La Marina - Edici febrer 2013

  • Published on
    02-Apr-2016

  • View
    215

  • Download
    1

DESCRIPTION

Publicaci local dels barris de la Marina, de Barcelona.

Transcript

  • nm. 213FEBRER13

    ANY XIX

    facebook.com/diarilamarina

    la marinaACTUALITAT

    La Llei de Barris,pendent de laprovacidels pressupostosTot i que s'havia fixat el mes d'agostcom a data d'inici de les actuacionsprevistes per la Llei de Barris de CanClos, la Vinya i el Plus Ultra, el blo-queig dels pressupostos municipals,pendents encara d'aprovaci, podriacondicionar el calendari. Tot i aix, elregidor del Districte, Jordi Mart, asse-gura que els projectes s'estan apro-vant perqu quan "arribin els diners",es puguin licitar i adjudicar. Pg. 7

    CULTURA

    Fotoreportatge: laMarina s Carnaval

    Menys delictes,ms seguretat?

    Paradoxalment, tot i que els cossos policials han registrat un descens dun 10%de fets delictius als barris de la Marina, els vens no se senten ms segurs

    El deteriorament del civisme i la convi-vncia podria explicar el perqu elsvens i venes dels barris de la Marinano se senten ms segurs. Aquesta almenyss la hiptesi amb qu treballen els cossospolicials, que al llarg de 2012 han registrat

    un descens de l'11% dels fets delictius a laMarina de Port, d'un 8% a la Marina del PratVermell i d'un 5% al conjunt del Districte.Aix ho explica el que des de fa tres mesoss el responsable dels Mossos d'Esquadraa Sants-Montjuc, l'intendent Ramon Josep

    Toms. Superats els primers 100 dies alcrrec, Toms ens explica les seves priori-tats: incrementar la visibilitat i proximitat dela policia al ciutad, i continuar treballant"colze a colze" amb el Districte, la GurdiaUrbana i el teixit social del territori. Pg. 3

    DISMINUCI DELS DELICTES DURANT EL 2012

    FONT: MMEEGRFIC: M. MOLINA

    Ms fotografies a la pg. 11

  • Editorialmirada crtica

    Pots fer-nos arribar la teva foto-denncia a travs del nostre correu electrnic:

    redaccio@amcl.cat o per correu a:

    c/ Foc, 128. Espai Musical La Bscula, 1a planta, 08038 de Barcelona

    DANI FERNNDEZ

    Edita:

    associaci mitjanscomunicaci local

    la marina // Febrer 2013MIRADES2

    "Ala Zona Franca tenim un delspols de riquesa ms importantsdel pas, poques ciutats al mntenen el que tenim nosaltres. La sortidade la crisi la t Barcelona i la seva reametropolitana". L'alcalde Xavier Triaspronunciava aquestes paraules fanoms uns dies, en el decurs de l'acted'inauguraci de la nova central de fred icalor ubicada al Parc Logstic (en parlema la pg. 8).

    Sovint, quan des d'aquest mitj decomunicaci entrevistem els represen-tants poltics i els demanem que expres-sin els seus desitjos per als barris de laMarina, tots (i aqu no hi ha distinci entredreta i esquerra) coincideixen en elmateix: feina per als seus vens i venes.I s que la taxa d'atur al territori supera lamitjana de la ciutat. Segons dades de larecent creada Assemblea d'Aturats delsnostres barris (ms informaci a la pg.10), sn ms de 5000 les persones quepateixen el drama de l'atur a la Marina.

    Tamb estan d'acord els poltics (i aqutampoc no influeixen les diferents ideolo-gies) en assenyalar la posici estratgicadels nostres barris pel que fa a la sevaproximitat a importants motors de creixe-ment econmic: el Parc Logstic, la Fira,el Port... D'acord a la Diagnosi estratgi-ca al Polgon Industrial de la Marina (dutaa terme en el marc del projecte "Treballals barris"), fins a 188 activitats econmi-ques es desenvolupen a prop nostre,amb una presncia destacada d'empre-ses molt grans, que donen feina a msde 250 treballadors. Per qu, doncs,aquest "pols de riquesa" al que es refe-ria el nostre alcalde (i al que es refereixensovint representants poltics de tots elscolors) no repercuteix en una millora deles taxes d'ocupaci als nostres barris?

    No tenim la resposta (si la tingussimno estarem fent aquest editorial), per esevident que alguna cosa est fallant. Quecal potenciar les poltiques de formaci ipromoci de l'ocupaci ho sabem tots.S'estan desenvolupant programes dedinamitzaci econmica i inserci laborala la Marina (ens en referem abans a unde molt interessant, el projecte "Treballals barris") i recentment rebem la bonanotcia de l'impuls d'un pla de xoc per llui-tar contra l'atur juvenil a la ciutat (elConsell de la Joventut de Barcelona ensen dna ms detalls a la pg. 5). Seriainjust no reconixer el valor d'aquestesiniciatives. Per costa visualitzar-ne elsresultats. No ser fcil ni rpid, tamb hosabem. Per la destrucci d'ocupaci nos'atura i el risc d'exclusi social per amolts ja no s noms un risc.

    Aquest s el solar del carrer Energia on s'hauria de trobar el poliesportiu del barri. Desprsd'anys i anys de reivindicacions i promeses incomplertes, encara no sabem quan ser unarealitat. Els vens de la Marina comencem a estar farts d'haver d'esperar per tot.

    Riquesaversus atur

    la marinaTel. 93.296.50.07redaccio@amcl.catfacebook.com/diarilamarinaC.C. La BsculaC. Foc, 128, 1a planta08038 Barcelona

    Coordinaci GeneralJuan Antonio Reyes

    Cap de redacciSnia Maza

    Maquetaci i ediciMart Molina

    Redacci i fotografiaEva Albiol, Dani Fernndez,Carla Gens, Jordi Gispert,Snia Maza, Mart Molina,Natlia Morales, TomsMorgenstern, Sara Torremocha,Rafel Vidal i Iris Vieiros

    CollaboradorsRamon Angls, Felipe Ayala,Juan Bibin, Lola Castro,Agustn Forteza, MireiaGargallo, Oriol Granados, AnnaT. Herrera, Pepe Caracoles"Macondo", Anna Mir, CarlosReyes, Mryam Reyes, GemmaRoig, Xavier Sanz, Albert Soler iM. Jess Valderas

    PublicitatErnest Millet (699 27 18 25)(AMCL 93 296 50 07)ImpressiGestXXI

    Tirada:6.000 exemplarsDistribuci gratutaDL: B-3220/94

    Amb el suport de:

  • la marina // Febrer 2013 TEMA DEL MES 3

    Si atenem a lesdades, no ens

    hem de preocuparper la seguretat

    ENTREVISTA A: Ramon Josep TomsCap dels Mossos d'Esquadra al Districte

    SNIA MAZA

    Ja fa tres mesos que s al crrec.Com l'han rebut els vens i venesde Sants-Montjuc?Molt b, n'estic molt content. Sorprstamb que la gent estigui tan preocupadaper la seguretat i sigui tan activa. Ens aju-den molt. Fins i tot ens hem trobat ambassociacions i entitats que sn refernciaen qestions de seguretat. s un territorimolt extens i molt divers. El repte s apas-sionant.

    Assegura que la gent est preocupadaper la seguretat. Respon aquesta pre-ocupaci a la realitat o s una sensacisubjectiva?Si atenem a les dades no ens hem de pre-ocupar. Mirant les del 2012, per exemple,observem que la delinqncia est bai-xant. A la Marina de Port ens trobem ambun descens de l'11% del total de delictes,i a la Marina del Prat Vermell, gaireb dun8%. Al conjunt del Districte la baixada sdel 5%. Ara b, aix repercuteix en unsentiment de ms seguretat? A mi elsvens em diuen que no.

    Per qu?La hiptesi de treball que tenim s que elque ms s'est deteriorant s el civisme ila convivncia. Hi ha molts factors queens generen inseguretat subjectiva. Perexemple, la gent del carret, i no vull crimi-nalitzar ning, perqu en la majoria decasos es tracta d'indigents que no tenenaltra possibilitat que malviure al carrer,per s cert que aix genera inseguretat.Molsties, sorolls... Tot aix influeix.

    De fet a la Marina els vens es queixendes de fa mesos de la presncia acarrers i places de ciutadans d'origenromans. Com actuen els Mossosd'Esquadra en aquest tipus de casos?Quan detectem un abs de l's de l'espaipblic el que fem s explicar que no hopoden fer. Estem en contacte amb els ser-veis socials i la Gurdia Urbana, que es

    detenim desprs d'assaltar una escolabressol. Llavors passa a disposici judi-cial i el jutge decideix deixar-lo en llibertat.Per per tranquillitzar els vens hem dedir que el tenim molt vigilat.

    Tot i aix els vens es queixen d'aques-ta impunitat...Per dir-ho fcilment les lleis sn aix.Estem parlant de robatoris amb fora, onhi ha danys, per no hi ha intimidaci acap persona, ni violncia, ni agressivitat.Confiem que en poc temps sigui jutjat i,com que t moltes causes pendents,

    acabi tancat a la pres durant una bonatemporada.

    Quines sn les seves prioritats com aresponsable dels Mossos a Sants-Montjuc?Com deia els nmeros delinqencials snmolt bons, per crec que podem millorarsempre que ens fem ms propers al ciuta-d. Fer ms patrulles a peu, tenir ms visi-bilitat. A ms, seguim treballant colze acolze amb la Gurdia Urbana i el Districte,aix com amb el teixit associatiu, a travs del'Oficina de Relacions amb la Comunitat.

    fan crrec d'aquestes persones en casque ho necessitin. Tamb ens hem trobatamb assentaments on passen les nits, lla-vors els traiem d'all. Per no ens enga-nyem, el que fem llavors s traslladar elproblema a una altra banda. s un temasocial molt complicat i que t veure amb lacrisi econmica

    En les darreres setmanes els barris dela Marina han registrat una onada derobatoris a botigues i equipaments. Jas'ha detingut al presumpte culpable.Com va anar el dispositiu?Va ser el 30 de gener, desprs d'un dispo-sitiu especial conjunt amb la GurdiaUrbana. El detingut respon al nom deJess A.O. De 26 anys i nacionalitatespanyola, s ve de la Marina i creiemque pot ser l'autor de ms de 30 robatorisamb fora, on, a banda de diners -si entrobava- i aparells electrnics -que des-prs venia a la porta de casa seva- , esdedicava a fer destrosses gratutament isense motiu. Quan ens adonem que aixest passant, i aqu hem d'agrair lacollaboraci ciutadana que ha estat moltactiva, es munta un dispositiu nocturn i el

    El perfil"Un policia vocacional", aix s com es defineix a si mateix l'intendent RamonJosep Toms (Barcelona, 1963). El que des de fa tres mesos s el mxim respon-sable dels Mossos d'Esquadra a Sants-Montjuc, t una trajectria de ms de vintanys a la policia de la Generalitat. El seu primer servei el va dur a terme ben aprop dels barris de la Marina, a la muntanya de Montjuc, durant els JocsOlmpics de 1992. Un cop superats els 100 primers dies al nostre Districte i d'ha-ver pres contacte amb bona part del teixit social dels diferents barris, Toms ja tclares les seves prioritats: potenciar la policia de proximitat i seguir treballant encoordinaci amb el Districte, la Gurdia Urbana i les entitats del territori.

    RAFEL VIDAL

    A la Marina de Port hi ha undescens de l'11%, i a Marinadel Prat Vermell, dun 8%

    MENYS DELICTES

    S'est deteriorant el civisme ila convivncia. Hi ha moltsfactors que ens en generen

    INSEGURETAT

    Tenim (el detingut) molt vigilat.Confiem que en poc tempssigui jutjat i acabi a la pres"

    ROBATORIS

    Lintendent Ramon Josep Toms, durant lentrevista a Sants-Montjuc Rdio

  • la marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran danarsignades, tenir una extensi no superior a 10 lnies, ladrea i el telfon.La publicaci es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.

    carte

    s@lam

    arina

    digita

    l.org

    La gent opina: Qu penseu del trasllat de les cistelles de bsquet dels Jardins de la Mediterrnia als de Can Farrero?MarcBerruezo

    Est muy bien. Ya era hora quehicieran algo para la gente jovenen una explanada que estabamuy desaprovechada, dondemuchos nios del barrio podranestar jugando a ftbol o bs-quet.

    ngelesColomo

    Lo encuentro bien porque esverdad que algunos vecinos nopodan descansar por lasnoches, pero tambin es verdadque por la tarde los chicos ten-an aqu un aliciente, un lugardonde divertirse.

    SilviaSnchez

    A mi ya me pareca bien dondeestaban porque por la tarde loschavales tenan algo que hacer.Tambin entiendo que los veci-nos se quejaran porque a ciertashoras hacan mucho ruido y lagente quiere descansar.

    PedroPrez

    Me parece muy bien porqueadems las van a poner demanera que puedan jugar a bs-quet sin molestar al resto de per-sonas que tambin jugamos enestos jardines.

    Roger Bernat / Marta CarreraLuis Capacete / Nieves Simal

    @

    REDACCI I FOTOGRAFIA: DANI FERNNDEZ / RAFEL VIDAL

    la marina // Febrer 2013OPINI4

    En defensa de la Sanitat Pblica

    Sostenim que la nostra poltica sanitria es direccionada cap el model francsi que aix generar ms deute econmic i social i ms desigualtat. A Frana elpercentatge de poblaci pagant una assegurana privada, al temps que tcobertura pblica, es d'un 60%. A Catalunya era d'un 25% al 2010 i la mitjanaespanyola encara menor. La silenciosa contrareforma sanitria catalana iespanyola, com a Frana, fan legal i freqent la gesti privada. Juntamentamb la retallada de recursos humans i materials en els centres pblics propis,forar ms crisi social a Catalunya i a Espanya de la qual s previsible unmajor deteriorament dels indicadors de salut.No hauria de ser motiu de debat poltic, intens i pblic si el model "afrance-sat" catal (LOSC 1990) i espanyol (RD 15/1997 i RD 16/2012) representa unincrement indesitjable de l'endeutament pblic i privat sense contrapartida enels indicadors de salut? Aquest deute global que s'est generant s sosteni-ble per a un percentatge creixent de poblaci de baixos recursos econmics ieducatius? Com es justifica aquesta retallada al dret a l'equitat en la promo-ci de la salut, la prevenci i l'atenci a la malaltia? L'actual model pblic/pri-vat que pressiona als professionals sanitaris, no deteriorar la necessria con-fiana entre pacient i professional?s urgent revertir les lleis, reglaments i altres tolerncies legals privatitzadoresde la gesti. Ms quan estem veient que fan legal i freqent el conflicte d'inte-ressos i la corrupci poltica que encara empobreixen ms moralment. Calsubstituir el copagament de medicaments i d'altres atencions sanitries per unapoltica que desautoritzi el finanament pblic de medicaments intils, provesdiagnstiques de dubtosa eficincia i la sobreinstrumentalitzaci teraputica.

    Jos Montes La Marina @

    Maria Rosa Galofr La Marina @Testimoni d'una treballadora familiar

    El passat mes d'octubre es van complir 25 anys des que vaig arribar al Centrede Serveis Socials de la Zona Franca com a primera treballadora titular delservei a domicili.

    Haig de dir que anteriorment s'havien fet serveis puntuals d'acord amb elscriteris administratius socials de l'poca.

    Per aquest motiu vull expressar personalment mitjanant aquesta carta l'ex-perincia rebuda en el dia a dia i els coneixements adquirits sobre la situacidels barris de la Marina. En tinc un bon record de les persones que vaig aten-dre i conixer fins al mar de 2007. De tot el collectiu he aprs molt ms delque em pensava, i s que el meu treball anterior era el d'administrativa i permotius d'atur vaig decidir fer un canvi laboral ja que, en el fons, desitjava dedi-car-me al Treball Social. He treballat en altres administracions, per quedoagrada d'haver-me quedat a la Marina, lloc que no canviaria mai. I s que tot inixer a Sants, hi visc des de 1997.

    Des de la meva jubilaci he procurat tenir contacte amb les persones delbarri i a ms faig algunes activitats al casal i al centre parroquial a fi de gua-nyar una millor qualitat de vida.

    Okupas en el barrio, una vez ms

    Desde hace unas semanas en un inmueble de la calle Mare de Du de Port80-82 se han instalado unos okupas sin respetar la propiedad privada ni teneren cuenta las molestias para los vecinos. La vivienda estaba vaca y tapiada,pero eso no ha sido obstculo para apropiarse de la misma. Decir que a esca-sos 20 metros est la Escola Bressol Municipal Collserola, con el trasiego demenores y familias que tienen que soportar esta circunstancia. Una vez msnuestro barrio es asaltado y maltratado.

    En relacin a la informacin publica-da en LA MARINA nmero 212 deenero del 2013 sobre el cierre de larampa para discapacitados en el accesode la calle Minera 17, queremos expre-sar nuestra opinin sobre lo que creemosque ha sido una grave falta de informa-cin y de actuacin por parte de laAsociacin de Comerciantes La Marina.

    En la noticia se aseguraba que el pasode acceso para discapacitados habasido cerrado. Pues bien, la foto adjuntamuestra la rampa homologada que tienetodo los permisos que la ley reclama. Lafoto que se public en el nmero anteriorfue tomada justo al lado de la foto real.As pues, consideramos que lo msgrave es la visin falsa que se ha dadocon la fotografa tomada por dichaAsociacin.

    La presidenta y junta de obra de lacalle Minera 17

    SSoobbrree eell aacccceessoo aa ddiissccaappaacciittaaddoossddee llaa ccaallllee MMiinneerraa

    Horta-Guinard

  • la marina // Febrer 2013 OPINI 5

    La CrnicaANA T. HERRERA CRONISTA

    Gaireb s difcil respirar. Alguna fora incontrolada t'o-primeix per dins i no deixa que l'aire arribi als pulmons.s la reacci cannica a l'emotiva Els Miserables,pellcula basada en un musical que ha adaptat el llibre delmateix ttol escrit per Victor Hugo i s difcil deixar de patir.

    Jean Valjean, Fantine o Cosette, ubicats a l'Olimp dels per-sonatges de ficci, en el grup dels "ms desgraciats impossi-ble", tornen a revelar-nos les condicions de misria de laFrana del XIX, sempre entre revolucions, que no aconse-gueix lliurar-se de la injustcia que la governa. Tot l'arguments la fugida cap endavant dels perdedors, la desgrcia delsquals han nascut fora de la minoria privilegiada. s igual elseu comportament, el seu esfor, la seva lluita. No hi ha pos-sibilitat per al ms mnim indici de dignitat. I quan finalmentsorgeix l'esperana, ja no queden forces, ni ganes, per ale-grar-se per la minoria dels que s'han pogut salvar.

    I s aqu quan la fantasia decimonnica es fon amb la rea-litat i apareix als nostres dies: l'augment de la taxa de suci-dis, els nens a les escoles que tornen a passar gana, o el 26%de la poblaci activa a l'atur i sense esperances que elBundesbank tingui una miqueta de pietat. L'eterna lluita declasses, que es diu.

    "Hola! Sc analista poltica a les tertlies derdio i televisi, i escric columnes d'opini apublicacions locals i a blocs. Tamb redac-to esqueles, cartes de presentaci, discursos, agra-ments". Aix es va presentar en encaixar-me la m.No vaig poder reprimir un gest de sorpresa i curiosi-tat. M'havien parlat d'ella com d'una dona segura des mateixa, atractiva, motivadora i seductora. Algcarismtic que podia comunicar-se amb altres perso-nes mantenint l'inters i despertant l'atenci tant pelcontingut com per les formes. Lamfitriona perfectaper a qualsevol vetllada. Ella estava davant meu ambun vestit gris elegant i un somriure perfecte. S s,amb un aire de comercial d'alt standing, a punt d'ini-ciar un viatge a un pas desconegut. I sense ms (aras quan a les pellis una msica de fons desperta unsentiment de complicitat amb els personatges) ellava seure al meu costat. Es va posar cmoda i va dir:"Fa mesos que estic apuntada a una agncia detroba la teva mitja taronja online i mai fins a aquestdijous se m'havia disparat l'alarma vermella desolliciten invitaci per a xat. Va respirar profunda-ment i va comenar a cantar Resistir. La sala d'es-pera de l'INEM va esclatar en aplaudiments. A lespersones que pensen el que s'ha de pensar per nitan sols s'han parat a pensar el que estan pensant.

    la m

    arin

    an

    i com

    parte

    ix n

    i es

    resp

    onsa

    bilitz

    a de

    les

    opin

    ions

    del

    s se

    us c

    olla

    bora

    dors

    LacomodadorJUAN BIBIAN CINEASTA

    Els perodes de crisi ens enfronten a situacions duresper tamb ens ofereixen oportunitats. La frenada delconsum familiar est reinventant els hbits i prcti-ques en aquesta qesti i esdevenen un factor d'oportunitatper a molts. Les grans superfcies han reaccionat amb estra-tgies per captar els consumidors pel factor preu, per mal-grat aquestes iniciatives sembla que el comer de proximitatviu un moment interesant.

    No sn pocs els ciutadans que estan posant en valor laproximitat d'aquest comer, l'estalvi en terme de costos quesuposa -molta gent assegura que sempre gasta ms a lesgrans superfcies- i el tracte a mida que reben en la petitabotiga.

    Barcelona havia esta paradigma del petit comer, desprsva esdevenir un focus de resistncia dels botiguers contrales grans estructures comercials i finalment havia cedit ellideratge davant la pressi del macrocomer. Doncs la crisiest girant la truita i oferint factors de noves oportunitats alsbotiguers.

    No les deixem escapar! El petit comer s vertebrador debarris, estmul de la microeconoma i, en definitiva, de la nos-tra qualitat de vida.

    El jardXAVIER SANZ PERIODISTA

    Durant unes dues hores i mitja Spielberg ensfica al segle XIX, en el moment en qu elpresident Abraham Lincoln va decidir posaren marxa la tretzena esmena, buscant els vots dela resta de poltics amb la finalitat d'abolir l'esclavi-tud de la poblaci de color. De fons, una guerracivil que acabaria, en teoria, abans d'acceptaraquesta esmena.

    Les pellcules histriques, d'entrada, sn d'es-cs inters per a mi. Per saber d'histria hi ha lli-bres meravellosos (diu sempre un vell amic), perel mateix em passa amb el cinema basat nomsen els dilegs o teatralitzat, per m'agradenMankiewicz o Woddy Allen, per citar dos exem-ples d'aquest tipus de cinema. Amb aix vull dirque m'interessa el cinema molt ms que el gne-re en qu s'inscrigui. Lincoln n's un clar exemple.

    En aquesta pellcula, Spielberg amb unasobrietat desconeguda ens explica un delsmoments fonamentals de la histria dels EstatsUnits. Austeritat molt necessria i encertada en lafotografia de Janus Kaminski, apoteosi en la msi-ca d'un John Williams en estat de grcia.Spielberg reuneix els seus habituals, com MichaelKahn, el muntador, fonamental aquest ltim en lanarrativa d'aquest film. Hi ha moments al final dela pellcula que sn d'una gran creativitat i moltinusuals en un cineasta titllat d'excessivamentsentimental. Abans, per, cal reconixer l'extraor-dinria interpretaci de Day Lewis, per sempreLincoln, i de la resta d'un extens repartiment.

    Potser no estem davant d'una obra mestra,segur. Per s, davant d'una gran pellcula deSpielberg. No m'agraden molt les llions d'histria,per s les de cinema i aquesta ho s.

    La columna gregaMIRYAM REYES COLUMNISTA

    El maig de 2012, en ple pro-cs participatiu del Plad'Actuaci Municipal 2012-2015 (PAM), des del Consell de laJoventut de Barcelona ja vremreclamar la necessitat d'un acordper l'emancipaci juvenil, queinclogus un paquet de mesuresurgents especficament orientadesa l'atur desorbitat que patimactualment.

    En els darrers mesos tambhem difs les 249 propostes deles associacions juvenils per a laciutat que volem com a aportaciprincipal per a l'elaboraci del nouPla Jove 2013-2015, entre les quedestaquen les que es refereixen al'mbit de l'emancipaci, que his-tricament hem interpretat des delmoviment associatiu juvenil comun concepte ampli i polismic, no estric-tament restringit al canvi de domicili o al'obtenci d'una feina, sin com un pro-cs dinmic i multifactorial a travs delqual una persona esdev plenamentautnoma en els aspectes centrals de laseva existncia, i pot exercir de formasatisfactria els seus drets de ciutada-nia. Uns drets que actualment es veuenlimitats per a una gran majoria d'indivi-dus menors de 35 anys, sense opcid'accedir a una feina estable i dignamentretribuda, d'optar a un habitatge en con-dicions o de participar de forma activa ivinculant en la vida social i poltica.

    De fet, la lluita per l'emancipaci juve-nil s una de les lnies de treball priorit-ries per al CJB, que provem d'eixamplari enfortir al voltant de la campanya NoClaudiquis! Troba la clau per emancipar-te (www.noclaudiquis.cat) i diverses ini-ciatives conjuntes amb les entitats juve-nils, altres organitzacions socials o lesadministracions. Per aquests motius,varem rebre positivament les diversespropostes presentades pels grups muni-cipals d'ICV-EUiA, Unitat x Barcelona i elPSC que avanaven en aquesta direc-ci, i que varen culminar amb la celebra-ci d'un Ple Extraordinari per aprovar un

    Pla de Xoc que recull propostesconcretes d'aplicaci immediataper tal de redrear la situaci tanaviat com sigui possible.

    Estem convenuts del papercentral que les poltiques de joven-tut han de gaudir en el momentactual i que les actuacions a mitjtermini del Pla Jove poden com-plementar-se amb un paquet demesures urgents que aturin la sag-nia. Es tracta de tallar en sec lafebrada per tal de poder comenarun tractament i una recuperacique es preveuen llargs i ambresultats tardans, perqu la malal-tia est molt arrelada al cos social.L'atur juvenil ha jugat un paperestructural en el model de creixe-ment econmic del pas durantquatre dcades i no podrem eradi-

    car-lo d'avui per a dem, ni fer-ho desd'una actuaci restringida a l'mbit local.Per aquests motius, s ms urgent quemai implementar solucions recolzadesen una clara voluntat poltica de superaraquesta xacra. Sense la collaboraci detots els agents implicats i un paper delideratge de l'Ajuntament de Barcelona,difcilment podrem evitar que les conse-qncies de la crisi afectin de forma irre-versible tota una generaci que, a msde perduda, haur estat abandonada.

    ALBERT CLARETSecretari d'Emancipaci del CJB

    El Pla de Xoc contra l'atur juvenil:millor tard que mai

  • la marina // Febrer 2013SALUT6

    MJ VALDERAS / GEMMA ROIGCAP Carles Ribas

    L'autocontrol de la glicmia (delsucre) s la mesura de la glucosafeta amb un aparell (reflectmetre)en el domicili o a qualsevol lloc d'unaforma fcil i segura. Est indicat a les per-sones que sn diagnosticades de diabetisen determinades circumstncies. La indi-caci de com i quan s'ha d'efectuaraquesta mesura la fa l'equip de salut res-ponsable (metge i/o infermera). El mate-rial (aparell, tires, etc.) tamb s l'equip desalut el que indica com es pot adquirir.

    L'objectiu de l'autocontrol de la glicmias promoure la responsabilitat i l'autono-mia del pacient i involucrar-lo en el tracta-ment i control de la seva malaltia. L'auto-control no es limita noms a la prcticad'autoanlisis domiciliaris, aporta tambinformaci al professional per poder pren-dre decisions teraputiques.

    s important dir que no sempre que hiha un diagnstic de diabetis est indicat ferautocontrols de la glicmia. Generalment,a les persones que tenen diabetis del tipus2 i que el seu tractament es basa en rea-litzar la dieta diabtica i exercici, no els hical fer autocontrols.

    Tamb hi ha frmacs que s'utilitzen peral tractament de la diabetis que no reque-reixen d'autocontrols. Sn frmacs que noprovoquen hipoglicmies (baixades desucre). En aquests dos casos s suficient(si no hi ha cap complicaci) fer-se lesanaltiques pautades pel metge.

    En general i en tots els casos i tracta-ments s molt important que es realitzinles analtiques quan el metge aix ho indi-qui. A vegades s cada sis mesos, d'altrescada any o cada cop que estigui indicat.Normalment a les analtiques que esdemanen als diabtics es valoren, entrealtres, dos parmetres: la glucosa i l'he-moglobina glicosilada A1c. Aquest ltim sun parmetre que ens deixa veure la mit-jana de la glicmia que s'ha tingut al llargdels ltims tres mesos.

    En el cas d'estar indicat l'autocontrol,aquest tamb depn de cada persona. Hiha casos en els que noms es necessitendos o tres autocontrols a la setmana i d'al-tres que han de fer autocontrols cada dia.Aquesta indicaci depn del tractament

    (frmacs, insulina) i tamb de si es donencircumstncies especials (dies de malal-ties, determinades medicacions com corti-coides, etc) que requereixen d'un controlms acurat del sucre (glicmia) per vigilarque la diabetis no es descompensi.

    s important que la persona que tinguiindicat fer-se autocontrols de glicmiaentengui el significat dels valors que sur-ten a l'aparell i tamb que enregistri

    aquests valors a la llibreta d'autocontrol,per poder aix aportar-los a les visites deseguiment. Tamb s important anotarobservacions de fets que passen pun-tualment: si un dia es fan coses no habi-tuals com viatges, exercici no habitual,malalties o malestar que cursa amb febreo vmits, tractaments amb determinatsfrmacs, etc.Tot s important a l'hora devalorar el control de la malaltia per evitarcomplicacions, tant agudes com crni-ques.

    Les persones que es fan autocontrolsde glicmia tenen l'oportunitat de saberquan hi ha xifres que indiquen hipogluc-mies: el sucre est molt baix i s'han demenjar hidrats de carboni d'absorci rpi-da (suc de fruita, sucre o llet).Tamb, siles xifres de glicmia estan molt altes enspoden indicar que hi ha alguna cosa queest interferint en el bon control de lamalaltia.

    Sempre que es tinguin dubtes i pre-guntes s convenient comentar-les ambel metge o infermera per resoldre-les.

    CONSELLS PER AUNA VIDA MS SANA

    La dietaequilibrada

    En nutrici, per poder mantenir unbon estat de salut, hem de saberequilibrar la ingesta en proporcionsdels nutrients bsics i necessaris pel bonfuncionament del nostre organisme. Anivell metablic, els requeriments energ-tics a nivell de macronutrients per mante-nir tots els nostres rgans i sistemes enun adequat funcionament, sn elssegents: els hidrats de carboni han deformar part del 50-55 % de les kilocaloriesque ingerim a nivell diari; les proteneshan de ser de lordre del 10-15 % (per ferel seu clcul el valor estipulat s de l'ordrede 0.8 g per quilo de pes al dia en unapersona sedentria, i de 1.2 a 1.8 g perquilo de pes al dia en un esportista, dife-renciant els esports de fora -on elsrequeriments estaran al costat mes alt-,dels esports de resistncia -on aquestsrequeriments estaran al cant baix-). Perltim, els greixos, han de formar part del30-35% de les kilocalories ingerides aldia. Diferenciant els saturats (7%), monoinsaturats (20%) i poliinsaturats (3 a 8%).

    Si som capaos d'ajustar aquests per-centatges en la nostra dieta, tindrem salutja que ajustarem els nutrients que elmetabolisme ens demanda i evitaremestats patolgics derivats d'una despro-porci dels mateixos.

    MARC GISPERT GIRONFisioterapeuta i

    estudiant de nutrici

    L'autocontrol a la diabetis

    Recomanacionsbsiques:

    Preparaeu tot el material: aparell,tires, llancetesRenteu-vos sempre les mansamb aigua i sabNo utilitzeu alcohol per netejardits ni agullesCanviar les llancetes del bolgraf Les llancetes sn d's personal,mai no s'han de compartir

  • la marina // Febrer 2013 ACTUALITAT 7

    Es reuneix el segon comitd'avaluaci de la Llei de Barris de

    la Vinya, Can Clos i Plus Ultra

    supostos a travs d'una moci de confian-a. Sigui com sigui no ens aturem. Estemaprovant els projectes executius perququan tinguem els diners, puguem licitar iadjudicar". I s que sense la inversi muni-cipal poca cosa es podria fer. Com ssabut la situaci econmica de Generalitats ms que complicada i els representantspresents a la reuni ja van advertir que"pot ser que les subvencions de 2013-2014 arribin amb retard".

    El segon comit d'avaluaci tamb vaservir per fer seguiment dels projectespendents, que no sn pocs. En el decursd'una reuni de treball prvia, els repre-sentants venals van poder expressar lesseves prioritats. Aix, en el cas de CanClos, els vens continuen reclamant la ins-tallaci d'ascensors als edificis (reivindi-caci histrica), i en el de la Vinya, actua-cions de millora als accessos dels Jardinsde Ca l'Alena, que en ser de propietat pri-vada han quedat fora del projecte. Quantal barri del Plus Ultra (pendent d'una refor-ma integral des de fa dcades) semblaque per fi s'ha trobat una soluci consen-suada amb els vens que permetria feralgunes millores mentre no es pugui abor-dar una remodelaci ms profunda. Aix,de les tres propostes presentades pelDistricte, els vens han optat per la queaborda una desafectaci del barri, amb laremodelaci de les vivendes que aix hosollicitin (els propietaris rebrien una sub-venci) i l'arranjament dels carrers. "Aixens permetr dignificar el barri, alhora queen conservem la seva imatge tan caracte-rstica", explicaven els vens.

    El termini de vigncia de la Llei de Barrisde la Vinya, Can Clos i Plus Ultra (aprova-da el 2010) finalitza el 2018 i de les 28actuacions previstes, noms n'hi ha unade finalitzada, 9 en curs i 18 pendents.

    El gimns de Can Closobre de nou les portes

    CARLA GENS

    La reobertura del gimns de Can Closva ser una de les actuacions mscomentades en el decurs del segoncomit d'avaluaci i seguiment de la Lleide Barris. I s que durant el darrer cap desetmana de gener, els vens d'aquestbarri de la Marina van poder assistir a lareinauguraci dun espai que des de 1997s'havia fet servir com a magatzem munici-pal. Durant l'acte els assistents van gaudird'un esmorzar popular organitzat perl'Associaci de Vens (AVV) i, posterior-ment, van poder visitar les installacionsdel nou equipament esportiu.

    En aquests ltims anys, la recuperacidel gimns per al barri s'havia convertit enuna de les principals reivindicacions delvenat de Can Clos. "Necessitvem tenirde nou un gimns com el que va funcionardurant els anys noranta i que, cal recor-

    dar, ens vam veure obligats a tancar perraons poltiques", explicava PedroValverde, president de l'AVV, durant l'acted'inauguraci.

    Per aix, des del passat mes de novem-bre, els mateixos vens, amb el suport delDistricte, van posar en marxa un pla deremodelaci amb l'objectiu de mantenirdins del nou espai part de la maquinriaque ja s'havia usat durant la primera ober-tura del gimns i installar nous aparellsque ajudessin a ampliar els serveis delnou equipament, com una sauna o un llitsolar de bronzejat.

    Aix ho reconeixia el regidor delDistricte, Jord Mart, durant l'obertura deportes: "Aquest projecte ha pogut tirar-seendavant grcies especialment a la pres-taci personal dels vens". Mart tamb vavoler destacar la resta de canvis que sh-han fet recentment al barri de Can Clos,

    com les millores d'accessibilitat a la Plaadel Mig o el trasllat de la parada d'autobs.

    Noves activitatsA partir d'aquest mes de febrer, els vens ivenes ja poden gaudir d'aquesta novainstallaci, que preveu obrir totes les tar-des i tamb alguns matins, en funci de la

    demanda i de les necessitats que vaginsorgint. A ms, s'oferiran altres activitatsrelacionades amb el mn de l'esport, comclasses de ball o de defensa personal,amb l'objectiu "d'aconseguir que la gents'ho passi b i que venir cada dia al gim-ns no es converteixi en un crrega", res-saltava el president de l'AVV.

    Imatge del nou equipament desprs de la remodelaci feta pels vens

    L'aprovaci dels pressupostos municipals de 2013 condicional'inici dels projectes programats per a aquest any

    SNIA MAZA

    Representants de la Generalitat,l'Ajuntament i de les entitats venalsdel territori es reunien el passat 6de febrer a la seu del Districte per avaluari fer seguiment de la Llei de Barris de laVinya, Can Clos i Plus Ultra. La trobada vaservir per fer un reps de les actuacionsurbanstiques ja realitzades, aix com delsprogrames de dinamitzaci social i promo-ci econmica que ja estan en marxa. Enaquest sentit, el regidor de Sants-Montjuc, Jordi Mart, va destacar el paperque entitats i vens han jugat en el desen-volupament de tots els projectes, valoracique va compartir el delegat del departa-ment de Presidncia de la Generalitat,Salvador Jorba. Ara b, el regidor va voleradvertir els vens que la data d'inici de lesactuacions previstes per a enguany estcondicionada a l'aprovaci dels pressu-postos municipals, encara pendent permanca d'acord amb l'oposici (CiU gover-na en minoria amb 14 regidors): "Confioque arribem a aquest acord al llarg delmes de febrer. Si no s aix, convocaremun ple extraordinari i aprovarem els pres-

    Representants de la Generalitat, l'Ajuntament i de les entitats venals es van donarcita a la sala de cadires vermelles del Districte

    RAFEL VIDAL

    DANI FERNNDEZ

  • la marina // Febrer 2013ACTUALITAT8

    >> Les obres de la L9del metro es tornen aendarrerirEl nou conseller de Territori i Sosteni-bilitat de la Generalitat, Santi Vila, hadonat instruccions per reprogramar l'o-bra de la Lnia 9 del metro. En una entre-vista a El Peridico, Vila anunciava queel tram de Collblanc a l'Aeroport no esposar en funcionament al 2014, tal icom estava previst, sin al 2016: "Hemacordat amb l'Ajuntament de Barcelonaque s prioritari tancar aquest tram i laL10 fins a la Fira. S'havia parlat d'arribara Zona Universitria, per, d'acord ambel consistori, hem convingut que no".Aquest nou endarreriment afectar eltram central de la lnia -que ha de donarservei als barris de la Marina-, les obresdel qual resten aturades des de fa msd'un any. Segons l'alcalde, Xavier Trias,es deu a un "problema econmic greuque afecta a tota la lnia". Les decisionssobre el futur d'aquesta infraestructuraes prendran en funci dels pressupostosque pugui aprovar la Generalitat.

    >> Les cistelles debsquet dels Jardinsde la Mediterrnia jatenen nova ubicaciDesprs de mesos d'espera, finalmentels Jardins de Can Farrero ha estat laubicaci escollida per ubicar les cistellesde bsquet que es trobaven als Jardinsde la Mediterrnia. Recordem que acausa de les queixes dels vens de lazona, el Districte va decidir treure-les ibuscar-ne un nou lloc on els joves que hijuguen no provoquin molsties.

    >> Tot a punt per a lainauguraci de la PortaFiral, a finals febrerLes obres del que ha de ser el nou espaiverd de la Marina estan prcticamentenllestides. La plaa dna continutat alespai pblic existent davant de laudito-ri de la Fira i del conjunt edificat dofici-nes de Porta Firal. Alguns vens ja hanexpressat les seves crtiques, allegantque no s una zona verda sin unaplaa dura. Lestrena coincidir amb lacelebraci del Mobile World Congress.

    breus En marxa la nova central de fred icalor de la Zona Franca

    REDACCI

    Barcelona i la seva rea metropolita-na estrenaven el passat 5 de febrerla nova central de generaci decalor i fred del Parc Logstic de la ZonaFranca, que abastir de calefacci, airecondicionat i aigua calenta els edificisresidencials, industrials i del sector tercia-ri de la zona, aix com els de la part sudde la ciutat i els de la zona de Gran Via del'Hospitalet. Segons l'Ajuntament, la ins-tallaci -que produeix electricitat, calor a90 graus, fred a 5 graus i fred industrial a10 graus sota zero- suposa deixar d'eme-tre anualment 13.400 tones de dixid decarboni i redueix el consum elctric. Ams, disposa d'una planta de biomassaque aprofita 28.000 tones de residus pro-cedents dels parcs i jardins de Barcelonai de les zones forestals properes.

    Aposta per la sostenibilitatSegons l'alcalde, Xavier Trias, es tractad'una "aposta per la sostenibilitat per auna ciutat que vol ser smart city. A la ZonaFranca tenim un dels pols de riquesa ms

    IRIS VIEIROS

    El passat 2 de febrerva arribar al mercatde la Marina lacampanya "El menjar noes llena", endegada perl'Ajuntament de Barce-lona amb l'objectiu d'a-profitar els aliments quees consumeixen a lesllars i reduir els residusque es generen. Aquestprojecte es va posar enmarxa als mercats de laciutat el 19 de gener idurar fins al 16 de mar.

    Aix, els encarregats dela campanya estan visi-tant els diferents mercatsdels barris i ofereixen accions teatralitza-des, receptes de cuina i tallers dinmicsgratuts on els participants aprenen a ela-borar receptes aprofitant els aliments quesobren dels pats. Algunes d'aquestesreceptes sn, per exemple, tempura de

    restes de verdura, croquetes de "pescasalada" o crema d'enciam amb cigronsd'escudella al curri, totes elles elaboradesamb restes de menjar. Els tallers es fansempre els dissabtes, duren unes 4 hores(entre les 9 i les 13 hores) i no cal fer ins-

    cripci prvia.Amb aquesta campanya tamb es pre-

    tn conscienciar la gent sobre el malbara-tament alimentari que es produeix a lesllars i les seves conseqncies. Per acon-seguir-ho, es donen trucs de prevenci degeneraci de residus alimentaris doms-tics, tant a l'hora d'anar a comprar comquan es fa el menjar o es volen conservarels aliments. Evitar el malbaratament ali-mentari suposa alhora un estalvi econ-mic per al consumidor, molt interessant enels temps que corren. Per aix tamb esvol ensenyar la gent a fer una bona plani-ficaci de les compres perqu aquestestinguin com a objectiu proporcionar unadieta equilibrada, fent una bona llista cal-culant les racions que es necessitaran.Evitarem aix llenar menjar encara enbones condicions. I s que la produccid'aliments al mn s 1,5 vegades msgran que la demanda i no tothom potaccedir-hi en les mateixes condicions.

    La campanya "El menjar no es llena"sorgeix de l'rea d'Habitat Urb, MediAmbient i Serveis Urbans de l'Ajuntamenti compta amb la collaboraci de l'Institutde Mercats, dins del Pla aprovat pel con-sistori sobre Prevenci de Residus, quepretn reduir un 10% la generaci de resi-dus a la ciutat l'any 2018.

    La campanya "El menjar no esllena"arriba a la Marina

    La campanya tamb vol evitar el malbaratament alimentari

    DANI FERNNDEZ

    Imatge de inauguraci de la central, que es troba al Parc Logstic de la Zona Franca

    Abastir, entre daltres, elfutur barri de la Marina delPrat Vermell

    importants del pas, poques ciutats al mntenen el que tenim nosaltres. La sortidade la crisi la t Barcelona i la seva reametropolitana". Per la seva banda, el con-seller d'Empresa i Ocupaci, Felip Puig,explicava durant la inauguraci queaquest nou model de distribuci energti-ca s un exemple "del que ha de ser la

    nostra economia: una economia verda".La nova central se suma a la de la

    Marina, que ja est en funcionament, i a ladel port, en fase de disseny. Aquesta s lasegona xarxa de distribuci de fred i calorde la ciutat, desprs de la que es vaimplantar al Frum, que ja t un total de20 quilmetres.

    AJUNTAMENT DE BARCEONA

  • la marina // Febrer 2013 LA MARINA DEL COMER ASSOCIAT 9

    www.comerciantslamarina.cat

    Botiguesassociades365.caf - 1365.caf - 4Art i DecoraciAssessoria Empresarial AnnaMaria MadridAutoescola Zona FrancaAutombils A. R. Motora KIABallester PerruquersBar AngelitaBayot - ColladoBonssim Pa ArtesBricolage Zona FrancaBugaderia Tintoreria MariCaf i MsCarnisseria AngelCeller PeaCentre d'Infermeria i PodologiaCermasa Centre MdicCharcuteria SantyComercial AlvarezComputer SystemCondis SupermercatsCopisteria Sant JordiDecoracin Mari CarmenDiettica y Salud M de GraciaDrogueria FeliEl Gall i la GallinaElectroutletEspai per VestirEstanc de la Zona FrancaEstanco Papeleria Lagexit Dona Home i ComplementsFarmcia CuscFarmcia Forns - GirFotosistemaGranja Restaurant La MasiaIbaez JoiersIcali Correduria d'AssegurancesITC SystemJoieria Rellotgeria Ramon CarnJoyeria LuraLa PiruletaLa Taverna del CondeLlar d'infants Els GegantsLlar d'infants XumetsLoteria CostaMacarro, materials de construcciMerceria SiomiMobles Zona Franca - 1Mobles Zona Franca - 2Modi II Autoservei AlimentaciMn AnimalMoypaMuebles El CisneMultipticas JosaPa de CarpesPerruqueria MontseProyectaQueviures Miquel CarnQueviures RuzQuiosc El AbueloTalleres JFTalleres Prez AlonsoTocineria Plus UltraTuCerrajeria.comVista Optica - Zona Franca

    REDACCI ACLM

    Us heu preguntat mai perqu elsvostres pares us deixaven anarsols a comprar a la botiga delcostat de casa quan reu petits?Principalment per la confiana. Elsvostres pares confiaven en el botiguero la botiguera, sabien que no usenganyaria i que us donaria exacta-ment el que ells compraven habitual-ment.

    Perqu el vostre botiguer de confian-a sap els vostres gustos i costums, usaconsella sobre nous productes, us

    adverteix sobre publicitats enganyo-ses... i, a ms, amb una bona relaciqualitat/preu. I aquest coneixementdels vostres gustos s el que permet alcomer de proximitat adaptar-se millora les noves necessitats dels clients.

    El comer de proximitat el regentenpersones properes, de confiana.Persones properes que lluiten pel seunegoci, ja que s el seu mitj de vida,per tamb pel que t de servei a lacomunitat. Lluiten per tirar-lo endavant,per oferir el millor producte, el millorpreu, el millor servei, amb varietat i

    bon preu, i al costat de casa. Lluitenper ser competitius i aix vol dir fer for-maci: en aparadorisme, informatitzarla gesti o noves tcniques de mrque-ting per Internet i web 2.0.

    El comer de proximitat illumina elscarrers i els dna vida. Els comerciantstamb recullen les vostres queixes diri-gides a l'Administraci, els hi transme-ten i lluiten perqu se solucionin elsvostres problemes, que tamb sn elsseus. I en moments econmics difcilscom l'actual, donen l'oportunitat de cre-aci de feina per a persones emprene-dores. Actualment el comer de laMarina ocupa al voltant de 750-800persones.

    Recordeu: el comer de proximitat, eldel barri, el de tota la vida, est al vos-tre costat per ajudar-vos amb profes-sionalitat i bon servei. Deixeu-vos aju-dar, compreu al barri. Tots hi sortiremguanyant!

    Comer del barri,comer proper

  • la marina // Febrer 2013ACTUALITAT10

    Acabes l'ESO, jasaps qu fars?

    ANNA MIR i LOLA CASTROPunt d'Informaci Juvenil Sants-Montjuc

    Vols saber quins estudis pots realit-zar quan acabes l'ESO? QuinBatxillerat pots escollir? Quina ofer-ta de Cicles Formatius hi ha? Vols coni-xer els diferents Graus Universitaris?Apropa't al Punt d'Informaci Juvenil deSants-Montjuc, on podrs trobar leseines per escollir el teu itinerari acadmici participar a les activitats que oferim.

    El Punt d'Informaci Juvenil s un ser-vei gratut de l'Ajuntament adreat a jovesd'entre 12 i 35 anys, que treballa conjun-tament amb la xarxa de Punts de la ciutatde Barcelona, on informem i assessoremals joves sobre diferents temtiques ialhora realitzem campanyes on s'oferei-xen una gran varietat d'activitats.

    De gener a mar es realitza a la ciutat lacampanya In-forma't, que consisteix enun seguit d'activitats relacionades enorientar als joves en la tria del seu itinera-ri acadmic. Al Punt de Sants, del 28 degener al 8 de febrer, rebem la visita delsalumnes de 4rt d'ESO dels instituts delDistricte. Aprofitant l'exposici "Acabesl'ESO, ja saps qu fars?" -exposici quetothom pot venir a visitar- oferim als jovesuna xerrada sobre els itineraris acad-mics que poden cursar un cop acabada lasecundria i donem a conixer el Punt.L'activitat s molt ben acollida pels insti-tuts i alumnes de la zona pel suport en l'o-rientaci acadmica que s'ofereix.

    Per altra banda, el 28 de febrer de 9 a14h es realitza al Centre Cvic Cotxeresde Sants diferents xerrades sobre 8 fam-

    lies de formaci professional, tant decicles de grau mitj com de grau superior.Aquestes xerrades, obertes a tots elspblics, van a crrec de professorat queimparteix els cicles. s una oportunitat perconixer els diferents estudis de formaciprofessional, requisits d'accs, sortidesprofessionals, etc.

    Per tal de poder informar a les mares,pares i professionals de l'mbit socioedu-catiu, tamb oferim un parell de xerrades,amb inscripci prvia, el dimarts 12 demar a les 19h (a la Biblioteca FrancescCandel) i el dimecres 13 de mar (al PIJde Sants), sobre el recorregut acadmicque poden cursar els joves.

    Del 4 al 22 de mar, tamb s'obrir elfrum entr@lumnes, un espai-frum apartir de facebook que consisteix en pre-guntar i resoldre dubtes sobre estudis dePQPI, Batxillerat, Cicles Formatius i estu-dis universitaris. Un grup de voluntaris,que imparteixen aquests estudis, sn elsencarregats de respondre les diferentsconsultes que puguin sorgir.

    Encara sou a temps de participar en lesactivitats que la campanya In-forma't usofereix. Si tens dubtes, si no saps questudiar, no hi donis ms voltes i vine alPunt!

    Imatge de la pgina web dIn-format

    + infoEl PIJ de Sants-Montjuc a la MarinaLloc: Sala Pepita CasanellasHorari: Dimarts i dijous de 17 a 20.30hWeb: bcn.cat/infojove i bcn.cat/informat

    In-forma't!

    LAssemblea de Treballadorsen Atur de la Marina, en marxa

    EVA ALBIOL

    L'Assemblea del 15-M del barri, ambel suport del collectiu d'aturats iaturades de Barcelona, ha impul-sat l'Assemblea de Treballadors en Aturde la Marina - Zona Franca. La iniciativa,que es va presentar pblicament el passat29 de gener a la Biblioteca FrancescCandel, neix amb un clar objectiu: acon-seguir treball digne per a tothom o presta-ci per desocupaci.

    En la convocatria de l'assemblea escridava a aturats i aturades a organitzar-se i "no perdre el temps esperant passiva-ment que els governs prenguin mesuresefectives contra l'atur". Per aquest motiu,els membres de l'assemblea van plantejarque els mateixos aturats, mitjanant l'au-toorganitzaci, mobilitzaci i coordinaciamb l'Assemblea d'Aturats de Barcelona ila Coordinadora d'Aturats de Catalunya,aconsegueixin solucions a les seves rei-vindicacions. Algunes d'aquestes reivindi-cacions sn la creaci de llocs de treball,prestaci per atur indefinida fins a larecollocaci efectiva o serveis bsics gra-

    tuts per a persones no ocupades.Segons afirmen els membres del'Assemblea de la Marina, l'assemblead'aturats" no serveix per obtenir solu-cions rpides, sin que es tracta d'unalluita llarga i dura contra un model demisria planificada".

    Aix, la quarantena dassistents a l'as-semblea van analitzar l'estat econmicactual de crisi i la situaci cada cop msdramtica que viuen tots els treballa-dors i treballadores. "Ho confirmen lessinistres xifres de la darrera EPA i diver-sos estudis d'organismes oficials", expli-quen. A ms, es van debatre les reivin-dicacions prioritries i possibles accionsper donar-se a conixer i estendre la ini-ciativa a ms gent.

    Els acords que es van prendre, almarge de donar per constitudal'Assemblea de Treballadors en Atur dela Marina - Zona Franca, van ser la cre-aci, a la propera assemblea, d'una pla-taforma reivindicativa, marcar els objec-tius del proper perode i reunir-se cadadimarts a les 10h a la Casa del Rellotge.

    La iniciativa es va presentar a la Biblioteca Francesc Candel

    RAFEL VIDAL

    Els centres educatius obren les portesREDACCI

    L'Ajuntament de Barcelona ha posata disposici de les famlies el webwww.bcn.cat/educacio amb infor-maci actualitzada relacionada amb lesdates i els horaris de les portes obertesque organitzen cadascun dels centreseducatius pblics i concertats de la ciutat,per tal que es puguin visitar.

    En aquest web, entre altres coses, els

    pares i mares interessats poden trobartota l'oferta formativa de les escoles i elsinstituts pblics i concertats de la ciutat.

    A ms, el consistori, amb el suport delConsorci d'Educaci de Barcelona, des-envolupa diferents accions comunicativesdurant aquest procs de jornades de por-tes obertes, que s una fase prvia alperode de preinscripci i matrcula per alcurs 2013-14.

    ESCOLES D'EDUCACI PRIMRIABrkeno (Tel. 932 230 829)Per a visites concertades contacteuamb la direcci del centre.Can Clos (Tel. 93 326 145)Cada dia del perode de preinscripci,d'11.00 a 13.00 h i de 15.00 a 17.00 h.El Polvor (Tel. 933 327 496)1 de mar de 15.00 a 18.00 h. Durantel perode de preinscripci, de 9.00 a13.00 h i de 15.00 a 17.00 h.Enric Granados (Tel. 933 326 247)Durant tot el perode de preinscripcien horari lectiu.Ramon Casas (Tel. 933 315 284)25 de febrer a les 16.45 h.

    Seat (Tel. 934 222 588)12 de mar de 17.00 a 18.30 h.

    INSTITUTS DE SECUNDRIALlus Domnec i Montaner(Tel. 932 969 729)23 de febrer de 10.30 a 12.30 h i 27de febrer de 16.00 a 18.00 h.Montjuc (Tel. 932 230 221)20 de febrer de 18.00 a 20.00 h.Mare de Du de la Merc(Tel. 932 232 566)16 d'abril a les 10.00 h, 12.00 h, 16.00h i 18.00 h (visites concertades, con-tacteu amb el centre).

  • la marina // Febrer 2013 ESPECIAL 11

    Un any ms el Rei Carnestoltes tenia ra: la Marina s carnaval! Els actes vancomenar divendres 8 de febrer amb el popular "Ranxo d'Entitats" on els assis-tents van gaudir de la festa fins a altes hores de la matinada. Els actes vancontinuar dissabte al mat, amb el tradicional Concurs Infantil, on els msmenuts van viure la seva festa particular. Com a acte central, dissabte a latarda els vens i venes van participar a la tradicional Rua de Carnaval, que uncop ms va omplir de msica i animaci els carrers dels nostres barris amb laparticipaci de fins a 21 comparses. El dimecres de cendra, l'enterrament dela sardina i la declaraci de dol oficial servien per acomiadar el Carnestoltes iposar punt i final a la setmana ms esbojarrada de l'any.

    L'xit d'aquesta festa ha estat possible grcies al treball i l'esfor que ha rea-litzat la Uni d'Entitats de la Marina, amb la collaboraci dels vens i venes delterritori i del districte de Sants-Montjuc.

    Fotoreportatge: Dani Fernndez

  • AG

    END

    A

    Feb

    rer 2

    013

    >> Certamen literari Francesc CandelDe l11 de mar al 5 dabrilSetzena edici del certamen literari Francesc CandelLes modalitats del certamen sn: relat curt (juvenil iadult), poesia i reportatge periodstic*El tema s lliure en les tres modalitats, per el reportatgeperiodstic ha de basar-se en fets reals.*El premi per al guanyador de cada modalitat s un trofeu,un llibre electrnic i un premi per valor de 200 euros enmaterial bibliogrfic.*Els treballs poden estar escrits en catal o en castell.*Termini d'inscripci: de l'11 de mar al 5 d'abril a qualsevolde les tres biblioteques de Sants-Montjuc*Ms informaci al web del Districte

    >> Biblioteca Francesc CandelDijous 21 de febrer Xerrada: Lluites obreres i populars al barri de la Marina-Zona Franca. Com es van aconseguir conquestes delsdrets dels treballadors i del barri?Organitza: Assemblea La Marina Hora: 19 h

    Dilluns 25 de febrerGent de la Marina: La Colnia BausiliOrganitza: Centre d'Estudis Montjuc Hora: 19.30 h

    Dimecres 27 de febrerLletra petita. "Granotes, gripaus i altres trifulgues"A crrec de Cesc Serrat Hora: 18 h

    >> ExposicionsFins al 28 de febrerAngles Personals Fotografies de llocs simblics de BarcelonaOrganitzaci: Gina Compte Navarro (@gina_compte) i SergiHerrera Segovia (@sergihs10)Lloc: Sala d'Exposicions Centre Cvic Casa del Rellotge

    >> Activitats

    Tots els diumenges de setembre Sortida setmanal amb Marina BikesHora: 07 hLloc: Plaa de la MarinaMs informaci: www.marinabikes.org

    >> Centre Cvic La CadenaInscripcions durant tot el trimestreJa pots inscriure't als nous tallers del centre!Pots consultar la programaci al web de la Unid'Entitats o al Facebook del Centre Cvic La CadenaEl pagament de les quotes es pot fer amb targeta o mitjan-ant ingrs a compte bancari

    >> Divendres en escena

    Divendres, 22 de febrerEOOO! Claqu i msica en directeEspectacle polivalent on a ms de fusionar el claqu ambdiferents estils musicals com el swing, la msica brasilera oel funky; interpreten canons, ballen sobre tapes d'escombra-ries, juguen amb llums i moltes coses ms.Hora: 20 h Lloc: Sala Pepita CasanellasPreu entrada: 2,25 euros

    Divendres, 8 de marCabaret de fminesCabaret a crrec de la Cia. Seoras que hacen lo que lesda la ganaUn cabaret de senyores (joves, per senyores) que fan exac-tament el que els dna la gana. Esquetxs descarats, canonsgamberres, balls canalles d'unes dives anades a menys quemai van estar anades a ms. No t'ho pots perdre!Hora: 20 hLloc: Sala Pepita Casanellas Preu entrada: 2,25 euros

    >> Matinals per a tota la famliaDiumenge, 3 de marEl Cel de la JojMusical amb titelles, a crrec de la Cia. Inspira TeatreUna histria sobre la transformaci, sobre les petites i gransprdues, un himne a la vida. Una histria plena de tendresa ialhora embolcallada de molt sentit de l'humor.Hora: 12 h Lloc: Sala Pepita CasanellasEdat recomanada: a partir dels 4 anysPreu entrada: 2,25 euros

    >> Sala dactes de La CapaDimarts, 19 de febrerConferncia"Les malalties del pulm (Bronquitis, asma i altres)A crrec de Mercedes Liroz, infermera del CAP Carles RibasHora: 11.30 h Lloc: Sala d'actes de La Capa

    >> Centre Cultural Ancora El tercer diumenge de cada mesTallers CreatiusAquest mes, el sistema endocr hormonalTallers de reflexologia, Reiki, meditaci i creativitat en ladansaHora: 18.15 hPreu taller: 3 eurosLloc: Carrer Sant Eloi, 5-7Contacte: 93 298 94 91

    la marina // Febrer 2013AGENDA12

  • la marina // Febrer 2013 CULTURA 13

    SARA TORREMOCHA

    Arrel de l'aprovaci de la Llei deBarris del 2010, i amb el vist i plaude l'Administraci que demanavaprojectes d'aquest estil, l'organitzaciArtixoc va impulsar el Club de l'Oci, unaproposta de dinamitzaci comunitria queva iniciar-se als barris de Can Clos, laVinya i Plus Ultra, i que ja s'ha ests aaltres zones de la Marina. Amb finana-ment de l'Ajuntament i la Generalitat,"l'objectiu s oferir als vens activitats delleure i de creixement personal", asseguragia Luna, coordinadora del projecte. "Tot

    Imatge d'un dels tallers organitzats pel Club de lOci

    i que estem oberts a tothom, la respostaprincipal l'obtenim de persones grans id'aturats, ja que disposen de ms tempslliure", afegeix Sergio Surez, dinamitza-dor de la iniciativa.

    Fugir de l'avorrimentEl Club de l'Oci organitza sortides cultu-rals mensuals a diferents indrets quepuguin ser d'inters. Ja s'han fet una des-ena de visites, entre les que destaquenels recorreguts pel barri Gtic, Ciutat Vellao al barri de la Rivera, o les visites amuseus com el MNAC, el Mir i el Caixa

    ARXIU / ARTIXOC

    + infoASSOCIACI ARTIXOCTel. 93 296 41 00 / 673 03 04 37artixoc@artixoc.org

    Frum. Per no sempre opten per sortirde la Marina. "Tamb ens agrada redes-cobrir diferents espais del barri perquaix s'enforteixen els vincles entre elsvens", explica Surez. "A ms -assegura-a mesura que apareixen obres de teatre oexposicions, les van proposant". La qes-ti s mobilitzar la ciutadania i evitar l'avo-rriment: "Tenim el repte de treure a la gentde casa perqu pugui conixer una micams la seva ciutat i entrar en contacteamb altra gent", afegeix Luna.

    A ms de les sortides mensuals, el Clubde l'Oci proposa trobades ms freqentsa partir del tallers setmanals com el demanualitats i el de Chi-Kung, que es fan alcentre social de Can Clos, al carrerMarbre. El primer dells t lloc els dijous ales cinc de la tarda i proposa diferents tc-niques d'arts plstiques com la pintura i elgravat, el segon es realitza els dimarts ales 18.15h i engloba un conjunt de tcni-ques relacionades amb la medicina xine-sa orientades a mantenir una bona salut.

    Els usuaris del Club de l'Oci han d'abo-nar una quota anual de 20 euros, una xifraque va destinada a "refermar la fidelitatdels membres", assegura Surez. A msde rebre informaci trimestral de les acti-vitats culturals programades, els usuaristenen dues sessions de prova a cadataller abans de decidir unir-se al Club. Endefinitiva, i en paraules de la coordinado-ra del projecte, "tot plegat esdev unaexperincia molt positiva".

    Ms estrellesque al cel, a lateva biblioteca

    La Biblioteca ha volgut fer-seress del premi cinematogr-fic ms important, l'scar del'Acadmia de Hollywood, ambuna selecci de pellcules quehan guanyat aquest guard. Hitrobareu des dels clssics msveterans i inoblidables, fins alsscar ms recents.

    Us oferim l'oportunitat de des-cobrir o revisitar pellcules que usdeixaran una empremta inesborra-ble, que quan ms creieu conixerd'odes, ms noves, inesperades isorprenents us resultaran quanles veieu. Clssics que us emocio-naran, que us permetran viurealtres vides per unes hores, pas-sar l'estona amb personatges queus contagiaran neguits i emo-cions, que us deixaran les sevescases i us acompanyaran per pai-satges nous. Podreu perdre-us perfrica amb Meryl Streep i RobertRedford, compartir apartament iembolics amb Jack Lemmon iWalter Matthau, retornar aCasablanca i comprovar que Parssempre ser all, o, si ho preferiu,vigilar de prop els assumptes dela famlia al costat d'El padrino perla Nova York dels anys 40.

    La mgia del millor cinema usespera a la vostra biblioteca, laCandel!

    El far

    El Club de l'Oci proposa activitats de lleure i de creiexement personal

    Artixoc: una aposta per dinamitzar socialment la Marina

    Tamb, a partir de principis del mes demar, a la biblioteca Francesc Candels'installar un expositor amb fotos histri-ques de la Marina, perqu els vens i ve-nes puguin apropar-se a identificar lespersones que hi apareixen, anotar elsseus noms, records i la informaci que tin-guin sobre elles. Tamb els visitantspodran aportar fotos d'aquella poca."Des del CEM creiem que s importantque, entre tots, els traiem de l'anonimat ique recordem qui eren i qu en sabemd'ells. Tots formem part de la histria delsdiferents barris i hem estat importants,d'una manera o d'una altra, en la cons-trucci de la Marina d'avui".

    Aix, doncs, el dilluns 25 de febrer a les19.30h a la Biblioteca tindr lloc la prime-ra de les sessions dedicada a la ColniaBausili.

    "Us hi esperem. Recuperem entre totsla memria de la Marina".

    Un nou programa dedicat a laGent dels barris de la Marina

    ORIOL GRANADOS

    El proper dia 25 de febrer, el Centred'Estudis de Montjuc, conjunta-ment amb la Biblioteca FrancescCandel amb la collaboraci d' entitats dela Marina, inicia un programa d'activitatsamb el ttol de Gent dels barris de laMarina. Es tracta d'una srie de conver-ses amb vens i venes que han tingut unpaper destacat dins els seus barris, per tal

    de conixer les seves vivncies i els seusrecords, com s'ha desenvolupat i es des-envolupa la vida al territori -tant a nivellpersonal com collectiu-, els costums, lestradicions, el treball, les diversions, larelaci entre les persones i el conjunt dela poblaci, les mancances, les dificultatsi com s'han hagut d'afrontar per solucio-nar-les i aix millorar les condicions devida.

  • la marina // Febrer 2013ESPORTS14

    JORDI GISPERT

    Una de les frases llatines ms popu-lars s: virtus unita fortior, s a dir,"la uni fa la fora". Ara ms quemai. Sobretot en el mn d'una prcticaesportiva que, com moltes d'altres i pernegligncia d'uns quants, es veu relegadaa una subcategoria, la d'aquella designa-ci tan comuna i no menys perjudiciald'esport minoritari, que denota un cert airepejoratiu i que deixa enrere una voluntatperiodstica d'inters per un esport que his; potser en menys proporci, per exis-teix. Cal difondre'l, i com que qui ho ha defer no ho fa, sn els clubs els que maldenper sobreviure, els que fan malabars ambles matemtiques per arribar a final demes, i els que, a ms, han de vetllar per lasupervivncia d'un esport que no va nixerahir, sin fa prcticament un segle.

    Pressionat per aquestes circumstnciesel Club Handbol BCN Sants, l'nic referentdel nostre Districte, l'nic de la ciutat on hipoden jugar les noies, ha impulsat conjun-tament amb els altres clubs i entitats de

    Barcelona (n'hi ha noms una vintena),una srie de trobades batejades amb elnom de Taula de l'Handbol. Aquesta menade cooperativa de l'esport acaba de nixeri el seu nic objectiu s fer front com permirar de passar menys penries, i perdonar a conixer, sobretot als msmenuts, l'opci que tenen de formar-se enun joc que prov d'una gran varietat deprctiques que ja surten reflectides en undels llibres embrions de la nostra culturaeuropea, l'Odissea d'Homer. Tres puntsbsics formen la primera divisi de lniesmestres a seguir. El primer, concretarquina relaci d'ajuda mtua i rutina de tre-ball comuna s'acaba d'establir. El segon,les classes extres a les escoles. I el tercer,la difusi a travs dels mitjans de comuni-caci. Aquest darrer punt el fan, compoden, a travs del web, a travs de les

    xarxes socials, mitjanant trucades ocorreus electrnics, dirigents com el queens toca, el president des de fa un any delSants, l'exjugador, retirat per l'infortuni deles lesions, Dani Landa.

    s ell qui ens explica la seva versi delsesdeveniments, dins la seva casa de llo-guer, el Poliesportiu de l'Epanya Industrial,desprs d'una victria cmoda, ms delque imaginava, del seu snior per 34 a 17davant el Cardedeu, a qui avanaran en elquart lloc de la taula de Tercera Preferenta manca de deu jornades per al final delcampionat. Enguany, un bon feix de treball

    i un polsim d'atzar han proporcionat unpetit impuls que caldr aprofitar. El mun-dial d'handbol disputat a Barcelona el pas-sat mes de gener, ha situat en l'epicentred'aquest esport la capital de Catalunya. LaFederaci Catalana, mitjanant el seu plade difusi anual, ha fet una excepci i haatorgat a la nostra la categoria de ciutatHandbolicat 2012/2013 i 2013/ 2014. Aixvol dir que moltes activitats, partits i jorna-des de promoci unitries tindran lloc finsque acabi la propera temporada entre elsmarges del Bess i el Llobregat. Aquestacord de la Federaci Catalana d'Handbol

    L'handbol suneix per mirardarribar a ms gent

    Taula de lHandbol s una iniciativa duna vintena de clubs de la ciutat, entre ells elCEH BCN Sants, per donar a conixer lesport, especialment als ms menuts

    El Club Handbol BCNSants s encara l'nic referental Districte d'aquest esportEls nens de l'Escola Brkenotenen l'opci de practicarhandbol en horari extraescolar

    El Club Handbol BCN Sants es va fun-dar l'any 1992, com una continuacide la tasca que ja feia fa uns anys elGrup Esportiu de la Seat. Actualmentacull 4 equips de formaci i un sniormascul, que entrenen 3 hores persetmana i disputen els seus partitsentre els poliesportius de la Bordeta ide l'Espanya Industrial. La quotad'entrada per als ms menuts s de25 euros, uns diners amb els quals escobreixen bona part de les despesesanuals, que per lloguers pugen ja finsvora els 15.000. La seva filosofianica s la formaci, i amb regla-ments interns escrits i estipulats,intenten fer enganxar la passi d'a-quest esport entre els ms joves. Unabona defensa i un contraatac letalpodria ser el seu lema de joc. Elsnior mascul, acabat de pujar decategoria, lluita per collocar-se afinal d'any entre els 3 primers equipsde Tercera Preferent, i d'aquestamanera, aconseguir l'ascens aSegona Catalana.

    20 anys dhistria

    amb l'Ajuntament de Barcelona possibilitaque els clubs puguin oferir classesextraescolars als centres educatius ambun rerefons i una carta de presentaci msslides. s d'aquestes llions, gratutes elprimer trimestre i a 10 euros al mes a par-tir d'aqu, que es nodreixen els equips dela ciutat. L'assignatura d'handbol, un copacabat l'horari lectiu, comena entre elsnens de 3r i 4rt de primria, per passardesprs a 5 i 6 si aix ho requereixen lesnecessitats especfiques.

    Els mateixos tcnics del club sn elsque les coordinen. Es tracta de plantar lesllavors per fer-ne tard o d'hora una collitaque, com la d'enguany, ha estat generosa.A ms del snior mascul, el juvenil feme-n i els dos infantils, l'entitat governada perDani Landa i dues o tres persones ms afi i efectes, ha pogut incorporar un grupalev mixt al seu engranatge. La idea sexpandir les classes a tants centres comles vulguin. L'Escola Brkeno, a la Marina,o el CEIP del Bosch, a Montjuc, ja en for-men part.

    A dalt, una acci del partit de lliga entre el BCN Sants i el Cardedeu, a l'EspanyaIndustrial. A baix, el tcnic Dani Landa dna instruccions als seus jugadors

  • la marina // Febrer 2013 COMUNICACI 15

    REDACCI

    Sota el lema de "Can Clos notcies",el centre educatiu d'aquest barride la Marina dedicava la sevaSetmana Cultural als mitjans de comuni-caci. "Quan vam llegir a LA MARINAque celebrveu els 25 anys de comuni-caci local, l'equip de mestres vam pen-sar que seria una molt bona ocasi perpoder treballar amb els alumnes tot elque sn els mass media", explica ladirectora de l'escola, Assumpta Bosch."Vam trucar-vos i la resposta va ser desdel principi molt positiva, cosa que usvolem agrair. I s que no podem deixarpassar l'oportunitat de venir i conixer insitu la rdio i la revista dels nostresbarris", afegeix.

    Aix, al llarg de la segona setmana defebrer, els alumnes de l'Escola Can Closvan poder visitar la redacci de LA

    MARINA i els estudis de Sants-MontjucRdio, i comprovar en persona com es eldia a dia dels mitjans de comunicaci.

    A banda d'aix, i en el cas de l'emisso-ra, van poder participar de la programa-ci. Al mat es van convertir en collabo-radors de luxe de Fran Albar, presentantcanons i compartint amb els oients lesseves preferncies musicals. A la tarda, ien el marc d'una edici especial del pro-grama Portes obertes, un grup represen-tatiu dels diferents cicles educatius delcentre van explicar la histria del seubarri, de la seva escola i les particulari-tats que els fan diferents, alhora quefeien sentir les seves reivindicacions perfer de Can Clos un barri millor.

    Aposta per la formaciPer tal de completar aquesta SetmanaCultural dedicada als mitjans de comuni-

    caci, i d'acord amb un dels objectiusfundacionals de l'entitat (l'aposta per laformaci), l'Associaci de Mitjans deComunicaci Local tamb va impartir untaller de locuci a la mateixa escola."Recuperem aix una de les lnies de tre-ball caracterstiques dels nostres mitjansdes que es van posar en marxa", explicaMireia Gargallo, vocal de la junta i una deles responsables de formaci, i segueix:"La idea no s noms apropar la rdio iLA MARINA a nens i joves, sin tamboferir una alternativa de formaci i delleure. Creiem que podem fer molt per ladinamitzaci social dels nostres barris iper aix hi estem treballant".

    La visita de l'Escola Can Clos se sumaa la que van fer al novembre diversosalumnes de l'IES Montjuc. La idea sestendre aquesta iniciativa a la restad'escoles i instituts del territori.

    ,Un dels membres de lequip treballant a laredaccio de LA MARINA, als anys 90.

    ,

    Imatge de la primera unitat mobil de RdioZona Franca, als anys 80.

    2255 aannyyss ddeeccoommuunniiccaacciioo,,eenn iimmaattggeess

    ,,

    Sants-Montjuc Rdioi LA MARINA,

    tamb al facebookREDACCI

    L'Associaci de Mitjans de Comu-nicaci Local (AMCL) ha fet unaaposta per les xarxes socials. Des deja fa alguns mesos, aquesta publicaci iSants-Montjuc Rdio compten amb pginaprpia a facebook. L'objectiu no s altre quepotenciar el contacte directe amb els lectorsi oients d'ambds mitjans, alhora que escrea un nou canal d'informaci i participaci.Aix, al facebook de LA MARINA els usuarispoden consultar en format PDF les darreresedicions de la publicaci i dir la seva sobreels continguts. Quant a la pgina de la rdio,a banda d'informar-se sobre els diferentsprogrames en antena i escoltar i descarre-gar els podcasts dels principals espais, elsusuaris poden sollicitar canons i expressarles seves opinions.

    LEscola Can Clos dedica lasetmana cultural a lAMCL

    A l'esquerra, foto de grup de l'escola. A la dreta, els alumnes a Sants-Montjuc Rdio i a la redacci de LA MARINA

    Regala'ns un "m'agrada" isegueix-nos tamb al facebook!

    facebook.com/diarilamarinafacebook.com/santsmontjuicradio

    RAFEL VIDAL

    ,

  • la marina // Febrer 2013LA CONTRA16

    TOMS MORGENSTERN

    Angie Rosales s la presidenta i fun-dadora de l'ONG Pallapupas, elspallassos que des del 2000 portenvisitats ms de 275.000 infants en diver-sos hospitals catalans.

    Com neixen els Pallapupas?Fa uns anys vaig fer un csting per a unaassociaci de pallassos d'hospital aMallorca, em van agafar i quan vaigcomenar la formaci vaig entrar en unaUCI peditrica. El fet de veure el queaquella parella de pallassos provocava enun espai de tantssim dolor em va fer deci-dir que volia dedicar-me a aix.

    Quina s la missi de l'organitzaci?Busquem que l'experincia hospitalria oquirrgica no sigui necessriament trau-mtica. Posem el teatre al servei de lasalut. Estem molt pendents de l'aspectehumanitzador de la sanitat perqu ente-nem que el pacient es troba en espaismolt hostils i moments emocionals moltdifcils. Els Pallapupas capten aquestafalta d'humanitat i ocupen aquest espai.

    I ho fan de manera professional?S. Els que desenvolupen l'activitat snartistes professionals, formats per l'entitatper poder treballar en l'mbit hospitalari.Al darrere hi ha un equip de gesti, i arahem fet un pas important...

    Digui'm.Doncs no noms vetllem per la qualitatartstica de les intervencions sin que aratamb mesurem l'impacte que tenenaquestes intervencions en els pacientsque visitem.

    En quin sentit?En fer tangible el resultat de les nostresintervencions. El 99% de les personesens diu que funciona, per tenim moltpoques dades objectives que demostrinque aix s aix. Busquem indicadors percomprovar les reaccions en diversosmbits: en la intervenci artstica, en larelaci amb el personal sanitari, i l'impac-te en el pacient i en els seus acompa-nyants.

    Quina s la reacci dels nens quan elsveuen entrar per la porta?La nostra sensaci, i la de totes les perso-nes que ens veuen, s molt positiva.Veiem que tota aquesta tensi acumulada

    troba altres vies d'expressi, que totaaquesta por continguda pot transformar-se en una altra cosa. En general generemconfiana per entrar en quirfan o perrelacionar-se amb el personal sanitari.

    No es tracta noms de fer riure...No. Li donem fludesa a les emocionsestancades. Aix doncs, la reacci querebem sempre s positiva. Tenim xit demanera espectacular! Ja li agradaria a unactor a l'escenari tenir l'xit que tenimnosaltres en els hospitals.

    Amb els pares tenen la mateixa sensa-ci?A veure, s que els nens tenen un canaldirecte al cor. Els nens no tenen aquestaeducaci i cultura que als adults ens limi-ta enormement. Aix que en el cas delspares dels nens als que visitem, hem vistque com ms lmit s la situaci a la qual

    s'enfronten ms s'agafen a la vida, i unsmptoma de vida s el riure i el bonhumor.

    A nivell personal ha de ser una tascadifcil en segons quines situacions,no?S, per igual que per al personal sanitari.Qualsevol persona que treballa per alsaltres o que t una professi de servei,pateix un impacte. Desprs cada un t lesseves eines per fer front al que es troba.Uns passen per sobre, altres per sota iuns altres travessen.

    I vost?La meva aposta s la de travessar. No hiha manera de fer riure sense tocar eldolor dels altres. Hem de treballar des delcor i moltes vegades per aix cal rendir-seal dolor que suposen moltes de les situa-cions que vivim.

    "No hi ha manera de fer riuresense tocar el dolor dels altres"

    Entrevista a: ANGIE ROSALES. Presidenta i fundadora de Pallapupas

    Angie Rosales, amb el seu inseparable nas de pallasso, davant les fotografies daltres membres del grup Pallapupas

    Desprs d'uns minuts d'es-tar parlant amb ella entencperfectament perqu fa elque fa. s una dona quedesprn simpatia pels qua-tre costats i estima la sevafeina. Viu per fer riure i perportar alegria als cors quems ho necessiten. Me'nvaig de la seva oficina ambganes d'estudiar per pallas-so i convertir-me en unPallapupas ms.

    EL CONTRAPUNT

    TOMS MORGENSTERN