Guia practica de llenguatge musical, per Marta Obradors

  • Published on
    27-Jun-2015

  • View
    9.194

  • Download
    8

Transcript

  • 1. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICALGUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat)Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 1

2. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICALIndex de Continguts CAPTOL 1 EL RITME ........................................................................................................ 41. EL RITME ........................................................................................................ 42. COM REPRESENTEM EL RITME EN EL LLENGUATGE MUSICAL? ...................83. SIGNES QUE MODIFIQUEN LA DURADA .........................................................94. GRUPS DE VALOR ESPECIAL .........................................................................105. EL COMPS ...................................................................................................126. COM COMENCEM I COM ACABEM? ............................................................167. CONTRATEMPS I SNCOPE ............................................................................178. GUIA PER LANLISI RTMIC .........................................................................19CAPTOL 2 LA MELODIA .................................................................................................201. EL RITME ......................................................................................................212. ELEMENTS BSICS DE LA NOTACI MUSICAL ..............................................22 a. Les 7 notes de lescala ......................................................................22 b. El Pentagrama ..................................................................................23 c. Les Claus ...........................................................................................23 d. Escala Diatnica ...............................................................................24 e. Escala Pentatnica ...........................................................................25 f. Els Modes .........................................................................................26 g. Escala Cromtica. Les alteracions .....................................................29 h. Els Intervals ......................................................................................32Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 2 3. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Index de Continguts (Cont.) 3. TONALITATS .................................................................................................344. GRAUS TONALS ............................................................................................355. TONALITATS RELATIVES ...............................................................................366. EL SISTEMA DE LES TONALITATS ..................................................................377. LA MODULACI ............................................................................................428. LA INTENSITAT ..............................................................................................439. SIGNES DEXPRESSI ....................................................................................4410. ORNAMENTS ................................................................................................4411. TESITURA ......................................................................................................4712. GUIA PER LANLISI MELDIC ......................................................................48 Nota: Aquesta Guia Prctica de Llenguatge Musical ha estat elaborada per Marta Obradors a partir del llibre DO, RE ... QUE? de Federico Abad amb la collaboraci Iolanda Gonzlez. Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat)3 4. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICALGUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL CAPTOL 1 EL RITME1. EL RITMENo s un terme exclusiu de la msica, el fem servir per un gran nombre dactivitats (el ritme dun corredor de fons, el ritme duna mquina empaquetadora) i sobretot, a lunivers natural.La naturalesa t un funcionament rtmic (la sortida del sol, migdia, tarda i nit, els perodes de la lluna, les estacions de lany) i tamb trobem ritmes sonors en la natura (les ones de la mar, el bategar del cor, el grill). Per tant, entenem el ritme com periodicitat , que vol dir, la repetici dun patr.Al estar tant lligat a la naturalesa, ens afecta directament, ja que sentir el ritme ens provoca el moviment, i com a conseqncia ens impulsa a ballar. Aix doncs, el ritme i la dansa estan en lorigen de la msica. Per interpretar els ritmes els nostres avantpassats, van comenar a utilitzar la veu, el xoc de pedres, troncs que desprs serien foradats per fabricar instrumentsnaixent aix la msica instrumental. DEFINICI DE RITME: Ordenaci dels sons (o sorolls) i dels silencis en el temps,seguint la periodicitat dun patr. El ritme implica exactitud sense rigidesa. Els cops aleatoris no sn ritme, per si podem jugar amb el ritme: per exemple un bateria pot accelerar, disminuir, canviar la combinaci de cops rtmicsEl ritme saguanta sobre uns fonaments, aquests fonaments sn: LA PULSACI: s una seqncia de cops, batecs, moviments o impulsos que esrepeteixen al llarg del temps de forma regular. Com per exemple seria el cas del pols del canell, el batec del corEscola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 4 5. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL De vegades marquem la pulsaci de manera explcita, com s el cas del bombo en una desfilada. Altres vegades la pulsaci est de manera implcita, s a dir, encara que no es senti sabem que s all dins.Cal no confondre latac de la pulsaci amb la pulsaci en si mateixa. La pulsaci s el breu instant de temps que passa entre atac i atac. De la mateixa manera que les persones percebem amb claredat la pulsaci, tamb s cert que no sentim totes les pulsacions iguals. Sn iguals de durada per no de intensitat i les organitzem en dues categories forts i dbils.A les pulsacions fortes les denominarem accents.Si laccent s cada dues pulsacions denominem a aquesta accentuaci binria, si s cada tres ser ternria, cada quatre quaternria. Les accentuacions de 5, 6, 7 o ms pulsacions seran el resultat de combinacions daccentuacions simples.TEMPS1 2 3 4 BINARIF D TERNARI F DDQUATERNARI F DSFD F= accent fort D= accent dbil SF = accent semi fortDe fet, tot surt de les accentuacions binries (ex: marxa) i ternries (ex: vals). Quan les combinem apareixen una srie daccents secundaris que sanomenen accents semi forts.Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat)5 6. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Exemples:TEMPS 1 23 456 7 COMBINACI TERNARI + BINARIFD D SF DBINARI FD D SF DDCOMBINACITERNARI + BINARIF DD SF D SF D + BINARI F= accent fort D= accent dbil SF = accent semi fort TEMPO: s la velocitat que utilitzem per interpretar una pea musical. En la msica escrita utilitzem els indicadors de moviment per ajudar a determinar el tempo. Tipus: A) Pel moviment regular (velocitat constant) utilitzem: GRAVE, LENTO, LARGO, ADAGIO, ANDANTE, MODERATO, ALLEGRO, VIVACE,PRESTO (ordenats de ms lent a ms rpid). Aquests es poden matisar ambdiminutius o superlatius (allegretto, prestissimo) o b completant-los ambadverbis o expressions com: ASSAI (bastant), POCO, MOLTO, PIU (ms), CONMOTO (amb moviment), MA NON TROPPO (per no massa). Els indicadors demoviment regular sescriuen sobre el pentagrama. B) Pel moviment variable utilitzem: ritardando (rit), rallentando, morendo, smorzando, accelerando (accel). Elsindicadors de moviment variable sescriuen per sota el pentagrama. Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 6 7. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Per determinar amb precisi el tempo, es pot utilitzar un aparell anomenat metrnom, patentat al 1816 per lalemany Maelzel (encara que quatre anys abans lhauria inventat un holands anomenat Winkel). Tant la paraula tempo, com els indicadors de moviment, sn paraules italianes. Lidioma itali va acabar per imposar-se com llengua internacional per la msica sobre el segle XV (on lescriptura musical va comenar a agafar la forma que t actualment) ja que la majoria dels grans compositors treballaven als estats italians. En aquesta poca a Itlia es produeix un impressionant moviment cultural conegut com Renaixement, promogut per governants i famlies poderoses o mecenes que senvoltaven de bons artistes, ja que lart els donava prestigi (Miguel ngel, Leonardo da Vinci, Rafael, Toms Luis de Victoria). A tot aix, haurem dafegir que un invent com la impremta de Guttemberg (1450) tamb es va utilitzar per editar partitures, que no noms porten signes musicals, si no que una bona part dindicacions sha de fer amb paraules. Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 7 8. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL 2. COM REPRESENTEM EL RITME EN EL LLENGUATGE MUSICAL?El sistema musical que utilitzem s el occidental (entenem com occident el conjunt de pasos dels diferents continents, les llenges i cultures dels quals tenen el seu origen en Europa). Aquest sistema t origen en la Grcia clssica i posteriorment, desprs de cinc segles de colonitzacions es va anar expandint arreu del mn. Per existeixen altres sistemes, alguns ms senzills i daltres ms complexes com s el cas de la India. LES NOTES: representen dues de les quatre dimensions del so: lalada i la durada.Com estem en lapartat del ritme, parlarem noms de la durada de les notes. Aquesta es representa mitjanant figures. Quan ms complexa s la figura duna nota, menor s la seva durada. Les parts duna figura sn el cap i la plica. La durada representada mitjanant les figures s relativa (depn del tempo) i proporcional (les figures guarden una proporci entre elles: sn el doble de la segent i la meitat de lanterior, per tant, qualsevol figura dura el mateix que dues de lordre inferior).La msica necessita espais on respirar i poder expressar-se adequadament. Els signes que representen aquests espais sn els SILENCIS o PAUSES. Sanomenen igual que la figura digual durada. Les combinacions de figures ms usuals:Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat)8 9. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL 3. SIGNES QUE MODIFIQUEN LA DURADA.Les figures de les notes ofereixen un gran nombre de combinacions, per no poden resoldre per s soles qualsevol tipus de msica. En el llenguatge musical trobem diferents signes auxiliars que permeten superar aquestes limitacions. La lligadura: signe musical en forma darc que es colloca entre dues notes persumar les durades daquests. Noms provoca aquest efecte si les notes tenen elmateix nom i estan collocades en la mateixa posici sobre el pentagrama.Aquest tipus de lligadura lanomenem: lligadura de prolongaci. Tots els altrestipus de lligadures sn lligadures dexpressi. El puntet: signe que es colloca a la dreta de la nota i augmenta la seva duradaun 50% ms, s a dir, el puntet afegeix la meitat del valor de la nota queacompanya. El puntet es pot aplicar a qualsevol figura. Existeix tamb el doble iel triple puntet que incrementen 1/4 i 1/8 la figura que el porten. Tenim 2 tipusde puntets: a) de prolongaci: que allarga la nota sense acabar ni un temps niun comps, i b) de complement: amb el valor del puntet sacaba un temps ocomps. El calder: signe compost per un arc i un punt en el seu centre, que prolonga ladurada de la nota a voluntat de lintrpret. Sha de mantenir el so de la notaperqu la pulsaci quedi suspesa. Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat)9 10. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL 4. GRUPS DE VALOR ESPECIALHem vist com el llenguatge musical resol el problema de les durades del so mitjanant les figures musicals. Tamb hem vist com aquestes figures poden augmentar el seu valor mitjanant el puntet, la lligadura i el calder. Per queda un tercer problema per resoldre: com collocar dins duna pulsaci binria (que podem dividir en meitats) una figura de tres parts, cinc, set, nou?. Aix es resol mitjanant aquests grups de valor especial.El treset (s el ms utilitzat) s un grup de tres notes digual valor que shan dinterpretar en el mateix temps que duren dues notes del seu mateix valor. Per identificar-los sels posa un 3 sobre o sota. El cas invers, passa en els compassos compostos on la seva unitat de temps (al ser una figura amb puntet) es divideix en tres parts. Com collocar-hi una figura de subdivisi binria?. Mitjanant el doset:Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 10 11. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 11 12. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL 5. EL COMPSCom hem dit abans, alhora de cantar o tocar instruments, les persones sentim unes pulsacions ms fortes que altres a les quals anomenem accents. Aquesta ordenaci de pulsacions fortes i dbils repetides regularment, les reflectim en el paper agrupant-les en paquets. El paquet comena amb una pulsaci forta seguida de 2,3,4 de dbils. Quan es considera tancat el paquet, sinicia un de nou de la mateixa manera. Cadascun daquests paquets s el comps i el tanquem amb un lnia divisria.Per tant, els compassos sn el mitj que utilitza el llenguatge musical perrepresentar laccentuaci prpia de qualsevol ritme. Cada comps s una unitatformada per dos o ms pulsacions, la primera de les quals s forta. Accentuaci binria: 1-2 | 1-2|Accentuaci ternria: 1-2-3 |1-2-3 |Accentuaci quaternria: 1-2-3-4 | 1-2-3-4 |Ara b, a cada pulsaci sigui forta o dbil se li ha dassignar una figura (negra, blanca, corxera) per saber la durada de cada pulsaci:Exemple: Accentuaci a negres + binria:Accentuaci a blanques + ternria:Accentuaci a corxeres + quaternria: Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat)12 13. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Com tradum aix sobre el paper?Ho farem a travs del:Indicador de Comps: consisteix en una fracci on el numerador de la qual indica elnombre de pulsacions que t cada comps i el denominador indica la figura queocupa cada pulsaci (dita tamb unitat de temps) Usualment, en comptes de posar la figura directament (per exemple) en el denominador, aquesta s substituda per un nmero segons el segent principi: dit nmero expressa quantes daquestes figures duren tant com una rodona. Aix 4, representa la negra perqu sn quatre les negres necessries per ocupar el mateix que una rodona. Aquesta fracci es colloca al principi de la partitura.De vegades, el compositor ens marca la velocitat daquesta pulsaci mitjanant una indicaci metro nmica. s a dir, ens marca lequivalncia entre la figura que fa dunitat de temps i la xifra que expressa el nmero de pulsacions per minut (p.p.m).Per exemple en una pea en comps 4/4 si trobem, vol dir que cada temps va a durar un segon, s a dir, 60 pulsacions de negra per minut.Quan llegim una partitura en veu alta (solfeig) per no perdrens a lhora de collocar les notes en cada temps, utilitzem una m que dibuixa en laire les pulsacions de que consta el comps. Aquest dibuix s diferent segons sigui: Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat)13 14. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Observem el que primer temps que porta laccent fort sempre s a baix, ja que s el que ms pesa.Compassos Simples: sn els que podem subdividir els seus temps en meitats, s adir, les seves pulsacions sn binries. La unitat de temps dels compassos simplessempre s una figura de valor simple, sense puntet. Compassos Compostos: sn els que podem subdividir els seus temps en tres parts,s a dir, les seves pulsacions sn ternries. La unitat de temps dels compassossempre s una figura de valor compost, amb puntet. Numerador dels C.Sx3= Numerador dels C.C 2x3= 6 3x3= 9 4x3=12Denominador del C.S x2= Denominador dels C.CExemple: El comps 2/4 sabem que s un comps de 2 temps i que la seva unitat de temps s la negra. Per passar-lo a comps compost, multiplicarem el numerador per 3 i el denominador per 2 obtenint el comps 6/8. El resultant tamb s un comps de 2 temps ja que prov de lanterior, i al tenir un 8 al denominador indica que la unitat de la subdivisi de cada temps s la corxera. Per tant la unitat de temps ser la negra amb punt que sobt de la suma de les tres corxeres que subdivideixen cada temps. Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat)14 15. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL El denominador del comps compost ens indica la figura que ocupa una de les subdivisions, ja que no existeix un nombre sense que tingui la relaci adequada amb la rodona.Els compassos compostos ms usuals sn el 6/8, 9/8, 12/8, que es corresponen amb el 2/4, 3/4, i 4/4. Per tant, el 6/8 s binari, el 9/8 s ternari i el 12/8 quaternari.La manera concreta de marcar un 6/8, per exemple, s Compassos damalgama: es formen per la suma de compassos simples.Per exemple: el comps Sutilitzen molt en la msica tradicional de danses dels pasos balcnics (Bulgria, Romania i Iugoslvia) i tamb a Hongria i Rssia. Al pas basc hi trobem lexemple del ZORTZICO (en 5/8). Alguns exemples dautors que lhan utilitzat sn: Stravinsky, Bartok i Dave Brubeck.Hemiola: s un tipus daccentuaci.Si ens hem fixat b, hi ha compassos que duren el mateix, per exemple: un 2/2 i 4/4 tenen 4 negres en un comps. La diferencia est en laccentuaci, ja que el 2/2 saccentuai el 4/4. s a dir, duren el mateix per no tenen la mateixa accentuaci. Aix tamb passa amb : 3/4 i 6/8. Contenen 6 corxeres per diferentment accentuades. Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat)15 16. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Hi ha compositors que juguen amb aquestes diferents accentuacions (per exemple: Leonard Bernstein en Amrica). Un altre exemple s el flamenc on van per hemiola els palos ms importants. 6. COM COMENCEM I COM ACABEM?En les frases musicals al igual que en les frases del llenguatge verbal, de vegades comencem accentuant al principi i de vegades no ho fem aix. Per exemple: a) Crec que ja ho saps tot. b) No crec que ho spigues massa.En ritme: a) b) Quan una pea sinicia amb el primer accent (exemple a) es diu que t un comenament ttic. Quan una pea sinicia abans del primer accent (exemple b) es diu que t un comenament anacrsic. La nota, sigui una o ms duna, que es produeix abans del primer accent sanomena anacrusa, quedant aix el primer comps incomplert. A lhora denumerar els compassos se li assigna el nmero zero a dit comps (ja que comps s la representaci grfica dun accent ms la pulsaci o pulsacions dbils que el segueixen). Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 16 17. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Quan una pea inicia el primer comps amb silencis (ja sigui un o ms), i tot seguit tenim alguna nota, aquest comenament sen diu acfal. Aquest comps es considera el nmero 1 de la pea.Tornem als exemples anteriors per observar els finals de frase. El primer cas a), direm que t final mascul perqu lltima nota coincideix amb laccent. El segn cas b) direm que t final femen perqu lltima nota no coincideix amb laccent.Tamb tenim dos tipus de final segons si sona de forma conclusiva o suspensiva, per tant: final conclusiu que s el que acaba amb la tnica (sona a final) i final suspensiu que s el que acaba amb qualsevol nota que no sigui de lacord de tnica (sona a interrogant).7. CONTRATEMPS I SNCOPESn dos fenmens rtmics que tenen molt a veure amb les pulsacions fortes i dbils del comps i de les seves subdivisions.El contratemps es produeix quan una nota va precedida dun silenci, i el silenci cau en una pulsaci ms forta que la nota.Exemple: Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat)17 18. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Passa el mateix amb laccent interior de la pulsaci (dins de la pulsaci tamb es subdivideix en F + d).La sncope es produeix quan el so duna nota sataca en una pulsaci dbil i mentre sona es produeix una pulsaci ms forta.Exemple: El ritme caracterstic del jazz (swing) es basa essencialment en tocar fent sncopes.Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat)18 19. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL 8. GUIA PER LANLISI RTMIC 1. Cantar una o dues frases. 2. Determinar el carcter de lobra dacord amb el tempo (pot venir donat per un indicador de moviment o un indicador metro nmic o totes dues coses). 3. Determinar una pulsaci a seguir al llarg de lobra. 4. El comps: s simple o compost? (subdivisi binria o ternria). Tamb podr ser damalgama o hemiola o haver-hi canvis de comps. 5. Determinaci de les frases musicals. 6. Escriure el ritme de la/les frase/s ms caracterstica/ques. 7. Extreure els ritmes ms caracterstics. 8. Comenaments ttics, anacrsics o acfals.Finals mascul I femen. 9. Buscar o inventar una lletra per alguna de les frases (optatiu). 10. Escriure alguna frase similar en tots els aspectes que es pogus substituir en la partitura.Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 19 20. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL CAPTOL 2 LA MELODIA1. LA MELODIA Melodia: srie de sons de diverses alades i generalment, de durades diferents, quees succeeixen en el temps amb un sentit musical. Aix vol dir que els sons: No poden ser simultanis. No sn arbitraris, produts sense la voluntat de crearmsica (per exemple quan netegen les tecles del piano). Tenen quasi sempre durades diferents i aix vol dir que la melodia porta inclsel ritme.Segons F. Abadia: Qui escriu una bona melodia t un excellent punt de partida per fer una bona pea musicalUna bona melodia s un ingredient essencial per seduir loient. No hi ha teoria ni manual per fer bones melodies. s un do innat que no s exclusiu dels compositors de msica clssicaTotes les cultures han desenvolupat la prctica musical, per cadascuna ha triat opcions diferents per crear i interpretar msica. Per exemple, al continent asitic shan especialitzat en una gran riquesa de freqncies en els seus sistemes musicals. Al continent afric tenen una gran especialitzaci en el ritme. La riquesa rtmica occidental a partir del s. XX es deu a la seva aportaci. Els europeus ens hem especialitzat en lescriptura musical i en la simultanetat del so (harmonia) i la seva combinaci amb instruments i veus.Tornant a la melodia direm, per acabar, que els especialistes en etnomusicologia (cincia que estudia la prctica musical dels diferents pobles del planeta) parteixen de la segent teoria: la melodia t el seu origen en lentonaci del llenguatge hum. Sha pogut apreciar certa similitud entre la manera en la que un poble fa les seves melodies i lentonaci caracterstica de la seva parla. Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat)20 21. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL 2. ELEMENTS BSICS DE LA NOTACI MUSICALLes 7 notes de lescala representen una altra dimensi del so: la freqncia. Escala: s la successi de les 7 notes musicals ordenades de la ms greu a la msaguda. La invenci del nom de les notes es deu al monjo de lordre de Sant Benet Guido DArezzo que va viure a Itlia (a la ciutat DArezzo) entre els anys 990 i 1050. Va tenir la idea de prendre una oraci del S. VIII, lhimne a Sant Joan i composar una melodia que tenia una particularitat: cada vers del poema comenava per un dels sons de lescala. Una vegada els seus alumnes aprenien lhimne de memria, immediatament identificaven cada alada del so amb la sllaba inicial del vers. UT queant laxis REsonare fibris MIra gestorum FAmuli tuorum SOLre polluti LAbii reatum Sancte JoannesPer a que els teus servents puguin cantar lliurement les meravelles dels teus actes, elimina tota petita culpa dels seus tocats llavis, oh, Sant JoanAquest sistema noms contempla 6 noms de nota: UT, RE, MI, FA, SOL, LA. El set nom es va prendre de les inicials de Sancte Joannes, ja que el fonema J es podia intercanviar pel de la I. Al S. XVIII es va canviar el UT pel DO perqu era ms fcil la seva pronunciaci. A Frana es segueix utilitzant UT. Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat)21 22. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICALPentagrama: Nom compost per dues paraules del grec clssic: penta, que vol dircinc i gramma, que vol dir lnia. Un pentagrama es un conjunt de 5 lnies paralleles i horitzontals amb quatre espais interlineares, on es colloquen, junt amb altres signes, les notes musicals per indicar la seva alada. En un pentagrama hi ha 9 llocs on collocar el cap de les notes. Quan necessitem ms daquests 9 llocs recorrem a les lnies addicionals (addici, vol dir afegir). Les Claus: sn signes musicals que ens donen el nom que t una nota duna lneadeterminada del pentagrama. Existeixen 3 tipus: Clau de sol: noms t una posici, 2 lnia. Clau de fa: 2 posicions: 3 i 4 lnia Clau de do: 4 posicions: 1, 2, 3 y 4 lnia.Qualsevol nota collocada en qualsevol lloc del pentagrama pot tenir qualsevol dels 7 noms de nota possibles depenent de la clau que sutilitza.Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 22 23. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Les Claus que es fan servir actualment sn Sol en 2 pel registre agut, Do en 3 i Do en 4 pel registre mig i Fa en 4 pel registre greu. Escala Diatnica: escala de 7 sons separats entre ells per 5 distncies de to i 2distncies de semit. Endreats de la segent manera: TO-TO-ST-TO-TO-TO-ST. Cada nota de lescala representa un so duna determinada alada, s a dir, amb un determinat nombre dhertz. Per la diferencia dalada entre qualsevol parell de notes successives no s sempre la mateixa. En uns casos s noms de 1 to, i en els altres casos s noms de to (semit). Els semitons es troben entre MI-FA i SI-DO ,entre els altres parells de notes la distancia s de to. Quan acaba aquest model de 7 notes tornem a comenar donant com resultat una escala diatnica ms aguda o ms greu. Els sons corresponents a 2 notes del mateix nom, a distncia doctava, qu tenen en com? Doncs una relaci de freqncies de 2:1 entre la ms aguda i la ms greu. Per tant, el DO4 vibra al doble dhertz que el DO3, i com tamb hem de saber que la freqncia a la que vibra una corda s inversament proporcional a la seva longitud, repetim doncs que una corda que mesuri el doble vibrar a la meitat dhertz, per si mesura la meitat duna altra vibrar al doble dhertz. Per exemple, una corda que sona DO3, la que mesuri el doble que aquesta sonar DO2, per si mesura la meitat sonar DO4.Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat)23 24. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Tot aix fa que la distancia doctava entre dues notes (interval doctava) sigui considerada com la que produeix major concordana entre sons. Perqu les vibracions entre 2 sons a distancia doctava coincideixen a un 50% quan parlem de lagut respecte al greu, i al 100% quan parlem del greu respecte a lagut, i aix s moltssim parlant de freqncies. Homes i dones quan cantem ho fem a distncia doctava.Aquest interval doctava s reconegut com fonamental prcticament per tots els pobles del mn. Recordem que el nostre sistema divideix la octava en 7 trams (5 de to i 2 de semit), per altres cultures ho fan duna altre manera. Tenim dos exemples concrets: els hinds la parteixen en 22 shrutis tons, mentre que als pasos islmics tenen un sistema anomenat maqamat (des del Marroc fins Iran) que pot dividir la octava en 17, 22 25 alades. Aquest fenomen s conegut com microtonalisme.Escala Pentatnica: Divideix loctava en 5 espais: 1To - 1To - 1,5To - 1To - 1,5To.Aquesta s una escala ms antiga que la diatnica. De fet, lescala diatnica surt dafegir dues notes a lescala pentatnica (aquest fenomen es deu a Terpandro, que va afegir dues cordes ms a les cinc de la lira amb la qual sacompanyava).Les escales pentatniques estan presents en moltes msiques folklriques de tots els continent. A Europa, destaquen en canons antigues dEsccia, Polnia, Hongria i en pasos balcnics. El seu s s quasi constant a Centreameric i Sud-americ (provenen de les cultures precolombines, i sn essencials en la msica de Jap, Xina i Monglia). Les pentatniques van molt b per practicar la improvisaci (per exemple en el jazz o en el blues) ja que al faltar-hi el semit, les melodies resultants sempre combinen, per no tenen orientaci, perqu la orientaci, en msica, la dna la distancia de semit . s a dir, dues notes a distancia de semit satrauen com un iman. Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat)24 25. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Els Modes: Sn les diferents maneres dordenar els intervals duna escala.La base daquest sistema de la Grcia clssica era el Tetracord (srie de 4 notes). La combinaci de 2 tetracords donava lloc a una escala complerta. Els tetracords concordants compartien una nota i els tetracords discordants estaven separats per 1 to. Els grecs formaven les seves escales ensentitdescendent. Els diferents modes sortien de la diferent collocaci del semit dins el tetracord: mi-mi MODE DRIC = semit al final = T-T-ST re-re MODE FRIGI = semit al mig = T-ST-T do-do MODE LIDI= semit al principi = ST-T-TDaquests tres modes, en sortien 3 ms a la quinta inferior: la-laMODE HIPODRIC. sol-sol MODE HIPOFRIGI. fa-fa MODE HIPOLIDI.I per completar totes les possibilitats, faltava un mode ms: si-si MODE MIXOLIDI.Aix tenim un MODE per cada nota de lescala. Mirar el grfic de la pgina segent.Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat)25 26. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 26 27. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Limperi rom va fer seu el sistema modal grec i els cristians el van heretar pels seus cants litrgics junt amb influncies dOrient, sobretot jueves. Dita collecci de cants va configurar un repertori que sanomena gregori en honor del Pare Sant Gregori I. Els modes gregorians formen les escales en sentit ascendent. La F vol dir nota finalis (amb la qual acaba la melodia) i la T s la tenor (s la nota sobre la que es mant el cant en els salms. En el nostre sistema rep el nom de dominant). Al 1547 el compositor i teric sus Heinrich Glareanus va donar nom als diferents modes utilitzant els noms dels modes grecs. Re-re....DRIC Mi-mi...FRIGI Fa-fa..LIDI Sol-sol..MIXOLIDI La-la..ELIC Do-doJNICEscola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat)27 28. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL El desenvolupament inaturable que estava tenint lharmonia al final del Renaixement topava amb un sistema modal tant complexa. Es necessitava una simplificaci i els compositors que comenaven a treballar sobre un sistema basat en tonalitats (escales a alades determinades) van prescindir de gaireb tota la gamma modal per quedar-se amb dos: el mode major i el mode menor, (que es corresponen amb els modes jnic i elic de Glareanus). Aquests dos models van acabar imposant-se com gaireb exclusius en la msica occidental a partir del Barroc.Mode Major: T-T-S-T-T-T-SMode Menor: T-S-T-T-S-T-TEscala Cromtica: s aquella que es constitueix per la successi dels 7 sons naturalsms els 5 sons alterats, separats entre s a distncies de semit.Les alteracions: Diesi: puja to (doble diesi: puja 1 to). Bemoll: baixa to (doble bemoll: baixa 1 to). Becaire: anulla lefecte duna alteraci prvia sobre una nota determinada.Les alteracions no afecten nicament a la nota que la qual precedeixen, sin a totes les notes del mateix nom que hi hagi fins al final del comps.Notes enharmniques: sn aquelles que tenen diferent nom per que representen el mateix so.Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat)28 29. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICALInterval: s la distancia que hi ha entre dues notes. Els intervals sexpressen ennombres ordinals femenins (2, 3, 4,). Classificaci segons lalada i la distancia:Harmnic: les dues notes que el formen es produeixen simultniament.Meldic: una de les notes que el formen sona abans que laltre. Els meldics poden ser: o ascendents: la 2 nota s ms aguda que la 1. o descendents: la 2 nota s ms greu que la 1.Simples: els compresos entre la 2 i la 8.Compostos: tots els ms grans que la 8.Podem fer que els intervals simples passin a ser compostos i que els compostos passin a ser simples. Aix ho poden fer mitjanant el procs dinversi dintervals, que consisteix en fer baixar una 8 la nota aguda, o b pujar una 8 la nota greu.Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 29 30. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Aquests parells dintervals relacionats per la inversi sels anomena intervals complementaris. Observem que totes aquestes parelles sumen 9 (7+2=9) perqu la nota que tenen en com es repeteix. Per tant, per trobar el complementari de qualsevol interval hauran de sumar 9 o restar 9, depenent de linterval inicial, exemple: (9-) 2=7(9-)3=6 (9-)4=5(9-)8=1 (unson)Classificaci segons el nombre de tons i semitons que comprenen:No tots els intervals de la mateixa distancia (2, 3,4) sn iguals, ja que el nmero de tons i semitons que comprenen pot ser que no sigui el mateix. Per exemple: linterval DO-MI s de 3 i comprn 2 tons, i linterval MI-SOL tamb s de 3 i comprn 1 to i 1 semit. Per tant, segons el nmero de tons I semitons que comprenen els intervals es poden classificar com: disminuit, menor, major, just i augmentat. Els intervals de 2 sn la base de formaci de moltes escales: o Menor (1ST). o Major (1T). Els intervals de 3 defineixen el mode major o menor de les escales o acords(entre tnica i 3er grau). o Menor (1T 1ST). o Major (2T). Els intervals de 4 o 4 Justa (2T 1ST). o 4 Augmentada (3T). (aquest s un interval que ser important ja que representar una funciharmnica del sistema tonal). Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat)30 31. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICALEls intervals de 5 sn molt importants des del punt de vista meldic(representa la tensi respecte al 1er grau de lescala) i harmnic. Serimprescindible per entendre la roda de les tonalitats:o Disminuda (3T).o Justa (3T 1ST).o Augmentada (4T). Els intervals de 6. Dins de les escales menors s el grau que determinar silescala s natural, harmnica o meldica:o Menor (4T).o Major (4T 1ST). Els intervals de 7, seran molt importants pels acords amb 7:o Menor (4T 1ST).o Major (5T).o Disminuda (5T 1ST). Els intervals de 8.o Justa (5T i 2ST=6T).Daquesta classificaci observem que podem fer 2 grups: 1. Fonamentals: 4, 5, 8 (dism-J-A) 2. Especfics: 2, 3, 6, 7 (dism-m-M-A)Un sistema bastant rpid per no haver de memoritzar la classificaci segons tons i semitons s saber que entre la tnica duna escala major i cadascun dels graus noms hi ha intervals M i J: Majors: 2-3-6-7 (especfics) i Justos: 4a-5a-8a (fonamentals)Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 31 32. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Exemple: DOM A partir dun interval qualsevol podem seguir el segent procediment:1. Classificar si es un interval de 2 , 3, 4, etc.2. Contem el nombre de tons i semitons que comprn.3. Comparar-lo amb lexemple Do Major:Interval Just + 1st= AUGM.Interval Just -1st= DISM.Interval Major+1st= AUG.Interval Major-1st= MENORAra que coneixem totes les possibles classificacions noms ens queda afegir una cosa respecte als intervals complementaris: els JUSTOS sn complementaris daltres JUSTOS. els MAJORS sn complementaris dels MENORS. els MENORS sn complementaris dels MAJORS. els AUGMENTATS sn complementaris dels DISMINUITS. els DISMINUITS sn complementaris dels AUGMENTATS.Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 32 33. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Per tant, Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 33 34. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL 3. TONALITATSSuposem que volem cantar una melodia i tal com est escrita s massa aguda perqu puguem cantar alhora veus masculines i femenines. Qu haurem de fer? Dones transportar aquesta melodia unes notes ms greus. Si per exemple baixem totes les seves notes un interval de 4, trobarem que canvien les distncies entre les notes de la melodia. Per corregir aquest error necessitarem fer s de les alteracions per mantenir la mateixa melodia, i observarem que les alteracions que hem dutilitzar sempre sn les mateixes. Aix voldr dir que al transportar la melodia hem canviat descala. Per tant, s millor trobar lescala a la qual pertany la melodia dinici i canviar- la per una altra de les mateixes caracterstiques (distncies de T i ST).Per exemple, si la melodia inicial est en DoM (aix ho sabrem buscant la nota en la qual reposa la msica, anomenada tnica i que acostuma a ser la nota amb la que acaba la melodia) i la volem canviar una 4 descendent, anirem a para a Sol M. 4DescendentDO REFA SOL LA SI DOMI to to st to to to st SOL LA SI DO RE MI FA SOLto to st to to st to Observem que entre els dos models descales hi ha una diferencia al final del patr que haurem de corregir canviant (en el model de Sol) ST per T i T per ST transformant el fa natural en fa# quedant aix el model de Sol igual que el de Do. SOL LA SIDOREMI FA#SOLtoto st toto tostEscola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat)34 35. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Aix ens assegurem que la melodia inicial sona igual en Do M que en Sol M. De fet, no hem fet ms que seguir el patr que coneixem de lescala Major que consta de 5T i 2ST distributs: T T S T T T S. Per evitar posar cada vegada que apareixia un Fa el seu corresponent # (sabem que estem en Sol M) utilitzem larmadura de tonalitat al comenament del pentagrama, desprs de la clau i abans de lindicador de comps.4. GRAUS TONALSDel que hem dit fins ara, podem extreure, com a resum que: el sistema tonal de la msica occidental, que es va consolidar durant el s.XVII i que continua vigent, es basa en una escala de 7 sons que tenen entre s 5 distncies de to i 2 de semit, distribudes de diferent manera segons el mode que fem servir:T T S T T T Smode majorT S T T S T Tmode menorConsiderant que aquesta ordenaci de tons I semitons es pot traslladar a qualsevol alada, podem generalitzar donant nom a la posici que ocupa cada so dins de lescala (graus de lescala). Els graus de lescala els indiquem amb nmeros romans. Els graus tonals per, no sn un simple nom, sin que sn un sistema dorganitzaci que t una jerarquia eficient. Qualsevol can funciona grcies a aquest sistema.Passem a descriure els 4 graus principals: TNICA: GRAU I Dna nom a la tonalitat I s punt de referncia que actua com principal poldatracci de la melodia i lharmonia, fins a tal extrem que rarament una peamusical acaba en un altre grau (si no fos aix, donaria la sensaci que no hemarribat al dest adequat). s tamb freqent que sigui la nota inicial de lamelodia, o la nota sobre la que recau el primer accent. Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 35 36. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICALDOMINANT: GRAU V Es troba una 5 J superior respecte la tnica. Sanomena dominant pel dominique exerceix en una pea, ja que la melodia i lharmonia es mouen entorn dellaper desembocar desprs en la tnica. Per tant, s el segon pol datraccimeldic i harmnic duna pea musical. SUBDOMINANT: GRAU IV Sanomena aix perqu s el grau immediatament inferior a la dominant ifunciona com una porta daccs a ella. Dominant i subdominant tenen unposici central en lescala, per tant es refora aquest pol oposat a la tnica. Essitua una 4 J ascendent respecte la tnica, o tamb 5 J descendent respectela tnica. SENSIBLE: GRAU VII La seva importncia resideix precisament en la seva debilitat. La proximitatde la tnica (2m inferior) demana que la melodia desemboqui i descansi en latnica.5. TONALITATS RELATIVESEl sistema de tonalitats, sorganitza en dos eixos parallels, els dels modes Major i menor caracteritzats pel grau III. Dinterval entre aquest grau i la tnica s de 3 M en el mode Major i 3 m en el mode menor. Aix doncs, aquests dos eixos (Major-menor) estan tamb vinculats entre s quan comparteixen la mateixa armadura. s a dir, sempre trobem 2 tonalitats, una Major i una menor, que comparteixen el mateix nmero de sostinguts o bemolls.Tonalitats Relatives: sn les que comparteixen la mateixa armadura tonal i lesseves respectives tniques es troben a distancia de 3 menor. Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 36 37. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Observem que en lescala menor natural: T S T T S T T, no existeix latracci de la sensible cap a la tnica, ja que hi ha una distancia de to. Per solucionar aix, lescala harmnica eleva 1 ST el seu VII grau (sensible) creant aix aquesta atracci VII- TNICA. Per a efectes meldics aix va provocar un efecte secundari ja que va aparixer una 2 augmentada entre el VI i VII graus, donant un color massa oriental a la melodia. Aleshores, van inventar lescala menor meldica que altera tamb el VI grau per evitar la 2 augmentada, i renuncia a ambdues alteracions quan baixa, fent servir en aquest cas, lescala natural.6. EL SISTEMA DE LES TONALITATSLexistncia de les diferents tonalitats no es justifica nicament per la necessitat de transportar una pea per adaptar-la a una determinada tessitura. El desenvolupament del sistema tonal es deu a que els compositors consideraven que cada tonalitat t el seu propi color, la seva prpia personalitat. Aix s perqu existeix una minscula diferencia entre els intervals duna melodia depenent de la nota de la qual partim, ja que, per exemple, no s exactament igual un do# que un re .El problema el va plantejar Pitgores (s. VI a.C.) ja que calculant un sistema de dotze 5es Justes suposava que tornaria a la nota de partida. Per aix no va ser exactament aix ja que va trobar un error del 013%. Aquest problema dafinaci donava com resultat que un Do# era lleugerament ms agut que un Rep. A partir del Renaixement, on els compositors van comenar a interessar-se pel cromatisme, aquest descentrament va suposar un greu problema. Per trobar solucions, al 1555 el compositor itali N. Vicentino va fabricar nous instruments (de tecla) que dividien la octava en 36 parts. Per la soluci definitiva va consistir en dividir la 8 en 12 semitons idntics, el que ara anomenem temperament igual. Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat)37 38. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Al 1722 J. S. Bach va aconseguir convncer tothom de que aquest era el millor sistema fent una obra anomenada El clave ben temperat on va escriure 24 Preludis amb les seves corresponents Fugues en cada tonalitat (M i m). Al 1740 va compondr una 2 part amb altres 24 Preludis i Fugues. Tornant a la teoria, hem de saber que cap tonalitat porta barreja de # i a la seva armadura. Excepte les dues tonalitats que no porten armadura, Do M i la m, qualsevol tonalitat t 1 o ms # 1 o ms . Una altre cosa que hem de saber, s que existeix un ordre daparici de # i un altre de , justament, en sentit invers.Ordre #: Fa, Do, Sol, Re, La, Mi, Si Ordre: Si, Mi, La, Re, Sol, Do, FaAix implica que, si una armadura es compon de 3 #, aquests afecten a les 3 primeres notes de la llista (Fa, Do, Sol).Lordre del # respon a una successi de 5es J. ascendents, i lordre dels respon a una successi de 5es J descendents. Per tant, qualsevol tonalitat est vinculada amb la segent o amb lanterior per un interval de 5 J. Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat)38 39. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 39 40. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Tenint en compte que el cicle de 5es governa les relacions entre les tonalitats, veurem la seva representaci en forma circular. Per trobar la tonalitat duna armadura donada.1. Si larmadura cont #. Localitza lltim # i puja, des de la nota que el porta, una 2 m per trobar latnica de la tonalitat Major. Si s menor, ja saps que est una 3 m inferior dela tnica de la tonalitat Major que hem trobat. Exemple: Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 40 41. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL 2.Si larmadura cont.El penltim bemoll indica la tnica de la tonalitat M (la menor baixant 3 m). Exemple: Hem de recordar una excepci: quan larmadura t un sol , no podem escollir el penltim. En aquest cas, has de recordar que la tonalitat Major s Fa M (re m).Per trobar larmadura que porta una tonalitat. 1. Si la tonalitat s menor, hem de trobar el seu relatiu Major, pujant una 3 m. 2. Si la tonalitat s Major:a)Si la tnica s natural buscarem #. Baixarem una 2 m des de la tnica iaix trobarem lltim #. Exemple:b) Si la tnica s una nota amb , buscarem . Seguirem lordre de inoms caldr afegir-ne un ms. Exemple: Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat)41 42. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Recordem lexcepci: Fa M, s una tonalitat que porta una armadura d' un bemoll, per Fa no est bemolitzat.Quan ens enfrontem a una partitura, mirant larmadura que porti al principi del pentagrama, caben dues possibilitats: el relatiu Major o el relatiu menor. Com normalment les peces musicals acaben en la tnica, lltima nota acostuma a servir per constatar la tonalitat. A ms, la presencia de lalteraci accidental ascendent sobre la sensible del mode menor s una prova gaireb inequvoca de que ens trobem en una tonalitat menor.7. LA MODULACI Modulaci: s el canvi de tonalitat dins duna pea musical (conserva la paraulamodulaci ja que prov del canvi de mode dins duna melodia). La modulaci s menys freqent en la msica folklrica caracteritzada per la senzillesa i la brevetat. Per la msica culta en fa un s intensiu. En la msica popular apareix bastant en msica meldica, al Pop, per s estrany trobar-la en temes de Rock o Blues. El cas del Jazz s excepcional ja que la immensa majoria del seu repertori s pura modulaci. Un tipus de modulaci molt freqent la sentim quan en una can una vegada ja sha exposat la part essencial sentim una repetici en un to superior que renova latenci de loient i evita caure en la monotonia.En msica culta, no s freqent acabar en una tonalitat diferent de la inicial. El ms normal s practicar modulacions transitries per tornar a la tonalitat dorigen. Per la msica culta occidental avarca perodes i estils molt diversos. En general, els compositors es tornen ms audaos amb les modulacions en el transcurs del temps: no sn comparables les modulacions dAntonio Vivaldi (1676-1741) composades en un moment histric on el sistema tonal estava perfectament assentat, amb les que va utilitzar Richard Wagner (1813-1883) on una autntica cataracta de modulacions provoca una sensaci de vuit en loient. Per aix es reconeix Wagner com un dels precursors en el procs de desintegraci tonal que, en la msica culta del S.XX, conduiria a la ATONALITAT (absncia de tonalitat). Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 42 43. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL El ms normal s que les modulacions es facin a tonalitats venes. Aquestes sn les que comparteixen la majoria dels seus elements estructurals amb la tonalitat de referncia: el relatiu M i m (que comparteixen armadura) i les que tenen una alteraci en ms o en menys, ms els seus relatius.8. LA INTENSITATEscola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 43 44. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL 9. SIGNES DEXPRESSI 10. ORNAMENTSUn recurs expressiu que els intrprets han fet servir s ornamentar una melodia mitjanant notes accessries o auxiliars. Lafegit de dites notes permetia remarcar laccentuaci o la importncia de determinades notes reals (les prpies de la melodia) i sobre tot, omplir el temps corresponent a notes de llarga durada, quan les peces sinterpreten en instruments en els quals el so sextingia rpidament, com el cas del clavicmbal.A partir del S. XVI, els compositors comencen a escriure-les b amb notes reals, o b amb signes.Diferents tipus dornaments: Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat)44 45. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 45 46. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 46 47. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL 11. TESITURATesitura: s la distncia entre el so ms greu i el ms agut que pot emetre una veuo un instrument. Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 47 48. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL GUIA PER LANLISI MELDIC 1. Cantar una o dues frases.Determinar el carcter la lobra i la pulsaci a seguir al llarg de lobra. 2. Determinar les frases musicals i extreure la/les ms important/s. 3. Estudiar la direcci de frase fixant-te en els intervals que la formen. Per exemple, si s ascendent, o s descendent o ambdues coses; si va per graus conjunts o per salts o ambdues coses, etc 4. Trobar si hi ha intervals caracterstics de lobra, i lligar-los amb lexpressi. 5. Armadura-Tonalitat. Escriure lescala a la qual pertany. 6. Determinar si observes alguna modulaci. Si s aix, escriu la nova escala a la qual modula. 7. Escriu els graus tonals de lescala principal i intenta trobar-los en alguna de les frases. 8. Escriu una frase sobre els graus tonals escrits en lapartat anterior (num. 7). 9. Extreu els volums de so i dnals una explicaci musical. 10. Fixat en larticulaci i relaciona-la amb el carcter de lobra. Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 48