La formaci professional i l'ocupaci a Catalunya

  • Published on
    06-Apr-2016

  • View
    215

  • Download
    1

DESCRIPTION

Una ullada als indicadors des d'una perspectiva comparada. Aquest llibre pretn aportar una nova mirada sobre la formaci profesional i la seva relaci amb el mercat laboral de Catalunya.

Transcript

  • LA FORMACI PROFESSIONAL I LOCUPACI A CATALUNYA

    UE

    Catalunya t un dficit de qualificacions intermdies

    La formaci professional no s una via morta per als estudiants

    La formaci al llarg de la vida encara t cam per recrrer

    Algunes propostes per a la reforma

    Nivell formatiu a Catalunya de la poblaci de 25-34 anys

    Fins a 4rt ESO

    34 %

    Universitat27 % Batxillerat15 %

    CFGS*15 %

    CFGS

    CFGM*9 %

    CFGM

    Catalunya t un important dficit de poblaci amb qualificacions intermdies.A Catalunya existeix una elevada polaritzaci educativa que es deu a un excs de poblaci amb estudis bsics.

    ESTUDIS TERCIARIS 27 %

    42 %

    48 %

    QUALIFICACIONS BAIXES 30 %

    LA FORMACI PROFESSIONAL I LOCUPACI A CATALUNYA

    La formaci professional i locupaci a Catalunya Una ullada als indicadors des duna perspectiva comparadascar Valiente (coord.), Adrin Zancajo i ngel Tarrio

    A partir duna revisi comparada dels principals indicadors i documents estratgics sobre la matria, la publicaci presenta una diagnosi sobre la situacin actual i els reptes de futur de la formaci professional al nostre pas.

    DONES MATRICULADESdes de linici de la crisi

    +

    La matrcula sha incrementat en

    Inserci de les persones graduades en CFGM a Catalunya

    Realitzen formaci per a locupaci

    1. LFP ha de ser una opci de prestigi i no lnica resposta a labandonament; les causes de labandonament prematur cal abordar-les a leducaci obligatria

    2. La coherncia i planificaci de lFP ha de ser responsabilitat dun nic rgan, aix com la seva coordinaci amb la resta del sistema educatiu

    3. La integraci dels subsistemes de FP (inicial i per locupaci) ha de permetre millorar la qualitat del servei

    4. Latenci en lorientaci educativa i laboral ha de ser individualitzada; la tasca orientadora ha destar professionalitzada

    5. Empreses i centres han de collaborar i compartir per potenciar lactualitzaci del professorat i optimitzar recursos

    6. Les poltiques dFP shan de fonamentar en levidncia emprica. Per aix, cal recollir dades, sistematizar la informaci, fer-la pblica i promoure la recerca

    ESTARAN A LATUR MS DE 24 MESOS

    Lexpansi de la matrcula als estudis professionals est sent liderada principalment pel sector pblic.

    Treballen

    Busquen feina

    Estudien i treballen

    Poblaci amb educaci terciria

    Persones amb qualificacions baixes Universitaris Persones amb educaci inferior a ESO

    Continuen estudiant 25 %

    15 %

    11 %

    19 %

    5 %

    48 %

    10 % 27 %

    Desprs de la FP els estudiants continuen formant-se

    Universitat

    CFGM65 %

    CFGS

    CFGS

    75 %

    30 %

    *CFGS: Cicles Formatius de Grau Superior *CFGM: Cicles Formatius de Grau Mitj

    2012

    Noms

    de cada 10 persones de 25-64 anys participa en formaci al llarg de la vida1

    MESOS

    Edic

    i: F

    unda

    ci

    Jaum

    e Bo

    fill,

    2014

    | D

    isse

    ny: M

    ar N

    ieto

    / D

    avid

    May

    nar

    CATALUNYA

    33 %

    45 %

    Botn 3: Botn 4: