Hortet, una opci dagricultura ecolgica

  • Published on
    12-Mar-2016

  • View
    218

  • Download
    4

DESCRIPTION

Hortet, una opci dagricultura ecolgica de Miquel Sentandreu

Transcript

  • LHORTET. UNA OPCI DAGRICULTURA ECOLGICA A XICOTETA

    ESCALA.

    Miquel Sentandreu

    (Per a la Comissi dagricultura ecolgica dIndignats Quatretonda, 15M)

    Una forma de introduir-se o aproximar-se al coneixement i la prctica de lagricultura

    ecolgica, es cultivant un hortet familiar. El cultiu ecolgic dun hortet ens permetr

    conixer i familiaritzar-nos amb les tcniques de lagricultura ecolgica, y a llarg

    termini ens podria servir de base per afrontar projectes de major magnitud.

    Si ens decidim a fer una horteta per a consum familiar, el ms adequat es cultivar-la

    amb tcniques dagricultura ecolgica, el que ens permetr obtindre uns aliments lliures

    de pesticides i altres substncies qumiques estranyes i perilloses per a la nostra salut, a

    la vegada que participem, encara que noms siga un poquet, en la millora de les

    condicions mediambientals.

    En agricultura ecolgica hi ha que tindre en compte molts factors com la terra, el clima,

    els fertilitzants, les llavors, la rotaci i associaci de cultius, lexistncia de tanques

    vegetals, les substncies minerals, els abonaments verds, la necessitat daigua, lerosi,

    les possibles plagues etc.

    Per no cal que ens espantem. Per a comenar es molt poc el que fa falta. Amb una

    xicoteta parcella de 200 m2, a ser possible amb rec, una aixada, un poc de fem, unes

    llavors i molta illusi, ja tenim el ms important per a iniciar-nos en la producci

    daliments ecolgics de qualitat.

    No hem doblidar que lhortet forma part dun ecosistema molt ms ample on la vida, en

    cas de no existir lhome, seguiria evolucionant. Per tant, en lloc de voler controlar tots

    els detalls, es tracta ms be de posar les plantes en les condicions ms favorables per a

    que puguen crixer sanes, i observar-les amb la finalitat de detectar possibles alteracions

    que pugem corregir amb la nostra actuaci immediata, o be a llarg termini, aprenent

    dels error que hagurem pogut cometre.

    Cal sembrar i plantar la major varietat possible de plantes, doncs la varietat es un factor

    de protecci de les plantes front a possibles invasions de plagues. I per altra banda

    tindrem ms possibilitat de que algunes de les collites siguen exitoses, i ens faciliten una

    dieta variada, sana i rica en sabor i color.

    En lhorteta no cal preocupar-se massa per la quantitat de fruites i verdures que

    produm. Amb una miqueta de dedicaci collirem ms del que podem consumir, i com

    la finalitat dun hortet familiar no es la venda dels productes, cal ajustar la producci al

    nostre consum i interessar-se ms per la varietat i la qualitat.

    Per a posar en funcionament lhortet necessitem uns mnims:

    PARCELLA

    Cal que tinga una srie de condicions, que en cap cas seran indispensables, solament

    orientatives:

    - Si est situada a prop del poble ens facilitar les visites, fins i tot a peu.

  • - Que tinga fcil accs.

    - Dotada de rec per goteig, a ser possible.

    - Per a fer hortalisses, millor en terra roja

    -Que no tinga vens amb cultius convencionals amb molta demanda de pesticides, si por

    ser.

    - Amb unes dimensions entre 200 m2 i dues fanecades (1.500m2)

    FERRAMENTES

    - Aixada per a cavar.

    - Aixaeteta menuda per a sembrar i plantar.

    - Llagoneta o birbadora per a rascar.

    - Solfatadora

    - Una llena de fil per a marcar els solcs.

    Amb estes ferramentes bsiques, ja podem comenar. A mesura que anem cultivant la

    terra podrem valorar si ens fan falta altres: rastells, ensofradora, llegonetes ms

    menudes, falsons, falses, tisores de ma, tisores de podar, una eixada de roda, una forca

    de doble mnec per a estovar la terra etc., i fins i tot un remolquet per al cotxe i un

    motocultor de 125 c.c. si lextenci cultivada es ms gran de 500 m2, per no cal

    precipitar-se, a lhora de fer despeses importants cal valorar be la necessitat i el moment.

    Per altra banda sempre tenim la possibilitat de compartir ferramentes, maquinaria i

    coneixements amb els amics, familiars i vens.

    LLAVORS I PLANTERS

    Segons el tipus de cultiu:

    -Sembra directa. Sembrarem la llavor en terra directament al lloc que volem fer el

    cultiu.

    -Plantaci. Sembrarem la llavor en parcelles xicotetes o caixes de planter i desprs

    trasplantarem les plantetes al lloc on vulguem cultivar-les.

    Hi ha plantes que van millor amb sembra directa, altres donen ms bon resultat si les

    trasplantem, i algunes podem sembrar-les directament o trasplantar-les, atenent al gust

    de cadasc, lexperincia, les condicions climtiques u altres factors.

    Cal proveir-se, poc a poc, de llavors autctones o adaptades que responen millor front al

    clima, el tipus de terra, i les plagues. Anar fent-se un xicotet banc de llavors que podrem

    utilitzar en els nostres cultius, o be compartir-los amb altres aficionats a lhorta. En un

    principi si no disposem de llavors locals, tindrem que sembrar y plantar les que ens

    proporciona el comer. Per cal tenir present que la recuperaci de llavors autctones es

    una tasca important, difcil per a una sola persona, per possible si som varies les

    persones interessades.

    FERTILITZANTS

    En agricultura ecolgica sols utilitzarem fertilitzants orgnics, que poden ser molt

    variats: fems danimals, residus de les collites, residus dindstries agroalimentaries,

    algues, adobs verds etc., que podem enriquir amb elements minerals que sobtenen per

    trituraci de roques riques en determinats minerals que poden ser deficitaris en les

    nostres terres. Per a ja ho veurem ms en davant, per a comenar el fem mesclat amb

    la palla que els ramaders aporten a les quadres es suficient.

  • Una vegada seleccionada la parcella que volem cultivar, escamparem el fem per tot

    arreu, a ser possible al llarg de la tardor, desprs duns dies, quan la terra siga en

    condicions la treballarem cavant amb laixada o be passant-la de ganxos amb una

    muleta o un tractor. La primera vegada cal que la cavada siga fonda per a deixar la terra

    molla de manera que les plantes puguen arrelar adecuadament.

    Quan decidim plantar o sembrar treballarem la terra altra vegada de manera ms

    superficial per tall de trencar la crosta i facilitar la germinaci amb un millor contacte de

    les llavors amb la terra.

    La sembra cal fer-la amb la terra bona de sa per tall devitar regar immediatament,

    doncs si reguem avan deixir la planta sapreta la terra dificultant leixida de les noves

    plantes, o be procedirem a regar molt sovint per evitar que es seque massa, fins que les

    plantes hagen eixit.

    Per a plantar es tamb important que la terra tinga lhumitat adequada, per no tant com

    en la sembra, doncs immediatament desprs de plantar les mates comenarem a regar-

    les, per a facilitar el contacte de les arrels amb la terra i aportar-li laigua suficient.

    Es molt til per a sembrar i plantar marcar el solc amb una llena que ens permetr fer

    els solcs rectes i situar-los realment on vulguem, encara que no hi ha res adir si voleu

    sembrar o plantar a ull i sense respectar els solcs.

    Una vegada les plantes fora o arrelades, i avan que isca molta brossa birbarem

    superficialment la terra amb molta cura de no ferir les plantes. Si fem esta feina prou

    sovint no ens resultar gens fastigosa, i tindrem les plantes en bones condicions per a

    crixer sense competidors ocasionals. No debades es diu que val ms una birbada que

    dos recs.

    El rec el durem a terme, si podem, de manera localitzada, amb les gomes que tots

    conegueu, cal tenir en compte a lhora de comprar-les que siguen de 16 mm., continues

    amb goters incorporats cada 25cm, com a mxim cada 40 cm. La frecuencia de rec

    estar condicionada principalment per la climatologia, concentrant-se els recs ms

    abundants i freqents als mesos destiu: juny, juliol, agost i setembre. La resta de lany

    estarem atents i regarem quan ho creguem necessari desprs de mirar lhumitat de la

    terra i lestat de les plantes.

    Ja per a finalitzar, adjuntem un calendari que ens pot orientar sobre les poques ms

    idnies per a sembrar o plantar tenint en compte la climatologia i la tradici al nostre

    poble.

  • POQUES DE SEMBRA I TRASPLANT A LHORTA

    GEN FEB MAR ABR MA JUN JUL AGO SET OCT NOV DEC

    ALBERGNIES SS SS T T ALLS PORROS SS T T ALLS SECS S S S ALLS TENDRES S S S S API ST ST ST BAJOQUETA S S BLAT S S BLEDES ST BORRAJA S S S CACAUET S S CARABASSA DE FREGIR T T CARABASSA DE TORRAR S S CARXOFES T T CEBA DE GRA T T CEBA TENDRA T COL DHIVERN T T T DACSA ESCLAFIDORA S S LLENTILLES S S S ENCISSAM T T T T T T T T T T ESPINACS S S S S FAVES S S S FESOL BLANC S S S FESOL PELAILLA S S S S FESOL ROIG S S S FRESA T T JULIVERT S S S S S S S S MELO DALGER ST ST MELO TOT LANY ST. ST. ST. MONIATOS T T T T T NAP S S PSOLS S S S PEBRES T T QUERAILLES S S S S RAVES S S S S S S S S REMOLATXA ROJA S S S S PASTANAGA ST ST ST ST ST ST ST CIGRONS S S S TOMAQUES T T

    SS SEMBRA PER A FER PLANTER

    S SEMBRA DIRECTA

    ST SEMBRA DIRECTA O TRASPLANT

    T TRASPLANT

    En un futur prxim oferirem ms episodis relacionats amb el cultiu ecolgic a xicoteta

    escala.