Les normes de Castell

  • Published on
    05-Jul-2015

  • View
    291

  • Download
    5

DESCRIPTION

Fet per Natalia Monlen i Claudia Izquierdo

Transcript

1. LES NORMES DE CASTELL 2. Grcies a les Normes del 32, territori i llengua van entrar definitivament en el segle XX. Elfet de disposar duna normativa fixada va permetre que la literatura, els estudis cientfics ierudits, leducaci o el periodisme, deixaren de ser un reducte localista o provinci. Launitat i la qualitat formal de la llengua nhan sigut una conseqncia rellevant en el contextduna nova poca. La mxima causa i la mxima conseqncia de les Normes de Castellsn, sens dubte, la unitat ortogrfica de la llengua i la unitat dels valencians per estimar-la iusar-la. Els processos de codificaci normativa vinculats a lescriptura, lortografia, la prosdia, la gramtica, el lxic, sn expressions de lautntica vida de cada llengua: la del seu s personal i social, la dels estils i registres que la fan present a casa i al treball, a loci i a la cultura. I, per tant, a partir daquell any 1932, la societat valenciana disposa de les bases essencials, ortogrfiques, gramaticals i lxiques, per a la seua plena realitzaci com a una societat moderna i oberta al mn. 3. Llus Revest i Corzo, redactor de lesNormes de Castell 4. Cal agrair la consolidaci i lexpansi normativa i cultural daquelles bases ortogrfiquesa erudits, gramtics i escriptors ja traspassats, els quals, en el temps coetani de laSegona Repblica o durant els anys del franquisme, van practicar i van millorar laprecisi i la validesa daquelles bases: preveres com Llus Fullana Mira, mestres comCarles Salvador Gimeno, cronistes com Llus Revest Corzo, erudits com Josep GinerMarco, professors com Manuel Sanchis Guarner, escriptors com Enric Valor Vives.Josep ginerFrancesc Ferrer Pastor 5. Carles Salvador Enric Valor 6. El pare Fullana,despres de eixir les Normes de Castello, dona quatreconferencies en lInstitut dEstudis Catalans en lany 1915, titulades, DiferenciesFoniques, Grafiques u Ortografiques, Lexiques, Morfologiques i Sintaxiquesentre el Valenci i el Catal. 7. La situaci lingstica contempornia, tanmateix, s encara difcil i complexa, ja que haestat travessada de divisions nominals i formals en una societat unida per lhernciaduna llengua avalada per la grandesa literria dels segles i pel dret a enriquir talherncia amb llibertat. I la llengua, amb les bases normatives del 1932, acara lalba dunnou segle en qu haur de conviure de manera fructfera amb laltra llengua oficial,el castell, i amb altres llenges, en un mn internacionalitzat i marcat pels avanostecnolgics en els processos de creaci i de comunicaci.