La Veu de l'Horta Nord n1

  • Published on
    30-Mar-2016

  • View
    220

  • Download
    7

DESCRIPTION

La veu dels moviments socials de la comarca

Transcript

  • Organitzaci i lluita per combatre laturPlataforma dAturats de Montcada.

    Des de mitjans d'agost, la Plataformad'Aturats de Montcada (PAM) est tre-ballant les terres, unes 7 fanecades queha aconseguit ajuntar per al seu pro-jecte cooperatiu, al terme de Montcada.En sntesi podrem dir que el projecte dela PAM passa per recuperar unes terresen dess, amb la intenci de dur aterme un programa de producci-forma-ci d'agricultura ecolgica. Dos tcnicssn els encarregats de donar formacitant en el camp de la producci ecol-gica com en el del funcionament de lessocietats cooperatives. Pgina 4-5.

    La Veu de lHorta NordRevista semestral gratuta N1La veu dels moviments socials de la comarca

    CULTURA i PATRIMONI FOC i TRADICI ACTUALITAT POLTICA-SOCIAL

    Trobada descoles en valenci a LHorta Nord.21 dabril 2013 tots a Alboraia. Pg. 2

    Una flama que no cessa. La msica en valen-ci a lHorta Nord. Pg. 3

    Vicent Andrs Estells, recordem la figura delPoeta del Poble. Pg. 3

    Mossaic de Les Nou Muses, important patri-moni de la comarca, desconegut per a la majo-ria dels nostres vens i en complet oblit perpart de les institucions. Pg. 9

    La presncia del foc a les nostres festes, Collade Dimonis Els Socarrats, Campanar. Pg. 10

    15 anys a foc i flama, Dimonis de lAvern, Albo-raia. Pg. 10

    La sobirania econmica a debat. Endavant-Osan. Pg. 6

    ARRAN, la nova organitzaci de joves delsPasos Catalans. Pg. 7

    Entrevista a la Plataforma en Defensa delsServeis Pblics de Burjassot. Contraportada

    Burjassot senfronta als bancs. La Plataforma dAfectats per les hipoteques deBurjassot planta cara a la barbrie dels desnonaments i aconsegueix un posicio-nament en aquest sentit de lAjuntament del municipi. Comencen a tindre con-tactes amb altres collectius que formen part de La Veu de lHorta Nord perestendre la flama de la resistncia per tota la comarca. Pgina 6

    Inauguraci del local de lAteneu deMontcada. El passat 9 de febrer espresent el que ja s un nou punt detrobada per als moviments socials dela comarca. Amb gran afluncia de p-blic tant local com comarcal es va pre-sentar el projecte. Lacte va seramenitzat per una mostra de dansa iuna actuaci musical a crrec de XaviSarri i Miquel Ramos (Obrint Pas)acompanyats pel dolainer dAtzemblaRafa Contell. Pgina 8

  • 2/ La Veu de lHorta Nord EDITORIAL I CULTURA

    Trobada descoles en valenci a LHortaNord 21 dabril 2013, AlboraiaCoordinadora pel Valenci de lHorta Nord

    De nou ens trobem a les portes d'unanova primavera i, com totes, des de fa ja 26anys, a la comarca de l'Horta Nord celebrem alscarrers dels nostres pobles la Trobada d'Escolesen Valenci.Per ara ms que mai, eixim al carrer per reivin-dicar i exigir el dret que tenim com a poble d'es-tudiar en la nostra llengua.Enguany, tornem a Alboraia, s la segona ve-gada que la trobada de l'Horta Nord tindr lloc enaquesta poblaci (es va celebrar l'any 1995 ambmoltssima participaci). De nou, comptem comsempre amb un nombre molt gran de pares imestres que des de fa uns mesos estan treba-llant perqu aquesta vegada, com l'anterior, latrobada siga tot un xit.A ms de les escoles, l'Ajuntament i molts albo-raiers estan organitzant els actes que tindran llocdurant la setmana cultural, que culminar el dia21 d'abril.Com ja sabeu i patiu tots, portem ja uns quantsanys de retallades i prohibicions i cada vegadas ms difcil treballar i viure.Les retallades a leducaci cada cop sn ms fe-rotges i les condicions en qu treballen els pro-fessors i professores empitjora dia a dia.Retallades en material, personal, menjador, be-ques (que encara que en concedeixen acabenno pagant), etc. Les condicions de les infraes-tructures empitjoren per manca de manteniment(cada vegada sn ms freqents classes en ba-rracots). Les mnimes reformes queden sense ferper manca de recursos.La persecuci a la nostra llengua no queda forade les retallades i, sense tindre en compte lopi-ni de pares i mestres, cada vegada posen msentrebancs per matricular els nostres fills en va-lenci, sabent com saben que per tindre compe-tncia en les dos llenges oficials lnic formatque funciona s el de les lnies en valenci.Malgrat tot el seu esfor (decret Font de Mora,nous decrets amb la darrera Consellera i final-ment des del Ministeri d'Educaci) i utilitzant lesseues eines poltiques i meditiques, cada anyla matriculaci en valenci supera la xifra de lanyanterior.Aix ocorre per tres raons: la professionalitat delsmestres que formen les lnies en valenci, elspares que no es deixen enganyar i trien la quali-tat de lensenyament per als seus fills i la realitat

    educativa que demostra que saber llenges scosa dinfantesa i que aquells xiquets que enfor-teixen el seu aprenentatge en la llengua ambmenys presncia social de les dos que coneixentenen un millor resultat en una tercera llengua.Enmig de tanta desolaci, el coratge i esfor haestat recompensat a finals de desembre ambuna resoluci del Tribunal Superior de Justciaque obliga la Conselleria a obrir una nova lneaen valenci a una escola de Picassent, grciesa la tenacitat de les famlies que van interposarun contencis-administratiu a la Conselleria d'E-ducaci per denegar-los sistemticament el dreta poder escollir lensenyament en valenci perals seus fills. El centre va estar assessorat desdel primer moment pel servei jurdic de l'Oficinade Drets Lingstics d'Escola Valenciana i les fa-mlies han dut endavant el contencis de la mde l'advocat de l'entitat.A ens demostra que tard o prompte aconse-guim que els nostres drets siguen respectats.La Coordinadora pel Valenci de lHorta Nordporta 26 anys fent trobades, 26 anys reivindicantlensenyament en valenci. Durant aquests anys,mestres, pares i mares heu fet possible la conti-nutat de lensenyament de qualitat. Grcies alvostre comproms continuem trobant-nos cadaprimavera.Per aix us encoratgem a tots a continuar lluitantper la defensa de la nostra llengua a les escolesi en tots els mbits de la nostra societat.Sols aix aconseguirem mantenir el que ens di-ferencia i a la vegada ens uneix a la resta de po-bles: la lluita per la llengua prpia.Us esperem el dia 21 dabril per gaudir de lafesta i la cultura a tots els actes que durant elsdies previs tindran lloc a les places i carrers dAl-boraia.Com sempre, tindrem teatre, msica, exposi-cions, recitals de poesia, concurs de relats, co-rrefocs, partides de pilota, Colp Bol i moltescoses ms.Ara ms que mai, cal que estem units, perqucom deia el nostre poeta Vicent Andrs Estells,al que enguany van dedicades totes les trobadesdel Pas Valenci:No podran res davant dun poble unit, alegre icombatiu.

    Trobada dEscoles en Valenci celebrada a lAlbereda de Valncia, 2012.

    EDITORIAL: La ne-cessitat de crear els nostresmitjans de comunicaci

    La major part dels mitjans decomunicaci estan en mans de gransgrups privats amb interessos propis,aliens als de la majoria de la gent. Sientenem la llibertat d'expressi com undels drets fonamentals en qualsevoldemocrcia, i el poder de difondreidees est sols en mans d'uns quantsrics, la prpia democrcia est en risc.s per aix, que des de La Veu del Horta Nord entenem aquesta publica-ci com una lluita per la llibertat i comun instrument per a la construcci demajories, amb la finalitat de canviarl'actual estat de coses.No podem exigir als grans mitjans queconten la nostra realitat, ja que estanen mans de grans empresaris i ban-quers i transmeten la seua veritat perperpetuar un sistema que els beneficia.Per aix, constatem la necessitat depublicacions com aquesta per donar aconixer la nostra visi. Per exemple,que a Burjassot, de la m de la Plata-forma d'Afectades per les Hipoteques,s'ha aconseguit la daci en pagamenti un lloguer social durant 5 anys o atu-rar un desnonament grcies a l'accicollectiva de 200 persones. s a dir,tenim la voluntat de transmetre quel'acci collectiva s capa de plantarcara al capitalisme i per qu no, crearuna correlaci de forces que propicieel transvasament del poder de deciside la classe privilegiada a les classessubalternes. Necessitem mitjans de comunicacinascuts del poble per transformar lasocietat segons la realitat que cons-trum com a classe social. Si a ms,aquests mitjans esdevenen un espaide confluncia on els moviments so-cials de la comarca consolidem i apro-fundim les nostres relacions humanesi de treball, pot arribar a esdevindre im-prescindible.

  • La Veu de lHorta Nord/ 3CULTURA

    Una flama que no cessa. La msica en valenci a lHorta NordLaportaci de lHorta Nord a lescena

    catalano-cantant del Pas Valenci mai no hatingut unes dimensions cridaneres, per la seuacontribuci qualitativa ha estat, en alguns mo-ments, duna importncia decisiva: des delpaper peoner de formacions seminals com elsCarraixet, de Tavernes Blanques, encara enactiu, a les prdiques en el desert de 4000 SomProu de Rafelbunyol, Munlogs dAlboraia, PocTrellat de Meliana o Fil dAram de Bonreps i Mi-rambell, per mencionar-ne noms alguns: aven-turers en temps difcils, quan els grups similarses podien comptar amb els dits duna m i el p-blic no era precisament multitudinari. Ells prepa-raren el terreny, per, per al formidable espletque ara tenim la fortuna de gaudir.Actualment la situaci no ha canviat molt pelque fa a la quota de participaci relativa les-clafit a nivell de pas ha estat colossal per sen nombres absoluts: hi ha una trentena de ban-des o intrprets en solitari que mantenen laflama musical encesa amb ms o menys conti-nutat i la seua producci discogrfica atn unnivell creixent de diversitat i de qualitat que nosembla tindre aturador. Un nivell que podem constatar fcilment parantatenci a tres de les darreres novetats en la dis-cografia comarcal: A viure! de Kave Kanem, Elteu viatge dAtzembla i Quatribarrap dAtupa.Els puolencs Kave Kanem poden vantar-se depracticar un dels rocks durs ms musculosos iconsistents del pas i de tindre, en Tiko Esteve,un dels seus cantants amb ms talent i prestn-

    cia escnica. La seua msica beu en les fontsdel hard setanter i, com aquell, no renuncia a ri-betejar-se amb elements provinents de la m-sica negra blues, soul, funk per b que elcondiment final el proporcionen una dolainaben integrada i un pessic de grunge via PearlJam especialment en la veu de Tiko, on no sdifcil percebre reminiscncies del carismticestil vocal dEddie Veder. A viure! s el seusegon disc i exhibeix ja una maduresa conside-rable, reblert de canons darquitectura com-pacta interpretades amb enrgica convicci:tanta que, quan en el magnfic Blues de lHortacanten all dHorta morta i a la porta del no-res, el vers retrona en el buit amb els trets de-soladors dun vertader epitafi.Atzembla presenten tamb el seu segon enre-gistrament que els suposa, com en el cas deKave Kanem, un bon salt endavant. Els dAlfarano oculten el seu seguiment de lestela dObrintPas el disc el produeix el mateix Miquel Giro-ns amb una frmula musical que elaborenamb ingredients semblants: ska, reggae, punkfestiu, lletres amb una forta crrega de crticasocial i la recurrent conducci duna potent sec-ci de vents. Saben, per, que la seua basa pera escapar del mer epigonat rau en la construccidun bon canoner que els dote duna veu prpiai identificable. El teu viatge contribueix genero-sament a aquest afany amb un grapat de can-ons concebudes en clau generacional idestinades a encendre els directes i alliberar larbia acumulada. El seu finanament, mitjan-

    ant la plataforma de micromecenatge Verkami,demostra lexistncia duna demanda de pro-postes descarades i valentes com la seua.Al Verkami shan encomanat tamb els Atupa,jove grup raper de Montcada sorgit de les cen-dres de Golpe Bajo. El seu primer disc, Quatri-barrap, ratifica la impressi que lescena de hiphop en valenci amb Rapsodes, Arrap, ElBlue, Barraques Sudsistema, Vicen-T o Enders cada dia ms encoratjadora. Atupa practi-quen un rap eclctic i divertit, satreveixen ambbases de dubstep i drumnbass i sexpressenamb un flow fresc i irresistible. Les seues lletresalternen crtiques socials directes a la jugular delsistema sense arribar a la virulncia canalladels Arrap amb temes festius amarats dunarauxa encomanadissa. I prediquen amb lexem-ple: si al tema titular un hit indiscutible can-ten Quan unir-se s lnica manera / Per ferrespectar aquesta escena, al disc es presentenacompanyats duna bona representaci daixmateix: Rapsodes, Atzembla, Arrap, Panxo(Sophy Zoo), Borja Penalba o Estel (Arrs Cal-ds), que donen riquesa i color a un treball fran-cament recomanable.Comptat i debatut, tres magnfiques aportacionsde lHorta a una collita anual novament espln-dida que mant ben viu el foc de la msica envalenci enmig daquesta glaciaci persistentque encara amenaa en quedar-se de forma in-definida.

    Josep Vicent Frechina

    Vicent Andrs Estells, el poeta del pobleFamlia de Vicent Andrs Estells, Burjassot.

    El 27 de mar far vint anys dela mort de Vicent Andrs Estells. Ensva deixar al 1993, per les seuesidees, la seua fora i el seu gran amora totes les xicotetes coses de la vidaens acompanyen diriament a travsdels seus versos, que ara sn el nos-tre llegat, una gran herncia per a lanostra cultura i la nostra gent. Nosaltres el recordem com un homebo, humil i alegre que lnic que esti-mava i pel que vivia era pel nostrepoble, la nostra llengua i el nostrePas. Va ser una persona molt pro-pera, capa de plasmar des del fetms esgarrifs, com pot ser una durapostguerra o la mort de la seua pri-mera filla, a lamor ms gran per lavida. Encara ara, desprs de vint anys,continuem aprenent dell i veiem comcada dia es fa ms pals un nom quesha guanyat a pols: el poeta delpoble. Com a membres de la seuafamlia ens agradaria donar les gr-

    cies al poble per tornar-li lafecte agrapats, per convocar festes per ho-norar-lo, com sn els sopars Estellso els diversos homenatges que ensapleguen a travs del teatre, la m-sica o la pintura... Per tots i cadascundaquests amants de la poesia ellcontinua obrint camins al nostre cos-tat. Per, sobretot, grcies per ser unpoble que ix al carrer i lluita pels seusdrets, que treballa i obri les portes decasa;i enrama el vent amb les paraulesde la primavera....Els seus versos, en ocasions premo-nitoris, continuen a lordre del diaperqu parlen de la realitat. Una rea-litat personal i alhora compartida.Com ell mateix va deixar escrit:Potser dirs, un dia, decebut,amb un conyac, en algun bar esps:Algun cordell massa tens sha rom-put...I evocars tho jure- lEstells. (Andrs Estells, V.: Hamburg. Edi-

    cions 62, Barcelona, 1974. pg 57)Feli any Estells a tots i totes. Tantals qui ja el coneixeu com als qui hofareu en un futur, perqu no sols en-guany s el seu any, sin cadascundels dies en qu ens continuem al-ant i gaudint de la vida.

  • 4/ La Veu de lHorta Nord

    Des de mitjans d'agost, la Plataforma d'Aturats deMontcada (PAM) est treballant les terres, unes 7 fane-cades que ha aconseguit ajuntar per al seu projecte co-operatiu, al terme de Montcada. En sntesi podrem dirque el projecte de la PAM passa per recuperar unes te-rres en dess, amb la intenci de dur a terme un pro-grama de producci-formaci d'agricultura ecolgica. Dostcnics sn els encarregats de donar formaci tant en elcamp de la producci ecolgica com en el del funciona-ment de les societats cooperatives.Aquest projecte dna formaci i proporciona una rendabsica a una vintena de persones, totes membres de laPAM. El cam fins comenar aquest programa no ha estatgens fcil: per desgrcia l'equip de govern municipal, desdels inicis, s'ha dedicat a collocar pals a les rodes, encompte de donar suport a la iniciativa. Comencem pel principi. Cap a mitjans d'octubre de l'any2011 la PAM, desprs d'una profunda anlisi i reflexi in-terna, decideix presentar un projecte d'ocupaci-formacimitjanant una cooperativa agrria per donar resposta alproblema de l'atur i la formaci a la poblaci aturada deMontcada. Els principals pilars-demandes d'aquest pro-jecte eren els segents: la cessi de terres d'horta aban-donades en mans de l'ajuntament o de propietat privada,el pagament d'una renda bsica a cadascun dels partici-pants en el projecte i el finanament per part de l'ajunta-ment tant de les eines necessries per treballar la terracom dels sous dels dos tcnics que estarien encarregatsde la formaci agrcola i cooperativa dels participants. Des d'un principi, la resposta per part de l'ajuntament snles llargues o directament tancar-se en banda i negar-sea ajudar per engegar la cooperativa. Desprs de diversosmesos a lespera, veient com l'alcalde delegava les ne-gociacions en membres de segona fila dins l'ajuntamenti com una i altra vegada les reunions eren ajornades, l'es-tratgia de la PAM per aconseguir el finanament del pro-jecte don un gir de 180 graus.A partir d'ac comencen les negociacions amb els dife-rents grups de l'oposici municipal a l'ajuntament, per talde posar en el centre del debat poltic el finanament delprojecte cooperatiu de la PAM. Desprs de la bona re-buda per part dels diferents partits, s'aconsegueix queaquest tema siga tractat en plenari a l'ajuntament deMontcada, concretament el dia 28 de mar de 2012, diaprevi a la vaga general del 29 de mar. Una vegada ladata de debat en plenari estava posada, des de la PAM

    es va entendre que aquesta seria la data clau: o b el go-vern municipal (PP), dirigit per l'alcalde i nmero 2 en laDiputaci Juan Jos Medina, feia un tomb en els seusplantejaments i donaven llum verda al projecte; o b, fents de la seua majoria, tombava el projecte i tirava perterra l'esfor dels ltims mesos de totes aquestes perso-nes aturades. A partir d'ac, des de la PAM es bolquen tots els esforosper buscar el major nombre de suport dins del poble, mit-janant assemblees amb diferents collectius socials lo-cals i comarcals i amb persones individuals perqu, i a ladesesperada, en cas que el PP refusara el projecte, for-ar mitjanant una acci contundent i amb ampli suportde la poblaci que donaren marxa enrere i aprovaren el

    projecte. Per fi va arribar el dia en qu s'havia de debatre el pro-jecte, el sal de plens estava ple de gom a gom. En unaltima maniobra, amb la intenci de minvar el nombre iles forces dels que all havien anat a donar suport a laplataforma, el govern municipal envi a la part final del'ordre del dia el projecte de la cooperativa. Quan per fi es va arribar a aquest punt, la bancada neo-con, fent s de la seua majoria, en dos minuts va tirar en-rere el projecte. Per aquell dia havien errat: no solshavien daprovar el projecte, sin que, a ms a ms, lagent que estava all havia decidit que ni cap xantatge nicap pressi policial els faria desistir en el seu compromsvers aquest projecte que considerava just . El plenari esdon per acabat i unes 40 persones van decidir ocupar-lo per forar el govern a canviar la seua decisi. El tan-cament es prolong des de passades les 23.30h del dia28 fins al voltant de les 3 de la matinada del dia 29. Du-

    rant aquell temps feren aparici al voltant d'una vintenade membres de la Gurdia Civil, que van identificar iamenaar de les dures conseqncies que podria portaraquesta ocupaci per a totes aquelles persones que par-ticipaven de la mateixa. L'alcalde, veient que s'havia cla-vat en un atzucac, i que les amenaces dels cossospolicials als ocupants no donaven els seus fruits, es vaveure obligat a reobrir les negociacions amb els membresde la PAM per poder posar fi a l'ocupaci. Una setmanadesprs, i amb l'alcalde encapalant les negociacions perpart de l'ajuntament, el projecte de la PAM va ser aprovat,encara que la dotaci econmica va ser reduda consi-derablement. Aquest fet ha requerit un gran esfor perpart dels membres de la PAM per engegar la coopera-tiva.En aquests moments, uns 4 mesos desprs del comen-ament del projecte i ja amb les terres treballades donantel seus primers fruits, la PAM ha presentat de nou el pro-jecte per ser debatut en els pressupostos de l'any 2013.Siga quina siga la dotaci econmica de cara a l'any vi-nent, el que queda clar s que la PAM ha marcat prece-dent no sols a Montcada, sin a l'Horta Nord, per fer fronta l'atur. Davant problemes collectius, eixides collectives.

    LA PLATAFORMA D'ATURATS DE MONTCADA APOSTAPEL COLLECTIVISME COM A RESPOSTA A L'ATUR

    A FONS

    PLATAFORMA DATURATS DE MONTCADA

    Ocupaci del sal de plens de lAjuntament

    Treballs de posada a punt de la terra.

    Els fruits de la terra i del treball.

  • La Veu de lHorta Nord/ 5A FONS

    Des de mitjans d'agost, la Plataforma d'Aturats deMontcada (PAM) est treballant les terres, unes 7 fane-cades que ha aconseguit ajuntar per al seu projecte co-operatiu, al terme de Montcada. En sntesi podrem dirque el projecte de la PAM passa per recuperar unes te-rres en dess, amb la intenci de dur a terme un pro-grama de producci-formaci d'agricultura ecolgica. Dostcnics sn els encarregats de donar formaci tant en elcamp de la producci ecolgica com en el del funciona-ment de les societats cooperatives.Aquest projecte dna formaci i proporciona una rendabsica a una vintena de persones, totes membres de laPAM. El cam fins comenar aquest programa no ha estatgens fcil: per desgrcia l'equip de govern municipal, desdels inicis, s'ha dedicat a collocar pals a les rodes, encompte de donar suport a la iniciativa. Comencem pel principi. Cap a mitjans d'octubre de l'any2011 la PAM, desprs d'una profunda anlisi i reflexi in-terna, decideix presentar un projecte d'ocupaci-formacimitjanant una cooperativa agrria per donar resposta alproblema de l'atur i la formaci a la poblaci aturada deMontcada. Els principals pilars-demandes d'aquest pro-jecte eren els segents: la cessi de terres d'horta aban-donades en mans de l'ajuntament o de propietat privada,el pagament d'una renda bsica a cadascun dels partici-pants en el projecte i el finanament per part de l'ajunta-ment tant de les eines necessries per treballar la terracom dels sous dels dos tcnics que estarien encarregatsde la formaci agrcola i cooperativa dels participants. Des d'un principi, la resposta per part de l'ajuntament snles llargues o directament tancar-se en banda i negar-sea ajudar per engegar la cooperativa. Desprs de diversosmesos a lespera, veient com l'alcalde delegava les ne-gociacions en membres de segona fila dins l'ajuntamenti com una i altra vegada les reunions eren ajornades, l'es-tratgia de la PAM per aconseguir el finanament del pro-jecte don un gir de 180 graus.A partir d'ac comencen les negociacions amb els dife-rents grups de l'oposici municipal a l'ajuntament, per talde posar en el centre del debat poltic el finanament delprojecte cooperatiu de la PAM. Desprs de la bona re-buda per part dels diferents partits, s'aconsegueix queaquest tema siga tractat en plenari a l'ajuntament deMontcada, concretament el dia 28 de mar de 2012, diaprevi a la vaga general del 29 de mar. Una vegada ladata de debat en plenari estava posada, des de la PAM

    es va entendre que aquesta seria la data clau: o b el go-vern municipal (PP), dirigit per l'alcalde i nmero 2 en laDiputaci Juan Jos Medina, feia un tomb en els seusplantejaments i donaven llum verda al projecte; o b, fents de la seua majoria, tombava el projecte i tirava perterra l'esfor dels ltims mesos de totes aquestes perso-nes aturades. A partir d'ac, des de la PAM es bolquen tots els esforosper buscar el major nombre de suport dins del poble, mit-janant assemblees amb diferents collectius socials lo-cals i comarcals i amb persones individuals perqu, i a ladesesperada, en cas que el PP refusara el projecte, for-ar mitjanant una acci contundent i amb ampli suportde la poblaci que donaren marxa enrere i aprovaren el

    projecte. Per fi va arribar el dia en qu s'havia de debatre el pro-jecte, el sal de plens estava ple de gom a gom. En unaltima maniobra, amb la intenci de minvar el nombre iles forces dels que all havien anat a donar suport a laplataforma, el govern municipal envi a la part final del'ordre del dia el projecte de la cooperativa. Quan per fi es va arribar a aquest punt, la bancada neo-con, fent s de la seua majoria, en dos minuts va tirar en-rere el projecte. Per aquell dia havien errat: no solshavien daprovar el projecte, sin que, a ms a ms, lagent que estava all havia decidit que ni cap xantatge nicap pressi policial els faria desistir en el seu compromsvers aquest projecte que considerava just . El plenari esdon per acabat i unes 40 persones van decidir ocupar-lo per forar el govern a canviar la seua decisi. El tan-cament es prolong des de passades les 23.30h del dia28 fins al voltant de les 3 de la matinada del dia 29. Du-

    rant aquell temps feren aparici al voltant d'una vintenade membres de la Gurdia Civil, que van identificar iamenaar de les dures conseqncies que podria portaraquesta ocupaci per a totes aquelles persones que par-ticipaven de la mateixa. L'alcalde, veient que s'havia cla-vat en un atzucac, i que les amenaces dels cossospolicials als ocupants no donaven els seus fruits, es vaveure obligat a reobrir les negociacions amb els membresde la PAM per poder posar fi a l'ocupaci. Una setmanadesprs, i amb l'alcalde encapalant les negociacions perpart de l'ajuntament, el projecte de la PAM va ser aprovat,encara que la dotaci econmica va ser reduda consi-derablement. Aquest fet ha requerit un gran esfor perpart dels membres de la PAM per engegar la coopera-tiva.En aquests moments, uns 4 mesos desprs del comen-ament del projecte i ja amb les terres treballades donantel seus primers fruits, la PAM ha presentat de nou el pro-jecte per ser debatut en els pressupostos de l'any 2013.Siga quina siga la dotaci econmica de cara a l'any vi-nent, el que queda clar s que la PAM ha marcat prece-dent no sols a Montcada, sin a l'Horta Nord, per fer fronta l'atur. Davant problemes collectius, eixides collectives.

    LA PLATAFORMA D'ATURATS DE MONTCADA APOSTAPEL COLLECTIVISME COM A RESPOSTA A L'ATUR

    PLATAFORMA DATURATS DE MONTCADA

    Els principals pilars-demandesd'aquest projecte eren els segents: lacessi de terres d'horta abandonadesen mans de l'ajuntament o de propietatprivada, el pagament d'una renda bsicaa cadascun dels participants en el pro-jecte i el finanament per part de l'ajun-tament de les eines necessries pertreballar la terra

    Preparant les caixes per a la distribuci.

  • 6/ La Veu de lHorta Nord

    La sobirania econmica s el poder delnostre poble per decidir sobre la nostra organit-zaci econmica i per plantar cara als dictats delmercat i les institucions com el FMI i el BCE.Cada dia patim amb ms claredat la prepotnciadel sistema neoliberal que ens oprimeix. Veiemcom augmenten els desnonaments al nostrevoltant, com augmenta lexplotaci de les nos-tres dones, com augmenta latur a la comarca,com ens retallen els serveis pblics, conduint-los a la privatitzaci: als nostres collegis, insti-tuts, centres de salut, a lassistncia social, comsincrementa la pressi sobre la nostra llengua,com ens retallen els nostres drets laborals, so-cials i democrtics, com continua lintent de des-trucci de lhorta, etc.Front aix, la reacci del poble no es fa esperar.Els collectius als quals pertanyem cada vegadaincrementem el nostre grau de resposta, com enles accions de la Plataforma dAfectades per lesHipoteques per aturar els desnonaments, comen la lluita per un lloc digne de treball de la Pla-taforma dAturats de Montcada, com les accionsde la Plataforma en defensa dels serveis pblicso la coordinadora dAMPES de Burjassot, comles accions dels diversos collectius feministes,com la resposta en la nostra comarca dels pi-quets el dia de la vaga del 14N o com la mobilit-zaci a Burjassot en contra de la vinguda delpresident del PP al poble el passat 16 de no-vembre (que va impedir que assisitira a la reunique tenia prevista i pales loposici a les seues

    poltiques). Tamb tenim notcia que sestan in-tentant crear nous espais a diversos pobles dela comarca mitjanant assemblees municipalis-tes que superen lesquema dels partits i quearrepleguen la veu dels moviments socials alsajuntaments per canviar el seu funcionament.Es tracta que lajuntament siga la veritable veudel poble i actue en funci dels interessos da-quest.Aquest cam arreplega la torxa de les lluites queshan dut als nostres pobles, amb major o menorintensitat, per superar lestat de les coses. Noens queda una altra, si volem canviar aquestsistema podrit, hem de poder decidir com volemorganitzar-nos com a societat, dins el nostremarc nacional.Hem de poder decidir sobre el nostre treball, elsrecursos i la nostra organitzaci econmica. Elconcepte dindependncia que est tan demoda, lentenem com a sobirania social i eco-nmica, fora dels dictats dels mercats, fora delsdictats de lelit que t ara mateix els mitjans perdecidir. Aquesta sobirania ha de permetre elcontrol democrtic sobre el sector financer i pro-

    ductiu, ha de posar els interessos de la majoriatreballadora i popular per sobre dels interessosde la minoria que ens enfonsa, ha de permetrens decidir plenament com organitzem el territori,ha de collectivitzar els sectors estratgics(energia, aigua, comunicacions, etc.), ens ha depermetre organitzar el consum de manera equi-librada, social i ecolgica, de manera que tin-guem la sobirania alimentria i lorganitzaci delconeixement i la cultura fora dels criteris delmercat, ha de generar un sistema que situe lesdones en igualtat de condicions que els homes.Hi ha encetada una campanya a lmbit nacionalper tractar de lligar aquestes realitats amb leslluites que es duen a les nostres comarques. AlHorta Nord, palesem en la prctica aquest mo-viment. Ara cal lligar-lo de manera que les diver-ses lluites conflusquen en una lluita msgeneral, on la unitat popular capgire la situaciactual i genere les condicions de canvi de sis-tema. El peridic que ara teniu a les vostresmans s un passet ms en la direcci dajuntarles lluites en un moviment que, en la suma, pro-dusca un efecte multiplicador en aquest cam.

    Endavant-OSAN, comit de lHorta Nord

    La sobirania econmica: un pas necessari per generar un nou sistema just i solidari

    PAH-Burjassot: una lluita per la dignitat i els drets socialsEn abril de 2012, cinc persones de Bur-

    jassot decidrem collaborar amb la PlataformadAfectades per les Hipoteques de Valncia pera recollir signatures i presentar una Iniciativa Le-gislativa Popular al congrs espanyol, on es de-mana que saturen tots els desnonaments, quela daci en pagament siga una opci per a lespersones afectades i que els bancs signen llo-guers socials per a evitar casos dexclusi so-cial.Tot va comenar quan un ve del poble, membrede lAMPA de Sant Joan de Ribera (escola enlluita perqu xiquets i xiquetes estudien en ba-rracots), ens coment el cas d'una famlia enprocs de desnonament. Ens ficrem en con-tacte amb ella: era un cas molt dur, ja que si esquedaven sense sostre, serveis socials es que-daria amb la seua filla de 5 anys. Rpidamentacudrem a la PAH de Valncia per assessorar-nos-en, que ens digueren per on havem de co-menar. Anrem a negociar amb el director delbanc, amb suport de la PAH de Valncia, i acon-segurem la primera victoria: la daci en paga-ment i un lloguer social de 5 anys renovables. Aquest cas ens anim a constituir oficialment laPAH de Burjassot: frem octavetes i comena-ren a arribar ms casos de vens i venes delpoble, cadascun amb les seues peculiaritats. Undaquests casos era imminent: el desnonamentd'una vena amb minusvalia i dos fills. Comen-rem a fer-ne difusi per fer una concentraciper evitar-ho, amb cartells, octavetes, xarxes so-cials i el dia del desnonament ens juntrem ales portes de la seua casa unes 200 persones.

    Quan hi arrib la comissi judicial, amb suportde la policia municipal, frem una barrera hu-mana a la porta del pati i hagueren d'anar-se'nsense aconseguir el seu objectiu: deixar una fa-mlia al carrer. Lactuaci de la policia municipalno ens va agradar, ja que s un cos pagat ambdiners pblics i pensem que no ha de servir aentitats privades com els bancs. Arran d'aix, decidrem preparar una moci ipresentar-la a lajuntament, on es demanava:a) Que la policia municipal no participara alsdesnonaments. s la policia del poble i ha dedefensar el poble i no collaborar amb els bancsen aquests processos.b) Que lajuntament traguera els diners pblicsdels bancs que desnonen a famlies del poble.c) I, finalment, que lajuntament simplicara enaquesta lluita.La moci va ser aprovada per unanimitat, per laqual cosa, Burjassot s el primer municipi delPas Valenci en declarar-se Municipi contraels desnonaments.Fa poc, els desnonaments a Burjassot arribarenfins al parlament catal. Les CUP (CandidaturesdUnitat Popular) proposaren per a presidir elparlament catal, de manera simblica i com aacte de denncia, el nostre ve que es va inten-tar sucidar quan anaven a desnonar-lo.En el poc temps de vida que t, la PAH de Bur-jassot ha aconseguit algunes victries: paralitzarun desnonament, aconseguir dos lloguers so-cials, una daci en pagament, presentar i apro-var la moci a l'ajuntament, concentracions imanifestacions de suport amb el ve que es va

    intentar sucidar Ara mateix portem ms de 15 casos, algunsmolt durs, per estem animats i animades, per-qu aquestes xicotetes victries ens refermenen les nostres conviccions: el sistema capitalistamata i deixa la gent al carrer. No lluitem nomsper casos puntuals, lluitem per un sistema so-cioeconmic que es base en les persones i noen interessos econmics.Continuem i continuarem lluitant i animem altrespobles de l'Horta Nord i de tots els Pasos Ca-talans a constituir Plataformes, ja que aquestproblema ens afecta a tots i totes. En cas quenecessiteu ajuda i suport, podeu comptar ambnosaltres!

    Amb lluita tot s possible!!!Stop desnonaments!!!PAH-Burjassotpahburjassot@gmail.com

    ACTUALITAT POLTICA-SOCIAL

    Mural realitzat al cam de Montcada, altura de Beniferaig.

    Acci de la PAH a Burjassot.

  • La Veu de lHorta Nord/ 7

    El passat mes de setembre va acabarla segona part de l'assemblea nacional on Mau-lets, el jovent independentista revolucionari i laCAJEI, la coordinadora d'assemblees de joves,junt a altres agents externs, es van unir perdonar pas a l'organitzaci juvenil ms potentdels Pasos Catalans. La nova organitzaci fade la independncia, el socialisme i el feminismeels seus tres eixos principals de lluita.

    I com afecta a a la nostra comarca? Doncsque ara, l'assemblea de Maulets l'Horta s ArranBenimaclet-Horta Nord. Ara en som ms i lesnostres energies estan renovades. Aix s, man-tenim l'esperit rebel i l'nima revolucionria queels Maulets ens van deixar. Som hereus de tota la gent que durant aquests25 anys han passat per la nostra assemblea,tenim ben present la lluita antifeixista i sempretindrem al cor el nostre company Guillem, per-qu enguany 2013 ms que mai hem de dir benalt aix de: 20 anys no ens han fet oblidar-te!Perqu 20 anys no ens han fet oblidar la impu-nitat amb qu els teus assassins van comptar,ni com els poders fctics de l'Estat van crimina-litzar la teua lluita. Tenim present aquest projecte, nascut arran l'A-plec de l'Horta Nord, que fa ja alguns anys vacomenar amb pas ferm a caminar per la co-marca.Volem continuar lluitant per una comarca lliurede l'especulaci urbanstica que hem patit alllarg de tots aquests anys, volem lluitar contra

    els desnonaments, el nou drama social quepatim arreu dels Pasos Catalans. Volem conti-nuar treballant amb els casals i els espais auto-gestionats que gaudim grcies a l'esfor i eltreball quotidi de tantes i tantes persones.Volem destruir el patriarcat i s per aix que ensdeclarem feministes. Volem que els i les jovestinguem llocs on poder gaudir d'un oci alternatiusense la pressi del consumisme. Volem ser lliu-res i viure la nostra sexualitat lliurement. Volemreivindicar Estells i Fuster, i que el nostre va-lenci, el catal de totes, tinga el respecte quees mereix als nostres pobles i ciutats, a les ins-titucions i a les escoles. Volem una escola p-blica i de qualitat, i com no, en catal.s perqu volem tot all i molt ms pel que usanimem a participar del nostre projecte, a seguirtot all que fem a les xarxes socials i si tensentre 15 i 27 anys a participar de la nostra as-semblea. Podeu seguir-nos a Facebook i Twitter, i si voleucontactar amb nosaltres ho podeu fer a:hortapv@arran.cat

    Un nou projecte ha nascut: ara Maulets l'Horta s Arran Benimaclet-Horta Nord!ACTUALITAT POLTICA-SOCIAL

    A febrer de 2013 ja no queda dubte queens trobem en una situaci dabsoluta emergn-cia social. Tothom coneixem ms duna personapropera sense feina (quan nosaltres en tenim!)Ja estem ms habituats a veure persones de-manant almoina, o fent cua a Critas... i tot aix,mentre hem daguantar als senyors del PP, dela CEOE, de CiU, de Mercadona o de la CasaReial espanyola, mentre ens intenten endolcirles orelles amb les seues canterelles de nousbrots verds...Mentrestant, la realitat s mot ms cabuda. Co-rrupci generalitzada, retallades en tot all p-blic (ensenyament, sanitat, dependncies,transport, etc.), atur galopant, reduccions sala-rials, Expedients de Regulaci dOcupaci ge-neralitzats, nombre de desnonaments i sucidiscreixent... una situaci que no es veia des defeia dcades.Amb les darreres contrareformes (laborals, deles pensions, etc.), el colp constitucional (per ga-rantir constitucionalment el pagament deldeute illegtim, encara que shagen de carregartot all que haja estat pagat amb els nostres di-ners) de fa dos estius, la privatitzaci de la sa-nitat, la LOMQE, etc., ens estan portant, alconjunt de la classe treballadora, a un abismeque ms semblen els primers anys del segle XX,que no el segle XXI.A ms, arreu dels Pasos Catalans, ms concre-tament al Pas Valenci, i a la nostra comarca,a lHorta Nord, la situaci no s millor en abso-lut.A lHorta Nord, ms de 26.000 persones treba-lladores ens trobem aturades (segons dades ofi-cials). Ara b, si atenem als propis informesinterns de lINE on reconeixen que les xifres da-tur reals sn entre un 20 i un 25% superiors ales xifres oficials (perqu no es comptabilitza atota la gent que no est apuntada als serveis p-blics docupaci, o perqu han pogut treballarunes poques hores en un cap de setmana, perexemple), ens trobem que a la nostra comarca,ms de 30.000 persones estan a latur. s a dir,que en una comarca amb poc ms de 220.000

    habitants, aproximadament el 15% de la pobla-ci total no t feina remunerada i cotitzant.Per exemple, en localitats com Montcada, se su-pera de llarg la prpia mitjana datur al Pas Va-lenci (superior al 28% de la poblaci activa,quan la mitjana estatal ronda el 26%)... Quin atur podem tenir realment? Doncs com amnim, 1 de cada 3 persones en edat de treba-llar es troben sense feina.Per aix, el senyor Juan Rosell, president de laCEOE, diu que no li apanyen les estadstiquesde lINE... perqu hi ha moltes ms personesaturades... i per solucionar-ho, qu proposa?Doncs despatxar a funcionaris!! Molt b... i totaix mentre el seu antecessor al crrec estpassant una temporadeta a la pres.A casa nostra viuen aproximadament 1 de cada4 habitants del conjunt de lestat... per tenimprop d1 de cada 3 aturats. A ms, patim elmajor percentatge dERO. EROs com el provo-cat pel gran empresari valenci Jos Luis Fe-rrer, quan prcticament va tancar lempresaARCO de Bonreps i Mirambell, deixant cente-nars de famlies treballadores de la nostra co-marca sense feina... El Sr. Ferrer, igual quealtres grans empresaris valencians com JuanRoig de Mercadona, diuen pblicament sensecap vergonya que hem de treballar com els xi-nesos... mentre deixen milers de persones tre-balladores del Pas Valenci sense faena;mentre semporten els diners guanyats ac ambel nostre suor, per muntar altres negocis fora;mentre afonen la producci ac, i importen pro-ductes de fora.I si amb aquests empresaris no tinguremprou, hem de suportar als grans sindicatssper subvencionats i amb grans estructuresburocrtiques que noms ajuden a negociar ipactar eixos EROs, a acceptar contrareformes(com la de les pensions), a no convocar vagues(esperant que lestat espanyol els accepte coma agents negociadors), a aplicar la contrare-forma laboral del PP contra les seues prpiestreballadores (mentre diuen estar-ne en con-tra)... ajudant simplement a desmobilitzar i man-

    tenir la desorganitzaci, desuni i descoordina-ci de la classe treballadora.Des de la COS entenem que no podem conti-nuar acceptant aquesta situaci. No podem con-tinuar acceptant com destrueixen els nostresllocs de treball; com ens deixen sense possibili-tats de futur; com no deixen cap altra opci als iles joves treballadores que fugir de casa peremigrar; com el capitalisme i lespanyolisme nofan ms que fomentar el racisme i els atacsconstants contra la nostra llengua i cultura; comfan lleis a mesura per garantir la impunitat delfrau fiscal o la destrucci dels nostres boscos imuntanyes per poder especular desprs... men-tre juguen amb les vides dels i les brigades de-mergncia i amb el futur de les persones queviuen a les nostres comarques dinterior. Nopodem continuar aguantant-ho!!!Per sort, hi ha esperances i exemples a seguir.Per sort, a lltima Vaga General, la del 14N, elconjunt del Poble Treballador va comenar aagafar protagonisme, mitjanant les seues es-tructures autoorganitzades. Estructures com laPlataforma dAturades de Montcada, la PAH deBurjassot, el comit de vaga de Benimaclet,lAssemblea dAturats dOrriols-Torrefiel, etc.,ens mostren el cam a seguir.Un cam llarg i difcil, per absolutament neces-sari i urgent. El cam de lautoorganitzaci i lau-togesti, de lassemblearisme i la democrciadirecta. El cam de la independncia econmicade cap estructura (institucions, administracions,etc.)Aquest cam s molt llarg i molt difcil, pernoms aix podrem bastir una xarxa coordinadai autogestionada, que comence a generar totall que necessitem per avanar en el nostrealliberament com a persones, com a classe icom a poble. Un autntic Contrapoder Obrer iPopular.Perqu si el present s de lluita... el futur serlliure.

    Aix estan les cosesGonal Bravo, militant de la Uni Comarcal de lHorta de la Coordinadora Obrera Sindical COS

  • 8/ La Veu de lHorta Nord ACTUALITAT POLTICA-SOCIAL

    ENS RETALLEU DRETS; AC CREEM ESPAISUn nou espai autogestionat a la comarca: obrim lAteneu a Montcada

    Des de fa algun temps, un grupde joves de Montcada ens reunim ambla finalitat devidenciar una srie demancances presents al nostre poble entots els mbits. Ens vam plantejar quinapodia ser la manera de donar cabuda atotes aquestes necessitats i va sorgir laidea de crear un Ateneu en i per al poblede Montcada. D'aquesta manera, ente-nem per ateneu un espai fsic com apunt de trobada i confraternitzaci, onels vens del poble tinguen la possibilitatde desenvolupar activitats (culturals, so-cials, d'oci...) o on adrear-se per dur aterme diferents iniciativies en beneficidel poble. Tenint en compte el contextactual de crisi, tampoc no oblidem elsentit de reivindicaci i lluita. Per tant, l'objectiu s crear un espaitransformador, desinstitucionalitzat,sense nim de lucre que faa servir laxarxa social del poble (altres associa-cions, particulars, collectius...) per cri-xer i desenvolupar-se. Un espai obert departicipaci (individual i collectiva) quepermitisca gaudir dun desenvolupa-ment cultural i social digne tant a Mont-

    cada com a la comarca de l'Horta Nord.Per aconseguir fer efectiu aquest pro-jecte hem d'eixir als carrers, donar-nosa conixer i incitar el poble a participar-hi.Tot i l'existncia d'espais municipals,moltes vegades les iniciatives proposa-des pel poble no s'han pogut realitzar ohan hagut de ser traslladades a altrescontextos per la mancana d'un suportinstitucional ferm. Per aquest motiu, surgent la creaci d'un espai capa d'a-glutinar esforos i necessitats per tal decrear un moviment ciutad real i aut-nom. Desprs d'un llarg trajecte d'implicacial nostre poble amb propostes com aramercats d'intercanvi, jornades de convi-vncia, reivindicaci del paper de ladona a l'esport, festes patronals auto-gestionades, etc. ens hem adonat queara ms que mai s el moment de cons-truir alternatives i noves formes de rela-cionar-nos amb la nostra realitat. Aquesttreball continuat ha donat els seus fruitsi hem aconseguit juntar els recursos ne-cessaris per obrir aquest espai.

    El local est situat a l'avinguda Germa-nies, n 21 de Montcada, a tocar de l'es-taci de metro Montcada-Alfara. Unaantiga fusteria que amb l'esfor i el tre-ball desinteressat de companys, collec-tius i vens del poble s'ha rehabilitat perdonar resposta als plantejaments insti-tucionals basats en el lucre, la repres-si, l'homogenetzaci, la corrupci i laviolncia. Cada dimarts a les 21.30h ens reunimen assemblea oberta per donar forma aaquest discurs i crear-ne de nous. Peraix, i des d'ac, fem una crida a tota lagent amb ganes de reinventar-se, lluitar,denunciar, crear perqu conegaaquest espai i spia que el t al seuabast per aconseguir fer efectiva la so-lidaritat, l'empatia, la cultura lliure, l'au-tonomia i la justcia social.

    JUNTES HO PODEM TOT!

    Presentaci del projecte durant la inauguraci de lAteneu 9/02/2013.

    Espai de confluncia dels moviments socials de la comarcades del qual naix aquest projecte La Veu de lHorta Nord.Des de lany 2008 al 2011 hem celebrat 4 aplecs comarcalsque han passat per: Burjassot, Godella, Montcada, Alfara,Alboraia. Celebrats en una sola poblaci o dividint les acti-vitats entre dues poblacions, les xerrades, accions reivindi-catives, mostres de cultura popular com correfocs, partidesde pilota o la msica en valenci nhan sigut protagonistes.

  • La Veu de lHorta Nord/ 9

    UN TRSOR DESCONEGUT PER A MOLTS MONTCADINS I VENSDE LHORTA NORDLuis Juan i Orts, prejubilat i estudiant dHistria de lArt.

    EL MOSAIC DE LES NOUMUSES, fou descobert de manera ca-sual el 19 de maig de 1920, en la partidadel Pouaig o Pouatxo del nostre termemunicipal, pel professor Juan Jos Se-nent Ibez, un aficionat a larqueologiaa qui acompanyava el seu amic PepnGarca i Domingo. Tots dos, mentre pas-sejaven per eixa partida, van veurenombroses tesselles de forma prism-tica, comenaren a escarvar i sota unacapa de uns 40cm de terra va aparixerun magnfic mosaic rom. Van deduirque deuria pertnyer al dormitori dunavila romana datada al segle III d.C.Malgrat la importncia del descobri-ment, el mosaic no fou traslladat fins eljuny de 1921 al Museu Provincial de Va-lncia, situat a lantic convent delCarme. Esta tardana i la seua perma-nncia a la intemprie van causar greusdesperfectes, reparats en part posterior-ment en les diferent intervencions queva patir. La darrera va ser realitzada perMagdalena Monraval i LaurenceKrougly amb ls dels mtodes msavanats per a la conservaci de mo-saics. Segons una informaci apare-guda a la versi digital del peridic ElPas del 9 doctubre de 2001 i tituladaEL GRAN MOSAICO DE LAS 9MUSAS RECOBRA SU ESPLENDOR,diu que el mosaic, desprs duna inter-venci de neteja i restauraci que hacostat 3.600.000 de pessetes, sufraga-des per la Generalitat Valenciana, sex-hibeix a la sala de la Capella del Museude Belles Arts de Valncia. La realitathui en dia s una altra ben distinta, comhe pogut comprovar personalment, jaque el passat dia 30 de gener de 2013vaig presentar-me al Museu preguntantper lesmentada obra i em van dir queest emmagatzemada i no se sap resde la seua nova exposici al pblic. Al-guna cosa haurien de fer les autoritatslocals per reclamar un tracte ms digneper a eixe tresor de la nostra ciutat. Siel Museu no t lloc, la soluci s moltfcil: que cedisca el mosaic a un altremuseu que tinga lloc disponible, desegur que n'hi ha ms dun; o ms fcilencara, que el cedisca al nostre poble,

    don no havia d'haver eixit mai. De segurque li troben un lloc adequat. La vila a la qual pertanyia el mosaic es-tava situada a lextrem septentrional delterme municipal de Montcada, a 10kmal nord-est de la ciutat de Valncia, molta prop de la via Augusta, 3km a loest(carretera vella de Barcelona). Tambestava situada molt prop del cam deSagunt a Llria, que des de lpoca beraunia Edeta i Arse. La costa estavatamb molt a prop, 5 km, i com que lavila estava sobre una espcie de tur,molt prop del barranc del Carraixet, lesvistes haurien de ser esplndides, unlloc ideal per a viure o estiuejar peralgun patrici de la ciutat de Valncia.Les mides del mosaic en el moment deldescobriment, segons els estudis delprofessor Nicols Primitiu Gmez Se-rrano, eren de 6'33 x 5'71, s a dir36'10m2. El mosaic s policrom, ambpredomini del roig de les carns, el blancdel fons i el negre per a les inscripcionsde les muses. Evidentment les figuresestaven disposades per ser observadesdes de lentrada a lhabitaci, situadaenfront delles. El mosaic mostrava, mirant-lo des delentrada, una orla de peltes (escut rodantic) i fulles dheura a la part oposadaal llindar, que estava format per un es-cacat format per tres sries de tretzequadres blancs i negres. El pavimentprpiament dit estava delimitat per unfilet al qual segueix una srie de trian-gles negres sobre fons blanc, com unauna orla, que suneix en els angles for-mant quadres. A aquesta orla la segueixuna altra en forma dona entrellaada ien el camp es representen els temes,superposats i entrellaats en forma deI. Els temes figurats ocupen un angle delmosaic, que est format per nou requa-dres que representen les Nou Muses,amb els seus bustos, els smbols i elsnoms de cadascuna delles. Aquest con-junt est a la vegada delimitat per unaorla dones i la separaci entre quadress'efectua per un soguejat de tres colors:blanc, gris i roig, sobre fons negre. Se-gueix aquest soguejat un tema de den-

    tellons.Seguint lordre de dalt a baix i desque-rra a dreta apareixen:MELPMENE: musa de la tragdia,acompanyada duna mscara.TALIA: musa de la comdia, acompan-yada del pedum o bast i probable-ment duna mscara.EUTERPE: musa de la msica, ambuna flauta sobre cada muscle i amb elnom escrit com HEUTERPE.TERPSCORE: musa de la dansa, prc-ticament perduda en el descobriment, iamb una lira.CLO: musa de la histria, prcticamentperduda, porta un volum o dptic, par-cialment conservat.CALOPE: musa de la poesia pica, fi-losofia i retrica aparegu amb el nomincomplet.ERATO: musa de la poesia ertica, ambctara amb tesselles de pasta vtria, decolor verd, blanc i roigPOLYMNIA: musa de la poesia lrica i lapantomima, apareix amb un ceptre.URNIA: musa de lastronomia queapareix amb una esfera.Desitjant que aquest article haja desper-tat inters i servisca perqu les autori-tats reaccionen i facen lesfor necessariperqu puguem gaudir daquesta obrael ms prompte possible, els saludemolt atentament.

    Imatge del mosaic de les 9 muses

    PATRIMONI

  • 10/ La Veu de lHorta Nord

    La presncia del foc a les nostres festesDimonis Els Socarrats, Campanar

    Si frem una enquesta preguntant quins un dels principals elements de les festes alPas Valenci, no tinc cap dubte que una granmajoria contestaria el foc. Per, quin s el sig-nificat que t dins la festa?Al gener, ms de 60 poblacions del nostre pascelebren les Santantonades, en homenatgeal seu patr Sant Antoni Abad o Sant Antonidel porquet. A cadascun daquests pobles esfa una pira cnica de llenya, que simbolitza lacova on vivia, davant la qual sescenifica partde la vida del sant i com va vncer les tempta-cions, representades per dimonis i dracs. Des-prs se li bota foc.A Canals trobem una foguera de dimensionsexcepcionals: 20 metres daltura i 12 metresde dimetre. 80 tones de llenya la convertei-xen en la foguera ms gran del mn i aix fi-gura al Llibre Guinness dels rcords.Aquests rituals fan referncia a la regeneracide la vida, els cicles de la natura i el culte alsanimals. Per tamb existeix un altre significato interpretaci. En un principi, Sant Antoni erael patr a qui saclamaven les persones quepatien dherpes zster o Foc de Sant Antoni,

    per aix la presncia del foc a la festa.Ja a mar, arriba la nostra festa ms represen-tativa: Les falles.Es pensa que el gremi dels fusters iniciaquestes festes amb la crema, la vespra deldia del seu patr, Sant Josep, de les deixalles itrastos vells, per tal de buidar els seus tallersabans de la primavera. A ms, cremaven lesestructures que utilitzaven per illuminar-se,perqu en fer-se ms llarg el dia ja no les ne-cessitaven. Altres li donen un significat pag:diuen que noms s un ritual que anuncia la fide lhivern i lentrada en la nova estaci.Les primeres falles, com les coneixem a diesdara, eren monuments satrics i burlescos enels quals sexposava la vergonya pblica i escremaven simblicament situacions i personesdel carrer o del barri on es plantaven.Des de 2005, la Cavalcada del foc anuncialarribada del foc que cremar els monuments.La realitzen diverses colles de dimonis delPas Valenci, construint un correfoc gegant alcentre de la ciutat de Valncia. Recuperantuna tradici de principis del segle XX, que res-cata el costum que les comparses de diables i

    carrosses de Plut encenguen les falles. Al juny ens trobem amb la nit de Sant Joan, onse celebra larribada del solstici destiu amb fo-gueres. La finalitat del foc a aquesta festa eradonar-li fora al Sol, que a partir deixe dia sa-nava fent ms dbil i els dies tenien menyshores de llum. A ms a ms, es pensa que elfoc t una funci purificadora per a la gent queel contempla.A Alacant la nit de Sant Joan era una festivitatagrcola, on els llauradors celebraven el diams llarg de lany per tal de recollir les collites ila nit ms curta per a la destrucci dels mals.Actualment, les seues festes patronals finalit-zen amb la crema de les fogueres, els seusmonuments.Que el foc s un element que est molt pre-sent a les nostres festes era ben sabut pertots, per ara ja podem dir que coneixem unpoquet ms el seu origen i significat.

    15 anys a Foc i FlamaPas a pas, foc a foc, passen els dies,

    les setmanes, els mesos i amb ells, els anys.Fins a 15. 15 anys de Dimonis de lAvern. Icom cap de nosaltres sho haguera apostatquan comenrem, vam pensar que lefem-ride era motiu de celebraci. I aix ho vam fer. Primerament, vam estopinar tantes carretilles,xorradors, xiuladores, titanis, granits i altreselements inflamables com vam poder. Vamconvidar amics vinguts de totes les contradesdel pas perqu ens ajudaren a fer maldat pelscarrers dAlboraia. Uns carrers que ja feiamolts anys, massa, que no trepitjvem.Desprs, ben cansats, per ben alegres, ensvam reunir eucarsticament al voltant dunataula. Una pausa per a la calma, per repararles forces amb el pa i el vi, per retrobar elsamics que hem anat fent al llarg del cam. Aaltes hores de la matinada, apagvem elsllums i la msica i posvem punt i final a uncap de setmana frentic, trepidant i ple demo-cions.Tot aix ocorria el dissabte 17 de novembre de2012. El divendres 16 havem inaugurat lexpo-sici commemorativa de lAniversari: Ms queCorrefocs. 15 Anys dAlternatives Culturals aAlboraia.En ella es pretenia fer un reps a la vida de lacolla ms enll dels correfocs. Si b aquestssn la nostra ra de ser principal i la principalfont dingressos, tots els beneficis que ens re-porten shan destinat, des dels inicis, a la ge-neraci dalternatives culturals i doci al poble.En 15 anys hi ha temps per oblidar moltescoses, aix que fou molt emotiu repassar al-guns dels esdeveniments claus en la histriade la colla. Els primers anys, amb lespenta ini-cial, les accions per reivindicar el territori, com

    les passejades en bici per lhorta o la netejadel Carraixet en la squia de la Riquera... Ambels primers anys, les primeres Carnestoltes.Fins a sis edicions (entre 1999 i 2004) ambprogramacions dall ms diverses, semprecompromeses, que no van poder suportar lavoluntat uniformitzadora de l'Ajuntament.La mateixa ofensiva que ens empenyia, pocsanys desprs, a cercar una seu social a Taver-nes Blanques, malgrat que el nom impressio-nat a les casaques dels vestits continuava sentAlboraia. Tanmateix, des de lexili, continu-vem entestats a mostrar altres maneres de tre-ballar, amb els Mercats de Llibre que fiem perSant Jordi des de 1999 fins a 2005 i la I Firadel Llibre del 2006, on vam unir en una plaatots els llibrers del poble i de la contornada.Quin goig feia aquella plaa! I desprs, arri-bava juliol. Vam entendre que les festes ma-jors del poble sn una oportunitat i unaplataforma ideal per fer-nos escoltar. Aixdoncs, el 2005, per cridar ben fort, diem coma altaveu els Obrint Pas i els Orxata SoundSystem. I a Pau Alabajos que tocaria, junt alsMsics Furtius, aquell mateix estiu i que repeti-ria el 2006, collaborant amb lAteneu Populardel Carme.Les festes del poble tenien ja per a 2007-2008el format fixat. Es tractava doferir durant deudies lalternativa a loficialitat. Els tallers i lesxarrades ms diverses omplien les vesprades igrups com VerdCel, Rapsodes, Les Made-deus, Cesk Freixas o els Ovidi Twins entretants altres refrescaven les llargues nits des-tiu.Era noms qesti de temps i el 2009, amb la-juda de la Coordinadora de Festes Majors Au-togestionades, naixien les Festes Majors

    Autogestionades d'Alboraia. En 2010 s'incor-poraven al projecte altres 3 associacions delpoble i naixia la FESMAL. Basada en la cre-ena d'una alternativa d'oci ms participativa,compromesa amb el medi, el territori i la gent,la FESMAL fa molt ms que les festes majorsde juliol. Organitza tot un seguit d'activitats alllarg de l'any, per d'aquestes i altres proeses,ja en vam parlar en el nmero anterior de LaVeu de l'Horta Nord.Aquest article s'escrivia en el marc de partici-paci amb l'Aplec. Enll dels llindars del termedel nostre poble, els Dimonis vam estar desdels inicis amb l'Aplec de l'Horta Nord, perconstruir xarxes de cooperaci, crear fronts co-muns de lluita contra els problemes que asset-gen la comarca.Amb tot, van passant els estius, i les tardors,hiverns i primaveres, i amb les estacions, elsanys, i els Dimonis continuem forjant-nos encada correfoc, fent amics arreu del pas, cele-brant les festes ms paganes (per molt ques'entesten a camuflar-les amb nom de sant,com Sant Antoni o Sant Joan), iniciant nousprojectes.Projectes tan engrescadors com l'alliberament,al cor d'Alboraia d'un nou espai. Tornem acasa i no s Nadal. Un espai per al debat, pera l'entreteniment alternatiu. Un espai que aixo-plugue les inquietuds personals i done cabudaa tots els collectius que ho desitgen. La ideas tenir el local enllestit en pocs mesos, tan debo per al prxim nmero d'aquesta revista, ipoder estar presentant-vos la nova seu delsDimonis de l'Avern a tots i totes. I omplir la Seui els anys, 15 anys ms com a mnim, de lluita,festa i amics, a foc i flama.

    Dimonis de lAvern, Alboraia

    FOC

  • Lla Veu de lHorta Nord/11CONTACTES

    Coordinadora pel Valenci de lHorta Nord:

    hortanord@fev.org

    Plataforma Afectats per la Hipoteca de Burjassot:

    pahburjassot@gmail.com

    Dimonis de lAvern

    correfoc@correfoc.cat

    www.correfoc.cat

    Endavant-OSAN Horta Nord

    hortanordendavant@gmail.com

    Plataforma Aturats de Montcada

    plataformaaturatsmontcada@hotmail.com

    Arran Benimaclet-Horta Nord:

    hortapv@arran.cat

    Ateneu Montcada de lHorta

    ateneupopular.montcada@hotmail.com

    Coordinadora Obrera Sindical-COS Uni Comarcal de lHorta:

    horta@sindicatcos.cat

    Dimonis Socarrats

    focpopular@gmail.com

    Ca Bassot

    cabassot@gmail.com

    La Burra Vella

    laburravella@gmail.com

    Bordissot Collectiu Mediambiental

    http://bordissot.blogspot.com

    Plataforma en Defensa dels Serveis Pblics de Burjassot

    burjassotplataforma@gmail.com

  • 12/ La Veu de lHorta Nord ENTREVISTA

    1) Com es forma la Plataforma en Defensa delsServeis Pblics de Burjassot? Quins sn els seusobjectius?La Plataforma la impulsa la Coordinadora dAMPESde Burjassot (formada per les AMPES dels 5 collegisi dels 3 instituts pblics) desprs duna srie de mo-bilitzacions, amb xits parcials, que es donen alpoble i desprs de contactar amb treballadores de lasanitat del poble i amb gent daltres collectius, comara el 15M, Bassot, gent que apostem per una formade fer poltica municipal diferent a l'actual i transfor-madora de la societat o gent de l'esquerra indepen-dentista, entre d'altres.El 15 de febrer de l'any passat la Coordinadora con-voca una manifestaci en defensa del sistema pblicd'ensenyament. Comptant amb lxit d'aquesta ma-nifestaci, la Coordinadora es planteja incrementarel grau de mobilitzacions, i sorgeix la idea de la Pla-taforma, desprs de contactar amb els diversos sec-tors ja comentats, per estendre el grau dereivindicacions a tot el sector pblic. Finalment, laPlataforma naix amb un caire prctic, es crea al ma-teix temps que convoca una manifestaci en defensadels serveis pblics al juny. 2) Detallans quins han sigut els principals actesque ha dut a terme la Plataforma. Prioritzeu lapresncia al carrer, s a dir, visualitzar al conjuntde la ciutadania les vostres demandes?El 13 de juny del 2012, a les 19h va ser el primer acteque vam convocar en forma de manifestaci. No vaser tan nombrosa com la del febrer per les dates (jano hi havia collegi de vesprada) per tamb va serimportant i, a ms, va incloure un marcat sentit dedenncia de l'actual sistema que ens oprimeix. Elprocs va servir per elaborar una srie de docu-ments, tots en catal, amb un marcat caire de pas iamb un missatge marcadament antisistema. Vamtenir una reuni setmanal des del mes de maig. A lestiu es paralitz lactivitat per van seguir les co-municacions. De fet, ens vam afegir a les concentra-cions que hi havia a lestiu tots els divendres al maten defensa dels serveis pblics davant de lajunta-ment (divendres negres, en deien).A finals de setembre la Coordinadora mamprn lac-tivitat amb la reivindicaci del transport escolar quesha eliminat als IES Estells i Frederica Montseny.Convoquem una concentraci junt amb la Plataformael dia 18 doctubre. Aquesta coincideix amb la vagade mares i pares als collegis i instituts convocadapel Sindicat dEstudiants i a la qual safegeix FAPA-Valncia. La Coordinadora tamb fa una crida activaa la vaga i contribueix al seu xit parcial. La concen-traci va tenir com a resultat que lAjuntament re-clame a Conselleria el mateix dia de la concentraciel transport i ara mateixa est en mans del ConsellEscolar Municipal.La Plataforma com mamprn lactivitat el 30 doctu-bre del 2012 i es fixa com a objectiu actuar com aComit de Vaga del 14N. Aix mateix, hem estat par-ticipant en tots els actes reivindicatius que s'han re-alitzat. Ara mateix, estem preparant novesmobilitzacions. Evidentment, el caire de la Plataformat aquest sentit que comentes de visualitzar al carrerles nostre reivindicacions a banda de lluitar per acon-seguir-les.3) Sembla que lxit de les mobilitzacions de laPlataforma est lligat amb leix educatiu. Ambqu relaciones aquest fet?Com ja hem comentat, la Plataforma la impulsa laCoordinadora d'Associacions de Pares i Mares(AMPES) de Burjassot. Les reivindicacions en l'mbiteducatiu han estat les ms presents al carrer en elsdarrers anys. La Coordinadora reapareix (ja va existir

    una altra anteriorment) encetat el curs 2011-2012, elcurs passat, com a resposta a les retallades brutalsque comencen a produir-se en leducaci i arreple-gant les reivindicacions histriques dels collegis iinstituts pblics del poble. Al voltant de les primeresmobilitzacions en lmbit del Pas Valenci sorgeix lanecessitat de presentar una moci a lajuntament enla lnia daquesta defensa. Llavors vam elaborar elprimer manifest que conjuminava all general ambles reivindicacions de cada centre. Aquest manifestva ser aprovat per lequip de govern de lajuntamentactual amb loposici frontal del PP.En aquest punt vam decidir convocar la manifestacidel 15 de febrer del 2012 en defensa del sistemad'ensenyament pblic, que va ser un xit, ms dunmiler de persones a Burjassot. Val a dir que si la Coordinadora va rutllar b des delprincipi s perqu existia un treball previ els cursosanteriors. El CEIP Sant Joan de Ribera, el 2010-2011vam incrementar les mobilitzacions per ledifici nouque des de fa ms de 20 anys sest demanant i quefa 8 que semblava imminent la seua construcci. Haestat emprat pels partits majoritaris com a arma po-ltica i encara estem esperant la seua construcci.Coincidint amb les eleccions autonmiques i munici-pals, vam organitzar dos manifestacions, i durant totel curs, concentracions a Conselleria tots els dillunsi daltres accions que van fer palesa aquesta neces-sitat. Al recer de les dos manifestacions, vam acon-seguir la solidaritat de les altres AMPES i alhora vamcridar plegats les reivindicacions dels seus centres.4) Segons tenim ents, heu aconseguit algunesde les reivindicacions que plantejveu amb les in-fraestructures municipals educatives. Ens potsexplicar en qu consisteixen aquestes xicotetesvictries?Arran de la manifestaci del 15 de febrer vam acon-seguir que lAjuntament arreglara tot el que li perto-cava en tots els centres (infraestructures) i que, finsi tot, assumira algunes qestions flagrants que co-rresponien a Conselleria (aquesta encara ens ho deual poble). A ms a ms, des de llavors que l'Ajunta-ment est realitzant amb puntualitat tot el que li per-toca en matria educativa. Sn xicotetes victriesque fan veure a la gent que la mobilitzaci serveixper avanar.5) Ms enll de la conjuntura concreta, creus queaquesta Plataforma tan mplia est servint coma pol daglutinament de lesquerra ms comba-tiva? Quines limitacions pot tindre? Penses quet un tarann clarament transformador?Efectivament, s un pol de referncia i de trobada dela gent ms combativa del poble. Est servint, juntamb la Coordinadora, perqu les treballadores i tre-balladors tinguem un espai per poder orientar la lluita.A ms a ms, hem aconseguit reunir, desprs demolts anys, a gent de sectors molt diversos i, sobre-tot, a la gent de base, ms enll dels poltics profes-sionals. Potser una de les limitacions siga la mancade certa continutat, per s un nou espai creat perpoder-lo emprar com a una eina reivindicativa ms.

    S, el tarann de la Plataforma s clarament transfor-mador ja que hem aconseguit visualitzar que el pro-blema de l'atac al sector pblic va ms enll de lesretallades i requereix d'un canvi de sistema sociopo-ltic.6) A la passada vaga del 14-N a diferents poblesde lHorta, com Montcada i Burjassot, hi hague-ren piquets anticapitalistes que superaren en or-ganitzaci, presncia i activitat als sindicatstradicionals (UGT i CCOO). La Plataforma va ferprpia la jornada de vaga? Com hi vau partici-par?S, com ja he comentat ads. La Plataforma vam par-ticipar en tots els actes previs al poble per convocarla vaga i finalment vam ser qui acabrem convocantel piquet informatiu del dia de la vaga. Al piquet in-formatiu vam fer una cercavila pel poble, passantpels centres de treball ms importants, amb ms de150 persones i va resultar un xit reivindicatiu i com-batiu. Aix mateix, vam fer una crida a la participacien la manifestaci de la vesprada i en el bloc antica-pitalista.7) El passat 16 de novembre el president de la Ge-neralitat, Alberto Fabra, tenia prevista una reunia la seu local del PP a Burjassot. Una protesta es-pontnia de ms de 300 persones va fer-lo desis-tir dacudir-hi. Com es valora des de la Plataformaaquest fet?La Plataforma valora que cada vegada ms gent deBurjassot t ms clar quins sn els responsables del'empobriment a qu ens han dut al Pas Valenci. Ams, ara amb la coartada de la crisi, no fan ms queincrementar el saqueig del nostre poble. Per aix novolem al nostre poble cap botifler. Aquest fet demos-tra com de farta est la gent i ara el que cal s ajudara que aquestes reivindicacions contribusquen a l'a-van de la lluita pel canvi de sistema i la llibertat delnostre poble.8) Per acabar, a ning se li escapa que Burjassott una tradici de lluita i ltimament encapalamoltes de les lluites comarcals, per exemple ambels desnonaments. Quin paper ha jugat la Plata-forma i altres collectius i organitzacions enaquest revifament? La Plataforma ha jugat el paper de catalitzador, a l'i-gual que la Coordinadora d'AMPES, la PAH, l'esque-rra independentista o d'altres collectius. Pense queall important s donar continutat a la lluita, estar ahi que existisquen aquests punts de trobada per es-tendre la lluita. Tamb pense que la gent ms politit-zada i amb ms experincia hem de dajudar a ferveure que s possible acabar amb el sistema capita-lista que ens oprimeix i construir un nou model social.Un model fet per i per a les persones, les dones, laclasse treballadora. Un model que, entre d'altresqestions, respecte el medi ambient, colloque lanostra llengua i cultura en la posici que li pertoca.Un model que possibilite uns Pasos Catalans lliuresi solidaris. En aquest sentit, sc optimista i pense queel poble serem capaos de construir-lo.

    La Veu de l'Horta Nord entrevista Mrius Fullana, doctor en Fsica, catedrtic de Matemtiques a la Universitat Po-litcnica de Valncia i ve de Burjassot. Histric militant independentista des dels inicis dels 90, actualment militaen Endavant a l'Horta Nord, avui ens parla de la Plataforma en Defensa dels Serveis Pblics de Burjassot, en laqual participa com a coordinador de les AMPES al municipi i de la que n's el portaveu.

    Manifestaci realitzada a Burjassot, 13 de juny de 2012.