La formaci de la classe obrera

  • Published on
    17-Mar-2016

  • View
    226

  • Download
    4

DESCRIPTION

Presentaci sobre la formaci de la classe obrera. Revoluci Industrial

Transcript

  • la burgesiael proletariatLa societat de classesLa condici obrerarelacions dexplotacila condici de vida i de treballvivenda burgesabarri obrerobrers a la mina i a la fbrica

  • El moviment obrerludismeAssociaci d estibadorsprimeres associacionsprimerssindicatsLa Carta del Poblecartismesocialisme utpicprohibici dassociacions obreresRobert Owenprimera meitat segle XIXCharles Fourier

  • El moviment obrerSegona meitat segle XIXRevoluci 1848, ParsEl Manifest ComunistamarxismeInternacionals ObreresanarquismeComuna de Pars1871sindicats nacionalsM. BakuninF. EngelsK. Marx

  • Tal i com hem estudiat, leliminaci de lAntic Rgim no va suposar una millora de la situaci de les classes socials ms desafavorides.Amb la restricci del dret de vot per la implantaci del sufragi censatari, els parlaments quedaren com institucions de representaci dels interessos la nova classe hegemnica: la burgesia. Aix doncs, les lleis no van portar la igualtat social sin que van afavori els interessos de la burgesia i laristocrcia en el poder.

  • Condicions de partida del moviment obrerLa SOCIETAT INDUSTRIAL(societat de classes)Desigualtats socials i econmiquesMarginaci poltica deles classes popularsCONFLICTIVITATSOCIALCONDICIONSLABORALSREVOLUCIINDUSTRIALempitjorageneraincrementaincrementa

  • La nova societat de classesBURGESIAControlen el poder poltic ieconmic i sn els propietarisdels mitjans de producci.

    Sn una classe heterognia: Alta burgesia Mitjana burgesia Petita burgesia ANTIGA ARISTOCRCIAPROLETARIATPAGESIAVan continuar lligatsa la tradici del camptot i que el sistemacapitalista els acabconvertint en ASSALARIATS DEL CAMPEstan obligats a vendreLa seva fora de treballA canvi dun salari.

    Condicions de vidaMiserables

    Poblaci urbana (propde les fbriques)

  • Les organitzacions obreresEl moviment obrer fou la resposta de la classe treballadora a la situaci creada per la industrialitzaci i el capitalisme.Els governs reaccionaren a les demandes de millora de les primeres organitzacions obreres amb la repressi i amb lleis que les prohibien.

    COM PODIEN CANVIAR, DONCS, LA SITUACI?Mitjanant el llarg procs de lluita, els obrers adquiriran conscincia col.lectiva de pertanyena a una mateixa classe amb interessos comuns.

  • EL LUDISME: La revolta contra les mquines Moviment protagonitzat per artesans, obrers i camperols en contra de la introducci de maquinriaCronologia: sinicia a finals del segle XVIII a Anglaterra. Sextn posteriorment a altres pasos, al comps de la industrialitzaci. Les accions segueixen la tradici de lluita popular:

    Exterioritzen les protestes destruint maquinria.Els escrits i latac a les mquines com a mesura per pressionar els patronsCAUSA: defensa de lofici i del salari, temor a la prdua del treball i de rebre salaris menorsREACCI DELS GOVERNS: repressi i pena de mort ja que consideraven la destrucci de mquines i fbriques un atemptat a la propietat privada

  • TEXT HISTRIC: Escrit dels luditesSenyor: se mha informat que vost s propietari dunes quantes daquelles detestables mquines esquiladores. Spiga que si no sn retirades al final de la setmana entrant, encarregar a un dels meus lloctinents que la destrueixi. I si vost t laudcia de disparar contra qualsevol dels meus homes, ells tenen ordres dassassinar-lo a vost i dincendiar la casa.

    Signat: Ned Ludd, general de lexrcit dels justiciers (1812)

  • Les associacions de socors i dajuda mtuaOrigen: neixen de la solidaritat i la cooperaci (ajuda mtua) entre treballadors a principis del segle XIXReprodueixen el sistema gremial: germandats i confraries entre persones del mateix ofici i especialitatLa finalitat ser permetre la supervivncia en situacions de no treballCom? Auxiliant els associats i les seves famlies en cas daccident, malaltia o mortLajuda era sufragada amb les quotes dels membres PROCS Similar en tots els pasos occidentals De ser associacions circumstancials passaran a ser permanents i sern lorigen dels sindicats.

  • Les TRADE UNIONSLany 1824 a Anglaterra els obrers aconseguiren que sanullessin les lleis que prohibien les associacions obreresAix permet la formaci de cooperatives i sindicats doficiTRADE UNIONSPrimer es van organitzar per oficis i especialitat, i posteriorment, van esdevenir un sindicat nacional als anys 30.

  • PROCS DEL SINDICALISME OBREREls sindicats doficis circums-tancials esdevingueren permanents amb la formaci dels sindicats a nivell estatal durant la segona meitat del segle XIXPASOS - CRONOLOGIAGran Bretanya: Trade Unions Congress (TUC) 1868Frana: Confedration Gnrale du Travaill (CGT) 1895Estats Units: American Federation of Labor (AFL) 1886Alemanya Associaci General de Treballadors Alemanys (1863)OBJECTIUS: aconseguir la millora de les condicions de vida i de treball amb accions de lluita per la jornada laboral de vuit hores, etc.El Primer de Maig des de 1890 es convertir en dia de lluita obrera internacional en record dels mrtirs de Chicago

  • El CARTISMEOrigen: Elaboraci Carta del Poble el 1838 dirigida al Parlament britnic i promoguda per lAssociaci de Treballadors de LondresAquesta carta s la que donar nom al moviment cartistaEs dirigiren fins a tres cartes (1838, 1842, 1848), totes desatesesOBJECTIUS POLTICS: La reforma electoral i la democratitzaci sn lnica manera de garantir la participaci dels obrers en lelaboraci de lleis per aconseguir millorar les seves condicions de vida

  • Mting cartista a Kennington el 10 dabril de 1848

  • Les peticions dels cartistesELS SIS PUNTS:

    Sufragi universal: dret de vot per als homes majors de 20 anys Formar part del Parlament sense necessitat de ser propietari Vot secret Igualtat representativa territori/poblaci Renovaci anual del Parlament per evitar la corrupci Sou per als parlamentaris i dedicaci exclusiva a lactivitat parlamentriaProtagonistesFou un ampli moviment de masses de treballadors:

    Un mili de firmes recolzaren la 1a petici el 1839 i gaireb tres milions el 1842.

  • TEXT HISTRIC: Carta amb les peticionsDemanem que en lelaboraci de les lleis pugui ser escoltada la veu de tots. Cumplim amb els deures dhomes lliures; volem, doncs, tenir drets. s per aix que sol.licitem el sufragi universal. Aquest sufragi, per a estar lliure de la corrupci dels rics i de la violncia dels poderosos, ha de ser secret. () Les eleccions freqents sn essencials: sol.licitem parlaments anuals. Demanem que per formar part del Parlament, lnic requisit sigui laprovaci dels electors i que tots els diputats siguin remunerats a crrec del tresor pblic per compensar el temps dedicat al servei de la naci.

    Petici dels cartistes de Birmingham, 1838

  • TEXT HISTRIC: CartismeEl 1838, Stephers, un dirigent cartista, es dirigia aix a 200.000 seguidors:El cartisme, amics meus, no s un problema poltic, segons el qual es tractaria daconseguir el dret al vot, etc.; sin que el cartisme s una qesti de forquilla i ganivet, s a dir, la Carta significa una bona vivenda, bon menjar i beguda, un bon passar i una jornada de treball breu

  • La revoluci de 1848L onada revolucionria a Europa tingu significat poltic i tamb social, en un context de crisi econmicaLa classe treballadora particip amb protestes i motins, junt a la petita burgesia liberal contra els interessos de lalta burgesiaLes demandes es centraven en: Milllorar les condicions i acabar amb la desigualtat econmica i socialSufragi universal (mascul)Assistncia social als desafavoritsDret al treballLlibertat dassociaci obrera

  • ELS FONAMENTS IDEOLGICS DEL MOVIMENT OBRER

  • EL SOCIALISME UTPIC Les primeres reflexions crtiques amb el capitalismeFormen un grup de pensadors heterogeni, encara que tenen trets comunsIdeen projectes dedicats a crear la societat ideal, amb relacions entre els homes en pau i harmonia, on no hi haur explotaciA aquesta societat ideal shi arribava per la voluntat dels homes i de manera pacficaDenuncien la injusta societat industrial (la desigualtat) per no nanalitzen les causes

  • Robert OwenSaint-SimonCharles FourierFalansterisProudhon

  • TEXT HISTRIC. Els falansterisEl treball societari per exercir una atracci tan forta sobre el poble haur de ser completament diferent de les formes repugnants que ens el fan tan odis en lestat actual. Caldr que la indstria compleixi les condicions segents:1. Que cada treballador associat sigui retribut per dividend i no per salari.2. Que cadasc, home, dona, o xiquet, siguui retribut en proporci a les tres facultats: capital, treball i talent.3. Que les sessions industrials siguin canviades unes vuit vegades al dia ja que lentusiasme no es pot mantenir ms duna hora i mitja o dues hores en lexercici duna funci agrcola o manufacturera.CH. Fourier, Lharmonia universal i el falansteri, 1804

  • EL MARXISME

    1. El materialisme histric i la lliuta de classes com a motor de la histria (anlisi de passat)2. La crtica de leconomia capitalista i la determinaci de la causa de lexplotaci obrera: la plusvlua (treball impagat) (anlisi del present) 3. La conquesta del proletariat del poder poltic (revoluci proletria), i establiment de la societat comunista sense classes socials (projecte de futur)

    Tal i com ja hem estudiat a classe, el Marxisme t tres idees bsiques que no podem deslligar:

  • El Manifest ComunistaDesprs de la publicaci, juntament amb Engels, del Manifest Comunista (1848), les seves teories van tenir una gran repercusi entre les masses obreres

  • QU S EL MATERIALISME HISTRIC?L anlisi del passatPER A MARX LECONOMIA (les circumstncies materials) S LA BASE DE LA SOCIETATAQUEST PRINCIPI EL FORMULA AMB L ESTUDI DE LES SOCIETATS ANTERIORSL economia s la que condiciona la ideologia, el sistema poltic, la producci artstica

  • TEXT HISTRIC. El marxismeTota la histria de la societat humana, fins avui, s una histria de lluita de classes. Lliures i esclaus, patricis i plebeus, barons i serfs de la gleva, mestres i oficials, en una paraula, opressors i oprimits, sempre enfrontats, obstinats en una lluita ininterrompuda, de vegades oculta i daltres franca i oberta, en una lluita que condueix en cada etapa a la transformaci revolucionria de tot el rgim social o a lextermini de les dues classes belligerants. Marx, K. I Engels, F., Manifest comunistaLa lluita de classes:

  • Marx analitza la histria de la humanitat com una succesi de modes de producci i d explotaci i dominaci d unes classes per altres (opressors i oprimits)El pas d un sistema a una altre es produir quan lantagonisme entre les classes acabin destruint-lo mitjanant una revoluciLes relacions de producci (tipus de relaci entre amo i esclau, senyor i serf, capitalista i obrer) en la societat esclavista, feudal i capitalista determinaria lapropiaci de lexcedent- i s l origen de les desigualtats socials i la lluita de classes.

  • L ANARQUISMEM. BakuninProudhonKropotkin

  • Lanarquisme no t una doctrina tan homognia com lelaborada per Marx i Engels pel socialisme marxista. Darrere de lanarquisme trobem un seguit de propostes diferents, i poc connectades entre s, que responen al pensament individual dels seus idelegs. La principal font dinspiraci de les idees llibertries seria, a la primera meitat del segle XIX, lobra del francs Proudhon. Una part del moviment obrer estigu fortament influt pel seu pensament.Proudhon va ser el primer a afirmar que la propietat s un robatori i va criticar la democrcia liberal burgesa, el paper de lEstat i les organitzacions poltiques.

  • principiCreena en la capacitat de l individu en aconseguir la seva llibertat i establir una societat igualitria

    anarquista (etimolgicament sense comandament)

  • Rebuig de la societat capitalista basada en la propietat privada i en lexplotaci dels treballadors Rebuig de lautoritat i negaci de lEstat, al que consideren una forma dopressi per a la llibertat humana.defensa de la propietat col.lectiva dels mitjans de producciproposen la seva destrucci i substituci per un model social de col.lectivitats (comunes) federades lliurementDefensa de lespontanetat de les masses, lindividualisme i lacci directa. Rebutgen la jerarquia i propugnen la democrcia directa La revoluci no hauria destar dirigida per cap partit, sin per lalament espontani del poble

  • TEXT HISTRIC. L anarquismeNosaltres volem la llibertat i creiem impossible lexistncia, al mateix temps, de poder i de llibertat. El mal, als ulls dels anarquistes, no est en la forma de govern. Est en la idea mateixa de govern, en el principi de lautoritat en si.Els anarquistes ens proposem densenyar al poble a viure sense govern. El poble tamb aprendr a prescindir dels propietaris, ja que no hi ha llibertat sense igualtat.

    Declaraci de Piotr Kropotkin davant un tribunal de justcia (1883)