Invertebrats nous o interessants per a l'Alta Garrotxa

  • Published on
    26-Mar-2016

  • View
    212

  • Download
    0

DESCRIPTION

III Seminari sobre patrimoni natural de la Garrotxa. Desembre 2007. Delegaci de la Garrotxa de la ICHN

Transcript

  • 43

    III Seminari sobre patrimoni natural de la comarca de la Garrotxa, 2007

    Invertebrats nous o interessants per a lAlta Garrotxa

    RAFAEL CARBONELL FONT, Can Grau 17850 Beudarafael_carbonell@hotmail.com

    Introducci

    LAlta Garrotxa, masss eminentment calcari i de carc-ter bsicament mediterrani en la seva meitat ms orien-tal, acull un bon ventall despcies dinvertebrats. Hi ha tamb algunes espcies endmiques o de distribuci restringida ja sigui a dins de coves com a alguns punts culminals. Lautor va fer un buidatge bsicament biblio-grfi c de les cites de fauna en aquest espai (CARBONELL, 2003), amb 466 txons, molt pocs en comparaci amb els 1267 txons trobats a la Zona Volcnica (NEBOT et BASSOLS, 1996).

    En aquest treball es donen a conixer les troballes de les segents espcies: Sceliphron curvatum (F. Smith 1870) (Insecta: Hymenoptera), nova per Catalunya; Leptoglossus occidentalis HEIDEMANN 1910 (Insecta: Hemiptera), Sargus cuprarius (LINNAEUS 1758) (Insecta: Diptera) i Euchorthippus declivus (BRISOUT DE BARNEVILLE 1848) (Insecta: Orthoptera), noves per a la provncia de Girona; Lasiopa tsacasi Duek & Rozkon 1970 i Ctenophora guttata Meigen 1818 (Insecta: Diptera), noves per la Pennsula Ibrica; aix com noves locali-tats d Abida gittenbergeri Bssneck 2000 (Mollusca: Gastropoda).

    Aquestes novetats de lAlta Garrotxa sn degudes a una particular inquietud de recollida de dades despcies daquest espai i sn fruit duna banda, de troballes casuals en lestudi de la diversitat de fauna en una fi nca i de laltra dels mostrejos dortpters en diverses localitats. Noms un dels txons (Euchorthi-ppus declivus) el va determinar lautor; la resta, les imatges digitals i mostres obtingudes (sovint exemplars cadvers), es van enviar a diferents especialistes.

    Les primeres dues espcies que sesmenten, Sce-liphron curvatum i Leptoglossus occidentalis, sn originries dsia central i dAmrica del nord respecti-vament. Per no creiem que precisament hagin arribat primer a la comarca de la Garrotxa per alguna prefern-cia particular sin a qu no shan estudiat a daltres comarques com lAlt Empord, ms adients per a la entrada despcies des de laltra banda dels Pirineu.

    A excepci de Abida gittenbergeri, endmica dels Piri-neus orientals, i tamb de Euchorthippus declivus (de distribuci restringida a la pennsula Ibrica), la resta despcies sn fora esteses i de distribuci europea,

    i no shaurien trobat abans a daltres zones per falta destudis o mostrejos especfi cs.

    Metodologia i rea destudi

    Lautor va tenir lencrrec de fer un inventari de fauna de la fi nca de Can Grau, Beuda, UTM 31T DG7477, 400 m, per la qual cosa es va dissenyar un itinerari duns 850 m pels diferents ambients de la zona (alzinar, conreus, erms), amb estacions de mostreig a prop dels punts daigua (font, riera, safa-reig) a prospectar en transsectes setmanals, entre mar i setembre, durant dos anys (2005 i 2006). Equipat amb llibreta de camp, binocles, salabret, cmera digital (amb micrfon) i pots per a la recolli-da de mostres, es feia el recorregut amb una durada

    Sceliphron curvatum. Imatge superior de la primera femella trobada per lautor. A sota, a lesquerra, cella de fang troba-da sota una teula apilada, atribuda a lespcie. A la dreta, imatge duna femella en actitud damassar fang.

  • 44

    Annals de la Delegaci de la Garrotxa de la ICHN, 3 (2008) ISSN 2013-0856

    variable (2-6 h). Lobjectiu era, ms que apuntar el nombre dexemplars de totes les espcies conegu-des, detectar la mxima riquesa despcies, prio-ritzant els macroinvertebrats, de determinaci ms senzilla.

    La recollida de mostres es feia tamb sense cap meto-dologia prvia, a latzar: desprs descombrar, visitant altres punts daigua, recollint els exemplars atropellats, amb les aportacions de material per part daltres per-sones... Les imatges digitals de les espcies que eren desconegudes eren penjades a la plana web (www.insectariumvirtual.com), alguns especialistes desprs van demanar mostres per confi rmar-ne la determina-ci.

    Alguns enregistraments sonors de lestridulaci dels saltamartins han estat analitzats seguint a RAGGE & REY-NOLDS (1988a, 1988b) amb el software de lliure accs Goldwave.

    Resultats

    Sceliphron curvatum (F. Smith 1870)

    Es tracta dun himenpter esfcid procedent dsia Central que sha anat estenent accidentalment per Europa i addicionat recentment a la fauna ibrica (GA-YUBO & IZQUIERDO, 2006). Una femella trobada cadver a dins Can Grau (Beuda, 22.08.2005), va ser foto-grafi ada i posteriorment enviada a LEOPOLDO CASTRO, el qual la va determinar i posteriorment va publicar la cita (CASTRO, 2007). Per la seva coloraci, ben diferent de la dels Sceliphron (vespes amb un llarg pecol entre altres carcters) autctons, noms es pot confondre amb S. deforme, una altra espcie que de moment sembla no haver arribat a la pennsula. Com altres Sceliphron, sn vespes terrissaires, les quals basteixen celles de fang on introdueixen aranyes capturades paralitzades abans de posar-hi un ou, del qual en sortir una larva que salimentar de la presa fresca; les celles de lespcie sn tpicament allades, i no agregades o reforades amb fang, com ho fan altres espcies del gnere, i les ubiquen molt sovint a dins dels habitacles humans (GAYUBO & IZQUIERDO, 2006; CASTRO, 2007).

    Segons la literatura (SCHMID-EGGER, 2005), es va detec-tar per primera vegada a Europa el 1979 a ustria, el 1998 va arribar a Grcia i a Frana, i el 1999 (GAYUBO & IZQUIERDO, 2006) a la pennsula Ibrica. La via princi-pal dentrada deuria ser per transport accidental de materials de construcci amb els nius de fang adhe-rits; secundriament ella mateixa podria dispersar-se seguint les valls fl uvials. El transport accidental dimagos a dins de vehicles es considera anecdtic (SCHMID-EGGER, 2005).

    Larribada a la pennsula Ibrica (GAYUBO & IZQUIERDO, 2006) es va detectar per primera vegada a la provncia de Madrid, i posteriorment a altres provncies, per es creu (CASTRO, 2007) que la principal via dentrada hauria estat pels Pirineus orientals.

    A lhora de comunicar el present treball ens va arribar una cita duna troballa a Olot que, de fet, seria la primera per a Catalunya que en tinguem coneixement (1 exemplar dins de ledifi ci de Torre Castanys, Parc Nou, Olot, UTM 31T DG56, 7.VI.2005, J. NEBOT leg. et coll.).

    En larticle de CASTRO (2007) es recullen altres obser-vacions dexemplars actius (recollint fang, portant aranyes) i celles de la mateixa localitat de Beuda durant els mesos de juny a octubre dels anys 2005 i especialment del 2006.

    Durant el 2007 sha pogut constatar la presncia de lespcie a altres localitats:

    - 1 exemplar cadver enganxat a una trampa de feromones per arnes de la farina, juliol de 2007, Cal Minaire, Lliurona, Albany, UTM 31T DG78, 740 m (U. BOSCH leg., R. CARBONELL col.)

    - 1 exemplar cadver i 6 celles de fang trobats a dins habitacle, 21.07.2007, Els Estudis, Lliurona, Albany, UTM 31T DG78, 770 m (A. SEALICES leg., tots R. CARBO-NELL col.)

    - diversos exemplars a dins de ledifi ci, 5.09.2007, Els Estudis, Lliurona, Albany, UTM 31T DG78, 770 m (A. SEALICES obs. pers.).

    -1 exemplar trobat cadver a dins de ledifi ci, 13.09.2007, Els Estudis, Lliurona, Albany, UTM 31T DG78, 770 m (I. RODRIGO obs. pers.).

    Leptoglossus occidentalis.

  • 45

    III Seminari sobre patrimoni natural de la comarca de la Garrotxa, 2007

    -1 exemplar recollint fang en un bassal, 14.08.2007, Parc de la Draga, Banyoles, UTM 31T DG86, 180 m (R. CARBONELL obs. pers.).

    Leptoglossus occidentalis Heidemann 1910

    Procedent del Nertic (Canad, Estats Units i Mxic), aquest hempter coreid va aparixer al nord dItlia a loctubre de 1999 i a Eslovnia al setembre de 2003. En aquesta darrera data tamb va ser trobada una femella a Vallbona dAnoia, a lAnoia (RIBES & ESCO-L, 2003; RIBES et al., 2004) i confi rmant-se la seva aclimataci amb noves troballes posteriors (RIBES et al., 2006).

    Els dies 28 i 29 doctubre de 2007 van poder ser fotografi at a prop de Can Grau, (Beuda, UTM 31T DG77, 400 m), i van poder ser determinats grcies al web esmentat per I. MARTNEZ PITARCH, primer i M. GOULA, desprs, com pertanyents a lespcie, resul-tant aix les primeres cites per la provncia de Girona (RIBES et al. 2006), les quals van ser confi rmades per troballes de cadvers (30.11.2007, 1 exemplar a dins duna saca de sorra, R. CARBONELL col., M. GOULA det.; 27.04.2008; 1 exemplar entre material allant, R. CARBONELL col.).

    Segurament lespcie deu estar estesa a moltes al-tres localitats de la comarca (1 exemplar, 04.11.2007, Can Gin de Baix, Montagut i Oix, UTM 31T DG67, 260 m, R. CARBONELL obs. pers.).

    Cal destacar que lespcie s originria de la part oc-cidental dels Estats Units, des don es va estendre a tot el subcontinent, abans darribar a Europa, on sha confi rmat la seva expansi, la qual cosa ens alerta de les possibles maleses que pot causar als boscos de pins, ja que salimenta de llavors de conferes i s considerada una pesta (RIBES & ESCOL, 2003, RIBES et al., 2006).

    Sargus cuprarius (Linnaeus 1758)

    Una femella daquest dpter estratimid va ser trobada morta (Can Grau, Beuda, UTM 31T DG77, 400 m, R. CARBONELL leg., M. CARLES-TOLR det et col.) el 19.09.2006 i enviada a M. CARLES-TOLR. Sols era coneguda a lestat espanyol de Barcelona, Cadis, Guadalajara, Madrid i Salamanca (CARLES-TOLR, 2007) per la qual cosa aques-ta s la primera cita per a la provncia de Girona.

    Euchorthippus declivus (Brisout de Barneville 1848)

    D. LLUCI POMARES va alertar recentment lautor de la pos-sible presncia daquest rar saltamart a la zona de la Mare de Du del Mont, el qual era conegut a Catalunya solament de la Vall dAran.

    Tot i que antigament es considerava fora ests, tant LLUCI POMARES (2002) com OLMO-VIDAL (2002) noms van validar les cites antigues daquesta espcie, de les quals es conservaven exemplars, desprs de rebutjar les cites provinents dexemplars confusos amb les altres espcies del gnere, i trobar-la ells mateixos en algunes localitats de la Vall dAran (quadrats UTM 31T CH14 i 31T CH23).

    LLUCI POMARES (2002) comenta, recollint altres autors, que la espcie est ben estesa per la part meridional d Europa, on habita els vessants assolellats amb gramnies de moderada altitud (600-1400 m), i que s probable que a Catalunya noms es localitzi al vessant nord dels Pirineus.

    Per aquesta mateixa ra es va decidir mostrejar ortp-ters al Pla de Solls (el Mont, Albany, UTM 31T DG78, 950 m) en quatre ocasions durant lestiu de 2007 (8.07, 17.07, 18.08 i 17.09). Ja en la primera visita ens va sorprendre sentir mascles de Euchorthippus estridulant, quan a ms baixa altitud els E. elegan-tulus gallicus Maran 1957, laltra espcie del gnere amplament estesa per la comarca, estaven en estadi de nimfa o feia poc que acabaven de mudar a lestadi adult, i per tant no cantarien fi ns ms endavant.

    Lanlisi dels enregistraments sonors s una prova ms de qu ens trobem davant daquesta espcie. A E. declivus els esquemes sn ms llargs, de 0,200-0,300 s respecte als 0,120-0,200 s de E. elegantulus

    Euchorthippus declivus.

  • 46

    Annals de la Delegaci de la Garrotxa de la ICHN, 3 (2008) ISSN 2013-0856

    gallicus, i la taxa de repetici de sllabes a lesquema s ms lenta, sovint de 20-30 sllabes per segon, respecte a la taxa de 35-50 sllabes per segon de E. elegantulus gallicus (RAGGE & REYNOLDS, 1988a i 1988b). Altres trets diferencials bsics (LLUCI, 2002, OLMO-VIDAL 2002 i 2006) que hem utilitzat per distingir E. declivus d E. elegantulus gallicus sn per al mascle, la placa subge-nital molt allargada i agudament punxeguda (i no curta i esmussadament punxeguda) i els darrers artells de les antenes de color semblant a la resta (i no dun blanc prominent), i per a la femella lpex de les tegmines en reps no arribant a la meitat dels fmurs posteriors (i no superant aquesta longitud).

    A partir del 18.08.2007 es van trobar adults de les dues espcies al mateix indret, la qual cosa es va posar en evidncia per les captures i enregistraments sonors. Tot i aix, aquest patr fenolgic s variable, com hem pogut constatar el 2008, quan hi ha hagut un endarreriment en la fenologia dambdues espcies que no hem acabat descatir.

    La zona on es troba aquest curis saltamart, que no hem pogut trobar amb seguretat a cap altra localitat,

    s una antiga pastura duns 400 m2, enclotada, tempo-ralment inundable, i parcialment trepitjada, on podem observar un mosaic de comunitats vegetals de les alian-ces Mesobromion erecti, Brachypodion phoenicoidis, Aphyllanthion i Lolio-Plantaginion.

    Les cites obtingudes per a lespcie sn les segents (Pla de Solls, el Mont, Albany, UTM 31T DG78): 2 mas-cles cantant (observacions, gravacions), 8.07.2007; 2 mascles i 1 femella (observacions, gravacions, 1 mascle i 1 femella, R. CARBONELL leg. et col.), 17.07.2007; varis mascles i femelles (observacions, gravacions, 1 mas-cle i 1 femella, R. CARBONELL leg. et col.), 18.08.2007; varis mascles i femelles (observacions, gravacions), 17.09.2007.

    Lasiopa tsacasi Duek & Rozkon 1970

    Una altra troballa interessant s la daquest dpter estra-timid, que noms era conegut de Frana, Itlia i Sussa i que per tant es coneix ara tamb a la pennsula Ibri-ca. Es tracta de dues femelles trobades mortes a laigua (25.05.2006 i 14.06.2006, Font de Rajolins, Beuda, UTM 31T DG77, 400 m, R. CARBONELL leg., M. CARLES-TOLR det et col.) i dos mascles trobats tamb morts a dins de la casa (30.06.2006 i 24.06.2007, Can Grau, Beuda, UTM 31T DG77, 400 m, R. CARBONELL leg., M. CARLES-TOLR det et col.), els quals van ser enviats a M. CARLES-TOLR i les cites posteriorment publicades (CARLES-TOLR, 2007). Una imatge de 4 exemplars abeurant a la Font de Ra-jolins el 29.06.2006 va resultar ser tamb de la mateixa espcie segons el mateix especialista.

    Ctenophora (Ctenophora) guttata Meigen 1818

    mpliament ests per Europa, conegut tamb de lest palertic i de lOrient Mitj, aquest dpter tiplid ha esdevingut nou per a lestat espanyol. Una femella ofegada es va treure de laigua (14.06.2006, Font de Rajolins, Beuda, UTM 31T DG77, 400 m, R. CARBONELL leg., M. CARLES-TOLR det et col.), fotografi at i enviat a M. CARLES-TOLR per a la seva determinaci, per la qual cosa es va incloure en el treball abans esmentat (CARLES-TOLR, 2007).

    Abida gittenbergeri Bssneck 2000

    Varem conixer la troballa daquest petit cargol descrit recentment per U. BSSNECK (2000) duna roca a la vall de la Muga, a prop del nucli dAlbany (UTM 31T DG78) a partir de NEBOT (2002). Ja que es tractava de lnica localitat per a lespcie, es considerava aix endmica de lAlta Garrotxa (o de lAlt Empord). BSSNECK (2000) va trobar diferncies amb lespcie ms comuna A. cylindrica (MICHAUD 1829) en la dentici, en laltura i nombre de voltes de la conquilla, aix com en lanatomia interna.

    Lasiopa tsacasi. Quatre exemplars abeurant a la Font de Rajolins.

    Ctenophora guttata. Femella ofegada just desprs de treure-la de laigua

  • 47

    III Seminari sobre patrimoni natural de la comarca de la Garrotxa, 2007

    Ms endavant A. BERTRAND (2003) la va trobar a 10 km a prop de Costoja (UTM 31T DG79), a Frana, convertint-se A. gittenbergeri en un endemisme dels Pirineus orientals. Dos anys ms tard A. TARRUELLA (2005) troba lespcie a nombroses localitats de la Garrotxa i lAlt Empord (8 quadrats UTM de 10 x 10 km del feix 31T nous): DG55, DG56, DG67, DG68, DG77, DG78, DG87, DG88 i DG98.

    Recentment (2007) hem trobat dues conquilles dAbida en dues localitats properes (UTM 31T DG78), les quals van ser enviades a A. TARRUELLA, una de les quals va resultar ser A. gittenbergeri i laltra A. cylindrica. Aix, sembla que les dues espcies conviuen a part de la seva rea de distribuci, i no pas que A. gittenbergeri ocupa els ninxols ecolgics deixats per labsncia de A. cylindrica, com hem interpretat de les observacions de BOSSNECK (2000), que no la hauria trobat a la localitat tpica de A. gittenbergeri.

    El resultat de les determinacions de TARRUELLA a partir de les dues conquilles trobades s:

    - Abida gittenbergeri, 1 conquilla trobada en un tals entre feixes de pastura (R. CARBONELL leg. et col., A. TA-RRUELLA det.), 10.09.2007, Passant de la Costa, Lliurona, Albany, DG78, 780 m.*

    - Abida cylindrica, 1 conquilla trobada a dins una conqui-lla dun altre cargol, en un tals entre feixes, (BRAGE AS-PY leg., R. CARBONELL col., A. TARRUELLA det.), 09.12.2007, Cal Minaire, Lliurona, Albany, DG78, 740 m.

    Conclusions

    LAlta Garrotxa no ha estat una zona massa ben estu-diada respecte a la seva fauna a causa de la seva poca accessibilitat i baix poblament hum. Qualsevol persona interessada amb un mnim de coneixements sobre grups dinvertebrats (llevat potser de les papallones dirnes i les libllules) que fes un mostreig a la zona podria trobar-hi espcies que fi ns ara no hi havien estat citades. Dues de les espcies aqu comentades sn invasores i en rpid procs dexpansi. Pel que fa a altres dues, de distribuci restringida, es donen a conixer noves loca-litats. Finalment, les altres tres espcies tractades sn segurament banals, per no shaurien detectat fi ns ara.

    Agraments

    B. GARRIGS em va ajudar amb algunes nocions per trac-tar amb software arxius de so. U. BOSCH va fi nanar els transsectes setmanals a Can Grau i em va aportar exem-plars de Sceliphron. D. LLUCI va ajudar en la determina-ci dortpters (excepte amb Euchorthippus) i assenyalar la possible presncia de E. declivus a El Mont. MIGUEL CARLES-TOLR va determinar tres interessants dpters i

    molts altres (com algunes Sarcophaga). L. CASTRO va determinar els Sceliphron i molts altres himenpters. I. MARTNEZ PITARCH em va assenyalar el Leptoglossus occidentalis, que va confi rmar M. GOULA. A. SAELICES i I. RODRIGO van proveir mostres i cites de la vespa asitica. J. WATSON, J. NEBOT i J. ALTIMIRAS van apuntar la possibilitat de determinaci dA. gittenbergeri, que va determinar A. TARRUELLA RUESTES. J. WATSON va fer un breu inventari de la vegetaci de Solls. Lescola de Lliurona em va permetre difondre els meus bitxos. BRAGE ASPY em va proporcio-nae una conquilla que va resultar ser de Abida cylindri-ca. A. ORDOEZ ens ha ofert penjar imatges a la seva web per fer-les aix pbliques i visualitzables per tothom. A tots ells el meu profund agrament pel temps i dedicaci que els he pres.

    Bibliografi a ARTOLA, J., BASSOLS, E. & NEBOT, J. 2007. Bofi liella. Butllet sobre invertebrats de la Garrotxa: 2. Publicaci electrni-ca, amb accs demanant-la a: bofi lliella@terra.es.

    BERTRAND, A. 2003. Notes sur la distribution gegra-phique des mollusques continentaux de France et de Catalogne. Doc. Malacol., 4: 33-36.

    BOESSNECK, U. 2000. Eine neue Abida-Art aus den seu-doestlichen Pyrenaeen (Gastropoda: Stylomatophora: Chondrinidae). Malakologische Abhandlungen (Dres-den), 20 (1): 5-11.

    CARBONELL, R. 2003. Catleg dels invertebrats de lAlta Garrotxa. Informe per al Consorci de lAlta Garrotxa. Indit.

    CARBONELL, R. 2006. Aportacions al coneixement dels ortpters de la Garrotxa i lAlta Garrotxa. Sessi Entomo-lgica ICHN-SCL., 14 (en premsa).

    CARLES-TOLR, M. 2007. Dos dpteros nuevos para Espaa (Diptera: Tipulidae y Stratiomyidae). Boletn de la Socie-dad Entomolgica de Aragn, 41: 320.

    CASTRO, L. 2007. Nuevos datos sobre la expansin de Sceliphron curvatum (Smith 1870) en la Pennsula Ibrica (Hymenoptera: Sphecidae) Boletn de la Sociedad Entomolgica de Aragn, 40: 537538. Amb accs a: http://www.sea-entomologia.org/PHORON/pdf/PHO-B40-Sceli2.pdf

    GAYUBO, S.F. & IZQUIERDO, I. 2006. Presencia de la especie invasora Sceliphron curvatum en la Pennsula Ibrica (Hymenoptera: Apoidea: Sphecidae). Boletn de la Sociedad Entomolgica de Aragn, 39: 257-260. Amb accs a: http://www.sea-entomologia.org/PHORON/pdf/PHO-B39-Scelio.pdf

  • 48

    Annals de la Delegaci de la Garrotxa de la ICHN, 3 (2008) ISSN 2013-0856

    LUCI POMARES, D. 2002. Revisin de los ortpteros (Insecta: Orthoptera) de Catalua (Espaa). In: Mo-nografas S. E. A., vol. 7. Zaragoza: Sociedad Ento-molgica Aragonesa. 226 p.

    NEBOT, J. & BASSOLS, E. 1996. El catleg de la fauna del Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa. Vitrina, 8: 47-56.

    NEBOT, J., 2002. Bofi liella. Butllet sobre invertebrats de la Garrotxa: 1. Publicaci electrnica, amb accs demanant-la a: bofi lliella@terra.es

    OLMO-VIDAL, J. M. 2002. Atlas dels ortpters de Cata-lunya/ Atlas de los ortpteros de Catalua/ Atlas of orthoptera of Catalonia. CD-ROM. Barcelona: Gene-ralitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. 460 p. Amb accs a: http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/fauna/atlas/inici.jsp

    OLMO-VIDAL, J. M. 2006. Atles dels ortpters de Catalunya i llibre vermell. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitat-ge. 428 p.

    RAGGE, D. R. & REYNOLDS, W. J. 1998a. A sound guide to the Grasshoppers and Crickets of Western Europe. 2 CDs. Colchester & Londres: Harley Books & The Natural History Museum.

    RAGGE, D. R. & REYNOLDS, W. J. 1998b. The songs of the Grasshoppers and Criquets of Western Europe. Colchester: Harley Books. 591 p.

    RIBES, J. & ESCOL, O. 2003. Leptoglossus occidentalis HEIDEMANN, 1910, hempter nertic trobat a Catalunya (Hemiptera: Heteroptera: Coreidae). Sessi Entomo-lgica ICHN-SCL., 13: 47-50. Amb accs a:http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000002/00000050.pdf

    RIBES, J., GOULA, M., PAGOLA-CARTE, S., GESS, F. & RIBES, E. 2006. Addicions i correccions al Catleg dels heterpters de Catalunya (Insecta, Hemiptera, Heteroptera). Sessi Entomolgica ICHN-SCL., 14 (en premsa).

    RIBES, J., SERRA, A. & GOULA, M. 2004. Catleg dels he-terpters de Catalunya (Insecta, Hemiptera, Heterop-tera). ICHN / Sec. Cinc. Biol. Inst. Est. Cat., 1-128.

    SCHMID-EGGER, C. 2005. Sceliphron curvatum in Euro-pa mit einem Bestimmungsschlssel fr die europis-chen und mediterranen Sceliphron-Arten (Hymenop-tera, Sphecidae). Bembix, 19: 7-28. Amb accs a:http://www.bembix-newsletter.de/christian/publikatio-nen/sceliophron_curvatum_cse.pdf

    TARRUELLA, A. 2005. Presencia de Abida gittenbergeri Bssneck, 2000 (Gastropoda, Pupilloidea, Chondrini-dae) en la comarca de la Garrotxa, y nuevas citas de distribucin en la comarca de lAlt Empord (Catalua, Espaa). Spira, 2(2): 119-123. Amb accs a:http://www.molluscat.com/SPIRA/PDF/VOL2/SPI-RA_2(2)_031_Tarruella_2006.pdf