La reconversi a la producci agrria ecolgica

  • Published on
    28-Jan-2017

  • View
    225

  • Download
    6

Transcript

  • Jornada de formaci

    Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    La reconversi a la producci agrria ecolgica: una aposta de futur

    1

  • 1. LA PAE I LES SEVES POTENCIALITATS ACTUALS I DE FUTUR

    2. RECONVERSI A LA PAE I ESPECIFICITATS DE LA VITICULTURA

    3. PERFIL DELS CONSUMIDORS/ES DE PRODUCTES ECOLGICS

    4. VIES DE COMERCIALITZACI DELS PRODUCTES ECOLGICS

    5. POSADA EN COM DINQUIETUDS I DUBTES ENTORN LA RECONVERSI

    Programa

    Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds 2

  • Definici i pautes generals de la PAE

    Dades de la PE de vinya, oliveres i fruiters a Catalunya

    Potencialitats actuals i futures de la PAE

    1. LA PAE I LES SEVES POTENCIALITATS ACTUALS I DE FUTUR

    Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds 3

  • Sistema de producci agrcola que produeix aliments frescos, saborosos i autntics, al mateix temps que respecta els cicles vitals dels sistemes naturals

    Es prohibeix ls dels Organismes Genticament Modificats (O.G.M)

    Es prohibeix ls dherbicides

    Es limita ls dadobs

    Perode de reconversi del convencional a lecolgic que oscilla entre 2 i 3 anys

    Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    Definici i pautes generals de la PAE

    4

  • Gesti dels recursos de manera acurada i eficient: finca= agroecosistema Increment i/o millora de tots els components de lagroecosistema

    Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    Definici i pautes generals de la PAE

    5

  • Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds Dades CCPAE 2011

    Dades de la PE de vinya, oliveres i fruiters a Catalunya

    6

    Evoluci doperadors inscrits i de superfcie en AE (1995-2011)

  • Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    Dades CCPAE 2011

    7

    Algunes dades del 2012...

    35 inscripcions noves al CCPAE

    Ms de 24 000 productes agroalimentaris ecolgics autoritzats

    Superfcie agrria ecolgica> 5% de la SAU de Catalunya

    Dades de la PE de vinya, oliveres i fruiters a Catalunya

  • Superfcie en agricultura ecolgica per cultius (2011) (sense pastures,prats i farratges, bosc, matolls i recollecci silvestre)

    Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds 8Dades CCPAE 2011

    Dades de la PE de vinya, oliveres i fruiters a Catalunya

  • Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds Dades CCPAE 2011 9

    Evoluci de la superfcie de vinya ecolgica (2010-2011)

    Dades de la PE de vinya, oliveres i fruiters a Catalunya

  • Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds Dades CCPAE 2011 10

    Evoluci del nmero dempreses dedicades a lelaboraci i/o embotellament de vins, caves i escumosos

    Dades de la PE de vinya, oliveres i fruiters a Catalunya

  • Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds Dades CCPAE 2011 11

    Evoluci de la superfcie doliveres ecolgiques (2010-2011)

    Dades de la PE de vinya, oliveres i fruiters a Catalunya

  • Dimarts 26 de juny del 2012- Projecte Productes de la Terra Anoia 12

    Evoluci de la superfcie de fruiters en AE (2010-2011)

    Dades CCPAE 2011

    Dades de la PE de vinya, oliveres i fruiters a Catalunya

  • Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds Dades CCPAE 2011 13

    ESTUDI SOBRE LA PEV A CATALUNYA:

    Dades del 2009: 60 agricultors/15 viticultors

    Finques ecolgiques entre 4 i 115 ha (m= 44,8 ha)

    Diversificaci de les finques

    Diversificaci de les varietats de rams : mitjana de 7,9 varietats (4 autctones i 3,9 franceses)

    Varietats blanques: ms varietats locals (Xarello o Pansa blanca (1), Macabeo i Parellada)

    Varietats negres: majoria de varietats foranes (Merlot (1), Cabernet Sauvignon, Tempranillo, Syrah)

    Font: Fitxa tcnica RedBio, La producciecolgica de vinya a Catalunya: prctiques,

    necessitats i condicionants a nivell dexplotaci,

    2010 . Resultats amb 15 viticultors /60

    agricultors

    Dades de la PE de vinya, oliveres i fruiters a Catalunya

  • Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds 14Font: www.dopenedes.es

    Dades de la PE de vinya, oliveres i fruiters a Catalunya

    Als territoris de la Denominaci dOrigen Peneds

  • Potencialitats de la PAE

    Ambientals

    Socioeconmiques

    Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    DESENVOLUPAMENT LOCAL I SOSTENIBILITAT

    Potencialitats de la PAE

    15

  • Biodiversitat i equilibri natural Sl Aigua Paisatge

    Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    Conjunt de prctiques que augmenta la productivitat en agricultura ecolgica

    Potencialitats ambientals PAE

    16

  • Manteniment o augment de la biodiversitat

    Conreu despcies autctones

    Lluita biolgica

    Plantaci de tanques i arbres

    Protecci despcies autctones

    Competici entre varietats vegetals ptimes i males herbes i selecci natural

    de les varietats ptimes

    Potencialitats ambientals PAE: biodiversitat i equilibri

    natural

    17Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

  • Mantenir i millorar lestat del sl agrcola

    Sl sa i ben nodrit

    Sl ben estructurat i menys risc derosi

    Equilibris qumics

    Menys prdua de nutrients

    Potencialitats ambientals PAE: sl

    18Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

  • Millor retenci dels recursos hdrics

    Millora de lestructura del sl i de la seva capacitat de retenci

    Sl menys erosionat

    Protecci de la qualitat daquests recursos

    Risc mnim de contaminaci de les vies fluvials

    Reducci del risc d'eutrofitzaci

    Potencialitats ambientals PAE: aigua

    19Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

  • Millora i preservaci dels paisatges

    Preservaci de la diversitat dels paisatges rurals: tanques, prats, flora i

    fauna autctona, vies fluvials

    Potencialitats ambientals PAE: paisatge

    20Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

  • Com preparar la reconversi a la viticultura ecolgica?

    Els canvis tcnics i econmics durant la reconversi

    Passos cap a la certificaci en agricultura ecolgica

    2. RECONVERSI A LA PAE I ESPECIFICITATS DE LA VITICULTURA

    Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds 21

  • COM PREPARAR LA RECONVERSI A LA VITICULTURA ECOLGICA ?

    Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds 22

    Font: elaboraci prpia a partir de dades de lADV de Producci Ecolgica de Ponent

  • COM PREPARAR LA RECONVERSI A LA VITICULTURA ECOLGICA ?

    Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds 23

    RECOMANACIONS

    Font: elaboraci prpia a partir de dades de lADV de Producci Ecolgica de Ponent

  • 24Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    Encaminar la reconversi a travs un disseny adient de la finca

    Biodiversitat funcional:tanques vegetals (compostes)

    per a fruiters, cobertes vegetals en viticultura

    Elecci de les varietats Cap a una diversificaci de les

    espcies emprades

    Maneig sanitari Fertilitzaci amb productes

    dorigen natural i regulaci de les plagues amb control de les

    herbes

    Disseny de l'agroecosistema segons les pautes de la PAE

    COM PREPARAR LA RECONVERSI A LA VITICULTURA ECOLGICA ?

  • 25Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    Tenir en compte lentorn a lhora de plantar la vinya ecolgica

    COM PREPARAR LA RECONVERSI A LA VITICULTURA ECOLGICA ?

  • 26Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    Tenir en compte lentorn a lhora de plantar la vinya ecolgica

    COM PREPARAR LA RECONVERSI A LA VITICULTURA ECOLGICA ?

  • 27Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    Tenir en compte el procs de vinificaci:

    Des del 2012, nova normativa

    Per tenir un vi ecolgic, shan de seguir les pautes de la producci de vinya ecolgica i

    les de la vinificaci ecolgica tamb

    Fins ara, productors de vi ecolgics tenien la menci vi amb rams provinents de

    lagricultura ecolgica

    COM PREPARAR LA RECONVERSI A LA VITICULTURA ECOLGICA ?

  • 28Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    El maneig del cultiu

    Fertilitzaci

    El maneig sanitari

    La vinificaci ecolgica

    Cost i disponibilitat de m dobra qualificada en el sector que sescau

    Els canvis tcnics i econmics durant la reconversi

  • El maneig del cultiu

    Maneig del sl

    Llaurar

    Segar

    Utilitzar cobertes vegetals permanents: espontnies o sembrades

    29Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    Figura 3.- Coberta de cereal. Deixant la palla sobre el sl es busca lefecte mulching.( Foto: INCAVI )

    Figura 1.- Coberta de cereal poc abans de ser segada.(Foto: INCAVI)

  • El maneig del cultiu Importncia de la coberta vegetal en el maneig de la vinya

    Pot reduir o evitar lerosi del sl

    Augmenta la infiltraci daigua

    Crea uns efectes competencials que es busca per controlar el vigor dels ceps dalgunes varietats

    Afavoreix la presencia de fauna til

    Pot mantenir i/o millorar lestructura i fertilitat del sl (equilibri del sl) segon la espcie

    Pot millorar la sanitat de la verema (menor sensibilitat als atacs de podrit permetent una verema

    ms sana i/o un procs de maduraci ms llarg)

    Moment ptim de sega dun cultiu com a adob verd: floraci

    Moment on no ha de competir amb aigua s mar/abril

    Font: Vidal Giralt et al., La coberta vegetal com a tcnica de maneig del sl a la vinya, Fitxa tcnica redBio.

    30Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

  • El maneig del cultiu

    Importncia de les tanques vegetals compostes amb els fruiters

    Tanques formades per diferents espcies darbres alts, arbustos alts i arbustos baixos

    Protegeixen els cultius del vent

    Milloren la biodiversitat (refugi, reserva o lloc de multiplicaci de la fauna til)

    Protegeixen els cultius ecolgics contra la contaminaci que envolta els cultius

    Facilita la integraci paisatgstica

    Font: Rizzi, V. i Arrufat A., Les tanques vegetals compostes, Fitxa tcnica redBio. 31

    Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

  • Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    La fertilitzaci

    32

    Font: De Chancel Anne et al., Fertilitzaci nitrogenada en agriculturaecolgica, Fitxa tcnica redBio.

  • Per qualsevol producci vegetal:

    Fertilitzants orgnics: composts, fems, adobs orgnics comercials i adobs verds

    Esmenes minerals

    Restricci de ls de fems de bestiar

    Rotacions de cultius amb lleguminoses que deixen sls rics en nitrogen

    Racionalitzar la utilitzaci dadobs orgnics i minerals en funci de les necessitats de les plantes

    Noms adobs orgnics i minerals naturals

    Limitaci de la fertilitzaci de nitrogen a 170 kg N/ha i any (com a les zones vulnerables).

    Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    La fertilitzaci

    33

  • ABONAMENTS ORGNICS ECOLGICS

    - Fems de vaca, cavall, ovi, caprino, porc...- Purins: dejeccions slides i lquides juntament amb l'aigua de neteja.- Compost industrial (el qual venen en els 'gardens')- Compost casol- Torba negra i torba rossa: poden ser interessants o que donin problemes.- Vermicompost (el cridat humus de cuc)- Residus urbans i llots de depuradores: cura amb els metalls pesats (plom, cadmi, mercuri...).- Abonaments verds: Sn cultius realitzats amb la funci principal d'enterrar-los verds al sl com abonament. S'usen Lleguminoses perqu aporten Nitrogen. Altramuces per a sl cid i en sl cal-lis, meliloto, psol, faves, trvol i alfals.- Enterrat de palla o mates de patata, colls de remolatxa.- Farina de sang- Farina de banyes- Farina de peix- Farina de carn- Algues- Guano- Excrements de ratapinyada- Gallinassa- Palomina- Oruxo de ram- Oruxo d'olives- Polpes de destilleria- Serradures de frondoses (per a ficar al munt del compost).- Cendres.

    ABONAMENTS MINERALS ECOLGICS

    - Fosfats naturals- Roques silcies- Clorur potssic- Dolomita- Magnesita- Sulfat de magnesi

    Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    La fertilitzaci

    Font: http://www.ecologia.cat

    34

  • Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    La fertilitzaci

    35

    Fertilitzaci: Adobs verds

    Famlies botniques interessants:

    LLEGUMINOSES: Fixen N atmofric i milloren

    lactivitat biolgica del sl

    GRAMNEES: Deixen bona estructura del sl i

    produeixen molta biomassa. Gaireb sempre

    en barreja: serveixen de suport a les

    lleguminoses

    CRUCFERES: Creixement rpid (pioneres),

    Aport de gran massa vegetal, Per les seves

    arrels profundes, tenen capacitat d'utilitzar

    reserves de nutrients en capes fondes (K)

  • Compost

    Descomposici de residus orgnics per poblacions biolgiques variades en un ambient aerbic,

    clid i humit

    Compostatge de fems animals

    Restes vegetals i subproductes dorigen vegetal amb possibilitat dsser originats en indstries no

    ecolgiques de transformaci daliments

    Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    La fertilitzaci

    36

  • El sofre

    Sempra contra lodi

    Sofre en pols o en forma lquida

    Sublimaci del sofre permet la lluita contra el fong (sofre slid sofre gass)

    Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    La fertilitzaci

    37

    Font: El sofre, Fitxa tcnica redBio.

  • El coure Els brous bordelesos (Sulfat de coure i cal): pH neutre, producte poc txic.

    Dosi de coure metllic: de 750 a 5.000 g/ha per a un tractament amb dosi completa. Avui en dia est prohibit que la gent fabriqui el seu propi brou.

    Els hidrxids de coure (Sulfats de coure i sodi): poden ser fitotxics, aix doncs, vigilar durant lpoca ms freda de principis de temporada.

    Dosi de coure metllic: de 720 a 3.000 g/ha per a un tractament amb dosi completa.

    Els xids cuprosos productes ms concentrats i particularment fitotxics.

    Dosi de coure metllic: 1.500 a 3.000 g /ha per a un tractament amb dosi completa.

    Els oxiclorurs. Dosi de coure metllic: 3.000 a 8.750 g per a un tractament amb dosi completa.

    El CCD (carbonat de coure desplegat): mateixes caracterstiques que els altres hidrxids (en particular una bona acci de xoc), per acci curativa no s ms alta que la dels altres productes.

    Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    La fertilitzaci

    38

    Font: El coure, Fitxa tcnica redBio.

  • Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    Maneig sanitari

    39

    PLAGUES I MALALTIES

    Font: elaboraci prpia a partir de dades de lADV de ProducciEcolgica de Ponent

  • Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    Maneig sanitari

    40

    Font: elaboraci prpia a partir de dades de lADV de ProducciEcolgica de Ponent

    Equilibri del sistema

  • Model de protecci front les plagues en AE en cultius llenyosos

    Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt

    Peneds

    Maneig sanitari

    Disseny dun agrosistema biodivers

    Prctiques culturals preventives

    Augmentar la resistncia dels vegetals

    Detecci, diagnstic i seguiment

    PREVENCIPREVENCI

    CONTROLCONTROL

    Control biolgic de plagues i malalties

    Potenciar reservoris i aliment pels enemics naturals

    Confusi sexual (per alguns lepidpters)

    Captura massiva (mosca, hoplocampa)

    Sembra de espcies entre carrers

    Mtodes de protecci fsica (embossat en prssec, malles

    anticarpo, tractaments amb argiles)

    Tractaments amb productes dorigen natural

    Font: ADV Hortec i ADV Ponent 41

  • Control: lluita biolgica

    Agents biolgics de control

    Bacillus Thurigiensis contra larves de lepidpters i colepters

    Beauveria bessiana contra trips i pugons

    Trampes amb feromones com atraients i creadors de dispersi

    Confusi en lquid per anarsia en presseguers

    Confusi sexual de grafolita i anarsia en presseguers

    Control de la lobsia o cuc del ram amb Bacillus thurigiensis o amb confusi sexual

    Introducci de insectes auxiliars depredadors Encarsia formosa (control biolgic de la mosca blanca) , Phytoseiulus persimilis (depredador exclusiu daltres cars), Crysoperla carnea (larves

    depredadores del pugons), etc.

    Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    Maneig sanitari

    42

  • Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    Maneig sanitari

    43

    PLAGUES I MALALTIES DE LA VINYA I TRACTAMENTS EN ECOLGIC

    Font: elaboraci prpia a partir de dades de lADV de ProducciEcolgica de Ponent

  • Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    Maneig sanitari

    44

    Font: elaboraci prpia a partir de dades de lADV de ProducciEcolgica de Ponent

    Odi

    Mildiu

  • Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    Vinificaci ecolgica

    45

    Mostos i vins ms cids (pH ms baixos i acidesa total ms alta)

    Reglament del mar de 2012 N 203/2012 europeu

    Caracterstiques del ram ecolgic i de la vinificaci:

    Continguts baixos en nitrogen, que pot complicar la fermentaci: complementar el

    most en nitrogen assimilable (sulfats- mineral- o llevats)

    Fermentaci alcohlica amb llevats indgenes (possibilitats dafegir oxigen a linici o al

    final de la fase de creixement) o utilitzaci de llevats secs actius (ceps ecolgiques si

    disponible)

    Poca quantitat de sulfit per aix exigeix un perfecte estat sanitari de la verema,

    higienes estricte de l cava i del material entre daltres

    Possibilitat de clarificaci amb derivats alimentaris (ecolgics si disponibles) : cua de

    peix per ex.

  • Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    Canvis econmics

    Costos de producci en fructicultura, horticultura i viticultura ecolgiques

    Caracteritzaci per la cambra dagricultura del Llenguadoc-Rossell (Frana) dels costos de producci per a determinats cultius en PAE (Redbio, 2010)

    Definici de les caracterstiques dels cultius (varietat, maneig, densitat de plantaci, data de plantaci, data de la collita, rendiment,etc)

    Avaluaci del temps de treball mensual per repartir entre cada treballador o que cada treballador haur de realitzar

    Clcul de les crregues de producci: despeses de provement, despeses de m dobra, despeses de mecanitzaci i amortitzacions especifiques (plantaci, dhivernacle, material de reg, altre material)

  • Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    Canvis econmics

    Costos de producci en presseguers ecolgics

    Varietat Coraline, maneig no mecanitzat, coberta vegetal, collita al juny, sistema de poda: el

    vas, rendiment collit 12 000 Kg/ha i rendiment comercialitzat 10 000 Kg/ha.

    Despeses de provements 1734 /ha

    Despeses de m dobra 8073 /ha

    Despeses de mecanitzaci 255 /ha

    Amortitzacions especifiques 3097 /ha

    = Cost de producci especfic = 13 158 /ha

    Cost de producci unitari 1.32 /ha

  • Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    Canvis econmics Costos de producci en viticultura ecolgica Varietat de Garnatxa (Cotlliure i Banyuls). Densitat de plantaci: 4000 vinyes/ha, distncia

    entre cada pi 1,75*1,75 m., labor entre cada fila durant la installaci, sistema de poda: el vas,

    modalitat de verema: manual., modalitat de desherbatge: manual.

    Despeses de provements 567 /ha

    Despeses de m dobra 6300 /ha

    Despeses de mecanitzaci 0 /ha

    = Cost de producci (sense amortitzacions)

    = 6867/ha

    Amortitzaci plantaci 1326

    Cost per hectrea 8194

    Cost per hectolitre 819

  • El CCPAE Consell Catal de Producci Agrria Ecolgica

    Autoritat pblica catalana de control encarregada dauditar i de certificar els productes ecolgics del territori

    Defensa del coneixement i laplicaci de lagricultura ecolgica

    Format per: operadors inscrits als registres (productors, elaboradors, transformadors i comercialitzadors) i rgans de govern (junta rectora) i executius (direcci tcnica i comit de certificaci)

    Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds 49

    Passos cap a la certificaci en agricultura ecolgica

  • Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    Passos cap a la certificaci ecolgica

    Font: www.ccpae.org

    50

  • Sollicitud: Dossier Word per descarregar

    Fer un inventari de les parcelles i detallar els conreus que es volen convertir a lecolgic

    Detall de les mtodes que sempraren pel que fa al control de les males herbes, del maneig del sl, de la sanitat vegetal, de la fertilitzaci, etc.

    Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    Passos cap a la certificaci ecolgica

    Font: www.ccpae.org51

  • Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    Passos cap a la certificaci ecolgica

    Font: www.ccpae.org

    52

    Perode de reconversi

  • Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    Passos cap a la certificaci ecolgica

    Font: www.ccpae.org

    53

    Control i seguiment

  • Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds

    Passos cap a la certificaci ecolgica

    Font: www.ccpae.org

    Segell del CCPAE:

    producte elaborat/produt a Catalunya

    Codi numric de la Uni Europea assignat al CCPAE com a organisme de control

    Logotip de producci ecolgica UE

    Indicaci de lorigen de les matries primeres

    Referncia al mtode de producci

    ecolgica a la llista dels

    ingredients

    PRODUCTES ALIMENTARIS ENVASATS

    En el cas de provenir de parcelles en conversi, menciobligatria : Produt en conversi a lagricultura ecolgica

    Frase preferentment precedit pel codi numric

    54

  • Ajut agroambiental a lAE

    Objectiu principal : estimular la conversi de nous productors cap a l'agricultura ecolgica, aix com ajudar a mantenir els actuals dins d'aquest sistema de producci, basat en prctiques agrcoles sostenibles i compatibles amb el medi ambient i amb la qualitat dels productes, i reforar la presncia d'aquests productes en el mercat nacional.

    Beneficiaris fins ara: persones titulars d'explotacions agrries que subscriguin els compromisos agroambientals amb superfcies de conreu ecolgic i que estiguin inscrites al CCPAE i que subscriguin mitjanant el CGE aquesta actuaciagroambiental.

    Cap convocatria ni pel 2012, ni pel 2013 per a nous inscrits

    Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds Font: www.ccpae.org55

    Ajuts

  • Ajuts a la distribuci daliments ecolgics

    Objectiu: impulsar la distribuci d'aliments ecolgics grcies a programes de consum social i local a Catalunya.

    Requisits dels programes:

    Crear i mantenir els centres on es concentra l'oferta de productes ecolgics

    Disposar els mitjans necessaris, ja siguin humans o materials, per distribuir els aliments ecolgics.

    Beneficiaris:

    Empreses privades, tant persones fsiques com jurdiques i institucions sense finalitat de lucre

    dedicades a la distribuci daliments ecolgics a Catalunya

    Divendres 26 doctubre del 2012- Projecte Productes de la Terra Alt Peneds Font: www.ccpae.org56

    Ajuts

  • Qui s el meu client?

    Cooperativa

    Celler

    Altres

    CONSUMIDOR FINAL

    Conixer el perfil del consumidor i els seus hbits ens ajudara oferir solucions al que ens est demanant.

    CONEGUEM ELS CONSUMIDORS!

    Perfil dels consumidors/es

  • 3 estudis que ens donen informaci sobre els consumidors:

    3. El sector gourmet a Catalunya. Update estratgic 2012. ACC1. Generalitat de Catalunya

    2. Barmetre de percepci i consum dels aliments ecolgics. Generalitat de Catalunya

    1. El nou consumidor: canvis profunds i oportunitats de negoci. Fundaci Creafutur (Generalitat de Catalunya i ESADE)

    Perfil dels consumidors/es

  • Perfil dels consumidors/es

    El nou consumidor: canvis profunds i oportunitats de negoci (i)

    Font: El nou consumidor: canvis profunds i oportunitats de negoci. Outlookcreafutur 2012. Fundaci Creafutur.

  • Perfil dels consumidors/es

    El nou consumidor: canvis profunds i oportunitats de negoci (iv)

  • Perfil dels consumidors/es

    Barmetre de percepci i consum dels aliments

    ecolgics 2010

    Font: Barmetre de percepci i consum daliments ecolgics 2010. Generalitat de Catalunya

  • Percepci i consum aliments ecolgics

    Font: Barmetre de Percepci i Consum dels Aliments Ecolgics 2010

    CRITERIS DE COMPRA DELS ALIMENTS

  • Font: Barmetre de Percepci i Consum dels Aliments Ecolgics 2010

    Percepci i consum aliments ecolgics

  • Font: Barmetre de Percepci i Consum dels Aliments Ecolgics 2010

    PERFIL DEL COMPRADOR/A

    Percepci i consum aliments ecolgics

  • Font: Barmetre de Percepci i Consum dels Aliments Ecolgics 2010

    PERFIL DEL COMPRADOR/A

    Percepci i consum aliments ecolgics

  • Font: Barmetre de Percepci i Consum dels Aliments Ecolgics 2010

    LLOC DE COMPRA DELS ALIMENTS ECOLGICS

    Percepci i consum aliments ecolgics

  • Font: Barmetre de Percepci i Consum dels Aliments Ecolgics 2010

    ALIMENTS ECOLGICS CONSUMITS

    Percepci i consum aliments ecolgics

  • Font: Barmetre de Percepci i Consum dels Aliments Ecolgics 2010

    MOTIUS PER COMPRAR ALIMENTS ECOLGICS

    Percepci i consum aliments ecolgics

  • Aspectes possibles incentivadors del consum de productes

    ecolgics a Catalunya

    Font: Barmetre de percepci i consum daliments ecolgics 2010. Generalitat de Catalunya

    Percepci i consum aliments ecolgics

  • 70

    Vies de comercialitzaci

    CONSUMIDORPRODUCTE/ALIMENT

    ?

    ESTRATGIA DE COMERCIALITZACICal definir els canals de comunicaci, els de distribuci, lestratgia de

    promoci, etc

  • 71

    Vies de comercialitzaci

    Els circuits curts de comercialitzaci (CCC) No fan referncia a la distncia fsica entre la

    producci i el consum

    ... sin al nombre dintermediaris

    Presncia dun sol intermediari com a mximentre producci i consum/elaboraci

    Cap intermediari venda directaFont: Rosa Binimelis i Charles-Andr Descombes.

    Comercialitzaci en circuits curts. Identificaci i

    tipologia

    Els circuits amb ms dun intermediari

  • 72

    Vies de comercialitzaci

    El potencial de lexportaci

    Alemanya, destinaci prioritria per a les exportacions espanyoles de

    vi, ofereix, a ms, bones perspectives de creixement per a la seva

    producci ecolgica

    Hubert Rottner diu que Alemanya t necessitat de comprar productes

    ecolgics

    El Regne Unit s el segon mercat de productes ecolgics dEspanya.

    Estudi Aliments ecolgics i gourmet al Regne Unit

  • Tipologia dels CCC

    Consumidors productors

    Venda directaVenda directa

    Associacions de productors i consumidors

    Associacions de productors i consumidors

    Circuits curtsCircuits curts

    + proximitat

    Horts comunitaris

    Associacions de productors i consumidors

    Coopera-tives de consum

    A la masia o a la coopera-tiva

    Restauraci

    Coopera-tives amb botiga

    Sistemes dapadrinament

    Grups de consum

    Al mercat

    A domicili

    Punts de venda collectius

    Botigues especia-litzades

    Collectiva

    Individual

    Supermercats

    Font: Rosa Binimelis i Charles-Andr Descombes. Comercialitzaci en circuits curts. Identificaci i tipologia

    Vies de comercialitzaci

  • Cooperatives de productors i consumidors

    Productors i consumidors units sota una mateixa estructura Referent: AMAP franceses (750 AMAP, 1 productor/AMAP,

    30.000 famlies). A Catalunya, des de 2008, hi ha la PACA.

    Estableixen un contracte solidari: Principi de confiana i responsabilitat del consumidor Grup de consumidors compra per avanat (a principi de

    temporada, o b de mes) a un preu fix acordat en

    assemblea

    Fons de responsabilitat per compartir els riscos de la producci agroecolgica

    Font: Rosa Binimelis i Charles-Andr Descombes. Comercialitzaci en circuits curts. Identificaci i tipologia

    Vies de comercialitzaci

  • Experincia: La PACA

    Acord per a la Producci i el Consum Agroecolgics 2 pagesos (1 CCPAE), 4 pagesos associats i 100 unitats de

    consum

    Coordinaci entre pagesos (no t forma legal) Preus fixats en assemblea a inici de temporada Pagament mensual i per avanat (ajustaments el mes

    segent)

    Fons de coresponsabilitat: consumidor aporta 10 inicials i 2/mes

    Transport a part: 8/collectivitat i 2,5/individual (Molins de Rei)

    Vies de comercialitzaci

  • Calapaca.wordpress.com

    Vies de comercialitzaci

    http://www.llavorae.cat/index.php/espai-innova/

  • Sistemes dapadrinament

    Persona o grup apadrina un animal pagant una quantitat fixa per avanat i, a canvi, rep el producte que nobt durant

    un temps determinat.

    Mas Claperol Elaboraci de formatges i derivats lctics ecolgics El padr paga 1.500 i aquest import es reintegra en

    productes amb un 35% de descompte respecte al preu de

    venda al pblic en general. Dret a posar nom a la vaca i

    visitar-la.

    Altres canals: cooperatives de consum o altres punts de distribuci i botigues especialitzades.

    Font: Rosa Binimelis i Charles-Andr Descombes. Comercialitzaci en circuits curts. Identificaci i tipologia

    Vies de comercialitzaci

  • www.masclaperol.com

    Vies de comercialitzaci

  • Cooperatives de consumidors

    Proveeixen daliments i altres productes als seus membres de manera autogestionada i amb criteris agroecolgics

    Compres collectives Relaci directa basada en la confiana mtua Comanda (o cistelles) pot ser oberta o tancada. Tamb

    modalitats mixtes

    Algunes tamb tenen botiga Aprox. 127 cooperatives de consum a Catalunya (12.000

    persones). Concentrades a provncia de Barcelona.

    Moltes cooperatives sota el paraiges decoconsum

    Font: Rosa Binimelis i Charles-Andr Descombes. Comercialitzaci en circuits curts. Identificaci i tipologia

    Vies de comercialitzaci

  • Ecoconsum.org

    Vies de comercialitzaci

  • Cooperatives de productors / punts collectius de

    venda

    Pagesos sagrupen per crear i administrar de manera conjunta una botiga Requereix major inversi que altres CCC i personal especialitzat. Sovint es complementa amb venda directa a mercats o domicili. P.ex:

    Agrobotiga de Gallecs

    Variant: Pagesos sagrupen per intercanviar (o comprar) producte entre ells.

    Incrementa la varietat que pot oferir cadasc sense requerir inversien botiga. P.ex: Xarxeta de Productors Agroecolgics

    Font: Rosa Binimelis i Charles-Andr Descombes. Comercialitzaci en circuits curts. Identificaci i tipologia

    Vies de comercialitzaci

  • Experincia: Xarxeta de Productors

    Agroecolgics

    Programaci conjunta de cultius Intercanvi o venda de producte

    entre productors

    Treballant en la certificaciparticipativa (alguns tamb CCPAE)

    Preus consensuats en assemblees Compres conjuntes a pagesos de

    fra la xarxa

    Organitzaci del transport de producte per minimitzar costos

    Vies de comercialitzaci

  • Productors i/o botigues especialitzades que generalment compren directament a

    productors.

    70-85% del volum de vendes de productes ecolgics a lEstat espanyol (DAAM, 2006).

    Requereix: Densitat de poblaci mnima en la zona

    dincidncia de la botiga

    Inversi major que en altres CCC, per tant, marges comercials ms amplis (30-40%)

    Atenci al pblic especialitzada Varietat de producte

    Botigues especialitzades

    Font: Rosa Binimelis i Charles-Andr Descombes. Comercialitzaci en circuits curts. Identificaci i tipologia

    Vies de comercialitzaci

  • Supermercats (i)

    25-30% vendes daliments ecolgics (Estat Espanyol)

    Supermercats convencionals: Majoritriament no sn producte local Sovint intervenen intermediaris (No CCC) Acostumen a incorporar pocs productes

    ecolgics i, normalment, els ms barats

    La major part es comercialitzen sota marca blanca

    Font: Rosa Binimelis i Charles-Andr Descombes. Comercialitzaci en circuits curts. Identificaci i tipologia

    Vies de comercialitzaci

  • Supermercats (ii)

    Supermercats ecolgics: Client amb poder adquisitiu mitj-alt Capacitat doferta 2.500-4.000 productes

    (molt superior a botigues especialitzades)

    A Catalunya, la principal cadena de supermercats ecolgics s Veritas:

    19 punts de venda a provncia de Barcelona

    Facturaci anual de 14 milions deuros 40.000 famlies hi compren habitualment

    50% dels articles sn dorigen espanyol

    Font: Rosa Binimelis i Charles-Andr Descombes. Comercialitzaci en circuits curts. Identificaci i tipologia

    Vies de comercialitzaci

  • Restauraci collectiva

    Tipologia: Preparaci i lliurament dpats

    a una collectivitat

    Canal HORECA

    1/3 part de la despesa total en alimentaci a lEstat Espanyol es

    fa fora de les llars (MARM, 2008)

    Canals emprats per la restauraci ecolgica:

    CCC (directament a productors) Distribudors especialitzats

    Gesti concertada (ctering) o b directa (autogesti)

    Font: Rosa Binimelis i Charles-Andr Descombes. Comercialitzaci en circuits curts. Identificaci i tipologia

    Vies de comercialitzaci

  • Exemple: Menjadors escolars ecolgics, restaurants Km 0

    Vies de comercialitzaci

  • Venda directa a domicili o grups de

    consum

    Font: Rosa Binimelis i Charles-Andr Descombes. Comercialitzaci en circuits curts. Identificaci i tipologia

    Fer arribar cistella oberta o tancada directament al domicili

    O b grup de consumidors acorden recollir comanda en un

    nic punt de distribuci

    Lloc de treball, seu duna associaci, etc

    Un nic producte o b varietat Producte propi 100% o b

    combinat amb altres

    Algunes experincies no sn CCC (varis distribudors)

    Freqentment comanda per internet

    Vies de comercialitzaci

  • www.canperol.cat

    Vies de comercialitzaci

  • Venda directa a mercat

    Font: Rosa Binimelis i Charles-Andr Descombes. Comercialitzaci en circuits curts. Identificaci i tipologia

    Diverses modalitats: Mercats fixes Mercats ambulants

    Nhi ha despecialitzats (Agromercats, fires

    medievals, etc)

    Requereix ser-hi present (per tant, no activitat productiva),

    per permet establir relaci

    amb els clients i captar-ne de

    nous

    Vies de comercialitzaci

  • www.monemporda.org

    Vies de comercialitzaci

  • Permet vendre amb poca inversi

    Consumidor coneix don procedeixen els seus aliments

    Factors limitants: Allament de la finca Desplaament del

    consumidor

    CCC emprat sovint com a complement

    Venda directa a finca

    Font: Rosa Binimelis i Charles-Andr Descombes. Comercialitzaci en circuits curts. Identificaci i tipologia

    Vies de comercialitzaci

  • Avantatges i inconvenients (i)CCC Avantatges Inconvenients

    Ass. Productors i consumidors -Planificar la producci-Preu garantit

    -Compartir risc

    -Finanament

    -Major dedicaci

    -Finca visitable

    Apadrinament -Planificar la producci-Finanament

    -Major dedicaci

    -Finca visitable

    Cooperatives consumidors Cistelles tancades: -Millor planificaci i prevenci

    dexcedents

    -Segment de consumidors que

    no familiaritzats amb aquest

    sistema

    Cistelles obertes:

    -Ms atractiu per al

    consumidor

    -Planificaci ms complexa i

    major probabilitat dexcedents

    Cooperatives productors/punts collectius de venda

    -Major diversitat

    -Compartir despeses de

    comercialitzaci

    -Intercanviar producte

    -Major inversi respecte altres

    CCC (si sopta per un punt de

    venda collectiu)

    Vies de comercialitzaci

  • Avantatges i inconvenients (ii)CCC Avantatges Inconvenients

    Botigues especialitzades -Atenci especialitzada-Varietat de producte

    -Marge del 30-40% per botiga

    -Prdua de control de la

    comunicaci

    Supermercats -Varietat de producte (Supermercat especialitzat)

    -Sovint no sn CCC

    -Prdua de control de la

    comunicaci

    -Predomina marca blanca i

    gamma ecolgica de grans

    marques

    -Menor capacitat de negociaci

    Restauraci i pats per collectivitats

    -Valor afegit al producte

    -Planificar la producci

    -Major exigncia pel producte

    -Garantia de provement

    Venda directa a domicili o grups de consum

    -Menor inversi

    -Millor comunicaci (si hi vas)

    -Cost i temps desplaament

    (menor si a grups)

    Venda directa a mercat -Millor comunicaci -Major dedicaci

    Venda directa a finca -Menor dedicaci i inversi-Millor comunicaci

    -Per als clients: major dedicaci

    i cost

    Vies de comercialitzaci

  • Avantatges i inconvenients (ii)CCC Avantatges Inconvenients

    Botigues especialitzades -Atenci especialitzada-Varietat de producte

    -Marge del 30-40% per botiga

    -Prdua de control de la

    comunicaci

    Supermercats -Varietat de producte (Supermercat especialitzat)

    -Sovint no sn CCC

    -Prdua de control de la

    comunicaci

    -Predomina marca blanca i

    gamma ecolgica de grans

    marques

    -Menor capacitat de negociaci

    Restauraci i pats per collectivitats

    -Valor afegit al producte

    -Planificar la producci

    -Major exigncia pel producte

    -Garantia de provement

    Venda directa a domicili o grups de consum

    -Menor inversi

    -Millor comunicaci (si hi vas)

    -Cost i temps desplaament

    (menor si a grups)

    Venda directa a mercat -Millor comunicaci -Major dedicaci

    Venda directa a finca -Menor dedicaci i inversi-Millor comunicaci

    -Per als clients: major dedicaci

    i cost

    Vies de comercialitzaci

  • Eines i recursos

    www.ccpae.org/

  • Vies de comercialitzaci

    http://www.gencat.cat/daam/ecoApartat publicacions i materials de referncia

  • Vies de comercialitzaci

    Portal Ruralcat. Transferncia i Formaci

  • Vies de comercialitzaci

    Institut Catal de la Vinya i el Vi (INCAVI)

  • Vies de comercialitzaci

    LAnella, el Portal de la Competitivitat

  • CONTACTE:

    Camille Evard. camille.evard@cedricat.cat

    Nria Serena. nuria.serena@cedricat.cat

  • Vies de comercialitzaci

    EXERCICI PRCTIC

    Treball entorn els PRINCIPALS REPTES que planteja per vosaltres la reconversi o el pas de

    produir en ecolgic