Guia prctica dacollida lingstica

  • Published on
    02-Apr-2016

  • View
    213

  • Download
    1

DESCRIPTION

Guia en la qual s'exposen reflexions i alguns recursos prctics per als professionals i voluntariat que acullen l'alumnat nouvingut i les seves famlies. Aquesta publicaci, en qu hi ha collaborat la Fundaci Llus Carulla, s'emmarca en la campanya d'acollida lingstica de l'organitzaci, que reconeix la funci del catal com un dels principals eixos de la cohesi social, i com una oportunitat per a les persones nouvingudes en la mesura en qu multiplica les seves oportunitats de promoci social.

Transcript

  • (parlar el catal) s una manera de mostrar-los que jo tamb sc daqu; esticaqu, per sc daqu tambOusseynou Niang (primera llengua: wlof)

    els catalanoparlants no haurien de canviar de llengua, perqu en el fons s lnicamanera de trobar espais on aprendre la llengua (...)Carmen Prez (primera llengua: castell)

    (que no et parlin en catal) timpedeix portar una vida normal, perqu quan tu vasa comprar el pa, comprant-lo ja testan recordant que no ets daqu...Aleksandra Lun (primera llengua: polons)

    aprendre el catal s una forma daproximar-se, no noms a uns costums i aunes tradicions, sin al cor de la gentRobert Mettini (primera llengua: castell)

    qui vol prosperitat, ha daprendre el catalMohammed Iqbal (primera llengua: urd)

    Font: Vdeo Campanya acollida lingstica (Plataforma per la Llengua) realitzat per TV Comtal.Barcelona, tardor del 2005.

  • ndex

    02

    Presentaci 03

    Introducci 04

    1. Lacollida inicial 061.1. Els hbits lingstics dels agents educatius i socials 071.2. La necessitat daprendre el catal 091.3. Els recursos pblics dorientaci i suport a lacollida lingstica 111.4. La primera acollida al centre escolar o de lleure 141.5. La integraci lingstica en lmbit laboral 17

    2. Laprenentatge de la llengua catalana 192.1. La didctica de la llengua catalana 202.2. El tractament de la diversitat cultural i lingstica 252.3. El foment de la participaci i lxit escolar en lalumnat nouvingut 282.4. Laprenentatge lingstic en el lleure 31

    3. Les relacions socials 343.1. Les relacions amb els alumnes 353.2. Les relacions amb les famlies 37

    4. Bones prctiques 39Experincia 1: Compartim converses! 40Experincia 2: La rdio com a estmul per a ls de la llengua catalana 42Experincia 3: "Shabab Al-Gad", programa de suport a la integraci escolar. 44Experincia 4: Casal-escola Llengua destiu Xia Tian 46Experincia 5: Som amigues 48Experincia 6: Formaci lingstica a lempresa 50

    Annex 51El catal, llengua comuna. Manifest de Sant Jordi 2007 52Bibliografia 54

  • 03

    Probablement molts catalanoparlants ignorin que a Catalunya sest produint unfenomen espectacular. I diriament. Aix s, de manera discreta. Milers i milers denens i nenes arribats de lAmrica Llatina, del Magrib, de lfrica Negra, de Pakistani de no s quants llocs llunyans ms, estan aprenent a parlar i escriure en catal.Repeteixo, milers i milers. Han arribat amb les seves famlies on parlen urd,amazic, rab o castell, i cada dia aprenen una dotzena de paraules noves. Jo hevist els ms grans estudiar en catal filosofia, qumica o histria dEspanya.

    He ajudat una noia pakistanesa a fer el resum duns contes de Pere Calders.Calders s ideal: est ple de paraules genunes com colla o amonar-se, idexpressions com el pa que shi dna o el carro pel pedregar. La noia menpreguntava el sentit, jo li ho aclaria, mentre em permetia dir-li coses del tipusxamfr s important o damisella deixa-ho estar. A vegades llegia intentantcomprendre cada paraula, perdia el fil de largument. Per ara qui parla? emdeia. Quan copsava la trama, somreia. Exactament igual que vost o jo llegintCalders, amb la diferncia que la noia va nixer a uns vuit mil kilmetres daqu.

    M imagino quantes hores de feina de mestres i professors hi ha al darrere daquellacte de comprensi lectora. I valoro extraordinriament la feina que estan fent ales aules dacollida i a lensenyament reglat. Una bona part del futur del pas esta les seves mans. Fa 50 o 60 anys, quan la primera onada immigratria, Catalunyaestava segrestada. Lacollida es va fer als carrers, a les oficines i fbriques, a lesescales de vens... per no a les aules. Matreviria a demanar als docents que nodefallissin, al Govern que no deixi de dotar aquesta feina de tota mena de mitjans.I a la societat, que reconegui la feina dels qui treballen en lacollida, amb tot elrespecte que es mereix, o sigui parlant sempre, arreu i amb tothom en catal.

    Antoni BassasPeriodista

    Presentaci

  • 04

    La Guia prctica dacollida lingstica sadrea aprofessors, educadors socials, voluntariat, tcnicsde ladministraci pblica i, en general, a totesles persones vinculades amb lacollida delsinfants i joves nouvinguts en edat escolar, i lesseves famlies. Hi trobareu reflexions i recursosprctics per fomentar ls de la llengua catalanaen la tasca dacompanyament i dinclusi socialdaquesta part de la poblaci.

    Aquest material parteix del convenciment que lagesti de la diversitat i la integraci de totes lespersones ha de basar-se en el respecte cap a lesdiferncies per alhora en el marc dun projectecom per poder ser membres de la societat enigualtat doportunitats i llibertats. Aquestesoportunitats difcilment es podran assolir si no hiha una inclusi lingstica.

    De fet, actualment estan emergint moltes ideesi actuacions educatives fora innovadores enllengua catalana. Per en la societat complexa icada cop ms plural en la qual vivim, els objectiusdeducar i formar les generacions ms jovesperqu es puguin desenvolupar socialment ilingstica desborden la tasca que poden fer elprofessorat i els centres escolars. Per aix, esrequereix, ara ms que mai, la coordinacidobjectius i actuacions de tots els agents socialsi educatius que intervenen en la rebuda i la

    inclusi social de la poblaci nouvinguda, i queprecisament sn els primers referents lingsticsdaquesta poblaci (en els centres de lleure,equipaments esportius, serveis pblics,associacions de pares i mares, etc.).

    La guia, doncs, ofereix un recull de propostesrecomanades per diferents professionals, ambun objectiu lingstic concret i que poden serpracticables en diversos mbits. Aix mateix, hiha continguts que la Plataforma per la Llengua haanat elaborant fruit de lactivitat duta a terme atravs de la nostra campanya dacollidalingstica. Especialment, a partir de lesaportacions de lestudi Lalumnat nouvingut i elcatal: una perspectiva transversal (Plataformaper la Llengua, 2005); i, tamb, mercs alexperincia acumulada amb la consolidaciduna xarxa formada per diverses entitats de laimmigraci per apropar el catal als nous catalansi catalanes i compartir el nostre desig de progrssocial i cultural.

    Per raons de legislaci i tamb sociolingstiques,la guia est enfocada per utilitzar-se en lmbitterritorial del Principat de Catalunya (sotaadministraci de la Generalitat de Catalunya). Toti aix, considerem que algunes de les reflexions ipropostes que shi fan tamb poden ser tils pera daltres llocs dels territoris de parla catalana.

    Introducci

    Guia prctica dacollida lingstica

  • 05

    En els primers tres blocs, els continguts shanarticulat considerant els tres processos bsics delacollida lingstica: lacollida inicial,laprenentatge de la llengua i les relacions socials.

    Lacollida inicial fa referncia al conjunt deprocessos que es produeixen des de letapa depre-matrcula fins al moment de la incorporacide lalumne al centre escolar o de lleure; aixmateix, en aquesta primera fase sinclou laincorporaci dels joves nouvinguts en lmbitsociolaboral. Posteriorment, ens centrem en elsprocessos de laprenentatge lingstic queinclouen tant lescolaritzaci de lalumnat i elrefor extraescolar, com laprenentatge de lallengua pel que fa als adults. Finalment, ensocupem del desenvolupament de les relacionssocials, concretament de les interaccions amblalumnat nouvingut duna banda i, de laltra, ambles seves famlies.

    En cada tema es faciliten alguns recursos imaterials de consulta, que hem anomenat Eines,i sorienta sobre lmbit o els mbits on srecomanable emprar-les: educaci formal(primria, ESO i batxillerat), educaci no formal(entitats de lleure, esportives, etc.), educaciinformal (associacions de vens, associacionsdajuda a la immigraci...) i administraci pblica(serveis municipals o comarcals dimmigraci, debenestar social, ambulatoris, etc.).

    Pel que fa al quart i ltim bloc, es mostra un recullde sis bones prctiques: sn projectesencapalats per escoles, entitats, empreses o lamateixa administraci pblica a fi daconseguirresultats positius en ls del catal a curt o mitjtermini. Cada bona prctica cont una breuavaluaci nostra, amb comentaris o suggerimentsper reforar els aspectes de lexperincia queens han semblat ms interessants.

    Lestructura de la guia

  • 1. Lacollida inicial

  • 07

    1.1. Els hbits lingsticsdels agents educatius i socials

    Si les persones que acollim la poblacinouvinguda, ja sigui en ajuntaments, ambulatoris,escoles, esplais, equipaments esportius, etc.mantenim una alta fidelitat en ls del catal, jaestem fent una tasca molt important dinclusidaquesta poblaci perqu:

    a) Evitem lexclusi social. Segur que en msduna ocasi ens hem topat amb la frase elsnouvinguts no necessiten aprendre el catalperqu el castell tothom lentn. Per calassumir que integrar-se no s el fet de poder-se comunicar: integrar-se implica el fet deviure en un lloc en igualtat de condicions quela resta dels ciutadans. Per aix, la incorporacide lalumnat i les famlies nouvingudes senseaccs al catal en el territori on s la llenguaprpia representa una forma ms dexclusisocial.

    b) Oferim oportunitats per poder aprendre lallengua catalana. Els professionals quetreballem en centres educatius i socials enzones on ls social del catal s baix, lluny defer esforos en va, estem cobrint els dficitsde la llengua catalana que hi ha en aquestsmunicipis o barris on viu lalumnat nouvingut iles seves famlies.

    c) Podem millorar les condicions de la nostrallengua. Des de la nostra tasca podem fer queel catal sigui la llengua vehicular i habitual enun futur immediat. De fet, la poblacinouvinguda ha canviat el panorama lingsticdel nostre pas: duna situaci de bilingisme

    sha passat a una situaci de plurilingisme(noms a Catalunya es parlen ms de 200llenges). Aquest s un context nou i moltfavorable perqu el catal es converteixidefinitivament en un autntic punt de trobadaen la nostra societat.

    d) Vetllem per la igualtat doportunitats. Lalegislaci vigent inclou ls del catal com undret del conjunt dels ciutadans, i en lEstatutdautonomia de Catalunya, a ms, sestableixel deure de conixer-lo. Per tant, relacionar-nos en catal amb la poblaci nouvinguda suna de les eines de qu disposem per garantir-los lexercici dels mateixos drets i deures.

    Per ser fidels a la llengua catalana hemdacostumar-nos a un nou hbit: el de mantenirls de la llengua en totes les situacions,independentment de la procedncia delinterlocutor. Si no ens entenen, podem adoptaralgunes pautes que facilitin la comunicaci, comara:

    - Parlar amb una velocitat inferior a la normal- Acompanyar el discurs amb gestos o imatges- Simplificar el vocabulari i les frases que utilitzem

    No hem de canviar de llengua llevat que, com amnim, ens ho demanin. En el cas que ensdemanin canviar de llengua i que per lacircumstncia concreta creguem que s el msconvenient, cal que utilitzem aquella que siguims propera a linterlocutor, no a nosaltres (nosempre ser el castell).

  • 09

    1.2. La necessitatdaprendre el catal

    Les persones nouvingudes potser desconeixenels efectes positius que comporta laprenentatgede la llengua catalana. Per aix, cal que aquellsqui treballem en els diversos mbits de lacollidatinguem presents i transmetem argumentsseductors per a laprenentatge de la llengua (calevitar convertir aquesta oportunitat en una fontde tensions). A continuaci exposem diversesraons que demostren que el catal, al nostre pas,els obre fronteres de tota mena:

    a) s necessari per als pares i mares perqu sla llengua que aprenen els seus fills a lescola.

    b) Permet relacionar-se amb el centre escolar iles activitats que aquest dugui a terme.

    c) Proporciona confiana per poder desenvolupar-se pel municipi com ho fa tothom (alajuntament, al centre sanitari, al mercat, alesplai, etc.).

    d) Aporta empaties amb la gent daqu, que valorapositivament que els nouvinguts sexpressinen catal.

    e) En molts dels cursos que sofereixen, s'obtun certificat de coneixement del catal quepot ser til a lhora de trobar feina.

    f) La llengua catalana, com a eina, s molt msefectiva que altres llenges en altres territorisper a la inclusi social. Aix, per exemple, a unmarroqu o a un equatori que viu a Madridpossiblement li sigui ms difcil dsserreconegut com a ciutad ms del pas pel fetde parlar castell, mentre que a casa nostra,si parla catal, molt ms fcilment deixardsser estranger davant la percepci delsciutadans.

    A ms, podem facilitar informaci a les personesnouvingudes o b ajudar-les en laccs als cursosde catal que millor sadaptin a les sevesnecessitats.

    Objectius >

    > Transmetre loportunitat del catal.> Encoratjar la poblaci nouvinguda

    a aprendre la llengua prpia.> Facilitar laccs a laprenentatge

    del catal.

    1. Lacollida inicial

  • A Catalunya l'oferta pblica de cursos de catal es fa majoritriamenta travs del Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, que ofereixmolts cursos bsics inicials gratuts amb una orientaci per a l'acollidalingstica. Tamb hi ha altres entitats com les escoles d'adults o lesescoles oficials d'idiomes que en realitzen. Per a ms informaci:

    Consorci per a la Normalitzaci Lingstica (CPNL)C/ Mallorca, 272, 8 - 08037 BarcelonaTelfon: 93 272 31 00 - www.cpnl.cat

    Cursos de catal per a adults [en lnia]. Generalitat de Catalunya.www6.gencat.net/llengcat/aprencat/cursosad.htm [Consulta: 31 de generdel 2008].

    Lloc web on es pot consultar loferta dentitats que organitzencursos de catal dins i fora de Catalunya.

    Eina 3.Cursos de catal

    per a adults (personesde ms de 16/18 anys)mbit: educaci formal,

    no formal i informali administraci pblica.

    La campanya Adopta el catal portada a terme per lorganitzaciVeu Prpia, formada per nous parlants a favor de la llengua, pretnencoratjar els nouvinguts i les persones que coneixen el catal perque no lutilitzen, ni lhan adoptat com a llengua habitual. Lentitatdifon aquestes idees mitjanant un programa dactes a centres denormalitzaci lingstica, instituts, associacions de personesimmigrades, etc. Per a ms informaci:

    Veu Prpia - Telfon: 93 350 60 89a/e: veupropia@gmail.com - www.veupropia.info

    Eina 2.Campanya de sensibilitzaci

    per ladopci del catalcom a llengua comuna

    i ds habitual.mbit: educaci formal,

    no formal i informali administraci pblica.

    El catal, llengua comuna. Manifest de Sant Jordi 2007. Plataformaper la Llengua. Disponible en versi electrnica a:www.plataforma-llengua.cat/doc/manifest_sjordi_07.pdf[Consulta: 31 de gener del 2008].

    Document elaborat per diverses entitats de nous catalans, amb elsuport de la Plataforma per la Llengua, on cadascuna aporta la sevavisi del catal en relaci amb la seva condici de personesnouvingudes. Totes les entitats coincideixen a reclamar laccs al catalcom a eina per multiplicar les seves oportunitats de promoci iparticipaci social. El manifest es pot veure en lannex daquesta guia.

    Eina 1.Manifest elaborat per

    entitats de nous catalans.mbit: educaci formal,

    no formal i informali administraci pblica.

    10

    Guia prctica dacollida lingstica

  • 11

    1.3. Els recursos pblics dorientacii suport a lacollida lingstica

    Molt sovint es creu errniament que elsrecursos i serveis dacollida lingstica sn unterreny exclusiu del professorat de llengua catalanao dels tutors de les aules dacollida. Per el certs que els programes i instruments que ha posaten marxa la Generalitat (aules dacollida, plansdentorn, plans dacolliment lingstic, etc.),sobretot a travs del Pla per a la llengua i lacohesi social, sn concebuts perqu lacollidalingstica sigui un objectiu compartit per tots elsagents involucrats en la integraci de la poblacinouvinguda.

    Per aquest motiu, quan determinats companys icompanyes de feina mostren poca responsabilitatpel que fa a ls del catal amb lalumnatnouvingut, conv parlar-hi de manera cordial,explicant que aquest comportament:

    a) Minva leficcia dels programes i instrumentspblics que actuen per aconseguir ls normaldel catal daquesta poblaci.

    b) Contradiu la tasca que fan altres companys defeina compromesos amb la integracilingstica de lalumnat en llengua catalana.

    Daltra banda, podem comentar-los que a Internettrobarem molts recursos i instruments queactualment ofereixen les administracionspbliques i altres institucions i organismes quepoden facilitar latenci en catal als adults ilensenyament de la llengua als infants iadolescents:

    - Informacions generals i dubtes lingstics:Oficina de Garanties Lingstiques.

    - Orientacions per a la tasca educativa: ServeisEducatius i pgines de recursos delDepartament dEducaci.

    - Comunicaci amb les famlies: serveis detraducci, traductors de textos en lnia, etc.

    Objectius >

    > Conixer els instruments de suporti acollida lingstica.

    > Eficcia dels recursos pblics.> Treball coordinat en la tasca datenci

    de la poblaci nouvinguda.

    1. Lacollida inicial

  • Centres de Recursos Pedaggics. Departament dEducaci de laGeneralitat de Catalunya.www.xtec.net/sgfp/crp [Consulta: 31 de gener del 2008].

    Els centres de recursos pedaggics (CRP) sn serveis per donarsuport a l'activitat pedaggica dels centres i a la tasca delprofessorat. Abasten tot el territori de Catalunya, i disposen duncatleg de recursos molt ampli, incloent recursos en lnia. Per veureels materials i recursos disponibles als CRP, recomanem visitarvirtualment la Mediateca dels CRP:www.xtec.cat/cgi/mediateca_crp [Consulta: 31 de gener del 2008].

    Eina 2.Serveis educatius.

    mbit: educaci formal.

    Oficina de Garanties Lingstiques. Secretaria de Poltica Lingsticade la Generalitat de Catalunya.www.gencat.cat/llengua/ogl [Consulta: 31 de gener del 2008].LOficina de Garanties Lingstiques (OGL) s un punt de refernciaunificat per a totes les consultes i incidncies relacionades amb lsde la llengua. Entre altres qestions, podem consultar dubtes sobre:a) aprenentatge i certificats de catalb) assessorament i consultes lingstiquesc) legislaci lingstica

    Per a ms informaci:Barcelona: 935 671 074Girona: 972 225 417Lleida: 973 030 499Tarragona: 977 236 559Tortosa: 977 441 234

    Eina 1.Atenci de consultes

    lingstiques.mbit: educaci formal,

    no formal, informali administraci pblica.

    12

    Guia prctica dacollida lingstica

  • 13

    a) Servei de traducci de la Generalitat. Departament dEducaci dela Generalitat de Catalunya.www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/prof_com_traduccio.htm[Consulta: 31 de gener del 2008].

    Els centres docents poden sollicitar fins a un mxim de tresentrevistes lany per a cada alumne. Per sollicitar el Servei detraducci i interpretaci del Departament dEducaci, tamb es potfer virtualment a travs de lEspai LIC.

    b) Serveis de traducci i interpretaci oferts per ajuntaments iconsells comarcals per a la comunicaci amb la poblaci nouvinguda.

    c) Sanitat Respon. Servei Catal de la Salut. Departament de Salutde la Generalitat de Catalunya.Sanitat Respon ofereix un servei de traducci telefnica per a metgesque, en la consulta, atenguin un estranger l'idioma del qualdesconeixen com ara rab, angls, alemany, fula, hebreu, grec,pakistans, turc, rus, urd o japons, entre d'altres.Telfon: 902 111 444 (24 h)

    Eina 4.Serveis de

    traducci per a lacomunicaci amb

    les famlies.mbit: educaci formal,

    no formal i informali administraci pblica.

    a) Espai LIC [en lnia]. Departament d'Educaci de la Generalitat deCatalunya.www.xtec.cat/lic [Consulta: 31 de gener del 2008].

    Lloc web del Departament d'Educaci on es poden consultardocuments prctics, materials didctics i experincies per a lesdiferents etapes del procs descolaritzaci de lalumnat.

    b) Educ365 [en lnia]. Departament d'Educaci de la Generalitat deCatalunya.www.edu365.cat [Consulta: 31 de gener del 2008].

    Portal del Departament dEducaci de la Generalitat de Catalunyaque poden utilitzar els alumnes, pares i mares, professorat i centreseducatius no universitaris de Catalunya. s recomanable consultarla pgina dAcollida, que shi arriba a travs dels apartats dESO oPrimria, a lrea on hi diu Enllaos. Hi trobem materials queformen part de webs de diverses rees i que poden resultar tils pera l'aprenentatge de la llengua catalana dels alumnes nouvinguts.

    Eina 3.Portals dInternet per a

    lacollida lingsticade lalumnat nouvingut.

    mbit: educaci formali no formal.

    1. Lacollida inicial

  • 14

    1.4. La primera acollidaal centre escolar o de lleure

    En aquest primer contacte amb la famlia s moltimportant que la comunicaci sigui el ms fludapossible perqu, duna banda, hem de transmetreel mxim dinformaci sobre el funcionament delcentre; en el cas de les escoles i instituts, tambcal facilitar informaci general sobre el nostresistema escolar. Daltra banda, lentrevista ambla famlia sha daprofitar per conixer b lasituaci de partida de lalumne i per informar-nosdel seu nivell descolaritzaci i les llenges queconeix. El coneixement de les dades bsiques delalumne tamb permetr que no caiguem enerrors i estereotips (del tipus tots els marroquinsparlen lrab o el tenen com a llengua materna).

    Aix mateix, podem vetllar perqu el catalesdevingui, a partir daquest primer contacte, lallengua vehicular amb la famlia i lalumnat:

    a) Dentrada conv sempre mantenir la llenguacatalana, i si la comprensi s difcil, caldriautilitzar imatges, gestos, parlar amb frasescurtes i simples, etc. (vegeu tamb el tema1.1).

    b) En algunes ocasions, la prioritat de comunicar-nos amb fludesa el primer dia que ensentrevistem amb la famlia nouvinguda creauna situaci difcil respecte a la nostra actitudde ser fidels al catal; en aquests casos, lanostra resposta variar en funci de lareceptivitat de linterlocutor i de cada situaciconcreta.

    c) En el cas ltim que hgim de canviar dellengua, farem servir, si s possible, la llengua

    ms propera a la persona nouvinguda (no pasa nosaltres). El castell no s sempre,evidentment, el canal ms proper; cal tenir-hoen compte. Davant daquesta necessitatdemprar una altra llengua, tamb pot ser tilque en aquell moment lalumna o lalumne nohi sigui present, per evitar que pugui percebreel catal com una llengua que no snecessria.

    d) Tamb podem utilitzar un servei de traducci(vegeu lEina 4 del tema 1.3). Cal demanar quela traducci es faci en catal, perqu vegin lautilitat daquesta llengua.

    e) Cal transmetre a la famlia la importncia queels seus fills aprenguin el catal i lutilitzin.Tamb, i encara que aquesta sigui una opcique finalment decidiran ells, cal exposar a lafamlia els efectes positius que els comportariaaprendre el catal (vegeu el tema 1.2) iorientar-la sobre llocs on aprendrel (vegeulEina 3 del tema 1.2), ja que contribuira a noperpetuar aquesta situaci de mancanacomunicativa.

    Guia prctica dacollida lingstica

  • Notes per a facilitar la comunicaci amb les famlies nouvingudes[en lnia]. Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya.www.xtec.es/lic/nouvingut/families/fam_com_notes.htm[Consulta: 31 de gener del 2008].

    Notes centrades en els mbits de: lentrevista centre-famlia, elfuncionament i lorganitzaci de la instituci escolar, i lesjustificacions i els avisos puntuals. Sofereixen en diverses llenges.

    Eina 2.Notes per propiciar la

    comunicaci amblalumne/a i la seva famlia.

    mbit: educaci formal.

    ALEGRE, M.A.: Educaci i immigraci: lacollida als centreseducatius, Editorial Mediterrnia, Barcelona, 2005, p.135-136.

    En aquesta publicaci sexposa una proposta que t lobjectiu dobledestablir un vincle afectus i de confiana, duna banda, i que esprodueixi un intercanvi dinformaci ms efica, de laltra: es tractariadaprofitar el recorregut pel centre educatiu formal o informal (casals,centres cvics, esplais...) explicant els diversos espais i equipamentsa fi de recollir informaci bsica sobre lentorn familiar i els seushbits. Per exemple, quan es visita la biblioteca es pregunta sobreels espais i hbits destudi en lmbit domstic; quan es visita elpati, sobre les prctiques doci o aficions de lalumne; quan esvisiten les aules de batxillerat, sobre les expectatives acadmiquesi laborals, etc. En qualsevol cas, caldria preparar prviament la visitai estipular una bateria de preguntes clau.

    Eina 1.Proposta per la rebudade la famlia al centre.mbit: educaci formal

    i no formal.

    15

    Objectius >

    > Comunicaci fluda amb la famlia.> Transmetre la utilitat de la llengua daprenentatge

    escolar i prpia del pas dacollida.> Establir el catal com a llengua dinterrelaci entre

    el centre educatiu i les famlies.

    1. Lacollida inicial

  • 16

    Guia prctica dacollida lingstica

    Instruments per a lavaluaci inicial [en lnia]. Departament d'Educacide la Generalitat de Catalunya.www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/prof_aval_instruments.htm[Consulta: 31 de gener del 2008].

    Sofereix un protocol de proves de llengua i de matemtiques endiverses llenges (rab, francs, xins...) per a lalumnat dentre 8i 16 anys que accedeix per primera vegada al sistema educatiucatal.

    Eina 3.Model per avaluar

    el grau descolaritzaci iconeixement curricular

    lingstic en els alumnesdincorporaci tardana.mbit: educaci formal.

    a) Viure a Catalunya. Vocabulari en imatges, Generalitat de Catalunya,Departament de Cultura, Barcelona, 2003.Disponible en versi electrnica a lespai Publicacions en lnia a:www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat [Consulta: 31 de gener del 2008].

    b) Viure a Catalunya. Comencem a parlar, Generalitat de Catalunya,Departament de Cultura, Barcelona, 2003.

    Disponible en versi electrnica a lespai Publicacions en lnia a:www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat [Consulta: 31 de gener del 2008].

    c) A l'abast. Comunicaci bsica en llengua catalana. Consorci peral Foment de la Llengua Catalana i la Projecci Exterior de la Culturade les Illes Balears: Govern de les Illes Balears, ConselleriadEducaci i Cultura, Direcci General de Poltica Lingstica, 2001.Disponible en versi electrnica a:www.weib.caib.es/Recursos/abast/home.htm [Consulta: 31 de gener del2008].

    Eina 4.Materials per comenar a

    comunicar-se en cataldestinats a les famlies

    nouvingudes.mbit: educaci formal,

    no formal, informali administraci pblica.

  • 17

    1.5. La integraci lingsticaen lmbit laboral

    El domini del catal s una competncia molt tilper la trajectria professional de la poblacinouvinguda, ja que:

    a) Tant en els estudis superiors com en laccsal mercat laboral molt sovint s leix decomunicaci principal.

    b) s un element central en el desenvolupamentde lautonomia personal, molt valorada enqualsevol tipus de feina.

    c) Ofereix perspectives de promoci social: lesfeines ms qualificades tenen unspercentatges de coneixement de la llenguams alts que les feines no qualificades.

    d) Facilita les relacions socials a lambient laboral.

    e) s un dret bsic dels treballadors que facilitalaccs a altres drets fonamentals com la salut,leducaci, etc.

    f) A Catalunya, les empreses amb establimentsoberts al pblic han de poder atendre per lleials consumidors i consumidores quansexpressin en llengua catalana (art. 32.1 de la

    Llei 1/1998 de poltica lingstica). Cal, doncs,que els seus treballadors coneguin aquestallengua; altrament, no podran exercir la sevafeina dacord amb la llei i els mnims de qualitatestablerts. s indispensable, en aquestscasos, com a mnim la comprensi.

    Conv explicar aquestes qestions tant als jovesnouvinguts com a les seves famlies per tal de noamagar-los informaci que els pot ser til per a laseva inclusi al mercat laboral. Per tamb smolt important transmetre als mestres,educadors o al personal amb qui treballem i queatn al jovent nouvingut que si ms enll de laformaci en llengua catalana no els facilitemloportunitat de practicar el catal, es trobaran encondicions de desigualtat respecte als nois i noiescatalanoparlants o amb un bon domini del catalen el moment de continuar els estudis superiorso b dincorporar-se al mercat laboral.

    Objectius >

    > Fer explcita loportunitat del catal coma eina dinclusi al mercat laboral.

    > Facilitar el desenvolupament autnomde la poblaci nouvinguda.

    > Contribuir a la igualtat doportunitats enlaccs de la poblaci nouvinguda als estudissuperiors o al mercat laboral.

    1. Lacollida inicial

  • Secretaria dImmigraci de CC.OO: La immigraci: una nova realitatal centre de treball. Guia per a delegats i delegades sindicals, CC.OO,Barcelona, 2005.Disponible en versi electrnica a:www.conc.es/cite/documentacio/memoria2005/guies/guia_immigracio_delegats.pdf [Consulta: 31 de gener del 2008].Guia per ajudar a conixer els drets sindicals i laborals, i sensibilitzarels sindicalistes i delegats sindicals per a lacollida de treballadorsimmigrats. La guia incorpora un apartat sobre laprenentatge de lallengua catalana.

    Eina 1.Guia per a lacollida dels

    treballadors immigrats.mbit: educaci formal,

    no formal, informali administraci pblica.

    18

    a) Dptic: El catal tobrir moltes portes de la Direcci General dePoltica Lingstica de la Generalitat de Catalunya.Informaci sobre la llengua catalana, els avantatges daprendre elcatal, els recursos per fer-ho, etc. Pot anar adreat tant a les famliesnouvingudes com als joves que es troben en el moment de transicide lescola al mercat de treball. En catal, castell i angls.

    b) Confederaci de Comer de Catalunya: Oberts al catal. Guia perinstallar-se comercialment en catal Confederaci de Comer deCatalunya; Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2007.Disponible en versi electrnica a:www.confecomercat.es/sl/oberts/1.html [Consulta: 31 de gener del 2008].En el captol daquesta guia titulat Codi de bones prctiques sobrel's del catal en el comer, els serveis i el turisme de Catalunyasexposen diverses raons per a ls del catal en el mn laboral:En el captol Codi de bones prctiques sobre l's del catal en elcomer, els serveis i el turisme de Catalunya sexposen diversesraons per a ls del catal en el mn laboral:

    - A Catalunya, hi ha l'obligaci legal d'estar en disposici d'atendreels clients en catal.

    - Els clients valoraran aquesta atenci en la seva llengua, en laprpia del pas, i ho veuran com a factor positiu d'integraci.

    - Obrir les portes als negocis amb nous clients.

    Aquesta guia es troba en catal, castell, angls, xins, rab i urd.

    Eina 2.Materials de suport perfomentar ls del catal

    entre els treballadors.mbit: educaci formal,

    no formal, informali administraci pblica.

    Guia prctica dacollida lingstica

  • 2. Laprenentatgede la llengua catalana

  • 20

    Guia prctica dacollida lingstica

    2.1. La didcticade la llengua catalana

    Per a lensenyament de la llengua catalana convtenir en compte la metodologia que utilitzarem,el tipus dalumnat al qual ens dirigim i elsmaterials que es faran servir a laula.

    a) Metodologia

    Actualment, diverses investigacions hanconsiderat lenfocament comunicatiu com lametodologia ms efica per ensenyar una llenguaa un aprenent que no la coneix (tots els programeselaborats pel Consell dEuropa parteixen daquestenfocament). Aquesta metodologia proposa queels continguts estiguin vinculats amb lesmotivacions, interessos i caracterstiquespersonals de lalumnat; que les activitats que esrealitzin a laula siguin versemblants; que tinguinuna intenci comunicativa on la llengua sigui leinadinteracci i no sigui un objectiu per ella mateixa;i que es treballin tant alladament comintegradament les quatre habilitats lingstiquesbsiques (comprensi oral i escrita, expressi orali escrita) mitjanant activitats on lalumneaconsegueixi un propsit inicial.

    Segons lenfocament comunicatiu, una llenguasaprn sobretot quan susa. Per aix, la didcticade la llengua ha danar acompanyada de lasensibilitzaci de tot lalumnat sobre ls normalde la llengua prpia i del professorat i de lentorneducatiu per tal que es prengui conscincia delnostre paper en laspecte lingstic.

    Els mestres i educadors podem ajustar la parla alnivell de comprensi de lalumnat i corregir-lo demanera subtil durant lestona que conversem ambells. s til, tamb, tenir coneixements de la

    llengua materna de lalumne per millorar leficciade laprenentatge del catal (recomanem lEina 3del tema 2.3).

    b) Tipus dalumnat

    En el cas dels estudiants que necessiten seralfabetitzats cal tenir en compte que:- Sha dassolir una certa competncia oral abansque lescrita (tot i que, a mesura que savana,les dues es van entrellaant).- Shan demprar materials de suport molt visualsi amb continguts adaptats a ledat del pblic.

    Pel que fa a lalumnat de lensenyament reglatcal tenir en compte que:- L'aprenentatge del catal sol presentar menysproblemes pels qui sincorporen en l'educaciinfantil o en el cicle inicial de primria encomparaci amb lalumnat de secundria, sobretotmercs als Programes dImmersi Lingstica1.- A partir del segon cicle de primria les reesinstrumentals sn el punt de partida de ladquisicide molts aprenentatges. Perqu puguin accedir aaquests aprenentatges en igualtat de condicionsque la resta de lalumnat caldria reforarlaprenentatge del catal a laula dacollida o a laclasse de refor de llengua a partir de ladquisicidun llenguatge especfic i coneixements de lesaltres rees daprenentatge (matemtiques,cincies socials, cincies naturals...).

    1 Programa lingstic i pedaggic, que dinamitza elDepartament dEnsenyament de la Generalitat deCatalunya, a travs del qual els alumnes nocatalanoparlants acaben el cicle inicial sabent parlari escriure el catal. Per a ms informaci:www.xtec.es/sedec/pil/pag80.htm

  • 21

    2. Laprenentatge de la llengua catalana

    c) Materials

    A Internet podem trobar una gran varietat debibliografia, sobretot a lEspai LIC del DepartamentdEducaci, on aquesta sofereix classificadasegons el tipus de pblic: alumnat de primria ob alumnat de secundria (en algunes refernciessindica que es poden emprar amb adults).

    Objectius >

    > Enfocament comunicatiu enlensenyament-aprenentatgede la llengua.

    > Coneixement de la primerallengua de lalumne.

    > Adaptaci de la didctica lingsticaa les caracterstiques de lalumnat.

    > Tria de materials adaptats ales necessitats de lalumnat.

  • Consell d'Europa: Marc europeu com de referncia per a lesllenges: aprendre, ensenyar, avaluar. Ferran, Josep; Montagut,Montserrat [traductors]; Consell d'Europa, Departament de PolticaLingstica, Estrasburg, 2003.Disponible en versi electrnica a lespai Publicacions en lnia a:www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat [Consulta: 31de gener del 2008].

    El Marc europeu com de referncia elaborat pel Consell dEuropas un referent a lhora destablir unes bases comunes per alensenyament-aprenentatge de les segones llenges i establir unsnivells daprenentatge comuns en mbit europeu. Pot servir-nosper estructurar continguts, objectius i mtodes densenyamentsegons el grau de coneixement de la llengua dels estudiants.

    Eina 1.Marc europeu com per

    definir les estratgiesdensenyament-

    aprenentatge de la llengua.

    22

    Guia prctica dacollida lingstica

    a) ALEGRE CANOSA, M.A.: Educaci i immigraci: lacollida alscentres educatius, Editorial Mediterrnia, collecci Poltiques,nm. 44, Barcelona, 200 5. p. 141-142Lautor proposa la creaci de tallers de conversa, a crrec dalumnesautctons de diferents nivells convidats a laula dacollida. Els tutorsdacollida o professors donarien suport a lalumne convidat, enhores de tutoria (escollint els temes, el vocabulari bsic a incloure,organitzar els torns dintervenci...). A laula dacollida el grupprepararia la rebuda de lalumne convidat i el treball a fer durant idesprs de la sessi.

    b) Experincia del conte NadorExperincia basada en la creaci dun conte amb alumnes de lauladacollida, amb la collaboraci dalumnes de laula especial i algunsadults. Lobjectiu s el de treballar la producci oral ilenregistrament de veus. Per a ms informaci:CEIP Carme Auguet (Girona)Telfon: 972 21 27 45

    Eina 2.Propostes per practicar ls

    oral del catal a lauladacollida.

    mbit: educaci formal.

  • Materials per a la llengua catalana [en lnia]. Departament dEducacide la Generalitat de Catalunyawww.xtec.cat/lic/nouvingut/alumnat_mat.htmRecull de materials per a lensenyament de llengua catalana alalumnat de primria i secundria. Alguns dells es poden descarregardes de la mateixa pgina. Trobareu materials per diversos tipus depblic, com per exemple:

    a) AA. DD.: El nostre mn. Mtode daprenentatge del catal,Associaci Catalana per a lEducaci, la Formaci i la Recerca(ACEFIR) i Diputaci de Girona, 2004.Aquesta collecci presenta un mtode daprenentatge per alalfabetitzaci oral que fusiona el mtode sillbic amb el visual, ique fins ara ha obtingut bons resultats. Per a ms informaci:ACEFIR - www.acefir.org

    b) ROMEU, E.; SENDRS, M.: Mn, Grup Promotor Santillana, 2005.www.indexnet.santillana.es/alumnat_nouvingut.pdf [Consulta: 31 de generdel 2008].

    Material de llengua catalana per a lalumnat dincorporaci tardanaque necessita assolir el nivell del grup-classe. Basat enlensenyament de la llengua a partir del treball parallel de les quatregrans rees (llengua, matemtiques, cincies de la naturalesa icincies socials), de manera que es van reforant tots elsaprenentatges des dels diversos angles.

    Eina 3.Recull de materials

    per ensenyar el catal.mbit: educaci formal

    i no formal.

    23

    2. Laprenentatge de la llengua catalana

  • a) VARIS: La veu dels Kats, Ed. Mediterrnia, collecci Tu qufaries?, nm. 7, Barcelona, 2005.Cmic que t com a objectiu la reflexi i el dileg sobre ls de lallengua catalana a travs dun test que es troba al final de la lectura.

    b) Lentitat Tallers per la Llengua organitza el Taller dEducaci perla Llengua adreat als joves i adolescents; lobjectiu s despertarla sensibilitat cap al patrimoni lingstic de la humanitat i laimportncia de ls del catal tant a nivell collectiu com individual.Per a ms informaci:

    Tallers per la LlenguaTelfon: 93 415 90 02a/e: gestio@tallers.catwww.tallers.cat

    c) Desplegables Acull en catal i El catal, llengua dacollida de laPlataforma per la Llengua.Disponibles en versi electrnica a:www.plataforma-llengua.cat/doc/tripticacull.pdf [Consulta: 31 de generdel 2008].

    www.plataformallengua.cat/doc/tripticacollida.pdf [Consulta: 31 de generdel 2008].

    Aquests dos desplegables mostren de manera molt visual diversessituacions que plantegen una reflexi prctica al voltant de ls delcatal amb les persones nouvingudes.

    Eina 4.Recursos per provocar

    la reflexi sobre ls de lallengua catalana com a eina

    de cohesi i relaci social.mbit: educaci formal

    i no formal.

    24

    Guia prctica dacollida lingstica

  • 25

    2. Laprenentatge de la llengua catalana

    2.2. El tractament de ladiversitat cultural i lingstica

    La diversitat de cultures i de llenges dorigenpresents en aules, esplais, equipaments esportius,etc. des de la tasca de lensenyament-aprenentatgede la llengua, en comptes dassimilar-la com unaproblemtica, caldria enfocar-la com un enriquimenti alhora una oportunitat. I s que el fet dacollirpersones dorgens molt diversos:a) Suposa un repte amb la intenci de millorar la

    tasca de totes les persones que estem acollintla poblaci nouvinguda.

    b) Ens permet conixer cultures i llengesllunyanes i noves maneres de pensar i afrontarsituacions quotidianes.

    Des de lmbit educatiu s fonamental posar enprctica leducaci intercultural, entesa com latransmissi de valors a lalumnat per facilitar lacomprensi de criteris i maneres de veure el mndiferents del propi, en un marc com de relaci.Es pot fer a travs de les segents propostes:a) Podem organitzar activitats que donin a

    conixer els costums i trets culturals de lescultures dorigen de lalumnat.

    b) No hem de posar un mfasi excessiu en lesidentitats culturals diferents a la nostra la qualcosa crea ms distanciament. En qualsevolactivitat amb lalumnat convindria reconixer

    tant les diferncies culturals com els elementscompartits. Hi ha tradicions que se celebrenen moltes cultures i religions, i que potsertenen enfocaments diferents per parteixendun mateix costum. Per exemple, els solsticisdhivern i destiu, o b el Cap dany.

    c) Al contrari del que es fa en alguns casos (enels quals lalumnat rep poca informaci), hemde donar tota la informaci possible sobre ladiversitat cultural i lingstica al nostre pas,aix com tamb sobre la llengua i culturacatalanes. Es tracta de parlar de la importnciaal nostre pas del castell i langls juntamentamb la de lrab, el xins, el wlof, lurd, etc.I explicar que la llengua comuna que uneixaquesta societat tan diversa s el catal, i lacultura que compartim s la catalana.

    d) Transmetre la importncia de parlar les llengesprpies del lloc on es viu com a manera desensibilitzar i preocupar-se de llenges que, comel catal, han estat o estan minoritzades. Calexplicar, per exemple, que a casa nostra hi hamoltes persones que tenen com a primerallengua lamazic, o el qutxua, tamb minoritzades,refora lautoestima dels seus parlants i amplia lavisi de lalumnat, nouvingut i autcton, sobre ladiversitat existent al nostre pas.

    - Llengua prpia: el catal s lallengua prpia del Principat deCatalunya (incloent-hi la Franjade Ponent, que depnadministrativament de lArag, ila Catalunya del Nord, a Frana),les Illes Balears, el Pas Valenci,Andorra i lAlguer (a Sardenya).

    - Territori: el catal s la llenguaprpia dels Pasos Catalans,petits en dimensions per ambuna tradici literria i culturalmolt important (els primerstextos escrits i literaris daten delsegle XII).

    - Poblaci: el catal t ms deset milions i mig de parlants,dotze milions de persones latenen com a llengua oficial, i sla novena llengua de la UniEuropea (en el territori on soficial), i la tretzena ms parlada.

    Algunes dades bsiques de la llengua catalana:

  • a) Escola Oberta: Videoteca digital [en lnia]. Xarxa Telemtica Educativade Catalunya (XTEC).www.xtec.cat/videoteca [Consulta: 31 de gener del 2008].La videoteca digital de l'xtec cont referncies de vdeos didctics ialtres materials d'inters educatiu en catal. Un dels avantatges sque es tracta de vdeos de poca durada. Es recomana consultarl'opci: Eix transversal de la diversitat intercultural

    b) Entrecultures [en lnia]. Fundaci Jaume Bofill.www.entrecultures.org [Consulta: 31 de gener del 2008].Entrecultures s un programa elaborat per la Fundaci Jaume Bofillde suport a l'educaci intercultural, en el qual participen persones ientitats que treballen en els mbits de l'educaci i la immigraci. Enel Banc de recursos es poden trobar referncies bibliogrfiques iexperincies en educaci formal i en l'mbit del lleure. Si b moltesde les experincies no tenen una finalitat lingstica, tamb s certque s'hi podria incloure.

    Eina 1.Materials pedaggics pera leducaci intercultural.

    mbit: educaci formali no formal.

    26

    Guia prctica dacollida lingstica

    Projecte intercat: Lingcat [en lnia]. Serveis Lingstics de la Universitatde Barcelona [coordinaci]www.intercat.gencat.cat/lingcat [Consulta: 31 de gener del 2008].Lingcat s una presentaci multimdia sobre la llengua catalana, larealitat sociolingstica de Catalunya i dels territoris de parla catalanainicialment enfocada per a estudiants de mobilitat que visiten lesuniversitats catalanes. Per aquest document tamb s til per atotes aquelles persones que vulguin conixer de manera rpida dadesactuals i tils sobre el catal.

    Eina 2.Informaci de la realitat

    sociolingstica delsterritoris de parla catalana.

    mbit: educaci formal,no formal i informal,

    i administraci pblica.

    Objectius >

    > Reconixer i respectar la diversitat lingstica i cultural.> Convivncia amb persones daltres cultures

    i amb altres llenges familiars.> Valoraci de la llengua prpia dun lloc.

  • GRASA, R. i REIG, D.: Quaderns Linguapax, Unescocat, Edicions PAU,1998.Material enfocat a l'educaci per la pau i el desenvolupament, destinatals alumnes de secundria. Proposa activitats de cooperaci des dediverses rees (llengua, llenges estrangeres, cincies socials,matemtiques, educaci plstica, etc). Cada quadern treballa un aspectediferent:

    Quadern 1.-Vivim en un sol mnQuadern 2.-Conviure amb els altresQuadern 3.-Imatges i estereotipsQuadern 4.-Els Drets de la TerraQuadern 5.-El restaurant del mn

    Eina 3. Activitats per portara terme en diversesrees instrumentalsi complementries.

    mbit: educaci formali no formal.

    27

    2. Laprenentatge de la llengua catalana

    a) Grup d'Estudi de Llenges Amenaades (GELA): Les llenges aCatalunya. Universitat de Barcelona. Barcelona, 2005.www.ub.cat/ling/expollengues [Consulta: 31 de gener del 2008].s una exposici itinerant que mostra com al Principat de Catalunya esparlen ms de 200 llenges. Es pot sollicitar ms informaci a l'adreaelectrnica: gela@ub.edu

    b) Comit de Seguiment de la Declaraci Universal de Drets Lingstics:Les llenges, un gran tresor. CIEMEN, Barcelona, 2001.www.ciemen.cat/pdf/ExpoLlengTresor.pdf [Consulta: 31 de gener del 2008].s una mostra didctica que ajuda a reflexionar sobre la importncia dela preservaci de les llenges.Per a ms informaci: CIEMEN. Telfon: 93 444 38 00

    Eina 4.Exposicions sobre ladiversitat lingstica.

    mbit: educaci formal,no formal i informal.

    CRU, J.; PONCE, A.: Fitxa didctica: La diversitat lingstica al mn [enlnia]. Barcelona: Linguapax - Unescocat, [2004]www.linguapax.org/pdf/FitxaDiscoveryCAT.pdf [Consulta: 31 de gener del 2008].Aquesta fitxa proposa una srie d'activitats - una de les quals veacompanyada de vdeos produts per Discovery Channel - per donar al'alumnat algunes dades bsiques sobre el patrimoni lingstic delplaneta i mostrar una visi sostenible de la diversitat.

    Eina 5.Fitxa didctica

    sobre la diversitatlingstica i cultural.

    mbit: educaci formali no formal

  • 2.3. La participaci i lxitescolar en lalumnat nouvingut

    En lmbit de lensenyament reglat, lalumnenouvingut que no domina suficientment el catalpot perdre linters dels continguts que es donena laula amb el pas del temps i, per tant, augmentael seu risc dabstenci i fracs escolar. Tots elsmestres hem de ser conscients que:

    a) La condici dimmigrat, per ella mateixa, no suna causa de lestancament de laprenentatgelingstic de lalumne. Lalumne nouvingut tles mateixes capacitats cognitives que elsautctons, i en el cas dels alumnesplurilinges, poden tenir fins i tot mspredispocici a aprendre una nova llengua.

    b) Moltes vegades, el fet que les sevesnecessitats i caracterstiques no siguintractades de manera adequada provoca queels alumnes dorigen estranger es desvinculinafectivament daquesta llengua i, alhora, aixcomporti un major risc dabstenci escolar.

    Per aix, el professorat, com a responsable -engran part- de la integraci lingstica de lalumnat,a ms de ser exigents amb el nivell de formacilingstica, ha de fer tot el possible perqu esprodueixi aquest vincle afectiu amb la llenguacatalana. Algunes estratgies poden ser:

    a) Reforar lautoestima de lalumnat, que sesentin reconeguts, i procurar que no esdesanimin. Una de les maneres de fer-ho svalorar el seu bagatge cultural i lingstic.

    b) No perdre el contacte amb les famlies, iprocurar que assumeixin la importncia delaprenentatge daquesta llengua per al futurdels seus fills. Lactitud dels pares pot influirmolt en la motivaci de lalumne.

    c) Adaptar els procediments densenyament-aprenentatge a lalumnat i no a linrevs, i serconscients que malgrat que hagi passat untemps prudencial descolaritzaci i no shaginnotat millores en la comprensi i lexpressilingstica, les nostres expectatives poden serdesproporcionades a les seves possibilitatsreals quant a ladquisici de nousaprenentatges. Aix pot revertir negativamenten el seu rendiment. Una proposta per copsarmillor el procs daprenentatge de lalumnats conixer les principals diferncies entre elcatal i la seva llengua dorigen. Per posar unexemple, saber que lrab, el xins i lurd nodiferencien ls de la majscula i la minscula,que lrab t un article nic que no diferenciani gnere ni nombre, o que el ful i el wolfcompten de cinc en cinc (per exemple, per dirset diuen cinc i dos, per dir vuit diuen cinci tres, etc.).

    28

    Guia prctica dacollida lingstica

  • En aquest tipus dactivitats es treballa tant lautoestima comlexpressi oral, expressi corporal, dinmica de grup, etc. En elsassajos es creen grups naturals i creix lautoestima dels nois i noiesperqu tenen un paper especfic; s una manera de sentir-seimportants i reconeguts per tothom. Aix mateix, els alumnes ambdificultats lectores, poden assumir un paper que els ajudi adesenvolupar-se de manera autnoma.

    Un recurs per adquirir llibres per a alumnes amb dificultats -transitries, en el cas dels nouvinguts- lectores i/o de comprensis a travs de lassociaci Lectura Fcil. Aquesta associaci haelaborat un llistat de llibres, audiovisuals, documents electrnics,etc. amb el logotip LF (Lectura Fcil). Per a ms informaci:

    a/e: lecturafacil@cobdc.orgwww.lecturafacil.net

    Eina 1.Realitzaci de tallers

    creatius de teatre,contes, etc. a partir

    de lectures en catal.mbit: educaci formal

    i no formal.

    29

    2. Laprenentatge de la llengua catalana

    Objectius >

    > Fomentar el desig daprendre la llengua catalana.> Refor de lautoestima i imatge positiva dun mateix.> Suport de les famlies als aprenentatges escolars.> Avaluaci adequada dels progressos escolars.

  • CASSANY, D. [coord.]: Portfolio Europeu de les Llenges, Ministeriode Educacin y Ciencia, 2004.www.xtec.cat/crle/02/portfolio/ca/inici.htmlConsisteix en un document promogut pel Consell d'Europa, en elqual tots aquells que aprenen o han aprs una llengua, ja sigui al'escola o fora, poden enregistrar les seves experinciesd'aprenentatge de llenges i cultures. El Portfolio es pot trobar ala Mediateca dels CRP (centres de recursos pedaggics).Per a ms informaci:www.xtec.cat/cgi/mediateca_crp

    Eina 2.Material per prendre

    conscincia del propibagatge cultural i lingstic.

    mbit: educaci formali no formal.

    Collecci Llengua, immigraci i ensenyament del catal,publicada per la Secretaria per a la Immigraci del Departament deBenestar i Famlia.Publicacions disponibles en versi electrnica a:www.gencat.cat/benestar/publica/pubdep/pdep107.htm [Consulta: 31de gener del 2008].

    Aquesta collecci de llibres proporciona als mestres i professoratque ensenya catal als alumnes nouvinguts una eina que els serveixper apropar-se a la llengua dorigen dels seus alumnes i bsicamentper tenir una idea general del funcionament de la gramticadaquestes llenges (fula, wolf, panjab, rab, xins, romans,sonink, mandinga, ucrans, berber i tagal).

    Eina 3.Orientacions per al

    professorat sobre elfuncionament dalgunes

    llenges dorigen delalumnat nouvingut.

    mbit: educaci formali no formal.

    30

    Guia prctica dacollida lingstica

  • 2.4. Laprenentatgelingstic en el lleure

    Actualment, en les entitats de lleure (equipamentsesportius, esplais, casals, etc.) s primordial quees faci una reflexi seriosa i sestableixin unscriteris clars sobre el tractament de la llenguacatalana i el model lingstic dels professionalsque hi treballen, perqu:

    a) Aquests espais tenen una funci educadora idintegraci social i lingstica que no pot anardeslligada de la tasca dels centres escolars.

    b) Ofereixen una situaci avantatjada pel que fa ala integraci lingstica: laprenentatge delcatal saconsegueix ms fcilment, ja que lallengua es va adquirint duna manera natural iespontnia, tot convivint, parlant i jugant.Ignorar aquesta qesti s, de fet, negarloportunitat a lalumnat dintegrar-se msrpidament en la societat dacollida.

    s important que lentitat o el centre de lleuresensibilitzi i faci arribar aquest missatge tamb alvoluntariat. El fet que sovint siguin persones quedisposen de poc temps fa que sigui poc freqentplantejar-los en quina llengua shan de relacionarnormalment amb els infants o joves (vegeu tambel tema 1.1).

    A continuaci, exposem algunes propostes perals educadors, monitors i voluntariat perqulalumnat nouvingut pugui practicar el catal alcentre de lleure:

    a) Tenir un comportament basat en una alta fidelitatlingstica a la llengua catalana (vegeu tamb eltema 1.1). Conv mantenir sempre el catalindependentment de quina llengua dorigen tinguilinterlocutor, i no canviar de llengua llevat que,com a mnim, ens ho demanin.

    b) Especialment en lmbit esportiu, els monitorspodem comenar per catalanitzar expressions imots que han estat substituts sobretot pelcastell. Per exemple, en el bsquet, cada copque direm canasta, canviar-la per cistella; ob en lloc de mate canviar-la per esmaixada,etc. Ens podem ajudar amb els diccionarisespecialitzats, tamb disponibles a Internet.

    c) Triar jocs i activitats de lleure en llengua catalana.Actualment podem trobar a Internet forareferncies bibliogrfiques o fins i tot materialsque es poden consultar gratutament.

    d) Organitzar activitats fora del centre que tinguin aveure amb la cultura i la societat catalana, i sempreassegurar-nos que es faran en llengua catalana.

    31

    2. Laprenentatge de la llengua catalana

    Objectius >

    > Establir unes pautes de comportamentlingstic als centres socioculturals i esportius.

    > Sensibilitzar sobre la necessitat demprar elcatal amb lalumnat nouvingut.

    > Fer del catal la llengua vehicular en totesles activitats de lleure.

  • 32

    Guia prctica dacollida lingstica

    Biblioteca Termcat [en lnia]. TERMCAT, Barcelona, 1999-2007.www.termcat.cat/biblioteca [Consulta: 31 de gener del 2008].Lloc web del Centre de Terminologia TERMCAT, amb refernciesdels diccionaris, vocabularis, lxics i materials de divulgaci quecontenen terminologia en catal. Com a opcions dinters en lmbitdel lleure hi ha la categoria dEsports o b Lleure.Jocs quecontenen diverses referncies bibliogrfiques, algunes dellesconsultables en lnia.

    Eina 1.Vocabulari esportiu

    i de lleure en catal.mbit: educaci formal,

    no formal i informal.

    Quedem? s un programa ditineraris culturals organitzat permnium Cultural que t la finalitat de promoure ls de la llenguacatalana entre persones autctones i persones nouvingudes ifacilitar el coneixement de la cultura catalana. Es proposen activitatsper descobrir Catalunya: des ditineraris comentats, xerrades,activitats culinries, concerts, tallers, descobrir festes i tradicions,anar al museu o al teatre. Seria interessant que les entitats delleure, les AMPA, les associacions de suport a la immigraci oaltres organitzacions civils difonguessin -o si sescau, collaboressin-amb aquest tipus dactivitats de descoberta de lentorn.

    Per a ms informaci: mnium Cultural. Telfon: 93 306 96 26a/e: oc@omnium.cat - www.quedem.omnium.cat

    Eina 2.Activitats de lleure per

    conixer Catalunya.mbit: educaci no formal

    i informal.

    El programa Voluntaris per la Llengua t per objectiu posar encontacte persones que volen practicar el catal (aprenents de catal)amb persones que volen dedicar unes hores del seu temps a ajudar-les a practicar-lo (voluntries). Ser voluntari o aprenent daquestprograma implica comprometre's a dedicar 10 hores, una hora persetmana, a conversar en catal. Voluntaris per la Llengua ha estatseleccionada com una de les 10 millors prctiques daprenentatgeduna llengua a la Uni Europea.

    Per a ms informaci: Secretaria de Poltica LingsticaTelfon 93 567 10 00 - a/e: voluntariat@voluntariatperlallengua.catwww.voluntariatperlallengua.cat

    Eina 3.Programa dintegraci

    lingstica en catal.mbit: educaci informal

  • a) CASAS, M., CASAS, N. i BONAL, E.: Diversita't. Canons,danses... activitats i recursos per a la convivncia en la diversitat,Fundaci Jaume Bofill, Barcelona, 2005.Disponible en versi electrnica a: www.entrecultures.org/04_calidos/diversitat.htm [Consulta: 31 de gener del 2008].Diversitat s un recurs per a mestres i educadors per treballar ladiversitat a partir de la msica. Sofereixen orientacions i criteris, iremarquen, ms enll de les activitats, la gran importncia delacompanyament educatiu a lhora de dur-les a terme. El materialconsisteix en un dossier de 170 pgines on es recullen lespropostes i dos CD amb els enregistraments de les msiques.

    b) ESSOMBA, M. A. [coord.]: Sanduk, Guia per a la formaci delseducadors i les educadores en immigraci i interculturalitat, SecretariaGeneral de Joventut de la Generalitat de Catalunya i Fundaci JaumeBofill, Barcelona, 2001. Disponible en versi electrnica a:www.entrecultures.org/04_calidos/04_sanduk.htm[Consulta: 31 de gener del 2008].

    SanduK s una guia adreada sobretot a la formaci dels educadors,per tamb cont activitats que es poden portar a terme amb noisi noies en centres de lleure. En el bloc dActivitats per a monitorstrobem activitats de lmbit de la salut, lesport, la natura, etc.relacionades amb la interculturalitat i la immigraci.

    Eina 4.Activitats culturals o

    ldiques en llengua catalanaenfocades a leducaci

    intercultural.mbit: educaci formal

    i no formal.

    a) Balaguer, C., Ripoll, O.: Xarranca. Jocs per a laprenentatge delcatal oral per a nouvinguts, Generalitat de Catalunya i FundaciJaume Bofill, Barcelona, 2002. Disponible en versi electrnica a:www.entrecultures.org/04_calidos/04_xerranca.htm[Consulta: 31 de gener del 2008].

    Xarranca s un material que ofereix diversos jocs tradicionals quees presenten amb petites diferncies en molts llocs del mn.

    b) Jocs en catal [en lnia]. Consorci per a la Normalitzaci Lingstica(CPNL). www.cpnl.cat/jocs [Consulta: 31 de gener del 2008].Lloc web del CPNL que ofereix un recull de jocs en catal, a msduna llista de webs on es troben jocs en lnia o altres pgines dejocs en llengua catalana.

    Eina 5.Jocs en llengua catalana.

    mbit: educaci formal,no formal i informal.

    33

    2. Laprenentatge de la llengua catalana

  • 3. Les relacions socials

  • 3.1. Relacions ambels alumnes nouvinguts

    Els centres escolars i els de lleure sn espaisdarticulaci de relacions humanes. s per aixque linters per aprendre la llengua tamb potaugmentar si existeix un clima afavoridor per a laintegraci relacional. Alguns suggeriments:

    a) En les relacions amb lalumnat nouvingut, caladvertir als professors, educadors, etc. quantenen actituds massa paternalistes o b quancreen un distanciament excessiu amblalumnat. Tamb quan es tracta delensenyament-aprenentatge de la llengua.Sovint sinfravaloren les seves capacitats(pobrets, a sobre encara volem que aprenguinel catal), o sevita parlar-los en catal perprejudicis (s que no el volen aprendre).A ms, cal pensar que molts nois i noiesnouvinguts coneixen ms duna llengua, perla qual cosa no representa cap anormalitat elfet dhaver daprendre la llengua prpia delpas, a ms daltres llenges dmbitinternacional.

    b) Cal desmuntar els tpics sobre el fenomen dela immigraci, que en certs casos podenfomentar actituds racistes i la marginaci dedeterminats grups. El tpic s que no esvolen integrar pot justificar accions

    segregadores en alguns mbits relacionatsamb lacollida. Per hi ha dades quedemostren que la realitat s tota una altra:laugment de la demanda dinscripci alscursos de catal en centres de normalitzacilingstica en els darrers anys mostra que hiha una voluntat creixent dadaptar-se al pasdacollida. Aix doncs, s molt importantreconixer aquests prejudicis en el momentque es manifesten i transmetre elspressupsits falsos sobre els quals sesustenten tant a tot lalumnat com alscompanys i companyes de feina.

    c) Podem portar a la prctica estratgiescomunicatives que tinguin en compte lorigencultural i la llengua dorigen, com ara:

    - Pronunciar de manera acurada els seus noms.

    - Conixer i utilitzar les comunicacionslingstiques prpies de la seva llengua en elmoment de larribada o els adus.

    - Si es treballa per projectes o centres dinters,fer que els temes tinguin a veure amb el seuorigen o la seva vida.

    35

    Objectius >

    > Relacions equitatives amb lalumnat.> Trencar els prejudicis i tpics.> Aproximaci a la identitat cultural

    i lingstica de lalumnat nouvingut.

  • Dades que trenquen tpics [en lnia]. Secretaria per a la Immigracide la Generalitat de Catalunya, 2005.www.gencat.cat/benestar/immi/topics/index.htm [Consulta: 31 de generdel 2008].

    Lany 2005, amb motiu del Dia Internacional per a l'Eliminaci de laDiscriminaci Racial, es va obrir lespai Dades que trenquen tpics,que inclou dades per ajudar a tenir una percepci sobre la immigracii els seus efectes ms ajustada a la realitat. Per exemple:

    Un altre tpic freqent s que els immigrants no es volen integrar,i que no aprenen la llengua. Si observem l'evoluci d'inscrits alscursos de catal que organitza el Consorci per a la NormalitzaciLingstica, comprovarem que el nombre d'alumnes inscrits enaquests cursos ha anat en augment des del curs 2000-2001, finsal punt que el curs 2003-2004 gaireb un 41% dels inscrits va sserd'origen estranger (...).Les dades tamb desmunten un altre tpic: que d'entre tots elsestrangers, els d'origen llatinoameric sn els que menyss'interessen per aprendre la llengua. A la taula queda demostratque representen un percentatge molt alt del total d'alumnesestrangers: el curs 2003-2004, per exemple, prcticament la meitatdels alumnes d'origen estranger eren llatinoamericans.

    Eina 1.Arguments per desmuntar

    prejudicis i tpics.mbit: educaci formal,

    no formal i informal,i administraci pblica.

    El HACHMI, N.: Jo tamb sc catalana. Columna, Barcelona, 2004.

    Novella sobre lexperincia de formar part duna famlia dorigenimmigrat i al mateix temps la seva pertinena a Catalunya. Un llibreque ajuda a entendre com s el conjunt dels ciutadans catalans enlactualitat.

    Eina 2.Novella sobre els

    nous catalans i catalanes del segle XXI.

    mbit: educaci formal, no formal i informal,

    i administraci pblica.

    36

    Guia prctica dacollida lingstica

  • 3.2. Relacions ambles famlies nouvingudes

    Al llarg del curs s important que coneguemquines sn les expectatives i percepcions de lesfamlies respecte als aprenentatges dels seus fills:

    a) Amb els pares dalumnes deducaci infantil iprimria, es poden aprofitar els moments enqu esperen els fills per parlar amb ells (alentrada de lescola, quan hi ha una excursi,quan surten de lesplai, etc.).

    b) Amb els pares dalumnes de secundria, pelfet que no s tan usual que vinguin a buscar-los, caldr pactar entrevistes al llarg del curs.Hi ha casos, per, en qu les llargues jornadeslaborals que tenen les famlies poden fer moltdifcil concertar entrevistes dins de lhorariescolar. Per aix s bsic que a la primeraentrevista sexpliqui b com funciona aqulensenyament i es deixin clares les normativesdel centre (vegeu tamb el tema 1.4).

    Daltra banda, cal que les famlies veginlefectivitat de la llengua que aprenen els seusfills, tant perqu simpliquin en la tasca educativacom per animar-les a aprendre la llengua.

    Les associacions de pares i mares dalumnes(AMPA) poden portar a terme algunes prctiquesen aquest sentit:

    a) Crear acords o convenis amb ens com elConsorci per a la Normalitzaci Lingstica(www.cpnl.cat) o b altres entitats locals queorganitzin cursos de catal i actuacions dedinamitzaci lingstica per a pares i mares.

    b) Implicar les famlies nouvingudes a participara lAMPA sense deixar de banda la tasca quefa lescola dimpulsar ls del catal en totesles activitats (en les reunions, les activitatsque organitzi, els documents que redacti, etc.).

    c) Aprofitar lorganitzaci de xerrades o cursosper a pares (cursos de cuina, tallers peraprendre a cosir, etc.) per explicar tretsdestacables de la nostra llengua i cultura, aixcom per conixer la seva llengua i culturadorigen. s molt important que valorem tantles diferncies culturals com els elementscompartits amb les diverses cultures dorigendels pares.

    37

    3. Les relacions socials

    Objectius >

    > Coneixement de les expectatives familiars.> Participaci dels pares i mares

    nouvinguts en les activitats del centre.> Coneixena entre les famlies

    autctones i nouvingudes.

  • 38

    Edu365: Models de documents [en lnia]. Departament dEducacide la Generalitat de Catalunya.www.edu365.cat/mareipare/index_formularis.htm [Consulta: 31 de generdel 2008].

    Lloc web que ofereix a tots els pares i mares que formen partduna AMPA, eines i recursos que els faciliten el funcionament delentitat en catal: models per fer una acta, una memria dactivitats,un projecte dactivitats, etc.

    Eina 1.Recursos lingstics

    per a les AMPA.mbit: educaci informal.

    Projecte intercat: Ajudam [en lnia]. Gabinet de Llengua Catalanade la Universitat Autnoma de Barcelona [coord.], Bellaterra, 2000.www.intercat.gencat.net/emrelaciono/ajudam.html [Consulta: 31 degener del 2008].

    La guia Ajudam poden utilitzar-la les persones implicades enlacollida no noms destudiants estrangers sin tamb de lapoblaci nouvinguda en general, per explicar diversos aspectes dela quotidianitat i costums dels catalans i les catalanes. Es troba encatal, castell i angls.

    Eina 2. Informaci sobre els hbits i costums de la societat catalana.

    mbit: educaci formal, no formal i informal.

    Guia prctica dacollida lingstica

  • 4. Bones prctiques

  • Descripci:

    Formaci de parelles de conversa en catal entre lalumnatdincorporaci tardana (IT) que necessita aprendre la llengua i feramics en el pas dacollida i lalumnat catalanoparlant voluntari. Elprograma es fa en horari escolar, a lhora de lesbarjo, per a totlalumnat dels IES (12-18 anys). Les converses es desenvolupenen el context de linstitut: a les Aules dAcollida, a la biblioteca, ala sala dinformtica, etc.

    Els voluntaris reben una formaci especfica perqu les conversessiguin correctament dirigides. A ms, durant les trobades, reben elsuport dels tutors de laula dacollida per als temes de conversa(es procura que tinguin relaci amb les activitats escolars, projectesde lescola, etc.).

    mbit: educaci formal

    Organitzaci: Projecte enxarxa des de lAula dAcollida

    de lIES El Cairat i lIES ElCastell dEsparraguera, i el

    Servei Local de CataldEsparraguera.

    Destinataris: alumnatdIT de 12-18 anys.

    Compartim converses!

    40

    Experincia 1:

    Guia prctica dacollida lingstica

  • 41

    Anlisi de lexperincia Compartim converses!

    Aquesta experincia representa una bona oportunitat perqu elsalumnes nouvinguts trobin espais fora de laula per poder aprendrecatal, o b practicar-lo, en el cas dels alumnes no catalanoparlantsque ja coneixen la llengua. Per tamb suposa una bona ocasi perincentivar nous vincles i crear factors protectors emocionals quefomentin la cohesi social als instituts.

    A ms, s interessant la proposta que han fet els seus impulsorsen aquells instituts i centres de normalitzaci lingstica que vulguinposar en prctica aquest projecte, de crear una Xarxa dIES per laLlengua, amb lobjectiu de posar en com les experincies que esduguin a terme al nostre pas.

    Per a ms informaci:Servei Local de Catal

    dEsparragueraTelfon: 93 777 92 92

    a/e: esparreguera@cpnl.org

    Objectius >

    > Modificar el comportamentlingstic del professorat ilalumnat.

    > Normalitzaci de la llengua.> Arrelament de la poblaci.

    nouvinguda a travs denoves coneixences.

    > Autonomia per poder-sedesenvolupar sols als llocs.

    4. Bones prctiques

  • 42

    La rdio com a estmul pera ls de la llengua catalana

    Experincia 2:

    Descripci:

    Creaci duna rdio on els alumnes fan els seus programes ielaboren els continguts dins les diferents matries curriculars. Elstutors sencarreguen de les seves propostes de programes idelaborar els guions amb la collaboraci de lalumnat.

    Prviament es porta a terme la formaci i assessorament delstutors de cada curs amb referncia a la terminologia caractersticade les emissores radiofniques. Tamb sefectua una formaciespecfica per als alumnes encarregats dels aspectes tcnics perpreparar-los en les tasques rellevants de les emissions (control dela taula de mescles, entrades i sortides de so...).

    Els tutors treballen amb els alumnes en la preparaci delsprogrames (cerca dinformaci, elaboraci de textos, etc.). I elsdocents corregeixen lortografia i lestil.

    Es crea una graella de programaci setmanal amb el contingut i apartir daqu es redacta el gui original de la programaci del dia.Cada setmana es fan dos programes: un amb els alumnesdeducaci infantil i cicle inicial, i un altre amb els alumnes de ciclemitj i superior de primria.

    Font: www.xtec.cat/perfils/perfils26/index.htm [Consulta: 31 de gener del2008].

    Aquest projecte va guanyar un concurs convocat per la FundaciEnciclopdia Catalana, amb el qual el CEIP va poder adquirir tot elmaterial tcnic necessari.

    mbit: educaci formal.

    Organitzaci: CEIP Marede Du de Montserrat

    de Terrassa.

    Destinataris: alumnesdeducaci infantil i primria.

    Guia prctica dacollida lingstica

  • Anlisi de lexperincia La rdio com a estmul per a ls de lallengua catalana

    Aquesta experincia es podria portar a terme tamb fora de lescola,en centres de lleure, a travs dels continguts propis de leducacino formal.

    Pel que fa a la infrastructura, en el cas de no disposar de taula deso o dun alumne que conegui la tcnica de muntatge, pot serigualment viable amb recursos menys sofisticats com ara amb lsdun magnetfon.

    Per a ms informaci:CEIP Mare de Du de

    Montserrat de TerrassaTelfon-Fax: 93 785 09 99

    www.xtec.cat/ceipmontserrat

    43

    4. Bones prctiques

    Objectius >

    > Augmentar el nivell deconeixement de la llenguacatalana.

    > Motivar lalumnat nouvinguta utilitzar el catal.

  • "Shabab Al-Gad", programa desuport a la integraci escolar

    Experincia 3:

    Descripci:

    Aquest projecte cerca aportar informaci perqu en el futur lesnoies dorigen magrib (en aquest cas, aquest grup mostrava unsndexs dabsentisme elevats) segueixin algun tipus de formacique els pugui ser til sobretot a l'hora de trobar una feina. Elprojecte t en compte dues vessants:1. La preventiva, dirigida a noies de 6 de primria i d'ESO, perqusiguin conscients que la formaci s necessria per a la transiciescola-treball, aix com tamb ls de la llengua prpia.2. La compensadora, dirigida a noies que han deixat el circuiteducatiu, amb la finalitat d'aportar informaci orientada a la formacii l'ocupaci, i de reconduir-les cap al circuit educatiu.

    A travs dun conveni amb la delegaci de Matar dmniumCultural, es fan cursos de catal a aquestes alumnes.

    Els professionals que treballen en aquest projecte sn: uncoordinador del projecte, un educador social i un mediadorintercultural. Totes les activitats es fan en horari extraescolar.

    mbit educatiu: educaciformal i administraci pblica.

    Organitzaci: Ajuntament de Matar i Casalde Joves Xerinola

    Destinataris: alumnesdorigen magrib de segoncicle deducaci primria, i

    primer i segon cicle dESO.

    44

    Guia prctica dacollida lingstica

  • Anlisi de lexperincia Shabab Al-Gad

    Aquesta experincia es podria adaptar per a qualsevol collectiudalumnes que mostrin un grau elevat dabsentisme escolar. Aixmateix, s important que, a banda dels cursos de catal, lessessions informatives i la documentaci escrita es facin en aquestallengua i sexpliqui la funci del catal com a eina dinclusi laboral.

    Daltra banda, a ms del mediador intercultural tamb es podriaproposar una figura dinamitzadora de lAMPA per tal de collaboraren la part de la comunicaci entre lescola i les famliesnouvingudes.

    Per a ms informaci:Ajuntament de Matar.

    rea de Serveis Personals.Nova Ciutadania

    Telfon: 93 758 22 8593 758 24 83

    45

    4. Bones prctiques

    Objectius >

    > Promoure la continutat en els estudis de les alumnesamb dificultats per continuar el circuit educatiu.

    > Millorar el domini del catal de les alumnes.> Informar i sensibilitzar, tant a les noies com a les

    seves famlies, sobre la formaci reglada i noreglada, i les sortides professionals que ofereix.

    > Informar les noies i les seves famlies dels espaisi recursos de lleure. Potenciar la comunicaciintercultural entre l'escola i les famlies.

  • Casal-escolaLlengua destiu Xia Tian

    Experincia 4:

    Descripci:

    Aquest casal destiu pretn cobrir les necessitats lingstiques i deconeixena de la societat dacollida dinfants i joves xinesos a SantaColoma de Gramanet. El casal porta a terme de forma combinadaclasses de catal amb altres activitats a travs de les quals tambsaprn la llengua:

    1. Formaci en llengua catalana tenint en compte ledat i el seunivell de comprensi i expressi oral i escrita.

    2. Oci per la llengua. Realitzaci dactivitats ldiques que tenencom a centre dinters implcit laprenentatge de la llengua. Lesactivitats es fan seguint aquests criteris:a) La llengua s un element natural de joc.b) Els participants no poden parlar la llengua dorigen.c) Els monitors parlen en catal i realitzen activitats tamborientades a laprenentatge daquesta llengua.

    Cal dir que s necessria la collaboraci dun mestre o monitorxins o que parli aquesta llengua per a poder traduir la informacims complexa.

    3. Activitats familiars. El primer dia del casal es fa una sessiinformativa amb les famlies per explicar-los el funcionament delcasal, la normativa, la importncia de laprenentatge de la llengua iles activitats doci, etc. Es compta amb aquesta persona xinesa oque el parla.

    Aquesta experincia va ser la guanyadora dels Premis FrancescCandel 2006.

    mbit: educaci no formal.

    Organitzaci:Associaci SocioculturalLa Formiga (Barcelona).

    Destinataris: infants iadolescents dorigen xins.

    46

    Guia prctica dacollida lingstica

  • Anlisi de lexperincia Casal-escola de Llengua destiu Xia Tian

    Aquesta experincia no necessriament sha de portar a terme encasals que acullen una nica comunitat lingstica, sin que seriapositiu que simplements en casals on hi ha nois i noiesnouvinguts dorgens diversos i tamb daqu, de manera que esreforcs el procs socialitzador dels joves.

    Es tractaria que en totes les activitats del casal la llengua catalanafos la llengua vincular. Les activitats doci podrien tenir els mateixoscriteris establerts per La Formiga; i en el cas de casals on hi ha unapresncia destacable duna comunitat lingstica (sobretot si sduna llengua no romnica), seria tamb convenient comptar ambel suport dalgun educador que conegus aquesta llengua.

    Per a ms informaci:Associaci Sociocultural

    La FormigaTelfon: 93 443 82 07

    a/e: info@laformiga.orgwww.laformiga.org

    47

    4. Bones prctiques

    Objectius >

    > Ensenyar la llengua catalana als infantsi adolescents nouvinguts.

    > Proporcionar un oci socialitzador.> Facilitar el coneixement de lentorn

    i de la societat dacollida.> Promoure un espai de relaci amb nois i noies

    autctons a travs de la creaci despaiscoordinats entre el Casal i altres casals ocampus esportius de la ciutat.

    4. Bones prctiques

  • 48

    Guia prctica dacollida lingstica

    Som amiguesExperincia 5:

    Descripci:

    Arran del projecte que portava a terme la Vocalia de Donesanomenat Totes plegades, de descoberta de lentorn,alfabetitzaci jurdica i llengua catalana per a dones nouvingudes,va sorgir la necessitat de crear lligams entre aquestes dones i lesque ja vivien al barri. Prenent la idea del programa Voluntaris per laLlengua (Secretaria de Poltica Lingstica), van crear un projecte quehem anomenat Som amigues, amb els objectius de crear lligamsentre les dones de diferents cultures que conviuen en un mateixbarri.

    Les dones de parla habitual catalana actuen dacollidores de lesdones que encara no parlen catal, sent un dels objectius principalsla coneixena i lamistat entre totes dues. Inicialment, es fa unareuni informal per explicar a les dones autctones com relacionar-se en catal. Posteriorment, en les activitats que organitza la Vocaliade Dones en el marc daquesta prctica, tamb sestableix el catalcom a llengua vehicular.

    Per facilitar les converses, pot sser dajuda el llibre segent:

    Contes per parlar, Generalitat de Catalunya, Secretaria de PolticaLingstica, 2006s una nova collecci pensada especialment per a parelleslingstiques del programa Voluntaris per la Llengua, i per a totesles persones que vulguin practicar la llengua catalana a partir de lalectura. Es toquen temes de cultura catalana.Per a ms informaci:Secretaria de Poltica Lingstica. Telfon: 93 567 10 31

    mbit: educaci informal.

    Organitzaci: Vocalia de Dones de lAssociaci

    de vens Rocafonda-CiutatJard (Matar).

    Destinataris: dones adultes,siguin nascudes

    o no a Catalunya.

  • Anlisi de lexperincia Som amigues

    Aquesta experincia, que ha tingut uns resultats molt positius, haunit dones autctones del barri amb dones nouvingudes,fonamentalment magribines, i tamb ha suposat un aven en lacomunicaci entre aquestes mares i els seus fills, ja que en unprincipi les mares no entenien la llengua que aprenien els fills alescola.

    Aquest projecte, que pot endegar-se des de qualsevol associacide vens, s interessant no noms per implicar els nocatalanoparlants a aprendre el catal, sin com a contribuci a lacohesi social del barri.

    Per a ms informaci:Vocalia de Dones

    de lAssociaci de vensRocafonda-Ciutat

    Jard (Matar).Telfon: 93 755 16 81

    49

    4. Bones prctiques

    Objectius >

    > Crear lligams de coneixena i amistat entredones de diferents procedncies culturals.

    > Incrementar ls de la llengua catalana com allengua vehicular entre les dones dels nostresbarris.

    > Ajudar a parlar en catal les dones que fa anysque viuen a Catalunya, per que nosatreveixen a fer-ho.

    > Fer denlla entre les dones que participen enels diversos projectes de la Vocalia de Donesper que potser no es coneixen entre si.

  • Formaci lingsticaa lempresa

    Experincia 6:

    Descripci:

    El catal s la llengua vehicular que utilitza lempresa de distribuciBon Preu per adrear-se als seus treballadors, i no noms en lescomunicacions orals, sin tamb en totes les comunicacionsescrites: la revista interna, el correu intern, etc. Al mateix temps,el catal s la llengua habitual datenci als clients.

    Tanmateix, es va detectar la necessitat creixent de millorar leshabilitats lingstiques dels treballadors en llengua catalana. Peraix, sha previst oferir cursos als treballadors amb un nivell moltbsic de catal, amb lobjectiu que el puguin perfeccionar tantoralment com per escrit mitjanant un acord amb el Consorci pera la Normalitzaci Lingstica.

    mbit: administracipblica i empresa.

    Organitzaci: Consorciper a la Normalitzaci

    Lingstica i Grup Bon Preu.

    Destinataris: treballadors i treballadores de lempresa

    amb coneixementsinsuficients de catal.

    50

    Anlisi de lexperincia de formaci lingstica a lempresa

    Aquesta experincia resol la dificultat de moltes persones nouvingudesper adaptar-se als horaris de loferta actual dels cursos de catal.Cal dir que laprenentatge de la llengua per part dels treballadors itreballadores s avantatjosa per a una empresa ja que, duna banda,aporta qualitat en el servei que sofereix al pblic. De laltra, potcontribuir a la prevenci dels riscos laborals ja que la comunicaciinterna de lempresa ser molt ms fluda.

    Per a ms informaci:Consorci per a la

    Normalitzaci LingsticaTelfon: 93 272 31 00

    www.cpnl.cat

    Guia prctica dacollida lingstica

    Objectius >

    > Perfeccionar el domini oral i escrit dela llengua catalana dels treballadors.

    > Adequar els coneixements lingsticsa les necessitats dels clients.

    > Millorar la qualitat en latenci al client.

  • Annex

  • 52

    Guia prctica dacollida lingstica

    Avui, diada de Sant Jordi de 2007, nosaltres, representants de les associacions ientitats de la immigraci resident al pas, volem compartir amb el conjunt delsciutadans les nostres reflexions al voltant del catal i dels elements que facilitenel procs dinclusi social de les persones nouvingudes. Sn una srie de puntsals quals la societat catalana no pot renunciar si pretn construir una societat justai cohesionada. Per tot aix manifestem el segent:

    Larribada de gent de tot el mn ha fet que en aquesta terra es parlin avui dia msde 200 llenges. Aqu vivim tamb en xins, en wlof, en urd, en qutxua, enangls, en gallec, en castell, en amazic i en rab. Oferim les nostres llenges icultures dorigen per enriquir aquest pas, i aquest oferiment creiem que la societatcatalana lha daprofitar.

    Les administracions i institucions pbliques, a conseqncia daquesta nova realitatsociolingstica, han dapostar per un model educatiu multilinge, en qu el catalcontinu com la llengua vehicular de lensenyament i en qu es promogui elconeixement daquestes noves llenges que ara tamb sn catalanes.

    En aquest context de diversitat lingstica, el catal s la llengua que ens uneix atots i a totes. s lidioma que tothom comparteix i amb qu ens entenem, s lallengua comuna.

    En aquest sentit, els poders pblics encara poden fer molt ms perqu tothomque vulgui aprendre el catal ho pugui fer. Ls de la llengua prpia s un dret querecull la llei. Els poders pblics, per tant, han destablir les mesures necessriesper facilitar lexercici daquest dret als qui ens establim en aquesta terra.

    La defensa del catal s la defensa de totes les nostres llenges. Volem transmetrela importncia que t parlar la llengua prpia del lloc on es viu. Nosaltres tamb volemque en els nostres pasos dorigen la llengua prpia sigui compartida per tothom.

    El catal s una eina dinclusi social. Quan utilitzem el catal fem una aproximacireal a la societat catalana i propiciem la relaci entre els qui hem arribat ara i elsqui van arribar abans. Fent servir la llengua aconseguim ser reconeguts com apropis del lloc i assolim, ni que sigui simblicament, el rang de ciutadans.

    No hem doblidar, per, que per accedir a la categoria de ciutadans adoptar lallengua prpia no s suficient, sin que tamb s indispensable ladquisici delsdrets socials i poltics. Amb aquests drets podrem evitar esdeveniments com elsque han patit molts treballadors dorigen estranger, els quals, mancats dels dretslaborals bsics i sense garanties dacomplir la feina amb seguretat, han perdut lavida mentre treballaven.

    El catal, llengua comunaManifest de Sant Jordi 2007

  • 53

    Annex

    Aquest pas t el repte que ens incorporem a la societat catalana i, aix, participemen la creaci daquest nou espai que junts hem de crear. Per fer-ho possible simprescindible que ho fem en condicions digualtat i, per aix, s tan importantque assolim els mateixos drets que t qualsevol ciutad. Tots els drets estanlligats entre si. El dret a lhabitatge s inseparable del dret al treball, del dretlingstic o del dret a votar o a ser votat. Tots van en aquesta mateixa direcci depromoure la inclusi social i ladquisici de la ciutadania catalana.

    El catal s sinnim de cohesi. La llengua s el millor vehicle per fer comunitat,ms enll de la comunitat cultural de cadasc. Ls de la llengua s la millormanera i la ms fcil dimplicar-se en la societat civil catalana i de construir lamillor societat per a tothom.

    La llengua s una eina daproximaci i no pas un instrument de confrontaci. Desdalguns sectors es vol utilitzar la llengua com a arma denfrontament poltic. Lallengua no mereix aquest tracte. Creiem en la capacitat que t per trencar elsmurs de la incomunicaci i per desfer les fronteres que ens separen.

    Ajudeu-nos a viure en catal! Fem del catal la llengua dacollida. No ens discrimineupel fet dhaver nascut en un altre lloc i permeteu-nos, parlant-nos en catal, queparticipem en la construcci daquest pas que entre tots i totes estem edificant.

    Barcelona, 23 dabril de 2007

    Entitats signatries del manifest: Casal Argent a Barcelona, Associaci Catalanade Residents Senegalesos, ITRAN (Associaci dAmics del Poble Marroqu),Kavocheva (Associaci Cultural de Costa dIvori), Associaci de Treballadors iImmigrants Marroquins de Catalunya (ATIMCA), Associaci de TreballadorsPakistanesos, Asociacin de Mujeres Chinas de Catalunya, Asociacin de MujeresEcuato-guineanas EWaiso Ipola, Llactacar (Asociacin de ImmigrantesEcuatorianos en Catalunya para la Solidaridad y la Cooperacin), Centro Boliviano-Cataln, Centre Cultural Cam de la Pau, Cornell Sense Fronteres (membre delgrup Agraw Amazic NKatalunya), Immi.cat, Tamettut (Associaci de DonesAmazigues per la Cultura i el Desenvolupament), Comunitat Palestina de Catalunya,Federaci dAssociacions Americanes de Catalunya (FASAMCAT), El Mirador delsImmigrants, Veu prpia, Els Altres Andalusos, Federaci de CollectiusdImmigrants de Catalunya i Plataforma per la Llengua.

  • ALEGRE, M.A: Educaci i immigraci: lacollida als centres educatius, EditorialMediterrnia, Barcelona, 2005.

    ESSOMBA, M.A: Oh benvinguts, passeu, passeu... a Perspectiva escolar, nm.266, juny 2002.

    FALGS, M., VENTURA, M., VILANOVA, D, CAMPS, R.: Acolliment lingstic,a Perspectiva escolar, nm. 266, juny 2002.

    GOM, N. i SNCHEZ, I.: Lalumnat nouvingut i el catal: una perspectivatransversal, Plataforma per la Llengua, Barcelona, 2005.

    MIQUEL, L.: Reflexions sobre la metodologia densenyament de llengua aimmigrants a Llengua i s, nm. 3, maig-agost 2005.

    MUNDET, D. i FERNNDEZ, M.: Lacollida lingstica: cohesi i ciutadania aLlengua i s, nm.3, maig-agost 2005.

    PADRS, M., ZAFN, A., FUNES J. i PUIG, J.M: Educar millor s possible. Unprojecte dinnovaci a lIES Miquel Tarradell a Finestra Oberta, nm. 40, abril 2004.

    RANC, LL.: Lalumnat dincorporaci tardana: reflexions entorn delensenyament-aprenentatge de la llengua a Articles, nm. 23. gener-mar 2001.

    RODRIGO, M.: La comunicaci intercultural a Perspectiva i diversitat, nm. 4,desembre 1998.

    ROVIRA, M., CASTELLANOS, E., FERNNDEZ, M. i SAUR, E.: El catal i laimmigraci, Plataforma per la Llengua, Ed. Mediterrnia, Barcelona, 2004.

    SUBIRATS, J. i ALBAIGS, B. (coord.): Educaci i comunitat. Reflexions a lentorndel treball integrat dels agents educatius, Fundaci Jaume Bofill, a FinestraOberta, nm. 48, febrer 2006.

    Bibliografia

    54

    Guia prctica dacollida lingstica

  • VARIS: Guide pratique de la gestion de la diversit interculturelle en emploi,Emploi-Quebec (Direction rgionale de Montral) et Mouvement qubcois de laqualit, Groupe Conseil Continuum, 2005.

    VILA, I.: Lensenyament del catal a les persones immigrades: aspectes tcnics ieducatius, Universitat de Girona, Departament de Psicologia, febrer 2003.

    Internet

    Marc europeu com de referncia per a les llenges: aprendre, ensenyar, avaluar[en lnia]. Ferran, Josep; Montagut, Montserrat [traductors]; Consell d'Europa.Departament de Poltica Lingstica, Estrasburg, 2003.www6.gencat.net/llengcat/publicacions/marc/index.htm

    Pla d'acollida del centre docent [en lnia]. Generalitat de Catalunya. Departamentd'Educaci. Servei de Difusi i Publicacions, Barcelona, 2001www.gencat.cat/educacio/depart/acollida.htm

    Plans dacolliment lingstic [en lnia]. Generalitat de Catalunya.Secretaria dePoltica Lingstica, 2005-2008.www6.gencat.net/llengcat/immigra/plans.htm

    Pla per la Llengua i la Cohesi Social [en lnia] Generalitat de Catalunya.Departament d'Educaci. Servei de Difusi i Publicacions, Barcelona, 2001.www.xtec.cat/lic/intro/documenta/Pla_LIC_0405.pdf

    Altres referncies

    Lacolliment lingstic. Segona Jornada de presentaci de materials i experincies.Generalitat de Catalunya, Consorci per a la Normalitzaci Llingstica, Institut deCincies de lEducaci Josep Pallach (Universitat de Girona), Girona, setembre 2006.www6.gencat.net/llengcat/immigra/cursos.htm

    55

    Annex

  • interior-DEF08.fh11-01interior-DEF08.fh11-02interior-DEF08.fh11-03interior-DEF08.fh11-04interior-DEF08.fh11-05interior-DEF08.fh11-06interior-DEF08.fh11-07interior-DEF08.fh11-09interior-DEF08.fh11-10interior-DEF08.fh11-11interior-DEF08.fh11-12interior-DEF08.fh11-13interior-DEF08.fh11-14interior-DEF08.fh11-15interior-DEF08.fh11-16interior-DEF08.fh11-17interior-DEF08.fh11-18interior-DEF08.fh11-19interior-DEF08.fh11-20interior-DEF08.fh11-21interior-DEF08.fh11-22interior-DEF08.fh11-23interior-DEF08.fh11-24interior-DEF08.fh11-25interior-DEF08.fh11-26interior-DEF08.fh11-27interior-DEF08.fh11-28interior-DEF08.fh11-29interior-DEF08.fh11-30interior-DEF08.fh11-31interior-DEF08.fh11-33interior-DEF08.fh11-34interior-DEF08.fh11-35interior-DEF08.fh11-36interior-DEF08.fh11-37interior-DEF08.fh11-38interior-DEF08.fh11-39interior-DEF08.fh11-40interior-DEF08.fh11-41interior-DEF08.fh11-42interior-DEF08.fh11-43interior-DEF08.fh11-44interior-DEF08.fh11-45interior-DEF08.fh11-46interior-DEF08.fh11-47interior-DEF08.fh11-48interior-DEF08.fh11-49interior-DEF08.fh11-50interior-DEF08.fh11-51interior-DEF08.fh11-52interior-DEF08.fh11-53interior-DEF08.fh11-54interior-DEF08.fh11-55