separaci entre dos espais: permeten incrementar laltura duna barana metllica o dun mur o cobrir una xarxa metl-lica donant-los un aspecte ms natural

    - fer de suport a plantes enfiladisses (lianes)

    - protegir murs orientats al sud i que reben una forta insolaci. Daquesta manera controlem lexcs de temperatura, que s fora negatiu per a la majoria de les plantes

    Materials adients per fer tanques- Gelosies: consisteixen en uns enreixats de

    fusta o de plstic, sn molt tradicionals i susen molt freqentment en els jardins. Conv collocar-les separades del mur mitjanant uns llistons de fusta, aix la paret queda protegida i permet millor el creixe-ment de plantes enfiladisses

    - Bruc: la tanca est formada per moltes bran-ques seques de bruc (uns tipus darbusts de diferents espcies del gnere Erica molt ramifi-cats i amb tiges primes) unides amb filferro. s de les que sutilizen ms, per t linconveni-ent de ser embrutadissa, ja que constantment sen van desprenent les branquetes seques

    - Vmet: feta de branques dun tipus de salze anomenat saulic (Salix purpurea). s la ms

    durant els mesos de primavera i estiu. Les plan-tes reben llum i sol ms que suficient i no han de suportar temperatures tan altes.

    Fixem-nos en els balcons de Barcelona: les plan-tes ms vigoroses i ufanoses es veuen en els bal-cons orientats al nord, que reben menys insolaci i que mantenen una temperatura ptima per al seu desenvolupament.

    > Passos que cal seguir per escollir lespai ms adequat

    1. Sobre un plnol del pati del centre assenya-leu els possibles espais per a la ubicaci de lhort.

    2. Feu una ampliaci a escala de cadascuna de les zones.

    3. Sobre cada plnol marqueu els punts cardinals per saber lorientaci.

    4. Feu un seguiment de la insolaci que rep lespai. Marqueu a diferents hores (per exemple cada hora) lespai illuminat i el que queda a lombra. Ho podeu fer en diferents poques de lany.

    5. Valoreu els aspectes positius i negatius de cada situaci.

    6. Estudieu la possibilitat descollir un o ms espais per fer lhort (per exemple, lun pot ser ms ade-quat durant la tardor i lhivern i laltre, durant la primavera i lestiu).

    2. On i com installar lhort

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    16

    recomanable: s neta i dna un aspecte molt natural. Est formada pels troncs del vmet, que sn llargs i rectes i dun color marr vermells. La seva consistncia tamb permet collocar-les al mur mitjanant uns llistons de fusta.

    - Tanca de fusta de jard: s la tanca de jard caracterstica feta amb llistons de fusta.

    Tanques arbustives Les tanques arbustives, tamb anomenades tanques vives, sn barreres vegetals darbusts que delimiten tot o una part del recinte de lhort. Es tracta de plantacions darbusts ms o menys alineats en qu es combinen diferents espcies:

    - de diferent port i alada

    - de fulla perenne i caduca

    - amb diferent poca de floraci

    Com adequar un terreny inclinat Moltes vegades no es disposa dun espai prou pla per situar-hi les parcelles de cultiu i hem dapro-fitar terrenys inclinats que shauran dadequar per facilitar-lhi. Tamb cal considerar que aquelles parts que destinem a les plantes acompanyants

    (arbusts de diferents espcies que formen una tanca vegetal o plantats de manera ms allada) es poden deixar amb la inclinaci prpia del ter-reny per respectar-ne la forma natural i donar-hi un aspecte de bosquina. Les parts inclinades corren el risc derosionar-se i s important actuar-hi abans que sigui massa tard. Quines actuacions podem portar a terme per organitzar una zona inclinada?:

    - Fer un plnol de lindret i mesurar-ne el grau dinclinaci de diferents parts. Hi ha uns aparells especials per fer-ho que sanomenen clinmetres (tamb existeix la possibilitat de construir-ne un de casol), que ens permeten mesurar els angles dels diferents pendents del terreny.

  • 1

    Com construir i utilitzar un clinmetre

    > En una fusta plana, dibuixeu-hi un semicercle on es representi un transportador dangles.

    > Enganxeu-la sobre una altra fusta plana de ma-nera perpendicular, perqu li faci de base.

    > Claveu un clau al centre i lligueu-hi un cordill amb un pes a laltre extrem.

    Funcionament> Colloqueu la fusta damunt la superfcie inclinada

    de manera que quedi disposada en parallel a la direcci del pendent.

    > El cordill es desplaa cap al costat del pendent segons la lnia de la gravetat.

    > Mesureu langle format respecte a la perpendi-cular del sl: aquest s el grau dinclinaci del pendent.

    Escolliu aquelles zones amb un grau dinclinaci menor per preparar-les com a parcelles de cultiu i les de major pendent per plantar-hi arbusts (entorn verd). Assenyaleu-les en el plnol.

    Corregiu el pendent a la zona on es cultivar lhort.

    Prepareu un sistema que us permeti la contenci de la terra. Podeu utilitzar troncs darbres que en-fonsareu en part a la terra i que aniran subjectats per una vareta metllica dacer; o b travesses de fusta que podreu apilar per fer murs de contenci ms elevats. Tamb es poden subjectar amb una vareta dacer.

    > Disseny de lespai: delimitaci de les parcelles de cultiu i de les zones de pas

    A lhora de fixar els lmits dels espais de planta-ci, proposem seguir el mtode anomenat de les

    2 En trobareu la referncia bibliogrfica a lapartat de recursos.

    parades en crestall, ideat per Gaspar Caballero de Segovia2, que destaca per la seva senzillesa i una execuci molt fcil.El disseny que proposa es basa a delimitar zones de cultiu molt estretes per tal de poder treballar a lhort sense trepitjar directament la terra on creixen les plantes. Aix protegim la terra al mxim i nafavorim la fertilitat. Al mateix temps, queden perfectament definides les zones de pas i els espais on es pot trepitjar.

    Farem els passos segents:

    - Dividirem la zona en 4 parcelles (parades) de 150 cm damplada i amb la llargada que vulgueu, depenent de lespai disponible. Les parades po-den anar una al costat de laltre, si lindret s ms rectangular, o en forma de creu si s ms quadrat.

    - Entre elles es deixar un espai de 50 cm de cam de pas que es cobrir de palla o de restes vegetals seques (fulles, branquillons, restes de poda...).

    2. On i com installar lhort

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    18

    - Dins de cada parada es marcaran dues feixes de cultiu (franja de terra on es planta) de 60 cm i entre elles es deixar un espai de 30 cm.

    - A les feixes de cultiu, shi posar una capa de compost (adob orgnic) duns 3-4 cm de gruix que sanomena crestall.

    - Entre les dues feixes de cultiu duna mateixa parada, hi collocarem uns maons arrenglerats a uns 60 cm de distncia entre ells, sobre els quals ens podrem situar i que ens permetran treballar a linterior de les parades.

    - Entre ma i ma hi plantarem plantes beneficioses per als cultius (melissa, orenga, clavell de moro, boixac, alfbrega, espgol i farigola).

  • 19

    1. Introducci a lhorticultura ecolgica

    3. Eines i estris per treballar lhort

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    20

    3. EINES I ESTRIS PER TREBALLAR LHORT. FUNCIONS I CARACTERSTIQUES

    Eines bsiquesFanga o cultivador: sn eines destinades a laireig de la terra sense voltejar-la i consten dun mnec i una part amb pues, rectes o corbes. Nhi ha de totes mides: de petites per treballar amb una m o de ms grans amb el mnec ms llarg per treballar drets. Si leina s de mnec llarg i amb pues rectes i gruixudes, aleshores sanomena fanga.

    Fanga de doble mnec

    Fanga petita Cultivador Com utilitzar la fanga per treballar la terra per airejar-la sense voltejar-la.

    Pala de trasplantament: s una pala petita que sagafa amb una m i serveix per remoure petites quantitats de terra (per exemple, per omplir un test) i, sobretot, per fer petits clots per fer el tras-plantament. Tamb nhi ha en versi gran i alesho-res sanomena palafanga. Tamb es fan servir per remoure la terra quan aquesta est molt dura (acci de fangar).

    Plantador: s una eina en forma de L amb la punta cnica que serveix per fer el forat per posar les lla-vors o plantar una planta petita per fer, per exemple, el primer trasplantament.

    Escombreta metllica: normalment sutilitza per recollir fulles, per tamb ens pot anar b per apla-nar la terra o repartir el compost.

    Tisores de podar: val la pena comprar-les bones. Si noms hem de podar arbusts, que tenen branques de dimetre petit, la triarem de fulla estreta i fina.

    Tisores de podar

    Plantador

    Pala de transplantament

    Escombreta metllica

  • 21

    EstrisTams: per garbellar terres i treuren les parts ms grolleres, per exemple, si es vol la terra ms fina quan sembrem. Tamb es pot fer servir per garbellar el compost.

    Fumigadora: per fer tractaments fitosanitaris o reforants. Segons les nostres necessitats, nescolli-rem la grandria i sofisticaci: un simple polvoritza-dor o una fumigadora amb sistema de bombeig per donar pressi. Nhi ha de totes mides, les ms grans es porten a lesquena com si fossin una motxilla.

    Mesurador de la humitat de la terra: petit aparell que es clava a la terra i que disposa duna agulla indicadora del nivell dhumitat. s molt til per poder-ne definir les necessitats daigua i planificar el reg.

    Trituradora de branques. Nhi ha de petites, aptes per a horts escolars i que trituren branques de fins a 3-4 cm. Va b si es tenen molts arbusts i es volen aprofitar els trossos de branques per incorporar com a material estructural al compost o com a mulching (coberta vegetal protectora del sl).

    AltresAspres: per aguantar i guiar les plantes quan sn joves, adrear un petit arbre que sha torat, donar suport a plantes enfiladisses (mongeteres, pesole-res...) o lligar les tomaqueres. Les canyes sn les ms utilitzades; si sn de bamb, duren ms. Cal anar amb compte a lhora de lligar per intentar no estran-gular la tija.

    Malla ombradora: s un teixit de plstic negre, verd o gris clar que deixa passar la llum filtrada i evita lexcs dinsolaci. s molt adient per a terrasses o patis pavimentats perqu protegeix les plantes de la forta exposici als raig del sol a les hores del migdia, ja que, amb aquestes malles, les plantes reben llum ms que suficient i no pateixen tant les altes tempe-ratures.

    Trituradora de branques

    Fumigadora

    Tams

    Mesurador dela humitat

    Aspres

    Malla ombrejadora

    3. Eines i estris per treballar lhort

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    22

  • 23

    1. Introducci a lhorticultura ecolgica

    . La terra

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    2

    . LA TERRA

    La terra a la natura: el funcionament del sl en un ecosistema

    La terra s un element bsic per al cultiu, per moltes vegades no hi donem la importncia que t. Si volem preparar un cultiu ecolgic, s a dir, amb mtodes naturals, ens hem de fixar en la natura, en els seus mecanismes de funcionament, per tal dapropar-nos-hi i aplicar aquest model en el nostre hort.

    Podem fer una volta pel bosc per observar-hi diferents ambients, amb diferncies quant al grau dinsolaci (assolellat/obaga), el grau dhumitat i la temperatura; podem trobar sls ms rocosos, pedregosos i sorrencs o de ms profunds amb terra fosca i amb una capa superficial considerable plena de residus bsicament vegetals (fulles, branquillons, restes de fruits i llavors), per tamb restes animals (plomes, residus desquelets, mudes, excrements...). s en aquestes zones on hi ha ms fertilitat, s a dir on el sl s ms productiu i permet el desenvolupa-ment de grans vegetals: darbres, arbusts o herbes. Les plantes hi creixen sanes i resistents, broten amb fora, floreixen i fructifiquen. Del sl en treuen tot el que necessiten: aigua en abundncia i sals mine-rals (els nutrients). Aquesta fertilitat es produeix de manera natural: s un sl on no sha fet cap tipus dintervenci, no se nha remenat la terra, no shi han aportat fertilitzants externs i funciona a la perfecci, s autosuficient i es retroalimenta constantment.

    Qu passa dins la terra? Quins sn els mecanismes que fan que hi hagi uns alts nivells de fertilitat? El

    primer que ens cal saber s que al sl hi ha una part mineral i una part orgnica.

    > La part mineral Consta de partcules de diferent mida procedents duna roca mare que ha patit durant milers danys un procs de disgregaci a causa de processos de meteoritzaci als quals sha afegit lacci constant i metdica dels organismes vius.

    > La part orgnica T el seu origen en laportaci superficial de totes aquelles restes que hem esmentat abans. A partir del moment que un residu orgnic es diposita so-bre el sl, comena un llarg procs de transforma-cions: acaba convertit en sals minerals en el procs que sanomena de mineralitzaci de la matria orgnica.

    > La descomposici de la matria orgnica El procs de descomposici comena quan tota una muni dorganismes macroscpics (que es veuen a ull nu) masteguen i mengen les restes orgniques mortes; fan una feina disgregant: les esmicolen, part daquestes sn digerides i dal-tres queden trossejades. Aquests organismes sn invertebrats i hi trobem crustacis, miripodes, cucs i petits insectes. Les restes orgniques es van degradant a mesura que entren en activitat els microorganismes des-componedors (fongs i bacteris), que les transfor-

    men fins a obtenir en primer lloc un producte de color fosc, quasi b negre, anomenat humus. s com si la matria orgnica, desprs de ser trans-formada pels microorganismes, shagus tornat a organitzar i hagus produt aquesta substncia tan valuosa. La mateixa acci dels microorganismes ja allibera elements i compostos minerals que sn directa-ment assimilables per les plantes (els anomenem habitualment nutrients); daltra banda, lhumus format iniciar un lent procs per acabar mine-ralitzat i tamb contribuir a la nutrici de les plantes.

    > Lhumus estructura el sl Quan diem que la matria orgnica en forma dhumus dna estructura al sl, ens referim al fet que les partcules es mantenen unides, de manera que t una aparena esponjosa, est solt i sesmi-cola fcilment. Els espais que queden sn capaos de retenir laigua i els nutrients i permeten un bon aireig. Les arrels i els organismes del sl sn capa-os de moures a travs daquest fcilment, amb la qual cosa en milloren laireig i aquelles tenen un millor accs als nutrients.

  • 2

    M. L. KREUTER. Jardn y huerto biolgicos. Mundi Prensa (1994)

    La terra al nostre hort> Com podem saber com s? Qu li fa falta?

    Com lhem de preparar? Ja hem comentat les caracterstiques de la terra en un ecosistema natural, com funciona i com aporta fertilitat per permetre un creixement i desenvolu-pament vegetal adequats. Nosaltres, per, tindrem un punt de partida molt diferent: una terra amb unes caracterstiques que poden variar molt se-gons els casos.

    > Quins passos hem de seguir per saber com s la terra

    La terra que tindrem com a punt de partida ser bsicament mineral amb continguts de matria orgnica prcticament nuls.

    Si la terra on volem fer lhort es trepitja, normal-ment estar molt compactada i dura.

    Qu passa quan plou? Si, a mesura que va caient laigua, aquesta es va infiltrant i desapareix rpidament, s indicatiu que la terra t un bon drenatge i que, per tant, pot tenir un bon nivell daireig quan aquesta es remeni i no es trepitgi.

    Per pot ocrrer que rpidament sassequi perqu no t gaire capacitat de retenci de laigua que ha caigut. Estarem parlant duna terra molt sorrenca: s el cas dels patis coberts amb una capa de saul (un tipus de sorra) que impedeix que es formi fang en ploure.

    Si observem el contrari, s a dir, que laigua no sin-filtra i roman a la superfcie formant bassals, s que

    Coberta del sl (encoixinat)

    Capa de formaci dhumus que es barreja amb part-cules minerals

    Capa mineral amb partcules de dife-rent mida (grava, sorra, llim i argila

    Roca mare

    Fullatge i altres restes vegetals i animalsCapa de descomposici

    Matria orgnica en transformaci amb petits organismes (crustacis, miripodes, insectes..)

    La matria orgnica sha transformat en humus, grcies a lacci de bacteris i fongs, que len-tament es transforma en sals mineral (nutrients) . Hi ha un alt nivell de fertilitat que permet un bon desenvolupament del sistema radicular.

    Els cucs de terra exca-ven canals i airegen la terra.

    Aporta sals minerals que serveixen de nutrients per les plantes.

    Ha aportat la part mine-ral del sl

    250

    cm20

    -30

    cm5

    cm

    . La terra

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    26

    la terra s argilosa, amb tendncia a compactar-se i amb molt poca capacitat daireig. Aix dificultar dentrada el creixement de les plantes.

    Pot succeir que la capa superficial de saul sigui molt prima o shagi perdut per lescorrentia i que a sota hi hagi una capa argilosa.

    Podem saber si una terra s argilosa o sorrenca. Agafeu-ne un grapadet i humitegeu-la a poc a poc fins que us quedi una massa espessa. Inten-teu modelar la massa i amb les mans aneu fent un cilindre: com ms prim pugui ser aquest, ms argilosa s la terra.

    Un cop realitzades aquestes observacions, caldr fer un sondeig. Ajudats duna eina tipus aixada, pala o pic anirem aprofundint fins a uns 40 cm i analitzarem la terra.

    > Qu ens hi podem trobar:

    Que hi hagi una capa de saul superficial (5 -10 cm) i a sota una terra ms argilosa. s una situaci idnia com a punt de partida. Haureu de remenar intensament aquestes dues capes fins obtenir una barreja de largila i la sorra i aconse-guir un bon comportament respecte a la capaci-tat daireig i a la de retenir aigua. s molt im-portant que, un cop remenada la terra, aquesta no es trepitgi: caldr definir ja les zones de pas i aquelles que es destinaran al cultiu o a la plan-taci. Daquesta manera, la terra es comenar a convertir en sl.

    La capa de saul s ms gruixuda i la terra ms argilosa es troba a ms profunditat. Aleshores, per anar b, haureu de profunditzar ms a lhora de remenar la terra i aconseguir barrejar la ms argilosa amb el saul.

    El saul s molt escs i la terra s bsicament argilosa. Aleshores seria recomanable afegir-hi sorra; la podreu comprar en gran quantitat en una casa especialitzada en la preparaci de terres (vegeu la llista dadreces) o tamb en comeros on venen material de construcci. La dosi podria ser duns 50 litres per metre quadrat.

    > Lesmena orgnica

    Un cop preparada la part mineral de la terra (la que tenim de punt de partida), cal dotar-la de la fracci orgnica. Normalment es parla de fer una esmena orgnica en el sentit de proporcionar a la terra all que li falta.

    Aquesta matria saplica en forma de compost (adob orgnic) a ra de 10 litres per metre quadrat, que es barreja amb els primers 20 cm de terra, i una aplicaci superficial en forma de capa de 2 cm (20 l ms per metre quadrat).

    La terra ja es troba preparada per poder-hi plantar i comenar a estructurar-se com si fos un sl na-tural. Per afavorir i garantir aquest procs, cal que ning la pugui trepitjar i mantenir-la amb un grau dhumitat constant.

    La fertilitzaci orgnica. Productes fertilitzants ecolgics

    El concepte de fertilitzaci en lagricultura biolgica s considerablement diferent del que es t en lagri-cultura o jardineria convencional.

    No consisteix noms en el subministrament de nu-trients, sin tamb a crear unes condicions a la terra que afavoreixin, en tots els aspectes, que les arrels creixin, que es desenvolupin i que absorbeixin els nutrients.

    Com ja hem apuntat, quan fem una aportaci or-gnica a la terra no estem nodrint directament les plantes, sin que estem mantenint i potenciant els sistemes de transformaci de la matria orgnica.

    No hem doblidar, per, que nosaltres volem un sistema productiu i que hem de tenir en compte que les plantes hortcoles han de fer el seu cicle de vida total o parcial en pocs mesos al cap dels quals hauran hagut de donar un producte per al nostre consum. Amb aix, volem dir que la fertilitzaci de la terra ha de poder satisfer la demanda de les plantes hortcoles. En un hort aportem adob orgnic perqu aix ja tenim feta tota la primera etapa de la transformaci: lhumus ja ha comenat a mineralit-zar i ho seguir fent. Una fertilitzaci orgnica ben feta suposa una continutat en el subministrament de nutrients per a les plantes; aleshores aques-tes presenten uns ritmes regulars de creixement i esdevenen ms resistents i sanes. Per contra, un adobament amb nutrients qumics pot suposar desequilibris en la disponibilitat dels nutrients i que

  • 2

    les plantes tinguin perodes de creixement extraor-dinari i daltres de molt minvat. Aix es tradueix en una major debilitat i una ms gran sensibilitat a ser atacades per les plagues.

    > La fertilitzaci en un hort biolgic. Cada quan cal adobar la terra? En quines quantitats?

    Les plantes tenen diferents necessitats nutritives i aquestes shan de satisfer; per tant, cal fer una previsi per tal que la terra no presenti un dficit de nutrients.

    La manera daportar ladob a la terra pot variar segons el sistema dorganitzaci dels cultius, de com distribum les plantes, si apliquem un sistema de rotaci i associaci, etc.

    s important realitzar, amb les eines descrites ante-riorment, un bon aireig de la terra abans dadobar i mantenir la premissa que cal airejar sense voltejar.A continuaci exposem uns exemples que acaba-rem de concretar quan parlem de lorganitzaci de les plantacions:

    Si seguim el mtode proposat de les parades en crestall, partirem duna fertilitzaci anual que anirem repetint per refer la capa de compost quan fem la rotaci de parcelles. Com que aquest m-tode agrupa i combina plantes de diferent reque-riment nutritiu, els nutrients saniran consumint segons les necessitats de les plantes.

    Si basem lorganitzaci dels cultius agrupant les plantes segons la seva exigncia nutritiva, farem una fertilitzaci especfica segons la parcella de cultiu.

    > Productes fertilitzants

    Compost: producte resultant dun procs de com-postatge casol, collectiu o municipal fet a partir de residus domstics i de jardineria. Shi aplica directament o en forma dinfusi.

    Humus de cuc: aix sanomena el compost fet mitjanant el procs de vermicompostatge, una modalitat de transformaci feta pel cuc roig de Califrnia.

    Adob orgnic: amb aquest nom es comercialit-za un producte que sol contenir matria vegetal descomposta a la qual shi ha afegit fems animals (normalment de cavall) tamb descompostos.

    Adob orgnic concentrat: es comercialitzen dife-rents productes fets amb restes danimals (farines de peix, banyes de bestiar esmicolades, fems de gallina, etc). Sempre cal comprovar que sn productes autoritzats per la normativa europea dagricultura ecolgica.

    > Lencoixinament (mulching)

    Amb aquesta paraula anglesa ens referim al cobri-ment de la terra amb una capa de material orgnic o inorgnic amb una finalitat protectora. De fet mulching ve de mulch que vol dir ja protector. Tamb podem anomenar aquesta tcnica encoixi-nament.

    Quan aquesta capa est feta amb materials org-nics, lefecte s similar al mantell natural que hi ha en els boscos, que millora el sl de la manera segent:

    Evita la prdua daigua en superfcie per evapo-raci, es conserva millor la humitat i es redueix la despesa daigua de reg.

    Suavitza la temperatura del sl: a lhivern laug-menta i a lestiu la disminueix. Com que shi conserva millor la temperatura, shi afavoreix una activitat ms constant i homognia.

    Evita la incidncia directa de la radiaci ultra-violada del sol, que podria destruir compostos orgnics i afectar els processos de transformaci daquests.

    Evita la compactaci del sl.

    Disminueix lacci del vent, que podria assecar la terra en poc temps.

    Limita el creixement dherbes no desitjades. Les llavors queden a una certa profunditat i en germinar no arriben a veure la llum; aleshores el creixement no prospera i lherba mor.

    La seva descomposici va enriquint el sl dhu-mus i nutrients.

    . La terra

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    28

    > Caracterstiques i aplicaci dels diferents materials destinats a lencoixinament

    MATERIALSCAPACITAT DE

    DESCOMPOSICIGRUIX DE LA CAPA APLICACI REPOSICI OBSERVACIONS

    Restesdepodatriturada,encenallsdefusta,tapsdesuro

    Baixa 3-5cmAzonesambplantesarbustivesiescocellsdarbres

    Anual

    Fullesiherbasequesiesmicolades

    Mitjana 3-5cmAzonesambplantesarbustivesiescocellsdarbres

    Cada6mesosEspotbarrejaramblesrestesdepoda

    Herbatendra,gespatallada,restesverdesdelhort

    Alta 1cmParcellesdecultiuhort-coladeplantesexigentsiarbresfruiters

    Acadarenovaci

    decultiu

    Apliqueu-lessuperficial-mentibarregeu-lesambelsprimers5cmdeterraalcapde5-10dies.Espereu15diesmsperplantar

    Palla Moltbaixa 2-3cmZonesdepas,zonesdecultiuhortcolasobretotalestiu

    Quansiguinecessari

    sidealperevitarelsefec-tesdelexcsdhumitatalabasedelatija,moltperjudicialperaquestesplantes

    Gravaoboletesdargila(Arlita)

    Nulla 2-3cmParterresdecactusicras-ses,zonesdepas

    Nosnecessria

  • 29

    Ladob verd

    Es tracta de portar a terme un cultiu que no t una finalitat productiva sin una funci fertilitzant. Per a aquest tipus de cultiu sutilitzen plantes de crei-xement rpid (normalment lleguminoses) i, just en el moment que inicien la floraci, es tallen. Cal destacar que, quan el vegetal es prepara per florir, s un moment delevada activitat metablica i riquesa de compostos i nutrients mximes; per tant, ser el perode idoni perqu aquest serveixi de fertilitzant. El procs que cal realitzar s el segent:

    1. Sembreu les lleguminoses. Aquesta sembra es realitza a finals de primavera o principis des-tiu, per afavorir un creixement ms rpid de les plantes, en una parcella que volem preparar per cultivar a linici de curs. Les espcies ms fcils de conrear sn faves i psols (en sembrarem uns 25 g de llavor per m2) o trvol de prat (2 g de llavor per m2).

    El trvol de prat (Trifolium sp.) s una llegumi-nosa de mida petita que es ven com a llavor de gespa; s fcil de trobar i sobt un bon resultat si es rega peridicament.

    2. Afavoriu el creixement de les plantes. s neces-sari regar amb certa freqncia per afavorir el creixement rpid de les plantes.

    3. Segueu i talleu les plantes a linici de la floraci. s el moment idoni per tallar-les des de la base de la tija, arran de terra i sense treure les arrels. Tamb saconsella esmicolar les plantes.

    4. Deixeu-les reposar. Deixeu les plantes triturades sobre la terra en forma de capa (com si fos un encoixinament) entre 3 i 5 dies perqu sassequin una mica.

    5. Incorporeu-les a la terra. Barregeu les plantes ta-llades amb la capa ms superficial de la terra (5-10 cm) utilitzant un rasclet i sense profunditzar gaire.

    Els avantatges que presenten les lleguminoses per a aquesta tcnica de fertilitzaci sn diversos:

    Necessiten pocs nutrients i creixen b en sls que ja estan bastant esgotats.

    Tenen un creixement rpid.

    Desenvolupen un tipus darrel, anomenada fas-ciculada, poc profunda per molt ramificada en petites arrels. Aquestes , un cop tallada la planta, es descomponen rpidament a linterior de la terra, airejant-la i aportant elements nutritius.

    Les lleguminoses afavoreixen la presncia i la pro-liferaci de la flora microbiana del sl encarrega-da de degradar i mineralitzar la matria orgnica. Per tant, les plantes milloren lassimilaci dels elements nutritius del sl.

    Les arrels estableixen una simbiosi amb uns bac-teris especials anomenats fixadors de nitrogen o nitrificants. Sagrupen i senganxen a les arrels amb la particularitat que transformen el nitro-gen atmosfric en compostos nitrogenats que la planta assimila rpidament. No hem doblidar que els compostos de nitrogen, juntament amb els de fsfor i potassi, sn els principals nutrients per als vegetals.

    . La terra

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    30

  • 31

    1. Introducci a lhorticultura ecolgica

    . Fem compost

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    32

    . FEM COMPOSTPer a qu fer compost?Les restes orgniques produdes en un ecosistema natural sn reciclades in situ mitjanant els proces-sos de descomposici i es transformen en humus i sals minerals; daquesta manera aporten nutrients als vegetals, tanquen el cicle i el fan autosuficient. Daltra banda, en els ecosistemes urbans, s a dir als pobles i ciutats, els residus orgnics produts per lactivitat diria sacumulen en grans quantitats i cal gestionar-los correctament de manera que es puguin aprofitar per obtenir-ne compost (aproximadament el 35% en pes de les nostres deixalles domstiques est format per residus orgnics). Moltes vegades, per, encara van a parar a abocadors controlats o sn cremats en incineradores; aquests tractaments impliquen una prdua daquests valuosos recursos i nimpedeixen la valoritzaci en forma de compost.El procs que segueix la matria orgnica per a la seva recuperaci sanomena compostatge. Es tracta de la descomposici aerbica (amb presncia daire) mitjanant microorganismes i organismes inverte-brats que fan els mateixos processos que es produ-eixen a la capa superficial del sl dun bosc, per duna manera controlada, accelerada i concentrada. Daquesta manera, imitem la natura i retornem al sl els materials orgnics.

    Aquest procs, que es pot fer a gran escala en instal-lacions municipals especfiques (plantes de com-postatge) o a escala particular o collectiva (escola, comunitat de vens, entitats...), dna com a producte el compost, que servir com a adob i que permet millorar lestructura de sls per al cultiu hortcola o la jardineria: mant el sl esponjs i airejat, millora la retenci daigua, aporta nutrients (recordem que la

    matria orgnica al final del procs de descomposi-ci mineralitza) i fa que aquests sassimilin millor. Se soluciona, daquesta manera, el problema de lexcessiva producci de residus i al mateix temps es recuperen sls pobres en nutrients i es redueix ls de fertilitzants qumics. La selecci i separaci de la matria orgnica en origen s fonamental per a la seva recuperaci i transformaci en compost.

    El compostatge Seguint lexemple de la natura, nosaltres tamb po-dem fer duna manera controlada, concentrada i ac-celerada aquest procs. Mentre que en un sl natural es realitza de manera lenta per continuada, en els agrcoles, en canvi, cal mantenir i regenerar aquesta capa orgnica rica en humus per assegurar aix la nu-trici correcta de les plantes. Cal tenir en compte que nosaltres exigim a la nostra terra un major rendiment del que pot donar un bosc, per exemple.

    > Com funciona el procs? Per portar a terme el compostatge, haureu de buscar les condicions ms ptimes per afavorir lactivitat dels organismes i, sobretot, lactivitat microbiana. Els microorganismes (fongs i bacteris) tenen un paper clau en la formaci de lhumus i la capacitat dactuar sobre dos components dels vegetals: la lignina i la cellulosa, compostos pre-sents a les parets de les cllules vegetals. Com ms lignina i cellulosa hi ha, ms humificaci i, per tant, ms formaci dhumus. Aquests compostos dels vegetals sn rics en car-boni i estan presents tant en els frescos (com per

    exemple, restes de fruita i verdura, herba...) com en els secs (restes de poda, branquillons...). A ms a ms, els microorganismes necessiten restes vege-tals tamb fresques o residus animals que els apor-ten compostos rics en nitrogen i amb presncia daltres elements com el fsfor i el potassi. Per tal que el procs funcioni correctament es necessita:

    - Aire- Aigua (humitat)- Temperatura adequada

    > Aire Laire permet la respiraci dels organismes descom-ponedors i, per tant, lobtenci denergia per fer els seus processos. Si no nhi ha, i per tant manca loxi-gen (O2), es produir la fermentaci de les restes orgniques, amb la qual cosa es generar amonac, cid sulfhdric i met, fet que no interessa gens. La fermentaci no s el procs que estvem perse-guint en fer compostatge, i a ms produeix pudors. Per aix s molt important una barreja i disposici correctes dels materials que cal compostar que, juntament amb el recipient adequat, permetr la circulaci daire en el procs.

    > Aigua

    Els microorganismes necessiten humitat per fer la seva activitat, aix que procurarem que la matria que sha de compostar sempre estigui humi-da per no xopa. La regarem lleugerament per mantenir els nivells ptims dhumitat, sobretot amb vista a lestiu, que hi haur ms prdues per evaporaci.

  • 33

    > Temperatura adequada La mateixa activitat microbiana genera calor a causa dels processos dobtenci denergia dels microorganismes. s important que aquesta calor es conservi dins el compostador per accelerar la descomposici. Lenergia que necessiten els microorganismes, laporta el carboni (C), que est present sobretot a la cellulosa i a la lignina.

    > Fases del compostatge De seguida que sapila el material que cal compos-tar, si les condicions sn les ptimes i iniciem el procs amb una certa quantitat de matria org-nica, comena a pujar la temperatura de la pila, grcies a lactivitat accelerada dels microorganis-mes, i pot arribar a uns 50C. Aquesta fase de ms activitat es va repetint a mesura que omplim el compostador. En una segona fase, disminueix lactivitat microbia-na, perqu tot all fcilment degradable ja ha estat consumit. La temperatura es mant al voltant dels 30C, i durar fins que el compost estigui madur. Hi apareixen cucs de terra. La duraci total del procs s dentre 7 i 9 mesos.

    > Men del compostatge El men del compostatge ha de ser com ms variat millor, sempre tenint en compte lequilibri entre material fresc, ms ric en nitrogen, i material sec, ms estructurant i ric en carboni. A continuaci teniu una taula amb els materials compostables i ls que us recomanem que en feu.

    s molt millor trossejar o triturar el material abans dincorporar-lo a la pila de compostatge, sobretot les restes de poda (daquesta manera el procs ser ms rpid i els microorganismes tindran ms superfcie de material per actuar), aix com tenir una zona on poder acumular el material que sha de compostar.

    Hem de destacar la importncia del men. Aquest ha de ser equilibrat i variat: els microorganismes necessiten una dieta completa per poder fer b la seva activitat i aix es traduir en un compost ms ric i amb ms capacitat fertilitzant.

    Materials compostables

    s recomanat

    ObservacionsAl compostador escolar

    Al contenidor de recollida selectiva

    orgnica

    Frescos i rics en nitrogen

    Restesdefruitaiverduracrues

    X XMillortrossejat.Modereulaportaciderestesdectricsalcompostadorescolar

    Restesdamanidesamboli

    X Sicontvinagre,calmoderar-nels

    Herbafresca(gespa) X

    Restesdecarnipeix X

    Femsdanimalsdegranja

    X

    Secs i rics en carboni

    Restesdepodaibranquillons

    XCalesmicolar-lesotallar-lesentrossosde2-3cm

    Closquesdefruitaseca

    X Esclafeu-les

    Pinyes X Esclafeu-les

    Tapsdesuro X Talleu-losen2o3trossos

    Pinyols X

    Encenallsdefusta(perexemple,elspodemdemanarenunafusteria)

    XCalquenohagiestattractada,envernissa-daopintada

    Serradures X

    . Fem compost

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    3

    Materials compostables

    s recomanat

    ObservacionsAl compostador escolar

    Al contenidor de recollida selectiva

    orgnica

    Secs i rics en carboni

    Herbasecaipalla X XCalevitar,peralcompostatgeescolar,laquetinguillavorsjaqueafavoriremlaproliferacidherbesenmigdelconreu

    Fullesseques X

    Marrodecaf X

    Bossesdinfusions(sherbaseca)

    X

    Papericartr(paperdecuinabrut,oueres...)

    XEnpetitesquantitatsisinoconttintadimpressions

    Secs i rics en carboni

    MenjarcuitCalesmicolar-lesotallar-lesentrossosde2-3cm

    Closquesdou X Esclafeu-les

    Pairestesdepro-ductesdepastis-seria

    Ossos

    Cabellsnotenyits X

    Pelsdanimals

    Cendres X Enpocaquantitat

    Fustatractada

    Piles

    Brics

    Vidre

    Restesdescombrar

    Medicaments

    Papericartrimpresos

    Plsticsisafatesdeporexpan

    Roba

    Llaunesipaperdalumini

    Burillesdecigarretes

    Materials no compostables

    > s del compost Quan el compost ja s del tot madur i est llest per ser utilitzat, es caracteritza per lolor de terra de bosc i de fongs. Abans darribar a madurar, podem parlar de compost fresc i posteriorment a la seva madura-ci parlem de compost vell. Aix doncs, en podem esmentar tres tipus: Compost semimadur o fresc: 2-3 mesos. Ja shi ha

    realitzat la fase ms activa de la descomposici, per encara no sha estabilitzat en forma dhu-mus. Aquest compost, aplicat en determinats ca-sos (plantes dhort ms exigents o arbres fruiters), suposa una aportaci rpida de nutrients, per no s aconsellable utilitzar-lo de manera generalitza-da ja que pot afectar les plantes quan sn joves o en pot fer avortar la germinaci. Mai no el posarem en contacte amb les arrels, sin que lutilitzarem de cobertura. Aquest material semimadur, per, necessita oxigen, i, per tant, si lenterrssim es podriria i faria malb les arrels. La millor poca per aplicar-lo s a la tardor, i tamb a lestiu abans de plantar. Noms s aplicable a arbres i arbusts fruiters o ornamentals, i a plantes dhort altament exigents (cols, patates, porros...). Dosificaci: capa de 1,5 cm (15 l/m2), remeneu-lo lleugerament amb la terra. Compost madur: 7 - 9 mesos. s un material molt esponjs i lleuger, amb una densitat aproximada de 250 g/l; t un color marr fosc (quasi negre) i fa olor de terra de bosc. El podeu aplicar a la super-fcie o barrejar-lo amb la terra. Quan sextreu del

  • 3

    compostador, cal passar-lo per un tams de forat gros (8-10 mm) per separar-ne les restes llenyoses que, com que sn ms dures i seques, no shauran descompost del tot. Aquestes restes que separem hauran de tornar al compostador com a material sec groller. Dosi inicial: barregeu-lo amb la terra remoguda a ra de 10 l/m2. En superfcie: capa de 2-3 cm (20-30 l/m2). Manteniment: en superfcie, capa d1 2 cm (10-20 l/m2). Infusi de compost: compost + aigua a parts iguals (ens referim al mateix volum). Remeneu-ho i deixeu-ho en infusi 24 h, filtreu-lo i regueu. Pot servir per regar les plantes ms exigents o per a les dinterior.

    Compost vell: 1 any. El compost extret del com-postador i emmagatzemat continua una lenta transformaci que es tradueix en una disminuci de la quantitat dhumus i un augment de les sals minerals. Aix vol dir que aportar ms quantitat de nutrients i que caldr disminuir la dosi per evitar-ne lexcs que podria perjudicar les plantes; podrem dir que s un adob ms concentrat.

    Com preparar i omplir el compostadorPer fer el compostatge a lescola, sempre es recomana disposar dun recipient adequat i descartar el compos-tatge en pila, que s el que es fa amuntegant els mate-rials orgnics sense estar continguts en cap recipient.

    Per iniciar-se en el procs, us recomanem que com-preu un compostador qualsevol de la variada oferta que hi ha al mercat. Es venen en funci del seu volum i nhi ha a partir de 200 o 300 litres. Podrem recomanar adquirir-ne un de mida petita o mitjana i desprs un al-tre de ms gran quan ja tingueu el procs ms contro-lat. Daquesta manera, podrem compostar de manera contnua, tal com sexplicar ms endavant.

    Els compostadors que hi ha al mercat sn recipients de plstic amb unes obertures en forma de forats si-tuats lateralment. Normalment no tenen base, estan pensats per ser collocats directament sobre la terra, i disposen duna tapa. El fet que siguin de plstic faci-lita la conservaci de la temperatura, al mateix temps que permeten laireig de linterior. Hi ha alguns mo-dels amb base, i que hi tenen els forats, que serien ms idonis per ser collocats sobre paviment.

    > Organitzaci de la zona de compostatge Ubicaci del compostador: cal dedicar una zona

    de lhort al compostatge, preferiblement a sobre de la terra. Millor que sigui en un rac, i en una zona amb sol i ombra. Cal decidir b lindret, ja que no saconsella anar canviant el compostador de lloc. Tamb hi ha la possibilitat de situar-lo a sobre del paviment, per evitant-hi el contacte directe: el podeu elevar amb uns suports, com per exemple un palet de fusta o unes totxanes. Aquest tipus de compostador, s ms senzill canviar-lo dubicaci. s important garantir lestabilitat del recipient amb alguna mena dancoratge o subjecci i preveure que, si ha de ser utilitzar per infants

    petits, caldr un accs elevat per accedir a la tapa superior.

    Preparaci del material i emmagatzematge: s molt important proveir-se i emmagatzemar certa quantitat de material sec. Amb aquesta finalitat, situarem al costat del compostador unes caixes ben airejades que es puguin apilar, com per exemple les caixes de fruita de plstic que utilit-zen als mercats. Saconsella separar el material sec ms groller (branquillons, pinyes, taps de suro...) del ms fi (herba seca, fulles...). Posarem un rtol a cada caixa que identifiqui el tipus de material. El marro del caf tamb el podem guardar si lhem assecat prviament. La matria orgnica fresca no es pot emmagatzemar i caldr aportar-la regularment.

    Inici del procs: tal i com sobserva en els esquemes que teniu a continuaci, sha de diferenciar entre el compostador sobre ter-ra del de sobre paviment. En el primer cas, prepararem una capa de material sec groller, mentre que si tenim un compostador sobre paviment la capa ser de material inorgnic de drenatge. Seguint la disposici del material tal i com est representat a la figura, es fa el que sanomena la inoculaci, s a dir, introduir els organismes i microorganismes que comen-aran a fer el procs. De fet, tot i que aquests organismes ja es troben a la terra, i si aquesta no est molt malmesa, i com que segurament ja es dirigiran cap al compostador, es recoma-na que se nafegeixin, sobretot en el cas que tingueu el recipient a sobre de paviment. Una manera senzilla de fer la inoculaci s posar compost ja fet o, encara millor, uns grapats de

    . Fem compost

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    36

    terra de bosc que podem aconseguir nosaltres mateixos. Noms ser necessari fer aquest pas a linici del procs.

    Ompliment: Cal una organitzaci acurada i met-dica:

    - Disposar dun cubell duns 20 l de capacitat per preparar la barreja adient, seguint les proporcions que sindiquen en els esquemes, abans dabocar-la dins el compostador.

    - Organitzar el provement de les restes fresques en coordinaci amb els equips de cuina, menjador i jardineria. Tamb podem organitzar una recollida de materials fres-cos o secs de casa. Tindrem en compte que aquests no es poden guardar ms de 2 o 3 dies ja que aleshores tindrem problemes de pudors i mosques. Caldr buidar aques-tes restes al compostador 2 o 3 cops per setmana.

    - Anirem fent les barreges i disposici del mate-rial seguint lesquema.

    - Portar un registre amb el volum dels residus aportats al compostador. s molt senzill, no-ms sabent el volum del recipient que usem i portant el compte sabrem exactament els residus aportats. Daquesta manera, podrem comparar aquest amb el del compost resul-tant: ens sorprendrem de la reducci aconse-guida!

    - Cal tenir el compostador sempre tapat, aix evitarem que es mulli quan plou o sassequi massa quan fa temps sec i calors.

    Seguiment i control: s important mantenir el ritme dompliment del compostador per afavorir tots els processos de transformaci i evitar que salenteixin. Quan ja portem uns dies omplint-lo i els processos estiguin activats, observarem que el volum va disminuint i la temperatura augmentant. Lescalfor generada a linterior fa que laire circuli en sentit ascendent i vagi sortint al mateix temps que en va entrant de nou pels forats de ventilaci.

    > Tasques a fer:

    - Controlar la proliferaci de mosques: sovint podrem observar lanomenada mosca de la fruita, que s molt ms petita que la comuna i viu dins del compostador perqu salimenta de la matria orgnica fresca; no s perjudicial per s que molesta, sobretot quan sobre el re-cipient i comencen a volar. Per controlar-les, s important sempre deixar com a ltima capa la de restes seques grolleres cobrint les fresques o b cobrir-les amb una tela de sac.

    - Controlar les pudors: si el procs es porta a terme correctament i seguim les instruccions referents a la disposici dels materials, el com-postador no ha de fer mai pudor ja que queda garantida la circulaci daire grcies a la pre-sncia de les capes de material groller sec que anem aportant peridicament. Caldr, per, controlar-ho fent-hi un sondeig regular (cada 15 dies): grateu cap al fons del compostador i oloreu, si sentiu pudor de putrefacci ser convenient remenar tota la matria i afegir-hi ms material groller sec. Un cop tot barrejat a dins mateix del compostador, continueu amb el procs normal de disposici en capes.

    - Controlar el nivell dhumitat: la matria que sest compostant sempre ha destar humida: laigua s indispensable per als organismes compostadors i no hi pot faltar. Les restes vegetals fresques ja proporcionen fora quan-titat daigua i laportaci externa haur de ser poca. Normalment noms caldr humitejar una mica la matria seca abans de posar-la a dins; ho podeu fer amb una regadora petita que tiri laigua en forma de pluja. Per fer el control podem fer servir el mesurador dhu-mitat que clavarem a dins el compostador, si veiem que marca molta sequedat hi tirarem aigua directament a dins; aix sol passar a lestiu, sobretot si el recipient est a ple sol. Si marca humitat excessiva, segurament tamb tindrem pudor i haurem dactuar segons hem explicat anteriorment. s important saber que un excs dhumitat implica menys aireig i, per tant, disminuci dels processos aerbics i aug-ment dels anaerbics amb les conseqncies corresponents de males olors.

    Com comptar el temps per saber que el compost ja est madur No es pot precisar amb exactitud la durada del procs. Hem de tenir en compte que:

    - Els processos naturals no entenen de terminis, sn processos continus que presenten dife-rents fases i diferents ritmes de transformaci.

    - En el nostre cas, lompliment s gradual: no omplim de cop el compostador ni tampoc cal que el buidem de cop.

    - Hem de donar uns terminis poc exactes per aproximats per poder-nos organitzar:

  • 3

    Agafarem de referncia el curs escolar: co-menarem el procs a linici i seguirem un ritme dompliment de 2-3 cops per setmana. Procurarem omplir al mxim el compostador fins al mes de desembre i aleshores el clausu-rarem. Nhaurem de fer sempre el control i el seguiment. Daquesta manera, podrem buidar el compostador al final de curs; seran 6 mesos des del desembre, per tenint en compte que bona part dels residus ja porten 7, 8 o 9 mesos, tamb hem de saber que, com que sapropa lestiu el procs saccelera considerablement.

    Podem disposar dun segon compostador, que ser de ms grandria, per poder-lo om-plir fins al mes de juny. Aleshores es clausura i, aix s, caldria situar-lo a lombra perqu no pateixi tanta calor durant lestiu. Aquest po-dria estar a punt cap al mes de gener o febrer.

    Traiem el compost. Com lapliquem? Ho fem ja sobre la terra. Saconsella fer-ho en parcelles sense cultivar amb la finalitat de prepa-rar-les pensant en el principi del nou curs. Abans daplicar el compost, eliminarem les plantes exis-tents: no cal arrencar-les del tot, sin noms tallar-les per sota de la tija, airejar b la terra i aplicar el compost superficialment. Posteriorment, caldr tapar-lo amb un mulching de palla. - Guardarem el compost en recipients airejats,

    tipus caixes de fruita de plstic com les que havem comentat abans. Tamb s important fer-ne un seguiment, sobretot els primers mesos desprs dhaver-se tret del compostador, per tal dassegurar-nos que est ben airejat: lhem de remenar peridicament. Passats 3 o 4 mesos el podrem ensacar.

    Terra del jard o hort

    TAPA

    Aigua

    COMPOSTADOR SOBRE TERRA

    Material sec groller (3cm de gruix)

    Inoculaci de compost o terra de bosc

    Barreja de material fi (10 cm de gruix)Material fresc esmicolat (3/4 parts) Restes crues de verdura Restes de fruita Gespa o herba fresca Flors

    Material sec fi i altres (1/4 part) Herba seca Palla Restes dinfusions Flors seques Marr del caf Closques dou esclafades Cendres de fusta no tractada Serradures Paper i cartr (sense tintes)

    Material sec groller (8cm de gruix) Branquillons Restes de poda triturada Encenalls Trossets de fusta no tractada Closques de fruita seca Taps de suro a trossos

    . Fem compost

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    38

    Paviment terrassa o pati

    TAPA

    Aigua

    COMPOSTADOR SOBRE PAVIMENT

    Material sec groller (3cm de gruix)

    Inoculaci de compost o terra de bosc

    Barreja de material fi (10 cm de gruix)Material fresc esmicolat (3/4 parts) Restes crues de verdura Restes de fruita Gespa o herba fresca Flors

    Material sec fi i altres (1/4 part) Herba seca Palla Restes dinfusions Flors seques Marr del caf Closques dou esclafades Cendres de fusta no tractada Serradures Paper i cartr (sense tintes)

    Material sec groller (8cm de gruix) Branquillons Restes de poda triturada Encenalls Trossets de fusta no tractada Closques de fruita seca Taps de suro a trossos

    Material de drenatge (grava o boletes dargila cuita)

  • 39

    1. Introducci a lhorticultura ecolgica

    6. Les plantes

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    0

    6. LES PLANTES

    Les plantes de lhort i el seu entornTal com hem anat dient, en un hort biolgic no noms hi fem crixer les hortalisses destinades a la producci, sin que ha de ser un espai de diversitat amb plantes de diferents tipus. Podrem classificar-les en els grups segents:

    > Les plantes hortcoles

    Sn normalment de cicle anual; s a dir, que el seu temps de vida es redueix a uns quants mesos du-rant els quals les plantes germinen a partir duna llavor, es desenvolupen, floreixen i fan la llavor o el fruit per desprs morir. Tamb les anomenem de temporada fent referncia a aquest cicle de vida de pocs mesos.

    Segons quines siguin les plantes i ls que en volem fer, aquest cicle vital es pot interrompre. Per exemple, en les que en volem aprofitar la fulla (enciam, bleda, col...) interromprem el seu cicle abans que la planta floreixi; si, pel contrari, ens ninteressa que fructifiqui, haurem desperar que la planta floreixi, pollinitzi i faci el fruit, que collirem.

    Cal tenir en compte que aquestes plantes shau-ran de renovar cada any ja que no poden viure dues temporades seguides.

    > Els arbres fruiters

    Segons les dimensions i caracterstiques climti-ques del nostre hort, hi podrem tenir algun arbre fruiter. A diferncia de les plantes hortcoles, aquests sn vegetals llenyosos i viuen molt i cada any donaran fruit.

    Cal tenir en compte que, perqu un arbre fruiter doni fruit, ha de ser adult, duna edat que varia-r segons les espcies, i a ms s necessari que estigui empeltat per assegurar una fructificaci adequada i de qualitat.

    Un empelt3 s una tcnica especial que con-sisteix a unir dues plantes normalment de la mateixa espcie per varietats diferents. Una fa la funci de patr receptor i laltra de donador. La planta resultant tindr les caracterstiques aportades per la donadora mentre que el patr noms aportar les arrels i part del tronc. La finalitat daquesta tcnica s aconseguir exem-plars amb un bon sistema radicular i una part aria que garanteixi una adequada fructificaci.

    > Les plantes acompanyants i tils Les plantes aromtiques

    - Sn aquells vegetals que tenen essncies en tot lorganisme. s a dir que tant les arrels, com la tija, les fulles i les flors desprenen olor, normalment agradable per a nosaltres.

    - El clima de Barcelona permet cultivar una gran varietat de plantes aromtiques; de fet moltes en sn autctones. Majoritriament preferei-

    xen llocs assolellats i clids: farigola, roman, espgol... Tamb nhi ha que viuen millor en llocs ombrvols: melissa, menta...

    - Aquestes plantes acostumen a estar en els horts ja que presenten molts avantatges: sn decoratives i fcils de cultivar, tenen aplica-cions medicinals i culinries, poden afavorir els cultius hortcoles i ens poden servir per fer preparats fitosanitaris o reforants.

    - De plantes aromtiques nhi ha de molts tipus: de temporada, vivaces i tamb de llenyoses en forma darbust o fins i tot darbre.

    Els arbusts i les lianes Tal i com ja vrem comentar a lapartat de prepa-raci i adequaci de lhort, lexistncia dun en-torn verd s una de les caracterstiques bsiques per a un veritable hort ecolgic.

    - La presncia darbustos i lianes dotaran lhort duna gran diversitat vegetal que hi afavorir la vida animal i en millorar les condicions microclimtiques.

    Principals grups de plantes hortcoles

    > Les hortalisses de bulb, rel i tubercles

    Sn aquelles plantes que es cultiven per aprofitar uns rgans subterranis comestibles de naturalesa diversa. Aquests poden ser en forma de bulbs, rels engruixides o tubercles.

    3 A lapartat de recursos trobareu una referncia bibliogrfica sobre aquesta tcnica.

  • 1

    Necessiten sls tous per poder desenvolupar els seus rgans subterranis; per tant, s indispensable una terra ben airejada i flonja.

    Una bona fertilitzaci de base s fonamental per a un desenvolupament correcte dels rgans sub-terranis. Si la terra s pobra i es fa una fertilitzaci ms rpida quan la planta creix, desenvoluparem molt la part aria i poc la subterrnia.

    Si el reg es pot regular, s millor regar ms sovint al principi i menys quan el creixement de la planta est ms avanat. Daquesta manera tamb afavorirem un desenvolupament correcte de la part subterrnia.

    Plantes que fan bulbs Un bulb s un rgan ordinriament subterrani constitut per una tija curta i engruixida, amb una gemma destinada a originar la tija aria envoltada de fulles carnoses i riques en reserves. Moltes plantes bulboses sutilitzen en jardineria: tulipa, jacint, narcs, assutzena, clvia, etc. All (Allium sativum) s una planta perenne de la famlia de les lili-cies de fins a 1,5 m daltura (si la deixem florir). Presenta les fulles aplanades i estretes. El bulb -anomenat popularment cabea- t un embolcall blanc dins del qual es troben diversos bulbets (els grans dall). Les flors sn verdoses o blan-quinoses, a vegades rosades, i sobresurten amb el seu llarg peduncle per sobre del bulb. s un planta perenne perqu sola pot anar subsistint a partir dels bulbets que va formant, encara que des del punt de vista productiu hortcola no inte-ressa, ja que anir fent alls cada cop ms petits.

    Ceba (Allium cepa) Planta biennal de la famlia de les lilicies de fins a 1 m. Fulles semicilndriques que neixen del bulb subterrani, provet darrels superficials. Tija dreta que habitualment sorigina en el segon any (o temporada) de maduraci de la planta, portadora al seu extrem duna umbella de flors blanques o rosades. En aquest cas, i a diferncia de lall, la ceba no divideix el seu bulb i, per tant, no pot esdevenir perenne. Sanomena biennal perqu fa el seu cicle en dues fases: una primera per formar el bulb i una altra per fer la floraci a partir de les reserves acumulades. Malgrat aques-ta caracterstica, el cicle complet no acostuma a durar dos anys, sin uns pocs mesos depenent del clima.

    Plantes que fan tubercles Un tubercle s una tija subterrnia engruixida i rica en substncies de reserva. La patata s el tubercle comestible ms conegut, per nhi ha daltres, com el moniato o el nyam. Hi ha plantes que tenen altres tipus de tiges subterrnies en-gruixides, com per exemple les canyes (de forma ms allargada i que tenen com a nom rizoma) o els gladiols (de forma arrodonida, que sanome-nen corm). Patatera (Solanum tuberosum) La patatera s una planta de la famlia de les so-lancies que t les fulles compostes, amb folols grans que sintercalen amb petits. Les flors sn blanques o violcies. Els tubercles comestibles sn la seva part ms caracterstica.

    Plantes darrels comestibles Ens referim a aquelles que desenvolupen rgans subterranis en forma darrels que han acumulat substncies de reserva. Tamb nhi algunes que sutilitzen en jardineria: dlia, ciclamen, tulipes, algunes begnies... Les que habitualment plantem a lhort sn: Rave (Raphanus sativus) Planta herbcia que forma part de la famlia de les crucferes, igual que les cols, que fa flors amb quatre ptals en forma de creu. s anual, de cicle molt rpid: en 1-2 mesos pot arribar a florir. Forma una arrel gruixuda de color vermells que ns la part comestible. Pastanaga (Daucus carota) Planta herbcia de la famlia de les umbellferes (fa les flors agrupades en una inflorescncia que pren forma dumbella). s bianual; naprofitem larrel abans que la planta floreixi.

    > Lleguminoses i hortalisses de fruit Sn aquelles plantes que cultivem pel seu fruit

    comestible. Algunes el fan en forma de llegum i daltres en formes diverses de fruits carnosos.

    Hi trobem plantes de naturalesa diversa: algunes en forma de lianes (enfiladisses) i de consistncia ms herbcia (totes les lleguminoses); daltres, de port ms arbustiu i de consistncia semillenyosa, s a dir, que sense ser arbusts prpiament dits, nagafen la forma i presenten una tija quasi b tan dura com si fos llenyosa (lalberginiera o la pebrotera, per exemple). Tamb nhi una despe-

    6. Les plantes

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    2

    cial: la maduixera, planta perenne que es repro-dueix per estolons (brot lateral prim que neix a la base de la planta i que creix horitzontalment damunt el sl).

    Tot i que es cultiven anualment, algunes podrien viure ms temps i fins i tot rebrotar (s el cas de la tomaquera, de lalberginiera i de la pebrotera).

    Requereixen un sl ben drenat, ja que, si queda

    aigua entollada vora la planta, les pot perjudicar greument.

    El reg ser abundant al principi; el reduirem, per, quan apareguin les primeres flors en les espcies de fruit i lincrementarem en el cas de llegums.

    Plantes de fruit: necessiten calor per poder des-

    envolupar les seves llavors i fruits.

    Plantes que fan el fruit en forma de llegums Cal destacar que totes aquestes plantes perta-nyen a la mateixa famlia, la de les lleguminoses o papilioncies, i es caracteritzen per un flor peculi-ar, que t forma de papallona. Totes fan el fruit en forma de llegum. A part de les que tpicament es conreen pels seus fruits comestibles, tamb nhi ha moltes dornamentals que sutilitzen en jardi-neria, com el psol dolor (molt semblant al psol comestible) o arbres com la robnia, la tipuana o larbre de lamor. Pesolera (Pisum sativum) Liana herbcia anual, amb circells, fulles amb folols ellptics, flors blanques o purpries en rams, fruits en llegum i llavors rodones i verdes: els psols. Per facilitar el creixement, cal posar-hi

    aspres amb un element ramificant perqu shi en-ganxin els circells i la planta quedi subjecta. Favera (Vicia fava) Planta herbcia anual, de tiges erectes i poc ramificades, fulles alternes, compostes de dos a quatre parells de folols ovats i enters, i fruits (les faves) en llegum. Mongetera (Phaseolus vulgaris) Liana herbcia anual, de tiges volubles i fulles compostes dividides en tres folols, de flors blan-ques o purpries en rams i de fruits en llegum.

    Plantes que fan fruits carnosos De les que fan fruit i tenen un port erecte i ramifi-cat (semblant a un arbust) hi tenim: Alberginiera (Solanum melongena) Planta anual semillenyosa de la famlia de les solancies; la tija i les fulles sn piloses i les flors blanques o blaves. Lalbergnia s un fruit gruixut i allargat de color quasi negre amb tons violacis. Floreix a lestiu. Pebrotera (Capsicum annuum) Planta anual semillenyosa de la famlia de les so-lancies, de fulles ovades i enteres, flors blanques i solitries i fruits en baia buida, grossos, anome-nats pebrots. Tomaquera (Solanum lycopersicum) Planta semillenyosa de la famlia de les solan-cies, amb fulles compostes molt dividides, flors grogues i fruits molt sucosos, de figura globosa, els tomquets. Malgrat no ser estrictament una

    planta enfiladissa, com que t molta capacitat de creixement, la tija esdev rptil. Per facilitar-ne el cultiu, normalment es lliga en un aspre vertical: per si mateixa no t capacitat denganxar-se al suport. Cogombre (Cucumis sativus) Liana herbcia anual amb circells que creix rep-tant o sobre aspres. s de la famlia de les cucur-bitcies (la mateixa que la dels melons, sndries, carbassons...). Les flors sn de color groc i poden ser hermafrodites o unisexuals. Presenta unes fulles grans en forma de cor en qu es distingei-xen tres lbuls, de color verd fosc i plenes duna fina vellositat. El fruit s molt carns i ple daigua. Si no es cull a temps, a part de perdre qualitat, afecta el desenvolupament de la planta.

    Hortalisses de fulla i flor Sinclouen dins aquest grup les que es cultiven per consumir-ne la part aria, normalment les fulles, per tamb les tiges i a vegades les flors. Daquestes plantes ens interessa un rpid desen-volupament, ja que aix es mantenen tendres i no es tornen fibroses. Api (Apium graveolens) Lapi pertany a la famlia de les umbellferes i s una planta bianual. T una arrel pivotant, potent i profunda, amb daltres de secundries superfici-als. Del coll de la principal brollen tiges herbcies que assoleixen de 30 a 80 cm daltura. Les fulles sn grans i broten en forma de corona; el pecol s una penca molt gruixuda i carnosa que es

  • 3

    prolonga en gran part del limbe. En el segon any, emet la tija floral, amb flors blanques o morades. La floraci en lapi est motivada principalment per lacci de temperatures baixes durant un quant temps i quan la planta ja t una certa mida. Bleda (Beta vulgaris) Planta herbcia de grans fulles, lluents i ondu-lades, fent roseta basal i amb un pecol ample i pla. En el moment de la floraci, la planta sestira formant una gran inflorescncia en qu les flors poden agrupar-se en glomruls de 2 a 8 flors. Generalment tenen larrel carnosa. s una planta que freqentment podrem trobar subespontnia a la vora dels camins i als marges dels conreus. Espinac (Spinacia oleracea) Planta herbcia anual de la famlia de les queno-podicies que en una primera fase forma una ro-seta basal de fulles de durada variable segons les condicions climtiques i que, passat un temps, emet una tija dreta que fins i tot pot ramificar-se. Hi ha plantes masculines, femenines i tamb amb els dos tipus de flors. Les femenines donen millor resultat pel fet que tarden ms a espigar-se i fan ms fulles basals. Les fulles de color verd fosc tenen el pecol cncau que presenta color ver-mells a la base. Si la deixem florir, observarem les diferncies entre les flors masculines (amb 4-5 ptals i 4 estams formant inflorescncies en forma despigues) i les femenines reunides en glomruls a les axilles de les fulles (amb la corol-la dentada i un pistil). Enciam (Lactuca sativa) Lenciam s una planta anual de la famlia de les compostes amb les fulles formant una roseta que

    segons les varietats poden formar pinya al centre. La forma del limbe i el marge daquest s molt variable i pot ser llis, ondulat o serrat. Si el deixem florir, veurem els captols florals de color groc agrupats en rams. Les llavors estan provedes dun plomall per ser transportades pel vent.

    Escarola (Cichorium endivia)Planta anual o bianual de la famlia de les com-postes amb les fulles que surten en roseta i molt arran de terra; algunes varietats tenen moltes fu-lles que, com que queden atapedes, esdevenen blanques; en altres casos, normalment es lliga la planta quan t una certa mida durant 15 dies per tal de blanquejar la part interior. Si no la collim, la planta emetr una tija floral ramificada formant uns captols florals de color blau.

    Col (Brassica oleracea) Planta herbcia perenne o bianual de la fam-lia de les crucferes que pot arribar als 300 cm daltura si la deixem fer tot el seu cicle vital. A la primera fase, presenta una tija molt curta i les fulles imbricades que van formant pinya. Hi ha varietats de fulla ms llisa i daltres amb les fulles bollades. Ms endavant, la planta estira la seva tija fins que floreix. Forma flors amb 4 ptals de color groc agrupades en rams poc compactes. Nhi ha moltes varietats, que poden ser plantades en diferents poques de lany.

    Coliflor (Brassica oleracea var. Botrytis) La coliflor s una varietat de la col amb la carac-terstica principal de formar una inflorescncia prematura hipertrofiada. Les ramificacions florals, gruixudes, blanques, ms o menys atapedes i molt tendres, formen una massa que s el cap

    de la coliflor, en la qual els rudiments de les flors estan representats per petites aspreses en la part superior donant la imatge tan caracterstica que tots coneixem. Hi ha fora diferncies segons les varietats: en trobem de gra molt atapet, que sn ms resistents a la pujada de la flor, mentre que daltres sn de tipus mitj amb relaci a aquest carcter o b de gra gaireb solt que formen una superfcie menys granulosa, com apelfada.

    Porro (Allium porrum) Planta bianual de la famlia de les lilicies (com lall o la ceba). Encara que forma bulb, com que s molt allargassat, sacostuma a incloure dins el grup de les plantes de fulla. El porro consta de tres parts ben diferenciades: fulles llargues (lanceolades de color verd blavs i planes que es van inserint al bulb subterrani), bulb allargat blanc i brillant i nombroses arrels petites que van unides a la base del bulb. En conjunt, fa aproxi-madament uns 50 cm daltura i de 3 a 5 cm de gruix. La inflorescncia de forma esfrica es pro-dueix en umbelles i totes formen una superfcie plana de flors blanques o rosades que produiran nombroses llavors de color negre. El bulb i part de les fulles constitueixen la part comestible de la planta.

    Carxofera (Cynara scolymus)Planta viva de la famlia de les compostes, molt vigorosa, que pot considerar-se com a bianu-al o triennal, fins i tot viva (en cultius molt abandonats i amb notable decreixement de la producci). Presenta forma de mata amb tiges dretes, gruixudes, acanalades longitudinalment i ramificades, amb ms dun metre daltura, que acaben en un gros captol floral, format per

    6. Les plantes

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    daltres de ms petits amb un receptacle gruixut i carns que, juntament amb les brctees (fulletes externes en forma desquames), formen la part comestible de la planta. Presenta un rizoma molt desenvolupat, en qu sacumulen les reserves alimentries que elabora la planta. Les fulles sn llargues, pubescents, grans (fins a 1 m de llarg) de color verd clar per sobre i daspecte cotons per sota. Els nervis centrals estan molt marcats i el limbe est dividit en lbuls laterals. Sacostu-men a reproduir per divisi de mata utilitzant els rebrots joves de la base.

    Els arbres fruitersAlgunes consideracions sobre la poda i la fructi-ficaci:

    Cirerer (Prunus avium) Fruiter de fulla caduca. Poda de formaci durant

    3 anys. Sen pot fer una daclariment i manteniment

    per regular lexcs de branques desprs de la fructificaci.

    Escora molt sensible: si es malmet pot produir la mort de la branca.

    Floreix i fructifica al final de lhivern sobre fusta de 2-3 anys, a partir de 6-8 anys de vida.

    s bsicament autoestril i, per tant, necessitar company de pollinitzaci.

    Magraner (Punica granatum) Fruiter de fulla caduca i port petit, fora apte

    per ser cultivat en recipient. Poda de formaci durant 2 o 3 anys; desprs,

    cal fer-ne de manteniment per alleugerir-lo de branques.

    Floreix en branques noves, el maig-juliol, i es recollecta a finals destiu.

    s autofrtil.

    Codonyer (Cydonia oblonga) Fruiter caducifoli i port petit, fora apte per ser

    cultivat en recipient Poda de formaci durant 2 o 3 anys; desprs, de

    manteniment molt lleugera. s un arbret de poc vigor.

    Floreix a principis de la primavera sobre fusta de 2-3 anys; per tant, tardar uns anys a produir.

    s autofrtil.

    Albercoquer (Prunus armenaica) Fruiter caducifoli de port mitj. Cal fer una poda de formaci i una de regular

    de rejoveniment cada 3-4 anys deixant els brots bastant curts.

    Floreix i fructifica al final de lhivern; s sensible a les gelades, tant sobre els brots nous com en els de 2-3 anys. Cal regar abundantment.

    s autofrtil.

    Ctrics (Citrus sp.) Fruiters de fulla perenne de port petit-mitj. Cal fer una adequada poda de formaci i una de

    molt lleugera de manteniment a finals dhivern. Al cap duns anys, sen pot fer una de rejoveni-

    ment ms severa.

    Presseguer (Prunus persica) Fruiter caducifoli que requereix una adequada

    poda de formaci. En requereix una altra de ms complexa anome-

    nada de fructificaci que cal realitzar cada any. Sha de diferenciar entre diferents tipus de

    brots: llenyosos (noms amb borrons que donen fulla), els fructfers falsos (noms tenen botons florals) i els fructfers veritables (amb fulles i botons florals).

    Cal potenciar els brots amb fulla i fruit deixant 6-8 borrons (poda llarga).

    Escurceu a 3-5 borrons els llenyosos i a 1-2 bor-rons els que porten noms flor, tamb podem eliminar totalment aquests brots florals.

    s autofrtil.

    Nesprer (Eriobotrya japonica) Arbre fruiter de port petit, de fulla perenne,

    fora adequat per a cultiu en recipient. No necessita poda de formaci ni de manteni-

    ment. s autofrtil.

    Pruner (Prunus domestica) Fruiter de fulla caduca de port mitj-gran. Feu poda de formaci. Feu-ne una de regular per limitar-ne el creixe-

    ment, que es pot fer tant a lhivern com a lestiu (poda en verd).

    Acostumen a ser autofrtils.

    Les plantes acompanyants i tils: les aromti-ques

    Slvia (Salvia officinalis) s una mata de tiges llenyoses a la base i herbci-es a la resta. Fulles perennes entre blanquinoses i grises, sobretot les ms velles. Flors bilabiades de color blau violaci disposades en ram. Vol indrets assolellats i terres poc fertilitzades.

  • Roman (Rosmarinus officinalis) Arbust llenys molt dens, de fins a 1,5 m dal-ada, de fulles perennes, dures, linears i marge revolut; sn de color verd fosc per lanvers i blanquinoses pel revers. Les flors van del color rosat al blau pllid. Vol indrets assolellats i terres sorrenques i ben drenades. Pot florir durant quasi tot lany. Nhi ha una varietat reptant til pel seu efecte entapissant.

    Sajolida (Satureja montana) Petita mata semillenyosa que a lhivern prctica-ment sasseca, per rebrota a la primavera. Fulles petites i estretament lanceolades, amb glndules translcides plenes dessncia. Flors blanques o lleument rosades. Prefereix indrets secs i assole-llats, sovint pedregosos. Floreix a mig estiu i a la tardor.

    Farigola (Thymus vulgaris) Mata aromtica espessa, de talla petita i tiges lle-nyoses, dentre 10 i 30 cm daltura. Les fulles sn perennes, molt petites i nombroses i es troben al llarg de tota la tija. Les flors, molt nombroses, sn petites i blanquinoses. Prefereix sls molt sorrencs i fins i tot una mica pedregosos i llocs molt assolellats; tolera b el fred. Cal compra-la de viver i no arrencar-la mai de la muntanya.

    Espgol (Lavandula latifolia)Petit arbust de base llenyosa que presenta les fulles perennes, de color verd grisenc, estretes i allargades. Les flors liles sagrupen en inflores-cncies formant una espiga terminal. Nhi ha unes altres tres espcies: L. angustifolia o espgol ver [???] de fulles ms estretes; L. stoechas o cap dase, amb una inflorescncia compacta amb

    dues brctees liles al capdamunt, i L. dentata que es distingeix pel marge dentat de les fulles. Volen indrets secs i assolellats. Floreixen a finals de pri-mavera i durant gaireb tot lestiu estan en flor.

    Melissa o tarongina (Melissa officinalis)Planta herbcia perenne, que assoleix els 30-70 cm daltura. Les fulles sn dentades i molt rugoses amb una olor molt forta de llimona, i dun color verd molt viu. La tija est recoberta de vellositats i les petites flors sn blanques o rosades. Creix b en llocs humits i ombrvols. Floreix des del mes de maig i durant tot lestiu. A lhivern sasseca la part aria i torna a rebrotar a la primavera. Es reprodueix per divisi de mata i sestn rpidament a travs de rizoma.

    Orenga (Origanum vulgare)Planta semillenyosa molt aromtica, que fa un rizoma subterrani perenne del qual surten les tiges dretes i ramificades de 40-60 cm daltura; a lhivern la part aria sasseca. La tija i les fulles sn lleugerament pubescents. Les fulles sn poc o molt ovades amb el marge llis o lleument den-tat. Les flors, blanques o vermelloses, sagrupen juntament amb unes brctees florals liloses, en inflorescncies terminals. Creix b en llocs frescos i una mica humits, prefereix sol i ombra. Floreix a finals destiu i principis de tardor.

    Mariallusa (Lippia triphylla) Arbust llenys de fulla caduca, de la famlia de les verbencies. Pot arribar a fer 2 m dalada, de fulles lanceolades verticillades amb olor de llimona, dun color verd molt viu. Les flors de color lila pllid o blanc es reuneixen en espigues. Es planta als jardins, horts, torretes, i necessita

    humitat. s originria de Xile, per el seu cultiu sha ests per tot Europa. Les fulles es cullen a lestiu i a la tardor.

    Ruda (Ruta graveolens)s una mateta de la famlia de les rutcies, de base semillenyosa i esvelta que pot arribar als 80 cm. Les fulles perennes i compostes, dun color verd grisenc, sn de mida petita i abundants. Fa les flors grogues amb els quatre ptals en forma de caputxa i amb pls al marge. Tota la planta, i especialment les fulles, desprn una intensa olor penetrant i inconfusible. Creix b en llocs secs i assolellats, per tamb en tolera de ms ombrvols i humits. Floreix a finals de primavera i durant lestiu.

    Espernallac (Santolina chamaecyparissus)Petita mata molt aromtica de la famlia de les compostes, molt ramificada des de la base, de fulles perennes, retallades, petites i estretes de color verd grisenc. Flors tubulars agrupades en captols solitaris de color groc intens (sense ptals). Viu en llocs secs i pedregosos. Floreix per Sant Joan i sen recollecten els captols florals a lestiu per assecar-los i guardar-los.

    6. Les plantes

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    6

    La reproducci sexual: sembra i germinaciEls vegetals tenen la particularitat de poder-se divi-dir tant de manera sexual com asexual.

    El primer tipus de reproducci es porta a terme a partir dels rgans sexuals de la planta, situats a la flor. Els estams sn els masculins que produeixen pollen i el pistil s el femen, on est situat lovari. La majoria despcies vegetals presenten les flors hermafrodites, s a dir, que tenen a la mateixa flor la part masculina i la femenina.

    Flors unisexuals Flor hermafrodita

    Brctea

    Pistil

    Ptal

    Spal

    Tlem

    Peduncle

    Estam

    Algunes espcies presenten flors unisexuals que poden ser presents a la mateixa planta (carbass, avellaner, alzina, pins...), aleshores sanomenen monoiques, o en plantes diferents, aleshores tin-drem exemplars masculins i exemplars femenins duna mateixa espcie (llorer, palmera, boix grvol, morera, llentiscle, teix, kiwi...) i sanomenen espcies dioiques.

    Nhi ha daltres que poden presentar flors unisexuals i hermafrodites a la mateixa planta (cogombre, gar-rofer): parlem de polgames, o espcies amb plantes masculines, plantes femenines i plantes amb flors dels dos sexes (espinac).

    La reproducci sexual implica intercanvi gentic i variabilitat, de manera que els descendents no seran mai idntics a cap dels progenitors. Aquest fet ha perms levoluci de les espcies i que funcionin els mecanismes de selecci natural al llarg de la histria de la vida a la Terra. Per contra, en un sistema com el dun hort ens conv controlar la naturalesa de la reproducci sexual per tal de garantir lobtenci de plantes de qualitat i productives.

    Aconsellem ladquisici de llavors ecolgiques (procedents de cultius ecolgics i que no han estat tractades).

    La sembra

    Tipus de sembra: - Sembra directa: s aquella que realitzem

    directament sobre la terra on les plantes faran tot el seu procs vital fins a la recollecci. Es fa amb aquelles espcies les llavors de les quals germinen amb molta facilitat i no presenta problemes. Tamb amb les que sn difcils de trasplantar encara que posteriorment shagi de fer una selecci de les plntules. - Sembra en sementer: ens referim a la que es

    fa primer en un recipient i, quan la llavor ha germinat i les plntules tenen ja una mida mnima, es planten en el lloc definitiu.

    Preparaci dun recipient de sembra (sementer):

    Sembra en safata:- Escolliu un recipient de poca fondria (nhi ha

    prou amb uns 10-12 cm) en forma de safata.

    Estams

    Pistil

  • Pot servir qualsevol recipient reutilitzat: una garrafa de plstic tallada, una safata de por-expan, brics, recipients dhortalisses o fruites (maduixes o cabdells de Tudela).

    - Feu-hi forats per al drenatge correcte de laigua.

    - Ompliu la safata dun substrat adient per sembrar.

    - Comprimiu lleugerament la terra de manera que sassenti b i agafi consistncia.

    - Regueu-la b i deixeu drenar laigua.

    - Escampeu-hi la llavor. Es pot fer de diverses maneres: podeu marcar unes lnies fent uns petits solcs, separats uns 5 cm; si aquella s molt petita la barrejarem amb sorra i lescam-parem sobre la terra.

    Sembra en multipot o recipients independents:

    - En els comeros especialitzats venen unes safates amb petits recipients incorporats que sanomenen multipots. Tamb podem utilitzar altres objectes com pots de iogurt o oueres de plstic.

    - Ompliu els recipients.

    - Sembreu i cobriu la llavor lleugerament amb sorra.

    Preparaci de la terra de sembra Les llavors estan en estat de letargia i presen-ten un metabolisme molt baix. Quan senterren s important garantir laireig del substrat per-qu tamb necessiten respirar; per tant, aquest haur de ser lleuger i esponjs al mateix temps que permeti el drenatge correcte de laigua sobrant. El procs s delicat i la plntula no ha de trobar resistncia per sortir i comenar a crixer.

    6. Les plantes

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    8

    Podem preparar nosaltres mateixos una terra de sembra de manera senzilla, barrejant a parts iguals fibra de coco, sorra i compost. La sorra pot ser saul del pati, que haurem tamisat per tal que quedi ben fina.

    La fibra de coco s un material orgnic fibrs que sextreu de la closca dels cocos i es ven triturat, dessecat i comprimit. Actualment sutilitza molt en jardineria i horticultura i noms cal hidratar-la abans de fer la barreja.

    La germinaci Quan la llavor resta dins la terra, es comena a activar el procs de la germinaci. Dos sn els factors bsics que cal controlar: la humitat i la temperatura. Cal mantenir la terra sempre humida sense que aix impliqui un negament, ja que nimpediria loxigenaci i produirira lasfixia i la mort de la planta. En regar, caldr anar amb compte per evitar que quedi la llavor desenterrada. Tamb es pot submergir el recipient en un altre ple daigua durant uns minuts i treurel posterior-ment. La temperatura ptima per a la germinaci es troba entre 18C i 28C; si la temperatura bai-xa, el procs salenteix, i, si s massa elevada en germinar la llavor, el creixement es fa molt rpidament i la tija no t prou consistncia per aguantar-se dreta. Podem fer la germinaci a linterior, on tenim aquestes temperatures, i un cop hagin germinat haurem de situar les plntu-les a lexterior perqu necessiten ms llum. Si es fa a lhivern, haurem de buscar un lloc arrecerat i

    assolellat i tapar el sementer amb un plstic si la temperatura baixa de 10C. A lestiu sempre po-sarem el sementer a lombra: el sol podria cremar les plantetes.

    La reproducci o multiplicaci vegetativa Consisteix a produir una nova planta a partir duna part vegetativa de la que s la mare. Una part vegetativa s aquella que no t una finalitat reproductiva per si mateixa. A diferncia de la re-producci sexual, la vegetativa aconsegueix plan-tes idntiques a la donadora ja que estem fent una clonaci. Si la planta donadora s de qualitat, resistent i floreix amb abundncia, la resultant dun esqueix daquesta tindr les mateixes bones caracterstiques.

    Aquest tipus de reproducci ens anir b per fer un petit viver de plantes que acompanyaran el nostre hort i ajudaran a crear lentorn verd. Cal recordar que algunes hortalisses tamb es repro-

    dueixen per reproducci vegetativa (all, patatera, maduixera, carxofera...).

    Tipus de reproducci Divisi de mata

    Es pot realitzar en plantes que desenvolupen diverses tiges des de larrel. s fora senzill i noms cal separar una o ms tiges amb arrel de la planta mare. Es fa principalment a la tardor o a principis de lhivern. Algunes de les plantes a les quals es pot aplicar sn les segents: algunes de vivaces o semillenyoses com cintes, falgueres, esparregueres, galzeran, menta, melissa, orenga, marduix i tamb en alguns arbustos com el lil, el llorer, el sac, lolivera...

    Esqueixos o estaques Les parts que sutilitzen sn fragments de tija, que han de tenir bona salut i han de ser de la brotada de lltim any.

    Tipus desqueixos

    Estaques sense fulles: ens referim als esqueixos de plantes llenyoses de fulla caduca. Exemples: sac, roser, tamariu, lil, maria llusa, xeringuilla... poca: a lhivern quan ja ha caigut la fulla. Metodologia: - Agafeu branques llargues i rectes que han cres-

    cut lultima temporada, se solen descartar les puntes perqu sn massa primes.

  • 9

    - Talleu-les en trossos duns 15-20 cm de longi-tud. El tall superior perpendicular i separat 0,5-1 cm del nus; el tall inferior en bisell sota un nus a 0,2 cm aproximadament. Lestaca inclour, doncs, 2 nusos com a mnim.

    - Es poden guardar en un recipient amb sorra humida en un lloc fresc durant uns dies.

    - Enterreu-les fins a 1/3 de la seva longitud, a lexterior, en una terra estovada i lleugerament fertilitzada; s millor situar-les a lombra. Cal respectar la polaritat, s a dir, fixar-se a no posar lesqueix de cap per avall.

    - Manteniu la terra humida i procureu que no es compacti.

    - Els esqueixos, en primer lloc, arrelaran; a la primavera, brotaran, creixeran, i a la tardor, els caur la fulla.

    - Es trasplanten aquells esqueixos vius que hagin brotat amb fora. Podeu manipular-los sense terra. Retalleu-los les arrels a la meitat abans de plantar-los en el lloc definitiu.

    Estaques amb fulles Exemples: qualsevol arbust o arbre de fulla pe-renne (consulteu la llista de lannex). poca: tot lany, per segons el tipus desqueix ser diferent. A la primavera, farem esqueixos tendres; a lestiu, semillenyosos, i a la tardor-hi-vern, llenyosos. Metodologia:- Escolliu branques del mateix any, sanes i

    vigoroses, crescudes a la llum que tallareu en

    trossos de 7 a 15 cm aproximadament amb 2 nusos com a mnim. En alguns casos darbustos petits, com els aromtics (slvia, roman, esper-nallac), els nusos estan molt junts i un esqueix pot tenir 8 o 10 nusos. El tall superior ha destar uns millmetres per sobre del nus i linferior a uns millmetres per sota.

    - Elimineu les fulles de la meitat inferior de les-queix estirant-les amb una estrebada cap avall. A la part superior, deixeu-les-hi, per talleu algun brot lateral que surti de laxilla de les fulles originries.

    - Si sn molt grans, com les del llorer o el marfull, talleu-les per la meitat. Les fulles sn necess-ries per mantenir viu lesqueix, per no conv deixar brots joves o molta massa foliar perqu

    la transpiraci obliga a absorbir ms quantitat daigua i lesqueix no ho podr fer fins que hagi arrelat.

    - Planteu els esqueixos en una jardinera poc profunda (10-15 cm) a una distncia duns 5 cm entre ells.

    - Manteniment: eviteu els llocs secs i assolellats, sobretot a lestiu; manteniu una certa humitat ambiental polvoritzant amb aigua les fulles per reduir-ne la transpiraci; regueu peridicament sense excedir-vos. Lesqueix ha dhaver arrelat en 2-3 mesos i aleshores ja es pot trasplantar. Les fulles sempre han destar verdes: si sasse-quen, vol dir que no ha prosperat. En trasplan-tar-les, cal allunyar-les momentniament del sol, si es fa a lestiu.

    6. Les plantes

    Tall superiorinclinat

    15 cm 4 (nusos)

    0,5-1cm

    0,5-1cm

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    0

  • 1

    1. Introducci a lhorticultura ecolgica

    . Organitzaci de la plantaci

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    2

    . ORGANITZACI DE LA PLANTACIA lhora de plantejar la planificaci dels cultius des duna perspectiva ecolgica, tamb ens hem de fi-xar primer en els mecanismes de la natura. Les plan-tes que creixen de manera espontnia al camp no ho fan agrupades per espcies sin que en un espai determinat nhi conviuen diverses i es distribueixen per lindret segons el seu port i sistema radicular (hi ha arrels ms profundes i pivotants i daltres de ms superficials i ramificades), les seves necessitats nutritives, les de llum i la compatibilitat entre elles. Parlem, doncs, dassociacions vegetals, de diversi-tat despcies en un mateix espai que afavoreixi un correcte funcionament de lecosistema de manera autosuficient.

    Dins daquesta variabilitat que observem, en certs moments hi haur plantes de tot tipus: anuals, vivaces i llenyoses. En el cas de les primeres, que com ja hem dit fan els seu cicle en pocs mesos, aniran canviant segons la temporada o lpoca de lany, segons les caracterstiques microclimtiques de lindret. Tamb es pot donar el cas que algunes espcies hi desapareguin perqu han canviat les condicions ambientals (qualitat del sl, illuminaci, temperatura...) i nhi apareguin daltres. Parlem, en aquests casos, duna variabilitat en el temps que sanomena successi.

    Aquests processos naturals tamb tenen la seva traducci en el nostre conreu biolgic, amb les cor-responents diferncies, perqu nosaltres volem un sistema molt ms productiu que el que tenim a la natura. Parlem, aleshores, destablir uns mecanismes dassociacions de plantes i dun sistema de succes-

    si que anomenarem rotaci, ja que les del nostre hort aniran retornant peridicament a un espai on ja havien estat cultivades anteriorment.

    Per organitzar la plantaci, haurem de tenir en compte:

    - Calendari de sembra i plantaci

    - Quadre de compatibilitat entre espcies

    - Sistema de rotaci de cultius

    - Quadre de requeriment de llum

    Calendari de sembra, trasplantament i recollecci> Explicaci, funcionament i usos del calendari

    Hi observem dues llistes de plantes: les hortcoles i les acompanyants (aromtiques i daltres). Per a cada planta sespecifica:

    Si s anual, bianual, viva o llenyosa.

    Temps de germinaci: aquell transcorregut des que posem la llavor a la terra fins que en surt la plntula a la superfcie.

    Profunditat de la llavor: en depn la germinaci i desenvolupament correctes de la plntula.

    Durada del cicle: consta de dues xifres, la pri-mera es refereix al temps transcorregut des de la sembra fins a la recollecci (ja sigui del fruit, de la fulla, de la rel o del bulb); la segona, al que

    va des del trasplantament fins a la recollecci. Hi trobarem noms una xifra en dos casos: en aquelles plantes que es reprodueixen habitual-ment de manera vegetativa (carxofa, maduixa) i en aquelles de les quals sacostuma a fer una sembra directa i no hi ha trasplantament (bleda, fava, mongeta...).

    Marc de plantaci: tamb consta de dues xifres, la primera per referir-se a la distncia entre plan-tes i la segona a la que hi ha dhaver entre fileres. Sn distncies orientatives per tal que tinguin espai suficient per desenvolupar-se. Aquelles que en necessiten ms sn normalment les de cicle ms llarg i nhi podem intercalar daltres de ms petites i de cicle ms curt optimitzant i rendibilit-zant al mxim lespai (seguint, aix s, els criteris dassociaci i rotaci de cultius i atenent les necessitats de llum).

    Les poques de sembra, trasplantament i recol-lecci:

    - Cada planta disposa de tres franges, quan la primera est ombrejada estem a lpoca de sembra; quan ho est la segona, a la de tras-plantament i, quan ho est la tercera, a la de recollecci.

    - Sn perodes ms o menys adaptats a la clima-tologia del litoral mediterrani, per es poden modificar segons les condicions microclimti-ques de cada espai (per exemple, en un indret urbanitzat i molt assolellat podrem avanar els perodes de sembra i trasplantament de les plantes destiu, com els pebrots, les alber-gnies i els tomquets; si lindret s ombrvol i

  • 3

    Calendari de sembra, transplantament i recollecci

    Tem

    ps

    ger

    min

    aci

    (d

    ies)

    pro

    fun

    dit

    at

    sem

    bra

    (cm

    )

    Du

    rad

    ad

    el

    cicl

    e

    Mar

    cd

    ep

    lan

    taci

    Gen

    er

    Feb

    rer

    Mar

    Ab

    ril

    Mai

    g

    Jun

    y

    Julio

    l

    Ag

    ost

    Sete

    mb

    re

    Oct

    ub

    re

    Nov

    emb

    re

    Des

    emb

    re

    P

    lant

    es d

    e lh

    ort

    Alberginia A 15 1-2 135/90 40X40

    All A 10 4 180 10x15

    Api B 20-25 0,2 120/75 25x25

    Bleda A 9 2-3 90 25x40

    Brquil A 6 0,5-1 120/90 40x40

    Carbass A 8 2-3 75 80x80

    Carxofa V X X 90 80x80

    Ceba A 10 0,5 180/120 10x25

    Cogombre A 5-8 1-2 60 40x100

    Coldestiu A 6 0,5-1 120/90 40x40

    Coldhivern A 6 0,5-1 120/90 40x40

    Coliflordhivern A 6 0,5-1 150/90 40x40

    Enciam A 7 0,5 90/60 25x30

    fred, haurem de retardar algun perode, si les plantes necessiten sol).

    - Els perodes de trasplantament tamb es refe-reixen a lpoca que podem trobar el planter al comer, si ens hem saltat la sembra.

    - En el cas de lall i la patata, lanomenada sem-bra s en realitat una plantaci a partir dun rgan vegetatiu de la planta (bulb i tubercle). El fet danar enterrat fa que popularment es

    consideri una sembra, encara que no sigui de llavor.

    - En els casos en qu no hi ha marcat el perode de trasplantament, s pel fet que sn plantes de sembra directa i que, per tant, no es tras-planten.

    - Si no hi ha marcat el perode de sembra, vol dir que sn plantes que es reprodueixen vegeta-tivament.

    - En algunes plantes aromtiques, el perode de trasplantament tamb coincideix amb lpoca ms favorable per fer la reproducci vegetativa (esqueixos, divisi de mata, tiges amb arrel). La recollecci daquestes plantes es fa amb finalitats medicinals, decoratives o culinries.

    Llegenda: Sembra| Transp.| Transp.oesqueixos| Recollecci A>Anual|B>bianual|V>viva|Ll>llenyosa

    .Organitzaci de la plantaci

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    Calendari de sembra, transplantament i recollecci

    Tem

    ps

    ger

    min

    aci

    (d

    ies)

    pro

    fun

    dit

    at

    sem

    bra

    (cm

    )

    Du

    rad

    ad

    el

    cicl

    e

    Mar

    cd

    ep

    lan

    taci

    Gen

    er

    Feb

    rer

    Mar

    Ab

    ril

    Mai

    g

    Jun

    y

    Julio

    l

    Ag

    ost

    Sete

    mb

    re

    Oct

    ub

    re

    Nov

    emb

    re

    Des

    emb

    re

    P

    lant

    es d

    e lh

    ort

    Escarola A 10 0,3 90/60 20

    Espinac A 7 1-3 90 10x20

    Fava A 15 4-6 180 30x40

    Maduixa V X X 30x30

    Mongeta A 7 2-5 90 30x40

    Pastanaga B 10-18 0,1 75 5x20

    Patata A X X 120 30x40

    Pebrot A 10-12 0,5 120-75 30x40

    Psol A 5-10 3 120 20x40

    Porro A 13 0,3 210/150 10x25

    Rave A 5 2 40 10x20

    Tomquet A 5-8 0,5-1,5 145/75 40x50

    Pla

    ntes

    aro

    mat

    ique

    s i a

    ltre

    s Afbrega A 0,2Boixac A 0,2

    Camamilla A 0,2

    Caputxina A 0,5-2

    Clavelldemoro A 0,2

    Espgol LI 0,1

    Farigol LI 0,1

    Julivert V 25 0,5-1

    Menta V 0,2

    Llegenda: Sembra| Transp.| Transp.oesqueixos| Recollecci A>Anual|B>bianual|V>viva|Ll>llenyosa

  • Calendari de sembra, transplantament i recollecci

    Tem

    ps

    ger

    min

    aci

    (d

    ies)

    pro

    fun

    dit

    at

    sem

    bra

    (cm

    )

    Du

    rad

    ad

    el

    cicl

    e

    Mar

    cd

    ep

    lan

    taci

    Gen

    er

    Feb

    rer

    Mar

    Ab

    ril

    Mai

    g

    Jun

    y

    Julio

    l

    Ag

    ost

    Sete

    mb

    re

    Oct

    ub

    re

    Nov

    emb

    re

    Des

    emb

    re

    Orenga V 0,2

    Poliol V 0,2

    Roman LI 0,2

    Sajolida V 0,2

    Slvia LI 0,5

    Tarongina V 0,2arom

    atiq

    ues i

    alt

    res

    Llegenda: Sembra| Transp.| Transp.oesqueixos| Recollecci A>Anual|B>bianual|V>viva|Ll>llenyosa

    Taula de compatibilitat entre espcies

    s important tenir en compte la compatibilitat entre les plantes. Algunes espcies safavoreixen entre elles mentre que daltres es perjudiquen. A part de la competncia que shi pot establir, de vegades deter-minades substncies excretades per les arrels poden produir certs efectes negatius sobre altres plantes o de vegades aquests poden ser positius.

    Durant molt de temps shan fet observacions sobre el comportament de les plantes de diferents espcies quan aquestes comparteixen un mateix espai i shan establert grups afins: direm aleshores que sassocien favorablement, i daltres que sn incompatibles i, per tant, lassociaci entre elles s negativa.

    Aquesta taula recull les interaccions observades entre diferents plantes de lhort i algunes del jard. Per indicar una associaci favorable, es representa amb el signe (+): quants ms nhi ha, ms favorable s lassociaci; per indicar una associaci negativa, ho farem amb el signe (-): com ms negativa, ms signes. Si s neutra, el requadre dintersecci apareix en blanc.

    Es pot observar que en alguns casos hi ha signes (+) i (-) al mateix requadre. Aix indica que alguns entesos consideren que hi ha una interacci negativa i dal-tres de positiva, per tant la relaci no s clara.

    Tamb cal entendre que el creixement i el desen-volupament correctes duna planta depn de molts factors i aquest ns un de ms, que pot influir, per tampoc s determinant pel que fa a lxit o al fracs.

    .Organitzaci de la plantaci

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    6

    Alb

    erg

    nia

    Alf

    bre

    ga

    All

    Ap

    i

    Ble

    da

    Bo

    ixac

    Br

    qu

    il

    Cam

    amill

    a

    Cap

    utx

    ina

    Car

    bas

    s

    Car

    xofa

    Ceb

    a

    Cla

    vell

    de

    mo

    ro

    Co

    go

    mb

    re

    Co

    l

    Co

    l-i-

    flor

    Enci

    am

    Esca

    rola

    Esp

    inac

    Fava

    Juliv

    ert

    Mad

    uix

    a

    Men

    ta

    Mo

    ng

    eta

    Past

    anag

    a

    Pata

    ta

    Peb

    rot

    Pso

    l

    Porr

    o

    Rav

    e

    Ro

    man

    i

    Ro

    ser

    Sajo

    lida

    Slv

    ia

    Tom

    qu

    et

    Albergnia + + + + + +

    Alfbrega + + +

    All + + +++ + ++++ -- ++ + --- + +++

    Api + +++ + + +++ +++ ++ ++ +++ +++

    Bleda + + + + +

    Boixac + +

    Broquil +++ + ++- + ++ ++ --- ++ ++ + +++ ++ + ++ ++-

    Camamilla + + + + + + +

    Caputxina + + + +

    Carbass + + ++ + --- +

    Carxofa

    Ceba + ++- + + ++ ++- ++- +++ + +++ -- ++ --- + + -++

    Clavelldemoro ++ + +

    Cogombre + + + ++ + + ++ ++ --- +++ + -+

    Col +++ + ++- + ++ ++ --- ++ ++ + +++ ++ + ++ ++-

    Col-i-flor +++ + ++- + ++ ++ --- ++ ++ + +++ ++ + ++ ++-

    Enciam +++ ++ ++ +++ ++ ++ ++ +++ ++ ++ + ++ +++ +++

    Escarola + + +

    Espinac ++ ++ ++ ++ + +++ + + + + +++ +

    Fava + +++

    Julivert + +++

    Maduixa ++++ --- +++ --- --- --- +++ +++ + +++ +

    Menta ++ ++ ++ + +

    Associaci de cultius

    Associacifavorable|

    Associacifavorableodesfavorablesegonsopinionsdelsexperts|

    Associacidesfavorable

  • Alb

    erg

    nia

    Alf

    bre

    ga

    All

    Ap

    i

    Ble

    da

    Bo

    ixac

    Br

    qu

    il

    Cam

    amill

    a

    Cap

    utx

    ina

    Car

    bas

    s

    Car

    xofa

    Ceb

    a

    Cla

    vell

    de

    mo

    ro

    Co

    go

    mb

    re

    Co

    l

    Co

    l-i-

    flor

    Enci

    am

    Esca

    rola

    Esp

    inac

    Fava

    Juliv

    ert

    Mad

    uix

    a

    Men

    ta

    Mo

    ng

    eta

    Past

    anag

    a

    Pata

    ta

    Peb

    rot

    Pso

    l

    Porr

    o

    Rav

    e

    Ro

    man

    i

    Ro

    ser

    Sajo

    lida

    Slv

    ia

    Tom

    qu

    et

    Mongeta + + -- ++ ++ + - -- ++ ++ ++ ++ + + + + - - ++ + -+

    Pastanaga + - + + ++ + + ++ + +++ +++ +++ + + +++

    Patata + + - +++ + + --- ++ -- +++ +++ + +++ + + +- + ---

    Pebrot

    Psol --- ++ + --- --- +++ ++ ++ + + - +++ +- - +++ +-

    Porro +++ + + + + + + ++ + + + ++ - +++ + - +

    Rave - + ++ + -+ ++ ++ +++ ++ + ++ +++ +++ +

    Roman +

    Roser + +

    Sajolida + +

    Salvia +

    Tomquet + +++ +++ + ++- + -++ + - ++- ++- +++ + ++ + -+ +++ --- +- + +

    Associaci de cultius

    Associacifavorable|

    Associacifavorableodesfavorablesegonsopinionsdelsexperts|

    Associacidesfavorable

    Sistemes dassociaci i rotaci de cultiusAplicant un sistema de rotaci juntament amb una associaci correcta de les espcies, optimitzareu tant locupaci de lespai (moltes vegades escs en un medi urb) com laprofitament dels recursos de la terra.

    De fet, sn sistemes que en certa mesura apli-quem moltes vegades sense adonar-nos-en: per

    exemple, si comencem a plantar a linici de curs, anirem canviant de cultiu segons lpoca de lany i al curs segent tornarem a comenar fent altres cultius i aix successivament. Hi ha diferents m-todes de complexitat molt variada i que podem trobar de manera detallada en diferents publica-cions especialitzades (en trobareu referncies a la bibliografia). Aqu ens centrarem en dos daplica-ci fcil.

    Per fer una rotaci, hem de tenir dividit lespai en parcelles de cultiu. Com ja hem explicat , va b

    dividir lespai en 4 parcelles tenint en compte que sempre quedin ben delimitades tant les zones de pas i de treball com les de cultiu, per tal de no trepitjar la terra on creixen les plantes.

    Cada parcella tindr el seu nmero i establirem les plantacions seguint el perode del curs escolar. Cada inici de curs es procedir a la rotaci; s a dir, els cultius que shavien fet a la parcella 1 es faran a la 2, els de la 2 a la 3, els de la 3 a la 4 i els de la 4 a la 1. La rotaci completa durar 4 anys i, per aquest motiu, parlem de rotaci quadriennal.

    .Organitzaci de la plantaci

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    8

    > Sistema de rotaci 1: per famlies botniques

    Aquest sistema s el que proposa el mtode de les parades en crestall i reparteix el cultiu de les dife-rents famlies de la manera segent:

    Parcella 1

    Solancies: tomquets, pebrots, albergnia

    Parcella 2

    Umbellferes: pastanaga, api, julivert Lilicies: cebes, porros, alls

    Parcella 3

    Compostes: enciams, escaroles Quenopodicies: bledes i espinacs Cucurbitcies: cogombres i carbass

    Parcella 4

    Lleguminoses: mongetes, psols, faves Crucferes: cols, raves, brquil, cols, coliflor

    Per iniciar aquest mtode, seguirem els passos segents:

    - Delimiteu les parcelles- Prepareu la terra tal i com sexplica a lapartat 4.2- Planteu seguint el calendari de cultiu:

    Parcella 1: no tocar plantar fins al mes de febrer-mar, per deixarem la terra preparada perqu es vagi fertilitzant, i coberta amb un encoixinament. En aquest cas noms podrem

    fer una plantaci a lany ja que sn plantes de fruit i per tant de cicle ms llarg.

    Parcella 2: podrem fer, per exemple, 2 o 3 co-llites de pastanagues ja que sn de cicle ms curt; 1 o 2 de cebes, i 1 de la resta de plantes.

    Parcella 3: a principi de curs, podrem sembrar els espinacs i les bledes; hi podem plantar enciams cada 2 o 3 mesos i, cap al bon temps, els cogombres i els carbassons.

    Parcella 4: sembrarem les faves i els psols a principi de curs, i tamb les cols i les coliflors; daquestes, tamb sen podran plantar ms endavant les varietats destiu.

    SOLANCIESUMBELLFERES

    LILICIES

    COMPOSTESQUENOPODICIES

    CUCURBITCIES

    LLEGUMINOSESCRUCFERES

    Any 1 Any 2 Any 3 Any

    Parcella 1 SolanciesLleguminoses

    Crucferes

    CompostesQuenopodicies

    Cucurbitcies

    UmbellferesLilicies

    Parcella 2Umbellferes

    Lilicies SolanciesLleguminoses

    Crucferes

    CompostesQuenopodicies

    Cucurbitcies

    Parcella 3Compostes

    QuenopodiciesCucurbitcies

    UmbellferesLilicies Solancies

    LleguminosesCrucferes

    Parcella Lleguminoses

    Crucferes

    CompostesQuenopodicies

    Cucurbitcies

    UmbellferesLilicies Solancies

    Funcionament de la rotaci

  • 9

    Any 1 Any 2 Any 3 Any

    Parcella 1 AE ME BE Adobverd

    Parcella 2 ME BE Adobverd AE

    Parcella 3 BE Adobverd AE ME

    Parcella Adobverd AE ME BE

    AE:Plantesaltamentexigents|ME:Plantesmitjanamentexigents|BE:Plantesdebaixaexigncia

    > Sistema de rotaci 2: segons el grau dexigncia nutritiva

    Plantes altament exigents(molt consumidores de

    nutrients)

    Plantes mitjanament exigents (consumidores mitjanes)

    Plantes de baixa exigncia(poc consumidores i milloradores del sl)

    EsprrecBleda

    ApiCol/coliflorCogombreCarbassa

    TomquetCarxofaMaduixa

    PorroPatata

    JulivertMelissa(P)Menta(P)Alfbrega

    AlbergniaEspinacEnciamPebrotMel

    AllPastanaga

    RaveCeba

    CaputxinaMarduix

    EscarolaMongeta

    LlentiaPsolFava

    SajolidadejardSajolidadebosc(P)

    Roman(P)Farigola(P)Espgol(P)Slvia(P)

    Orenga(P)

    Necessitenmoltadoborgnicisuportenaportacionsorgniquesparcialmentdescompostes(compostfresc,adob

    verd).

    Prefereixenunadoborgnicmoderatabasedecompostbenmadurat.

    (P):plantaperenneoviva:noparticiparanenlarotaci

    Quadre de requeriment de llumTotes les plantes necessiten llum per crixer i desen-volupar-se. En el cas de lhort, tant les que cultivem com les acompanyants necessiten fora llum.

    Si fssim a un camp de conreu hortcola, direm que totes les plantes la reben uniformement i normal-ment totes, les mateixes hores de sol o dombra. En un medi urb, la cosa canvia i ho hem de tenir en compte, tal i com diem al principi del quadern.

    Si tenim un espai amb zones amb poca insolaci directa, ms ombrvoles, haurem de cultivar prefe-rentment plantes que tolerin lombra; aquestes, per, tamb creixeran b al sol. Aix ho haurem de tenir en compte especialment durant el perode hivernal.

    A lestiu, moltes vegades lexcs dinsolaci implica un augment considerable de la temperatura i aix pot afectar negativament les plantes. En aquest cas, quedaran ms afectades les que toleren lombra (i que suporten pitjor les temperatures elevades).

    Sol Ombraparcial Ombra

    AllBrquil

    CarbassCarxofa

    CebaCogombre

    MaduixaMongeta

    Pastanaga

    PebrotTomquet

    JulivertEspgolRomanSlvia

    AlfbregaMarduix

    Escarola

    Psols

    Faves

    Patates

    Porros

    Melissa

    Orenga

    Menta

    Albergnia

    Bleda

    Api

    Col

    Coliflor

    Espinac

    Enciam

    Porro

    Rave

    .Organitzaci de la plantaci

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    60

    PERODE SETEMBRE-DESEMBRE

    Espcie Famlia Grup Sembra direc-ta /planter

    Exigncia nutritiva

    Sol/ombra Associacions favorables/desfavorables amb plantes daquesta poca de lany

    Durada del cicle Marc de plantaci

    All Lilicies Bulb S(bulb) Mitjana Sol(+)enciam,escarola,maduixera,roser(-)col,psol,rave

    180 10x15

    Bleda Quenopodi-cies Fulla SoP Alta Ombra (+)col,pastanaga,rave 90 25x40

    Brquil Crucferes Flor P Alta Ombra(+)bleda,enciam,espinac,menta,pasta-naga,psol,rave(-)all,maduixera

    120/90 40x40

    Carxofa Compostes Flor P Alta Sol (-)psol 75 80x80

    Col Crucferes Fulla P Alta Ombra(+)bleda,enciam,espinac,pastanaga,psol,rave

    120/90 40x40

    Coliflor Crucferes Flor P Alta Ombra(+)bleda,enciam,espinac,pastanaga,psol,rave

    120/90 40x40

    Enciam Compostes Fulla P Mitjana Ombra(+)all,col,maduixera,pastanaga,psol,rave

    90/60 25x30

    Escarola Compostes Fulla P Baixa Sol (+)all 90/60 20x35

    Espinac Quenopodi-cies Fulla S Mitjana Ombra(+)col,fava,maduixera,mongeta,patata,psol,rave

    90 10x20

    Fava Llegumino-ses Fruit S Baixa Sol (+)espinac 180 30x40

    Pastanaga Umbellferes Rel S Mitjana Sol(+)all,bleda,col,enciam,psol,rave,roman,slvia

    75 5x20

    Psol Llegumino-ses Fruit S Baixa Sol/ombra(+)col,enciam,espinac,pastanaga,rave(-)all,carxofa

    120 20x40

    Rave Crucferes Rel S Mitjana Ombra(+)bleda,col,enciam,espinac,maduixa,pastanaga,psol(-)all

    40 10x20

    Passos que cal seguir per programar la plantaci

    1. Escollir un sistema de rotaci 2. Dividir lhort en parcelles 3. Mirar el calendari de cultiu

    4. Fer un llista de les plantes adients a lpoca de lany i omplir la taula segent tal i com veiem en el exemple que hi ha a continuaci:

  • 61

    5. Fer un plnol a escala de les parcelles 6. Distribuir les plantes segons el sistema de rota-

    ci escollit (per famlies o per nivell dexigncia nutritiva)

    7. A cada parcella, fer la combinaci adient tenint en compte:

    - la compatibilitat amb daltres espcies adients a lpoca

    - el port de la planta (combinar plantes de port ms baix i ample, com lenciam, per exemple, amb daltres de port ms alt i estret com s el cas de lall i que, a ms, sn compatibles)

    - lexigncia pel que fa a la insolaci: distribuir les plantes en funci de si hi ha una zona ms assolellada que daltres o tamb preveure la possibilitat que unes estiguin a lombra daltres

    - veure quines plantes de llavor (sembra directa) i quines de planter (fet prviament per nosaltres o comprat)

    8. Representar la distribuci de les plantes al plnol de la parcella tenint-ne en compte la mida per representar lespai que ocuparan

    9. Aconseguir les llavors o planter de cada espcie10. Portar a terme la plantaci

    Com plantar> De llavor (sembra directa)

    Per a llavor grossa (fava, psol, mongeta)- Regueu la terra el dia anterior, per tal que la terra

    [] quedi ben assentada i permeti fer el forat.

    - Utilitzeu el plantador.

    - Marqueu una lnia amb retolador permanent al plantador, per assenyalar la fondria a la qual va la llavor.

    - Marqueu a la terra els punts on posarem la llavor, respectant el marc de plantaci (es pot fer, per exemple, amb una mica de farina).

    - Feu els clots i aneu-hi posant la llavor. Sovint es posen 3 o 4 llavors per forat, per tal que es formi una planta en forma de mata amb diferents tiges, amb la qual cosa saprofita millor lespai i es proporciona ms consistncia a la planta. s habitual aquest sistema en faves, psols i mongetes.

    - Assenyaleu amb uns bastonets els punts exactes on shan dipositat les llavors.

    - Regueu sovint per afavorir la germinaci.

    Per a llavor petita- Regueu la terra el dia anterior, per tal que quedi

    be assentada i permeti fer el forat.

    - Utilitzeu el plantador.

    - Marqueu amb la punta del plantador una o diver-ses lnies fent petits solcs i deixant una distncia entre elles segons el marc de plantaci.

    - Repartiu de manera homognia les llavors en el solc i tapeu-lo. Com que es tracta de llavors peti-tes, sempre nhi posem ms que les que corres-pondrien segons el marc de plantaci.

    - Regueu-les sovint per afavorir la germinaci; cal fer-ho amb cura per evitar desenterrar les llavors.

    - Un cop germinades, feu-ne laclarida i deixeu aquelles que han crescut amb ms fora, bo i mantenint la distncia aproximada que ens mar-ca el marc de plantaci.

    > De planter

    - Quan compreu el planter, us el donaran sense test, per amb el pa darrels embolicat amb pa-per de diari perqu conservi la humitat.

    - El podeu conservar dos o tres dies abans de plantar-lo, sempre que el mantingueu humit i en un lloc fresc.

    - Regueu la terra el dia anterior per tal que quedi ben assentada i permeti fer el forat.

    Reproducci de la maduixera mitjanant lestol

    .Organitzaci de la plantaci

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    62

    - Feu el forat amb el plantador, clavant-lo a la terra i fent-lo girar; aix fareu el forat ms ample.

    - Fiqueu la planta dins el clot de plantaci per comprovar que sajusta al forat fet. s important que no quedi un espai buit a sota del pa darrels.

    - Poseu la planta dins el forat de manera que quedi el pa darrels i el primer cm de la tija en contac-te directe amb la terra; cal que la comprimiu al voltant per subjectar b la planta, que les arrels quedin en contacte ntim amb la terra i que la tija quedi ben dreta.

    - Regueu amb cura.

    Consideracions especfiques per a cada tipus de cultiu> Les hortalisses de bulb, rel i tubercles

    All (Allium sativum)Sembrarem els bulbets ms sans i grossos; s millor que els adquiriu en un lloc especialitzat en llavors i planter. No s aconsellable utilitzar els destinats al consum ja que han perdut facultats i en sortirien plantes de poca qualitat. En plantar-los, cal deixar la punta cap a fora.

    Ceba (Allium cepa)Nexisteixen moltes varietats, de formes i colors diversos. Si voleu cebes tendres, recollecteu-les quan les fulles sn encara verdes; per, si les voleu per conservar, haureu desperar que sassequi la planta. Heu danar amb compte i aturar la floraci

    si veieu que surt la tija florfera, que shaur de tallar, si no voleu que el bulb disminueixi de mida. Per acabar dassecar la planta, doblegueu-ne les fulles.

    Patata (Solanum tuberosum)Per obtenir la patatera, cal sembrar patates grilla-des o trossos de patata amb grill. Tamb s acon-sellable comprar-ne de seleccionada, especial per sembrar. La collita de patates es fa quan la planta comena a assecar-se. Des que apareixen les primeres fulles, shan danar recalant les plantes per evitar que la llum incideixi sobre els tubercles. Aquesta planta no es cultivar en les parcelles on es fa la rotaci de cultius i shi dedicar un espai especial.

    Rave (Raphanus sativus)s una hortalissa de cultiu molt fcil i de creixe-ment rpid. s important que no pateixi per man-ca daigua, ja que aix comportaria que el rave esdevingus llenys i fibrs. s per aix que va b cultivar-lo a lombra daltres plantes i mantenir-lo ben regat.

    Pastanaga (Daucus carota)Nexisteixen diferents varietats de llargada variada. s una planta exigent pel que fa a laigua. Cal anar recalant les arrels per evitar que els toqui la llum. Podem comprovar-ne la mida per saber quan co-llir-la destapant lleugerament la base de la planta.

    > Lleguminoses i hortalisses de fruit

    Albergnia (Solanum melongena)Els regs seran abundants al principi, reduint-ne la freqncia quan apareguin les primeres flors: aix

    Entutorat de les matesde psols

    Entutorat de les mongeteres

  • 63

    afavorireu la formaci del fruit. Sovint cal posar aspres a la planta ja que es pot torar i trencar, so-bretot quan fa els fruits. En recollir el fruit, talleu-lo sense arrencar-lo ja que, si no, ferireu la planta. Conv no deixar-lo madurar gaire perqu es torna dur i ms cid.

    Maduixa (Fragaria vesca)Suporta b el fred i necessita regs abundants quan fa calor, ja que no tolera la sequera. Les maduixe-res es reprodueixen per estol. Cal vigilar que els fruits no estiguin en contacte amb la humitat del sl perqu es podririen. No tindreu aquest proble-ma si hi ha un encoixinament de palla al voltant de la planta. Com que s perenne, no participar en les rotacions, per s que haureu de tenir cura de fertilitzar-la sovint: s fora exigent.

    Psol (Pisum sativum)Nexisteixen gran diversitat de varietats, segons la forma, el color, laltura, la temporada de recol-lecci, etc. Sn plantes que es ramifiquen molt i fan circells, per la qual cosa requeriran un aspre ramificat o una malla metllica de galliner per subjectar-les. No toleren la calor ni la sequera: cal estar pendent del reg quan ja estan formant el fruit, aix ser ms tendre. Milloren les propie-tats del sl ja que sn fixadores del nitrogen. Es poden utilitzar com a adob verd.

    Fava (Vicia fava)Planta molt resistent i adaptable que tolera baixes temperatures i que no vol calors excessives. Conv treballar-les amb cura, per tal de no malmetren les arrels ja que sn molt delicades. Per sembrar les llavors, feu-ho directament sobre el terreny de cultiu i a la profunditat adient perqu les tiges quedin subjectes per la terra. Va b sembrar 3 o 4

    llavors de cop, aix la planta agafar forma de mata i tindr ms consistncia.

    Mongeta (Phaseolus vulgaris)De la mongetera se nobt la mongeta tendra (consum en fresc) i la mongeta seca, per a la qual cal deixar assecar el fruit a la planta. Nhi ha varie-tats nanes i daltres que necessiten aspres perqu shi entortolliguin les tiges (normalment sutilitzen canyes). Prefereixen ambients assolellats, i no tolera gaire el fred. Sembra de llavors: cal esperar que la temperatura sigui de 15C com a mnim. La mongeta seca, colliu-la tota de cop, quan la planta sha assecat. La tendra, lheu danar collint esglao-nadament, cada dos o tres dies. s important que el sl no quedi mai sec: sempre ha de tenir un cert grau dhumitat.

    Cogombre (Cucumis sativus)Planta enfiladissa amb circells. Necessita calor i regs abundants. Per fer la sembra de llavors, cal esperar que la temperatura sigui de 15C com a mnim. Cal posar aspres a les plantes i la tempera-tura ideal de cultiu ser de 20C. Pinceu els brots per obtenir-ne una bona producci.

    Pebrot (Capsicum annuum)Prefereix indrets assolellats i calor per portar a ter-me un bon desenvolupament. Hi ha varietats de pebrot verd i daltres que, en madurar, passen del verd al groc o al vermell. Quan la planta faci entre 15 i 20 cm daltura, colloqueu-hi aspres, i talleu-ne la tija principal per estimular el creixement lateral. Si el temps s molt sec, es recomana ruixar les fulles amb aigua escalfada al sol unes hores.

    Tomquet (Solanum lycopersicum)Nexisteixen moltes varietats, i necessita calor per

    desenvolupar-se i madurar. s molt sensible a les gelades. Cal enterrar part de la tija quan es fa el trasplantament, collocar aspres (per exemple canyes) per anar lligant la principal i eliminar les secundries per afavorir abans la formaci de flors i fruits. Sen fa una collita esglaonada a mesura que van madurant els fruits. Quan la planta floreix, sha de regar poc i amb mesura per afavorir millor la formaci del fruit en detriment del creixement vegetatiu.

    > Hortalisses de fulla

    Bleda (Beta vulgaris)Ben adaptada a climes suaus i humits, la sequera fa tornar les fulles ms fibroses i perden tendresa; cal garantir, doncs, un reg permanent. Es poden sembrar tot lany, amb temperatura mnima de 10C. Quan la planta ja ha crescut, pot suportar temperatures ms baixes. Conv anar recollint les fulles de la planta a mesura que van creixent. Quan hi ha canvis de temps, la planta es pot espi-gar.

    Espinac (Spinacia oleracea)Planta que resisteix els hiverns freds, i que pre-fereix clima fresc i humit. Si fa molta calor o el terreny s excessivament sec, pot passar que es desenvolupi la flor (sespiga). Germina a partir de 8C.

    Enciam (Lactuca sativa)Sls frescos, ben drenats i amb prou humitat. Nexisteixen moltes varietats, adaptades als dife-rents climes, i tamb de formes i aspectes dife-rents. Tamb hi ha el perill que sespiguin amb els canvis de temps o quan fa massa calor.

    .Organitzaci de la plantaci

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    6

    El manteniment: el reg> Programar el reg

    s important garantir sempre uns mnims dhumi-tat a la terra per garantir [assegurar] un bon estat de les plantes i mantenir els processos de transfor-maci de la matria orgnica a un bon ritme.

    Laigua s necessria per dissoldre els nutrients mi-nerals i aix poder ser absorbits per les arrels de les plantes. La manca daigua implica la disminuci de labsorci, lalentiment dels processos fisiolgics i, per tant, del creixement, de la floraci, de la fructi-ficaci i provoca, a ms, un estrs a la planta que la fa ms vulnerable a patir malalties.

    Cada quan cal regar? No es pot contestar aquesta pregunta en ter-mes temporals ja que les necessitats daigua dun cultiu depenen tant de factors ambientals (temperatura i grau dhumitat de laire) com tamb del tipus i de la mida de les plantes. Tamb variar segons el sistema de reg, si es fa manualment o amb un sistema localitzat i automatitzat. s aconsellable portar un control del grau dhumitat de la terra: el podeu fer de manera senzilla utilitzant un mesurador dhu-mitat i programant el reg en funci de lestat dhumitat de la terra.

    El reg manual El tipus de cultiu que nosaltres fem no permet regar amb molta quantitat daigua ja que aques-ta sens escaparia i semportaria el compost i lencoixinament que tenim sobre la terra. Heu de regar, doncs, en forma de pluja i procurar mullar ms la terra que no les plantes.

    Per planificar el reg manual, comenceu regant b la terra i fent un seguiment diari amb el mesura-dor dhumitat durant una o dues setmanes: cal-dr veure quan els nivells dhumitat sacosten a la part baixa del mesurador (marca vermella) per decidir quan cal tornar a regar. Aix ens permetr definir la freqncia de reg durant un perode de temps amb unes mateixes condicions meteorol-giques; per exemple, una programaci per a cada estaci de lany. Tamb hem de preveure que si hi ha pluges la programaci variar.

    El reg localitzat s aquell que es fa amb un sistema de conducci de laigua fins a la mateixa planta. s la manera ms cmoda de regar sempre que la installaci es faci acuradament, que estigui adaptada al tipus de cultiu i que es programi dacord amb les necessitats. El sistema ms senzill s el de la m-nega traspuadora. Est feta dun material pors que permet la sortida daigua a travs de la seva superfcie, amb la qual cosa proporciona una humitat constant i uniforme a la terra. s adient per al tipus de cultiu que nosaltres fem a lhort i s fora fcil dinstallar.4

    Per a arbustos i arbres, s ms adient el sistema per emissors (tamb anomenats degotadors). Una mnega recorre la zona plantada i, a cada planta, shi fa derivar un o dos tubets amb un emissor al final, dels quals, nhi ha de molts tipus, segons el cabal daigua que hi surt per hora; tamb, de regulables, que es poden obrir i tancar segons les necessitats. La programaci del reg es pot fer manualment o de manera automtica amb un programador. Tamb seguirem els mateixos parmetres que en el reg manual, per amb una diferncia: el loca-litzat permet regar amb molt poca aigua i aix fa aconsellable fer-ho amb ms freqncia. Per tant, caldr regular-ne la freqncia i el temps que aquest est funcionant.

    Exemple de reg localitzat en un arbre fruiter

    Exemple de reg localitzat en un hort

    4 Podeu trobar-ne la installaci detallada al llibre Lhort ecolgic escolar i familiar de G. Caballero de Segovia.

  • 6

    1. Introducci a lhorticultura ecolgica

    8. La salut de lhort

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    66

    8. LA SALUT DE LHORT

    Prevenci i tractament de malalties i plagues: consideracions prviesEn els ecosistemes, la diversitat despcies animals (les que poden causar dany a les plantes i les que no) i els mltiples predadors que hi conviuen regulen constantment la proliferaci massiva de qualsevol sser viu concret.

    La presncia de malalties forma part indissoluble de la vida i, moltes vegades, esdev un mecanisme de selecci natural que contribueix a levoluci de les espcies. Les malalties ataquen aquelles plantes ms dbils (queden les ms fortes) o que pateixen algun tipus danomalia dorigen gentic, fet que les fa ms vulnerables.

    Ls massiu de productes qumics crea desequilibris, la qual cosa ocasiona que les plagues siguin ms freqents i devastadores.

    Les formes resistents a parsits acostumen a provocar plagues ms agressives. Els plaguicides comencen a ser inactius i cal buscar noves composicions.

    Les plantes sanes sn ms resistents.

    Quan detectem un problema en una planta, moltes vegades el primer que ens plantegem s buscar la soluci ms rpida al problema, sense analitzar-ne les causes.

    Sovint una planta emmalalteix per culpa dunes con-dicions ambientals no adequades:

    - excs/defecte daigua a la terra

    - temperatures massa altes o baixes

    - humitat ambiental inadequada

    - excs de fertilitzaci

    Potenciant la salut de les plantes, en millorem lautodefensa. Un estrs de la planta produt per un desequilibri ambiental fa que aquesta es debiliti i sigui ms susceptible demmalaltir.

    Quan volem cultivar plantes forant els seus cicles de desenvolupament o en unes condicions ambientals que no sn les idnies, els vegetals creixen ms dbils i sn ms vulnerables a emmalaltir o a patir atacs de plagues.

    > Accions per prevenir i garantir un bon estat de salut de les nostres plantes

    - Afavoriu-ne la diversitat (tant de les hortcoles com de les acompanyants) i apliqueu associa-cions i rotacions de cultius. Les tanques verdes o bardisses sn els refugis idonis per a tota classe dinsectes i animals en general.

    - Garantiu una bona fertilitat de la terra per afa-vorir una disponibilitat equilibrada de nutrients i per evitar malalties fisiolgiques produdes per excs o defecte daquests. Les plantes amb ca-rncies nutritives o excs sn ms vulnerables a malalties.

    - Respecteu-ne els cicles biolgics naturals i afavo-riu unes condicions ambientals idnies perqu creixin ms sanes.

    - Alguns agents patgens aprofiten ambients ms humits per atacar (sobretot els fongs). Procureu no mullar les parts aries de les plantes i regar de manera regular, evitant que la terra sassequi totalment.

    - Observeu-les minuciosament, sobretot pel revers de les fulles que s on comencen a aparixer molts dels problemes.

    - Doneu preferncia a les mesures preventives i als mitjans mecnics de lluita i protecci (trampes, xarxes protectores, eliminaci manual...).

    - Manteniu el sl lliure dherbes no desitjades.

    > Animals collaboradors

    - Les marietes i les seves larves sn devoradores de pugons, cotxinilles i altres insectes, tamb controlen lodi ja que es mengen les espores. Les libllules i els pregadu (Mantis) devoren insectes i petites erugues. Tamb salimenten dinsectes els dragons i les sargantanes.

    - Les xinxes sn predadors de pugons, trips i cars (tenen una trompa que els perfora i els succiona).

    - Els estafilnids (escarabats negres) salimenten de llimacs i de petits insectes.

    - Les tisoretes sn caadors nocturns de petits in-sectes, tamb poden menjar plantes, fruits i flors.

    - Els ratpenats salimenten de papallones, aranyes i mosquits. Els erions, de cargols, cucs i erugues del terra.

  • 6

    - Els cars perjudicials com laranya roja poden ser eliminats per altres de carnvors.

    - Els centpeus salimenten de petits insectes del

    sl i no causen cap dany a les plantes.

    Libllula

    Centpeus

    Marieta

    Escarabat

    car

    Tisoreta

    8. La salut de lhort

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    68

    NOM POPULAR NOM CIENTFIC ACCI PROTECTORA

    Alfbrega Ocinumbasilicum Repellentdemosquesimosquits.Sassociabambelspebrotsielsprotegeixdelspugons.

    All Alliumsativum Protegeixelsfruiters,lesmaduixeresielsrosersdemalaltiesfngiques.

    Api Apiumgraveolens Repellentdepugonsierugues.

    Boixac Calendulaofficinalis Esconsideraunaplantaprotectoraiafavoreixelscultiusengeneral.

    Borraina Boragoofficinalis Protegeixeltomquetdelscucs.

    Camamilla Matricariacamomilla Afavoreixelcultiudelacolilaceba.Polvoritzeu-neperreforarlesplantes.

    Caputxina TropaeolummajusRepellentdelspugonsdelsfruiters.Lespolvoritzacionsprotegeixenelscultiusdelspugonsiaugmentenlaresistnciageneraldelaplanta.

    Ceba Alliumcepa Protegeixlapastanagadelamosca.Allunyaelsconills.

    Clavelldemoro Tagetepatula Contraelsnematodesdelsl:larrelsecretaunasubstncianematocida.Repellentdelsinsectes.

    Donzell Artemisiasp.Repelleixlesarnes,lamoscadelapastanaga,lapapallonadelacol.Protegeixdelrovell(malaltiafngica).

    Espernallac Santolinachamaecyparissus Repelleixlapapallonadelacolielsinsectesdelsfruiters.

    Espgol Lavandulasp. Repellentdelesarnesdelsarmarisidelesformigues.

    Farigola Thymusvulgaris Repellentdelapapallonadelacol.

    Menta Menthasp. Repellentdelapapallonaielssaltironetsdelacol.Tambrepelleixlesformigues.

    Roman Rosmarinusofficinalis Repellentdelamoscadelapastanagaidelapapallonadelacol.

    Ruda Rutagraveolens Repellentdemosquesimosquits.Lespolvoritzacionsserveixenpercombatreelspugons.

    Sajolida Saturejahortensis Repellentdelpugnegredelesmongeteres.

    Slvia Salviaofficinalis Repellentdelamoscadelapastanagaidelapapallonadelacol.

    Tomaquera Lycopersiconesculentum Repellentdelssaltironetsdelescolsenassociaciocobrintelsl.

    > Plantes amb acci protectora

  • 69

    TRASTORNS CAUSATS PER FACTORS AMBIENTALS

    Factor Problema Causes Simptomes/danys Prevenci/soluci

    Aigu

    a

    Escassetat regatgeirregular

    -marcimenttemporal-marcimentpermanentimort-pocdesenvolupamentifloraciescassa

    -terraambunaretencidaiguaadequada-cobriulaterraperevitarprduesperevaporaci-eviteulexcsdinsolaci-regatgegradualiconstant

    excs regatgeirregular

    -asfxiadelesarrelspermancadaireig.Podrimentcausatperfongs

    -clorosidelesfulles(esgroguement),especialmentdelsnervis

    -caigudadeborronsiponcelles-clivellatdefruits-marcimentgeneral

    -terraambunaadequadacapacitatdedrenatgedaigua-reguleuadequadamentelreg-prepareuadientmentelrecipientdecultiusiesposaplatasota

    Tem

    pera

    tura

    alta excsdinsolaciperentornconstrut

    -aflonjamentdelesfulles(perdenturgncia)-margesipuntesdelesfullessecs

    -situeulesplantesalombra-protegiuelsmursorientatsalsudambtanquesienfiladissesper

    millorarlescondicionsmicroclimtiques

    baixa -aflonjamentiennegrimentdelesfulles-espotgelarlaterraiafectarlesarrels

    -situeulesplantesenunllocresguardatoprotegiu-lesambunplstic

    -elgelpotactuarcomaprotectorjaqueimpeixquelatemperaturabaixide0Cilesfullesnoesgelin

    Vent

    -danysfsics-danyscausatsperlasequedatqueprovoca(laplantadema-

    namsaiguaperqutranspirams)

    Illu

    min

    aci

    Excs -esgroguementdelesfulles-minvadeldesenvolupament-floraciafectada

    Defecte -estiramentiinclinacidelestiges-desenvolupamentalterat-floraciafectada

    > Trastorns, plagues i malalties

    8. La salut de lhort

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    0

    Malaltia Propagaci Factors que afavoreixen el seu desenvolupamet

    Simptomes i dany poca Prevenci/control Plantes afectades

    Odi

    Gotesaiguaicorrentdaire

    -Sliarrelsseques,ambienthumit

    Vellositatspolsoses,blanquinosesogrises,alesfulles.Marcimentdefullesiponcelles,podrimentdefruitsoplantasencera

    Primaveraseca,estiuitardor

    Bonaventilaci,regregular,humitatalslconstant,sllliuredemalesherbesRetirarfullesafectades

    Rosers,begnies,psol,codo-nyer,pensament,hortnsia,margarites

    Mldiu

    Gotesaiguaicorrentdaire

    -Ambienthumit-Aireestancat-Partsdelaplantamalme-

    sesperferides-Podesmalrealitzades

    Taquesdescoloridesalanversdelesfullesidaspecteblanquinsalrevers

    Totlany Bonaventilaci,sllliuredemalesherbesRetirarfullesafectades

    Enciam,cols,geranis,ceba,pensaments,dlies,violetes...

    Rovell

    Gotesaigua,correntdaire,animals

    -Ambienthumit,clidiaireestancat,humitatalesfulles

    Pstulesverrucosesdecolorataronjatalre-versdelesfullesialestigestendres.Provocaprduadecolor,marcimentimort.

    Estiuhumititardor

    Bonaventilaci,Retirarfullesafectades

    Rosers,mongeteres,codonyers,clavells,pruneres

    MALALTIES

    PLAGUES

    Plaga Factors que afavoreixen el seu desenvolupamet

    Simptomes i dany poca Prevenci/control Plantes afectades

    cars (aranya roja o groga)

    Calorfortaiseca,excsdenitrogen

    Fullesmotejadesdecolorclar,esgroguementposterioricaigudaAranyesvisiblesambunalupa(fan0,5-1mm)Fantelesembolicadessedoses

    Estiusecs MantenirlahumitatdelslPolvoritzarambaigualesfulles

    Fruiters,tomaqueresrosers,clavells,arbresengeneral.

    Pugons

    Airesec,excsdadob Fullesdeformadesienganxoses.Transmetenelfonganomenatnegrilla.Picadesenelsbrotjoves.

    Primaveraiestiu

    CombatreeficamentdesdelmomentdelapariciControlarlapresnciadeformi-gues

    Totes

  • 1

    Plaga Factors que afavoreixen el seu desenvolupamet

    Simptomes i dany poca Prevenci/control Plantes afectades

    Mosca blanca

    Ambienthumititempera-turesaltesiestables

    Fullespicadesidescolorides.Esrefugienalreversdelesfulles.Tambpro-dueixenmelassesqueafavoreixenlatransmis-sidelanegrilla

    Totlanyenclimestem-perats

    Respectantelpredadors Totes

    Cotxinilla

    Ambientssecs.Excsderamificaciifullatgetendres

    Apareixenenformadescutblancomarronde4mmalreversdelesfullesitigesjoves.Tambsecretenmelassaquevacaientalesfullesdesota.Afavoreixlanegrilla.Lesfullesesgrogueeixenicauen.

    Totlanysobretotenelscanvisdetemps

    ControlarelreversdelesfullesCombatreeficamentdesdelmomentdelaparici

    Bsicamentplantesllenyosesovivacesdejard.

    Erugues minado-res o devoradores de fulles (larves dinsectes com

    mosques, arnes, papallones, esca-

    rabats..)

    Capenconcret Penetraalimbefoliarproduintunadeforma-ci.Sobservenlesgaleriesexcavadesdinslesfulles.FullesrosegadesdesdelmargeFruitsperforats

    Finalsdelhiverniprimavera

    ControlarelreversdelesfullesCombatreeficamentdesdelmomentdelaparici

    Col,rosers,pastanaguesporros,tom-quet,pomera,olivera

    PLAGUES

    Tractaments fitosanitaris biolgics

    >Mtodes per preparar productes fitosanitaris

    Maceraci Trossegeu les plantes i deixeu-les en maceraci amb aigua freda durant uns dies. Filtreu, diluu i apliqueu.

    Pur fermentat Trossegeu les plantes i poseu-les en remull en un recipient de plstic amb una tapa no hermtica,

    que deixi passar laire. Remeneu diriament per oxigenar la barreja durant 14-16 dies. El procs acaba quan el lquid s obscur i no fa escuma en sacsejar-lo. Filtreu, diluu i apliqueu.

    Pur en fermentaci El procediment s igual que el del pur fermen-tat, per se natura el procs al cap de pocs dies. Filtreu, diluu i apliqueu.

    Decocci Deixeu en remull les plantes trossejades en aigua freda durant 24 hores. Desprs bulliu-les durant 20 minuts i deixeu-les refredar amb el recipient tapat. Filtreu, diluu i apliqueu.

    Infusi Trossegeu les plantes i escaldeu-les amb aigua bullint. Tapeu i deixeu en infusi durant 12 hores. Filtreu, diluu i apliqueu.

    > Observacions generals

    Les dosis indiquen sempre la quantitat de la planta per litre daigua per obtenir un preparat concen-trat. Aquest shaur de diluir; les dilucions sindi-quen en %. Si la diluci ha de ser del 10%, voldr dir que per preparar 10 l de preparat final diluirem 1 litre de concentrat en 9 l daigua. En alguns casos saplicar sense diluir.

    8. La salut de lhort

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    2

    Els preparats es filtren per evitar lobturaci dels aparells de polvoritzaci. Els filtres han de ser fins, per exemple de cot.

    Utilitzeu sempre que es pugui aigua de pluja o destillada.

    Els tractaments no es faran a ple sol amb algunes excepcions (per exemple, els tractaments amb cua de cavall o amb all).

    >Tractaments a base de plantes

    PLANTA/DOSI MTODE DE PREPARACI DILUCI APLICACIONS

    AllGrans: 50 g/l

    Infusi 20% Malalties fngiques, cars i pugons. Polvoritzeu a ple sol tres dies seguits: tamb ruixeu el terra al voltant de la planta.

    CebaBulbs: 100 g/l

    Pur en fermentaci (7 dies) 10%

    5%

    Malalties fngiques. Polvoritzeu tres dies seguits. Tamb ruixeu el terra al voltant de la planta.

    Repelleix la mosca de la pastanaga (polvoritzeu preventivament les plantes en procs de creixement).

    CamamillaFlors seques: 50 g/l

    Infusi 10% Per reforar les plantes contra les malalties.Polvoritzeu preventivament durant letapa de creixement cada 15 dies.

    CaputxinaPlanta fresca: 100 g/l

    Infusi 5% Repellent dels pugons i la mosca blanca.

    DonzellPlanta fresca: 150 g/lPlanta seca: 15 g/l

    Pur fermentat

    Decocci

    Infusi

    20%

    20%

    20%

    Repellent de pugons, erugues, formigues i altres insectes. Polvoritzeu sobre les plantes afectades.

    Repelleix la mosca de la col. Polvoritzeu preventivament.

    Contra els cars i el rovell (malaltia fngica).Contra els llimacs i els cargols (ruixeu el terra).

  • 3

    PLANTA/DOSI MTODE DE PREPARACI DILUCI APLICACIONS

    OrtigaPlanta fresca: 100 g/l

    Pur fermentat

    Pur en fermentaci (4 dies) + decocci de cua de cavall (0,5 l de concentrat per litre de con-centrat dortiga)

    Maceraci 24 h

    5%

    2%

    Sense diluir

    Per reforar les plantes contra plagues.Polvoritzeu plantes i sl.

    Contra la clorosi dels fruiters. Polvoritzeu durant la brotada.

    Contra pugons i cars (aranya roja).

    Contra els pugons.

    Ruda

    Fulles fresques: 15 g/l

    Maceraci 15 dies 20% Contra els pugons.

    Sac

    Flors: 50 g/l

    Decocci Sense diluir

    Contra els pugons.

    Tomaquera

    Brots de la poda.

    Pur: 50 g/l

    Tintura: 500 g/l dalcohol

    Pur 12 dies

    Tintura. Deixeu macerar 8 dies. Premseu i filtreu

    Sense diluir3%

    Prevenci contra larna de la ceba i el porro i els saltironets de les crucferes.

    Contra la mosca del porro i contra els pugons.

    Tabac

    60 g/l

    Decocci amb 8 g/l de sab 25% Contra els pugons, els minadors i la mosca blanca.

    Trams Tritureu les llavors i emulsioneu-les amb oli.

    Impedeix que les formigues pugin pels troncs.Impregneu-ne draps i lligueu-los al voltant dels troncs.

    8. La salut de lhort

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    PRODUCTE MTODE DE PREPARACI APLICACIONS

    Sabdepotassa Dissoleu20g/ldesabenpastao50ml/ldesablquid.

    Dissoleu20g(o50ml)desaben1ldaigua.Afegiu50mldalcoholdecremar,unacullera-detadecaliunadesal.

    Contraelspugons,lescotxinilles,elstripsilamoscablanca.

    Contraleserugues.Polvoritzeusobrelesplan-tesafectades.

    > Tractaments amb productes no vegetals

    (*)smoltinteressantlaccidelsabpotssicjaquepermetcontrolarlesplagues,sobretotsisagafenatemps.sunsab

    naturalfetambolisreciclatsipotassaiespotutilitzartambperalahigienecorporal(perrentar-selesmans);lasevaaplicacis

    totalmentinofensivaenlespersones.Aquestsabespottrobarenalgunesdrogueriesoespotdemanardirectamentafbrica

    (vegeulallistaderecursos,apartatadreces).

    > Altres mtodes

    Contra cargols i llimacs- Recipients enterrats amb cervesa.- Teules o totxanes que serveixin damagatall en

    les hores de sol.

    Contra les formigues - Trampes enterrades daigua i mel.

    Productes comercials biolgics Existeixen en el mercat tot un seguit de productes autoritzats per al control de malalties i plagues aptes per usar-los en cultius ecolgics (cal mirar especficament letiquetatge).

  • 1. Introducci a lhorticultura ecolgica

    9. Suggeriments per integrar lhort a laula i al laboratori

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    6

    Selecci i reconeixement de lespai de lhortEl treball a lhort comena amb la caracteritzaci de lindret que hi destinarem. Shan de tenir en compte els elements segents: el sol, el sl, el pendent, laigua, la vegetaci existent i els animals que hi viuen o el visiten.

    CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS

    SolElsolsundelsfactorslimitadorsdel

    creixementidesenvolupamentdelesplanteshortcoles.Sensesolnohihahort.

    Quinaslorientacimsapropiadapersituarlhort?

    Enlhemisferisudesmantaquestamateixaorientaci?

    Perqudeterminadesespcieshortcolessesembrendurantlatardorialtresalaprimavera?

    Enunentornurbunexcsdinsolacipotteniralgunefectesobrelesplantes?

    Realitzarunplnoldelllocidefinir:elrecorregutdelsolalllargdeldia(amblajudadungnmon),elspuntscardinals,laquantitatdhoresdesoldiries...

    Compararaquestesmesuresamblesdedistintesestacions.

    Registrarlatemperaturamitjanadiria(ladelpronsticme-teorolgicolaregistradaalescola).

    Registrarlombraqueprojectensobrelhortelsarbresoelsedificispropersadistinteshoresdeldiaialllargdelesestacionsdelany.

    SlLeshortalisses,enlasevagranmajoria,requereixenslsfrtils.

    Quinescaracterstiques,amsdeserfrtil,hadetenirunslperalbondesenvolupamentdelesplanteshortcoles?

    Perquespracticalarotacidecultiusenunhortecolgic?

    Investigarsielslonesfarlhortsarens,argils,sitpedres,sisinundadesprsdunapluja.

    Observarsilaiguadeplujashiacumulai,sical,capaonva.

    Observariregistrarsielslestcobertpervegetaciodespullat.

    Pendentslainclinacidelasuperfciedelsl. Perquestencompteelpendentenelmomentdedecidir

    lorientacidelsbancalsenzonesagrcolesdependentspronunciats?

    Quinesserienlesconseqnciesdenoconsiderar-lo?

    Mesurarelpendentamblajudadunclinmetre(%dinclinacidelterreny).

    Dissenyarladistribucidelsbancalsalhorttenintencompteladireccidelpendent.

    Aigua

    Laiguasunaltredelsfactorslimita-dorsperalcreixementidesenvolupa-mentdelesplanteshortcoles.Senseaiguanohihahort.

    snecessariconsiderarlapresnciadunafontdaiguaproperaalhort.

    Toteslesespcieshortcolestenenelsmateixosrequerimentshdrics?

    Quinssnelssistemesderegadiuqueutilitzenelshortsquepro-veeixenverduresalatevaciutat?

    Ienaltreszonesdelpas?

    Donobtenenlaigua?

    Quinselsistemamseficient?,ielmseconmic?

    Compodemdefinirlafreqnciadelreg?Serlamateixaduranttotlany?Dequinsfactorsdependr?

    Comredumlacontaminacidelesaigesenunhortecolgic?

    Estudiardiferentsprocedimentspertransportarlaiguafinsalhort.

    Estudiarelsrequerimentsdaiguadediferentsplantes.

    Buscarinformacisobrelacontaminacidelesaigessuperfi-cialsisubterrniesacausadelsdepesticidesifertilitzants.

    Realitzarregularmentmesuresdelsgrausdhumitatdelaterrailasevaevoluci.

  • CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS

    VegetaciSovint,lespaidestinatalhortestrodejatplantesllenyoses(arbresiar-bustos)ielseuslcobertpervegetaciherbcia.

    Lescaracterstiquesdelavegetaci,queresponenaundeterminatmomentdelseucicledevida,esmodifiquenalllargdelesestacionsdelany.Algunsarbresperdenlessevesfullesdurantlatardoridaltreslesconservenduranttotlany.

    Qusunaplantallenyosa?

    Qusunaplantaherbcia?

    Enquesdiferencien?

    Perqualgunesespciesherbciessnverdesenunmomentdelanyidesprssassequen?

    Donsurtelcolorgroc,vermellomarrdunafullaverdaquesassecaalatardor?

    Comhanarribatlesplantesherbciesalhortdelescola?

    Dissenyarladistribucidelssolcstenintencomptelainflun-ciadelsarbres.

    Registrarelscanvisquesofreixlavegetaciherbciaalllargdelesestacionsdelany.

    Reservarunpetitsectordelhortsensetreballarpercontinuarlesobservacionsduranttotlany.

    Extreurelaclorofilladelafulla(plantesdefullescaduques)iatravsdunacromatografiaidentificaraltrescomponentsquehisnpresents

    AnimalsAlhort,hiviuen(osvisitatper)animalsdomstics(gossosigats),aus,insectes...

    Compodrinfluirlapresnciadanimalssobreeldesenvolupamentnormaldelhort?

    Quinsanimalspodenafavorirlacollitaiquinspodenperjudicar-la?

    Quinesrelacionssestableixenentreelsssersviusdelhort?

    Compodemafavorirlabiodiversitatdelhort?

    Identificarenelllocrastresdelasevapresncia.

    Observaralgunacaractersticadelseucomportament:sisolenveniramenjarenaquestlloc,qumengen,etc.

    Classificarelsanimalsentilsoperjudicialsperlesplantes.

    Clima

    Elclimainflueixenelcreixementides-envolupamentdelesplantes.

    Quinsfactorsclimticspodranafavoriroperjudicarlesplantesdelhort?

    Elvent,lexcsomancadesoli/odhumitat...?

    Elclimainflueixdelamateixamaneraenlhortdelescolaqueenelscampsdunagricultor?

    Quinessnlesconseqnciesdelsfactorsclimticssobrelagricultura,elconsumilalimentacialspasosrics?Ialspasospobres?

    Construir,installariutilitzaralgunsinstrumentsmeteorolgics:

    Pluvimetre(volumdaiguarecollida).

    Anemmetredecassoletes(velocitatdelvent).

    Penell(direccidelvent).

    Sesuggereixcompraruntermmetredemximaimnimaperrealitzarlesmesuresdetemperatura.

    Registrarfenmensmeteorolgics.

    Descriurelescaracterstiquesdelmicroclimaonestrobaelcentreilhorticomparar-loambeldelaciutat.

    Cercarinformacisobreelsefectesdelclimaenlagricultura.

    9. Suggeriments per integrar lhort a laula i al laboratori

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    8

    CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS

    Gnesi del sl. Roques i mineralsLes roques i minerals que cobrien la capa superficial de la terra van sofrir una srie de modificacions (fsiques i qumiques) que donaren origen a un material no consolidat. El sl s el producte de la interacci daquest material amb el clima i els ssers vius, especialment la vegetaci, del lloc.

    Comselprocsdeformacidunsl?

    Quinaslainflunciadelsfactorsformadorssegents:lesroques,elclima,lavegetaci,elrelleuilactivitathumana?

    Qusnlesroques?

    Quinselseuorigen?

    Comesdeuenhaverformat?

    Sntotesiguals?

    Canvienambelpasdeltemps?

    Quinssnelspossiblesagentsqueenprodueixeneltrencamentdelesroques?

    Observarexcavacionsdedificisenconstrucci.

    Observarlefectedelesarrelsenelsmursdedificisvells,clavegueres,voreres,etc.

    Reproduirambguixillavorslefectedelerosi.

    Organitzarunacolleccideroques.

    HoritzonsAlsl,shidiferenciencapes,msomenysparallelesalasuperfcie,ambcaracterstiquesvariables(textura,color,espessor...),querebenelnomdhoritzons.

    Totselsslstenenelmateixperfil?

    Quinaslaradelsdiferentscolors?

    Comhipenetrenlesarrels?

    Comhanarribatelsfssilsfinsall?

    Realitzarunpouoobservarlexcavacidunedificiencons-trucciiidentificarlescapesqueformenelperfildelsl.

    Observarimesurarelgruixdecadahoritz.

    Descriureelscolorsdelesdiferentscapes.

    Observarfinsonarribenlesarrelsilahumitat.

    Explorarlapresnciadanimals(orestesdanimals)idefssils.

    Analitzarsisndorigenanimalovegetal.

    Preparaci del slLactivitat daquesta etapa comena amb la neteja del terreny: treure les pedres i la vegetaci existent. Pos-teriorment es delimiten els taulons (espais destinats al cultiu) i es remou el sl. Finalment saporta matria orgnica descomposta (compost) i en alguns casos es cobreix el sl amb una capa de material vegetal sec o fresc (palla, fulles seques, virosta, herba fresca...).

  • 9

    CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS

    Composici del slAlslespotdistingir:unapartslida(constitudaperunafraccimineraliunaaltradorgnica)iespaislliures(quepodenestarocupatsperaiguaoaire).Lafraccimineralpresentapartculesdediversesgrandries:sorra(fraccimsgruixuda),llim(fracciintermdia)iargila(fraccimsfina).

    Quinselcomponentqueestrobaenmajorproporcienunamostradesldelhort?

    Investigarlacomposicidelsldelhort.

    Compararambdiferentsmostres.

    Propietats fsiques: textura i plasticitatTexturaslaproporcidesorra,llimiargilaquecontunadeterminadamostradesl.

    Plasticitat: s la capacitat del sl per ser modelat.Largilahumidaslnicmaterialpls-ticenelsl.

    Quinapossibilitattdesermodelatelsldelhort?

    Comslasevatexturaiplasticitat?

    Definirlasensacialtacte(textura)quedeixenlesmostreshumidesalterra,presesadiferentsprofunditats.

    Determinarquinaslamsilamenyssuau.

    Modelariposteriormentdeterminarsilobjectemantlasevaforma;si,quanseixuga,estornadur,esclivellaoesdescompon.

    Propietats fsiques: colorLarocamare,elcontingutdematriaorgnicailacondicideldrenatgesnpropietatsdelslqueestanrelaciona-desambelseucolor.

    Quinespropietatstunslsismarrfosc,grisovermell? Registrarelcolordelsldelhort.

    Buscarinformaciperexplicarlespropietatsdunslapartirdelseucolor.

    Aigua del slInfiltracislavelocitatdepenetracidelaiguaenelsl.

    Enunhort(A),ambunslpredominantmentsorrencienunaltrehort(B),ambunslpredominantmentargils,esdesenvolupencultiusdepastanagues.Enambdscauunaplujatorrencial.AlhortA(ambsorra)sencullen40tn/haialaltre(B),argils,5tn/ha.Quinapodriaserlacausadeladifernciaderendiment?

    Quinessnlescaracterstiquesidealsquehauriadetenirunsldestinatalcultiudepastanagues?

    Ilesdeldestinatalcultiudebledes?

    Mesurarlavelocitatdepenetracidelaiguaenlesmostresdeslenlesqualsvaserdefinidalasevacomposici.

    Formularhiptesissobreelspossiblesmotiusquecausenquelesvelocitatssiguindiferents.

    Esbrinarcominflueixaquestacaractersticasobrelafreqn-ciaderegadiu.

    Cercarmajorinformacientextossobreeltema.

    9. Suggeriments per integrar lhort a laula i al laboratori

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    80

    CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS

    Erosi elica i hdricaLerosislaccidegradantdelventidelaiguaalaqualestansubjecteselsslssensevegetacii/oambpendentspronunciats.

    Desprsdefortsvents,enquinslestrobaranmsevidnciesdelasevaacci:enundargilsoenunslambmssorra?(Considerarigualtatenlarestadelsfactorsambientals.)Perqu?

    Qupassariaenelsmateixosslssicaigusunaplujatorrencial?

    Quinafuncicompleixlacobertavegetalcollocadasobreelsldelhortdesprsdhaver-loremogut.

    Sielterrenytunpendentpronunciat,comespodriaatenuarlaccidelventi/odelaiguasobreelsl?

    Dissenyarunaexperinciapersabersiserosionadelamateixamaneraunsldespullatqueunambvegetaci.Perexemple:collocarenunasafataterrasolai,enunaaltra,unaporcideterraambvegetaci.Regarabundantmentambunamateixaquantitatdaiguaiaunaalturasimilar.Descobrirquinadelesduessafatestindrforatsmsprofunds.

    Compararlaquantitatielcolordelaiguarecollidaenamb-dscasos.

    Esbrinarqupassasiesmodificalangledinclinacidelessafates.

    Dissenyarunaexperinciapercomprovarelsefectesdelerosielica.

    Suggerimentsperalmodel:omplirlessafatesambterraso-rrenca.Sembrarescarolaosgol.Collocarunventiladorounassecadordecabellsdemaneraqueladireccidelventsiguihoritzontal.Treureconclusions.

    Matria orgnica del slLamatriaorgnicadelslestcom-postapermicroimesoorganismes,arrelsdeplantes,totmaterialprovinentdorganismesmortsielsseusproduc-tesdetransformaci,descomposiciiresntesi.Lamatriaorgnicaestdes-compostaperaccidelsmicroorganis-mesiprodueix,dunabanda,elementsmineralsi,delaltra,humuscomplexos.Aquestscompostos,destructuramoltcomplexaiestable,esdescomponen,permoltmslentamentquelama-triaorgnicafresca.

    Quvoldircompostar?

    Quinsmaterialsespodencompostar?

    Quinselprocsquesucceeixdinsduncompostador?

    Quinsfactorssndeterminantspercompletarelciclequesiniciaamblamatriaorgnicaifinalitzaambladob?

    Combeneficiaalesplantescrixerenunslricencompost?

    Descriureelprocs.

    Feruncontroldelesdiferentsvariables.

    Registrarlesdades.

    Representar-lesgrficament.

    Extreureconclusions

  • 81

    CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS

    Animals del slAlslhiconviuendiferentsinverte-brats:artrpodes,moluscsianllids.

    Quinselcicledevidadelsartrpodes?,ieldelsmoluscs?,ieldelsanllids?

    Dequsalimentenencadaestadi?

    Sisalimentendematerialvegetalviu,selshaurdecombatre?

    Perquicomesfar?

    Quisenalimenta?

    Definirelllocenquselstroba:capessuperficials,capesmsprofundes,sotalesfulles,protegitssotaunapedra.

    Registrarlescaracterstiquesdellloc:humit/sec,protegit/desprotegit,fosc/llumins.

    Observarsiestrobasoloambaltresindividusdelamateixaespcieoambaltresespcies;siviuenaquestllocohivapercercaralimentopercapturarunapresa.

    Determinarlasevareacciimmediataenelmomentenquselvisualitza:fuig,esfaelmort,emetsons,sagressiu...

    Observaridescriurelessevescaracterstiquesexternes.

    Identificar-loambajudadunaclaudedeterminacidorganismesdelsl.

    Reproduirelseuhbitat.

    9. Suggeriments per integrar lhort a laula i al laboratori

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    82

    CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS

    LlavorsCaracterstiques externes i estructura internaLes llavors varien de grandria, des de gaireb invisibles fins a alguns centmetres. Les parts essencials sn el tegument, lembri i el teixit demmagatzematge de substncies de reserva..

    Quinaslafunciquecompleixcadaunadelespartsdelallavor?

    Compodemcontribuiraconservarlesvarietatsautctones?

    Perqusimportantlaconservacidelesvarietatsautctones?

    Compotinfluirlaintroduccidellavorstransgniquessobrelabio-diversitatlocal?Ieneldesenvolupamentsocialieconmiclocal?

    Agruparllavorssegonsdiferentscriteris:duresa,grandria,color,forma,textura...

    Tallarllavorsperlameitat,observariregistrarcomsnperdins.

    Formularhiptesissobreelcreixementdunaplanta.

    Relacionarlesdiferentspartsdunallavorielcreixementdunaplanta.

    Experimentarambtcniquesdedeshidrataciiconservacidellavors.

    Cercardinformacisobreconservacidelpatrimonigentic.

    Organitzarundebatsobreelstransgnics(organismesmodi-ficatsgenticament).

    Germinaciselprocspelquallembrireprnelseucreixementfinsquelaplntulasestableix.

    Enlesetiquetesdelsenvasosdellavors,hifiguraladatadevenciment.

    Quinaslaseqnciadaparicidelesdistintespartsdunaplanta? Anticipar,desquesesembra,elscanvisquesofreixenlesplantesderavesalllargdelseucicledecreixementidesen-volupament(desdellavorallavor).

    Representargrficamentaquestaanticipaci.

    Compararaquestregistreambelrealitzatamblesplantesderavesdelhortalllargdelcicledecreixementidesenvolupa-ment.

    Fergerminadors:registrarlaseqnciadaparicidelesdistintespartsdunaplantaicaracteritzar-les.

    SEMBRA I PLANTACIUna vegada conclosa la preparaci del sl, se sembren i planten diverses verdures i hortalisses. En aquesta etapa es poden estudiar les distintes formes de reproducci, la formaci de nous individus. Aquesta es pot dur a terme de diferents maneres: a partir de llavors -reproducci sexual- o a partir drgans vegetatius (tiges, fulles, arrels) -reproducci asexual-.

  • 83

    CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS

    Condicions requerides per a la germinaciLesllavorsrequereixendeterminadescondicionsambientalspergerminar.

    Quinesprctiquesagrcolesespodenrealitzartantperevitarcompercontrolaraquestefecte?

    Quinainflunciatsobrelemergnciadelesplntules?

    Als5diesdhaversembratunsobrederaves,varenemergirnomsduesplntules.Quinespodrienserlescauses?

    Dissenyarexperimentspercorroborarlainflunciadelsfactorsambientalsenelprocsdegerminaci:llum,aigua,substrat,temperatura...

    USOS

    Lesllavorspodenserutilitzadescomaaliment,peralobtencidolisindus-trialsicomestibles,enlafabricacidetintures,etc.

    Quinesllavorssnutilitzadescomaaliment?

    Iperalobtencidolisindustrials,comestiblesidetintures?

    Cercarinformaciaenvasosdediferentsproductesperesbrinarsiselaborenambalguntipusdellavor.

    DISPERSI

    Elvent,laigua,elsanimals,lhomeiloberturaexplosivadalgunsfruitssnelsmecanismesdedispersidefruitsillavors.

    Durantlaprimaveravarenaparixercardsitrvols.Aquesdeu? Dissenyariconstruirmodelsdefruitsollavorsquesurenalaigua,quesadhereixinalanostrarobaoalapelldunanimal,quesiguintransportadespelvent,quesiguindisper-sadesperlexplosidunfruit,quesiguinmenjadesperunanimalidesprsexcretades...

    REPRODUCCIASEXUAL Comesreprodueixenlesmaduixes,lall,lapatatailescarxofes?

    Lesplantesqueenvoltenlhortespodentambreproduirdeformaasexual?

    Collocarenaiguadiferentstiges,arrels,fulles,etc.iobservarelsseuscanvis.

    Ferunpetitviverutilitzantdiferentstcniquesdereproduc-ciasexual(divisidemata,esqueixos,rizomes,...)

    9. Suggeriments per integrar lhort a laula i al laboratori

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    8

    CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS

    AiguaLes plantes requereixen aigua.Laigua hi circula pel xilema -teixit de conducci-, sevapora pels espais intercellulars de la fulla i es difon com a vapor daigua, a latmosfera, a travs dels esto-mes.La quantitat daigua que flueix depn de la seva dis-ponibilitat en el sl, de les caracterstiques de la planta (desenvolupament radicular, presncia despines, teixits amb capacitat per acumular-ne, cutcules gruixudes, etc.) i de les condicions atmosfriques (temperatura, velocitat del vent, concentraci del vapor daigua, entre daltres). Les plantes utilitzen laigua per poder realitzar tots els seus processos metablics. Aix, per completar laportaci daigua realitzada per les pluges i mantenir el sl amb un nivell dhumitat adequat, es rega.

    Siuncultiudenciamscreixenunslpredominantmentdesorraiunaltrecultiuidntichofaenunslmoltpredominantmentargils,quindelsdosshaderegarambmsfreqncia?

    Aqupotserdegutqueaquestafreqnciasiguidife-rentalhivernialestiu?

    Quinessnlesbarreresquetenenlesplantesperevitarlatransfernciadevapordaiguadelafullaalatmosfera?

    Detotalaiguaqueabsorbeixunaplantaquin%salliberaatravsdelafullaiquin%sutilitzaenelsprocessosmetablics?

    Portaralgunesmalesherbesihortalissesdelhort.Com-pararladensitat,laprofunditatilextensidelesarrelsdunesialtres.Treureconclusions.

    Inventarunaplantaquepuguiextreureaiguaa50cmdelasuperfciedelsl,unaaltraquepuguiviureenundesert,unaaltraquepuguiviureenunlloconfacimoltacaloriploguipoc.

    Fercrixerdiferentstipusdeplantesenrecipientsquetinguinunacaratransparentquepermetiveureeldes-envolupamentdelesarrels.

    CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT DEL CULTIUDesprs de treballar intensament en la preparaci del sl i en la sembra, comena una llarga etapa en la qual les activitats a realitzar sn: regar, abonar, eliminar males herbes, esclarissar... Durant el cicle de creixement i desenvolupament, les plantes sofreixen canvis morfolgics i fisiolgics. En aquesta etapa, es poden estudiar els diferents requeriments de les plantes, alguns processos -fotosntesi-, la seqncia del cicle vital, les carac-terstiques de les comunitats, les relacions entre elles, etc.

  • 8

    CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS

    NutrientsLesarrelsdelaplantaabsorbeixenaiguaisubstnciesmineralsdissoltes.Aquestessubstnciesmineralsprove-nenfonamentalmentdeladescomposicidelamatriaorgnica,peraccidelsmicroorganismes.Nomsunapetitapartdelafraccimineraldelslsaprofitada.Unerrorfreqentsconsiderarquelesplantespodenprendreperellesmateixeslessubstnciesorgni-quesdelsl.Nomselsmicroorganismessncapaosdutilitzarlamatriaorgnicacomafontdematriaienergia.Ams,perquelsnutrientssiguinprofitososperalsvegetalshandepresentar-seenformainica:elnitrogencomanitratiamoni;elfsforcomafosfat;etc.Aquestselementsmineralsabsorbitsperlaplantasnutilitzatsendiferentsprocessos:elnitrogenenlasntesideprotenes;elfsforenlatransmissidelenergia;elpotassienlaregulacidelafotosntesis,entrealtres.

    Lesverduresqueescultivenalhorttenendiferentsrequerimentsnutritius.Algunessnmsexigents,comlespinac,lenciamilapastanaga,ialtresmenys,comelspsols.

    Enelshorts,unamanerahabitualdefertilitzarelslsagregant-hicompost.Lasevafabricaciconsisteixasot-metreresidusorgnicsaunprocsdedescomposici.

    Perqunosrecomanablerealitzarelmateixcultiuenelmateixlloc,demaneraconsecutiva(perexemple,enciamsobreenciam)?

    Comselprocsdedescomposicidelamatriaorg-nica?

    Dequinesmaneresdiferentsespotfertilitzarunsl?

    Quinssnelsavantatgesielsinconvenientsdelsdife-rentsmtodes?

    Fabricarcompostapetitaescala.

    Discutirqusucceiriaenunecosistemasinoexistissinelsdescomponedors

    9. Suggeriments per integrar lhort a laula i al laboratori

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    86

    CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS

    FotosntesiElprocsfotosintticsunconceptetericicomplexquenoespotaprendremitjanantlobservaciemprica.

    Tenintunhortalescola,suggerimprestaratencialainflunciadelsol,laigua,elsnutrientsilatemperaturasobreelcreixementidesenvolupamentdelesplantes.

    Lespartsverdesdelsvegetalstransformenlenergiasolarenenergiaqumicaenincorporaralessubstn-ciesquejasndinsdelaplantaeldixiddecarboniqueprenendelatmosfera.Sintetitzenaixhidratsdecarbonisimples,iapartirdaquestsprodueixenlarestademolculesorgniquescomplexes.Aquestprocsestregulattantperfactorsexternscominterns:temperatu-ra,intensitatdelallum,disponibilitatdaiguainutrients,distribucidelesfulles,quantitatdepigmentsfotosint-tics,entrealtres.

    Lesmolculesorgniquescomplexesesdistribueixenentreelsrgansdelaplanta(fulles,tiges,arrels,florsifruits)segonslespcie,letapadecreixement,eldesen-volupamentenquestrobenilescondicionsambien-tals.

    Unaprcticadelagriculturaorgnicaconsisteixacobrirambunacapadematerialvegetallasuperfciedelsldesprsdesembrar.Unavegadaemergideslesplntu-les,esdescobreixen.

    Cominflueixenenelcreixementieldesenvolupamentdunaplantalallumilatemperatura?

    Perquescobreixelslperalcontroldemalesherbes?

    Quinsserienelsinconvenientsdenodescobrirelbancalsembrat?

    Sembrarunbancaldenciamsquerebi6horesdesol,iunaltrequeenrebinoms1horadiria.Compararlagrandriadelesplantesenelmomentdecollir.

    Utilitzantelsregistresestacionalsdelaquantitatdhoresdesoldiriesilatemperaturamitjanadiria,comparar:

    Elritmedecreixementdelesfullesdenciamduncultiusembratalmaigilaltrealoctubre.

    Eltempsfinsalacollitaduncultiuderavessembratenlesmateixesdates.

    Treureconclusions.

    Determinarquantpesaunaplantadenciamalcapdedosmesosdhaverestatsembrada,ienelmomentdelacollita.

    Seqncia flor - fruit - llavorAlafloresprodueixlafecundacidelsvulspelsgransdepollen.Elsvulsfecundatsmadureniestransformenenllavors.Alavegada,lovarimadur,quecontelsvulsfecundats,donarorigenalfruit(angiospermes).

    Quinapartdelaplantaensmengem? Realitzarunavisitaalmercatoportarunampliavarie-tatdevegetals.

    Observar,descriure,classificar.

    Reconixersielquemengemsunfruit,unaflor,llavors,fulles...

  • 8

    CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS

    CARACTERSTIQUESDELACOMUNITAT

    Percomprendrecomsicomfuncionalacomunitatbi-ticadelhortcalreconixer-la,delimitar-laidescriure-la.

    ComposiciPerdefinir-lasnecessariconixerlesespciesvegetalscultivadesiespontniesi/olesespciesanimalsquehipodemobservar.Responalapreguntaquhiha?

    sindispensableidentificar-lesendiferentspoquesdelany,jaquelescomunitatspresentenaspectesesta-cionalsdiferents:estatdellavor,vegetatiu,floraci;ous,pupes,larvesdinsectes,individusadults,etc.

    Quinescaracterstiquesdelesplanteshortcolesshandereconixerpereliminarlesmalesherbes?

    Quinssnelspassosquecalseguirperconixersiimpli-caalgunriscenelcreixementidesenvolupamentdelsvegetalslapresnciadelarves,pupes,ous,etc.?

    Registrarlaformadelesprimeresfullesidelesfullesvertaderesdelesverduresdelhort.

    Definirlacomposicivegetaldelhort(incloureplanteshortcolesimalesherbes).

    Identificarlapresnciadelarvesipupes.

    Esbrinardequsalimenten.

    Estratificaci Farefernciaaladistribuciensentitverticaldelsindivi-dusdunacomunitat,tantariacomsoterrnia.

    Quinsiquantssnelsestratsqueespodenidentificaralhort?

    Esquematitzarelsestratsaerisdelhortalaprimavera.

    Esquematitzarelsestratssoterranisdelhort.

    AbundnciaFarefernciaalnombredindividusdunapoblacienunllocdeterminat.

    Labundnciademalesherbesperjudicarlesplanteshortcoles?

    Sernecessaricombatre-les?

    Enunasuperfcieaproximadade50x50cm,determinarlabundnciadeverduresidemalesherbes.

    Establirelpercentatgedunesidaltres.

    ALGUNESRELACIONSENTREINDIVIDUSDUNAOMSESPCIES

    CompetnciaElcreixementieldesenvolupamentdelesplantesdelhortpotdisminuirencompetirentreellesperrecursosescassos.Elsfactorspelsqualscompeteixensnlaigua,elsnutrients,lallum,elsagentspollinitzadors,lespai,entrealtres.

    Aix,perexemple,quansembremravesdemaneramoltdensa,algunsnoarribenaformar-se;lesfullesdelsencia-msquecreixenmoltjuntessnpetitesigroguenques...

    Unaprcticacomunaenlhorticultoraseliminarlesplantesenexcs.

    Quinessnlescaracterstiquesmorfolgiquesdelesplantesdespinacsqueexigeixenuncontrolrigorsdelesmalesherbesperobtenirunrendimentadequat?

    Perquenunhortecolgicespracticalassociacidecultiusiquinarelacitamblacompetncia?

    Compararelcreixementdelesplantesdunbancaldespinacsesclarissats(onladistnciaentreplantessde25cm)iunaltresenseesclarissar.

    Justificar.

    9. Suggeriments per integrar lhort a laula i al laboratori

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    88

    CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS

    Simbiosisunarelacienquduesespciesesveuenafavoridescomaresultatdelasevacoexistncia.Perexemple,lesplantesdepsolssolenrelacionar-seambunmicroorga-nismedelsl(Rhizobium).Aquestbacterihabitaenlarreldelspsols.Enaquestarelaci,elspsolssubministrenhidratsdecarbonialsbacterisiaquestsproveeixenlaplantadelessubstnciesnitrogenades.Aix,elspsolspodencompetirmsfavorablementamblesmalesherbes,jaque,entenirunsubministramentextradenitrogen,podrantenirunmajorritmedecreixement.

    Enquinsaltresindividusesprodueixenrelacionssim-bitiques?

    Detectarenlesplantesdepsolsdelhortcomesmani-festalarelacipsol-Rhizobium.

    Investigaraltrescasosderelacionssimbitiques.

    Parasitismeslarelaciquesestableixquanunindividudunaesp-cieviutotalasevavidaogranpartdaquestaacostaoalimentant-sedunindividudunaaltraespcie,causant-lidanys,persensequenecessriamentelmati.

    Quinessnlesrelacionsdeparasitismequepodendonar-seenunhort?

    Comselspotidentificar?

    Detectarlapresnciadeparsitsenlesplantesdelhort.

    Investigaraltrescasosdeparasitisme.

    Depredacislarelaciquesestableixquanunindividudunaespciematai/odevoraindividusdaltresespcies,demaneratotaloparcial.Elsdepredadorsquecausenmajorsdanysalesplantesdelhortsnlesformiguesielsllimacs;tambelvisitendepredadorsbenficscomlamarieta,laxinxaidaltresquesalimentendanimalsquesnperjudicialsperalscultius.

    Quinssnelsavantatgesielsinconvenientsdunmtodedecontrolbiolgicidunaltredequmic,percontrolarlesplaguesdelhort?

    Detectarlapresnciadedepredadors.

    Esquematitzarlacadenaalimentriadelhortelmesdejunyicomparar-laambladelmesdenovembre.

    Les etapes necessries per al funcionament del sistema ecolgic hort sn: 1) recepci denergia i matria; 2) producci de matria orgnica pels productors; 3) consum daquesta matria pels consumidors i la seva pos-terior elaboraci; 4) descomposici de la matria orgnica en els seus components inorgnics, i 5) transfor-maci daquests en formes aprofitables per a la nutrici dels productors. Per quina s la recepci denergia i matria necessries perqu el sistema hort funcioni?LENERGIA SOLAR, LESFOR CORPORAL, ELS ADOBS, LES LLAVORS, LAIGUA, ELS PESTICIDES ORGNICS

  • 89

    COLLITA I ELABORACI DE PRODUCTESDesprs de molts mesos de feina intensa, arriba el moment de la collita i de les possibles transformacions dels productes.

    9. Suggeriments per integrar lhort a laula i al laboratori

    CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS

    CollitaLacollitaconsisteixarecollectarelsfruitsoaltrespartsdunaplanta,quantenenunamaduresaodesenvolupa-mentapropiatsperserconsumits.

    Hihadiferentsmtodesdecollita.Perexemple,quanescullenravessarrencalaplantasencera;enelspsols,escullennomselsfruitsmadurs,i,enelcasdeljulivert,estallenlesfulles.

    Enquinmomentdelcicledecreixementidesenvolupa-mentesfalacollitadelesdiversesplantesdelhort?

    Perquescullenendiferentsmoments?

    Comagruparemlesplantesqueesconsumeixense-gonsaquestsmtodesdecollita?

    Investigarentextoselsmotiusdelesdiversesestrat-giesdecollita.

    Compararlalongituddelciclefinsalmomentdecollitadelsdiferentsvegetals.

    Tenirencompteaquestesdadesenlaplanificacidelcalendarianualdecollita.

    Comercialitzaciselcircuitquerecorrenelsproductes,desdelproduc-torfinsquearribaalconsumidorfinal.

    Enelprocsdecomercialitzacidelsproductesdelhort,hipodenintervenirdiferentsagents.

    Donvnenionescomercialitzenelsproductesqueconsumim?

    Quinssnelsavantatges(econmics,socials,ambientals,sobrelasalut)deconsumirproducteslocalsiecol-gics?

    Comespodenreconixerelsproductescultivatsdeformaecolgica?

    Quinadifernciahihaentrelagriculturaecolgicailaintegrada?

    Esbrinarelprocsdecomercialitzacialavostraciutat.

    Indicarleszonesproductoresdeverduresihortalisses.

    Investigarirepresentarenungrficlesvariacionsesta-cionalsenelpreudeltomquetodaltresproductes(espodenobteniraquestesdadesalesbotiguesdelbarri).

    Pensartresraonsperlesqualsesprodueixenaquestesvariacionsestacionals.

    Compararelspreusdelsproductesquevnendhortsecolgicsidaltresqueutilitzentcniquesconvencio-nals.Justificarlescauses.

    Entrevistarproductorsdhortsqueutilitzentcniquesdiversesianalitzarelsseusarguments.

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    90

    CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS

    IndustrialitzaciPerpreservarelsalimentssutilitzendistintestcniquesdetransformaciidemmagatzematge.

    Existeixunareglamentaciqueobligaaincorporarenelsenvasostotaunasriedinformacirelativaalproducte(ingredients,informacinutricional,datadecaducitat,procsdelaboraci...)ialfabricant

    Eltransportmoltesvegadestambformapartdaquestprocs,ambelconseqentconsumenergticqueaixrepresenta.

    Quinsprocessosindustrialsesrealitzenpertransformariconservarelsproductesdelhort?

    Enquinsenvasosselspotcomercialitzar?

    Quinainformaciofereixenelsdiferentsenvasosdeproducteselaborats?

    Quinsmaterialssutilitzenperemmagatzemarelspro-ductes?

    Quinsavantatgesiinconvenientspresentendesdunaperspectivasostenible?

    Elaborartomquetsenconserva.

    Investigardiferentstcniquesdeconservaci.

    Realitzarconservesutilitzantsal,vinagre...

    Analitzarlainformaciquedonenelsdiferentsenvasos.

    Investigarlimpacteambientalqueprovocalafabricaciiutilitzacidenvasosdecartr,tela,metall,fusta,plstic,bric...

    Investigarlimpacteambientalquerepresentateniralmercatduranttotlanytotselsproducteshortcoles

    ConsumLadisponibilitatdeproductesqueprovenendelshortssmpliaivariada,pernototsesconsumeixenenlamateixaquantitat.Lanomenadacuinamediterrniaincorporamoltsproducteshortcoles.

    Perqusimportantincorporarverduresaladietadiria?

    Perqusimportantincorporarproductesvariatsdelhortaenladieta?

    Quinslorigendelsproducteshortcolesqueesconsu-meixenaEuropa?

    Cuinarverduresutilitzantreceptesdediferentscultures.

    Elaboraruncalendaridecollites.

    Elaborarreceptesdecadaestacisegonselsproductesdelatemporada.

  • 91

    1. Introducci a lhorticultura ecolgica

    10. Recursos: bibliografia, webs i adreces dinters

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    92

    RECURSOS: BIBLIOGRAFIA, WEBS I ADRECES DINTERSBibliografia

    Horticultura

    BUENO, M. El huerto familiar ecolgico: la gran gua prctica del cultivo natural. Barcelona: RBA, 1999. 415 p.

    BUENO, M.; ARNAU, J. Agenda del huerto y el jardn ecolgicos. Barcelona: RBA Integral, 2003. 95 p.

    CABALLERO DE SEGOVIA, G. El huerto ecolgico fcil. Palma de Mallorca, 2002. Per adquirir el llibre: www.culturadecamp.net.

    CEIDA. Eskola baratzea = Huerto escolar. Comunidad Autnoma del Pas Vasco. Departamento de Ordenacin del Territorio, Vivienda y Medio ambiente., 1998. 68 p.

    Es Corralet: una aplicaci didctica dhorticultura ecolgica. Palma de Mallorca: els autors, 2002. 288 p.

    M. L. KREUTER. Jardn y huerto biolgicos. Mundi Prensa (1994). MASSANS, R.; MIRALLES, J. Conreem lescola. Perspectiva ambiental. 1999,

    nm. 15, p. 19-24.

    ROMERO, J.; MIRALLES, J. Permacultura. Perspectiva ambiental. 2001, nm. 21. Barcelona: Associaci de Mestres Rosa Sensat, Fundaci Terra, 1995-. [Suplement de la revista Perspectiva Escolar].

    ROMERO, J. El rebost de la ciutat. Manual de permacultura urbana. Fundaci Terra (2002). T. 936 011 636.

    La fertilidad de la tierra (revista trimestral dagricultura biolgica). Tel.: 948 70 37 02.

    Jardineria i coneixement de la vegetaci mediterrnia

    AUTORS DIVERSOS (1996). Un mar de boscos. Programa educatiu internacional sobre els boscos mediterranis. Madrid: WWF/Adena.

    CAPDEVILA, R.; BALLART, E. Juguemos con las plantas. Barcelona: Destino, c1994 [???] . 43 p.

    DEL CARMEN, LM. La recerca al sl. Barcelona: Teide, 1984.

    PALMINTERI, F. Cmo proyectar y realizar un jardn. Barcelona: De Vecchi, 1998. 95 p.

    WILKES, A. El meu primer llibre de jardineria. Barcelona: Molino, 1992. 48 p.

    Webs dinters

    Horticultura i compostatge

    - www.agrariamanresa.org: web de lAssociaci dAmics de lEscola Agrria de Manresa que est especialitzada en agricultura ecolgica. Hi ha molta informaci i tamb, una xarxa dintercanvi de llavors ecolgiques.

    - Associaci Vida Sana. Clot, 39. Tel.: 93 245 06 61. Organitzen cursos a distncia i postgraus dagricultura biolgica. La seva web s molt interessant (www.vidasana.org ), disposa de la secci Secretos del Hortelano en qu es troben molts consells prctics. Tamb hi ha bibliografia que es pot sollicitar per Internet.

    - www.ccpae.org: web del consell catal de la producci agrria ecolgica.

    - www.compostadores.com web duna empresa de Castelldefels dedicada exclusivament al compostatge. Sn a lav. de la Pineda, nm. 40, de Castelldefels. Telfon 93-6650160. Hi podeu trobar informaci sobre el procs i tenen una gran varietat de compostadors a bon preu.

    - www.culturadecamp.net: web dedicada al mtode de les parades en crestall.

  • 93

    - www.ecoterra.org: en aquesta web podeu trobar la collecci sencera de tots els quaderns deducaci ambiental PERSPECTIVA AMBIENTAL en format PDF (els nmeros 15, dedicat a lagricultura, i el 21, dedicat a la permacultura, parlen de lagricultura ecolgica). Tamb hi ha un apartat de publicacions i sen pot descarregar el llibre El rebost de la ciutat.

    - www.gencat.net/darp: web del Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca. T un apartat dedicat a la producci agrria ecolgica.

    - www.horturba.com: web per conixer el sistema de taules de cultiu amb reg incorporat i amb informaci general sobre els cultius [conreus].

    - www.infoagro.com: web especficament agrcola de carcter ms tcnic per trobar informacions ms especfiques sobre tot tipus de cultiu.

    - www.productosflower.com: empresa dedicada als productes fitosanitaris que ha desenvolupat una gamma de productes biolgics autoritzats per la reglamentaci de la Uni Europea.

    - www.terra.org: web dedicada a temes decologia que t una ecobotiga on es poden adquirir, entre daltres coses, compostadors a bon preu.

    Jardineria i coneixement de la vegetaci mediterrnia

    - www.bcn.es/parcsijardins: web de lInstitut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona.

    - www.elsafareig.org: web creada per uns mestres que recull [aplega] temes de jardineria i coneixement de la natura. T un recull dexperincies descoles.

    - www.infojardin.com: web amb informaci completa sobre jardineria i amb un apartat dhorticultura (no s especfica de cultiu ecolgic).

    Herbaris virtuals fets per escoles:

    - www.fundaciocollserola.es/herbari: herbari virtual creat pels alumnes de les escoles daquesta fundaci.

    - www.xtec.es/ceiplarouredasabadell: aquesta escola de Sabadell ha realitzat un herbari amb els arbres i les plantes del pati del centre.

    - www.xtec.es/col-anunciata-cerdanyola: web amb herbari virtual creat per aquesta escola. Tamb ens permet accedir a altres herbaris virtuals.

    Adreces dinters

    - BAUHAUS. Pg. de la Zona Franca, 99-105. Tel. 93 223 19 23. Tenen molta varietat deines i complements, compostadors i dipsits per acumular aigua. No s gaire adequat si hi voleu comprar terra.

    - Bordas Plantes i Flors. Av. del Metro s/n (al costat de la parada de metro Sta. Eullia, L1), Hospitalet de Llobregat. Tel.: 93 331 43 92. Tenen planter dhortalisses i tota mena de material.

    - Burs, SA. Sant Boi de Llobregat. Tel.: 93 640 16 08. Empresa especialitzada en terres i adobs naturals. Per a grans quantitats.

    - Ca lAgust. Pere IV, 429-431. Barcelona. Tel.: 93 266 07 57. Tenen planter i llavors dhortalisses i tota mena de material de jardineria (adobs, terra, testos...). Informen sobre temporades de sembra i plantaci. T lavantatge de tenir un petit aparcament per al cotxe.

    - Cereals i pinsos Mart. Major, 102. Molins de Rei. Tel.: 93 668 20 29. Shi pot comprar palla per cobrir la terra (mulching).

    - Escola Viver Municipal Castell de Sant Foix. Aquest centre educatiu est dedicat a la jardineria, participa en lAgenda 21 Escolar i t un viver de plantes que es venen a molt bon preu. Per demanar pressupost a lEscola Viver Municipal Castell de Sant Foix, contacteu amb Nicolau Garca (responsable dobra externa) o b amb Cristina Broquetas (coordinadora pedaggica).

    1. Recursos: bibliografia, webs i adreces dinters

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    9

    Tel.: 93 570 70 02, fax: 93 593 42 08. Adrea: cam Can Girona s/n, Santa Maria de Martorelles. Web: www.bcn.es/castellsantfoix (hi ha un plnol de situaci).

    - Hivernacle, Centre de Jardineria. Melcior de Palau 32-36, 08028 BCN. Tel.: 93 491 21 78. info@hivernacle.net, www.hivernacle.net. Tenen plantes de tot tipus (aromtiques tamb); realitzen projectes.

    - Horticultor Isart. Ctra. de Vallvidrera, s/n. Sant Just Desvern. Tel.: 93 371 83 64. s un bon lloc per comprar-hi plantes per al jard: bon assortiment de planta mediterrnia i arbres fruiters.

    - Kanda flors. Repblica Argentina, 91-93. Tel. 93 291 81 50. Tenen fora varietat de terres i contenidors.

    - La Industrial Jabonera. Tortosa. Tel.: 977 44 02 28. Fabriquen sab potssic per fer tractaments fitosanitaris. Els podeu fer comandes, que serveixen a domicili: surt molt econmic i a ms pot servir com a sab natural per rentar-se.

    - LEROY MERLIN. Centre de bricolatge i jardineria. Tenen bon assortiment deines, tanques de vmet, terres, compost i altres complements. www.leroymerlin.es

    Centre Comercial Sant Boi Parc Comercial Montigal Av. de la Marina, 17 Av. de la Comunitat Europea s/n. 08830 Sant Boi 08917 Badalona Tel.: 936 548 830 Tel.: 933 412 000

    - Mayolas. Via Laietana, 57. Barcelona. Tel.: 93 317 39 92. Casa especialitzada en installacions de reg i cultius ecolgics. Hi trobareu les eines necessries, adobs naturals, productes fitosanitaris biolgics, taules de cultiu i llavors ecolgiques. Podeu obtenir descomptes per ser escoles.

    - SADNACO, SAT. Serra Barona, s/n. Sentmenat (Barcelona). Tel.: 93 715 22 72. Empresa especialitzada en terres i adobs naturals. Per a grans quantitats.

    - Suministros ILAGA. Passeig de Sant Joan, 12. Barcelona. Tel.: 93.232.74.11. Tenen tota mena de material i equipament de jardineria, tamb compostadors, aix com una gran varietat de llavors. Tenen una mplia gamma deines, terres i contenidors. Si factureu com a escola, us fan descompte.

  • 9

    1. Introducci a lhorticultura ecolgica

    11. Annex

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    96

    NOM POPULAR NOM CIENTFIC TIPUS FLORACI PORT PETIT PORT MITJ PORT GRAN REQUERIMENT DE LLUM

    Sol ombraCallistemon rigidus ap E

    Lil Syringa vulgaris ac E Escallonia sp. ap E

    Llorer Laurus nobilis a/A p P Buddeleja davidii ac E-T

    Tamariu Tamarix sp. a/A c P-E Sac Sambucus nigra a/A c P

    Pyracantha sp ap E Forsythia sp. ac H

    Xeringuilla Philadelphus coronarius ac H-P Corona de nvia Spiraea sp. ac E Aladern Rhamnus alaternus a/A p E * Coralet Berberis sp. ap P Maria Lusa Lippia citriodora ac E

    Cotoneaster sp. ap E Boix Buxus sempervirens ap P* Cubana Aucuba japonica ap P*

    Portulacaria afra ap E* Prunus laurocerasus a/A p P

    Estepa Cistus sp. ap E Slvia Salvia officinalis ap E

    Lantana sp. ap P-E Espgol Lavandula sp. ap P Espernellac Santolina chaecyparissus ap E

    > Arbustos mediterranis o adaptats. Caracterstiques bsiques.

  • 9

    NOM POPULAR NOM CIENTFIC TIPUS FLORACI PORT PETIT PORT MITJ PORT GRAN REQUERIMENT DE LLUM

    Sol ombra

    Euryops sp. ap E-T Donzell Artemisia arborescens ap E-T Galzeran Ruscus aculeatusRuscus hipoglossum ap P* Ruda Ruta graveolens ap E Bruc Erica sp. ap P Marfull Viburnum tinus ap T-H-P Murta Myrtus communis ap P Llentiscle Pistacea lentiscus ap P*

    Euonymus sp. ap P* Fatsia japonica ap T*

    Coronil.la Coronilla valentina ssp. glauca ap P Gessami groc Jasminum mesnyi ap enredadera P Gessam Jasminum officinale al sp/cvoluble E-T Buguenvil.lea Bougainvillea sp. al sp/cenredadera E Vinya verge Parthenocissus quinque-folia

    acamb circells P*

    Gessam blau Plumbago auriculata al penredadera E-T-H Lligabosc Lonicera implexa lpvoluble E-T

    Campsis sp. acenfiladissa E-T Hibiscus rosa-sinensis ap E Hibiscus syriacus ac E-T Medicago arborea ap H-P

    a=arbust A=arbrep=fullaperenne s/p=semiperennec=fullacaduca l=liana

    Floraci:E(estiu),T(tardor),H(hivern),P(primavera)(*)lafloracipassamsomenysdesapercebuda(nodestacaperlasevafloraci)

    1. Annex

  • LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

    98

    NOM POPULAR NOM CIENTFIC FORMA DE REPRODUCCI

    Esqueixos semilleny. a lestiu Esqueixos tendres a lestiu Esqueixos llenyosos a la tardor Esqueixos llenyosos a lhivern Llavor

    Callistemon rigidus Lil Syringa vulgaris

    Escallonia sp. Llorer Laurus nobilis

    Buddeleja davidii Tamariu Tamarix africana Sac Sambucus nigra

    Pyracantha sp Forsythia sp.

    Xeringuilla Philadelphus coronarius Spiraea sp.

    Aladern Rhamnus alaternus Coralet Berberis sp. Maria Lusa Lippia citriodora

    Cotoneaster sp. Boix Buxus sempervirens Cubana Aucuba japonica

    Portulacaria afra Prunus laurocerasus

    Estepa Cistus sp. Slvia Salvia officinalis

    Lantana sp. Espgol Lavandula sp. Espernellac Santolina chaecyparissus

    Euryops sp. Donzell Artemisia arborescens Galzeran Ruscus aculeatus Divisi Ruda Ruta graveolens Bruc Erica sp. Marfull Viburnum tinus Galzeran Ruscus aculeatus Divisi Ruda Ruta graveolens Bruc Erica sp. Marfull Viburnum tinus

  • 99

    NOM POPULAR NOM CIENTFIC FORMA DE REPRODUCCI

    Tipus de fullaEsqueixos semillenyosos

    a lestiuEsqueixos tendres a lestiu

    Esqueixos llenyosos a la tardor

    Esqueixos llenyosos a lhivern

    Llavor

    Murta Myrtus communis P Llentiscle Pistacea lentiscus P

    Euonymus sp. P Fatsia japonica P

    Coronil.la Coronilla valentina ssp. glauca P Gessami groc Jasminum mesnyi P Gessam Jasminum officinale Sp/c Buguenvil.lea Bougainvillea sp. Sp/c Vinya verge Parthenocissus quinquefolia C

    Gessam blau Plumbago auriculata P Lligabosc Lonicera implexa P

    Campsis sp. C Hibiscus rosa-sinensis P Hibiscus syriacus C

    1. Annex

  • 9 788476 094976

    ISBN 84-7609-497-3