GUIA PER L’ESCOLTA ACTIVA - ?· GUIA PER L’ESCOLTA ACTIVA 1.- LA COMUNICACIÓ TERAPÈUTICA. La comunicació…

  • Published on
    21-Sep-2018

  • View
    212

  • Download
    0

Transcript

  • GUIA PER LESCOLTA ACTIVA

    1.- LA COMUNICACI TERAPUTICA.

    La comunicaci teraputica, que s'utilitza en la Relaci d'Ajuda no s igual que lacomunicaci social, ats que a la teraputica tenim la responsabilitat de la qualitatde la comunicaci amb el pacient, pensant i escoltant amb una metodologia espe-cfica des de el rol de linfermera.

    En la comunicaci social podem expressar els nostres sentiments espontniament,parlar com l'altra gent i prendre'ns el que ens diuen els altres personalment. Encanvi, en la comunicaci teraputica estem treballant: ens comuniquem reflexionantsobre el "qu", el "per qu" i el "per a qui" del que diu el pacient.

    En la comunicaci teraputica el pacient s el protagonista, el que parla, i el pro-fessional s el que escolta i l'acompanya en el seu procs d'elaboraci.

    2.- PER QU ESCOLTAR EL PACIENT?

    -s l'element principal de la comunicaci teraputica.-Per establir una relaci de confiana i de respecte.-Per conixer el pacient.-Per entendre com veu el seu problema de salut, com viu la seva situaci, com la

    malaltia afecta la seva vida i qu opina dels tractaments i recomanacions que seli estan fent. Aix podrem fer intervencions ms encertades.

    -Perqu el pacient es desfogui i se senti menys sol en la seva situaci.-Perqu el pacient s'escolti a ell mateix i pugui:

    - comprendre millor el que li passa.- adaptar-se a la seva situaci i amb el temps anar teixint la seva nova realitat, la

    seva nova "histria".- elaborar les seves emocions escoltant-les i coneixent-les.

    -Escoltar s el treball ms importat i til que es pot fer pel benestar del pacient.

    AUTORS: Clara Valverde, Rosa Maria Riera i Escoda, Germn Lpez i Cortacans, Nria Bach i Pujols. aificc@aificc.org www.aificc.org

    3.- EL TEMPS.

    Quan hi ha poc temps per atendre un pacient, recorda:

    Que el ms important no s la quantitat de temps de qu disposes sin les ganesque tens d'escoltar; el pacient necessita notar que tens inters en escoltar-lo.

    Que tres minuts descolta tranquil.la en semblen deu.

    4.- L'EMPATIA.

    L'empatia s l'actitud necessria per l'escolta teraputica perqu transmet al pacient-de manera verbal o de manera no verbal- que "la seva situaci m'interessa". Senseempatia no s possible la comunicaci teraputica.

    Beneficis de manifestar empatia amb el pacient:

    Se sent ms cmode i comprs.Percep que pot expressar les seves emocions.Es crea un clima de confiana i el pacient se sent acceptat.Augmenta la seva autoestima.L'ajuda a entendre's millor amb ell mateix.

    A vegades, quan els comportaments i el que diu un pacient ens incomoden, enscosta mostrar empatia. En aquests moments s important que el professional d'in-fermeria reflexioni i pensi: "aix no s agradable, per estic treballant", "alguna cosali ha destar passant", "a veure si puc esbrinar qu li passa"...

    L'empatia no s simpatia (concepte de la comunicaci social) i no es mostra nica-ment amb els pacients "amables". s una eina que utilitzem amb tots els pacients.Gran part de l'empatia es concentra en un sistema comunicatiu no verbal pertamb es pot comunicar amb paraules i frases com:

    "Entenc que per vost s una situaci (malaltia, etc.) difcil"."Expliquim..."."S, veig que el neguiteja (preocupa, etc.)".

    Que quan es viu amb un problema de salut es tenen molts reptes i alguns d'ellss'expressen de manera indirecta amb queixes sobre qestions aparentment tri-vials.

    Que creuret el que diu el pacient s un element indispensable d'una relaci d'a-juda efica. Cada sser hum t la seva veritat. Si el pacient nota que no te'l creusno confiar en tu.

    Intervencions:

    Escolta la queixa del pacient amb tranquil.litat i amb un posat comprensiu i emp-tic.

    Digues-li: "grcies per explicar-me tot all que l'amona, potser a partir d'ara elpodr ajudar ms. Expliquim com creu que puc ajudar-lo".

    Recorda que el nostre rol no s solucionar tots el problemes del pacient. Si potsfer alguna cosa per ajudar-lo des del teu rol, fes-ho. Si no pots, deriva'l o anima'l abuscar les seves idees i les seves estratgies.

    6.6. Si el pacient est enfadat:

    Pensa:

    Que tindr motius per a sentir-se aix encara que no ho entenguis en aquestmoment.

    Que s contraproduent en una relaci d'ajuda prendre's personalment el que etdiuen: est parlant amb el que tu representes.

    Que s la manera com es pot expressar en aquest moment.Que la rbia es una emoci com qualsevol altra, no s negativa.Que s bo que el pacient es desfogui.Que no t'est faltant al respecte, noms s una expressi del seu malestar.Que sota aquesta manifestaci de rbia segurament hi deu haver altres emocions:

    inseguretat, por, vergonya, decepci, etc.Que la rbia, tot sovint, s un mecanisme de defensa quan hom se sent insegur.

    Intervencions:

    Escolta amb tranquil.litat (respira fons, pensa que no s un atac personal, que elpacient necessita expressar la seva rbia).

    Assenteix.Digues-li que t dret de sentir rbia.No et posis a la defensiva.No hi discuteixis.

    6.7. Quan s'acaba el temps:

    Intervencions:

    Digues-li suaument: o "li agraeixo que hagi compartit amb mi la seva situaci".o "sento no tenir ms temps, per espero que en un altre moment em pugui

    explicar ms coses".o "podem seguir parlant un altre dia".

    NIC4920 Escolta activa

    NOC0902 Capacitat de comunicaci0903 Comunicaci: capacitat expressiva0904 Comunicaci: capacitat receptora0906 Presa de decisions0907 Processament de la informaci

    5.- COM ESCOLTAR? IDEES GENERALS.

    Recorda que s molt ms important que el pacient se senti escoltat, sigui escoltati que s'escolti a si mateix que tot el que li puguis dir.

    Recorda que escoltar s l'element ms IMPORTANT perqu el pacient s'adapti alseu problema de salut i als tractaments i pel seu benestar emocional.

    Encara que noms tinguis tres minuts, escoltal:o Amb tranquil.litat.o Assegurant-li la confidencialitat.o Amb atenci.o Amb inters.o Amb una mirada respectuosa.o Amb empatia (comunicant-li "vost m'importa").o Sense interromprel.o Sense jutjar ni opinar.o Asseguda, recolzant l'esquena a la cadira.o Sense escriure mentre lescoltes.o Sense jugar amb el bolgraf.o Quan parles sigues breu, parla des del teu rol teraputic, fes preguntes neutres

    i obertes i assegurat que les teves intervencions mostren empatia i respecte.o Recorda que el rol d'infermera no s solucionar, resoldre, fer veure, insistir,

    sin ACOMPANYAR.

    6.- COM ESCOLTAR? IDEES CONCRETES.

    6.1. Quan el pacient nega el seu problema de salut o no sembla adaptar-se a la sevasituaci:

    Pensa:

    Que s molt difcil acceptar que es t un problema de salut, deixar el que un eraabans i adaptar-se a la nova situaci.

    Que encara que el pacient faci molts anys que arrossega el problema de salut,segurament mai cap professional sanitari l'ha ajudat a adaptar-s'hi.

    Que s necessari esmerar temps en ajudar-lo a elaborar el seu procs d'adapta-ci, perqu aix tota la resta (educaci sanitria, controls, etc.) sigui ms efica.

    Intervencions:

    Perqu el pacient es pugui adaptar al seu problema de salut, en vries visites hade poder explicar com l'afecta a:

    o La seva autoestima i la seva autoimatge.o La seva vida familiar, afectiva i social.o La seva vida laboral i econmica.o Els seus plans de futur.

    Fes-li preguntes obertes i neutres com:o "Com porta la seva situaci?".o "Qu s el mes difcil per vost davant d'aquest problema de salut?".o "Com se sent...?".o "Expliqui-m'ho...".

    i escolta'l sense dir-li qu ha de fer ni donar-li solucions perqu el ms important sque se senti ell mateix.

    6.2. Si el pacient est trist, desanimat o deprimit:

    Pensa:

    L'nica manera de desfer-se de la tristesa s expressant-la. Que necessita expressar lliurement el que sent. Que problablement no pot expressar la seva tristesa a ning ms (els seus fami-

    liars, segurament, sincomoden amb aquesta expressi). Que durant el temps que passa amb tu s ms important que exterioritzi les seves

    emocions que no pas voler esbrinar qu li est passant. No pensis que desprs d'haver expressat el seus sentiments has d'arreglar o millorar

    la seva situaci; que el pacient s'hagi pogut escoltar durant aquests minuts s la msgran ajuda (que li durar molt temps) que li pots donar. Desprs de sentir-se escoltatse sentir ms desangoixat, menys sol i veur la seva situaci d'una altra manera.

    No intentis canviar el que sent. Les emocions no es canvien, se senten i es viuen.Recorda que no hi ha emocions positives ni negatives. Tant les unes com les altressn emocions.

    No intentis animar-lo, noms el fars sentir ms sol i incomprs.

    Intervencions:

    Escolta'l en silenci i amb empatia. Deixa que plori i que s'expressi. Mostra una actitud d'acompanyament, sense presses. Digues-li: "aqu pot plorar". No diguis: "anima't", "no n'hi ha per tant", "tranquil", "tingui una actitud ms positiva"...

    6.3. Si el pacient t ansietat o por:

    Pensa:

    Que sentir ansietat forma part de viure amb un problema de salut. No sap com evo-lucionar la malaltia i com l'afectar.

    Que l'ansietat no s'elimina, i cal aprendre a conviure-hi de la millor manera possi-ble.

    Que la millor manera d'aprendre a conviure amb l'ansietat s expressant-la.

    Intervencions:

    Escolta la seva ansietat i anima'l a expressar-la fent-li preguntes obertes i neutrescom: "Qu es el que ms lamona de tot aix?", "Quan est ms preocupat?".

    No donis per fet que l'ansietat s deguda a una manca d'informaci sobre la sevamalaltia. Encara que tingui molta informaci, l'ansietat sobre el seu futur sempre spresent. Tot i aix hem d'oferir-li al pacient l'oportunitat d'obtenir ms informaci,sempre que la desitgi.

    No donis falses esperances. No s possible (ni recomanable) tenir esperana finsque no s'ha viscut ni expressat la desesperaci.

    No intentis canviar les seves emocions. Per sentir-se menys preocupat ha de poderexpressar el que sent i pensa. Expressions com "tranquil..." no ajuden, tan sols fanque el pacient cregui que el seu malestar ens molesta.

    6.4. Si el pacient no fa el tractament o les recomanacions:

    Pensa:

    Alguna ra deu tenir:

    o Encara no s'ha adaptat (ning l'ha ajudat a adaptar-se).o T altres preocupacions i reptes a la seva vida ms importants que el seu pro-

    blema de salut.o No creu que el seu problema de salut sigui tant important com creiem els pro-

    fessionals sanitaris.o No se sent motivat.o Li costa seguir les recomanacions (recordar-se de prendre la medicaci,

    seguir la dieta, etc.).o Pateix efectes secundaris derivats de la medicaci.o No veu els beneficis de fer aquest esfor.

    Intervencions:

    No el renyis ni li retreguis res. No el sermonegis. Demana-li lopini del tractament i de les recomanacions que ha rebut. Pregunta-li com l'afecta el problema de salut en la vida quotidiana. Pregunta-li si t altres preocupacions. Pregunta-li qu s el que li costa ms seguir dels tractaments i de les recomana-

    cions. Escoltal sense jutjar ni opinar. No repetir informaci que ja s'ha donat. No insisteixis ni intentis convncer-lo. Pregunta-li quines coses fa (que no formen part ni del tractament ni de les reco-

    manacions) que cregui que beneficien la seva salut. Reforal positivament (felicital) pel que ha fet per la seva salut (venir als controls, etc)

    i digues-li que entens que no s gens fcil viure tant temps amb un problema de salut.

    6.5. Si el pacient es queixa:Pensa:

    Que si no escoltes la seva queixa (per simple que sigui) rebr el missatge que noet pot explicar la seves preocupacions i queixes ms importants.

    Que les queixes tenen informaci (verbal i no verbal) important per treballar ambel pacient.

Recommended

View more >