La formaci professional i l'ocupaci a Catalunya

  • Published on
    06-Apr-2016

  • View
    215

  • Download
    1

DESCRIPTION

Una ullada als indicadors des d'una perspectiva comparada. Aquest llibre pretn aportar una nova mirada sobre la formaci profesional i la seva relaci amb el mercat laboral de Catalunya.

Transcript

LA FORMACI PROFESSIONAL I LOCUPACI A CATALUNYAUECatalunya t un dficit de qualificacions intermdiesLa formaci professional no s una via morta per als estudiantsLa formaci al llarg de la vida encara t cam per recrrerAlgunes propostes per a la reformaNivell formatiu a Catalunya de la poblaci de 25-34 anysFins a 4rt ESO34 %Universitat27 % Batxillerat15 %CFGS*15 %CFGSCFGM*9 %CFGMCatalunya t un important dficit de poblaci amb qualificacions intermdies.A Catalunya existeix una elevada polaritzaci educativa que es deu a un excs de poblaci amb estudis bsics.ESTUDIS TERCIARIS 27 %42 %48 %QUALIFICACIONS BAIXES 30 %LA FORMACI PROFESSIONAL I LOCUPACI A CATALUNYALa formaci professional i locupaci a Catalunya Una ullada als indicadors des duna perspectiva comparadascar Valiente (coord.), Adrin Zancajo i ngel TarrioA partir duna revisi comparada dels principals indicadors i documents estratgics sobre la matria, la publicaci presenta una diagnosi sobre la situacin actual i els reptes de futur de la formaci professional al nostre pas.DONES MATRICULADESdes de linici de la crisi+La matrcula sha incrementat enInserci de les persones graduades en CFGM a CatalunyaRealitzen formaci per a locupaci1. LFP ha de ser una opci de prestigi i no lnica resposta a labandonament; les causes de labandonament prematur cal abordar-les a leducaci obligatria 2. La coherncia i planificaci de lFP ha de ser responsabilitat dun nic rgan, aix com la seva coordinaci amb la resta del sistema educatiu3. La integraci dels subsistemes de FP (inicial i per locupaci) ha de permetre millorar la qualitat del servei4. Latenci en lorientaci educativa i laboral ha de ser individualitzada; la tasca orientadora ha destar professionalitzada5. Empreses i centres han de collaborar i compartir per potenciar lactualitzaci del professorat i optimitzar recursos6. Les poltiques dFP shan de fonamentar en levidncia emprica. Per aix, cal recollir dades, sistematizar la informaci, fer-la pblica i promoure la recercaESTARAN A LATUR MS DE 24 MESOSLexpansi de la matrcula als estudis professionals est sent liderada principalment pel sector pblic.TreballenBusquen feinaEstudien i treballenPoblaci amb educaci terciria Persones amb qualificacions baixes Universitaris Persones amb educaci inferior a ESOContinuen estudiant 25 %15 %11 %19 %5 %48 %10 % 27 %Desprs de la FP els estudiants continuen formant-seUniversitatCFGM65 %CFGSCFGS75 %30 %*CFGS: Cicles Formatius de Grau Superior *CFGM: Cicles Formatius de Grau Mitj2012Noms de cada 10 persones de 25-64 anys participa en formaci al llarg de la vida1MESOSEdici: Fundaci Jaume Bofill, 2014 | Disseny: Mar Nieto / David MaynarCATALUNYA33 %45 %Botn 3: Botn 4: