La transici a la producci agrria ecolgica

  • Published on
    05-Feb-2017

  • View
    220

  • Download
    0

Transcript

  • P03 Introducci P04 La producci agrria ecolgica P07 Preparaci de la transici P10 Canvis durant la transici P14 La comercialitzaci P17 La inspecci, la certificaci i el segell ecolgic P19 Test davaluaci P21 Problemes i solucions durant la transici P25 Preguntes freqents P26 Per saber-ne ms P28 LEntrevista

    www.gencat.cat/darpwww.ruralcat.net

    DOSSIERLA TRANSICI A LA PRODUCCI AGRRIA ECOLGICA

    34Febrer 2009

    FORMACI I ASSESSORAMENT AL SECTOR AGROALIMENTARI

    www.ruralcat.net

  • DOSSIERN34

    DOSSIERTCNIC

    2

    PRESENTACIDossier Tcnic. Nm. 34 La transici a la producci agrria ecolgica.Febrer de 2009

    EdiciDirecci General d Alimentaci, Qualitat i Indstries Agroalimentries.

    Consell de RedacciJoan Gen Albesa, Ramon Lletjs Castells, Joaquim Porcar Coderch, Jaume Si Torres, Elisabet Cardoner Mart, Joan Barniol Garriga, Agust Fonts Cavestany (IRTA), Santiago Riera Lloveras (Premsa), Joan S. Minguet Pla i Josep M. Masses Tarrag.

    CoordinaciJosep Maria Masses Tarrag.

    ProducciTeresa Boncompte Ribera, Josep Maria Masses Tarrag i Annabel Teixid Martnez.

    Correcci i assessorament lingsticJoan Ignasi Elias Cruz.

    Grafisme i maquetaciQuin Team!

    ImpressiEl Tinter(empresa certificada ISO 14001 i EMAS)Paper 50% reciclat i 50% ecolgic.

    Dipsit legalB-16786-05ISSN: 1699-5465

    El contingut dels articles s responsabilitat dels autors. DOSSIER TCNIC no shi identifica necessriament. Sautoritza la reproducci total o parcial del articles citant-ne la font i lautor.

    DOSSIER TCNIC es distribueix gratutament. En podeu demanar ms exemplars a ladrea:dossier@ruralcat.net

    Departament dAgricultura, Alimentaci i Acci RuralGran Via de les Corts Catalanes, 612, 4a planta08007 - BarcelonaTel. 93 304 67 45. Fax. 93 304 67 02e-mail: dossier@ruralcat.net

    Ms recursos, enllaos i versi electrnica al web de RuralCat:www.ruralcat.net

    Fotos portada: Conreus de fruita dola i fruita seca, cultiu de pebrots en hivernacle, sembradora i cremador de prop (pel control de les males herbes en horticultura). El seguiment de la finca s la principal eina dels productors ecolgics. Foto: Laura Jos Maria, FiBL, F.X. Sans i Arantxa Fernndez.

    Fotos interior:Lestabliment de bandes amb vegetaci arvense pot contribuir a laugment de la biodiversitat i al control de plagues en cultius hortcoles.Foto: F.X. Sans.

    02

    Aquesta publicaci que teniu a les mans, s el pri-

    mer Dossier Tcnic dedicat a la producci agrria

    ecolgica, concretament a un tema tant oport

    com la transici a la producci agrria ecolgica.

    Ara fa uns mesos que el Govern catal ha aprovat el

    primer Pla dAcci per a lalimentaci i lagricultura

    ecolgiques pel perode 2008-2012. Aquest Pla

    dAcci, elaborat de forma transversal entre set de-

    partaments de la Generalitat de Catalunya, liderats

    pel Departament dAgricultura, Alimentaci i Acci

    Rural, te per objectiu la potenciaci de les produc-

    cions i del consum de productes agroalimentaris

    ecolgics a Catalunya, mitjanant laplicaci de les

    105 actuacions que integren aquest Pla.

    En paraules del President de la Generalitat de Ca-

    talunya, el Govern creu en limpuls a lagricultura

    ecolgica, tant per lexcellncia dels productes

    que sen obtenen, com pels beneficis socials i

    ambientals que aporta.

    La conversi s el procs de transici duna explo-

    taci o empresa agroalimentria cap a un sistema

    de producci ecolgica, procs que es realitza

    durant un perode de temps determinat i durant el

    qual shauran daplicar les disposicions i normes

    relatives a aquesta producci ecolgica.

    Aquest perode constitueix una fase molt transcen-

    dent en la histria de qualsevol empresa que es

    vulgui dedicar a la producci ecolgica, ja que al

    llarg de la seva durada sha daconseguir la implan-

    taci dun nou sistema de treball que pot compor-

    tar importants novetats, tant dordre tcnic com de

    gesti i registre de les operacions efectuades.

    Fins al final daquesta transici i de forma general,

    no es podran utilitzar, ni en letiquetat ni en la do-

    cumentaci comercial dels productes obtinguts,

    les indicacions protegides de la producci ecol-

    gica. Aquest fet, junt amb una possible davallada

    de les produccions, mentre no sassoleix un nou

    punt dequilibri, comporta aquesta especial trans-

    cendncia.

    Per tots aquests motius, doncs, s fa del tot ne-

    cessari reconixer la importncia daquest pero-

    de, que cal encarar i superar, comptant amb la

    informaci necessria i efectuant totes aquelles

    actuacions i modificacions requerides.

    Lobjectiu daquest dossier, precisament, s el

    domplir un buit dinformaci i ajudar a preparar la

    transici a totes aquelles persones interessades en

    comenar a produir de forma ecolgica.

    Desitjo que aquesta informaci us sigui de la mxi-

    ma utilitat i us ajudi a prendre les decisions ms

    adequades.

    Ramon Llus Lletjs i CastellsSubdirector general dAgricultura

  • LA TRANSICI A LA PRODUCCI AGRRIA ECOLGICA.

    DOSSIERN343

    INTRODUCCI

    03

    Aquest document s el resultat de la traducci i ladaptaci a

    Catalunya del dossier Erfolgreich auf Biolandbau Umstellen, pu-

    blicat el 2001 pel Forschungsinstitut fr Biologischen Landbau

    (Institut dInvestigacions per a lAgricultura Ecolgica, FiBL), de

    Sussa. La publicaci s una iniciativa conjunta de la Universitat

    de Barcelona (UB), lInstitut dInvestigacions per a lAgricultura

    Ecolgica (FiBL) i el Departament dAgricultura, Alimentaci i Ac-

    ci Rural (DAR).

    Lobjectiu daquest dossier tcnic s facilitar les decisions dels produc-

    tors i productores que vulguin iniciar el procs de conversi cap a la

    producci agrria ecolgica. Per aquesta ra sanalitzaran abans de

    tot les condicions de la finca i es valoraran les principals dificultats que

    shauran dafrontar, aix com els aspectes econmics, de comercialitzaci

    i de certificaci ecolgica. El dossier inclou, tamb, un qestionari senzill

    que ofereix la possibilitat davaluar lestat de la prpia finca pel que fa a

    la producci agrria ecolgica.

    El canvi tecnolgic en les prctiques agrcoles que sintrodueixen dins

    una finca per transformar-la en un sistema ecolgic i la reorganitzaci

    ecolgica que sesdev, s el que anomenem etapa de transici o de

    conversi a la producci agrria ecolgica. Lobjectiu de la reconversi

    s assegurar la productivitat a llarg termini i la sostenibilitat de la finca.

    Abans diniciar la transici, conv que lagricultor faci lanlisi segent:

    Quins sn els avantatges i els riscos que comporta el sistema eco-

    lgic de producci?

    Quines possibilitats de mercat tenen els productes ecolgics?

    Quins canvis en les infraestructures haur demprendre per adaptar

    la seva finca?

    Quines aportacions externes ecolgiques haur de menester i podr

    aconseguir a la comarca o comarques venes?

    La ramaderia ecolgica s un excellent complement per la gesti de les fi nques amb conreus herbacis extensius de sec. Foto: F.X. Sans.

  • DOSSIERN34

    DOSSIERTCNIC

    EN QU CONSISTEIX LA PRO-DUCCI AGRRIA ECOLGICA?

    La intensificaci i lespecialitzaci de la

    producci agrria, aix com les exigncies

    de competitivitat resultat de la globalitza-

    ci de leconomia, han originat nombro-

    sos riscos ecolgics, econmics i socials

    que han fet pals que el desenvolupament

    basat en lagricultura convencional no

    sempre s plenament sostenible. Davant

    daquesta realitat, lagricultura ecolgica

    es presenta com una alternativa vlida

    amb un gran nombre davantatges. Lagri-

    cultura ecolgica, que es basa a produir

    de manera harmnica amb la naturalesa,

    assegura a llarg termini la conservaci

    dels recursos naturals per a la producci

    agrria i lobtenci daliments sans i nutri-

    tius per nodrir persones i animals.

    01 La producci agrria ecolgica gestiona els recursos de manera acurada i eficient

    Lagricultura ecolgica guanya en eficincia a la

    convencional en la utilitzaci dels recursos del

    sl, de laigua i de latmosfera. A ms, permet

    fer un gran estalvi denergia perqu no empra

    productes fitosanitaris dorigen quimicosinttic,

    ni fertilitzants dalta solubilitat. Aquesta major

    eficincia en ls dels recursos disponibles s

    un indicador important de la sostenibilitat del

    sistema de producci. No obstant aix, alguns

    productors de Catalunya i molts dEuropa em-

    pren ms capital en infraestructures i maquinria

    per disminuir la m dobra.

    02 Lagricultura ecolgica tanca, sempre que pot, els cicles dels nutrients

    Per obtenir una relaci ptima entre el sl, les

    plantes, els animals i les persones a lempresa

    agrria, els productors ecolgics han de fer el

    propsit de tancar, a la mateixa finca, els cicles

    dels nutrients. Si fos aix, la finca evolucionaria

    fins a convertir-se en un organisme equili-

    brat.

    El tancament dels cicles dels nutrients es

    pot aconseguir mitjanant: a) lajust de la crre-

    ga ramadera als recursos farratgers de la finca,

    b) el conreu de lleguminoses que augmentin

    el contingut de nitrogen disponible del sl, c)

    laportaci dadobs que genera la mateixa finca

    (fems i purins), que afavoreix el desenvolupament

    i lactivitat de la fauna i dels microorganismes

    del sl, i d) laportaci de matria orgnica pro-

    cedent dels adobs verds i de les restes de les

    collites, que assegura laportaci equilibrada de

    nutrients.

    04

    LA PRODUCCI AGRRIA ECOLGICA

    Lagricultura ecolgica promou la biodiversitat. Foto: Berta Caballero.

    La fertilitat del sl est relacionada amb lactivitat biolgica. Foto: FIBL.

    Lestabliment de marges amb vegetaci i lassociaci de cultius sn dues estratgies per augmentar la biodiversitat dels conreus hortcoles. Foto: L. Chamorro.

  • LA TRANSICI A LA PRODUCCI AGRRIA ECOLGICA.

    DOSSIERN3405

    03 La producci ecolgica incre-menta la fertilitat del sl de manera permanent

    La fertilitat del sl es relaciona amb la capacitat

    de generar vida; per aix s el principal capital

    productiu de lagricultor, que s qui sha de pre-

    ocupar de mantenir-la i dincrementar-la.

    La fertilitat del sl est relacionada, princi-

    palment, amb una elevada activitat biolgica.

    Mitjanant la fertilitzaci orgnica, lacurada

    llaurada del sl i la no-utilitzaci de productes

    fitosanitaris nocius, lagricultor afavoreix la di-

    versitat i el desenvolupament de gran quantitat

    de microorganismes. Aquests fan que els nutri-

    ents incorporats al sl estiguin aviat disponibles

    i, en conseqncia, safavoreix que les plantes

    assimilin els nutrients. Alhora, aquests microor-

    ganismes enriqueixen el sl amb humus, que en

    millora lestructura i en redueix lerosi.

    04 Lagricultura ecolgica utilitza mesures de prevenci per a la ges-ti de plagues i malalties

    Lagricultor ecolgic dedica una atenci especial

    a la prevenci de les malalties i les plagues que

    poden afectar les plantes, especialment perqu

    un cert nombre de tractaments permesos en la

    producci agrria ecolgica noms tenen efecte

    o xit parcial.

    La principal eina dels productors ecolgics

    s ls de mesures preventives per a la protecci

    vegetal que es basen en lobservaci de la pre-

    sncia i levoluci dels organismes que causen les

    plagues i les malalties que ataquen els conreus

    (seguiment o monitoratge). Tamb s important

    la prevenci que ofereix un sl viu perqu les

    plantes, fertilitzades de manera equilibrada, es-

    tan menys exposades als riscos de latac duna

    plaga; aix mateix, lestmul de la biodiversitat da-

    munt del sl i en el sl evita el desenvolupament

    de les malalties. Mitjanant la selecci de varietats

    ben adaptades, vigoroses i resistents, es poden

    aprofitar de manera ptima els mecanismes de

    defensa de les mateixes plantes. Tanmateix, una

    rotaci de conreus ben dissenyada ajuda a pre-

    venir les malalties presents en el sl i lincrement

    excessiu de males herbes.

    05 Lagricultura ecolgica cria, ali-menta i gestiona els animals tenint en compte les necessitats de cada espcie

    La gesti i el tracte que reben els animals duna

    finca ecolgica es porta a terme sempre en el

    Escampador de compost. Foto: CECA Manresa

    El seguiment de la presncia i lavaluaci dels organismes que causen les plagues i de la fauna auxiliar s la principal eina dels productors ecolgics. Foto: FiBL.

    Pila de compostatge. Foto: Gemma Safont.

  • DOSSIERN34

    DOSSIERTCNIC

    context del profund respecte que mereix la seva

    vida.

    La cria pretn obtenir animals sans, forts i

    amb rendiments elevats i permanents. La gesti

    dels animals t en compte els requeriments de

    cada espcie, els ofereix gran llibertat de movi-

    ments i respecta les seves pautes naturals de

    conducta; tot aix promou el benestar i la bona

    salut dels animals. En cas de malalties, es dna

    prioritat a les cures amb remeis naturals. Com en

    la prevenci de plagues i malalties de les plan-

    tes, en aquests sistemes el seguiment acurat i

    diari s molt important.

    06 Lagricultura ecolgica promou una gran diversitat de plantes, ani-mals i espais vitals

    La diversitat de plantes, animals i microorganis-

    mes fa que un ecosistema sigui ms resistent a

    les situacions de pertorbaci i a lestrs, alhora

    que nincrementa la capacitat de recuperaci.

    El fet de no utilitzar herbicides afavoreix el

    desenvolupament de les plantes cultivades i de

    les males herbes. En els hbitats on hi hagi una

    flora autctona variada podran trobar aliment

    una gran quantitat de petits ssers vius atrets

    per la vegetaci i les flors. Aquesta situaci mi-

    llora lalimentaci dartrpodes depredadors,

    com algunes espcies daranyes i escarabats,

    i tamb les condicions per tenir un conreu lliure

    de plagues. La conservaci i creaci drees

    amb molta vida i com ms naturals millor con-

    tribueix, a ms, a la protecci de les espcies

    i dels hbitats.

    06

    La conservaci i creaci drees amb vegetaci contribueix a laugment de la biodiversitat de lagrosistema. Foto: F. X. Sans.

    La ramaderia ecolgica respecta les pautes naturals de conducta dels animals. Foto: F. X. Sans.

  • LA TRANSICI A LA PRODUCCI AGRRIA ECOLGICA.

    DOSSIERN3407

    COM ENS PODEM PREPARAR PER A LA TRANSICI?

    El procs de transici a la producci agr-

    ria ecolgica comporta molts canvis en els

    aspectes humans, tcnics i productius. Per

    aquesta ra, una acurada preparaci ajuda-

    r a minimitzar les dificultats i donar una

    oportunitat a la innovaci.

    01 Discutir en famlia les alternati-ves de desenvolupament

    Els canvis a la finca shan de fer en funci dels

    interessos del productor i de la seva famlia.

    Tanmateix, per tal de preparar acuradament la

    transici s necessari establir una discussi so-

    bre els principis de lagricultura ecolgica entre

    totes les persones involucrades en la gesti de

    la finca, incorporant-hi, si s el cas, les perso-

    nes contractades. Tothom ha destar disposat

    a aportar el seu parer, a acceptar divergncies

    i a aprendre coses noves.

    All que podeu fer:

    En la conversa amb la vostra famlia i els vos-

    tres collaboradors, informeu-los del vostre

    inters a produir amb tecnologia ecolgica i

    dalgunes de les fites que voleu assolir. El fet

    de presentar els objectius de manera explcita

    facilita prendre les decisions encertades.

    Provoqueu la discussi i lintercanvi didees

    pel que fa a transformar la finca per produir

    de manera ecolgica. Feu que membres de

    la vostra famlia i treballadors participin en ac-

    tivitats de capacitaci i perfeccionament en

    temes dagricultura ecolgica.

    Analitzeu les mesures que es prendran, els

    canvis que provocaran i la manera com afec-

    taran la finca i les persones involucrades; per

    exemple: es disposa de suficient m dobra

    per emprendre aquest projecte? Com es co-

    mercialitzar la producci dara endavant?

    Qui t coneixements previs o aptituds espe-

    cials?

    02 Recopilar informaci referent a lagricultura ecolgica

    Per iniciar la transici a la producci ecolgica

    shaur de tenir coneixement de les principals

    exigncies sobre producci, transformaci i co-

    mercialitzaci dels productes ecolgics.

    All que podeu fer:

    Assistir a un curs introductori, a xerrades es-

    pecialitzades i visitar algunes finques per co-

    nixer ms de prop lagricultura ecolgica.

    Informar-vos pel que fa als cursos de capaci-

    taci en agricultura ecolgica que sofereixen

    a Catalunya.

    Contactar amb lOficina Comarcal del Depar-

    tament dAgricultura, Alimentaci i Acci Rural

    PREPARACI DE LA TRANSICI

    Lagricultura ecolgica requereix lobservaci i el seguiment constant de la fi nca. Foto: CECA Manresa.

  • DOSSIERN34

    DOSSIERTCNIC

    de la Generalitat de Catalunya per sollicitar

    informaci.

    En la mesura de les vostres possibilitats, as-

    sessorar-vos amb un especialista per estar

    segur que la vostra finca compleix els requisits

    bsics per esdevenir ecolgica.

    Informar-vos amb claredat sobre les possi-

    bilitats de comercialitzaci dels vostres pro-

    ductes mentre feu la transici i sobretot un

    cop aquesta estigui acabada. Si s possible,

    poseu-vos en contacte amb una empresa

    compradora i/o exportadora dels productes

    que us interessa produir com a ecolgics.

    Estudieu acuradament les normes referents

    a la producci i transformaci ecolgica.

    Cerqueu informaci a Internet sobre aquest

    tema. Diverses organitzacions de productors,

    consultors i empreses provedores daportaci-

    ons externes tenen pgines web. Poseu-vos

    en contacte amb associacions lligades a la

    producci, el consum i el foment de la pro-

    ducci i lalimentaci ecolgica.

    Preguntes i reptes que planteja la producci

    ecolgica

    Lexperincia ens demostra que per dur a ter-

    me una transici amb xit cal respondre a les

    segents preguntes:

    Com es fertilitzar la finca?

    Com es gestionaran les malalties i les plagues

    i de quina manera es controlaran les males

    herbes?

    Com sestructuraran les parcelles i quin ser

    el pla de producci?

    Quina s la disponibilitat i el preu de la m

    dobra a la comarca o les comarques venes

    on est situada la finca?

    Quina s la qualitat i quina la quantitat de

    laigua disponible?

    El productor, conjuntament amb la famlia i els

    collaboradors que treballen a la finca, hauran

    de contestar aquestes preguntes.

    Els qui inicien la transici sovint es troben

    davant duna srie de reptes tcnics i pro-

    ductius que shauran danar resolent. En

    aquest sentit, lexperincia que adquireixi el

    mateix productor amb la prctica de les noves

    tcniques i mtodes de producci agrria, li

    donaran seguretat i li permetran afrontar la

    transici en millors condicions.

    Pel que fa a la producci vegetal, hi ha dificul-

    tats de gesti que difcilment poden ser cor-

    regides un cop iniciat el procs de transici;

    ens referim, per exemple, a la compactaci

    dels sls o a una alta infestaci de males her-

    bes. Per aix shauria de trobar remei abans

    diniciar la transici.

    Pel que fa a la producci animal, les neces-

    sitats de modificaci o dadaptaci a les

    exigncies de lagricultura ecolgica es re-

    lacionen principalment amb lalimentaci i la

    gesti del bestiar. Les transformacions ms

    importants noms shaurien de planificar amb

    lajut dun especialista.

    A mesura que la finca es transformi en una

    unitat ben equilibrada i que sassoleixin cicles

    tancats de nutrients les davallades del rendi-

    ment associades al procs de transici seran

    menors.

    08

    La participaci de grups de productors ecolgics de la mateixa rea o comarca ofereix loportunitat destablir nous contactes, adquirir coneixements, analitzar xits i fracassos amb lobjectiu de trobar les solucions ms adequades. Foto: F. X. Sans.

  • LA TRANSICI A LA PRODUCCI AGRRIA ECOLGICA.

    DOSSIERN3409

    03 Activitats que podem fer per afavorir la transici

    Es recomana:

    A. Per aconseguir lequilibri de la nostra finca

    Organitzar una rotaci de conreus que

    sadapti en el temps i en lespai al sistema

    de producci que volem, dacord amb les

    caracterstiques de la zona. Per exemple:

    un any de lleguminoses per a gra o farratge

    (vea, erb, psol, etc.), un altre de cereals

    (blat, ordi, civada, espelta) i dos o tres anys

    de praderia perenne (trepadella, alfals, etc.).

    Ajustar la crrega ramadera a la capacitat

    farratgera de la finca (capacitat de crrega).

    Per exemple, incrementar la superfcie per ali-

    mentar el bestiar en detriment de la superfcie

    destinada a conreus anuals.

    Millorar la qualitat nutritiva de les pastures. Als

    llocs adequats, augmentar la freqncia de la

    pastura. Saplicaran els adobs segons el seu

    emplaament i dacord amb les necessitats

    de la pastura. Shauran de mantenir les pas-

    tures lliures de les males herbes txiques o

    agressives per al bestiar. Si us cal, demaneu

    assessorament per tal de millorar la compo-

    sici farratgera de les vostres pastures.

    Reduir tant com es pugui les aportacions

    daliments de fora de la finca. Reduir laliment

    concentrat a les racions.

    No emprar fertilitzants nitrogenats dorigen

    mineral.

    Incorporar fsfor i potassi mitjanant fertilit-

    zants comercials noms es recomana en el

    cas dun dficit important de nutrients, recol-

    zat per les anlisis dels sls i per les anlisis

    foliars en cas de fruiters i vinyes.

    B. Per afavorir la producci de conreus

    Establir rotacions llargues amb conreus pe-

    rennes, amb preferncia de lleguminoses.

    Disposar convenientment temporades de

    descans del sl, sense establir-hi conreus

    (guarets).

    Gestionar mecnicament les males herbes.

    Emprar el sistema de cultius associats o in-

    tercalats sempre que sigui possible.

    C. Per afavorir la producci hortcola

    Aplicar el control mecnic de les males her-

    bes, i provar-ho, si escau, amb el foc quan

    sn petites, evitant els riscos dincendi.

    Assajar en determinades franges de conreu la

    utilitzaci de fertilitzants comercials orgnics

    nitrogenats.

    Aplicar els productes fitosanitaris dacord

    amb la llista de productes permesos segons

    la normativa.

    Incrementar el conreu dadobs verds per ser

    incorporats al sl.

    D. Per afavorir la producci de fruiters i vinyes

    Assajar amb varietats ben adaptades (tenint

    en compte lacceptaci dels consumidors).

    Fer assaigs de fertilitzaci, sempre dacord

    amb les normes de producci ecolgica.

    Per a la gesti del sl entre les fileres de ceps,

    es recomana provar algun tipus de coberta

    vegetal (mulch).

    Emprar mtodes de confusi sexual i/o virus

    de la granulosi per controlar la carpocapsa

    de la poma (Cydia pomonella) i la tinya del

    presseguer (Graphodita molesta).

    Fer aplicacions amb sab de potassa o oli

    mineral contra laranya roja i els pugons.

    E. Per gestionar el bestiar

    Complir les exigncies sobre el maneig dels

    animals en ramaderia ecolgica, com asse-

    nyala la normativa.

    Deixar que els animals surtin regularment a

    laire lliure i disposar de pasturatge directe i

    diari, especialment a la primavera, a lestiu i a

    la tardor, sobretot en el cas del bestiar bov.

    Prescindir de ls de productes medicinals

    com ara els antibitics, els promotors del

    creixement i els coccidistats incorporats a

    la raci.

    En quins casos est justificat fer una anlisi

    de la finca?

    Si un productor ha assistit a conferncies, ha

    participat en un curset o en un seminari sobre

    producci ecolgica i est realment interessat

    a dur a terme la reconversi de la seva finca,

    s recomanable que en solliciti una anlisi de-

    tallada amb la finalitat daprofitar-ne de manera

    ptima el potencial i lentorn en qu est ubi-

    cada, aix com per avaluar els coneixements i

    la capacitat de la famlia productora i dels seus

    collaboradors immediats.

    Aquest treball, anomenat generalment Disseny

    de finca i fet per un especialista, correspon en

    termes generals a una anlisi i avaluaci amb la

    finalitat doptimitzar la utilitzaci dels recursos

    agrcoles, la tecnologia i la m dobra.

    s adient fer aquesta anlisi quan:

    No sn clars els punts forts i els punts febles

    de la finca en el moment demprendre la re-

    conversi cap a la producci ecolgica.

    No se sap quins tipus de producci han de

    ser redudes o ampliades.

    Shan de fer adaptacions de tipus arqui-

    tectnic, ja sigui construccions, camins o

    plantacions que formen part de lestructura

    permanent de la finca.

    Sha destudiar en detall la futura sobrecr-

    rega de treball.

    Es vol establir una rotaci de conreus que

    ens permeti estabilitzar la quantitat de m

    dobra, assegurar el consum familiar dali-

    ments, estabilitzar ls de la maquinria i

    millorar el nivell dingressos.

    No s clar si sha dincrementar o disminuir

    el component ramader de la finca.

    Sempre que shagin dintroduir plantacions

    darbres fruiters o ceps, ja que requereixen

    inversions ms importants.

    Cultius en hivernacle. Foto: CECA Manresa.

  • DOSSIERN34

    DOSSIERTCNIC

    10

    CANVIEN ELS INGRESSOS, LES DESPESES I EL PLA ANUAL DE TREBALL AMB LA TRANSICI?

    El canvi des de condicions dalta intensi-

    tat productiva cap a un sistema ecolgic

    pot portar la davallada de rendiments dels

    conreus i de la productivitat ramadera.

    Tanmateix, en aquesta etapa de transici

    ser necessari incorporar aportacions ex-

    ternes permeses i considerar inversions en

    infraestructura. Aix mateix, en determina-

    des tasques shaur de menester ms m

    dobra per a la producci i el manteniment

    de la finca. No obstant aix, hi ha produc-

    tors que han aconseguit reduir de manera

    important els costos de producci emprant

    els seus recursos naturals de manera ms

    eficient i, grcies al fet de no comprar pro-

    ductes sinttics, disminuir les despeses.

    Una estimaci acurada i realista dels cos-

    tos de la producci, dels rendiments i dels

    preus de venda ser de gran importncia

    per assegurar lxit de la transici.

    01 La productivitat i els rendiments disminueixen

    Lexperincia ha demostrat que els conreus

    ecolgics no assoleixen els nivells de producti-

    vitat que presenten els conreus convencionals.

    Sestima una disminuci mitjana en la producci

    dun 20 %. En conreus especfics com la patata,

    aquesta disminuci pot ser fins i tot superior.

    Aix s resultat de la menor quantitat de matria

    orgnica disponible en les finques ecolgiques

    i duna gesti fitosanitria menys agressiva que

    la convencional.

    Lestabilitat de la productivitat es pot millorar

    mitjanant lincrement sistemtic de la fertilitat

    del sl i duna gesti especfica dels nutrients

    (rotacions amb una alta proporci de llegumi-

    noses, aplicaci dadobs segons les necessitats

    dels conreus i del sl). Laplicaci de fertilitzants

    comercials ecolgics noms es justifica en el

    cas de conreus que presenten una alta rendi-

    bilitat, com succeeix en la producci hortcola,

    per exemple.

    Si a la finca hi ha una crrega ramadera

    excessiva i/o si hi ha menor rendiment en la pro-

    ducci de farratge, shauran deliminar animals

    per contrarestar la menor quantitat daliment.

    Noms aix es podr tenir una provisi daliments

    equilibrada o b tenir els animals prou provets

    de farratge. La incorporaci de fems que pro-

    venen daltres finques ecolgiques noms ser

    viable si es troben properes, a causa del cost

    del transport.

    El rendiment lacti pot disminuir a causa de

    la reducci de la quantitat daliments concen-

    trats en la raci; per aix shaur dincrementar

    la superfcie farratgera i, en conseqncia, dis-

    minuir altres tipus de produccions. La compra

    daliments concentrats ecolgics per al bestiar

    bov de producci lletera noms es pot justificar

    en casos molt especials.

    02 Poden presentar-se despeses addicionals

    Al costat de les inversions generades pels aven-

    os tecnolgics o les exigncies legals, la tran-

    sici tamb pot requerir inversions especfiques

    prpies de lagricultura ecolgica, que assenya-

    lem en les taules 1 i 2.

    CANVIS DURANT LA TRANSICI

    Durant letapa de transici s important que el productor rebi assessorament amb lobjectiu daprofi tar de manera efi cient els recursos productius i de racionalitzar els costos de producci. Foto: Gemma Safont.

  • LA TRANSICI A LA PRODUCCI AGRRIA ECOLGICA.

    DOSSIERN3411

    Les finques ecolgiques tenen menys des-

    peses en fertilitzants, aliments per al bestiar i

    productes fitosanitaris autoritzats. En canvi,

    les despeses del material de propagaci (lla-

    vors i planters) sn ms elevades. En general,

    la producci dhortalisses i arbres fruiters pot

    compensar la davallada dels ingressos.

    En finques dedicades a la producci de tu-

    bercles i hortalisses hem de preveure despeses

    una mica ms elevades, a causa del control

    mecnic de les males herbes.

    Tamb es generaran costos addicionals com

    a resultat de les exigncies de la normativa que

    ha de complir lagricultura ecolgica o b si es

    fa la comercialitzaci directa. Les despeses de

    laprenentatge poden reduir els guanys durant

    els primers anys. Per aix es recomana prendre

    mesures encaminades a reduir al mnim les des-

    peses dadequaci i aprenentatge, mitjanant

    experiments o assaigs previs a la transici. Un

    bon assessorament i lintercanvi dexperincies

    amb altres productors ecolgics pot contribuir

    a minimitzar els riscos.

    A continuaci es presenta una comparaci

    dels requeriments de m dobra, rendiments i

    ingressos entre lagricultura ecolgica i la con-

    vencional.

    A Catalunya no hi ha estudis amb una informa-

    ci tan completa com lassenyalada en la taula

    2. No obstant aix shi ha incorporat informaci

    del Llibre blanc de la producci agroalimentria

    a Catalunya (2006) i dades indites. De mane-

    ra general, els preus dels productes ecolgics

    tenen una diferncia significativa respecte als

    preus convencionals. Pel que fa al mercat intern,

    els preus dels productes ecolgics que ofereixen

    alguns supermercats sn ms alts que els dels

    productes convencionals. Aquesta diferncia de

    preus, si nhi ha, no representa benefici per als

    productors; tanmateix, els conv aquest canal

    de distribuci per lestabilitat de la demanda

    que representa.

    03 s important no subestimar lin-crement de treball que representa la reconversi

    Sn diversos els factors que incrementen les ne-

    cessitats de m dobra en el procs de transici

    i en la gesti duna finca ecolgica. Els principals

    es refereixen al requisit duna major diversitat en

    lestructura de la finca, la preparaci dadobs

    ecolgics i la seva distribuci, el control de les

    males herbes, el seguiment peridic dels con-

    reus i els animals i, en particular, les tasques

    que demanen la comercialitzaci directa dels

    productes i/o el processament a la finca, una

    vegada sha optat per aquesta alternativa.

    Nombrosos agricultors subestimen lin-

    crement de la m dobra com una important

    aportaci externa afegida al procs de transici,

    perqu no consideren les necessitats de capa-

    citaci, els nivells de mecanitzaci insuficients,

    lassaig de nous mtodes de producci, el me-

    nor nivell de rendiment personal degut als can-

    vis, el treball destinat a desenvolupar mercats

    i formes de comercialitzaci o la incorporaci

    de noves rees de producci.

    Com ms adaptacions shagin fet i ms

    experincia shagi adquirit prviament, menor

    ser el risc de trobar-se amb una sobrecrre-

    ga de treball durant el perode de transici. La

    contractaci de m dobra addicional durant

    aquest perode contribuir a alleujar aquesta

    situaci.

    Lincrement de treball en la producci de

    cereals, tubercles i hortalisses t relaci directa

    amb la invasi de les males herbes que presen-

    tava la finca abans de la transici. En aquests

    casos es pot alliberar capacitat de treball si no

    es desenvolupen els conreus que fan s intensiu

    de m dobra, com sn determinades hortalis-

    ses. A la producci ecolgica de fruiters i vinyes

    el treball augmenta principalment pel control

    de les males herbes, la fertilitzaci ecolgica i,

    en algunes espcies, a causa de les tasques

    daclarida manual de fruits o de lelevat nombre

    daplicacions preventives. Pel que fa a la rama-

    deria, un canvi en el sistema destabulaci, com

    per exemple corrals a laire lliure, on els animals

    puguin moures amb llibertat, pot reduir consi-

    derablement el treball associat a les sortides

    dels animals.

    Activitat Tipus dinversi

    Ramaderia Llum natural, manteniment dels vedells en grups

    Ramaderia Corral dexercici pels animals a lhivern o en condicions de mal oratge.

    Aquesta situaci es presenta quan les condicions climtiques sn

    extremes, i els animals romanen estabulats

    Ramaderia Graner o golfes per a emmagatzemar la palla (llit pels animals)

    Fertilitzaci Femers o similars

    Control de males herbes Aparells mecnics

    Tcnica dadobatge i compostatge Distribuci de purins amb mnega transportable, preparaci dadobs i

    compost. Pala mecnica o similar per a voltejar o capgirar. Explanades de

    compostatge ben anivellades amb disponibilitat daigua. Adobadores

    Comercialitzaci directa Installacions per a la preparaci, processament, emmagatzematge i

    venda del producte

    Taula 1. Inversions ms comunes en infraestructures i maquinria que cal fer per a lagricultura ecolgica.

  • DOSSIERN34

    DOSSIERTCNIC

    12

    M dobra Rendiment ecolgic Ingressos Observacions

    Pastures i farratges Mes m dobra en relaci a la major superfcie necessria per produir igual quantitat daliment

    De 10 a 20% en funci de la fertilitzaci de base

    + 30%, pel preu de la llet

    Cereals + 10% respecte dels cereal

    De 20 a 30% + 30%

    Tubercles Patates: + 5%Pans per gra: + 20%Faves: - 10%

    Patates: de 30 a 40%Pans gra: 10 a 20%Faves: 10%

    Patates: + 20%Pans gra: + 25%Faves: + 20%

    Grans variacions en els rendiments, particularment a les patates. Major m dobra a les patates i al pans a causa de ladobat de cobertura i del control de les males herbes respectivament

    Hortalisses Pastanagues: + 100%Mongetes: +100%Brquil: + 10%

    Pastanagues: de 10 a 20%Mongetes: de 30 a 40%Brquil: de 30 a 40%

    Pastanagues: + 100%Mongetes: + 15%Brquil: + 10%

    Augment de la m dobra en el cultiu de pastanagues en relaci a la substituci dels herbicides selectius; mongeta verda en relaci a ms m dobra

    Fruita dola Pomes: + 25% Pomes: 30% Pomes: com convencionals

    M dobra per protecci sanitria i aclarides, varia molt entre les diverses varietats

    Olivera Igual al convencional De 10% a 20% + 20% Cal tenir present que laportaci de matria orgnica suposa un sobrecost prou important per tenir-lo en consideraci

    Ctrics Igual al convencional S acosta al de la producci convencional

    + 100%

    Vaqu de llet Igual al convencional De 5 a 10%, segons els nivells de producci abans de la transici

    Llet corrent: fins + 20%Llet per formatge: + 10%

    No s possible obtenir rendiments alts.Menor s daliments concentrats

    Vaqu dengreixVedells

    Entre 5 i 10% de major m dobra

    Fins 20%. No es fa s de la llet en pols

    Segons les condicions del mercat, millors o iguals al producte convencional

    Adults Entre 5 i 10% de major m dobra

    Ms baix. No es practica lengreix intensiu

    Segons les condicions del mercat, millors o iguals al producte convencional

    PorcEngreix

    Entre 5 i 10% de major m dobra per allargament del perode dengreix

    Menor en un 10% pel menor increment diari de pes viu

    Segons condiciones del mercat, millors o iguals al producte convencional

    Mercat en desenvolupa-ment

    PorcCria

    Fins + 20%. Augment de treball pel pastoreig directe i sortida als corrals dexercici

    Fins un 10% menys, per cicles ms llargs

    Segons condiciones del mercat, millors o iguals al producte convencional

    s intensiu de capital a causa de la major necessitat despai. En determinats casos la demanda exigeix presncia de mascles

    Aviram Ous

    Ms treball, unitats productives ms petites, major cura de les aus per exercicis

    Igual productivitat que les aus ponedores convencionals

    Entre 50 i 100% major; en funci de la mida de la fi nca

    Taula 2. Comparaci de la m dobra, el rendiment i els ingressos per diverses orientacions productives. Les dades bsiques provenen de Sussa, shi ha incorporat informaci del Llibre blanc de la producci agroalimentria ecolgica a Catalunya (2006) i dades indites.

  • LA TRANSICI A LA PRODUCCI AGRRIA ECOLGICA.

    DOSSIERN3413

    Les necessitats reals de m dobra shau-

    ran de calcular per a cada finca en particular,

    ja que hi ha grans diferncies entre una finca

    i una altra a causa de la seva estructura orga-

    nitzativa, lextensi, la ubicaci i el sistema de

    comercialitzaci.

    04 Cal compensar laugment de les despeses mitjanant lincre-ment dels preus i/o laprofitament de les mesures de suport i ajuts a la producci agrria ecolgica

    A Catalunya hi ha mesures que pretenen incen-

    tivar les empreses agrries perqu desenvolupin

    un projecte dexplotaci que integri les funcions

    productives, econmiques, mediambientals i so-

    cials de lagricultura, amb lobjectiu de fomentar

    la viabilitat de les finques i dassolir un desen-

    volupament rural sostenible. La Generalitat de

    Catalunya dna suport a lagricultura ecolgica

    a travs de subvencions i daquesta manera

    reconeix als productors la seva contribuci al

    manteniment del medi ambient. Malauradament,

    aquestes subvencions no compensen total-

    ment la davallada dels rendiments i lincrement

    de despeses. Aix, el productor ecolgic haur

    desforar-se a obtenir un sobrepreu pels seus

    productes, per aconseguir un equilibri entre in-

    gressos i despeses.

    Generalment, durant la transici duna finca

    cap a la producci ecolgica es produeix un

    canvi de les despeses variables (adobs, ali-

    ments, productes fitosanitaris) a les despeses

    fixes (magatzem per a adobs dorigen animal,

    despeses de contractaci de personal perma-

    nent). Per aquesta ra, per calcular la rendibilitat

    de la producci ecolgica, no nhi ha prou de

    fer una simple comparaci dels ingressos que

    permetran cobrir les despeses variables de la

    finca, ja que les despeses fixes reals no shan

    incls en el clcul. Per consegent, per avalu-

    ar correctament la rendibilitat duna explotaci

    ecolgica han de considerar-se les despeses

    totals (inversions i despeses de producci) i els

    ingressos generats per les vendes i els ajuts en

    cas que nhi hagi.

    Ingressos durant la transici

    s possible que els ingressos durant la transici

    disminueixin a causa dels menors rendiments

    i dels canvis en lorganitzaci i en lestructura

    de la finca. Mantenir o augmentar els ingressos

    que provenen del tipus de producci de ma-

    jor importncia de la finca s, moltes vegades,

    decisiu per a lxit econmic. Com ms gran

    sigui la demanda de productes ecolgics, ma-

    jors seran les possibilitats dobtenir sobrepreus

    pels productes que provenen de les finques en

    transici. Lexperincia ha demostrat que sn

    necessaris entre tres i cinc anys des del moment

    de linici de la transici per aconseguir estabilitat

    en els ingressos.

    Ladequaci de lentorn de la fi nca i de lestructura productiva comporten elevats costos, principalment en la ramaderia. Els canvis en la producci vegetal excepte els fruiterars- tenen menors efectes fi nancers. Foto. F. X. Sans.

    Com en tota activitat productiva, a lagricultura ecolgica shan de considerar tots els costos de producci (inversions, costos fi xes i costos variables). Foto: Montse Escutia.

    Durant letapa de transici, amb freqncia no sestima adequadament la major m dobra i els costos associats, com per exemple la capacitaci de personal. Foto: F. X. Sans.

  • DOSSIERN34

    DOSSIERTCNIC

    14

    QU SHA DE TENIR PRESENT A LHORA DE COMERCIALITZAR ELS PRODUCTES?

    El mercat de productes ecolgics presenta

    un creixement sostingut, amb taxes varia-

    bles segons el producte, que no es mani-

    festa en els productes convencionals, i un

    creixement mitj del 20 % anual els darrers

    anys. Aquest augment s atribuble a la

    conscincia que han pres els consumidors

    sobre els beneficis nutricionals i ambien-

    tals daquests productes, i als temors que

    han sorgit davant de possibles amenaces

    a la salut relacionades amb la producci

    daliments. Aquest creixement est con-

    vertint la producci ecolgica en un sec-

    tor cada vegada ms important del mercat

    daliments. Tot indica que Catalunya t un

    mercat potencial al propi territori, a lEstat

    i als mercats dexportaci.

    01 Mercat ecolgic catal

    Les primeres iniciatives dagricultura ecolgica es

    produeixen durant la dcada dels anys setanta,

    a partir de petits grups de naturistes i vegetari-

    ans catalans que van establir contactes amb el

    moviment de lagricultura biolgica francesa. Els

    primers productes biolgics que es consumeixen

    provenen de Frana i els importen una srie de

    famlies de Barcelona que formen el collectiu

    Vida Sana. Al voltant de lescola agrria Torre

    Marimon, de Caldes de Montbui, sarticula un

    grup de tcnics, estudiants i algun productor que

    sorganitzen entorn dun seminari destudi de

    lagricultura biolgica i dunes parcelles expe-

    rimentals, del qual posteriorment sorgeix la Co-

    ordinadora dAgricultura Ecolgica. El desenvo-

    lupament inicial del sector, doncs, no prov dels

    agricultors ni sadscriu a lideari de cap corrent

    poltic concret, sin que sinicia per influncia

    de tcnics i universitaris que van actuar dinter-

    mediaris, especialment sota el guiatge dalguns

    tcnics (com ara Serafn Sanjun i lvaro Alts)

    que van traduir articles i llibres dautors francesos

    (Jean-Marie Roger, Claude Aubert, Jean Pain,

    Xavier Florin). Aquesta imatge encara perdura en

    determinats sectors convencionals que no han

    aconseguit descobrir els avantatges econmics i

    ambientals i, en conseqncia, encara no figura

    com una activitat rellevant a Catalunya. El seu

    desenvolupament actual es deu principalment

    a lactivitat de productors amb visi de futur i

    a lactivitat elaboradora, comercialitzadora i ex-

    portadora dempresaris agrcoles.

    La taula 3 recull la superfcie dedicada a

    la producci ecolgica, que ha augmentat de

    manera sostinguda, fins a arribar el desembre

    de 2007 a 60.095 hectrees, amb la distribuci

    dorientacions. La taula tamb recull el nombre

    de finques que tenen incorporada la ramade-

    ria.

    A Catalunya el 43% dels productes eco-

    lgics certificats es queda a Catalunya mateix,

    el 31% va cap a la resta dEspanya, el 20% es

    LA COMERCIALITZACI

    Algunes fi nques ecolgiques duen a terme simultniament la transici i la comercialitzaci directa. Aix noms es justifi cat si hi ha recursos humans disponibles i quan els marges de benefi cis respecte de les vendes a mercats majoristes cobreixen la major despesa daquesta forma de comercialitzaci. Foto: CECA Manresa.

  • LA TRANSICI A LA PRODUCCI AGRRIA ECOLGICA.

    DOSSIERN3415

    ven a la Uni Europea i noms el 5% sexporta

    a tercers pasos.

    Lescs desenvolupament de lagricultura

    ecolgica a Catalunya s, alhora, causa i con-

    seqncia dun deficient desenvolupament de

    la comercialitzaci dels productes ecolgics en

    el mercat intern i dun consum escs. A ms,

    el suport a la producci ecolgica per part de

    lAdministraci, fins ara, ha estat minso, particu-

    larment en els mbits de distribuci, comercialit-

    zaci i consum. Malgrat que Catalunya disposa

    duna proporci de consum intern de productes

    ecolgics superior a la daltres comunitats au-

    tnomes de lEstat, cal estendre hbits que sn

    clau per donar sortida a la variada producci

    ecolgica del nostre pas i per al futur del sec-

    tor. A ms dmplies campanyes dinformaci

    dirigides tant al pblic en general com a grups

    de professionals sobre els beneficis del consum

    de productes ecolgics sobre la salut i el medi

    ambient, cal millorar la distribuci i potenciar-ne

    les estructures, amb una especial atenci als cir-

    cuits de comercialitzaci curts i/o locals. Tamb

    poden tenir efectes beneficiosos de fidelitzaci

    i ampliaci dels consumidors la introducci de

    lalimentaci ecolgica en menjadors collectius

    aix com la promoci dels trets diferencials dels

    productes ecolgics.

    Lassociacionisme entre petits productors

    pot generar projectes de desenvolupament amb

    rendibilitats difcils dassolir de manera individual.

    En el context actual, la generaci deconomies

    descala s imprescindible per poder competir i

    obtenir bons resultats.

    02 Potencial dels productes eco-lgics catalans en el mercat eco-lgic

    Catalunya es diferencia daltres comunitats de

    lEstat per tenir una producci agrria molt diver-

    sificada, un mercat intern dinmic i per ser pione-

    ra en empreses de transformaci agroalimentria

    ecolgica. Aquesta realitat, unida al fet que els

    productes ecolgics es venen majoritriament

    de manera directa en el mercat local, fa possible

    creure que laposta per satisfer la demanda inte-

    rior i la comercialitzaci de proximitat pot ser un

    motor per al desenvolupament de la producci

    agroalimentria ecolgica catalana.

    03 Obtenir un preu ms alt

    s possible obtenir un sobrepreu en quasi tots

    els cultius vegetals. No obstant el menor rendi-

    ment de determinats conreus ecolgics respecte

    als convencionals, el sobrepreu permet obtenir

    uns ingressos comparativament alts. El mercat

    de productes ecolgics acaba de comenar el

    seu desenvolupament.

    En molts casos el preu dun producte

    ecolgic s relativament independent del dun

    producte convencional. No obstant aix, el preu

    tamb depn del nivell general de preus dels

    productes agrcoles i del posicionament daltres

    productes agrcoles produts amb marca con-

    vencional. Laugment de la demanda de produc-

    tes ecolgics pot afavorir a mig termini laugment

    de la producci i, en conseqncia, de loferta,

    cosa que ha de comportar la reducci dels preus

    i la disminuci de diferncia entre els productes

    ecolgics i els convencionals.

    Orientaci productiva Superfcie (ha)Produccions herbcies

    Cereals i lleguminoses per a gra 2.125

    Pastures, prats i farratges 34.740

    Hortcoles i tubercles 221

    Guarets, adobs verds i erms 2357

    Produccions llenyoses

    Olivera 2.261

    Vinya 1.671

    Fruita seca 748

    Fruita dola 198

    Ctrics 31,10

    Altres produccions

    Matolls, bosc i recollecci silvestre 15.671

    Plantes aromtiques, medicinals I cosmtica 24,04

    Cultius industrials 30

    Altres produccions 17,86

    Total 60.095

    Tipus de ramaderia RamadersAvicultura carn 13

    ous 10

    Vaqu carn 180

    llet 3

    Ov carn 41

    Cabrum carn 29

    llet 4

    Porc 4

    Equ 45

    Apicultura 2

    Total 331

    Taula 3. Superfcies certifi cades en producci ecolgica a Catalunya segons la seva orientaci productiva i ramaders ecolgics a Catalunya segons el tipus de ramaderia. Dades del CCPAE (2007).

  • DOSSIERN34

    DOSSIERTCNIC

    16

    Producte Situaci i perspectives en el mercat Oportunitats Hortalisses Producci important en el mercat ecolgic

    La major part de les hortalisses es destinen al consum fresc, i noms una petita part a la transformaci

    En general, el preu a pagar al productor s ms alt que el convencional

    La producci hortcola ecolgica haur de crixer, ja que la producci actual s molt baixa i no cobreix la demanda

    Fruita dola Demanda creixent de la indstria per sucs i fruites congelades (produc-ci de iogurt, melmelada, etc.)

    En general, el preu a pagar al productor s ms alt que el conven-cional

    A causa del baix nivell de producci actual a Catalunya, cal pensar que la fructicultura ecolgica creixer durant els propers anys

    Fruits secs Important en el productes processats (muesli, productes de pastisse-ria); demanda creixent per la indstria alimentria

    El mercat de fruits secs est poc desenvolupat a Catalunya Una part important de la producci es ven al mercat convencional

    El mercat de fruits secs est bastant desenvolupat a Europa

    Ctrics Els ctrics es comercialitzen majoritriament a travs de les distribudo-res horto-fructcoles. Segons la campanya, una part de la producci pot exportar-se

    La citricultura ecolgica ha daugmentar els propers anys en relaci a la crisi del sector convencional, amb preus al productor inferiors als costos de producci

    Al mercat ecolgic sestan pagant uns preus molt bons

    Vi El vi ecolgic ocupa una posici estratgica en la diversitat de loferta dels distribudors

    El ram ecolgic es destina, bsicament, a lelaboraci de vi, pro sestima que el 40% de la producci es ven com a convencional

    Els comercialitzadors en vi generalment aprecien molt el vi catal i estan interessats en comercialitzar vi ecolgic catal

    Les oportunitats del sector van lligades a un major coneixe-ment del productes ecolgics per part dels consumidors (consum intern) i a lexportaci arreu del mon

    Cereals i lleguminoses

    Els cereals i les lleguminoses sn els cultius extensius ms conreats Els ajust agroambientals han estimulat molt lincrement de superfcie

    daquests conreus Els cereals i les lleguminoses tenen dues possibles sortides al mercat:

    la preparaci de pinso ecolgic i el consum hum Els preus de venda en origen solen ser superiors als del mercat conven-

    cional. El preu es fi xa per loferta i la demanda, i les condicions varien segons el producte i la campanya

    s desperar que el creixement dels conreus de cereals i lleguminoses sigui augmentant. Com que previsiblement, la demanda augmentar pot haver-hi encara molt marge per a loferta de grans ecolgics per a lalimentaci hu-mana o animal

    Oli La producci es destina majoritriament a fer oli (81,5%) i la resta a olives de taula, principalment arbequines

    Hi ha demanda dolives ecolgiques per part dels elaboradors Loferta doli i dolives ha augmentat els darrers anys amb laugment de

    la producci a Andalusia

    Hi ha moltes possibilitats creixement, per cal promocionar b el producte per donar-lo a conixer

    Productes animals

    La importncia de la carn ecolgica va augmentar desprs dels pro-blemes de les vaques boges i la febre aftosa. No obstant aix, la carn es un segment de mercat que encara est poc desenvolupat en el mercat ecolgic

    La producci de carn es ven a travs dempreses comercialitzadores i en alguns casos directament a carnisseria

    La ramaderia ecolgica t futur i sanir consolidant durant els propers anys

    Font: FiBL, Lukas Kilcher, 2000

    Taula 4. Potencial pels productes ecolgics de Catalunya al mercat.

    Normes de la certifi caci en agricultura ecolgica

    Conversi ecolgica per cultius anuals (Reglament UE)

    Conversi ecolgica per cultius perennes (Reglament UE)

    Primer any de conversi Segon any de conversi Tercer any de conversi

    sembra collita sembra collita sembra collita

    Primera collita = Segona collita = Tercera collita = Producte convencional Producte en conversi Producte ecolgic

    Primer any de conversi Segon any de conversi Tercer any de conversi Quart any de conversi

    collita collita collita collitaPrimera collita = Segona collita = Tercera collita = Quarta collita =Producte convencional Producte en conversi Producte en conversi Producte ecolgic

  • LA TRANSICI A LA PRODUCCI AGRRIA ECOLGICA.

    DOSSIERN3417

    COM FUNCIONA LA INSPECCI, LA CERTIFICACI I LATORGA-MENT DE SEGELLS ECOL-GICS?

    Una o dues vegades lany, una finca ecol-

    gica o una indstria de productes ecolgics

    s inspeccionada per un especialista que

    pertany a una empresa certificadora acre-

    ditada. A Catalunya el Consell Catal de la

    Producci Agrria Ecolgica (CCPAE) s

    lautoritat de control de Catalunya i la seva

    funci s auditar i certificar els productes

    agroalimentaris ecolgics a Catalunya.

    Aquest fet afavoreix la confiana dels con-

    sumidors i de les autoritats, a ms de ser

    una exigncia de totes les normatives in-

    ternacionals.

    01 Normes nacionals

    La producci agrria ecolgica, denominada

    tamb biolgica o orgnica, s un sistema de

    producci i elaboraci de productes agraris

    naturals. Lobjectiu principal s lobtenci dali-

    ments de mxima qualitat. Les tcniques uti-

    litzades en la producci agrria ecolgica sn

    respectuoses amb el medi ambient i amb les

    persones perqu restringeixen ls de produc-

    tes qumics de sntesi (hormones, herbicides,

    adobs qumics, plaguicides, etc.). Per tant, els

    productes agraris ecolgics no contenen residus

    daquestes substncies.

    Tant el sistema de producci i elaboraci com el

    sistema de control sn comuns a tots els pasos

    dEuropa i estan regulats pel Reglament (CEE)

    834/2007. Tothom qui produeixi, elabori, envasi

    o importi productes amb les indicacions dagri-

    cultura ecolgica, biolgica o orgnica cal que

    compleixi la normativa i estigui autoritzat per un

    organisme de control autoritzat. Les normes de

    Catalunya estan basades en el Reglament (CEE)

    834/2007; per tant, sn vlides en tots els pa-

    sos de la Comunitat Europea. A ms, Catalunya

    disposa del Quadern de Normes Tcniques, que

    concreta certs aspectes normatius inclosos en el

    Reglament (CEE) 834/2007 per que no queden

    suficientment clars i donen peu a interpretacions

    diferents, estableix la normativa tcnica aplicable

    pels operadors a certes produccions i en relaci

    amb certs aspectes tcnics no previstos pel Re-

    glament (CEE) 834/2007 i ajusta la normativa que

    defineix el sistema de producci agroalimentria

    a les caracterstiques i especificitats prpies de

    lmbit territorial de Catalunya.

    La Comissi Europea publica cada any una llista

    amb els organismes autoritzats per dur a terme el

    control i la certificaci dels productes ecolgics. A

    Catalunya, el CCPAE s lorganisme nic i pblic

    de control i certificaci dels productes agraris i

    alimentaris ecolgics. La certificaci s neces-

    sria per garantir que el sistema de producci

    ecolgic dels aliments arribi al consumidor amb

    les mximes garanties. Per aix, el Consell Cata-

    l de la Producci Agrria Ecolgica (CCPAE) fa

    controls exhaustius als operadors mitjanant au-

    ditories dels sistemes de producci i elaboraci,

    i pren mostres dels productes per ser analitzats.

    Daquesta manera es garanteix que aquests pro-

    ductes no han estat contaminats amb pesticides

    ni transgnics.

    El CCPAE tamb s organisme de control acredi-

    tat pel govern dels Estats Units per a la certificaci

    de productes ecolgics segons la normativa NOP

    (Programa Ecolgic Nacional). Daquesta mane-

    ra, els productors certificats pel Consell poden

    sollicitar ser reconeguts sota les normes de la

    NOP si la seva producci sajusta a les normes

    dels Estats Units el reconeixement abasta els

    productes agrcoles, els ramaders, els elaborats

    i transformats i la recollecci silvestre.

    02 El procs dinspecci i certifi-caci duna finca

    02.01 El primer pas del procs de certificaci

    correspon al contacte entre el productor

    i lempresa certificadora. Lorganisme de

    control linforma sobre les normes, els

    procediments, els preus, etc. Lempresa

    LA INSPECCI, LA CERTIFICACI I EL SEGELL ECOLGIC

    Es controlen tant la producci primria com la transformaci alimentria. Fotos: CECA Manresa.

  • DOSSIERN34

    DOSSIERTCNIC

    18

    certificadora li fa arribar un formulari de

    sollicitud de certificaci i els formularis

    en els quals el productor proporciona les

    dades de la finca, la ubicaci, la superfcie

    total, els cultius i el que es vol certificar.

    02.02 Un cop enviada la sollicitud, lempresa

    certificadora avalua la inscripci i la in-

    formaci sollicitada i, si la documentaci

    s completa, designa un inspector qualifi-

    cat perqu dugui a terme la visita tcnica

    dinspecci per procedir a la inscripci.

    En cas que es detectin mancances en

    la documentaci, senviar a la persona

    que fa la sollicitud la petici daquesta

    documentaci i, quan es rebi, si tot s

    correcte, senviar linspector per fer la

    visita.

    02.03 Visita i revisi conjunta de la finca. La visita

    que duu a terme linspector amb el res-

    ponsable de la finca constitueix una part

    essencial de la inspecci per aconseguir

    la inscripci. La revisi de les parcelles

    i les installacions ofereix a linspector

    loportunitat de conixer amb detall el

    tipus de gesti agrcola i ramadera, i li

    permet conversar de manera distesa amb

    el productor o productora. Un intercanvi

    didees i opinions evitar malentesos.

    02.04 Revisi de notes i registres. Amb la imat-

    ge visual de la finca, obtinguda durant la

    visita dinspecci per aconseguir la ins-

    cripci, s necessari que lagricultor tingui

    a m tots els registres per poder mostrar-

    los a linspector, que donar credibilitat al

    control de la producci i/o processament

    per part de lempresa certificadora.

    02.05 Durant la visita dinspecci per aconse-

    guir la inscripci, en cas que linspector

    detecti irregularitats de la normativa, les

    identificar a linforme dinspecci i lliurar

    a la persona interessada una sollicitud

    dacci correctora perqu proposi les

    accions correctores que portar a terme

    per adaptar-se a la normativa.

    02.06 Quan lexpedient estigui complet, lins-

    pector facilitar tota la informaci gene-

    rada durant lauditoria inicial al Comit

    de Certificaci, que revisar tota aquesta

    documentaci i, si no hi ha cap incom-

    pliment de la normativa, decidir sobre

    la certificaci. A ms, assignar al sol-

    licitant un nmero del registre doperadors

    del CCPAE i senviar al nou operador

    la resoluci dinscripci i, si nhi ha, les

    accions correctores ja avaluades per

    linspector perqu siguin registrades per

    loperador.

    02.07 Un cop es coneix la decisi del Comit

    de Certificaci selabora un certificat de

    productes ecolgics, productes en tran-

    sici (o en conversi) o producte conven-

    cional. Aquest certificat semet per a un

    o diversos productes determinats i per a

    una producci associada.

    Els productors han de conixer molt b les re-

    gulacions i procediments de lempresa certifi-

    cadora, el CCPAE, que es troben a la Guia per

    a la certificaci, al Reglament i al Quadern de

    Normes Tcniques.

    Les empreses certificadores tamb duen a terme

    visites de supervisi, sense avs previ.

    A Catalunya hi ha segells que es poden agregar

    a la certificaci habitual. Aquests segells tenen

    sovint efectes comercials pel fet de donar un

    reconegut estatus ecolgic.

    Els registres que ha de portar una finca sn exi-

    gits per les empreses certificadores. En general

    solliciten registres de:

    Compra i aplicaci dadobs

    Compra daliments i farratges

    Compra, elaboraci i s de productes fitosa-

    nitaris autoritzats

    Prctiques culturals

    Pla de gesti de plagues, malalties i nutrici

    Sortides perqu els animals, en aquells casos

    en qu estan estabulats, puguin dur a terme

    exercicis

    s de medicaments

    Composici del ramat

    Procedncia i venda dels animals

    s i qualitat del material de sembra i plan-

    taci

    Els registres de compres i vendes han destar

    disponibles sempre i shan de gestionar de ma-

    nera semblant a la comptabilitat.

    Per a la primera inspecci es convenient tenir

    a m:

    Plnol de la finca amb els lmits de cadascuna

    de les parcelles que formen part de la finca i

    els cultius que hi ha en aquell moment

    Formularis dinspecci complets i documen-

    taci addicional

    Registres de camp complets

    Contracte amb lempresa certificadora

    03 Tamb es revisa el procs dela-boraci de productes

    De la mateixa manera que es controla i se certifi-

    ca la producci primria i secundria de la finca,

    els processos de transformaci de les matries

    primeres per obtenir productes ecolgics elabo-

    rats (deshidratats, conserves, congelats, pastes,

    etc.) tamb han de ser sotmesos a inspecci.

    En aquests casos, la revisi sorienta a conixer

    lorigen de les matries primeres, els ingredients

    utilitzats, el flux de productes, la tecnologia em-

    prada, el procs productiu i el posterior emma-

    gatzematge dels productes. Si lelaboraci es

    duu a terme a la finca, sexigeixen les mateixes

    normes que per a les empreses elaboradores

    externes que actuen fora de la finca.

    Lelaboraci de matries primeres ecolgiques

    sha de dur a terme amb la incorporaci dun

    mnim dadditius. s prohibit ls dorganismes

    creats o modificats genticament.

    La compra de matries primeres en el comer,

    el procediment de lelaboraci i la venda de pro-

    ductes han de quedar registrades detalladament,

    de manera que es pugui obtenir informaci de

    cada una delles, que pot ser requerida en ins-

    peccions posteriors. Les fi nques amb processos de certifi caci han de dur a terme una srie de registres, que sn els sollicitats per linspector en el moment de la visita. Foto: Montse Bassa.

  • LA TRANSICI A LA PRODUCCI AGRRIA ECOLGICA.

    DOSSIERN3419

    LA MEVA FINCA ES TROBA PROP DE LA PRODUCCI ECOLGICA?

    Com heu de respondre?

    1. Considereu nicament les rees que sn

    rellevants per a la vostra finca o empresa

    agrria. Si no teniu fruiters o vinya, per exem-

    ple, no respongueu lapartat nmero 9.

    2. Davant de cada requeriment que la vostra

    finca acompleixi, anoteu la puntuaci indica-

    da a dins del parntesi. Podeu marcar una o

    diverses alternatives a cada rea.

    3. Sumeu la puntuaci total de cada rea i ano-

    teu-ne la suma a la casella final.

    4. Per a lavaluaci completa de la finca, dividiu

    la suma total de punts pel nombre drees

    que shan considerat.

    Aquest test permet conixer els aspectes de la

    vostra finca que es troben prop dels principis

    de la producci ecolgica i a quines rees s

    necessari fer actuacions. Els criteris emprats no

    constitueixen exigncies explcites en tots els

    casos; noms reflecteixen la imatge duna finca

    ecolgica a la qual es vol arribar.

    01 La finca en general:

    La situaci legal de la terra est regularitza-

    da (en el cas darrendament, superior a cinc

    anys) (1)

    Una de les meves activitats s la ramadera,

    cosa que permet disposar de fems (3)

    Tinc facilitats per adquirir fems (certificats o

    no certificats) (3)

    Els meus vens no duen a terme fumigacions

    aries (1)

    Porto a terme Bones Prctiques Agrcoles

    i/o Gesti Integrada de Plagues (2)

    Puntuaci total

    02 Interrelacions de la finca:

    No hi ha cultius transgnics als voltants (2)

    No es donen ni es venen fems (3)

    No incorporo animals a la meva finca que

    no provinguin de finques ecolgiques (2)

    No tinc problemes de nitrats a la meva aigua

    de reg (1)

    No tinc residus de pesticides per damunt

    del llindar perms en laigua de reg (2)

    Puntuaci total

    03 Equilibri ecolgic

    Les mesures que tendeixen a aconseguir un

    equilibri ecolgic, com la diversificaci espa-

    cial (policultius, cultius mixtos, intercalats) i

    temporal (rotacions), ocupen un lloc central

    en el disseny de la finca (2)

    Shan establert les mesures per aconse-

    guir aquest equilibri en els conreus, com

    per exemple mantenir guarets, marges i/o

    vores amb plantes amb flors de colors, tan-

    ques o bardisses, etc. (2)

    Es reciclen restes vegetals i animals (2)

    Es tolera vegetaci espontnia als marges,

    camins i en determinats cultius (2)

    La producci animal i la producci vegetal

    estan integrades (2)

    Puntuaci total

    04 Gesti del sl i fertilitzaci:

    Es gestiona el sl en relaci amb la seva

    capacitat ds (2)

    Es prenen mesures de protecci del sl

    (no cultivar en indrets amb pendents pro-

    nunciats, llaurada del sl perpendicular al

    pendent, etc.) (3)

    On s possible, noms es llaura superficial-

    ment (1)

    On s possible, no sutilitzen aparells de

    llaurada del sl rotatius (1)

    Experincia en ls dadobs verds en la ro-

    taci i conreus de cobertura (3)

    Puntuaci total

    05 Rotacions:

    Praderia artificial de dos o ms anys en la

    rotaci (3)

    Menys del 60 % de cereals a la rotaci (2)

    Menys del 40 % darrels i tubercles a la ro-

    taci (2)

    Ms del 50 % de lleguminoses a la rotaci (3)

    Puntuaci total

    06 Nutrici vegetal: Selabora compost a la finca (2)

    Sincrementa de manera conscient el contin-

    gut de matria orgnica del sl (mitjanant

    adobs verds, compost, etc.) (2)

    Incorporaci dadobs dorigen animal en

    relaci amb les necessitats del sl i dels

    cultius (3)

    Les fonts prpies per a lobtenci dadob

    sn suficients (3)

    Puntuaci total

    07 Gesti de males herbes:

    No sobserva la presncia de males herbes

    amb gesti complexa o noms en casos

    allats (3)

    Fins ara sapliquen herbicides noms en

    casos excepcionals (2)

    Shan dut a terme experincies amb control

    mecnic de males herbes (2)

    Sescull cultivar espcies de rpid creixe-

    ment i establiment, que competeixin b amb

    les males herbes (1)

    Shan dut a terme tractaments ecolgics

    contra les males herbes (2)

    Puntuaci total

    08 Gesti de plagues i malalties:

    Shan pres mesures per fomentar la presn-

    cia dorganismes benfics al voltant i dins

    de les parcelles cultivades (3)

    Noms sutilitza material de propagaci sa

    (llavors i plantes)

    Fertilitzaci nitrogenada als conreus en

    quantitat limitada (2)

    Experincia en ls de productes fitosanita-

    ris que sutilitzen en la producci ecolgica

    (Bacillus thuringiensis, Trichoderma i altres)

    (2)

    Es duu a terme seguiment dels cultius i

    sidentifiquen les plagues i les malalties que

    els afecten (2)

    Puntuaci total

    09 Gesti de fruiters i vinya

    La densitat de la plantaci sajusta a la capa-

    citat ds del sl, permet un adequat aireig i

    permet la sembra entre les fileres (2)

    Les varietats emprades estan adaptades

    a la zona des duna perspectiva agroeco-

    lgica i no requereixen hormones per a la

    fructificaci (2)

    Es deixen crixer les poblacions de les ma-

    les herbes o se sembren cobertes desp-

    cies amb flors vistoses (2)

    Hi ha arnes dabelles prpies o dels vens (2)

    El rec i les condicions climtiques eviten les

    malalties fngiques (1)

    TEST DAVALUACI

  • DOSSIERN34

    DOSSIERTCNIC

    20

    Sutilitzen productes fitosanitaris dalta se-

    lectivitat contra plagues i que no afecten

    negativament els organismes benfics (1)

    Puntuaci total

    10 Gesti del bestiar:

    Es compleix amb les exigncies daccs i

    exercicis del bestiar a laire lliure en totes

    les categories animals (3)

    Es regula la presncia de mosques als es-

    tables grcies al fet de prendre mesures

    preventives abans que curatives (1)

    Els animals es mantenen lliures a les pastu-

    res (1)

    Els vedells de recria i engreix es mantenen

    en grups (2)

    No sempren hormones per regular el zel i an-

    tibitics noms en casos especials (1)

    La renovaci de la cabanya ramadera es

    duu a terme amb animals propis (2)

    Puntuaci total

    11 Alimentaci animal:

    La raci de base prov de la mateixa finca;

    la compra daliment addicional sutilitza com

    a complement (4)

    Laportaci daliment concentrat a la dieta

    s inferior a 300 kg per vaca i any (3)

    Noms se suplementa amb aliment concen-

    trat produt a la finca (1)

    La reposici dels animals i la cria sajusten a

    la disponibilitat de farratge de la finca (2)

    Puntuaci total

    12 Sanitat animal:

    Les construccions per al bestiar permeten

    la seva gesti dacord amb les necessitats

    particulars de cada espcie (aire, llum, higi-

    ene) (2)

    No es duen a terme controls preventius de

    parsits; noms es fan tractaments quan hi

    ha un problema (2)

    Les despeses per serveis veterinaris es man-

    tenen relativament per sota de la mitjana

    habitual (3)

    Els antibitics per assecar les vaques no-

    ms sutilitzen desprs duna anlisi bacte-

    riolgica (1)

    Sha experimentat amb mtodes curatius

    naturals (2)

    Puntuaci total

    13 Comercialitzaci

    Est decidit el canal de comercialitzaci per

    a la venda dels principals productes (3)

    s possible obtenir un sobrepreu per als

    productes durant la transici (3)

    Es pot produir un producte demanat pel

    mercat ecolgic (2)

    Hi ha la possibilitat i linters de comercialitzar

    els productes de manera directa (1)

    Ja shan elaborat productes a la finca per

    obtenir un valor afegit (1)

    Puntuaci total

    14 Condicions personals:

    Formaci agrcola (tcnica o professional)

    completa (2)

    Experincia prvia en agricultura ecolgica

    (3)

    Suport en lentorn familiar per iniciar la tran-

    sici a la producci ecolgica (2)

    Capacitaci en producci ecolgica (3)

    Puntuaci total

    PLANTILLA DAUTOAVALUACI

    Avaluaci de les diferents rees i de la

    puntuaci

    Com ms a prop us trobeu dels 10 punts, ma-

    jor s la proximitat de la seva finca al concepte

    dagricultura ecolgica. On sn les fortaleses i

    les debilitats en funci de la transici?

    Mitjana de 7 a 10 punts

    Les condicions per considerar linici dun pla

    de transici a lagricultura ecolgica sn molt

    bones.

    Mitjana de 4 a 7 punts

    En determinades rees, lactual administraci de

    la finca sallunya dels criteris tcnics de lagri-

    cultura ecolgica. Si lavaluaci s dbil des del

    punt de vista de les preferncies personals o de

    la comercialitzaci, s convenient buscar infor-

    maci per conixer les adequacions necessries.

    Un assessor especialitzat pot orientar-vos per

    planificar els prxims passos que cal seguir.

    Mitjana menor de 4 punts

    Shan de dur a terme grans transformacions i

    adaptacions per entrar en un procs de tran-

    sici a la producci ecolgica. Si s necessari,

    poseu-vos en contacte amb assessors especi-

    alitzats. Demaneu informaci a les agrupacions

    de defensa vegetal ecolgiques i a les asso-

    ciacions per al foment de la producci agrria

    ecolgica com ara, entre daltres, lAssociaci

    Vida Sana, lEspai de Recursos Agroecolgics

    (lERA) i lAssociaci de Productors, Elaboradors

    i Comercialitzadors de Productes Agroalimenta-

    ris Ecolgics (APECPAE).

    rees 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10Puntuaci

    1. La finca en general 2. Interrelacions de la finca

    3. Equilibri ecolgic

    4. Gesti del sl i fertilitzaci

    5. Rotacions

    6. Nutrici vegetal

    7. Gesti de males herbes

    8. Gesti de plagues i malalties

    9. Gesti de fruiters i vinya

    10. Gesti del bestiar

    11. Alimentaci animal

    12. Sanitat animal

    13. Comercialitzaci

    14. Condicions personals

    Suma

    Mitjana

  • LA TRANSICI A LA PRODUCCI AGRRIA ECOLGICA.

    DOSSIERN3421

    QUINS PROBLEMES PODEN SOR-GIR I QUIN S EL PUNT DE PARTI-DA PER SOLUCIONAR-LOS?

    Per dur a terme la transici a lagricultura

    ecolgica generalment s necessari em-

    prendre determinades adaptacions. Per

    lagricultura ecolgica no sempre ofereix

    una soluci simple i fcil. El repte consis-

    teix, la major part de la vegades, a dissenyar

    estratgies que permetin reduir despeses i

    treball, tot generant condicions favorables

    per al correcte desenvolupament de les

    plantes i dels animals mitjanant loptimit-

    zaci de mesures preventives. Tot seguit es

    presenten diverses solucions que poden ser

    tils com a punt de partida.

    Possibles problemes

    Pastures i farratges

    Alta invasi de males herbes del gnere

    Rumex sp., com la llengua de bou

    Aplicar el principi de promoure la compe-

    tncia amb altres espcies de la pastura.

    Aprofitar les pastures de manera sostenible.

    Utilitzar de manera intensiva nicament les

    superfcies que per les seves caractersti-

    ques topogrfiques i estructurals ho per-

    metin.

    Restringir ls dadobs o aplicar compost

    o purins ben diluts en aquelles parcelles

    propenses a la invasi de la llengua de bou

    i altres males herbes perennes problemti-

    ques de difcil gesti.

    Prendre mesures per tenir una coberta ve-

    getal densa (augment de la dosi de sembra

    i resembra en el moment adequat).

    Evitar que les males herbes fructifiquin.

    Eliminar manualment els individus quan la

    densitat dinfestaci s baixa.

    Ramaderia

    Installacions deficients

    Adaptar, renovar i/o ampliar les installacions

    existents per respectar els espais exigits per la

    normativa: corrals, allotjaments, menjadores,

    coberts i paviments, sales de munyir, etc.

    La reposici dels animals per a la producci

    de llet es duu a terme amb animals provi-

    nents de finques convencionals

    Establir un contracte de cria danimals de

    reposici amb una finca ecolgica.

    Si es treballa en collaboraci amb altres ra-

    maders, plantejar lopci diniciar la transici

    conjuntament.

    Noms adquirir vedells que provinguin de

    finques ecolgiques.

    La producci de farratges a la finca s in-

    suficient

    Sollicitar una valoraci de la productivitat i

    la qualitat de les pastures.

    Aplicar fems o compost a les parcelles amb

    un alt poder productiu.

    PROBLEMES I SOLUCIONS DURANT LA TRANSICI

    El benestar afavoreix la salut dels animals. Foto: Montse Escutia.

    La llengua de bou s la mala herba freqent a les pastures. Foto: R. M. Masalles.

  • DOSSIERN34

    DOSSIERTCNIC

    22

    Problemes sanitaris en els braguers i alt s

    dantibitics en bestiar de llet

    Revisar acuradament que es compleixin

    les condicions bsiques del bestiar de llet:

    rendiment, alimentaci, qualitat de la raci

    base, complements nutricionals i higiene

    dels estables.

    Revisar les tcniques de munyir peridica-

    ment i examinar els treballs de munyiment

    en general (higiene personal, etc.).

    Ls de medicaments i de mtodes curatius

    alternatius noms es justifica un cop lentorn

    de la lleteria ha estat analitzat i sanejat.

    Cria de porcs sense rees per a exercicis

    Els lletons han de tenir accs a un corral

    dexercicis a partir del 40 dia de vida.

    Gallines ponedores sense rees a laire lliu-

    re o confinades

    En el cas de galliners petits, fer les adapta-

    cions necessries.

    En galliners de ms de 500 gallines o ms,

    estudiar les possibilitats reals de transici

    amb un consultor ecolgic especialitzat.

    Considerar la possibilitat dincorporar mas-

    cles, per exigncies dalguns grups de con-

    sumidors.

    Cultius de cereals i tubercles

    Possibles problemes

    Elevada invasi de males herbes

    Revisar les rotacions (de manera aproxima-

    da: un mnim del 20 % de praderia perenne,

    la proporci de cereals no ha de superar

    el 50% i incorporar adobs verds i cultius

    diversificats).

    Dur a terme tractaments contra les males

    herbes abans de la sembra.

    No planificar cultius destabliment difcil o

    lent com ara els cereals a lestiu, o la re-

    molatxa, les bledes i les pastanagues a les

    parcelles molt envades per males herbes.

    Assegurar una bona disponibilitat de nutri-

    ents al sl per afavorir lestabliment rpid i

    el creixement dels cultius.

    Controlar les males herbes des de lestadi

    de plntula fins a la segona fulla. En el cas

    dels cereals, eliminar les males herbes mit-

    janant la grada de pues flexibles quan el

    cereal arribi a lestadi de tercera fulla.

    Demanar assessorament a productors amb

    experincia per conixer el moment adequat

    per al control i les particularitats agroedafo-

    climtiques de la regi.

    Baixa disponibilitat dadobs ecolgics

    Incorporar a les rotacions adobs verds i

    praderies perennes amb alfals, trepadella o

    mescla de diverses lleguminoses.

    Incorporar lerb, el psol i altres lleguminoses

    a la rotaci.

    Revisar la gesti dels adobs ecolgics que

    es produeixen a la finca: emmagatzematge,

    distribuci, diluci (purins) i distribuci.

    Adquirir fems o compost. Donar preferncia

    als adobs orgnics que provenen de finques

    ecolgiques.

    Fer ms intensiva o augmentar la crrega

    ramadera de la finca, o explorar altres lni-

    es de producci que poden ser dinters

    (bestiar dengreix a pastura directa, gallines

    ponedores).

    Malalties dels cereals

    Mantenir perodes de descans a les parcelles

    (guaret) contra la podridura del peu (Gaeu-

    mannomyces graminis). Aplicar compost.

    En la rotaci, dividir la superfcie de la pra-

    deria perenne en dues seccions amb lob-

    jectiu dallargar el perode que correspondr

    al proper cultiu.

    Cultivar en harmonia amb les condicions

    ambientals de cada indret.

    Diversificar els cereals dins de la rotaci

    (blat, ordi, civada, espelta).

    Cultivar varietats resistents i barreja de va-

    rietats (resistents a lodi, al rovell, a la sep-

    toriosi).

    Ordi: evitar les sembres primerenques i elimi-

    nar les restes de cereals que hagin quedat al

    camp (contra lhelmintosporiosi de lordi i de

    la civada). Utilitzar varietats de dues carreres

    (Hordeum distichum).

    Podridura de la patata

    (Phytophthora infestans)

    Escollir varietats resistents en la mesura que

    sigui possible i utilitzar llavor certificada.

    Pregerminar el material de propagaci.

    Reduir la fertilitzaci nitrogenada (les patates

    no necessiten nitrogen addicional desprs

    de les quatre primeres setmanes).

    Eliminar els focus dinfecci, especialment

    les restes de collita.

    Deixar els tubercles 3-4 setmanes en el sl

    abans de la collita per assolir una bona du-

    resa de la pell (aix evita que es produeixi

    la infecci de tubercles durant la collita).

    Cucs de filferro

    Si shan presentat problemes la temporada

    anterior, no cultivar espcies sensibles (pata-

    ta, blat de moro, pastanaga) desprs duna

    praderia perenne de dos o tres anys.

    Escarabat de la patata. Foto: FiBL.

    Pugons. Foto: FiBL. Pugons sobre plantes dhorta. Foto: FiBL. Pugons sobre crucferes. Foto: Nico Prez.

  • LA TRANSICI A LA PRODUCCI AGRRIA ECOLGICA.

    DOSSIERN3423

    Amb independncia del tipus de rotaci, cal

    establir sempre praderies anuals en lloc de

    bianuals o perennes.

    No deixar gaire temps en el sl els tubercles

    de patata que tinguin la pell ferma.

    Poca m dobra

    Buscar altres opcions per racionalitzar el des-

    envolupament de les activitats de la finca.

    Aprofitar les oportunitats de treballar con-

    juntament amb altres finques, de manera

    particular si sn ecolgiques.

    Evitar lestabliment de cultius intensius en

    ls de m dobra.

    Deixar de costat les lnies de producci

    menys rendibles i racionalitzar les altres

    amb lobjectiu de minimitzar-ne els costos

    de producci.

    Hortalisses

    Possibles problemes

    Sanitat vegetal en general

    Esgotar totes les mesures preventives possi-

    bles, especialment mitjanant lestmul de la

    diversitat. Considerar els intervals que oferei-

    xen les rotacions, escollir varietats tolerants

    a les malalties, escurar el perode desta-

    bliment dels cultius mitjanant una bona

    preparaci dels sls, iniciar el cultiu a partir

    del trasplantament de plntules i disposar

    duna aportaci de nutrients equilibrada (reg

    incls).

    Collocar xarxes per protegir els cultius de

    les plagues.

    Sembrar sota coberta per protegir els cul-

    tius.

    Afavorir els insectes benfics.

    Fer un seguiment dels cultius.

    Revisar lelecci dels productes fitosanitaris

    i el moment de laplicaci.

    Pugons (afdids)

    Tractar les plntules afectades abans del

    trasplantament.

    Assegurar una aportaci equilibrada i sufici-

    ent de nitrogen (evitar excessos).

    Protegir els cultius amb malla antiafdids

    (mida de la malla 1,21,6 mm).

    Afavorir laugment de les poblacions dene-

    mics naturals mitjanant lestabliment dre-

    es dequilibri ecolgic prop dels cultius.

    Controlar les plantacions regularment. En

    detectar el primer atac, aspergir amb un

    insecticida alternatiu (sab potssic o oli

    mineral, per exemple).

    Incorporar tanques i plantes trampa.

    Mantenir rees de refugi per als enemics

    naturals.

    Botritis (podridura grisa) i esclerotnia (po-

    dridura del coll) en enciams i altres horta-

    lisses

    Si s possible, escollir varietats resistents,

    tolerants o rstiques.

    Evitar lexcs dhumitat. Afavorir la ventilaci

    mitjanant la baixa densitat de plantes, regar

    aviat i de manera acurada.

    Mantenir rotacions com a mnim de tres

    anys.

    Utilitzar noms plntules sanes.

    Incorporar les restes de collita a la pila de

    compostatge.

    Provar lefecte de productes per a lenforti-

    ment de les plantes.

    Produccions llenyoses

    Sanitat vegetal en general

    Esgotar totes les mesures preventives, com

    ara utilitzar varietats tolerants a plagues i

    malalties, escollir sistemes desporga que

    permetin una bona ventilaci i illuminaci,

    assegurar una adequada aportaci de nu-

    trients i fomentar la presncia dorganismes

    benfics mitjanant el manteniment de plan-

    tes en floraci.

    Revisar els cultius peridicament durant el

    perode vegetatiu.

    En cas de necessitat, consultar amb lentitat

    certificadora o amb un assessor la possibili-

    tat diniciar la transici per etapes.

    Desenvolupar un pla de seguiment de pla-

    gues i malalties.

    Ventria

    Seleccionar varietats resistents.

    Afavorir la ventilaci dels arbres mitjanant

    lelecci dun indret obert per a la plantaci

    i podar per obtenir una arquitectura de copa

    oberta.

    Promoure la destrucci de les espores del

    sl mitjanant aplicacions de mulch, com-

    post i Trichoderma desprs de la caiguda

    de les fulles.

    Desenvolupar un pla de gesti preventiu

    durant el perode vegetatiu basat en pre-

    diccions meteorolgiques.

    Pugons

    Fomentar laugment de les poblacions

    denemics naturals mitjanant el manteni-

    ment drees dequilibri ecolgic prop de

    les parcelles.

    Controlar les parcelles peridicament. Quan

    es detecta la presncia de pugons en els

    Motejat en pomera. Foto: FiBL. Fruits atacats per Monilia. Foto: FiBL.

  • DOSSIERN34

    DOSSIERTCNIC

    24

    brots tendres, tractar amb sofre o sab

    abans de lenrotllament de les fulles.

    Limitar al mnim necessari la fertilitzaci nitro-

    genada per evitar la tendresa de les fulles.

    Incorporar tanques i plantes trampa.

    Phytophtora en pomeres, presseguers i

    ctrics

    Regar de manera adequada.

    Evitar ls de portaempelts susceptibles.

    Evitar ferides i que laigua mulli el tronc.

    Descalar les plantes afectades i pintar-les

    amb cal.

    Aplicar compost, de manera combinada

    amb Trichoderma.

    Monilia

    Aplicar mesures dhigiene dins de les plan-

    tacions (eliminar fruits momificats i fusta

    malalta).

    Dissenyar plantacions de fruiters ben venti-

    lades mitjanant ls de distncies de plan-

    taci ms grans i la poda.

    Cultivar varietats rstiques.

    En cirerers, protegir els arbres contra la pluja

    abans de la floraci.

    Odi i botritis a la vinya

    (Uncinula necator i Botrytis cinerea)

    No utilitzar varietats que hi tinguin una eleva-

    da susceptibilitat en condicions climtiques

    favorables per a aquests patgens.

    Evitar plantar en rees mal ventilades o b

    plantar varietats rstiques o clons.

    Gestionar aviat la capada esporga en

    verd (poda i aclarida) per afavorir una

    bona ventilaci i que les plantes seixuguin

    rpidament: fer aplicacions fitosanitries pre-

    ventives amb productes restringits o perme-

    sos segons la normativa vigent (sofre, per

    exemple).

    Assajar ls de Bacillus sp. i Trichoderma

    sp.

    La mosca de la fruita i la carpocapsa

    Captura massiva mitjanant trampes amb

    atraient alimentari.

    Confusi sexual.

    Cobertes vegetals permanents espontnies

    i de certs cultius com a reserva de fauna

    til.

    Embossament de fruits per evitar els danys

    de la mosca de la fruita en presseguers.

    Assajar ls de Bacillus en el cas de la car-

    pocapsa.

    La mosca de lolivera (Bactrocera oleae) i la

    caparreta negra (Saissetia oleae)

    Trampes de captura massiva.

    Esquers amb insecticides naturals com la

    piretrina i la rotenona.

    Polvoritzacions amb olis minerals blancs,

    que no afecten gaire negativament la fauna

    benfica en el cas de la caparreta negra.

    Introducci de poblacions dinsectes tils,

    principalment himenpters endoparsits del

    gnere Metophycus en el cas de la capar-

    reta.

    Poda per airejar larbre i fertilitzaci equili-

    brada per evitar lexcs de nitrogen.

    Rendiments irregulars (arbres anyvols)

    Marcar les plantes anyvoles.

    Limitar les varietats anyvoles dins de la plan-

    taci, aclarida primerenca de flors i fruits i

    poda intensa els anys delevada produc-

    ci.

    Fer una fertilitzaci diferenciada de varie-

    tats.

    Limitar la competncia de la flora arvense

    sobre el cultiu.

    M dobra insuficient per a les tasques de

    gesti de la finca

    Optimitzar la poda i laclarida de flors i fruits

    manual dels arbres.

    Cultivar varietats tolerants a la major meca-

    nitzaci.

    Competncia amb la flora arvense

    Controlar mecnicament la flora arvense

    de la banda de plantaci, cobrir el sl amb

    algun tipus de mulch, sembrar espcies

    menys competitives o b avaluar el cobri-

    ment amb malla.

    Segar la vegetaci arvense i dipositar el ma-

    terial segat a la filera de plantaci.

    En plantacions joves, escollir portaempelts

    vigorosos tolerants a la competncia.

    Incorporar animals que no malmetin les plan-

    tacions (ovelles, per exemple).

    Comercialitzaci

    Manca dinformaci i contactes sobre el

    mercat nacional i internacional

    Incorporar-se a una Agrupaci de Defensa

    Vegetal (ADV) ecolgica.

    Demanar informaci a lAdministraci (ofici-

    nes comarcals, Promotora dExportacions

    Catalanes, SA, PRODECA, Consell Catal

    de la Producci Agroalimentria Ecolgi-

    ca).

    Assistir a seminaris especialitzats.

    Contactar amb demandants de productes

    ecolgics (cooperatives, cooperatives de

    consum, Ecoconsum coordinadora catala-

    na de consumidors de productes ecolgics,

    empreses dexportaci).

    Dificultat per vendre la llet i la carn eco-

    lgica

    Incorporar-se a associacions de ramaders

    (Ramaders del Pallars Juss, Ramaders

    del Pallars Sobir, Ramaders de lAlta

    Ribagora).

    Estudiar lnies de producci alternatives amb

    mercat ecolgic segur (venda directa, for-

    matges, iogurts i delikatessen que generen

    un valor afegit).

    Associar-se amb altres productors per aug-

    mentar els volums de venda.

    Comercialitzaci directa. Foto: CECA Manresa.

  • LA TRANSICI A LA PRODUCCI AGRRIA ECOLGICA.

    DOSSIERN3425

    PREGUNTES FREQUENTS I RES-POSTES DELS ESPECIALISTES

    1. La reconversi sha de dur a terme a tota

    la finca?

    En principi tota la finca hauria de gestionar-se

    de manera ecolgica. Per la normativa ecol-

    gica permet un procs de transici per etapes.

    En finques amb fruiters o vinya, en un perode

    mxim de cinc anys.

    2. Quins sn els requeriments de la rama-

    deria?

    Els requeriments ms importants sn els se-

    gents:

    No es poden utilitzar animals modificats genti-

    cament, ni dur a terme la transferncia dembri-

    ons. No es poden utilitzar antibitics, hormones

    ni promotors del creixement. Les pastures no es

    poden fertilitzar amb productes sinttics.

    No es gestionaran animals en confinament de

    manera permanent ni a altes densitats. Els her-

    bvors es gestionaran en pasturatge. El control

    dinsectes no es dur a terme amb insecticides.

    Ls de concentrat no superar el 40% del con-

    sum per a animals.

    3. Puc mantenir algunes espcies animals

    de manera convencional, si les comercia-

    litzo en forma convencional?

    No, a la mateixa finca noms hi poden haver

    animals en transici i ecolgics.

    4. Es poden utilitzar farratges no ecol-

    gics?

    El farratge convencional per als remugants ha

    de ser 100 % ecolgic i la proporci de farratge

    convencional per als monogstrics (no remu-

    gants) no pot superar el 10 %.

    5. Puc incorporar fems que provenen duna

    finca no ecolgica o gallinassa duna granja

    de gallines convencional?

    Hi ha criteris divergents. Hi ha normes i entitats

    certificadores que no ho accepten i daltres que

    ho accepten si el fem o la gallinassa passen per

    un procs de compostatge. La situaci ideal s

    que la finca que subministra el fem i la galli-

    nassa compleixi la normativa sobre producci

    ecolgica.

    6. s possible fer agricultura ecolgica sen-

    se ramaderia?

    La gesti ecolgica sense bestiar s possible

    per requereix fer esforos importants per in-

    crementar la fertilitat dels sls (cultiu dadobs

    verds), augmentar els nutrients a partir de les

    reserves del sl afegint matria orgnica i op-

    timitzar la fixaci de nitrogen atmosfric (amb

    lleguminoses). Laltra manera s adquirir fems,

    fabricar compost o comprar fertilitzants orgnics

    degudament certificats.

    7. Qu puc fer per controlar les males her-

    bes?

    Els herbicides no estan permesos. A ms del

    cultivador, la grada de pues flexibles i laixada es

    poden utilitzar aparells per cremar, per noms

    en cultius intensius com lhorta. Tamb es fa

    servir molt la solaritzaci i altres procediments.

    8. Les normes sobre la producci ecolgica

    a Catalunya, sn menys exigents que les

    daltres comunitats autnomes o pasos?

    Les normes de Catalunya estan basades en el

    Reglament (CEE) 834/2007, vlides en tots els

    pasos de la Comunitat Europea i, per tant, sn

    igualment exigents. Si es vol exportar a pasos

    no comunitaris cal conixer les exigncies es-

    pecfiques de cada pas. Per exemple, si es vol

    exportar als Estats Units, cal disposar de les

    certificaci segons la normativa NOP (Programa

    Ecolgic Nacional).

    9. Sexigeix certificaci per a la venda de

    productes ecolgics?

    La certificaci s obligatria per vendre pro-

    ductes amb letiqueta de la producci agrria

    ecolgica.

    10. Quant cobren les empreses certifica-

    dores?

    El CCPAE t les seves prpies tarifes. Per tal

    de cobrir les despeses de control, shauran de

    satisfer les taxes legalment establertes a la Llei

    dacompanyament dels Pressupostos de la Ge-

    neralitat de Catalunya. En cas que se solliciti la

    inscripci al CCPAE, shaur de fer el pagament

    de la taxa dinscripci. Per al manteniment del

    servei de certificaci i control del CCPAE, els

    operadors inscrits hauran de fer el pagament

    anual de la taxa de renovaci de la inscripci (a

    comenament dany per un import fix) i la taxa

    de producte emparat (es far efectiu al juny de

    cada any, segons la facturaci del producte em-

    parat per la denominaci Agricultura Ecolgica).

    En el cas que es vulgui ampliar lactivitat per

    la qual un operador se certifica, es demana el

    pagament de la taxa dampliaci.

    11. A ms de les visites i controls de les

    empreses certificadores, sexigeix un cer-

    tificat dun laboratori que indiqui que el

    producte est lliure de residus qumics o

    de transgnics?

    No s una exigncia. Les entitats certificadores

    poden sollicitar-lo, dacord amb les caracters-

    tiques particulars de la finca, de la seva gesti,

    del nombre de registres que hi hagi hagut i del

    risc de contaminaci.

    12. Puc utilitzar mascles obtinguts per

    transferncia dembrions i practicar la

    transferncia dembrions a la meva finca?

    Est prohibit ls danimals que provinguin di-

    rectament dun procs de transferncia dem-

    brions.

    13. Quines diferncies hi ha entre les fin-

    ques ecolgiques i les convencionals?

    A les finques ecolgiques, a ms de la finalitat

    econmica, es tenen en compte els aspectes

    ecolgics, culturals i socials. Aquests darrers sn

    la base de la credibilitat de lempresa i dels seus

    clients, i s un aspecte fonamental del mercat

    ecolgic a llarg termini.

    14. Quins sn els aspectes que cal consi-

    derar per exportar productes ecolgics a

    Europa?

    Per a qualsevol producte, els exportadors han de

    tenir en compte els aspectes segents:

    La qualitat dels productes (per aix s ne-

    cessari establir un acord previ amb el com-

    prador)

    El fet devitar grans diferncies en loferta

    La collita i distribuci eficient dels productes

    La documentaci detallada dels fluxos de

    matria primera, de la superfcie de terra

    productiva i de la tecnologia ecolgica de

    la producci

    En el cas de cooperatives de petits produc-

    tors, han dassegurar la qualitat i lequivaln-

    cia dels seus productes mitjanant proce-

    diments de control intern, complementaris

    al control extern que duu a terme lentitat

    certificadora

    La coordinaci de les inspeccions per cos-

    sos dinspecci externs

    Lassistncia tcnica competent en la pro-

    ducci, el processament i ajuda comercial

    per evitar problemes amb la certificaci.

    PREGUNTES FREQUENTS

    Logotips didentifi caci dels productes ecolgics.

  • DOSSIERN34

    DOSSIERTCNIC

    26

    QUINA INFORMACI PUC OBTE-NIR I ON LA TROBO?

    Institut dInvestigacions per a lAgricultura

    Ecolgica (FiBL)

    LInstitut dInvestigacions per a lAgricultura Eco-

    lgica s un organisme sense nim de lucre que

    t com a principal objectiu el desenvolupament

    i el foment de lagricultura ecolgica a escala

    internacional. El FiBL collabora amb institucions

    estatals i particulars de Sussa i altres pasos. Les

    activitats de lInstitut relacionades amb la gesti

    de les finques, lextensi i la consulta es basen

    principalment en lexperincia acumulada i els

    resultats de la recerca cientfica.

    Els aspectes que tracta el FiBL sn:

    1. Fertilitat i fertilitzaci, i millora i conservaci

    dels sls i laigua.

    2. Disseny de sistemes de producci eco-

    lgica.

    3. Producci vegetal, protecci de plantes i

    gesti de plagues, malalties i males her-

    bes.

    4. Veterinria, cria, sistemes de patis i alimen-

    taci del bestiar.

    5. Economia del sistema ecolgic a lagricultu-

    ra i el medi ambient. Economia empresarial,

    dades econmiques per a la planificaci de

    la conversi, i estudis de mercat.

    El principal objectiu del servei dextensi s

    acompanyar i donar suport al procs de trans-

    formaci a lagricultura ecolgica de finques

    individuals, a escala regional o de cooperatives

    de producci i serveis mitjanant:

    1. Assessorament (consulta individual i en

    grups) i capacitaci per a productors.

    2. Capacitaci dassessors, professors i altres

    collectius.

    3. Documentaci per a assessors, professors,

    experts en la matria i productors.

    4. Publicaci de revistes (Bioactualits, kolo-

    gie und Landbau).

    5. Elaboraci de plans destudi (currculum) i

    sistemes de formaci.

    FiBL

    Ackerstrasse CH-5070 Frick, Sussa

    Telfon: 00 41 628 657 272

    Fax: 00 41 628 657 273

    www.fibl.ch

    info@fibl.org

    Grup de Recerca dAgroecologia.

    Departament de Biologia Vegetal.

    Universitat de Barcelona

    El grup de Recerca dAgroecologia del Depar-

    tament de Biologia Vegetal de la Universitat de

    Barcelona treballa en lestudi de la sostenibilitat

    dels sistemes agrcoles i comprn dues lnies

    de recerca complementries: lestudi de la bi-

    odiversitat funcional dels diversos components

    dels agrosistemes i lestudi de les invasions bio-

    lgiques per part despcies natives i extiques

    amb lobjectiu de desenvolupar indicadors de

    qualitat ambiental dels agrosistemes i fer pro-

    postes de gesti que permetin fer compatible

    les activitats agrries amb la conservaci dels

    recursos naturals. Lequip de recerca du a terme

    estudis comparatius entre finques ecolgiques

    i convencionals i fa el seguiment del procs de

    conversi a lagricultura ecolgica de lEspai Ru-

    ral dInters Natural de Gallecs. La recerca en

    agroecologia s una lnia de recerca emergent

    que t per objectiu el coneixement dels elements

    i els processos clau que regulen el funciona-

    ment dels agrosistemes i nestableix les bases

    cientfiques per a una gesti efica en harmonia

    amb lambient; aquesta disciplina sorgeix com a

    resposta a la crisi ambiental i socioeconmica de

    lagricultura industrialitzada a escala mundial.

    PER SABER-NE MS

    INFORMACI SOLLICITADA FONT DINFORMACICursos introductoris i despecialitzaci enagricultura ecolgica

    Escola Agrria de Manresahttp://www.gencat.cat/darp/ecas.htmEspai de Recursos Agroecolgics (LERA)http://www.associaciolera.org

    Associaci Vida Sanahttp://www.vidasana.org

    Normativa Europea de lAgriculturaEcolgica Normativa Catalana de lAgricultura Ecolgica (Quadern de Normes Tcniques de lAgricultura Ecolgica)

    Departament dAgricultura, Alimentaci i Acci Rural (DAR)Gran Via de les Corts Catalanes, 612-61408007 Barcelonahttp://www.gencat.cat/dar

    Consell Catal de la Producci Agrria Ecolgica (CCPAE)Av. Meridiana, 38, 1a08018 Barcelonahttp://www.ccpae.org

    Aportacions externes permeses enproducci i elaboraci segons dest

    Interecohttp://www.interecoweb.com

    Sociedad Espaola de Agricultura Ecolgica (SEAE)http://www.agroecologia.net

    Informaci actualitzada de mercats exteriors Promotora dExportacions Catalanes, SA (PRODECA)Av. Meridiana, 38, 4a08018 Barcelona http://www.prodeca.cat

    Francesc Xavier SansGrup de Recerca dAgroecologiaDepartament de Biologia VegetalFacultat de BiologiaUniversitat de BarcelonaAv. Diagonal, 64508028 BarcelonaTel.: 34 934 039 867Fax: 34 934 112 842http://www.ub.edu/agroecologiafsans@ub.edu

  • LA TRANSICI A LA PRODUCCI AGRRIA ECOLGICA.

    DOSSIERN3427

    Associacions per al foment de la producci agrria ecolgica

    Associaci Vida Sanahttp://www.vidasana.org

    LEspai de Recursos Agroecolgics (lERA)http://www.assocaciolera.org

    Associaci de Productors, Elaboradors i Comercialitzadors de Productes Agroalimentaris Ecolgics (APECPAE)http://www.apecpae.org

    Associaci Empresarial per a lAgricultura Ecolgica (AE2)http://www.ae2.cat

    Interecohttp://www.interecoweb.com

    Sollicitud dajuts autonmics Departament dAgricultura, Alimentaci i Acci Rural (DAR)Gran Via de les Corts Catalanes, 612-61408007 Barcelonahttp://www.gencat.net/dar

    Oficines comarcals del DAR

    Instruments de foment Ajuts agroambientals a lagricultura ecolgica (Contracte Global dExplotaci)http://www.gencat.cat/dar

    Empresa certificadora Consell Catal de la Producci Agrria EcolgicaAv. Meridiana 38, 1a08018 Barcelonahttp://www.ccpae.org

    Associacions de productors ecolgics ADV de Producci Ecolgica del Baix Ebre-Montsihttp://www.ecoebre.org

    ADV Hortec SCCLhttp:/www.hortec.org

    ADV de Producci Ecolgica de Ponentadv_ecologica@yahoo.es

    ADV Gent del Campgentdelcamp@cerap.net

    ADV de Fruita del Baix Llobregat www.fruitsdelbaix.cat

    Associaci Olecultors del Prioratadv@oleicultorsprirat.org

    Associaci de Ramaders del Pallars Juss Associaci de Ramaders del Pallars Sobir Associaci de Ramaders de lAlta Ribagora Associaci de Productors, Elaboradors i Comercialitzadors de Productes

    Agroalimentaris Ecolgics (APECPAE)http://www.apecpae.org

    Associaci Empresarial per a lAgricultura Ecolgica (AE2)http://www.ae2.cat

    Revistes i publicacions Agro~culturahttp://www.agro-cultura.org Boletn de la Asociacin Vida Sanahttp://www.vidasana.org/boletines La Fertilidad de la Tierrahttp://www.lafertilidaddelatierra.com

    Pgines web Ecoalimentahttp://www.ecoalimenta.com Federacin Espaola de Empresas con Productos Ecolgicos (FEPECO)http://www.fepeco.es Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marinohttp://www.mapa.es

  • DOSSIERN34

    DOSSIERTCNIC

    28

    Daniel Valls CotsPresident del Consell Catal de la Producci Agrria Ecolgica (CCPAE)Vilanova de Bellpuig (Pla dUrgell)

    LALIMENT ECOLGIC T UN VALOR AFEGIT DE RESPECTE PEL MEDI AMBIENT

    LENTREVISTA

    www.ruralcat.net

    www.gencat.cat/darp

    RuralCat. redaccio@ruralcat.net D

    .L.:

    B-1

    6786

    -05

    ISS

    N: 1

    699-

    5465

    Com definiria el rol de les cooperatives en el sector lleter?

    Per quines raons recomaneu a un produc-tor fer el pas de producci convencional a ecolgica?

    Com a productor s una satisfacci elaborar aliments sense fer servir substncies de sntesi qumica (plaguicides i insecticides), sense OGM, i respectant el medi ambient i la fertilitat natural de la terra. La producci dun aliment ecolgic exigeix el compliment dun sistema de control molt rigors i t un valor afegit de respecte pel medi ambient. Lelecci dun producte ecolgic significa valorar aix.

    Quines sn les principals dificultats que es troben els productors ecolgics?

    Segons el tipus de conreu poden tenir ms difi-cultats de maneig. Lagricultura ecolgica es basa en ls de varietats adaptades a les condicions prpies de cada zona i en lequilibri de lagrosis-tema. Els conreus extensius i adaptats al clima

    mediterrani sn els que ms fcilment es recon-verteixen. En el cas dels animals, sadapten millor aquells amb maneig ms extensiu.

    Els conreus extensius i adaptats al clima mediterrani sn els que ms fcilment es reconverteixen

    En una mateixa explotaci, s possible es-glaonar el pas de la producci convencional a ecolgica?

    Noms en el cas de conreus llenyosos es pot mantenir producci ecolgica i convencional duna mateixa espcie dins una mateixa explo-taci i a ms, en aquest cas, s obligatori que en cinc anys tota lexplotaci sigui ecolgica. En cas de diferents cultius o espcies de ramat, s que s possible mantenir els dos tipus dagricul-tura complint per unes mesures de control molt estrictes.

    Com sha dadaptar fsicament una explota-ci agrcola o ramadera perqu sigui adient per a la producci ecolgica?

    La normativa exigeix tot un seguit de mesures cautelars que ha de prendre lagricultor per a evitar contaminacions externes, com ara barreres fsi-ques de separaci amb les finques convencionals. Tamb shan de prendre mesures efectives de separaci entre produccions de diferents quali-ficacions.

    Els productes agrcoles es poden vendre a partir del primer any amb letiqueta En con-versi a lagricultura ecolgica

    Qu s el perode de conversi i quant dura?

    s el perode durant el qual lexplotaci est sot-mesa a control i per tant, ha de complir la norma-tiva, tot i no poder vendre la producci resultant amb letiqueta dagricultura ecolgica. En el cas

    de conreus herbacis dura dos anys i en el cas de llenyosos, tres. En remugants sn dos anys si es reconverteixen les pastures i els animals alhora, o dos anys ms un temps de conversi propi de lespcie si es fa primer amb les pastures i con-reus i desprs amb els animals. Noms en el cas dels productes agrcoles, s possible vendre a partir del primer any amb letiqueta En conversi a lagricultura ecolgica.

    Quins controls shan de passar per a certi-ficar-se com a productor ecolgic?

    Es realitza una auditoria completa de tota lex-plotaci al menys una vegada a lany; per a ve-rificar el compliment normatiu. Lauditoria inclou control de tots els registres dentrades i sortides de productes i substncies de lexplotaci, presa de mostres, accions correctores, etc. A un 20 per cent doperadors sels fa ms dun control anual segons lanlisi de riscos associats a la seva explotaci.

    Es realitza una auditoria completa de tota lexplotaci al menys una vegada a lany. A un 20 per cent doperadors sels fa ms dun control anual.

    Quins ajuts hi ha per a la conversi?

    El Departament dAgricultura, Alimentaci i Acci Rural (DAR), a partir dels Plans de desenvolupa-ment rurals, estableix una lnia dajuts a lagricultu-ra i ramaderia ecolgica durant cinc anys.

    Quin s el paper del Consell en tot el procs de conversi?

    El CCPAE, per delegaci del DAR, ha de realitzar el control i la certificaci de tots els productors i indstries agroalimentries que vulguin vendre la seva producci com a ecolgica, i portar el regis-tre de tota aquesta informaci. Tamb t com a funci donar a conixer lagricultura i la ramaderia ecolgiques i els seus productes.

    El Consell Catal de la Producci Agrria

    Ecolgica (CCPAE) s una entitat partici-

    pada per productors, elaboradors i con-

    sumidors de producci ecolgica, sota la

    supervisi de la Generalitat de Catalunya.

    Aquesta autoritat de control t la funci

    dauditar i certificar els aliments ecolgics

    que es produeixen a la comunitat.

    Daniel Valls ha estat president del CCPAE

    des de 2006, desprs dexercir com a vice-

    president durant el perode 2002-2006.

    Aquest enginyer agrnom coneix el sector

    de primera m, doncs ell mateix s pro-

    pietari duna empresa dedicada al cultiu

    dhortalisses, i a lelaboraci de sucs i

    conserves vegetals. Tot dins les normes

    de la producci orgnica daliments.

    BUNIVERSITAT DE BARCELONA

    U