Guia prctica de catal

  • Published on
    28-Jan-2017

  • View
    213

  • Download
    1

Transcript

  • Guia prcticade catal

    Servei Lingstic de la Universitat Oberta de Catalunya

  • Aquesta obra est subjecta a una llicncia de Reconeixement-CompartirIgual 3.0 Espanya. Podeu copiar-la, distribuir-la, comunicar-la pblicament i fer-ne obres derivades amb una llicncia idntica a aquestasempre que reconegueu els crdits de lobra. La llicncia completa es pot consultar ahttp://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/deed.ca.

    Fundaci per a la Universitat Oberta de CatalunyaServei Lingstic de la Universitat Oberta de Catalunya, gener del 2013Av. del Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona

    Disseny: Manel Andreu

    http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/deed.ca

  • Guia prctica de catal

  • Guia prctica de catal

  • Guia prctica de catal

  • Autors

    Servei Lingstic de la Universitat Oberta de Catalunya

    El Servei Lingstic de la Universitat Oberta de Catalunya va nixer lany 1995, juntament ambla instituci. Des del comenament de lactivitat universitria ha participat en els processos detractament lingstic (correcci i traducci) dels textos que shan elaborat per a la creaci delCampus Virtual i els materials didctics. Aix mateix, el Servei Lingstic ha treballat en lelabo-raci dorientacions que ajudin a cobrir les necessitats lingstiques i a donar resposta als dubtesque el tractament de grans volums de documents inevitablement presenta.

    Servei Lingstic, gener del 2013

  • Guia prctica de catal

  • FUOC 9 ndex

    Servei Lingstic, gener del 2013

    ndex

    Mots preliminars ................................................................................ 13

    Presentaci .......................................................................................... 15

    Ortografia ............................................................................................ 19

    1. Separaci de sllabes .................................................................. 192. Guionet en mots compostos ...................................................... 203. Signes de puntuaci .................................................................... 23

    3.1. La coma .............................................................................. 233.2. El punt i coma .................................................................... 253.3. El punt ................................................................................ 253.4. Els dos punts ...................................................................... 263.5. Els punts suspensius .......................................................... 273.6. El signe dinterrogaci ........................................................ 283.7. El signe dadmiraci .......................................................... 293.8. Els guions ............................................................................ 293.9. El guionet ............................................................................ 303.10. Els parntesis ...................................................................... 313.11. Els claudtors ...................................................................... 313.12. Les cometes dobles ............................................................ 313.13. Les cometes simples ............................................................ 32

    4. Accentuaci i diresi .................................................................. 325. Apstrof ........................................................................................ 38

    Morfologia i sintaxi .......................................................................... 41

    1. Substantius i adjectius ................................................................ 411.1. Gnere dels substantius ...................................................... 411.2. Formes de substantius i adjectius ...................................... 431.3. Plural dels manlleus ............................................................ 46

  • FUOC 10 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    2. Determinants .............................................................................. 472.1. Article definit ...................................................................... 472.2. Possessius ............................................................................ 502.3. Indefinits i quantificadors .................................................. 52

    3. Pronoms ...................................................................................... 533.1. Demostratius ...................................................................... 543.2. Personals ............................................................................ 553.3. Relatius .............................................................................. 58

    4. Verbs ............................................................................................ 604.1. Construcci dinterrogatiu (o relatiu) + infinitiu .............. 614.2. Construccions de + infinitiu i ser de + infinitiu .................. 614.3. El verb haver-hi .................................................................... 624.4. Verbs ser (o ser-hi), estar (o estar-se), haver-hi, existir,

    trobar-se .............................................................................. 624.5. s transitiu o intransitiu dels verbs .................................. 654.6. s personal o impersonal, pronominal o no prono-

    minal dels verbs .................................................................. 674.7. Complements de tipus diferent de verbs coordinats ........ 674.8. s impropi de verb + amb .................................................. 684.9. Perfrasis verbals ................................................................ 694.10. Gerundi .............................................................................. 724.11. Temps i modes de verb equivocats .................................... 74

    5. Adverbis ........................................................................................ 766. Preposicions ................................................................................ 787. Conjuncions ................................................................................ 89

    Lxic ...................................................................................................... 93

    1. Estrangerismes ............................................................................ 932. Mots correctes i adequats ............................................................ 963. Estrangerismes semntics .......................................................... 974. Construccions foranes o estrafetes ............................................ 1005. Mots i construccions genuns .................................................... 1026. Paraules precises .......................................................................... 103

    Redacci i construcci de la frase .................................................. 105

  • FUOC 11 ndex

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Convencions formals ........................................................................ 113

    1. Abreviacions ................................................................................ 1131.1. Abreviatures ........................................................................ 1131.2. Smbols .............................................................................. 1141.3. Sigles i acrnims ................................................................ 115

    1.3.1. Observacions ............................................................ 1151.3.2. Apostrofaci .............................................................. 117

    2. Majscules i minscules ............................................................ 1193. Numerals ...................................................................................... 138

    3.1. Numerals amb lletres .......................................................... 1383.2. Numerals amb xifres .......................................................... 139

    4. Enumeracions .............................................................................. 1415. Tipus de lletra .............................................................................. 144

    5.1. Negreta ................................................................................ 1445.2. Cursiva ................................................................................ 1445.3. Versaleta .............................................................................. 145

    6. Frmules matemtiques .............................................................. 1467. Criteris de traducci al catal .................................................... 1478. Tractament de masculins i femenins ........................................ 157

    8.1. Recomanacions o punts previs .......................................... 1578.2. Recursos que es poden utilitzar .......................................... 158

    8.2.1. s de genrics collectius i altres expressions .......... 1588.2.2. Canvis mnims de redacci ...................................... 1598.2.3. Duplicaci ................................................................ 1608.2.4. Abstractes .................................................................. 1618.2.5. Participis i adjectius .................................................. 1618.2.6. Introducci del femen i del mascul ...................... 1628.2.7. Exemples i problemes .............................................. 162

    9. Ordenaci alfabtica .................................................................... 163

    Edici de materials didctics .......................................................... 167

    1. Pgina de crdits ........................................................................ 1672. Tractament .................................................................................... 1683. Exercicis de selecci .................................................................... 1694. Glossari ........................................................................................ 172

    4.1. Presentaci dels termes ...................................................... 1724.2. Redacci de les definicions ................................................ 180

    5. Referncies bibliogrfiques ........................................................ 186

  • FUOC 12 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    5.1. Indicacions generals .......................................................... 1865.1.1. Elements duna citaci ............................................ 1865.1.2. Citaci dins un context ............................................ 1905.1.3. Referncies internes .................................................. 190

    5.2. Citaci de documents en paper .......................................... 1915.3. Citaci de documents audiovisuals i grfics ...................... 1955.4. Citaci de documents electrnics ...................................... 197

    Annexos ................................................................................................ 203

    1. Errors i dubtes ms freqents .................................................... 2032. Manlleus ...................................................................................... 2383. Antropnims estrangers .............................................................. 2464. Topnims ...................................................................................... 249

    4.1. Topnims dels Pasos Catalans .......................................... 2494.2. Topnims occitans .............................................................. 2624.3. Topnims no catalans ........................................................ 2664.4. Topnims de nacions i estats del mn .............................. 271

    5. Tractaments protocollaris .......................................................... 279

    Bibliografia .......................................................................................... 287

  • FUOC 13 Mots preliminars

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Mots preliminars

    Al llarg dels darrers anys, cada vegada sn ms les institucions, entitats icorporacions i no sols mitjans de comunicaci que elaboren el seu llibredestil i el donen a conixer pblicament. La ra de fons daquesta tendn-ciasegurament s el reconeixement de la importncia que ha adquirit la qualitatde les comunicacions en la percepci pblica de lexcellncia de les organit-zacions: s cert que hi ha gent que no shi fixa gaire, en els aspectes formals ilingstics de les comunicacions, per aquest s sens dubte un dels factors quepermeten distingir les millors organitzacions de les simplement bones.

    En principi, cada llibre destil neix de lexpertesa acumulada per una deter-minada instituci en la resoluci dels dubtes que presenten les diversesmodalitats de comunicaci que hi sn habituals, i de la necessitat dexplicit-ar unes determinades convencions que garanteixin la coherncia generalentre els textos de caracterstiques semblants. En aquest sentit, els primersusuaris o destinataris daquestes guies orientatives sn lgicament els matei-xos membres de lorganitzaci, i les entitats i professionals del seu entornque intervenen en lelaboraci i ledici dels textos que lorganitzaci difoncom a propis.

    De vegades, per, les orientacions tenen una utilitat que pot transcendiraquest mbit i tenir inters per a un cercle dusuaris ms extens. Aix pot serdegut a lencert dels mateixos criteris orientatius sigui pel seu abast o per laseva clara exposici o al carcter de lorganitzaci en qu han estat elabo-rats, que pot resultar en certa manera representativa dun tipus determinatdorganitzacions amb formes de comunicaci similars. En aquests casos, lapublicaci dels criteris destil s especialment recomanable, perqu sampliael nombre dels beneficiaris potencials de lexperincia acumulada per una or-ganitzaci.

    Crec que aquest s el cas de la Guia prctica de catal que teniu a labast, i quehe vist de ben a prop com prenia cos durant la primera dcada intensa i apas-sionant de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Les caracte-rstiques

  • FUOC 14 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    daquesta universitat lhan convertit en un banc de proves especialment ade-quat per a la gestaci daquesta mena dorientacions.

    En primer lloc, perqu la UOC s una universitat amb una altssima inten-sitat comunicativa, eminentment escrita i, per tant, directament observa-ble. Tots els materials daprenentatge de les assignatures de tots els camps deconeixement sn editats, en paper o en suport electrnic de manera quela UOC ha fet en poc temps una aportaci significativa i actualitzada a labibliografia universitria. Totes les comunicacions generals o personalitza-des entre el professorat i els estudiants tenen lloc per escrit, i tamb totesles comunicacions prpies de ladministraci universitria. La quantitat i la di-versitat dels textos produts s, doncs, realment ingent.

    Per a ms, en segon lloc, aquesta s una universitat virtual, que creix ifunciona dins de la xarxa i que, per consegent, sha de plantejar contnua-ment quins sn els criteris lingstics i destil ms adequats per a les novesmodalitats i gneres de comunicaci caracterstics daquest nou entorn.Lexperincia de la UOC pot ser til, doncs, per a moltes altres organitza-cions universitries, educatives o daltra mena que tamb sexpandeixenparcialment o del tot en lmbit digital.

    Finalment, com a professor que he estat daquesta universitat durant elsanys en qu sha elaborat aquesta Guia, puc acreditar que les dificultats iels dubtes lingstics que shan presentat han estat analitzats amb profes-sionalitat i exigncia per lequip del nostre servei lingstic i que les orienta-cions que ara fan pbliques sn fruit dun treball responsable i rigors.Confio, doncs, que seran dinters i dutilitat per a moltes altres persones,dins i fora de lentorn de la nostra universitat. Per aix no sols en felicitoels autors, sin que tamb crec que ens en podem felicitar tots, com a lec-tors i usuaris potencials daquest recull dorientacions. I espero que al capdun temps la Guia es pugui ampliar, en benefici de tots, amb noves orien-tacions nascudes de noves experincies.

    Isidor MarProfessor dels Estudis dArts i Humanitats de la UOC

  • FUOC 15 Presentaci

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Presentaci

    La guia que us presentem a continuaci s fruit de les necessitats lingsti-ques que han sorgit a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) des que esva crear i que el Servei Lingstic sha encarregat de satisfer adequadament.

    De la primera versi daquesta guia, elaborada lany 1998, sen va fer unaedici interna que hem anat ampliant i que ens ha ajudat a treballar milloramb els professionals de la llengua que collaboren en ledici dels textos dela Universitat.

    Lensenyament no presencial, caracteritzat ara com ara per un s moltimportant de la paraula escrita (aules virtuals, materials didctics, frums...),ens ha ofert loportunitat de treballar amb un gran volum de textos i, almateix temps, ens ha plantejat molts reptes pel que fa a la resoluci de temesde llengua i dedici que calia unificar i tractar de manera homognia per alsentorns virtuals amb qu treballem.

    Qu shi pot trobar

    Aquesta guia s un recordatori dalgunes qestions de llengua que, si b espodrien resoldre consultant gramtiques i diccionaris, recollides en unvolum i relacionades amb documentaci universitria habitual donen unavisi global del ventall de dubtes que poden aparixer. Tamb s una orien-taci per als casos vacillants, normatius o no resolts per la normativa, quesovint es presenten quan es fan les revisions i les traduccions de textos uni-versitaris: documents acadmics i administratius, espais web, articles dopi-ni, materials docents, missatges de correu electrnic, etc. El contingut globalde la guia fa que es converteixi en un material especial i singular.

    En general, el recull dexemples que hi hem incorporat s extret de textosreals que shan treballat al Servei Lingstic. A lhora de revisar-los s impres-cindible tenir en compte que els textos tenen un autor que hi ha posat una

  • FUOC 16 Presentaci

    Servei Lingstic, gener del 2013

    intenci i que qualsevol tractament lingstic posterior ha dintentar aportarla mxima homogenetat al document final mirant de no desviar-se del sen-tit del text original.

    Organitzaci

    Hem classificat els apartats de la guia en els mbits ms tradicionals de llen-gua (ortografia, morfologia, sintaxi, etc.) i convencions formals (abrevia-cions, s de majscules, tipus de lletra, etc.) perqu ajuden a identificar rpi-dament els dos grans blocs que shan de tenir en compte a lhora de prepararun text per a fer-lo pblic.

    Lapartat Edici de materials didctics descriu alguns elements de refle-xi i orientaci a lhora delaborar documentaci per a una instituci, orga-nitzaci o empresa. s habitual haver de preparar dossiers per a reunions,congressos, etc. en qu cal donar una imatge corporativa de qualitat i en quledici daquest material t un paper important en possibles valoracionsfutures de lentitat que els signa.

    Aix, doncs, hem recollit elements que intervenen en la preparaci edito-rialdels materials didctics que la UOC edita per al seguiment de les assig-natu-res i que cal descriure amb criteris editorials unificats i homogenis, com ara elsglossaris o les referncies bibliogrfiques i digitals, un recull derrors i dub-tes ms freqents i llistes demanlleus, antropnims i topnims que podenser tils en documents dmbits diversos.

    Ms informaci lingstica

    El Servei Lingstic t un espai web propi en qu es poden consultar mscriteris lingstics i alguns dels apartats daquesta guia; el trobareu a ladreasegent:

    http://www.uoc.edu/serveilinguistic

  • FUOC 17 Presentaci

    Servei Lingstic, gener del 2013

    A qui va adreada

    Aquesta guia sadrea especialment als professionals de la correcci i de latraducci que tracten documents universitaris, a professionals de la redaccii, en general, a tothom qui estigui interessat a repassar, ampliar, contrastar iconsolidar els seus coneixements de llengua.

    Qui hi ha participat

    En lelaboraci daquesta guia hi han participat Alba Corral Serrami, PilarGispert-Sach Viader, Mriam Salvatierra Mallarach, Llusa VallmanyaCucurull i Merc Vzquez Garca. Cal agrair laportaci de material bsic aCristina Abadal Berini, Josep Llad Soler i Ester Pedreo Puerta; els treballsde terminologia de Marta Gusp Saiz i Anna Rius Fernndez; el guiatge sobreantropnims rabs i russos de Dolors Bramon Planas i Helena VidalFernndez; lassessorament en temes lingstics de Josep Ruaix i Vinyet i entemes toponmics dAitor Carrera i Baiget i Josep Torras i Rodergas, i les indi-cacions de Llus Rius Alcaraz i Albert Servitje i Riera.

    Imma SnchezDirectora del Servei Lingstic de la UOC

  • FUOC 19 Ortografia

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Ortografia

    1. Separaci de sllabes

    Les separacions a final de ratlla han de respectar lessllabes. Per aix cal tenir en compte els casos segents:

    Els grups ss, rr, tx, ll se separen: as-sem-ble-a, car-re-te-ra, es-mot-xar, xit-xa-rel-lo.

    El grup ix, quan no s final, se separa: pei-xa-te-ra. Els prefixos an-, con-, en-, in-, des-, ex-, sub-, trans-i altres elements (ad- davant de h, nos- i vos- + altres)es mantenen ntegres: an-ur, des-ho-nest, in-e-fi-ca,trans-at-ln-tic, nos-al-tres.

    Els grups ll, ny, gu, qu no se separen: ca-llem, en-ga-nys, es-guer-ra, en-ques-ta.

    Tamb cal anar amb compte en els casos segents:

    No ha de quedar una lletra sola a comenament o final deratlla.

    edi | ci per no e | dici

    ges | ti per no gesti |

    No shan de confondre els prefixos catalans (que shande mantenir ntegres) amb els antics prefixos llatins ogrups de lletres coincidents amb prefixos per que noho sn, com ho prova el fet que sense el suposat prefixels mots que queden no conserven la idea que hicorrespondria.

    Pompeu Fabra (1993).Gramtica catalana(16a. ed., pg. 164,apndix VI). Barcelona:Teide.

    Lecturacomplementria

    Jordi Bruguera (1990).Diccionari ortogrfic i depronncia. Barcelona:Enciclopdia Catalana.

    Lecturacomplementria

  • FUOC 20 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    in | expert per no in | audit

    des | envolupar per no des | ertar

    mal | avingut per no mal | aguanyat

    sots | arrendar per no sots | obrar

    Sha de tenir en compte que en altres llenges (occit,basc, castell, francs, angls, alemany, etc.) la separacide sllabes segueix les seves prpies regles i, per tant, shadaplicar la normativa corresponent a cada cas.

    2. Guionet en mots compostos

    Conv fer un reps de la normativa del guionet delsmots compostos, atesos els recents canvis que shi hanprodut i la complexitat del tema. Es pot resumir de lamanera segent:

    Sescriuen amb guionet:

    Els numerals compostos, per a separar desenes dunitatsi unitats de centenes: vint-i-nou, seixanta-dos, trenta-trese-na, quatre-cents, set-centes.

    Els mots compostos que comencen amb el nom dun puntcardinal: sud-americana, nord-oest, nord-afric, Sud-frica.

    Els compostos repetitius i expressius: cori-mori, xiu-xiu,non-non.

    Els compostos que sn manlleus no adaptats: ex-libris,dalai-lama, agnus-dei.

    Els compostos la primera part dels quals porta accent:m-llarg, pl-curt, pl-ras, ms-dient.

    La regla DUC (sigla dedesenes-unitats-centenes) s un mtodeque serveix per a es-criure correctamentuna quantitat amb lle-tres. Ens ajuda a recor-dar que cal fer servir elguionet per a unir,duna banda, les dese-nes i les unitats i, dunaaltra, les unitats i lescentenes. Per exemple:tres milions cinc-centsvint-i-vuit mil nou-centsonze.

    La regla DUC

    Mestres, Josep M. ialtres (2007). Manualdestil. La redacci i ledi-ci de textos (3a. ed.,pg. 149-161).Vic/Barcelona: EumoEditorial / Associaci deMestres Rosa Sensat /Universitat deBarcelona / UniversitatPompeu Fabra.

    Lecturacomplementria

    Documents de la SecciFilolgica, III (1996,pg. 22-37). Barcelona:Institut dEstudisCatalans (BibliotecaFilolgica, XXX).

    Lecturacomplementria

  • FUOC 21 Ortografia

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Els compostos la primera part dels quals acaba en vocali la segona comena en r, s o x i els que presentarien dificul-tat de lectura si anessin junts: busca-raons (per buscausua-ris), cara-rod (per carapigat), compta-revolucions (percomptavoltes), para-xocs (per parallamps), poca-solta(per pocavergonya), pit-roig, Mont-real, costa-riqueny,penya-segat. No sinclouen aqu els compostos a la maneraculta (forma prefixada acabada en -o o -i) amb sentit uni-tari, que van junts: galloromnic, grecorom, indoxins.

    Alguns compostos oracionals (amb formes verbals) osintagmtics (amb adverbis, preposicions o conjun-cions): abans-dahir, adu-siau, cuita-corrents, dell-ahir,qui-sap-lo, desps-ahir.

    Els derivats amb el prefix no- quan el segon element sun substantiu: no-belligerncia, no-violncia, per pa-sos no alineats. Actualment es tendeix a abusar da-quest prefix negatiu, que no sha daplicar indiscrimi-nadament, sin solament en casos molt consolidatsper ls. Aix, no cal encunyar el terme no-tolernciaperqu ja es disposa del mot intolerncia.

    Sescriuen junts:

    La resta de compostos: capicua, coliflor, collverd, poca-traa, vistiplau.

    Tots els derivats formats amb prefixos, tnics o tons,llevat del prefix no- del subapartat anterior: arximiliona-ri, coautor, coreligionari, exrector, precristi, plusvlua, pseu-doprofeta, sotsdirector, vicerector.

    En el cas dels compostos formats per dos adjectius (oms), quan el primer element no s independent suneixal segon sense guionet: labiodental, morfosintctic, tecno-cientfic, socioeconmic. En canvi, si tots dos elements snindependents, cada un conserva la seva accentuaci gr-fica i suneixen mitjanant un guionet: terico-prctica,tcnico-administrativa, sintctico-semntica, articulatrio-perceptiva. Cal no confondre, per, aquest tipus de mots

    Aquest criteri segueix lanorma primera de lIECsobre ls del guionet pelque respecta a la coordi-naci dadjectius inde-pendents, tal com fa laGramtica del catal con-temporani, don shan ex-tret alguns dels exem-ples.

    Segons lInstitutdEstudis Catalans, nosha de suprimir lavocal e en els compos-tos i derivats de motsque etimolgicamentpresenten una s inicialseguida de consonant(aeroespacial, autoesco-la, infraestructura, tele-espectador, teleesqu,etc., per estratosfera,aerosttica, etc.). Elcorrector ortogrfic delordinador els marcacom a incorrectes per-qu s anterior aaquesta norma.

    No supressi de lavocal e

  • FUOC 22 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    amb termes com ara audiovisual o democratacristi, que, sib estan formats per termes independents, ja no es tractade compostos coordinats sin de termes lexicalitzats i, pertant, amb un significat unitari.

    Vegem el que diu la Gramtica del catal contemporanisobre aquesta qesti (vol. 1, pg. 817):

    En la revisi que lIEC fa actualment de la gramtica normativa sem-

    bla que sadmetr guionet en el tipus (25b) [fisicoqumic, hispanoargen-

    t; grecorom] i en casos comparables, i aquest s ls que sha adoptat en

    aquesta Gramtica. Els compostos daquest tipus admeten en teoria dues

    interpretacions: a) com a conceptes dobles (o triples), b) com a concep-

    tes nics. La primera s millor representar-la amb guionet, i la segona

    sense. Un tractat hispano-americ o nipo-xins (o sino-japons) s un trac-

    tat bilateral entre Espanya i Amrica o entre el Jap i la Xina (com el

    conflicte russo-txetx s un conflicte entre russos i txetxens, no pas de

    components o aspectes mig russos mig txetxens), per un pas hispano-

    americ s un pas de lAmrica hispanoparlant; un prefix greco-llat seria

    (en teoria) un prefix reconegut com a grec i/o com a llat; per sovint

    no volem o no podem fer aquesta distinci (i escriurem grecollat; i cul-

    tura grecollatina, art grecorom); un diccionari s angls-catal i catal-

    angls, per una persona de doble nacionalitat o de pare angls i mare

    catalana ser un anglocatal. Aquestes dues interpretacions no sempre

    sn fcils de discriminar, perqu la primera condueix habitualment a

    la segona; i sense context ja sn en general impossibles de distingir i

    podrem prescindir del guionet dacord amb la normativa de 1997; per

    tamb es pot tenir en compte la novetat duna determinada formaci,

    i escriure-la amb guionet mentre no shagi generalitzat (sintctico-se-

    mntic, per sociolingstica).

    Sescriuen sense guionet i separats:

    Els substantius determinats per altres substantius enfunci dadjectiu, com ara decret llei, dinar conferncia,cami cisterna, contracte programa, conveni marc, gruppilot, taula braser, caf concert, casa caserna, gos policia,home granota (en plural decrets llei, dinars conferncia,camions cisterna, contractes programa, convenis marc, grupspilot, taules braser, cafs concert, cases caserna, gossos poli-cia, homes granota).

    Vegeu lapartat 1.2,Formes de substantius i

    adjectius, deMorfologia i sintaxi.

  • FUOC 23 Ortografia

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Els adjectius substantivats: un contencis administratiu,un reial decret, un tot terreny.

    Els signes de puntuaci(1995). Bellaterra:Universitat Autnomade Barcelona, Gabinetde Llengua Catalana.

    Lecturacomplementria

    En el text principal, elsnmeros volats de lesreferncies shan deposar immediatamentdesprs dels signes depuntuaci....com sha indicat abans,14

    lIEC......en el mateix captol.7

    Entre altres raons hi hala dordre esttic, jaque, quan els nmeroses colloquen abansdels signes de puntua-ci, es crea una separa-ci inhabitual entreaquests i les paraulesque els precedeixen,les quals normalmenthi van enganxades.Comproveu-ho:...com sha indicat abans14,

    lIEC......en el mateix captol7.

    Els nmeros de lesnotes i els signes de

    puntuaci

    3. Signes de puntuaci

    Si b la funci principal dels signes de puntuaci s mar-car en el discurs escrit les pauses i lentonaci del discursoral, cal tenir en compte que no totes les pauses que es fanen la parla shan de reflectir grficament en lescriptura.Daltra banda, hi ha signes de puntuaci que responen araons sintctiques, semntiques o estilstiques i que noafecten el llenguatge oral.

    En aquest apartat sofereix un seguit de casos en qu lsdels signes de puntuaci es considera conflictiu.

    3.1. La coma

    La coma indica una pausa menor. Es posa en els casos se-gents:

    Per a separar elements (mots, frases, etc.) duna enumera-ci, fora que hi hagi les conjuncions i, o o ni.

    - Sha de menester un PC, una impressora, un mdem i un vdeo.

    - Les aules no disposen dordinadors, projectors ni pantalles.

    Davant i darrere un incs.

    - Recordeu que, per a obtenir el text complet dels articles, noms ho heu

    de sollicitar.

    - El 3 de juny rebem, del regidor del districte, una resoluci.

    Abans, desprs, o abans i desprs, dun vocatiu.

  • FUOC 24 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    - Maria, vine.

    - Hola, Joan. Benvingut al Campus.

    Per a indicar lelisi dun verb.

    - A primer expliquen la prosa i a segon, la poesia.

    Tanmateix, aquesta coma es pot ometre en els casos enqu utilitzar-la provoca una frase excessivament sincopada.

    - El percentatge destudiants aprovats el curs 2001-2002 va ser del 50%,

    el segent del 55% i lactual del 60%.

    Quan es duplica un element que ha estat dit abans enforma de pronom.

    - No ha dit quant li costar, a lusuari.

    Quan es canvia de lloc un element de la frase o una ora-ci subordinada, perqu passa a ser com un incs, i amblocucions com per tant, en canvi, s a dir, etc.

    - Du t tot el poder i s el creador de totes les coses i, per tant, del dret

    i tot.

    - Amb aquesta contesta, doncs, han donat per bo...

    Sempre que calgui desfer alguna ambigitat o facilitar lalectura del text.

    - Finanaran els projectes les rees dEcologia i Medi Ambient, Economia

    i Finances, i Logstica. [Sense lltima coma no queda ben delimitat el

    nom de cada rea.]

    Entre la part entera i la part decimal en les xifres.

    - Aquest any les inversions han estat de 7.190.938,43 euros.

    No es posa coma entre subjecte i verb ni entre verb icomplements, fora que hi hagi un incs.

    Sobre els pleonasmesamb pronoms feblesque demanen coma iels que no en dema-nen, vegeu JosepRuaix, Observacions cr-tiques i prctiques sobreel catal davui / 1, pg.66-68.

    Lecturacomplementria

  • FUOC 25 Ortografia

    Servei Lingstic, gener del 2013

    3.2. El punt i coma

    El punt i coma indica una pausa ms llarga que la de lacoma i menys que la del punt (no hi ha espai abans delpunt i coma). Es posa en els casos segents:

    Quan hi ha comes i sha de fer una separaci ms impor-tant, per que no arriba a punt, o quan la relaci entre unafrase i una altra s ms allunyada que la que expressariauna coma, per no tant com la que indicaria un punt.

    - Aquest apartat t un doble vessant: duna banda, shi expliquen els

    objectius exposats en els mduls didctics; duna altra banda, sintro-

    dueixen els conceptes bsics...

    Per a separar elements duna enumeraci que habitual-ment se separen mitjanant comes quan ja hi ha comesdins de cada element. En aquest cas, abans de lelementfinal, precedit per les conjuncions i, o o ni, shi sol posaruna coma.

    - El ministre Piqu va tenir una reuni amb el rector de la UOC, Gabriel

    Ferrat; el conseller delegat del Grup Planeta, Jos Manuel Lara; la vicerec-

    tora de Recerca, Imma Tubella, i el director de lIN3, Ramon OCallaghan.

    3.3. El punt

    El punt indica una pausa major. Es posa en els casos se-gents:

    Al final duna frase amb sentit complet, tret que formipart dun rtol o indicador.

    Us demanem que no fumeu

    Al final de les enumeracions formades per frases ambsentit complet i comenades amb majscula.

    - Per a connectar-vos al Campus, noms heu de seguir els passos segents:

    1. Accedir al portal de la UOC (www.uoc.edu).

    Com el seu propi nomindica, el punt volat dela ela geminada ha deser volat, s a dir, hade quedar situat a mitjaalada de les lletres quelemmarquen. Per tant,cal prmer la tecla quehi correspon, situada ala part superior esquer-ra del teclat, i no latecla del punt baix,situada a la part inferiordreta. Aix, doncs, shadescriure collecci i nocol.lecci.

    El punt volat

  • FUOC 26 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    2. Identificar-vos com a usuari del Campus Virtual.

    3. Entrar al Campus Virtual.

    Entre les hores i els minuts en les indicacions horries.

    - La reuni ser a les 19.30 h a laula magna.

    Per a separar el nmero dordre del ttol de lapartat queintrodueix. Tanmateix, aquest punt sha dometre en lesreferncies internes.

    - 2.1. La societat i les noves tecnologies [per: Vegeu lapartat 2.1 del

    mdul.]

    No es posa punt en les xifres que indiquen anys oordre ni desprs dels signes dexclamaci iinterrogaci.

    - Lany 2000 s lltim del segle XX.

    - Consulteu la pgina 1253 de la nova Gramtica descriptiva.

    - Hola a tothom!

    Tampoc no es posa punt al final dels ttols i subttols,en les datacions ni en els peus de les illustracions senseverb principal conjugat.

    - 1. Informaci de suport per a la matrcula i la incorporaci a la

    UOC

    - Barcelona, 12 de febrer de 2005

    - Figura 6. Mapa dels centres de suport a Catalunya

    3.4. Els dos punts

    Els dos punts indiquen una certa subordinaci del segonelement al primer (no hi ha espai abans dels dos punts).Es posen en els casos segents:

    Per a indicar causa, demostraci, exemples, enumera-cions, etc.

  • FUOC 27 Ortografia

    Servei Lingstic, gener del 2013

    - El Campus Virtual es configura en diversos campus: el campus princi-

    pal i altres despecfics.

    Per a introduir citacions textuals o reproduccions enestil directe.

    - Lautor diu: Tot el que he escrit al llibre s experimentat per mi

    mateix.

    No es posen els dos punts quan introdueixen una sriedelements, que formen un incs, si la frase continuadesprs, sin que llavors hi ha dhaver guions o parn-tesis davant i darrere lincs.

    - Les ampliacions que es fan en els diferents nivells educatius de deter-

    minades matries matemtiques, cincies naturals, etc. sn exem-

    ples daquesta situaci. [En lloc de: Les ampliacions que es fan en els

    diferents nivells educatius de determinades matries: matemti-

    ques, cincies naturals, etc., sn exemples daquesta situaci.]

    Tampoc no es posen els dos punts quan no sn necessa-ris perqu no es trenca la continutat de la frase (perexemple, darrere de sn o de) ni dues vegades seguidesen una mateixa frase quan no hi ha una pausa fortaentremig.

    - Es faran les carreres de Filosofia, Dret, Econmiques i Medicina. [En lloc

    de: Es faran les carreres de: Filosofia, Dret, Econmiques i Medicina.]

    - Lassignatura sha organitzat en tres grans blocs: eines del campus

    virtual, estratgies daprenentatge virtual i mduls especfics (Excel,

    PowerPoint, llenguatge HTML, etc.). [En lloc de: Lassignatura sha

    organitzat en tres grans blocs: eines del campus virtual, estratgies

    daprenentatge virtual i mduls especfics: Excel, PowerPoint, llen-

    guatge HTML, etc.]

    3.5. Els punts suspensius

    Els punts suspensius (tres i prou i sense espai entre laparaula i el punt que hi s ms acostat) indiquen suspen-si del pensament. Es posen en els casos segents:

  • FUOC 28 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Per a indicar que una enumeraci no queda tancada.

    - animals, plantes, objectes...

    Per a indicar que una frase s inacabada perqu es voldonar a entendre alguna cosa, per reticncia, etc.

    - Ells molt dir, per a lhora de fer...

    No es posen punts suspensius desprs de labreviaturaetc., ja que en part tenen la mateixa funci.

    3.6. El signe dinterrogaci

    El signe dinterrogaci indica pregunta.

    Es posa noms al final i sense repetir-lo, fora de casosespecials en qu sigui necessari el signe dinterrogaciinicial per lextensi de la frase i labsncia dindicadorsdinterrogaci.

    - Qu vols que et digui?

    En ttols i subttols, les preguntes poden portar signedinterrogaci o no portar-ne. Dins dun mateix text(article, informe, mdul didctic, llibre...) cal aplicar elcriteri establert al llarg de tot el document.

    - 1. Com sestudia a la UOC (?)

    1.1. Quins preus sapliquen a la matrcula (?)

    1.2. Quan comena el semestre lectiu (?)

    1.3. Qu s lavaluaci contnua (?)

    En cas de diverses frases interrogatives seguides,comencen amb minscula quan se separen amb coma opunt i coma i ambmajscula quan segueixen un signe depuntuaci amb la funci de punt.

    - Contesta les preguntes segents: qu s la religi?, qu caracteritza les reli-

    gions?, quines coneixes?, quina predomina a lEstat espanyol?, per qu?

    Els signes dinterroga-ci i dadmiraci.Documents de la SecciFilolgica, III (1996,pg. 91-94). Barcelona:Institut dEstudisCatalans (BibliotecaFilolgica, XXX).

    Lecturacomplementria

  • FUOC 29 Ortografia

    Servei Lingstic, gener del 2013

    - Contesta les preguntes segents: Qu s la religi? Qu caracteritza les

    religions? Quines coneixes? Quina predomina a lEstat espanyol? Per

    qu?

    No sha de posar punt desprs dun signe dinterroga-ci ni sha de deixar espai entre la paraula i el signedinterrogaci.

    3.7. El signe dadmiraci

    El signe dadmiraci indica admiraci o exclamaci. Esposa noms al final i sense repetir-lo.

    - Que* gran que thas fet!

    No sha de posar punt desprs dun signe dadmiracini sha de deixar espai entre la paraula i el signe dadmi-raci.

    3.8. Els guions

    Els guions (o guions llargs) sutilitzen en els casos segents:

    Per a encloure un incs, un aclariment, un pensament,un afegit (a vegades sn intercanviables amb els parn-tesis).

    - s conegut el cas del DDT compost no biodegradable, que per la gran

    persistncia desprs de dcades de prohibici dusar-lo...

    Per a indicar les intervencions dels interlocutors en elsdilegs i fer les acotacions del narrador.

    Ep! li va dir. Oi que s?

    Per a indicar els diferents elements duna enumeraci(en aquests casos tamb sutilitza el gui mitj). Cal dei-xar un espai en blanc entre el gui i el mot que elsegueix.

    * s un castellanismeaccentuar aquest quanti-tatiu ton.

    La famlia dels guions

    igual =ms +menys guionet -gui

    Cal emprar aquests sig-nes correctament: enmatemtiques sha duti-litzar el signe menys(tamb anomenat guimitj), del mateix gruix ila mateixa longitud queels signes ms i igual; pera la separaci desllabes i la composicide mots, el guionet(tamb anomenat guicurt), i per als incisos idilegs, el gui (o guillarg).

  • FUOC 30 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    La reserva de dia i hora es pot fer per tres vies diferents:

    Virtualment, mitjanant els enllaos de la pgina inicial del campus.

    Telefnicament, trucant al centre de suport corresponent.

    Presencialment, a qualsevol centre de suport.

    No es posa gui final davant un punt, especialment si spunt i a part, llevat dels casos de gui de dileg.

    3.9. El guionet

    A ms de final de ratlla, quan sha de partir un mot, elguionet (o gui curt) es posa en els casos segents:

    Per a separar alguns mots compostos.

    - Han vingut a corre-cuita.

    Per a separar perodes de temps i dates.

    - El perode 1999-2005 ser dexperimentaci daquest sistema.

    Per a unir mots i xifres, generalment substituint unapreposici i, de vegades, alguna conjunci.

    - Les relacions universitat-empresa

    - Castella - la Manxa

    Sha de tenir en compte que no cal deixar espai davanti darrere el guionet quan uneix elements dun sol mot,per s que se nha de deixar un quan els elements queuneix sn formats per ms dun mot.

    No es posa guionet darrere el punt que segueix lanumeraci dels apartats.

    1.3. La tecnologia i no 1.3.- La tecnologia

    a lera digital a lera digital

    Vegeu lapartat 2,Guionet en mots com-postos.

    Un s semblant es faamb la barra inclinada.Per exemple: 16/06/04per Diputaci deBarcelona / Generalitatde Catalunya.

    Barra inclinada

  • FUOC 31 Ortografia

    Servei Lingstic, gener del 2013

    3.10. Els parntesis

    Els parntesis enclouen una informaci complement-ria, una intercalaci, un incs (a vegades sn intercanvia-bles amb els guions).

    - Isaac Newton (1642-1727) es va dedicar a la investigaci i la reflexi

    cientfiques.

    - ...ms enll de les catalogacions possibles daquestes orientacions

    (vegeu la taula segent).

    3.11. Els claudtors

    Els claudtors (tamb anomenats parntesis quadrats orectangulars) sutilitzen en els casos segents:

    Per a tancar els punts suspensius que indiquen que enuna transcripci o una citaci somet alguna expressi ofragment.

    - Segons larticle 26 del ttol IV de la Llei 7/1983, de 18 dabril, de polti-

    ca lingstica a Catalunya, all on aix ho exigeixi la situaci sociolin-

    gstica, el Consell Executiu [...] ha de crear o subvencionar centres

    especialment dedicats, en tot o en part, a fomentar el coneixement, ls

    i la divulgaci de la llengua catalana.

    Per a indicar, dins duna citaci, la intervenci de la per-sona que la reprodueix.

    - Segons que recull linforme presentat, lestudi es reprendr el 18 de

    decembre [sic] de 1992.

    3.12. Les cometes dobles

    Les cometes dobles es posen en els casos segents:

    Per a indicar una citaci o les paraules textuals dalg.*

    - El professor efica s un sser hum nic que ha aprs a fer s [...] en le-

    ducaci daltres persones (Combs i altres, 1979, pg. 31).

    * s redundant ls de lescometes dobles i la cursi-va en una citaci.

    Ladverbi llat sic (aix)sescriu en cursiva ientre claudtors per aindicar que en unacitaci lexpressi queel precedeix immedia-tament apareix en eltext original exacta-ment de la manera quesha reprodut.

    Ladverbi sic

  • FUOC 32 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Per a aportar un significat especial, un mats irnic opersonal, un doble sentit, una remarca, etc.

    - Labsncia del meu metge.

    - Cap empresa no li ha donat mai tant.

    No shan dutilitzar les cometes per a les funcions reserva-des a altres recursos grfics, com la cursiva i la negreta.

    3.13. Les cometes simples

    Les cometes simples indiquen el significat duna parau-lao una frase.

    - La filosofia, literalment amor a la saviesa...

    No shan dutilitzar en comptes de les cometes doblesquan no hi ha coincidncia amb altres tipus de cometes.

    En els casos en qu calutilitzar ms dunescometes dins dunamateixa oraci sha deseguir lordre segent:cometes baixes (),cometes altes () icometes simples ().

    Jerarquia deles cometes

    Per a lescriptura denoms grecs i llatins,vegeu el llibre de JoanAlberich; MontserratRos (1993). La trans-cripci dels noms propisgrecs i llatins. Barcelona:Enciclopdia Catalana.

    Per als topnims, vegeula Gran enciclopdiacatalana.

    Lecturesrecomanades

    4. Accentuaci i diresi

    Diferentment de laccent, la funci de la diresi no smarcar la vocal forta duna paraula ni distingir uns motsduns altres, sin indicar que una vocal no forma diftongamb lanterior; per tant, la vocal amb diresi no ha de serforosament tnica. A continuaci sexposen alguns delscasos que provoquen ms vacillacions per influncia delcastell o per altres motius.

    Porten accent els mots segents:

    a) Els adjectius acabats en -ac o -aca:

    - amonac -a, austrac -a, cardac -a, policac -a...

  • FUOC 33 Ortografia

    Servei Lingstic, gener del 2013

    b) Els substantius acabats en -lit i -cit:

    - aerlit, electrlit, meteorlit, micrlit, monlit, adipcit, astrcit, blas-

    tcit, eritrcit, fagcit, fibrcit, leuccit, limfcit, mastcit, ocit...

    c) Els substantius acabats en -fon:

    - audifon, gramfon, magnetfon, micrfon, videfon...

    Porten diresi els adjectius acabats en -odal:

    - conodal, ellipsodal, esferodal, helicodal, mastodal, rombodal,

    sinusodal, tirodal, trapezodal...

    No es posa diresi, encara que no hi hagi diftong, en elscasos segents:

    a) En els compostos amb prefix acabat en vocal (fora derell, rera i les formes del verb reeixir, com rexo, rex):

    - reuni, reincidir, contraindicaci, coincidncia...

    b) En les terminacions llatines -us i -um:

    - Mrius, linleum, aqurium, contnuum...

    c) En els sufixos -isme i -ista (els acabaments de prosme illusme no sn sufixos):

    - egoisme, altruista, arcaisme...

    d) En les terminacions de gerundi, infinitiu, futur icondicional dels verbs de la tercera conjugaci (acabatsen -ir):

    - agraint, conduir, lluiran, beneirem...

    Alguns monosllabs i alguns altres mots que segons lesnormes tampoc no shaurien daccentuar porten accentdiacrtic, s a dir, per a distingir-los daltres mots. Elsms usuals sn els segents:

  • FUOC 34 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    * En plural no saccen-tuen: mons, rodamons.

    * En alguns casos, elcorrector ortogrfic enca-ra els marca com a incor-rectes.

    Alguns mots tenen dues possibilitats daccentuaci.* A laprimera columna dels que es recullen aqu hi ha laforma que figura com a entrada principal en el DIEC,que no sempre coincideix amb altres diccionaris ni amblopini dalguns gramtics:

    antlop o antilop

    diedre o dedre

    dmino o domin

    icosaedre o icosedre

    Verbs

    dna i dnes (de

    donar)

    fu (passat de fer, i

    desfu, refu)

    mlt (participi demoldre)

    s (de saber)

    sc i s, s, sn,

    fra(de ser)

    t (de tenir)

    vns, vnen (de venir)

    vs (danar)

    vu (passat de veure)

    Substantius

    b/bns (propietats)bta (recipient per al

    vi)

    cc (com coca)

    cm (menjadora)

    Du (i adu,pregadu)jc (dajocar)

    Ls (poblaci)

    m (part del cos)

    mu (miol)

    mn (i rodamn)*

    mra (fruita)

    nt/a (i rent/a, bes-nt/a)

    s/ssa (animal)

    pl (i repl,contrapl)

    rssa (bstia vella)

    rs (pregria)

    sc (plec)

    sgle (sgol)

    su (greix)

    sl (terra, i entresl,subsl)

    tt (broc gros)

    s (dusar)

    Altres

    b (contrari de

    malament)

    ms (de quantitat)

    qu (interrogatiu irelatiu fort)

    s (afirmaci)

    vs, ns (pronomsforts)

  • FUOC 35 Ortografia

    Servei Lingstic, gener del 2013

    imbcil o imbecil

    perit o prit

    poliedre o poledre

    reporter o reprter

    saxfon o saxofon

    xilfon o xilofon

    xofer o xfer

    Finalment, hi ha mots que sovint sn accentuats err-niament perqu es pronuncien malament. En la taulasegent nhi ha una mostra amb laccentuaci correcta.

  • FUOC 36 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Adam

    Artur

    Ausis

    Bors

    Elisabet

    Guifr

    Raimon

    Biarritz

    Carpats(els)

    Munic

    PortSad(el)

    Tibet(el)

    Zuric

    acne

    aerstat

    almorvit

    alvol

    anem

    one

    anglfob

    apoplexia

    stur

    atmosfera

    ugur

    auriga

    bantu

    biosfera

    bronquol

    centgrad

    centilitre

    conclave

    consola

    cotildon

    dinam

    oendosm

    osi

    epiclesi

    exegesi

    exosmosi

    guru

    hectolitre

    hem

    iplegia

    karate

    letargia

    alfil

    amit

    beisbol

    cautx

    celtiber

    centigram

    ciclop

    Cister

    criquet

    elit

    filantrop

    fluor

    futbol

    handbol

    handicap

    hectogram

    hoquei

    iber

    interval

    levogir

    linier

    milligram

    misantrop

    obo

    oval

    pelic

    pivot

    policrom

    poliglot

    Agamm

    non

    Aristides

    Arquimedes

    Astarte

    Crber

    Cirac

    Ddac

    dip

    ol

    squil

    Esprtac

    Ganimedes

    Herdot

    gor

    Jfet

    Json

    Karam

    zov

    Kefren

    Lacedmon

    Vercingetrix

    neu

    CostadIvori

    Efes

    Eufrates

    Iluro

    Khrkov

    Kev

    Mali

    Marrqueix

    Ngueb

    Ravenna

    Samaria

    Sebastpol

    Sbur

    Trent

    Ucrana

    node

    antropofgia

    arola

    aurola

    autlisi

    ctode

    dode

    diptria

    czema

    elctrode

    electrlisi

    endspora

    nem

    apode

    espcimen

    exspora

    gmeta

    isbara

    mrqueting

    mtopa

    olimpada

    ptxuli

    pntode

    perode

    pneumnia

    qudriceps

    rubola

    ttrode

    trode

    rtem

    isAstages

    tila

    Cbele

    Dm

    ocles

    squines

    umenes

    Ffila/Fvila

    Hracles

    Lscaris

    Pricles

    Praxteles

    Prosrpina

    Sennquerib

    Stabis

    Suntila

    lfila

    Vtiza

    Brcino

    Bssora

    Btulo

    Brndisi

    Ecbtana

    gara

    Etipia

    Hlsinki

    Himlaia

    taca

    Ktmandu

    Ldoga

    Lrissa

    Lrnaca

    Mgara

    Mkonos

    tranto

    Shara

    Samsata

    Scoris

    Trraco

    Tquio

    mbria

    Motsaguts

    Motsplans

    Motsesdrixols

  • FUOC 37 Ortografia

    Servei Lingstic, gener del 2013

    libido

    lgur

    medulla

    meglit

    millilitre

    mimesi

    mssil

    nuclol

    omplat

    osmosi

    paraplegia

    pcnic

    polister

    prnsil

    quadriga

    quilolitre

    restat

    rptil

    rupia(u.m

    .)sicmor

    sinergia

    trm

    itterm

    stat

    txtil

    torticoli

    tulipa

    vacol

    vking

    vmet

    zofit

    zulu

    quefir

    radar

    sahrau

    soviet

    taig

    timp

    tiquet

    tuareg

    urd

    xandall

    xasss

    zenit

    vdeo

    zospora

    Motsaguts

    Motsplans

    Motsesdrixols

  • FUOC 38 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    5. Apstrof

    Lapstrof indica en lescriptura lelisi dun so en lallengua parlada. Tanmateix, les elisions del llenguatge oralno sempre queden reflectides grficament.

    En textos que volen reproduir la llengua oral sadmetenformes com ara convencel (per convncer-lo), coneixens (perconixer-nos)..., s a dir, es poden reduir el verb i el pronomquan es tracta dun infinitiu pla acabat en -r i un pro-nom feble. Passa el mateix amb la segona persona de lim-peratiu de verbs com dir: es pot escriure diguem (per digues-me),digue-li (per digues-li), diguens (per digues-nos)...*

    Observacions

    El signe de lapstrof consisteix en una coma volada ()i no en un accent (), com es posa de vegades i passa so-vint inadvertit.

    Amb les sigles i els acrnims se segueix la mateixanorma general: sapostrofa larticle mascul i la preposi-ci de sempre que es troben amb vocal (escrita o pro-nunciada) i larticle femen quan es troba amb vocal, llevatde i i u tones: lISO, lOTAN, lIEC, lURSS, la UE, dFC,la UOC, lFCI, lSMI, la IBEC.

    Davant de nombres sapostrofa o no tal com es faria sifossin escrits amb lletres: d11.356 euros, l1 dagost, lXIcolloqui, l11a. partida.

    Davant una s lquida sapostrofa larticle mascul perno pas el femen ni la preposici de: lstriptease, de stric-tu sensu, la Scala de Mil.

    Davant de h aspirada no sapostrofa: el Hamlet de..., deHaydn, el hawai.

    * Noms s permesa lareducci de verbs i pro-noms quan es vol trans-criure la parla oral, maien textos formals.

    Sobre lapostrofacidavant les sigles, vegeulapartat 1.3.2 deConvencions formals.

    s incorrecte utilitzar la-pstrof per a indicar leli-si de les dues primeresxifres de lany, per imita-ci de la tradici angloa-mericana.P. ex.: gener 93 i no gener93.

  • FUOC 39 Ortografia

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Davant de cometes, cursiva i negreta sapostrofasegons la norma general: diniciats, la crtica dAqu nopaga ni Du, linventor.

    Davant de ttols i noms dentitats o grups comenatsamb article, la preposici de sapostrofa (i no es contrau amblarticle, com tampoc no shi contrauen les preposicionsa i per): dEl Temps, a Els Pets.

    Davant de topnims amb article mascul, la preposi-ci de sapostrofa si el topnim no s catal o no sha ca-talanitzat; si s catal o sha catalanitzat, la preposici escontrau amb larticle (igual que shi contrauen les pre-posicions a i per): dEl Bierzo, del Baix Camp, del Caire.

    Davant de smbols qumics i frmules no sapostrofamai ni larticle ni la preposici de, encara que el nomdesenvolupat corresponent s que sapostrofa, perqu esllegeix el nom sencer: el Al, per lalumini; de H2O, perdaigua; ...pel que fa al Rh del donant...

    No es deixa mai lapstrof a final de ratlla.

  • FUOC 41 Morfologia i sintaxi

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Morfologia i sintaxi

    1. Substantius i adjectius

    En aquest apartat, es descriuen alguns punts que afectenels substantius i adjectius que, per influncia forastera oper canvis sociolgics, poden presentar dubtes o dificultat.

    1.1. Gnere dels substantius

    Sha danar amb compte amb el gnere dalguns subs-tantius que sovint sutilitza malament, sobretot perinfluncia del castell (amb tot, dialectalment el gnerepot ser diferent del que demana la llengua normativa).

    Snmasculins els mots segents: afores, anell, avantatge(i desavantatge), bacteri, batent (duna porta, per exem-ple), compte, corrent, costum, deute, dot, dubte, escafandre,espinacs, estratagema, fel, front, full ( de fulla), llegum,narius, orde (religis, per exemple), pendent, senyal, tr-mit, titella.

    - T el costum de comprar espinacs congelats i llegums cuits [i no pas la cos-

    tum ni espinaques congelades i llegums cuites].

    - Hi ha molts avantatges en aquesta manera de fer la feina [i no pas mol-

    tes avantatges].

    - Aquesta muntanya t un pendent molt pronunciat [i no pas una pendent

    molt pronunciada].

  • FemenMascul

    FUOC 42 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Sn femenins els mots segents: allau, anlisi (i els motsamb aquesta terminaci: crisi, psicosi, tesi, etc.), aroma,calor (i tot daltres mots amb aquest sufix: blancor, esplen-dor, resplendor, olor, suor, verdor), cercavila, dent, grip, icona,gla, marat, postres, remor, resta, sncope, sndrome (i,doncs, sida) i alguns rius (la Garona, la Gavarresa, laMuga, la Noguera, la Snia, la Tet, la Tordera, la Valira).*

    - Durant els primers dies experimenten la sndrome dabstinncia [i no

    pas el sndrome].

    - Ha fet una anlisi molt acurada de lobra [i no pas un anlisi molt acurat].

    - Quina esplendor, aquest paisatge [i no pas Quin esplendor]!

    Snmasculins i femenins amb el mateix significat elsmots segents: amor, color, crin, crisma, mfasi, mar,rubor, sarment, serpent (per serp s femen), vessant(solament quan significa aiguavs; en els altres casos smascul).

    - Entre altres mesures, es posar un [o una] mfasi especial en la protec-

    ci de la despesa social.

    - Han visitat la mar Roja [o el mar Roig].

    - Les [o Els] sarments sn les branques del cep.

    Sn masculins i femenins amb significat diferent elsmots segents:

    * Larticle, tant femencom mascul, que sante-posa al nom dalguns riusno sha dutilitzar quan elnom de la via fluvial vaprecedit del terme riu.Per exemple: el riuNoguera, el riu Snia, elriu Segre.

    canal via daigua conducte

    clera malaltia rbia

    editorial article de fons empresa editora

    fi objectiu acabament

    llum aparell per a fer llum claror, electricitat

    ordre contrari de desordre manament

    planeta astre dest

    son dormida, manera de dormir ganes de dormir

    talent aptitud, moneda gana

    terra sl els altres sentits

  • Mascul Femen

    FUOC 43 Morfologia i sintaxi

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Exemples:

    - Sempre ha tingut bona planeta, aquesta dona.

    - El vall que envolta el castell ens ha impedit dentrar-hi.

    - Malgrat que tenia molta son, no podia agafar el son.

    1.2. Formes de substantius i adjectius

    Els substantius i adjectius shan descriure en la formacorrecta. Per aix cal tenir en compte especialment elscasos segents:

    Els substantius i adjectius que tenen la mateixa formaen mascul i en femen.

    - Els acabats en -arca, -cida, -ista (jerarca, parricida, dentista, etc.), agrcola,

    alegre, belga, berber, equnime, fcil, igual, inerme, jove, persa, rude, sah-

    rau, saudita, sefardita

    Els substantius i adjectius que tenen forma diferent enmascul i en femen.

    - alger / algerina, algeri / algeriana, autodidacte / autodidacta, com / comuna,

    corrupte / corrupta, corts / cortesa, croat / croata, digne / digna, estrateg / estra-

    tega, exacte / exacta, gris / grisa, irani / iraniana, iraqui / iraquiana, israeli /

    israeliana, magrib / magribina, marroqu / marroquina, namibi / nambia,

    niger / nigerina, nigeri / nigeriana, orfe / rfena, pobre / pobra, psiquiatre / psi-

    quiatra, sinistre / sinistra, tripartit / tripartida, uzbek / uzbeka, vague / vaga

    Els substantius i adjectiusmasculins acabats en -x [ks]i -xt [kst], i no pas en -xe ni -xte, que fan el plural afe-

    pols batec, templa massa de partcules

    post lloc ocupat per tropes fustaper a una operaci militar

    salut salutaci bon estat de lorganisme

    vall fossa depressi entre muntanyes

  • FUOC 44 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    gint -os al singular, en el primer cas, i -os o -s, en el segoncas, sense e.

    - annex / annexos, circumflex / circumflexos, complex / complexos, connex /

    connexos, convex / convexos, fix / fixos, flux / fluxos, heterodox / heterodoxos,

    ortodox / ortodoxos, perplex / perplexos, prefix / prefixos, prolix / prolixos, re-

    flex / reflexos, sufix / sufixos, mixt / mixtos o mixts, pretext / pretextos o pre-

    texts, text / textos o texts

    Els substantius i adjectius masculins que fan el pluralregularment (afegint al singular -s o res si s paraulaplana acabada en -s), i no pas amb lafegit-(s)os, com es fa a vegades vulgarment.

    - cru / crus [i no pas crusos], dur / durs [i no pas dusos], nu / nus [i no pas

    nusos], senar / senars [i no pas senassos], xiprer / xiprers [i no pas xipres-

    sos], llapis / llapis [i no pas llapissos]

    Els substantius que fan dadjectiu,* que sn invaria-bles (i, per tant, no es pluralitzen).

    - conveni marc (convenis marc), cotxe bomba (cotxes bomba), data lmit (dates

    lmit), decret llei (decrets llei), hora punta (hores punta), imatge clau (imat-

    ges clau), paraula comod (paraules comod), pla pilot (plans pilot), quanti-

    tat sorpresa (quantitats sorpresa)

    Els substantius compostos formats per un verb i unsubstantiu que sempra en singular, als quals noms sa-fegeix una -s quan sn plurals.

    - un gratacel (molts gratacels), un/a guardabarrera (molts/es guardabarre-

    res), un/a guardabosc (molts/es guardaboscos), un guarda-roba (molts

    guarda-robes), una llevaneu (moltes llevaneus), un parabrisa (molts para-

    brises), un paraigua (molts paraiges), un portaequipatge (molts portae-

    quipatges), un rentavaixella (molts rentavaixelles), un tallafoc (molts

    tallafocs), un tallagespa (molts tallagespes)

    A continuaci hi ha una llista de crrecs ms o menysfreqents en mascul i femen.

    * Cal distingir-los delsadjectius que acompan-yen un substantiu (i, pertant, s que es pluralitzen:hores extres) i dels subs-tantius que acompanyenun substantiu i actuencom el predicat nominalduna oraci (com estatsmembres, empreses lders,equivalents a estats quesn membres, empresesque sn lders).

  • Mascul i femen de crrecs

    FUOC 45 Morfologia i sintaxi

    Servei Lingstic, gener del 2013

    abat / abadessa lletrat (major) / lletrada (major)

    administrador / administradora magistrat / magistrada

    advocat / advocada notari / notria

    alcalde / alcaldessa o alcalde nunci / nncia

    almirall / almirallessa papa / papessa

    arquebisbe / arquebisbessa prefecte / prefecta

    batlle / batllessa president / presidenta

    bisbe / bisbessa prior / priora o prioressa

    canonge / canongessa rector / rectora

    capell / capellana regidor / regidora

    capit / capitana secretari / secretria

    catedrtic / catedrtica senador / senadora

    comissari / comissria soldat / soldada

    comissariat / comissariada sndic / sndica

    conseller / consellera sotsdelegat / sotsdelegada

    cnsol / consolessa o cnsol sotsdirector / sotsdirectora

    contraalmirall / contraalmirallessa sotsprefecte / sotsprefecta

    coronel / coronela sotsprior/sotspriora o sotsprioressa

    defensor / defensora sotssecretari / sotssecretria

    deg / degana sotssndic / sotssndica

    delegat / delegada sotstinent / sotstinenta

    diputat / diputada superior / superiora

    director / directora tinent / tinenta

    fiscal / fiscal vicari / vicria

    general / generala vicealmirall / vicealmirallessa

    gerent / gerent vicedeg / vicedegana

    governador / governadora vicegerent / vicegerent

    interventor / interventora vicepresident / vicepresidenta

    jutge / jutgessa vicerector / vicerectora

  • FUOC 46 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    1.3. Plural dels manlleus

    Per a formar correctament el plural dels manlleus shande tenir en compte els punts segents:

    En la formaci del plural de mots manllevats, en princi-pi se segueixen les normes gramaticals catalanes i,doncs, safegeix al singular la terminaci -s (amb lapari-ci de la n subjacent quan cal) o les variants -es en elfemen i -os en el mascul, segons els casos.

    - crep / creps, mrqueting / mrquetings, espagueti / espaguetis, comit / comi-

    ts, camerino / camerinos, currculum / currculums, qurum / qurums,

    ikastola / ikastoles, pizza / pizzes, alev -ina / alevins -ines, canel / cane-

    lons, estrs / estressos, mujahid -ina / mujahidins -ines

    Elsmanlleus acabats en -s, algun acabat en -z i els lla-tinismes acabats en -us queden invariables.

    - gneis / gneis, inlandsis / inlandsis, estatus / estatus, lapiaz / lapiaz, campus

    / campus, tesaurus / tesaurus

    Els manlleus acabats en -x segueixen la regla general,s a dir: en el cas dels masculins aguts safegeix-os al singular; en el cas dels femenins i masculins planso esdrixols shi afegeix -s.

    - addax / addaxos, esquetx / esquetxos, fax / faxos, flux / fluxos, sandvitx /

    sandvitxos, hliox / hlioxs, smplex / smplexs, tlex / tlexs

    Alguns monosllabs masculins i alguns nous man-lleus monosillbics acabats en -x afegeixen una -s alsingular.

    - dux / duxs, linx / linxs, lux / luxs, matx / matxs, box / boxs, tex / texs

    Els manlleus no adaptats en forma de sintagmes tra-vats procedents de langls fan el plural afegint -s nomsal nucli del sintagma, que s el segon element.

    - best-seller / best-sellers, flashback / flashbacks, walkie-talkie / walkie-talkies

    Formaci del plural delsmanlleus (1992).Barcelona: Termcat /Generalitat deCatalunya,Departament deCultura (CriterisLingstics per a laTerminologia, 4).

    Lecturacomplementria

  • FUOC 47 Morfologia i sintaxi

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Els manlleus dintroducci molt recent, o molt espe-cialitzats, encara no shan adaptat al catal i, per tant, noshi apliquen les regles regulars de formaci del plural (enalgunes paraules hi ha vacillaci entre el plural originarii el catalanitzat i en daltres es fa servir el plural origi-nari).

    - lieder - lieds (plurals de lied), quanta - quntums (plurals de quantum -

    quntum)

    2. Determinants

    Cal fixar-se en certs aspectes dalguns determinants (arti-cle, possessius, indefinits i quantificadors) que actualmentes troben fets servir incorrectament o poc genunament.

    2.1. Article definit

    En les enumeracions, si els substantius designen ele-ments diferents (s a dir, quan el segon no s lexplicacidel primer o no designa la mateixa cosa), es posa articledavant de cada substantiu o no sen posa cap.

    - Sempraren tamb materials ms resistents, com pedra, maons,

    teules, etc.

    - Sestudiaven a fons les lleis, els costums, el dret.

    - Les divisions i les heretgies provocaren...

    per:

    - Les necessitats de lempresa o organitzaci... [perqu s un sol concepte].

    Davant els dies de la setmana es posa article quan fan desubstantiu, per no pas quan fan dadverbi.

    - Diumenge va venir / vindr (el diumenge passat / el diumenge vi-

    nent).

  • FUOC 48 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    - El diumenge fa excursions (cada diumenge).

    - El suplement del diumenge s interessant (de cada diumenge).

    No es posa article davant dinfinitiu amb valor verbal.

    - Nedar s lnic que li agrada.

    - Beure tant no s bo per a ning.

    No es posa article davant de numerals cardinals refe-rits a una quantitat no coneguda anteriorment enexpressions numriques de temps (anys, mesos, etc.),despai i gradaci (metres, graus, etc.), de preus, esta-dstiques, etc.

    - A nou anys ja vaig veure Drcula [i no pas Als nou anys].

    - La seva via va morir a noranta-dos anys, desprs dhaver passat la vida be-

    vent dos gots de vi a cada pat [i no pas als noranta-dos anys].

    - ...nens i nenes dedats compreses entre nou mesos i dotze anys [i no pas

    entre els nou mesos i els dotze anys].

    - A les comarques de Lleida, les rfegues de vent poden arribar a setanta-cinc

    quilmetres per hora [i no pas als setanta-cinc quilmetres].

    Davant de numerals amb sentit de totalitat, si shanesmentat abans els termes que aquests numerals deter-minen i si no porten altres determinants, es fa servirtots/totes i no pas larticle.

    - Al segle XIV es destaquen les empreses de Jaume II i de Pere el

    Cerimonis. Tots dos reis van afavorir... [i no pas Els dos reis].

    - Hem vist els dos professors de la UPF i les tres professores de la UPC, i tots

    cinc... [i no pas els cinc].

    Es fa servir tots/totes sense article en certes expressions.

    - Hi ha poltics dirigents de tots colors [i no pas de tots els colors].

    - La invasi comporta una profunda ruptura en tots sentits [i no pas en

    tots els sentits].

    Sha devitar labs de demostratius en comptes darticles,que sn molt ms usuals. Aix a part, sha de tenir encompte que els demostratius impliquen proximitat o llun-yania, mentre que larticle s ms neutre.

    Ls de larticle definitsol o acompanyatdaltres elements quancalgui (p. ex., els ...esmentats) en comp-tes del demostratiuajuda a alleugerir eltext en frases com lasegent: Volem elaboraral llarg daquest curs, isobre aquests tres par-metres, un domini derelacions que permetindesenvolupar aquestssistemes de coherncia.

    Alleugerimentdel text

  • FUOC 49 Morfologia i sintaxi

    Servei Lingstic, gener del 2013

    - El missatge sobre les ONG va dirigit a totes les persones que hi estiguin

    interessades [i no pas aquelles].

    - Estem a la vostra disposici per a tots els aclariments que us calguin [i no

    pas aquells].

    - Tot seguit us explicarem elsmotius pels quals el treballador o treballadora

    es pot absentar [i no pas aquells].

    - Amb aix us volem donar la informaci que us pot ser ms til [i no

    pas aquella].

    - Cont un directori de totes les biblioteques pbliques de la comarca,

    amb enllaos a les que tenen pgina web [i no pas aquelles].

    Algunes locucions van sense article.

    - ...munts de fletxes apilades a terra [i no pas al terra].

    - En cas que es produs una discrepncia... [i no pas En el cas].

    - Cada dia para taula [i no pas para la taula].

    - Jugar a pilota / a futbol / a bales [i no pas a la pilota / al futbol / a les

    bales].

    Sha de tenir en compte que alguns noms de lloc (totesles comarques tret dOsona, alguns pasos, poblacions,muntanyes, rius, etc.) van amb article quan sn en uncontext.

    - lUrgell, el Baix Camp, el Segri, el Baix Vinalop, els Ports, la Garrotxa

    - la Xina, el Lban, el Iemen, la Gran Bretanya, lAzerbaidjan, el Brasil, els

    Estats Units

    - la Pobla de Mafumet, lAlguer, els Hostalets de Baleny, les Borges

    Blanques

    - el Montseny, el Canig, el Puigmal, el Puigsacalm

    - la Muga, la Tordera, el Gell, lEbre, el Francol, el Brogent, la Tet, el

    Xquer

    No existeix en catal larticle neutre lo del castell, elqual no es pot traduir sempre per el, sin que sha de feramb estructures diferents segons el valor que tingui.

    Hi ha tres casos en ques pot prescindir delarticle dels noms delloc: En els quadres sinp-

    tics i sobre els mapes. En llistes o enumera-

    cions. Quan el nom de lloc

    es posa entre parn-tesis.

    Omissi de larticle

  • FUOC 50 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    2.2. Possessius

    Ls dels possessius tons (mon, ma, etc.) en la llenguahabitual ha quedat redut a relacions de parentiu.

    Modismes No hi ha normageneral: cada unes fa a la seva manera

    a la babal [i no pas a lo loco]a la millor, si molt conv [i no pas a lo millor]a tot estirar, pel cap alt [i no pas tot lo ms, alo ms]aix rai [i no pas aix s lo de menys]!la resta, les altres coses [i no pas lo restant, loaltre]per tant [i no pas per lo tant]pel que es veu [i no pas per lo vist]prou [i no pas lo suficient]

    Intensiu Amb com ms,tan com, com [...] de,tan que, tant que,tant com, que

    Heu de tenir aquests mduls tan aviat compugueu / com ms aviat millor [i no pas lo msaviat possible].I tan intelligent que era [i no pas lointelligent que].Us contestar tan aviat com podr [i no paslo ms aviat que].Estudia tant com puguis [i no pas tot lo que].I que ns, de pesat [i no pas lo pesat que s]!No saps com era dinnocent [i no pas lo inno-cent que era].Que bonic que s [i no pas Lo bonic que]!I tant que corria [i no pas Amb lo que].

    Valor Com es fa Exemples

    Abstractiu-generalitzador

    Amb el, la, all, aix,el que, la cosa que,convertint ladjectiuen substantiu orecorrent a altresconstruccions(la construcci article+ adjectiu no s gairegenuna)

    El que no mha dit s... [i no pas Lo que].Ara ve la bona [i no pas lo bo].El que t dinteressant el cas... [i no pas Loque].La difcil senzillesa del que s variat i decora-tiu [i no pas del variat].s ms interessant que no em pensava [i nopas de lo que].Sempre est amb la mateixa (cosa) / igual [i nopas amb lo mateix].Aix que dibuixa [i no pas Lo que dibuixa].All que deien [i no pas Lo que deien].

  • FUOC 51 Morfologia i sintaxi

    Servei Lingstic, gener del 2013

    - Comparteix despeses amb son pare i ses germanes.

    El possessiu llur, poc usual en el nivell estndard perque a vegades va b per a desfer alguna ambigitat, no vaprecedit per larticle i solament s correcte quan el pos-sedor s plural.

    - Els historiadors convidats han exposat llurs idees durant mitja hora

    [per: La historiadora convidada ha exposat les seves idees].

    En algunes expressions el possessiu va posposat i nopas anteposat: a crrec meu, en poder vostre, a casa seva,de part teva, etc.

    - Vaig acomiadar el dol en nom meu i de la famlia [i no pas en el meu

    nom i en el de...].

    - la qual cosa comporta retirar tots els trptics que estiguin en poder seu

    [i no pas en el seu poder].

    - Tothom pot estudiar des de casa seva [i no pas la seva casa].

    - Van guanyar perqu el tribunal estava a favor seu [i no pas al seu favor].

    - Per molt que aquest canvi ens afecti, no s problema nostre [i no pas el

    nostre problema].

    Sha devitar labs de possessius; a vegades simplementshan deliminar, a vegades shan de substituir per unaoraci de relatiu o per un pronom personal i a vegadessha de canviar lestructura de la frase. Malgrat aix, noshan deliminar si sn necessaris per a entendre la frase.

    - A partir davui, la biblioteca comena els horaris normals [i no pas els

    seus horaris].

    - Ensenyaran totes les eines que laprenent t a labast [i no pas al seu abast].

    - Un dels parmetres ms significatius del rendiment dun processador s

    la velocitat [i no pas la seva velocitat].

    - En el primer cas lobjectiu ser establir la rendibilitat que proporciona

    cada ttol, mentre que en el segon cas ens centrarem a determinar el cost

    de loperaci en conjunt [i no pas en el seu conjunt].

    - El dret de subscripci, per la importncia que t, mereix una atenci espe-

    cial [i no pas la seva importncia].

    - ...del material didctic concret de lassignatura i del material que hi ha /

    hi va associat [i no pas del seu material associat].

  • FUOC 52 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    - Havia comenat estudis de teologia, que li van despertar linters per la

    natura [i no pas van despertar el seu inters].

    - Ens mostra les possibilitats que t la xarxa per a conixer b la llengua

    i millorar-ne ls [i no pas millorar el seu s].

    - la navalla que, segons sembla, els caps rapats havien llenat quan fu-

    gien [i no pas en la seva fugida].

    - En els anys de la introducci dels ordinadors, els economistes nord-ame-

    ricans es van trobar amb la paradoxa que utilitzar-los no comportava

    ms rendibilitat econmica [i no pas la seva utilitzaci].

    2.3. Indefinits i quantificadors

    Un, una indeterminat o indefinit

    Sha de vigilar de fer servir correctament lindeterminat oindefinit un/a, tant en singular com en plural, especial-ment en aquests casos:

    En plural sha de mirar si hi ha determinaci o no nhi hai, dacord amb aix, es posa article indeterminat da-vant el substantiu o no se nhi posa (per exemple, Hancomprat uns llibres molt interessants, amb substantiu vaga-ment determinat, s diferent dHan comprat llibres, sensedeterminar gens; en aquest darrer cas no es pot dir *Hancomprat uns llibres).

    - Compreu iogurts i bastonets, que berenarem [i no pas uns iogurts i uns

    bastonets].

    - En aquest bar s corrent demanar olives i patates fregides per aperitiu [i no

    pas unes olives i unes patates fregides].

    No sha de confondre uns, unes amb alguns, algunes niamb el quantitatiu uns quants, unes quantes.

    - Es van trobar fa algunes [o unes quantes] setmanes [i no pas unes].

    - Des de fa uns quants [o alguns] anys es dediquen a fer conscients els

    habitants de la seva pertinena al barri [i no pas uns].

    Les aposicions no sintrodueixen amb article, ni indeter-minat ni determinat, fora que hi sigui necessari.

  • FUOC 53 Morfologia i sintaxi

    Servei Lingstic, gener del 2013

    - La UOC ha obert les portes de diversos centres presencials a poblacions

    de les comarques barcelonines, rea a la qual pertanyen ms del 50%

    dels estudiants [i no pas una rea].

    - En aquesta conferncia es parlar de les implicacions que els nous mit-

    jans dinformaci i comunicaci tenen en leducaci, tema clau per a

    entendre i aprofitar aquest nou marc [i no pas un tema].

    Numerals

    Shan de distingir els cardinals un/una, dos/dues delsordinals u, dos, invariables.

    - Aquest curs es comenaran dues noves especialitats [i no pas dos].

    - Trobareu lndex i lexplicaci introductria a les pgines u i dos del dos-

    sier [i no pas un o una ni dues].

    Quan hi ha ms duna quantitat, sha descriure cada unacompleta.

    - Han encarregat entre 500 i 700 coberts per a la festa [i no pas 5 i 700 coberts].

    Tot/a i mig/mitja davant de topnims

    Es fan servir els determinants tot i mig invariables, enmascul, quan precedeixen topnims. Ara b, si el top-nim comena amb larticle femen, llavors sha de femi-nitzar el determinant.

    - Li van concedir un premi i ha pogut viatjar per tot Europa.

    - Amb aquestes pluges hi ha hagut inundacions a tot Catalunya.

    - Mig Osona i tota la Garrotxa participaran en aquesta empresa.

    Per a numerals ambguionet o sense, vegeulapartat 2 (Guionet enmots compostos)dOrtografia; per anumerals precedits detots/es o darticle, correc-te o incorrecte, vegeu la-partat 2.1 (Article defi-nit) de Morfologia isintaxi.

    3. Pronoms

    Shan de tenir en compte uns quants punts dels pro-noms demostratius, personals i relatius que afecten lscorrecte i genu de la llengua.

  • FUOC 54 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    3.1. Demostratius

    La distinci dels tres graus de proximitat noms es faen alguns dialectes, de manera que en general els tresdemostratius corresponents queden reduts a dos. En elquadre segent, les formes entre parntesis, doncs, snpoc usuals.

    Shan devitar els pronoms aquest / aquesta / aquests /aquestes o aquell / aquella / aquells / aquelles sempre queno siguin necessaris.

    - El campus amaga racons naturals esplndids, ja que s construt en una vall

    antigament poblada per un bosc de ribera [i no pas aquest s construt].

    - No es parlar de costos ni de si sn fonamentals per a la fixaci [i no pas

    aquests sn].

    - Lautor autoritza el cessionari a fer les modificacions i adaptacions que

    consideri necessries per al tractament didctic de lobra, sempre que no

    en modifiquin lessncia o contingut cientfic [i no pas aquestes no en

    modifiquin].

    - Van parlar les treballadores del primer procs de muntatge i les del ter-

    cer. Aquelles van insistir molt en les millores de seguretat, que aquestes no

    veien tan importants [correctes].

    Quan es facin servir els pronoms demostratius, sha demirar que aquest / aquesta / aquests / aquestes facin refe-rncia a lelement que hi ha ms a prop (lesmentaten darrer lloc) i aquell / aquella / aquells / aquelles, al quehi ha ms lluny (lesmentat en primer lloc).

    - Hi ha un contracte signat per lalcalde i el rector. Fins que no sigui

    vigent... [i no pas aquest no sigui, perqu es referiria al rector].

    Ms proximitat Menys proximitat Llunyania

    m. sing. aquest (aqueix) aquell

    f. sing. aquesta (aqueixa) aquella

    m. pl. aquests (aqueixos) aquells

    f. pl. aquestes (aqueixes) aquelles

    neutre (a) aix all

  • FUOC 55 Morfologia i sintaxi

    - El trajecte transcorre pels boscos i els conreus situats entre el tur i el

    tram superior del torrent. La part final del trajecte circumvalla les gran-

    ges, travessa el torrent i acaba tornant al punt de partida [i no pas da-

    quest, perqu es referiria al torrent].

    - La gesti es fa lendem i, quan lusuari es torna a connectar al Campus,

    ja t la resposta de la biblioteca [i no pas aquest ja t, perqu es refe-

    riria al Campus].

    - Demanen que subministrin dos anys de connexi gratuta a tots els

    centres educatius pblics i privats i que hi installin dos ordinadors i una

    impressora [i no pas installin en aquests, perqu el demostratiu es refe-

    riria als centres educatius privats i no pas als pblics].

    3.2. Personals

    Sha danar amb compte a no eliminar els pronomsadverbials (en, hi) quan sn necessaris i a no abusar-ne,incorreccions massa freqents actualment.

    - Pel que fa als cursos recomanats, ara no nhi ha tants [i no pas hi ha].

    - ...presenten una srie dopcions de les quals lusuari en pot triar una [i

    no pas pot triar una].

    - Aquestes eines evolucionen constantment i napareixen daltres amb

    noves prestacions [i no pas apareixen].

    - No hi havia cap crisi [i no pas havia ni nhi havia].

    - No nego que aquesta protesta tingui un fons de ra, per no mhi adhe-

    reixo [i no pas madhereixo].

    - Ha fet un treball molt interessant. Des del punt de vista funcional shi

    poden distingir dues parts ben diferents [i no pas es poden].

    - Aqu tens els nostres productes. Si hi ests interessat, envians un mis-

    satge [i no pas Si ests].

    - No he entrat a lassemblea virtual perqu he tingut problemes inform-

    tics per a accedir-hi [i no pas accedir].

    - La ciutat de Manresa ha estat escollida per a celebrar-hi aquest acte [i no

    pas celebrar].

    - ...amb les funcions de controlar el desenvolupament del treball del

    collaborador, revisar-ne la qualitat i el nivell cientfic i esmenar els

    errors que hi adverteixi [i no pas esmenar-ne].

    - Estan convenuts que la sinceritat i leducaci sn les seves millors vir-

    tuts [i no pas Nestan convenuts].

    Servei Lingstic, gener del 2013

  • FUOC 56 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    - Els autors han estat cridats pels coordinadors del llibre, que nhan defi-

    nit el sumari i han seleccionat els especialistes de cada tema [i no pas

    nhan seleccionat].

    - Un altre aspecte important que sha analitzat s lestudi del valor finan-

    cer dun ttol en un moment determinat, el qual estudi ens permet cal-

    cular el preu teric daquest ttol tenint en compte els tipus dinters de

    mercat [i no pas calcular-ne, perqu no queda clar a qu es refereix

    aquest pronom].

    - Si cerqueu una disposici legal que no s en aquesta secci, podeu con-

    sultar la secci segent [i no pas hi s].

    Igualment, no sha deliminar el pronom neutre hoquan hi ha lindefinit tot ni utilitzar-lo redundantmentdesprs de com segons el sentit que tingui.

    - Ho deixen tot a les meves mans [i no pas Deixen tot].

    - Porteu-ho tot a casa seva [i no pas Porteu tot].

    - Les situacions de qu partim no sn tan simples com de vegades sem-

    bla en els manuals [i no pas ho sembla].

    - Lassass s un parent prxim de la vctima, tal com demostra la detecti-

    va de la novella [i no pas ho demostra].

    Sha devitar de fer servir el pronom fort de tercera per-sona (ell / ella / ells / elles) per a coses sempre que espugui.

    - Parlem de la religi i de qu sen pot fer a escala social [i no pas es pot

    fer amb ella].

    - Ens referim al mrqueting, concretament a laplicaci integral i estrat-

    gica que sen faci [i no pas es faci dell].

    - Passa igual que amb un martell: segons ls que en facis, s bo o s

    dolent [i no pas facis dell].

    - Hem implementat un sistema informtic nou i nestem molt contents [i no

    pas estem molt contents dell].

    - Aquesta carrera no s tan important per les titulacions a qu dna dret

    com per les experincies que shi porten a terme [i no pas en ella es por-

    ten a terme].

    - Aquest quadre sactualitza semestralment i hi trobareu les indicacions

    adequades [i no pas en ell trobareu].

    - Hi ha materials densenyament de diversos tipus, entre els quals els

    materials didctics [i no pas entre ells].

  • FUOC 57 Morfologia i sintaxi

    - Tindreu accs a ms de vint bases de dades, entre les quals nhi ha una

    de concursos pblics [i no pas entre elles].

    - Linters de Fortuny pels objectes artstics esdev una constant de la

    seva pintura, que grcies a aquests elements senriqueix de detalls [i no

    pas grcies a ells].

    Com que el pronom si s reflexiu, la combinaci entre si,igual que entre mi, t un sentit reflexiu; quan s recproc,es fa amb el pronom ell/a: entre ells, entre elles.

    - Pensava entre si com li agradaria que arribs el bon temps [correcta].

    - Hi ha notcies aparentment inconnexes i contradictries que, al final,

    encaixen les unes amb les altres [i no pas entre si].

    - Com que en aquestes organitzacions hi participa molta gent de diver-

    sos llocs, hi ha diferncies entres elles [i no pas entre si].

    - Sn persones relacionades entre elles per la filiaci [i no pas entre si].

    - Els pasos del nord i els del sud fan intercanvis comercials [i no pas

    entre si ni entre ells].

    - Han parlat de temes que es relacionen entre ells [i no pas entre si].

    - Els assistents a la conferncia parlaven entre ells en comptes descoltar

    el ponent [i no pas entre si, que voldria dir cadasc per a si mateix].

    Encara que els pronoms febles sovint es poden posartant davant el verb com darrere si s en forma compos-ta o de perfrasi, en alguns casos s ms genu posar-losdavant: quan s en perfet perifrstic i quan un modal oels verbs anar, venir o verbs de percepci (per exemple,sentir) precedeixen linfinitiu.

    - Vinens a veure [i no pas Vine a veurens].

    - El va portar a relligar perqu tots els fulls es desprenien [i no pas Va por-

    tar-lo].

    - Hi ha uns quants captols que shaurien de refer [i no pas haurien de

    refer-se].

    - No la va poder ajudar com volia [i no pas va poder ajudar-la].

    - Perdoneu-nos per les molsties que aix us hagi pogut ocasionar [i no pas

    hagi pogut ocasionar-vos].

    - Aqu teniu loferta formativa que us volem presentar [i no pas volem

    presentar-vos].

    - Aquestes petites unitats es poden modificar o eliminar fcilment [i no pas

    poden modificar-se o eliminar-se].

    Servei Lingstic, gener del 2013

  • FUOC 58 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    - La utilitat daquesta eina s evitar haver-les de buscar per les diferents

    carpetes [i no pas haver de buscar-les].

    El pronom de datiu per a coses, fora que siguin perso-nalitzades, s hi (i no pas li o els).

    - Va portar un document perqu hi donessin un cop dull abans de publi-

    car-lo [i no pas li].

    - Van presentar moltes queixes a lencarregat, per no hi va donar impor-

    tncia [i no pas els].

    - Una mateixa situaci t diferents tractaments segons el sistema que shi

    apliqui [i no pas se li].

    - Integrar un document electrnic al catleg significa que shi aplicar el

    mateix tipus de tractament tcnic [i no pas se li].

    - A aquests temes hi hem de dedicar dies de reflexi [i no pas els].

    - Tenien projectes nous, per no sabien quina orientaci hi volien donar

    [i no pas li ni els].

    No es duplica el complement indirecte en forma depronom de tercera persona (li o els) davant el comple-ment indirecte explcit, si no hi ha comes (en cas que hihagi tematitzaci a la dreta, shi posa coma; per exem-ple, Li va portar molts papers, a la Maria).

    - Quant costar a lusuari [o b li costar, a lusuari,] adquirir aquest pro-

    grama [i no pas li costar a lusuari]?

    - Han concedit una beca a lestudiant que lhavia demanada [i no pas Li

    han concedit].

    - Si dubten del que dic, que ho preguntin al protagonista de la histria [i

    no pas li ni li ho].

    - Aix ho va fer saber ahir el president al vicegerent [i no pas li ni li ho].

    - Va donar tots els diners de la grossa als damnificats [i no pas Li va donar

    ni Els va donar].

    - Ha fet saber a la seva famlia que no tornar [i no pas Li ha fet saber].

    - Dem portar el llibre a la Marta [i no pas li portar].

    3.3. Relatius

    No sha de repetir el relatiu en forma de pronom perso-nal.

  • FUOC 59 Morfologia i sintaxi

    - Han creat un programa molt til, del qual podeu obtenir la cpia gra-

    tutament [i no pas del qual en].

    - vol contribuir a recordar aquest passat tan prxim, del qual som

    hereus i deutors [i no pas del qual en].

    - s un valor afegit en qu sovint no es pensa [i no pas en qu [...] shi].

    - Us fem una llista dels camps professionals en qu els objectius i contin-

    guts de lassignatura es projecten [i no pas en qu [...] shi].

    - Aix sestudiar en un projecte en qu participen totes les universitats [i

    no pas en qu hi].

    - s un espai virtual de comunicaci on trobareu una variada oferta de

    serveis [i no pas on hi].

    - Ha perms la creaci duna autntica comunitat virtual de persones a

    qui es resolen necessitats formatives [i no pas a qui sels].

    - Aquesta entitat ha creat una plataforma a la qual es pot accedir fcil-

    ment [i no pas a la qual shi].

    - Sn persones que tenen una famlia i una feina a les quals han de dedi-

    car temps [i no pas a les quals hi].

    S que hi ha dhaver, per, el relatiu i el pronom en, totsdos, quan aquest relatiu s afectat per un quantificador.

    - La classificaci de les inversions financeres es fa amb diversos criteris,

    dels quals nestudiarem quatre [i no pas dels quals estudiarem quatre].

    - Explica moltes coses interessants, de les quals en remarcarem algunes [i no

    pas de les quals remarcarem algunes].

    - Aquesta pgina web t diverses missions, de les quals en voldrem desta-

    car dues [i no pas de les quals voldrem destacar dues].

    - Les participacions sn de 3 euros, dels quals en jugues 2,7 al nmero de

    loteria [i no pas dels quals jugues 2,7].

    - Hi ha molts exemples del que hem dit, dels quals us en poso uns quants

    [i no pas dels quals us poso uns quants].

    No sha dabusar del relatiu el/la qual, els/les quals(tamb hi ha qui, on, qu), encara que tampoc no shade bandejar perqu a vegades evita una possible ambi-gitat.

    - El cap rapat va esperar al carrer que la parella abandons el domicili per

    abalanar-se sobre ells amb el ganivet amb el qual va intentar apunyalar-

    ne un dells, al qual va ferir a la m, i amb el qual va colpejar laltre [aniria

    ms b que el primer relatiu fos qu; el segon, que o el qual, ja que s

    Servei Lingstic, gener del 2013

  • FUOC 60 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    complement directe; el tercer, qu, perqu sigui igual que el primer i es

    vegi que es refereix al mateix antecedent].

    - Han entrevistat la directora daquest actor, que es va encarregar de pro-

    moure lobra [ls de la qual o el qual, segons si es refereix a la directo-

    ra o a lactor, desfaria lambigitat].

    El relatiu on es fa servir per a llocs reals, no pas per atemps o llocs figurats.

    - Hi havia molta pols a la sala on shan reunit [correcte perqu es refereix

    a un lloc real, fsic].

    - El Consell del Rectorat ha aprovat una proposta en qu [o en la qual] es

    demanaven canvis [i no pas on].

    - Han estat quatre anys en qu tot era nou [i no pas on].

    - Ha parlat duna societat en qu es mira molt pels marginats [i no pas on].

    s incorrecte utilitzar el que (relatiu neutre, sense ante-cedent, en oracions substantives) en comptes de cosa queo la qual cosa, locuci que, en oracions adjectivesde relatiu, substitueix (t per antecedent) una frase.

    - Lestudi personal i el treball cooperatiu shan demmarcar en un entorn

    virtual daprenentatge, cosa que [o la qual cosa] ajuda a gaudir dels avan-

    tatges... [i no pas el que].

    - La sala no t ventilaci i, cosa que s pitjor, la gent hi fuma [i no pas el

    que].

    - Van tornar a guanyar les eleccions i, cosa que feia por als opositors, van

    implantar un nou sistema poltic [i no pas el que].

    4. Verbs

    A ms de la conjugaci verbal, que es pot trobar a diver-sos manuals, shan de tenir en compte algunes qestions deconstrucci, s i significat verbals importants per a la co-rrecci lingstica.

  • FUOC 61 Morfologia i sintaxi

    4.1. Construcci dinterrogatiu (o relatiu) + infinitiu

    s admissible la construcci dinterrogatiu (o relatiu)+ infinitiu quan s personal i amb el mateix subjecte.

    - No sap com fer-ho per a arribar a temps.

    - Sha quedat sense saber qu dir desprs de tot el que li han explicat.

    - Li agradaria saber amb qui anar que sigui digne de confiana.

    No s admissible la construcci dinterrogatiu (o relatiu)+ infinitiu quan linfinitiu no t un subjecte clar; llavorssha de substituir per un verb conjugat o posar-hi unauxiliar modal (poder, haver de, etc., segons el sentit).

    - Cal saber per on es passa per a arribar al cim i amb qu es va fins al refu-

    gi [i no pas per on passar / amb qu anar].

    - Dna informaci de com es pot utilitzar [o com sutilitza] internet per a...

    [i no pas com utilitzar].

    - El ttol de la conferncia s Com sha destudiar una situaci nova [i

    no pas Com estudiar].

    - Us enviarem una guia hipertextual sobre com sescriuen informes [i no

    pas com escriure].

    - Es treballar en un espai especfic on es pugui informar del grau de ser-

    vei i de les possibles disfuncions [i no pas on poder].

    4.2. Construccions de + infinitiu i ser de + infinitiu

    No sn admissibles les construccions de + infinitiuamb valor condicional i ser de + infinitiu en el sentitde caldre o haver de, sin que shan de substituirper frases condicionals i per verbs conjugats o elsverbs caldre o haver de + infinitiu, respectivament.

    - Si no teniu la documentaci que es demana, ho heu dindicar a la

    sollicitud [i no pas De no tenir].

    - En cas que no shagus presentat a judici, la policia lhauria anat a buscar

    [i no pas De no haver-se presentat].

    - Preveiem que ens hi posaran entrebancs [i no pas s de preveure].

    - Suposem [o Cal suposar o Sha de suposar o Se suposa] que a hores dara

    tothom ha trobat el seu lloc [i no pas s de suposar].

    Servei Lingstic, gener del 2013

  • FUOC 62 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    4.3. El verb haver-hi

    El verb haver-hi s impersonal i transitiu. Per tant, nocanvia de nombre, sin que s invariable (hi ha, hihavia, hi haur, hi pot haver, etc.), ja que el verb no con-corda amb el complement directe.

    - De totes les intervencions que hi ha hagut, la ms interessant ha estat

    lltima [i no pas hi han hagut].

    - No hi ha prou cadires per a tot aquest pblic [i no pas hi han].

    - Hi deu havermolts llibres, en aquesta biblioteca [i no pas Hi deuen haver].

    No es pot eliminar el pronom hi del verb haver-hi per-qu haver, sense el pronom, significa tenir (No nhapogut haver mai) o fer (Temps ha que no en s res).

    - Van dir que no hi havia crisi al sector [i no pas havia].

    - Hi podria haver alg que atengus les queixes dels estudiants [i no pas

    Podria haver].

    - Sembla que hi haur molta gent a la inauguraci [i no pas haur].

    4.4. Verbs ser (o ser-hi), estar (o estar-se), haver-hi,existir, trobar-se

    Shan dutilitzar correctament els verbs ser (o ser-hi),estar (o estar-se), haver-hi, existir i trobar-se, sense confon-dre el significat que tenen en catal.

    El verb ser (o sser) t un sentit semblant a haver-hi (Hi hala porta oberta s semblant a La porta s oberta: simpleconstataci dun fet sense indicaci de res ms). Com averb intransitiu indica, entre altres coses, presncia enun lloc (significat locatiu, encara que sigui figurat) sensereferncia a durada (La mare s a la feina; El bolgraf s alcalaix). Com a verb copulatiu indica una qualitat per-manent o irreversible dun subjecte animat i una quali-tat tant permanent com transitria dun subjecte noanimat (Aquest noi s malalt: ja va nixer aix; Els carrerssn molls). Quan va amb el pronom hi vol dir ser en un

  • FUOC 63 Morfologia i sintaxi

    lloc (Avui no hi s, en Carles). La passiva es forma amb elverb ser i no pas amb estar.

    - Ara els professors sn a dalt, a la sala de reunions [i no pas estan].

    - [Al telfon] Que hi s, la Maria [i no pas est]?

    - La nostra biblioteca s en un espai de la Biblioteca Popular Montserrat

    Roig, situada just davant ledifici [i no pas es troba ni est].

    - Les persones que participen en la videoconferncia es veuen i parlen

    com si fossin a la mateixa sala [i no pas estiguessin].

    - Ha explicat que era a casa llegint un llibre quan va veure que els lladres

    entraven pel balc [i no pas es trobava ni estava].

    - Aquest poble s ple dartistes desconeguts [i no pas est].

    - El que s clar s que no cal el Ministeri de Cultura si les autonomies

    tenen competncies en aquest camp [i no pas est].

    - Quan ledifici sigui acabat, no hi haur tants de problemes per a trobar-

    se [i no pas estigui ni es trobi].

    - Aquests programes permeten que estudiants que sn ms enll de les

    nostres fronteres no estiguin deslligats del pas [i no pas es troben].

    - La major part dels que eren companys seus ara sn casats [i no pas estan].

    - Encara que no ho sembli, ja som a mig curs [i no pas estem].

    - Than datendre b perqu hi sn per a aix [i no pas hi estan ni estan].

    - Els descendents del difunt tamb hi seran presents [i no pas hi estaran

    presents ni estaran presents].

    - Les targetes emeses per entitats que no siguin aquesta caixa no hi sn

    incloses [i no pas hi estan ni estan].

    - Aquesta ONG s promoguda per diferents associacions sense finalitat de

    lucre [i no pas est promoguda].

    Estar (i a vegades estar-se), de significat semblant a teniri compostos, com mantenir, etc. (Tenen la porta tancadaperqu volen estar tranquils s semblant a La porta esttancada perqu volen estar tranquils), tamb pot expressarpresncia en un lloc, estat, etc., per el seu significatprincipal no s pas locatiu, sin de durada, fer aturada,romandre detingut (Est massa estona tancada a lhabi-taci; Quant hi estars per a fer-ho?), i, com a extensi dela mateixa idea, significa viure, residir i treballar, tenirla feina (en un lloc, cas en qu pot prendre la formaestar-se). Un altre dels seus significats s plegar, haveracabat (La Maria ja est; que no sha de confondre ambLa Maria ja hi s). Indica, a ms, una qualitat transit-

    Servei Lingstic, gener del 2013

  • FUOC 64 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    ria o reversible dun subjecte animat (No ha vingut perquest malalta).

    - Aquest crrec est sota les ordres del vicegerent [i no pas s].

    - Hem daccedir als frums de discussi de la publicaci si estan disponi-

    bles [i no pas es troben].

    - Ha dacreditar que lempresa concursant est al corrent del pagament

    de les obligacions fiscals [i no pas es troba].

    - Va estar [o Es va estar] cinc dies tancat a la feina en senyal de protesta per

    les hores extres que els obliguen a fer [i no pas Va ser].

    - Estaven asseguts mentre actuava la seva companya [i no pas Eren].

    - Va sovint a la gran ciutat, per sest en un poble [hi viu].

    - Ara t la primera feina: est a lescola nova del seu barri [hi treballa].

    - Ja ens veurem ms tard perqu encara no estic [no he acabat].

    - Avui ests molt gandul: qu et passa?

    Haver-hi t un significat semblant a existir, ser (pertelfon: Que hi ha la Joana? / No, no hi s). Ls destar encomptes daquest verb s incorrecte i ls de trobar-se,confusionari i artificis.

    - sn els centres de suport que hi ha distributs pel territori [i no pas es

    troben].

    - Aquests arxius que hi ha a la xarxa interna serveixen per a ajudar-vos [i

    no pas estan].

    - Entre els escultors catalans que durant aquest perode van assolir lesta-

    tus dacadmic hi ha Carles Salas i Llus Bonifa [i no pas es troben].

    - Per a l1 de maig hi ha prevista lactuaci de lOrquestra Nacional

    dAndorra [i no pas est].

    - Entre les dades obtingudes hi ha la de labsentisme laboral [i no pas est

    ni es troba].

    Per tal devitar un llenguatge artificis, conv no abusardel verb existir, que vol dir tenir existncia, sser real(La persona que busques no existeix), fent-lo servir encomptes dhaver-hi, ms usual, o altres verbs.

    - A lautor li sembla que hi ha un buit que sha demplenar [i no pas exis-

    teix].

    - Vol saber si hi ha cap diferncia entre voluntat i possibilitat [i no pas

    existeix].

  • FUOC 65 Morfologia i sintaxi

    - Aix pot semblar un nou missatge messinic, com tants daltres nhi ha

    hagut [i no pas han existit].

    No sha de recrrer al verb trobar-se quan es dubta de lacorrecci destar, ser o haver-hi en un context determinat,malgrat que alguna vegada pot equivaler a algundaquests verbs. A ms, sovint es fa servir artificiosamentel verb trobar-se en casos en qu seria molt ms senzill igenu posar-hi un altre verb conjugat.

    - Entre els fins que tenim hi ha lorganitzaci de cursos [i no pas es troba].

    - Entorn de laltar tamb hi havia les imatges de diversos dus [i no pas

    es trobaven].

    - Aquest perode de la literatura era / estava recollit en edicions de diver-

    sos volums [i no pas es trobava].

    - Es queixava que li van telefonar quan dinava [i no pas es trobava

    dinant].

    - No sha dobrir la mquina quan funciona [i no pas es troba en funciona-

    ment].

    - Aquests dies el servei va molt carregat [i no pas es troba sota molta c-

    rrega].

    4.5. s transitiu o intransitiu dels verbs

    Sha danar amb compte a fer servir correctament elsverbs com a transitius o intransitius.

    Sn transitius, entre altres, els verbs anomenar, apropiar-se, abominar, apassionar, concernir, emprenyar, entusias-mar, molestar, preocupar, encantar, deixar* i, per tant,tenen un complement directe sense preposici o, si sen forma de pronom de tercera persona singular, el o lai no pas li.

    - T lespecialitat dapropiar-se les idees dels altres [i no pas apropiar-se de].

    - El molesta molt haver de donar comptes de tot el que fa [i no pas Li

    molesta].

    - Tenen la mare vella i mai no la deixen [no labandonen].

    - Encara que voldria viure sola, no li ho deixen fer [no li permeten fer-ho

    i no pas no la deixen, que tindria el sentit de la frase anterior].

    * Cal notar que en el casdel verb deixar el sentit sdiferent si el complements un element nominalsol o si va acompanyatdun infinitiu, cas en quel complement directe stota loraci i no pas elnom sol: abandonar, ces-sar de retenir i perme-tre, respectivament.

    Servei Lingstic, gener del 2013

  • FUOC 66 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    - Aquesta prrroga no podr excedir el termini de sis mesos des de la data

    de rescissi [i no pas excedir del].

    - Ha fet un viatge que sempre havia somniat [i no pas amb el qual []

    havia somniat].

    - El temps presencial es dedica a les activitats que requereixen el cara a cara

    [i no pas requereixen del].

    - Tothom necessita seguretat per a viure [i no pas necessita de].

    Cal anar amb compte de no ometre el complementdirecte quan sutilitza un verb transitiu que nha deportar.

    - Vull aprofitar lavinentesa / locasi per a recordar-vos que els programes

    comenaran al gener [i no pas aprofitar sense complement directe].

    - Agram la vostra collaboraci [i no pas Us agram per... sense comple-

    ment directe].

    - Ho has encertat [o Lhas encertada] de ple decidint-te per aquest color [i no

    pas Has encertat sense complement directe].

    Sn intransitius, entre altres, esmorzar, dinar, berenar,sopar, cessar, incumbir, ressaltar, teclejar, contactar, recrrer(quan vol dir acudir a una autoritat amb una petici) i,doncs, no tenen complement directe. Alguns daquestsverbs poden tenir un complement introdut amb prepo-sici.

    - No saben qu prenen per esmorzar el diumenge [i no pas esmorzen].

    - Lalcalde demana disculpes pel caos que aquest fet ha originat i promet

    que far cessar [o destituir] els responsables [i no pas cessar].

    - A la reuni de dem en parlarem [i no pas ho parlarem].

    - Hi ha quatre aspectes daquesta qesti que cal remarcar [i no pas

    ressaltar].

    - Abans de comenar el tractament volen saber qu menges per sopar [i no

    pas sopes].

    - Si vols ms informaci, posat en contacte [o contacta] amb nosaltres

    [i no pas contactans].

    - Quan vulgueu un llibre, noms cal que escrigueu les comandes [i no pas te-

    clegeu].

    - Tenen el sistema de recrrer contra totes les sentncies desfavorables [i

    no pas recrrer].

  • FUOC 67 Morfologia i sintaxi

    - Sincorporar a PTC, empresa en qu participa la Universitat [i no pas

    participada per].

    4.6. s personal o impersonal, pronominal o no pro-nominal dels verbs

    Sha de tenir en compte si un verb s personal, s a dir,t subjecte, o impersonal, no en t, i si s pronominalo no (tota una srie de verbs de moviment no sn pro-nominals: caure, sortir, passar, pujar, baixar, etc.).

    - Treballant tan de pressa noms hi ha temps de fer la feina per sobre i ma-

    lament [i no pas dna temps].

    - Si voleu solucionar aquest assumpte, passeu pel centre de suport que

    tingueu ms a la vora [i no pas passeu-vos].

    - Han pujat al cotxe que els esperava i han fugit rpidament [i no pas

    Shan pujat].

    - Ha acompanyat a la clnica un vell que ha caigut [i no pas sha caigut].

    - Diu que mai no ha trobat cap poltic pel carrer [i no pas sha trobat].

    - Quan t mal de ventre no li passa amb res [i no pas se li passa].

    - Mai no mha passat pel cap de fer-ho aix [i no pas se mha passat].

    - Hem de ser capaos dadonar-nos dels errors que podem trobar quan lle-

    gim un llibre escrit massa de pressa [i no pas ens podem trobar].

    - En situacions aix va b saber fer lorni [i no pas fer-se lorni].

    - Ha quedat glaat quan ha sabut la notcia [i no pas Sha quedat].

    4.7. Complements de tipus diferent de verbscoordinats

    Ha de quedar reflectit el tipus diferent de complementsdalguns verbs coordinats, sense que lexpressi resultiforada (ja es consideren correctes les construccionspujar i baixar de lautobs, anar i tornar a peu del restaurant,entrar i sortir de casa, etc.).

    - Us animem a gaudir dels diversos espais i serveis que us ofereix el nostre web

    Servei Lingstic, gener del 2013

  • FUOC 68 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    i a participar-hi [i no pas gaudir i participar dels diversos espais i serveis que

    us ofereix el nostre web].

    - Ara us explicarem els passos per a buscar documents electrnics interes-

    sants i tenir-hi accs [i no pas buscar i tenir accs a documents electr-

    nics interessants].

    - Una tasca molt important s detectar programes de doctorat internacionals

    i contactar-hi [i no pas detectar i contactar amb programes de doctorat in-

    ternacionals].

    - Aporten rapidesa a lhora de visualitzar planes esttiques i navegar-hi [i no

    pas visualitzar i navegar amb planes esttiques].

    - Aquest curs sadrea a llicenciats i professionals del periodisme que treba-

    llin en el periodisme digital o hi orientin la seva carrera professional [i no pas tre-

    ballin o orientin la seva carrera professional cap al periodisme digital].

    - Ja podeu accedir a les biblioteques daltres universitats i demanar-hi docu-

    ments en prstec [i no pas accedir i demanar documents en prstec a les

    biblioteques daltres universitats].

    - Sn instruments per a conixer les fonts de documentaci europea i poder-

    hi accedir [i no pas conixer i poder accedir a les fonts de documenta-

    ci europea].

    4.8. s impropi de verb + amb

    Hi ha una srie de verbs als quals safegeix imprpiamentla preposici amb, cosa que fa que esdevinguin incorrec-tes (complir amb, consultar amb), que sagafi una construc-ci forastera (poder amb, atrevir-se amb) o que es canvi elsentit duna de catalana (fer-se amb, quedar-se amb, acabaramb). En alguns casos simplement sha de treure la prepo-sici, ja que sn verbs transitius; en altres, sha de canviarlestructura de la frase.

    - Complir totes les obligacions del contracte darrendament [i no pas

    Complir amb].

    - Lhan ascendit malgrat que no ha complert lobligaci que tenia [i no

    pas ha complert amb].

    - Abans de consultar [o fer consultes a] la secci dinformtica, mireu el

    manual [i no pas consultar amb].

    - Hi ha gent que vol sortir perqu no aguanta [o resisteix] lespectacle [i

    no pas pot amb].

    - No pot dominar les criatures [i no pas pot amb].

  • FUOC 69 Morfologia i sintaxi

    - Aquest ocell planta cara alsms grossos i tot [i no pas satreveix amb els].

    - Si voleu seguir aquest curs, ser necessari que us proveu dun recull de juris-

    prudncia [i no pas us feu amb un. Fer-se amb alg vol dir tractar-shi].

    - Hi arriben en secret per apoderar-se de larc i les fletxes dHracles [i no pas

    fer-se amb].

    - Han aconseguit dues entrades per al concert de diumenge [i no pas Shan

    fet amb].

    - Jo em quedo els segells que no tinc i et dono els altres [i no pas em quedo

    amb. Quedar-se amb s correcte quan amb introdueix un complement

    de companyia: Es queda amb lavi].

    - Una estafa de 900 milions acaba amb una pena de cinc anys [correcte:

    manera dacabar].

    - Noms la compensaci de les hores treballades pot posar fi al [o eliminar

    el] descontentament dels treballadors [i no pas acabar amb el].

    - No hi ha una voluntat poltica decidida deradicar [o posar fi a] la mis-

    ria que prolifera [i no pas acabar amb].

    4.9. Perfrasis verbals

    Hi ha moltes perfrasis correctes, a les quals aqu no esfar referncia perqu ja se solen utilitzar correctament:

    reiterativa: tornar a + infinitiu. Per exemple: Ja tornaa ploure.

    durativa o repetitiva: anar o estar + gerundi. Perexemple: Ells van fent; Tot el dia sestan barallant.

    continuativa: continuar + gerundi. Per exemple: Tucontinua treballant.

    En aquest apartat noms es far referncia a les quesolen presentar dificultat per interferncia del castell oaltres llenges.

    Sha de tenir en compte que la perfrasi estar + gerundivol dir reiteraci o acci duradora, estat, i no pas verben present i prou, com ara es fa sovint incorrectamentper influncia de langls.

    - Ja sabem que el mn canvia [i no pas est canviant].

    Servei Lingstic, gener del 2013

  • FUOC 70 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    - Quan defensem aquest model daprenentatge, ja sabem a qu ens refe-

    rim [i no pas ens estem referint].

    - La nostra universitat dedica tots els esforos a la formaci duna comu-

    nitat [i no pas est dedicant].

    - s important que aixequem els ulls del que fem cada dia [i no pas estem fent].

    - En aquest discurs sovint es confon la necessitat amb la ganduleria [i no

    pas sest confonent].

    - s interessant preguntar-se qu pensen els altres [i no pas estan pensant].

    - Canviaran el programa perqu aquest ja cansa els espectadors [i no pas

    est cansant].

    - Mha fet saber que la seva feina augmenta cada dia [i no pas est aug-

    mentant].

    - Les noves tecnologies de la informaci es van incorporant a totes les esfe-

    res de la Universitat [i no pas sestan incorporant].

    - Milers de timoresos tornen [o van tornant] a casa seva espontniament [i

    no pas estan tornant].

    - Estan satisfetes de la seva proposta, que ara estudien [o s estudiada] al

    departament directiu [i no pas est essent estudiada].

    - Ara els estris recollits es classifiquen [o sn classificats] per utilitats [i no

    pas estan essent classificats].

    No sn correctes les perfrasis venir + gerundi (per aexpressar durada) o venir + participi, sin que shan defer amb el temps de verb conjugat i prou, i en tot casexpressar la durada amb un adverbi o una locuciadverbial, en el primer cas, i amb una construcci dife-rent, en el segon.

    - Es tracta duna nova concepci del que fins ara era una secretaria aca-

    dmica [i no pas venia essent. Un gerundi al costat de venir indica la

    manera de venir: Ve saltironant].

    - s un premi que es concedeix des de fa deu anys [i no pas es ve concedint].

    - El grau dassistncia a una classe no el determina [o s determinat per] la

    importncia dels temes que shi expliquen [i no pas ve donat per].

    - El resultat final s producte del plantejament inicial [i no pas ve donat pel].

    La perfrasi dobligaci es construeix amb haver de +infinitiu i a vegades, si s impersonal, amb caldre + infi-nitiu (per sense abusar-ne perqu aquesta darrera cons-trucci t ms un mats de necessitat). No sn correctesles perfrasis *tenir que o *haver-hi que + infinitiu. Tamb

  • FUOC 71 Morfologia i sintaxi

    s incorrecta amb el sentit dobligaci o necessitat la cons-trucci ser precs, en comptes de la qual sha de fer servir sernecessari o caldre.

    - Qui vulgui seguir aquest curs ha de tenir un ordinador potent [i no

    pas t que tenir].

    - Sha de tenir en compte que aquest terreny s molt rid [i no pas Hi ha

    que tenir].

    - Per a poder entrar al web esmentat s necessari tenir una contrasenya

    [i no pas s precs].

    La perfrasi de probabilitat es construeix amb deure +infinitiu (en present, passat o futur segons el temps a ques refereixi). No s correcte fer servir el futur per aexpressar probabilitat en el present o el condicional pera expressar-ne en el passat, com fa el castell.

    - Aleshores, com deveu recordar, hom va posar el crit al cel [i no pas recor-

    dareu].

    - Anem-hi, que ja deuen haver acabat de sopar [i no pas hauran acabat].

    - Aquest tema el devien comenar lany passat [i no pas comenarien ni

    deurien comenar].

    Deixant a part la probabilitat, tampoc no s correcte elfutur en comptes de la perfrasi poder + infinitiu.

    - Com podeu veure, encara no hem aconseguit de superar la mala situaci

    [i no pas veureu].

    La perfrasi dimminncia s estar a punt de o estar per+ infinitiu i no pas anar a + infinitiu. Una altra maneradexpressar imminncia s amb un adverbi (ara, de segui-da, etc.) i el verb conjugat, en present o en futur.

    - Si la vols veure, afanyat, que est a punt de marxar [i no pas va a marxar].

    - De seguida comencem [o comenarem], no us impacienteu [i no pas anem

    a comenar].

    No s correcte fer servir la perfrasi anar a + infinitiuvolent significar poder + infinitiu o futur ni en comptesdun condicional que expressa intenci en el passat o

    El verb anar indicamoviment i no serveixper a significar immi-nncia; s que scorrecte en passat,per en realitat llavorsms que imminnciaindica conat, intent,temptativa: Anava amarxar quan va arribartothom.

    El verb anar

    Servei Lingstic, gener del 2013

  • FUOC 72 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    futur en el passat.

    - Aquesta vegada no podem deixar de felicitar-te per lxit que has tingut

    [i no pas anvem a deixar].

    - Com ho puc fer [o ho far] si no mhi ajuda ning [i no pas vaig a fer-ho]?

    - Va dir que, desprs de tot el que havia vist, no els creuria ms [i no pas

    anava a creure].

    - La vdua del cantant assassinat havia marxat cap a Xile el dia abans de la

    detenci sense sospitar el que passaria [i no pas anava a passar].

    4.10. Gerundi

    El gerundi s la forma no personal del verb que t valoradverbial.

    s correcte quan indica una acci simultnia o anteriora la del verb principal, cas en qu la frase del gerundi espot anteposar a la principal sense que canvi el significat.

    - Escombra lentrada bellugant-se sense parar.

    - Sempre tindran mal de ventre, menjant tan de pressa.

    - Ens podem trobar sortint del concert.

    - Feu-nos saber la vostra opini telefonant a lentitat.

    s incorrecte quan indica una acci posterior a la delverb principal, tant si expressa coordinaci com siexpressa conseqncia o finalitat, cas en qu no es potanteposar la frase de gerundi sense que canvi el signifi-cat, i quan fa dadjectiu dun nom.

    - Van fer molta propaganda de la pellcula i van aconseguir que hi hagus

    un gran nombre despectadors [i no pas aconseguint].

    - El sistema de gesti de canvis a la xarxa telefnica va fallar i el procs va

    quedar afectat [i no pas quedant el procs].

    - El pla docent unifica metodolgicament la matria i la temporitza, de

    manera que fa possible que lestudiant sorganitzi [i no pas fent possible].

    - Sha de saber quina configuraci s la ms adequada per a lequip infor-

    mtic que es t, de manera que garanteixi [o perqu garanteixi] un treball co-

    rrecte [i no pas garantint].

    - Un estudiant emet un polmic missatge al frum en qu critica les inter-

  • FUOC 73 Morfologia i sintaxi

    vencions que hi ha i les titlla de pedants [i no pas criticant les intervencions

    que hi ha i titllant-les].

    - Si heu canviat dadrea, cal que ens feu arribar un missatge amb indica-

    ci de [o en qu indiqueu] les noves dades [i no pas indicant].

    - Sn uns estudis no presencials que combinen el carcter tcnic i larts-

    tic, en els quals es destaca el pes que es dna al component dorganitza-

    ci i gesti [i no pas destacant].

    - Demanen una sollicitud adreada al vicerector en qu sexposin els estu-

    dis que shan fet [i no pas exposant].

    - Apareix un missatge que indica [o en qu sindica] que no es pot fer cap

    cpia del document [i no pas indicant].

    Independentment de la forma dinfinitiu del verb ser (osser) que es faci servir, al gerundi val ms utilitzar laforma essent, ats que laltra possible, sent, com quecoincideix amb una forma del verb sentir, en algunscontextos pot fer llegir malament una frase, dentrada,o fer-la ambigua.

    - Essent la remor de les onades persistent [Si hi posem la forma Sent, es

    podria entendre com la tercera persona del verb sentir i fer llegir la frase

    malament.]

    - [En una entrevista] Ser candidat daquest partit a lHospitalet s com anar

    a lescorxador? / No. s una satisfacci i un honor. Mho passo molt b,

    essent-ho [sent es podria entendre com limperatiu del verb sentir].

    Ladverbi tot anteposat a un gerundi emfasitza la idea desimultanetat o la doposici. Per tant, sha devitar labsque es fa actualment daquesta construcci, amb la falsaidea que s ms genuna, i reservar-la per als casos en ques vol posar mfasi en la simultanetat o loposici i prou.

    - Tot fent el sord, sempre sen surt [correcte].

    - No se solucionen pas els problemes fugint destudi [i no pas tot fugint].

    - Toquen el piano posant-hi molt dmfasi [i no pas tot posant-hi].

    - Menjant tan a poc a poc no hi ha perill que set posi res malament [i no

    pas Tot menjant].

    Sha de substituir la construcci incorrecta tot i +gerundi per gerundi + i tot o tot i + infinitiu.

    - Havent plegat destudiar jove i tot [o Tot i haver plegat destudiar jove], no

    Servei Lingstic, gener del 2013

  • FUOC 74 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    va perdre linters de saber [i no pas Tot i havent plegat destudiar jove].

    - Tractant-se duna qesti personal i tot [o Tot i tractar-se duna qesti per-

    sonal], pensem que pot ajudar altra gent [i no pas Tot i tractant-se duna

    qesti personal].

    - Aquestes medecines, tot i ser beneficioses per a alg [o essent beneficioses

    per a alg i tot], no shan de vendre lliurement [i no pas tot i essent be-

    neficioses per a alg].

    4.11. Temps i modes de verb equivocats

    Sha de tenir en compte una srie de canvis de temps ide modes verbals, per vulgarisme o per influncia foraste-ra, que afecten la correcci de la llengua. Cal fixar-se en elssegents:

    No sha de fer servir el perfet dindicatiu, que indica acciacabada, en comptes de limperfet, que no indica silacci s acabada i, en canvi, posa mfasi en la conti-nutat, ni en comptes de lindefinit.

    - En nixer aquests nens pesaven entre 950 grams i 1,300 quilos [i no pas

    van pesar].

    - Lautor recrea en la seva ltima obra el que podien pensar alguns dels

    personatges del temps de Jess que no apareixen a la Bblia [i no pas

    van poder pensar].

    - Va fer testament a favor del parent que li erams prxim [i no pas va ser].

    - Actualment la paraula universitat ja no evoca, si s que alguna vegada

    ho ha fet, el mateix concepte en tots els membres de la comunitat uni-

    versitria [i no pas va fer].

    No sha de fer servir el present dindicatiu en comptesdel futur quan es fa referncia a una acci futura senseque hi hagi una anticipaci imaginria dels fets.

    - Avui s divendres? Doncs ens veurem dilluns [i no pas veiem].

    - Diuen que lany vinent comenar una universitat nova [i no pas

    comena].

    - Hem de solucionar aquest assumpte, per ara pleguem. Quan tornem de

    vacances hi pensarem [i no pas pensem].

    - Sabent que tens aquest disc, un dia tel demanar [i no pas demano].

  • FUOC 75 Morfologia i sintaxi

    No sha de fer servir el plusquamperfet de subjuntiu encomptes del condicional compost en loraci principalduna subordinada condicional, encara que la subordi-nada no sigui explcita.

    - Si hagus sabut que eren tants, no hauria vingut [i no pas hagus vin-

    gut].

    - No haurien aconseguit guanyar si haguessin estat sincers [i no pas

    haguessin aconseguit guanyar].

    - Com hauries contestat la pregunta abans destudiar aix [i no pas

    haguessis contestat]?

    - Amb el temps que ens havien concedit no haurem pogut exposar ni les

    idees ms bsiques [i no pas hagussim pogut exposar].

    No sha de fer servir el subjuntiu, que designa una accio estat no real, en comptes de lindicatiu, en frasesindependents que expressen dubte o suposici o quesn exemplificadores.

    - s clar que hi has danar: probablement compta amb tu per a arranjar-

    ho tot [i no pas compti].

    - Potser es quedaran fins ms tard [i no pas es quedin].

    - Possiblement estrenaran la pellcula aviat [i no pas estrenin].

    - Prohibiran menjar un cert tipus danimals, com poden ser conills, oques

    o necs [i no pas puguin ser].

    No sha de fer servir el perfet dindicatiu en comptes delplusquamperfet per a expressar una acci anterior auna altra dexpressada en perfet dindicatiu.

    - A lacte de graduaci del juliol del 1999 tamb hi van ser presents els

    estudiants del curs que shavien graduat el mes de juny del 1998 [i no

    pas es van graduar].

    - Finalment van comenar les obres que shavien aprovat feia quatre anys

    [i no pas es van aprovar].

    No sha de fer servir linfinitiu en comptes de limpera-tiu per a expressar ordres (o el subjuntiu per a les ordresnegatives).

    - Per a obtenir ms informaci daquest tema, vegeu lapartat 5 [i no pas

    veure].

    Servei Lingstic, gener del 2013

  • FUOC 76 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    - No us assegueu a lherba [i no pas asseures].

    5. Adverbis

    Quan hi ha ms dun adverbi en -ment, es poden dei-xar tots sencers o suprimir el sufix de tots llevat del pri-mer, que ha de ser sencer.

    - Lesdeveniment lha afectat fsicament i psquicament [o fsicament i ps-

    quica] [i no pas fsica i psquicament].

    - Amb aquesta carta us volem saludar efusivament i afectuosament [o efu-

    sivament i afectuosa] [i no pas efusiva i afectuosament].

    - Procuren mantenir lordre estrictament i severament [o estrictament i seve-

    ra] [i no pas estricta i severament].

    Els adverbis b i malament prenen les formes ben imal, respectivament, quan precedeixen el mot quemodifiquen.

    - Tot el que hi ha mal escrit sha de refer [i no pas malament escrit].

    - s ben fet, per encara no ho podem ensenyar [i no pas b fet].

    Amb les partcules mai, res, ning, enlloc, tampoc, cap,gens (i les expressions en ma vida, en sa vida, ni un, niluna ni laltra, etc.), si sn en frase negativa, es posaladverbi no, ja que aquestes partcules per elles matei-xes no tenen sentit negatiu, fora que vagin soles, senseformar part duna frase. Tanmateix, cal recordar quesense no forma part daquest grup i, per tant, no shi hadafegir ladverbi no.

    - La participaci decau si ning no vetlla perqu es mantingui [i no pas

    ning].

    - Mai no el podran vncer mentre estigui alerta [i no pas Mai].

    La supressi del sufix-ment en el segonadverbi i successius sun artifici estilstic propidmbits ms formals(literaris, sobretot).

    No supressi delsufix -ment

  • FUOC 77 Morfologia i sintaxi

    - s un mal que cap remei no pot guarir [i no pas cap remei].

    - Els gitanos, que tampoc no sn tants, sempre sn nombrosos [i no pas

    tampoc].

    - En sa vida no ha sabut respectar els altres [i no pas En sa vida].

    - Enlloc no va ser tan feli com en aquell poblet [i no pas Enlloc].

    Amb els adverbis de dubte (potser, tal vegada, probable-ment, etc.) el verb ha danar en indicatiu i no pas en sub-juntiu.

    - Tal vegada sequivoca, per lheu dajudar [i no pas sequivoqui].

    - Aix que hi sigui tothom comena, perqu potser jo arribar tard [i no pas

    arribi].

    Shan de fer servir les formes genunes dadverbis oexpressions adverbials (dret, a poc a poc, de mica enmica, com a mxim o a tot estirar, per fora, de cara enlai-re, a vegades, etc.) en comptes de les que sn calcadesincorrectament del castell (de peu, poc a poc, mica enmica, com a molt, a la fora, de cara per amunt, en oca-sions, etc.) i shan de distingir mentrestant de mentre, adalt i a baix damunt i avall, massa i molt de gaire, forade molt, etc.

    - Les coses van anar canviant a poc a poc [i no pas poc a poc].

    - Com a mxim [o A tot estirar] nadmetran tres [i no pas Com a molt].

    - Si no ho volen fer de grat, ho faran per fora [i no pas a la fora].

    - Immediatament van posar el ferit de cara enlaire [i no pas de cara per

    amunt].

    - Moltes vegades rep un fitxer adjunt amb el missatge [i no pas En moltes

    ocasions].

    - Tothom mirava lactuaci. Mentrestant, el lladre anava fent feina [i no

    pas Mentre].

    - Estudiar no li ha agradat mai gaire [i no pas massa ni molt].

    - En aquest sentit, la situaci actual no ha canviat gaire respecte a la de

    fa tres-cents anys [i no pas molt ni massa].

    - En aquesta pgina, si anem ms avall, trobarem lenlla que ens interes-

    sa [i no pas a baix].

    Servei Lingstic, gener del 2013

  • FUOC 78 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    6. Preposicions

    Pel que fa a les preposicions a, amb, de i en, soles ocom a final duna locuci, sha de tenir en compte quela segona i la quarta no poden anar davant dinfini-tiu i, per tant, es canvien per les que s que hi podenanar (a i de, segons el verb) i que totes quatre cauendavant la conjunci que (a vegades, per, sha de posarun mot que no hi desdigui pel significat entre la pre-posici i la conjunci per a evitar una construcciestranya o forada).

    - Tenim molt dinters a complir els nostres compromisos [i no pas en

    complir].

    - Si que triguen a arribar avui [i no pas en arribar].

    - La proposta concreta consisteix a incorporar el concepte de videoclip a

    la difusi de les seves activitats [i no pas en incorporar].

    - Lentitat ja fa prou doferir [o oferint] aquests avantatges [i no pas amb

    oferir].

    - Compte, per, a demanar la mateixa cosa a tots dos llocs [i no pas amb

    demanar].

    - En cas que aquesta acci no es dugui a terme, haurem de pensar una so-

    luci [i no pas de que].

    - Us ho diem amb lesperana que aquesta lamentable situaci no es torni

    a produir [i no pas de que].

    - No hi ha maneres que funcioni [i no pas de que].

    - La major part dusuaris coincideixen a dir que no hi poden establir con-

    nexi [i no pas en que ni que].

    - La van informar que [o del fet que] els problemes de connexi provenien

    de la companyia telefnica [i no pas de que].

    - Alguns estudiants es queixen que la cooperativa vengui el programari

    ms car [i no pas de que].

    - Es posa molt dmfasi a aconseguir que facin les prctiques amb eines que

    hi ha al mercat [i no pas en que ni que].

    - Partim, doncs, de la suposici que disposen duns coneixements mnims

    [i no pas de que ni que].

    Els complements verbals shan dintroduir amb la pre-posici correcta i no fer-ne servir una per una altra (con-

  • FUOC 79 Morfologia i sintaxi

    tribuir a, participar en, escapar-se de); sha de tenir en compte,per, el canvi i caiguda de preposicions davant dinfinitiui la conjunci que (vegeu el punt anterior).

    - s un espai on la mainada juga mentre els pares participen en la troba-

    da [i no pas participen a].

    - Shi explica com es pot participar en la tertlia [i no pas participar a].

    - Cal diferenciar causa defecte [o b establir la diferncia entre causa i efecte]

    [i no pas diferenciar entre causa i efecte].

    - Sha emparat en la seva coneixena [i no pas Sha emparat a].

    - Els canvis continus didentitat li havien perms escapar-se del setge de

    la policia [i no pas escapar al].

    - Amb la publicaci daquesta obra contribum a la difusi de la cultura [i

    no pas contribum en].

    Shan dintroduir amb la preposici de, i no pas a, certscomplements regits, que per influncia del castell sesolen construir malament (avi de reacci, contradictoride, diferent de, fer cas de, fer esment de, olor de, por de,pudor de, rebuig de, reps de, treure profit de, vestit de rat-lles, etc.).

    - Des del seu despatx se sent molta olor de menjar [i no pas a].

    - Sempre ha volgut estudiar una carrera diferent de la que ha fet [i no

    pas a].

    - El jurat fa una menci especial de lobra daquesta estudianta [i no pas a].

    - Cal preveure la necessitat de fer una supervisi dels continguts que es

    publiquin [i no pas als].

    - Aix no significa cap increment de les despeses del web [i no pas a].

    - Per a trobar la soluci dun problema sha dafrontar [i no pas a].

    - La soluci daquest problema no sembla complicada [i no pas a].

    - Lautora vol fer un reps del llibre de lApocalipsi [i no pas al].

    No sha deliminar el de partitiu davant els adjectiusdeterminatius o especificatius que van desprs dunquantitatiu, un numeral o un indefinit de sentit partitiu(Han arribat dos paquets embolicats i un de desembolicat),davant els adjectius determinatius que van desprs de lanegaci parcial no pas i es refereixen a un nom sobreen-ts (Hi ha lletres de molts colors per no pas de grogues) odavant els adjectius determinatius que es refereixen a

    Servei Lingstic, gener del 2013

  • FUOC 80 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    noms representats pel pronom feble en (En tinc de molt llet-ges) ni davant els substantius anticipats o repetits pel pro-nom feble en (Dentesos ja en tenim prou). Tampoc no es poteliminar la preposici de en la construcci noms de + in-finitiu.

    - En linforme es considera que hi va haver quaranta-dos ferits lleus i dos

    de greus [i no pas dos greus].

    - A aquests textos se nhi han afegit altres dindits [i no pas altres in-

    dits].

    - Hem anat a veure pessebres i fotos dalguns de ben macos [i no pas dal-

    guns ben macos].

    - Van parlar tres escriptores kurdes, dues dalemanyes i una de catalana [i

    no pas dues alemanyes i una catalana].

    - De pa no en t mai prou [i no pas Pa].

    - Deines per a trobar informaci a la xarxa nhi ha moltes [i no pas

    Eines].

    - Divendres en van donar molt, de material [i no pas material].

    - Noms de pensar-hi fa escruixir [i no pas Noms pensar-hi].

    - Noms dentrar sha adonat de tot [i no pas Noms entrar].

    El complement directe va sense preposici introduct-ria a, fora que sigui un pronom fort, les expressions rec-proques lun a laltre, etc. o que hi hagi possibilitat deconfusi (Com penseu que afectar el mn dinternet aleconomia mundial?).

    - En aquest entorn trobem els individus allats [i no pas als individus].

    - Shan de tenir en compte els conceptes generals que afecten la gesti de

    lempresa [i no pas a la gesti].

    - Saludem cordialment les persones que ens han donat la benvinguda [i

    no pas a les persones].

    - El carnet t la finalitat didentificar els membres del club [i no pas als

    membres].

    - El canvi dhoraris afectar els viatgers [i no pas als viatgers].

    - El professor informa els estudiants de la difusi dun manifest [i no pas als

    estudiants].

    - Van convidar tots els antics alumnes a lacte del centenari [i no pas a tots

    els antics alumnes].

    - Amb aquest projecte volen ajudar les persones discapacitades [i no pas a

    les persones].

  • FUOC 81 Morfologia i sintaxi

    - Aquest problema no preocupa gens la direcci de lescola [i no pas a la di-

    recci].

    Shan de fer servir les preposicions o locucions preposi-tives precises, genunes i correctes, lluny de la confusi,lartificiositat, el calc daltres llenges i la incorrecci (perexemple, no sha dabusar de per mitj de, a travs de,mitjanant quan es vol dir simplement amb o per; sha deprecisar el sentit i fer servir a travs de quan significatravessant, dun costat a laltre, duna extremitat a lal-tra i no quan significa per, amb, per mitj de, en, enca-ra que el diccionari hagi incorporat aquest sentit; shadevitar ls duna preposici per una altra, a vegadesper calc de langls o de lespanyol: sota per amb, cap aper per, damunt per a o en, sobre per de o en, dins/dins deper en o a, versus per enfront de o contra; shan de fer ser-vir les correctes sota i a causa de i no les incorrectes baixi degut a).

    - Noms hi poden aspirar els estudiants que obtinguin, per convalidaci o

    adaptaci, un mnim de trenta crdits [millor que no pas per mitj de].

    - Si no trobeu la informaci que cerqueu, la podeu demanar amb aquest

    formulari [millor que no pas mitjanant].

    - El pagament es far efectiu per transferncia bancria [i no pas a travs de].

    - Han dobtenir plaa pel procs normal de selecci [i no pas a travs del].

    - Aquests formats es poden presentar en diferents suports o per mitj de [o

    amb] diferents eines [i no pas a travs de].

    - Aix sassoleix amb una slida formaci [i no pas a travs d].

    - Laprenentatge no es garanteix solament per ls dun determinat suport,

    sin pel disseny correcte [i no pas a partir de / a partir del].

    - Volen saber amb quins criteris es decideix quins estudis soferiran [i no

    pas sota].

    - Lexposici es va fer amb el patrocini duna entitat bancria [i no pas

    sota].

    - s necessari insistir en aquesta idea amb una perspectiva universitria [i

    no pas sota].

    - s til per a la presa de decisions de lempresa en un entorn complex [i

    no pas sota].

    - Amb el lema Endavant, aquest seminari va aplegar representants de

    diverses universitats [i no pas Sota].

    - T molt de respecte pels vells [i no pas cap als].

    Atesa la reducci cadavegada ms freqentde la locuci per via deen via, alguns dicciona-ris han habilitat aquestsubstantiu com a pre-posici, amb el sentitper mitj de, passantper (p. ex., Us enpodeu informar via tel-fon o via correu electr-nic).

    Preposici via

    Servei Lingstic, gener del 2013

  • FUOC 82 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    - Trien empreses que tinguin una sensibilitat especial pel Tercer Mn [i

    no pas cap al].

    - Hi havia dotze peces de roba plegades, posades en unes lleixes especials

    [i no pas a sobre d].

    - Quan ho ha sentit sha posat les mans al cap [i no pas damunt del].

    - Ofereix una visi global de la rellevncia que t el multiculturalisme en

    leducaci [i no pas sobre].

    - La conferncia va tractar de les implicacions que t la societat del conei-

    xement en els documentalistes [i no pas sobre].

    - Ens presenta una interessant explicaci de levoluci histrica daques-

    ta festa popular [i no pas sobre].

    - Fa un reps de les parts bsiques de lordinador [i no pas sobre].

    - Cal promoure lanlisi crtica de problemes socials actuals [i no pas

    sobre].

    - Tenen mplia experincia i prestigi en el sector [i no pas dins].

    - Formar professionals competents en lmbit de la societat de la informa-

    ci [i no pas dins].

    - Hauries de parlar dimaginaci i fantasia enfront de realitat [i no pas versus].

    - Viuen a sota de casa [i no pas baix].

    - Et penses que mestar sota la teva protecci [i no pas baix]?

    - A causa dalguns imprevistos, sha hagut dajornar la reuni [i no pas

    Degut a].

    - Les conductes dels ciutadans i consumidors canvien a causa de lamplia-

    ci i la modificaci de la informaci [i no pas degut a].

    Shan de mantenir els matisos correctes de les preposi-cions (per exemple, el sentit ms concret de cap a i alvoltant de enfront del que s ms abstracte denvers ientorn de).

    - Durant la sessi es parlar dels mites clssics dinternet i del que hi ha de

    cert i de fals entorn dels virus [i no pas al voltant dels].

    - Aquesta obra vol ser un element per a la reflexi entorn de la msica [i no

    pas al voltant de].

    - Tot aix es fa caminant i suscitant la curiositat envers el [o pel] futur [i

    no pas cap al].

    - El rector va mostrar el seu agrament envers el [o al] catedrtic [i no pas

    cap al].

    - Considera que treures la corbata s una desconsideraci envers els altres

    [i no pas cap als].

  • FUOC 83 Morfologia i sintaxi

    Shan de fer servir correctament les preposicions per(lloc de pas, temps durant, causa, motiu, autor de lac-ci, instrument, mitj, manera, etc.) i per a (destina-ci, objecte, finalitat, direcci, termini fix referit alfutur, opini, etc.). Tamb davant dinfinitiu shan dediferenciar per (causa, finalitat i causa alhora, acci quesespera per que encara no sha realitzat, circumstnciade manera, etc.) i per a (destinaci, finalitat sola, con-dici, conseqncia, fet posterior, etc.) mentre lautori-tat acadmica no canvi la normativa.

    - Passeu per la vora del riu i hi arribareu.

    - Per Pasqua molta gent fa vacances llargues.

    - Ho van agafar per necessitat.

    - Volen fundar una organitzaci dentitats per la independncia.

    - Sembla estrany que tota aquesta obra hagi estat feta per una sola persona.

    - Aix ho heu de comunicar per correu electrnic.

    - Hi ha ofertes exclusives per als socis de lentitat.

    - Hi podeu trobar els regals de Nadal per als amics o per a la famlia.

    - Es crear una comissi mixta per al seguiment del conveni.

    - Ens han de tenir la feina feta per al dia 9 de setembre.

    - Per a ells no val la pena de fer-ho: no valoren res.

    - Li han retirat el carnet per conduir ebri.

    - Analitzem les dades registrades per donar resposta als problemes plantejats.

    - En aquest pas es revolten per aconseguir drets democrtics.

    - Ens posem a la vostra disposici per atendre-us des de casa.

    - No ha pogut sortir perqu encara tenia molts exmens per corregir.

    - Per acabar, podem dir que encara no shan assolit els objectius.

    - Es redueix el nombre de clics necessaris per a arribar a llegir els missatges.

    - Les vostres aportacions sn fonamentals per a aconseguir un bon desen-

    volupament del nostre campus virtual.

    - Li explicaran totes les eines que t a labast per a poder seguir b els estudis.

    - Aqu tenim el terme per a designar aquesta figura.

    - Per a resoldre el problema, lhas de plantejar b.

    - El curs vinent ser massa aviat per a avaluar el resultat daquest canvi.

    Per a introduir expressions de lloc (situaci o direc-ci), en principi es fa servir a per a llocs reals, fsics, i enper a llocs figurats (textos, documents o publicacions;reunions, assemblees o trobades; opinions; entitats,institucions o empreses; topnims utilitzats amb valor

    Servei Lingstic, gener del 2013

  • FUOC 84 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    histric, social o temporal), malgrat que a vegades la pre-posici a predomina tamb per als llocs figurats i malgratque davant els indefinits un/a, algun/a i els demostratiusaquest/a, aquell/a, singular o plural, es posa la preposicien encara que indiqui lloc real.

    - Se suposa que van entrar a lhabitatge per la finestra de darrere.

    - En quatre anys sha quadruplicat la poblaci a la capital del pas.

    - Tamb hi ha aquest pensament a les seves zones dinfluncia.

    - Passa igual a la Frana de lrea parisenca i a la Itlia del nord i del

    sud.

    - s una llei que es respecta a tots els pasos africans.

    - La conferncia ser a la sala del primer pis.

    - Es reuniran al centre escolar de la plaa.

    - Encara no s a quin hospital treballes.

    - La revoluci tecnolgica ha comportat un procs dinnovaci en el

    camp del coneixement hum.

    - En van parlar en la commemoraci de lobertura del congrs.

    - En les poltiques pbliques sha de tenir present la llibertat de qu

    parlem.

    - s important en lmbit de les relacions contractuals.

    - Noms em mour en el pla ms general.

    - Plantejarem la qesti dels horaris en la discussi daquesta tarda.

    - En la Catalunya del segle XVIII encara no havia comenat aquest

    procs.

    - Sempre shi veu molta gent, en aquesta avinguda.

    - Deuen ser en algun rac que no sabem.

    Per a introduir expressions de temps:

    a) En principi es fa servir la preposici a en sentitpuntual, s a dir, per a indicar parts del dia, mesos[els mesos tamb poden anar precedits per la prepo-sici per], estacions de lany [per a les festes es faservir per: per Pasqua] (Vindran a les cinc, a la tarda,al gener / al mes de gener, a lestiu) i per a expressarterme final (Arribaran a fi de mes; daqu a tres setma-nes), i en en sentit duratiu (Ho far en una setmana;en els darrers mesos). Ara b, es fa servir la preposi-ci en en sentit puntual davant de substantius,qualificatius, demostratius, indefinits, numerals (En

  • FUOC 85 Morfologia i sintaxi

    dies aix tot surt al revs; En plena primavera; En aquelltemps) i davant dinfinitiu en oracions temporals (En en-trar al despatx el va trobar), encara que en un llenguatgecorrent en aquest darrer cas val ms utilitzar la construc-ci amb quan i verb conjugat (Quan va entrar al despatxel va trobar).

    b) Selideix la preposici quan sindica un tempsconcret, determinat, s a dir, quan el substantiuindicador de temps s precedit per article indefinito demostratiu, o t algun complement (l1 de juliol,el mes entrant, la tardor passada, aquest any, el junyvinent, el juny del 1978, loctubre de lany passat, el dia dePasqua, el mat de divendres, lany 2001, el 2001); elssegles, per, han danar amb la preposici a [o en](al segle XX / en el segle XX).

    c) A ms, poden anar amb la preposici a o sense lesexpressions del tipus els/als anys vint, som (a)dimarts i les distributives cinc vegades (a) lany, qua-tre dies (a) la setmana, Tenen reuni dues vegades al [oel] mes.

    Aquests usos queden esquematitzats en el quadresegent:

    Perode Amb preposici o sense Exemples

    segles

    dcades

    amb preposici (a o en)

    amb preposici (a o en)

    Amrica fou descoberta al segle XV [o enel segle XV].

    A la dcada dels anys noranta... [o En ladcada dels anys noranta...].

    anys preferentment sensepreposici

    Lany 1640 esclat la guerra delsSegadors.Va nixer lany 1901.

    admissible tamb ls de lapreposici en, sense article

    Va nixer en 1914.

    Servei Lingstic, gener del 2013

  • FUOC 86 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Perode Amb preposici o sense Exemples

    mesos

    setmanesi quinzenes

    dies del mes

    dies de lasetmana

    estacions ialtres perodes

    parts del dia

    amb preposici (a o per) Al (mes de) juny hauran de pensar elprograma de lhivern.Al febrer tenim dos dies de festa.Al juliol farem vacances.Pel maig, cada dia un raig.

    sense preposici preceditsdun article indefinit odemostratiu o acompanyatsdalgun complement

    sense preposici

    sense preposici

    com a substantius, ambarticle i sense preposici

    com a adverbis, sense articleni preposici

    en construcci apositiva,sense article ni preposici(i entre comes)

    preferentment amb preposici(a o per)

    amb la preposici a

    amb la preposici de

    Hi haurem danar el mes entrant.El juny vinent no farem vacances.Ens vam casar el juny de 1978.Va marxar loctubre de lany passat.El (mes de) setembre vinent comenarandues noves carreres.

    Ens examinarem la setmana entrant/vinent.Els esperem la primera quinzena dagost.

    Vindran l1 de juliol.Van signar el conveni el dia 1 dedesembre.Els collaboradors haurien de cobrar el10 de cada mes.

    El diumenge 12 de febrer ser el seuaniversari.La sessi es far el divendres que ve.

    Dissabte va ploure. Dilluns tornar.Ho farem dijous.

    Dimarts, dia 25 dabril, es far la cele-braci.

    A lestiu hi fa una calor espantosa.Renovaran lestoc a la primavera.Ho fan per Pasqua.

    al mat, al vespre, a la matinadaNo vingueu dem al mat, que no hi tro-bareu ning.

    Treballa molt de mat.Ho far de dia, de nit.Han trucat de matinada.

  • FUOC 87 Morfologia i sintaxi

    Amb els mitjans de locomoci o vehicles es fa servir lapreposici amb, perqu sagafen com a mitjans o instru-ments, en concurrncia amb en o a.

    - A molts pasos, gent de totes les edats va a la feina amb bicicleta.

    - Al jovent li agrada ms moures amb moto per Barcelona.

    - Diuen que sestimen ms viatjar amb tren que no pas amb avi.

    Cal parar atenci a ls de les preposicions que intro-dueixen complements dadjectius o substantius indica-dors destudis, carreres, ttols, especialitats, etc., lesquals es troben utilitzades de maneres diverses, a vega-des per influncia daltres llenges.

    Perode Amb preposici o sense Exemples

    a/de mitjan; a/de mig/mitja

    a/de la primeria de;a/de primers de;al/del comen(ament) de;a/de linici de; a/de principi de

    a/de la fi/darreria de; a/de laca-bament de; a/de les acaballes de;a/de fi/final de

    a mitjan setembre, a mitjan setmana,a mitjan mes, a mitjan any, a mitjan1945, a mitjan segle XVII; a mig juliol,a mitja setmana, a mig mes, a mig any

    a la primeria de gener; al comena-ment de la sessi; a linici del curs; aprimers de mes; a principi de 1936

    a la fi dels temps, a la darreria de1948; a lacabament del segle XVI; ales acaballes de lestiu; a fi de mes, afinal de mes

    altres

    Pel que fa a la construc-ci incorrecta de verb +amb, vegeu lapartat 4.8.de Morfologia i sintaxi.

    Com a criteri generales pot dir que quan esfa referncia a lestudisutilitza la preposicide per a introduir elcomplement i quan esfa referncia a la perso-na, la preposici en(fora denginyer/a, enqu sutilitza de).

    Criteri general

    de(referint-sea lestudi)

    Es matricula de lassignatura dIntroducci al dret.

    Estudia la carrera de Filologia Romanesa.

    T la llicenciatura dHumanitats.

    T la diplomatura de Cincies Empresarials.

    Fa el postgrau de La Xina i el mn xins.

    Fa el mster de Programari lliure.

    Fa el doctorat de Tecnologia i Medi Ambient.

    Es decanta per lespecialitat de Logopdia.

    Servei Lingstic, gener del 2013

  • FUOC 88 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Sha devitar la coincidncia de preposicions en frasesque resulten estranyes. Aix es pot aconseguir, segons elcas, de diferents maneres: a) triant verbs que no regei-xin preposici, b) repetint el mateix verb o posant-neun de sinnim, c) buscant la forma genuna de dir-ho encatal o d) canviant la redacci de la frase.

    - Es refereixen a amb quin cotxe hi aniran [millor: Es refereixen a quin

    cotxe agafaran].

    - El Parlament Europeu emet la seva primera nota en catal, a ms den les

    llenges oficials [millor: ...demetre-la en...].

    - Han anat a pel ttol [incorrecte; ha de ser: ...a buscar el...].

    - La junta es compon duna persona escollida per i entre els membres de la

    Junta de Facultat que pertanyen al personal acadmic no funcionari i al

    personal investigador en formaci [millor: La junta es compon duna per-

    sona que escullen entre ells mateixos els membres de la Junta de Facultat...].

    Excepcions: s enginyera de

    Camins. Han de contractar tres

    enginyers deTelecomunicacions.

    La utilitzaci del verbfer seguit del pronomho en alguns casos potser una bona soluciper a evitar lencontrede preposicions. Perexemple: El ParlamentEuropeu emet la sevaprimera nota en catal,a ms de fer-ho en lesllenges oficials.

    El comod fer-ho

    en(referint-sea lapersona)

    de(referint-sea lestudi)

    T el graduat de Tcniques editorials.

    T el ttol dEnginyeria de Telecomunicacions.

    Estudia Enginyeria Tcnica dInformtica.

    Segueix els estudis deMedicina.

    s llicenciada en Comunicaci Audiovisual.

    Busquen diplomats en Infermeria.

    s graduat en Tcniques de Mercat.

    Sereu msters en Resoluci de conflictes.

    s doctorada en El Mn rab.

    Sn especialistes en Cirurgia Plstica.

    s postgraduada enMesures internacionals.

  • FUOC 89 Morfologia i sintaxi

    7. Conjuncions

    Entre les conjuncions distributives no hi ha ja siguio, sin que ha de ser sia o, o o, etc. o simplementamb el verb i la conjunci o.

    - Volen reduir labsentisme laboral per qualsevol causa, sia justificada,

    injustificada o dubtosa [i no pas ja sigui o].

    - O amb bona cara o amb mala cara, sempre acaba aconseguint el que vol

    [i no pas Ja sigui o].

    - Treballen amb el seu propi equip o juntament amb altres [i no pas ja

    sigui o].

    Sha de distingir la conjunci adversativa sin de si no(conjunci condicional + adverbi de negaci).

    - La utilitat dels materials no es garanteix per ls dun suport determi-

    nat, per molt innovador que sigui, sin per la qualitat que tenen.

    - El grau de competncia dun professor no es valora pel coneixement

    que t de coses molt concretes, sin per la seva manera dentendre i

    transmetre la realitat.

    - Hi ha subcontractaci no solament dels equips informtics sin tamb

    dels professionals.

    - Demaneu ajuda si no trobeu la informaci que busqueu.

    - No es pot saber de qui s lingrs si no shi fa constar el nom.

    - Shan dexplicar b; si no, ning no els entendr.

    La conjunci doncs s illativa o continuativa; no tmai valor causal i, per tant, no sha de confondre ambperqu, puix (que) o ja que.

    - Suposem, doncs, que tothom qui sha inscrit al curs t uns coneixe-

    ments mnims.

    - Ha arribat tothom. Doncs ja podem comenar [diferent de: Ja podem

    comenar perqu ha arribat tothom].

    - Cal potenciar el reconeixement de la cincia, perqu [o puix que o ja que]

    massa sovint noms ens fem ress dels petits fracassos [i no pas doncs].

    Ls de les conjuncionsi i o separades per unabarra inclinada (i/o)amb la finalitat dindi-car addici o opcientre dos elements oms s abusiu en tex-tos de tipus general.Aix, doncs, sha des-criure Els estudiantsdangls o de francs... ino Els estudiants dan-gls i/o de francs...

    Les conjuncions i/o

    Servei Lingstic, gener del 2013

  • FUOC 90 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    s incorrecte ometre la conjunci completiva que,que no sha de confondre amb els relatius que ni qu, elsquals substitueixen un element anterior, mentre que laconjunci es limita a introduir una frase, sense substi-tuir cap element esmentat abans.

    - Demanem que llegiu detingudament la proposta que us fem.

    - Esperem que aquesta informaci us sigui molt til.

    - Us agrair que estudieu els aclariments que ara us presentem.

    - Preparen un gran sarau que prometen que ser inoblidable.

    - A ella s que li agrada el cine.

    Per tal devitar confusions de significat i aconseguir unllenguatge precs i no enfarfegat, val ms reservar lalocuci conjuntiva aix com per al sentit modal (dela mateixa manera que, igual que) i no pas per alcopulatiu, encara que aquest s shagi recollit al diccio-nari. Per a aquest sentit copulatiu s molt ms usual ferservir i, i tamb, a ms.

    - Aix com ella contesta molt amablement, ell ho fa duna manera molt

    seca [sentit modal].

    - Aix com ahir feia bo, avui no para de ploure [sentit modal].

    - Hi podran participar estudiants, professors i personal de gesti en actiu,

    a ms dempreses i institucions collaboradores [millor que no pas aix

    com].

    - Hi trobareu una variada oferta de serveis i tot el que pot afavorir el vos-

    tre progrs personal i professional [millor que no pas aix com].

    - La Universitat us far arribar aquest programari a casa amb la primera tra-

    mesa de material, i tamb les instruccions i indicacions per a installar-

    lo [millor que no pas aix com].

    No existeix la conjunci *peraqu, sin que ha de serperqu, que s final (el verb de la frase va en subjuntiu) icausal (el verb va en indicatiu). A ms, no sha de confon-dre la conjunci perqu amb per qu ni amb per a qu (pre-posici + interrogatiu o relatiu).

    - Que siguin capdavanters ara no s prou garantia perqu ho continun es-

    sent en el futur [final].

  • FUOC 91 Morfologia i sintaxi

    - Hem preparat unes pgines especials perqu pugueu gaudir del ciberes-

    pai [final].

    - No han vingut a la festa perqu se nhan descuidat [causal].

    - Votem aquesta opci perqu ens permet arribar ms lluny [causal].

    - No sexpliquen la causa per qu es mouen [no pas conjunci, sin pre-

    posici + relatiu].

    - Volen saber per qu hi ha gent que sapunta a aquests cursos [no pas

    conjunci, sin preposici + interrogatiu].

    - Es pregunten per a qu seran tils totes aquestes feines [no pas conjun-

    ci, sin preposici + interrogatiu].

    La locuci conjuntiva tot i que sha de fer servir ambel verb en indicatiu. Amb el verb en subjuntiu shandutilitzar altres locucions equivalents.

    - Tot i que no s igual el nombre dusuaris que el de sessions, almenys indi-

    ca que shi han connectat unes quantes persones diferents [correcte].

    - Tot i que tenim un programari net de virus, la responsabilitat final s de

    cada usuari [correcte].

    - Encara que [o Malgrat que] aquests passos previs no tinguin una dimen-

    si pblica, shan de presentar correctament [i no pas Tot i que].

    - Shan deliminar les substncies perilloses encara que [o malgrat que] en

    alguns casos puguin ser beneficioses per a alg concret [i no pas tot i

    que].

    Servei Lingstic, gener del 2013

  • FUOC 93 Lxic

    Servei Lingstic, gener del 2013

    No nhi ha prou queun terme figuri en undiccionari per a donar-lo per bo. Per exemple,en el Gran diccionari 62de la llengua catalana, acura de Llus Lpez delCastillo, sapleguen unsquants castellanismes(barco, despedida, des-pedir, desperdici, fugar-se, garrafal, impar,mediar, membret, men-tres, nvio, parafernlia,per anticipat, quantis-osa, quirfan, recapaci-tar, tuberia, virgueria...)no sancionats, demoment, per lIEC ique, per tant, shandesmenar. Aix, doncs,s important conixerel material de consultaque es fa servir.

    Validaci dediccionaris

    Estrangerisme Mots en catal

    aconteixement esdeveniment, fet

    baffle altaveu

    bolleria brioixeria

    calentar escalfar

    colindant adjacent, confrontant, limtrof/a

    collisionar collidir, topar

    comprensivitat integraci

    customitzar personalitzar, adaptar al(s) client(s)

    desvelar revelar, descobrir

    donar a (una tecla...) pitjar, prmer

    empotrar encastar

    Lxic

    Sha de parar atenci a una srie dincorreccions o inexac-tituds de lxic o de construccions que es fan sovint, que snms o menys aparents i que a vegades passen desapercebu-des i tot. Es poden resumir en els punts segents.

    1. Estrangerismes

    No shan de fer servir castellanismes o altres estrangeris-mes, encara que siguin discutits, si tenim lequivalent ca-tal.

  • FUOC 94 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    enterar-se adonar-se, assabentar-se

    escarbar furgar, gratar

    espnsor patrocinador

    event esdeveniment, fet

    fletar noliejar

    link enlla

    medir fer, mesurar, tenir

    noveds/osa nou/nova, innovador/a

    nvio/a proms/esa, xicot/a, nuvi/nvia

    peatonal de vianants

    pegatina, enganxina adhesiu

    pla termini

    primar fer prevaler, estimular, donarpreferncia

    promig mitjana

    solapament encavalcament (o encavallament)

    solventar, subsanar resoldre, solucionar

    sublevaci insurrecci, revolta

    suggerent suggeridor/a

    taladradora perforadora, mquina de foradar,trepant

    tamany mida, grandria, dimensi

    tonteria ximpleria

    tonto/a ximple, ttil/a, tanoca, babau/a

    trajo (o tratge) vestit

    umbral llindar

    vale, vale? dacord, s, va b, molt b, b, entesos,eh?, oi?

    vivenda casa, habitatge

    Estrangerisme Mots en catal

  • FUOC 95 Lxic

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Exemples:

    - Lavaluaci final es fixa amb la mitjana de les notes de tot el curs [i no pas

    el promig].

    - s necessari solucionar aquest problema [i no pas subsanar ni solventar].

    - El curs consisteix en un recorregut per tots els esdeveniments del segle [i

    no pas aconteixements].

    - El treball sha delaborar en el termini de vint-i-set mesos [i no pas pla].

    - Falta un bon servei de cafeteria i brioixeria [i no pas bolleria].

    - Noms es pot fer aix perqu no hi hagi encavalcaments [o encavalla-

    ments] de tasques [i no pas solapaments].

    - Els patrocinadors daquest projecte densenyament sn les entitats locals

    [i no pas espnsors].

    - Aquest fet nou [o innovador] safegeix a la possibilitat de consultar bases

    de dades [i no pas noveds].

    - Hi ha una tendncia a la integraci de lensenyament secundari obliga-

    tori [i no pas langlicisme comprensivitat].

    - A ms, contindr els enllaos a institucions i serveis orientats a lempre-

    sa [i no pas links].

    - La conferncia versar sobre el desenvolupament social, la reforma de

    lEstat i la seguretat social al llindar del segle XXI [i no pas umbral].

    - Noms falta pitjar una tecla [i no pas donar-li a].

    - Familiars que no simpatitzaven necessriament amb ETA i HB eren

    castigats a haver dagafar cada setmana un autocar noliejat per... [i no

    pas fletat].

    - Lhome, que no era a casa [o lhabitatge] en el moment que va comen-

    ar el foc, va perdre la vida perqu hi va entrar per salvar la seva dona

    [i no pas la vivenda].

    - Lobjectiu de la reforma s fer prevaler [o estimular / donar preferncia a]

    les possibilitats de dileg [i no pas primar].

    - Els resultats de les organitzacions culturals poden ser difcils de mesu-

    rar [i no pas medir].

    - El nou marc s molt ms flexible i elimina circumstncies que fan

    que alguns empresaris siguin refractaris a contractar dones [i no pas

    reacis].

    - Si no grato dins meu, res. Sc dels qui miren cap endins [i no pas

    escarbo].

    - Aquest assumpte mindigna i em revolta [i no pas subleva].

    - Volia divulgar la meva alegria per un esdeveniment [o fet] que s objec-

    tivament important [i no pas event].

  • FUOC 96 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    - Cada campus ser adaptat als clients dacord amb les necessitats de la

    seva organitzaci [i no pas ser customitzat].

    - Lacusat va comparixer ahir davant el tribunal amb un vestit fosc [i

    no pas trajo ni tratge].

    - Ho farem tots junts quan ens reunim, va b? [i no pas vale?].

    - No shan adonat [o shan assabentat] de res [i no pas shan enterat].

    - Lentitat esmentada no sha volgut adonar daquest fet [i no pas donar

    per enterada].

    2. Mots correctes i adequats

    Sha danar amb compte a formar els mots correcta-ment, evitant males formacions, i a fer servir els termesadequadament pel que fa al sentit.

    - Sentn com a potenciador de lindividu i del seu sentit de pertinena a

    la comunitat [i no pas pertanyena].

    - Sn unes acusacions desprovedes de tot fonament [i no pas desprovistes].

    - Recorda que de petits anaven a lhort i menjaven psols crus [i no pas

    crusos].

    - Podeu consultar la vostra activitat dusuari i veure lestat de les comandes

    que heu fet [i no pas comprovar].

    - Lrea de Recursos Humans gestionar aquestes accions per cobrir duna

    manera ptima les necessitats de cada grup [i no pas optimar].

    - La majoria daquests estudiants van comenar els estudis el curs 1995-96,

    encara que nhi ha alguns que van comenar el curs segent, el 1996-97 [i

    no pas posterior].

    - Tots dos grups van fer un seguit dintervencions [i no pas van mantenir].

    - Els estudiants que hagin aprovat el conjunt dassignatures establert obtin-

    dran el certificat corresponent [i no pas hagin assolit].

    - El resguard us servir de document acreditatiu dels estudis fets [i no pas as-

    solits].

    - Els mduls de macroeconomia es poden assimilar sense problemes dedi-

    cant-hi un temps raonable [i no pas assolir].

    - Cal presentar una sollicitud en qu sexposin linters i els motius pels

    quals es vol assumir aquesta responsabilitat [i no pas assolir].

  • FUOC 97 Lxic

    Servei Lingstic, gener del 2013

    - El currculum ha de tenir un carcter dinmic; per aix contnuament

    lhas danar actualitzant i fent madurar afegint-hi totes les dades que

    donin fe de la teva evoluci professional [i no pas integrant].

    - Calen dues circumstncies per a venir: primer, tenir-ne ganes i, segon, que

    realment et representi una bona possibilitat professional [i no pas mereixi].

    - Les empreses estrangeres no comunitries hauran dacreditar la seva

    capacitat amb un certificat expedit per la representaci diplomtica

    dEspanya a lestat corresponent [i no pas respectiu].

    - Per a treure langoixa que us pot haver vingut desprs de visitar les pgi-

    nes anteriors [i no pas haver esdevingut].

    - En aquest apartat incorporarem els objectius descrits i les explicacions, si

    us sembla que hi escauen, sobre la concreci dels objectius [i no pas ses-

    cauen].

    - Inclou un tauler danuncis [i no pas taulell].

    3. Estrangerismes semntics

    Sha danar amb compte amb certs mots o construc-cions que, per calc, moda o la ra que sigui, en unmoment determinat sestenen i arriben a adquirir sen-tits o matisos que pertanyen a altres paraules o, a lainversa, seliminen, es redueixen i perden part del seusignificat, de manera que en podrem dir castellanis-mes o estrangerismes, com els de lapartat 1, persemntics en comptes de formals. El resultat s unempobriment lxic i una prdua de lesperit propi dela llengua catalana, substitut pel daltres llenges, cosaque sha devitar.

    - s un pensament que es va escampant [o va agafant / va prenent cos] en

    la nostra societat [i no pas va quallant; en catal el mot quallar no t

    aquest sentit figurat].

    - Cal estar atents a la presncia de condicions que afavoreixen laparici del

    conflicte [i no pas propicien].

    - Hi ha uns vells lavabos pblics que estan sempre tancats i que cauen a

    trossos [i no pas pedaos].

  • FUOC 98 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    - Desprs dhaver esclatat la bomba, la policia va escorcollar dos ciutadans

    [i no pas va registrar].

    - Els Mossos dEsquadra havien efectuat un escorcoll a casa del jove [i no

    pas registre].

    - El provoquen perqu reveli alguns secrets [i no pas desvetlli].

    - Alguns detalls, com ara labsncia dun oms telfons de contacte, poden

    fer perdre una feina [i no pas varis].

    - He sentit dir a moltes persones que all va ser horrible [i no pas He

    escoltat].

    - En una videoconferncia mltiple cal gestionar les comunicacions perqu

    a cada moment es vegi i se senti qui parla [i no pas sescolti].

    - La universitat sha dobrir a noves demandes formatives dadults que

    necessiten reciclar-se [i no pas precisen].

    - Amb aquesta perspectiva s necessari insistir en aquesta idea [i no pas

    precs].

    - Aix es podia esdevenir en el pas de lany 1999 al 2000 [i no pas trnsit].

    - Si anem ms avall de la pgina, trobarem lenlla que ens interessa [i no

    pas a baix].

    - una orientaci derivada de lespecificitat que tenen els Estudis

    dHumanitats* [i no pas ostenten].

    - Va parlar del cost mitj per estudiant [i no pas mig].

    - Hi participarien biblioteques interessades en serveis bibliotecaris que

    donessin suport a lensenyament a distncia [i no pas recolzessin].

    - Prestar el servei dacord amb les especificacions mnimes previstes en els

    requisits tcnics [i no pas contemplades].

    - Tamb es preveu augmentar la interactivitat amb la creaci duna bstia

    [i no pas contempla].

    - Hi trobareu les instruccions sobre els aspectes que shan de fer constar [i

    no pas complimentar].

    - Lany 1997 aquesta pgina va ser objecte de canvis importants [i no pas va

    sofrir].

    - Es proposa que tothom sexpressi com vulgui [i no pas ho desitgi].

    - El centre urb de Terrassa s fruit del creixement de dos emplaaments

    [i no pas casc].

    - A ms a ms [o De tant en tant] hi haur activitats presencials [i no pas

    Eventualment].

    - Atesa la diversitat de situacions que poden resultar... [i no pas Donada].

    - El manual abraa [o comprn] el perode que va des del segle XIX fins als

    anys noranta del XX [i no pas abasta].

    - Aquesta instituci vol fer una tasca de divulgaci dels resultats de la

    recerca amb la publicaci de treballs i lorganitzaci de cursos i semina-

    ris [i no pas papers].

    * Cal recordar que elsestudis de la UOC, equi-valents a les facultats deles altres universitats, ses-criuen amb majscula ini-cial.

  • FUOC 99 Lxic

    Servei Lingstic, gener del 2013

    - Els mitjans de comunicaci de massa shan erigit en un nou model cul-

    tural [i no pas shan constitut].

    - Teniu la possibilitat danar a una caixa i demanar que us passin el saldo

    a un compte associat [i no pas acostar-vos].

    - Lobjectiu s oferir uns estudis que, sense negligir els aspectes bsics de le-

    conomia, sespecialitzin en economia digital [i no pas descuidar].

    - Si compareu aquests costos amb els de desplaament a qualsevol centre

    densenyament presencial, us adonareu que [o veureu que] aquest model

    duniversitat comporta un estalvi evident [i no pas observareu com].

    - En cas que vegis que et convaliden alguna de les assignatures que fas...

    [i no pas observis].

    - Hem de redactar els requisits per a aquesta feina [i no pas requeriments].

    - Ha publicat cent set diccionaris de diferents tipus [i no pas tipologies].

    - Primer shan destudiar lmbit dactuaci i els problemes que presenta [i

    no pas les problemtiques].

    - El tema de qu tracta aquest llibre s la personalitat [i no pas La temtica].

    - Us agram la confiana que heu dipositat en nosaltres [i no pas ens heu

    dispensat].

    - Ajuden a decidir quines iniciatives cal promoure [i no pas endegar].

    - El pla docent unifica metodolgicament la matria i la temporitza [i no

    pas temporalitza].

    - Un noi marroqu de catorze anys mor negat a lestany de Banyoles

    [millor que no pas ofegat].

    - La pea ms grossa pesa quasi quatre quilos [i no pas gran].

    - Quines sn les institucions capdavanteres en aquest tipus de recerca [i

    no pas punteres]?

    - Aquests sn els objectius que es volen assolir amb aquesta assignatura [i

    no pas pretenen].

    - Amb aquest missatge comencem una srie de comunicacions de perio-

    dicitat quinzenal amb les quals us volem fer arribar ofertes [i no pas pre-

    tenem fer-vos].

    - Les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci comparteixen

    una aspiraci universal, una vocaci darribar a totes les esferes de lac-ti-

    vitat humana [i no pas pretensi].

    - Hi ha anlisis i interpretacions referides a cada espot, amb intenci [o vo-

    luntat] exhaustiva [i no pas pretensi].

    - Per a poder-vos oferir cada dia un servei millor, necessitem saber la vos-

    tra opini [i no pas conixer].

    - Amb aquest taller podeu saber quines sn les fonts dinformaci tils [i

    no pas conixer].

    - En aquesta pgina web podeu saber com se celebra el cap dany a dife-

  • FUOC 100 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    rents pasos [i no pas conixer].

    - Heu de saber el nom del vostre consultor o consultora [i no pas conixer].

    - El nombre de participacions s limitat [i no pas nmero].

    - El sistema enregistra lestada dun usuari a la llibreria virtual, indepen-

    dentment de les planes que consulti o de lestona que shi estigui [i no pas

    del temps].

    - Volem saber la vida i miracles daquest sant tan assenyalat [i no pas sen-

    yalat].

    - Ben aviat aquesta poblaci tamb disposar dun centre de suport [i no

    pas comptar amb].

    - A les habitacions hi ha bany complet, telfon i aire condicionat [i no pas

    Les habitacions compten amb].

    - Tenem [o Fiem] una vida intensa i molt orientada a la poltica [i no pas

    Portvem].

    - Els estudis shan consolidat en els cinc anys que fa que funcionen [i no pas

    porten funcionant].

    - s una pgina web de pastissos, dedicada especialment als ms llaminers

    [i no pas golosos].

    - No ens podem fer crrec de quins fitxers utilitzeu cadasc particular-

    ment [i no pas a nivell particular].

    - Aquests recursos us poden ser tils, tant per a la docncia com per a la

    vostra prpia formaci [i no pas a nivell de].

    - La demanen al telfon, per ara no shi pot posar [i no pas ficar].

    - Em plau convidar-vos a lacte de graduaci del curs 2000-2001 [i no pas

    complau].

    4. Construccions foranes o estrafetes

    Shan devitar les construccions estrafetes, calcades ohbrides, diferents de com es construeixen en catal.

    - Aquest Nadal anirem a veure els [o anirem als] pastorets [i no pas anirem de].

    - Van fent el sord als crtics que recorden que aquest pas no s plenament

    democrtic [i no pas odes sordes].

  • FUOC 101 Lxic

    Servei Lingstic, gener del 2013

    - Comencem per fer un volt pels diferents pobles [i no pas donar un volt].

    - La tempesta que descarregava a Vilob va deixar caure uns quaranta

    litres per metre quadrat en menys dun quart [i no pas un quart dho-

    ra].

    - Cada dia plega a dos quarts de quatre [i no pas les tres i mitja].

    - Noms em falta apuntar els termes purament dinformtica [i no pas

    purs i durs].

    - Ahir portava una camisa de quadres [i no pas a quadres].

    - s una biblioteca que sencamina cap a la personalitzaci del servei din-

    formaci [i no pas dirigeix els seus passos].

    - Visitaran el museu amb el guiatge de [o guiats per] persones expertes en art

    [i no pas de la m de].

    - Per aix la formaci, la competitivitat i la solidaritat sn conceptes que

    han danar junts [i no pas de la m].

    - El cotxe dels quatre detinguts va fugir [i no pas es va donar a la fuga].

    - Les noves tecnologies de la informaci sn a tot arreu [i no pas estan en

    totes parts].

    - Comprar un bitllet danar i tornar [i no pas anada i tornada].

    - Fem-ho com sempre; no fos cas que ens equivoqussim [o no sigui que ens

    equivoquem] [i no pas no vagi a ser que ens equivoquem].

    - I, s clar, el carnestoltes ms gracis tamb ens dna loportunitat de

    gaudir de la seva festa [i no pas com no].

    - Us demanem que ho feu avinent tan aviat com pugueu [o tan aviat com

    sigui possible] [i no pas el ms aviat possible].

    - Les vendes de materials es fan sobre la base de la propietat collectiva

    dels mduls docents de la Universitat [i no pas en base a].

    - En aquests cursos, havent superat un [o desprs de la superaci dun / amb

    la superaci prvia dun] examen presencial, la Universitat atorga un

    diploma [i no pas prvia superaci dun].

    - Ho nota quan t la criatura a coll [i no pas als braos ni en braos].

    - Si visiteu lAjuntament, de passada us podeu apuntar a la cavalcada [i

    no pas de pas].

    - El material bsic per a la preparaci de lassignatura es compon dels tres

    mduls didctics que edita la Universitat a aquest efecte [i no pas a le-

    fecte].

    - Cal tenir en compte que, a lefecte de la prestaci per maternitat, es con-

    sideren protegides les situacions segents [i no pas a efectes].

    - Les grans multinacionals de les tecnologies de la informaci ocuparan

    aquest camp directament o per mitj dempreses creades amb aquesta fi-

    nalitat [i no pas a tal efecte].

  • FUOC 102 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    5. Mots i construccions genuns

    Sha de fer servir el mot, o la construcci, ms habi-tual en un catal genu, perqu no hi hagi un llenguatgeartificis; sempre tenint en compte el context, per, per-qu de vegades una forma t un sentit figurat o un matsque no t una altra.

    - Us recordem que a la bstia dopinions que trobareu a lespai Comunitat

    ens podeu deixar [o fer arribar] la vostra opini respecte a aquest punt

    [millor que no pas facilitar].

    - La societat no es beneficia prou de la recerca que es fa a la universitat

    [millor que no pas suficientment].

    - Si tingus prou energia i temps, ho engegaria [millor que no pas energia i

    temps suficient].

    - Noms cal preveure-ho amb prou temps [millor que no pas el temps sufi-

    cient o suficient temps].

    - Cont profecies que descriuen la fi del mn, des de Nostradamus fins a

    la Mare de Du de Ftima [millor que no pas Verge].

    - La cultura sadquireix amb leducaci [millor que no pas mitjanant].

    - Un bon professional ha destar sensibilitzat per les aplicacions didcti-

    ques [millor que no pas respecte de].

    - Un cop acabat el curs, lestudiant obt un diploma [millor que no pas

    finalitzat].

    - Els treballadors no es poden donar de baixa fins a lacabament del ser-

    vei [millor que no pas la finalitzaci].

    - En aquest tauler cadasc trobar els cursos que fa [o segueix] [millor que

    no pas realitza].

    - Hi ha escrit el procs que sha de seguir per a inscriure-shi [millor que

    no pas cal portar a terme].

    - Lactualitzaci de les dades es fa un cop al dia, per la qual cosa no veu-

    rs lingrs fins a lendem dhaver-lo fet [i no pas fins al dia desprs].

    - Es van estar tres hores al parc fent petar la xerrada [i no pas petant la

    xerrada].

    - Si no ho poden mirar fins dem passat, qu hi fa que ens hi dediquem

    avui o dem [i no pas qu ms dna]?

  • FUOC 103 Lxic

    Servei Lingstic, gener del 2013

    6. Paraules precises

    Si hi ha dues o ms paraules per a un concepte determi-nat, val ms fer servir la ms precisa i que no porti con-fusi de significat amb una altra, encara que laltra sigui aldiccionari (normalment com a entrada secundria).

    - Els programes van nixer com a remeis temporals, amb la intenci de

    reescriurels desprs de lemergncia momentnia [millor que no pas

    puntual].

    - Els centres de suport de la UOC acosten la universitat a la realitat social

    de les comarques [millor que no pas apropen].

    - Us explicarem quins passos heu de fer [i no pas quines passes].

    - ...sestimen ms perdre lectors en lnia i cobrar que no pas continuar

    com abans [millor que no pas prefereixen].

    - Si us estimeu ms que fem el trmit nosaltres, podeu emplenar el formu-

    lari [millor que no pas preferiu].

    - ...incorporarem els objectius i les explicacions, si us sembla que hi es-

    cauen, sobre aquest tema [millor que no pas creieu].

    - Aquesta fundaci podr fiscalitzar la gesti de ladjudicatari, inspeccio-

    nar-ne el servei i dictar, si ho troba oport, les disposicions necessries per

    a mantenir la prestaci [millor que no pas creu].

    - La mesa podr atorgar, si ho considera [o troba] convenient, un termini

    de tres dies per a esmenar els errors [millor que no pas creu].

    - Aviat sabrem el resultat de la rifa de Nadal [millor que no pas del sorteig].

    - Entre les respostes rebudes rifarem 90 euros [millor que no pas sorteja-

    rem].

    - No he votat perqu me nhe descuidat [millor que no pas me nhe oblidat].

    - No et descuidis descriure la data delaboraci del teu currculum [millor

    que no pas toblidis].

    - Una gran quantitat descultures miren de representar sentiments [millor

    que no pas tracten de].

    - Es va assumir que els programes escrits durant els anys seixanta i setanta

    ja no sutilitzarien al cap de trenta anys [i no pas desprs de].

  • FUOC 104 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    - Ho fem perqu totes les persones que en algun moment heu tingut un

    determinat vincle amb la Universitat pugueu continuar mantenint el

    contacte entre vosaltres i amb la instituci [i no pas seguir].

    - Continuem treballant per millorar aquest servei [i no pas Seguim].

    - Cal explicar les habilitats que demanen els objectius i continguts de las-

    signatura [i no pas suposen].

    - Aquest sistema ha comportat [o ha significat] la desaparici definitiva de

    lanterior [i no pas ha suposat].

    - Els treballadors daquesta empresa encara no saben la destinaci defini-

    tiva [i no pas el dest definitiu].

    - Us convoquem a una sessi informativa que tindr lloc [o es far] el dia

    11 de mar a la UAB [i no pas es desenvolupar].

    - Els cursos de preparaci de les proves daccs han estat elaborats [o han

    estat fets] per Ensenyament Obert [i no pas han estat desenvolupats].

    - a causa del paper social i de servei pblic que els mitjans de comuni-

    caci poden exercir [i no pas desenvolupar].

    - Han posat en funcionament una empresa amb la intenci de crear [o

    elaborar] eines, materials i cursos dactualitzaci [i no pas desenvolu-

    par].

    - Tenen experincia en lelaboraci daquest tipus de materials [i no pas el

    desenvolupament].

    - Abans de marxar he de comprar un rodet per a la mquina de fotogra-

    fiar [i no pas carret].

    - Es comuniquen per mitj daparells electrnics [i no pas a travs].

    - El pagament es far efectiu per transferncia bancria [i no pas a travs

    de].

    - Aix sassoleix amb una formaci slida [i no pas a travs d].

    - Hi trobareu una oferta variada de serveis i tot el que pugui afavorir la-

    prenentatge [i no pas aix com].

    - Va convidar amics i familiars, a ms de [o i tamb] companys de feina [i

    no pas aix com].

    - En certa manera adopten una actitud molt inconscient [i no pas forma].

    - Us hi podeu subscriure gratutament [i no pas de forma gratuta].

    - Els treballs es poden fer de manera individual i collectiva [i no pas

    forma].

  • FUOC 105 Redacci i construcci de la frase

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Redacci i construcci de la frase

    Quan sescriu sha daconseguir una redacci clara,ordenada, ben travada, concisa i sense elements inneces-saris, que recarregarien el text i el farien artificis. A ms,la frase ha de contribuir a fer una llengua autntica,allunyada de models forasters. Per aix hi ha uns quantspunts que shan de tenir en compte a lhora de redactarqualsevol escrit.

    1. La frase ha de ser genuna i, per tant, shan devitarles construccions estranyes a la llengua en qu sescriu, enaquest cas la catalana.

    - Aquest s un fet interessant. - Aquest fet s interessant.

    - El seu s encara un mn proper a lpic. - El seu mn encara s proper

    a lpic.

    - s per aquest motiu que trobem equivocat considerar... - Per aquest

    motiu trobem equivocat considerar... [si no s que shi vol donar un

    mats o mfasi especial].

    - Sn dos els supsits bsics que... - Hi ha dos supsits bsics que...

    - s a partir dels agents i del concepte de procs IDEF que podrem

    estructurar... - A partir dels agents i del concepte de procs IDEF podrem es-

    tructurar... [si no s que shi vol donar un mats o mfasi especial].

    - Prova del seu arrelament ns... - s prova del seu arrelament...

    - [Parlant del director dun museu] Si el deixen, per fi hi haur un

    museu a ledifici de Richard Meier. - Si el deixen fer...

    - ...van constatar que sn molts els problemes que han de solucionar.

    - ...hi ha molts problemes...

    - Cap problema. - No passa res. / Aix no s problema. / No hi ha cap pro-

    blema.

    - Res a veure. - No hi t res a veure.

  • FUOC 106 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    2. Tota frase necessita verb principal; per tant, sha devi-tar de fer una frase independent, s a dir, entre punts, senseverb.

    - De moment noms assenyalar que aquesta prosa implica lescriptura. -

    De moment noms conv/podem/cal assenyalar que...

    - Finalment, noms recordar que... - Finalment, noms falta recordar que...

    - El que la lectora o el lector busca s claredat, ordre i confiana. Pensar

    que all que llegeix s fiable i mereix la seva atenci. - ...confiana, pen-

    sar que...

    - Mentre lltima defensa de Barcelona queia sota lexrcit de Felip V, Pau

    Ignasi de Dalmases i Ros negociava la possibilitat de lempara britnica

    en missi diplomtica. Sense saber. Sense poder fer res. - ...diplomtica,

    sense saber qu passava, sense poder-hi fer res.

    3. Sha de seguir lordre correcte sense canviar elementsde lloc innecessriament. Aix seviten repeticions, abs depossessius, etc. Aix no vol dir, per, que lordre sigui fix:a vegades conv canviar-lo per a introduir matisos altext.

    - els segents casos. - ...els casos segents.

    - El restant 49% ha demanat laccs a Psicologia. - El 49% restant...

    - El que ms magrada... - El que magrada ms...

    - Es pot o no fer aquesta operaci. - Es pot fer aquesta operaci o no (fer-la).

    - amb o sense sucre. - ...amb sucre o sense.

    - T lobra uns moments particulars, des del... - Lobra t...

    - ...poca cosa t a veure el del clssic agricultor amb el de lobrer. - ...t

    poca cosa a veure...

    - Aquest s un clar exemple del sistema dintercanvi. - ...un exemple clar...

    - La connexi al Campus va ser dificultosa durant la passada setmana. -

    ...setmana passada.

    - Terrassa era a la baixa edat mitjana un nucli essencialment agrcola. - A

    la baixa edat mitjana Terrassa era...

    4. Els diversos elements de la frase han destar ben lli-gats perqu no hi hagi una construcci desballestada opunts sense acabar.

    - Capacitar i desenvolupar professionalment totes les persones de la

    UOC en relaci amb les seves responsabilitats. - Capacitar totes les perso-

  • FUOC 107 Redacci i construcci de la frase

    Servei Lingstic, gener del 2013

    nes de la UOC en relaci amb les seves responsabilitats i fer que es desenvolupin

    professionalment.

    - Aquest diari s daquells que mai no deixen temps dacabar de llegir-lo.

    - ...llegir-los.

    - ...competncies per a canviar, trobar i millorar la feina. - ...canviar de

    feina, trobar-ne i millorar-la.

    - No s tan important per les titulacions que imparteix sin per les expe-

    rincies que shi porten a terme. - ...com...

    - ...professionals que spiguen inserir-se en una organitzaci o crear-la i

    fer-la funcionar. - ...crear-ne una...

    - Tots els contractes han de tenir una durada mxima dun any amb data

    de comenament 1 de gener de cada any i que finalitzaria el 31 de des-

    embre del mateix any. - ...data dacabament...

    - Sn condicions daquests grups que linvestigador principal i almenys

    dos components ms tinguin el grau de doctor i experincia acreditada

    de recerca. - Una condici daquests grups s...

    - [Parlant dels materials didctics] Basats en tecnologies dagents

    intelligents, es vol que els professors tinguin una millor eina per al

    seguiment de laprenentatge dels estudiants. - Amb aquests materials,

    basats...

    5. Sha de buscar la claredat de la frase evitant construc-cions artificioses o rebuscades.

    - Desenvolupar la redacci dun informe. - Redactar...

    - Aquest espai comptar amb la participaci per part dexperts en el tema

    debatut.

    - Ho trobareu al centre de suport que es troba situat a les dependncies

    de lOficina Comarcal... - ...s...

    - El dia x es va constituir per part de la Fundaci per a la Universitat

    Oberta de Catalunya el dipsit... - ...la Fundaci per a la Universitat

    Oberta de Catalunya va constituir...

    - Preguem la seva lectura de forma immediata. - Us demanem que el llegiu

    immediatament.

    - Aquest curs comenar el proper setembre de 1999; per la qual cosa cal-

    dr fer la sollicitud daccs a partir del proper gener.

    - El projecte t previst la seva finalitzaci al setembre. - Lacabament del

    projecte s previst per...

    - Aquests xips es poden posar i treure, cosa que permet que si heu dam-

    pliar la memria RAM ho pugueu fer sense necessitat de canviar tot

    lordinador.

  • FUOC 108 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    - Hi podran accedir els titulats en la diplomatura de Turisme. - ...diplo-

    mats en...

    - En el cas de les assignatures que estiguin organitzades en ms duna con-

    sultoria, els professors shan de coordinar. - Els professors de les assignatu-

    res que estiguin organitzades en ms duna consultoria...

    - Us preguem sapigueu excusar les molsties que aix... - ...demanem que

    excuseu...

    6. Sha de mirar que hi hagi els elements justos i evitar elsque siguin sobrers, per repetici didees o conceptes.

    - ...noms cal que ens ho solliciteu al nostre servei dobtenci de docu-

    ments. [o ens o nostre, per no pas tots dos].

    - ...consta duns 50.000 volums aproximadament. - ...de... [uns i aproxima-

    dament expressen la mateixa idea].

    - ...i de les interrelacions entre ells. - ...relacions... [o inter- o entre].

    - ...sempre que sajustin a les segents condicions que us descric a conti-

    nuaci.

    - Amb lesperana que aquesta situaci no es torni a produir de nou...

    - Us agram molt sincerament la vostra atenci i comprensi.

    - Aix mateix, tamb gaudeixen duna mplia oferta de serveis.

    - Durant el transcurs de la trobada hi haur... - Durant [o En el transcurs

    de]...

    - Els navegadors de web sn uns programes dissenyats especialment per

    a facilitar una cmoda navegaci per totes les dades i recursos... - ...pro-

    curar una cmoda [o facilitar la]...

    - Aquest conveni [...] tindr una durada de tres anys, que podran ser pro-

    rrogables. - ...seran prorrogables [o podran ser prorrogats o es podran prorro-

    gar].

    7. En catal val ms fer servir verbs que no pas substan-tius en determinades posicions perqu la construcci ambverb respon ms a una llengua natural i genuna i evita pos-sessius i pronoms innecessaris i encarcaradors de lexpres-si.

    - Tenen el programa i les instruccions per a la seva installaci. -

    ...installar-lo.

    - ...per tal de procedir a la formalitzaci de la matrcula... - ...formalitzar...

    - Els criteris i les pautes genriques per a laccs als diferents estudis... -

    ...accedir...

  • FUOC 109 Redacci i construcci de la frase

    Servei Lingstic, gener del 2013

    - Competncies per a dissenyar materials didctics multimdia per a la

    seva utilitzaci en les accions formatives que... - ...utilitzar-los...

    - Identificar diverses estratgies per a la dinamitzaci despais... - ...dinamit-

    zar...

    - Disposa de diferents catlegs per a la consulta del seu fons. - ...consul-

    tar...

    - Lavaluaci contnua assegura el procs daprenentatge i s necessari el

    seu compliment per a superar... - ...que es compleixi [o complir-la]...

    - [Parlant duns productes determinats] Fins ara el preu havia estat el fac-

    tor determinant que nimpossibilitava la implantaci en lmbit perso-

    nal. - ...impossibilitava que simplantessin...

    - Ajuts per a lelaboraci de materials didctics... - ...elaborar...

    - [Una assignatura] Es va decidir la seva adaptaci al suport web. - ...adap-

    tar-la...

    - Us volem ajudar a entendre el seu funcionament. - ...com funciona.

    - El servidor passa aquestes dades a una altra aplicaci per al seu proces-

    sament. - ...perqu les processi.

    8. Claredat no significa reduir-se a frases curtes, inde-pendents, separades per punts cada poques paraules, sinque, com correspon al desenvolupament dun pensamentordenat, es necessiten frases principals i subordinades.

    - No shan domplir exageradament les frases amb explicacions mitjan-

    ant guions, parntesis, comes, etc. El lector o la lectora acabar per-

    dent el fil del que se li vol comunicar. - ...etc., perqu el lector o la lectora

    acabaria...

    - Els hbits i estils comunicatius han evolucionat amb el pas del temps, so-

    bretot grcies a limpuls dels invents tecnolgics. Durant aquesta evo-

    luci shan desenvolupat convencions socials sobre laspecte formal dels

    documents escrits. Aquestes convencions es basen en la finalitat comu-

    nicativa del document i afecten tant el llenguatge com la forma. - ...es-

    crits, les quals...

    - Es disposa duns materials didctics dissenyats per a estudiar des de

    casa, amb un tractament molt acurat dels continguts i la presentaci.

    Tutories i consultories permanents amb lobjectiu de personalitzar el

    curs per a cada estudiant. Sessions presencials que afavoreixen linter-

    canvi amb els companys i per a mantenir un bon ritme davaluaci

    contnua. - ...presentaci; hi ha tutories [...] estudiant i sessions [...] com-

    panys, a ms davaluaci contnua per a mantenir un bon ritme.

  • FUOC 110 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    9. Si es fan subapartats vinculats a un enunciat, aquestenunciat ha de lligar amb cada un dels subapartats, elsquals han de ser coherents entre ells, s a dir, han decomenar amb un element de la mateixa categoria (totsamb verb conjugat, tots amb infinitiu, tots amb nom otots amb una frase, per no pas algun de cada manera).

    * La preposici de shau-ria dapostrofar en el pri-mer cas, per aix noseria correcte i no lligariaamb el segon cas.

    El servei dobtenci de docu-ments es compon de:*

    Obtenci darticles, que pro-porciona articles de revistescontinguts en el fons biblio-grfic...

    Prstec interbibliotecari, queproporciona llibres, actes decongressos...

    El servei dobtenci de docu-ments es compon de les seccionssegents:

    Obtenci darticles, que propor-ciona articles de revistes con-tinguts en el fons bibliogrfic...

    Prstec interbibliotecari, queproporciona llibres, actes decongressos...

    * Un punt i laltre han decomenar amb elementsde la mateixa categoria.

    La direcci pensar quina forma-ci necessita cada persona delseu equip i prioritzar les accionstenint en compte:

    Que lacci formativa estiguijustificada per les responsabili-tats que la persona t en el seulloc de treball.

    Les necessitats del servei i lespossibilitats de realitzar-les enles dates previstes.*

    La direcci pensar quina forma-ci necessita cada persona delseu equip i prioritzar les accionstenint en compte:

    Que lacci formativa estiguijustificada per les responsabili-tats que la persona t en el seulloc de treball.

    Que hi hagi possibilitats de respon-dre a les necessitats del servei enles dates previstes.

    Els professionals que participenen aquest programa de formacipodran aportar a les organitza-cions:

    una visi global del funciona-ment dels mercats financers,

    optimar* la gesti de la tresore-ria de lorganitzaci,

    augmentar* leficincia en lapresa de decisions.

    Els professionals que participenen aquest programa de formacipodran aportar a les organitza-cions:

    una visi global del funciona-ment dels mercats financers,

    una optimaci de la gesti de latresoreria de lorganitzaci,

    un augment de leficincia en lapresa de decisions.

    * Hi ha dhaver cohern-cia entre els punts.

  • FUOC 111 Redacci i construcci de la frase

    Servei Lingstic, gener del 2013

    10. Quan es vol que un escrit sigui neutre perqu vaadreat a tothom, sha de procurar que no surti redactattenint en compte nicament el gnere mascul, sin queinclogui tant el mascul com el femen, sense caure enlartificiositat, per.

    - El participant en aquest programa desenvolupar les estratgies necess-

    ries per a adquirir les competncies segents. - Qui participi en aquest pro-

    grama...

    - ...proves de nivell que hauran de fer tots/es els/les participants. -

    ...haur de fer tothom qui hi participi.

    * Hi ha dhaver cohern-cia entre els punts.

    * Els punts o subapartatshan de lligar amb lenun-ciat que els introdueix.

    ...els avantatges segents:

    actualitzar els coneixements,

    assolir una base terico-analti-ca,

    coneixements dels* diferentsmercats financers,

    estratgies* per a aplicar en laselecci...

    ...els avantatges segents:

    actualitzar els coneixements,

    assolir una base terico-anal-tica,

    conixer els diferents mercatsfinancers,

    tenir estratgies per a aplicar enla selecci...

    ...a cada activitat:

    Objectius de lactivitat.*

    Continguts amb qu es relacio-nen.*

    Temps de dedicaci necessari.

    Criteris davaluaci per a laseva puntuaci.*

    ...a cada activitat:

    Objectius que t.

    Continguts amb qu es relacio-na.

    Temps de dedicaci necessari.

    Criteris davaluaci per a pun-tuar-la.

  • FUOC 113 Convencions formals

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Convencions formals

    1. Abreviacions

    Aquest apartat cont indicacions generals sobre ls deles abreviatures, les sigles i els smbols des del punt de vistade lescriptura. Malgrat que s un tema ja molt estu-diat i mpliament tractat en la bibliografia, avui dia enca-ra hi ha moltes vacillacions.

    1.1. Abreviatures

    A continuaci sesmenten alguns aspectes que cal recor-dar pel que fa a les abreviatures:

    Tota paraula s susceptible de ser abreujada. Nhi ha quetenen una abreviatura establerta o coneguda, per per alscasos en qu no s aix vegeu lapartat sobre formacidabreviatures del Diccionari dabreviacions; les pautes queshi donen poden ser molt tils a lhora de revisar taules,grfics o quadres, que per manca despai sovint contenenparaules abreujades (com ara els dies de la setmana: dl., dt.,dc., dj., dv., ds., dg.).

    Les abreviatures han de portar sempre punt (o punts si estracta duna de composta), tret que hi hagi una barra incli-nada. Exemple: p. ext. (per extensi), a/e (adrea electrnica).

    Si es tracta duna abreviatura composta de ms dunmot escurat, cal deixar un espai entre mot i mot.

    Badia, Jordi i altres(1997). El llibre de lallengua catalana per aescriure correctament elcatal (pg. 616 i seg.).Barcelona: Castellnou.

    Mestres, Josep M.;Guilln, Josefina(2001). Diccionaridabreviacions.Abreviatures, sigles ismbols. Barcelona:Enciclopdia Catalana.

    Mestres, Josep M. ialtres (2007). Manualdestil. La redacci i ledi-ci de textos (3a. ed.,pg. 319 i seg.).Vic/Barcelona: EumoEditorial / Associaci deMestres Rosa Sensat /Universitat deBarcelona / UniversitatPompeu Fabra.

    Lecturesrecomanades

  • FUOC 114 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Exemple: C. S. del Barcelons (Centre de Suport del Bar-celons).

    Les abreviatures corresponents a expressions llatinesshan descriure en cursiva. Exemple: n. b. (nota bene).

    Quan duna paraula hi ha recollida ms duna abrevia-tura, cal fer servir sempre la mateixa. Per exemple, a laUOC pgines sabreuja sempre pg., no pp ni pgs. A les re-ferncies bibliogrfiques tamb es fa servir sempreaquesta abreviatura i no daltres. Per exemple: 1994,pg. 26 i no 1994:26.

    Els ordinals es prenen com una abreviatura i sescriuen,doncs, amb punt final. Exemples: 1r., 2a., 5., 4ts., 8ns.,15es., etc.

    Com a norma general, no sutilitzen abreviatures dins eltext.

    1.2. Smbols

    Pel que fa als smbols, shan de tenir en compte elsaspectes segents:

    No porten punt al final i hi ha dhaver un espai entre elvalor numric i el smbol, excepte en el cas dels smbols%, , en qu aquest espai no es posa (es mant lespai siel smbol del grau va acompanyat de lletra: C, F).

    No shan de deixar smbols intercalats en el discurs. Perexemple, no sha descriure quin % sobt... o quants kmfalten..., sin quin tant per cent (o percentatge) sobt oquants quilmetres falten, etc.

    No shan de barrejar smbols i paraules senceres, s a dir,no sescriu /metre ni km/hora, sin /m i km/h.

    Els smbols referits a una magnitud noms es poden ferservir quan aquesta magnitud sexpressa amb xifres. Si la

    a latenci de a/abans de Crist aCadrea electrnica a/eapartat ap.article art.avinguda av.carrer c.captol cap.carretera ctra.circa al voltant de ca.codi postal CPcollecci coll.companyia cia.coordinador/a coord.desprs de Crist dCedici ed.entresl entl.gram ghora hibidem ibid.metre mminut minnmero nm.opere citato op.cit.pgina/es pg.plaa pl.per exemple p. ex.primera 1a.quilo kgreial decret RDsegon ssegent seg.segle s.sense nmero s/nsocietat annima SAtelfon tel.tom t.traducci trad.unitat monetria u. m.verbi gratia v. gr.volum vol.

    Abreviacions msfreqents

  • FUOC 115 Convencions formals

    Servei Lingstic, gener del 2013

    magnitud sexpressa amb lletres, cal escriure sencera totalexpressi. s a dir, sn correctes les combinacions 15 km,15 quilmetres o quinze quilmetres, per no quinze km. Caldir, per, que en el discurs s preferible desenvolupar elnom de la magnitud, excepte si el text cont moltes xifres,cas en qu es pot mantenir el smbol.

    1.3. Sigles i acrnims

    s una prctica habitual posar ara sigles ara noms com-plets de manera aleatria. Cal, per, aplicar les reglessegents:

    1) La primera vegada que es fa servir una sigla en untext, sescriu entre parntesis desprs del nom completcorresponent. Per una sigla molt coneguda o ms cone-guda que el seu enunciat exacte no necessita explicaci(DNI, EUA, IVA...).

    2) Un cop identificada la sigla, en endavant ja es pot pres-cindir de lenunciat complet, que noms carregaria el text.

    1.3.1. Observacions

    Les sigles sescriuen amb majscules i sense punts (tretde les sigles lexicalitzades, com ara lser, radar, ovni,sida...). Es posen sempre en rodona, independentmentdel fet que designin entitats catalanes o no catalanes opublicacions, s a dir, BOE (en rodona), per ButlletOficial de lEstat (en cursiva).

    El plural duna sigla es fa en larticle i no afegint cap essaal final.

    les ONG (organitzacions no governamentals) i no les ONGs, les ONGs

    ni les ONGS; les PMF (preguntes ms freqents) i no les PMFs, les

    PMFs ni les PMFS; les TIC (tecnologies de la informaci i la comunica-

    ci) i no les TICs, les TICs ni les TICS; les PAC (proves davaluaci con-

    tnua) i no les PACs ni les PACS

    El smbol de leuro (e)sutilitza exclusivament(per no duna maneraobligatria) en llistes itaules numriques. Pertant, mai no es fa serviren un text continu.Dins el text tampoc nosha de posar la siglaTV, sin la parauladesenvolupada: televi-si. Sha descriure, perexemple, el directorgeneral de la CorporaciCatalana de Rdio iTelevisi en comptesdel director general dela Corporaci Catalanade Rdio i TV.

    El smbol ei la sigla TV

    Hi ha altres criteris da-postrofaci de sigles enels llibres segents:

    Mestres, Josep M. ialtres (2007). Manualdestil. La redacci i ledi-ci de textos (3a. ed.,pg. 257-260).Vic/Barcelona: EumoEditorial / Associaci deMestres Rosa Sensat /Universitat deBarcelona / UniversitatPompeu Fabra.

    Mestres, Josep M.;Guilln, Josefina(2001). Diccionaridabreviacions.Abreviatures, siglesi smbols (2a. ed.).Barcelona: EnciclopdiaCatalana.

    Sol, Joan i altres(1995). Llibre destil delAjuntament deBarcelona (pg. 16-19).Barcelona: Ajuntamentde Barcelona.

    Lecturescomplementries

  • FUOC 116 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    El fet que les sigles sescriguin amb majscules no impli-ca que les designacions corresponents shagin descriuretamb amb majscules inicials, sin que han danarsegons la norma que afecti cada cas.

    Noms comuns

    el DNI (document nacional didentitat); el DDT (diclorodifeniltriclo-

    roet); lESO (ensenyament secundari obligatori); les PMF (preguntes

    ms freqents); la XDSI (xarxa digital de serveis integrats)

    Noms propis

    el DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya); lICDE (Consell

    Internacional per a lEnsenyament a Distncia); la LOGSE (Llei orgnica

    dordenaci general del sistema educatiu); elWWW (World Wide Web)

    Fora de pocs casos consagrats per ls (PPCC, PasosCatalans; CCOO, Comissions Obreres), per a expressarplural en una sigla no shan de duplicar les lletres.

    EUA (Estats Units dAmrica) i no EEUU; FGC (Ferrocarrils de la

    Generalitat de Catalunya) i no FFGG; RH (Recursos Humans) i no

    RRHH; RP (Relacions Pbliques) i no RRPP

    Algunes sigles dorigen estranger shan catalanitzat. Enaquest cas, la forma catalana, tant de la sigla com de ladesignaci corresponent, s preferent.

    EUA (Estats Units dAmrica) i no USA (United States of America); FMI

    (Fons Monetari Internacional) i no IMF (International Monetary

    Fund); FPAP (Front Popular per a lAlliberament de Palestina) i no

    FPLP, en espanyol; OAP (Organitzaci per a lAlliberament de

    Palestina) i no OLP, en espanyol; OCDE (Organitzaci per a la

    Cooperaci i el Desenvolupament Econmics) i no OECD

    (Organization for Economic Cooperation and Development); ONU

    (Organitzaci de les Nacions Unides) i no UNO (United Nations

    Organization); OTAN (Organitzaci del Tractat de lAtlntic Nord) i no

    NATO (North Atlantic Treaty Organization); PNB (Partit Nacionalista

    Basc) i no PNV, en espanyol; XDSI (xarxa digital de serveis integrats) i

    no RDSI (red digital de servicios integrados)

  • FUOC 117 Convencions formals

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Encara que en alguns casos s admissible ls tant demajscules com de minscules, la UOC prefereix utilit-zar noms la majscula inicial.

    Eumo (empresa editorial de lEscola Universitria de Mestres dOsona)

    i no EUMO; Renfe (Red Nacional de Ferrocarriles Espaoles) i no

    RENFE; Termcat (Centre de Terminologia per a la Llengua Catalana) i

    no TERMCAT; Unesco (Organitzaci de les Nacions Unides per a

    lEducaci, la Cincia i la Cultura) i no UNESCO; Unicef (Fons

    Internacional de les Nacions Unides per a lAjuda Urgent als Infants) i

    no UNICEF

    1.3.2. Apostrofaci

    Ats que davant les sigles i els acrnims no hi ha unitatde criteris quant a lapostrofaci, la UOC segueix la normams simple, s a dir, la que obeeix a les regles i les excep-cions de lapostrofaci de mots. La clau consisteix a teniraquestes regles molt clares i aplicar-les guiant-se sempreper la pronncia i no per la grafia, que de vegades senganyosa. En la taula segent hi ha exemplificades lesregles dapostrofaci davant de sigles i acrnims:

    La sigla o lacrnim... Femen Mascul

    ambvocalinicial

    lletrejat ...sempre:lADN /la-de-ena/lIPC /li-pe-ce/lIRPF /li-erra-pe-efa/lISBN /li-essa-be-ena/lURL /lu-erra-ela/

    sapos-trofa

    nosapos-trofa

    ...davant de i, u tones:la IBM /la i-be-ema/(per dIBM)la ILP /la i-ela-pe/la ISBD /la i-essa-be-de/la UAB /la u-a-be/la UE /la u-e/la UGT /la u-ge-te/la UPF /la u-pe-efa/

    ____________

    ...davant de a, e, otniques:lA-2 /la-dos/lABC /la-be-ce/lEGB /le-ge-be/lOAP /lo-a-pe/lONG /lo-ena-ge/

  • FUOC 118 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    La sigla o lacrnim... Femen Mascul

    ambvocalinicial

    ambconso-nantinicial

    lletrejat

    sapos-trofa

    nosapos-trofa

    sapos-trofa

    ...davant de a, e, o i i, utniques:lAPA /lapa/lEMMA /lemma/lONCE /lonce/lOPEP /lopep/lOTAN /lotan/lOTI /loti/lUCI /luci/lUNE /lune/lURSS /lurs/

    ...sempre:lAVE /labe/lESO /leso/lbex /lbex/lICE /lice/lICS /lics/lIEC /liec/lIESE /liese/lIVA /liba/lUnicef /lunicef/

    ...davant de i, u tones oconsonant:la Interpol /la interpol/la UEFA /la wefa/la UNED /la unet/la Unesco /la unesco/la UOC /la woc/la USTEC /la ustec/

    ...davant una consonant elnom de la qual, al seu torn,comena amb vocal (f, h, l,m, n, r, s, x), fora de i, utones:lFM /lefa-ema/lLRU /lela-erra-u/lN-II /lena-dos/lNBA /lena-be-a/lR+D /lerra-mes-de/lRFA /lerra-efa-a/lSNCF /lessa-ena-ce-efa/

    ____________

    ...davant una consonant elnom de la qual, al seutorn, comena amb vocal(f, h, l, m, n, r, s, x):lHTML /lhac-te-ema-ela/lFBI /lefa-be-i/lFMI /lefa-ema-i/lLP /lela-pe/lLSE /lela-essa-e/lRD /lerra-de/lSMI /lessa-ema-i/

    sillabejat

    nosapos-trofa

    ...davant una consonantel nom de la qual, al seutorn, comena amb unaconsonant (b, c, d, g, j, k,p, q, t, v, w, z) o amb i, utones:la BBC /la be-be-ce/la CE /la ce-e/la CNT /la ce-ena-te/la TV /la te-be/la XDSI /la ics-de-essa-i/

    ...davant una consonant elnom de la qual, al seutorn, comena amb unaconsonant (b, c, d, g, j, k,p, q, t, v, w, z):el BMW /el be-ema-be/el DNI /el de-ena-i/el PCC /el pe-ce-ce/el KGB /el ka-ge-be/el PDF /el pe-de-efa/el TGV /el te-ge-be/

  • FUOC 119 Convencions formals

    Servei Lingstic, gener del 2013

    2. Majscules i minscules

    Establir uns criteris de distinci entre majscules iminscules s necessari per a aconseguir que els textosuniversitaris tinguin coherncia en aquest sentit i quedinunificats. Sha de tenir en compte, per, que ls de majs-cules, pel carcter discrecional que t, a vegades fa difcilla tasca destablir regles prou coherents i viables.

    Per aix, en determinats casos, lnic que cal fer s vet-llar per la coherncia en un mateix escrit. Amb tot, tambcal tenir present que la tendncia actual s reduir ls deles majscules, ja que, com qualsevol altre recurs amb fun-ci especfica, pot perdre sentit si se nabusa.

    Com a referncia hi ha el quadre segent de majsculesi minscules. Cont un nombre important dexemplestrets de diverses fonts. Dels criteris que shi estableixen,val la pena comentar els aspectes segents:

    Coromina, Eusebi(1993). El 9 Nou.Manual de redacci iestil (3a. ed.). Vic:Diputaci de Barcelona/ Eumo Editorial /Premsa dOsona.

    Fitxes de normalitzacilingstica (2) (1992).Barcelona: UniversitatPolitcnica deCatalunya, Servei deLlenges iTerminologia.

    Les majscules i lesminscules (1995).Bellaterra: UniversitatAutnoma deBarcelona, Gabinet deLlengua Catalana.

    Majscules i minscules(1992, 2a. ed.).Barcelona: Generalitatde Catalunya,Departament deCultura (Estudis iPropostes, 1).

    Proposta ds de majs-cules i minscules(1992, 2a. ed.).Barcelona: Universitatde Barcelona, Servei deLlengua Catalana.

    Fonts bibliogrfiques

    La sigla o lacrnim... Femen Mascul

    ambconso-nantinicial

    silla-bejat

    sapos-trofa

    __________

    ...davant una consonant(tamb s lquida)la CIA /la cia/la GEC /la gec/la FAO /la fao/la FNAC /la fenac/la NASA /la nasa/la SFIO /la sfio/la SGAE /la sgae/la SPEC /la spec/

    ...davant de s lquida:lSDEU /lesdeu/lSKILL /lesquill/lSMIC /lesmic/

    ...davant una consonantque no sigui s lquidael BUP /el bup/el DIEC /el diec/el PSOE /el pesoe/el PSUC /el pesuc/el SAT /el sat/

    nosapos-trofa

  • FUOC 120 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Els noms de les assignatures i dels cursos de formaci depostgrau (msters, postgraus, cursos despecialitzaci icursos dactualitzaci) es tracten duna manera diferentde com ho solen fer altres universitats: a la UOC nomses posa amb majscula la inicial de la primera paraulaque forma el nom de lassignatura (Didctica general,Teoria i prctica de la traducci).

    Les denominacions (substantius i adjectius) de les facul-tats, els estudis*, les ctedres i les rees de coneixementvan amb majscula. Tamb van amb majscula els nomsde les carreres i les especialitats dins de les carreres (les-pecialitat dElectrnica, per un especialista en electrnica).

    Sobre les designacions incompletes dinstitucions, noshan de confondre els casos en qu la designaci com-pleta queda sobreentesa amb altres casos en qu sinter-preta com un nom genric o en qu, malgrat que esparli duna instituci en concret, es denomina per mitjdun nom com. Es poden trobar, doncs, aquests trescasos diferents:

    - una universitat

    - la Universitat (Oberta de Catalunya)

    - aquesta universitat / la nostra universitat

    No s igual dir aquesta universitat que la Universitat, enca-ra que en tots dos casos ens referim a la mateixa institu-ci. (Una manera de saber quan ha danar amb majsculai quan no s mirar si la designaci es podria dir completa; ino podem dir aquesta universitat Oberta de Catalunya.)

    *La UOC es compondestudis, equivalents ales facultats daltresuniversitats.

  • FUOC 121 Convencions formals

    Servei Lingstic, gener del 2013

    1. Noms depersones,divinitatsi ssersmitolgics

    2. Sobrenoms ipseudnims

    Quan han esdevingut nomscomuns, fent referncia tant a per-sones com a coses: Es creu un adonis. Perseguia una quimera. No hi pots confiar gens, s unjudes.

    s el benjam de la famlia. Els van portar un santcrist derecord.

    El watt s una unitat depotncia.

    Ens va fer damfitri durant lanostra estada.

    Quan designen una collectivitat: els ngels, els argonautes, elsciclops, lesmuses, les nimfes, elstitans, les sibilles [per: lesGrcies, les Pliades, elsDioscurs, els Olmpics]

    Quan esdevenen una identificacide la persona mitjanant un sin-tagma llarg. En aquest cas ses-criuen entre cometes, separats delnom mitjanant una coma: Bernat Gar, el deixeble delmestre Ramon Llull

    el pare Dami de Molokai, elmissioner dels leprosos

    la mare Teresa de Calcuta, lagermaneta dels pobres

    Cesare Pavese havia anomenatItalo Calvino lesquirol de laploma

    Per regla general: Benjamin Franklin, Judes Tadeu,James Watt

    Du, la Santssima Trinitat, elBon Pastor, la Mare de Du,Jehov, All, lEsperit Sant,Llucifer

    Cronos, Zeus, Posid, Nept,Quimera, Medusa, Tif, Polifem

    En cas que portin preposicions iarticles, la inicial de lelement queva en primer lloc (habitualment lapreposici de) es posa amb mins-cula si va desprs del nom de pilai amb majscula quan el nom so-met: Eugeni dOrs, Carles Bosch de laTrinxeria, Juan de la Cierva,Leonardo da Vinci, GiovanniPico dellaMirandola, Alexandervon Humboldt, Ludwig Miesvan der Rohe [per: DOrs, Dela Cierva, Van der Rohe]

    Excepcions: Bartolom de LasCasas, Franois de LaRochefoucauld, Jean de LaFontaine, Jean de La Bruyre,Gabriele DAnnunzio

    Els sobrenoms safegeixen al nomde la persona. En catal sescriuenamb els articles i les preposicions,si en porten, amb minscula: Mart lHum, Jaume I elConqueridor, Carles el Calb,Llus el Piads, Guifr el Pels,Joana la Boja, Felip el Bell,Alfons X el Savi

    Plini el Vell, Policlet el Jove,Herclit lObscur

    el Noi del Sucre, el Timbaler delBruc

    Amb minscula Amb majscula

    Noms referits a persones i animals

  • FUOC 122 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    2. Sobrenoms ipseudnims

    Che Guevara, Al Capone,Malcolm X,Magic Johnson, NatKing Cole

    Rodrigo Daz de Vivar, el Cid;Dolores Ibrruri Gmez, laPassionria

    En llenges diferents del catal, lainicial de larticle sescriu ambmajscula: DomnikosTheotokpoulos, El Greco; JuanMartn Daz, El Empecinado;Giovanni Antonio Canal, IlCanaletto; Josep de Ribera i Cuc,Lo Spagnoletto

    Els pseudnims substitueixen elnom de la persona: el Rector de Vallfogona [perFrancesc Vicent Garcia], VctorCatal [per Caterina Albert], PereQuart [per Joan Oliver], BernardoAtxaga [per Joseba IrazuGarmendia], George Orwell [perEric Arthur Blair], Molire [perJean-Baptiste Poquelin]

    Tant els uns com els altres ses-criuen en cursiva si acompanyenel nom complet i en rodona sivan sols: Dolores Ibrruri Gmez, la

    Passionria / La Passionriafou una dirigent comunistabasca; Leopoldo Alas, Clarn /Clarn s autor de La Regenta;Frederic Soler, Pitarra / SerafPitarra fou el fundador del tea-tre catal

    Amb minscula Amb majscula

    Noms referits a persones i animals

  • FUOC 123 Convencions formals

    Servei Lingstic, gener del 2013

    _________

    Tant si es fa referncia a la perso-na concreta com si no: el rei Joan Carles, el prncep deMnaco, el comte de Barcelona,la duquessa dAlba, el duc deWindsor

    lalcalde, el regidor de Cultura, eldiputat, el governador civil, elpresident de la Generalitat, el pre-sident Pujol, el director general dePoltica Lingstica, el consellerde Sanitat, elministre de Defensa,lambaixador sovitic

    el tinent Lpez, el caporalSantos

    el bisbe de Vic, el bisbe Jubany,fra Ginebr, labat de Poblet

    el jutge Garzn, lenginyerTorres, larquitecte Puig

    el rector, la vicerectora, elgerent, la secretria del ConsellSocial, el secretari general, eldirector de programa, la capdestudis, personal acadmic,professor associat, professorordinari, professor visitant, pro-fessor emrit, personal dadmi-nistraci i serveis, administratiu,tcnic terminleg, bibliotecria,becari, telefonista, bidell, perso-nal del grup I, personal laboral,personal funcionari, estudiant,doctorand, catedrtic

    s enginyera de camins

    Per regla general i en singular: els York, els Lancaster, elsBrandenburg, els Habsburg, elsTudor, els Valois, els Hannover,els Romanov, els Grimaldi, ladinastia Han, la dinastiaMing,la dinastia Tang, la dinastiaYuan

    Tradicionalment, per, el nomdalgunes dinasties sha pluralit-zat: els ustries, els Borges,els Borbons, els Capets,els Plantagenets, els Trastmares

    En lencapalament de la corres-pondncia, quan el crrec sutilit-za en comptes del nom de la per-sona interessada: Senyor President, [...] Senyor Director General de laUnesco, [...]

    Quan els crrecs van precedits deformes protocollries o formenpart duna designaci oficial: SaMajestat el Rei,MoltHonorable Senyor President[per: Molt Honorable SenyorJordi Pujol, president de laGeneralitat], el RectorMagnficde la UOC, IllustrssimaSenyora Alcaldessa, IllustreSenyora

    el ttol dEnginyer Industrial

    Quan els crrecs o ttols han esde-vingut un nom literari o artstic,tant en catal com en altres llen-ges: el Rector de Vallfogona, el Barde Mald, elMarqus de Sade, elDuc de Rivas

    lArcipreste de Hita, Lord Byron,lAbb de Saint-Pierre, el PresteJoan, Fra Angelico [per: fraLuis de Len]

    Amb minscula Amb majscula

    3. Noms dedinasties illinatges

    4. Crrecsoficials, ttolsnobiliaris ieclesistics,titulacionsacadmiquesi altresdesignacionsgenriques

    Noms referits a persones i animals

  • FUOC 124 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Amb minscula Amb majscula

    Per regla general: sant Antoni, santa Teresa deJess, arc de sant Mart, lliri desant Antoni

    mossn Cinto, sor Isabel deVillena, sor Juana Ins de la Cruz

    senyor Esteve, senyora Ramona

    Quan els tractaments sn en llen-ges diferents de la catalana: Sir Winston Churchill, Lady DiMonsieur Dupont,Madame dePompadour, Frau Maria Braun,Don Pedro Garca, Don Bosco,Don Juan Manuel

    la detectivaMiss Marple

    5. Formes detractament

    _______ SaMajestat,Molt HonorableSenyor,Magnfic Senyor,Illustre Senyora, Sa Santedat

    6. Formes deprotocol

    _______

    Afm. / Afma. [abrev. dafectssim /afectssima]

    Dir. [abrev. de director / directora] Dr. / Dra. [abrev. de doctor /doctora]

    Excm. iMagfc. Sr. [abrev. dEx-cellentssim i Magnfic Senyor]

    Llic. [abrev. de llicenciat / llicen-ciada]

    M. Hble. Sra. [abrev. de MoltHonorable Senyora]

    Mn. [abrev. de mossn] N. Sr. / N. Sra. [abrev. de NostreSenyor / Nostra Senyora]

    Pres. [abrev. de president / presi-denta]

    Prof. [abrev. de professor / profes-sora]

    Sr. / Sra. [abrev. de senyor / senyo-ra]

    St. / Sta. [abrev. de sant / santa]

    7. Abreviaturesde tractament ittols decortesia

    Noms referits a persones i animals

    _______

    Tots els substantius i adjectius,per no pas els articles i les prepo-sicions: el Cavall de Troia, Pegs Rocinante, Babieca Cobi, Campaneta, Donald, elGat amb Botes

    la Cuca Fera Floquet de Neu

    8. Nomspropis referits aanimals

  • FUOC 125 Convencions formals

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Amb minscula Amb majscula

    _______

    Tots els substantius i altres ele-ments, per no pas els articles i lespreposicions: la Tis, lExcalibur el Pi de les Tres Branques

    1. Nomsdobjectespersonalitzats osingularitzats

    _______

    Els noms propis de mitjans detransport sescriuen en cursiva iles marques o models en rodona: lOrient Express, el Titanic, el

    Queen Elizabeth, el cuirassatPotemkin, lApollo-13, el Nautilus,el petrolier Prestige

    Vespa,Montesa, Seat, Peugeot,Pegaso, Rolls-Royce, Cadillac,Boeing

    2. Noms demitjans detransport(vaixells, trens iaeronaus)

    Noms referits a coses

    Quan sagafen com a nomscomuns: prendre el sol lluna plena cada terra fa sa guerra

    Tots els substantius i adjectius: Terra, Jpiter el Sol la Lluna la constellaci de lssaMajor,el Carro

    3. Nomsdastres

    Les denominacions de productesmitjanant el topnim dorigen: un priorat de primera, unmont-sec molt gusts, un tall decamembert, un xers sec

    El producte genric: una aspirina, una lot, les vambes,un jeep nou, unes xiruques

    La denominaci dorigen: Ratafia Catalana, Pollastre de laRaa Prat

    El producte concret: unesWamba, una llanterna Lot,les sabates Chiruca

    4. Noms deproductes

    5. Noms dentitats, institucions i organismes

    El plural aglutinador o singular ensentit genric: els departaments de laGeneralitat

    els departaments de Justcia i deCultura

    cap diputaci no pot...

    Les denominacions genriquesduna entitat formalment consti-tuda: el Departament de Justcia de laGeneralitat

    el Govern Civil de Barcelona lAjuntament de Manresa

    Nom propi dela instituci,organisme,entitat, em-presa o esta-bliment

  • FUOC 126 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Amb minscula Amb majscula

    els ajuntaments dOlot i del Prat un jutjat social instruir el cas els registres civils imercantils els ndexs de la borsa les universitats han dacomplir... el van ingressar en un hospital actuen en un teatre lhotel s de dues estrelles els membres del club...

    Jutjat de Primera Instncia nm.1

    el Registre Civil de Vic la Borsa de Barcelona la Universitat Complutense deMadrid

    lHospital de Sant Pau el Teatre Lliure el Parlament Europeu sallotgen a lHotel Principal Club de Graduats i AnticsEstudiants de la UOC

    Les denominacions utilitzades ensentit absolutament genric oquan es tracta de plurals aglutina-dors: les esglsies de tot el mn una administraci efica, lesadministracions locals, les admi-nistracions pbliques

    els estats europeus, una qestidestat

    lexrcit sovitic [per: lExrcitRoig]

    Els adjectius i els complements delnom sescriuen amb minscules: lEsglsia catlica, lEsglsia pro-testant, casats per lEsglsia

    lAdministraci catalana,lAdministraci pblica, elsrgans de lAdministraci pbli-ca

    lEstat espanyol lExrcit espanyol el Govern catal

    Designacionsdentitatsjurdico-pbli-ques, militarsi religioses

    Les denominacions utilitzades ensentit absolutament genric o quanes tracta de plurals aglutinadors: els serveis del Parlament els treballs en comissi les secretaries generals han devetllar...

    els consells escolars dels centresdensenyament

    tots els ateneus tenen una juntadirectiva

    les vocalies de cultura de lesentitats cviques

    els consells de direcci i degerncia

    Les denominacions dinstitucions: la Junta Directiva de lAteneuBarcelons

    el Consell de Direcci de laCorporaci Catalana de Rdio iTelevisi

    la Secretaria General delDepartament de...

    el Servei de Publicacions delParlament de Catalunya

    el Consell Escolar de lI. B.Jaume Calls

    el Consell dAdministraci dePremsa dOsona, SA

    el Consell de Direcci de laCorporaci...

    Designacionsdrgansde gesti,consulta ogovern(oficials i nooficials)

    Noms referits a coses

    5. Noms dentitats, institucions i organismes

    Nom propi dela instituci,organisme,entitat,empresa oestabliment

  • FUOC 127 Convencions formals

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Amb minscula Amb majscula

    la Direcci General de PolticaLingstica

    el Servei de Professorat delDepartament dEnsenyament

    la Comissi de Cultura delAssociaci de...

    la Comissi dUrbanisme deBarcelona

    la Vocalia deMuntanya de laUni Excursionista

    el Consell Executiu de laGeneralitat

    el Consell deMinistres de...

    Noms referits a coses

    Quan no es parla duna unitat enconcret, sin que es fa refernciaal conjunt o a la categoria, sutilit-za una denominaci genrica: la universitat ha de vetllar..., undepartament s

    Quan, tot i parlar duna unitat enconcret, no es fa servir el nompropi, sin que es denomina permitj dun nom com de valorgenric o una denominaci corefe-rent: aquesta universitat, aquesta enti-tat, aquest ens, aquesta institu-ci, aquest organisme

    el nostre departament la cambra catalana, el consistoribadalon, la corporacimunici-pal de Girona

    Quan es designa el nom dunamanera incompleta perqu shaesmentat anteriorment o perquse sobreentn: lEstat, la Generalitat, el Govern,lAdministraci, les Corts, elParlament, la Comissi

    lAjuntament ha institut..., laDiputaci va aprovar..., elDepartament ha fet pblic..., elConsell considera..., la Junta hadimitit

    el regidor de Cultura, el conse-ller de Governaci, el ministrede lInterior

    Hisenda recapta..., Economiadecidir abans de lestiu...

    Designacionsincompletes ocoreferents

    6. Fets i perodes temporals

    Quan hi ha un sentit genric o esfa referncia a una part de la festi-vitat: les festes (els focs, la nit...) deSant Joan

    la process del Corpus

    Per regla general, els substantius iadjectius, per no pas els articles iles preposicions: el Primer deMaig, lOnze deSetembre, els Tres Tombs, laDiada del Llibre, la FestaMajor

    Festivitatscviques, reli-gioses i pol-tiques i cele-bracions queshi vinculen

    5. Noms dentitats, institucions i organismes

    Designacionsdrgansde gesti,consulta ogovern(oficials i nooficials)

  • FUOC 128 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Amb minscula Amb majscula

    Noms referits a coses

    jornada castellera a Vilafrancadel Peneds

    la festa de la Candela, la festamajor caur en dilluns

    les falles de Valncia la castanyada de Tots Sants el ti de Nadal, la cavalcada deReis

    lamona de Pasqua lamascletada va tenir lloc a laplaa de lAjuntament deValncia

    amb el chupinazo sinauguren lesfestes de Sant Ferm dePamplona

    de les Borges Blanques, la festade la Patum de Berga, el DiadAcci de Grcies, el Dia de laIndependncia, lAplec delCaragol de Lleida

    Corpus, Sant Jaume, Sant Ferm,el Dia dels Innocents, laCandelera, Carnestoltes, TotsSants, Pasqua, la Pasqua Florida,Dijous Gras, Divendres Sant,Diumenge de Rams, Nadal, CapdAny

    la Nit dels Graduats de la UOC

    Per regla general: el paleoltic, el neoltic, ledat delbronze, ledat de pedra, lantigui-tat, ledatmitjana

    gener, febrer,mar dilluns, dimarts, dimecres primavera, estiu

    _______

    Perodeshistrics idivisionstemporals

    Fets histricssingulars

    6. Fets i perodes temporals

    Festivitats c-viques, reli-gioses i pol-tiques i cele-bracions queshi vinculen

    Quan prenen un sentit genric ocoreferent: la primera guerra pnica, lesguerresmdiques, la guerra civilesclat..., la guerra de successi aPolnia

    el fenomen de la revoluciindustrial..., no es pot parlarduna revoluci industrial glo-bal, la reforma de lEsglsia, unaetapa de restauraci

    El substantiu genric dun episodiconcret: la guerra de Troia, la guerra delsCent Anys, la guerra delsSegadors, la guerra de Successiespanyola, la batalla de LasNavas de Tolosa, la batalla deLepant, el desembarcament de

    Els adjectius i substantius quedesignen els grans fets histrics iels grans conflictes bllics i elsnoms singulars de fets histricsconcrets (sobretot en textos espe-cialitzats): les Germanies, la SetmanaTrgica, el Sis dOctubre, elCorpus de Sang

    la Segona Repblica espanyola,la Guerra Civil espanyola, elperode de la Restauraci espan-yola comprn des del desembredel 1874 fins a labril del 1931

    la Reforma i la Contrareformasn perodes de la histria delcristianisme occidental

    la Revoluci Francesa, el perodeanomenat Revoluci Industrial, laPrimera GuerraMundial, la

  • FUOC 129 Convencions formals

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Normandia, la guerra de les DuesRoses, el setge de Pars, la presa dela Bastilla el comproms de Casp, els pro-cessos de Nuremberg, el cismadOccident, el tractat dUtrecht,el concili de Trento, la pau deWestflia, el procs de Burgos

    Gloriosa, la Primavera de Praga, elTercer Reich, elMaig del 68, la Nitde Sant Bartomeu, la Nit dels Gani-vets Llargs

    Amb minscula Amb majscula

    Quan sutilitzen com a denomi-nacions destils i corrents arts-tics i culturals:

    destil romnic, lart gtic lesclat del barroc castell, les lle-tres del Barroc sn tamb barro-ques

    el segle dor de les lletres catala-nes

    modernisme, romanticisme sentn per noucentisme... el neoclassicisme en la literaturacatalana

    cubisme, fauvisme, impressio-nisme, expressionisme

    Quan designen perodes temporalsms o menys delimitats (sobretoten textos especialitzats): el Barroc se centr en dos cor-rents..., en el Barroc no tot sbarroc

    en el segle XVII culmin el SegledOr

    la Renaixena el Renaixement la Illustraci lHumanisme Eugeni dOrs i lpoca delNoucentisme

    el perode del Neoclassicismecastell

    Movimentsartstics iculturals

    Per regla general: humanisme, pragmatismemercantilisme, neoliberalisme radicalisme, federalisme, anar-quisme

    protestantisme, calvinisme, lute-ranisme

    racionalisme, positivisme

    _______

    Correntsideolgics

    7. Activitats educatives, cientfiques i socials

    La designaci incompleta, genricao coreferent: el director dels estudis es posaren contacte...

    la formaci de postgrau es divi-deix en diferents rees temti-ques

    Tots els substantius i adjectius: Estudis dEconomia i Empresa,Estudis de Psicologia i Cinciesde lEducaci

    rea dE-Business i de lEmpresaDigital, rea dEmpresa iDesenvolupamentMediambiental, rea deMrqueting

    Estudis(facultats) ireestemtiques dela UOC

    6. Fets i perodes temporals

    Noms referits a coses

    Fets histricssingulars

  • FUOC 130 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Amb minscula Amb majscula

    Noms referits a coses

    Els tipus o nivells destudis: la formaci professional el batxillerat unificat polivalent lensenyament secundari obliga-tori

    el primer cicle dESO el preescolar sha matriculat de filologia una llicenciatura una diplomatura un programa de doctorat un grau

    Els substantius i adjectius queintegren les denominacions decarreres, especialitats i rees deconeixement: la carrera dArquitectura la llicenciatura dInformtica la diplomatura de CinciesEmpresarials

    lespecialitat dElectrnica el doctorat de Formalitzaci deLlenguatges Naturals

    lrea de coneixement deFilologia Catalana

    la ctedra de Filosofia del Dret el programa de doctorat sobre laSocietat de la Informaci i elConeixement

    Cicleseducatius idisciplines

    7. Activitats educatives, cientfiques i socials

    La designaci genrica: unmster de... el postgrau de... curs despecialitzaci de... lassignatura de...

    La inicial del primer mot desprsde la designaci genrica (tret queaquesta formi part del nom): mster de Direcci dempresesdigitals i desenvolupament denegocis a internet

    postgrau de Disseny de materialsdidctics multimdia per aentorns virtuals daprenentatge

    curs despecialitzaci de Dretcomunitari i aplicacions prcti-ques als estats membres:escenaris per als professionalsdel dret

    assignatura deMultimdia icomunicaci

    taller de Redacci de textos per ala millora de lactivitat docent ala UOC

    el curs La revisi i la postedicide textos i les noves tecnologiesde la llengua [per: Curs dapro-fundiment de la llengua catala-na]

    el seminari sobre La qualitat dela llengua oral en els mitjans decomunicaci

    Msters,postgraus,cursos,assignatures,seminaris itallers

  • FUOC 131 Convencions formals

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Amb minscula Amb majscula

    Noms referits a coses

    7. Activitats educatives, cientfiques i socials

    Les categories genriques: un congrs demetges les jornades sobre llengua un congrs darquitectura un simposi sobre gesti del sl

    Els substantius i adjectius queintegren la denominaci: el Primer Congrs deMetges deCatalunya

    el Des Simposi de PsiquiatriaInfantil

    I Jornades sobre LingsticaAplicada

    Congrs dEnergia Solar I Simposi de Tecnologia de lesMembranes

    V Jornades de GernciaUniversitria

    X Setmana del Llibre Tcnic iCientfic

    II Trobada dAssessors Tcnics

    Congressos,simposis ijornades

    Quan no es tracta de la denomina-ci exacta sin duna denominacigenrica: una comunicaci sobre el tracta-ment daiges residuals

    una conferncia sobre larquitec-tura de Gaud

    Noms la lletra inicial del ttol, elqual sha de posar entre cometes: La tradici administrativa avui:mtodes i problemes s unaponncia de les Jornades sobreTcniques i Mtodes dEstudi delLlenguatge Administratiu

    taula rodona El disseny indus-trial dels noranta

    conferncia Tractament fsico-qumic de laigua

    el discurs La poltica espanyolade telecomunicacions

    Comunica-cions, confe-rncies, taulesrodones,debats,ponncies idiscursos

    Quan s un esdeveniment noperidic o quan el nom genric noforma part del ttol: uns jocs olmpics, els jocs florals el festival cinematogrfic que secelebra anualment a Sitges

    lexposici Cent anys de cine-ma [no peridica], lexposiciArt Futura del 2002 [peridica]

    la fira Expolangues de Pars

    Els substantius i adjectius quecomponen la designaci especficadun esdeveniment peridic odun esdeveniment no peridic enqu el nom genric forma part delttol: els Jocs Olmpics del 1992, JocsFlorals de Lo Rat Penat

    el Festival Internacional deCinema Fantstic de Sitges

    lExposici Universal de Viena la Fira de Teatre al Carrer deTrrega

    Festivals,exposicions,fires, cicles,salons icertmens

  • FUOC 132 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Amb minscula Amb majscula

    Noms referits a coses

    7. Activitats educatives, cientfiques i socials

    8. Ttols dobres, publicacions i treballs

    el Sal Nutic Internacional dePalma

    el Sal Internacional del Cmicde Barcelona

    El nom genric quan no formapart de la designaci especfica: el premi Ciutat de Palma el premi Nobel de literatura el premi La Lletra dOr lliurament dels premis Goya decinema

    Tots els substantius i adjectius: el Premi dHonor de les LletresCatalanes

    la Creu de Sant Jordi la Copa dEuropa Gran Premi dOr del Festival deCinema de Biarritz

    la concessi dels Oscar els Premis de Creaci Virtual dela UOC

    Premis idistincions

    _______

    La inicial del ttol, que sescriu encursiva: Lauca del senyor Esteve, La plaadel Diamant, La bogeria [literatu-ra]

    Terra baixa, Ub president dElsJoglars [teatre]

    Judici final de Miquel ngel, Lessenyoretes del carrer dAviny dePicasso [pintura]

    El pensador de Rodin, Nvol i cadi-ra dAntoni Tpies[escultura]

    Virolai, Els segadors, Gaudeamusigitur [msica]

    La ciutat cremada, Plats bruts[cinema i televisi]

    Ttols dellibres,dobresteatrals,musicals,cinematogr-fiques, dartsplstiques ide programesde televisi

    La inicial del ttol, que sescriu encursiva, i les inicials dels substan-tius i adjectius: Lo Verdader Catal, Serra dOr, El

    Temps

    Publicacionsperidiques

    _______

    Festivals, expo-sicions, fires,cicles, salons icertmens

  • FUOC 133 Convencions formals

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Amb minscula Amb majscula

    Noms referits a coses

    8. Ttols dobres, publicacions i treballs

    La inicial del ttol, que sescriu enrodona i entre cometes, i les ini-cials dels substantius i adjectius: El Balanc, Manuals iFormularis, Estudis iPropostes

    Colleccionsde llibres oaltres obres _______

    La lletra inicial del ttol, que ses-criu en rodona i entre cometes: Acords per a la normalitzacilingstica a lAdministraci de laGeneralitat, publicat a Llengua iAdministraci

    El llenguatge del diari Avui Vegeu lapartat Morfologia i sin-taxi de la Guia lingstica

    Parts dunaobra opublicaciperidica

    Les parts genriques de les obres idels documents: lndex dematries, vegeu elsannexos, en el captol tercer, enlapartat segent

    9. Termes cientfics i tcnics

    Llevat dels noms propis que hifiguren: el teorema de Pitgores el diagrama de Venn la regla de LHpital la distribuci khi quadrat dePearson

    la campana de Gauss

    _______

    10. Tramitacions i ttols de documents oficials

    Les designacions genriques declasses de documents i classes detramitacions: els projectes de llei del Govern un projecte de llei necessari les lleis de Catalunya els estatuts de les comunitatsautnomes

    el BOPC publica totes les resolu-cions del Parlament

    es va aprovar per mitj dun reialdecret

    La inicial de la primera paraulaque designa la classe de documenti els noms propis que formen partdel ttol: Reial decret legislatiu 2976/1983 Informe de la ponncia, pelDecret 53/1983, de 24 de juny,sobre...

    Moci 23/II del Parlament deCatalunya

    lEstatut dels treballadors, elsEstatuts de la Universitat Obertade Catalunya

    Ttols dedocumentsoficials i de lestramitacionscorresponents

  • FUOC 134 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Amb minscula Amb majscula

    Noms referits a coses

    10. Tramitacions i ttols de documents oficials

    lesmocions es poden presentar... els decrets emanats de lExecutiu la llei fixa uns terminis cal emetre la resoluci els informes de les comissions signar un certificat redactar unamemria

    el Reglament del Departamentde Fsica

    el Projecte de llei dordenacidels ensenyaments no reglats

    la Llei dhabilitaci de crdits la Resoluci 63/II de laGeneralitat de Catalunya

    lOrdre, de 20 de mar de 1985,del Departament de Justcia...

    el Pressupost de 1990 de laUniversitat Oberta de Catalunya

    laMemria dactivitats del ServeiLingstic

    La denominaci de les tramita-cions que no corresponen a undocument amb ttol propi sin auna actuaci oficial: la interpellaci al ConsellExecutiu

    la compareixena de lHble. Sr.Conseller dEnsenyament davantla Comissi de Poltica Cultural

    _______

    Altrestramitacions

    en el prembul es diu que..., a ladisposici transitria quarta, lesdisposicions finals, la secci vui-tena, lannex I, el que disposalarticle 43, dacord amb lapar-tat b de larticle 2

    _______

    Partsgenriques deles obres i elsdocumentslegals

    El nom genric quan no forma partde la designaci especfica, la qualsescriu amb majscula inicial (i encursiva si es pot confondre amb laresta de l'enunciat): el projecte La identitat i el consumde les TIC en adolescents en espaispblics i privats de lleure

    lestudi Leconomia catalana actual

    La inicial del nom genric quanforma part del ttol, que sescriu enrodona: Programa de recerca i desenvolu-pament de...

    Projecte de remodelaci de... Pla general de normalitzacilingstica

    Informes,estudis iprojectes

    el document nacional didentitat el passaport la cartilla de la Seguretat Social el carnet de la UOC

    _______

    Documentsacreditatiusi carnets

    Ttols dedocumentsoficials i de lestramitacionscorresponents

  • FUOC 135 Convencions formals

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Amb minscula Amb majscula

    Noms referits a coses

    11. Noms de lloc

    Larticle i les preposicions que enformen part: el Maresme, la Pobla de Mafumet,al Barcelons, de lEbre (lescomarques catalanes porten totesarticle llevat dOsona)

    Larticle personal en o na dels nomsde lloc: Castellar de nHug, els Omells dena Gaia

    Noms de lloccatalans ambarticle

    Larticle de noms de lloc no cata-lans per amb forma catalanitza-da: la Manxa, les Ardenes, elsMonegres

    lHavana, del Caire, les Filipines,del Salvador, les Bermudes, lesCaiman, dels Balcans, la GuaianaFrancesa

    Noms de llocno catalansamb article

    Les denominacions genriques: la provncia de Tarragona la comarca dOsona la dicesi de... la regi de...

    _______

    _______

    Noms dedemarcacionsi de divisionsterritorials

    _______

    En catal, la inicial de tots elssubstantius i altres mots, tret delsarticles i les preposicions: la Fenolleda, elMatarranya, elsSerrans, lAlt Camp, el RacdAdems [comarques]

    Molins de Rei, la Vall den Bas,els Alams, el Pla del Remei, lesPals [municipis]

    Sant Andreu, la Zona Franca, elBarri Gtic, la Barceloneta, lesCorts [barris]

    En llenges diferents del catal,tamb larticle inicial: Las Hurdes, Las Cuatro Villas, LaAlpujarra [comarques]

    El Burgo de Ebro, Los Santos deMaimona, O Grove [municipis]

    Las Virtudes, El Arenal, LosRemedios [barris]

    Nomsdentitatslocalsterritorials

    Larticle de noms de lloc no catalansi amb forma no catalanitzada: Las Hoces, Las Bardenas, dElBierzo, La Lnea, Las Chafarinas,Las Palmas [per: la Rioja]

    Lo Pui, O Carballio Los Angeles, Le Havre, La Spezia,Las Combarlas, Las Vegas, ElPaso, Le Mans

  • FUOC 136 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Amb minscula Amb majscula

    Noms referits a coses

    11. Noms de lloc

    La designaci genrica que elsacompanya: elmol de les Heures, la coma deVaca, la collada de Toses, la planade Vic, el delta de lEbre, el cap deCreus, el riu Ter, elmasss delMontseny, el castell de Balsareny,lestany de Banyoles, lilladEivissa

    el canal de la Mnega, les casca-des del Nigara, lamar Roja, elgolf Prsic, el desert del Shara, elpol Nord, el trpic de Cncer

    el cercle polar rtic, lequador

    Els punts cardinals en sentit gen-ric: el nord de la Pennsula, el suddEspanya, la costa est dels EUA

    La inicial de la designaci queacompanya els noms de lloc i acci-dents geogrfics quan s usadaabsolutament com a nom de lloc iha deixat de ser genrica: lIlla de Frana, la Collada, elDelta, el Golf, la Vall den Bas, lapennsula del Cap Cod, elMontBlanc, Riu de la Plata

    Els punts cardinals quan formenpart dun terme geopoltic consoli-dat: lenfrontament Est-Oest, el dilegNord-Sud, els pasos de lEst

    Noms de lloci accidentsgeogrfics

    Ladjectiu acompanyant: Europa occidental, lsia oriental

    Els substantius i altres mots, tretdels articles i les preposicions: els Pasos Catalans, el Principatde Catalunya, la Ciutat Comtal,la Catalunya Nord, la CostaBrava, el Pas Basc, la CostaDaurada

    Itlia, la Gran Bretanya, Irlanda,Flandes, la Ciutat Eterna, elPrxim Orient, lImperi Rom,Occident, Amrica, Escandinvia,la Terra del Foc, frica del Sud,la Indoxina, Amrica del Nord,lAntrtida, el Pacfic

    Igualment amb els noms tradicio-nals o convencionals de zonesreals o imaginries: lAtlntida, lfrica Negra, laBanya dfrica, elsMars del Sud,el TercerMn

    Noms depasos idemarcacionspoltiques,administrati-ves, histri-ques, geopol-tiques o geo-turstiques

  • FUOC 137 Convencions formals

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Amb minscula Amb majscula

    Noms referits a coses

    11. Noms de lloc

    La designaci genrica que elsacompanya: la plaa de Sant Jaume, la plaaMajor

    el passeig de Grcia, el passeig deFrancesc Maci, el passeig de laCastellana

    el carrer Gran, el carrer Nou, elcarrer Major

    la ronda de Sant Pere, la carreterade Barcelona

    elmoll de la Fusta, el port deBarcelona

    el raval de Santa Anna lavinguda de Roma el parc datraccions del Tibidabo,el parc zoolgic de Barcelona, elparc de la Ciutadella

    La designaci genrica quan haquedat fossilitzada o sescriu en unidioma diferent del catal: la Rambla de Barcelona, la GranVia de les Corts Catalanes, elCamp deMart, la Via Jlia, laRonda Litoral

    la PlaaMajor de Madrid, la PlaaRoja de Moscou

    Trafalgar Square, Picadilly Circus,la Rue de Rivoli, Central Park deNova York, Hyde Park de Londres

    Noms deparcs, ports,avingudes,places, carrersi altres viesurbanes iinterurbanes

    Els substantius comuns que no for-men part de la denominaci oficialo sn considerats genrics: el temple de la Sagrada Famlia, lacartoixa dEscaladei, elmonestirde Poblet, lermita del Puig

    elmonestir de Los Jernimos, la-qeducte de Segvia, lalcsser deToledo, el palau de la Moncloa, elpalau de la Zarzuela, la plaa detoros de Las Ventas, la torre delBig Ben, les termes de Caracalla,la catedral de Mil, labadia deWestminster de Londres, el teatrede La Fenice de Vencia, el palaude Buckingham

    Tots els substantius i adjectius quanformen part de la denominaci ofi-cial, tant en catal com en altresllenges: la Llotja, la Seu Vella de Lleida, elReialMonestir de Poblet, el Palaude laMsica Catalana, el Palau dela Generalitat, elMuseu Picasso,lEstadi Olmpic, la Casa delArdiaca, la Casa de les Punxes, elPont del Diable

    elMuseu del Prado, el PalauReial, el Palau de Congressos,lArxiu de la Corona dArag, laCasa de Juntes de Gernika, laTorre del Oro, la Giralda deSevilla, la Puerta de Alcal, laPuerta del Sol, el Casn del BuenRetiro, el Colosseu de Roma, elTemple Rom, el Pante deRoma, la Capella Sixtina, la Torrede Pisa, la Torre de Londres, laTorre Eiffel, lEsttua de laLlibertat, la Casa Blanca, lesTorres Bessones, la GranMuralla,la Sainte-Chapelle de Pars, laNational Gallery, lEmpire StateBuilding, el Covent Garden

    Nomsdedificis imonumentssingulars

  • FUOC 138 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    3. Numerals

    A continuaci es recorden alguns dels criteris sobre les-criptura amb xifres o amb lletres dels numerals en untext. Aquesta selecci s fruit dels dubtes que shan repe-tit ms en la revisi dels materials didctics pel que fa aaquest tema.

    3.1. Numerals amb lletres

    Sescriuen amb lletres:

    Les quantitats aproximades i les formades per tres mots,com a mxim.

    - A la trobada presencial hi van assistir ms de dos-cents cinquanta estu-

    diants.

    Amb minscula Amb majscula

    Noms referits a coses

    11. Noms de lloc

    Quan es designen les dependn-cies amb mots genrics: el sal de sessions del consistori els salons nobles de... la sala dactes una galeria dart la sala de juntes la sala de graus el campus elmdul D.5 la biblioteca el vestbul els vestidors la seu central de la UOC

    La denominaci especfica dunaestana singular: el Sal de Sessions [en el cas delParlament]

    el Sal de Sant Jordi el Sal de Cent la Galeria dels Miralls la Sala de la Columna

    Els noms dedificis o dependnciessingulars: Pavell de Govern Torre Girona Edifici Coderch Aula Pi i Calleja Ctedra Gaud Despatx Oval

    Dependnciesdedificis

    Mestres, Josep M. ialtres (2007). Manualdestil. La redacci i ledi-ci de textos (3a. ed.,pg. 462 i seg.).Vic/Barcelona: EumoEditorial / Associaci deMestres Rosa Sensat /Universitat deBarcelona / UniversitatPompeu Fabra.

    Lecturacomplementria

  • FUOC 139 Convencions formals

    Servei Lingstic, gener del 2013

    s incorrecte escriure correlacions de quantitats incom-pletes; a ms, si s possible, aquests intervals shandescriure amb lletres, ja que es tracta de quantitatsaproximades.

    - Hi van assistir de tres mil a quatre mil persones [i no pas de tres a qua-

    tre mil ni de 3 a 4.000].

    Ledat de les persones, els animals i les coses, i la dura-da daquestes darreres.

    - Els nens de quatre anys.

    - Un edifici de cinquanta anys.

    El nom de les dcades, les quals han danar en singulari no en plural.

    - A lEstat espanyol, larticulaci de diversos moviments clarament

    nacionalistes comen a la dcada dels seixanta [i no pas seixantes].

    Els mots mili, bili, trili i quadrili en les quantitatsrodones.

    - Aquest any tenen un pressupost donze milions deuros [per: Aquest

    any tenen un pressupost d11.265.250 euros].

    Cal recordar que els numerals mili, bili, trili i quadri-li senllacen amb el substantiu que determinen mitjan-ant la preposici de.

    Els tants per cent i els tants per mil quan loperaci ses-criu amb lletres.

    - El sis per cent dels habitants [per: El 6% dels habitants].

    3.2. Numerals amb xifres

    Sescriuen amb xifres:

    Les quantitats formades per ms de tres mots.

  • FUOC 140 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    - Al magatzem hi ha un estoc de 3.897 llibres.

    El nom dels anys, els quals han danar sense el punt delsmilers.

    - Sha tancat el pressupost de lany 2004 [i no pas 2.004].

    Les xifres estadstiques, especialment les que hi ha a lestaules i als grfics.

    - Lany passat van recaptar 3 milions deuros i enguany nhan recaptat

    6,5milions.

    Els nombres seguits del nom o del smbol duna unitat f-sica o monetria.

    - Vaig rebre 5.000 euros.

    - Vaig rebre 3.000 .- Pesava 50 kg.

    - Una superfcie de 18m2.

    Els nombres que es fan servir en les enumeracions dob-jectes, ingredients, etc.

    - 5 llapis

    - 20 bolgrafs

    - 12 gomes

    ...

    Els ordinals abreujats.

    - 1r. (primer)

    - 2n. (segon)

    - 4t. (quart)

    - 5es. (cinquenes)

    - 53. (cinquanta-tres)

    ...

    Cal recordar que ls delapstrof per a abreujarlany s incorrecte encatal. P. ex.: CampusVirtual 96 i no CampusVirtual 96.

  • FUOC 141 Convencions formals

    Servei Lingstic, gener del 2013

    4. Enumeracions

    A lhora destablir una enumeraci es plantegen lesqestions segents:

    Puntuaci entre el fragment introductori i la llistadelements enumerats

    Sha daconseguir la correcta imbricaci de la frase intro-ductria i els elements de lenumeraci, s a dir, cal mirarde lligar b la frase introductria amb els diversos puntsenumerats.

    En les enumeracions disposades en pargraf a part o encolumna, que sn les que sanalitzen aqu, se sol posar dospunts, perqu destaquen el carcter enumeratiu de la llista,tot i que noms sn obligatoris quan els elements de lenume-raci sn oracions coordinades amb la frase introductria.

    Puntuaci final de cadascun dels elements de la llista

    Aquesta puntuaci depn de la complexitat i del grau dedependncia entre els apartats, s a dir, de la voluntat quehi hagi destablir ms o menys continutat entre aquestsapartats i de si contenen un verb conjugat o no.

    s de majscula o minscula al comenament decada apartat

    La majscula s sempre una soluci optativa, tret dequan un dels elements acaba en punt, cas en qu s obliga-tria per coherncia.

    Homogenetat dels apartats, que han de ser o totssintagmes nominals o tots verbs i que han dacabartots amb punt o sense, etc.

    En general, davant la coincidncia dapartats amb pun-tuaci diferent, la coherncia porta a unificar-los donant

    Mestres, Josep M. ialtres (2007). Manualdestil. La redacci i ledi-ci de textos (3a. ed.,pg. 284).Vic/Barcelona: EumoEditorial / Associaci deMestres Rosa Sensat /Universitat deBarcelona / UniversitatPompeu Fabra.

    Pujol, Josep M.; Sol,Joan (2000).Ortotipografia. Manualde lautor, lautoeditor iel dissenyador grfic (3a.ed., pg. 76).Barcelona: Columna.

    Lecturesrecomanades

  • FUOC 142 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    preferncia al signe de puntuaci ms fort. Per sha detenir en compte que el marge doscillaci en aquest sen-tit pot ser molt ampli i que la soluci podria resultar for-ada, ja que no sempre s tan senzilla com posar un puntfinal a tot arreu. Per exemple, si es troba una enumeracique s un seguit de substantius, per que tamb t unapartat amb una frase complexa o puntuaci interna, lasoluci de posar majscula i punt final als substantius potserno s la ms adequada. En casos aix seria millor traslladartot el que siguin observacions, ampliacions, aclariments,comentaris, etc. al pargraf segent, de manera que totsels apartats quedessin iguals (substantius en aquestexemple), coherents en la puntuaci i equilibrats en elcontingut.

    Com que en textos amb moltes enumeracions pot seravantatjs aplicar-hi sempre la mateixa puntuaci, el qua-dre segent vol donar una srie dindicacions en aquestsentit. Amb tot, aix no vol pas dir que shagi de referqualsevol enumeraci dun original que no sajusti centper cent a aquestes indicacions, sin que hauria de ser unaguia per als casos en qu es detectin incoherncies en laconstrucci i la puntuaci dels apartats. Per tant, no esta-bleix criteris ni normes obligatries que shagin daplicarduna manera automtica, ats que tampoc no inclouexhaustivament totes les possibilitats.

    Moltarelaci entreels apartats

    Apartats ambverb icomplements

    Minscula inicial, una coma entre apartats i un punt alltim apartat de lenumeraci. (Si hi ha cap apartatamb comes internes, es posa un punt i coma entreapartats i un punt a lltim apartat de lenumeraci.)

    Pot ser el cas dun exercici o de les instruccions.

    Exemple:Instruccions per a la correcci de textos:

    - seleccioneu la paraula incorrecta,- esmeneu la paraula,- arxiveu el document.

  • FUOC 143 Convencions formals

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Poca relacientre elsapartats

    Apartats ambverb icomplements

    Majscula inicial i un punt al final de cada apartat.

    Pot ser el cas dun conjunt de conclusions o delsobjectius dun mdul.

    Exemple:Aquest curs t els objectius segents:

    1. Determinar els factors que influeixen en elrendiment grupal.

    2. Analitzar els avantatges de la cooperaci.3. Conixer algunes de les variables ambientals

    que poden influir en les persones i en elsgrups.

    Apartats senseverb

    Minscula i sense cap mena de puntuaci entre apar-tats.

    Pot ser el cas duna llista, una enumeraci duna sriedingredients.

    Exemple:Ingredients:

    4 ous3 tasses de farina1 got daigua

    Apartats senseverb

    Minscula inicial, una coma entre apartats i un punta lltim apartat de lenumeraci. (Si hi ha cap apartatamb comes internes, es posa un punt i coma entreapartats i un punt a lltim apartat de lenumeraci.)

    Pot ser el cas de lenumeraci de les fases dun procs.

    Exemple:Etapes de la vida:

    - infantesa,- maduresa,- vellesa.

    Moltarelaci entreels apartats

  • FUOC 144 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    5. Tipus de lletra

    Ls dun tipus de lletra o dun altre no s arbitrari, sinque cada un t assignades unes funcions especfiques.Aix, per exemple, per a destacar sutilitza la negreta (i noel subratllat) i per a indicar que un terme no forma partdel nostre sistema lingstic sutilitza la cursiva (i no lescometes). Tot seguit sexpliquen els aspectes distintiusms habituals dels diferents tipus de lletra.

    5.1. Negreta

    La funci ms comuna de la negreta s permetre la loca-litzaci immediata duna paraula dins dun text. En elstextos dels materials didctics, ats el carcter pedaggicque tenen, tamb s admissible fer-la servir (negreta oseminegreta segons els casos, tal com queda reflectit alScriptorium de la UOC) com a substitutiu del que sano-mena cursiva dmfasi, malgrat que conv no abusar-ne(no s adequat utilitzar aquest recurs per a destacar frasessenceres).

    5.2. Cursiva

    La cursiva sutilitza principalment per a les funcionssegents:

    Instrument dmfasi, neutre semnticament, per a des-tacar sense afegir connotaci

    Lletres, mots i frases objecte de consideraci metalin-gstica. Exemples: El mot envers significa..., En lapar-tat b...

    Paraules o fragments que es remarquen en el text per-qu desprs sen fa una explicaci. Exemple: El fauvis-me, moviment...

    Mestres, Josep M. ialtres (2007). Manualdestil. La redacci i ledi-ci de textos (3a. ed.,pg. 93 i seg.).Vic/Barcelona: EumoEditorial / Associaci deMestres Rosa Sensat /Universitat deBarcelona / UniversitatPompeu Fabra.

    Pujol, Josep M.; Sol,Joan (2000).Ortotipografia. Manualde lautor, lautoeditor iel dissenyador grfic (3a.ed., pg. 173 i seg.).Barcelona: Columna.

    Lecturesrecomanades

    Ls de la negreta com arecurs grfic per a desta-car idees o conceptes not sentit si se nabusa, talcom succeeix en el casde les majscules. Pertant, a lhora de treballarun text (s a dir, descriu-rel, corregir-lo o postedi-tar-lo) cal estar atent als que sen fa.

  • FUOC 145 Convencions formals

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Smbols de magnituds i termes algbrics en els textoscientfics i les frmules en qu sutilitzen (per les lle-tres gregues, els smbols dels elements qumics i lesunitats de mesura sescriuen en rodona).

    Reproducci exacta

    Ttols de llibres, obres teatrals, obres musicals, pellcu-les, publicacions peridiques.

    Paraules, frases, locucions daltres llenges, tret de lesque es troben al diccionari sense asterisc o sense indi-caci de procedncia (segons la mena de diccionari)o han estat acceptades pel Termcat. Les locucions lla-tines sescriuen sempre en cursiva. Exemples: fondue,single, striptease; a priori, a posteriori, grosso modo, etc.

    Noms de pgines web, blogs, llistes de distribuci iespais semblants.

    No shan descriure en cursiva els noms propis dempre-ses o altres entitats (encara que estiguin en una llenguaestrangera). Exemples: el Campus per la Pau, lInternetInterdisciplinary Institute, la Universidad Virtual deVerano, lempresa Gestin del Conocimiento, etc.

    5.3. Versaleta

    Es fa servir la versaleta en els numerals romans queexpressen els segles, tret dels segles en un text en cursiva,cas en qu han danar amb majscula.

  • FUOC 146 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    6. Frmules matemtiques

    En el quadre segent es concreten els aspectes ms des-tacables relacionats amb la composici de les frmulesmatemtiques. s extret fonamentalment del Manual destil(Josep M. Mestres i altres, 2007) i del Diccionario de ortogra-fa tcnica (Jos Martnez de Sousa, 1987).

    Composici de les frmules matemtiques

    1. Rodona Les lletres gregues: , , , , , etc. Les xifres arbigues: 1, 2, 3, 4, 5, etc. Les unitats de mesura: kg, m, etc. Els operadors: +, , , :, etc. Els smbols segents: logaritmes, tangents, sinus i cosinus. Les sigles que sutilitzen dins una frmula: PIB (producte interior brut).

    2. Cursiva Les lletres que representen valors matemtics. Els valors x i y de les abscisses i les ordenades.

    3. Signes Sha de deixar un espai entre el valor numric i el signe operador: 4 + 3. Si una frmula es desenvolupa en ms duna lnia, els signes sarrengleren.Si hi ha moltes parts, se centra la ms llarga i la resta sarrenglera a sotaamb el signe que relaciona els elements:

    S4 + S5 + S2 + S7 = 3S3 + S1 = 3

    El signe ( ) ha dabraar tots els termes que hi hagi compresos. Els signes dintegral, parntesis, claudtors, claus i pleques han dabra-ar el total de loperaci:

    Els claudtors tanquen els parntesis, i les claus, els claudtors: { [ ( ... ) ] }.

    4. Puntuacien frmules

    Pel que fa a la puntuaci, les frmules shan de tractar com si fossinuna part del text.

    Si hi ha punts suspensius desprs dun signe, sha de deixar un espaientre el signe i els punts suspensius: a, ... per a, ...,

    Si hi ha punts suspensius entre signes, sha de deixar un espai abans idesprs dels punts suspensius: a + ... + b.

    ( )2 + 4 1n

  • FUOC 147 Convencions formals

    Servei Lingstic, gener del 2013

    7. Criteris de traducci al catal

    Les lnies generals que sexposen a continuaci tenencom a objectiu unificar criteris davant el creixent graudinternacionalitzaci i de multilingisme del nostreentorn. Per a elaborar el quadre segent sha tingut encompte sobretot ls sancionat per la tradici.

    Composici de les frmules matemtiques

    5. Particide frmules

    Val ms no partir-les; per, si shan de partir, sha de fer segons lesnormes segents: La divisi sha de fer pels signes +, , x, =. Aquests signes escolloquen al final de la ratlla i al comenament de la segent.

    Cap frmula no es pot partir entre claudtors, claus, pleques opleques dobles.

    6. Separacide frmules

    Les frmules no poden quedar separades en pgines diferents. Sha dedeixar un espai en blanc i passar tota la frmula a la plana segent.

    7. Termesintroductoris

    Els termes don, desprs, tenim, que acostumen a introduir el desenvo-lupament de les frmules, es poden situar a la mateixa lnia de la fr-mula, si hi caben, o en cas contrari es pot deixar una lnia en blancentre aquests termes i les frmules.

    8. Blancs enfrmules

    Les frmules se separen entre elles i del text general anterior i poste-rior amb una lnia en blanc.

    9. Cos decomposici

    Les frmules es componen amb el mateix cos de lletra que la resta detext.

  • FUOC 148 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Per regla general, els noms propisde persona no shan de traduir: Marcelino Menndez y Pelayo,Miguel Delibes, Mara Moliner[espanyols]

    Els noms de persona escrits ambcarcters llatins en la forma origi-nal sescriuen sense cap modifica-ci, accents inclosos: Xabier Arzalluz, CarlosGaraikoetxea, Juan Jos Ibarretxe[bascos]

    Xos Maria Castroviejo, XohanaTorres [gallecs]

    Lo Dalfin dAuvrnha, JuliRounjat, Albrt Pestor [occitans]

    Franois Mitterrand, MargaretThatcher, Helmut Kohl [altresllenges]

    Tanmateix, es tradueixen els nomsde reis, prnceps i papes: el prncep Felip de Borb la reina Isabel II dAnglaterra el papa Joan Pau II

    Els noms de persona escrits ambcarcters no llatins sadapten alcatal i es transcriuen dacord ambels criteris establerts en la biblio-grafia especfica: Jsser Arafat Bors Ieltsin Anton Txkhov Sad Auita Deng Xiaobing

    Llengua original Catal

    Personatgescontempora-nis

    No es tradueixen els noms que notenen tradici en la nostra llengua: Thomas More Marco Polo Chrtien de Troyes, WilliamShakespeare

    Donatello, Leonardo da Vinci Cyrano de Bergerac

    Per regla general es tradueixen elsnoms de personatges histrics(reals o literaris) i de les divinitats ipersonatges mitolgics, seguint elcriteri de la tradici: Alexandre el Gran, Juli Csar,Pon Pilat

    Aristtil, Herdot, Galileu [i noGalileo Galilei]

    sant Toms dAquino, sant Joande la Creu

    Tici [i no Tiziano Vecellio],Miquel ngel [i noMichelangeloBuonarroti], Dant [i no DanteAlighieri], Maquiavel [i noNiccol Machiavelli], Lloren deMdici [i no Lorenzo de Mdici]

    Otello, Agammnon, GuillemTell, el rei Arts, don Quixot,Sanxo Pana, el Pare Noel

    Personatgeshistrics illegendaris

    Noms referits a persones

    Noms propis de persona

  • FUOC 149 Convencions formals

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Llengua original Catal

    Noms referits a coses

    1. Noms dinstitucions, organismes, entitats i empreses

    Sescriuen en llengua vernacla elsdmbit local, comarcal o provincialque no tenen tradici en catal: Xunta de Galcia, el Valedor doPobo

    Ertzaintza, lehendakari [en cursiva] Scotland Yard

    Per regla general es tradueixen: Ministeri dAfers Estrangers,Departament dEstadstica delAjuntament de la Corunya, laCambra de Comer de Bilbao, laDiputaci General dArag

    el Tribunal Internacional de laHaia, lAcadmia de les Arts i lesCincies Cinematogrfiques deHollywood

    Institucions,entitats ofi-cials i nooficials i elsseus rgansde gesti

    Excepcions a la regla general: la National Geographic Society Medicus Mundi Greenpeace Hare Krixna

    Per regla general shan de traduir: Xarxa Universitria Espanyolade Catlegs Absys

    Reial Acadmia Espanyola Societat General dAutors Companyia de Jess Metges sense Fronteres Creu Roja [nom oficial aCatalunya]

    Associacions,fundacions iorganitza-cions no go-vernamentals

    No es tradueixen quan sn insti-tucions conegudes pel seu nomoriginal i quan no tenen un equi-valent clar en catal: London School of Economics Internet InterdisciplinaryInstitute

    Universidad Nacional deEducacin a Distancia

    Kings College cole de Hautes tudes National Gallery

    Per regla general es tradueix ladesignaci genrica, per no elnom propi que lacompanya si nos el topnim: Universitat Complutense deMadrid

    Universitat Alfonso X el Sabio Universitat de Saragossa Centre Universitari deLuxemburg

    Institut Universitari Europeu Museu del Prado

    Universitats,instituts,escoles imuseus

    Per regla general, els noms dem-preses, com que sn marquesregistrades, no shan de traduir: societat Altos Hornos y Fbricasde Hierro y Acero de Bilbao

    Industria Espaola del Aluminio el Deutsche Bank la Socit Gnrale de Banque

    Tanmateix, hi ha empreses pbli-ques, empreses de serveis i entitatsfinanceres que tenen una dobledenominaci: Banc de la Petita i Mitjana Em-presa, Banc dEspanya

    Empreses i elsseus rgansde gesti

  • FUOC 150 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Llengua original Catal

    Noms referits a coses

    1. Noms dinstitucions, organismes, entitats i empreses

    lempresa Gestin delConocimiento (GEC)

    Els rgans de gesti de les empre-ses es tradueixen sempre: Departament de Vendes dElCorte Ingls

    rea de Recursos HumansdIndustria Espaola delAluminio

    Hi ha noms que noms sutilitzenen la forma original: Herri Batasuna, EuskoAlkartasuna, Izquierda Unida

    Partido Colorado, el Sinn Fin

    Per regla general shan de traduirels noms de formacions poltiquesi sindicals: Bloc Nacionalista Gallec, PartitNacionalista Basc, PartitSocialista Obrer Espanyol

    Comissions Obreres

    Partitspoltics iorganitzacionssindicals

    Per regla general no shan de tra-duir les sigles ni els acrnims: MIT [de Massachusetts Instituteof Technology]

    GATT [de General Agreement onTariffs and Trade]

    CNRS [de Centre National de laRecherche Scientifique]

    SNCF [de Socit Nationale desChemins de Fer Franais]

    NBA [de National BasketballAssociation]

    ISO [dInternationalOrganization forStandardization]

    Excepcionalment, algunes shanconsolidat tradudes i han generatuna nova sigla: OTAN [no NATO], ONU [noUNO], OCDE [no OECD], UE [noEU], PMF [no FAQ]

    Tanmateix, es tradueix el nom deles entitats o els conceptes querepresenten, encara que no escorrespongui amb la sigla en qes-ti: Institut Tecnolgic deMassachusetts (MIT)

    Acord General sobre Aranzels iComer (GATT)

    Centre Nacional de la RecercaCientfica (CNRS)

    Societat Nacional delsFerrocarrils Francesos (SNCF)

    Associaci Nacional Nord-ameri-cana de Bsquet (NBA)

    Organitzaci Internacional per ala Normalitzaci (ISO)

    Sigles iacrnims

    Empreses i elsseus rgansde gesti

  • FUOC 151 Convencions formals

    Servei Lingstic, gener del 2013

    En general, la designaci delsmoviments artstics i culturals estradueix: el surrealisme el minimalisme

    Solen ser certmens multilinges,per la qual cosa normalment pre-senten la denominaci en diversesllenges: Jornades Europees de TcniquesAvanades dInformtica

    I Congrs Internacional sobrePrevenci i Reducci deDesastres Naturals a laMediterrnia

    Llengua original Catal

    Noms referits a coses

    2. Fets histrics, culturals i festius

    No es tradueixen: Corpus Christi Aberri Eguna (Dia de la Ptria),els sanfermines, el chupinazo

    Per regla general es tradueixen: el Quatre de Juliol, el DiadAcci de Grcies

    la Fira dAbril, la Fira de SantIsidre

    Festivitatscviques,religioses ipoltiques

    Per regla general es tradueixen: el pronunciament de Sagunt la Segona Guerra Mundial, laRevoluci dOctubre, la LlargaMarxa xinesa

    Fets histricssingulars

    No es tradueixen i, per tant,sescriuen en cursiva: art nouveau pop-art new age

    Movimentsartstics iculturals

    Congressos,convencions,jornades isimposis

    Sexpressen en la llengua en ques faran o shan fet (si cal, la tra-ducci pot anar entre parntesis): Les conferncies La moderni-dad del lenguaje i El discursparlamentari van ser presenta-des a Palma durant les PrimeresJornades de Pragmtica

    Conferncies,ponncies idiscursos

    No es tradueixen quan incorporenalgun nom propi o acrnim o quanes coneixen pel nom original: ExpoFood (fira virtual agroali-mentria)

    la fira Expolangues de Pars

    Per regla general shan de traduir: lExposici Mundial deHannover

    el Sal de lAutombil de Pars la Fira del Llibre de Frankfurt

    Exposicions,fires i salons

  • FUOC 152 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Llengua original Catal

    Noms referits a coses

    2. Fets histrics, culturals i festius

    Quan en la designaci interv unnom propi, sadopta una formahbrida, s a dir, es tradueixal catal el nom genric i es deixaen la llengua original el nom propi: Premi de Novella Fernando Lara,el premi Fotogramas

    No es tradueix quan pot portarconfusi: Premio Nacional de Literatura[diferent de Premi Nacional deLiteratura]

    Per regla general es tradueixen elsnoms de premis i distincions: celebraci dels premis PrncepdAstries

    Copa dEuropa la Gran Creu de la LegidHonor francesa

    Premis idistincions

    3. Documentaci oficial i disposicions normatives

    4. Cultura i espectacles

    Els ttols de la documentaci oficiali de les disposicions normativesshan de traduir sempre: la Constituci espanyola la Llei de la funci pblica delEstat

    la Sentncia d1 de juny de 1994del Tribunal Constitucional

    Tamb shan de traduir les citacionsde fragments de textos legals. Enaquest cas, s convenient recrrer ala versi traduda daquests textos.

    Els llibres, les pellcules i les obresteatrals que no tinguin traduccien catal shan de citar en llenguaoriginal (si cal, es pot facilitar latraducci entre claudtors i ambcometes simples): el llibre Iraganaz [Sobre el pas-sat] de Gotzon Aleman

    el llibre El ingenioso hidalgo donQuijote de la Mancha de Cervan-tes [per el Quixot]

    la pellcula Love Story

    Se citen en catal les obres ja tra-dudes: la pellcula All que el vent sen-dugu

    el llibre Economia i societat deMax Weber

    lobra de teatre Pigmali

    Obrescientfiques,tcniques,literries,teatrals i cine-matogrfiques

  • FUOC 153 Convencions formals

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Llengua original Catal

    Noms referits a coses

    4. Cultura i espectacles

    No es tradueixen els ttols de lescanons si es fa referncia a la ver-si original: Agur jaunak [can basca decomiat]

    Gaudeamus igitur [himne univer-sitari]

    Adeste fideles [himne religisnadalenc]

    El hombre del traje gris de JoaqunSabina

    sovint cantussejava Mrs.Robinson de Simon & Garfunkel

    Se citen en catal les obres ja tra-dudes i es tradueixen els ttols deles peces musicals formats ambgenrics del tipus sonata, simfonia,concert, etc.: la Novena simfonia de Beethoven Fantasia per a piano, orquestra icor, opus 80

    les comdies Les noces de Fgaro iEl barber de Sevilla deBeaumarchais

    El llac dels cignes i El trencanousde Txaikovski

    Obresmusicals

    Per regla general no es tradueixenpel fet que es tracta de noms pro-pis: els [o The] Rolling Stone els [o The] Beatles Los Rebeldes El New York City Ballet The Independent Jazz Quartet

    Els noms dorquestres i altres for-macions de cmera es tradueixenen alguns casos: lOrquestra Filharmnica deLondres

    lOrquestra Simfnica de Viena el Cor Filharmnic de la Scala deMil

    lOrquestra dRTVE

    Formacionsmusicals iartstiques

    No es tradueixen els noms dobresdart que no tenen un equivalenten catal: Las Meninas de Velzquez

    En general, es tradueixen els ttolsde les obres dart: Els gira-sols de Van Gogh el Judici final de la CapellaSixtina

    Obres dart(pintura, escul-tura, arquitec-tura, etc.)

    No es tradueixen els ttols de lespublicacions peridiques: el diari La Voz de Galicia la revista Apuntes la collecci Manuales el setmanari Newsweek la revista Life

    Es poden traduir els ttols dels dia-ris o butlletins oficials, de lamateixa manera que es tradueix elnom de les institucions pbliquesde les quals sn rgans de difusi: normes publicades al ButlletOficial de lEstat

    el Diari Oficial de les ComunitatsEuropees

    Publicacionsperidiques

  • FUOC 154 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Llengua original Catal

    Noms referits a coses

    4. Cultura i espectacles

    En general, no shan de traduir elsnoms de les emissores de rdio iels canals de televisi: Tele Cinco France Tlvision Channel 4 Antenne 2

    Emissores derdio i canalsde televisi

    1. Noms de poblacions

    Noms referits a llocs

    Hi ha topnims que no tenen tra-ducci en catal i que es deixen,per tant, en la forma original (elsarticles que encapalen aqueststopnims shan descriure ambmajscula per a indicar que for-men part de la llengua original): Villaconejos, Ciempozuelos, Ellamo [Madrid]

    Dos Hermanas, La Puebla deCazalla [Andalusia]

    Los Montesinos, Las Virtudes[zona castellanoparlant del PasValenci]

    Montinhac, Sent Jrgi-de-Didona [Occitnia]

    Per regla general es tradueixen elsnoms de les ciutats i els poblesque tenen un s tradicional encatal. Shan de transcriure talcom apareixen a lannex 4daquesta guia o a lEnciclopdiacatalana: Alpont [i no Alpuente] Viella [i no Vielha] Oriola [i no Orihuela] Mrcia [i noMurcia] Aquisgr [i no Aachen] Bolonya [i no Bologna]

    2. Divisions territorials i accidents geogrfics

    Per regla general, els noms delsestats, nacions, comunitats aut-nomes, regions naturals o divi-sions administratives de carcterregional shan de traduir (vegeulannex 4 daquesta guia): Guipscoa, Castella - la Manxa Nova York, Nou Mxic,Txetxnia, Cap Verd, Illa deFrana, la Terra del Foc

    Estats, nacionsi regions

  • FUOC 155 Convencions formals

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Llengua original Catal

    Noms referits a llocs

    2. Divisions territorials i accidents geogrfics

    No es tradueixen ni es catalanit-zen els noms que no tenen tradi-ci en catal: Huelva, Badajoz, Jan, CiudadReal, Burgos, Gijn

    San Diego, Los Angeles, LasVegas, Chicago, Buenos Aires

    Shan de traduir o catalanitzarsempre que tinguin un s tradicio-nal en catal: Logronyo, Cadis, Crdova, SantSebasti, Conca, Lle

    Bogot, Pars, Londres, Bolonya,Liorna, Aviny, Pequn, Xangai

    Capitals iciutats

    No es tradueixen els noms decomarques i petites regions natu-rals que no tenen tradici en cata-l: El Bierzo Las Bardenas Hoya de Baza Cinco Villas les Ras Baixas

    Shan de traduir sempre que tin-guin un s tradicional en catal: la Vall dAran [i no Era ValdAran]

    els Monegres [i no LosMonegros]

    lAlt Millars [i no Alto Mijares]

    Comarquesi petitesregionsnaturals

    Els accidents geogrfics locals isimilars que no superen lmbitduna comunitat autnoma o queno tenen tradici en catal ses-criuen en llengua vernacla: illa dA Toxa, el cim Cabeza deManzaneda, el parc de Doana,la ria dArousa, el cap de Peas

    la badia de Cochinos, el capdHornos, les illes Galpagos

    En cas que el genric shagi con-vertit en el nom propi o en partdaquest nom, no es tradueix: els Picos de Europa, Ro Bravo,Las Marismas, Sierra Morena,Sierra Nevada, Sierra Madre,Lago Argentino

    Grand Ballon, Grand Canyon,Long Island, Rift Valley

    Els noms de caps, ries, badies,golfs, illes, estrets, etc. (tant elnom genric com el nom propique lacompanya) sescriuen encatal: el Mont Perdut, la muntanya deles Oliveres, les muntanyesRocalloses

    els alts del Golan lestret dels Dardanels el golf de Biscaia, el golf de Mxic el cap de Gata, el cap Canaveral,el cap de Bona Esperana

    la vall de la Mort la serralada Ibrica, la serraladadels Apalatxes

    les illes Bermudes, les illes de laReuni

    el llac Victria el Corn dOr

    Accidentsgeogrfics(orogrfics ihidrogrfics)

  • FUOC 156 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Llengua original Catal

    Noms referits a llocs

    3. Toponmia urbana

    Per regla general no es traduei-xen: Lavapis, Carabanchel, Vallecas[Madrid]

    Santa Cruz, El Arenal, LosRemedios [Sevilla]

    Las Ventas de Buol, El Barriete[zona castellanoparlant del PasValenci]

    Catalua [Oviedo] Os Mallos, Barrio das Flores [laCorunya]

    East End [Londres], Chinatown[San Francisco, EUA], StatenIsland [Nova York]

    Noms debarris

    No es tradueixen els noms gen-rics de vies pbliques de ciutatsestrangeres quan es coneixen pelnom original: la Gran Va, el Paseo deRecoletos, la Cuesta de Moyano[Madrid]

    Faubourg Saint-Honor, PlaceVendme, Quai dOrsay [Pars]

    Times Square, Downing Street[Londres]

    Wall Street, Central Park [NovaYork]

    Per regla general es tradueixnoms la forma genrica i esmant la part especfica, de la qualcosa resulta una forma hbrida: el passeig de la Castellana, laplaa Mayor [Madrid]

    la via Veneto [Roma] la plaa de San Marco [Vencia] lavinguda de Victor Hugo [Pars]

    Noms deplaces, carrersi altres viesurbanes iinterurbanes

    No es tradueixen els noms consa-grats per ls o que no tenen unequivalent clar en catal: la Puerta del Sol, la Puerta deAlcal, la Torre del Oro

    el Madison Square Garden deNova York, lEmpire StateBuilding, el World Trade Center,Piccadilly Circus, el Big Ben, laFontana di Trevi, el Moulin-Rouge

    Es tradueixen els noms que tenenun s tradicional en catal: el Palau de Congressos deMadrid, la Casa de Juntes deGernika

    la Gran Muralla, la CapellaSixtina, lEsttua de la Llibertat,el Despatx Oval de la CasaBlanca, les Torres Bessones, elKremlin

    Noms demonuments,despais iedificissingulars iles sevesdependncies

  • FUOC 157 Convencions formals

    Servei Lingstic, gener del 2013

    8. Tractament de masculins i femenins

    Malgrat que s un fet indiscutible que moltes llengestendeixen a utilitzar el mascul com a genric quan hi haimplicats individus dels dos sexes, sha de mirar de buscarla simetria en el tractament dels uns i dels altres, perduna manera natural, sense forar el llenguatge.

    8.1. Recomanacions o punts previs

    Hi ha dhaver simetria en els tractaments dhomes i dones:

    - El senyor gerent i la senyora degana [millor que El senyor gerent i la degana].

    - Ambaixadors i ambaixadores i cnjuges respectius [millor que Els ambaixa-

    dors i les seves esposes].

    Cal procurar que en el terme emprat hi hagi inclososhomes i dones.

    Tot sha de fer amb molt de compte; no es tracta de se-guir maquinalment unes normes estrictes, sin que shade procurar que en resulti un llenguatge natural, no en-carcarat ni ridcul: el bon gust en lescriptura s primor-dial. Tamb sha de tenir en compte el context perqu nopas totes les solucions sn adequades a tot arreu.

    Llengua original Catal

    Noms referits a llocs

    3. Toponmia urbana

    En les adreces, tots els topnims(ciutats, regions, carrers, places,etc.) shan descriure en la llenguai en la forma originals: Patronat Catal Pro EuropaRue de la Loi, 227, 3me1040 Bruxelles

    Adreces

    Indicacions per evitar ladiscriminaci per ra desexe en el llenguatgeadministratiu (1992).Barcelona: Generalitatde Catalunya, ComissiInterdepartamental dePromoci de la Dona.

    Lled, Eullia (1991).Algunes orientacionsbsiques per a unredactat no sexista.MOT.doc (nm. 4).Barcelona: Universitatde Barcelona, Servei deLlengua Catalana.

    Recomanacions per a uns no sexista del llen-guatge (1992).Barcelona: CentreUnesco de Catalunya.

    Fontsbibliogrfiques

  • FUOC 158 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    8.2. Recursos que es poden utilitzar

    Aquests recursos per al tractament de les formes mascu-lina i femenina sn solucions possibles que shan destu-diar cas per cas i no shan daplicar mecnicament. Comsempre, sha de vigilar molt qu es fa, perqu ls dunaforma o una altra (per exemple, substantiu genric o subs-tantiu concret, substantiu precedit darticle o sense, etc.)pot fer canviar el sentit o el mats de lexpressi. A ms, caltenir en compte el context i el tipus de document, ats quea vegades el genric mascul s lnica forma adequada.

    8.2.1. s de genrics collectius i altres expressions

    Les paraules segents poden ajudar a aconseguir aquestobjectiu:

    agrupaci / assemblea / autoritats / ciutadania / collectiu / collectivitat / collegi

    (professional, per exemple) / conjunt de / comunitat / consell / cos / efectiu(s) /

    equip / gent / grup / personal / plantilla / poblaci / professi / pblic, etc.

    Es pot fer servir... per a substituir...

    ladolescncia / la gent adolescent els adolescents

    la gent gran / les persones grans / els grans / els vellsles persones dedat / la vellesa /les persones velles

    la joventut / el jovent els joves

    el professorat propi els professors propis

    el personal daviaci / el personal els pilots i les hostessesde vol / els membres de la tripulaci

    el professorat / el personal docent els professors

    els infants / les criatures / la infncia els nens/ la mainada / la quitxalla

    les persones candidates els candidats

    la persona encarregada lencarregat

    la persona / les persones / lhomelsser hum / la humanitat

  • FUOC 159 Convencions formals

    Servei Lingstic, gener del 2013

    8.2.2. Canvis mnims de redacci

    a) Eliminaci de larticle davant el substantiu:

    - Alumnes de la UPC es reuneixen a...

    - Professionals de lensenyament diuen...

    b) Eliminaci de la marca de sexe sense substituir-la perres si sentn pel context:

    - Permet una lectura ms fcil [als nens] [en un manual dedicat a lapre-

    nentatge de la lectura].

    c) Canvi del determinant amb marca de sexe per un altreque no en tingui (tothom, qualsevol, cadasc, ning, cap,etc.):

    - Cada docent haur de saber... [millor que El docent].

    - El coneixement implcit que t qualsevol parlant [millor que el parlant].

    Es pot fer servir... per a substituir...

    evoluci humana / evoluci de la evoluci de lhomehumanitat

    els drets humans els drets de lhome

    el cos hum el cos de lhome

    la gent catalana / el poble catal els catalans

    la poblaci dIrlanda els irlandesos

    el cos funcionarial els funcionaris

    les persones adultes / ledat adulta els adults

    la poblaci urbana lhome urb

    el personal de neteja les dones de la neteja

    el personal mdic / el cos mdic els metges i les infermeres

    la poblaci treballadora migrant els treballadors migrants i lesseves famlies

  • FUOC 160 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    d) Canvi de la redacci en la pronominalitzaci i laforma verbal:

    - Sempre miren dentendres [no cal dir entre ells].

    - Analitzem els problemes amb qu ens encarem [millor que ens veiem

    encarats].

    - Qui solliciti... [millor que El sollicitant...].

    - Qui presenti / Si alg presenta / Qui vulgui presentar una demanda... [millor

    que El demandant...].

    e) Utilitzaci de la passiva reflexa:

    - Hem de procurar que es participi en les activitats [millor que la partici-

    paci dels nois].

    f) Substituci dels termes marcats de mascul-femen peraltres; es fa molt en impresos i papers, per a no duplicar:

    - Nom o espai i prou [millor que Sr./Sra.]

    - La persona interessada / afectada [millor que Linteressat / afectat]

    - Data de naixement / Natural de / Domicili [millor que Nascut/uda]

    8.2.3. Duplicaci

    s un recurs que sha demprar amb molt de compte,perqu fa lescrit carregs si ns gaire ple i, si noms esfa de tant en tant, no soluciona el problema. Lestil ele-gant de lescrit no sha de perdre.

    s til en encapalaments descrits (circulars, cartesgenerals, etc.):

    - Companyes i companys

    - Estimats pares i mares

    - Benvolgudes senyores i senyors

    - El mestre o la mestra que trobi...

    - Estimades amigues i amics

    - Benvolguts amics i benvolgudes amigues

    Sha dalternar el femen i el mascul en primer terme osegon (sense utilitzar barres):

  • FUOC 161 Convencions formals

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Altres solucions, segons el lloc on hagi danar lescrit, snles segents: Alcaldia / Gabinet de psicologia / Imprs a..., etc.

    8.2.5. Participis i adjectius

    Si ladjectiu o participi s al comenament, es pot ferconcordar amb el primer substantiu:

    - Estimades companyes i companys- Benvolguts pares i mares

    - els nens i les nenes [i no els/les nens/nenes]

    - noies i nois [i no nois/noies]

    8.2.4. Abstractes

    Van molt lligats als collectius del primer apartat. Sntils per a retolar despatxos i per a encapalaments i ttolsde crdits (i eviten la duplicaci).

    Es pot fer servir... per a substituir...

    direcci destudis director / directora destudis

    tutoria tutor(s) / tutora

    consultoria consultor(s) / consultora

    secretaria secretari / secretria

    professorat professor(s) / professora

    consell de redacci / redacci redactor(s) / redactora

    consell assessor / assessoria assessor(s) / assessora

    coordinaci coordinador(s) / coordinadora

    collaboracions collaborador(s) / collaboradora

    notaria notari / notria

    ministeri ministre / ministra

  • FUOC 162 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Shi pot introduir un mot collectiu o buscar un sin-nim que no canvi de gnere, per cal mirar que no escanvi el significat:

    - Els obrers i obreres daquesta fbrica sn persones molt atentes [millorque Els obrers daquesta fbrica sn molt atents].- Hem de vigilar el comportament de la mainada / de les criatures [millorque dels nens].

    8.2.6. Introducci del femen i del mascul

    Introduir el femen i el mascul a vegades s lnica solu-ci, per cal anar-hi amb compte, com en el subapartat8.2.3 (Duplicaci):

    - La importncia de la collaboraci entre mares, pares i professors [millorque els pares i els professors].- Les dades subministrades pels mateixos infants, pares, mares o personesresponsables [millor que pels mateixos nens, els seus pares o tutors].

    8.2.7. Exemples i problemes

    a) Exemples:

    - ...tots tres collectius de la UOC: estudiantat, professorat i gesti [millorque estudiants, professors].- Per aix us tornem a donar la benvinguda a la UOC [millor que us diem:Benvinguts de nou].- Nosaltres tres serem les persones responsables daquests estudis [millorque Tots ... els responsables].- El professorat tutor, el professorat consultor i el professorat propi [o potsermillor: El professorat tutor, consultor i propi] [millor que Els tutors, els con-sultors i els professors propis].- El 70% de les persones sollicitants sn dones i el 30%, homes [millor quedels sollicitants].

    b) Problemes:

    - M. Merc Padrs ha estat la primera estudiant de la UOC que... [Si ses-criu estudianta, vol dir que s la primera de les dones i prou.]

    Es poden trobar exem-ples per a milloraralguns textos a lopus-cle Indicacions per evitarla discriminaci per rade sexe en el llenguatgeadministratiu (1992).Barcelona: Generalitatde Catalunya, pg. 21-24 i 27-28.

    Lecturacomplementria

  • FUOC 163 Convencions formals

    Servei Lingstic, gener del 2013

    9. Ordenaci alfabtica

    Segons lInstitut dEstudis Catalans (IEC), lordenacialfabtica en catal s la segent:

    a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z

    No figuren a la llista els dgrafs ll, ny i rr, pel fet que esconsideren seqncies de dues grafies i no pas lletres inde-pendents, igual que els dgrafs castellans ch i ll. Al seutorn, les lletres ll i es consideren a lefecte de lordena-ci alfabtica com si fossin ll i c, respectivament, i, pertant, es colloquen al darrere o intercalades, segons quecorrespongui.

    pollinada torcecoll bonana carota

    pollinitzaci toror bony carrilet

    polls trcul bonze carussa

    Aix, doncs, a lhora de confeccionar els glossaris i lesbibliografies dels materials didctics de la UOC, shan detenir en compte aquests criteris dordenaci alfabtica.

    A ms, en el cas de la bibliografia, en ordenar alfabtica-ment el nom dels autors no es tenen en compte les pre-posicions ni catalanes ni estrangeres, com ara de, von,van, etc., que es posen darrere el cognom, a continuacidel nom de pila o de la seva inicial.

    Mozos, S. de los i no De los Mozos, S.

    Ors, Eugeni d i no DOrs, Eugeni

    Riemsdijk, H. van i no Van Riemsdijk, H.

    Mestres, Josep M. ialtres (2007). Manualdestil. La redacci i ledi-ci de textos (3a. ed.,pg. 539-556).Vic/Barcelona: EumoEditorial / Associaci deMestres Rosa Sensat /Universitat deBarcelona / UniversitatPompeu Fabra.

    Ordenaci alfabticaen catal. Documentsde la Secci Filolgica, I(1990, pg. 81-83).Barcelona: InstitutdEstudis Catalans(Biblioteca Filolgica,XIX).

    Ordenaci delstermes (a www.term-cat.cat/productes/docu-ments/ordenac.pdf).

    Lecturesrecomanades

    - ...les eines bsiques que li permeten posar-se en contacte amb els profes-sors, tutors i consultors. [Noms es podria modificar professors, per que-daria desigual amb els altres elements.]

  • FUOC 164 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Saussure, Ferdinand de i no De Saussure, Ferdinand

    Els mots que noms es diferencien daltres amb igualscarcters per una lletra amb signe diacrtic (com la ce tren-cada), per signes grfics (com laccent i la diresi, el guionetdels mots compostos o el punt volat de la ela geminada) opel fet danar amb majscula, es colloquen en segon terme.

    placa cella bota Montreal pujol

    plaa cella bta Mont-real Pujol

    En cas dordenaci alfabtica de termes complexos, s adir, de ms dun mot, saplica lordenaci discontnua.Aquest tipus de classificaci t en compte, en primer lloc,el primer component del sintagma; desprs, el mot ple(substantiu, adjectiu...) o el nexe que apareix en segon lloc(preposici, conjunci, article...), i aix successivament.Per exemple:

    A lhora de confeccionarles llistes terminolgi-ques, el Termcat aplica elsistema dordenaci dis-contnua.

    Exemple 1 Exemple 2

    (1) punt (1) San Lorenzo de El Escorial

    (2) punt alveolar (2) San Luis Potos

    (3) punt darticulaci (3) San Miguel del Padrn

    (4) punt dencaix (4) Sanlcar de Barrameda

    (5) punt dimpacte (5) Sanremo

    (6) punt dincidncia (6) Sant Adri de Bess

    (7) punt de joc (7) Sant Agust de Lluans

    (8) punt de penal (8) Sant Aman de Pedrs

    (9) punt de recolzament (9) Sant Andreu de Castellb

    (10) punt directe (10) Santa Agns del Munt

    (11) punt i coma (11) Santa Maria de Merls

    (12) punt principal (12) Santagaldana

    (13) puntacorrent (13) Santander

    (14) puntaire (14) Santany

    (15) punter (15) Santes Creus

    (16) puntill (16) Santo Domingo

  • FUOC 165 Convencions formals

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Aquest tipus dordenaci ofereix un gran avantatge desdel punt de vista terminolgic, ja que, com que t encompte els espais en blanc i els carcters no alfabtics(guionets, apstrofs, accents, etc.) que es troben entre elscomponents dun sintagma, permet agrupar els termesque pertanyen a una mateixa srie lxica sense les inter-rupcions que provoca lordenaci contnua, com es potveure a continuaci:

    Enciclopdia Catalanautilitza el sistema dorde-naci contnua en lesseves publicacions.

    Exemple 1 Exemple 2

    (1) punt (1) San Lorenzo de El Escorial

    (13) puntacorrent (4) Sanlcar de Barrameda

    (14) puntaire (2) San Luis Potos

    (2) punt alveolar (3) San Miguel del Padrn

    (3) punt darticulaci (5) Sanremo

    (7) punt de joc (10) Santa Agns del Munt

    (4) punt dencaix (6) Sant Adri de Bess

    (8) punt de penal (14) Santagaldana

    (9) punt de recolzament (7) Sant Agust de Lluans

    (5) punt dimpacte (8) Sant Aman de Pedrs

    (6) punt dincidncia (11) Santa Maria de Merls

    (10) punt directe (15) Santander

    (15) punter (9) Sant Andreu de Castellb

    (11) punt i coma (16) Santany

    (16) puntill (12) Santes Creus

    (12) punt principal (13) Santo Domingo

  • FUOC 167 Edici de materials didctics

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Pel que fa a ls demajscules i minscules,vegeu els punts 5 i 7 delquadre que hi ha a la-partat 2 deConvencions formals;respecte a ls de les pre-posicions, consulteu elpenltim punt de lapar-tat 6 de Morfologia isintaxi.

    Edici de materials didctics

    1. Pgina de crdits

    Al comenament de les assignatures (enteses com a con-junt de mduls en suport escrit) hi ha la pgina de crdits,on es descriu breument el currculum de cada un delsautors dels diversos mduls. Aquest s un dels casos enqu shan de tenir en compte unes convencions formalsque a vegades sn difcils daplicar, sobretot pel que fa amajscules i minscules.

    Per a aquesta pgina de crdits shan establert els criterisgenerals que es descriuen a continuaci.

    Es posen ambmajscula les denominacions segents:

    El nom de la llicenciatura, lespecialitat (dins dunacarrera, per exemple), lrea de coneixement, etc.

    - Un llicenciat en Biologia

    - La ctedra dHistria de la Farmcia

    - Un catedrtic de Comptabilitat

    - El programa de doctorat sobre la Societat de la Informaci i el

    Coneixement

    - Lespecialitat dElectrnica [per: Un especialista en electrnica]

    El nom dels departaments, les ctedres, les escoles, lesfacultats, les universitats, etc. Tamb la denominacidels estudis de la UOC, ja que es consideren equiva-lents a les facultats de les altres universitats.

  • FUOC 168 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    - La Universitat de Girona

    - La Facultat de Geografia i Histria

    - LInstitut Maragall

    - El Departament de Lingstica General

    - La Ctedra de Dret Institucional

    - Els Estudis de Psicopedagogia de la UOC

    Es posen ambminscula les formes de designaci gen-rica de les persones:

    - s catedrtic de

    - s mestre des de

    - s professora titular de

    - s professor associat de

    Sescriuen els noms dels autors sense cap frmula de trac-tament (sense especificar Dr. Albert Vidal, per exemple).Posar la copulativa i entre els cognoms no s ms propidel catal que no pas no posar-la-hi; en aquesta qestisha de respectar la voluntat del propietari del nom.

    Es desenvolupa sempre el nom de les universitats(tamb el de la UOC). Es procura no abreujar els nomsde les escoles, facultats, etc.

    No es comena lexplicaci dels currculums amb la formaverbal s. s a dir, no sescriu s catedrtic de PsicologiaEvolutiva, sin Catedrtic de Psicologia Evolutiva

    2. Tractament

    Conv unificar el tractament de lemissor i el receptordels textos que es tracten a la Universitat, ats que sovintprocedeixen dautors diferents.

    Tractament de lautor. Conv fer servir la primera per-sona del plural (nosaltres) quan hi ha implicaci de lau-

  • FUOC 169 Edici de materials didctics

    Servei Lingstic, gener del 2013

    3. Exercicis de selecci

    En els materials didctics de la Universitat es troba regu-larment aquest tipus denumeracions. Conv que quedinunificades, i per aix sestableixen els criteris segents:

    Comenament de lenunciat principal

    a) Si la primera lletra de lenunciat principal coincideixamb el comenament de la frase, va amb majscula.

    1. Els factors de tractament sn

    a) les variables dependents.

    b) les variables que shan de mantenir constants.

    c) les variables que shan deliminar.

    d) les variables independents.

    tor, que vol captar latenci de lestudiant. Per exemple:Fins ara hem vist..., Ens centrarem en....

    Tractament dels estudiants. En el tractament dels estu-diants, que tenen edats diferents, es recomana la segonapersona del plural (vosaltres) perqu s un tractamentneutre, respectus i familiar alhora, allunyat tant del dela tercera del singular (vost), massa distant, com delde la segona del singular (tu), que podria semblar pocrespectus a alg. Ara b, si lautor dalgun mdul ses-tima ms un altre tractament i hi s coherent, sha derespectar. El que sempre sha de vigilar s que no hi hagibarreja de tractaments al llarg dun mateix mdul, araen tercera persona, ara en primera, ara en singular,ara en plural. Aix a part, la UOC sestima ms tractardestudiant, estudiants que no pas dalumne, alumnes lespersones que reben els materials, ats que la primeradenominaci sembla que dna una idea que sn msactives que no pas la segona.

  • FUOC 170 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    b) Si la primera lletra de lenunciat principal no coinci-deix amb el comenament de la frase, lenunciat comenaamb tres punts suspensius i la primera lletra va ambmins-cula.

    1. va nixer a Figueres.

    a) Salvador Dal

    b) Pere Tpies

    c) Sergi Comelles

    d) Cap de les opcions anteriors.

    Final de lenunciat principal

    a) Si la frase de lenunciat principal continua a lesopcions, shi posen tres punts suspensius al final. Sha detenir en compte que es posen dos punts al final de lenun-ciat principal si acaba amb ladjectiu segent o alguna par-tcula que indiqui clarament que hi ha dhaver dos punts(no sha de fer acabar lenunciat principal amb un articleo una preposici que pugui contraures o canviar de gne-re i nombre).

    1. Segons Levelt

    a) la dixi pot ser primria i secundria.

    b) la dixi pot ser social, espacial i temporal.

    c) hi ha termes dctics purs i impurs.

    d) la dixi s la marca que fa referncia a un antecedent del

    mateix discurs.

    b) Si el final de lenunciat principal coincideix amb elfinal de la frase, shi posa un punt o un interrogant si sel cas.

    1. Quina tcnica estadstica constitueix la base de lanlisi factorial?

    a) La correlaci de mitjanes.

    b) La correlaci.

    c) La comparaci de distncies.

    d) Cap de les opcions anteriors.

    Comenament de lenunciat de les opcions

  • FUOC 171 Edici de materials didctics

    Servei Lingstic, gener del 2013

    a) Si lenunciat de les opcions coincideix amb el comen-ament de la frase, la primera lletra va amb majscula.

    1. Digueu quan es va estendre aquest tipus dinvestigacions.

    a) A la dcada de 1950.

    b) A la dcada de 1960.

    c) A la dcada de 1970.

    d) A la dcada de 1980.

    b) Si lenunciat de les opcions no coincideix amb elcomenament de la frase, la primera lletra de lenunciatde les opcions va amb minscula, tret que sigui un nompropi, una sigla, etc. (no sha de fer acabar lenunciat prin-cipal amb un article o una preposici que pugui con-traures o canviar de gnere i nombre).

    1. Un subsidi fix provoca

    a) un augment de la quantitat produda.

    b) una disminuci del preu de mercat.

    c) un decrement de lexcedent dels consumidors.

    d) Totes les opcions anteriors.

    e) Cap de les opcions anteriors.

    (Els casos d i e de lexemple sn enunciats que coincidei-xen amb el comenament de la frase; per tant, comencenamb majscula.)

    Final de lenunciat de les opcions

    a) Si el final de lenunciat de les opcions coincideix ambel final de la frase, shi posa un punt o un interrogant si sel cas.

    1. A quin tipus dinvestigaci pertany?

    a) Histrica.

    b) Bibliogrfica.

    c) Comparativa.

    d) Sense hiptesis.

  • FUOC 172 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    b) Si el final de lenunciat de les opcions no coincideixamb el final de la frase, no shi posa puntuaci, fora quenhi hagi dhaver pel lloc que ocupa a la frase.

    1. No sabia dir.

    a) que

    b) qu

    c) el que

    4. Glossari

    A continuaci sexposen alguns suggeriments per a fer elglossari dels materials didctics, tant en web com ensuport paper, dacord amb les normes dels vocabularis ter-minolgics.

    4.1. Presentaci dels termes

    Shan devitar les majscules

    Els mots corresponents a les entrades han danar ambminscula inicial, tant a la llista de termes com a la case-llade definici.

    Noms sindiquen amb majscula els noms propis, lessigles i les abreviatures que en portin per convenci.

    La manera de distingir el terme de la resta del text sdestacar-lo amb la negreta.

  • FUOC 173 Edici de materials didctics

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Shan devitar els dos punts

    Els dos punts sn una marca tipogrfica que es fa servirper a indicar que hi ha una explicaci a continuaci.Tanmateix, en glossaris i vocabularis el que segueix elterme no s sempre la definici; sovint hi ha indicada lacategoria gramatical i els equivalents en altres llenges.

    Aix, doncs, per a introduir la definici no es fan servir elsdos punts ni en els materials en suport paper ni en els lxicspenjats al web.

    En lloc de

    Diagrama de Casos dsDiagrama que mostra la funcio-nalitat dun sistema.

    CompiladorProgramari que interpreta el codifont dun llenguatge de progra-maci i crea una versi dun exe-cutable binari daquell codi.

    Mapa de ConceptesConjunt grfic de conceptessobre un tema, que es troben lli-gats per vincles de significaci iamb una estructura jerrquicadefinida segons uns objectiuspredeterminats.

    Ha de ser

    diagrama de casos ds m Diagra-ma que mostra la funcionalitatdun sistema.

    compilador m Programari queinterpreta el codi font dun llen-guatge de programaci i crea unaversi dun executable binaridaquell codi.

    mapa de conceptes m Conjuntgrfic de conceptes sobre untema, que es troben lligats pervincles de significaci i amb unaestructura jerrquica definidasegons uns objectius predetermi-nats.

    En lloc de

    Constructor:Servei que sutilitza per a crearobjectes.

    Classe terminal:Classe que no pot tenir subclasses.

    Ha de ser

    constructor m Servei que sutilit-za per a crear objectes.

    classe terminal f Classe que nopot tenir subclasses.

  • FUOC 174 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Es posa un sol terme per entrada

    Per a facilitar laccs a la nomenclatura, conv que elstermes siguin tan simples com sigui possible. Per tant, enels casos de conceptes que poden ser designats de msduna manera, shi han de fer dos o ms termes (segonsque sescaigui) i distingir-los com a sinnims. Sha devi-tar, doncs, ls de conjuncions o parntesis.

    En lloc de

    exemple o demostraciExposici de determinats ele-ments que, per analogia, podentransferir-se a altres continguts osituacions, i que faciliten la com-prensi de les informacions i delscontinguts daprenentatge, conei-xements, idees o procediments.

    classe diferida o virtuals una classe que t un o ms ser-veis declarats per no definits.

    Prima de descompte (prima de-missi)Diferncia entre el valor nominali el valor demissi. T el mateixtractament dinteressos implcitsque la prima de reembossament,amb la distinci que la prima dedescompte equival a uns interes-sos avanats mentre que la dereembossament es relaciona ambuns interessos venuts.

    Ha de ser

    demostraci f Exposici dedeterminats elements que, peranalogia, poden transferir-se aaltres continguts o situacions, ique faciliten la comprensi de lesinformacions i dels contingutsdaprenentatge, coneixements,idees o procediments.sin. exemple

    exemple msin. demostraci

    classe diferida f Classe que t uno ms serveis declarats per nodefinits.sin. classe virtual

    classe virtual fsin. classe diferida

    prima de descompte f Difern-cia entre el valor nominal i elvalor demissi. T el mateixtractament dinteressos implcitsque la prima de reembossament,amb la distinci que la prima dedescompte equival a uns interes-sos avanats mentre que la dereembossament es relaciona ambuns interessos venuts.sin. prima demissi

    prima demissi fsin. prima de descompte

    Vegeu tamb, dinsaquest apartat, el puntShan de buscar equiva-lents catalans.

  • FUOC 175 Edici de materials didctics

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Shan devitar els plurals

    Els termes han de figurar sempre en singular, llevat delscasos en qu es tracti dun plural morfolgic. s possibleque molts dels termes que es fan servir habitualment en eldiscurs especialitzat siguin en plural; tanmateix, no shande fer constar en plural en el glossari.

    En aquest cas, shan entrat dos termes diferents en quhi ha remissi de lun a laltre per sinonmia. Per a ser taneconmics com sigui possible, es considera ms adequatfer constar la definici una sola vegada en el sinnim queve primer en lordre alfabtic. Quan dos termes sn sin-nims, sindica mitjanant labreviatura sin.

    Tamb s possible prioritzar un terme sobre un altre; perexemple, en el cas que un sigui ms utilitzat que laltre. Elterme prioritari duu lespecificaci que t un sinnim com-plementari (sin. compl.), mentre que en el sinnim comple-mentari hi ha una remissi al terme principal. En aquest cas,la definici sinclou en el terme principal.

    En lloc de

    atributsCaracterstiques o propietats deles entitats o relacions. Per exem-ple, de lentitat autor, nom, cog-noms, lloc de naixement, etc.

    Ha de ser

    atribut m Cada una de les carac-terstiques o propietats de lesentitats o relacions. Per exemple,de lentitat autor, ho sn el nom,els cognoms, el lloc de naixe-ment, etc.

    En lloc de

    Classe parametritzada o classegenrica:Classe que ho t tot definitexcepte el tipus dun o ms atri-buts.

    Ha de ser

    classe parametritzada f Classeque ho t tot definit excepte eltipus dun o ms atributs.sin. compl. classe genrica

    classe genrica f Vegeu classeparametritzada.

  • FUOC 176 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Shan devitar les sigles

    Un bon nombre dels termes que es fan servir sn suscep-tibles desdevenir sigles. Tanmateix, en els lxics especia-litzats, per a facilitar laccs a la informaci, s preferibleno escriure les sigles al costat dels termes complets, sincrear una entrada especfica dins lndex que remeti a ladesignaci completa corresponent. Tamb sha descriurela definici a lentrada del terme complet, i no a lentradade la sigla.

    En lloc de

    impost sobre el valor afegit(IVA)Impost general i indirecte querecau sobre el consum i grava elslliuraments de bns i de presta-cions de serveis fets per empresa-ris i professionals, a ms de lesimportacions, amb independn-cia del subjecte importador.

    TADTipus de dades equiparable alstipus predefinits dels llenguatgesde programaci, que el programa-

    Ha de ser

    impost sobre el valor afegit mImpost general i indirecte querecau sobre el consum i grava elslliuraments de bns i de presta-cions de serveis fets per empresa-ris i professionals, a ms de lesimportacions, amb independn-cia del subjecte importador.sigla IVA

    IVA m Vegeu impost sobre elvalor afegit.

    tipus abstracte de dades m Tipusde dades equiparable als tipus pre-definits dels llenguatges de progra-maci, que el programador

    protocolsConjunts de regles que han deseguir dues entitats dun mateixnivell per a entendres.

    sistemes gestors de bases dedadesConsisteixen en un conjunt inte-grat de programes, procediments illenguatges que proporciona elsmitjans necessaris per a descriurei manipular la informaci emma-gatzemada en una base de dades.

    protocol m Conjunt de reglesque han de seguir dues entitatsdun mateix nivell per a enten-dres.

    sistema gestor de bases dedades m Conjunt integrat deprogrames, procediments i llen-guatges que proporciona els mit-jans necessaris per a descriure imanipular la informaci emma-gatzemada en una base de dades.

  • FUOC 177 Edici de materials didctics

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Sovint les sigles que sempren corresponen a una designa-ci en llengua estrangera. Si no hi ha proposta de terme ca-tal per al terme foraster, es pot deixar aquest mateix termei intentar fer una proposta de terme catal. En cas que esfaci servir una sigla en una llengua estrangera per a unterme catal, sha de fer constar en el glossari que aquestasigla s la catalana, encara que no es correspongui amb lesinicials dels mots de la designaci en catal.

    Shan de buscar equivalents catalans

    En principi, en el glossari en llengua catalana noms hihaurien de constar les entrades en aquesta llengua. En laconstrucci de lxics ms complexos s possible confec-cionar un ndex en les llenges en qu apareixen els ter-mes que van sorgint a la unitat didctica. Tanmateix, si noes vol perdre la informaci relativa a altres llenges, shande fer dos passos: en primer lloc, incloure el terme en llen-gua estrangera com a equivalent del terme catal; ensegon lloc, incloure el terme estranger a lndex catal,per afegint-hi una remissi al terme catal. Tamb s

    En lloc de

    XML: Extensible MarkupLanguageEstndard per a definir etiquetesde marca i estructures de dadesde manera que les dades espuguin transmetre fcilment.

    Ha de ser

    extensible markup language mEstndard per a definir etiquetesde marca i estructures de dadesde manera que les dades espuguin transmetre fcilment.sigla XML

    XML m Vegeu extensible mark-up language.

    dor defineix per a satisfer algunanecessitat de programaci, detec-tada sovint durant el procs dedisseny modular.

    Tipus Abstracte de DadesVeure Tad.

    defineix per a satisfer algunanecessitat de programaci, detec-tada sovint durant el procs dedisseny modular.sigla TAD

    TAD m Vegeu tipus abstracte dedades.

  • FUOC 178 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Com es pot veure, shan mantingut els termes en anglsen cursiva, per indicar que es tracta de manlleus que shanincorporat al glossari per que no han estat adaptats.

    recomanable que els termes en angls que no tinguinequivalent en catal apareguin a lndex amb una marcadestrangerisme (per exemple, la cursiva).

    En lloc de

    Separation of Concerns o sepa-raci per interessosDisseny de les classes per mbitsdactuaci, de manera que cadaclasse es dediqui a una activitat, inoms a una, per a obtenir reusa-bilitat.

    Enlla (link):Punt de connexi cap a la infor-maci remota. En largot delsinternautes, la paraula linkar suti-litza per a definir el salt dun URLa un altre per mitj de lhipertext.

    Request (petici)Variable que mesura el nombrede vegades en qu se sollicita unarxiu HTML des dels programesde navegaci dels usuaris.

    Trading (societat de comerexterior)Locuci anglesa que sutilitza pera anomenar les empreses especia-litzades en la comercialitzaci deproductes en mercats exteriors.

    Ha de ser

    separaci per interessos mDisseny de les classes per mbitsdactuaci, de manera que cadaclasse es dediqui a una activitat, inoms a una, per a obtenir reusa-bilitat.en separation of concerns

    separation of concerns f Vegeuseparaci per interessos.

    enlla m Punt de connexi cap ala informaci remota.en link

    link m Vegeu enlla.

    petici f Variable que mesura elnombre de vegades en qu sesollicita un arxiu HTML des delsprogrames de navegaci delsusuaris.en request

    request f Vegeu petici.

    societat de comer exterior fConjunt dempreses especialitza-des en la comercialitzaci de pro-ductes en mercats exteriors.en trading

    trading f Vegeu societat decomer exterior.

  • FUOC 179 Edici de materials didctics

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Els indicadors de cate-goria gramatical i deflexi que es fan servirsn els segents:m substantiu

    masculf substantiu fe-

    menm i f substantiu

    mascul ifemen

    f pl substantiu fe-men plural

    m pl substantiumascul plural

    adj adjectiuv intr verb intransitiuv tr verb transitiuloc locuci

    Indicadorsgramaticals

    En lloc de

    retocadorPersona que sencarrega de reto-car les fotografies.

    intermediari financerPersona o organitzaci que garan-teix la seguretat i la confidenciali-tat de les transaccions al WorldWide Web per mitj de sistemesde pagaments determinats.

    Ha de ser

    retocador -a m i f Professionalespecialitzat en el retoc manual odigital de fotografies.

    intermediari -ria financer -am if Persona o organitzaci quegaranteix la seguretat i la confi-dencialitat de les transaccions alWorldWideWeb permitj de siste-mes de pagaments determinats.

    En cas que es desconegui el gnere (mascul o femen)dalguna entrada cas possible quan es tracta de sigles itermes no catalans sen pot indicar noms la catego-ria gramatical (s a dir, subst. , de substantiu) .Tanmateix, si totes les entrades tenen la mateixa catego-ria gramatical, sen pot fins i tot prescindir i posar di-rectament la definici, aplicant el criteri deconomia dequ sha parlat anteriorment.

    Shan dindicar la categoria gramatical i la flexi

    En un bon nombre de casos sn la marca de flexi i lacategoria gramatical les que assenyalen un canvi de signi-ficat. En els diccionaris de llengua general aquesta infor-maci sol anar a text seguit; tanmateix, en els glossaris esfan entrades separades per a cada terme.

    Per exemple, en la definici de les professions es fa cons-tar, sempre que sigui possible (hi ha usos poc recomanats,com el femen de pilot), la forma femenina de la flexi, jaque aquest s un dels aspectes que permeten distingir les di-verses accepcions dun mot:

    productor -a m i f Persona responsable de dur a terme la gesti econ-

    mica i organitzativa duna producci cinematogrfica, musical, de

    vdeo, etc.

    productora f Empresa responsable de la producci duna obra cinema-

    togrfica, musical, de vdeo, etc.

  • FUOC 180 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    4.2. Redacci de les definicions

    Sha de tenir en compte el tipus de descriptor

    Quan es redacta la definici, conv que el descriptor, sa dir, el mot amb qu comena la definici, tingui lamateixa categoria gramatical que el terme definit. Aix, espoden trobar diferents tipus de definicions segons la cate-goria gramatical del terme que sha de definir.

    a) Substantius: si el terme definit s un substantiu, spreferible que la definici comenci tamb amb un subs-tantiu.

    El mot descriptor ha de ser ms genric que el mot defi-nit: s un mot que lidentifica com a membre de la classea la qual pertany, com per exemple cadira: moble que

    En lloc de

    compte de prdues i guanys ms la recollectora de totes les des-peses i de tots els ingressos meri-tats durant lexercici econmicde lempresa.

    revaloraci dun b mOperacions que anullen els efec-tes de la inflaci en el valor decost dun b.

    dret de subscripci mAtorga per precepte legal un dretpreferent de subscripci de ttolsnous que es concedeix a accio-nistes antics quan es fa unaampliaci de capital, de maneraque laccionista que els exerceixi

    Ha de ser

    compte de prdues i guanys mRecull de totes les despeses i detots els ingressos meritats durantlexercici econmic de lempresa.

    revaloraci dun b m Conjuntdoperacions que anullen elsefectes de la inflaci en el valorde cost dun b.

    dret de subscripci m Dret queatorga per precepte legal un dretpreferent de subscripci de ttolsnous que es concedeix a accio-nistes antics quan es fa unaampliaci de capital, de maneraque laccionista que els exerceixi

    High Data Level Control Protocol de nivell 2 que implementa

    control derrors i control de flux.

    sigla HDLC

    HDLC Vegeu High Data Level Control.

  • FUOC 181 Edici de materials didctics

    Servei Lingstic, gener del 2013

    En lloc de

    actitudinal (contingut)Tipus de coneixement que es basaen un conjunt de principis, creen-ces, valors, tendncies relativa-ment estables i patrons decomportament que guien lacci.

    Ha de ser

    actitudinal adj Dit del coneixe-ment que es basa en un conjuntde principis, creences, valors,tendncies relativament establesi patrons de comportament queguien lacci.

    contingut actitudinal m Tipusde coneixement que es basa enun conjunt de principis, creen-ces, valors, tendncies relativa-ment estables i patrons de com-portament que guien lacci.

    pot subscriure les accions que licorresponguin a lampliaci decapital i mantenir la participacique prviament tenia.

    pot subscriure les accions que licorresponguin a lampliaci decapital i mantenir la participacique prviament tenia.

    En general, quan es tracta de termes formats per un sin-tagma, el descriptor acostuma a ser el mot principal delsintagma, ja que, per exemple, dret de subscripci pertany ala classe dels drets.

    b) Adjectius: per a definir un adjectiu, en general, es faservir un altre adjectiu, un participi, una preposici o unpronom relatiu.

    telemtic adj Que sorigina de la integraci de la informtica amb les

    possibilitats de les telecomunicacions.

    telemtic adj Originat de la integraci de la informtica amb les pos-

    sibilitats de les telecomunicacions.

    En la definici dadjectius tamb sha devitar ls delsparntesis. En aquests casos sha de decidir si val ms defi-nir ladjectiu b perqu introdueix un concepte freqenten el domini, b perqu es pot relacionar amb diversossubstantius, de manera que estalvia dhaver de definirdiversos sintagmes travats molt recurrents.

  • FUOC 182 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Els adjectius han de dur les formes de la flexi masculi-na i femenina. Per aix, sha devitar que apareguin en elsglossaris noms amb la forma masculina o noms amb laforma femenina, fenomen que s degut al fet que sasso-cia un adjectiu amb un mot de lmbit despecialitat moltfreqent. Per a aquests casos shan de seguir les indica-cions anteriors.

    En lloc de

    bijectivaFunci que t la particularitatque tot element del conjunt dar-ribada t exactament una antii-matge.

    exhaustivaFunci que t la particularitat quetot element del conjunt darribadat almenys una antiimatge.

    finitUn conjunt s finit si s buit o bsi t cardinal n.

    numerableUn conjunt que s equipotent alconjunt N.

    Ha de ser

    bijectiu -iva adj Dit de la funcique t la particularitat que totelement del conjunt darribadat exactament una antiimatge.

    exhaustiu -iva adj Dit de la fun-ci que t la particularitat que totelement del conjunt darribadat almenys una antiimatge.

    finit -a adj Dit dun conjunt buito que t cardinal n.

    numerable adj Dit dun conjuntequipotent al conjunt N.

    declaratiu (contingut)Tipus de coneixement que es basaen un conjunt de proposicions quepoden fer declaracions sobre la na-turalesa dun fenomen. Coneixe-ment relatiu al saber.

    declaratiu -iva adj Dit del conei-xement que es basa en un con-junt de proposicions que podenfer declaracions sobre la natura-lesa dun fenomen.

    contingut declaratium Tipus deconeixement que es basa en unconjunt de proposicions quepoden fer declaracions sobre lanaturalesa dun fenomen.

    En utilitzar la frmula Dit de..., saporta informacicomplementria sobre el tipus de nom al qual saplicaladjectiu que es defineix, de manera que es formen sin-

  • FUOC 183 Edici de materials didctics

    Servei Lingstic, gener del 2013

    En lloc de

    inferirEn lmbit de la lectura, aquestahabilitat permet omplir buitsdinformaci a partir dindiciscontextuals de diferents tipus(lingstics, grfics, etc.).

    classificarClassificar els elements dunconjunt s establir una particidel conjunt.

    Ha de ser

    inferir v tr Omplir buits dinfor-maci a partir dindicis contex-tuals de diferents tipus (lings-tics, grfics, etc.), a partir de lalectura dun text.

    classificar v tr Establir una parti-ci dels elements dun conjunt.

    En lloc de

    en lnia locUn recurs est en lnia quan estcontrolat per un ordinador o unaxarxa dordinadors i shi pot establirconnexi demanera independent.

    Ha de ser

    en lnia locDit del recurs inform-tic que s controlat per un ordina-dor o una xarxa dordinadors iamb el qual es pot establir conne-xi de manera independent.

    tagmes com funci bijectiva, funci exhaustiva, conjunt finit,conjunt numerable. Es recomana dincloure aquesta infor-maci complementria en les definicions quan ladjectiudins el domini noms s aplicable a determinats noms.

    Pel que fa a la frmula Relatiu a... o Relatiu o perta-nyent a... (que en els diccionaris de llengua indica que lad-jectiu pot ser aplicat a qualsevol nom i sense un significatespecial no predictible), es recomana de no usar-la o usar-larestrictivament, analitzant si en lrea despecialitat ladjectiuadquireix significats especfics que cal definir amb precisi.

    promocional adj Relatiu o pertanyent a la promoci dun producte, de

    vendes.

    c) Verbs: tal com sha dit per als substantius i sintagmestravats, el descriptor dels verbs ha de ser de la mateixa ca-tegoria gramatical, s a dir, un altre verb.

    d) Locucions: sutilitzen les expressions Dit de... oManera de... per a introduir les definicions.

  • FUOC 184 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    En lloc de

    valor demissiValor per mitj del qual semetenels ttols i que pot coincidir amb elvalor nominal o no coincidir-hi.s la quantitat que el subscriptordel ttol ha de desemborsar entotal per a adquirir-lo. Pot ser:

    A la par: quan els ttols semeten aun valor igual al valor nominal.

    Sobre la par o amb prima: quanel valor demissi, per a lesaccions o participacions de capi-tal, s superior al valor nominal.

    Sota la par: quan els ttols seme-ten a un valor inferior al valornominal. El TRLS prohibeix le-missi per sota de la par.

    Ha de ser

    valor demissim Valor per mitjdel qual semeten els ttols, quepot coincidir amb el valor nomi-nal o no coincidir-hi, i que s laquantitat que el subscriptor ha dedesemborsar per a adquirir-lo.

    fora de lnia locQuan un recurs est fora de lniano est controlat per cap ordina-dor o xarxa informtica i solamentshi pot establir connexi permitj de la intervenci humana.

    no presencial locEs diu de lactivitat formativaque es duu a terme sense necessi-tat danar fsicament al centreque la imparteix.

    fora de lnia loc Dit del recursinformtic que no s controlatper cap ordinador o xarxa infor-mtica i amb el qual solament espot establir connexi per mitjde la intervenci humana.

    no presencial loc Dit de lactivi-tat formativa que es duu a termesense necessitat danar fsica-ment al centre que la imparteix.

    Shan devitar les definicions complexes

    Com ja sha dit abans, el glossari s una eina per a fixarels conceptes. Per tant, noms shi ha dincloure una defi-nici que orienti i permeti aclarir dubtes conceptuals dinslmbit en qu es treballa, i sha de mirar devitar les defini-cions massa llargues i fins i tot enciclopdiques. Si es pensaque aquesta informaci s imprescindible, val ms que sin-clogui en la unitat didctica que no pas en el glossari.

  • FUOC 185 Edici de materials didctics

    Servei Lingstic, gener del 2013

    En lloc de

    ExternalitatsEfectes externs que es produeixen,de vegades, en desenvolupar unaactivitat. Poden ser positives onegatives. En aquest context, unaexternalitat negativa que es pro-dueix com a conseqncia de lac-tivitat industrial s la polluci delmedi ambient. Una externalitatpositiva derivada de la mateixaactivitat podria ser la concentracidempreses en una mateixa rea,cosa que genera un efecte datrac-ci en altres empreses perqu su-biquin en aquesta rea.

    Ha de ser

    externalitat f Efecte extern quees produeix, de vegades, en des-envolupar una activitat.

    externalitat negativa f Externa-litat que t conseqncies perju-dicials per a lentorn de lactivi-tat.

    externalitat positiva f Externa-litat que t efectes beneficiososper a lentorn de lactivitat.

    La manera dincorporar tota la informaci de lexemplede valor demissi s incloure-la com a termes indepen-dents, i afegir la informaci imprescindible, per que noforma part de la definici, en una nota:

    valor demissi m Valor per mitj del qual semeten els ttols, que pot

    coincidir amb el valor nominal o no coincidir-hi, i que s la quantitat

    que el subscriptor ha de desemborsar per a adquirir-lo.

    valor demissi a la par m Valor demissi en qu els ttols semeten a

    un valor igual al valor nominal.

    valor demissi sobre la par m Valor demissi en qu els ttols seme-

    ten a un valor superior al valor nominal.

    sin. compl. valor demissi amb prima

    valor demissi amb prima m

    sin. valor demissi sobre la par

    valor demissi sota la par m Valor demissi en qu els ttols seme-

    ten a un valor inferior al valor nominal.

    Nota: El TRLS prohibeix lemissi per sota la par.

    Un altre exemple:

  • FUOC 186 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    5. Referncies bibliogrfiques

    A continuaci es donen unes indicacions generals per adistribuir la informaci en les entrades bibliogrfiques. Caltenir en compte que aquestes normes no es poden aplicarde manera sistemtica, perqu pot passar que el fet devoler-les seguir al peu de la lletra en tots els casos provoquiincoherncies en la puntuaci o faltes de sintaxi, com en elcas de fonts o referncies dins el text o de lectures que escomenten o es recomanen en una explicaci (per exemple,els textos complementaris que hi ha en els materials didc-tics). En aquests casos no pot ser obligatori seguir lordreestablert, suprimir parntesis, etc., sin que s prioritarique lestructura resulti lgica i entenedora.

    5.1. Indicacions generals

    Lestructura general duna referncia bibliogrfica escompon duna srie delements que identifiquen lobra quees vol citar. La disposici daquests elements i la formaque prenen han de ser homognies, per la qual cosa enaquest apartat es recullen diverses orientacions que shande tenir en compte a lhora delaborar les refernciesbibliogrfiques.

    5.1.1. Elements duna citaci

    Autors

    Quan hi ha ms dun autor o autora, shan de separar elsnoms amb un punt i coma i prescindir de la conjuncicopulativa i. Daltra banda, dacord amb els criteris deformaci dabreviatures, entre les inicials del nom com-post hi ha dhaver un espai.

    - Ausubel, David P.; Sullivan, Edmund V. [o Ausubel, D. P.; Sullivan, E. V.] [i

    no Ausubel, David P. i Sullivan, Edmund V. ni Ausubel, D.P.; Sullivan, E.V.]

    Per a fer referncia alautoria duna obracollectiva senseesmentar els noms delsautors, lexpressi quehi correspon s Diversosautors i no les abrevia-tures VV.AA. ni AA.VV.

    Diversos autors

  • FUOC 187 Edici de materials didctics

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Si hi ha els noms dels autors sencers, shan de deixarsencers, sempre que no hi hagi falta de coherncia enuna mateixa llista; s a dir, si narriben de sencers i da-breujats, shan dabreujar tots o buscar els abreujats icompletar-los.

    - Vilar, Pierre [i no Vilar, P.]

    La inversi cognom + nom es fa quan es tracta dunallista de bibliografia i noms al comenament de len-trada bibliogrfica (1), ja que s til per a fer lordenacialfabtica. Per no cal fer-la si dins la referncia es repe-teix el nom de lautor o sen citen daltres ni quan la re-ferncia s, per exemple, el peu duna citaci textual (2)o una lectura que es recomana de manera redactada (3).Tampoc no cal invertir el nom i el cognom quan la llistade bibliografia es fa seguint un criteri que no s lordrealfabtic.

    (1) Termes, J. (1986). De la revoluci de setembre a la fi.... A: P.

    Vilar (ed.). Histria de Catalunya...

    (2) El nen ha de poder aprendre, ha de ser capa dimitar. James

    M. Baldwin (1902), Social and ethical interpretations in mental

    development, Nova York, Macmillan.

    (3) Per a ms informaci, vegeu elManual destil de J. M. Mestres.

    Quan lautor citat s leditor, compilador, coordinador,director, etc. de lobra (responsabilitat secundria), acontinuaci del nom es posa labreviatura corresponentamb minscula i entre parntesis.

    - Costa, Joan; Nogu, Neus (coordinadors) (1998). Curs de correcci de tex-

    tos orals i escrits. Prctiques autocorrectives. Vic: Eumo / Generalitat de

    Catalunya, Direcci General de Poltica Lingstica.

    Quan se cita un autor o autora dues o ms vegadesseguides o quan cal repetir-ne el nom en la mateixa refe-rncia, sha de tornar a escriure el nom complet i no es faservir el sistema del gui llarg () ni del gui extrallarg().

    collaborador/a coll.compilador/a comp.coordinador/a coord.curador/a cur.director/a dir.editor/a ed.epilogista ep.illustrador/a ill.prologuista prol.redactor/a red.traductor/a trad.

    Responsabilitatsecundria

  • FUOC 188 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Pel que fa als materials didctics, en el text principal(caixa A) no shan de destacar amb negreta (o semibold)els noms dels autors citats en fonts, peus de figura oentrades bibliogrfiques (completes o no). En els textos almarge (caixa B) s que shan de marcar amb negreta (osemibold) els noms dels autors, tret dels casos en qu si-guin breus referncies entre parntesis del tipus autor+ any, per exemple.

    Any

    Lany dedici es colloca immediatament desprs delnom de lautor. Es pot donar el cas que en una entrada bi-bliogrfica hi hagi dos anys diferents, el de la primeraedici i el de ledici a qu es fa referncia. En aquestscasos, la informaci es pot estructurar de dues maneresdiferents, segons com arribi, s a dir, segons com sindi-qui a loriginal.

    - Broadbent, Donald E. (1983). Percepcin y comunicacin (ed. original

    1958). Madrid: Debate.

    O b:

    - Broadbent, Donald E. (1958). Percepcin y comunicacin. Madrid:

    Debate, 1983.

    Ttol

    El ttol i, si nhi ha, el subttol duna obra sinclouen enla referncia bibliogrfica corresponent escrits en cursi-va.

    Si cal, el ttol duna obra o dun altre tipus de documentque no shagi publicat en catal pot anar seguit de la tra-ducci corresponent, entre claudtors i amb cometessimples.

    - Motivation, Konflikt und Handlungskontrolle [Motivaci, conflicte i con-

    trol de lacci].

  • FUOC 189 Edici de materials didctics

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Els captols dun llibre sescriuen en rodona i entrecometes.

    - Prez Gmez, ngel (1989). Paradigmas contemporneos en investiga-

    cin didctica. A: Jos Gimeno Sacristn; ngel Prez Gmez

    (comp.). La enseanza, su teora y su prctica (pg. 95-138). Madrid: Akal

    Universitaria.

    Els ttols darticles tamb sescriuen en rodona i entrecometes. Si sn articles dun diari o una revista, shandindicar lany i el dia del mes.

    - Abril, Joan; Costa, Joan (1987, juny). Notes per a un curs de correc-

    ci. Com. Ensenyar catal als adults (nm. 13, pg. 26-31). Barcelona:

    Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

    Editorial i lloc dedici

    Si ledici ha anat a crrec de dues institucions o ms dedues, han danar separades amb una barra inclinada.

    - Barcelona: Prtic / Universitat Oberta de Catalunya

    Quan la responsabilitat dautor o autora coincideix ambla responsabilitat deditorial, shan de citar les obresdirectament pel ttol.

    - Proposta dabreviatures, sigles i smbols (1990). Barcelona: Universitat de

    Barcelona, Servei de Llengua Catalana.

    Els noms del lloc dedici shan de traduir i, quan nhiha dos o ms de dos, han danar separats amb una barrainclinada.

    - Londres / Nova York: Routledge [i no London, New York: Routledge]

    Collecci

    El nom de la collecci es posa entre cometes i ambmajscula (tant els substantius com els adjectius).

  • FUOC 190 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    -Alberich, Joan; Ros, Montserrat (1993). La transcripci dels noms propis grecs

    i llatins. Barcelona: Enciclopdia Catalana (Biblioteca Universitria, 13).

    - Formaci del plural dels manlleus (1992). Barcelona: Termcat / Generalitat

    de Catalunya, Departament de Cultura (Criteris Lingstics per a la

    Terminologia, 4).

    5.1.2. Citaci dins un context

    Quan dins un text hi ha una referncia bibliogrfica, nosha de fer la inversi de nom i cognom de lautor o auto-ra ni posar el cognom tot amb majscules.

    Quan en textos catalans apareixen referncies de ttolsdobres, conferncies, ponncies, etc. en una llengua queno fa servir les mateixes convencions formals que el cata-l, sha de respectar la manera de la llengua original, sem-pre que hi hagi coherncia.

    - A lltim congrs celebrat amb el nom de Consciousness Reframed

    [Conscincia Reformulada], en una ponncia titulada Not Science,

    nor History: Post Digital Biological Art and a Distant Cousin [Ni cin-

    cia ni histria: art biolgic postdigital i un cos lluny], explicava que...

    5.1.3. Referncies internes

    En els documents hi ha sovint referncies a publica-cions o fonts de taules i grfics, en les quals sindicacom a mxim lautor, lany i la pgina corresponents.Aquest sistema de referncia admet diverses variants, comara:

    (Autor/a, any, pg.) (Rodrguez, 1984, pg. 25-26)

    Autor/a (any, pg.) Halle (1973, pg. 36)

    Autor/a (any) Rubio (1995)

    (Autor/a, any) (Anguera, 1985)

    Normalment sha devitar collocar aquestes refernciesen notes a peu de pgina.

  • FUOC 191 Edici de materials didctics

    Servei Lingstic, gener del 2013

    5.2. Citaci de documents en paper

    La disposici dels elements de les entrades bibliogrfi-ques pot variar segons el tipus de document al qual es facireferncia. En aquest apartat hi ha classificats els tipus dedocuments ms habituals i lestructura bibliogrfica quehan de tenir.

    Per a cada tipus de document shan recollit la majoriadelements que es poden fer servir per a construir una cita-ci bibliogrfica (quadres grisos). Cal tenir en compte queno sempre es poden fer servir tots els elements que hi ha re-collits en els quadres, sigui perqu no hi ha esment de res-ponsabilitat secundria (llavors sha dometre aquestainformaci), sigui perqu no hi ha nmero dedici,volum o pgines o qualsevol altre element.

    Llibres o monografies

    En aquest cas sesmenten dos models de citaci biblio-grfica, segons si es tracta duna obra referenciada pel nomde lautor o duna obra collectiva referenciada pelnom del responsable de publicaci.

    Cognom(s) autor/a, Nom complet (any). Ttol de lapublicaci. Subttol de la publicaci [Traducci del ttol dela publicaci] (edici, volum, pgines). Esment de res-ponsabilitat secundria (traductor/a, editor/a, prologuis-ta, illustrador/a, coordinador/a, etc.) [opcional]. Llocdedici: Editorial (Collecci, nmero) [opcional].

    - Rodrguez, Inma (2003). Mrqueting.com i comer electrnic en la societat

    de la informaci. Barcelona: Prtic / Universitat Oberta de Catalunya

    (Biblioteca Oberta, 2).

    - Himanen, Pekka (2003). Ltica del hacker i lesperit de lera de la informa-

    ci. Linus Torvalds (prol.); Manuel Castells (ep.); Marta Garca Madera

    (trad.). Barcelona: Prtic / Universitat Oberta de Catalunya (Biblioteca

    Oberta, 22).

    - Esteve, Francesc i altres (2003). Diccionaris, normativa i llengua estn-

    dard. Del Fabra al Diccionari de lInstitut. Palma: Documenta Balear

    (Arbre de Mar, 8).

  • FUOC 192 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    - George, Susan; Wolf, Martin (2003). La globalitzaci liberal. A favor i en

    contra. Salvador Company; Anna Torcal (traductors). Barcelona:

    Empries (Biblioteca Universal, 176).

    - Bits o paper: les conclusions del primer congrs de la publicaci electrnica

    (2000). Slvia Llombart (ed.). Barcelona: Collegi de Periodistes de

    Catalunya (Ones i Bits, 2).

    Cognom(s) responsable, Nom complet (coordinador/a,director/a, editor/a, etc.) (any). Ttol de la publicaci.Subttol de la publicaci (edici, volum, pgines). Esmentde responsabilitat secundria (collaborador/a, traduc-tor/a, prologuista, etc.). Lloc dedici: Editorial (Collec-ci, nmero) [opcional].

    - Baker, Mona (ed.) (1998). Routledge Encyclopedia of Translation Studies.

    Londres / Nova York: Routledge.

    - Sol, Joan i altres (editors) (2002). Gramtica del catal contemporani

    (3a. ed., 3 vol.). Gemma Rigau (coll.). Barcelona: Empries.

    Parts de llibres o monografies, contribucions en unamiscellnia, compilacions

    Cognom(s) autor/a, Nom complet (any). Ttol de lapart de la publicaci. A: Nom complet + Cognom(s)autor/a. Ttol de la publicaci (edici, volum, pgines).Lloc dedici: Editorial (Collecci, nmero).

    - Vidal, Toms (2000, juny). La imatge cartogrfica de lilla de Menorca

    des dels orgens al primer ter del segle XVIII. A: Treballs de la Societat

    Catalana de Geografia (vol. XVII, pg. 53-54). Barcelona: Societat

    Catalana de Geografia / Diputaci de Barcelona.

    - Bells, Joan (1999). Saber donar informaci. A: Rosa Artigas (coord.).

    Habilitats comunicatives. Una reflexi sobre els usos lingstics (pg. 71-

    147). Vic: Eumo (Llengua i Text, 3).

    - Aguilar-Amat, Anna (1998). La terminologa y su documentacin. A:

    Jaume Bar; Pilar Cid (editors). Anuari Socadi de Documentaci i

    Informaci (pg. 77-84). Barcelona: Societat Catalana de Documentaci.

    - Milln, Jos Antonio (1996). La industria de los contenidos. A: Jos

    Antonio Milln. La edicin electrnica y multimedia (pg. 71-89).

    Salamanca: Tesitex.

  • FUOC 193 Edici de materials didctics

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Publicacions peridiques

    Ttol de la publicaci (mes + any, nmero). Responsabilitatde la publicaci. Lloc dedici: Editorial. Srie [opcional].Notes [opcional]. Nmero ISSN [opcional].

    - El Temps (mar de 2004, nm. 1032). Valncia: Edicions Pas Valenci.

    - Llengua i s. Revista Tcnica de Normalitzaci Lingstica (2n. quadrimes-

    tre 2001, nm. 21). Barcelona: Departament de Cultura de la

    Generalitat de Catalunya, Direcci General de Poltica Lingstica. ISSN

    1134-7724.

    - Revista de Llengua i Dret (desembre de 2003, nm. 40). Antoni Milian i

    Massana (dir.). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Escola

    dAdministraci Pblica de Catalunya.

    Articles en publicacions peridiques

    Cognom(s) autor/a, Nom complet (any, dia i mes).Ttol de larticle. Esment de responsabilitat secund-ria (traductor/a, editor/a, prologuista, illustrador/a,coordinador/a, etc.) [opcional]. Ttol de la publicaci.Secci (volum, nmero, pgines). Lloc dedici:Editorial. Nmero ISSN [opcional].

    - Cantenys, Elisabet (2004, 24 de mar). Homenatge a Catalunya emocio-

    na el pblic angls. Avui. Secci de Cultura i Espectacles (pg. 43).

    - Garolera, Narcs (2002, febrer). La llengua de Verdaguer. Serra dOr

    (nm. 506, pg. 11-13).

    - Bguena, Nria (2004, maig). La bona educaci medieval. Com men-

    jar i beure segons Eiximenis. Spiens (nm. 19).

    Documents presentats en reunions cientfiques

    Els treballs que es presenten en reunions cientfiques(congressos, seminaris, etc.) poden ser de diversos tipus;per tant, sha dindicar de quina mena de document estracta (article, comunicaci, estudi, etc.).

    Cognom(s) autor/a, Nom complet (any, mes). Ttolde la part de la publicaci. A: Nom complet +Cognom(s) autor/a. Ttol de la publicaci (edici,

  • FUOC 194 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    volum, pgines). Tipus de document. Lloc dedici:Editorial.

    -Martnez, Apollnia (2002, novembre). Aspectes jurdics dels noms de

    domini. A: Jornades de Comer Electrnic. Ponncia. Mallorca:

    Universitat de les Illes Balears.

    - Badia i Margarit, AntoniM. (2000, juliol). Risc i certesa de la neologia.

    A: Actes del I Seminari de Neologia (pg. 17-27). Conferncia. Barcelona:

    Universitat Pompeu Fabra.

    Tesis (de doctorat, llicenciatura, etc.) i treballsdinvestigaci

    Conv especificar tamb de quin tipus de document estracta.

    Cognom(s) autor/a, Nom complet (any). Ttol de latesi o treball. Direcci de la tesi o treball [opcional].Tipus de document. Lloc de presentaci. Notes [opcio-nal].

    - Torrent, Joan (2002). Innovaci tecnolgica, creixement econmic i econo-

    mia del coneixement: una aproximaci emprica, agregada i internacional a la

    incorporaci del coneixement a lactivitat productiva durant la dcada dels

    noranta. Tesi doctoral presentada als Estudis dEconomia i Empresa de la

    Universitat Oberta de Catalunya.

    - Oliver, Antoni (2004). Adquisici dinformaci lxica i morfosintctica a

    partir de corpus sense anotar: aplicaci al rus i al croat. Tesi doctoral pre-

    sentada al Departament de Lingstica General de la Universitat de

    Barcelona.

    Altres documents no publicats

    Cognom(s) autor/a, Nom complet (any). Ttol deldocument. Document indit. Ciutat: Lloc de presenta-ci.

    -Minurtia. Estudis Ambientals (1995). Evoluci de les poblacions de perdiu

    (Alectoris rufa) a la zona volcnica de la Garrotxa. Document indit.

    - Pelegrina, Manuel (1992). Apunts de psicologia de la instrucci (curs 1991-

    1992). Document indit.

  • FUOC 195 Edici de materials didctics

    Servei Lingstic, gener del 2013

    - Dubon, M. Llusa (1985). Cartografia del port de Ma del segle XVIII.

    Document indit.

    Lleis, sentncies, resolucions i altres normes

    Ttol. Publicaci, data de publicaci, nmero, pgines(notes) [opcional].

    - Llei 1/2003 duniversitats de Catalunya. El nou marc legal del sistema

    universitari catal, 19 de febrer de 2003.

    - Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecci contra la contaminaci acs-

    tica, 12 de juny de 2002.

    - Text refs de la llei de contractes de les administracions pbliques, 16 de

    juny de 2000.

    - Llei 29/2002, de 30 de desembre. Primera llei del Codi civil de

    Catalunya, 2003, 23 pgines.

    - Llei 12/2002, de 14 de juny, del transport per cable. Diari Oficial de la

    Generalitat de Catalunya, 27 de juny de 2002, nm. 3665, 43 pg.

    - Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administra-

    cions pbliques i del procediment administratiu com, 137 pg.

    5.3. Citaci de documents audiovisuals i grfics

    Documents audiovisuals

    Els vdeos i les pellcules se solen citar habitualment pelttol, tret que es vulgui fer ressaltar alguna responsabilitatconcreta. Conv indicar el tipus de document de qu estracta, en quin suport va i la durada.

    Si se citen vdeos que formen part duna srie, es pot ferservir un sistema parallel al dels llibres: el nom de la srieen cursiva i el captol concret entre cometes.

    a) Enregistraments sonors

    Cognom(s) autor/a, Nom complet (any). Ttol del docu-ment [designaci especfica del tipus de material] (edici).Menci de responsabilitat. Lloc de publicaci: Editorial.Nombre dunitats (durada) (Collecci, nmero).

  • FUOC 196 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    - Victria dels ngels (1992). Canons tradicionals catalanes [enregistra-

    ment sonor]. Londres: Collins Classics. 1 disc compacte (58 min).

    - La veu dels poetes [enregistrament sonor] (1993). Barcelona: PDI. 1 disc

    compacte.

    - Sant Jordi i festes de primavera [enregistrament sonor] (1988). Barcelona:

    Gra. 1 casset sonora.

    b) Pellcules i enregistraments de vdeo

    Ttol del document [designaci especfica del tipus dematerial] (any, edici). Menci de responsabilitat. Llocde publicaci: Editorial. Nombre dunitats (durada)(Collecci, nmero).

    - Lilla de lholands [pellcula cinematogrfica] (2002). Sigfrid Monlen

    (dir.). Barcelona: Lauren Films (104 min).

    - Carcies [pellcula cinematogrfica] (1998). Ventura Pons (dir.).

    Barcelona: Lauren Films (94 min).

    - El pacient angls [pellcula cinematogrfica] (1997). Anthony Minghella

    (dir.) Barcelona: Lauren Films (165 min).

    - Abre los ojos [pellcula cinematogrfica] (1997). Alejandro Amenbar

    (dir.). Madrid: Leo Films (130 min).

    - Lor de Moscou [enregistrament de vdeo] (2004). M. Dolors Genovs (dir.).

    Barcelona: Televisi de Catalunya / Enciclopdia Catalana. 1 disc ptic

    (DVD) (65 min).

    - Els nens perduts del franquisme [enregistrament de vdeo] (2003).

    Barcelona: Televisi de Catalunya / Enciclopdia Catalana. 2 discs

    ptics (DVD).

    - El senyor dels anells [enregistrament de vdeo] (2003). New Line Home

    Entertainment: Aurum Produccions. 2 discs ptics (DVD) (172, 147

    min).

    - Les aventures den Massagran [enregistrament de vdeo] (1995).

    Barcelona: La Magrana. 1 videocasset (40 min) (Super3, 1).

    - Larquitectura del realisme a Barcelona [enregistrament de vdeo] (1990).

    Barcelona: ETSAV. 3 videocassets.

    c) Programes de rdio i televisi

    Ttol. Nom del programa (any). Responsabilitat [opcio-nal]. Entitat responsable de lemissi. Data demissi.

  • FUOC 197 Edici de materials didctics

    Servei Lingstic, gener del 2013

    - Origen de lunivers i origen de lhome. Convidat del segle (1999).

    Catalunya Cultura. 28 de maig de 1999.

    - Nacions desunides. 30 minuts (2003). Televisi de Catalunya. 29 de

    juny de 2003.

    - Lescola a casa. Entre lnies (2000). Televisi de Catalunya. 31 de gener

    de 2000.

    - Educaci i noves tecnologies.Millenium (1999). Canal 33. 22 de mar

    de 1998.

    - Amb el cartell de complet. 30 minuts (1999). Televisi de Catalunya. 19

    de setembre de 1999.

    Materials grfics

    Cognom(s) autor/a, Nom complet (any). Ttol deldocument [designaci especfica del tipus de material](edici). Menci de responsabilitat. Lloc de publica-ci: Editorial. Nombre dunitats (Collecci, nme-ro).

    - Sabater, Jordi (1997). El llegat naturalista de Jordi Sabater Pi [material gr-

    fic]. Barcelona: Universitat de Barcelona. 4 lmines.

    - El cartell a Catalunya: 1888-1936 [material grfic] (1995). Barcelona:

    Ajuntament de Barcelona. 30 reproduccions dobres dart.

    - El romnic del Museu Nacional dArt de Catalunya [material grfic] (1995).

    Barcelona: Ajuntament de Barcelona. 1 carpeta de lmines.

    5.4. Citaci de documents electrnics

    Els elements de les entrades bibliogrfiques dels docu-ments electrnics no coincideixen amb els dels documentsen paper i varien segons el tipus de document al qual es facireferncia.

    Publicacions

    Cognom(s) autor/a, Nom complet (any). Ttol de lapublicaci [unitat de contingut + tipus de suport].Editorial. [Data de consulta].

    Criteris de citacibibliogrfica (awww.termcat.cat/ pro-ductes/documents/cita-ciobiblio.pdf).

    InternationalOrganization forStandardization(2002). ISO 690-2:Information and docu-mentation: Bibliographicreferences. Ottawa:National Library ofCanada.

    Mestres, Josep M. ialtres (2007). Manualdestil. La redacci i le-dici de textos (3a. ed.).Vic/Barcelona: EumoEditorial / Associaci deMestres Rosa Sensat /Universitat deBarcelona / UniversitatPompeu Fabra.

    Fonts de consulta

  • FUOC 198 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    - Prats Catal, Joan (2002). Institucions i desenvolupament a lAmrica

    Llatina. Un rol per a ltica? [article en lnia]. UOC. [Data de consulta: 7

    de juny de 2002].

    - Castells, Manuel; Tubella, Imma (directors) (2002). Projecte Internet

    Catalunya (PIC): la societat xarxa a Catalunya [informe de recerca en

    lnia]. UOC. [Data de consulta: 28 de febrer de 2003].

    Si hi ha ms de tres autors, com a mxim se citen els tresprimers i desprs es posa lexpressi i altres.

    - Guitert, Montse; Gimnez, Ferran; Garcia, Iolanda, i altres (2002).

    Prsentation de la mthodologie danalyse et des rsultats de ltude compara-

    tive de trois expriences rgionales dapprentissage coopratif en environnement

    ducatif ouvert (Lyon, Lige et Catalogne) [document de projecte en lnia].

    UOC. [Data de consulta: 7 de juny de 2002].

    Ressenyes

    Cognom(s) autor/a, Nom complet (any de publicacide la ressenya). Ressenya del llibre + Ttol + nom delautor/a del llibre [tipus de suport]. Ttol de la publica-ci (nmero). Editorial. [Data de consulta].

    Nmero ISSN [opcional]

    - Serradell, Enric (2007). Ressenya del llibre Didctica universitaria en

    entornos virtuales de enseanza-aprendizaje de Guillermo Bautista,

    Federico Borges i Anna Fors [en lnia]. UOC Papers (nm. 4). UOC.

    [Data de consulta: 7 de novembre de 2007].

    ISSN 1885-1541

    - Roig, Toni (2004). Ressenya del llibre The new media book de Dan

    Harries (ed.) [en lnia]. UOC. [Data de consulta: 23 de juny de 2004].

    - Cobars, Josep (2003). Ressenya del llibre Information Architecture for the

    WWW de Peter Morville i Louis Rosenfeld [en lnia]. UOC. [Data de

    consulta: 27 de febrer de 2003].

  • FUOC 199 Edici de materials didctics

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Publicacions peridiques

    Ttol de la publicaci (mes + any, nmero) [unitat decontingut + tipus de suport]. Responsable de la publi-caci. Editorial. [Data de consulta].

    Nmero ISSN [opcional]

    - Digithum. Revista Digital dHumanitats (2004, nm. 6) [revista en lnia].

    UOC. [Data de consulta: 23 de juny de 2004].

    ISSN 1575-2275

    - Caplletra. Revista Internacional de Filologia (1997, nm. 23) [revista en

    lnia]. Institut de Filologia Valenciana. [Data de consulta: 22 de setem-

    bre de 2004].

    ISSN 0214-8188

    Articles en publicacions peridiques

    Cognom(s) autor/a, Nom complet (any, dia i mes).Ttol de la part de la publicaci [unitat de contingut +tipus de suport]. Ttol de la publicaci. Secci (volum, n-mero). Editorial. [Data de consulta].

    Nmero ISSN [opcional]

    - Tirado, Francisco Javier; Glvez, Anna (2002). Comunitats virtuals,

    ciborgs i xarxes sociotcniques: noves formes per a la interacci social

    [article en lnia]. Digithum (nm. 4). UOC. [Data de consulta: 27 de fe-

    brer de 2003].

    ISSN 1575-2275

    -Manovich, Lev (2002, desembre). Lavantguarda com a programari [ar-

    ticle en lnia]. Artnodes. Articles (nm. 4). UOC. [Data de consulta: 2 de

    novembre de 2004].

    ISSN 1695-5951

  • FUOC 200 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    - Gabinet de Premsa (2001, maig). Entrevista a Jos Manuel Lara, con-

    seller delegat del Grup Planeta: Shan de crear sistemes de control per

    a protegir els drets dautor a la xarxa [entrevista en lnia]. UOC. [Data

    de consulta: 2 de novembre de 2004].

    Monografies, dossiers i compilacions en publica-cions peridiques

    Cognom(s) autor/a, Nom complet (any). Ttol de lapart del monogrfic. A: Nom complet + Cognom(s)autor/a del monogrfic (coord.). Ttol del monogr-fic [unitat de contingut + tipus de suport]. Ttol de lapublicaci (volum, nmero). Editorial. [Data de consul-ta].

    Nmero ISSN [opcional]

    - Veltman, Kim H. (2005). Desafiaments en les aplicacions de les

    TIC/TCU en el patrimoni cultural. A: Csar Carreras (coord.). TIC i

    patrimoni [dossier en lnia]. Digithum (nm. 7). UOC. [Data de consul-

    ta: 27 de juny de 2005].

    ISSN 1575-2275

    - Camps, Joan (2004). Humanistes per al segle xxI A: Isidor Mar

    (coord.). Les professions de les Humanitats en la societat del coneixe-

    ment [dossier en lnia]. Digithum (nm. 6). UOC. [Data de consulta: 27

    de juny de 2005].

    ISSN 1575-2275

    Documents presentats en reunions acadmiques,congressos (ponncies, treballs...)

    Cognom(s) autor/a, Nom complet (any). Ttol deldocument [unitat de contingut + tipus de suport]. A:Nom de lacte (Data: Lloc). Editorial. [Data de consulta].

    - Climent, Salvador (2003). Les noves professions dels fillegs davui

    [crnica en lnia]. A: Jornada sobre les Noves Professions Lingstiques i

  • FUOC 201 Edici de materials didctics

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Literries (2003: Barcelona). UOC. [Data de consulta: 28 de febrer de 2003].

    - Bates, Tony (2002). Aspectes culturals i tics en lensenyament interna-

    cional a distncia [conferncia en lnia]. A: Programa de doctorat interdis-

    ciplinari i internacional sobre la Societat de la Informaci i el Coneixement

    (2001: Barcelona). UOC. [Data de consulta: 7 de juny de 2002].

    - Partal, Vicent (2002). Periodistes i documentalistes: on s la frontera?

    [conferncia en lnia]. A: Trobada de presentaci del segon semestre del curs

    2002-2003 (2002: Barcelona). UOC. [Data de consulta: 27 de febrer de

    2003].

    - Sigals, Carles (2002). El potencial interactiu dels entorns virtuals

    densenyament i aprenentatge en leducaci a distncia [ponncia en

    lnia]. A: X Trobada Internacional dEducaci a Distncia (2001:

    Guadalajara). UOC. [Data de consulta: 7 de juny de 2002].

    - Cardenal, Ana Sofa; Batlle, Albert (2001). Sntesi del debat [sntesi

    de debat en lnia]. A: Cap a un nou mbit internacional? (2001:

    Barcelona). UOC. [Data de consulta: 24 de maig de 2002].

    Colleccions o publicacions seriades (documents detreball, treballs de doctorat...)

    Cognom(s) autor/a, Nom complet (any). Ttol de lapublicaci [unitat de contingut + tipus de suport].Editorial (Collecci, nm.). [Data de consulta].

    - Riba, Marta (2003). Les llistes de distribuci com a xarxes de discurs: el cas

    dIphealth [treball de doctorat en lnia]. UOC (Treballs de Doctorat,

    TD03-002). [Data de consulta: 4 de febrer de 2003].

    - Meseguer, Antoni; Rodrguez, Inma (2002). Situaci i perspectives del

    comer electrnic a Espanya: una anlisi a partir del volum del negoci elec-

    trnic [document de treball en lnia]. UOC (Working Paper Series,

    WP02-004). [Data de consulta: 24 de maig de 2002].

  • FUOC 203 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    a aquestes alades/altures En sentit figurat ha de ser a hores dara.

    a + article + determinaci Construcci incorrecta quan vol dir al cap de.de temps Ex.: Als dos minuts dhaver arribat ja va comenar a dir bestie-

    ses.Al cap de dos minuts dhaver arribat ja va comenar a dirbestieses.

    a base de Locuci incorrecta quan vol dir a fora de, a cpia de, grcies a.Ex.: A base de repetir-ho, sho han cregut.

    A cpia de repetir-ho, sho han cregut.

    a ben segur s traducci literal de la locuci castellana a buen seguro, i shade substituir per la catalana ben segur (sinnima de de segur, se-gurament, amb seguretat, sens dubte).

    a canvi (de) Ha de ser en canvi (de), en compensaci (de), encara que algunsautors accepten aquesta construcci com a correcta.

    Mot o expressi Comentari

    Annexos

    1. Errors i dubtes ms freqents

    Aqu hi ha una llista de mots o expressions que podenpresentar dificultats. Shi ha danar amb compte i consul-tar el diccionari, no pas fer-la servir sense pensar. Que escolloquin unes formes a la columna de lesquerra i unesaltres a la de la dreta no vol pas dir que shagin de substi-tuir les primeres algunes de les quals (no ratllades) avegades poden ser correctes maquinalment per qualsevoldaquestes segones, que poden tenir sentits i matisos dife-rents. Sha de mirar sempre el context, qu vol dir lexpressii sobretot tenir sentit de la llengua.

  • FUOC 204 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    a cincia certa Locuci incorrecta que sha de substituir per del cert, de cert, decincia certa.

    a comenaments de s millor al comenament de, a la primeria de, tot i que alguns au-tors admeten la forma en plural com a correcta.

    a diari Locuci incorrecta que sha de substituir per diriament, cadadia.

    a esquenes de Locuci incorrecta que sha de substituir per a (l)esquena de.

    a falta de (valor temporal) Construcci incorrecta com a locuci temporal (encara que scorrecta amb valor causal).Ex.: A falta de tres minuts que...

    Quan falten tres minuts perqu... / Faltant tres minuts per-qu...A falta de vi, hi posaran vinagre [valor causal: correcte].

    a fi de comptes Locuci incorrecta que sha de substituir per al cap i a la fi, alcapdavall, fet i fet.

    a finals de s millor al final de, a les acaballes de, a la darreria de, a la fi de,tot i que alguns autors admeten la forma en plural com acorrecta.

    a lactualitat Ha de ser actualment, en lactualitat, ara, avui.

    a lefecte Locuci que no sha dutilitzar quan vol dir amb aquest fi, aaquest efecte, amb aquesta finalitat.

    a lentorn Locuci adverbial que no sha de confondre amb la locuciprepositiva entorn de.Ex.: Hi ha arbres a lentorn.

    Faran una reflexi entorn de la conscincia.

    a ligual que Ha de ser igual que, com tamb.

    a lobjecte de Locuci incorrecta que sha de substituir per amb lobjectiu de,amb lobjecte de, per, per tal de, a fi de, etc.

    a loda Com a locuci ha de ser a lorella, a cau dorella.Ex.: Acostat, que tho dir a lorella.

    a mida que Locuci incorrecta que sha de substituir per a mesura que.

    a mitjans de Ha de ser a mitjan, a mig, a mitja, tot i que alguns autors adme-ten aquesta construcci com a correcta.Ex.: A mitjan gener...

    A mitja setmana...

    a mode de Locuci incorrecta que sha de substituir per a manera de, a tallde.

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 205 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    a nivell + adj. / 1. s correcte en sentit propi.a nivell de Ex.: Es demanen coneixements dinformtica a nivell

    dusuari.2. La majoria de vegades sha de substituir per: a escala, en les-

    fera, en lmbit, en lrbita, en el camp, en el pla, en lespai, enel territori, en el clos, etc. (de).Ex.: Aquest conflicte sha de resoldre a escala mundial.

    3. A vegades es pot eliminar o substituir per un adverbi en-ment o per preposicions: per, per a, entre, etc.Ex.: Internament la notcia va causar molt malestar.

    a no ser que Locuci incorrecta que sha de substituir per llevat que, foraque, tret que, excepte que, si no s que (aquesta darrera formaimplica canvi de temps verbal).Ex.: A no ser que ens vinguin a obrir, haurem de passar tota

    la nit aqu.Si no s que ens vnen a obrir, haurem de passar tota la nitaqu.

    a penes si Locuci incorrecta que sha de substituir per a penes, amb proufeines.

    a principis de s millor al principi de, a la primeria de, al comenament de, toti que alguns autors admeten la forma en plural com a correc-ta.

    a travs de Locuci que cal distingir de per mitj de, mitjanant, amb, per,malgrat que ha estat admesa amb aquest sentit pel DIEC.Ex.: La humitat passa a travs de la pell.

    Es comuniquen per / per mitj dinternet.

    a ltims de s millor a la fi de, a final de, a les acaballes de, a la darreria de,tot i que alguns autors admeten la forma en plural com acorrecta.

    abarcar Verb incorrecte que sha de substituir pels correctes abraar,comprendre, incloure, contenir, etc.Ex.: El terme municipal daquest poble abarca lestany i el

    bosc.El terme municipal daquest poble comprn (o inclou) les-tany i el bosc.

    abastar 1. s correcte en sentit propi.Ex.: Abastam aquell gerro, que no hi arribo.

    2. En sentit figurat sha de fer servir abraar, comprendre, conte-nir, incloure, agafar.Ex.: Aquesta comarca comprn deu municipis.

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 206 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    acabar amb 1. s correcte en sentit propi (manera dacabar).Ex.: Ha acabat amb aplaudiments de tothom.

    2. s incorrecte quan es fa servir per posar fi a, fer acabar, fer ces-sar, extingir, acabar, destruir, eliminar, desfer, etc.Ex.: s hora dacabar amb aquestes baralles.

    s hora de posar fi a aquestes baralles.

    aclaraci Mot incorrecte que sha de substituir per aclariment.

    aclarar Mot incorrecte que sha de substituir per aclarir.

    aclarar-se Mot incorrecte que sha de substituir per entendre-shi, sortir-sen.Ex.: Aix s tan complicat que no maclaro.

    Aix s tan complicat que no mhi entenc.

    acotar Mot incorrecte en el sentit de fixar, assenyalar els lmits dunacosa, cas en qu sha de substituir per delimitar.Ex.: A la pantalla de cerca hi trobareu un camp que permet

    acotar la cerca.A la pantalla de cerca hi trobareu un camp que permetdelimitar la cerca.

    acte seguit Locuci incorrecta que sha de substituir per tot seguit, seguida-ment, a continuaci, etc.

    adequat -ada /adient Sha de distingir adequat -ada (apropiat, proporcionat, com-pletament suficient, a un objecte, a un fi, a un propsit)dadient (que sadiu, que harmonitza amb un altre element,que hi va b).Ex. El que proposes s adequat a les necessitats de lempresa.

    Aquest moble no s adient amb el color de les parets.

    agravant Substantiu incorrecte que sha de substituir per agreujant.

    aix com Val ms reservar aquesta locuci per al que indica prpiament(oposici, comparaci) i no fer-la servir en sentit copulatiu,cas en qu van millor i tamb, i, a ms, malgrat que ha estatadmesa amb aquest sentit pel DIEC.

    aix que Val ms fer servir aquesta locuci per al que vol dir realment(de seguida que, tan bon punt) i no fer-la servir en comptesdaix, doncs; de manera que; o sigui que; per tant, malgrat que haestat admesa amb aquest sentit pel DIEC.Ex.: Aix que arribin farem la reuni.

    Comenaran de bon mat; o sigui que cal ser puntual.

    al / el dia segent Expressi calcada del castell que cal substituir per lendem.

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 207 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    al front de Locuci incorrecta quan vol dir al capdavant de, (al) davant de.Ex.: Hi ha una persona molt vlida al capdavant daquesta ins-

    tituci.

    al meu crrec, al meu favor, Construcci castellanitzada, que ha de ser a crrec meu,al meu parer, etc. a favor meu, a parer meu, etc.

    al respecte Com a locuci ha de ser pel que fa al cas, sobre aix, referent aaix, respecte a aix, respecte a + complement o canviant laconstrucci de la frase.Ex.: No podreu argumentar res al respecte.

    No podreu argumentar res respecte a aix. / No hi podreu ar-gumentar res.

    al temps que (simultanetat) Locuci calcada del castell que ha de ser alhora que, al mateixtemps que.

    al voltant (de) En sentit figurat sha de fer servir entorn de, prop de, etc., segonsel sentit.Ex.: Les criatures saltironaven al voltant seu [sentit no figurat].

    Van fer una reflexi entorn de la crisi de valors actual.Hi van assistir prop dun mili de persones.

    alria/alada/altura/ No shan de confondre els mots alria (dimensi dun cosaltitud en direcci vertical), alada (sinnim de lanterior, referit espe-

    cialment a persones i animals), altura (distncia vertical dunpunt a la superfcie de la terra o a una altra base o terme decomparaci; en sentit figurat es fa servir aquest terme) i altitud(altura dun punt de la terra respecte al nivell del mar).Ex.: Prop de casa seva hi ha un faig de 30 metres dalria.

    Tots els jugadors fan almenys 1,70 dalada.Lavioneta volava a 100 metres daltura quan va caure.La muntanya baixa no arriba a 1.000 metres daltitud.

    aleaci Castellanisme que sha de substituir per aliatge.

    alevosia Castellanisme que sha de substituir per tradoria.

    aliviar Castellanisme que sha de substituir per alleugerir en el sentit defer ms lleuger, treure pes o alleujar en el sentit de fer mslleu, ms suportable, calmar, mitigar.Ex.: Alleugerir una crrega.

    Alleujar el dolor.

    a(ls) efectes (de) 1. Locuci que s correcta quan hi ha ms dun efecte.Ex.: ...a efectes administratius.

    2. Locuci que s incorrecta quan hi ha un sol efecte.Ex.: ...als efectes de pagar les despeses.

    ...a lefecte de pagar les despeses.

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 208 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    altell Mot que significa petita elevaci en un terreny i que s incor-recte quan sempra en comptes dentresolat (s a dir, pis elevata linterior dun altre que sacostuma a utilitzar com a dormi-tori, despatx o magatzem), de sostremort, de cel ras o sostre falsi de dalts dun armari.

    altes instncies Expressi incorrecta que sha de substituir per altes institu-cions, alts organismes.

    amb exclusi de Ha de ser a exclusi de, excloent, etc.Ex.: Tothom hi era, a exclusi de la consellera.

    amb o sense + substantiu La construcci correcta s amb + substantiu o sense + substan-tiu o b amb + substantiu o sense.Ex.: Poden anar amb o sense preposici.

    Poden anar amb preposici o sense.

    anar a + infinitiu Construcci incorrecta quan s la perfrasi dimminncia enpresent. Sha de fer amb un verb en futur, en imperatiu o ambaltres partcules: est a punt de, ara mateix, etc.Ex.: Anem a veure quin temps far dem.

    Vegem quin temps far dem.

    anar al (metge, notari, etc.) La construcci correcta s anar a cal (metge, notari) o anar aveure el (metge, notari).

    anticip Castellanisme que sha de substituir per acompte, anticipaci,avanament, aven, bestreta, paga i senyal, segons el sentit quetingui.

    antidisturbis Castellanisme que sha de substituir per antiavalots.

    anual / anyal No shan de confondre els sinnims parcials anual (que ses-dev cada any o que dura un any) i anyal (que sesdev unavegada a lany, dit especialment de certes festes, de lanyactual, collit o nat aquell any) .Ex.: Hem de fer la subscripci anual daquesta revista.

    Li agrada el vi anyal.

    apertura Castellanisme que sha de substituir per obertura (accidobrir, dinaugurar).Ex.: Lobertura del curs acadmic; lobertura dun nou centre de

    suport...

    aplaar / aplaament Verb i substantiu incorrectes quan es fan servir en lloc dajor-nar, diferir / ajornament.Ex.: Ajornar una reuni; ajornament dun examen, etc.

    apremiar Castellanisme que sha de substituir per apressar, constrnyer.

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 209 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    apretar Castellanisme que sha de substituir pels diversos mots autc-tons que elimina:- estrnyer (la m, les dents, la corretja, els cordons, etc.);- prmer, pitjar (el timbre, un bot, una tecla, etc.);- tibar, anar estret, ser o anar just (les sabates, els pantalons, lacorbata, etc.);- cargolar, collar (un cargol, un vis, un tap, etc.);- cremar, picar (el sol);- serrar (les dents);- esforar-se, fer fora.

    apretar a crrer Expressi incorrecta que sha de substituir per arrencar a crrer.

    arandela Castellanisme que sha de substituir per volandera.

    armamentstic -a Mot incorrecte que sha de substituir per armamentista.

    armatoste Castellanisme que sha de substituir per baluerna.

    arraigar Castellanisme que sha de substituir per arrelar.

    arrel de Com a locuci ha de ser arran de.

    asntota Mot incorrecte que sha de substituir per asmptota.

    assecar / eixugar Sha de distingir assecar (fer tornar sec, llevar o perdre lahumitat prpia) deixugar (llevar o perdre la humitat que hiha de ms).Ex.: No sap quina malaltia t que se li asseca la pell.

    El sol li eixuga els cabells.

    assenyalar / senyalar No shan de confondre assenyalar (indicar, mostrar) i senya-lar (fer o posar un senyal).Ex.: Mentre explicava la pintura lassenyalava.

    Senyaleu la roba, que no es perdi.

    atemptat a La preposici que aquest substantiu regeix s contra (no pas a).Ex.: Un atemptat contra el president del Govern.

    atendre / atenir-se Cal tenir en compte que atendre no s pronominal i atenir-seho s.

    atrevir-se amb La construcci correcta s atrevir-se a + infinitiu.Ex.: Satreveix amb tot.

    Satreveix a fer-ho tot.

    automaci / No shan de confondre automaci (aplicaci dautomatismesautomatitzaci per a aconseguir que un procs de producci augmenti el ren-

    diment) i automatitzaci (acci i efecte de fer automtic).

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 210 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    aviat No sha de fer servir aviat (al cap de poc temps, daqu a poctemps) quan es vol dir dhora (a una hora relativamentpoc avanada).Ex.: Comena a treballar dhora.

    avui per avui Com a locuci ha de ser ara com ara, ara per ara, de moment.

    benevolncia / benvolena No shan de confondre benevolncia (qualitat de benvol) ibenvolena (bona voluntat envers els altres).

    bereber Mot incorrecte que sha de substituir per berber.

    bianual / biennal No shan de confondre bianual (dos cops a lany) i biennal(cada dos anys).

    bimensual / bimestral No shan de confondre bimensual (dos cops al mes) i bimes-tral (cada dos mesos).

    braos creuats Ha de ser braos plegats, ats que creuar els braos voldria dirfer una creu amb els braos. Per tant, lexpressi ha de seramb els braos plegats i lacci, plegar els braos.

    brasileny -a Mot incorrecte que sha de substituir per brasiler -a.

    burstil Mot incorrecte que sha de substituir per borsari -ria.

    busca i captura Expressi incorrecta que sha de substituir per crida i cerca.

    caixa / capsa Sha de distingir caixa (receptacle duna certa grandria, deforma rectangular, generalment de fusta amb fons i tapa cla-vats i destinada a aconduir i transportar tota mena dobjectes)de capsa (receptacle ms aviat petit, amb tapa, de cart o dellauna).Ex.: caixa de llibres, caixa de taronges, caixa negra, caixa forta.

    capsa de llumins, capsa de bombons, capsa de sabates, capsa depastilles.

    calentador Mot incorrecte que sha de substituir per escalfador.

    cam de Expressi incorrecta quan es fa servir en comptes de cap a,anant cap a.Ex.: Ho vaig veure anant cap a la feina.

    camilla / camillero -a Mots incorrectes que shan de substituir per llitera / portalliteres.

    cana Mot incorrecte quan es fa servir en comptes de cabell blanc.Ex.: Li comencen a sortir cabells blancs.

    cap a La relaci moral no sexpressa amb aquesta preposici sinamb envers.Ex.: Latenci dels professors envers els estudiants.

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 211 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    cas de + infinitiu / cas que Reducci incorrecta de les locucions o combinacions en cas de+ infinitiu o en cas que, posat cas que, donat cas que.Ex.: En cas que hi hagi sessi de tarda, aviseu.

    casc Mot que s incorrecte en el sentit de barri, nucli.Ex.: No volen viure al barri antic perqu hi ha molts robatoris.

    caudal / caudals Substantiu i adjectiu incorrectes quan es refereixen a quanti-tat daigua, de diners, que shan de substituir per cabal, caba-ls.

    cita / citaci No shan de confondre cita (acci dassenyalar dia, hora i llocper a veures i parlar dues o ms persones) i citaci (text dunautor que saddueix en suport duna opini, etc.).

    clarificar No sha de fer servir clarificar (llevar dun lquid les substn-cies que lenterboleixen) en els altres sentits daclarir.Ex.: Mhas de clarificar uns quants punts daquesta histria.

    Mhas daclarir uns quants punts daquesta histria.

    coaligar-se Mot incorrecte que sha de substituir per coalitzar-se: formaruna coalici.

    cobrament revertit Expressi incorrecta que sha de substituir per cobrament a des-tinaci.

    coligar-se Mot incorrecte que sha de substituir per coalitzar-se: formaruna coalici. En el sentit dentrar en una lliga, el mot correc-te s alligar-se.

    colindant / collindant Mots incorrectes que shan de substituir per confrontant, lim-trof -a, adjacent, ve -na.

    colisionar / collisionar Mots incorrectes que shan de substituir per collidir.

    com a molt Locuci adverbial incorrecta que sha de substituir per com amxim, a tot estirar, pel cap alt.Ex.: Com a mxim serem vuit.

    com per a Construcci que s incorrecta amb valor consecutiu.Ex.: s prou ric com per a comprar-se el que vulgui.

    s prou ric per a comprar-se el que vulgui.

    com perqu Construcci que s incorrecta amb valor consecutiu.Ex.: s prou intelligent com perqu ho entengui.

    s prou intelligent per a entendre-ho.

    com + subjuntiu Construcci incorrecta que sha de substituir per una(amb valor condicional) amb partcula condicional.

    Ex.: Com vinguis tard, no et deixar entrar a casa.Si vns tard, no et deixar entrar a casa.

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 212 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    companyerisme Mot incorrecte que sha de substituir per companyonia.

    complimentar No sha de confondre complimentar (adrear un compliment aalg) amb emplenar (una casella, un formulari, un imprs, unpaper, etc.) ni amb, en el camp del dret, executar, acomplir (unaordre, una diligncia, etc.).Ex.: Tothom complimentava el rector.

    Heu demplenar el full de matrcula.Malgrat haver acomplert tots els trmits necessaris, ho tdifcil.

    complir / acomplir No shan de confondre complir (entre altres significats, refe-rint-se a una prometena, un desig, un manament, etc., exe-cutar completament la cosa promesa, desitjada, manada, etc.)i acomplir (executar, portar a cap).Ex.: Hem dexigir als poltics que compleixin les promeses que

    fan.Ha acomplert el que li havem encarregat.

    composar No sha de confondre el verb composar, amb significats pocusuals, entre els quals imposar arbitrriament a alg una con-tribuci, una multa, etc., amb compondre, que t els sentits deformar (un tot) reunint o combinant elements, parts o ingre-dients diversos, fer una obra intellectual, artstica, executant-neles diverses parts i combinant-les duna manera harmnica,produir una obra musical, arranjar (alg) el seu aspecte fsicamb artifici, entre altres.Ex.: Aquesta rea es compon de diversos serveis.

    La professora del seu fill ha compost lhimne de lescola.

    comptar amb Construcci que vol dir confiar, esperar, en alg o alguna cosai no s correcte fer-la servir en comptes de tenir, disposar de, cons-tar de, tot i que alguns autors la consideren admissible.Ex.: Ledifici compta amb tres pisos.

    Ledifici consta de tres pisos.

    conixer / saber No sha dabusar de conixer fent-lo servir en comptes de saberquan es vol dir haver aprs, tenir informaci duna cosa,encara que algun dels nombrosos significats que t sacosti alsde saber.Ex.: Coneixem b aquesta escola.

    Encara no sap ladrea electrnica de la professora.Volen saber lestructura de lempresa on hauran de treballar.

    conforme Mot incorrecte quan es fa servir en comptes de com, segons, amesura que.Ex.: A mesura que acabeu lexamen, aneu sortint de laula.

    Cal fer les proves davaluaci segons el que sha establert...

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 213 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    conjuntament amb Locuci redundant que sha de substituir per juntament amb,ats que el prefix con- de la paraula conjuntament t el mateixsignificat que la preposici amb.Ex.: La Universitat ha organitzat aquestes jornades juntament

    amb la Fundaci la Caixa.La Universitat i la Fundaci la Caixa han organitzataquestes jornades conjuntament.

    consegent / conseqent No shan de confondre consegent (que segueix com a resultato deducci) i conseqent (que t conseqncia o consistncialgica).Ex.: Parlar de la guerra i el desordre consegent.

    Si es fa una proposta determinada, sha de ser conseqent.

    consegentment / No shan de confondre consegentment (per consegent, enconseqentment conseqncia) i conseqentment (duna manera conseqent).

    Ex.: Sha redut la poblaci daquest barri i, consegentment, lesactivitats que shi feien.No pas tothom ha reconegut que ha obrat conseqentment.

    constituir-se en Ha de ser erigir-se en.Ex.: Sha erigit en smbol de lentitat.

    contactar No s correcte com a transitiu, sin que ha de ser posar-se encontacte amb o contactar amb.Ex.: Contacteu Ajuda Informtica.

    Contacteu amb Ajuda Informtica. / Poseu-vos en contacteamb Ajuda Informtica.

    contemplar s incorrecte en el sentit de pensar, preveure, tenir en compte,recollir, incloure, contenir, etc.Ex.: La llei no contempla aquest punt.

    La llei no preveu aquest punt.

    contradictori a Ha de ser contradictori de.

    crrer a crrec (de) Locuci verbal incorrecta que sha de substituir per ser a crrec(de), anar a crrec (de).Ex.: Les despeses del viatge sn a crrec de cadasc.

    cosit a En el sentit figurat de ple de ha de ser cosit de.Ex.: Van trobar el cos cosit a punyalades.

    Van trobar el cos cosit de punyalades.

    cotejar Mot incorrecte que sha de substituir per acarar, confrontar,comparar.

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 214 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    cundir Mot incorrecte que, segons el sentit que tingui, sha de substi-tuir per aquests: crixer, fer tornes, donar de si, allargar, rendir,retre, etc.Ex.: Si fas llesques primes, el pa allargar molt ms.

    Aquesta setmana de vacances ha rendit molt.La feina daquesta tarda ha donat de si.Amb lespetec es va estendre el pnic per tot el magatzem.

    curtir Mot incorrecte que sha de substituir per altres segons el sen-tit que tingui: adobar, assaonar, blanquejar (preparar pells);colrar, torrar, embrunir, emmorenir (afectar la pell humana);avesar-se a, fer-se a, enfortir, endurir (acostumar).

    daqu (que) Ha de ser per aix, daix que, per aquest motiu.(amb valor causal) Ex.: ...un augment de poblaci. Daqu que les ciutats sen-

    grandiren....un augment de poblaci. Per aix les ciutats sengrandi-ren.

    dimmediat Locuci adverbial incorrecta que sha de substituir per immedia-tament.

    de (partitiu) No es pot ometre la preposici de davant els adjectius determina-tius o especificatius que van desprs dun quantitatiu, un nu-meral o un indefinit de sentit partitiu; davant els adjectiusdeterminatius que van desprs de la negaci parcial no pas i esrefereixen a un nom sobreents; davant els substantius antici-pats o repetits pel pronom feble en (vegeu J. Ruaix i Vinyet. Elcatal / 2, pg. 182).Ex.: Hi ha algunes persones mortes i una de ferida.

    En vull de tota mena, per no pas de lletjos.En compra de molt barats.De maldecaps ja en tenim prou.

    de cara a No es fa servir aquesta construcci en sentit figurat quan vol diramb vista a.Ex.: Es feia una poltica de suport a la recerca de cara a acon-

    seguir bon personal investigador.Es feia una poltica de suport a la recerca amb vista a acon-seguir bon personal investigador.

    de cara per amunt Locuci incorrecta que sha de substituir per de cara enlaire.Ex.: Van posar el ferit de cara enlaire.

    de + infinitiu (condicional) La construcci correcta ha de ser amb partcula condicional(si, en cas de, etc.).Ex.: Dhaver-ho sabut, hauria vingut.

    Si ho hagus sabut, hauria vingut. / En cas dhaver-ho sabut,hauria vingut.

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 215 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    de lordre de Locuci incorrecta que sha de substituir per aproximadament,prop de, uns -es, vora, entorn de, etc.Ex.: Hi ha uns cinc-cents documents per catalogar.

    de la m de Locuci incorrecta que sha de substituir, en sentit recte, perdonant la m a i, en sentit figurat, per guiat -ada per, amb elguiatge de, acompanyat -ada de, al costat de, etc.Ex.: Anava donant la m als alumnes per por que es perdessin.

    El llibre es va editar amb el guiatge del mestre.

    de peu Locuci incorrecta quan vol dir dret, dempeus, de peu dret.

    de repent Locuci incorrecta que sha de substituir per de sobte, de cop,de cop i volta, tot duna, tot dun plegat.

    de totes formes La locuci correcta s de totes maneres, de tota manera.

    decepcionar Mot incorrecte que sha de substituir per decebre, defraudar.

    decimonnic Mot incorrecte que sha de substituir per vuitcentista, del segleXIX i, en sentit despectiu, antiquat.

    degut a 1. s correcte quan degut s participi del verb deure i es refereixa un substantiu, cas en qu pot ser femen i plural.Ex.: Aquest fred s degut a la tramuntana dahir.

    2. s incorrecte com a locuci preposicional, que ha de ser acausa de.Ex.: A causa dalguns imprevistos, sha hagut dajornar la

    reuni.

    del contrari Locuci adverbial incorrecta que sha de substituir per altra-ment, daltra manera, en cas contrari, si no, etc.Ex.: Han de complir el que han proms; si no, shauran de

    pensar sancions.

    depenent / dependent No shan de confondre depenent (gerundi del verb dependre) idependent (adjectiu i substantiu).Ex.: Que tingui contracte o no continua depenent de la seva

    decisi.Treballa en una escola dependent de lajuntament delpoble.entari

    descrrega / descarregar En lmbit de la informtica han de ser baixada, baixar (pro-grames, fitxers, etc.).

    desenfadat -ada s incorrecte ls daquest mot en comptes de desimbolt -a,informal, despreocupat -ada, alegre.

    desenvolupar un crrec s incorrecta aquesta construcci quan vol dir tenir, exercir,ocupar un crrec.

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 216 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    desertitzaci / No shan de confondre desertitzaci (transformaci, per undesertificaci procs natural, duna regi semirida o humida en rida) i

    desertificaci (transformaci dun territori en desert per causeshumanes, com incendis provocats, males prctiques agrcoles,sobrepastura, etc.).

    desgarbat -ada Mot incorrecte que sha de substituir per desairs -osa, desmane-gat -ada, malforjat -ada, malgirbat -ada, pengim-penjam, etc.

    desitjar Vol dir tenir desig i no sha de confondre amb voler, aspirar a.Ex.: Podran gaudir de lespai tanta estona com desitgin.

    Podran gaudir de lespai tanta estona com vulguin.

    desnutrit -ida Mot incorrecte que sha de substituir per desnodrit -ida.

    desparramar Mot incorrecte que sha de substituir per escampar.

    despedida / despedir Castellanisme que sha de substituir pels diversos mots autc-tons que elimina:- acomiadar, dir adu, donar comiat (a alg que sen va);- acomiadar, donar comiat, desnonar, despatxar (duna feina,dun pis, etc.);- projectar, llanar (alg o alguna cosa en laire, cap a lexterior);- emetre, exhalar (calor, olor, etc.).

    desperdici Mot incorrecte que sha de substituir per deixalla, residu; malba-ratament; desaprofitament, prdua, segons el sentit que tingui.Ex.: Les deixalles shan de llenar aviat.

    Dedicar-se gaire a aquesta feina s un malbaratamentdesforos.

    desprovist -a Mot incorrecte que sha de substituir per desprovet -da.

    dest No sha de confondre dest (potncia sobrehumana que fixaper endavant el curs dels esdeveniments i la sort reservada acadasc, sort reservada a cadasc) amb destinaci (acci dedestinar, fi a qu alg o alguna cosa sn destinats, lloc ons tramesa alguna cosa o es dirigeix alg).Ex.: Molta gent voldria saber quin dest lespera.

    Investiguen la destinaci que els detinguts volien donar a lamarihuana.

    desvaloritzar Mot incorrecte que sha de substituir per desvalorar, devaluarsegons el sentit que tingui.

    detentar Mot incorrecte que sha de substituir, segons el mats que tin-gui, per detenir, conservar, retenir, mantenir, ocupar (el poder, unttol, un crrec).

    diferent a La preposici que aquest adjectiu regeix s de (no pas a).Ex.: Ha presentat un treball diferent als altres.

    Ha presentat un treball diferent dels altres.

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 217 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    dins de En sentit temporal vol dir en un temps comprs entre elsmoments inicial i final. s incorrecte quan vol dir al cap dunespai de temps comptant des dara, cas en qu sha de fer ser-vir daqu a.Ex.: Daqu a tres dies sacabar el termini dinscripci.

    Daqu a un minut tancaran les portes.

    direcci Mot incorrecte quan es fa servir en comptes dadrea.

    disciplinar (adjectiu) Adjectiu incorrecte que sha de substituir per disciplinari -ria.

    divisar Mot incorrecte quan es fa servir en comptes dalbirar, atalaiar.

    donar s un castellanisme fer servir el verb donar en comptes daltresde propis en certs contextos:- fer (un pas, un salt, una tombarella, una passejada, un volt,mitja volta, una abraada, un pet);- fer, impartir (classe, un curs, una conferncia, etc.);- fer (vergonya, llstima, fstic, pena, por, set, calor, rbia);- fer (la impressi, la sensaci);- engegar (la rdio, la calefacci, laire condicionat);- encendre (el llum, el gas);- tocar (el sol o un objecte en un lloc);- pitjar (una tecla, un bot);- picar (amb un instrument, una eina).Ex.: La casa s freda perqu no hi dna el sol.

    La casa s freda perqu no hi toca el sol.Per a plegar has de donar-li al bot de lesquerra.Per a plegar has de pitjar el bot de lesquerra.

    En canvi, sha de fer servir el verb donar i no pas fer amb copo cops, cop dull.Ex.: Pots donar un cop dull a aquesta carta?

    donar-se compte Perfrasi incorrecta que sha de substituir pel verbadonar-se.

    donar-se pressa Perfrasi incorrecta que sha de substituir pel verbafanyar-se.

    donat que Locuci incorrecta en sentit causal que sha de substituir perats que, com que, posat que, per tal com.Ex.: Ats que (o Com que) rebutgen loferiment, ja no els tin-

    drem en compte.

    doncs s incorrecte ls daquesta conjunci que indica conseqn-cia o conclusi del que sha dit abans amb valor causal en llocde perqu, ja que, per tal com, puix que, etc.

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 218 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    dos En els dialectes que diferencien el gnere daquest numeralcardinal s incorrecta aquesta forma per al femen en lloc dedues: dues convocatries, vint-i-dues assignatures.

    ellipse / ellipsi No shan de confondre ellipse (corba plana closa) i ellipsi (unrecurs expressiu).

    els mateixos / Expressi que s incorrecta amb valor quantitatiu, s ales mateixes que dir, quan significa tants / tantes com.

    Ex.: Ha obtingut vint escons, els mateixos que el partit de lo-posici.Ha obtingut vint escons, tants com el partit de loposici.

    embaucar Mot incorrecte que sha de substituir per engalipar, entabanar,ensibornar, ensarronar, etc.

    empalagar Mot incorrecte que sha de substituir per embafar.

    empedernit -ida Mot incorrecte que sha de substituir per empedret -da.

    empenyar -se Mot incorrecte que sha de substituir per entestar-se, entossudir-se, obstinar-se, insistir.

    emplaar En el sentit de fixar un temps i un lloc determinats per a fer al-guna cosa, sha de dir citar, convocar, etc.

    empotrar Mot incorrecte que sha de substituir per encastar.

    en ares de Ha de ser en nom de, fent honor a, en honor de.Ex.: En ares de la veritat, sha de dir que lautora hi ha treba-

    llat molt.Fent honor a la veritat, sha de dir que lautora hi ha treba-llat molt.

    en atenci a Ha de ser en consideraci a, per consideraci a, per esguard a.Ex.: La van homenatjar en consideraci a la seva dedicaci.

    en base a Ha de ser sobre la base de, partint de, basant-se en, dacord amb,segons.Ex.: Les referncies sordenaran en base a lany de publicaci.

    Les referncies sordenaran segons / dacord amb lany depublicaci.

    en breu Locuci correcta per que conv substituir per les ms usualsdaqu a poc (temps), aviat, ben aviat.

    en comparaci amb Ha de ser en comparaci de, si es compara amb, per comparaci a.

    en defecte de Ha de ser si no nhi ha, quan no sen tingui, si de cas hi manca, etc.Ex.: Hi ha preelecci dun candidat o, en el seu defecte, pre-

    sentaci directa dels candidats.Hi ha preelecci dun candidat o, si no sen fa, presentacidirecta dels candidats.

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 219 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    en el seu cas Locuci incorrecta quan es fa servir en comptes de si escau, sis procedent o b si sescau, segons el sentit que tingui.

    en motiu de La locuci correcta s amb motiu de.Ex.: Van organitzar un sopar amb motiu de la inauguraci de

    ledifici.

    en ocasions Locuci incorrecta quan vol dir a vegades, de vegades, a voltes,ats que ocasi (circumstncia oportuna, circumstncia quedetermina una cosa, circumstncia que es presenta) no equi-val a vegada.Ex.: En ocasions rebeu fitxers adjunts que...

    A vegades rebeu fitxers adjunts que...

    en oposici a Ha de ser en oposici amb, oposat a.

    en relaci a Locuci incorrecta que sha de substituir per les segents:1. Amb relaci a (si t el sentit de pel que fa a, amb referncia a,

    referent a).2. En relaci amb (si t el sentit den connexi amb).

    en un altre ordre de coses Locuci incorrecta que sha de substituir per quant a, pel que faa, amb relaci a, passant a una altra cosa, etc.

    enarbolar Mot incorrecte que sha de substituir per enarborar, arborar.

    encandilar Mot incorrecte que sha de substituir per enlluernar, esbalair, fas-cinar, encegar, atiar, segons el sentit que tingui.

    enclau Mot incorrecte que sha de substituir per enclavament.

    encontre Mot incorrecte en lloc de trobada, reuni i en lloc denfronta-ment (en sentit esportiu), partit, joc.

    endegar No sha de confondre endegar (arranjar, endrear, compon-dre, encarrilar, donar a una cosa una direcci adequada,posar en el bon cam) amb engegar (entre altres significats, ferque una cosa comenci a anar, a funcionar, a rutllar).Ex.: Ara que ho hem endegat tot, ja podem anunciar que obri-

    rem la botiga la setmana entrant.

    ensaladilla russa Terme incorrecte que sha de substituir per ensalada russa.

    ensimismat -ada Mot incorrecte que sha de substituir per abstret -a, pensars-osa, capficat -ada, etc.

    entorn a Ha de ser entorn de.

    entre si Aquesta combinaci t valor reflexiu. Quan vol ser amb valorrecproc sha de substituir per entre ells o entre elles.Ex.: Pensava entre si en el Nadal passat [valor reflexiu].

    Aquestes famlies es relacionen entre elles per la filiaci[valor recproc].

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 220 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    esmerar-se Verb incorrecte que sha de substituir per mirar-shi, posar cura.

    est clar Expressi que s incorrecta en el sentit ds segur, evident ique sha de substituir per s clar. Tamb s incorrecte enaquest sentit eliminar el verb i deixar ladjectiu sol (clar).Ex.: Va comenar a ploure i, est clar [ni clar], no vam sortir.

    Va comenar a ploure i, s clar, no vam sortir.

    estratagema s incorrecte ls daquest mot en femen, ats que s mascu-l:un estratagema.Ex.: un estratagema dissuasiu.

    estribar Mot incorrecte que sha de substituir per consistir, recolzar,fonamentar-se, fundar-se, basar-se, segons el sentit que tingui.

    exercir / exercitar No shan de confondre exercir (fer actuar una fora, una acci,una influncia, un poder, etc. sobre alg o alguna cosa, com-plir els deures duna professi o un crrec, fer s dun dret,un privilegi, una autoritat) i exercitar (fer treballar dunamanera adequada perqu sadquireixi, saugmenti o es conser-vi alguna aptesa, habilitat, facultat).Ex.: Sempre ha exercit la docncia.

    s bo que les persones grans exercitin la memria.

    extraditar Mot incorrecte que sha de substituir per extradir.

    extremament / No shan de confondre extremament (duna maneraextremadament extrema, a un alt grau) i extremadament (duna manera extre-

    mada).Ex.: s extremament ignorant.

    Sempre actuen extremadament.

    evidncia s un anglicisme utilitzar aquest mot en lloc de prova o decla-raci.Ex.: Finalment van trobar prou proves del crim.

    fallar Aquest mot no s correcte en el sentit demetre un judici,sin que ha de ser dictar, decidir, pronunciar, sentenciar, segons elcontext.En lmbit dels concursos o competicions sha de dir decidir(de) donar, atorgar, concedir, donar.

    fer cas a La preposici regida s de (no pas a): fer cas de.

    fer esment a La preposici regida s de (no pas a): fer esment de.

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 221 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    fer-se amb 1. s correcte en el sentit de tractar-se amb.Ex.: Darrerament no es fa amb ning.

    2. s incorrecte quan es fa servir en comptes dapoderar-se de,prendre possessi de, emparar-se de, arreplegar, proveir-se de,agafar, etc.Ex.: Caldr que us feu amb un recull de contes populars.

    Caldr que us proveu dun recull de contes populars.

    fer-se el sord, el despistat, La construcci correcta no ha de ser pronominal: fer eletc. sord, fer el despistat, fer lorni, fer el desents, fer el simptic, etc.

    Ex.: Quan no es vol encarregar duna feina, fa el sord.

    financiar / financiaci Mots incorrectes que shan de substituir per finanar / finana-ment.

    finiquitar / finiquito Mots incorrectes que shan de substituir per liquidar, saldar,quitar de / liquidaci, quitana.

    fletar Mot incorrecte que sha de substituir per noliejar (una embarca-ci, un avi, etc.).

    flux / fluix No shan de confondre flux (moviment incessant dall que esmou en una direcci determinada) i fluix (vessament abun-dant i transitori dun lquid normal o patolgic).Ex.: Hi ha un flux migratori constant.

    El fluix bilis s diarrea amb una gran abundncia de bilis.

    follet Mot incorrecte que sha de substituir per fullet.

    fondo -a s correcte com a adjectiu i adverbi, per no pas com a substan-tiu, cas en qu sha demprar fons.

    forani -nia Mot incorrecte que sha de substituir per for -ana.

    formateig / formatejar Mots incorrectes que shan de substituir per formatatge / formatar.

    front a Locuci incorrecta que sha de substituir per enfront de, davantde, davant per davant de, etc., segons el sentit i el context.

    fugar-se Mot incorrecte que sha de substituir per fugir, escapar-se, esca-polir-se, etc.Ex.: El pres es va fugar quan el traslladaven a lhospital.

    El pres va fugir quan el traslladaven a lhospital.

    fullet / fullet No shan de confondre fullet (obra impresa breu, prospecte) ifullet (cadascuna de les parts duna obra literria publicadaen un peridic, sovint destinades a ser aplegades i relligadesen un sol volum, obra, succs, etc., de caracterstiques melo-dramtiques, semblants a les de moltes novelles de fullet).Ex.: Han publicat un fullet de propaganda de la instituci.

    La vida daquests dos partits s un fullet.

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 222 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    gafe Mot incorrecte que sha de substituir per malastruc -uga, mala-venturs -osa; a vegades no nhi ha prou de substituir el mot,sin que cal canviar tota lexpressi (per exemple, portar malasort).

    ganancial Mot incorrecte que sha de substituir per de guanys, beneficiari-ria, segons el sentit.

    garrafal Mot incorrecte que sha de substituir per colossal, enorme,majscul -a, exorbitant, fora de mida.

    gran / gros No shan de confondre gran (dedat avanada; de dimen-sions superficials, capacitat, quantitat, intensitat, importncia,dignitat considerables, que excedeixen les que sn ordinries ousuals) i gros (que t un volum fsic considerable, que ultra-passa el volum ordinari).Ex.: Aquest moble s massa gros per a posar-lo en aquesta

    habitaci.Tothom hi cabr: la casa s gran.

    gruix s incorrecte ls daquest mot amb el significat de part prin-cipal, ms nombrosa, dun tot en comptes del substantiu gros.Ex.: El gruix de la feina ja s fet.

    El gros de la feina ja s fet.

    guardar s incorrecte ls daquest mot (que t ms el sentit de con-servar, no llenar) amb el significat de posar una cosa en llocsegur, al seu lloc en comptes de desar.Ex.: Quan estiguis daquests papers ja els pots guardar.

    Quan estiguis daquests papers ja els pots desar.

    guirnalda Mot incorrecte que sha de substituir per garlanda.

    gust / olor / pudor a La preposici que aquests substantius regeixen s de (no pas a).Ex.: T gust de caramel. Se sent olor de pollastre a last. Fa

    pudor de cremat.

    igual s incorrecte ls daquest adjectiu en funci adverbial de pos-sibilitat en comptes de potser, a la millor, si molt conv, qui et diuque, encara, etc.Ex.: Igual ara pensa en nosaltres.

    Potser (o A la millor) ara pensa en nosaltres.

    igual a (en comparacions) Ha de ser igual que (com major que i menor que).

    immiscuir-se Mot incorrecte que sha de substituir per immiscir-se, ficar-se.

    inalmbric Mot incorrecte que sha de substituir per sense fil o sense cable.Ex.: micrfon sense fil, telfon sense fil, ratol sense cable.

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 223 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    inclusiu -iva Aquest adjectiu, que vol dir que inclou, comprn, no pot ferdadverbi. La funci dadverbi correspon a inclusivament.Ex.: Els centres de suport estaran tancats fins al 31 dagost

    inclusivament.

    inquebrantable Mot incorrecte que sha de substituir per irrompible, indestruc-tible, inviolable, segons el sentit que tingui.

    insertar Mot incorrecte que sha de substituir per inserir.

    interfa Mot incorrecte que sha de substituir per interfcie.

    inverossmil Mot incorrecte que sha de substituir per inversemblant.

    jugar un paper Construcci incorrecta que sha de substituir per tenir unpaper, exercir un paper, fer un paper.Ex.: Ara li tocar fer un paper desagrat si vol aconseguir algu-na

    cosa.

    junt(ament) a 1. La locuci per a dir conjuntament s juntament amb.Ex.: Ho han organitzat les escoles juntament amb els esplais.

    2. La locuci per a indicar lloc a tocar s al costat de, tocant a,prop de, etc.Ex.: Aquest pis s tocant a (o al costat de) la parada del metro.

    juntar Mot incorrecte que sha de substituir per ajuntar.

    lmpara Mot incorrecte que sha de substituir per llum (mascul), lm-pada, aplic, aranya, etc., segons el cas.

    lapse / lapsus No shan de confondre lapse (espai de temps transcorregut) ilapsus (error per inadvertncia o distracci).

    legat / llegat No shan de confondre legat (entre altres significats, semprereferits a un sser hum, persona que una autoritat eclesisti-ca o civil tramet a una altra per tractar un negoci) i llegat (allque hom llega).

    lentilla Mot incorrecte que sha de substituir per lent de contacte o len-tcula.

    liderat (substantiu) Mot incorrecte que sha de substituir per lideratge.

    liquidesa Mot incorrecte que sha de substituir per liquiditat, tant ensentit propi com en sentit figurat.

    llindar (verb) Verb inexistent en catal que sha de substituir per afrontar,confrontar, ser contigu (a), estar tocant (a), fer parti, termenejar,etc.

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 224 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    llista / llistat No shan de confondre els substantius llista (entre altres signi-ficats, srie enumerativa de noms de persones o coses, dadre-ces o altres indicacions, especialment ordenades de dalt abaix, que pot ser escrita en un full o un conjunt de fulls) i llis-tat (de significat ms restringit: document escrit per unaimpressora resultant del processament de dades efectuat perun ordinador). Per tant, no sha dabusar de llistat en detri-ment de llista.Ex.: Ens han enviat una llista de participants en el colloqui.

    Hem de fer servir el llistat detiquetes que sortir daques-ta impressora.

    lliurar(-se) s incorrecte ls daquest verb, pronominal o no, en lloc dedeslliurar(-se), alliberar(-se), salvar(-se), desfer(-se), desempalle-gar(-se) (dun perill, duna obligaci, duna persona, etc.).

    luminiscncia / luminiscent Mots incorrectes que shan de substituir per luminescncia /luminescent.

    major a (en comparacions) Ha de ser major que.

    major de + edat concreta s ms habitual lexpressi ms gran de.Ex.: Sha matriculat al curs daccs a la universitat per a ms

    grans de 25 anys.

    manada s incorrecte ls daquest substantiu en comptes de ramat,ramada (de bens, de cabres, etc.) i de bandada (docells dellops, etc.) o llopada.

    manantial Mot incorrecte que sha de substituir per aiguaneix, deu (f), bro-llador, font, segons el cas.

    manguera Mot incorrecte que sha de substituir per mnega.

    manivela Mot incorrecte que sha de substituir per maneta.

    marxar-se Formaci de verb incorrecta que sha de substituir per marxar,anar-sen.Ex.: Marxa!; Vs-ten!; Va marxar sense acomiadar-se.

    matria gris Terme incorrecte que sha de substituir per substncia grisa.

    matries primes Com a recursos que sextreuen directament de la natura per autilitzar-los en un posterior procs de producci ha de sermatries primeres o primeres matries.

    matrcula / matriculaci No shan de confondre matrcula (bsicament, document queacredita la matriculaci, registre o llista on sn inscrits els nomsde les persones que esmatriculen) imatriculaci (acci i efecte dematricular o matricular-se).Ex.: Sha demplenar el paper de matrcula.

    El termini de matriculaci sacaba a final de mes.

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 225 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    mediar Mot incorrecte que sha de substituir permitjanar, fer de mitjan-cer, intervenir, intercedir, tercerejar, etc., segons el sentit que tin-gui.

    medir Mot incorrecte que sha de substituir per fer, tenir, amidar,mesurar, prendre mides, segons el sentit que tingui.Ex.: Aquell atleta fa (o t) ms de dos metres dalada.

    Vindran a prendre les mides de (o amidar) laula.

    melena s incorrecte ls daquest mot en comptes de cabellera o crinera.Ex.: El coneixers per la cabellera rossa.

    El lle s el que t crinera.

    membret Mot incorrecte que sha de substituir per capalera.

    menor a (en comparacions) Ha de ser menor que.

    mentre / mentrestant Mentre apareix com a connector daccions simultnies (con-junci) i mentrestant apareix allat de la frase (adverbi).Ex.: En Joan llegia i,mentre, jo estudiava.

    En Joan llegia i, mentrestant, jo estudiava.Mentre en Joan llegia, jo estudiava.

    menysprear Ha de ser negligir (ometre un terme, una quantitat,(en matemtiques) etc. que hom considera negligible).

    Ex.: Per petita que sigui la quantitat, no es potmenysprear.Per petita que sigui la quantitat, no es pot negligir.

    merma / mermar Mots incorrectes que shan de substituir per minva, minva-ment, disminuci / minvar, disminuir.

    ms val... s ms genu lordre val ms...Ex.: Val ms boig conegut que savi per conixer.

    mida / mesura No shan de confondre mida (entre altres sentits, dimensi,grandria, mesura lineal) i mesura (entre altres sentits, accio resultat de mesurar, proporci).Ex.: Shan de prendre les mides de la taula.

    Estudien les mesures de capacitat.

    mimar s incorrecte ls daquest mot en lloc daviciar, amanyagar,consentir, malcriar, etc.Ex.: Segons aquestes parvulistes, actualment avicien massa les

    criatures.

    ministre dAssumptes Ha de ser ministre dAfers Estrangers.Estrangers

    minusvalia Mot incorrecte que sha de substituir perminusvalidesa (condi-ci de minusvlid) ominusvlua (detriment o minva del valordalguna cosa).

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 226 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    mitjana / mediana Sha de distingir la mitjana (suma de tots els valors donatsdividida pel nombre de valors) de la mediana (en un conjuntde dades o dobservacions estadstiques, ordenades de menor amajor, dada situada al centre, que t el mateix nombre de dadestant per sobre com per sota).

    modals s incorrecte ls daquest mot en comptes de maneres, en elsentit de forma de captenir-se en societat.Ex.: Una persona de bones (o males) maneres.

    mono -a Mot incorrecte que sha de substituir per buf -ona, galanx-ona (adjectiu); mona, mico, simi (primat), o granota (roba detreball).

    mortaldat / mortalitat No shan de confondremortaldat (multitud de morts causadesper guerres, epidmies, etc.) i mortalitat (qualitat de mortal,nombre de morts, relaci del nombre de defuncions compta-bilitzat en perodes anuals).

    negligible / menyspreable No shan de confondre negligible, de negligir (no tenir encompte), i menyspreable, de menysprear (considerar indignedestima, subestimar, menystenir).

    no s destranyar que Construcci incorrecta que sha de substituir per no s (gens)estrany que.

    no importa s incorrecte ls daquesta construcci en comptes ds igual,no hi fa res, tant s, tant se val.Ex.: No hi fa res (o Tant s) que no portin corbata.

    no noms..., sin Lexpressi clssica s no solament..., sin.

    no obstant Aquesta locuci (que significa sense que sigui obstacle) nopot anar sola, sin que hi ha dhaver la cosa que no obsta: noobstant el que hem dit, no obstant aix, aix no obstant.

    nombre / nmero No shan de confondre nombre (resultat de comptar les cosesque formen un agregat o qualsevol dels ens abstractes num-rics, quantitat) i nmero (de significat ms restringit: nom-bre amb qu una cosa s designada en una srie o collecci,cadascuna de les exhibicions o peces que componen el pro-grama dun espectacle datraccions, de circ, etc.).Ex.: Shan de separar els nombres parells dels senars.

    Aquesta revista aviat arribar al nmero 500.

    noms + infinitiu Quan aquesta construcci vol dir de seguida desprs de sincorrecta i sha de substituir per noms de + infinitiu, aix que+ verb conjugat, etc.Ex.: Noms entrar es va adonar de la situaci.

    Noms dentrar (o Aix que va entrar) es va adonar de lasituaci.

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 227 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    novatada Mot incorrecte que sha de substituir per quintada, patenta.Ex.: Pagar la patenta.

    novato -a Mot incorrecte que sha de substituir per aprenent -a, novell -a,noven -ana, passerell, principiant, segons el mats que tingui.

    noveds -a Mot incorrecte que sha de substituir per nou nova, innovador -a.

    nutrir Mot incorrecte que sha de substituir per nodrir. Cal tenir encompte, per, que alguns mots de la mateixa famlia shan for-mat a la manera culta: nutrici -cia, nutritiu -iva, nutrici,nutrient, etc.

    observar Entre altres significats t el de mirar una cosa amb atencicontnua. Sha devitar labs demprar-lo quan es vol dir sim-plement mirar, veure.

    ofertar Verb incorrecte que sha de substituir per oferir, fer oferta o feroferta de preus, segons el sentit.Ex.: Aquest estiu oferten dos cursos per internet.

    Aquest estiu ofereixen dos cursos per internet.

    olor / pudor / gust a La preposici que aquests substantius regeixen s de (no pas a).Ex.: Se sent olor de pollastre a last. Fa pudor de cremat. T gust

    de caramel.

    ostentar No sha de fer servir aquest verb amb el sentit de tenir, exercir(un crrec).Ex.: Des de fa tres anys ostenta el crrec de directora.

    Des de fa tres anys t el crrec de directora.

    panel Aquest mot (que en el camp de leconomia i empresa signifi-ca, segons el Termcat, mostra permanent de persones que sinterrogada peridicament per tal que informin sobre levolu-ci dactituds i opinions) s incorrecte quan sutilitza encomptes de panell, cartellera o plaf.

    paper secant Ha de ser paper assecant.

    paper sellat Ha de ser paper timbrat, paper segellat.

    parafernlia Mot incorrecte que sha de substituir per faramalla, aparat,pompa.

    patir No s correcte en el sentit figurat dexperimentar.Ex.: Darrerament ha patit una millora considerable.

    Darrerament ha experimentat una millora considerable.

    paulat -ina / Mots incorrectes que shan de substituir per progressiu -iva, gra-paulatinament dual / progressivament, gradualment.

    peatonal Adjectiu incorrecte que sha de substituir per de vianants.Ex.: zona de vianants.

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 228 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    pegatina Mot incorrecte que sha de substituir per adhesiu. Tampoc no scorrecte amb aquest significat el calc enganxina.Ex.: La gent de la manifestaci repartia adhesius contra la

    guerra.

    pel contrari Locuci adverbial incorrecta que sha de substituir per al con-trari, per contra.

    pel mat, per la tarda, Quan es vol dir temps en qu s o sesdev una cosaper la nit ha de ser al mat, a la tarda, al vespre, a la nit.

    Ex.: Aix ja ho farem dem al mat.A la nit sha de dormir.

    pelegr -ina / peregr -ina No shan de confondre pelegr -ina (persona que fa per devo-ci un viatge a un santuari) i peregr -ina (rar, poques vegadesvist).

    pelegrinar / peregrinar No shan de confondre pelegrinar (anar en pelegrinatge a unsantuari) i peregrinar (anar per terres estranyes, de poble enpoble).

    per anticipat Locuci adverbial incorrecta que sha de substituir per perendavant, anticipadament.

    per ltim Locuci adverbial incorrecta que sha de substituir per final-ment, per acabar, a lltim, per fi.Ex.: I per ltim parlarem dels projectes denguany.

    I finalment parlarem dels projectes denguany.

    pesant / pesat -ada No shan de confondre pesant (que t pes; que t un pes espe-cfic elevat) i pesat -ada (feixuc, que fa sentir el seu pes;molest, enfads; lent de moviments).Ex.: indstria pesant, materials pesants.

    un treball pesat, un caminar pesat.

    petroler -a El substantiu o adjectiu derivat de petroli s petrolier -a.

    pitar Mot incorrecte que sha de substituir per xiular (amb xiulet),tocar, fer sonar (el clxon, la botzina).

    poder amb Construcci incorrecta com a locuci verbal que sha de subs-tituir per poder + infinitiu o altres expressions, segons el sentitque tingui.Ex.: No pot amb la msica dels vens.

    No pot suportar (o sofrir) la msica dels vens.Si no pots amb el teu enemic, uneix-thi.Si no pots vncer el teu enemic, uneix-thi.No pot amb els alumnes daquest any.No pot dominar els alumnes daquest any.

    pollucionar Mot incorrecte que sha de substituir per contaminar, polluir.

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 229 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    pormenoritzar Mot incorrecte que sha de substituir per detallar, circumstan-ciar, explicar amb detalls.

    portar (quan expressa No s correcte portar per a expressar durada o quantitat.durada o quantitat) Ex.: Quantes cpies portes?

    Quantes cpies has fet?Porta dos anys treballant a lescola.Fa dos anys que treballa a lescola.

    posar de relleu Expressi incorrecta que sha de substituir per la correcta posaren relleu.

    precisar / ser necessari No sha de confondre precisar (determinar amb precisi) ambser necessari, caldre ni amb necessitar, demanar, requerir.Ex.: Hem de precisar el dia i lhora de cada reuni.

    Cal comenar dhora si es vol acabar la feina.Estem a la vostra disposici per a tot el que necessiteu.

    preferir + infinitiu + a Construcci incorrecta que sha de substituir per preferir + infi-nitiu + que.Ex.: Prefereixen seguir un sistema a ser eclctics.

    Prefereixen seguir un sistema que ser eclctics.

    pretendre s abusiu ls daquest verb en comptes de voler, aspirar a, cer-car, buscar, tenir la intenci de.Ex.: Amb aquest projecte pretenem estudiar noves vies de

    recerca.Amb aquest projecte volem estudiar noves vies de recerca.

    prevenir / preveure No shan de confondre prevenir (advertir alg per endavantduna cosa, preveure una cosa per impedir-la o evitar-nelefecte) i preveure (veure o concebre per endavant).Ex.: Shan de prevenir els refredats amb bons abrigalls.

    Es preveu un mal any per al sector de la fruita.

    prolongar Verb que significa fer ms llarg i, per tant, no s correcte enel sentit de durar.Ex.: La reuni es va prolongar tres hores.

    La reuni va durar tres hores [es va prolongar tres hores vol-dria dir que va durar tres hores ms del que shavia pre-vist, que es va allargar tres hores].

    propi / prpia Adjectiu incorrecte quan vol dir mateix, en persona.Ex.: El que marca el ritme que hem de seguir sn els propis

    canvis socials.El que marca el ritme que hem de seguir sn els canvissocials mateixos.

    propiciar Vol dir fer propici, apaivagar, aplacar i, per tant, no s correc-te en el sentit dafavorir, facilitar, ajudar.Ex.: Aquestes condicions propicien laparici de conflictes.

    Aquestes condicions afavoreixen laparici de conflictes.

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 230 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    provar No sha de confondre provar (una persona, una mquina, unacosa en general) amb tastar (un menjar, una beguda) ni ambemprovar (una pea de vestir).Ex.: Provo lencenedor i, si no va b, el tornar.

    No heu tastat aquest pasts?Sha demprovar les sabates noves.

    pulveritzar Mot incorrecte que sha de substituir per polvoritzar.

    pur i dur / pura i dura Expressi incorrecta com a locuci (en mascul o en femen),calcada del castell, que sha de substituir per altres maneresde dir: rigors -osa, absolut -a, a ultrana, a seques, ras i curt, etc.Ex.: Ras i curt, tho dir en quatre paraules.

    Lestat del pas s de dictadura rigorosa.

    qualificar com a Ha de ser qualificar de.Ex.: No el podeu qualificar com a irresponsable desprs de tot

    el que ha fet.No el podeu qualificar dirresponsable desprs de tot elque ha fet.

    quallar s incorrecte ls daquest verb com a intransitiu o en sentitfigurat, calcant el castell, en comptes dels verbs correctesprendre, arrelar, agafar cos, tenir acceptaci, estendres, agafar.Ex.: Com que ha nevat poc, la neu no ha quallat.

    Com que ha nevat poc, la neu no ha pres / ha agafat.

    quan no Expressi incorrecta quan es fa servir en comptes de si no.Ex.: La seva aportaci ha estat significativa, quan no impres-

    cindible.La seva aportaci ha estat significativa, si no imprescindible.

    quant abans millor Expressi incorrecta que sha de substituir per com ms aviatmillor, tan aviat com puguis, tan aviat com es pugui, etc.

    quant ms/menys ... Ha de ser com ms/menys ... ms/menys.ms/menys Ex.: Quant ms neguits es posa,menys capa s de fer res.

    Com ms neguits es posa,menys capa s de fer res.

    quantis -osa Mot incorrecte que sha de substituir per abundant.

    que no Expressi incorrecta per a negar una suposici implcita, quesha de substituir per no pas o altres construccions: encara queno pas, que no vol dir, etc.Ex.: s culpa vostra, que no meva, el que ha passat.

    s culpa vostra, no pas meva, el que ha passat.La tradici illumina els alcaldes accidentals, que no acci-dentats.La tradici illumina els alcaldes accidentals, encara que nopas (o que no vol dir) accidentats.

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 231 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    quebrar Mot incorrecte que sha de substituir per fallir, fer fallida.

    quebrat (en matemtiques) Mot incorrecte que sha de substituir per trencat, nombre fraccio-nari, fracci.

    quedar-se cec, sord, parat, Ha de ser quedar cec, sord, parat, etc., sense el pronom.etc. Ex.: Ha quedat parada de la feina que havem fet.

    reaci -cia Mot incorrecte que sha de substituir per refractari -ria, reni-tent, repatani -nia, etc., segons el mats que tingui.Ex.: Sn refractaris a acceptar aquesta tasca.

    realitzar Sabusa molt daquest verb, que sovint conv substituir per fer,elaborar, confeccionar, establir, seguir o altres.Ex.: Shi han descrit les activitats i el material necessari per a

    fer-les.El procediment bsic que sha de seguir s descrit aqu.

    rebuig a La preposici que aquest substantiu regeix s de (no pas a):rebuig de.

    recapacitar Mot incorrecte que sha de substituir per fer memria, pensar-shi, segons el sentit.

    recent + participi Ha de ser amb altres construccions: acabat de + infinitiu, par-ticipi + de nou / de poc, etc.Ex.: un banc acabat de pintar; s nascut de poc.

    reemprendre Mot incorrecte que sha de substituir per reprendre.Ex.: A partir de loctubre es reprendran les classes.

    refiar-se s incorrecte fer servir refiar-se de com a sinnim de confiar eno de fiar-se de. El verb refiar-se vol dir comptar amb el neces-sari i imprescindible acompliment dalguna cosa (la percepciduna quantitat de diners, la recepci duna cosa material, la-juda o lassistncia dalg, etc.) per a la soluci duna necessi-tat o la realitzaci dun propsit o, dit segons el diccionari,comptar fermament amb alg o amb alguna cosa com amitj.Ex.: Aquest company de feina t dues cares: nomen refio gens.

    Aquest company de feina t dues cares: no men fio gens.Pots refiar-te de la Maria: no explica mai les coses delsaltres.Pots confiar en la Maria: no explica mai les coses delsaltres.Si els ordinadors no funcionen tot va malament, perquten refies [s a dir: sn imprescindibles per a la feina].No s com ho far ara; em refiava de tenir aquestes fotoc-pies per a la classe.No et refis dels dos milions que t la teva germana albanc; espavilat tu.

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 232 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    registrar / registre s incorrecte ls daquests mots en comptes descorcollar, ins-peccionar / escorcoll, inspecci.

    reps a La preposici que aquest substantiu regeix s de (no pas a):reps de.Ex.: Fem un reps a la premsa daquesta setmana.

    Fem un reps de la premsa daquesta setmana.

    repentinament Adverbi incorrecte que sha de substituir per sobtadament, decop, etc.

    restar s incorrecte ls daquest verb en sentit figurat i sha de subs-tituir per treure, llevar, etc.Ex.: Treure importncia, autoritat, etc.

    revaloritzaci / revaloritzar Mots incorrectes que shan de substituir per revaloraci / reva-lorar o revaluaci / revaluar.

    rodar s incorrecte ls daquest verb en el sentit de caure avall perun pla inclinat, moures al llarg duna superfcie donant vol-tes sobre si mateix, en lloc de rodolar.Ex.: Mirant una pedra, va caure i va rodolar pel marge fins al riu.

    sala del penal, etc. Sha de dir sala penal, sala civil, sala contenciosa administrativa,sense preposici ni article.

    salvetat Mot incorrecte que sha de substituir per excepci, distinci,condici, reserva.

    secar Mot incorrecte que sha de substituir per assecar (la fruita, elpeix, etc.), eixugar (els cabells, la roba, els plats, el terra, etc.), ei-xarreir, ressecar (el cor, lherba, les plantes, etc.). Vegeu assecar / ei-xugar per a la diferncia entre aquests dos verbs.

    seguir Val ms no fer-lo servir en el sentit de continuar per a evitarpossibles ambigitats, especialment quan va seguit dungerundi per a indicar una acci contnua.Ex.: Sha de fer aix perqu els estudiants puguin seguir els

    estudis sense entrebancs.Els professors continuen treballant de la mateixa manera.

    sembla ser s incorrecte ls daquesta expressi en comptes de sembla,pel que sembla, pel que es veu, segons sembla o segons es veu.Ex.: Sembla ser que ha vingut molta gent.

    Sembla que ha vingut molta gent.

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 233 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    sentar (b o malament) Expressi incorrecta que sha de substituir per assentar-se (b omalament), posar-se (b o malament), provar (el dinar, la corre-guda, el clima, etc.); agradar (o no agradar), escaure (o no escau-re), caure (b o malament), anar (b o malament) (el vestit, elspantalons, les ulleres, etc.).Ex.: Aquesta coca sens ha posat molt b.

    Fas bona cara: sembla que than provat, les vacances.El barret que porta li escau.

    sentar(-se) Mot incorrecte que sha de substituir, segons el sentit que tin-gui, per establir, assentar (unes premisses, uns principis, unescondicions, etc.); assentar (una cosa en un lloc, etc.); assentar-se (pervenir a una posici estable, a un estat de reps, dim-mobilitat, etc.); asseure o asseures (posar o posar-se sobre unsuport de manera que descansi o es descansi sobre lextremi-tat inferoposterior del tronc). s diferent de seure (estar asse-gut), que indica lestat i no lacci.Ex.: Abans de comenar hem dassentar les bases del projecte.

    Finalment la paret sha assentat.Sha assegut a la primera cadira que ha trobat.Seuen i parlen tota la tarda.

    si escau / si sescau No shan de confondre si escau (si va b, si conv, si s proce-dent, si sadiu amb les disposicions) i si sescau (si es produeix,si sesdev).Ex.: Es far la lectura de les esmenes i, si escau, saprovaran.

    La realitzaci daquest projecte, si sescau, dependr delgovern.

    si procedeix Com a locuci de llenguatge administratiu, ha de ser si s pro-cedent, si escau.

    simtric -a a La preposici que aquest adjectiu regeix s de o amb (no pasa): simtric -a de / amb.Ex.: Una figura simtrica duna altra (o amb una altra).

    sobrbia Mot incorrecte que sha de substituir per suprbia o sobergue-ria, segons el sentit que tingui.

    sobre s incorrecte ls daquesta preposici amb valor aproximatiuen lloc dentorn de, cap a, prop de, pels volts de.Ex.: Hi havia prop de cinc-centes persones.

    La reuni es far pels volts de les nou del vespre.

    sofrir Sovint sha de substituir per patir o per experimentar, segons elsignificat.Ex.: Qualsevol petitesa el fa sofrir.

    Qualsevol petitesa el fa patir.

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 234 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    solapar(-se) Mot incorrecte que sha de substituir per encobrir, dissimular,tapar, amagar, sobreposar(-se), encavalcar(-se), encavallar(-se),segons el sentit que tingui.Ex.: De seguida van encobrir la relliscada del president.

    Shan de pensar b les tasques perqu no sencavalquin.

    solera s incorrecte ls daquest mot en lmbit enolgic o en sentitfigurat en comptes de solatge, psit, solada; solatge, tradici,prestigi.

    solidificar / consolidar s incorrecte ls del verb solidificar amb el significat de conso-lidar o refermar. Noms se solidifiquen els fluids.Ex.: La possibilitat de millorar el sistema va atreure milers de

    programadors que contriburen a solidificar el moviment.La possibilitat de millorar el sistema va atreure milers deprogramadors que contriburen a consolidar el moviment.

    solventar Mot incorrecte que sha de substituir per resoldre, solucionar.Ex.: Han pogut solucionar el problema de coincidncia dhoraris.

    soplet Mot incorrecte que sha de substituir per bufador.

    sortir pitant Expressi incorrecta que sha de substituir per sortir com uncoet, sortir com un llamp, sortir rabent, sortir disparat -ada.

    sortit (substantiu) Mot incorrecte que sha de substituir per assortiment.Ex.: En aquest restaurant tenen un assortiment de formatges

    bonssim.

    subsanar Mot incorrecte que sha de substituir per arreglar, corregir, es-menar, reparar, resoldre, solucionar.Ex.: No podem continuar si no esmeneu aquest error.

    suposar Per a evitar ambigitats val ms no fer servir aquest verb quanvol dir representar, comportar, significar, implicar, constituir, ser,malgrat que ha estat adms amb aquests sentits pel DIEC.Ex.: La serralada constitua una important barrera fsica entre

    aquestes dues planes.Aix em va comportar molts problemes.

    sustraend Mot incorrecte que sha de substituir per subtrahend.

    tal i com Expressi incorrecta que sha de substituir per tal com.Ex.: s la capacitat de representar la realitat tal com sens pre-

    senta.

    tals com Expressi incorrecta per a introduir exemples que sha desubstituir per com ara, com.Ex.: Es van introduir els primers ginys mecnics, com ara (o com)

    les mquines demborrar, de perxar o de cardar llana.

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 235 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    tamany Mot incorrecte que sha de substituir per dimensi, grandria,mida, segons el sentit.

    tanteig / tantejar s incorrecte ls daquests mots en lloc de tempteig i temptejaren el sentit de fer indagacions o exploracions, fer provatures,abans demprendre lexecuci duna cosa.

    tarta Mot incorrecte que sha de substituir per pasts o coca.

    tartaleta Mot incorrecte que sha de substituir per cassoleta.

    tatxar s incorrecte ls daquest mot en comptes de barrar, ratllar.Ex.: Ha tatxat el que considera incorrecte.

    Ha ratllat el que considera incorrecte.

    tenir por a La preposici regida s de (no pas a): tenir por de.

    timar Mot incorrecte que sha de substituir per estafar, ensarronar,engalipar.

    tirar s incorrecte ls daquest mot en el sentit de desprendresduna cosa inservible en lloc de llenar. Tamb s incorrectetirar de en comptes destirar.Ex.: Si no vols larticle que the passat, llenal.

    Noms cal estirar el cord perqu la campana toqui.

    tonelada / tonelatge Mots incorrectes que shan de substituir per tona / tonatge.

    tormenta Mot incorrecte que sha de substituir per tempesta o tempestat.

    tots els, totes les + nom s incorrecta aquesta construcci com a locuci adver-indicador de perode bial temporal de freqncia i sha de substituir per cadatemporal + nom indicador de perode temporal.

    Ex.: cada dia, cada setmana, cada tarda, cada any, etc.

    tots, totes + numeral / No sha de confondre la construcci article + numeralarticle + numeral (que es fa servir quan no t sentit de totalitat, els termes que

    aquest numeral determina no shan esmentat abans i portenaltres determinants) amb la construcci tots -es + numeral(que sutilitza quan t sentit de totalitat, els termes que aquestnumeral determina shan esmentat abans i no porten altresdeterminants). [Vegeu J. Ruaix i Vinyet. Observacions crtiquesi prctiques sobre el catal davui / 1, pg. 111.]Ex.: Els tres treballadors de lempresa i els dos provedors shan

    reunit i al migdia tots cinc han anat a dinar.

    tractar No s transitiu quan vol dir prendre una cosa com a objectedestudi o de discussi.Ex.: Lautor tracta la variaci de...

    Lautor tracta de la variaci de...

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 236 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    tracionar Mot incorrecte que sha de substituir per trair.

    treballar dur Ha de ser treballar de valent. Ladjectiu dur no funciona coma adverbi; per aix tamb ha de ser jugar fort (i no pas jugardur).

    treure profit a La preposici regida s de (no pas a): treure profit de. Passa igualamb treure suc de i altres expressions amb el verb treure.

    trobar / buscar, calcular En lenunciat dun problema, un exercici o una activitat, no esdiu trobar una soluci, un resultat, un valor, etc., sin calcular,buscar, cercar.Ex.: Quan hgiu descrit els diversos models educatius, trobeu-

    ne exemples.Quan hgiu descrit els diversos models educatius, bus-queu-ne exemples.

    trobar-se + CD Ha de ser trobar + CD o trobar-se + complement introdut perla preposici amb.Ex.: En aquest entorn ens trobarem individus allats.

    En aquest entorn trobarem individus allats.En aquest entorn ens trobarem amb individus allats.

    ultravioleta Mot incorrecte que sha de substituir per ultraviolat -ada.Ex.: Raigs ultraviolats.

    un a un / una a una Quan vol dir duna manera successiva, sense ajuntar-se maims duna persona o cosa ha de ser dun a un / duna a una,dun en un / duna en una, un per un / una per una.Ex.: Els van fer passar dun a un.

    nicament i exclusivament Ultracorrecci del castellanisme nica i exclusivament que shade substituir per exclusivament, solament, nicament, etc.,segons qu es vulgui dir, sense redundncies.

    uns / unes (quantitatiu) Com a quantitatiu ha de ser uns quants / unes quantes, pocs /poques, etc.Ex.: Fa uns dies vaig anar a Madrid.

    Fa uns quants (o pocs) dies vaig anar a Madrid.

    valoritzaci / valoritzar Mots incorrectes en els sentits davaluaci, valoraci / avaluar,valorar.

    varis / vries 1. s correcte quan vol dir de carcter diferent, de distintaespcie, variat, divers. Com s normal amb els adjectius, esposposa al nom.Ex.: Li han regalat un bolgraf de colors varis.

    2. s incorrecte amb valor quantitatiu o indefinit, en lloc dal-gun -a, uns quants / unes quantes, diversos -es, diferents.Ex.: Tenen varis (o varios) negocis.

    Tenen uns quants negocis.

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 237 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    venir + gerundi 1. Construcci correcta quan el gerundi indica la manera devenir.Ex.: Mirals: vnen cantant.

    2. Construcci incorrecta com a perfrasi verbal en qu el pessemntic s en el gerundi. En aquest cas sha de substituirpel verb conjugat o, si hi ha sentit de progressi, per anar +gerundi.Ex.: Vnen estudiant aquest tema des de lany 1999.

    Estudien aquest tema des de lany 1999.

    venir + participi 1. Construcci correcta quan el participi, amb valor dadjec-tiu, indica lestat en qu alg ve.Ex.: Tot sovint ve enrabiat.

    2. Construcci incorrecta com a perfrasi verbal en qu el pessemntic s en el participi. En aquest cas sha de substituir perser + participi, verb conjugat o altres construccions.Ex.: Aquest fet ve causat per...

    Aquest fet el causa... / s causat per... / s el resultat de...

    verificar A vegades sabusa daquest verb en detriment de comprovar,demostrar.Ex.: He fet un canvi automtic, per em falta verificar que

    hagi quedat b a tot el document.He fet un canvi automtic, per em falta comprovar quehagi quedat b a tot el document.

    verossmil Mot incorrecte que sha de substituir per versemblant.

    versus Encara que sigui en algun diccionari, aquesta preposici llati-na no t el sentit denfront (de), contra, etc. i, doncs, sha desubstituir per aquestes preposicions.Ex.: El concepte mercat interior versus mercat exterior.

    El concepte mercat interior enfront de mercat exterior.

    vial (adjectiu) Mot incorrecte com a adjectiu que sha de substituir per viari-ria.Ex.: seguretat viria, enllumenat viari, etc.

    virgueria Mot incorrecte que sha de substituir per filigrana, floritura,segons el mats que es vulgui.

    vivenda Mot incorrecte que sha de substituir per habitatge o altressubstantius ms o menys sinnims: estatge, habitacle, pis, casa,domicili.

    Mot o expressi Comentari

  • FUOC 238 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Cabr, M. Teresa(1992). La terminologia:les teories, els mtodes,les aplicacions.Barcelona: Empries.

    Cercaterm, servei mul-tilinge de consultesterminolgiques que estroba a ladreawww.termcat.cat.

    Gran diccionari de lallengua catalana(1998). Barcelona:Enciclopdia Catalana.

    Mestres, Josep M. ialtres (2007). Manualdestil. La redacci i ledi-ci de textos (3a. ed.,pg. 563 i seg.).Vic/Barcelona: EumoEditorial / Associaci deMestres Rosa Sensat /Universitat deBarcelona / UniversitatPompeu Fabra.

    Ruaix, Josep (1996).Diccionari auxiliar. Moi:Josep Ruaix.

    Fonts de consultarecomanades

    *Lobjectiu daquest apar-tat no s entrar en dis-quisicions denominatives(manlleus, prstecs, neolo-gismes, estrangerismes,xenismes, calcs...), quepodrien desbaratar laintenci ltima daquestaguia, s a dir, la dorien-tar el lector. Aix, doncs,es tracten genricamentels mots forans de man-lleus.

    2. Manlleus*

    Davant les fluctuacions que sobserven en els diferentsreculls terminolgics pel que fa a ladaptaci dels man-lleus, la UOC prefereix les propostes de grafies catalanitza-des. Aquests manlleus amb la grafia adaptada (p. ex.,polvor, del castell polvorn; elit, del francs lite; caputxi-no, de litali cappuccino; flaix, de langls flash) shan des-criure en rodona.

    En el cas demanlleus directes, s a dir, els termes adop-tats en versi original o introduts al catal mitjanant unaaltra llengua, shan descriure en cursiva per a asse-nyalar que sn unitats lxiques alienes a la nostra llengua(p. ex., boom, boutique, copyright, ikurrina, lehendakari, leit-motiv, perestroika).

    Com tota regla, aquesta tamb t excepcions, i per aix estroben manlleus no catalanitzats que, malgrat que els per-tocaria anar en cursiva, es posen en rodona, b pel fort arre-lament que han tingut en la nostra llengua en tractar-se demots del lxic com (p. ex., croissant, kiwi, pizza, quinto,web, whisky), b perqu la grafia original coincideix amb lacatalana (p. ex., dial, fan, naf, pivot, surf, gendarme, pidgin,croquis, dossier, parquet). Una mostra inequvoca daquestfort o fcil arrelament s lexistncia en alguns casos de for-mes derivades, com ara croissanteria, pizzeria, pgina web,surfisme, pivotar

    En el cas de les locucions llatines, malgrat que darrera-ment hi ha una tendncia a catalanitzar-les, la UOC pre-fereix deixar-les en llengua original i, per tant, en cursiva.

    ab initio de facto ex professo

    ab intestato de iure ex voto

    ad hoc delirium tremens grosso modo

    a fortiori ex abrupto honoris causa

    a posteriori ex aequo in aeternum

    a priori ex cathedra in extremis

    cum laude ex novo in fraganti

  • FUOC 239 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Nhi ha que tenen dobleforma: una de ms cata-lanitzada i una de msacostada al llat.

    espcul i espculum estern i estrnum podi i pdium simposi i simpsium ttan i ttanus tridu i trduum

    in situ opera prima statu quo

    in vitro per capita stricto sensu

    ipso facto per se sub iudice

    modus vivendi post scriptum sui generis

    motu proprio sancta sanctorum urbi et orbi

    mutatis mutandis sine die vade retro

    nihil obstat sine qua non vox populi

    Pel que fa alsmots llatins solts, la tendncia s catalanit-zar-los en la mesura que es pot, i, per tant, shan descriureen rodona:

    accssit jnior rtio

    ngelus lapsus referndum

    corpus mdium snior

    currculum memorndum smmum

    dficit mnium supervit

    desidertum pssim tndem

    estatus paternster tesaurus

    facttum prcticum ultimtum

    frum prnceps vademcum

    hbitat quntum verbigrcia

    tem qurum vivrium

    A grans trets, i com sexemplifica en el quadre segent,ladaptaci dels manlleus de llenges vives al catal es duua terme mitjanant laplicaci de les regles daccentuaci iladequaci voclica i consonntica. Tanmateix, hi haadaptacions que no han fet fortuna i shan mantingut en laforma original, com *volovan (del fr. vol-au-vent) i *uisqui(de langl. whisky).

  • FUOC 240 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    aerbic(angl.a

    erobic)

    brm

    an(angl.b

    arman)

    csting(angl.casting)

    cmic(angl.com

    ic)

    crner(angl.corner)

    dncing(angl.d

    ancing)

    hm

    ster(al.Ham

    ster)

    kiser(al.Kaiser)

    lfting(angl.lifting)

    mnager(angl.m

    anager)

    mster(angl.m

    aster)

    mdem(angl.m

    odem)

    pxel(angl.p

    ixel)

    pster(angl.p

    oster)

    rfting(angl.rafting)

    rting(angl.rating)

    tner(angl.toner)

    triler(angl.trailer)

    vking(angl.viking)

    Accentuacigrfica

    Incorporaciduna

    Adaptacivoclica

    Adaptaci

    consonntica

    Simplificacide

    consonantsdobles

    escner(angl.scann

    er)

    escter(angl.scooter)

    esllom(angl.slalom)

    eslip(angl.slip)

    eslgan(angl.slogan)

    esmaixar(angl.smash)

    esmquing(angl.smoking)

    esnob

    (angl.snob)

    espagueti(it.spaghetti)

    espn(angl.spin)

    espln(angl.spleen)

    esprai(angl.spray)

    esprint(angl.sprint)

    esquaix(angl.squash)

    esquetx(angl.sketch)

    estand(angl.stand)

    estndard(angl.stand

    ard)

    estrter(angl.starter)

    estreo(angl.stereo)

    esterl-ina(angl.sterling)

    estic(angl.stick)

    estoc(angl.stock)

    estrs(angl.stress)

    brandi(angl.b

    rand

    y)brfing(angl.b

    riefing)

    bulevard(fr.boulevard)

    bumerang

    (angl.

    boom

    e-rang)

    bungalou(angl.b

    ungalow)

    buquet(fr.bouquet)

    crupier(fr.croupier)

    cuix(fr.couch)

    curri(angl.curry)

    dandi(angl.d

    andy)

    derbi(angl.d

    erby)

    ferri(angl.ferry)

    forfet(fr.forfait)

    fulard(fr.foulard)

    fting(angl.footing)

    gurm

    et(fr.gourmet)

    ianqui(angl.yan

    kee)

    limusina(fr.lim

    ousine)

    lsing(angl.leasing)

    magazn(angl.m

    agazine)

    maion

    esa(fr.mayonna

    ise)

    mallot(fr.maillo

    t)mting(angl.m

    eeting)

    nil(angl.n

    ylon)

    pedigr(angl.p

    edigree)

    alcassaba(r.al-qasba)

    anorac

    (esquimal

    anorak)

    biquini(angl.b

    ikini)

    bricolatge

    (fr.bricolage)

    bnquer(al.Bun

    ker)

    caiac(esquimal

    kayak)

    caixet(fr.cachet)

    caliquen

    yo(cast.

    caliq

    ueo)

    coala(llenguaaustraliana

    koala)

    copec

    (ruskopejka)

    cucurutxo(cast.

    cucurucho)

    cuix(fr.couch)

    cuscs(r.kuskus)

    disquet(angl.d

    iskette)

    esmq

    uing(angl.smoking)

    gellaba

    (r.ella

    ba)

    gimcana(angl.+

    hindi

    gymkh

    ana)

    jquer(angl.joker)

    mrqueting(angl.

    marketing)

    prquing(angl.p

    arking)

    pq

    uer(angl.p

    oker)

    bner(angl.b

    anner)

    bufet(fr.bu

    ffet)

    casset(fr.cassette)

    confeti(it.confetti)

    cros

    (angl.cross)

    cter(angl.cutter)

    escner(angl.scann

    er)

    frotis(fr.frottis)

    gueto(it.ghetto)

    motocrs(angl.m

    otocross)

    fset(angl.offset)

    plter(angl.p

    lotter)

    pding(angl.p

    udding)

    puzle(angl.p

    uzzle)

    rcord(fr.raccord)

    rpel(fr.rappel)

    rmel(fr.rimmel)

    tenis(angl.tennis)

    terracota(it.terracotta)

    trveling(angl.travelling)

    vedet(fr.vedette)

    zping(angl.zapping)

  • FUOC 241 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Accentuacigrfica

    Incorporaciduna

    ederefor

    Adaptacivoclica

    Adaptaci

    consonntica

    Simplificacide

    consonantsdobles

    pantis(angl.p

    anties)

    pling(angl.p

    eelin

    g)poni(angl.p

    ony)

    ralli(angl.rally)

    rosbif(angl.roastbeef)

    rugbi(angl.rugby)

    Excepcion

    s:sexy...itermes

    com

    ampereibyte,unitatsde

    mesuracomunes

    aaltres

    llenges.Nos'han

    adaptati,

    pertant,s'escriuenen

    cur-

    siva:boom.

    Excepcion

    s:ad

    agio,

    best-

    seller...(term

    esnoadaptats

    ique,pertant,s'han

    d'es-

    criureen

    cursiva).Elsmots

    beisboliha

    ndbolsnaguts

    i,pertant,nos'accentuen,

    totiqueRuaixpensaque

    haurien

    deserplans.

    Excepcion

    s:stilb

    ,stokes,

    stop...,

    term

    escorrespo-

    nentsallxicanglsinter-

    nacional.

    Exce

    pcions:

    attre

    zzo,

    attrez

    zista,

    kibb

    uts,

    jazz,

    majoret

    te,

    mez

    zosopran

    o,pi

    zza...,term

    esnoadaptats.

    pullver(angl.p

    ullover)

    quq

    uer(angl.q

    uaker)

    rnquing(angl.ran

    king)

    sandvitx(angl.san

    dwich)

    tiquet(angl.ticket)

    vter(angl.w

    ater)

    xa(persa

    ah)

    xador(persa

    chaddor)

    xam

    p(angl.sha

    mpoo)

    xrter(angl.cha

    rter)

    xartism

    e(angl.cha

    rtism)

    xasss(fr.chssis)

    xef(fr.chef)

    xling(angl.shilling)

    xip(angl.chip)

    xou

    (angl.show)

    Excepcion

    s:drham

    ,kamikaze,

    karaoke,

    karateka,

    kart,ki

    wi,

    kurd,pa

    kistan

    s,

    rock,vodk

    a,web...Iterm

    escom

    wat

    t,unitatde

    mesura

    comunaaaltresllenges.

  • FUOC 242 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    abstract resum

    applet miniaplicaci

    back up cpia de seguretat

    benchmark test test de referncia

    brainstorming pluja didees

    break / coffee break pausa / pausa i caf (si sofereixrefrigeri)

    business-to-business dempresa a empresa

    business-to-consumer dempresa a consumidor

    call centre centre datenci telefnica

    Tenint en compte quelactuaci dels parlantss decisiva perqu unterme nou sacabi inte-grant al lxic, els pro-fessionals de la llenguahan de vetllar perquel catal no quedi rele-gat per solucions alie-nes. Per aix, sempreque sigui possible spreferent la formaadaptada o creada perlorganisme lingsticcompetent que laforma manllevada.

    Cal evitar elsmanlleus

    Angls Catal

    Una altra via dentrada de manlleus s la traducci, quet lloc quan el catal ja disposa de mots i recursos propisper a incorporar les noves accepcions (p. ex., contenidor ino container, estada i no stage). Aix, doncs, en cas que elmanlleu ja tingui una forma en catal, b adaptada b tra-duda, cal evitar la versi original. En cas que hi hagi al-hora una forma adaptada i una forma traduda, la UOCsestima ms la forma traduda (p. ex.: millor aparcamentque prquing, de langls parking; millor traador que plter,de langls plotter; millor grup dempreses que hlding, delangls holding; millor caravana que rulot, del francs rou-lotte; millor cap de cuina que xef, del francs chef).

    Ats que hi ha moltes reticncies i, cal dir-ho, moltsprejudicis pel que fa a ladaptaci al catal de termes dal-tres llenges, saconsella als collaboradors que, un copverificada lexistncia duna versi catalana del manlleu,adverteixin els responsables del material de la presnciadaquest manlleu i de com hauria de ser la versi catalanaper tal que se sondegi amb lautor o autors del material laconvenincia de catalanitzar-lo o deixar-lo en versi origi-nal (i, per tant, en cursiva).

    Tot seguit, sofereix una llista delsmanlleus innecessa-ris ms freqents en lentorn de la UOC (tots anglicismes)i la corresponent versi en catal que cal utilitzar:

  • FUOC 243 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    cash flow flux de caixa

    catering servei dpats

    check list llista de control

    check-up revisi mdica / reconeixement(mdic) sistemtic

    christmas felicitaci de Nadal / nadala

    computer-aided design (CAD) disseny assistit per ordinador(DAO)

    computer-aided manufacturing producci assistida per(CAM) ordinador (PAO)

    customization / customisation personalitzaci / adaptaci a lu-suari

    cybercrime ciberdelicte

    data warehouse gestor de dades

    distance education educaci a distncia

    e-banking banca electrnica

    e-book llibre electrnic

    e-business negoci electrnic

    e-cash diner electrnic

    e-commerce comer electrnic

    e-crime delicte electrnic / delictevirtual

    e-democracy democrcia electrnica

    e-government administraci electrnica

    e-information informaci electrnica

    e-knowledge coneixement per internet / co-neixement electrnic

    e-learning aprenentatge virtual

    e-library biblioteca electrnica

    e-mail correu electrnic (c/e) /adrea electrnica (a/e) /missatge electrnic

    e-mailbox bstia electrnica

    Angls Catal

  • FUOC 244 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    e-market mercat electrnic

    e-marketing mrqueting electrnic

    empowerment apoderament

    event incidncia / esdeveniment

    feedback retroacci / retorn

    free software programari lliure

    freeware programari gratut

    frequent asked questions (FAQ) preguntes ms freqents (PMF)

    full-time jornada plena

    hardware maquinari

    holding grup dempreses

    home inici / pgina inicial

    hot line lnia permanent

    input entrada

    kleenex mocador de paper

    know-how saber fer

    lingware programari lingstic

    link enlla

    lunch pat fred / dinar

    mailing publitramesa

    management direcci / gesti

    marketplace mercat web

    mass media mitjans de comunicaci (demassa)

    media art art multimdia

    merchandising marxandatge

    netart art en xarxa (i no ciberart)

    networking treball en xarxa

    newbie ciberaprenent -a

    newsletter butllet dinformaci

    off-line fora de lnia

    Angls Catal

  • FUOC 245 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    off the record extraoficial(ment),confidencial(ment)

    on-line en lnia

    outsourcing subcontractaci

    package, packaging embalatge / paquet

    paper comunici / ponncia / treball /estudi

    password contrasenya

    peer-to-peer digual a igual

    plug-in connector

    portfolio dossier de presentaci

    post-it nota adhesiva

    preprint edici preliminar

    proxy (server) servidor intermediari

    remake nova versi

    repository dipsit

    return (o enter o intro) retorn, tecla de retorn

    router encaminador

    shareware programari de prova

    software programari / programa

    stage estada

    stand by en espera

    student portfolio dossier daprenentatge

    tag etiqueta

    telebanking banca electrnica

    timing temporitzaci / periodificaci /distribuci temporal

    tuning personalitzaci

    tutorial (help) programa daprenentatge

    usability usabilitat / facilitat ds

    user name, login nom dusuari

    Angls Catal

  • FUOC 246 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    walkman casset de butxaca

    webcam cmera web

    wireless sense cable, sense fil(s)

    working papers document(s) de treball / papersde treball

    workshop taller

    Angls Catal

    Gran enciclopdia cata-lana. Barcelona: Enci-clopdia Catalana.

    Alberich, Joan; Ros,Montserrat (1993). Latranscripci dels nomspropis grecs i llatins.Barcelona: EnciclopdiaCatalana (BibliotecaUniversitria, 13).

    Diversos autors(1990). Proposicisobre els sistemes detransliteraci i transcrip-ci dels mots rabs alcatal. A Documentsde la secci filolgica I(pg. 141-158).Barcelona: InstitutdEstudis Catalans(Biblioteca Filolgica,XIX).

    Diversos autors(1996). Propostasobre el sistema detranscripci i translitera-ci dels noms russos alcatal. A Documentsde la secci filolgica III(pg. 55-89).Barcelona: InstitutdEstudis Catalans(Biblioteca Filolgica,XXX).

    Fonts de consultarecomanades

    3. Antropnims estrangers

    Els antropnims estrangers actuals, o antics sense tradi-ci en catal, corresponents a llenges que sescriuen ambcarcters llatins es respecten tal com sn (BenitoLertxundi, Los Alibrt, Jules Verne, Carmen Martn Gaite,Thomas More).

    Els noms de personatges histrics (reals o de ficci)amb una tradici en catal, sigui quin sigui lalfabet deles llenges a qu pertanyen, i els de papes, personatgesreials, etc. sescriuen tal com els ha modelat la tradici(Aristtil, Anna Bolena, Maquiavel, Guillem Tell, JoanXXIII).

    Els noms de persona corresponents a llenges que ses-criuen amb carcters no llatins sadapten al catal, si no hitenen una grafia tradicional reconeguda, amb una trans-cripci simplificada (deixant a part les publicacions especia-litzades o acadmiques, que poden seguir altres criteris), s adir: a grans trets i amb certes excepcions, es mira de repro-duir en lalfabet llat, seguint les normes fontiques i grfi-ques catalanes, la pronncia del mot en la llengua departida (respectant la fontica original tant com es pugui,per sense diacrtics per a distingir sons diferents en lallengua dorigen inexistents en catal, per exemple).

  • FUOC 247 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Abderraman (o Abd al-Rahman)

    Algatzell (o al-Gazzali)

    Al, Muhmmad

    Andrpov, Iuri

    Angelopoulos, Theo

    Arafat, Jsser

    Aristtil

    Assad, Hafiz al-

    Auita, Sad

    Avempace (o Ibn Bajj)

    Averrois (o Ibn Ruixd)

    Avicebr (o Ibn Gabirol)

    Avicenna (o Ibn Sina)

    Bakunin, Mikhal

    Banna, Hassan al-

    Bedni, Demian

    Berdiiev, Nikolai

    Brjnev, Leonid Ilitx

    Bukharin, Nikolai

    Bulganin, Nikolai

    Bunin, Ivan

    Butros Ghali, Butros

    Carlemany

    Cicer, Marc Tulli

    Dolgoruki, Iuri

    Donskoi, Mark

    Dostoievski, Fidor

    Escipi Calb, Gneu Corneli

    Gaddafi, Mommar al-

    Galla Placdia

    Genguis Khan

    Ggol, Nikolai

    Gorbatxov, Mikhal

    Gorki, Maksim

    Gromiko, Andrei

    Hannbal (o Annbal)

    Hussein, Saddam

    Ibn Faysal, Abd All

    Ieltsin, Bors

    Jirinovski, Vladmir

    Kabalevski, Dmitri

    Kandinsky, Vassili

    Karamanls, Konstandinos

    Karamzov

    Exemples dantropnims adaptats

    Com que s impossible en aquesta guia donar indica-cions detallades de les normes de transcripci de les diversesllenges dalfabets no llatins al catal, per a cada llenguaconcreta conv recrrer als criteris que els especialisteshan elaborat, a ms de consultar la Gran enciclopdia cata-lana.

    La llista que hi ha a continuaci s una mostra dadapta-ci dantropnims de diversos orgens, antics i moderns,que pot servir de model per a casos semblants.

  • FUOC 248 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Karnina, Anna

    Krpov, Anatoli

    Kasprov, Garri

    Kavafis, Konstandinos

    Kazandzakis, Nikos

    Khatxaturian, Aram

    Khomeini, Rukh All

    Khomiakov, Aleksei

    Khrusxov, Nikita

    Leleku, Irene

    Lenin, Vladmir Ilitx

    Maiakovski, Vladmir

    Maimnides (o Moss ben May-mon)

    Muzffar, Abd al-Mlik al-

    Mlotov, Viatxeslav

    Mubrak, Hosni

    Nsser, Gamal Abd al-

    Netaniahu, Benjamin

    Nuayma, Mikhal

    Nuriev, Rudolf

    Papandreu, Gergios

    Pasternak, Bors

    Pvlov, Ivan Petrvitx

    Pilniak, Bors

    Potiomkin, Grigori

    Prokfiev, Serguei

    Ptolemeu, Claudi

    Puixkin, Aleksandr

    Putin, Vladmir Vladmirovitx

    Qssim, al-

    Raixid Paix, Mustaf

    Raixid Rid, Muhmmad

    Rasputin, Grigori

    Rimski-Krsakov, Nikolai

    Rostropvitx, Mstislav

    Sadat, Anwar al-

    Skharov, Andrei

    Sallusti Crisp, Gai

    Sneca, Luci Anneu

    Soljenitsin, Aleksandr

    Stalin, Issif

    Stitxkov, Khristo

    Stravinsky, gor

    Taixufin, Ysuf

    Tolstoi, Aleksei

    Tolstoi, Lev [o catalanitzat: LleTlstoi]

    Traj, Marc Ulpi

    Trotski, Lev

    Trubetskoi, Nikolai

    Turgunev, Ivan

    Txaikovski, Piotr Ilitx

    Txkhov, Anton

    Txernenko, Konstantn

    Vespasi, Tit Flavi

    Vigotski, Lev

    Xevarnadze, Eduard

    Xiaobing, Deng

    Xlokhov, Mikhal

    Xostakvitx, Dmitri

    Exemples dantropnims adaptats

  • FUOC 249 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Badia, Jordi i altres(1997). El llibre de lallengua catalana per aescriure correctament elcatal (pg. 717-767).Barcelona: EdicionsCastellnou.

    Llista dels noms delsmunicipis delPrincipat. Documentsde la Secci Filolgica, I(1990, pg. 85-118).Barcelona: InstitutdEstudis Catalans.

    Mestres, Josep M. ialtres (2007). Manualdestil. La redacci i ledi-ci de textos (3a. ed.,pg. 623-637).Vic/Barcelona: EumoEditorial / Associaci deMestres Rosa Sensat /Universitat deBarcelona / UniversitatPompeu Fabra.

    Moran, Josep i altres(2002). Topnims cata-lans. Etimologia i pro-nncia. Barcelona:Publicacions delAbadia de Montserrat.

    Obres de consulta ge-neral:

    Atles universal catal.

    Gran enciclopdia cata-lana.

    Nomencltor oficial detoponmia major deCatalunya.

    Lecturesrecomanades

    4. Topnims

    4.1. Topnims dels Pasos Catalans

    Els topnims corresponents als Pasos Catalans ses-criuen en catal, tret dels noms de lloc aranesos (ValldAran) i castellans (zona de parla castellana del PasValenci) que no tenen una forma fixada en la nostra llen-gua.

    Els topnims del Principat de Catalunya i dAndorranoms tenen com a forma oficial la catalana.

    Els topnims de la Vall dAran shan descriure en ara-ns, llevat del nom de la comarca i dalguns municipis,que es poden continuar escrivint en catal per tradici(la Vall dAran i no era Val dAran; Viella i no Vielha; lesBordes i no es Brdes).

    Alguns topnims de les illes Balears tenen doble forma:amb larticle salat i amb larticle estndard. LaUOC prefereix les formes amb larticle estndard, queels mateixos illencs utilitzen per als mbits ms formals(el Mercadal i no es Mercadal; la Pobla i no sa Pobla; les Sa-lines i no ses Salines; Sant Lloren del Cardassar i no SantLloren des Cardassar; Santa Eulria del Riu i no SantaEulria des Riu; el Migjorn Gran i no es Migjorn Gran),per depn del text de qu es tracti.

    Els topnims de la Catalunya Nord shan descriure encatal. Cal anar amb compte amb les interferncies delfrancs, que hi s la llengua oficial (la Guingueta dIx ino Bourg-Madame; Montllus i no Mont-Louis).

    Els topnims del Pas Valenci shan descriure encatal, tret dels corresponents a la zona de parla caste-llana que no tenen tradici en catal (Montanejos, LosMontesinos, San Vicente de Piedrahita, Las Virtudes).

  • FUOC 250 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Catal Francs

    Alta Cerdanya Angostrina Angoustrine

    Bolquera Bolqure

    Cabanassa, la Cabanasse, La

    Cldegues Caldgas

    guet gat

    Eina Eyne

    Enveig Enveitg

    Er Err

    Guingueta dIx, la Bourg-Madame

    Montllus Mont-Louis

    Naja Nahuja

    Oceja Ossja

    Odell i Vi Odeillo

    Palau de Cerdanya Palau-de-Cerdagne

    Aquest recull no pretnser exhaustiu, sin sola-ment illustratiu del criterique saplica en lescriptu-ra dels topnims darreudels Pasos Catalans idOccitnia quan hi hams duna llengua oficialo una llengua oficial dife-rent de la catalana. A labanda esquerra de lestaules, hi figura la formaautctona.

    Tanmateix, cal anar amb compte amb les interferncies delcastell quan existeix la forma catalana (Alpont i no Al-puente; Aranyuel i no Arauel; Asp i no Aspe; Crevillent i noCrevillente; Montroi i no Montroy; Sogorb i no Segorbe;Vila-real i no Villareal).

    Els topnims de la Franja de Ponent, que tenen com anoms oficials alhora la forma catalana i la castellana,shan descriure en catal, que s la forma prpia(Benasc i no Benasque; el Campell i no Alcampel;Estopany i no Estopin; Tolba i no Tolva; Valldellou ino Baldellou; Vall-de-roures i no Valderrobles).

    En les taules segents hi ha alguns dels topnims queplantegen dubtes a lhora descriurels en catal, ja que,malgrat que formen part del territori dels Pasos Catalans,tenen una forma oficial en una altra llengua (francs ocastell).

  • FUOC 251 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Catal Francs

    Alta Cerdanya Port Port-Puymorens

    Sallagosa Saillagouse

    Sant Pere dels Forcats Saint-Pierre-dels-Forcats

    Santa Llocaia Sainte-Locadie

    Targasona Targassonne

    Tor de Querol, la Latour-de-Carol

    Vallsabollera Valcebollre

    Vilanova de les Escaldes Villeneuve-des-Escaldes

    Capcir Angles, els Angles, Les

    Font-rabiosa Fontrabiouse

    Formiguera Formigures

    Llaguna, la Llagonne, La

    Matamala Matemale

    Puigbalador Puyvalador

    Ral Ral

    Conflent Aiguatbia Ayguatbia

    Arbools Arboussols

    Campome Campme

    Canavelles Canaveilles

    Castell de Vernet Casteil

    Catll de Conflent Catllar

    Cauders de Conflent Caudis

    Cens Sansa

    Cler Clara

    Cornell de Conflent Corneilla-de-Conflent

    Escar Escaro

    Espir de Conflent Espira-de-Conflent

    Estoer Estoher

    Fontpedrosa Fontpdrouse

    Full Fuilla

    Jc Joch

  • FUOC 252 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Catal Francs

    Conflent Jjols Jujols

    Marquixanes Marquixanes

    Masos, els Masos, Los

    Mentet Mantet

    Molig Molitg-les-Bains

    Noedes Nohdes

    Oleta Olette

    Orbany Urbanya

    Orell Oreilla

    Pi de Conflent Py

    Prada Prades

    Ralleu Railleu

    Ri Ria

    Rigard Rigarda

    Rods Rods

    Saorra Sahorre

    Saut Sauto

    Serdiny Serdinya

    Soanyes Souanyas

    Tarerac Tarerach

    Tauriny Taurinya

    Tos Thus-Entre-Valls

    Vallestvia Baillestavy

    Vallmanya Valmanya

    Vernet Vernet-les-Bains

    Vilafranca de Conflent Villefranche-de-Conflent

    Vin Vina

    Rossell Aleny Alnya

    Argelers Argels-sur-Mer

    Bages de Rossell Bages

  • FUOC 253 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Catal Francs

    Rossell Baixs Baixas

    Banyuls de la Marenda Banyuls-sur-Mer

    Banyuls dels Aspres Banyuls-dels-Aspres

    Ba Baho

    Barcars, el Barcars, Le

    Bastida, la Bastide, La

    Bomps Bompas

    Brull Brouilla

    Bula dAmunt Boule-dAmont

    Bulaternera Bouleternre

    Calmella Calmeilles

    Cameles Camlas

    Canet de Rossell Canet-en-Roussillon

    Cnoes Canohs

    Casafabre Casefabre

    Cases de Pena, les Cases-de-Pne

    Castellnou dels Aspres Castelnou(o C. de Rossell)

    Cervera (de la CerbreMarenda)

    Clair Claira

    Corbera de les Cabanes Corbre-les-Cabanes

    Corbera del Castell Corbre

    Cornell de la Ribera Corneilla-la-Rivire

    Cornell del Brcol Corneilla-del-Vercol

    Cotlliure Collioure

    Elna Elne

    Espir de lAgl Espira-de-lAgly

    Estagell Estagel

    Forques Fourques

    Hortaf Ortaffa

  • FUOC 254 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Catal Francs

    Rossell Illa (o Illa del Riberal) Ille-sur-Tt

    Llaur Llauro

    Llupi Llupia

    Millars Millas

    Montesquiu dAlbera Montesquieu

    Montoriol Montauriol

    Nefiac Nfiach

    pol Opoul

    Pa Passa

    Palau del Vidre Palau-del-Vidre

    Parestortes Peyrestortes

    Perells Prillos

    Perpiny Perpignan

    Pesill de la Ribera Pzilla-la-Rivire

    Pi Pia

    Pontell Ponteilla

    Portvendres Port-Vendres

    Prunet i Bellpuig Prunet-et-Belpuig

    Ribesaltes Rivesaltes

    Roca dAlbera, la Laroque-des-Albres

    Salelles Saleilles

    Sant Andreu de Sureda Saint-Andr

    Sant Cebri de Rossell Saint-Cyprien

    Sant Esteve del Saint-EstveMonestir

    Sant Feliu dAmunt Saint-Fliu-dAmont

    Sant Feliu dAvall Saint-Fliu-dAvall

    Sant Gens de Fontanes Saint-Gnis-desFontaines

    Sant Hiplit de la Saint-HippolyteSalanca

  • FUOC 255 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Catal Francs

    Rossell Sant Joan la Cella Saint-Jean-Lasseille

    Sant Lloren de la Saint-Laurent-de-la-Salanca Salanque

    Sant Maral Saint-Marsal

    Sant Miquel de Llotes Saint-Michel-de-Llotes

    Sant Nazari Saint-Nazaire

    Santa Coloma de Tur Sainte-Colombe

    Santa Maria la Mar Sainte-Marie

    Soler, el Soler, Le

    Sureda Sorde

    Taltell Tautavel

    Tellet Taillet

    Tes Thza

    Teuls Taulis

    Toluges Toulouges

    Torderes Tordres

    Torre dElna, la Latour-Bas-Elne

    Torrelles de la Salanca Torreilles

    Tresserra Tresserre

    Trullars Trouillas

    Tur Thuir

    Vilallonga de la Salanca Villelongue-de-la-Salanque

    Vilallonga dels Monts Villelongue-dels-Monts

    Vilamulaca Villemolaque

    Vilanova de la Ribera Villeneuve-la-Rivire

    Vilanova de Ra Villeneuve-de-la-Raho

    Vivers Vivs

    Vol, el Boulou, Le

    Vallespir Albera, l Albre, L

    Arles Arles-sur-Tech

  • FUOC 256 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Catal Francs

    Vallespir Banys dArles, els Amlie-les-Bains

    Ceret Cret

    Cluses, les Cluses, Les

    Cortsav Corsavy

    Costoja Coustouges

    Illes, les Illas, Las

    Menera, la Lamanre

    Montbol Montbolo

    Morells Maureillas

    Palald Palalda

    Perts, el Perthus, Le

    Prats de Moll Prats-de-Mollo

    Presta, la Preste, La

    Reiners Reyns

    Sant Joan de Saint-Jean-Pla-de-CortsPladecorts

    Sant Lloren de Saint-Laurent-de-CerdansCerdans

    Serrallonga Serralongue

    Tec, el Tech, Le

    Fenolleda Bellestar (o Bellestar Blestar Blesta(Fenolheda)* de la Frontera)

    Camposs (o Campors) Campossin Campoussy

    Cassanyes Cassanhas Cassagnes

    Centernac Centernac Saint-Arnac

    Esquerda, l Esqurda, l Lesquerde

    Lanac Lanac Lansac

    Maur Maurin Maury

    Montalb del Castell Montalban del Castlh Montalba-le-Chteau

    Catal Occit Francs

  • FUOC 257 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Alta Ribagora Areny de Noguera Arn

    Cornudella de Valira Cornudella de Baliera

    Montanui Montanuy

    Nerill Neril

    Pals, les Laspales

    Pont de Montanyana, el Puente de Montaana

    Sant Oren Santorens

    Baixa Ribagora Benavarri Benabarre

    Beranui Veracruz

    Calladrons Caladrones

    Casserres del Castell Casserras del Castillo

    Franja de Ponent

    * De la Fenolleda sn autctons tant els topnims catalans com els occitans, ats que s terra de transicientre una llengua i laltra i san occitanitzant a partir del segle XIII.

    Fenolleda Pesill de Conflent Pesilhan de Conflent Pzilla-de-Conflent

    (Fenolheda)* Planeses Planesas Planzes

    Prats de Sorni Prats de Sornian, les Prats-de-Sournia

    Prunyanes Prunhanas Prugnanes

    Rabollet Rabolhet Rabouillet

    Rasigueres Rasiguiras Rasigures

    Sant Mart de Fenollet Sant Martin de Saint-MartinFenolhet

    Sant Pau de Fenollet Sant Pau de Fenolhet Saint-Paul-de-Fenouillet

    Sorni Sornian Sournia

    Torre de Frana, la Tor de Frana, la Latour de France

    Trill Trilhan Trilla

    Vir Viran Vira

    Viver, el Vivir, le Vivier, Le

    Catal Occit Francs

    Catal Castell

  • FUOC 258 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Baixa Ribagora Estopany Estopin del Castillo

    Lasquarri Lascuarre

    Llaguarres Laguarres

    Lluars Luzs

    Monesma i Queixigar Monesma y Cajigar

    Pilz Pilzn

    Pobla de Roda, la Isbena

    Purroi Purroy de la Solana

    Sant Esteve del Mall San Esteban del Mall

    Serradui Serraduy

    Tolba Tolva

    Tor-la-ribera Torre la Ribera

    Viacamp Viacamp y Litera

    Baix Cinca Mequinensa Mequinenza

    Said Zaidn

    Torrent de Cinca Torrente de Cinca

    Vilella de Cinca Velilla de Cinca

    Llitera Baells Balls

    Campell, el Alcampel

    Castellonroi Castillonroy

    Peralta de la Sal Peralta de Calasanz(actualment, Peralta deCalassan)

    Sant Esteve de Llitera San Esteban de Litera

    Sanui i Alins Azanuy-Alins

    Tamarit de Llitera Tamarite de Litera

    Torric, el Altorricn

    Valldellou Baldellou

    Matarranya Aiguaviva de Bergantes Aiguaviva

    Arenys de Lled Arens de Lled

    Bellmunt de Mesqu Belmonte de San Jos

    Catal Castell

  • FUOC 259 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Matarranya Beseit Beceite

    Calaceit Calaceite

    Canyada de Beric, la Caada de Verich

    Codonyera, la Codoera, la

    Cretes Cretas

    Fontdespatla Fuentespalda

    Frnols de Matarranya Frnoles

    Freixneda, la Fresneda, la

    Lled dAlgars Lled

    Massali Mazalen

    Mont-roig de Tastavins Monroyo

    Pena-roja (de Tastavins) Pearroya de Tastavins

    Rfels Rfales

    Sorollera, la Cerollera, la

    Torre de Vilella, la Torrevelilla

    Torre del Comte, la Torre del Compte

    Torredarques Torre de Arcas

    Vall del Tormo, la Valdeltormo

    Vall-de-roures Valderrobres

    Valljunquera Valjunquera

    Catal Castell

    Castell Catal

    Alt Millars Arauel Aranyuel

    (Alto Mijares) Argelita Argeleta

    Aydar Aider

    Castillo de Villamalefa Castell de Vilamalefa, el

    Cortes de Arenoso Cortes dArens

    Espadilla Espadella

    Pas Valenci (zona de parla castellana)

  • FUOC 260 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Castell Catal

    Alt Millars Fuente la Reina Font de la Reina, la

    (Alto Mijares) Fuentes de Aydar Fontes

    Ludiente Lludient

    Montn Montant

    Puebla de Arenoso Pobla dArens, la

    Torrechiva Torre-xiva

    Villahermosa del Ro Vilafermosa

    Villanueva de Viver Vilanova de la Reina

    Zucaina Sucaina

    Alt Palncia Algimia de Almonacid Algmia dAlmonesir

    (Alto Palancia) Almedjar Almedxer

    Azubar Assuvar

    Barracas Barraques

    Bejs Begs

    Castellnovo Castellnou de Sogorb

    Chvar Xvar

    Geldo Xeldo

    Higueras Figueres

    Jrica Xrica

    Navajas Navaixes

    Pavas Pavies

    Pina de Montalgrao Pina

    Sacaet Sacanyet

    Segorbe Sogorb

    Soneja Soneixa

    Tors Tors

    Valle de Almonacid Vall dAlmonesir, la

    Viver o Viver de las Aguas Viver

    Alt Vinalop Salinas Salines dElda, les

    (Alto Vinalop) Sax Saix

  • FUOC 261 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Castell Catal

    Baix Segura Benejzar Benejsser

    (Bajo Segura) Benijfar Benijfar

    Bigastro Bigastre

    Cox Coix

    Daya Nueva Daia Nova

    Daya Vieja Daia Vella

    Jacarilla Xacarella

    Orihuela Oriola

    Pilar de la Horadada Pilar de la Foradada, el

    Redovn Redov

    Rojales Rojals

    San Fulgencio Sant Fulgenci

    San Miguel de Salinas Sant Miquel de les Salines

    Torrevieja Torrevella

    Canal Bicorp Bicorb

    de Navarrs Bolbaite Bolbait

    (Canal Chella Xella

    de Navarrs) Millares Millars

    Foia de Bunyol Alborache Alboraig

    (Hoya de Buol) Buol Bunyol

    Cheste Xest

    Chiva Xiva de Bunyol

    Dos Aguas Dosaiges

    Siete Aguas Setaiges

    Ytova Itova

    Rac dAdems Ademuz Adems

    (Rincn de Castielfabib Castellfabib

    Ademuz) Puebla de San Miguel Pobla de Sant Miquel, la

    Serrans Alpuente Alpont

    (Serranos) Aras de Alpuente Ares dAlpont

  • FUOC 262 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    4.2. Topnims occitans

    El cas dels topnims que corresponen a Occitnia sespecialment complicat, ja que pel fet de confrontar ambterritori francs i catal poden arribar a presentar fins atres formes: loccitana (autctona), la francesa (oficial) i lacatalana. Els topnims que no tenen fixada una forma tra-dicional en catal sescriuen en occit i no pas en francs.*En la taula segent nhi ha uns quants exemples:

    * Els topnimsdOccitnia, si no tenentradici en catal, ses-criuen en occit i no enfrancs, malgrat que hisigui la llengua oficial(Montinhac i noMontignac; Orlhac i noAurillac).

    Castell Catal

    Serrans Benagber Benaixeve

    (Serranos) Chelva Xelva

    Chulilla Xulella

    Domeo Domenyo

    Gestalgar Xestalgar

    Higueruelas Figueroles de Domenyo

    Losa del Obispo Llosa del Bisbe, la

    Sot de Chera Sot de Xera

    Titaguas Titages

    Tujar Toixa

    Villar del Arzobispo Villar, el

    Yesa, la Iessa, la

    Vall Ayora Aiora

    de Cofrents Cofrentes Cofrents

    (Valle de Jalance Xalans

    Cofrentes) Jarafuel Xarafull

    Teresa de Cofrentes Teresa de Cofrents

    Vinalop Mitj Aspe Asp

    (VinalopMedio) Monforte del Cid Montfort

  • FUOC 263 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Alvrnia Clarmont dAuvrnha Clarmont dAlvrnia Clermont Ferrand

    (Auvrnha) Cornon (dAuvernha) Cornon (dAlvrnia) Cournon-dAuvergne

    Molins dAuvrnha Molins dAlvrnia Moulins

    Pui, lo Pui, Lo Puy, Le

    Tirs Tirs Thiers

    Delfinat Anonai Anonai Annonay

    (Daufinat) Montelaimar Montelaimar Montlimar

    Piralata Piralata Pierrelatte

    Valena Valena Valence

    Viena Viena (del Delfinat) Vienne

    Vivars Vivars Vivarais

    Gascunya Arcaishon Arcaishon Arcachon

    (Gasconha) Auloron Auloron Oloron-Sainte-Marie

    Banhras de Bigrra Banhras de Bigrra Bagnres-de-Bigorre

    Bclas Bclas Bgles

    Bordu Bordeus Bordeaux

    Brassempoi Brassempoi Brassempouy

    Dacs Dacs Dax

    Liborna Liborna Libourne

    Lorda Lorda Lourdes

    Medc Medc Mdoc

    Merinhac Merinhac Mrignac

    Montinhac Montinhac Montignac

    Orts Orts Orthez

    Sent Gauden Sent Gauden Saint-Gaudens

    Tarba Tarba Tarbes

    Tsta de Bug, la Tsta de Bug, La Teste-de-Buch, La

    Guiena Aitzis de Taiac, las Aitzis de Taiac, Las Eyzies-de-Tayac-Sireuil,(Guiana) Les

    Bllc de Dordonha Bllc de Dordonha Beaulieu-sur-Dordogne

    Occit Catal Francs

  • FUOC 264 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Guiena Brageirac Brageirac Bergerac

    (Guiana) Caors Caors Cahors

    Montalban Montalban Montauban

    Orlhac Orlhac Aurillac

    Peireguers Perigs Prigueux

    Solhac Solhac Souillac

    Vilafranca de Roergue Vilafranca de Roergue Villefranche-de-Rouergue

    Vilanuva dlt Vilanuva dlt Villeneuve-sur-Lot

    Llemos Briva Briva Brive-la-Gaillarde

    (Lemosin) Lemtges Llemotges Limoges

    Sent Junian Sent Junian Saint-Junien

    Tula Tula Tulle

    Llenguadoc Besirs Besiers Bziers

    (Lengadc) Carcassona Carcassona Carcassonne

    Castlnu dAri Castlnu dAri Castelnaudary

    Lims Lims Limoux

    Lunl Lunl Lunel

    Masamet Masamet Mazamet

    Maugui Maugui Mauguio

    Montpelhir Montpeller Montpellier

    Narbona Narbona Narbonne

    Pmias Pmies Pamiers

    Rods Rods Rodez

    Sant Gli Sant Gli Saint-Gly

    Stfonts Stfonts Septfonds

    Tarascon dArija Tarascon dArija Tarascon-sur-Arige

    Tolosa Tolosa Toulouse

    Provena Aigas Mrtas Aiges Mortes Aiguesmortes

    (Provena) Ais de Provena Ais de Provena Aix-en-Provence

    Occit Catal Francs

  • FUOC 265 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Provena Antbol Antbol Antibes

    (Provena) Arle Arle Arles

    Ate Ate Apt

    Aubanha Aubanha Aubagne

    Aurenja Aurenja Orange

    Brra Brra Berre-ltang

    Bucaire Bucaire Beaucaire

    Cana Cana Cannes

    Canet, lo Canet, Lo Cannet, Le

    Canha Canha Cagnes-sur-Mer

    Casturainard Casturainard Chteaurenard

    Cavalhon Cavalhon Cavaillon

    Dinha Dinha Digne

    Fs (dau Martegue) Fs (del Martegue) Fos-sur-Mer

    Frejs Frejs Frjus

    Grassa Grassa Grasse

    Ieras Ieras Hyres

    Mandaluec Mandaluec Mandelieu-la-Napoule

    Mansca Mansca Manosque

    Marinhana Marinhana Marignane

    Marselha Marsella Marseille

    Martegue, lo Martegue, Lo Chteauneuf-les-Martigues

    Miramars Miramars Miramas

    Nia Nia Nice

    Oliula Oliula Ollioules

    Penas, lei Penas, Lei Pennes-Mirabeau

    Ronhac Ronhac Rognac

    Sanha, la Sanha, La Seyne-sur-Mer, La

    Sant Lauren de Var Sant Lauren de Var Saint-Laurent-du-Var

    Occit Catal Francs

  • FUOC 266 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Provena Sant Rafu Sant Rafu Saint-Raphal

    (Provena) Sant Trops Sant Trops Saint-Tropez

    Santa Maxima Santa Maxima Sainte-Maxime

    Seteme Seteme Septmes-les-Vallons

    Srga Srga Sorgues

    Tolon Tol Toulon

    Trbia, la Trbia, La Turbie, La

    Valuria Valuria Vallauris

    Vilanva dAvinhon Vilanova dAviny Villeneuve-ls-Avignon

    Vitrla Vitrla Vitrolles

    Rius o Ardecha Ardecha Ardche

    departaments Arija Arieja Arige

    Bocas dau Rse Boques del Roine Bouches-du-Rhne

    Cruesa Cruesa Creuse

    Droma Droma Drme

    Erau Erau Hrault

    lt lt Lot

    Vauclusa Vauclusa Vaucluse

    Occit Catal Francs

    Aquest topnim holan-ds no presenta dubtespel que fa a ls de lar-ticle o no, per s queen presenta pel que faal fet de si aquest arti-cle ha danar apostrofato no. Tant la variantapostrofada (lHaia)com la variant no apos-trofada (la Haia) sncorrectes, per saconsellable ls de lar-ticle sencer per tal de-vitar lhomofonia ambel nom Laia. La UOCprefereix aquesta darre-ra grafia, que a mscoincideix amb ls tra-dicional.

    LHaia o la Haia 4.3. Topnims no catalans

    Els topnims corresponents a llenges diferents de lacatalana shan de traduir o no dacord amb el que ha fixatla tradici.

    Per regla general, els topnims ms coneguts sn els quetenen forma tradicional en catal i els topnims menysconeguts, que habitualment corresponen a topnimsregionals o locals, no tenen forma tradicional en catal i,per tant, no sadapten. Cal anar amb compte amb lesinterferncies que provoca el castell.

  • FUOC 267 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    laba Araba

    Algesires Algeciras

    Almeria Almera

    Andalusia Andaluca

    Anvers Antwerpen

    Aquisgr Aachen

    Arag Aragn

    Arrasate Arrasate

    Arteixo Arteixo

    Astries Asturias

    Azkoitia Azkoitia

    Baiona Baiona

    Bakio Bakio

    Barakaldo Barakaldo

    Barbastre Barbastro

    Bergara Bergara

    Bilbao Bilbo

    Biscaia Bizkaia

    Bolonya Bologna

    Brusselles Brussel / Bruxelles

    Cceres Cceres

    Cadis Cdiz

    Calataiud Calatayud

    Canries Canarias

    Cantbria Cantabria

    Carballio, O Carballio, O

    Castella - la Manxa Castilla - La Mancha

    Castella-Lle Castilla-Len

    Ciudad Real Ciudad Real

    Colnia Kln

    Nom en catal Nom original

  • FUOC 268 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Conca Cuenca

    Copenhaguen Kbenhavn

    Crdova* Crdoba

    Corunya, la Corua, A

    Errenteria Errenteria

    Estrada, A Estrada, A

    Extremadura Extremadura

    Galdakao Galdakao

    Galcia Galicia

    Gant Gent

    Gernika Gernika

    Getaria Getaria

    Getxo Getxo

    Gijn Xixn

    Grove, O Grove, O

    Guadalajara Guadalajara

    Guipscoa Gipuzkoa

    Haia, la Den Haag

    Hlsinki Helsinki

    Hondarribia Hondarribia

    Huelva Huelva

    Jerez de la Frontera Jerez de la Frontera

    Karrantza Karrantza

    Laudio Laudio

    Laxe Laxe

    Leioa Leioa

    Lekeitio Lekeitio

    Lemoa Lemoa

    Lnea de la Concepcin, La Lnea de la Concepcin, La

    Li Lyon

    Nom en catal Nom original

    * Per Crdoba(Repblica Argentina).

  • FUOC 269 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Liorna Livorno

    Lizarra Lizarra

    Lle Len

    Logronyo Logroo

    Madrid Madrid

    Magncia Mainz

    Mlaga Mlaga

    Markina Markina

    Mrida Mrida

    Mungia Mungia

    Mrcia Murcia

    Mutriku Mutriku

    Muxika Muxika

    Navarra Nafarroa

    Oiartzun Oiartzun

    Oinati Oinati

    Ondarroa Ondarroa

    Ordes Ordes

    Orozko Orozko

    Osca Huesca

    Ourense Ourense

    Pas Basc Euskadi / Euskal Herria

    Pamplona Iruina

    Pasaia Pasaia

    Plentzia Plentzia

    Pobra do Caramial, A Pobra do Caramial, A

    Ponteareas Ponteareas

    Pontedeume Pontedeume

    Pontes de Garca Rodrguez, As Pontes de Garca Rodrguez, As

    Porto do Son Porto do Son

    Nom en catal Nom original

  • FUOC 270 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Poyo Poio

    Ravenna Ravenna

    Rianjo Rianjo

    Ribadesella Ribadesella

    Rioja, la Rioja, La

    Sangesa Zangoza

    Sant Joan Lohitzune Donibane-Lohitzune

    Sant Sebasti Donostia

    Santiago de Compostella Santiago de Compostela

    Santurtzi Santurtzi

    Sanxenxo Sanxenxo

    Saragossa Zaragoza

    Saxnia Sachsen

    Tenerife Tenerife

    Terol Teruel

    Tor Torino

    Tui Tui

    Vilagarca de Arousa Vilagarca de Arousa

    Vilalba Vilalba

    Vitria Gasteiz

    Viveiro Viveiro

    Xinzo de Limia Xinzo de Limia

    Zarautz Zarautz

    Zestoa Zestoa

    Zornotza Zornotza

    Zumaia Zumaia

    Zuric Zrich

    Nom en catal Nom original

  • FUOC 271 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    4.4. Topnims de nacions i estats del mn

    Per raons histriques i lingstiques, els noms dentitatssupraestatals, destats i nacions tenen, en general, formatradicional en catal. A continuaci es dna una llista de laforma catalana dels topnims ms freqents daquest tipus,actuals o no, juntament amb les versions castellana i angle-sa, llenges que de vegades provoquen interferncies.

    Afganistan Afganistn Afghanistan

    Albnia Albania Albania

    Alemanya Alemania Germany

    Algria Argelia Algeria

    Andorra Andorra Andorra

    Angola Angola Angola

    Anguilla Anguila Anguilla

    Antrtida Antrtida Antarctica

    Antigua i Barbuda Antigua y Barbuda Antigua and Barbuda

    Antilles Neerlandeses Antillas Holandesas Netherlands Antilles

    Arbia Saudita Arabia Saud Saudi Arabia

    Argentina Argentina Argentina

    Armnia Armenia Armenia

    Aruba Aruba Aruba

    Austrlia Australia Australia

    ustria Austria Austria

    Azerbaidjan Azerbaiyn Azerbaijan

    Bahames Bahamas Bahamas

    Bahrain Bahrein Bahrain

    Bangla Desh Bangla Desh Bangladesh

    Barbados Barbados Barbados

    Blgica Blgica Belgium

    Belize Belice Belize

    Catal Castell Angls

  • FUOC 272 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Benn Benn Benin

    Bermudes Bermudas Bermuda

    Bhutan Bhutan Bhutan

    Bielorssia Bielorusia Belorussia / Byelorussia

    Bolvia Bolivia Bolivia

    Bsnia i Hercegovina Bosnia-Herzegovina Bosnia and Herzegovina

    Botswana Botswana Botswana

    Brasil Brasil Brazil

    Brunei Brunei Brunei

    Bulgria Bulgaria Bulgaria

    Burkina Faso Burkina Faso Burkina Faso

    Burundi Burundi Burundi

    Cambodja Camboya Cambodia

    Camerun Camern Cameroon

    Canad Canad Canada

    Cap Verd Cabo Verde Cape Verde

    Centreafricana, Repblica Repblica Centroafricana Central African Republic

    Cisjordnia Cisjordania West Bank / Cisjordan

    Colmbia Colombia Colombia

    Comores Comores Comoros (Comoro Islands)

    Congo Congo Congo

    Congo, Repblica Repblica Democrtica Democratic Republic ofDemocrtica del (antic Zaire) del Congo Congo

    Corea, Repblica de Repblica de Corea Republic of Korea[Corea del Sud]

    Corea, Repblica Democrtica Repblica Democrtica Democratic PeoplesPopular de [Corea del Nord] Popular de Corea Republic of Korea

    Costa dIvori Costa de Marfil Cte dIvoire / Ivory Coast

    Costa Rica Costa Rica Costa Rica

    Crocia Croacia Croatia

    Cuba Cuba Cuba

    Catal Castell Angls

  • FUOC 273 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Dinamarca Dinamarca Denmark

    Djibouti Yibuti Djibouti

    Dominica Dominica Dominica

    Dominicana, Repblica Repblica Dominicana Dominican Republic

    Egipte Egipto Egypt

    El Salvador El Salvador El Salvador

    Equador Ecuador Ecuador

    Eslovquia Eslovaquia Slovakia

    Eslovnia Eslovenia Slovenia

    Espanya Espaa Spain

    Estats Units dAmrica Estados Unidos de Amrica United States of America

    Estnia Estonia Estonia

    Etipia Etiopa Ethiopia

    Fiji Fiji Fiji

    Filipines Filipinas Philippines

    Finlndia Finlandia Finland

    Frana Francia France

    Gabon Gabn Gabon

    Gmbia Gambia Gambia

    Gergia Georgia Georgia

    Ghana Ghana Ghana

    Gibraltar Gibraltar Gibraltar

    Gran Bretanya [Regne Unit] Gran Bretaa [Reino Unido] Great Britain [UnitedKingdom]

    Grcia Grecia Greece

    Grenada Granada Grenada

    Guaiana Francesa Guayana Francesa French Guiana

    Guatemala Guatemala Guatemala

    Guinea Guinea Guinea

    Guinea Bissau Guinea-Bissau Guinea-Bissau

    Catal Castell Angls

  • FUOC 274 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Guinea Equatorial Guinea Ecuatorial Equatorial Guinea

    Guyana Guyana Guyana

    Hait Hait Haiti

    Holanda (Pasos Baixos) Holanda (Pases Bajos) Holland (The Netherlands)

    Hondures Honduras Honduras

    Hong Kong Hong-Kong Hong Kong

    Hongria Hungra Hungary

    Iemen Yemen Yemen

    ndia India India

    Indonsia Indonesia Indonesia

    Iran Irn Iran

    Iraq Irak Iraq

    Irlanda Irlanda Ireland

    Islndia Islandia Iceland

    Israel Israel Israel

    Itlia Italia Italy

    Iugoslvia Yugoslavia Yugoslavia

    Jamaica Jamaica Jamaica

    Jap Japn Japan

    Jordnia Jordania Jordan

    Kazakhstan Kazajstn Kazakhstan

    Kenya Kenya Kenya

    Kirguizistan Kirguizistn Kyrgyzstan

    Kiribati Kiribati Kiribati

    Kuwait Kuwait Kuwait

    Laos Laos Laos

    Lesotho Lesotho Lesotho

    Letnia Letonia Latvia

    Lban Lbano Lebanon

    Libria Liberia Liberia

    Catal Castell Angls

  • FUOC 275 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Lbia Libia Libya

    Liechtenstein Liechtenstein Liechtenstein

    Litunia Lituania Lithuania

    Luxemburg Luxemburgo Luxembourg

    Macau Macao Macao

    Macednia Macedonia Macedonia

    Madagascar Madagascar Madagascar

    Malisia Malasia Malaysia

    Malawi Malawi Malawi

    Maldives Maldivas Maldives

    Mali Mali Mali

    Malta Malta Malta

    Marroc Marruecos Morocco

    Marshall, arxiplag Islas Marshall Marshall Islands

    Maurici Mauricio Mauritius

    Mauritnia Mauritania Mauritania

    Mxic Mxico Mexico

    Micronsia, Estats Federats de Estados Federados de Federated States of MicronesiaMicronesia

    Moambic Mozambique Mozambique

    Moldvia Moldavia Moldavia

    Mnaco Mnaco Monaco

    Monglia Mongolia Mongolia

    Myanmar (antiga Birmnia) Myanmar Myanmar

    Nambia Namibia Namibia

    Nauru Nauru Nauru

    Nepal Nepal Nepal

    Nicaragua Nicaragua Nicaragua

    Nger Nger Niger

    Nigria Nigeria Nigeria

    Catal Castell Angls

  • FUOC 276 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Noruega Noruega Norway

    Nova Zelanda Nueva Zelanda New Zealand

    Oman Omn Oman

    Pakistan Pakistn Pakistan

    Palau o Palaos, illes Palaos o Palau Palau Islands

    Panam Panam Panama

    Papua Nova Guinea Papa-Nueva Guinea Papua New Guinea

    Paraguai Paraguay Paraguay

    Per Per Peru

    Polnia Polonia Poland

    Portugal Portugal Portugal

    Puerto Rico Puerto Rico Puerto Rico

    Qatar Qatar Qatar

    Romania Rumania Romania

    Rssia Rusia Russia o Russian Federation

    Ruanda Ruanda Rwanda

    Shara Occidental Sahara Occidental Western Sahara

    Saint Christopher i Nevis Saint Christopher y Nevis Saint Christopher and Nevis

    Saint Lucia Santa Luca Saint Lucia

    Saint Vincent i les Saint Vincent y las Saint Vincent and theGrenadines Granadines Grenadines

    Salom Salomn Solomon Islands

    Samoa Occidental Samoa Occidental Western Samoa

    San Marino San Marino San Marino

    Sao Tom i Prncipe Sao Tom e Prncipe Sao Tome and Principe

    Senegal Senegal Senegal

    Srbia i Montenegro Serbia y Montenegro Serbia and Montenegro

    Seychelles Seychelles Seychelles

    Sierra Leone Sierra Leona Sierra Leone

    Singapur Singapur Singapore

    Catal Castell Angls

  • FUOC 277 Annexos/Errors i dubtes ms freqents

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Sria Siria Syria

    Somlia Somalia Somalia

    Sri Lanka Sri Lanka Sri Lanka

    Sud-frica, Repblica de Repblica Sudafricana South African Republic

    Sudan Sudn Sudan

    Sucia Suecia Sweden

    Sussa Suiza Switzerland

    Surinam Surinam Suriname o Surinam

    Swazilndia Swazilandia Swaziland

    Tadjikistan Tayikistn Tajikistan

    Tailndia Tailandia Thailand

    Taiwan Taiwan Taiwan

    Tanznia Tanzania Tanzania

    Togo Togo Togo

    Tonga Tonga Tonga

    Trinitat i Tobago Trinidad y Tobago Trinidad and Tobago

    Tunsia Tnez Tunisia

    Turkmenistan Turkmenistn Turkmenistan

    Turquia Turqua Turkey

    Tuvalu Tuvalu Tuvalu

    Txad Chad Chad

    Txeca, Repblica Repblica Checa Czech Republic

    Txecoslovquia Checoslovaquia Czechoslovaquia

    Ucrana Ucrania Ukraine

    Uganda Uganda Uganda

    Uni dels Emirats rabs Unin de Emiratos rabes United Arab Emirates

    Uni Sovitica Unin Sovitica Soviet Union

    Uruguai Uruguay Uruguay

    Uzbekistan Uzbekistn Uzbekistan

    Vanuatu Vanuatu Vanuatu

    Catal Castell Angls

  • FUOC 278 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Vatic Vaticano Vatican City

    Veneuela Venezuela Venezuela

    Vietnam Vietnam Vietnam

    Xile Chile Chile

    Xina China China

    Xipre Chipre Cyprus

    Zmbia Zambia Zambia

    Zimbbue Zimbabue Zimbabwe

    Catal Castell Angls

  • FUOC 279 Annexos/Tractaments protocollaris

    Servei Lingstic, gener del 2013

    5. Tractaments protocollaris

    Avui dia hi ha la tendncia de limitar ls dels tracta-ments protocollaris, ja que no sadiu amb lestil planer idemocrtic del llenguatge actual. Aquests tractamentsnoms es fan servir en documents protocollaris, en actessolemnes i en comunicacions amb un grau elevat de for-malitat.

    Documents administra-tius de la UniversitatPompeu Fabra (1994).Barcelona: UPF.

    Font de consulta

    Frmulade tractament Crrec

    Abreviatura

    masc. fem.

    rector/a duniversitat

    deg/ana de facultatdirector/a descola universit-riagerent duniversitatvicedeg/ana de facultatvicerector/a duniversitat

    Tractamentsacadmics

    Rector/a Magn-fic/a

    Senyor/a (crrec)

    RectorMgfc.

    Sr. (crrec)

    RectoraMgfca.

    Sra. (cr-rec)

    secretari/ria de les Corts Va-lencianes

    alcalde/essa de Barcelonacoprncep dAndorradelegat/ada del Govern deIEstat a la comunitat aut-nomadiputat/ada al Congrs delsDiputatseurodiputat/adafiscal en cap del Tribunal Su-perior de Justciagovernador/a civilmembre de la Reial Acadmiade Cincies Econmiques iFinanceresmembre de la Reial Acadmiade Cincies i Arts

    Tractamentscivils

    Espectable Se-nyor/a

    Excellentssim/aSenyor/a

    Espect. Sr.

    Excm. Sr.

    Espect.Sra.

    Excma.Sra.

  • FUOC 280 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Frmulade tractament Crrec

    Abreviatura

    masc. fem.

    persones condecorades ambla Creu de Sant Jordipresident/a de la Cambra deComer, Indstria i Navega-ci de Barcelonapresident/a de la DiputaciProvincial de Barcelonapresident/a de la Reial Acad-mia de Bones Lletrespresident/a de la Reial Acad-mia de Cincies Econmi-ques i Financerespresident/a de la Reial Acad-mia de Farmciapresident/a de la Reial Acad-mia de Jurisprudncia i Legis-lacipresident/a de la Reial Acad-mia de Medicina i Cirurgiapresident/a del Consell dU-niversitats (Ministeri dEdu-caci i Cincia)president/a del Parlament Eu-ropeupresident/a del Tribunal deles Aiges de Valnciapresident/a del Tribunal Su-perior de Justciapresident/a i expresident/adorganismes territorials ele-gits per sufragi universal quetinguin la seu a Barcelonasenador/a

    membre de la Mesa de lesCorts Valencianessndic/a de Greuges del PasValencisndic/a major de la Sindica-tura de Comptes del Pas Va-lenci

    Excellent Se-nyor/a

    Exc. Sr. Exc. Sra.

    Tractamentscivils

    Excellentssim/aSenyor/a

    Excm. Sr. Excma.Sra.

    Amb minscula Amb majscula

  • FUOC 281 Annexos/Tractaments protocollaris

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Frmulade tractament Crrec

    Abreviatura

    masc. fem.

    batlle/essa dAndorra(jutge/essa de primera instn-cia)conseller/a de com dAndor-raconseller/a de consell insularconseller/a de la Generalitatde Catalunyaconseller/a de la GeneralitatValencianaconseller/a del Govern balearcnsol/consolessacnsol/consolessa de parr-quia andorrana (alcalde/essa)deg/ana del cos consular es-panyoldiputat/ada del Parlamentbalearexconseller/a de la Generali-tat de Catalunyaexconseller/a de la Generali-tat Valencianaexconseller/a del Govern balearportaveu del Govern valencipresident/a del Consell Con-sultiu de la Generalitat deCatalunyasecretari/ria del Govern va-lencisecretari/ria del Parlamentbalearvicepresident/a i portaveu delGovern balear

    lletrat/ada major de les CortsValencianes

    conseller/a del Consell Con-sultiu de la Generalitat deCatalunyadelegat/ada territorial del Go-vern de la comunitat aut-noma (per deferncia)diputat/ada de les Corts Va-lencianesdiputat/ada del Parlament deCatalunya

    Honorable Se-nyor/a

    Hble. Sr. Hble. Sra.

    Honrat/ada Se-nyor/a

    Ht. Sr. Hda. Sra.

    Illustre Senyor/a Illtre. Sr. Illtre.Sra.

    Tractamentscivils

  • FUOC 282 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Frmulade tractament Crrec

    Abreviatura

    masc. fem.

    jutge/essamembre de la Mesa del Parla-ment balearmembre de la Mesa del Parla-ment de Catalunyamembre de la Reial Acadmiade Bones Lletresnotari/riapresident/a i expresident/adorganismes territorials ele-gits per sufragi universal queno tinguin la seu a Barcelonasecretari/ria judicialsndic/a de Greuges de Cata-lunyasndic/a major de la Sindica-tura de Comptes de Cata-lunya

    advocat/ada de lEstatalcalde/essa de municipi deCatalunya (llevat de Barce-lona)cap provincial de Correus iTelgrafscap provincial de Trnsitcap superior de policiacomissari/ria de policiadeg/ana del Collegi OficialdAdvocatsdeg/ana del Collegi Oficialde Notarisdeg/ana del Collegi Oficialde Procuradorsdeg/ana del Collegi Oficialde Registradors de la Propie-tatdelegat/ada regional o pro-vincial de ministeridiputat/ada provincial deBarcelonadirector/a general de conse-lleria (llevat de Catalunya)fiscalfiscal en cap daudincia pro-vincial

    Illustrssim/aSenyor/a

    Illm. Sr. Illma.Sra.

    Tractamentscivils

    Illustre Senyor/a Illtre. Sr. Illtre.Sra.

  • FUOC 283 Annexos/Tractaments protocollaris

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Frmulade tractament Crrec

    Abreviatura

    masc. fem.

    interventor/a de la Diputacide Barcelonamagistrat/ada daudinciaprovincialmagistrat/ada del TribunalSuperior de Justciamagistrat/ada jutge/essamembre de la Reial Acadmiade Belles Arts de Sant Jordimembre de la Reial Acadmiade Jurisprudncia i Legislacipresident/a daudincia pro-vincialpresident/a de consell comar-calpresident/a de diputaci pro-vincial (llevat de Barcelona)president/a de la Reial Acad-mia de Belles Arts de SantJordipresident/a de les cambres deComer, Indstria i Navega-ci (llevat de Barcelona)regidor/a de lAjuntament deBarcelonasecretari/ria de diputaciprovincialsecretari/ria general de con-selleria (llevat de Catalunya)secretari/ria general de laDiputaci de Barcelonasecretari/ria general de lA-juntament de Barcelonasecretari/ria general delConsell dUniversitats (MEC)sndic/a president/a de laBorsa de Barcelonasotsdelegat/ada regional oprovincial de ministerisotsdirector/a general de con-selleria (llevat de Catalunya)tinent/a dalcalde/essa de lA-juntament de Barcelona

    Tractamentscivils

    Illustrssim/aSenyor/a

    Illm. Sr. Illma.Sra.

  • FUOC 284 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Frmulade tractament Crrec

    Abreviatura

    masc. fem.

    conseller/a del Conselh Ge-nerau dAranfiscal dAndorrasndic/a del Conselh GeneraudAran

    president/a de les Corts Va-lencianes

    expresident/a de la Generali-tat de Catalunyaexpresident/a de la Generali-tat Valencianaexpresident/a del Govern ba-learexpresident/a del Parlamentbalearexpresident/a del Parlamentde Catalunyapresident/a de la Generalitatde Catalunyapresident/a de la GeneralitatValencianapresident/a del Govern balearpresident/a del Parlament ba-learpresident/a del Parlament deCatalunya

    cap del Govern dAndorraconseller/a del Consell Gene-ral dAndorramagistrat/ada de tribunaldAndorramembre de la Reial Acadmiade Farmciamembre de la Reial Acadmiade Medicina i Cirurgiaministre/a del Govern dAn-dorrarepresentant del coprncepdAndorrasndic/a del Consell GeneraldAndorrasotssndic/a del Consell Ge-neral dAndorra

    Molt IllustreSenyor/a

    M. Illtre.Sr.

    M. Illtre.Sra.

    Magnfic/a Se-nyor/a

    Mgfc. Sr. Mgfca.Sra.

    Molt ExcellentSenyor/a

    M. Exc. Sr. M. Exc.Sra.

    Molt HonorableSenyor/a

    M. Hble.Sr.

    M. Hble.Sra.

    Tractamentscivils

  • FUOC 285 Annexos/Tractaments protocollaris

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Frmulade tractament Crrec

    Abreviatura

    masc. fem.

    cardenal

    arquebisbebisbenunci apostlic

    administrador apostlic (sino s bisbe)defensor/a del vinclefiscal de dicesijutge del Tribunal Eclesisticpresident del Tribunal Ecle-sisticprior dorde militarprovicari generalvicari general

    religiosa professa

    canonge

    Ttol que es dna a determi-nats crrecs o dignitats ecle-sistics designats pel papa,com ara protonotaris apost-lics, clergues oficials de laCambra Apostlica, prelatsdomstics, familiars del papao auditors de la Rota, entrealtres.

    diacaprevere

    religis profs i ordenat deprevere

    diacaprevere

    abatabadessasuperior/a general dorde i decongregaci religiosos

    papa

    Tractamentseclesistics

    Eminentssimi ReverendssimSenyor

    Emm. iRvdm. Sr.

    Excellentssimi ReverendssimSenyor

    Excm. iRvdm. Sr.

    Illustrssim Se-nyor

    Illm. Sr.

    Mare M.

    Molt IllustreSenyor

    M. Illtre.Sr.

    Monsenyor Mons.

    Pare P.

    Mossn Mn.

    Reverend Senyor Rev. Sr.

    Reverendssim/aPare/Mare (Reve-rendssim/a Se-nyor/a)

    Rvdm. P.(Rvdm. Sr.)

    Rvdma.M.(Rvdma.Sra.)

    Sa Santedat S. S.

  • FUOC 286 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Frmulade tractament Crrec

    Abreviatura

    masc. fem.

    almirallcapit generalcontraalmirall en capgeneralgovernador militartinent generalvicealmirall

    capit de navilicoronelfiscal de tribunal militar terri-torialpresident de tribunal militarterritorialtinent coronel

    Tractamentsmilitars

    ExcellentssimSenyor

    Excm. Sr.

    Illustrssim Se-nyor

    Illm. Sr.

  • FUOC 287 Bibliografia

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Bibliografia

    En aquesta llista no hi figuren totes les gramtiques, els diccionaris, els vo-cabularis o els manuals bsics, que tot lingista ha de conixer, sin sola-ment la bibliografia que sha citat en els diferents punts daquesta guia, cosaque no vol dir que la que no hi surt sigui menys important.

    Alberich, Joan; Ros, Montserrat (1993). La transcripci dels noms propis grecsi llatins. Barcelona: Enciclopdia Catalana (Biblioteca Universitria, 13).

    Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. (1978). Diccionari catal-valenci-balear (2a. ed.). Palma de Mallorca: Moll.

    Atles universal catal (1991, 3a. ed.). Barcelona: Enciclopdia Catalana.

    Badia Margarit, Antoni M. (1994). Gramtica de la llengua catalana.Barcelona: Enciclopdia Catalana (Biblioteca Universitria, 22).

    Badia, Jordi i altres (1997). El llibre de la llengua catalana per a escriure correc-tament el catal. Barcelona: Edicions Castellnou.

    Bruguera, Jordi (1990). Diccionari ortogrfic i de pronncia. Barcelona:Enciclopdia Catalana.

    Cabr, M. Teresa (1992). La terminologia: les teories, els mtodes, les aplica-cions. Barcelona: Empries.

    Coromina, Eusebi (1993). El 9 Nou. Manual de redacci i estil (3a. ed.). Vic:Diputaci de Barcelona / Eumo Editorial / Premsa dOsona.

    Documents administratius de la Universitat Pompeu Fabra (1994). Barcelona:Universitat Pompeu Fabra.

    Documents de la Secci Filolgica, I (1990). Barcelona: Institut dEstudis Catalans(Biblioteca Filolgica, XIX).

    Documents de la Secci Filolgica, II (1993). Barcelona: Institut dEstudisCatalans (Biblioteca Filolgica, XXVII).

    Documents de la Secci Filolgica, III (1996). Barcelona: Institut dEstudisCatalans (Biblioteca Filolgica, XXX).

  • FUOC 288 Guia prctica de catal

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Els signes de puntuaci (1995). Bellaterra: Universitat Autnoma de Barcelona,Gabinet de Llengua Catalana.

    Fabra, Pompeu (1993). Gramtica catalana (16a. ed.). Barcelona: Teide.

    Fitxes de normalitzaci lingstica (2) (1992). Barcelona: UniversitatPolitcnica de Catalunya, Servei de Llenges i Terminologia.

    Formaci del plural dels manlleus (1992). Barcelona: Termcat / Generalitat deCatalunya, Departament de Cultura (Criteris Lingstics per a laTerminologia, 4).

    Ginebra, Jordi; Montserrat, Anna (1999). Diccionari ds dels verbs catalans.Rgim verbal i canvi i caiguda de preposicions. Barcelona: Edicions 62(Diccionaris i Obres de Referncia, 14).

    Gran diccionari de la llengua catalana (1998). Barcelona: EnciclopdiaCatalana.

    Gran enciclopdia catalana (1986-1989, 2a. ed.). Barcelona: EnciclopdiaCatalana.

    Indicacions per evitar la discriminaci per ra de sexe en el llenguatge administra-tiu (1992). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Comissi Interdeparta-mental de Promoci de la Dona.

    Institut dEstudis Catalans (2007). Diccionari de la llengua catalana (2a. ed.).Barcelona: Edicions 62 / Enciclopdia Catalana).

    International Organization for Standardization (2002). ISO 690-2:Information and documentation: Bibliographic references. Otawa: NationalLibrary of Canada.

    Les majscules i les minscules (1995, 2a. ed.). Bellaterra: UniversitatAutnoma de Barcelona, Gabinet de Llengua Catalana.

    Lled, Eullia (1991). Algunes orientacions bsiques per a un redactat no se-xista.MOT.doc (nm. 4). Barcelona: Universitat de Barcelona, Servei de Llen-gua Catalana.

    Llibre destil de la Universitat Pompeu Fabra (1996). Barcelona: UniversitatPompeu Fabra.

    Majscules i minscules (1992, 2a. ed.). Barcelona: Generalitat de Catalunya,Departament de Cultura (Estudis i Propostes, 1).

    Martnez de Sousa, Jos (1987). Diccionario de ortografa tcnica. Madrid:Fundacin Germn Snchez Ruiprez / Ediciones Pirmide.

    Mestres, Josep M.; Guilln, Josefina (2001). Diccionari dabreviacions.Abreviatures, sigles i smbols (2a. ed. revisada i ampliada). Barcelona:

  • FUOC 289 Bibliografia

    Servei Lingstic, gener del 2013

    Enciclopdia Catalana (Diccionaris Complementaris, 2).

    Mestres, Josep M. i altres (2007). Manual destil. La redacci i ledici de tex-tos (3a. ed.). Vic/Barcelona: Eumo Editorial / Associaci de Mestres RosaSensat / Universitat de Barcelona / Universitat Pompeu Fabra.

    Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella, Joan Anton (2002). Topnims catalans.Etimologia i pronncia. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat.

    Nomencltor oficial de toponmia major de Catalunya (2003). Barcelona:Generalitat de Catalunya / Institut dEstudis Catalans.

    Orientacions lingstiques per al doblatge (1993). Barcelona: Televisi deCatalunya, SA, Comissi de Normalitzaci Lingstica de TVC.

    Proposta de traducci de noms propis (1991). Barcelona: Universitat deBarcelona, Servei de Llengua Catalana.

    Proposta ds de majscules i minscules (1992, 2a. ed.). Barcelona: Universitatde Barcelona, Servei de Llengua Catalana.

    Pujol, Josep M.; Sol, Joan (2000). Ortotipografia. Manual de lautor, lauto-editor i el dissenyador grfic (3a. ed.). Barcelona: Columna.

    Recomanacions per a un s no sexista del llenguatge (1992). Barcelona: CentreUnesco de Catalunya.

    Ruaix, Josep (1989). Punts conflictius de catal. Barcelona: Barcanova.

    Ruaix, Josep (1994-1995). Observacions crtiques i prctiques sobre el cataldavui / 1 i 2. Moi: Josep Ruaix.

    Ruaix, Josep (1996). Diccionari auxiliar.Moi: Josep Ruaix.

    Ruaix, Josep (1997-1998). Catal complet / 1, 2 i 3. Moi: Josep Ruaix.

    Sol, Joan (1990). Lingstica i normativa. Barcelona: Empries.

    Sol, Joan (1999). Parlem-ne. Barcelona: Proa.

    Sol, Joan i altres (1995). Llibre destil de lAjuntament de Barcelona.Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

    Sol, Joan i altres (editors) (2002). Gramtica del catal contemporani (3a. ed.,3 vol.). Gemma Rigau (coll.). Barcelona: Empries.

    www.termcat.cat/productes/documents/citaciobiblio.pdf [document en pdf sobreels criteris de citaci bibliogrfica del Termcat].

    www.termcat.cat/productes/documents/ordenac.pdf [document en pdf sobre lor-denaci dels termes en catal elaborat pel Termcat].

    www.termcat.cat/neoloteca/index.html [diccionari en lnia dels neologismestcnics i cientfics normalitzats en catal pel Consell Supervisor del Termcat].