Informe sociodemogrfic de la poblaci estragera resident a l'Alta Ribagora

  • Published on
    10-Mar-2016

  • View
    214

  • Download
    2

DESCRIPTION

Observatori Permanent de la Immigraci Jordi Garreta (director del projecte) Pablo Petreas, Marta Massana, Ozgur Gnes, KoKouvi Tet, Nria Llevot i Olga Bernad Lleida, setembre de 2011 Copyright dels autors

Transcript

  • 1 INFORME SOCIODEMOGRFIC DE LA POBLACI ESTRANGERA RESIDENT A

    LALTA RIBAGORA

    OBSERVATORI PERMANENT DE LA IMMIGRACI LLEIDA

  • 2

    Jordi Garreta

    ( Director del Projecte)

    Pablo Petreas, Marta Massana, Ozgur Gnes, KoKouvi Tt, Nria

    Llevot, i Olga Bernad.

    Lleida, setembre de 2011

    Copyright dels autors

  • 3

    NDEX:

    1.- INTRODUCCI. ................................................................................................................ 4

    2.- RELACI ENTITATS COMARCALS ENTREVISTADES A LALTA RIBAGORA. ..................... 5

    3- DADES DEMOGRFIQUES: LALTA RIBAGORA. ............................................................... 6

    I.- Evoluci de la immigraci a la comarca. ........................................................................... 6

    II.- Situaci laboral dels estrangers a la comarca . ............................................................... 10

    III.- Estrangers en el sistema educatiu de la comarca . ......................................................... 16

    3.1. Ensenyament Infantil : evoluci i situaci actual. ................................................... 17

    3.2. Ensenyament Primari: evoluci i situaci actual.................................................... 19

    3.3. Ensenyament Secundari: evoluci i situaci actual. .............................................. 21

    3.4. Ensenyament professional de grau mitj CFGM: evoluci i situaci actual............. 23

    3.5. Ensenyament professional de grau supeiror CFGS: evoluci i situaci actual. ........ 25

    3.6. Batxillerats: evoluci i situaci actual. ..................................................................... 27

    4.- ELS ESTRANGERS A LA COMARCA DE LALTA RIBAGORA: EL PUNT DE VISTA DELS ENTREVISTATS....................................................................................................................... 29

    4.1. LAdministraci i els estrangers. ................................................................................ 29

    4.2. Salut i poblaci estrangera. ....................................................................................... 30

    4.3. Leducaci i els estrangers. ........................................................................................ 31

    4..4. El tercer sector i els estrangers. ................................................................................. 33

  • 4

    1.- INTRODUCCI

    Els darrers anys, la immigraci s'ha convertit en centre d'inters d'administracions,

    organitzacions no governamentals... i dels mitjans de comunicaci, sobretot pel nombre de

    persones que shan installat a les nostres comarques, per tamb per la diversitat dorgens i

    de cultures daquestes persones. A les comarques de Lleida, malgrat que en nombre global no

    es signifiquin per un important volum d'immigraci si ho comparem amb la resta de Catalunya,

    el nombre de persones dorigen estranger tamb sha incrementat notablement els darrers

    anys, aix s, amb desigual presncia segons la poblaci o la comarca. Aquesta circumstncia,

    juntament amb el perfil de les persones que shi han installat, ha fet que limpacte de la

    immigraci en el territori hagi estat desigual i diferent.

    LOPI de les comarques de Lleida t com a objectiu analitzar levoluci realitzada i limpacte

    que ha tingut i t la immigraci, a ms de difondre treballs de recerca i intervencions que es

    realitzen per a afavorir la integraci de les persones dorigen estranger i la cohesi social.

    Durant el 2010-11 hem realitzat un estudi sobre aquesta poblaci a les comarques de Lleida a

    partir de dades estadstiques oficials que ha de permetre conixer levoluci en nmero i el

    perfil de les persones estrangeres, aixi com la seva situaci laboral i educativa. A ms, sha

    realitzat un treball empric, utilitzant lentrevista en profunditat, amb la intenci de detectar

    els impactes que est tenint el fenomen a cada comarca, per tal didentificar les lnies de

    treball prioritries en lmbit social, sanitari, educatiu i de ladministraci i tercer sector.

    El document que teniu a les mans presenta lanlisi realitzada de la comarca de lAlta

    Ribagora una de les analitzades en lestudi.

  • 5

    2.- RELACI ENTITATS COMARCALS ENTREVISTADES A LALTA RIBAGORA

    COMARCA

    LOCALITAT ENTITAT LLOC

    ENTREVISTA

    MES/ANY

    ALTA RIBAGORA Pont de Suert Consell Comarcal

    Pont de Suert Novembre/2009

    ALTA RIBAGORA Pont de Suert CAP Pont de Suert Novembre/2009

    ALTA RIBAGORA Pont de Suert Critas Pont de Suert Novembre/2009

    ALTA RIBAGORA Pont de Suert Creu Roja Pont de Suert Novembre/2009

    ALTA RIBAGORA Pont de Suert Associaci

    Equatorians

    Pont de Suert Novembre/2009

    ALTA RIBAGORA Pont de Suert Institut Pont de Suert

    Pont de Suert Novembre/2009

    ALTA RIBAGORA Pont de Suert Escola Ribagora Pont de Suert Novembre/2009

  • 6

    3.- DADES DEMOGRFIQUES: LALTA RIBAGORA

    I. Evoluci de la immigraci a la comarca de lAlta Ribagora

    Pel que fa als moviments de poblaci estrangera a lAlta Ribagora, sobserva, a la grfica

    nmero 1, que hi ha una tendncia creixent de larribada destrangers a la comarca. Des de

    lany 2000 es produeix un creixement sostingut fins lany 2009, aquest any suposa el punt

    mxim i a partir daqu sinicia una lleugera davallada. En termes absoluts passem de 41

    estrangers a la comarca als 735 de lany 2010. El percentatge final destrangers a lany 2010

    restaria 1,1 punts percentuals per sota de les dades referides a la provncia (grfica nmero 2)

    i estaria 1,25 punts percentuals per sobre dels valors de referncia de tota Catalunya a lany

    2010 (15,95 %)

    Grfica nm. 1

    Tendncia de larribada destrangers a la Alta Ribagora

    Font: Elaboraci prpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT

    1,1 1,8

    3,2

    5,2

    7,6

    11,2 12,5

    14,1

    17,5 17,9

    17,2

    2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

  • 7

    Grfica nm. 2

    Tendncia de larribada destrangers a la Provncia de Lleida

    Font: Elaboraci prpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT

    Aquesta poblaci nouvinguda es reparteix per franges dedat i sexe segons el grfic segent:

    Grfica nm. 3

    Evoluci de la poblaci estrangera a lAlta Ribagora per sexe i edats

    2,6 3,0 4,6

    6,4

    8,1

    11,3 12,9

    13,9

    16,2 17,8 18,3

    2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

    2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

    29,3 25,0 15,5 14,5 13,9 8,4 8,2 7,7 7,4 7,4 7,9

    7,3 18,8 13,8 11,4 9,7 7,3 9,4 6,7 9,0 8,4 8,6

    24,4 29,7 40,5 40,4 45,5 57,6 56,8 56,0 55,9 54,1 52,0

    22,0 17,2 25,0 30,6 29,9 25,8 25,0 28,5 27,0 29,3 30,7

    7,3 4,7 2,6 1,6 0,0 0,0 0,0 0,5 0,4 0,4 0,4

    9,8 4,7 2,6 1,6 1,0 0,9 0,6 0,5 0,4 0,4 0,4

    64 a 85 i ms D %

    64 a 85 i ms H %

    19 a 64 anys D %

    19 a 64 anys H %

    0 a 19 anys D %

    0 a 19 anys H %

  • 8

    Font: Elaboraci prpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT

    De les dades es desprn que no hi ha variacions significatives segons els anys darribada i

    saprecia que la franja majoritria dels nouvinguts, tant per a homes com per a dones, s la

    franja compresa en les edats productives (19 a 64 anys). Hi ha una diferncia entre homes i

    dones que va des del 2,4% de lany 2000 fins als al 21,3% de lany 2010, favorable als homes, i

    que es mant al llarg dels deu anys estudiats. No obstant, sembla que durant els darrers cinc

    anys (2005-2010) sha incrementat aquesta diferncia a favor dels homes. Respecte als menors

    de 18 anys els percentatges a lany 2000 representaven el 29,3% per als nois i el 7,3% per a les

    noies; des daquest any fins al 2006 saprecia un descens significatiu del nombre de nois i un

    augment de les noies; aquest any sinverteixen les dades i les noies representaven el 9,4%

    enfront del 8,2% dels nois; tot seguit a lany 2007 es torna a invertir la tendncia a favor del

    nois; a partir del 2008, es torna a invertir la tendncia i es consolida la diferncia entre nois i

    noies, a favor de les noies, amb un 8,6% de noies enfront dun 7,9% de nois. Pel que fa a les

    persones majors de 64 anys saprecia un descens, tant en homes com en dones, des de lany

    2000 (7,3 % i 9,8 % ) fins a lany 2010 (0,4 % i 0,4 %).

    Si estudiem la distribuci de la poblaci estrangera per rees dorigen observem que:

    Grfica nm. 4

    Evoluci de la poblaci estrangera a lAlta Ribagora segons continent dorigen

    2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

    65,9 59,4 30,2 19,7 12,2 15,6 45,8 43,8 47,2 51,5 55,4

    7,3 6,3 12,9 19,2 26,4 34,7 6,3 6,9 8,2 8,1 6,9

    14,6 9,4 13,8 13,5 16,7 17,3 18,8 18,7 18,1 16,9 16,6

    2,4 3,1 2,6 2,1 1,4 0,9 0,8 0,7 0,5 0,5 0,0

    9,8 21,9 40,5 45,6 43,4 31,6 28,4 29,9 26,1 23,0 21,1 % Amrica Sud/Centre

    % Amrica Nord

    % frica

    % resta Europa

    % Uni Europea

  • 9

    Font: Elaboraci prpia a partir de les dades recollides de l IDESCAT

    a.- Els estrangers amb ms presncia a la Alta Ribagora sn els dorigen europeu, procedents

    dels pasos que formen la Uni Europea que a lany 2000 representaven el 65% de la poblaci

    estrangera; amb diferents oscillacions al llarg del perode i una tendncia general creixent,a

    lany 2010 representen el 55,4%. En canvi els estrangers procedents de pasos europeus de

    fora de la Uni Europea, lany 2000 representaven el 7,3%; amb diferents oscillacions al llarg

    del perode i una tendncia lleugerament decreixent, a lany 2010 representen el 6,9% del

    total destrangers. Les dades daquests dos collectius shan modificat des del punt de vista

    estadstic quan a lany 2007 els de Bulgria i Romania van passar a ser ciutadans de la Uni

    Europea. La suma dels dos a lany 2010 (62,3%) representa el grup destrangers ms nombrs

    a la comarca.

    b.- Els estrangers dorigen afric, on estan inclosos els subsaharians i el magrebins, s el segon

    origen en importncia pel nombre de persones. El seu nombre s bastant estable des del 2000

    (14,6%) fins al 2010 (16,6%). No obstant, en les seves fluctuacions van assolir un percentatge

    del 18,8% de la poblaci immigrada, durant lany 2006.

    c.- Els estrangers procedents dAmrica del Nord a lany 2000 representaven el 2.4%; amb

    diferents oscillacions, per amb una tendncia decreixent, a lany 2010 no hi ha registrada cap

    persona daquest origen.

    d.- El estrangers procedents dAmrica del Sud i Centre se situen com un origen creixent que

    sha convertit en el segon ms nombrs de la comarca. A lany 2000 representaven noms el

    9,8% de la poblaci i, amb un creixement sostingut amb diferents oscillacions, van assolir a

    lany 2003 una representativitat del 45,6% de la poblaci immigrada i, finalment, a lany 2010

    han arribat a ser un 21,1% de la poblaci estrangera a la comarca.

  • 10

    II. Situaci laboral dels estrangers a la comarca de lAlta Ribagora

    A partir de la grfica nmero 5, que reflecteix levoluci dels contractes de treball per sectors

    productius dels treballadors estrangers a la comarca en el perode comprs entre els anys 1999

    i 2010, se nextreuen les consideracions segents:

    Grfica nm. 5

    Contractes de Treball per sectors dels treballadors estrangers a lAlta Ribagora

    Font: Elaboraci prpia a partir de les dades recollides de lobservatori del Treball del Departament de Treball

    a.- Els treballadors estrangers es concentren majoritriament al sector serveis i la construcci.

    b.- Els treballadors contractats al sector industrial sn minoritaris i al llarg del perode

    presenten oscillacions amb una tendncia final creixent que va des de l1,6% dels contractes a

    lany 2001 fins al 3,2% dels contractes a lany 2010.

    c.- Els treballadors de la construcci sn el segon collectiu, en percentatge, dels treballadors

    estrangers. Inicialment, a lany 2000, hi havia un 30,6% de personal i fins a lany 2005 va

    augmentar el seu nivell de contractaci fins assolir aquest any el seu mxim amb un 40,1%. A

    partir daquest any comencen a descendir les contractacions amb oscillacions puntuals fins

    arribar a lany 2010 en que el percentatge de treballadors contractats en el sector s del

    17,7%.

    1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

    0,0 0,0 0,0 0,6 0,4 0,3 1,8 0,7 0,4 1,1 4,8 2,7

    0,0 0,0 1,6 1,1 1,4 1,1 1,8 1,5 1,8 2,2 2,2 3,2

    30,6 27,3 21,4 35,6 34,1 43,1 46,5 27,4 40,1 30,0 24,7 17,7

    69,4 72,7 77,0 62,8 64,1 55,6 49,9 70,5 57,7 66,7 68,3 76,3

    % serveis

    % construcci

    % indstria

    %agricultura

  • 11

    d.- Els treballadors estrangers al sector agrari de la comarca tenen una presncia testimonial

    noms amb un valor significatiu a lany 2009 del 4,8%.

    e.- Els treballadors del sector serveis sn el primer collectiu a la comarca amb uns

    percentatges sempre per sobre del 50%. Comencen a lany 2000 amb un 69,4% i a lany 2010

    representen un 76,3% dels contractes entre els treballadors estrangers.

    Pel que fa a la distribuci, per sexe, dels treballadors estrangers contractats a la comarca

    sobserva a la grfica nmero 6 la segent evoluci:

    Grfica nm. 6

    Contractes de Treball de treballadors estrangers, per sexe, a lAlta Ribagora

    Font: Elaboraci prpia a partir de les dades recollides de lobservatori del Treball del Departament de Treball

    Sobserva que a lany 1999 hi havia una diferncia percentual de contractes entre homes i

    dones de 27,8 punts a favor dels homes. A partir daquest any, amb diferents oscillacions, la

    diferncia entre els contractes dhomes i dones sescura i lany 2010 la diferncia noms s de

    2,2 punts percentuals.

    Lexplotaci de les dades sobre contractaci de treballadors estrangers tamb ens ha perms

    obtenir un perfil del nivell destudis daquests treballadors amb contractes. Aquesta informaci

    ens pot donar una idea aproximada dels nivells escolars de la poblaci estrangera contractada.

    Cal esmentar que lequiparaci dels nivells destudis dels treballadors estrangers ha variat al

    llarg del perode estudiat, des del punt de vista estadstic, en consonncia amb els canvis

  • 12

    experimentats en el nostre sistema educatiu. Aquesta circumstncia resta palesa, sobretot,

    entre els nivells educatius de: sense estudis, estudis primaris, amb certificat i EGB-secundaris.

    En aquest cas hem incorporat al collectiu destudis primaris aquells treballadors que tenen

    estudis bsics per sense homologar la seva titulaci, i en el nivell EGB/ ESO aquells que s que

    tenen la titulaci pertinent. Aquestes dades han estat recollides de lobservatori del Treball del

    Departament de Treball de la Generalitat.

    La grfica nmero 7 ens mostra levoluci daquests nivells durant els darrers 11 anys:

    Grfica nm. 7

    Nivell destudis dels treballadors estrangers contractats a lAlta Ribagora

    Font: Elaboraci prpia a partir de les dades recollides de lobservatori del Treball del Departament de Treball

    a.- Sobserva que majoritriament els treballadors nouvinguts presenten un nivell destudis

    equiparable als nostres nivells dEGB o de lensenyament secundari actual. A lany 1999,

    representaven el 80,6%, per amb diferents oscillacions i una tendncia general decreixent, a

    lany 2010 representen el 47,3%.

    b.- Hi ha un augment dels treballadors sense estudis al llarg del perode estudiat. A lany 2002

    aquests treballadors representaven un 1,1%; amb oscillacions i una tendncia general

    creixent, a lany 2010 representen el 8,6%.

  • 13

    c.- Els treballadors amb estudis primaris experimenten, amb oscillacions, una tendncia

    creixent des de lany 1999 (11,1%) fins al 2010 (29,0%).

    d.- Les altres titulacions sn realment testimonials amb valors molt baixos. A lany 2005

    sobserva un anormal percentatge dalumnes de batxillerat. Revisades les fonts, les dades sn

    vlides i lnica explicaci coherent s que shagi produt alguna errada quan ens van picar les

    dades originals. Pel que fa a la resta de collectius cal subratllar els treballadors estrangers amb

    Llicenciatures que a lany 2010 representaven el 12,4% del treballadors estrangers

    contractats.

    Finalment, per completar lapartat de dades relatives al treball dels treballadors estrangers

    podem veure tamb levoluci de latur registrat al llarg del perode comprs entre desembre

    de 2005 i desembre de 2009. En primer lloc observarem levoluci de latur respecte al sexe.

    A la grfica nmero 8 observem que entre desembre de 2005 i desembre de 2006 hi ha un

    augment de latur mascul i, de manera antagnica i en la mateixa mesura, una disminuci de

    latur femen. En canvi entre el desembre de 2006 i el juny de 2008 la tendncia sinverteix i s

    ara latur mascul qui disminueix i de manera antagnica augmenta latur femen en la mateixa

    mesura. A partir de desembre del 2008 i fins al desembre de 2009 es torna a invertir la

    tendncia i s ara latur mascul qui augmenta significativament i el femen disminueix.

    Grfica nm. 8

    Evoluci atur dels treballadors estrangers per sexe a lAlta Ribagora

  • 14

    Font: Elaboraci prpia a partir de les dades recollides de lobservatori del Treball del Departament de Treball

    En segon lloc podem observar, a la grfica nmero 9, levoluci de latur dels treballadors

    estrangers segons els sectors productius. En aquest cas apareixen les segents tendncies:

    a.- Latur dels treballadors del sector agrcola s inexistent excepte en el mes de desembre de

    2008 que registra un 2,8%.

    b.- Latur a la indstria s inexistent des de desembre de 2005 fins a desembre de 2007 on a

    partir daquest any es registra el percentatge ms alt del perode, amb un 12,5%, i des

    daquesta data fins al 2009 descendeix assolint un valor final del 0,0%.

    c.- Latur al sector de la construcci s el que experimenta el creixement ms significatiu

    passant del 25% del total daturats al desembre de 2005 al 60,0% daturats al desembre de

    2009. Durant el perode comprs hi ha una srie doscillacions, assolint al desembre de 2006

    el percentatge ms alt, el 62,5% daturats entre tots els treballadors estrangers de la comarca.

    d.-. Pel que fa al sector serveis, latur registrat a lany 2000 era del 75,0% i, amb oscillacions i

    una tendncia decreixent, representa al desembre de 2009 un 28,6% de latur de la poblaci

    estrangera de la comarca.

    e.- Latur dels nous treballadors, que sincorporen a la vida activa sense haver tingut cap

    ocupaci anterior al nostre pas, presenta, amb oscillacions, una tendncia creixent des de

    juny de 2008 (6,3%) fins al desembre de 2009 (11,4%).

  • 15

    Grfica nm. 9

    Evoluci de latur dels treballadors estrangers per sectors productius a lAlta Ribagora

    Font: Elaboraci prpia a partir de les dades recollides de lobservatori del Treball del Departament de Treball

    Si comparem les dades de contractes per sectors productius i datur registrat durant el perode

    de desembre de 2005 a desembre de 2009 observem les segents correlacions:

    a.- A nivell de contractes, el sector agrcola, encara que minoritari pels treballadors estrangers,

    experimenta un lleuger augment de contractacions que propicia un descens de latur entre els

    treballadors estrangers que es dediquen a aquestes tasques.

    b.- A nivell de contractes, el sector industrial, encara que minoritari pels treballadors

    estrangers, experimenta un lleuger augment de contractacions que propicia tamb un descens

    de latur entre els treballadors estrangers daquest sector.

    c.- Pel que fa al sector de la construcci hi ha una correlaci clara entre la disminuci de

    treballadors contractats al sector i laugment de latur registrat. I en aquest cas de manera

    significativa perqu s el segon sector productiu amb ms treballadors estrangers.

    d.- Finalment, en el sector serveis, majoritari en la comarca, la contractaci de treballadors

    estrangers presenta un nivell molt alt, al voltant del 70% i una correlaci entre laugment de

    contractes i el descens daturats. s el sector que absorbeix la majoria de m dobra

    estrangera.

  • 16

    Per acabar aquest apartat cal remarcar que sha produt un augment de contractes de

    treballadors estrangers femenins en els darrers anys que est correlacionat amb la disminuci

    de la taxa datur entre les dones. En el cas dels homes ha crescut ms latur i ha disminut el

    nombre dhomes contractats en tots els sectors.

    III. Estrangers en el sistema educatiu de la comarca de lAlta Ribagora

    Larribada destrangers a la comarca, en edat descolaritzaci obligatria, tamb ha propiciat la

    presncia a les aules duna nova diversitat cultural. Seguidament mostrarem aquesta realitat

    en percentatges. En primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris,

    per a seguir, desprs, amb els estudis postobligatoris de formaci professional i batxillerat. Les

    dades ens mostren lescolaritzaci en les dues xarxes: la xarxa pblica i la xarxa de centres

    concertats. En el cas de lAlta Ribagora noms es troba present la xarxa pblica, per la qual

    cosa totes les dades descolaritzaci estan referides als centres pblics de la comarca. A cada

    tipus densenyament es mostra levoluci des de lany 2000, any que marca un punt dinflexi

    en lentrada dalumnes estrangers a la nostra provncia, fins el curs 2009-2010. Aquesta

    evoluci tanmateix, amb alguna excepci, ha estat creixent contnuament al llarg del perode i

    ens dna una visi de lesfor que ha hagut de fer la comunitat escolar per tal dintegrar i

    donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les dades han estat recollides del servei

    destadstica del propi Departament dEnsenyament, abans dEducaci.

  • 17

    3.1.- Ensenyament infantil: evoluci i situaci actual.

    Grfica nm. 10

    Alumnes estrangers densenyament infantil a lAlta Ribagora

    Font: Elaboraci prpia a partir de les dades recollides del Servei destadstica del Departament dEnsenyament

    Al contrari que daltres comarques, on al curs 1999-2000 ja escolaritzaven alumnes estrangers

    en aquesta etapa, fins al curs 2002-2003 no es van escolaritzar alumnes estrangers a

    lensenyament infantil de lAlta Ribagora. Aquest curs els alumnes escolaritzats representaven

    el 2,3% dels alumnes dinfantil escolaritzats; amb oscillacions al llarg del perode i una

    tendncia general creixent, sha consolidat la seva presncia al curs 2009-2010 on representen

    el 9,8% del total.

    Respecte als orgens dels alumnes, la segent grfica mostra, en percentatges i respecte al

    total dalumnes estrangers del cicle, quina s la seva distribuci, seguint els parmetres

    estadstics del propi Departament pel que fa a la classificaci segons els continents o zones

    dorigen dels alumnes nouvinguts.

    0,0 0,0 0,0

    2,3

    5,2 5,9

    2,9

    9,8

    8,2

    9,5 9,8

  • 18

    Grfica nm. 11

    Alumnes estrangers densenyament infantil, per orgens, a lAlta Ribagora

    Font: Elaboraci prpia a partir de les dades recollides del Servei destadstica del Departament dEnsenyament

    Els alumnes estrangers amb ms presncia a lensenyament infantil de lAlta Ribagora sn els

    dorigen europeu procedents de pasos de la Uni Europea. Al curs 2002-2003 no hi havia

    matrcula daquest alumnat i es van incorporar, per primer cop, al nivell infantil al curs 2007-

    2008 amb un 38,5%; amb alguna oscillaci al llarg del perode i una tendncia general

    creixent, al curs 2009-2010 representen un 47,1% dels alumnes estrangers. El segon origen sn

    els alumnes magrebins que es van incorporar, per primer cop al nivell infantil el curs 2004-

    2005 amb un 25%: amb oscillacions al llarg del perode i una tendncia general decreixent, al

    curs 2009-2010 representen el 23,5%. El tercer origen sn els alumnes europeus procedents

    de pasos europeus que no pertanyen a la Uni Europea i que es van incorporar, per primer

    cop, al nivell de la comarca el curs 2006-2007 amb un 31,3%; amb oscillacions al llarg del

    perode i una lleugera tendncia decreixent, al curs 2009-2010 representen el 17,6%. Els

    alumnes estrangers dorigen centre i sudameric, al curs 2002-2003, eren els nics alumnes

    estrangers amb el 100% i la seva presncia al llarg del perode presenta una tendncia

    decreixent fins arribar al 11,8% del curs 2009-2010. Finalment els estrangers dorigen asitic

  • 19

    presenten dos irrupcions puntuals als cursos 2006-2007 i 2008-2009, amb un percentatge del

    6,3% que no es correlaciona amb la nulla presncia destrangers daquest origen que donen

    les estadstiques de lIDESCAT per a la comarca.

    3.2.- Ensenyament primari: evoluci i situaci actual.

    Grfica nm. 12

    Alumnes estrangers ensenyament primari a lAlta Ribagora

    Font: Elaboraci prpia a partir de les dades recollides del Servei destadstica del Departament dEnsenyament

    Al contrari que daltres comarques, on al curs 1999-2000 ja escolaritzaven alumnes estrangers

    en aquesta etapa, fins al curs 2002-2003 no es van escolaritzar alumnes estrangers a

    lensenyament primari de lAlta Ribagora. Aquest any els alumnes estrangers representaven

    el 2,8% dels alumnes de primria escolaritzats; amb oscillacions al llarg del perode la seva

    evoluci presenta una tendncia final creixent, no obstant, el mxim dalumnes sassoleix el

    curs 2007-2008 amb un percentatge del 21,8%, a partir daquest curs i fins el 2009-2010 es

    produeix una davallada significativa amb un percentatge final a lesmentat curs del 12,8%.

    Respecte als orgens dels alumnes, la segent grfica mostra, en percentatges i respecte al

    total dalumnes estrangers del cicle, quina s la seva distribuci, seguint els parmetres

  • 20

    estadstics del propi Departament pel que fa a la classificaci segons els pasos dorigen dels

    alumnes nouvinguts.

    Grfica nm. 13

    Alumnes estrangers densenyament primari, per orgens, a lAlta Ribagora

    Font: Elaboraci prpia a partir de les dades recollides del Servei destadstica del Departament dEnsenyament

    Els alumnes estrangers amb ms presncia en lensenyament primari de la comarca, sn els

    dorigen centre i sud-americ que al curs 2002-2003 representaven el 40% dels alumnes

    estrangers; amb oscillacions al llarg del perode i una tendncia general decreixent, al curs

    2009-2010 representen el 46,2%. El segon origen sn els alumnes que procedeixen de pasos

    de la Uni Europea que al curs 2002-2003 representaven el 40% de lalumnat estranger; amb

    oscillacions al llarg del perode i una tendncia general creixent, al curs 2009-2010

    representen el 26,9% del alumnes estrangers matriculats a letapa. El tercer origen sn els

    alumnes magrebins que al curs 2002-2003 representaven el 20% de lalumnat estranger; amb

    oscillacions al llarg del perode i una tendncia general creixent, al curs 2009-2010

    representen el 19,2%. Per ltim, lorigen amb menys presncia sn els alumnes de pasos

    europeus que no sn membres de la Uni i que al curs 2004-2005 representaven el 26,5% de

    lalumnat estranger; amb oscillacions al llarg del perode i una tendncia general decreixent, al

    curs 2009-2010 representen el 7,7% dels alumnes estrangers matriculats a letapa. Cal

    assenyalar que aquest grup junt amb els europeus de la Uni han pogut variar des del punt de

  • 21

    vista estadstic, perqu a partir de lany 2007 els ciutadans romanesos i blgars van passar a

    ser membres de la Uni Europea.

    3.3.- Ensenyament secundari: evoluci i situaci actual

    Grfica nm. 14

    Alumnes estrangers densenyament secundari a la lAlta Ribagora

    Font: Elaboraci prpia a partir de les dades recollides del Servei destadstica del Departament dEnsenyament

    Al curs 1999-2000, el nombre dalumnes estrangers a lensenyament secundari de lAlta

    Ribagora representaven el 0,7% de lalumnat total de letapa. Al llarg dels darrers deus anys

    sha donat, amb oscillacions, una tendncia creixent daquests alumnes fins arribar al curs

    2009-2010, on el percentatge total dalumnes estrangers s de l11,8%. Cal assenyalar, com a

    dada significativa, el fort increment experimentat a partir del curs 2005-2006. A partir daquest

    curs es produeixen oscillacions que assoleixen el seu mxim al curs 2008-2009 amb el 13,9% i

    a partir daquest es produeix la davallada fins el curs 2009-2010.

    Respecte als orgens dels alumnes, la segent grfica mostra, en percentatges i respecte al

    total dalumnes estrangers del cicle, quina s la seva distribuci, seguint els parmetres

  • 22

    estadstics del propi Departament pel que fa a la classificaci segons els pasos dorigen dels

    alumnes nouvinguts

    Grfica nm. 15

    Alumnes estrangers densenyament secundari, per orgens, a lAlta Ribagora

    Font: Elaboraci prpia a partir de les dades recollides del Servei destadstica del Departament dEnsenyament

    En aquesta etapa densenyament obligatori sobserva que els alumnes estrangers amb ms

    presncia a la secundria de lAlta Ribagora sn els alumnes dorigen centre i sud-americ que

    al curs 2001-2002, primer curs de la seva escolaritzaci a la comarca, representaven el 14,3%;

    amb oscillacions al llarg del perode i una tendncia creixent, al curs 2009-2010 representen el

    52,6% de lalumnat estranger matriculat. El segon origen sn els alumnes europeus procedents

    de pasos de la Uni Europea que al curs 1999-2000 representaven el 100%; amb oscillacions

    al llarg del perode i una presncia irregular i amb cursos sense matrcula, presenten una

    tendncia general decreixent i al curs 2009-2010 representen el 26,3%. El tercer origen sn els

    alumnes europeus procedents de pasos europeus no membres de la Uni que es van

    incorporar al nivell densenyament de la comarca, per primer cop, el curs 2003-2004 amb un

    22,2%; amb oscillacions al llarg del perode i una tendncia general decreixent, al curs 2009-

    2010 representen el 15,8%. Finalment, lltim origen sn els alumnes magrebins, que es van

    incorporar a lensenyament de la comarca, per primer cop, el curs 2001-2002, amb un

  • 23

    percentatge del 57,1%; amb oscillacions al llarg del perode i una tendncia decreixent, al curs

    2009-2010 representen el 5,3% de tot lalumnat estranger matriculat a letapa.

    Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, Formaci professional de grau mitj i superior i

    batxillerat, sobserva en general una menor presncia dalumnes estrangers respecte als altres

    nivells densenyament que simparteixen a la comarca, sobretot als cicles de grau superior i al

    batxillerat.

    3.4.- Ensenyament professional de grau mitj CFGM (Cicles de formaci professional de grau

    mitj):evoluci i situaci actual

    Grfica nm. 16

    Alumnes estrangers CFGM a lAlta Ribagora

    Font: Elaboraci prpia a partir de les dades recollides del Servei destadstica del Departament dEnsenyament

    A lensenyament professional de grau mitj sobserva que:

    a.- Noms hi ha presncia dalumnes al cursos 2004-2005, 2006-2007 i 2009-2010 de tot el

    perode estudiat, que comena el curs 1999-2000 i finalitza el curs 2009-2010. Els percentatges

    sn molts baixos, el valor ms alt assolit s del 3,2 % al curs 2006-2007.

    Respecte als orgens dels alumnes, la segent grfica mostra, en percentatges i respecte al

    total dalumnes estrangers dels cicles, quina s la seva distribuci, seguint els parmetres

    2,2

    0,0

    3,2

    0,0 0,0

    1,9

    2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010

  • 24

    estadstics del propi Departament pel que fa a la classificaci segons els pasos dorigen dels

    alumnes nouvinguts. La grfica presenta les segents caracterstiques:

    a.- Noms hi ha alumnes procedents de la Uni Europea i de pasos europeus no membres de

    la Uni estudiant cicles de grau mitj.

    b.- Durant els cursos 2006-2007 i 2009-2010 tots els alumnes estrangers sn procedents de

    pasos de la Uni Europea

    c.- Durant el curs 2004-2005 els alumnes procedeixen de pasos que no sn integrants de la

    Uni.

    Grfica nm. 17

    Alumnes estrangers CFGM, per orgens, a lAlta Ribagora

    Font: Elaboraci prpia a partir de les dades recollides del Servei destadstica del Departament dEnsenyament

  • 25

    3.5.- Ensenyament professional de grau superior CFGS (Cicles de formaci professional de

    grau superior): evoluci i situaci actual

    Grfica nm. 18

    Alumnes estrangers CFGS a lAlta Ribagora

    Font: Elaboraci prpia a partir de les dades recollides del Servei destadstica del Departament dEnsenyament

    Fins al curs 2002-2003 no es van escolaritzar, a lAlta Ribagora, alumnes estrangers en els

    cicles de grau superior. La seva presncia s molt irregular i als darrers cursos no shan tornat a

    escolaritzar. En els cursos on han estat matriculats la seva presncia ha estat molt baixa

    respecte als alumnes autctons, cal esmentar que el percentatge ms alt es va assolir al curs

    2003- 2004 amb un 4,3% i el ms baix al curs 2002-2003 amb un 2,3% de lalumnat del cicle.

    Respecte als orgens dels alumnes, la segent grfica mostra, en percentatges i respecte al

    total dalumnes estrangers del cicle, quina s la seva distribuci, seguint els parmetres

    estadstics del propi Departament pel que fa a la classificaci segons els pasos dorigen dels

    alumnes nouvinguts.

  • 26

    Grfica nm. 19

    Alumnes estrangers CFGS, per orgens, a la Alta Ribagora

    Font: Elaboraci prpia a partir de les dades recollides del Servei destadstica del Departament dEnsenyament

    Sobserva, novament, que els alumnes que cursen estudis de formaci professional sn

    dorigen europeu tant de la Uni Europea com de la resta de pasos europeus no membres de

    la Uni. Es reparteixen daquesta manera: fins al curs 2005-2006 sn de la resta de pasos

    europeus i a partir del curs 2006-2007 sn alumnes procedents de pasos de la Uni Europea.

  • 27

    3.6.- Batxillerats:evoluci i situaci actual

    Grfica nm. 20

    Alumnes estrangers Batxillerat a lAlta Ribagora

    Font: Elaboraci prpia a partir de les dades recollides del Servei destadstica del Departament dEnsenyament

    Al curs 1999-2000 el nombre dalumnes estrangers de Batxillerat a lAlta Ribagora

    representava un 1,9% dels alumnes matriculats. Durant els tres cursos segents no hi van

    haver alumnes matriculats i no va ser fins al curs 2003-2004 que de nou van haver-hi alumnes

    estrangers amb un percentatge del 2,9%. Al curs 2005-2006 es va assolir un percentatge

    significatiu, que s el ms alt que hi ha hagut durant el perode, un 11,4%. A partir daquest

    curs sha produt un descens fins al curs 2008-2009 (2,4%), per produir-se, novament un repunt

    al curs 2009-2010 (6,7%). No obstant, tret daquests valors significatius, els percentatges

    dalumnes estrangers en letapa es mouen per sota dels percentatges de lensenyament

    obligatori i s una realitat que hem esmentat ja anteriorment.

    Respecte als orgens dels alumnes, la segent grfica mostra, en percentatges i respecte al

    total dalumnes estrangers del cicle, quina s la seva distribuci, seguint els parmetres

    estadstics del propi Departament pel que fa a la classificaci segons els pasos dorigen dels

    alumnes nouvinguts.

  • 28

    Grfica nm. 21

    Alumnes estrangers Batxillerat, per orgens, a lAlta Ribagora

    Font: Elaboraci prpia a partir de les dades recollides del Servei destadstica del Departament dEnsenyament

    La grfica ens mostra que els alumnes estrangers que cursen batxillerat a lAlta Ribagora sn

    alumnes procedents de pasos de la Uni Europea o de pasos europeus que no sn de la Uni;

    solament durant el curs 2005-2006 hi va haver a les aules altres alumnes estrangers dorigen

    centre i sud-americ que representaven un 25% dels alumnes estrangers matriculats al

    batxillerat.

  • 29

    4.- ELS ESTRANGERS A LA COMARCA DE LALTA RIBAGORA: EL PUNT DE VISTA DELS

    ENTREVISTATS.

    La comarca ha experimentat en els darrers anys, i segons els entrevistats, un lleuger

    estancament de la poblaci dorigen estranger, fruit de la davallada de nouvinguts. La gesti

    de les poltiques en matria dimmigraci es duu a terme principalment des del Consell

    Comarcal, amb la coordinaci i suport de la resta dinstitucions de carcter pblic aix com

    dentitats del tercer sector que treballen de manera directa o indirecta amb la poblaci

    dorigen estranger. Els principals eixos de treball en matria de poltica sobre poblaci

    estrangera a la comarca sn: laprenentatge de la llengua i lalfabetitzaci, les activitats

    formatives dinserci i orientaci laboral i les activitats de sensibilitzaci i foment del

    coneixement intercultural. En relaci a aquest ltim eix, tant des de ladministraci local com

    des dels centres educatius i sciosanitaris es coincideix a assenyalar la necessitat de disposar

    de ms recursos econmics, humans i formatius en el coneixement de com gestionar la

    diversitat cultural.

    4.1. Ladministraci i els estrangers.

    Les entrevistes realitzades a diferents professionals de ladministraci pblica indiquen que

    sha aturat lincrement de larribada destrangers a la comarca, aix com tamb les arribades

    per reagrupament familiar. Aquesta tendncia es creu que ha estat motivada, en bona part,

    per lactual conjuntura de crisi econmica que afecta el pas.

    La crisi ha fet paralitzar la immigraci, paralitzar lincrement. Tamb ha parat la

    demanda de reagrupaments familiars.

    En relaci a la tasca desenvolupada des de ladministraci pblica en matria de poltiques

    respecte els estrangers, cal destacar el servei dimmigraci del Consell Comarcal de lAlta

    Ribagora que treballa de manera coordinada amb altres entitats i institucions de la comarca.

    Treballem conjuntament; a travs de Secretaria per a la Immigraci, aqu treballem jo

    i lagent dacollida, per tamb juntament amb Creu Roja, Serveis Socials, joventut,

    etc.

    Els programes dintervenci aix com la resta de projectes, activitats i serveis en lmbit de la

    gesti de la immigraci a la comarca, es porten a terme en la seva majoria, de manera

    coordinada amb altres entitats i institucions que de manera directa o indirecta treballen tamb

    amb la poblaci dorigen dimmigrant. A nivell formatiu, des del Consell Comarcal, en

    collaboraci amb altres institucions com el Consorci de Normalitzaci Lingstica, sestan

    duent a terme cursos de llengua catalana aix com tamb, dins la formaci dadults, de llengua

    castellana i dalfabetitzaci, els quals es caracteritzen per tenir un alumnat exclusivament

    femen i dorigen marroqu.

  • 30

    A travs de la formaci dadults, fem alfabetitzaci, i nicament sn dones

    marroquines.

    Daltra banda, i tamb en lmbit de la formaci, des de ladministraci pblica comarcal

    sorganitzen activitats formatives entorn a l orientaci i inserci laboral, ja sigui a travs de

    cursos de Riscos Laborals, de Catal en el mn de lhostaleria, el qual s gestionat a travs de

    lassociaci AMIC, etc.

    Pel que fa als professionals, malgrat no existir oferta formativa per aquest sector, es posa de

    manifest, a travs dels entrevistats, la necessitat de poder disposar daquest tipus de formaci.

    Com a necessitat... potser un curs per a professionals, perqu per als immigrants crec

    que no hi ha necessitats.

    4.2. Salut i poblaci estrangera.

    Des de lmbit sanitari, es coincideix com anteriorment en remarcar la tendncia a la reducci

    de larribada dimmigrants, i per extensi dusuaris dels serveis dassistncia primria a la

    comarca en comparaci amb la dcada anterior.

    Aqu, a partir de lany 2000 vam viure un boom, i des de llavors a nivell sanitari van

    comenar a regular amb la llei 4/2000. Hem reconegut el dret a lassistncia sanitria

    universal, i a partir daqu va venir molta gent. Ara la cosa s molt diferent, perqu no

    hi ha tanta gent

    Daltra banda, malgrat afirmar que no hi ha diferncies notries entre ls del servei i el tracte

    amb la poblaci autctona i la dorigen immigrant, sobserva una certa diferenciaci puntual

    en relaci al collectiu marroqu, normalment motivada per les dificultats de comprensi

    cultural i idiomtica.

    Amb els dAmrica Llatina no tenim problemes de comunicaci, i tenen ms coses

    similars a nosaltres. Per per exemple amb la comunitat marroquina s que hem tingut

    algun problema. Per s molt de tant en quant, tamb.

    Tot i que sexpressa una gaireb absncia total de conflictes en la relaci entre els

    professionals sanitaris i els usuaris dels serveis dorigen immigrant.

    Al final, tinguin lorigen que tinguin, crees un vincle de confiana. Per aix pot ser que

    tinguem algun problema al principi, per amb el temps desapareixen; no tenim

    conflictes.

  • 31

    La principal necessitat detectada en matria dintervenci est lligada al fet de no poder

    disposar des dels serveis dassistncia primria de mediadors culturals, ja que, malgrat

    disposar del servei de traducci de sanitat via telefnica, com del servei del Consell Comarcal,

    en determinats casos s insuficient per tal de fer front a determinades situacions.

    Al Consell Comarcal hi ha una Oficina dAtenci a limmigrant i tamb tenen

    traductors, per no tenim mediadors culturals. Nosaltres ms que res utilitzem els

    traductors del consell i tamb la traducci via telefnica, per si tingussim mediadors

    els utilitzarem.

    Els professionals entrevistats fan mfasi en la importncia de disposar de formaci continuada

    en matria de salut i immigraci. I sobretot sassenyala la necessitat de formaci en lmbit del

    coneixement cultural i religis.

    Loficina dAtenci a lImmigrant s que ha fet unes jornades sobre pluralitat religiosa i

    ha convocat als professionals; i aix est molt b!

    Daltra banda, des dels CAP, a travs de la llevadora, es duen a terme classes de preparaci per

    al part obertes a tota la poblaci, aix com de formacions i/o xerrades formatives de carcter

    intern per als seus professionals.

    Aqu tenim una psicloga i un psiquiatra, i a vegades parlem sobre el tema de la

    depressi amb ells.

    4.3. Leducaci i els estrangers.

    Dacord amb la tendncia de la immigraci a la comarca en els darrers anys, en els centres

    educatius sha experimentat una davallada del nombre dalumnes dorigen estranger i sobretot

    nouvinguts.

    Tenim alumnes immigrants, per el percentatge s molt baix. Aquest any i lany

    passat ja ha comenat a baixar, i dalumnes nouvinguts gaireb que no.

    Dacord amb els entrevistats, no sobserven necessitats i/o dificultats en el treball docent amb

    la poblaci dorigen estranger. Alhora safirma disposar de suficients recursos propis, o

    prestats per altres entitats o associacions, com per exemple davant les situacions de conflicte

    lingstic.

    A lhora de relacionar-nos amb les famlies immigrants aprofitem el servei de

    traducci del Consell Comarcal.

    Fruit, com afirmen els professionals entrevistats, de lexperincia danys amb la que compten

    en el tracte amb alumnat immigrant, no es duen a terme programes especfics per aquest tipus

  • 32

    dalumnat, ms enll dels recursos i protocols establerts per llei, com sn lAula dAcollida i el

    Pla dAcollida en el cas de les escoles1. Tot i aix, tant des dels centres deducaci primria com

    secundria, es subratlla la importncia de seguir treballant en lmbit de la sensibilitzaci i el

    foment del coneixement intercultural.

    Aquest any farem una xerrada sobre la Dona Immigrada.

    s important, crec, saber com ho hem de fer..., vull dir amb la seva cultura i la nostra.

    Els centres educatius de la comarca disposen de lAula dAcollida com a principal recurs

    especfic en el seu treball amb lalumnat immigrant nouvingut. I malgrat no disposar ni tenir

    necessitat dun protocol especfic, molts dels centres escolars afirmen fer certes adaptacions

    curriculars aix com treballar temes especfics amb lalumnat de famlies estrangeres, sobretot

    en relaci a la llengua.

    No fem res especfic pels alumnes immigrants, per s que els professors busquen

    materials sobretot per treballar a catal i castell i fan adaptacions curriculars.

    Lescola treballa de manera coordinada amb el Consell Comarcal i la Creu Roja en la gesti de

    les classes de refor escolar que aquesta darrera entitat imparteix i les quals, malgrat ser

    obertes a tot lalumnat, tenen un notria presencia dalumnat dorigen estranger.

    Amb la Creu Roja tenim el Refor Escolar; vnen a la tarda els voluntaris de Creu Roja i

    fan reps amb els alumnes.

    Daltra banda, i pel que fa a la formaci dels professorat, entre els entrevistats es recull

    lopini de que es considera necessari tenir formaci especfica per al treball docent amb la

    poblaci estrangera. I es reconeix linters en disposar de ms informaci sobre tcniques i

    metodologies per afavorir laprenentatge de la llengua.

    Crec que estaria saber-ne ms sobre el tema de facilitar laprenentatge de la llengua.

    Al principi de larribada dimmigrants s que necessitvem formaci, per ara ja crec

    que no necessitem formaci

    1 A travs del Pla dAcollida, es coordina i es controla el procs darribada i daprenentatge de lalumnat nouvingut a lescola.

  • 33

    4.4. El tercer sector i els estrangers.

    Les dimensions la poblaci de la comarca de lAlta Ribagora fa que aquesta disposi dun teixit

    associatiu redut, per important des del punt de vista de la tasca desenvolupada en relaci al

    fenomen migratori. Ja sigui de manera conjunta amb altres entitats i sobretot institucions de

    carcter pblic, es duen a terme des del tercer sector activitats de tipus formatiu, dintervenci

    social bsica i de sensibilitzaci.

    Els entrevistats assenyalen lincrement de la precarietat de les condicions de vida de la

    poblaci dorigen estranger de la comarca fruit de lactual crisi econmica i la davallada

    relativa de les oportunitats laborals, malgrat que creuen que la davallada de llocs de feina a la

    comarca ha estat menor que en altres indrets.

    Sha experimentat, a ms a ms de laugment de la precarietat socioeconmica, una prdua de

    llocs de treball que ha conduit a part de la poblaci immigrant a marxar del territori.

    La situacin econmica es complicada, y aunque muchos estamos an trabajando, ha

    habido gente que se han quedado sin trabajo y han empezado a marcharse a su pas o

    a otras partes de Espaa.

    Entre les diferents tasques realitzades a nivell dintervenci, cal destacar tot el conjunt de

    serveis destinats a intentar satisfer les necessitats socials bsiques de les famlies i, per altra

    banda, el refor escolar que, ms enll de linters per motius acadmics, intenta palliar una

    problemtica detectada per la dificultat de compaginaci de la vida familiar i laboral de les

    famlies immigrants amb fills, a la qual shi afegeix la manca de xarxa familiar.

    Aqu hay un tipo de trabajo que se puede encontrar mucho y que es en la hostelera.

    Pero estos trabajos que junto con la construccin emplean muchos inmigrantes no son

    siempre compatibles con las condiciones familiares, y muchas veces nos encontramos

    los nios inmigrantes solos en el parque, porque ellos no tienen familiares para que

    cuiden de sus hijos.

    Pel que fa a la sensibilitzaci, entre els entrevistats es detecta que, malgrat no donar-se

    actituds racistes entre la poblaci, hi ha una manca de contacte i de relaci entre la poblaci

    autctona i la poblaci dorigen immigrant.

    Jo veig que aqu no hi ha racisme en aquesta zona. La gent estan acostumats, per

    potser s que no hi ha molta relaci amb la gent immigrada.

    Malgrat els esforos duts a terme per aquesta tipologia dentitats i associacions, en general la

    major part de dificultats amb les que es troben sn per manca de recursos, sobretot de

    carcter econmic, material i hum.

  • 34

    la asociacin como no tiene dinero, cuando queremos hacer algo tenemos que pedir.

    Nos gustara hacer proyectos de codesarrollo, pero somos pocos y cuesta mucho

    mover recursos y que la gente se implique.

    Quant a la formaci, tots els entrevistes coincideixen en afirmar la importncia de poder

    disposar de formaci continuada tant per a professionals com per a les persones dorigen

    immigrant residents a la comarca. En aquest sentit, es valoren positivament les activitats

    formatives dutes a terme a la comarca ja sigui a travs de ladministraci pblica com de les

    prpies entitats del tercer sector.

    Sobretodo nosotros hacemos ahora formacin lingstica, ya que hace falta para

    integrarse en esta sociedad. En el Consell Comarcal, que funciona muy bien, tienen un

    centro de Formacin de Adultos y hacen clases de castellano y cataln.

    Concretament, pel que fa a la formaci, des del tercer sector sestan oferint cursos de llengua catalana per a la poblaci immigrant, de refor escolar per a lalumnat immigrant a travs de la

    coordinaci amb els centres educatius, aix com dorientaci