Guia d'ús del transport marítim de curta distància (TMCD)

  • Published on
    29-Jan-2017

  • View
    222

  • Download
    2

Transcript

  • Gui

    a d

    s d

    el tr

    ansp

    ort m

    art

    im d

    e cu

    rta

    dist

    nci

    a (T

    MC

    D)

    Guia dsdel transport

    martim decurta distncia

    (TMCD)

  • Guia dsdel transport

    martim decurta distncia

    (TMCD)

  • PRESENTACI 1INTRODUCCI 3LA TEORIA DEL TMCD 81. PRINCIPALS CARACTERSTIQUES DEL TMCD 10

    1.1 Qu sentn per TMCD? 131.2 Quins sn els principals factors que cal considerar en el TMCD? 181.3 Quins agents intervenen en la cadena del TMCD? 261.4 Amb quins modes de transport es complementa el TMCD? 331.5 Per a quines relacions s competitiu el TMCD? 391.6 Quines mercaderies es transporten en TMCD? 481.7 Quina normativa regula el TMCD? 51

    2. AVANTATGES I DESAVANTATGES DEL TMCD 542.1 Factors a favor del TMCD 542.2 Factors en contra del TMCD 63

    3. USUARIS ACTUALS I POTENCIALS DEL TMCD 72

    LA PRCTICA DEL TMCD 781. SERVEIS DE TMCD ALS PORTS CATALANS 80

    1.1 Com puc saber quins serveis de TMCD hi ha als ports catalans? 801.2 Serveis actuals de TMCD 87

    2. TIPUS DE CONTRACTE I LEGISLACI 962.1 Com es contracta el servei? 962.2 Quina s la legislaci del TMCD? 103

    3. ESTRUCTURA DE TEMPS I COSTOS DEL TMCD 1173.1 Quina s lestructura de temps del TMCD? 1173.2 Quina s lestructura de costos del TMCD? 125

    3.2.1 Costos associats al tram terrestre 1253.2.2 Costos associats al tram martim 128

    3.3 Com puc comparar els costos i els temps del transportpurament terrestre amb els associats al TMCD? 133

    3.3.1 Eines per a la comparaci de costos 1334. DOCUMENTACI I OPERATIVA DEL TMCD 146

    Guia ds del transport martim

    de curta distncia (TMCD)

    Novembre 2007

    Preu: 18 E

    Cambra de Comer de Barcelona

    Direcci de la Guia:

    Juan Luis Zalbidea

    Cambra de Comer de Barcelona

    Elaboraci de la Guia:

    Jos Manuel Almoguera

    Josep Canudas

    Xavier Ametller

    SENER

    Supervisi lingstica:

    DVA Associats

    Direcci editorial:

    Cambra de Comer de Barcelona

    Disseny grfic:

    Toni Fresno

    Cambra de Comer de Barcelona

    Autoedici i fotocomposici:

    DVA Associats

    Impressi i producci:

    Treballs Grfics

    ISBN: 84-95829-31-2

    Dipsit legal: B- 8948-08

    ndex

  • 1Presentaci

    4.1 Quin s el flux documental necessari en el TMCD? 1464.1.1 Documents relatius a la contractaci del servei

    de transport martim 1464.1.2 Documents relatius als rgims duaners 1474.1.3 Documents relatius a les mercaderies perilloses 1484.1.4 Documents relatius als animals vius 149

    4.2 Com planifico les meves trameses en TMCD? 1524.2.1 Reserva i planificaci de la cadena logstica 1524.2.2 Lliurament de les mercaderies al port dorigen 1534.2.3 Tipus de vehicle 1544.2.4 Carreteig des del port de destinaci fins al client final 1544.2.5 Restriccions de trnsit durant els caps de setmana 1564.2.6 Horaris dels vaixells 1564.2.7 Mercaderies perilloses 157

    4.3 Qui carrega i descarrega les mercaderies als vaixells? 1594.3.1 Operacions destiba i desestiba 1594.3.2 Trincatge dels camions a les bodegues 1604.3.3 Mercaderies especials: animals vius, mercaderies

    refrigerades, mercaderies perilloses 1605. AJUTS ECONMICS DEL TMCD 162

    5.1 Puc beneficiar-me dajuts directes per utilitzar el TMCD? 1625.1.1 Lecob itali 162

    5.2 Puc beneficiar-me daltres ajuts per utilitzar el TMCD? 1665.2.1 Programa Marco Polo 1675.2.2 Autopistes del mar 1685.2.3 Pla PETRA 170

    6. CAS PRCTIC 1736.1 Empresa de transports 1766.2 Demandes de serveis de transport 1766.3 Anlisi i resultats 184

    ndice

    PRESENTACI

    Durant els anys cinquanta del segle XX, un transportista per carretera nord-americ,Malcolm McLean, va crear un concepte de transport revolucionari: el contenidor. A partir de la seva experincia professional i de lassaig de nous mtodes per al trasllatmassiu de material rodant i mercaderies per via martima durant la Segona GuerraMundial, McLean va percebre el gran potencial del contenidor, especialment en relaciamb els costos de crrega i descrrega de la mercaderia. En lloc de descarregar elcami sac per sac i tornar a carregar-lo al vaixell, com es feia fins llavors, se li vaacudir carregar-hi la caixa del triler, separada del xasss. Havia nascut el contenidor.

    Laparici del contenidor va significar un canvi fonamental en el transport demercaderies i, a partir dels anys setanta, va contribuir a impulsar el desenvolupamentde la intermodalitat, tal com la coneixem avui dia. Ladopci massiva del contenidor coma unitat de crrega va comportar una profunda transformaci en el sector del transport i lactivitat porturia. Aix, si als anys seixanta un vaixell requeria 80 treballadorsper descarregar 1.500 tones al dia, actualment un vaixell portacontenidors en potmanipular 15.000 al dia amb menys de 20 treballadors.

    A comenaments del segle XXI, el transport martim de curta distncia (TMCD)representa el mateix esperit innovador i la mateixa ambici de millora de tecnologies i processos aplicats al transport. En lmbit europeu, el TMCD s una de les opcionsamb ms futur en el transport intermodal. I el transportista per carretera tornar a serlelement fonamental de lxit daquest nou mode de transport.

    El TMCD, considerat un servei martim integrat en una cadena logstica multimodalporta a porta, constitueix una alternativa de transport eficient des dun punt de vistaeconmic: permet reduir els costos de transport i mantenir els terminis de lliuramentfins i tot escurar-los per a determinades rutes i tipus de mercaderies. Des dun puntde vista operatiu, ajuda a esmorteir limpacte de la nova regulaci de temps de treballen el transport per carretera i a evitar la limitaci de circulaci els caps de setmana endeterminats pasos.

  • 3Introducci2 Presentaci

    Addicionalment, afavoreix lincrement del volum de crrega transportada mantenint unscostos fixos reduts, en el cas que senvi per via martima noms la plataforma,separada del capal tractor i sense acompanyament del conductor.

    Des dun punt de vista social, el TMCD permet reduir la congesti en determinats eixosviaris, especialment els que travessen els Pirineus i ens connecten amb la restadEuropa, i contribueix a la reducci global de les emissions contaminants del sector deltransport. s, per tant, una alternativa lgica per absorbir part de la demanda detransport intern a la Uni Europea. Amb aquest objectiu, la Comissi Europea i diversosestats membre estan dissenyant i implantant una srie daccions de promociprograma Marco Polo, autopistes del mar, ecob itali que reforaran encara ms lacompetitivitat del TMCD.

    La Cambra de Comer de Barcelona, a travs de lEstudi Llotja dInfraestructures iTerritori, ha editat la present guia amb lobjectiu de poder contribuir al desenvolupamentdel TMCD i a la millora general del transport, en un moment en el qual el transport shaconvertit en un dels pilars de competitivitat de les nostres empreses.

    Miquel Valls MasedaPresident de la Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona

    INTRODUCCI

    El transport martim de curta distncia (dara endavant, TMCD) s, per motiuseconmics i ambientals, una alternativa lgica per absorbir part de la demanda detransport intern a la Uni Europea. Tanmateix, les caracterstiques de les empresesde transport, les seves dimensions, les seves necessitats financeres i la seva tradicino sn, de moment, les ms adequades per desenvolupar-lo.

    Llevat de casos realment excepcionals, el transport martim no pot oferir per si solserveis de transport porta a porta, de manera que noms pot ser una soluci per a un cert tram de litinerari i cal complementar-lo almenys amb dos trams ms de transport terrestre, en origen i destinaci. La cadena de transport resultant,maritimoterrestre, resulta molt ms complexa, tant en la realitzaci com en lacontractaci.

    En aquest sentit, s necessari que per desenvolupar-lo sofereixen eines de foment i de divulgaci del sistema, com la present guia, que t com a objectiu explicar lesraons per a la promoci del TMCD i assistir el sector del transport en els procedimentsi trmits relatius al seu s.

    La guia sestructura en dos grans blocs, un bloc teric i un altre de carcter prctic enel qual, a ms doferir una descripci dels costos i del flux documental necessari perutilitzar el TMCD, shi analitzen diversos exemples concrets de cadenes de transport.Cada bloc es divideix en captols que tracten les diferents qestions dinters.

    La major part dels apartats de cada captol sintrodueixen mitjanant una preguntaclau i es presenten de forma amena amb un gran nombre de taules i grfics peroferir al lector gran quantitat dinformaci relativa a aspectes relacionats amb elTMCD. Aix mateix, per captar latenci del lector, shi han introdut una srie decomentaris i aclariments que fan de la lectura de la guia un recorregut apassionantpel mn del transport intermodal i, en particular, del TMCD. Addicionalment, cadaapartat cont un resum final que ajuda a tenir una imatge global del seu contingut.

  • IntroducciIntroducci 54

    LA TEORIA DEL TMCD

    Lobjectiu de la primera part de la guia s presentar al lector els conceptes bsics del TMCD i oferir una visi prctica de com sintegra en la cadena intermodal;sestructura en tres captols en els quals es desenvolupen els segents aspectes:

    PRINCIPALS CARACTERSTIQUES DEL TMCD. Aquest captol mira dillustrarqestions clau, com el concepte del TMCD a la Uni Europea, els diferents agents i modes de transport que intervenen en la cadena del TMCD, les mercaderies quetransporta i la normativa aplicable.

    AVANTATGES I DESAVANTATGES DEL TMCD. Aquest captol realitza un inventaridetallat dels diferents avantatges i desavantatges del TMCD. Shi consideren factorscom la seguretat, la congesti de la xarxa viria, limpacte mediambiental i elscondicionants fsics i psicolgics, entre daltres. Tot plegat des duna pticaobjectiva i intentant oferir una imatge clara i realista del TMCD en el marc deltransport intermodal.

    USUARIS ACTUALS I POTENCIALS DEL TMCD. En aquest captol sofereix una visidels principals usuaris del TMCD alhora que es presenten els mercats del TMCD ambms futur per als ports catalans grcies a un model de cabotatge martim molt viable:ports de destinaci propers, sense competncia amb la carretera, embarcacionsrpides de capacitat mitjana i una demanda en creixement.

    LA PRCTICA DEL TMCD

    La segona part de la guia sestructura en sis parts que, aquest cop, miren doferir unavisi dels aspectes ms prctics del TMCD. Pretn donar resposta a les preguntes queels principals agents de la cadena del TMCD (transportistes, carregadors i transitaris)podrien plantejar-se a lhora dutilitzar-lo.

    Els captols daquesta part sn els que es descriuen tot seguit:

    SERVEIS DE TMCD ALS PORTS CATALANS. En aquest captol sindiquen lescaracterstiques principals dels serveis de TMCD que operen actualment en els dos grans ports comercials catalans, Barcelona i Tarragona. Tamb shi indiquenels webs de les entitats porturies on es poden actualitzar les dades anteriors.

    TIPUS DE CONTRACTE I LEGISLACI. Proporciona informaci relativa a lacontractaci dels serveis de TMCD i es presenta lagent del navilier com a figurafonamental per a la gesti del TMCD davant les administracions porturies. En aquest captol sintrodueixen conceptes com el noli martim i el coneixementdembarcament, i, finalment, es presenta un resum de la legislaci especfica del TMCD.

    ESTRUCTURA DE TEMPS I COSTOS DEL TMCD. Realitza una anlisi dels temps i costos associats al TMCD. Com a punt de partida shan pres els costos delObservatori de Costos del Transport Terrestre de Mercaderies del Ministeri deFoment i, per als costos associats al tram martim, sha utilitzat la informaci de les companyies navilieres i de les entrevistes realitzades a diferents agents. Lanlisit en compte tres cadenes logstiques diferents:

    Cadena logstica 1. El conductor, el capal tractor i el semiremolc realitzen tot el trajecte per via terrestre.

    Cadena logstica 2. El conductor, el capal tractor i el semiremolc van unitsdurant tots els trams (terrestres i martims) de la cadena de TMCD.

  • 6 Introducci

    Cadena logstica 3. El semiremolc s lnic element que realitza el trammartim, sense conductor ni capal tractor. Un transportista realitza elcarreteig en origen i un altre, el de destinaci.

    Per a cada una daquestes cadenes logstiques, es presenta una eina que permetcalcular el cost i el temps per a que lusuari de la guia, superant les limitacionsrelacionades amb les particularitats de cada recorregut, pugui obtenir una primeraestimaci de lestalvi que suposa el TMCD davant el transport de mercaderies percarretera.

    DOCUMENTACI I OPERATIVA. Descriu el flux documental del TMCD i els principalscondicionants per a la idnia planificaci de la cadena del TMCD (reserva despai alvaixell, lliurament de mercaderies i carreteigs terrestres, entre daltres). Tambofereix un inventari amb les caracterstiques especfiques del transport demercaderies perilloses, mercaderies refrigerades i animals, amb lobjectiu dampliarel ventall de possibilitats de transport de mercaderies que posseeix el TMCD.

    AJUTS ECONMICS DEL TMCD. Descriu els ajuts i subvencions que els diferentsagents de la cadena de TMCD poden obtenir grcies a la utilitzaci daquest servei.

    CAS PRCTIC. Finalment, lltim captol de la guia illustra, mitjanant un casprctic, la competitivitat que pot oferir el TMCD a un transportista per carretera que disposa duna flota de camions determinada. Shi valoren diverses cadeneslogstiques (algunes inclouen el TMCD) que el transportista pot oferir al carregadorper transportar les mercaderies dun punt a un altre, i es comparen els costos i els temps de cada una.

    Com en el bloc teric, tots els captols van acompanyats de grfics, taules i comentarisque complementen el text i amplien el concepte i el marc del TMCD en totes lesseves facetes i possibilitats.

    7

  • La teoria del TMCD

  • 10 La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD

    La Uni Europea contempla amb preocupaci el desequilibri que existeix entre elsdiferents modes de transport, on la carretera simposa de forma determinant sobreels altres, la qual cosa provoca greus problemes de congesti a la xarxa viriaeuropea que dificulten la normal circulaci de persones i mercaderies, i causen unincrement de les emissions contaminants.

    40,4%

    10,3%

    45,8%

    3,5%

    Transport martimCarretera

    FerrocarrilOleoductes

    Figura 1.Comer intracomunitari permode de transport el 2004(UE-25), en tones-km.Font: Comissi Europea.

    11La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD

    El repartiment modal del transport de mercaderies s similar en el territori espanyol,on el mode predominant s el transport per carretera. No obstant aix, comena anotar-se a tot Europa un auge del TMCD, opci de transport molt acceptada en elsltims temps. En aquest sentit, el Consell Europeu, en una resoluci del 14 de febrerdel 2000 sobre el foment del TMCD, va destacar com a objectiu prioritari que el TMCDes converts en una part activa i en una opci viable de la cadena de transport demercaderies porta a porta entre totes les regions de la UE. En lactualitat, el TMCDja s un element essencial en un bon nombre de relacions comercials europees.

    Taula 1.Principals lnies de TMCDa Europa.Font: EUROSTAT.

    1. PRINCIPALSCARACTERSTIQUESDEL TMCD

    El PireuRavenna 1.508 396.297 592.291.230Ravennael Pireu 1.508 177.502 265.288.099El PireuTrieste 1.565 149.421 232.174.534Triesteel Pireu 1.565 179.851 279.457.520PatresVencia 1.137 326.459 375.457.884VenciaPatres 1.137 539.189 620.116.955GnovaBarcelona 652 389.680 254.033.951BarcelonaGnova 652 523.902 341.533.809GnovaPalerm 791 1.018.959 805.796.853PalermGnova 791 596.630 471.817.391ValnciaLiorna 989 209.954 207.637.787LiornaValncia 989 98.054 96.972.268LisboaAnvers 2.021 132.572 267.865.968AnversLisboa 2.021 156.459 316.130.416BilbaoAnvers 1.437 494.675 710.923.166AnversBilbao 1.437 466.328 670.184.218RotterdamLiverpool 1.283 1.274.272 1.635.446.559LiverpoolRotterdam 1.283 111.378 142.946.535RotterdamFelixstowe 224 2.611.248 585.159.787FelixstoweRotterdam 224 1.781.826 399.292.952HamburgHlsinki 1.335 784.536 1.047.584.645HlsinkiHamburg 1.335 960.121 1.282.041.890EstocolmHamburg 1.087 47.551 51.693.833HamburgEstocolm 1.087 130.593 141.970.785NantesLisboa 1.315 107.125 140.860.805LisboaNantes 1.315 82.834 108.920.083LisboaBordeus 1.356 56.683 76.843.103BordeusLisboa 1.356 80.169 108.682.227BilbaoLe Havre 1.048 216.925 227.387.727Le HavreBilbao 1.048 165.737 173.730.827LondresRotterdam 346 3.611.649 1.250.800.728RotterdamLondre 346 131.261 45.458.835SouthamptonRotterdam 467 653.445 304.965.395RotterdamSouthampton 467 122.305 57.080.233GteborgZeebrugge 1.007 1.702.512 1.715.260.410ZeebruggeGteborg 1.007 1.472.269 1.483.293.350

    Lnia de TMCD Distncia (km) Tones Tones-km

  • Cre

    ixem

    ent a

    cum

    ulat

    40%

    35%

    30%

    25%

    20%

    15%

    10%

    5%

    0%

    -5%

    -10%1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

    CarreteraTransport martimFerrocarril

    Figura 2. Creixement percentual entre1995-2004 en el transport percarretera, el transportmartim i el ferrocarril detotes les tones-km a laUE dels 25. ndex 1995=100%.

    Font: Comissi Europea.

    13La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD12 La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD

    En els ltims anys, el transport martim ha mantingut la seva posici com a nicmode de transport capa de desafiar el creixement del transport per carretera. Entreel 1995 i el 2004, els resultats en tones-km del transport martim de curta distncia ala Uni Europea dels 25 van augmentar en un 32%, mentre el transport per carreteraho va fer en un 35%.

    En les segents pgines es recullen les caracterstiques del TMCD, com a cadena de transport escollida per la Uni Europea per reforar la cohesi dels seus estatsmembre, i contribuir a fer ms efica el transport de mercaderies.

    El captol sha estructurat en set apartats que responen a les segents preguntes:

    Qu sentn per TMCD? Quins sn els principals factors que cal considerar en el TMCD? Quins agents intervenen en la cadena del TMCD? Amb quins modes de transport es complementa el TMCD? Per a quines relacions s competitiu el TMCD? Quines mercaderies es transporten en TMCD? Quina normativa regula el TMCD?

    El transport martim de curta distncia (TMCD) s la traducci catalana de lexpressianglesa Short Sea Shipping (SSS), i fa referncia a un transport martim integrat en una cadena logstica porta a porta i multimodal, com a alternativa al transportterrestre pur (fonamentalment, per carretera). Cal destacar que el TMCD no fomentala competncia entre el mode martim i el terrestre, sin tot el contrari: nafavoreix la cooperaci.

    1.1 Qu sentn per TMCD?

    Figura 3.

    Cadena multimodal del TMCD.Exportador

    Carreteigterrestre

    fins a portorigen

    Operativa enport origen

    Trammartim

    Operativa enport destinaci

    Carreteigterrestre

    des de portdestinaci

    Client

  • Els efectes daquesta guia i sobre la base de la definici anterior, els transportsmartims que no tenen competncia en el mode terrestre no es consideren serveis deTMCD. Entre aquests figuren els serveis a les illes o la travessa de lestret de Gibraltar,el transport martim de mercaderies a granel i el transport martim transocenic.

    14 15La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCDLa teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD

    ... Els inicis del TMCD als ports catalans es remunten a algunes dcades.Al febrer del 1968, lempresa Canguros Ibera va inaugurar una lniamartima Barcelona-Gnova-Irisa, de passatge i crrega, amb unafreqncia de tres viatges setmanals.Ms enll daquests antecedents, el TMCD s avui dia una realitat, amb12 empreses navilieres, 24 serveis regulars i presncia en 8 portspeninsulars espanyols (ms informaci sobre aquestes lnies al ShortseaPromotion Center-Spain, www.shortsea.es).

    ...Levoluci cronolgica del TMCD a Europa comena lany 1995 quan laComissi Europea va presentar la primera comunicaci sobre eldesenvolupament del TMCD. Lany 1999, la Comissi Europea va definirel TMCD com:El moviment de mercaderies i passatgers per mar entre ports situats en el territori de la UE, o entre aquests ports i ports situats en pasos noeuropeus amb una lnia de costa als mars riberencs que banyen Europa (el mar Mediterrani, el Negre, el Bltic, el de Noruega i el dIslndia).

    Lany 2001, apareix una proposta necessria per al desenvolupament futur del TMCD:les autopistes del mar. Segons aquesta proposta, les autopistes del mar han deformar part de la xarxa transeuropea de transport (com les autopistes terrestres i elferrocarril) i permetre el trnsit fluid de mercaderies per mar, per reduir la congestiviria i millorar laccs a les regions perifriques i insulars.

    En lactualitat, la Comissi Europea est disposant, amb ms decisi, els recursosnecessaris per permetre la creaci de noves zones martimes integrades a lesautopistes del mar.

    ... Al Llibre Blanc del Transport 2001-2010, el concepte de TMCD escomplementa amb el de les autopistes del mar, que en la Declaraci deNpols del juliol del 2003 es defineixen com:El segment martim que connecta dos ports que, al seu torn, estanconnectats a la Xarxa Transeuropea de Transport, i que configura unsistema intermodal eficient on les mercaderies sn rpidament transferidesentre diferents modes a travs de loptimitzaci de les operacionsporturies, superant barreres naturals i rees sensibles aix com obstaclesgeogrfics.

  • QU SENTN PER TMCD?

    El TMCD garanteix la lliure circulaci de persones i mercaderies i contribueix a ladisminuci de la congesti del trnsit terrestre i de la pressi sobre el medi ambient;per no sha doblidar que el TMCD forma part duna cadena logstica on el transportper carretera hi t un paper determinant.

    El TMCD es basa en la complementarietat entre el mode martim i els modes terrestres,i no necessriament en la substituci entre modes. El seu desenvolupament implicaafavorir la integraci dels diferents modes de transport a travs de la interconnexi i interoperabilitat de les xarxes de transport martim i terrestre.

    ANTECEDENTS DEL TMCD

    Es tracta de la realitzaci de serveis martims interiors de transport.s una visi unimodal del transport.

    EL TRANSPORT MARTIM DE CURTA DISTNCIA

    Fa referncia a un transport martim integrat en una cadena logstica multimodal porta a portacom a alternativa al transport terrestre pur.

    LES AUTOPISTES DEL MAR: EINA DE DESENVOLUPAMENT DEL TMCD

    Conjunt de ports i serveis intermodals de transport martim de curta distncia, en una determinadarea geogrfica de la Uni Europea, integrats a les Xarxes Transeuropees de Transport, que

    serveixen delement dinterconnexi entre les regions europees, amb determinats estndardsde qualitat, operativitat i eficincia, que permetin una alternativa de transport que collabori a

    la descongesti de les xarxes viries de transport terrestre, a la conservaci del medi ambient,i que responguin a lobjectiu general daconseguir un creixement sostenible del transport a la

    Uni Europea.

    Exportador Operativa enport origenTram

    martimOperativa en

    port destinaci

    Carreteigterrestre

    des de portdestinaci

    Client

    Carreteigterrestre

    fins a portorigen

    1716 La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCDLa teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD

    ... A labril del 2004, amb la inclusi de les autopistes del mar a la xarxatranseuropea de transports, i posteriorment en diverses comunicacions dela Comissi Europea, es va concretar la definici de les autopistes del marafegint-hi, entre daltres, el segent apartat:La Xarxa Transeuropea dAutopistes del Mar vetllar per concentrar els fluxos de mercaderies en els itineraris logstics martims, amb lobjectiude millorar les actuals connexions martimes o establir noves connexionsviables, regulars i freqents pel transport de mercaderies en els estatsmembre (de la Uni Europea), per reduir la congesti viria o millorar els accessos a les regions i als estats insulars i perifrics. Les autopistes del mar no han dexcloure el transport combinat de persones i mercaderies,a condici que hi predomini el transport de crrega.

    ... Les autopistes del mar prioritries per a lhoritz de lany 2010 sn:1. Autopista del mar Bltic: connexi dels estats membre del Bltic amb

    els de lEuropa central i occidental.2. Autopista del mar de lEuropa occidental: connexi de la pennsula

    Ibrica a travs de lArc Atlntic, amb el mar del Nord i el mar dIrlanda.

    3. Autopista del mar de lEuropa del Sud-est: connexi del mar Adritic amb el Jnic i el Mediterrani oriental per abastar Xipre.

    4. Autopista del mar de lEuropa Sud-oest: connexi dEspanya, Frana, Itlia i Malta, amb lautopista del mar de lEuropa del Sud-est (incloent-hi el mar Negre).

    .. .

    1

    2

    34

    Figura 4.Les autopistes del mar.Font: Uni Europea.

  • CarreteraTransport martim

    Cos

    tos

    acum

    ulat

    s

    Barcelona Gnova MilGirona

    Costos portuaris en origen

    Costos portuaris en destinaci

    19La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD

    COST DEL TRANSPORT

    En el cas del TMCD, el clcul del cost total del transport inclou diversos conceptes:

    El cost del carreteig de la mercaderia des del punt dexpedici de la crrega fins alport dorigen.

    Els costos al port dorigen. Els costos en el tram martim. Els costos al port de destinaci. Els costos en el carreteig de la mercaderia des del port de destinaci fins al punt

    de recepci de la crrega.

    Lobjectiu genric del TMCD s aconseguir que el cost porta a porta siguicompetitiu davant lalternativa del transport purament terrestre, la qual cosa succeeixen moltes relacions.

    ... Un cami de ms de 12 tones de crrega tarda ms de 18 hores acompletar el recorregut, entre Barcelona i Roma; i un vaixell de TMCDentre els ports de Barcelona i Civitavecchia (port de Roma), a una velocitatde 21 nusos, tarda el mateix temps.

    Figura 5.Representaci qualitativa delscostos de la cadenaintermodal del TMCD. Comsobserva, els costos portuarisen origen i destinaci sn, en lamajoria de casos, diferents.

    18 La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD

    .1.2 Quins sn els principalsfactors que cal consideraren el TMCD?

    El TMCD forma part de les cadenes maritimoterrestres i la seva competitivitat depn de leficcia i leficincia amb les quals sintegren tots els modes i nodes de la cadena,de forma que satisfacin els nivells adequats de qualitat i preu que requereix la demanda.Els principals factors que cal considerar en la cadena del TMCD, i que alhora sn factorscrtics dxit comuns en totes les cadenes de transport, sn els segents:

    1. Temps de trnsit.

    2. Cost del transport.

    3. Freqncia i flexibilitat.

    4. Fiabilitat.

    5. Satisfacci del client.

    6. Seguretat.

    7. Impacte mediambiental.

    8. Acceptaci poltica i social.

    TEMPS DE TRNSIT

    La rapidesa del servei s un element crucial en el transport de mercaderies. El TMCD ha aconseguit reduir el temps de trnsit minimitzant els segents aspectes:

    Temps de navegaci: mitjanant ls de vaixells ms rpids i moderns. Temps en els transbords: mitjanant ls de sistemes adequats per a la manipulaci

    i embalatge de les mercaderies. En aquest sentit, el transport de mercaderies a travs dunitats de crrega rodants (ro-ro) s el ms adequat per minimitzar ladurada dels transbords.

  • 21La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD20 La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD

    SATISFACCI DEL CLIENT

    Un important factor clau dxit del TMCD s la satisfacci del client en ls daquestacadena de transport. Aquesta satisfacci hauria dincloure principalment:

    Unes tarifes i temps de lliurament competitius en relaci amb els dels altresmodes de transport.

    Compatibilitat amb el procs de producci i de transport del client. Una imatge dinmica i moderna del transport martim de curta distncia que es

    desprengui de la imatge tradicional del transport martim com a mode antiquat,lent i complex.

    En els propers anys es desenvoluparan nous conceptes logstics a travs dactivitatsdinvestigaci i desenvolupament, estudis de viabilitat i estratgies empresarials queconformaran un nou escenari amb una mplia gamma de solucions intermodals. Uncop arribat el moment, els usuaris de la cadena intermodal hauran dapostar per lesseves prpies solucions logstiques i esperar que aquestes responguin a les exignciesde qualitat i servei que el client demana.

    SEGURETAT

    La seguretat fa referncia a la garantia que la mercaderia arribi a la seva destinaci enles condicions adequades; aquesta garantia es pot truncar a causa de la prdua de lamercaderia, al robatori o al seu deteriorament (incendis, ruptures...).

    ... Segons el Consell Europeu de Seguretat en el Transport, un 96% de les vctimes daccidents de transport es produeix en accidents de carretera. A tot el mn, la mitjana de morts per accidents de transport martim sde 700 morts/any. Daltra banda, noms a la UE moren a la carreteracada any ms de 42.000 persones.

    FREQNCIA I FLEXIBILITAT

    La freqncia i la flexibilitat del transport per carretera sn difcilment comparables ales del transport martim. La superior flexibilitat del transport per carretera s una deles caracterstiques ms apreciades pels usuaris, ats que permet adaptar-se a lesnecessitats generals, concretes i puntuals dels clients.

    La superior flexibilitat de la carretera obliga el TMCD a oferir serveis regulars, moltfreqents, i amb els temps de trnsits ms curts possibles. En lactualitat, molts delsserveis de TMCD existents ofereixen sortides diries.

    Daltra banda, perqu un servei regular sigui viable cal assegurar fluxos de crregaestables entre els dos punts. Per aquest motiu, la cadena del TMCD necessita lacooperaci de tots els agents que intervenen en el transport de mercaderies.

    FIABILITAT

    La fiabilitat dun mode de transport de mercaderies s una mesura de confiana peravaluar-ne el funcionament. Es mesura a partir del grau de compliment de les sevescomandes (o serveis) en temps, costos i qualitat.

    Es pot dir que un tipus de transport s fiable si hi ha una continutat en el complimentde terminis i freqncies i no shi produeixen canvis no advertits.

    ... Malgrat que lhivern del 2005 va ser especialment dur (pel que fa aadversitats meteorolgiques), el servei de TMCD de Grimaldi Napoli entreels ports de Barcelona i Civitavecchia (Roma) no va cancellar ni una solaescala, el servei no va fallar mai i va demostrar la mxima puntualitat.

  • 23La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD22 La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD

    0 50 100 150 200 250

    30

    41

    207

    Transport martimFerrocarrilCarretera

    ... El transport martim s el mode que consumeix menys combustible pertona-km i, conseqentment, causa una menor emissi de CO2 i altrescontaminants a latmosfera.La eficacia energtica del transporte martimo (consumo decombustible/tonelada-km) es la ms alta de todos los modos de transporte.Per aquest motiu, un transvasament modal cap al TMCD podria constituirun element important de lestratgia comunitria per complir les obligacionsderivades del protocol de Kyoto en el conveni marc de lONU sobre el canviclimtic, del 1992.

    Figura 6. Emissi de CO2, en grams per tona-km, per als diferentsmodes de transport demercaderies.Font: Comissi Europea.

    ACCEPTACI POLTICA I SOCIAL

    Als anys noranta van aparixer en algunes regions dEuropa, i a les seves xarxesviries, els primers fenmens de congesti generalitzada. Aquesta circumstncia vaser precursora per a la redacci del Llibre Blanc del Transport i per definir lanecessitat dequilibrar ls dels diferents modes de transport.

    Des del punt de vista social, els aspectes positius a considerar respecte a la seguretataportada pel TMCD al transport de mercaderies sn els segents:

    Reducci daccidents a les carreteres. Reducci del volum de mercaderies perilloses que circulen per les carreteres. Reducci dels costos socials (costos externs del transport). Reducci de la dependncia dels errors humans.

    IMPACTE MEDIAMBIENTAL

    El transport martim s, amb diferncia, ms respectus amb el medi ambient que els modes terrestres. Entre altres avantatges, destaquen el baix consum encombustible per unitat de longitud o crrega, una menor contaminaci ambiental i menys sorolls i accidents.

    ... La Comissi Europea ha presentat recentment una proposta de reglamentper a la millora de la seguretat de la cadena de subministrament arran dela necessitat de garantir la seguretat en el transport. Una de les mesuresproposades per la Comissi mira destablir un rgim obligatori que imposials estats membre crear una marca de qualitat en matria de seguretat(operador segur), que es concedir als operadors de la cadena desubministrament que compleixin uns nivells mnims de seguretat definits aescala europea i que permetin el reconeixement mutu en el mercat interior.

    .. .

  • 25La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD24 La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD

    QUINS SN ELS PRINCIPALS FACTORS QUE CAL CONSIDERAR EN EL TMCD?

    Lincrement de la velocitat dels vaixells ro-ro i la reducci del temps detransbord del mode martim al terrestre augmenten la rapidesa del

    servei de TMCD.

    TEMPS DETRNSIT

    COST DELTRANSPORT

    Lincrement de loferta de serveis martims regulars s clau peraugmentar la freqncia dels serveis de TMCD. Molts dels serveis de

    TMCD ofereixen sortida diria.

    FREQNCIAI FLEXIBILITAT

    Un adequat nivell de qualitat en el compliment de terminis i freqnciadels serveis de TMCD permetr assegurar-ne la fiabilitat.

    FIABILITAT

    Unes tarifes i temps de lliurament competitius, la compatibilitat ambel sistema de transport del client i entendre la realitat del transport

    martim actual sn les claus per garantir la satisfacci del client.

    SATISFACCIDEL CLIENT

    El transport martim s la referncia de la seguretat en el transportde mercaderies.

    SEGURETAT

    El transport martim s el mode de transport de mercaderies msrespectus amb el medi ambient.

    IMPACTEMEDIAMBIENTAL

    El TMCD garanteix un transport sostenible i equilibra ls dels diferentsmodes de transport de mercaderies.

    ACCEPTACIPOLTICA I SOCIAL

    Hi intervenen els costos dels carreteigs terrestres, els doperativaporturia i els associats al tram martim de la cadena. Lobjectiu genricdel TMCD s aconseguir que el cost porta a porta sigui competitiu

    davant lalternativa del transport purament terrestre,la qual cosa succeeix en moltes relacions.

    Recentment, el Parlament Europeu ha aprovat noves directrius en matria de xarxatranseuropea de transport, que consideren prioritaris els projectes que afecten laxarxa dalta velocitat, el TMCD i les connexions intermodals entre la pennsula Ibricai la resta dEuropa. La Comissi Europea preveu que aquests projectes redueixin lacongesti a les carreteres en un 14% i que el transport internacional estalvi 8 bilionsdeuros anuals derivats de la reducci dels temps de transport.

    ... El 22 de juny del 2006, la Comissi va revisar el Llibre Blanc delTransport i va introduir-hi nous instruments com ara: Un pla dacci de logstica per al transport de mercaderies. Sistemes intelligents de transport que donin a la mobilitat ms eficcia

    i li restin nocivitat de cara al medi ambiente. Un debat sobre com canviar la mobilitat a les ciutats. Un pla dacci per impulsar la navegaci interior. Un ambicis programa de foment dels combustibles verds per a la

    circulaci rodada.

    ... http://ec.europa.eu/index_es.htm. En aquest web, i en tots els enllaos que ofereix, es poden consultar les principals publicacions de la ComissiEuropea referents a poltiques de transport comunitries com el LlibreBlanc del Transport del 2001; a la pginahttp://ec.europa.eu/transporte/maritime/sss/indexen.htm es podendescarregar tots els informes i comunicacions elaborats per la mateixaComissi relacionats amb el TMCD.

  • 27La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD26 La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD

    EL TRANSPORTISTA PER CARRETERA

    El transportista per carretera s una persona fsica o jurdica que t lautoritzaci per al transport internacional de mercaderies entre pasos pertanyents a la Uni Europea i de cabotatge en aquests (per cabotatge sentn la realitzaci de serveis interiors detransport en un pas diferent al de matriculaci del vehicle). Lautoritzaci no va referidaa un vehicle concret. Queden fora del rgim de la llicncia comunitria i, per consegent,no necessiten autoritzaci de transport internacional de mercaderies els segentsserveis: transports postals en rgim de servei pblic i transports de vehiclesaccidentats o avariats.

    ... La llicncia comunitria per al transport de mercaderies per carretera esregula pel Reglament (CE) Nm. 881/92 del Consell del 26 de mar del1992, publicat al diari oficial de les Comunitats EuropeesNm. L95/1 del 9 dabril del 1992. Les llicncies comunitries satorguenamb un termini de validesa de 5 anys.

    Amb carcter general, per accedir a la llicncia comunitria cal quelempresa sollicitant: Sigui titular, almenys, duna autoritzaci dmbit nacional referida a

    vehicles pesants amb capacitat de tracci prpia. Almenys una de les persones que porten la direcci efectiva de lempresa

    ha destar en possessi del certificat de capacitaci per al transportinternacional de mercaderies per carretera.

    1.3 Quins agentsintervenenen la cadena del TMCD?

    Els agents que intervenen en la cadena del TMCD sn tots aquells que participendalguna manera en el transport intermodal de mercaderies. En general, cal distingirdos grups dagents:

    Els propietaris dels mitjans de transport per carretera (transportista per carretera)o per mar (navilier).

    Agents o empreses que, sense posseir cap mitj de transport propi, collaborenamb el transportista terrestre per carretera, amb el navilier, o amb tots dos enalgun tram del transport intermodal. Els agents daquest grup poden classificar-seen tres categories:

    Els que estan principalment en contacte amb el navilier, com per exemple: elcapit, el pilot, el prctic, el remolcador, lamarrador, les empreses destiba ilagent del navilier.

    Els que tenen com a interlocutor principal el transportista terrestre: des dels carregadors fins als xofers dels vehicles, passant pels agents de la mercaderia.

    Els que es relacionen tant amb els transportistes terrestres com amb els armadors. Lagent clau daquesta categoria s el transitari, que coordina els diferents modes de transport.

    EL NAVILIER O ARMADOR

    El navilier o armador s la persona fsica o jurdica que, utilitzant vaixells mercantspropis o aliens, es dedica a explotar-los en el seu propi nom i sota la sevaresponsabilitat. Larmador s responsable davant tercers dels actes i omissions delcapit i la dotaci del vaixell (el conjunt dindividus embarcats). Actua com a provedordel transport martim per als seus clients.

    ... La figura del navilier com a persona fsica ha quedat relegada a un segonterme per laparici de les societats mercantils (persones jurdiques) que regentenlexercici econmic dels vaixells, propietat seva.

  • 29La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD28 La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD

    Agncia del navilier o consignatari del vaixell

    El consignatari o agent del navilier s la persona o empresa que, en representaciduna o ms navilieres en un port o en diversos, atn les necessitats dels vaixellsdaquestes navilieres als respectius ports.

    En lnies generals, el consignatari dun vaixell compleix bsicament dues funcions: una de comercial i una otra doperativa. En relaci amb la primera, el consignatari ha destar en contacte amb els transitaris i altres carregadors que contractendirectament el transport martim amb la finalitat doferir-los els serveis de la naviliera.Quant a la funci operativa, el consignatari sencarrega daprovisionar i despatxar elvaixell, la qual cosa inclou, entre altres tasques, la compra del combustible, la netejade les bodegues, la retirada dels residus, la contractaci de lestiba i desestiba de lesmercaderies, i la coordinaci de larribada de les mercaderies al port. El consignatarino s responsable davant els destinataris del transport de les indemnitzacions perdanys o prdues de les mercaderies o pel retard en els lliuraments; tanmateix, s responsable davant larmador o navilier dels danys causats per culpa prpia.

    Empresaris destiba i desestiba

    Sn operadors portuaris encarregats de la crrega i descrrega de la mercaderia als ports. Les seves tasques inclouen la crrega i descrrega, la conservaci i lemmagatzematge de les mercaderies, i han de realitzar-les empreses autoritzadesa aquest efecte.

    El servei destiba i desestiba es considera pblic, ats que existeix un inters pblicen el fet que les activitats porturies es realitzin correctament.

    ... Actualment, les societats destiba de mercaderies tenen establerts unstorns fixos de sis hores i, en el cas que un vaixell arribi enmig dun torn, hadesperar que aquest sacabi per comenar a ser servit durant el segent, ob pagar el torn complet, malgrat que no nhagi utilitzat la primera part.

    ... Per ser capit s necessari, segons lordenament jurdic espanyol, complirels segents requisits: (1) ser de nacionalitat espanyola, (2) ser major dedat i no estar incapacitat ni inhabilitat, i (3) posseir les titulacions i certificats pertinents segons el conveni internacional del 1995 sobre lesnormes de formaci, titulaci i gurdia per la gent de mar, i la normativacomunitria relativa al nivell mnim de formaci en professionsmartimes.

    AGENTS RELACIONATS AMB EL NAVILIER

    Capit, pilot i prctic

    El capit dun vaixell s el representant de larmador a bord. s la persona queexerceix el comandament sobre la dotaci i la direcci del vaixell fins al port dedestinaci, dacord amb les instruccions rebudes per part del navilier o armador.

    El pilot s el primer oficial de la coberta del vaixell i les seves funcions principals sn:substituir el capit en cas dabsncia o malaltia, dirigir la derrota o rumb del vaixell,completar el quadern de bitcola (que reflecteix diariment totes les particularitatsde la navegaci) i dirigir el treball de la tripulaci.

    El prctic s la persona que, tenint una habilitat precisa i coneixedora de lreaporturia del lloc on exerceix les seves funcions, guia el capit dun vaixell (a quicorrespon lltima decisi) en les maniobres datracada i desatracada en un portdeterminat.

    Remolcador i amarrador

    Lobjectiu del vaixell remolcador s proporcionar fora de tracci al vaixell remolcat.Tamb es coneix com a remolcador el mariner que dirigeix un vaixell remolcador.

    Lamarrador s la persona encarregada damarrar i desamarrar el vaixell al port. La seva funci sinclou en els serveis portuaris.

  • 31La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD30 La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD

    AGENTS RELACIONATS AMB EL TRANSPORTISTA TERRESTRE I AMB LARMADOR

    Transitari

    El transitari s el professional especialitzat, amb un ampli coneixement del sector deltransport internacional, que projecta, coordina, controla i dirigeix totes les operacionsnecessries per efectuar el transport i la logstica internacional de mercaderies. El client tamb pot contractar lassegurana a travs del transitari. Aquest solutilitzar plisses flotants grcies a un acord amb lassegurador que li permeti emetreels certificats en nom seu amb el consegent estalvi de temps i de primes; a ms, el transitari s al costat del client per ajudar a cobrir els riscos i fer valdre els seusdrets si fos necessari.

    Internacionalment, els transitaris formen part de la FIATA (Federaci InternacionaldAssociacions de Transitaris i Assimilats). A Espanya hi ha la FETEIA (FederaciEspanyola de Transitaris, Expedidors Internacionals i Assimilats), constituda perassociacions dmbit provincial. LATEIA (Associaci de Transitaris, ExpedidorsInternacionals i Assimilats) s present a Catalunya amb delegacions a Barcelona,Girona i Tarragona.

    Agent de duana

    Lagent de duana s la persona que, habilitada administrativament a aquest efecte,socupa de preparar la documentaci duanera necessria per despatxar les mercaderiesdavant ladministraci estatal duanera. s reconegut pel Ministeri de lInterior.

    ... http://www.ateia.com. Aquest s lenlla de lATEIA a Internet, on es potdescarregar una srie de circulars informatives sobre aspectes importantsque afecten el sector, classificats en assessoria, trnsits i varis.Un altre enlla s http://www.feteia.org, de la federaci FETEIA, on sofereixen multitud de serveis i informacions per als usuaris.

    AGENTS RELACIONATS AMB EL TRANSPORTISTA TERRESTRE

    Consignatari de la mercaderia

    Normalment, el consignatari del vaixell o del navilier s alhora consignatari de lamercaderia. Les funcions estrictes del consignatari de la mercaderia com a agentdestinatari consisteixen a rebre-la, controlar-ne el pas, quantitat i qualitat, embarcar-la i despatxar-la a la duana, i assegurar que arriba a la seva destinaci.

    En definitiva, executa les fases terrestres del transport martim, lliurament i recepcide la mercaderia. Cal destacar que la idea central de la regulaci jurdica relativa ales seves funcions consisteix que qui no cobra el noli per a si mateix tampoc ha derespondre com a transportista, malgrat que el consignatari estigui legitimat per firmarels coneixements dembarcament.

    Carregador

    s qualsevol persona fsica o jurdica que entrega la crrega a un transportista.

    s lusuari del servei de transport. Alguns carregadors, especialment aquells quetransporten grans partides, tamb sencarreguen del seus serveis de transport.

    Chfer

    El xofer s lagent responsable defectuar el transport de les mercaderies per carretera.Pot ser qualsevol persona que disposi dun perms o llicncia de conducci vlida ivigent, que estigui habilitat i degudament capacitat.

    ... Per conduir un vehicle articulat de crrega general, amb una crrega til de 25 tones i una massa mxima autoritzada (MMA) de 40 tones, snecessari disposar dun perms o llicncia de la classe F.

  • 33La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD32 La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD

    ... Segons el Llibre Blanc del Transport, prop del 10% de la xarxa viriaeuropea (uns 7.500 km) es veu afectada cada dia per retencions. Lacongesti constitueix una greu amenaa de prdua de competitivitatper a leconomia europea. Els costos externs de la congesti motivats peltrnsit viari representen aproximadament el 0,5% del producte interiorbrut (PIB) comunitari. Les previsions de creixement del trnsit per a lany2010 indiquen que, si no es prenen mesures preventives, la congestiviria provocar un augment dels costos externs propers a l1% del PIBcomunitari.

    El transport intermodal integra els diferents modes de transport (el martim, la carretera, el ferrocarril, laeri) i ajuda a reduir el consum denergia i a promoure ls adequat de les infraestructures, aprofitant, principalment, les grans capacitats dels vaixells i del ferrocarril i la flexibilitat de la carretera.

    Es podria pensar que la intermodalitat s bona en si mateixa, per el que s realmentinteressant s ls que es faci, en cada moment, del mode de transport ms adequat.La intermodalitat s, per tant, conseqncia de ls racional dels diferents modes detransport.

    Com avanvem en els apartats anteriors, el TMCD s una cadena de transportintermodal que ofereix serveis logstics porta a porta i que competeix amb altrescadenes exclusivament terrestres.

    El transport intermodal, al combinar el millor dels diferents modes de transport,representa una opci de gran abast per a la demanda creixent de transport.Histricament, la idea del transport intermodal o multimodal simpulsa a partir delenorme creixement del trnsit a les carreteres, fet que obliga a descongestionar-nedeterminats trams.

    1.4 Amb quinsmodes detransportes complementael TMCD?

    TRANSPORTISTA TERRESTRE

    AGENTS RELACIONATS AMB LA DOCUMENTACI

    NAVILIER O ARMADOR

    Agents relacionats amb el tram terrestre del TMCD

    Transitari Agent de duana

    Agents relacionats amb el tram martim del TMCD

    Capit i pilotdel vaixell

    Prctic/remolcador/amarrador

    Societat destiba/desestiba

    Agentdel navilier

    Xofer del cami Carregador Consignataride les mercaderies

    QUINS AGENTS INTERVENEN EN LA CADENA DEL TMCD?

  • 35La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD34 La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD

    Madrid

    Porto

    Lisboa

    Sevilla

    Valncia

    Barcelona

    Saragossa

    Tolosa

    Bordeus

    Le MansPars

    Brusselles

    Amsterdam

    Hamburg

    MarsellaMil

    Roma

    VienaMunic

    Nuremberg

    Li

    LondresBerln

    FerrocarrilCarretera

    Figura 7. Principals xarxes terrestresque comuniquen Barcelona ambels grans centres dedistribuci europeus.Font: CIDEM.

    Actualment, en la cadena del TMCD es complementen, en la majoria de casos, el modemartim i la carretera. Tot i aix, el desenvolupament de les infraestructures ferroviries i lharmonizaci de les unitats de crrega entre tots els modes de transport han depermetre, en els prxims anys, complementar el transport martim amb el ferrocarril.

    Lactual diversitat de configuracions dunitats de crrega intermodals (contenidors,caixes mbils i semiremolcs) genera costos de fricci i retards en les operacions demanutenci de les unitats de crrega i redueix leficcia de les operacions de transbord.

    Cada unitat de crrega t els seus avantatges i desavantatges per a la interoperativitatentre els diferents modes, malgrat que la plataforma o semiremolc s la que millorsadapta a la cadena actual del TMCD (carretera i mode martim).

    ... Recentment, la Xina i Corea han firmat un acord per promoure el TMCDal mar Groc entre els ports dIncheon, Dalian i Qingdao. Es plantegendiversos serveis combinats: Avi-vaixell en la ruta Incheon-Qingdao (611 km). El vaixell fa el

    recorregut en 12 hores (velocitat mxima de 40 nusos) i t una capacitatanual de 21.900 TEU.

    Ferrocarril-vaixell en la ruta Incheon-Yantai (500 km). El vaixell fa elrecorregut en 17 hores (velocitat mxima de 23 nusos) i t una capacitatanual de 123.600 TEU.

    Transport feeder de contenidors en la ruta Incheon-Busan (752 km). El vaixell fa el recorregut en 24 hores (velocitat mxima de 30 nusos) i tuna capacitat de 320 TEU per servei.

    ... El sector del transport genera el 7% del PIB europeu i prop del 5% delsllocs de treball de la UE. Es tracta dun important sector per dret propi,que contribueix en gran mesura al funcionament de leconomia europea en el seu conjunt.Segons un estudi de la Comissi Europea (ASSESS), el creixement probabledel transport de mercaderies a la UE-25 ser del 50% en el perode 2000-2020.

    .. .

    CONTENIDOR

    s el terme genric utilitzat per descriure la caixa on es transporten les mercaderies,prou resistent per ser reutilitzada, habitualment apilable i dotada delements quepermeten la transferncia entre modes de transport.

    Es considera un element unificador i bsic del transport intermodal, ats que sutilitzaen tot tipus de modes de transport:

  • 37La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD36 La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD

    Figura 8. Terminal de contenidorsTercat (Terminal de Catalunya)del Port de Barcelona.

    Font: Terminal de Catalunya.

    ... La normalizaci i harmonitzaci de les unitats de crrega intermodalspresentada recentment per la Comissi Europea pot tenir efectes positius afavor del TMCD, ja que avui dia hi ha diferncies entre el contenidorterrestre (la caixa mbil) i el contenidor martim. Daltra banda, les caixes mbils no sn apilables i, per tant, no sadeqen altransport martim, excepte en vaixells ro-ro. De laltra, els contenidors noutilitzen totalment les dimensions admissibles en el transport per carretera. La Comissi Europea est estudiant el desenvolupament duna unitateuropea de crrega intermodal (que sanomenar UECI) que combini elsavantatges dels contenidors (resistncia i possibilitat de provisi) i de lescaixes mbils (en especial la seva major capacitat). Ls daquesta unitaten tots els modes de transport simplificaria els transbords entre ells.

    .. .

    ... El primer viatge dun vaixell de contenidors va tenir lloc lany 1956, entreNova Jersey i Texas, i la primera terminal de contenidors es va inaugurarlany 1960, al port de Nova York. A Europa, la primera terminal decontenidors va entrar en servei lany 1966, al port de Rotterdam. Laparicidel contenidor va significar un canvi fonamental en el transport demercaderies i a partir dels anys 70 va propiciar lemergncia del conceptemodern dintermodalitat.

    Contenidor terrestre. s aquell que compleix les especificacions de la UniInternacional de Ferrocarrils (UIC) per ser utilitzat en transport combinatferrocarril-carretera.

    Contenidor martim. s el contenidor tancat ms utilitzat per al transport martimde mercaderies en general. Sacostumen a carregar amb mercaderia paletitzada,per tamb shi poden collocar caixes, mobles, televisors...

    Contenidor aeri. s un altre tipus de contenidor que est adaptat a les normes de navegaci aria.

    ... Des del segon millenni abans de Crist fins a la fi de lImperi Rom,lmfora era el contenidor de lpoca, per a la crrega general i a granelcom loli doliva, el vi, les olives o la mel. Totes les mfores portaven inscritel nom o el segell del propietari, equivalent als actuals codis de barra delscontenidors.

    Els contenidors ms habituals sn els de 20 peus (amb dimensions 5,2 x 2,35 x2,39metres), que tamb sanomenen TEU (en angls, Twenty-foot Equivalent Unit), i els de40 peus (amb dimensions 12 x 2,35 x 2,39 metres), anomenats FEU (en angls, Forty-foot Equivalent Unit).

    CAIXES MBILS

    Es coneix com a caixa mbil la unitat concebuda per al transport de mercaderiesadaptada de manera ptima a les dimensions del vehicle terrestre (la qual cosa ladistingeix del contenidor), i equipada amb dispositius adequats per al transbord entremodes, habitualment carretera i ferrocarril. Actualment, alguns models de caixesmbils poden ser apilats i elevats, per la majoria no permeten realitzar aquestesaccions. En el transport martim, en general, no sutilitzen.

    SEMIREMOLCS

    Els semiremolcs sn propis del sistema roll-on/roll-off (ro-ro) i ofereixen la major part dels avantatges dels contenidors i, a ms, sumen rapidesa i productivitat en lesoperacions porturies. En conseqncia, minimitzen el temps de permanncia delsvaixells als ports. A ms, la fcil adaptaci de les infraestructures de les terminalsporturies a aquest tipus de trnsits els fan ideals per a aquest transport.

    Addicionalment, existeix lanomenat semiremolc bimodal, que incorpora un element desuport sobre el boggie ferroviari i li permet circular directament sobre les vies deferrocarril.

  • 39La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD38 La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD

    1.5 Per a quinesrelacionss competitiuel TMCD?

    Al tractar-se duna cadena de transport intermodal, tots els agents que intervenen enel TMCD configuren un sistema que, per ser competitiu, ha de complir uns requisitsmnims en totes les baules de la cadena logstica. Lapartat pretn oferir diversosparmetres que ajudin el lector a obtenir una primera aproximaci sobre els requisits i condicionants de lxit del TMCD.

    Els principals factors considerats sn:

    1. Situaci geogrfica.

    2. Volum de trnsit requerit.

    3. Accessibilitat al port en origen i en destinaci.

    4. Infraestructures i equipaments existents al port.

    SITUACI GEOGRFICA

    La situaci geogrfica de lorigen i de la destinaci de la cadena de transport s un factor clau per assegurar la competitivitat del TMCD. Els ports catalans disposenduna situaci privilegiada dins de lArc Mediterrani, per lelevada distncia terrestrefins a algunes ciutats europees (com ara Pars, Berln o Munic) comporta que lapostapel TMCD no sigui adequada en tots els casos, sin nicament quan, dins de lesdisponibilitats existents, sassigni a cada tram de la cadena el mode ms idoni i eficient des dun punt de vista integral.

    Atenent les infraestructures de transport a Europa, s possible realitzar una primeraaproximaci per determinar el temps i el cost del transport de mercaderies segonsels modes martim, per carretera i ferrocarril.

    Com en qualsevol model, resulta necessari realitzar diverses hiptesis i simplificacionsque permetin representar la complexitat i el gran nombre de parmetres que intervenenen el problema. Els costos que apareixen en la segent taula es refereixen a unaunitat de crrega transportada equivalent a una plataforma, que es pot considerarigual a una crrega de 14 tones.

    Figura 9. En primer terme, el Moll deLleida del Port de Tarragonaamb una rampa ro-ro per a ladescrrega de vehicles.Font: Autoritat Porturia de Tarragona.

    AMB QUINS MODES DE TRANSPORT ES COMPLEMENTA EL TMCD?

    s la unitat de crregams usada en el transport

    martim, per comportaun elevat temps de

    manipulaci porturia

    s la unitat de crregaprpia del sistema ro-ro

    i minimitza el tempsde permanncia dels

    vaixells a les terminalsporturies

    Necessitat de complementar-seamb altres modes de transport

    Per la seva flexibilitat, el mode de carreteras el que millor es complementa amb el TMCD

    Necessitat de trobar una unitat de crregaque permeti el desenvolupament del TMCD

    i minimitzi els temps de transbord

    TMCD

    TRANSPORT MULTIMODAL

    EL TMCD

    EL CONTENIDOR LA CAIXA MBIL EL SEMIREMOLCO PLATAFORMA

    En general, no sutilitzaen el transport martim

    Diferents possibilitats en el mercat

  • 41La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD40 La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD

    Com a resultat daplicar els criteris seleccionats per a la caracteritzaci de cada mode de transport, shan obtingut les grfiques que, tot seguit, es presenten.

    Shi pot observar, duna banda, el temps de transport de les mercaderies a travs de cadamode i, de laltra, la representaci grfica dels costos del transport. Tamb cal considerarque qualsevol parella origen-destinaci tindr les seves peculiaritats perqu lescomunicaciones per carretera, ferrocarril o via martima seran diferents en cada cas. No obstant aix, el model s til per establir criteris preliminars i determinar el llindar a partir del qual un mode de transport s competitiu amb relaci a la resta.

    s necessari apuntar que els sistemes de transport que shi comparen sn el mode percarretera pur i les altres dues possibilitats intermodals: el TMCD i el ferrocarril combinatamb la carretera.

    Tamb sha estimat que el 25% dels trajectes en els sistemes intermodals (TMCD mscarretera i ferrocarril ms carretera) correspon al transport de les mercaderies a travsde la carretera.

    ... Les principals raons que expliquen aquest fenomen sn les segents: Lexplotaci mixta de les vies (mercaderies i passatgers) limita la capacitat

    per al transport de mercaderies, ja que les diferents velocitats de circulaciprovoquen que locupaci de la via no sigui ptima. A ms, el trnsit depassatgers t prioritat de pas.

    El canvi damplada de via entre la xarxa espanyola i la francesa fanecessari un transbord de la mercaderia entre vagons o un canvi deixos.

    La diferent administraci ferroviria en els dos pasos implica un canvi de locomotora i de maquinista a causa de les diferncies entre els sistemesde senyalitzaci, electrificaci i les condicions de legislaci laboral.

    Hip

    tes

    i en

    el te

    mps

    Hip

    tes

    i en

    els

    cost

    os

    Concepte Carretera Ferrocarril-carretera TMCD

    Cada 9 hores

    No sha considerat

    No nhi ha

    No nhi ha

    No nhi ha

    0,966 /Km

    75 Km/h

    Temps doperaciper canvi de mode

    Temps dadaptacia lamplada de via

    Cost doperaciper canvi de mode

    Cost dadaptacia lamplada de via

    Velocitatmitjana

    Temps de descansdels conductors

    Cost unitari dela distncia recorreguda

    No hi ha descans(tram ferroviari)

    12 hores

    3,5 hores

    122,7

    126

    0,288 /Km(tram ferroviari)

    60 Km/h(tram ferroviari)

    46 Km/h(tram martim)

    No hi ha descans(tram martim)

    4 hores

    No nhi ha

    240

    No nhi ha

    0,246 /Km(tram martim)

    Cost unitaridel temps

    30,89 /hInclosos en el cost

    unitari dacordamb la distncia

    Inclosos en el costunitari dacord

    amb la distncia

    Taula 2. Hiptesis per a la modelitzacidel temps i el cost del transportde mercaderies, en carretera,en transport intermodalferrocarril-carretera i entransport martim de curtadistncia.

    ... Malgrat que la velocitat adoptada per al ferrocarril (60 km/h) sraonable tenint en compte que s una mitjana de les velocitats comercialsprogramades de les circulacions ferroviries de Renfe, les deficincies delexplotaci ferroviria actual provoquen que, segons el projecte INECEU,la velocitat mitjana real sigui de 16 km/h (considerant el canvi dampladade via i les estades en terminals).

  • 43La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD42 La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD

    VOLUM DE TRNSIT REQUERIT

    El TMCD pot ser ms competitiu com ms freqncia tingui i ms ocupaci aconsegueixi,de manera que el navilier (el prestador del servei martim) necessita assegurar un certvolum de crrega per omplir els seus vaixells.

    Al seu torn, la crrega necessita un determinat nivell de servei (freqncia). Aix explicaper qu el TMCD s una alternativa de cooperaci. En certa manera, naviliers i transportistes per carretera necessiten compromisos de volums a llarg termini; en definitiva, ser aliats. Uns poden obtenir avantatges de cost i els altres desenvolupar una oportunitat de negoci.

    Cos

    t (

    )

    TMCDFerrocarril i carreteraCarretera

    0

    150 30

    0

    450

    600 75

    0

    900

    1.05

    0

    1.20

    0

    1.35

    0

    1.50

    0

    1.65

    0

    1.80

    0

    1.95

    0

    2.10

    0

    2.25

    0

    2.40

    0

    2.70

    0

    Distncia (Km)

    3.000

    2.500

    2.000

    1.500

    1.000

    500

    0

    Figura 11. Evoluci del cost deltransport de mercaderiessegons el mode dacord amb ladistncia de trajecte recorregut.

    Tem

    ps (h

    ores

    )

    100

    90

    80

    70

    60

    50

    40

    30

    20

    10

    0

    TMCD i carreteraFerrocarril i carreteraCarretera

    0

    150 30

    0

    450

    600 75

    0

    900

    1.05

    0

    1.20

    0

    1.35

    0

    1.50

    0

    1.65

    0

    1.80

    0

    1.95

    0

    2.10

    0

    2.25

    0

    2.40

    0

    2.70

    0

    Distncia (km)

    Com es pot observar a la grfica anterior, per a trajectes inferiors a 700 km, el tempsdel transport per carretera pur s menor que el del transport intermodal. En la franjaentre els 700 i els 1.400 km, el temps dels tres modes s molt similar i a partir dedistncies superiors a 1.400 km shi observen dos fenmens:

    El temps per TMCD s molt similar al del ferrocarril, encara que la fiabilitat delTMCD s superior.

    El temps per carretera, tenint en compte el temps de descans del conductor, ssignificativament superior al dels sistemes intermodals.

    Com es reflecteix a la grfica segent, els sistemes intermodals amb trams ferroviari i martim tenen un cost inicial diferent de zero a causa dels costos fixos doperaci a les terminals. Respecte a levoluci de costos amb la distncia, per a trajectes entre 300 i 600 km, els tres modes tenen costos molt similars. A partir de trajectes superiorsa 600 km, el transport per carretera pur s el que presenta costos ms elevats mentreque el ferrocarril i el transport martim mostren costos molt similars. El primer s elque representa costos ms reduts.

    En resum, es podria concloure que la distncia mnima entre un origen i una destinacide transport on un operador es pot plantejar ls del TMCD (ents com a mode detransport intermodal complementari amb la carretera) s de 700 km.

    Figura 10. Evoluci del temps de viatge en el transport de mercaderiessegons el mode, dacord amb la distncia. Els saltscorresponents al mode decarretera representen eldescans del conductor.

  • 45La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD44 La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD

    ... Segons el Pla de Ports de la Generalitat, abans de lany 2015 es preveu queapareguin 8 noves lnies de TMCD al port de Barcelona, 6 al port deTarragona i 2 ms en algun dels ports gestionats per Ports de la Generalitat.

    INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS EXISTENTS AL PORT

    Les infraestructures i equipaments necessaris perqu un port pugui oferir serveis deTMCD depenen, directament, del volum de trnsit que aquest mogui. Com ms lniesofereixi un port ms infraestructures i equipaments es requeriran.

    Com sha indicat en lapartat del volum mnim de trnsit, i considerant un vaixell tipus amb capacitat per a 200 plataformes, amb velocitat comercial de 25 nusos i amb eslores al voltant dels 200 metres, els molls o terminals especialitzades per alTMCD hauran destar dimensionades per oferir servei a aquest tipus dembarcacions,tant en longitud de moll com en calat.

    Les zones destinades a lemmagatzematge i a la manipulaci de les mercaderiesshan de preveure en la revisi dels Plans Directors dels ports. Aquestes zones snmolt importants per garantir loptimitzaci de les operacions porturies.

    En la majoria dels casos, i com a primera etapa dadaptaci duna lnia de TMCD, espot considerar que amb una freqncia de dos viatges per setmana nhi ha prou perassegurar un volum de trnsit mnim. En la segent taula es presenten les hiptesisper determinar el volum de trnsit mnim necessari.

    Shi conclou que el volum anual necessari (resultant de considerar una freqncia dedos viatges per setmana) sapropa, a partir de les hiptesis anteriors, a les 230.000tones per sentit.

    Taula 3.Hiptesis sobre un vaixell apteper al servei de TMCD.

    ... Un treball dinvestigaci de mercat sobre lArc Atlntic realitzat per MDSFrance apunta que noms la minoria darmadors apostaria per un servei deTMCD amb una nica freqncia setmanal, per que la majoria podria (i liresultaria ms rendible) utilitzar una freqncia de tres viatges per setmana.

    14 tones

    Capacitat de plataformes

    Ocupaci de lembarcaci

    Pes mitj de les plataformes

    80%

    200

    Concepte Embarcaci tipus

    ... A Catalunya hi ha 5 ports comercials que sn susceptibles de captartrnsits de TMCD: Barcelona, Tarragona, Vilanova i la Geltr, Palams iSant Carles de la Rpita. Tanmateix, noms els ports de Barcelona iTarragona tenen installacions porturies i condicions daccessibilitatptimes per als requeriments del TMCD.

    .. .

    ACCESSIBILITAT AL PORT EN ORIGEN I EN DESTINACI

    Laccessibilitat s un dels factors ms importants que determinen la capacitat dunport per formar part de la cadena intermodal de la qual participa el TMCD. Peraquest motiu, s determinant que els ports on operin lnies de TMCD disposin delssegents accessos:

    Accs independent des de la terminal a la xarxa viria (dalta capacitat). Accs a la xarxa ferroviria (dalta capacitat). Accs a sistemes de telecomunicacions de nova generaci.

  • 47La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD46 La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD

    En la segent taula sindiquen una srie de valors orientatius per adequar lesinfraestructures i equips presents en un moll disposat a potenciar el TMCD.

    5 ha (*)

    Longitud del moll

    Calat del moll

    Zona demmagatzematge

    9 metres

    250 metres

    Grua portainer i vehicles terrestres (mafis)Equips presents

    Concepte Embarcaci tipusTaula 4. Infraestructures i equipsportuaris que hauria de teniruna terminal de TMCD perdonar servei a una lnia.

    (*) Sha considerat que lesplataformes tenen 14 metresde longitud i 2,5 metres damplada i que es necessita,addicionalment, un 40% ms desuperfcie per manipular lamercaderia i per a vialsinteriors.Font: Associaci Espanyola de Promoci

    del TMCD.

    SITUACIGEOGRFICA

    VOLUMDE TRNSIT

    Lalternativa del TMCD pot ser ms competitiva com msfreqncia tingui i ms ocupaci aconsegueixi, de manera que el

    prestador del servei martim, el navilier, necessita assegurar un cert volumde crrega per omplir els seus vaixells. I la crrega necessita, al seu torn,

    un determinat nivell de servei (freqncia).

    ACCESSIBILITATAL PORT

    EN ORIGENI EN DESTINACI

    Laccessibilitat s un dels factors ms importants que determinenla potencialitat dun port per formar part de la cadena intermodal

    en la qual participa el TMCD.

    INFRAESTRUCTURESI EQUIPAMENTS

    AL PORT

    Les zones destinades a lemmagatzematge i manipulaci de lesmercaderies shan de preveure en la revisi

    dels Plans Directors dels ports.

    La situaci geogrfica de lorigen i de la destinaci de la cadena detransport s un factor clau per assegurar la competitivitat del TMCD.

    Laposta pel TMCD no ser necessriament bona en totsels casos, sin nicament quan, dins de les disponibilitats

    existents, sassigni a cada tram de cadena el mode ms adequati eficient des dun punt de vista integral.

    PER A QUINES RELACIONS S COMPETITIU EL TMCD?

    Al tractar-se duna cadena de transport intermodal, el TMCD ha de complir unsrequisits mnims en cada una de les baules de la cadena logstica per garantir-se laviabilitat.

    ... La flota actual de vaixells ro-ro que opera en les principals lnies deTMCD que hi ha al mn (principalment, Mediterrani, Bltic, golf deMxic i el Jap) s, aproximadament, de 1.000 embarcacions amb unaedat mitjana de 19 anys.

  • 49La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD48 La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD

    ... Segons un estudi de lAssociaci Espanyola de Promoci del TMCD, lestipologies de mercaderies susceptibles dutilitzar el TMCD com a alternativaa ls actual exclusiu de la carretera a Espanya, sn: Productes del regne animal. Productes del regne vegetal. Productes minerals. Productes de les indstries qumiques i els seus derivats. Materials plstics, cautx i les seves manufactures. Paper i les seves manufactures. Metalls comuns i les seves manufactures. Mquines, aparells i material elctric. Material de transport.

    La mercaderia general s una crrega de diferents mides, de naturalesa heterogniai volums finits com la maquinria de tota mena, els productes industrialssemielaborats, les eines, els materials de construcci, els equips de transport i dobres pbliques, els materials elctrics, els productes alimentaris, els productesqumics, els metalls i els minerals, entre daltres.

    En general, les crregues transportades pels serveis de TMCD es poden classificar en:

    Mercaderies acabades i bns dequip preparats per ser consumits o utilitzats, comtxtils, productes alimentaris, eines, maquinria, manufactures diverses...

    Mercaderies anomenades intermdies com ara productes qumics, estructuresmetlliques, components diversos per als processos de fabricaci...

    1.6 Quinesmercaderieses transportenen TMCD?

    El TMCD es realitza de dues maneres diferents: mitjanant el sistema tradicional, decrrega vertical (lo-lo), en el qual les mercaderies sn embarcades i desembarcadesdels vaixells a travs de ls de grues; i el sistema de crrega horitzontal (ro-ro), en el qual les mercaderies sintrodueixen als vaixells mitjanant ls de capals tractors (en terminologia anglesa, mafis) o mitjanant els mateixos camions que transporten la mercaderia. Aquesta segona modalitat implica que el port disposi de rampes quepermetin laccs de la mercaderia al vaixell.

    Segons aix, els trnsits susceptibles de ser transportats pels serveis de TMCD sntots aquells que es puguin normalitzar en unitats de crrega, ja sigui en contenidors o en semiremolcs, s a dir, tota la mercaderia que sagrupa sota el concepte demercaderia general.

    ... El servei TMCD entre Barcelona i Civitavecchia (Roma) de larmadorGrimaldi Group Napoli s del tipus ro-pax. Els seus vaixells, lEurostarBarcelona i lEurostar Roma, disposen de 1.950 metres lineals de capacitat per a cotxes, camions i remolcs, la qual cosa equival a uns 110 camions i 550cotxes. A ms, lEurostar Barcelona t una capacitat per a 1.000 passatgers,650 en camarots, 150 en butaca i la resta, acomodats en els diferents espais de la nau (piscina, solrium, sala de massatges, casino...).

    ... Segons les dades del Departament de Duanes de lAgncia EstataldAdministraci Tributria de lany 2002, el rerepas dels ports catalans vaintercanviar uns 78 milions de tones de mercaderies amb la resta de pasos dela UE i la resta de pasos no europeus riberencs del territori europeu. Daquestvolum, la mercaderia general representava el 46% (36 milions de tones). El mode utilitzat per al transport daquestes mercaderies generals s, en el91,8% dels casos, la carretera (33 milions de tones) i noms en un 8,2% delscasos, el martim (3 milions de tones).

  • 51La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD50 La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD

    QUINES MERCADERIES ES TRANSPORTEN EN TMCD?

    En el transport martim de curta distncia sutilitzen preferentment serveis ro-ro, per la qual cosa en la majoria del casos transporta mercaderia general que pugui ser unititzada.

    Productes del regne animal

    Productes del regne vegetal

    Productes minerals

    Productes de les indstries qumiques i els seus derivats

    Materials plstics, cautx i les seves manufactures

    Paper i les seves manufactures

    Mquines, aparells i material elctric

    Material de transport

    MERCADERIA GENERAL

    1.7 Quinanormativaregulael TMCD?

    Des de lany 1995, la Comissi Europea sha dedicat a promoure ls del transportintermodal. Lany 1999, amb la publicaci del Llibre Blanc del Transport, la ComissiEuropea va manifestar que el TMCD s una cadena de transport capa de respondre ala congesti dalgunes infraestructures viries. Des de llavors, la Comissi ha elaboratdiferents documents a favor de la promoci del TMCD, entre els quals destaca elPrograma de Foment del TMCD (publicat lany 2003) amb 14 mesures destinades aeliminar els obstacles que en dificulten el desenvolupament, i ha simplificat (o est en procs destudi) el rgim normatiu que saplica al TMCD.

    En lmbit normatiu, destaquen els segents principis bsics daplicaci al TMCD:

    1. Lliure prestaci dels serveis de transport martim. El principi de llibertat de cabotatge martim est en vigor a la Comunitat Europea des de l1 de gener del 1993.

    2. Rgims duaners aplicables al TMCD. Lany 1998 es va introduir un nou concepte en el TMCD: el servei martim regular. Consisteix en serveis martims que noms fan escala en ports de la Comunitat Europea, les mercaderies dels quals sn considerades com a comunitries i al ser desembarcades poden circular lliurement com si travessessin una frontera interna de la Uni Europea.

  • 53La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD52 La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD

    QUINA NORMATIVA REGULA EL TMCD?

    VOLUNTAT POLTICA EINES

    La Comissi Europeaha fet diverses passes

    encaminades a promourels del transport

    intermodal i, entreaquests, el TMCD.

    LLIURE PRESTACIDELS SERVEIS DE

    TRANSPORT MARTIM

    Revisar el rgim normatiuamb lobjectiu de simplificar-lo

    i adaptar-lo al sector.

    RGIMS DUANERSAPLICABLES AL TMCD

    Rgim duaner especiali una mica simplificat,aplicable als serveis

    martimsregularsque nicament

    fan escala en portscomunitaris.

    PROMOCI DELTRANSPORT INTERMODAL

    NORMATIVA QUEREGULA EL TMCD(TRAM MARTIM)

    ... La Llei de Ports 48/2003 del Govern Espanyol estableix unes bonificacionssobre les taxes dels serveis prestats al vaixell, que poden assolir el 50% per als vaixells tipus ro-ro amb un servei martim regular entre ports de la Uni Europea i el 40% sobre les taxes imposades dels serveis prestats a les mercaderies amb origen i destinaci dins la Uni Europea,transportades en elements rodants en vaixells tipus ro-ro que prestin unservei martim regular.

    ... www.shortsea.es LAssociaci Espanyola de Promoci del TMCD haeditat recentment la guia de Regmenes aduaneros aplicables al TMCD.El seu propsit s divulgar aquests rgims, especialment els simplificats,amb lobjectiu que la seva aplicaci comporti un benefici per a aquestmode de transport. La guia est a disposici de totes aquelles empreses i associacions que la necessitin i es pot sollicitar directament a lAssociacio descarregar-la al seu web.

  • 55La teoria del TMCD I 2. Avantatges i desavantatges del TMCD54 La teoria del TMCD I 2. Avantatges i desavantatges del TMCD

    ... Segons un estudi publicat per lAssociaci Holandesa de Promoci delTransport Martim de Curta Distncia (SPC Holland) en grams per tona-quilmetre transportada: Les emissions de monxid de carboni (CO) en TMCD sn 2,4 vegades

    ms petites que en el transport ferroviari i 5,5 vegades ms petites que enel transport per carretera.

    Les emissions de dixid de carboni (CO2 ) en el TMCD sn 3,4 vegadesms petites que en el transport ferroviari i 6,3 vegades ms petites que enel transport per carretera.

    A9 El PortsA63 Biriatou

    IMD

    de

    pesa

    nts

    en e

    ls d

    os s

    enti

    ts

    10.000

    9.000

    8.000

    7.000

    6.000

    5.000

    4.000

    3.000

    2.000

    1.000

    0

    1985

    1986

    1987

    1988

    1989

    1990

    1991

    1992

    1993

    1994

    1995

    1996

    1997

    1998

    1999

    2000

    2001

    2002

    2003

    2004

    Modificaci delpeatge 01/01/2001

    Figura 12. Evoluci del trnsit devehicles pesants en les duesautopistes que travessen elsPirineus. (A9 el Ports i A63Biriatou)Font: Observatori hispanofrancs deltrnsit als Pirineus.

    Sn diverses les raons per les quals la Uni Europea est apostant cada cop ms per la cadena intermodal del TMCD, entre aquestes la congesti de les carretereseuropees i la contaminaci ambiental que provoca el transport de mercaderies percarretera.

    Daltra banda, en els ltims anys, el transport per carretera ha contribut moltssimal desenvolupament dels pasos de la UE i, en particular, a la consecuci del mercatinterior. Els avantatges de velocitat, flexibilitat i fiabilitat del transport per carretera es basen en gran mesura en una densa infraestructura viria el cost de la qual shasufragat, en la majoria dels casos, amb els pressupostos nacionals.

    A continuaci sassenyalen, duna banda, els avantatges comparatius del TMCDrespecte al transport terrestre unimodal i, de laltra, els inconvenients o desavantatgesque ha dafrontar.

    CONGESTI A LES CARRETERES

    Segons el Ministeri de Foment, el cost extern derivat de la congesti del transport per carretera representa aproximadament el 0,5% del PIB de tota la UE. Les previsionsms optimistes, pel que fa al creixement del trnsit per carretera, indiquen unaugment per a lany 2010 dels costos derivats de la congesti a les carreteres de finsa un 142%. Aix, sassoliria una xifra rcord de 80.000 milions deuros, que significariaun 1% del PIB de la Uni Europea.

    2.1 Factorsa favordel TMCD

    2. AVANTATGES I DESAVANTATGESDEL TMCD

    ... La intensitat mitjana diria (IMD) de circulaci a la fronterahispanofrancesa va ser de 20.000 vehicles pesants lany 2004. Els dospassos principal van ser les dues autopistes litorals: la Jonquera-Le Boulou (A-7 i A-9) i Irun-Biriatou (A-8 i A-63). Des de lany 1999 fins a lany2004 el flux total de mercaderies transportades per carretera entre lapennsula Ibrica i Frana ha augmentat a un ritme anual del 5,2%.

    IMPACTE AMBIENTAL

    El TMCD s menys contaminant que els modes de transport terrestre (carretera iferrocarril), presenta un menor consum energtic i emet menys emissions decontaminants a latmosfera.

  • 57La teoria del TMCD I 2. Avantatges i desavantatges del TMCD56 La teoria del TMCD I 2. Avantatges i desavantatges del TMCD

    ... www.shortsea.info A instncies de la Comissi Europea shan anatcreant als diferents estats membre de la Uni Europea centres de promociespecfics per facilitar el desenvolupament del TMCD (Short SeaPromotion Center). El 7 de mar del 2001 els centres de promoci vanacordar formar la xarxa europea de TMCD (European Shortsea Network,ESN). LAssociaci Espanyola de Promoci del TMCD va entrar a la xarxacom a membre de ple dret el dia 6 de mar del 2002. (www.shortsea.es)

    SEGURETAT

    El TMCD s un dels modes de transport ms segurs i registra molt pocs accidents.Segons el Consell Europeu de Seguretat en el Transport, el 96% de vctimes enaccidents de transport es produeix a la carretera.

    PROMOCI I VOLUNTAT POLTICA DE LA UE

    En els ltims anys sest desenvolupant una forta campanya de difusi dels avantatgesdel TMCD i del seu s, tant des dels mbits oficials (les oficines europees de promoci)com des dels empresarials. En aquest sentit, el TMCD ha guanyat credibilitat arrande la disponibilitat i regularitzaci dels serveis, la seva freqncia i la diversificacidels ports implicats.

    ... El nombre de vctimes en accidents per carretera a la UE s dunes40.000 persones a lany, el nombre de passatgers morts en viatges ferroviariss, aproximadament, dunes 115 persones/any i el nombre de vides humanesperdudes en aiges europees s de 140 persones/any.

    Les emissions dxids de nitrogen (NOX ) en el TMCD sn 2 vegades mspetites que en el transport ferroviari i 3,1 vegades ms petites que en eltransport per carretera.

    La polluci associada al TMCD s 2,8 vegades inferior al transportferroviari i 13 vegades inferior al transport per carretera.

    Tanmateix, com a nota discordant, les emissions de dixid de sofre (SO2)en el TMCD sn 8 vegades ms grans que en el transport ferroviari i 9,3vegades ms grans que en el transport per carretera.

  • Classe Mxim per a 3 eixos Mnim per a 4 eixos

    No Euro 960 1.550

    Euro I 850 1.400

    Euro II 750 1.250

    Classe Mxim per a 3 eixos Mnim per a 4 eixos

    No Euro 1.332 2.233

    Euro I 1.158 1.933

    Euro II 1.008 1.681

    Euro III 876 1.461

    Euro IV i menys contaminants 797 1.329

    59La teoria del TMCD I 2. Avantatges i desavantatges del TMCD58 La teoria del TMCD I 2. Avantatges i desavantatges del TMCD

    ... Recentment, la Comissi Europea ha presentat el programa Marco PoloII, que inclou les autopistes del mar i que t un pressupost de 4.000 milionsdeuros per al perode 2007-2013.

    ... Sussa (que no pertany a la UE), des de l1 de gener del 2001, i Alemanya, des de comenaments del 2005, han estat els dos primerspasos que han aplicat un gravamen sobre els vehicles de transport demercaderies per carretera.

    Una mesura de promoci del TMCD s el programa Marco Polo, adoptat per la ComissiEuropea des de lany 2003. El seu objectiu consisteix a transferir el total del creixementdel transport internacional de mercaderies per carretera al ferrocarril, al TMCD i a lesvies navegables interiors, la qual cosa contribueix a un sistema de transport efica i respectus amb el medi ambient. Per aquest motiu, el programa ajuda financeramenttotes aquelles iniciatives en el camp del transport de mercaderies i de la logstica queresponguin al mateix objectiu.

    PEATGES PER AL TRANSPORT DE MERCADERIES PER CARRETERA

    El Llibre Blanc del Transport apunta la possibilitat dinstaurar peatges al transportde mercaderies per carretera.

    En aquest sentit, la Directiva 99/62/CE, modificada per la Directiva 2006/38/CE, estableixunes regles comunes per a laplicaci de peatges basats en la distncia recorreguda i taxes ds per a vehicles pesants (ms de 3,5 de tones) que utilitzen una certainfraestructura viria. El marc proposat cobreix la xarxa transeuropea de carreteres i altres eixos de la xarxa viria primria.

    La Directiva fixa una taxa ds mxima dacord amb el perode ds i el nivell decontaminaci del vehicle. Les taxes anuals sestableixen dacord amb uns llindarsmxims i mnims, com apareix a la taula segent.

    Les taxes mensuals i setmanals es calculen com una proporci de la tarifa anual. La taxa diria s de 8 euros per a tots els tipus de vehicles.

    Abans del 10 de juny del 2008 sadoptar una nova taula de clcul, que apareix acontinuaci. La taxa diria ser d11 euros per a tots els tipus de vehicles.

    Limport dels peatges es basar nicament en el principi de recuperaci dels costosdinfraestructura. En particular, limport dels peatges mitjans ponderats estar enrelaci amb els costos de construcci i amb els costos dexplotaci, manteniment i desenvolupament de la xarxa dinfraestructura de la qual es tracti.

    Limport dels peatges mitjans ponderats tamb podr incloure un component derendiment del capital o un marge de benefici basat en les condicions de mercat.

    La Directiva de la Comissi estableix que els ingressos procedents dels gravmensshan dutilitzar en benefici del sector del transport i per optimitzar la totalitat delsistema de transports.

    Taula 5.Taxes anuals aplicables alsvehicles pesants.

    Taula 6.Noves taxes anualsaplicables als vehiclespesants.

  • RESTRICCIONS DE CIRCULACI DEL TRANSPORT PER CARRETERA

    s convenient apuntar lexistncia dalguns factors externs sobre els quals eltransportista per carretera t escassa capacitat dinfluncia i que poden fer variar elsparmetres de funcionament del sector del transport de mercaderies per carretera.Entre aquests factors, destaquen restriccions de circulaci a la xarxa viria europea.

    Les restriccions de la circulaci de vehicles pesants es van incrementant amb el pasdel temps. Es poden esmentar, pel seu gran impacte, les habituals restriccions quehi ha a Frana durant els caps de setmana. A aquestes, shi afegeixen les prohibicionsde circulaci de vehicles pesants a Sussa i daltres, com la proposta europea quepretn desenvolupar un sistema com de restriccions de circulaci dels vehiclespesants que efectuen el transport internacional de mercaderies a la xarxa transeuropeade carreteres i amb un pes superior a 7,5 tones.

    A Espanya, al mar del 2005, va finalitzar el termini de transposici a la legislaciespanyola de la Directiva 2002/15/CE, relativa a lordenaci del temps de treball de les persones que realitzen activitats mbils de transport per carretera. Aquestadirectiva limita la durada mxima del temps de treball setmanal i amplia els tempsde descans.

    Els dos objectius principals de la legislaci anterior sn, duna banda, reduir el tempsde conducci i, de laltra, regular ls del transport de mercaderies per carretera.

    61La teoria del TMCD I 2. Avantatges i desavantatges del TMCD60 La teoria del TMCD I 2. Avantatges i desavantatges del TMCD

    Figura 13. Xarxa viria principal del pas dels Pirineus.Font: Observatori hispanofrancs detrnsit als Pirineus.

    Figura 14. Relaci viria i martima entreBarcelona i Roma. ... En el supsit que, segons lesmentada Directiva 2002/15/CE, un conductor

    descansi onze hores consecutives durant cada perode de 24 hores, i que lavelocitat mitjana del transport per carretera sigui de 75 km/h, el transportper carretera en la relaci entre Barcelona i Roma (de 1.343 km) entregala seva mercaderia al punt de destinaci el dia B (el segon dia hbil desprsdhaver sortit des del punt dorigen). El TMCD, amb una velocitat mitjanaen el tram martim de 21 nusos, entrega la mercaderia al punt de destinaciel mateix dia que el transport per carretera, el dia B.

  • 63La teoria del TMCD I 2. Avantatges i desavantatges del TMCD62 La teoria del TMCD I 2. Avantatges i desavantatges del TMCD

    SERVEIS PORTUARIS

    Segons la Comissi Europea, en una comunicaci sobre el TMCD, els serveis portuarisrepresenten un coll dampolla per al desenvolupament daquest mode de transport.

    El TMCD necessita ports eficients i adequats, ja siguin martims o fluvials, i exigeix un perode de temps competitiu per a les operacions de crrega i descrregai procediments i taxes transparents. nicament si els ports estan perfectamentintegrats dins de la cadena intermodal el TMCD podr aprofitar les seves oportunitatsde creixement.

    ... Loptimitzaci de la cadena logstica en general, i del transport martimen particular, ser de gran importncia en un entorn competitiu comlautomobilstic. Un estalvi del 10% en el cost del transport martimsuposa un estalvi de 30 euros per cotxe transportat que, multiplicat pels480.000 vehicles que produeix anualment una gran fbrica com la deSEAT a Martorell, representa un estalvi anual de 14,4 milions deuros.

    ... La modificaci de la Llei de Ports 48/2003 del Govern espanyol inclou lapossibilitat que els serveis TMCD (concretament, les autopistes del mar)desenvolupin mecanismes per reduir el cost dels serveis portuaris.

    2.2 Factorsen contradel TMCD

    Figura 15. rea de la Terminalespecialitzada en vehiclesgestionada per loperadorAutoterminal, SA al portde Barcelona.Font: Autoterminal SA.

    Una reforma dels serveis portuaris actuals afavoriria una possible disminuci delstemps i els costos del TMCD. Els possibles canvis podrien ser els segents:

    1. Lexempci de lobligaci de contractar els serveis de practicatge dels vaixells, sempre que es mantingui la seguretat de loperaci porturia. Aquest fet succeeix habitualment en els serveis regulars freqents.

    2. La flexibilitzaci dels horaris en els torns destiba, de manera que el vaixell no pagui els torns complets de 6 hores sin el temps real de les operacions.

    3. La contractaci de mans porturies amb el nombre de treballadors realment necessari i no per paquets estndards de 6 o 8 treballadors.

    4. La rebaixa temporal de tarifes en les noves lnies de TMCD, per impulsar-ne el desenvolupament.

    EMMAGATZEMATGE TEMPORAL DE LES MERCADERIES ALS PORTS

    El subministrament de materials, inventaris o estocs representa una de les activitatselementals de la logstica. En els ltims temps, la incertesa de les caracterstiques delsfluxos de mercaderies provoca un risc daturada del procs de producci o de lliuramentdaquestes.

    Habitualment, davant aquesta dificultat es reacciona segmentant els processos i creantun element amortidor entre les demandes i les capacitats de les activitats, consistenten estocs dels elements necessaris.

    En aquest sentit, i principalment en el mercat automobilstic, les terminals porturiesformen part de grans grups logstics de transport per a lemmagatzematge de vehicles.Als ports de Barcelona i Tarragona existeixen importants terminals per a vehicles.

    Destaquen, a Barcelona, les terminals dAutoterminal (770.000 m2 de superfcie) i Setram(120.000 m2), i a Tarragona, les terminals de Concasa (160.000 m2) i Carport (210.000 m2).

  • 65La teoria del TMCD I 2. Avantatges i desavantatges del TMCD64 La teoria del TMCD I 2. Avantatges i desavantatges del TMCD

    ... Resulta crucial optimitzar la capacitat dels vaixells de les lnies deTMCD per augmentar la freqncia de les escales i generar acords amb elscarregadors i transportistes de les dues regions dorigen i de destinaci, demanera que es pugui maximitzar la taxa docupaci del vaixell en tots elstrams i minimitzar aix els costos imputables a la crrega i oferir preusajustats i competitius davant el transport per carretera.

    .. .

    FALTA DE TERMINALS PORTURIES ESPECFIQUES I ACCESSIBILITAT A AQUESTES

    El desenvolupament del TMCD exigeix disposar duna srie delements bsics, entreels quals, una bona accessibilitat als ports, unes infraestructures porturies ambprou capacitat i unes installacions per realitzar transbords eficients, incloent-hi lacapacitat demmagatzematge de mercaderies.

    En lactualitat, la major part de les terminals porturies, especialment les decontenidors, estan orientades al trnsit ocenic i disposen de mitjans per manipulargrans volums de contenidors. El TMCD requereix terminals especfiques, amb unsmitjans adequats que hi permetin operacions de transbord rpides, i amb uns bonsaccessos viaris i ferroviaris.

    ... El Parlament Europeu ha refusat dos cops la proposta de directiva de la Comissi per liberalitzar els serveis portuaris. Els defensors daquestaliberalitzaci consideren que s necessari introduir la competncia enaquest mercat per promouren el creixement i la creaci de llocs de treball.Els que shi oposen apunten el risc duna destrucci massiva de llocs detreball i el possible deteriorament de les condicions laborals del sector. La proposta de directiva ha estat especialment criticada pel collectiu dels estibadors.

    VOLUM I DESEQUILIBRI ENTRE LA IMPORTACI I LEXPORTACI

    Des del punt de vista de loferta, s imprescidible un volum mnim de mercaderies alsrerepas dels ports on la lnia martima fa escala.

    Una insuficient massa crtica no permet establir-hi serveis martims dalta freqnciai, en conseqncia, no sadapten a les necessitats del transport de mercaderies.

    Perqu un servei martim regular resulti viable cal assegurar crregues establesentre dos punts. Contrariment, el transport per carretera pot ser rendible a partir de volums de crrega ms petits.

    Un altre factor essencial el constitueix el desequilibri comercial. Les relacions entredues regions que ostenten greus desequilibris a la seva balana comercial dificultenla proliferaci de noves lnies de TMCD. Per exemple, entre Espanya i Itlia existeix un desequilibri comercial; Espanya importa un volum de mercaderies dItlia superioral que exporta a aquest pas. Aix suposa que el servei martim no pot assegurar elsmateixos fluxos de crrega als ports, i un trajecte del viatge el realitza amb menysocupacions. A menor escala succeeix el mateix amb el de mercaderies per carretera.

  • 67La teoria del TMCD I 2. Avantatges i desavantatges del TMCD66 La teoria del TMCD I 2. Avantatges i desavantatges del TMCD

    ... http://ec.europa.eu/transport/maritime/sss/imo_fal_en.htm mostra la Directiva 2002/6/CE del Parlament Europeu i del Consell del 18 defebrer del 2002, sobre les formalitats dinformaci per a vaixells quearriben als ports dels estats membre de la Comunitat i els models deformularis FAL-OMI.

    ... Mentre que la mercaderia per cami pot viatjar lliurement per la zonacomunitria sense problemes duaners o documentals, el vaixell ha depresentar una srie de documents a diferents entitats i administracions. Si espren com a exemple el cas de la lnia de TMCD entre Barcelona i Gnova,quan el vaixell surt de Barcelona, el consignatari ha dhaver lliurat lasollicitud de desatracada, el manifest de crrega i la notificaci de lesmercaderies perilloses a lAutoritat Porturia de Barcelona, que, al seu torn,ho distribueix via EDI a la duana i a la capitania. Quan arriba al port deGnova ha de fer la segent distribuci: tramesa de la sollicitud datracada a lAutoritat Porturia de Gnova, el manifest de crrega a la duana i lanotificaci de mercaderies perilloses a la capitania.

    Els controls quant a qestions de seguretat i les certificacions que necessiten les lniesde TMCD suposen un esfor administratiu considerable si es comparen amb elsprocediments que es requereixen en el transport per carretera.

    Per millorar la declaraci de crregues a la duana serien necessries, entre altrestasques: lobertura de la duana i dels serveis oficials dinspecci als ports les 24 horesdel dia, la implantaci de mecanismes automtics de control dentrada i de sortida dels transportistes del port i la connexi de les duanes comunitries de manera que es permets lacceptaci dun manifest de crrega i descrrega nic. Tamb serianecessari millorar la coordinaci entre els serveis dinspecci veterinria, sanitriai fitosanitria, i la duana.

    ... El pla director del port de Barcelona planteja una ampliaci importantdel port en la qual la superfcie terrestre es multiplicar per 2,3 i passarde 558 hectrees (actualment ja sn 829 hectrees) a 1.265 ha, la superfciemartima es multiplicar per 2 i passar de 374 a 786 hectrees, la lniadel moll passar dels actuals 19.766 metres lineals als 29.702 i la ZonadActivitats Logstiques (ZAL) creixer en 143 hectrees fins a sumar-ne208. A ms, el port de Barcelona continuar potenciant el TMCD amb lacreaci dun espai portuari dedicat en exclusiva que doblar la superfcieactual. Aquesta futura zona disposar dun fcil accs martim i unaconnexi rpida amb la xarxa viria i ferroviria.

    Figura 16. Terminal dedicada al TMCD(Short Sea Shipping) previstaen lampliaci del portde Barcelona.Font: Autoritat Porturia de Barcelona.

    TRMITS DUANERS I EXCS DE BUROCRCIA

    En lactualitat, els procediments administratius constitueixen una important barreraque entorpeix el desenvolupament del TMCD.

    El 1998, un informe de la Comissi Europea (CODISSART: Comparison of Documentationin Short Sea Shipping and the Road Transport) classificava aquesta problemticaadministrativa en tres categories: (1) documentaci exigida per a lentrada i la sortidadel port, (2) certificats i controls de seguretat i (3) declaraci de crregues a la duanai als serveis dinspecci.

    Amb referncia a la primera categoria, la Comissi Europea va aprovar uns anysdesprs (el 2002) una directiva que incidia en la simplificaci i estandarditzaci de la documentaci sollicitada als vaixells en tots els ports de la UE, mitjanant elsformularis FAL-OMI. La majoria dels estats membre de la Uni Europea utilitzenaquests formularis malgrat que no apliquen els models establerts de manerauniforme, fet que dificulta el tractament informtic de la informaci.

  • 69La teoria del TMCD I 2. Avantatges i desavantatges del TMCD68 La teoria del TMCD I 2. Avantatges i desavantatges del TMCD

    TARIFES PORTURIES

    Un altre desavantatge del TMCD s el sistema de tarifaci porturia. Avui dia s unarealitat contrastada a Europa que la mercaderia transportada per mar suporta unacrrega de costos i de taxes porturies que no afecta el transport terrestre. A la tarifadescala del vaixell shi sumen les taxes al vaixell i a la mercaderia (conegudes comles tarifas T1 i T3) per ls de la infraestructura porturia. En canvi, els peatgesactuals de les autopistes que suporten el transport per carretera, en general, nograven les mercaderies.

    Aix mateix, lexistncia de mltiples mitjancers en la cadena de transport del TMCDeleva el cost final del producte a causa de les corresponents comissions de cada undels agents.

    ... La prevista modificaci de la Llei Porturia 48/2003 del Govern espanyol,pendent daprovaci al Parlament espanyol, inclou una srie de propostes perpotenciar les autopistes del mar, entre les quals destaquen les bonificacions deles taxes per la utilitzaci de les infraestructures.

    .. .

    LENTITUD A LA VIA MARTIMA

    El vaixell de TMCD ha doferir simultniament seguretat, rapidesa i capacitat pertransportar mercaderies (i comodidat quan transporta passatgers) i afavorir que les operacions de crrega i descrrega es puguin realitzar de la forma ms efica.

    En lactualitat, alguns dels vaixells que donen servei en les lnies de TMCD nocompleixen alguns dels requisits anteriors, la qual cosa representa un factor negatiuper al seu propi desenvolupament.

    ... Seria necessari que tot aquest complex procs documental se centralitzsa travs duna administraci nica (tamb anomenada finestreta nica),que el carregador realitzs una nica presentaci de la documentaci al port dorigen i que aquesta informaci senvis a travs dun missatgetelemtic a totes les parts interessades, incloses les del port de destinaci.

    ... Ja fa alguns anys la UE va establir un rgim duaner especial i una micasimplificat, aplicable a aquells serveis martims regulars que facin escalanicament en ports comunitaris.

    .. .

    ... El TMCD i la construcci naval europea poden oferir-se mtuamentoportunitats de negoci. El TMCD i la seva integraci modal requereixengeneralment vaixells nous o especialment adaptats, amb dissenys avanatsi flexibles, que sn una especialitat de les drassanes europees.

    .. .

    IMATGE DEL TRANSPORT MARTIM

    Els usuaris actuals dels diferents modes de transport (importadors i exportadors)perceben el transport martim com un mode antiquat, lent i ple de trmits complicats, nointegrat en el transport multimodal i, en general, noms vlid per a crregues a granel.

    Hi ha una creena fora generalitzada al voltant del fet que el transport intermodalamb una etapa martima de curta distncia sempre s ms car que el transportterrestre corresponent, a causa del cost de les manipulacions i de les agrupacions de les crregues, dels trmits i de la documentaci, la qual cosa no sempre s certa.El TMCD s una cadena de transport curosa amb el medi ambient, efica i integradaen la cadena de subministrament porta a porta que resulta molt competitiva endeterminades relacions.

  • 71La teoria del TMCD I 2. Avantatges i desavantatges del TMCD70 La teoria del TMCD I 2. Avantatges i desavantatges del TMCD

    FACTORS A FAVOR I EN CONTRA DE LS DEL TMCD(RESPECTE AL TRANSPORT PER CARRETERA UNIMODAL)

    FACTORS A FAVOR DEL TMCD FACTORS EN CONTRA DEL TMCD

    Emmagatzematge de les mercaderiesa les terminals porturies

    Adaptaci de les empresesde transport terrestre al TMCD

    Congesti de la carretera

    Redut impacte ambiental

    Transport segur

    La promoci i voluntat polticaque acompanya el TMCD

    Peatges del transport per carretera

    Restriccions de circulacien el transport per carretera

    Serveis portuaris millorables

    Desequilibri entre importacii exportaci

    Falta de terminals porturies especfiquesi accessibilitat a aquestes

    Els procediments administratius

    Les tarifes porturies

    Imatge del mode de transport martim

    ... Un esfor que han defectuar els transportistes terrestres per adaptar-se al TMCD s conixer els procediments i trmits relatius al seu s. En aquestsentit, lobjectiu daquesta guia s explicar i divulgar aquests procedimentsi facilitar laccs al TMCD per part dels transportistes.

    .. .

    ADAPTACI DE LES EMPRESES DE TRANSPORT TERRESTRE AL TMCD

    El TMCD s rendible si aconsegueix captar un volum suficient dels fluxos queactualment es transporten exclusivament per carretera i obt un conjunt equilibrat de mercaderies en els dos sentits, suficient per omplir els vaixells.

    Amb referncia a aquest punt, no noms cal tenir en compte el cost del transportmartim (ents com el cost del transport del tram martim), sin tamb el cost quehan dassumir les empreses de transport de mercaderies per carretera per adaptarla seva estructura a loperativa especfica del TMCD.

    Les empreses de transport terrestre embarquen les plataformes als vaixells iestableixen acords en cada extrem portuari de la ruta per deixar-hi i recollir-hi lesplataformes. Aix suposa que les empreses de transport terrestre hauran dorientarles seves inversions amb lobjectiu de comprar ms plataformes en lloc de capalstractors i establir mecanismes de cooperaci amb transportistes daltres pasos perrealitzar el carreteig terrestre en els trams de destinaci.

  • 73La teoria del TMCD I 3. Usuaris actuals i potencials del TMCD72 La teoria del TMCD I 3. Usuaris actuals i potencials del TMCD

    El trnsit rodat entre Espanya i Itlia s 100 vegades superior a la capacitat delsserveis actuals de TMCD i, per tant, hi ha prou camions com per omplir noves lnies.

    Un dels sectors que millor estan aprofitant els avantatges del TMCD slautomobilstic. Catalunya, per la seva concentraci dindstries daquest sector, sha convertit en un punt important de distribuci per a moltes grans companyiesautomobilstiques. De fet, lany 2005, el comer exterior de vehicles va ser el msimportant dEspanya, amb un valor de gaireb 70 mil milions deuros.

    Un exemple del que es comenta s laposta de larmador Euro Marine Carrier i elsfabricants de vehicles Nissan i Mazda amb la recent inauguraci dun servei de TMCDentre Barcelona i Civitavecchia (Roma).

    ... Des del 8 de mar del 2004, data dinici de la lnia de TMCD entreBarcelona i Civitavecchia (Roma) de larmador Grimaldi Napoli, fins afinals del mateix any, el servei va moure uns 100.000 metres lineals decrrega, equivalent a 200.000 tones. Cal considerar que durant aquestperode, la lnia noms disposava dun vaixell (actualment en t dos).Durant lany 2005, el trnsit va ascendir a ms de 600.000 tones (ambels dos vaixells en servei).

    ... A Espanya, la indstria automobilstica s un dels pilars de leconomia,amb una contribuci del 5,8% sobre el PIB. Segons lAssociaci Nacionalde Fabricants dAutombils i Camions (ANFAC), la producci de vehiclesa les fbriques espanyoles va arribar el 2005 a un total de 2,75 milionsdunitats; de les quals 2,2 milions es van exportar fora dEspanya.

    La presncia de serveis de TMCD al Mediterrani est creixent notablement en elsltims anys. A tall dexemple, a Catalunya, des que a finals del 1998 es va inaugurar la lnea de Barcelona-Gnova, han anat apareixent noves lnies, algunes de les qualsshan mantingut amb xit i daltres shan suprimit per falta de clients.

    En lactualitat, hi ha sis lnies de TMCD a Catalunya enllaades amb ports italians.Segons dades de lAgncia Estatal dAdministraci Tributria, lany 2005, el comerentre Espanya i Itlia va ser superior a 18 milions de tones (un 62% dimportaci i un 38% dexportaci), xifra que representa el 8,5% del valor monetari del comerinternacional espanyol.

    Figura 17. Corredors europeus demercaderies (terrestres imartims).Font: Comissi Europea.

    3. USUARISACTUALS I POTENCIALSDEL TMCD

  • 75La teoria del TMCD I 3. Usuaris actuals i potencials del TMCD74 La teoria del TMCD I 3. Usuaris actuals i potencials del TMCD

    ribes del Mediterrani, on les companyies franceses estan desenvolupant una intensaactivitat. Aquest constitueix un dels mercats potencials del TMCD amb ms futur perals ports catalans, ats que permetria introduir un model de cabotatge martim moltviable: ports de destinaci propers, sense competncia amb la carretera, vaixellspetits i un mercat en desenvolupament.

    ... En un escenari tendencial de levoluci del comer exterior i deldesenvolupament dels modes de transport en competncia, els serveis deTMCD als ports catalans poden obtenir uns volums de mercaderiessuperiors a 3,5 milions el 2013 i a 5 milions el 2025, que representen un32% i un 38%, respectivament, del trnsit de mercaderia general que escomercialitzar entre el rerepas dels ports catalans i els mercatspotencials del TMCD per a Catalunya. Addicionalment, un escenarifavorable al TMCD permetria assolir els 10 milions de tones el 2013 i msde 20 milions de tones el 2025.

    Importants operadors logstics i transportistes ja estan utilitzant o estudiant lapossibilitat dutilitzar els serveis del TMCD. En aquest sentit, el Cercle de Carregadorsdel Port de Barcelona va distingir recentment Transportes Carreras com acarregador destacat per la seva participaci activa en el desenvolupament delcorredor de TMCD amb destinaci a Gnova (Itlia). Aquest operador logstic embarcauna part dels seus trnsits en el servei martim Barcelona-Gnova de Grandi NaviVeloci, fet que li ha perms estructurar una oferta competitiva en preus i en terminis.El Grupo Carreras transporta qualsevol tipus de mercaderies, entre les quals destaquenlacer, els productes siderrgics i els productes plstics.

    Altres operadors importants, com Tradisa, han declarat recentment que estan valorantla possibilitat dutilitzar serveis de TMCD. Tanmateix, altres operadors continuen veientel TMCD com una alternativa poc competitiva.

    A mesura que hi hagi ms lnies i una major oferta de destinacions, els operadorslogstics o els mateixos transportistes terrestres escolliran les lnies de TMCD queels apropin a les seves destinacions.

    Lestudi El transport martim de curta distncia i els ports catalans elaborat perlEstudi Llotja dInfraestructures i Territori de la Cambra de Comer de Barcelona,estableix que, a priori, els mercats potencials del TMCD a Catalunya sn: lArc Euromediterrani, el sud dAlemanya i el nord de lfrica.

    LArc Euromediterrani inclou lrea geogrfica entre Espanya, Frana i Itlia. Malgratque pot constituir una alternativa als trnsits transfronterers entre Espanya i Frana,la rendibilitat duna ruta regular en aquest mbit dependr, en gran mesura, delbalan entre costos i distncies de transport. Les millors perspectives sobserven en els enllaos amb Itlia (especialment les zones centre i sud) i el sud dAlemanya(amb enlla martim fins al nord dItlia).

    El nord de lfrica comprn els tres pasos del Magreb; un conjunt de ports propers a la pennsula Ibrica amb els quals hi ha possibilitat destablir serveis de TMCDrendibles. La implantaci duna zona de lliure comer al Mediterrani lany 2010determinar unes condicions encara ms favorables per al trnsit entre les dues

    Lesmentat estudi El transport martim de curta distncia i els ports catalansapunta una srie de conclusions de carcter general per a cada una de les relacionscomercials que analitza:

    Nord dItlia i sud dAlemanya. Grcies a lequilibri dimportacions i exportacions entre les dues regions, el TMCD pot obtenir, sota un escenari tendencial, un augment del 24% (perode 2002-2013) en el volum de mercaderies captades a la carretera i serveis martims regulars i arribar a prop de 1,5 milions de tones anuals. A llarg termini,el 2025, la demanda prevista en un escenari favorable al TMCD pot arribar als 2 milions de tones.

    Centre dItlia. Destaca la competitivitat en costos del TMCD davant la carretera pura i lequilibri de la balana comercial, malgrat que el comer no t el volum de la relaci anterior. En el mateix escenari tendencial, el TMCD pot experimentar un

  • 77La teoria del TMCD I 3. Usuaris actuals i potencials del TMCD76 La teoria del TMCD I 3. Usuaris actuals i potencials del TMCD

    SECTOR DE MERCAT DEL TMCD

    El 1998 es va inaugurar la lnia Barcelona-Gnova

    Les principals relacions del TMCD a lArc Euromediterranisestableixen entre Espanya i Itlia

    El ms important s el sector automobilstic. Tamb destaquenels productes dacer, siderrgics i plstics.

    RELACIONS AMB EL NORD DE LFRICA

    RELACIONS AMB EL SUD DALEMANYA

    RELACIONS AMB GRCIA

    PRINCIPALS RELACIONS

    PRIMER SERVEI EN ELS PORTS CATALANS

    USUARIS POTENCIALS DEL TMCD(Des dels ports catalans)

    augment del 31% en el volum de mercaderies captades en el perode 2002-2013 i assolir les 325.000 tones anuals. A ms llarg termini, el 2025, la demanda previstaen un escenari favorable al TMCD pot arribar a 1,5 milions de tones.

    Sud dItlia. Els intercanvis amb aquesta regi representen un clar avantatge del TMCD en termes de temps i de costos respecte al seu competidor purament terrestre.No obstant aix, el volum de mercaderies intercanviades s menor que en els casosanteriors, per la qual cosa la futura oferta de serveis hauria de ser aproximadamentde 3 sortides per setmana. El volum esperat per a lany 2013 en un escenari tendencial s molt redut, tot i que a llarg termini, el 2025, i en un escenari favorableal TMCD, la demanda podria assolir les 450.000 tones anuals.

    Portugal. La carretera continuaria obtenint millors resultats de quota de mercat que el TMCD. A ms, les exportacions dominen sobre les importacions, circumstncia que disminuiria locupaci de retorn dels vaixells i, en conseqncia, restaria competitivitat a lalternativa intermodal. Tanmateix, es pot esperar una demanda superior a les 430.000 tones anuals el 2013 i, en un escenari favorable al TMCD, superior als 5 milions de tones el 2025.

    Grcia. Malgrat que la balana comercial presenta un desequilibri a favor de les exportacions, les oportunitats dxit en els intercanvis amb aquesta zona sn importants. La previsi en un escenari tendencial estima un augment del 50% en el volum de mercaderies captades a la carretera i als serveis regulars martims, la qual cosa suposa unes 330.000 tones anuals el 2013. A ms llarg termini, el 2025, la demanda prevista en un escenari favorable al TMCD pot superar les 840.000 tones.

    Nord de lfrica. Les relacions amb el nord de lfrica sn potencialment atractives si la soluci de transport passa pel TMCD. El fet que la majoria de serveis actuals siguin de lnia regular, amb lincrement de temps que comporta la realitzaci descales, augmenta la potencialitat del TMCD en els intercanvis amb els pasos del Magreb. Tanmateix, sn necessaris el desenvolupament de les infraestructures als ports de destinaci i un agument de les iniciatives empresarials per incrementar les relacions comercials entre les dues regions. Les previsions de trnsit oscillen entre 520.000 tones el 2013, en un escenari tendencial, i 6,5 milions de tones el 2025, en un escenari favorable al TMCD.

    USUARIS ACTUALS I POTENCIALS DEL TMCD

  • La prctica del TMCD

  • 81La prctica del TMCD I 1. Serveis de TMCD als ports catalans80 La prctica del TMCD I 1. Serveis de TMCD als ports catalans

    No obstant aix, en lactualitat, noms Barcelona i Tarragona ofereixen serveis de TMCD.

    La informaci referent als serveis de TMCD actuals es pot consultar als webs de cadaport, o b sollicitar-la telefnicament a cada administraci porturia.

    AUTORITAT PORTURIA DE BARCELONA

    Les rutes de TMCD amb escala al port de Barcelona es poden consultar a ladreaweb de lempresa PortIC.

    Lany 1994, el port de Barcelona va crear el Servei dAtenci al Client (SAC) com aconseqncia natural de la implantaci del Pla de Qualitat de la Comunitat Porturiade Barcelona. El SAC, que s el nexe duni del port de Barcelona amb expedidors,receptors i operadors, t com a objectiu facilitar informaci sobre infraestructures,equipaments, serveis i operadors, entre daltres.

    Trimestralment elabora el butllet electrnic CClink amb format breu i de fcilcomprensi, que va dirigit a receptors i expedidors de mercaderia i a persones oempreses que mantenen relaci amb el port de Barcelona.

    ... www.portic.net, PortIC s una empresa que neix de la iniciativa delAutoritat Porturia de Barcelona i del comproms de les empresesprivades de la Comunitat Porturia, representades en el seu accionariatper les corresponents associacions. El principal objectiu de PortIC s el portsense papers, la qual cosa permetr disminuir el temps de permanncia deles mercaderies al port.

    A Catalunya hi ha 5 ports que disposen de drsena comercial i que poden oferir serveisde TMCD: Barcelona i Tarragona, de titularitat estatal, i Palams, Vilanova i la Geltr i Sant Carles de la Rpita, gestionats per lens Ports de la Generalitat.

    1.1 Com pucsaber quinsserveis deTMCD hi haals portscatalans?

    ... Ports comercials de Catalunya, serveis actuals i canals de contacte.

    Figura 18. Ports que disposen dedrsena comercial a Catalunya.

    1. SERVEIS DE TMCD ALS PORTSCATALANS

  • 83La prctica del TMCD I 1. Serveis de TMCD als ports catalans82 La prctica del TMCD I 1. Serveis de TMCD als ports catalans

    AUTORITAT PORTURIA DE TARRAGONA

    LAutoritat Porturia de Tarragona publica per Internet la informaci de les sevesactivitats comercials, industrials, socials i culturals. Junt amb aquestes dades inclouinformaci sobre les lnies martimes regulars amb escala al port, com ara ladestinaci, la freqncia, la companyia naviliera i lagent del navilier.

    El port de Tarragona tamb compta amb un Servei dAtenci al Client (SAC) per atendre qualsevol qesti que els clients puguin preguntar i per resoldre elspossibles problemes de forma coordinada i global.

    A travs daquest servei es pot sollicitar la informaci que es necessiti pel que fa a les lnies de TMCD. Tamb es pot consultar aquesta informaci al DepartamentComercial del port.

    ... www.porttarragona.es, el portal del port de Tarragona inclou totes lesdades al voltant de lAutoritat Porturia, de la seva gesti diria i de lesempreses i entitats participants.

    ... SAC (Servei dAtenci al Client) del port de Tarragona..Passeig de lEscullera, s/n, 43004 TarragonaTel: 901 116 658 / 977 259 462Fax: 977 259 440E-mail: at.client@porttarragona.esDepartament comercialTel.: 977 259 429Fax.: 977 259 440E-mail: comercial@porttarragona.es / sss@porttarragona.ess

    ... El Servei dAtenci al Client del port de Barcelona, en collaboraci amb elport de Civitavecchia, ha elaborat una guia de serveis de Short Sea Shippingdirigida a les empreses exportadores i importadores, a operadors i passatgersque necessitin un mode de transport efica entre Barcelona i Civitavecchia.Aquesta guia est orientada especialment a carregadors que exporten iimporten les seves mercaderies a travs dels dos ports i a passatgers.

    ... www.apb.es/cclink, CClink s el butllet trimestral que publica el SAC.El contingut de lesmentat butllet inclou: activitats vinculades amb elport de Barcelona, temes logstics i duaners, missions comercials, Pla deFormaci i Divulgaci SAC, notcies i guies de serveis, com la GuiadAgrupatge Martim.

    ... SAC (Servei dAtenci al Client) del port de BarcelonaPortal de la Pau, 6, 08039 BarcelonaTel.: 900 210 938 / Fax: 933 068 815E-mail: sac@apb.esWeb: www.apb.es/sacHorari:De dilluns a divendres de 09.00 a 17.00 hores (excepte festius).Durant el mes dagost, de 08.00 a 15.00 hores.

  • 85La prctica del TMCD I 1. Serveis de TMCD als ports catalans84 La prctica del TMCD I 1. Serveis de TMCD als ports catalans

    ... www.shortsea-es.org ofereix tota lactualitat referent als serveis de TMCDexistents i enllaos amb les pgines de promoci dels pasos de la UE.

    ... Associaci espanyola de promoci del TMCDCarrer Jorge-Juan 19, pis 628001 MadridTel.: (34) 917 815 441Fax: (34) 917 815 442E-mail: info@shortsea.esWeb: www.shortsea-es.org

    PORTS DE LA GENERALITAT

    Malgrat que en lactualitat cap dels ports gestionats per Ports de la Generalitat ofereixserveis de TMCD, la seva activitat diria i els seus objectius inclouen la potenciaci denous trnsits de mercaderies i del TMCD.

    Tota la informaci referent als serveis que sofereixen als seus ports es pot consultar alseu web.

    Aix mateix, es pot sollicitar tota la informaci necessria contactant amb les sevesoficines.

    ASSOCIACI ESPANYOLA DE PROMOCI DEL TMCD

    LAssociaci neix amb la intenci de facilitar el desenvolupament de cadenes competitivesde transport intermodal amb participaci rellevant del mode martim.

    ... www.portsgeneralitat.org, pgina web de lens Ports de la Generalitat,presenta tota lactualitat referent als serveis que sofereixen als seus portscomercials, pesquers i esportius.

    ... Ports de la GeneralitatCarrer del Dr. Roux, 59-61, entresl08017 BarcelonaTel.: (34) 932 060 930Fax: (34) 932 060 931 E-mail: ports.generalitat@gencat.netWeb: www.portsgeneralitat.org

  • 87La prctica del TMCD I 1. Serveis de TMCD als ports catalans86 La prctica del TMCD I 1. Serveis de TMCD als ports catalans

    En el present apartat sindiquen les caracterstiques principals dels serveis de TMCDque operen actualment als ports de Barcelona i Tarragona.

    Tot i preveient la possibilitat que algunes de les dades assenyalades experimentinvariacions amb el pas del temps, aquesta informaci serveix per descriure les principalscaracterstiques i el funcionament de les lnies de TMCD que hi ha a Catalunya.

    La informaci de cada una de les lnies sorganitza en 4 blocs independents:

    Bloc 1: Servei. Ruta: origen-destinaci (i si fa al cas, les escales). Armador i consignatari. Horaris (sortides/arribades). Tipus de servei (contenidor, ro-ro, ro-pax...). Tarifes. Temps de viatge.

    Bloc 2: Vaixells. Nom dels vaixells que operen en la mateixa ruta. Capacitat dels vaixells. Velocitat de creuer dels vaixells.

    ... Ports de la GeneralitatInformaci generalTel.: 932 060 930 / Fax.: 932 060 931E-mail: ports.generalitat@gencat.netWeb: www.portsgeneralitat.org

    ... Associaci espanyola de promoci del TMCDInformaci generalTel.: 917 815 441/ Fax.: 917 815 442E-mail: info@shortsea.esWeb: www.shortsea-es.org

    1.2 Serveisactualsde TMCD

    ... Els webs dels ports de Barcelona i de Tarragona, www.apb.es iwww.porttarragona.es, mostren de manera actualitzada els serveis deTMCD que sofereixen als respectius ports.

    COM PUC SABER QUINS SERVEIS DE TMCD HI HA ALS PORTS CATALANS?

    ... Autoritat Porturia de BarcelonaServei dAtenci al ClientTel.: 900 210 938 / Fax.: 933 068 815E-mail: sac@apb.esWeb: www.apb.es/sac o www.apb.es/cclink

    ... Autoritat Porturia de TarragonaServei dAtenci al ClientTel.: 901 116 658, 977 259 462 / Fax.: 977 259 440E-mail: at.client@porttarragona.esDepartament comercialTel.: 977 259 429 / Fax.: 977 259 440E-mail: comercial@porttarragona.es / sss@porttarragona.es

  • 89La prctica del TMCD I 1. Serveis de TMCD als ports catalans88 La prctica del TMCD I 1. Serveis de TMCD als ports catalans

    SERVEI

    ARMADORNISSAN MOTOR CAR CARRIER

    http://www.nissancarrier.co.jp/en/index.html

    TIPUS DE SERVEITransport de vehiclesCONSIGNATARIMARTIMA DEL MEDITERRNEOTel +34 93 2987777 Fax +34 93 2683359

    HORARIS1 Sortida/SetmanaHoraris: 14.00 h o 22.00 h

    VAIXELLS

    NOM DELS VAIXELLSDIVERSOSCAPACITAT DELS VAIXELLSCrrega nica: 1.164 vehiclesCrrega combinada: 105 semiremolcsi 205 vehicles

    ATLANTIC SPIRIT

    VELOCITAT DEL VAIXELL18,5 nusos

    OPERATIVA PORTURIA

    TEMPS AMARRATGE VAIXELLAprox. 6 hMOLL ON ATRACA EL VAIXELLMoll GalciaMoll Andalusia

    TEMPS DE QU DISPOSA EL TRANSPORTISTAPER DEIXAR LA CRREGA AL PORTFins a 1 hora abans que finalitzi loperativade crrega del vaixell

    SUPERFCIE DE LA CAMPA90.000 m2

    HORARIS DACCS A LA CAMPADe 8:00 h a 19:45 h

    RUTA BARCELONA LIORNA CIVITAVECCHIADistncia martima: 935,26 km (505 NM)

    Bloc 3: Operativa porturia. Moll on atraca el vaixell. Temps doperacions datracada dels vaixells. Durada de les operacions destiba i desestiba. Superfcie de la campa on semmagatzemen les unitats de crrega. Horaris daccs a la campa. Temps dantelaci de qu disposa el transportista terrestre per deixar les unitats

    de crrega a la campa destinada a lemmagatzematge.

    Bloc 4: Volum i tipologia de les mercaderies transportades. Volums importats/exportats durant lltim perode. Graus docupaci dels vaixells (importaci/exportaci).

    Tot seguit es mostra la informaci de les lnies de TMCD i la seva enumeraci:

    Barcelona Liorna Civitavecchia (Car Carrier). Barcelona Algesires Las Palmas (Acciona Trasmediterrnea). Barcelona Gnova (Grandi Navi Veloci). Barcelona Civitavecchia (Grimaldi Lines). Tarragona Salern (Suardaz). Tarragona Liorna (Suardaz). Tarragona Canries Marroc (Suardaz).

  • 91La prctica del TMCD I 1. Serveis de TMCD als ports catalans90 La prctica del TMCD I 1. Serveis de TMCD als ports catalans

    1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

    600.000

    500.000

    400.000

    300.000

    200.000

    100.000

    TonescarregadesTonesdescarregadesPassatgersembarcatsPassatgersdesembarcats

    RUTA BARCELONA GNOVADistncia martima: 671 km (362,34 NM)

    SERVEI

    ARMADORGRANDI NAVI VELOCIhttp://www1.gnv.it/TIPUS DE SERVEIRORO/ROPAX (segons vaixell)

    TARIFES (font: www.mare-tir.it)543,05 per 14 ml/ple + el conductorCONSIGNATARIAGENCIA MARTIMA CONDEMINASTel +34 93 4439898 Fax +34 93 4433931passaje.bcn@amcondeninas.com

    HORARISFreqncia diria.Horaris depenent del vaixell i del dia.Dilluns-dimecres: 21.00 h, dimarts-dijous: 22.00 h,divendres: 24.00 h, diumenge: 02.00 h

    VAIXELLS

    NOM DELS VAIXELLSM/n VICTORYM/n OCEAN TRAILERCAPACITAT DELS VAIXELLSM/n OCEAN TRAILER: 2.500 m/l(2.000 m/l per a vehicles pesantsi 110 vehicles lleugers) M/n VICTORY

    VELOCITAT DEL VAIXELLM/n VICTORY: 17 nusosM/n OCEAN TRAILER: 24 nusos

    OPERATIVA PORTURIA

    TEMPS AMARRATGE VAIXELLAprox. 7 hTEMPS DE QU DISPOSA EL TRANSPORTISTAPER DEIXAR LA CRREGA AL PORT24 hores abans de la sortidaMOLL ON ATRACA EL VAIXELLPonent Nord, 20-ASUPERFCIE DE LA CAMPA25.000 m2

    HORARIS DACCS A LA CAMPADe 8:00 h a 20:00 hTEMPS DE VIATGE17 hores de Barcelona a Gnova

    VOLUMS TRANSPORTATS

    SERVEI

    ARMADORCOMPAATRASMEDITERRNEAhttp://www.trasmediterranea.es/

    TIPUS DE SERVEI: RO-ROCONSIGNATARICOMPAA TRANSMEDITERRNEAinfo@trasmediterranea.es

    HORARIS1 Sortida/SetmanaDivendres: 14.00 h

    NOM DELS VAIXELLSSUPERFAST LEVANTECAPACITAT DELS VAIXELLSPer 3400 m/l, equivalenta ms de 200 camions

    OPERATIVA PORTURIA

    VELOCITAT DEL VAIXELL22 nusos

    OPERATIVA PORTURIA

    TEMPS AMARRATGE VAIXELLAprox. 12 hMOLL ON ATRACA EL VAIXELLProlongaci Adossat, 01-C

    TEMPS DE QU DISPOSA EL TRANSPORTISTAPER DEIXAR LA CRREGA AL PORTFins a 72 hores abans de larribada del vaixellper a crrega

    SUPERFCIE DE LA CAMPA19.000 m2

    HORARIS DACCS A LA CAMPADe 8:00 h a 20:00 hTEMPS DE VIATGE12 hores de Barcelona a Las Palmas, Gran Canria

    VAIXELLS

    RUTA BARCELONA ALGESIRES LAS PALMAS, GRAN CANRIADistncia martima: 2.302 km (1.243 NM)

  • 93La prctica del TMCD I 1. Serveis de TMCD als ports catalans92 La prctica del TMCD I 1. Serveis de TMCD als ports catalans

    RUTA TARRAGONA SALERNDistncia martima: 1.167 km (630 NM)

    SERVEI

    ARMADORSUARDAZ

    http://www.flotasuardiaz.com/

    TIPUS DE SERVEI: RO-RO / CAR CARRIERCONSIGNATARISUARDIAZ TERMINAL TARRAGONA SATel. +34 977 2287112 Fax: +34 977 222856

    HORARISAproximadament 2 cops per setmanaSortides de Tarragona: dilluns i dijousSortides de Salern: dimecres i dissabte

    NOM DELS VAIXELLSLAUDACECAPACITAT DELS VAIXELLSCrrega combinada: 105 trilersi 1.164 vehicles

    LAUDACE

    VELOCITAT DEL VAIXELL19,5 nudos

    OPERATIVA PORTURIA

    TEMPS AMARRATGE VAIXELLAprox. 6 hMOLL ON ATRACA EL VAIXELLMoll GalciaMoll AndalusiaTEMPS DE VIATGE32 hores de Tarragona a Salern

    TEMP DE QU DISPOSA EL TRANSPORTISTAPER DEIXAR LA CRREGA AL PORTFins a 1 hora abans que finalitzi loperativade crrega del vaixellSUPERFCIE DE LA CAMPA90.000 m2

    HORARIS DACCS A LA CAMPADe 8:00 h a 19:45 h

    VAIXELLS

    VOLUMS TRANSPORTATS

    VOLUM DE MERCADERIESImportaci: 118.228 vehicles;6.418 semiremolcsExportaci: 159.545 vehicles;5.560 semiremolcs

    1998 1999 2004 2001 2002 2005 2004 2005

    600.000

    500.000

    400.000

    300.000

    200.000

    100.000

    0

    TonescarregadesTonesdescarregadesPassatgersembarcatsPassatgersdesembarcats

    RUTA BARCELONA CIVITAVECCHIADistncia martima: 812,15 km (438,56 NM)

    SERVEI

    ARMADORGRIMALDI GROUPNAPOLIhttp://www.grimaldi.napoli.it/TIPUS DE SERVEIROPAX

    TARIFES (font: www.mare-tir.it)694 per 14 ml/ple + el conductorCONSIGNATARICOMPAA TRASMEDITERRNEAGRIMALDI LOGSTICA ESPAAinfo@trasmediterranea.es

    HORARISFreqncia diriaDilluns-dissabte: 19.00 h

    VAIXELLS

    NOM DELS VAIXELLSEUROSTAR ROMAEUROSTAR BARCELONAVELOCITAT DEL VAIXELLEUROSTAR BCN: 32 nusosEUROSTAR ROMA: 27 nusos

    EUROSTAR BARCELONA

    OPERATIVA PORTURIA

    TEMPS AMARRATGE VAIXELLAprox. 5 hMOLL ON ATRACA EL VAIXELLSan Beltrn, 19A y 19B TEMPS DE QU DISPOSA EL TRANSPORTISTAPER DEIXAR LA CRREGA AL PORTFins a 24 h abans de larribada del vaixellper a la crrega i fins a 3 h abans de la sortida del vaixellSUPERFCIE DE LA CAMPA30.000 m2

    HORARIS DACCS A LA CAMPADe 8:00 h a 20:00 hTEMPS DE VIATGE19 hores de Barcelona a Civitavecchia

    VOLUMS TRANSPORTATS

  • 95La prctica del TMCD I 1. Serveis de TMCD als ports catalans94 La prctica del TMCD I 1. Serveis de TMCD als ports catalans

    RUTA TARRAGONA CANRIES MARROCDistncia martima: 3.518 km (1.900 NM)

    SERVEI

    ARMADORSUARDAZ

    http://www.flotasuardiaz.com/

    TIPUS DE SERVEI: RO-RO / CAR CARRIERCONSIGNATARISUARDIAZ TERMINAL TARRAGONA SATel. +34 977 2287112 Fax: +34 977 222856

    HORARISAproximadament 1 cop per setmana

    NOM DELS VAIXELLSGALICIACAPACITAT DELS VAIXELLSCrrega nica: 1.164 VehculosCrrega combinada: 105 semiremolcsi 205 vehicles

    GALICIA

    VELOCITAT DEL VAIXELL19,5 nusos

    VAIXELLS

    OPERATIVA PORTURIA

    TEMPS AMARRATGE VAIXELLAprox. 6 hMOLL ON ATRACA EL VAIXELLMoll GalciaMoll AndalusiaTEMPS DE VIATGE72 hores de Tarragona-Canries-Marroc

    TEMPS DE QU DISPOSA EL TRANSPORTISTAPER DEIXAR LA CRREGA AL PORTFins a 1 hora abans que finalitzi loperativade crrega del vaixellSUPERFCIE DE LA CAMPA90.000 m2

    HORARIS DACCS A LA CAMPADe 8:00 h a 19:45 h

    VOLMENES TRANSPORTADOS

    VOLUM DE MERCADERIESImportaci: 18.228 vehicles;6.418 semiremolcsExportaci: 159.545 vehicles;5.560 semiremolcs

    RUTA TARRAGONA LIORNADistncia martima: 790 km (427 NM)

    SERVEI

    ARMADORSUARDAZ

    http://www.flotasuardiaz.com/

    TIPUS DE SERVEI: RO-RO / CAR CARRIERCONSIGNATARISUARDIAZ TERMINAL TARRAGONA SATel. +34 977 2287112 Fax: +34 977 222856

    HORARISSortides de Tarragona: dilluns i dijous: 18.00 hSortides de Liorna: dimarts: 01.30 h i dissabte: 13.30 h

    NOM DELS VAIXELLSSUAR VIGOCAPACITAT DELS VAIXELLSCrrega nica: 1.164 VehculosCrrega combinada: 105 semiremolcsi 205 vehicles

    SUAR VIGO

    VELOCITAT DEL VAIXELL19,5 nudos

    VAIXELLS

    OPERATIVA PORTURIA

    TEMPS AMARRATGE VAIXELLAprox. 6 hMOLL ON ATRACA EL VAIXELLMoll GalciaMoll AndalusiaTEMPS DE VIATGE22 hores de Tarragona a Liorna

    TEMPS DE QU DISPOSA EL TRANSPORTISTAPER DEIXAR LA CRREGA AL PORTFins a 1 hora abans que finalitzi loperativade crrega del vaixellSUPERFCIE DE LA CAMPA90.000 m2

    HORARIS DACCS A LA CAMPADe 8:00 h a 19:45 h

    VOLUMS TRANSPORTATS

    VOLUM DE MERCADERIESImportaci: 18.228 vehicles;6.418 semiremolcsExportaci: 159.545 vehicles;5.560 semiremolcs

  • 97La prctica del TMCD I 2. Tipus de contracte i legislaci

    s en aquest punt quan apareix la figura de lagent del navilier. En el pas anterior, les Autoritats Porturies informaven els transportistes terrestres sobre els serveis de TMCD que sofereixen a les seves installacions i facilitaven les dades de contactede lagent navilier.

    AGENT DEL NAVILIER

    Tots els agents que intervenen en la cadena del TMCD i que es presenten en el blocteric sn necessaris i importants, per t especial rellevncia la figura de lagentdel navilier (tamb anomenat agent consignatari dels vaixells o Ship Agent), acausa de les funcions que desenvolupa i que a continuaci es comenten.

    En general, lagent del navilier s lencarregat de gestionar, davant ladministraciporturia, tot el que es necessita per al rpid despatx del vaixell al port, i obtenirels permisos dentrada i sortida, els avisos a prctics, les inspeccions sanitries, els amarradors i els remolcs; dauxiliar el capit en les gestions davant organismesadministratius i judicials; de realitzar les gestions i contractes necessaris per alssubministraments, pertrets o reparacions del vaixell que se li encarreguin i decontractar els membres de la tripulaci per al seu embarcament o repatriaci. A ms, pot desenvolupar les funcions referides a les mercaderies transportades alvaixell consignat, mentre estiguin sota la responsabilitat del navilier o propietari del vaixell i al port on tingui encarregada la consignaci.

    ... Per registrar-se en un port, un consignatari ha de presentar un escrit desollicitud dirigit al director de lAutoritat Porturia i adjuntar la segentdocumentaci:

    Cpia dEscriptura de Constituci de lEmpresa.. Poders notarials. Alta de lImpost dActivitats Econmiques en lactivitat dagent

    consignatari de vaixells.

    Aval segons el model del BOP (Butllet Oficial de la Provncia). Memria descriptiva de les activitats que motiven el donar-se dalta. Declaraci de no trobar-se en cap de les circumstncies de lart.

    20 de la Llei 13/1995, de contractes amb les Administracions Pbliques.

    Certificat de la Seguretat Social. Certificat de lAgncia Tributria amb la confirmaci destar al corrent

    de les obligacions tributries.

    96 La prctica del TMCD I 2. Tipus de contracte i legislaci

    2.1 Com escontractael servei?

    ... Lagent del navilier, el noli, conferncies martimes, el coneixementdembarcament

    Desprs dhaver-se informat de les lnies de TMCD existents, el segent pas que eltransportista ha de fer s aprofundir al voltant de les caracterstiques dels serveis de TMCD i la seva forma de contractaci.

    2. TIPUS DECONTRACTE I LEGISLACI

    A Espanya, lagent del navilier, segons la modificaci de la Llei de Ports de lEstat i de la Marina Mercant, s responsable directe davant lAutoritat Porturia de les liquidacionsde tarifes o de serveis prestats al vaixell que representa en el port. I s el mateixConsell dAdministraci Porturia lrgan competent per resoldre les sollicitudsdautoritzaci de lactivitat de consignataris de vaixells.

  • La Comissi Europea ha presentat una proposta per derogar el Reglament(CEE) nm. 954/79 del Consell relatiu a la ratificaci pels estats membredel Conveni de les Nacions Unides sobre un codi de conducta per a lesconferncies martimes. La Comissi inclou les lnies de cabotatge i les queno fan viatges regulars ni tenen itineraris fixos. Aquesta proposta de laComissi significa posar fi a lexempci de la qual es beneficien les empresesque formen part de conferncies martimes i iniciar la desregulaci de lesrutes servides per vaixells de lnia regular.

    99La prctica del TMCD I 2. Tipus de contracte i legislaci

    La responsabilitat del consignatari s un dels punts ms controvertits i confusos dela situaci jurdica actual. Al llarg de la histria, els jutges han utilitzat diferents tesisper condemnar o no els consignataris davant els danys ocasionats a la mercaderiadurant el transport martim. Les ltimes sentncies aplicades absolen el consignataridels danys a la mercaderia produts durant el transport i els traslladen al navilier oarmador.

    La norma bsica reguladora de les relacions entre els armadors de vaixells i elsagents consignataris s la Llei 12/1992 del 27 de maig relativa al contracte dagnciai que incorpora el contingut de la Directiva 86/653/CEE.

    Lagent del navilier informa el transportista terrestre de les caracterstiques delservei de TMCD com ara: horaris, freqncies, temps de viatge, operativa... i del seu cost, que es coneix amb el nom de noli.

    EL NOLI

    s el cost defectuar el transport martim dun port a un altre i s una quantitateconmica fixada per larmador o la conferncia martima.

    Hi ha molts aspectes que incideixen en el cost del noli. Els ms destacats sn: la distncia entre ports, els volums de crrega, el nombre de conferncies i les lnieso vaixells que uneixen cada port, aix com les seves dimensions i freqncies.

    ... Les tarifes de nolis de les lnies o de les conferncies sn exclusivesdaquestes, per tenint en compte el carcter de transport pblic amb elqual normalment es cataloguen els transports de lnia regular, sn nombrososels pasos que en demanen el registre a les autoritats martimes nacionals i fins i tot alguns nexigeixen laprovaci.s.

    ... Als Estats Units les tarifes no noms han de ser registrades a les oficinesde la Comissi Martima Federal, a la qual sha de comunicarinmediatament qualsevol modificaci, sin que shan daplicar amb estricterigor. Aix significa que s preceptiu que la facturaci a lusuari sajustiabsolutament al que es preveu a les tarifes vigents.

    98 La prctica del TMCD I 2. Tipus de contracte i legislaci

    CONFERNCIES MARTIMES

    Les conferncies martimes, que agrupen empreses navilieres que presten serveisregulars de transport internacional de crrega, especialment en rutes entre Europai Nord-amrica i entre Europa i lExtrem Orient, gaudeixen duna exempci de lesnormes antimonopoli que els va concedir el Consell de Ministres de la UE fa prop de vint anys. Lexempci, que permet fixar els preus i limitar loferta, protegeix elsmercats de cada conferncia i dificulta laccs de nous armadors.

  • 101La prctica del TMCD I 2. Tipus de contracte i legislaci100 La prctica del TMCD I 2. Tipus de contracte i legislaci

    ... FEPORTS ha desenvolupat el projecte ACCESS (Advanced ContactCentre for the Enhancement of Shortsea Shipping) basat en la tecnologiaweb, per facilitar laccs del transport per carretera a les autopistes delmar. Entre els socis del projecte hi ha PORTEL per part espanyola, ReteAutostrade Mediterranee (RAM) i Confitarma per part italiana i Armateursde France per part francesa.El projecte ACCESS preveu lactivaci duna base de dades que permetrgestionar, duna manera protegida i segura, les accions necessries peragilitzar lembarcament dels mitjans de transport de mercaderies(camions, articulats, remolcs) extensible gradualment a totes les lniesactives presents al Mediterrani. A ms, dacord amb el que manifesta laRAM, podr servir per gestionar el sistema decob itali amb el qualsajudar econmicament els transportistes per carretera que utilizin elsserveis de TMCD susceptibles de rebre ajuts.

    Aquestes mesures o acords de fidelitat, els pools, vinculen lactuaci de lesempreses participants en aquestes fusions, on sefectua una posada en com de les crregues i els nolis. Aquestes mesures o acords de fidelitat poden consistir en descomptes tarifaris per als usuaris dels serveis prestats pels membres de laconferncia o en loferta al mercat dalgun vaixell a un noli molt baix amb lobjectiu de desbancar completament els armadors no participants.

    En lactualitat i noms tenint en compte les lnies de trnsit ms rellevants, elnombre de conferncies voreja les 350. Tanmateix, han perdut gran part del seucontrol a causa, principalment, de les crisis econmiques.

    Per contractar-ne el servei s necessari que el transportista realitzi anteriormentuna reserva dembarcament. Aquest pas s semblant al que es realitza habitualmentper contractar un servei de transport de passatge i s imprescindible per assegurar-se un espai a la bodega del vaixell per transportar les mercaderies desitjades.

    Lesmentada reserva la realitza el transportista davant lagent del navilier, via telfon,fax o e-mail, aportant la segent informaci:

    Nom i dades de lempresa. Data dembarcament. Tipus de crrega: semiremolc, cami Matrcula del vehicle. Tipus de mercaderia. Cal especificar si es tracta de mercaderia especial:

    refrigerada, perillosa, animals...

    Pes i longitud. Dades del xofer/s en el cas que viatgin al vaixell.

    El contracte del transport martim en el TMCD es realitza principalment en rgim deconeixement dembarcament. En el transport martim es distingeixen dues formes decontractaci:

    Per plissa de noliejament, on es contracta tot el volum til del vaixell i s habitualper a crregues homognies.

    Per coneixement dembarcament, quan es contracta una part del volum tildel vaixell.

    CONEIXEMENT DEMBARCAMENT

    El contracte per coneixement dembarcament sutilitza per a vaixells de lnia regular i crregues que no siguin de vaixell complet. s regulat pel conveni de Brussellesdel 1924. Aquesta norma internacional va ser modificada posteriorment pelsprotocols de Brusselles del 1968 (Regles de Visby) i del 1979.

  • 102 103La prctica del TMCD I 2. Tipus de contracte i legislaci

    2.2 Quina s la legislacidel TMCD?

    ... CMR, coneixement dembarcament, obligacions i responsabilitats de lesparts que firmen el contracte, assegurances i normes internacionals decompravenda, el transitari

    El TMCD s un sistema integral format per dos o ms modes de transport, amb unesquema de porta a porta que aplica la legislaci internacional per als contractesde transport de cada un dels modes.

    Els contractes consisteixen en acords de voluntats entre un operador de transport(companyia naviliera, ferroviria o de carretera o un operador de transportmultimodal) i un usuari del servei de transport (exportador, importador o mitjancer)pel qual el primer es compromet a transportar la crrega des dun determinat origenfins a la destinaci que se li indiqui, a canvi dun preu determinat.

    Els contractes de transport sn regits per normes nacionals i internacionals i esformalitzen en documents el format dels quals varia segons el mode de transport.

    Taula 7.Normes internacionals deltransport de mercaderiesi documents que materialitzenel contracte.

    Norma Convenio de GinebraCMRConveni de BrussellesRegles de l'Haia-Visby

    Document fsic Coneixement dembarcamentCarta de port de la carretera

    Transport martimTransport per carretera

    La prctica del TMCD I 2. Tipus de contracte i legislaci

    COM ES CONTRACTA EL SERVEI?

    AG

    ENT

    DEL

    NA

    VILI

    ER

    TRA

    NSP

    OR

    TIST

    A

    Firmar el coneixement dembarcament

    Confirmar la reserva despai al vaixell

    Comunicar el preu del noli

    Abonar el preu del noli

    Confirmar la reserva sollicitada

    Contactar via telfon/fax/e-mail per realitzaruna reserva despai al vaixell ro-ro

    Facilitar les dades de la mercaderia(tipus, pes, destinaci...) i el vehicle

  • 104 105La prctica del TMCD I 2. Tipus de contracte i legislaciLa prctica del TMCD I 2. Tipus de contracte i legislaci

    En tots els casos, els contractes han de consignar les segents dades:

    Lloc i data de la celebraci. Nom i adrea de loperador de transport, del carregador (propietari de la crrega)

    i del consignatari (a qui se li haur de lliurar la crrega a destinaci).

    Lloc i data en la qual va ser rebuda la mercaderia per loperador de transport i destinaci on haur de ser lliurada.

    Descripci de la crrega (tipus, naturalesa, quantitat, volum, pes brut i net,embalatge, marques especials i valor declarat de la mercaderia).

    Costos de transport i import dels interessos per demora en el lliurament. Instruccions relacionades amb la crrega, del carregador (propietari) a loperador

    de transport.

    Llista de documents lliurats a loperador de transport. Instruccions i dades especfiques de cada mode de transport.

    ... En el cas que la mercaderia registri algun dany en el tram martim, el carregador exigir responsabilitats al transportista a qui ha contractat elservei de transport porta a porta, i al seu torn, el transportista en demanara larmador (o al consignatari de larmador) que ha contractat el servei deltram martim. s molt important recordar que el conveni CMR no respondavant les incidncies ocasionades en el tram martim. En aquest cas, eltransportista ha de contractar un suplement dassegurana, habitualment,anomenat clusules angleses.

    LEGISLACI APLICABLE AL TRANSPORT INTERNACIONAL DE MERCADERIESPER CARRETERA

    El contracte de transport internacional de mercaderies per carretera ve regulat en elconveni CMR, subscrit a Ginebra el 19 de maig del 1956 i ratificat per Espanya el 1974.

    Aquest conveni saplica a tots els contractes de transport pblic (no realitzats pelmateix carregador) de mercaderies per carretera en els quals el lloc de crregai el lloc de lliurament estiguin situats en dos pasos diferents, sempre que almenys un daquests sigui firmant del conveni.

    El contracte regulat per aquest conveni s consensual i necessriament sha dedocumentar mitjanant una carta de port. La carta de port, coneguda com a carta de port CMR, sha dexpedir en tres exemplars originals firmats pel remitent i eltransportista: el primer exemplar queda en poder del remitent, el segon acompanyarles mercaderies i el tercer per al poder del destinatari.

    Com a regla general, la responsabilitat del transportista ve limitada, llevat casos defrau, a 8,33 drets especials de gir per quilogram de mercaderia transportada(equivalent a uns 10 euros per quilo).

    LEGISLACI APLICABLE AL TRANSPORT INTERNACIONAL DE MERCADERIESPER VIA MARTIMA

    El contracte per coneixement dembarcament ha estat un dels instruments del dretmartim amb ms acollida en lmbit internacional. A Espanya sintrodueix a la Llei del 22 de desembre del 1949 de transport martim de mercaderies en rgim deconeixement dembarcament. La UNCITRAL (United Nations Comissions for theUnification of Internacional Trade Law) va elaborar un conveni, firmat a Hamburg el 1978, cridat a substituir el del 1924, malgrat que en la majoria de pasos no haentrat en vigor.

    .. .

  • 107La prctica del TMCD I 2. Tipus de contracte i legislaci106 La prctica del TMCD I 2. Tipus de contracte i legislaci

    El contracte es plasma en un document anomenat coneixement dembarcament.Aquest s, segons les Regles dHamburg (article 1r): Document que prova uncontracte de transport martim i acredita que el portador ha pres al seu crrec o hacarregat les mercaderies, i en virtut del qual aquest es compromet a lliurar-lescontra la presentaci del document. Constitueix aquest comproms la disposiciinclosa en el document segons la qual les mercaderies shan dentregar a lordreduna persona determinada, a lordre o al portador.

    Els models ms usuals de coneixement dembarcament sn: CONGENBILL iINTANKBILL 78 (tots dos per a trnsits granelers) i CONLINEBILL de la BIMCO, queva ser modernitzat el 1973 pel VISCONBILL, que incorpora les Regles de Visby.

    El coneixement dembarcament t quatre funcions:

    Com que s firmat pel capit, s un document que prova que la crrega ha estatembarcada.

    s un document on figuren les clusules del contracte (tipus de plissa i clusulesms importants).

    s un ttol representatiu de la mercaderia, sn documents transferibles i vendiblesdun titular a un altre.

    s un document necessari per presentar a les duanes (a Espanya).

    ... LAgncia Martima Condeminas (consignatria de la lnia de TMCDentre Barcelona i Gnova de larmador Navi Grandi Veloci) perita tots els camions i plataformes que embarquen i desembarquen als dos ports i,en el cas que durant el tram martim hagin registrat algun desperfecte,sufraga els danys ocasionats.

    La finalitat del contracte s amparar els carregadors (transportistes) davant larmador.El transportista necessita tenir un control sobre el transport de les seves mercaderies.Aquests contractes no solament beneficien els transportistes, sin tamb altresinteressats com les entitats asseguradores, les entitats bancries o les cambres decomer, i constitueix un comproms entre les dues parts, amb una srie dobligacionsi responsabilitats.

    Obligacions de les parts:

    Les obligacions de cada una de les parts del contracte sn les segents:

    Obligacions del portador (del navilier):1. Transportar i custodiar les mercaderies. El transport ha de seguir la ruta prevista

    i la custdia sextn des de la recepci de les mercaderies fins al seu lliurament.

    2. Gesti nutica del vaixell, que haur destar muntat, equipat i perfectament aprovisionat en perfectes condicions de navegabilitat.

    3. La zona del vaixell on es dipositen les mercaderies haur destar en perfectes condicions per preservar-ne el bon estat. Aix mateix, ha de cuidar la crrega i descrrega de les mercaderies.

    4. Un cop rebudes les mercaderies que cal transportar haur demetre un coneixement dembarcament, demanat al carregador.

    5. Sencarregar de la descrrega de les mercaderies, en el seu cas i les entregar al destinatari.

    Obligacions del carregador (transportista):1. Dipositar les mercaderies a bord o al costat del vaixell, segons shagi pactat.

    2. Pagar el noli o preu del transport.

    3. Retirar les mercaderies al port darribada, personalment o a travs de la personaconsignada o que es trobi en possessi del coneixement dembarcament.

  • 109La prctica del TMCD I 2. Tipus de contracte i legislaci108 La prctica del TMCD I 2. Tipus de contracte i legislaci

    Responsabilitats de les parts:

    El portador (navilier) s responsable de tota prdua o dany que resulti dunanegligncia seva o dels seus servidors, llevat que provi que ell o els seus servidors o agents no han originat amb la seva negligncia la prdua o dany. Aix, les Regles de l'Haia i l'Haia-Visby preveuen en aquest sentit el segent a larticle 4t:

    1. Ni el portador ni el vaixell seran responsables de les prdues o danys que provinguin o resultin de la falta de condicions del vaixell per navegar, llevat que sigui imputable a falta de la deguda diligncia raonable per part del portador per posar el vaixell en estat de navegar o per assegurar lequip o aprovisionament convenients, o preparar o posar en estat les bodegues, cambres frigorfiques i tots els altres llocs del vaixell on les mercaderies es carreguin, de manera que siguin apropiats per a la recepci, transport i conservaci de les mercaderies.

    2. Ni el portador ni el vaixell seran responsables de la prdua o dany que resultin o provinguin:

    a. Dactes, negligncia o falta del capit, mariner, pilot o del personal destinat pel portador

    a la navegaci o a ladministraci del vaixell; per no exoneraran el portador els actes,

    negligncia o falta del personal esmentat en relaci amb el maneig, cura i custdia del

    carregament..

    b. Dincendi, llevat que hagi estat ocasionat per fet o falta del portador.

    c. De perills, danys o accidents de mar o daltres aiges navegables.

    d. De fora major.

    e. De fet de guerra.

    f. Del fet denemics pblics.

    g. De detenci o embargament per sobirans, autoritats o pobles o dun embargament judicial.

    h. De restricci de quarantena.

    i. Dun acte o omissi del carregador o propietari de les mercaderies o del seu agent o

    representant.

    j. De vagues, lock-outs, o daturades o de traves imposades, totalment o parcialment,

    al treball, per qualsevol motiu.

    k. De motins o pertorbacions civils.

    l. De salvament o temptativa de salvament de vides o bns al mar.

    m. De disminuci en volum o pes o de qualsevol altra prdua o dany resultants de vici

    ocult, naturalesa especial o vici propi de la mercaderia.

    n. Dembalatge insuficient.

    o. Dinsuficincies o imperfeccions de les marques.

    p. Dels vicis ocults que escapen a una diligncia raonable.

    q. De qualsevol altra causa que no procedeixi de fet o falta del portador, o de fet o falta

    dagents o encarregats del portador; per les costes de la prova incumbiran la persona

    que reclami el benefici daquesta exempci, i a ella correspondr demostrar que la

    prdua o danys no han estat produts per falta personal, fet del portador ni per falta o

    fet dels agents encarregats del portador.

    Com a norma general sentn que el carregador (transportista) ser responsable de laprdua o dany sofert pel portador quan aquesta prdua o dany hagin estat causats perculpa duna negligncia del carregador, els seus empleats o agents.

    Daquesta manera, s obligaci del carregador fer una correcta descripci de lanaturalesa de les mercaderies, les seves marques, numeraci i pes, i seranresponsabilitat seva les prdues o danys que es puguin derivar de lincomplimentdaquesta obligaci.

    Altres documents relacionats amb lembarcament i que el transportista ha deconixer sn les assegurances i les condicions ms comunes usades en el comerinternacional per a la compravenda de les mercaderies, conegudes com els incotermsi els contractes dassegurana.

  • 111La prctica del TMCD I 2. Tipus de contracte i legislaci110 La prctica del TMCD I 2. Tipus de contracte i legislaci

    ... Els incoterms fan referncia al contracte de compravenda entre elcomprador i el venedor i indiquen quina part es responsabilitza del transport.

    .. .

    INCOTERMS

    Els incoterms es refereixen a termes comercials usats en contractes de compravendade mercaderies. No es tracta de termes concebuts per a contractes de transport per,tenint en compte que lactivitat del transport s originada per una transacci comercial,s necessari compaginar les condicions del transport amb les condicions comercialsde les seves operacions de compravenda.

    Els incoterms sn normes internacionals acceptades per tots els governs i autoritats i tenen com a objectiu evitar disputes, malentesos i conflictes que es poden generar al malinterpretar les activitats de comer internacional en els diferents pasos.

    Van ser establerts per la Cambra de Comer Internacional el 1936 i han estatmodificats sis cops, lltim anomenat Incoterms 2000. Les seves funcions fonamentalssn dues:

    Duna banda, socupen de regular els drets i obligacions de les parts involucradesen un contracte de compravenda quant al transport i el lliurament de les mercaderiesvenudes/comprades.

    I de laltra, estableixen de forma clara el moment en el qual la propietat del b dela compravenda es traspassa del comprador al venedor. Aix s important en el casen el qual les mercaderies es perdin per fora major (naufragis...) perqu indica sis el comprador o el venedor qui nassumeix la prdua.

    Els incoterms ms usats en el transport martim sn els segents:

    FAS (Free Alongside Ship-franc a moll). Labreviatura va seguida del nom del portdembarcament. El venedor es compromet a posar la mercaderia despatxada deduana per a lexportaci al costat del vaixell, suportant les despeses fins al momentdel lliurament. El comprador es compromet a fer-se crrec de la mercaderia tanbon punt s posada a la seva disposici i assumeix totes les despeses i riscos queimplica transportar-la al lloc de destinaci.

    FOB (Free on Board-franc a bord). Va seguit del nom del port dembarcament, per ex.FOB Tarragona. Significa que la mercaderia s posada a bord del vaixell amb totes les despeses, drets i riscos a crrec del venedor fins que la mercaderia hagi passat la borda del vaixell, excloent-ne el noli. Exigeix que el venedor despatxi la mercaderiadexportaci.

    CFR (Cost & Freight-cost i noli). Labreviatura va seguida del nom del port dedestinaci. El preu comprn la mercaderia posada al port de destinaci, amb nolipagat per assegurana no coberta. El venedor ha de despatxar la mercaderia a la duana i solament es pot usar en el cas de transport per mar o vies navegablesinteriors.

    CIF (Cost, Insurance & Freight-cost, assegurana i noli). Labreviatura va seguidadel nom del port de destinaci i el preu inclou la mercaderia posada al port dedestinaci amb noli pagat i assegurana coberta. El venedor contracta lassegurana ipaga la prima corresponent. El venedor noms est obligat a aconseguir unaassegurana amb cobertura mnima.

    DES (Delivered ex Ship-lliurat a vaixell). El venedor compleix la seva obligaci quanposa la mercaderia a disposici del comprador a bord del vaixell al port de destinaci,sense despatxar-la a la duana per a la importaci.

    DEQ (Delivered ex Quay, Duty Paid-lliurat a moll, drets pagats). El venedor compleixla seva obligaci quan posa a disposici del comprador la mercaderia sobre el mollal port de destinaci convingut, despatxada a la duana per a la importaci.

  • 113La prctica del TMCD I 2. Tipus de contracte i legislaci112 La prctica del TMCD I 2. Tipus de contracte i legislaci

    contracte sn molt similars, independentment que es contractin en un pas o un altre,i es basen en les anomenades clusules angleses (I.C.C.).

    Assegurar o no la crrega s potestat del propietari en cada moment. Habitualment lacrrega sempre sassegura mitjanant contractes. Les tres modalitats ms conegudes i ms utilitzades internacionalment sn les sancionades per lInstitut dAsseguradors de Londres (Institute of London Underwriters, ILU), anomenades Clusules de lInstitutper a Mercaderies (ICC):

    Institute Cargo Clauses (I.C.C.-A). Equivalent a un tot risc tcnic. s la clusulaque ofereix la cobertura ms mplia existent en el mercat assegurador.

    Institute Cargo Clauses (I.C.C.-B). Equivalent a un tot risc accidental de mar.Inclou mullades per aigua i prdua total dembalums per caiguda en la crrega i la descrrega.

    Institute Cargo Clauses (I.C.C.-C). Equival a les condicions generals de la plissaespanyola. Estn la durada de lassegurana fins al lliurament al magatzem delreceptor o fins a un perode de 60 dies desprs de la descrrega, el que primersucceeixi.

    ... Generalment, les asseguradores utilitzen clusules tradudes de langls i neliminen a voluntat alguns detalls, com ara que en cas de dubte, preval la traducci/legislaci anglesa o que tots aquells riscos que no estanexpressament exclosos estan inclosos. La inexistncia dels esmentats pargrafsa les clusules en fan perdre el sentit real i les converteixen en un multiriscdembarcacions com altres del mercat.

    .. .

    CONTRACTES DASSEGURANCES

    Els incoterms estan limitats a lmbit dels drets i obligacions de les parts duncontracte de compravenda referits al lliurament de les mercaderies venudes i noafecta el altres contractes en una compravenda internacional com el contracte detransport o lassegurana de la crrega. Igual que en el comer internacional, shaanat produint una homogenetzaci en els termes dels contractes de compravenda i fins i tot sha creat un rgan supranacional que regula els intercanvis internacionals(Cambra de Comer Internacional). En el mn de lassegurana tamb sha produtaquesta homogenetzaci, de manera que tant les cobertures com els tipus de

    ... www.iccwbo.org A la pgina web de la Cambra de Comer internacionales poden consultar totes les activitats de lorganitzaci pel que fa alcreixement i el desenvolupament del comer internacional, aix com ladescripci dels diferents incoterms.

    Figura 19. Esquema orientatiu delsdiferents contractes incoterms.Font: www.seguridad-online.com.ar.

  • 115La prctica del TMCD I 2. Tipus de contracte i legislaci114 La prctica del TMCD I 2. Tipus de contracte i legislaci

    ... La FETEIA (Federaci Espanyola de Transitaris ExpedidorsInternacionals i Assimilats) ha recordat la necessitat que lAdministraciplantegi noves lnies de transport martim de curta distncia entre el marMediterrani i Frana, i Grcia i els pasos en creixement de lOrientPrxim. Els transitaris consideren que resultaria molt positiu iniciarserveis amb aquests pasos perqu es troben en ple procs dexpansicomercial i econmica.

    Els riscos relatius a la crrega susceptibles de cobertura en relaci amb vaixells propiso noliejats poden ser els segents:

    Prdues, faltes, danys i altres responsabilitats. Disposici de crregues avariades. Falta de retirada de la mercaderia pel destinatari. En el cas dels transbords, responsabilitats per prdues, faltes, danys i daltres

    relacionades amb mercaderies transportades per mitjans diferents del vaixell associat.

    Responsabilitats per danys i indemnitzacions a terceres persones (no a tripulants). Responsabilitats per prdua o danys a propietats de tercers subjectes en tots els

    casos a una srie de condicions detallades en les Regles del Club.

    Els conceptes exposats en aquest bloc requereixen un bon coneixement del mercat detransports i dels seus procediments administratius.

    Existeix la figura del transitari que, sense posseir cap mitj de transport propi, ajuda ocomplementa els exportadors i importadors en lexpedici de mercaderies fins a la sevadestinaci final.

    EL TRANSITARI

    s un professional especialitzat, regulat per la Llei 16/1987 de lOrdenaci delsTransports Terrestres (LOTT), amb ampli coneixement del sector del transportinternacional, que projecta, coordina, controla i dirigeix totes les operacionsnecessries per efectuar el transport i la logstica de les mercaderies.

    Els serveis del transitari comencen quan el client necessita que la seva mercaderiasigui transportada, principalment, a escala internacional. Llavors, el transitari realitzaun estudi consensuat amb el client de litinerari i els mitjans de transport a utilitzar i eligeix les millors solucions dacord amb els costos, els temps i la seguretat.

    Un dels avantatges ms importants que ofereixen els transitaris s la seva capacitatdoferir transports porta a porta. Per fer-ho, freqentment, fan s del transportmultimodal, que consisteix en la combinaci de diferents mitjans de transport en un mateix viatge.

    Amb ls ms ests del TMCD, en el qual els camions i/o els remolcs es carregen a lesbodegues dels vaixells, alguns transitaris posseeixen i gestionen espais a les terminalsde crrega, ports, aeroports i estacions de ferrocarril, amb la qual cosa les operacionsde crrega i descrrega es poden realitzar amb ms rapidesa.

    ... Sn exclusions generals per a totes les modalitats de cobertura de les ICC: la conducta dolosa, la prdua de pes, les minves, la insuficinciadembalatge, el vici propi, les demores, la insolvncia de naviliers o els seus mandataris, la fisi nuclear o la fusi radioactiva, la innavegabilitatconeguda, la guerra i les vagues.

    .. .

  • 117La prctica del TMCD I 3. Estructura de temps i costos del TMCD

    3.1 Quina slestructurade tempsdel TMCD?

    ... Els carreteigs terrestres, les operacions porturies, el temps de navegaci...

    En termes de temps cal tenir present que, en general, el transport martim s ms lent que el transport per carretera perqu la velocitat dels vaixells s ms lenta encomparaci amb la dels camions i perqu la cadena multimodal ha dincloure elstemps necessaris per canviar dun mode de transport a un altre.

    Per aquest motiu, la majoria de relacions origen-destinaci del TMCD presenten tempstotals de trajecte ms elevats que els del mode de carretera.

    Tanmateix, lalternativa del TMCD ofereix una srie davantatges que, malgrat que en termes globals de temps no sempre signifiquen un estalvi, s que en racionalitzen la distribuci i, amb una planificaci adequada de la cadena logstica, permetenoptimitzar el procs del transport. Els principals avantatges sn els segents:

    Durant el trajecte martim, el TMCD permet absorbir els temps de descans obligat dels conductors (si aquests viatgen amb la plataforma).

    En el cas que el conductor del cami no viatgi al vaixell i noms ho faci la plataforma apareix una oportunitat de negoci molt interessant, ats que la plataforma s lelement que consumeix el temps de viatge i no el xofer del cami, la qual cosa permet a lltim realitzar una activitat diferent a la dacompanyar purament la mercaderia.

    116 La prctica del TMCD I 2. Tipus de contracte i legislaci

    QUINA S LA LEGISLACI DEL TMCD?

    Contracte del servei del transportista terrestre.Opcionalment shi pot incorporar una assegurana addicional

    que inclou el CMR.

    CMR CONVENIDE GINEBRA

    COMPRADORO VENEDOR

    TRANSPORTISTA

    INCOTERMCOMPRADOR VENEDOR

    Contracte de compravenda per a tots els modes de transport.Indica qui s el responsable de la mercaderia

    de cada tram de la cadena.

    Contracte del servei del transport martim.

    CONEIXEMENT DEMBARCAMENTTRANSPORTISTA

    AGENTDEL NAVILIER

    3. ESTRUCTURADE TEMPS I COSTOS DEL TMCD

  • 118 119La prctica del TMCD I 3. Estructura de temps i costos del TMCD

    CARRETEIGS

    El transport per carretera sol ser la primera i lltim etapa del viatge duna mercaderia.En largot del transport, es coneix com a carreteig lacci de transportar unamercaderia. El TMCD sempre necessita aquest component del transport perqulorigen i la destinaci de les mercaderies no coincideix, en la majoria dels casos,amb la ubicaci de la terminal porturia. Tanmateix, la tendncia actual en laplanificaci de la majoria dels ports nacionals s la de destinar-hi un espai molt

    4,5 0 4,5

    10 0,75 10,75

    14,5 9,75 24,25

    20 10,5 30,5

    24,5 19,5 44

    29 20,25 49,25

    33,5 29,25 62,75

    38 30 68

    42,5 41 83,5

    Temps de conducci (h) Temps de descans (h) Temps de trajecte (h)Taula 8. Temps de descans en eltransport terrestre.Font: Directiva 2002/15/CE.

    La prctica del TMCD I 3. Estructura de temps i costos del TMCD

    Els condicionants als quals es veu sotms el transport de mercaderies per carretera, com les restriccions de circulaci als camions durant el cap de setmana a la frontera francesa i la pressi que puguin exercir els estats de la UE sobre el sector en un futur proper, permeten establir un ventall dalternatives al transport pur per carretera on el TMCD representa una opci interessant. No obstant aix, s imprescindible que els diferents elements que integren la cadena del transportapostin pel TMCD i generin confiana als potencials usuaris. Noms daquestamanera augmentar loferta (en freqncia i en capacitat) i la qualitat dels serveisactuals, la qual cosa augmentar la flexibilitat horria de lopci del TMCD.

    La congesti de les principals vies europees, on el 10% de la xarxa es veu afectadacada dia per embussos, provoca una reducci de la velocitat real de circulaci deltransport per carretera.

    Un cop presentats alguns dels avantatges en termes de temps del TMCD, tot seguites descriuren els tres principals components que consumeixen temps dins de lacadena del TMCD i que cal planificar en un mateix conjunt, que sn els carreteigsterrestres, les operacions porturies i el trajecte martim.

    Exportador

    Carreteigterrestre

    fins a portorigen

    Operativa enport origen

    Trammartim

    Operativa enport destinaci

    Carreteigterrestre

    des de portdestinaci

    Client

    Figura 20. Elements que consumeixentemps en el TMCD.

    important a les zones dactivitats logstiques (ZAL) i mirar de connectar-les amb el modeferroviari. En el futur es preveu que el ferrocarril, dacord amb la dimensi de lmbitdinfluncia del port i dels tipus de mercaderies manipulades, tingui un paper importanten aquest primer tram del viatge, conegut com a carreteig. Malgrat tot, les deficinciesen les infraestructures i en lexplotaci fan del ferrocarril, avui dia, un mode de transportde mercaderies poc competitiu, especialment per a distncies curtes.

    Quant al temps que suposa el carreteig en el TMCD cal tenir en compte les segentsconsideracions:

    Els carreteigs llargs permeten incrementar la velocitat mitjana de lalternativa del TMCD, ja que resten importncia al fet que el transport per mar sigui ms lent. La distncia mxima dels carreteigs la marquen els descansos obligatoris deltransport per carretera. Aplicant la reglamentaci relativa a lordenaci del temps de treball de les persones que realitzen activitats mbils de transport per carretera, la distncia mxima diria que pot recrrer un conductor se situa entre els 650 i 750 km, equivalent a un temps de conducci de 10 hores, aproximadament, a unavelocitat dentre 65 i 75 km/h. En la segent taula es resumeixen els esmentatstemps, agrupats en temps de conducci (el necessari per cobrir una distncia), temps de descans i temps de trajecte (el de conducci considerant els descansos).

  • 120 121La prctica del TMCD I 3. Estructura de temps i costos del TMCD

    ... En aquelles relacions amb origen a Espanya i destinaci en regions delcentre i sud dItlia saconsegueixen estalvis de temps respecte a la carreterapura que oscillen entre un 5 i un 20% del temps de trajecte, sobretot sisutilizen els serveis de TMCD entre Barcelona-Civitavecchia (Roma) per al centre dItlia i Tarragona-Salern per al sud.Tanmateix, en aquelles relacions amb origen a Espanya i destinaci al norddItlia que utilitzen preferentment el servei martim Barcelona-Gnova,lestalvi de temps de la cadena de TMCD no es produeix fins que elscarreteigs terrestres representen ms del 65% de la distncia totalrecorreguda, grcies a la major velocitat del tram terrestre respecte almartim. Malgrat tot, en la majoria de relacions Espanya-nord dItlia noes produeixen estalvis de temps significatius.

    Relacions Espanya-Itlia via Barcelona-Gnova20%

    15%

    10%

    5%

    0%

    -5%

    -10%

    -15%

    -20%

    -25%

    -30%

    0% 10%

    20%

    30%

    40%

    50%

    60%

    70%

    80%

    Carreteig terrestre en la cadena

    Relacions ambel nord dItliaEs

    talv

    i de

    tem

    ps

    OPERACIONS PORTURIES

    Una terminal porturia s un intercanviador modal que disposa dun espai per a lemmagatzematge terrestre i que coordina els diferents ritmes darribada delsmitjans de transport terrestre i martim.

    La prctica del TMCD I 3. Estructura de temps i costos del TMCD

    ... La intensificaci de les activitats de control en carretera demostra que les infraccions sn nombroses i es refereixen, en un 50%, als temps de conducci i descans.

    Els costos quilomtrics (per distncia recorreguda) dels carreteigs terrestres snms costosos que els martims. Ats que el martim s un mode de transport msbarat que la carretera pura, a mesura que la distncia per mar augmenta creix lacompetitivitat, en costos, de lalternativa TMCD.

    Segons aix, s difcil establir una proporci ptima de distncia martima i de distnciaterrestre que faci competitiva lalternativa del TMCD. Tanmateix, amb unes hiptesisespecfiques de vaixell (velocitat, capacitat, costos...), de tarifes porturies i de transportmartim, els punts dequilibri entre la distncia martima i terrestre apunten que el tram martim ha de ser superior als 725 km i els carreteigs terrestres inferiors als 800 km per a que la cadena del TMCD resulti competitiva respecte al mode decarretera pur.

    La mateixa guia estudia els costos i les distncies ptimes en un captol anterior.

    Un altre parmetre fonamental que marca la tendncia de la competitivitat dunacadena o una altra s la diferncia de distncies. Lgicament, la cadena queaconsegueixi una menor distncia total s la que mant ms avantatges, ja que elconsum de temps est estretament relacionat amb lincrement de costos. En aquestsentit, la privilegiada situaci geogrfica dels ports catalans a lArc Mediterrani i la bona connexi daquests a la xarxa viria fan del TMCD una alternativa molt vlidaper disminuir el temps del transport de mercaderies en lesmentat Arc Mediterrani.

    Per tot plegat, si es reuneixen les condicions que permetin coordinar el temps destinatal carreteig amb la freqncia de sortida dels vaixells a les terminals porturies,apareix una magnfica oportunitat doptimitzar el temps total de transport.

    .. .

  • 122 123La prctica del TMCD I 3. Estructura de temps i costos del TMCD

    TEMPS DE NAVEGACI

    Correspon al temps que el vaixell, ja carregat a la terminal dorigen, inverteix en cobrir la distncia martima que separa els ports dorigen i de destinaci de la cadena del TMCD.

    En aquest punt, la velocitat del vaixell s un factor clau per sumar competitivitat alalternativa del TMCD. En una investigaci realitzada per Pery, P., Polo, G., i Camarero A.,entre el 2002 i el 2003 per a la Secretaria dEstat dInfraestructures del Ministeri deFoment, es constata que la velocitat mitjana dels vaixells ha anat augmentant desdels 17,3 nusos el 1991 fins als 21,5 nusos el 2002. Avui dia alguns vaixells ro-roassoleixen velocitats de fins a 32 nusos, malgrat que la majoria desenvolupenvelocitats comercials compreses entre 18 i 25 nusos. Amb lobjectiu doferir unaprimera estimaci, el temps de navegaci associat als trajectes amb origenBarcelona i Tarragona i destinaci a ports italians, es presenta en la segent taula.

    Origen Destinaci Temps de navegaci

    Gnova 18 h

    Civitavecchia (Roma) 18 h

    Salern 32 h

    Liorna 30 h

    Civitavecchia (Roma) 30 h

    Port de Barcelona

    Port de Tarragona

    Taula 9.Temps de navegaci entreels ports catalans i Itlia.Font: Autoritats Porturies implicades.

    La prctica del TMCD I 3. Estructura de temps i costos del TMCD

    La seva principal missi s proporcionar els mitjans i lorganitzaci necessria per a lintercanvi de la plataforma o semiremolc entre els modes de transport terrestre i martim i que es realitzi en condicions ptimes de rapidesa, eficcia i economia. Per aquest motiu, les operacions porturies han de complir aquests requisits per sercompetitives i no produir demores en la cadena del TMCD.

    Les societats destiba sn les que proporcionen els servei de crrega i descrrega al vaixell. En lactualitat, es pot considerar que el temps necessari per carregar odescarregar una embarcaci s, com a mxim, 6 hores, temps equivalent a la duradadels torns de treball de les societats destiba. Aquestes societats proporcionen elsmitjans necessaris per efectuar les operacions requerides en el temps especificat.

    Cal assenyalar que loperativa per trnsits ro-ro permet que les terminals porturiesno hagin de realitzar un sobreesfor econmic en infraestructures per adaptar-se aaquest tipus de trnsits. Els requeriments es limiten a disposar duna superfcie ocampa per a lemmagatzematge dels semiremolcs, una rampa ro-ro per a laccs alvaixell i que les societats destiba disposin de mitjans humans i maquinria suficientsper efectuar el transbord de la mercaderia.

    Com a norma general, el transportista t com a lmit horari per deixar el semiremolca la campa demmagatzematge fins a una hora abans de la sortida del vaixell. s important destacar que aquesta possibilitat constitueix un element que ofereix unagran competitivitat al TMCD, perqu la majoria de temps associats a un transbordsolen ser superiors en qualsevol altre mode.

    ... El temps associat al canvi de mode ferroviari al martim saproximadament de 12 hores, del terrestre a laeri s de 8 hores, delterrestre al ferroviari s de 6 hores i, del terrestre al martim s de com a mxim 4 hores.

  • 124 125La prctica del TMCD I 3. Estructura de temps i costos del TMCD

    3.2.1 Costosassociatsal tramterrestre

    Lestructura de costos associada al TMCD es pot desglossar en dos grans captols: els costos associats al tram terrestre i els del tram martim. Cada un dells t les sevesparticularitats i condicions especfiques que determinen les possibilitats de negoci i benefici duna cadena de transport multimodal com el TMCD respecte al transport pur per carretera.

    Un aspecte important a tenir en compte per determinar lestructura de costos dunmode de transport s la distinci entre aquells costos vinculats al temps i aquellsque depenen directament de la distncia recorreguda. Daquesta manera, i dacordamb lObservatori de Costos del Transport de Mercaderies per Carretera del Ministeride Foment, shan dividit els costos en dues tipologies: els costos del temps i elscostos quilomtrics.

    Els clculs prenen com a hiptesi de partida que un vehicle recorre 120.000 kmanuals i que es treballen un total de 1.800 hores en 200 dies.

    COSTOS ASSOCIATS AL TEMPS

    Sn aquells que, independentment de la distncia recorreguda, repercuteixen en el cost dexplotaci que un vehicle genera a una empresa de transport de mercaderies.

    Per al cas terrestre sha considerat que el vehicle est format per un capal tractori un semiremolc, unitat mbil que habitualment es considera en estudis del TMCD. Els costos del temps considerats sagrupen en les segents partides:

    3.2 Quina s lestructurade costosdel TMCD?

    ... Els costos del transport (costos associats al temps i costos associats a ladistncia), els costos associats al tram terrestre i els costos del tram martim.

    CARRETEIG TERRESTREEN ORIGEN O DESTINACI

    OPERACIONSPORTURIES

    TRAMMARTIM

    Temps de crrega/descrrega Temps de conducci

    Temps de descans obligatori

    Temps associat al canvide mode de transport

    Tempsde navegaci

    Lestructura de temps presentada en aquest apartat de la guia s una recopilacidels diferents components de la cadena de TMCD que consumeixen temps. Laplanificaci del transport de mercaderies mitjanant el TMCD haur de conjugartots aquells aspectes relatius a horaris i requisits del client per adaptar-se ales seves exigncies i oferir les mximes garanties en puntualitat i flexibilitat.Per tot plegat, no noms nhi ha prou de conixer quins elements consumeixentemps en la cadena multimodal sin planificar-ne de manera integral tots elselements (temps, horaris i requisits de la demanda).

    La prctica del TMCD I 3. Estructura de temps i costos del TMCD

    QUINA S LESTRUCTURA DE TEMPS DEL TMCD?

  • 126 127La prctica del TMCD I 3. Estructura de temps i costos del TMCD

    Costos associatsa la distncia (km)

    Cost anual(/ao)

    % respecte al cost directetotal (costos temps+ costos distncia)

    TOTAL COSTOS 47.461 43,73%QUILOMTRICS del cost directe

    Reparacions (*) 3.192 2,94%

    Combustible 36.674 33,79%

    Pneumtics (*) 5.796 5,34%

    Manteniment (*) 1.800 1,66%

    Taula 11. Partides considerades en elclcul dels costosquilomtrics.Font: Observatori de Costos delTransport de Mercaderies per Carretera delMinisteri de Foment.

    (*) Sinclouen el capal tractor i elsemiremolc.

    VALORACI DEL COST ASSOCIAT AL TRAM TERRESTRE

    Un cop descrits els costos del temps i quilomtrics del tram terrestre de la cadena detransport, resulta necessari realitzar-ne una breu anlisi per plantejar els casos destudiobjecte del present bloc prctic.

    Els costos quilomtrics associats al TMCD noms es comptabilitzen quan es realitzendesplaaments en el tram terrestre de la cadena. En aquest sentit, els carreteigsterrestres sn els que sencarregaran dels costos quilomtrics i, com que tambconsumeixen temps, tindran el seu corresponent component de cost del tempstranscorregut durant el recorregut. Daquesta manera, resulta que el cost directe totaldels carreteigs terrestres (suma de costos del temps i quilomtrics) s de 0,904 E/kmrecorregut o, de manera equivalent, 60,294 E/h de trajecte1.

    Dacord amb els costos unitaris plantejats s possible comparar el cost de qualsevoltrajecte terrestre multiplicant el cost unitari 0,904 E/km per la distncia entre qualsevolparella origen-destinaci unides mitjanant un desplaament per carretera2.

    1 La conversi dunitats sha realitzatsota la hiptesi que un transportistarealitza 120.000 km en un any i que treballa1.800 hores anuals. Aix, la suma delscostos del temps ms els costosquilomtrics s de 108.529 E/any que,dividit pels 120.000 km resulta0,904 E/km o, dividit per 1.800 hores,resulta 60,294 E/h.

    2 Dara endavant, en els clculs on escompara el TMCD amb el mode terrestrepur, shi ha afegit una partida relativa alspeatges dautopista de valor 0,0624 Eper km recorregut en tram dautopistade peatge.

    La prctica del TMCD I 3. Estructura de temps i costos del TMCD

    Costos associatsal temps

    Cost anual(/ao)

    % respecte al costdirecte total (costos temps

    + costos distncia)

    TOTAL COSTOS 61.068 56,27%DEL TEMP del cost directe

    Dietes 12.586 11,60%

    Amortitzaci (*) 13.602 12,53%

    Finanament (*) 2.079 1,92%

    Personal de conducci 25.580 23,57%

    Assegurances del vehicle (*) 6.371 5,87%

    Costos fiscals (*) 849 0,78%

    Taula 10.Partides considerades en elclcul dels costos del temps.Font: Observatori de Costos delTransport de Mercaderies per Carretera delMinisteri de Foment.

    (*) Sinclouen el capal tractor i elsemiremolc..

    Per al tram martim del transport, en lapartat dedicat als costos associats al transportmartim es descriuren les principals partides que sinclouen en el noli i aquelles quevan a banda.

    En la present guia, per a lanlisi comparativa de la cadena del TMCD respecte al modepur per carretera, shan interpretat tots els costos sota lptica del transportista, per la qual cosa els costos associats al tram martim hauran de ser interpretats com un peatge martim que el transportista abona per obtenir certs avantatges querepercuteixin de forma positiva en el seu balan econmic.

    COSTOS ASSOCIATS A LA DISTNCIA

    Els costos quilomtrics sn aquells que depenen directament de la distnciarecorreguda. Les partides que es poden agrupar en el que es considera com a costos quilomtrics del transport terrestre sn les indicades a la Taula 8.

  • 128 129La prctica del TMCD I 3. Estructura de temps i costos del TMCD

    Preu

    Preu del noli 3 34 /ml

    Peritatge 4 /plataforma

    Ocupaci temporal Segons companyia

    Gesti del consignatari 6 /plataforma

    Recrrecs habituals (BAF)* 30 /plataforma

    Passatge associat al conductor nm.1 50

    Costos associatsal tram martim

    Partidesno inclosesen el noli

    Partideshabitualment

    inclosesen el noli

    Taula 12. Partides considerades en elclcul dels costos associatsal tram martim.

    * BAF (Bunker Adjustment Factor), recrrecper lencariment del combustible.

    Tot seguit es comenten els principals aspectes de les partides incloses en el preu del noli.

    1. Recepci i adequaci de la crrega. A les installacions porturies la manipulaci de la mercaderia es realitza amb el personal i els mitjans de la terminal on es porta a terme la recepci, el control, la descrrega i lemmagatzematge de la mercaderia. A les installacions de loperador logstic o al magatzem que elegeixi, aquest ser quiho far amb el seu personal i els seus propis mitjans.

    2. Peritatge. Aquesta tasca consisteix en una inspecci de lestat de la plataforma abans de transportar-la en el tram martim. Si la plataforma registrs algun desperfecte durant el trajecte martim, el peritatge a destinaci en donaria comptei la companyia naviliera abonaria el desperfecte.

    3. Taxes porturies a la mercaderia i al vaixell. Correspon al cost de la manipulacide la mercaderia a les terminals porturies.

    s important tenir present que els costos de manipulaci de la crrega originats per les inspeccions duaneres o paraduaneres mai estan inclosos en els THC(Terminal Handling Charges), que noms inclouen els costos de manipulaci a laterminal porturia. A continuaci es descriuren les taxes porturies aplicables alvaixell o a la mercaderia.

    3 Inclou les taxes porturies per unitat detransport, els preus dels serveis alvaixell i a la mercaderia. Daltra banda, sha considerat que el conjunt formatper capal tractor i plataforma t unalongitud de 16,5 metres i que la plataforma,individualment, t una longitud de13,6 metres.

    La prctica del TMCD I 3. Estructura de temps i costos del TMCD

    100%

    90%

    80%

    70%

    60%

    50%

    40%

    30%

    20%

    10%

    0%Aug

    men

    t de

    cost

    del

    car

    rete

    ig

    Itlia Alemanya Frana ustria

    34,9%25,3% 28,2%

    15,2%

    ... El Ministeri de Transports i de la Navegaci itali elabora un observatoride costos del transport terrestre. En linforme del 2005 sofereix una relacidels costos del transport per carretera en diferents pasos europeus. Amblobjectiu que el transportista pugui ajustar els costos del carreteig endestinaci (en el cas de subcontractar-lo a una empresa forana) en el grficadjunt es detallen els percentatges amb els quals lusuari de la guia potincrementar el cost del carreteig en destinaci (respecte als costos deltransport de mercaderies per carretera a Espanya).

    3.2.2 Costosassociatsal trammartim

    El cost del transport martim duna mercaderia s el resultat de la suma dels costosderivats del transport de la mercaderia entre dos ports, el cost demmagatzematgede les mercaderies (si nhi ha) i la contractaci daltres operacions i serveis durant el transport.

    A la factura porturia hi apareix el desglossament de diversos conceptes quesexpliquen tot seguit. Alguns sinclouen en el noli i daltres es carreguen per separat;en la majoria dels casos sn les companyies que presten el servei martim les quedecideixen qu s el que queda incls en el preu del noli i el que no. A la taula segentes detallen les principals partides per determinar, aproximadament, el cost deltransport martim per a trajectes entre 500 i 1.000 milles nutiques (habituals entreEspanya, Frana i Itlia).

  • 130 131La prctica del TMCD I 3. Estructura de temps i costos del TMCD

    4. Ocupaci o emmagatzematge temporal. El recrrec derivat de locupaci o emmagatzematge temporal de les mercaderies depn, en general, de la companyia que presta el servei. Com a valor representatiu es pot considerar que el cost derivat de locupaci duna plataforma a la terminal s de 20 E/dia, malgrat que en algunes terminals el primer dia s gratut.

    5. Gesti del consignatari. Com a resultat de les operacions porturies entre el consignatari i la resta dels agents portuaris per realitzar tots els treballs resultants del transport de mercaderies entre dos ports i les consegents despeses comercials, per impressos, gestions, comunicacions..., aquest cobra els seus honoraris.

    6. Recrrecs ms habituals sobre els nolis. Nhi ha molts, creats a convenincia de les lnies martimes, per sens dubte el ms habitual per raons de fora major s el BAF (Bunker Adjustment Factor), que s el recrrec per lencariment del combustible.

    La seva aplicaci sol repercutir-se b en un percentatge sobre el noli base o en untant ms de noli i saplica de forma immediata davant qualsevol variaci del preu delcombustible.

    La prctica del TMCD I 3. Estructura de temps i costos del TMCD

    Taxes porturies aplicables al vaixell

    Des del punt de vista de les taxes que aplica lautoritat porturia, en virtut de la Lleide Ports, sobre el moviment dels vaixells dins de les aiges porturies destaquen:

    a. La taxa imposada al vaixell per laccs i estada al port saplica dacord amb el temps destada i larqueig total del vaixell.

    b. El practicatge per a lassistncia tcnica necessria, mitjanant un prctic portuari a bord per ordenar correctament el trnsit martim i donar les instruccions necessries al vaixell perqu accedeixi i atraqui al moll de forma correcta.

    c. El remolc per ls de remolcadors que ajudin el vaixell a accedir i a atracaral moll.

    d. El servei necessari per mar i terra per ajudar el vaixell a fixar els amarradors al moll.

    Taxes porturies aplicables a la mercaderia

    La taxa aplicable a la mercaderia es defineix a la Llei de Ports (48/2003, del 26 denovembre) com aquella que grava locupaci privativa o laprofitament especial deldomini pblic portuari per part de les mercaderies. El fet imposable consisteix en la utilizaci, per part de les mercaderies que sembarquin, desembarquin, transbordino efectun trnsit martim o terrestre, de les installacions datracada, zones dusoscomercials associats a la crrega i descrrega del vaixell, accessos i vies de circulaciterrestres (viries i ferroviries) i altres installacions porturies fixes.

    La quota de la taxa es fixa dacord amb factors com ara el carcter de la terminal(concessionada o autoritzada), el tipus doperaci (embarcament o desembarcament)i el tipus denvs de la mercaderia.

  • 133La prctica del TMCD I 3. Estructura de temps i costos del TMCD

    CA

    RR

    ETE

    RA

    TMC

    D

    Cadena purament terrestre on es realitzen totsels desplaaments per carretera

    Cadena de TMCD en la qual el conductor viatja al vaixell acompanyant la mercaderia,el capal tractor i el semiremolc

    Cadena de TMCD en la qual nicament el semiremolcviatja al vaixell ro-ro

    CADENES PER AL TRANSPORT DE MERCADERIES

    3.3 Com puccompararels costos i els temps del transportpuramentterrestre ambels associats al TMCD?

    Un cop presentats els costos associats al tram terrestre i al tram martim, acontinuaci sofereix una eina senzilla per determinar el cost de cada una de les cadenes que senumeren:

    Taula 13. Cadenes plantejades per a lacomparativa de modes detransport de mercaderies.

    Un aspecte important que cal tenir en compte en lavaluaci dels costos del TMCD s laimportncia del temps consumit en cada tram de la cadena. s molt coneguda i de senzillaquantificaci la relaci entre la distncia recorreguda i el cost que hi est associat;tanmateix, no resulta tan fcil determinar el cost associat al temps transcorregut dacordamb el cas estudiat. Per aquest motiu, en el segent captol es quantifica cada un delscostos de la cadena de TMCD i sofereix una eina de comparaci de tres casos diferents:cadena purament terrestre, cadena de TMCD on nicament viatja la plataforma pel trammartim i cadena de TMCD on el conductor del cami acompanya la plataforma en eltrajecte martim.

    132 La prctica del TMCD I 3. Estructura de temps i costos del TMCD

    Costos associats a lamortitzaci del capaltractor i el semiremolc, el seu finanament,

    el personal de conducci, les assegurances, els costosfiscals i les dietes del conductor. Inclou el cost

    del temps durant el trajecte martim.

    Costos associats al consum de combustible,pneumtics, reparacions i manteniment

    del capal tractor i el semiremolci els peatges.

    ASSOCIATSAL TRAM TERRESTRE ASSOCIATS AL TRAM TERRESTRE

    ASSOCIATSAL TRAM MARTIM

    Temps de crregai descrrega

    en origen i destinaci de

    les mercaderies

    Temps necessariper al canvide mode detransportals ports

    Preu del nolii els recrrecsms habituals

    Costos associatsal temps

    de navegaci

    Distncia recorreguda en els carreteigsen origen i destinaci

    COSTOS DEL TEMPS (/hora) COSTOS DE LA DISTNCIA (/km)

    3.3.1 Einesper a lacomparacide costos

    Les principals eines per fer una estimaci dels costos associats a cada una de lescadenes de transport sn els costos unitaris del temps i els costos quilomtrics de cada un dels trams dels quals es compon cada cas.

    ... La RAM, Rete Autostrade Mediterranee SPA, organisme dedicat aldesenvolupament del transport martim a Itlia, ofereix al seu web unsimulador de costos, eina interessant per als usuaris del Short SeaShipping. http://www.mare-tir.it

    QUINA S LESTRUCTURA DE COST DEL TMCD?

  • 134 135La prctica del TMCD I 3. Estructura de temps i costos del TMCD

    CAS 1: Determinaci dels costos de la cadena purament terrestre

    Grcies al cost directe del transport facilitat per lObservatori de Costos del Transportde Mercaderies per Carretera del Ministeri de Foment, la determinaci del cost de lacadena terrestre sobt multiplicant el cost unitari 0,904 E/km per la distncia4 entrelorigen i la destinaci de les mercaderies.

    A aquesta quantitat shi ha dafegir el cost dels peatges que depenen de la rutaseleccionada. En aquest sentit, una anlisi de les principals rutes de peatge amb origena Espanya i destinaci a Itlia indica que el cost mitj del peatge s, aproximadament,de 0,062 E/km, xifra que significa que el cost directe total del transport terrestre s de0,966 E/km, incloent-hi tots els costos5.

    Finalment, cal considerar una partida corresponent al temps associat a la crrega i descrrega de la mercaderia en origen i destinaci, respectivament (de mitjana,shan considerat dues hores en origen i dues ms en destinaci), valorada en 30,89 E/h(vegeu el cas 2).

    ... Un inconvenient important i difcil de quantificar prov de lestructuraempresarial del transport per carretera, que inclou milers de petitsempresaris, propietaris dun o molt pocs camions. Aquests conductorsempresaris operen en molts casos amb criteris econmics, financers i comptables propis i no s estrany que el seu nic criteri sigui el de lacaixa i que apliquin amb freqncia tarifes que no cobreixen lamortitzacidels vehicles.

    6 El valor obtingut s el resultat demultiplicar el valor 30,89 E/h per un factorde treball diari equivalent a 9/24 horesi resulta 30,899/24 = 11,58 E/h.

    La prctica del TMCD I 3. Estructura de temps i costos del TMCD

    4 La distncia entre qualsevol parellaorigen-destinaci es pot obtenir awww.mappy.com, on es poden especificarles caracterstiques del vehicle i lesparticularitats del recorregut.

    5 Els costos indirectes de gesti,comercialitzaci... no hi estan inclosos.

    CAS 2: Determinaci dels costos de la cadena de TMCD en la qual conductor,cami i plataforma viatgen al vaixell

    En aquest cas, com que es tracta duna cadena intermodal de transport, hi intervenenels costos associats al tram terrestre i els del tram martim.

    Per als carreteigs terrestres es pot considerar el cost unitari del transport terrestre(0,966 E/km). Per al costat martim sha tingut en compte la hiptesi que el conductor,el capal tractor i la plataforma viatgen dins del vaixell ro-ro. Respecte al primer,tamb shi incorpora una partida associada al temps de crrega i de descrrega de la mercaderia (30,89 E/h). Aquest cost associat al temps s inferior al cost proposaten la metodologia per determinar els costos directes (vegeu la pgina 134), ja quequan es realitzen operacions de crrega i descrrega no es comptabilizen ni el plusdactivitat ni els costos associats a la distncia (combustible, pneumtics, mantenimenti reparacions). Per aquest motiu, els costos del temps en operacions de crrega i descrrega disminueixen, aproximadament, un 50%.

    Quan la cadena del transport discorre pel costat martim, a ms de menysprear elscostos quilomtrics associats al vehicle (combustible, pneumtics, manteniment ireparacions), el cost horari es rebaixa dacord amb les hores treballades, amb la qualcosa el cost unitari del temps transcorregut durant el trajecte martim s d11,58 E/h6.

    Aquest cost unitari reflecteix el cost damortitzaci del cami i la plataforma, el seufinanament, la nmina del conductor, les assegurances, els costos fiscals i lesdietes del conductor.

    Tamb es t en compte una partida relativa a les operacions porturies amb costunitari 30,89 E/h.

    Finalment, noms cal afegir-hi el cost del transport martim (noli i recrrecs), que depn de la ruta escollida.

    Daquesta manera, el cost daquesta cadena es pot calcular mitjanant la suma delssegents components:

    El resultat de la multiplicaci del cost unitari del temps de crrega, descrrega ioperacions porturies (30,89 E/h) pel temps invertit en aquestes tasques (demitjana, dues hores en origen i dues ms en destinaci per a la crrega i ladescrrega, respectivament, i dues hores doperacions porturies en total).

    El resultat de la multiplicaci del cost unitari del recorregut per carretera (0,966 E/km)per les distncies de carreteig en origen i en destinaci. s molt convenient que el

  • 136 137La prctica del TMCD I 3. Estructura de temps i costos del TMCD

    7 1,565 E/km = 0,966 E/km * 1,349(increment cost a Itlia) * 1,2 (margede benefici del transportista itali).

    La prctica del TMCD I 3. Estructura de temps i costos del TMCD

    transportista terrestre tingui en compte els increments de cost del carreteig endestinaci dacord amb el pas importador. Els percentatges proposats en lapartatdedicat al cost del carreteig poden ser molt tils per obtenir-ne una primera estimaci(vegeu la pgina 130).

    La multiplicaci del cost del temps (11,58 E/h) pel temps de navegaci. El cost corresponent al tram purament martim (segons lnia), que inclou el noli,

    el passatge del conductor i els recrrecs ms habituals.

    CAS 3: Determinaci dels costos de la cadena de TMCD en la qual noms viatjala plataforma al vaixell

    En aquest cas, els costos associats al tram terrestre sn els mateixos que en elscasos anteriors (0,966 E/km), tot i que sincrementen en cas de carreteig en altrespasos, per al no viatjar el capal tractor ni el conductor daquest al vaixell,saconsegueix una reducci de costos molt important alhora que es redueix el costdoportunitat.

    Dacord amb aquesta hiptesi, en la determinaci del cost unitari del temps en el tram martim es poden desestimar les partides corresponents al capal tractor(amortitzaci, finanament, assegurances...), la nmina del conductor (ja que alviatjar la plataforma sola el conductor pot desenvolupar una activitat parallela per la qual s remunerat) i les seves dietes. Els costos quilomtrics tamb es desestimen(combustible, pneumtics, reparacions i manteniment). Daquesta forma, i multiplicantper un coeficient de treball diari 9/24, sobt un cost unitari del temps d1,73 E/h.

    Els costos associats al tram martim tamb disminueixen al no haver de pagar elpassatge del conductor i ocupar una longitud menor al vaixell (hi ha un 17% menysdocupaci al no haver-hi el capal tractor). Daquesta manera, el cost del transportmartim resulta un 10% inferior en la majoria dels casos.

    Amb aquestes condicions, el cost daquesta cadena resulta de la suma delssegents factors:

    El resultat de la multiplicaci del cost unitari del temps de crrega, de descrrega i de les operacions porturies (30,89 E/h), pel temps invertit en aquestes tasques(de mitjana, dues hores en origen i dues ms en destinaci per a la crrega i descrrega, respectivament, i dues hores doperacions porturies en total).

    El resultat de la multiplicaci del cost unitari del recorregut per carretera (0,966 E/km)per les distncies de carreteig en origen i destinaci. Conv utilitzar el percentatgeproposat de diferncia de cost dacord amb el pas de destinaci. Aix mateix, caltenir en compte que la subcontractaci dun servei de transport per carreteraen el pas de destinaci a una empresa aliena suposa incloure, en els costos del transportista en origen, els marges de benefici del transportista a destinaci. Per exemple, en el cas dItlia el cost del transport de mercaderies per carretera s un 34,9% superior al dEspanya i, considerant un 20% de marge de benefici per al transportista itali, el cost del transport per carretera a destinaci per altransportista espanyol s d1,565 E/km7.

    La multiplicaci del cost del temps (1,73 E/h) pel temps de navegaci. El cost corresponent al tram purament martim, que inclou el noli i tots els costos i

    recrrecs associats a aquest tram de la cadena.

    COMPARACI DE COSTOS

    En el resum del captol es proporcionen les frmules de determinaci de costosmitjanant les quals lusuari podr obtenir una estimaci dels costos associats a cadacadena de transport. Cal considerar que futures variacions de variables com el preu delcombustible, canvis en els interessos financers, descomptes del transport martim...faran variar els costos unitaris. Tanmateix, leina proporcionada s molt til per avaluarde forma rpida i senzilla la rendibilitat de les diferents cadenes alternatives per a unmateix itinerari.

  • 138 139La prctica del TMCD I 3. Estructura de temps i costos del TMCD

    En el mateix cas (noms viatja la plataforma), les relacions TMCDEspanya-centre dItlia (utilitzant els serveis Barcelona-Civitavecchia i Tarragona-Salern) aconsegueixen estalvis econmics similars (entre el 10 i el 30%), quasi independentment del carreteig terrestre necessari per completar la ruta.

    Finalment, per a relacions en TMCD Espanya-sud dItlia (utilitzantpreferentment la lnia Tarragona-Salern i, en algunes relacions, el serveiBarcelona-Civitavecchia) els estalvis assoleixen fins i tot un 55% respecteal transport pur per carretera, la qual cosa representa de mitjana unestalvi proper al 25% en les relacions estudiades.

    40

    30

    20

    10

    0

    -10

    Esta

    lvi e

    con

    mic

    (%)

    0 10 20 30 40 50 60 70 80

    Carreteig terrestre en la cadena (%)

    Esta

    lvi e

    con

    mic

    (%)

    0 10 20 30 40 50 60 70 80

    Carreteig terrestre en la cadena (%)

    Relacions Espanya-Itlia via Barcelona-Civittavecchia Relacions Espanya-Itlia via Tarragona-Salern

    Relacions ambel centre dItlia

    40

    30

    20

    10

    0

    -10

    Relacions ambel centre dItlia

    50

    40

    30

    20

    10

    0

    Esta

    lvi e

    con

    mic

    (%)

    0 10 20 30 40 50 60 70 80

    Carreteig terrestre en la cadena (%)

    Esta

    lvi e

    con

    mic

    (%)

    0 10 20 30 40 50 60 70 80

    Carreteig terrestre en la cadena (%)

    Relacions Espanya-Itlia via Barcelona-CivittavecchiaRelacions Espanya-Itlia via Tarragona-Salern

    Relacions ambel sud dItlia

    50

    40

    30

    20

    10

    0

    Relacions ambel sud dItlia

    La prctica del TMCD I 3. Estructura de temps i costos del TMCD

    353025201510

    50

    -5-10

    Esta

    lvi e

    con

    mic

    (%)

    0 10 20 30 40 50 60 70 80

    Carreteig terrestre en la cadena (%)

    Relacions ambel nord dItlia

    353025201510

    50

    -5-10

    Esta

    lvi e

    con

    mic

    (%)

    0 10 20 30 40 50 60 70 80

    Carreteig terrestre en la cadena (%)

    Relacions ambel nord dItlia

    Relacions Espanya-Itlia via Barcelona-Gnova Relacions Espanya-Itlia via Tarragona-Liorna

    ... En la totalitat de les rutes de TMCD amb origen a Espanya i destinaci a les principals ciutats italianes, en les quals nicament viatja la plataformao semiremolc al vaixell ro-ro, saconsegueixen estalvis econmics significatiusrespecte a la carretera pura: En les relacions Espanya-nord dItlia (utilizant preferentment els serveis

    Barcelona-Gnova i Tarragona-Liorna), i en el cas del TMCD en el qualnoms viatja la plataforma, saconsegueixen estalvis econmics entre el 10 i el 30% respecte a la carretera. Els estalvis mxims es produeixenquan el carreteig terrestre total no supera el 50% de la cadena multimodal.

    .. . .. .

  • 141140 La prctica del TMCD I 3. Estructura de temps i costos del TMCD

    ndex de competitivitat en temps del TMCD davant la carretera (ICT).

    Si el resultat de lexpressi (1) s ms gran que 1, lalternativa del TMCD s msrpida que la carretera.

    ndex de competitivitat en costos del TMCD davant la carretera (ICC).

    Si, en el cas del TMCD on el conductor, el cami i la plataforma viatgen al vaixell, el resultat de lexpressi (2) s ms gran que (1), lalternativa del TMCD s competitivaen costos davant la de la carretera. Per al cas de la cadena de TMCD en el qualnoms viatja la plataforma, cal utilitzar lexpressi (3).

    Mitjanant aquests dos ndexs, lusuari daquesta guia pot avaluar la competitivitat de lalternativa de TMCD elegida davant el mode de transport pur per carretera.

    0,9664dt+124

    0,9664 dc+ 0,5684 dm+ 578,28ICCa =

    0,9664dt+124

    0,9664 dc+ 0,3258 dm+ 528,75ICCb =

    dt-158

    0,9011 dm + dc - 158ICT=

    on:dt: distncia terrestre total entre origen idestinaci per carretera8.dm: distncia martima entre els portsseleccionats per a la ruta de TMCD.dc: distncia total de carreteig. s la sumadels carreteigs terrestres en origen idestinaci.

    Totes les distncies sexpressen enquilmetres.

    8 La distncia terrestre entre qualsevolparella origen-destinaci es pot obtenir a www.mappy.com, on es poden especificar les caracterstiques del vehicle iles particularitats del recorregut. Es pot efectuar la mateixa consulta para obtenir elcarreteig terrestre total.

    (1)

    (2)

    (3)

    2

    1,75

    1,50

    1,25

    1

    0,75

    0,5

    0,25

    0

    0

    0,25

    0,50

    0,75 1

    1,25

    1,50

    1,75 2

    ICT

    ICC

    ICC

    ICT

    Regi on el TMCDs competitiu en temps

    Regi on el TMCDs competitiu en costos i temps

    Regi on el TMCDno s competitiu

    ni en temps ni en costosRegi on el TMCD

    s competitu en costos

    Figura 21.

    ndexs de competitivitat del TMCD.

    La prctica del TMCD I 3. Estructura de temps i costos del TMCD

    Daltra banda, lestudi del cas en el qual el conductor viatja junt amb laplataforma i el capal tractor no ofereix uns resultats econmics tan positius: Per a les relaciones amb origen a Espanya i destinaci al nord dItlia no

    saconsegueix cap estalvi econmic; de fet, en la majoria de les relacionslalternativa multimodal suposa un increment de costos del 10% respectea la carretera.

    Les relacions amb destinaci al centre dItlia presenten estalvis mximsdel 10% respecte a lalternativa unimodal en les rutes amb destinaci alport de Civitavecchia. Tanmateix, la majoria de relacions no presentenun estalvi significatiu..

    Finalment, les rutes amb destinaci al sud dItlia presenten estalviseconmics entorn al 10%. No obstant aix, quan el carreteig terrestresupera el 50%, els estalvis respecte a la cadena purament terrestre esredueixen drsticament.

    Com a conclusi, la cadena logstica en la qual nicament viatja laplataforma presenta estalvis econmics respecte a la cadena puramentterrestre en les relacions Espanya-Itlia. A ms, aquesta alternativamultimodal permet que el conductor i el capal tractor puguin dedicar-se a altres activitats, amb la qual cosa el benefici encara s ms gran.

    COMPETITIVITAT EN COSTOS I TEMPS DEL TMCD

    A ms de les frmules davaluaci de costos de cada una de les cadenes logstiques deltransport presentades a la guia, sha dissenyat una eina que permet al lector establirde forma rpida i senzilla la competitivitat del TMCD davant el mode de carretera pura.

    Dacord amb lestructura de temps i costos presentada en aquest captol, shandissenyat dos ndexs que permeten establir la competitivitat del TMCD davant lacarretera en costos i temps, respectivament:

    .. .

  • 143142 La prctica del TMCD I 3. Estructura de temps i costos del TMCD

    ... Els resultats es presenten a continuaci per a cada una de les rutes.Destaca que, com a tendncia general, si el TMCD per al cas en el qualconductor, cami i plataforma resulta competitiu en costos, tamb ho seren temps; en canvi, per al cas en el qual noms viatja la plataforma, si el TMCD s competitiu en temps, tamb ho ser en costos. Aquestacircumstncia es deriva de lalt cost del temps per al tram martim en el primer cas, ja que cada unitat (xofer, cami i plataforma) consumeixtemps i, en conseqncia, augmenta el cost del transport.

    2

    1,75

    1,50

    1,25

    1

    0,75

    0,5

    0,25

    0

    Valladolid-Liverpool

    Madrid-Argel

    La Corunya-Pars

    Saragossa-MilSevilla-Roma

    Ciudad Real-RomaLle-Le Mans Vitria-Npols

    Madrid-TorAlbacete-Stuttgart

    Girona-Bolonya Madrid-RotterdamMrcia-Rotterdam

    Guadalajara-Frankfurt Saragossa-Pars

    ICT

    ICC

    Competitivitat del TMCD davant la carretera. Cas conductor (2)

    0 0,25 0,50 0,75 1 1,25 1,50 1,75 2

    La prctica del TMCD I 3. Estructura de temps i costos del TMCD

    Daquesta manera, segons la regi on quedi situat el punt (ICC; ICT) al grfic de lafigura anterior, lalternativa de TMCD se situar competitiva en temps o en costos, o tots dos, davant la carretera. Aix, si lndex ICT resulta 1,29 i lndex ICCb (cas en elqual noms viatja la plataforma) resulta 1,10, lalternativa de TMCD ser un 29% msrpida i un 10% ms econmica que el mode purament terrestre.

    ... Aplicant els ndexs de competitivitat en diferents rutes entre Espanya i ciutats europees sobserva que, comparant les dues alternatives de TMCDplantejades, moltes de les relacions que no sn competitives (ni en temps ni encostos) per al cas en el qual viatgen conductor, cami i plataforma al vaixell, s que ho sn per al cas en el qual noms hi viatja la plataforma. Les rutesseleccionades sn les que sadjunten a la segent taula:

    Madrid Rotterdam Bilbao Rotterdam 1.756 394 1.750 0,88 0,93 1,23

    Valladolid Liverpool Bilbao - Southampton 1.993 281 863 2,00 1,53 1,89

    Saragossa Pars Bilbao - Le Havre 1.085 499 761 0,90 0,78 0,93

    La Corunya Pars Vigo - Le Havre 1.549 359 761 1,57 1,19 1,44

    Mrcia Rotterdam Bilbao - Rotterdam 2.115 802 1.750 0,88 0,92 1,16

    Saragossa Mil BCN - Gnova 1.265 449 670 1,24 0,97 1,14

    Madrid Argel Alicante - Oran 1.785 875 260 1,71 1,18 1,27

    Madrid Turn BCN - Gnova 1.477 797 670 1,06 0,90 1,02

    Ciudad Real Roma BCN - Civitavecchia 1.870 795 812 1,25 1,07 1,24

    Guadalajara Frankfurt Bilbao - Antwerp 1.880 818 1.735 0,77 0,82 1,03

    Vitria Npols Tarragona - Salern 1.900 620 1.148 1,16 1,07 1,30

    Girona Bolonya BCN - Civitavecchia 1.044 383 812 0,93 0,80 0,97

    Albacete Stuttgart BCN - Gnova 1.801 1.196 670 1,00 0,88 0,98

    Sevilla Roma BCN - Civitavecchia 2.495 1.239 812 1,29 1,13 1,27

    Lle Le Mans Bilbao - St. Nazaire 1.113 579 447 1,16 0,86 0,97

    Origen Destinaci Va martima dt da dm ICT ICCa ICCb

    .. .

    .. .

  • 145144 La prctica del TMCD I 3. Estructura de temps i costos del TMCD

    * El valor d1,3 E/km correspon a unamitjana de les tarifes del transport percarretera a Itlia (vegeu la pgina 130).

    CARRETEIG TERRESTREORIGEN

    TRAMMARTIM

    CARRETEIG TERRESTREDESTINACI

    Preu del noli (N)i recrrecs segonsruta seleccionada

    FRMULES PER DETERMINAR-NE EL COST

    On:dt = Distncia total terrestre entre origen i destinaci (km)Tc = Temps de crrega (h)Td = Temps de descrrega (h)do = Carreteig terrestre en origen (km)dd = Carreteig terrestre en destinaci (km)Tm = Temps de navegaci martima (h)Top = Temps doperativa porturia en port origen (h)

    Top= Temps doperativa porturia en port destinaci (h)N = Preu del noli i els recrrecs ms habituals ().

    Cal tenir en compte que en el cas 2 el preu del noliser ms car que en el cas 3, ats que el preuhaur dincloure el camarot del conductor i una reserva addicional despai per al capal tractor.

    Carreteigorigen

    do (km)

    Costquilomtric

    0,966 (/km)

    Carreteigdestinaci

    dd (km)

    Costquilomtric1,3 (/km)

    TEMPSDE CRREGA

    TEMPSDESCRREGA

    TEMPS NAVEGACII TEMPS OPERATIVA

    PORTURIA

    Tempsde crrega

    Tc (h)

    Cost detemps

    30,89 (/h)Temps denavegaci

    Tm (h)

    Cost de temps11,58 (/h)

    (cas 2)1,73 (/h)

    (cas 3)

    Temps dedescrrega

    Td (h)

    Cost detemps

    30,89 (/h)

    TempsdoperativaTop , Top (h)

    Costde temps

    30,89 (/h)

    Cas 1: dt x 0,966 + Tc x 30,89 + Td x 30,89

    Cas 2: do x 0,966 + Tc x 30,89 + Tm x 11,58 + N + (Top + Top) x 30,89 + dd x 0,966 + Td x 30,89

    Cas 3: do x 0,966 + Tc x 30,89 + Tm x 1,73 + N + (Top + Top) x 30,89 + dd x 1,3 + Td x 30,89Modificar segons destinaci

    *

    La prctica del TMCD I 3. Estructura de temps i costos del TMCD

    ... Sha analitzat el cas de TMCD en una eventual ruta entre Madrid i Algria (nord dfrica). Aquesta ruta es presenta prop dun 75% msrpida i un 25% ms econmica que la seva competidora puramentterrestre. Tanmateix, per a les rutes amb destinaci al nord dfrica, la cadena logstica que competeix amb el TMCD no s la carretera pura,sin el trnsit martim de contenidors. Per aquest motiu, aquests resultatsshan de considerar de manera orientativa per auguren al TMCD unesbones oportunitats de desenvolupament en aquestes rutes (entre la pennsulaIbrica i els pasos del Magreb).

    Competitivitat del TMCD davant la carretera. Cas plataforma (3)

    2

    1,75

    1,50

    1,25

    1

    0,75

    0,5

    0,25

    0

    Valladolid-Liverpool

    Madrid-Argel

    La Corunya-Pars

    Saragossa-Mil

    Sevilla-RomaCiudad Real-Roma

    Lle-Le Mans

    Vitria-NpolsMadrid-TorAlbacete-Stuttgart

    Girona-BolonyaMadrid-Rotterdam

    Guadalajara-Frankfurt

    Saragossa-Pars

    ICT

    ICC

    Mrcia-Rotterdam

    0 0,25 0,50 0,75 1 1,25 1,50 1,75 2

    COM PUC COMPARAR ELS COSTOS I ELS TEMPS DEL TRANSPORT PURAMENTTERRESTRE AMB ELS ASSOCIATS AL TMCD?.. .

  • 147La prctica del TMCD I 4. Documentaci i operativa del TMCD146 La prctica del TMCD I 4. Documentaci i operativa del TMCD

    Des de la creaci de la Comunitat Europea el 1958, un dels primers objectius queels estats membre van fixar va ser leliminaci de tots els drets de duana al comerentre ells.

    El 1998 la Uni Europea va introduir una srie de rgims de control simplificatdaplicaci al TMCD, relacionats amb el concepte de servei martim regular.

    Les mercaderies comunitries transportades dins de la UE no tenen cap necessitatdacreditar lestatut comunitari de les mercaderies quan aquestes sn transportadesen servei martim regular.

    Els altres serveis martims que transporten mercaderies comunitries i els serveismartims que transporten mercaderies no comunitries importades a la UE i despatxades a lliure prctica com a mercaderies comunitries, a larribar al port,estan obligats a informar les autoritats duaneres que les mercaderies hi han arribatde la manera requerida, mitjanant una declaraci sumria.

    ... Les lnies de TMCD que hi ha als ports catalans sn serveis martimsregulars autoritzats per la UE, per la qual cosa ofereixen lavantatge de nohaver dacreditar lestatut comunitari de les mercaderies.

    ... Un servei martim regular autoritzat efectua transports de mercaderies envaixells que naveguen nicament entre ports situats en el territori duaner dela UE, i no pot tenir origen, destinaci o fer escales fora daquest territori.

    4.1.2 Documentsrelatius als rgimsduaners

    ... Flux documental, rgims duaners, mercaderies perilloses,animals vius

    4.1 Quin s el fluxdocumentalnecessari en el TMCD?

    A ms dels documents habituals que acompanyen el transportista en el carreteig demercaderies per carretera, com ara el perms de conducci, el DNI o passaport, elsdiscos del tacgraf i una cpia del contracte CMR, sen requereixen daltres que fanreferncia especfica al TMCD.

    La documentaci necessria en el TMCD es pot classificar en tres grups diferents:

    Documentaci relativa a la contractaci del servei de transport martim. Documentaci relativa als rgims duaners. Documentaci relativa a mercaderies especials: animals vius i mercaderies

    perilloses.

    . . .

    Els principals documents que es relacionen amb la contractaci del servei martim sn9:

    Coneixement dembarcament. Autoritzaci dentrada al port o autoritzaci de descrrega al port.

    4.1.1 Documentsrelatius a lacontractacidel serveide transportmartim

    9 Vegeu el captol 2.1 de la part prctica dela guia 'Com es contracta el servei?

    4. DOCUMENTACII OPERATIVA DEL TMCD

    .. .

  • 149La prctica del TMCD I 4. Documentaci i operativa del TMCD148 La prctica del TMCD I 4. Documentaci i operativa del TMCD

    4.1.4 Documentsrelatius alsanimals vius

    ... No tots els serveis de TMCD accepten tots els tipus de mercaderiesperilloses. A tall dexemple, la lnia Barcelona-Civitavecchia (Roma) delarmador Grimaldi Lines Napoli permet lembarcament de tot tipus demercaderies perilloses excepte les del tipus IMO 1 (explosius) i IMO 7(materials radioactius).

    Aix mateix, el conductor haur de portar, obligatriament, una autoritzaci especialper conduir vehicles de mercaderies perilloses (carnet especial per conduir vehiclesde mercaderies perilloses).

    . . .

    Per acceptar la reserva de crrega danimals vius el transportista ha daclarir perescrit que el seu mitj de transport compleix la legislaci europea vigent (CEE 95/29del 29 de juny del 1995). La cpia original del document ha de romandre sota lacustdia del transportista, i una fotocpia del document o un resum de la declaraciser entregat al capit del vaixell.

    ... Segons la directiva CEE/95/29, en el cas del transport martim, elsvehicles carregats en vaixells i sense descarregar els animals hauran dedescansar 12 hores desprs de la descrrega dels animals al port dedestinaci o en un punt proper, excepte quan: El temps de viatge per a animals no superi les 8 hores. Els intervals de subministrament daigua i dalimentaci i els temps de

    viatge i de descans, quan sutilitzen vehicles de carretera, reuneixin elssegents requisits:a) Als vedells, xais, cabrits i poltres no deslletats i que reben alimentaci

    lctea aix com els garrins no deslletats, sels donar un descans suficient dalmenys una hora, desprs de nou hores de transport, especialment per subministrar-los aigua i, si fos necessari, aliment. Desprs daquest perode de descans, es podr continuar transportant-los durant nou hores ms.

    Tunis

    Per al trmit de lembarcament de la mercaderia perillosa es requereix la segentdocumentaci relativa al vehicle i a la crrega:

    Declaraci de la mercaderia perillosa. Certificat destiba que haur de deixar constncia que les mercaderies estan en

    bones condicions i convenientment estibades a linterior, segons sestableix al CodiMartim Internacional de Mercaderies Perilloses.

    Compliment de lADR (de langls European Agreement Concerning the InternationalCarriage of Dangerous Goods by Road), que s un acord internacional europeu peral transport de mercaderies perilloses per carretera basat en les recomanacionsde lONU.

    Fitxa tcnica de seguretat de la mercaderia. IMDG (Codi Martim Internacional de Mercaderies Perilloses).

    ... Les mercaderies transportades en serveis martims no regulars tenen unrgim duaner diferent i estan obligades a acreditar una declaraci sumriade les mercaderies que inclou la segent documentaci: Document nic administratiu (DUA). s el document que sutilitza per

    declarar les mercaderies davant les duanes i donar compliment a lesformalitats duaneres necessries en les operacions, ja siguindimportaci,dexportaci o de trnsits.

    Manifest de crrega. s el document utilitzat per declarar la sortida pervia martima de les mercaderies a les quals dna una destinaci duanera.

    Declaraci sumria de descrrega. s el document utilitzat per declararlarribada, per via martima, de les mercaderies a les quals dna unadestinaci duanera.

    Trmits diversos davant els serveis oficials dinspecci.

    4.1.3 Documentsrelatius a lesmercaderiesperilloses

    .. .

    .. .

  • 151La prctica del TMCD I 4. Documentaci i operativa del TMCD150 La prctica del TMCD I 4. Documentaci i operativa del TMCD

    Documentaci habitual en el transport de mercaderies per carretera

    Perms de conduir, DNI o passaport, els discos del tacgraf i una cpia del contracte CMR.

    Relativa a la contractaci del servei de transport martim

    Coneixement dembarcament. Autoritzaci dentrada al port o autoritzaci de descrrega al port.

    Documentaci prpia del TMCD

    Relativa als rgims duaners

    Les mercaderies comunitries transportades dins de la UE no han dacreditarlestat comunitari de les mercaderies quan aquestes sn transportades en un serveimartim regular.

    Els altres serveis martims que transporten mercaderies comunitries i els serveismartims que transporten mercaderies no comunitries importades a la UE i despatxadesa lliure prctica com a mercaderies comunitries, a larribar al port, estan obligatsa informar les autoritats duaneres que les mercaderies hi han arribat de la manerarequerida, mitjanant una declaraci sumria.

    Relativa a les mercaderies perilloses

    Declaraci de la mercaderia perillosa. Certificat destiba que haur de deixar constncia que les mercaderies estiguin

    en bones condicions i convenientment estibades a linterior. Compliment de lADR, acord internacional europeu per al transport de mercaderies

    perilloses per carretera basat en les recomanacions de lONU. Fitxa tcnica de seguretat de la mercaderia. IMDG (Codi Martim Internacional de Mercaderies Perilloses).

    Mercaderies especials

    Relativa als animals vius

    El transportista, per a la crrega danimals vius, ha de declarar per escrit que el seu mitjde transport compleix la legislaci europea vigent.

    b) Els porcs es podran transportar durant un temps mxim de viatge de 24 hores. Els animals hauran de disposar contnuament daigua durant el viatge.

    c) Els solpedes domstics es podran transportar durant un temps mximde viatge de 24 hores. Durant aquest temps hauran de ser abeurats i, si s necessari, alimentats cada 8 hores.

    d) La resta danimals hauran de tenir un descans suficient dalmenys una hora, desprs de 14 hores de transport, especialment per subministrar-los aigua i, si fos necessari, aliment. Desprs daquest perode de descans, es podr continuar transportant-los durant 14 hores ms.

    QUIN S EL FLUX DOCUMENTAL NECESSARI EN EL TMCD?

  • 153La prctica del TMCD I 4. Documentaci i operativa del TMCD152 La prctica del TMCD I 4. Documentaci i operativa del TMCD

    Aquesta flexibilitat de la carretera obliga el TMCD a oferir serveis regulars, fiables imolt freqents (diaris en molts casos) i amb els temps de trnsits com ms curtsmillor. s evident que un vaixell noms pot ser rendible a partir dunes ocupacionsdestacables i que no pot oferir moltes sortides diries amb el risc de registrar baixesocupacions.

    Per poder embarcar un cami o plataforma en un servei de TMCD s imprescindiblerealitzar la reserva de lembarcament o dun espai a la bodega del vaixell. Atesalelevada demanda dalguns serveis de TMCD s recomanable reservar espai ambprou antelaci per evitar haver de replanificar les trameses a ltima hora.

    El procediment de reserva dun embarcament s un trmit rpid i gil que es potrealitzar per telfon, e-mail o fax. En alguns serveis de TMCD, la reserva delembarcament sha defectuar amb antelaci (abans duna hora determinada),daltres sn ms dinmics i permeten la reserva i contractaci de lespai fins a una hora abans de la sortida del vaixell (segons lnia).

    Un cop realitzada la reserva, el transportista ha defectuar la contractaci del servei i dirigir-se a la terminal porturia fins a dues hores abans de la sortida del vaixell.

    . . .

    Per accedir a les terminals porturies s necessari que el conductor porti elcomprovant de la contractaci del servei (aquest li ser enviat per fax o e-mail just desprs de realitzar el pagament del servei) i facilitar les seves dades.

    Una persona situada a laccs a la terminal porturia, anomenat confronta,comprovar la reserva i donar accs al conductor perqu entri a la terminal i aparquiel cami o la plataforma al lloc indicat.

    4.2.2 Lliurament deles mercaderiesal port dorigen

    ... s obligatori ls de larmilla reflectora dins de les terminals porturies.

    Figura 22.

    Porta daccs dels camions ala Terminal de Transmediterrneadel port de Barcelona.

    Figura 23.

    Vehicles esperant ser embarcats alsmolls Barcelona i Sant Bertran delport de Barcelona.

    4.2 Com planificoles meves trameses en TMCD?

    ... Reserva i planificaci de la cadena logstica, lliurament de les mercaderiesal port dorigen, permisos, accs a les terminals porturies, recollida de lesmercaderies al port de destinaci, tipus de camions, restriccions de trnsitdurant els caps de setmana i horaris dels vaixells, mercaderies perilloses

    Sens dubte, el transport per carretera s, entre tots els modes que existeixen, el msflexible i lnic que garanteix el transport porta a porta. Lorigen temporal del seuviatge es pot fixar en qualsevol moment, exceptuant els caps de setmana i festius, ques quan hi ha restriccions a la seva circulaci en la majoria de carreteres europees.

    4.2.1 Reserva i planificacide la cadenalogstica

    ... Utilitzant nicament la carretera, un exportador carni dOsona potmodificar amb tota flexibilitat les destinacions i els horaris de sortida de les seves exportacions, orientant-les als mercats ms adequats per preui distncia, fins i tot cada dia, si li conv.

  • 155La prctica del TMCD I 4. Documentaci i operativa del TMCD154 La prctica del TMCD I 4. Documentaci i operativa del TMCD

    ... Les oficines de promoci del TMCD dEspanya, Frana, Itlia i Portugalhan creat un taller amb els representants dels sectors de transport i transitaris dels 4 pasos per buscar solucions conjuntes per al pas delsPirineus i els Alps i relacionar transportistes dels dos costats de la cadena.

    En el segon dels casos, un conductor amb un capal tractor realitza nicament elscarreteigs terrestres de la cadena de TMCD. Aquest cas, com sha documentat en elcaptol anterior, t un cost logstic ms petit, per necessita comptar amb lacollaboraci i cooperaci de transportistes dels dos pasos o b tenir delegaci prpiaals ports de destinaci.

    ... El Reial Decret 902/2007, del 6 de juliol, pel qual es modifica el ReialDecret 1561/1995, del 21 de setembre, sobre jornades especials de treball,pel que fa al temps de treball de treballadors que realitzen activitatsmbils de transport per carretera, especifica que:En particular, sempre que concorrin les circumstncies anteriors i, dacordamb el que sha assenyalat, no constitueixin una pausa o un descans,seran considerats temps de presncia els segents perodes:

    a) Els perodes durant els quals el treballador acompanyi un vehicletransportat amb transbordador o tren.

    En un servei de TMCD hi pot embarcar qualsevol tipus de vehicle: trilers, jumbos,camions TIR, semiremolcs, camions, vans i vehicles lleugers.

    Les tarifes del servei de TMCD depenen de les mides dels vehicles i saplica un recrrecper als vehicles frigorfics que necessiten connexi elctrica i els que transportenmercaderies perilloses i animals vius.

    . . .

    La majoria de vaixells que serveixen les lnies de TMCD del port de Barcelona i Tarragonasn del tipus ro-pax (que permeten simultniament crrega rodant i passatge) o ro-ro(que permeten crrega rodant i disposen de diversos camarots de passatge per alscamioners). Aquesta configuraci permet realitzar la tramesa de les mercaderies dedues maneres diferents: embarcant el cami amb el conductor o b embarcant solamentla plataforma i quedant el conductor al port dorigen amb el capal tractor.

    En el primer dels casos, el mateix conductor que transporta les mercaderies des delmagatzem de lexportador fins al port dorigen ho fa tamb des del port de destinacifins al client final. Aquest conductor pot aprofitar les hores de navegaci per complirels seus descansos de conducci.

    4.2.3 Tipus de vehicle

    4.2.4 Carreteig des del port dedestinaci fins al client final

    ... El reglament CE/561/2006 del Parlament Europeu i del Consell, del 15 demar del 2006, pel que fa a lharmonitzaci de determinades disposicions enmatria social en el sector de transport per carretera, indica que el temps de navegaci, sempre que el conductor disposi de llitera, es pot considerartemps de descans o pausa.

    .. .

  • 157La prctica del TMCD I 4. Documentaci i operativa del TMCD156 La prctica del TMCD I 4. Documentaci i operativa del TMCD

    Per a la planificaci de les trameses de mercaderies cal considerar les habitualsrestriccions existents a les carreteres europees durant els caps de setmana. Unlliurament de mercaderies a Itlia (partint de qualsevol punt del territori espanyol) a comenaments de setmana (dilluns i dimarts) sha de planificar considerant quedurant dissabte i diumenge, amb tota probabilitat, el transport per carretera serobjecte de restriccions a la circulaci.

    El mode martim no t restriccions de navegaci durant els caps de setmana. Alsports catalans hi ha alguns serveis de TMCD que ofereixen sortides durant els capsde setmana. A tall dexemple, el dissabte a la tarda surt un vaixell del port deBarcelona que arriba al port de Civitavecchia el diumenge a la tarda i el dilluns al mat entrega les seves mercaderies a Roma.

    . . .

    Un factor important per decidir ls duna cadena de transport o una altra s la sevaflexibilitat. En el TMCD la flexibilitat ve donada per la freqncia de servei: com msfreqncia de servei ms flexible s lalternativa de la cadena intermodal.

    Dalguna manera, naviliers i transportistes per carretera necessiten compromisos devolums de crrega a mitj termini. Els primers poden oferir ms freqncies deservei i els transportistes desenvolupar una oportunitat de negoci.

    Els horaris de sortida dels vaixells shan de tenir en compte, no solament perplanificar les trameses, sin tamb per planificar els retorns, principalment enaquells serveis en els quals la lnia no s diria.

    s important destacar que la majoria de terminals porturies no cobra per lestadadels camions o plataformes al port, almenys durant els dos primers dies, per la qualcosa un transportista podria usar les terminals com a magatzems i lliurar i recollirles mercaderies segons la seva millor planificaci.

    . . .

    La mercaderia perillosa necessita una autoritzaci de lAutoritat Porturia deBarcelona, per la qual cosa les trameses per TMCD shan de planificar amb unperode temporal superior.

    Aquesta autoritzaci demora, com a mxim, un dia la sortida de les trameses;tanmateix, el ms habitual s que aquest trmit no retardi la sortida de lesmercaderies del port i que la planificaci sigui similar a la de la resta demercaderies.

    4.2.7 Mercaderies perilloses

    4.2.6 Horaris dels vaixells

    ... El TMCD s una alternativa de transport de cooperaci. Des del punt de vista del navilier, la rendibilitat saconsegueix grcies a altes ocupacionsdel vaixell. Des del punt de vista del transportista, la competitivitat delalternativa del TMCD s ms gran com ms freqncia ofereixi. Els naviliersnecessiten crrega i aquesta crrega necessita freqncies de servei. s uncomproms entre tots dos.

    .. .

    4.2.5 Restriccionsde trnsitdurant els capsde setmana

  • 159La prctica del TMCD I 4. Documentaci i operativa del TMCD158 La prctica del TMCD I 4. Documentaci i operativa del TMCD

    4.3 Qui carregai descarregales mercaderiesals vaixells?

    4.3.1 Operacionsdestiba i desestiba

    Les operacions destiba comencen amb larribada dels camions a la terminal martima,on noms accedeixen aquells que tenen una reserva per embarcar.

    Un cop es comprova la reserva, els camions saparquen en diferents zones de laterminal depenent de si sembarquen complets o si noms embarquen el semiremolc.Els camions sestacionen per lnies formant un bloc i els semiremolcs normalmentsestacionen en espiga i en lnia, per una qesti dembarcament.

    Per qestions de seguretat, hi ha una separaci especfica per a mercaderiesperilloses i animals vius, i tamb perqu shan destibar de forma especial a bord en cobertes ventilades i, normalment, la seva ordre de pujada a bord s independentde la resta de la crrega.

    La relaci entre la terminal i els vaixells sestableix a travs dun coordinadoroperatiu de la terminal i dun oficial de crrega del vaixell que en dirigeix la crrega i lestiba.

    Les operacions dembarcament i desembarcament dels camions sn realitzades per personal professional autoritzat (estibadors). En el cas dels camions, laccs i la sortida dels vaixells es realitza mitjanant la prpia tracci dels camions.

    En el cas dels semiremolcs, sutilizen uns capals tractors per a lestiba i desestiba,anomenats mafis.

    Els camions i remolcs seran posicionats per a lembarcament en lordre establert pel capit dels vaixells o els seus subordinats i no podran ser estibats en qualsevolcoberta del vaixell, sin solament a les zones habilitades.

    Figura 24.

    Estacionament de les plataformesal port de Tarragona.

    Figura 25.

    Mafi enganxant un semiremolcper embarcar-lo al vaixellLAudace de la Flota Suardaz.

    Estiba i desestiba, trincatge, mercaderies perilloses, animals vius,mercaderies refrigerades.

    La mercaderia perillosa necessita una autoritzaci de lAutoritat Porturiade Barcelona, per la qual cosa les trameses en TMCD shan de planificar ambun perode temporal superior. Aquesta autoritzaci sha de demanar fins a24 hores abans de la sortida dels vaixells.

    RESERVA DELEMBARCAMENT

    Alguns serveis de TMCD permeten la reserva de lembarcament fins auna hora abans de la sortida del vaixell.Tanmateix, pot passar que al reservar no hi hagi disponibilitat de places.

    Per accedir a les terminals porturies s necessari que el conductorporti el comprovant de la contractaci del servei. Una persona situada alaccs a la terminal comprova la reserva i indica on sha daparcar el cami.

    La majoria dels vaixells disposen de camarots per als camioners.El conductor pot aprofitar les hores de navegaci per complir elsdescansos de conducci obligatoris. Tamb es pot contractar un altretransportista per realitzar el carreteig en destinaci.

    El TMCD permet evitar restriccions de trnsit durant els caps de setmanaper als vehicles pesants a les carreteres europees. El mode martim noregistra restriccions de navegaci durant els caps de setmana i hi ha sortidade vaixells.

    Cal tenir en compte els horaris de sortida dels vaixells, no solamentper planificar les trameses, sin tamb per planificar els retorns,principalment en aquells serveis en els quals la lnia no s diria.La majoria de terminals porturies no cobren per lestada dels camionso plataformes al port, almenys durant els dos primers dies.

    CARRETEIG DE LESMERCADERIES FINS AL

    PORT DORIGEN

    CARRETEIG DES DEL PORTDE DESTINACI FINS AL

    CLIENT FINAL

    RESTRICCIONS DETRNSIT DURANT ELS

    CAPS DE SETMANA

    HORARI DELSVAIXELLS

    MERCADERIESPERILLOSES

    COM PLANIFICO LES MEVES TRAMESES EN EL TMCD?

  • 161La prctica del TMCD I 4. Documentaci i operativa del TMCD160 La prctica del TMCD I 4. Documentaci i operativa del TMCD

    Figura 28.

    Rampa daccs a la planta superior de labodega del vaixell Velzquez de la Flota Suardaz.

    ESTIBA I DESESTIBA

    Normalment, aquestesmercaderies sn les primeres a embarcar i les ltimes a desembarcar.

    Disposen de zonesespecials a les bodegues.

    Serveis de vigilncia.

    Ventilaci.

    Vies de sortida en cas demergncia.

    Subministrament daigua.

    MERCADERIESESPECIALS

    La relaci entre la terminal i els vaixell sestableix a travsdun coordinador operatiu de la terminal i dun oficialde crrega del vaixell que en dirigeix la crrega i lestiba.

    Les operacions dembarcament i desembarcament delscamions als vaixells les realitza personal professionalautoritzat (estibadors).

    En el cas dels camions, laccs i la sortida dels vaixells es realitza mitjanant la prpia tracci dels camions. En el cas dels semiremolcs, sutilizen uns capals tractors per a lestiba i la desestiba, anomenats mafis.

    Loperativa de desembarcament s similar. Els estibadorsdesestiben els camions i les plataformes del vaixell i lescolloquen a la terminal, i aquests sn recollits pelstransportistes terrestres.

    TRINCATGE DELS CAMIONSDINS DELS VAIXELLS

    En el TMCD tots els vehicles que sembarquen dinsde les bodegues dels vaixells sn trincats per personalprofessional autoritzat.

    Animals vius.Mercaderies refrigerades.

    Mercaderies perilloses.

    Les operacions destiba, desestiba i trincatge dels camions i plataformes dins dels

    vaixells les realitza personal professional autoritzat, la contractaci del qual s

    reponsabilitat del navilier o armador.

    Figura 27.

    Cami a la bodega de lEurostar Barcelonadegudament trincat.

    Figura 26.

    Camions desembarcant del vaixellEurostar Barcelona de Grimaldi Ferries.

    Loperativa de desembarcament s similar. Els estibadors desestiben els camionsi les plataformes del vaixell i els colloquen a la terminal, on sn recollits pelstransportistes terrestres. En el cas de les plataformes, el transportista les ha de recollirde la terminal amb el seu propi capal tractor. Per a la sortida de la mercaderia de laterminal hi ha una persona que comprova que el cami pot abandonar la terminal. El transportista entrega a aquest operari un document acreditatiu de lliurament.

    . . .

    En largot mariner, la trinca s una lligadura que es fa a un o ms objectes (enaquest cas, els camions, semiremolcs...) amb un cap, cable o cadena per evitar queel balandreig i capcineig normal de la mar, fins i tot el produt durant un temporal,pugui moure els vehicles i la crrega i provocar-hi desperfectes. En el TMCD tots els vehicles que sembarquen dins de les bodegues dels vaixells sn trincats perpersonal professional autoritzat.

    Avui dia, les crregues es poden transportar per via martima sense risc de ruptures,filtracions ni destrosses. Aix mateix, en el cas de transportar productes frgilsexisteixen multitud delements que permeten trincar els productes dins dels camions,sense crrer cap risc durant el trajecte martim.

    . . .

    Les crregues especials, com ara els animals vius i les mercaderies refrigerades o perilloses, ocupen zones especialment reservades a les bodegues dels vaixells.

    Normalment, aquestes mercaderies sn les primeres a embarcar i les ltimes adesembarcar, per la qual cosa han destar enllestides per a les operacions destibaamb ms antelaci que la resta de la crrega.

    Les zones reservades a les bodegues dels vaixells per a les mercaderies especialsdisposen dunes caracterstiques prpies amb la finalitat doferir unes condicionsptimes de transport, com ara la vigilncia, ventilaci, subministrament daigua,sistemes de seguretat, sistemes de protecci dincendis, connexi per als remolcsfrigorfics i vies de sortida en cas demergncia, entre daltres.

    4.3.2 Trincatge delscamions a les bodegues

    4.3.3 Mercaderiesespecials:animals vius,mercaderiesrefrigerades,mercaderies perilloses

    QUI CARREGA I DESCARREGA LES MERCADERIES ALS VAIXELLS?

  • 162 La prctica del TMCD I 5. Ajuts econmics del TMCD 163La prctica del TMCD I 5. Ajuts econmics del TMCD

    ... Totes les empreses de transport de la Uni Europea amb llicnciacomunitria per al transport internacional de mercaderies per carretera(Reglament CEE/881/92 del Consell) poden sollicitar lecob, aix s, nomspel que fa a la part del trajecte amb origen en un port itali.

    Figura 29.

    Vinyeta de promoci de lecobitali. Font: Shortsea PromotionCentre-Itlia

    El pressupost disponible s de 80 milions deuros per a lany 2007 (240 milions deurosper als propers tres anys), dels quals es destinar el 10% a millorar lestructura delsector de transport per carretera itali. Limport exacte del descompte en cada unade les lnies de TMCD seleccionades ser definit pel Ministeri de Transport itali, de manera proporcional als quilmetres no realitzats per carretera en territori itali.

    Les rutes seleccionades connecten diferents ports italians entre si i amb els portsdAlgesires, Valncia, Tarragona, Barcelona i Toulon.

    Port 1

    Catnia

    Catnia

    Catnia

    Catnia

    Catnia

    Catnia

    Civitavecchia

    Port 2

    Civitavecchia

    Gnova

    Liorna

    Npols

    Ravenna

    Vencia

    Barcelona

    T

    Port 1

    Gnova

    Liorna

    Liorna

    Liorna

    Liorna

    Messina

    Npols

    Port 2

    Palerm

    Tarragona

    Valncia

    Palerm

    Trapani

    Salern

    Milazzo

    Port 1

    CivitavecchiaGnovaLiornaNpols

    RavennaVencia

    BarcelonaTarragona

    ToulonPalerm

    AlgesiresBarcelona

    NpolsPalerm

    Termini Imerese

    GnovaLiornaLiornaLiornaLiorna

    MessinaNpolsNpolsNpolsNpolsPalermPalermSalernSalernTrapani

    PalermTarragonaValnciaPalermTrapaniSalernMilazzoPalermPalerm

    Termini ImereseValnciaSalern

    TarragonaValnciaFormia

    CatniaCatniaCatniaCatniaCatniaCatnia

    CivitavecchiaCivitavecchiaCivitavecchiaCivitavecchia

    GnovaGnovaGnovaGnovaGnova

    Port 2 Port 1 Port 2

    Per sollicitar la bonificaci, els transportistes hauran defectuar un mnim de 80viatges en una lnia. Podran obtenir una bonificaci addicional els que facin ms de1.600 viatges anuals. A ms, shauran de comprometre a mantenir el mateix volum de trnsit en els tres anys segents. En el cas que aix no passi, estaran obligats atornar limport rebut.5.1.1 Lecob itali

    5.1 Pucbeneficiar-me dajuts directesper utilitzar el TMCD?

    ... Ecob.

    El Parlament itali va aprovar una regulaci lany 2002 que establia un incentiueconmic dirigit al transport martim. La virtut daquest incentiu s que es tractadun subsidi amb fons estatals, per que no es concedeix a empreses navilieres, sina usuaris del servei del transport martim, normalment transportistes per carretera o operadors logstics, que sn lliures delegir el transportista martim que prefereixinsegons la seva convenincia (ports dorigen i destinci, temps de trnsit, tarifes...).

    Lesmentada regulaci va quedar pendent daplicaci a causa de la necessria aprovacide subvencions que estableix la Uni Europea. Desprs de laprovaci per part de laComissi Europea, a labril del 2005, el Govern itali ha posat definitivament en marxa el projecte (decret del 31 de gener del 2007, publicat a la Gazzetta Ufficiale, nmero 35 del 17 de febrer del 2007).

    A Espanya hi ha diverses iniciatives parlamentries per impulsar un sistemasemblant i incentivar la creaci de nous serveis competitius i millorar els que jaexisteixen, mitjanant lestabliment dun marc adequat de suport financer10.

    . . .

    Lecob estableix incentius econmics per als transportistes que embarquin els seuscamions o semiremolcs en vaixells que cobreixin trajectes alternatius a la carretera.Aquest incentiu saplica com a descompte en el preu del bitllet martim mitjanant unreemborsament anual dacord amb els viatges efectuats i fins a un mxim del 20% del cost del bitllet a les lnies martimes existents o del 30% en lnies noves.

    10 Naviliers, transitaris, la patronal deltransport de mercaderies per carretera(CEMT) i Ports de lEstat van acordar, el22 de febrer del 2007, la creaci dungrup de treball amb lobjectiu delaborarun document tcnic que analitzi laviabilitat de lecob a Espanya.

    5. AJUTSECONMICSDEL TMCD

    .. .

  • 165La prctica del TMCD I 5. Ajuts econmics del TMCD164 La prctica del TMCD I 5. Ajuts econmics del TMCD

    ECOB ITALI

    CARACTERSTIQUES DESCOMPTES REQUISITS AFAVOREIX

    Descompteproporcional als

    quilmetresno realitzatsper carretera

    a Itlia

    Borsa de240 milions

    deuros en elspropers

    tres anys

    20% en lniesexistents

    30% en noveslnies

    Estalviaproximatde 140

    per viatge

    Trajectesamb origenen un port

    itali

    Mnim80 viatges

    anuals

    Ms incentiusi es realitzenms de 1.600

    viatges anuals

    Unidempreses

    Formacidel personal

    s del transportintermodal

    Taula 14. Exemple del reemborsament anual de lecob pels viatges enTMCD efectuats durant un any amb origen en un port itali.

    Font: Elaboraci prpia a partir delsnolis publicats al web de la ReteAutostrade Mediterranee S.p.A.(octubre 2006).

    Per arribar al nombre mnim de viatges, les empreses de transports podran associar-se entre elles. La llei intenta que les empreses tinguin ms dimensi, que els permetiser ms competitives i ser gestionades de forma ms eficient.

    Les associacions tamb es podran establir entre empreses de pasos diferents i, a ms,per aconseguir lincentiu, les empreses de transports podran formar associacions ambempreses que contribueixin a lagrupatge. Un altre objectiu de la normativa italianas afavorir el desenvolupament del transport de semiremolcs, grcies a la collaboracii als acords entre empreses amb seus diferents. Finalment, la llei de lecob tambintrodueix incentius per a la fusi dempreses, la formaci del personal i ladquisicidequips per millorar la seguretat.

    Gnova-Barcelona(Grandi Navi Veloci)

    543 8.688 260.640

    Civitavecchia-Barcelona(Grimaldi Grup Napoli)

    694 11.104 333.120

    Salern-Tarragona(Flota Suardaz)

    700 11.200 336.000

    Liorna-Tarragona(Flota Suardaz)

    600 9.600 288.000

    Lnia de TMCD NoliIncentiu del 20%

    * 80 viatgesIncentiu del 30%* 1.600 viatges

    ... Un o ms transportistes que formin una associaci dempreses i querealitzin 80 viatges en TMCD amb origen al port de Salern i destinaci al de Tarragona podran obtenir un reemborsament mxim anual d11.200euros, la qual cosa significa un estalvi de 140 euros per viatge.

    ... Aplicar en lanlisi de costos (vegeu el captol 2 de la part prctica de laguia) el descompte obtingut de lecob en la cadena multimodal del TMCD.

    PUC BENEFICIAR-ME DAJUTS DIRECTES PER UTILITZAR EL TMCD?

  • 167La prctica del TMCD I 5. Ajuts econmics del TMCD166 La prctica del TMCD I 5. Ajuts econmics del TMCD

    El 22 de juliol del 2003 va entrar en vigor el Reglament (CE) nm. 1382/2003 delParlament Europeu i del Consell pel que fa a la concessi dajuts financers comunitarisper reduir limpacte ambiental del sistema de transports de mercaderies, conegutcom a programa Marco Polo, per al perode 2003-2006.

    Aquest programa s un instrument de finanament que t com a objectiu reduir lacongesti a les carreteres i limpacte ambiental del sistema de transport, i aconseguirun transport de mercaderies ms efica i sostenible a la UE.

    Les accions finanables poden ser de tres tipus: accions de transferncia entremodes de transport, accions defecte catalitzador (accions innovadores en termes de logstica, tecnologia, mtodes, equipament...) i accions daprenentatge en com.

    La Comissi ha presentat una proposta per prorrogar Marco Polo, anomenada MarcoPolo II, que continuar a partir del 2007 amb les accions subvencionables dins delprograma actual Marco Polo, per amb un pressupost considerablement ms elevat, i inclour una quarta acci: les autopistes del mar.

    ... En les primeres convocatries del programa Marco Polo,aproximadament la meitat dels projectes acceptats estaven relacionatsamb el transport martim de curta distncia, sobretot amb la creaci de noves lnies o lextensi de les ja existents.

    ... En la tercera convocatria del programa Marco Polo, del 2005, laComissi Europea va finanar 16 projectes, elegits entre 63 propostespresentades, amb un total de 21,7 milions deuros.

    5.2.1 Programa Marco Polo

    5.2 Pucbeneficiar-me daltres ajuts per utilitzar el TMCD?

    ... Marco Polo, Autopistes del Mar, Pla PETRA

    La promoci del TMCD es troba formalment entre els objectius de la poltica detransports de la Uni Europea des de la publicaci el 2001 del Llibre Blanc delTransport. Entre les mesures proposades per la Comissi en destaquen catorze,dedicades al foment del TMCD, que inclouen les autopistes del mar i el programaMarco Polo de finanament als projectes que contribueixen a la transferncia demercaderies de la carretera a altres cadenes multimodals.

    Al Consell Europeu de ministres de transports del desembre del 2006 sapuntava, en relaci amb el TMCD, la necessitat de simplificar els trmits duaners i altresprocediments administratius i dassegurar serveis portuaris de qualitat. A ms, es va incidir en la integraci del TMCD en les cadenes logstiques porta a porta i,especialment, quan les destinacions subiquen a certa distncia dels ports. Daltrabanda, junt amb un ampli conjunt de missatges ja coneguts, es va acollir moltfavorablement el grau de comproms que desitja adquirir la Uni Europea en matriade la imatge sostenible que ha de tenir el TMCD. En aquest sentit, es va recalcar lanecessitat de disminuir les emissions de SOx i NOx (superiors en el mode martim).Finalment, es va valorar molt positivament la tasca realitzada per part dels diferentscentres de promoci del TMCD i sen va assegurar la continutat.

    Per la seva part, la Direcci General de Transports per Carretera del Ministeri deFoment, en la seva permanent tasca per millorar les condicions bsiques del transportde mercaderies per carretera, promou des del 2001 un Pla Estratgic per al Transportde Mercaderies per Carretera (Pla PETRA). Una directriu fonamental del Pla esrefereix a la concentraci empresarial i a la introducci de noves millores de gesti a les empreses.

  • 168 La prctica del TMCD I 5. Ajuts econmics del TMCD 169La prctica del TMCD I 5. Ajuts econmics del TMCD

    ... Els tres criteris que determinen lelecci de les autopistes del mar sn: El volum de trnsit transferit de la carretera al mar. El resultat de les operacions i dels serveis portuaris. La qualitat del servei martim i, especialment, la seva freqncia.

    La posada en prctica de les autopistes del mar requereix collaboraci i cooperaci.Aix s fonamental per aconseguir la concentraci de fluxos de mercaderies,fet necessari per a que les autopistes del mar siguin viables. Aquestes han de serproposades per, almenys, dos estats membre i hauran dimplicar tant els sectorspblics com els privats i incloure connexions martimes de curta distncia.

    Sadmetran subsidis, fins i tot quantiosos, amb fons tant estatals com comunitaris,per dirigits a aquells serveis de TMCD que ofereixin les millors caracterstiques dequalitat. Els elements que es finanaran seran els segents:

    Installacions i infraestructures de la xarxa dautopistes del mar. Ajuts de llanament per als nous serveis de TMCD que en garanteixin la viabilitat. Altres activitats, com sistemes dinformaci, incloent-hi sistemes de control de

    trnsit i sistemes de seguiment electrnic.

    ... Espanya i Frana han creat una comissi intergovernamental per accelerari donar forma definitiva a diversos projectes dautopistes del mar a loceAtlntic, que permetran desviar al mar part del trnsit de mercaderies percarretera entre els dos pasos.

    ... www.ec.europa.eu/transport/marcopolo/index_en.htm, ofereix tota lainformaci relativa al programa Marco Polo i les seves convocatries alweb de la Comissi Europea.

    ... Un dels projectes seleccionats, una acci daprenentatge en com, ha estat lEscola Europea del TMCD, que t com a objectiu formar sobre la logstica martima i el TMCD operadors de transport i estudiantsduniversitats europees. Altres projectes seleccionats relacionats amb Espanya sn: Scapemed,per al transport de productes dacer des dItlia fins a Portugal i deproductes de paper des de Portugal i Espanya cap a Itlia; MoroccoSeaways, per a un servei martim que connectar els ports de Gnova,Barcelona i Tnger, i Rail, un servei de ferrocarril entre Golbey, aFrana, i Tarragona i Barcelona.

    5.2.2 Autopistes del mar

    La Comissi va definir el concepte dautopista del mar com un conjunt de ports i serveis intermodals de TMCD en una determinada rea geogrfica de la UniEuropea, que, integrada a les Xarxes Transeuropees de Transport, serveix delementdinterconnexi entre les regions europees, amb determinats estndards de qualitat,doperativitat i deficincia que permetin una alternativa de transport que afavoreixila descongesti de les xarxes viries de transport terrestre, la conservaci del mediambient i respongui a lobjectiu general daconseguir un creixement sostenible deltransport a la Uni Europea.

    .. .

  • 170 La prctica del TMCD I 5. Ajuts econmics del TMCD 171La prctica del TMCD I 5. Ajuts econmics del TMCD

    Els transportistes terrestres interessats es poden inscriure en el concurs que regulala concessi dels ajuts, facilitant la segent informaci:

    Documentaci que identifiqui de forma clara i concisa la seva situaci dempresanacional dedicada a lactivitat del transport de mercaderies per carretera.

    En lesmentada documentaci hi haur de constar una persona de contacte com aportaveu de lempresa i de la qual sindiqui: adrea, telfon, fax i e-mail.

    Document explicatiu del projecte o experincia efectuada. Documentaci que acrediti, suficientment, la realitzaci de lexperincia o projecte:

    fotocpia de documents oficials, contractes, factures...

    Les sollicituds shan de presentar a la Direcci General de Transports per Carretera,al web del Ministeri de Foment (www.fomento.es).

    ... Les lnies dactuaci proposades en el Pla PETRA poden permetre alstransportistes terrestres beneficiar-se indirectament per ls del TMCD.Per exemple, lincrement de la mida de les empreses permetr realitzar les inversions necessries per adaptar-se al TMCD, o b el desenvolupamentdinfraestructures que responguin a les necessitats de mobilitat demercaderies de manera integral, i facilitar la interconnexi entre cadamode de transport.

    ... Les autopistes del mar seran un instrument important per al foment delTMCD, perqu milloraran els criteris de qualitat dels serveis actuals i elsadaptaran a les exigncies dels transportistes: gran velocitat martima,alta freqncia de servei i rpida connexi amb el rerepas de cada port.

    5.2.3 Pla PETRA Inclou tots aquells projectes o experincies empresarials presentats per empreses de transport de mercaderies per carretera domiciliades a Espanya, sense que hi hagirestriccions de mida o ubicaci geogrfica, i el contingut de les quals sigui conseqentamb laplicaci dalmenys una de les lnies dactuaci proposades pel mateix pla.

    Estructura empresarial: processos o iniciatives per incrementar la mida de lesempreses (fusions, adquisicions, cooperatives, franquiciats...)

    Formaci: millores en la capacitaci i formaci de treballadors i empresaris. Noves tecnologies: implantaci de processos i sistemes de transmissi de la

    informaci, gesti de flotes, integraci amb operadors logstics, control informticde les mercaderies...

    Imatge, bones prctiques i informaci: campanyes de promoci de les empresesrepresentant-les com a competitives i modernes.

    Logstica i comercialitzaci: desenvolupament de xarxes de comercialitzaci,doptimitzaci de serveis i de reducci de costos de fricci.

    Actuacions sociolaborals: iniciatives dinteracci empresa-treballadors i empresa-entorn.

    Expansi exterior: processos de consolidaci i dexpansi en mercats europeus i al nord de lfrica.

    Millores mediambientals: implantaci de sistemes, processos o mesuresrespectuoses amb el medi ambient.

    .. . .. .

  • 173La prctica del TMCD I 6. Cas prctic172 La prctica del TMCD I 5. Ajuts econmics del TMCD

    Es presenta un cas prctic amb la finalitat de planificar la logstica duna empresa de transports de petita estructura que t la possibilitat dincloure el TMCD en la sevacadena logstica.

    Avui dia la logstica s un element bsic del procs productiu, de manera que un grannombre dempreses disposen de departaments especfics per tractar-la. Per a unaempresa de transport la logstica tracta de la distribuci eficient dels recursos propis(humans i materials) amb el mnim cost i el millor servei al client. Encara que cadaempresa tingui la seva manera particular dorganitzar el transport i de calcular elscostos associats, en tots els casos, aquest s un exercici habitual que es realitza enel sector del transport, des de lempresa de transports ms petita fins al ms granoperador logstic.

    En el cas proposat, una empresa de transports de petita estructura rep un nombre de demandes de diferents empreses (carregadors, transitaris...) per al transport decrregues completes entre la pennsula Ibrica i Itlia.

    Les demandes de transport tenen una caracterstica comuna: sn emeses perempreses expertes en el TMCD i, per tant, coneixen els costos del transportinternacional de mercaderies associat a cada una de les segents cadenes logstiques:

    Transport unimodal per carretera. Transport intermodal per carretera i TMCD, en el qual el conductor i el capal

    tractor viatgen al vaixell.

    Transport intermodal per carretera i TMCD, en el qual nicament el semiremolcviatja al vaixell i una altra empresa de transports realitza el carreteig terrestre aItlia.

    Dacord amb aquestes hiptesis, les empreses carregadores no accepten pressupostos,pels serveis de transport de mercaderies, superiors al cost de la cadena logstica ms econmica (de les tres anteriors) i admeten un marge de benefici del 20% per a lempresa transportista.

    MBIT EUROPEUMBIT

    ESPANYOL

    MARCO POLO

    Concessi dajuts financers comunitaris per reduirlimpacte ambiental del sistema de transport

    de mercaderies

    OBJECTIUS

    Reduir lacongesti del

    transportterrestre per

    carretera

    Reduirlimpacteambiental

    Aconseguirun transport

    eficai sostenible

    BENEFICIS

    Finanament de projectes dmbit europeu(entre els quals, el TMCD)

    AUTOPISTES DEL MAR(4 Acci especfica per al TMCD)

    Acord entre dos estats membre per a la creaci ifinanament dun element dinterconnexi martima(autopista del mar) que compleixi els estndards de

    qualitat, operativitat i eficincia

    OBJECTIUS

    Creacidinstallacions

    porturies

    Ajuts per alsserveis que

    en garanteixinla viabilitat

    Sistemesdinformaci,

    control i seguimentelectrnic

    BENEFICIS

    Foment i subvenci del TMCD mitjanant acordsinterestatals per al desenvolupament de noves

    infraestructures intermodals

    PLAN PETRA

    Pla de subvencions delMinisteri de Foment per

    al transport de mercaderiesper carretera

    OBJECTIUS

    Promourela iniciativaempresarial

    Premiarles millorsprctiquesen la gestidempreses

    BENEFICIS

    Dinamitzaci del sectordel transport de

    mercaderies per carretera

    6. CAS PRCTICPUC BENEFICIAR-ME DALTRES AJUTS DIRECTES PER UTILITZAR EL TMCD?

  • 175La prctica del TMCD I 6. Cas prctic174 La prctica del TMCD I 6. Cas prctic

    6.1 Empresa de transports

    6.2 Demandes de serveis de transport

    Lexercici es pot realitzar sota lptica de quatre estratgies empresarials diferents:

    El cas es disposa de la segent manera:

    En el primer apartat es presenta lempresa transportista considerada: estructura,mitjans i costos.

    En el segon apartat es llisten totes les demandes de transport que rep lempresatransportista.

    En el tercer apartat savaluen, per a cada estratgia empresarial, els segentsparmetres:

    El nombre de demandes a les quals pot fer front per sota dels seus costos i complint els temps de lliurament.

    Els beneficis totals que obt lempresa de transports. El marge que representen els beneficis sobre els costos del transport.

    . . .

    Lempresa de transport TRANSPORTES CANAM, SA ubicada a la provncia de Barcelonaofereix als seus clients una flota de 4 camions, permanentment renovats.

    TRANSPORTES CANAM, SA s una companyia avalada per una mplia trajectriaprofessional identificada pels seus recursos propis, tant materials com humans, i abonada per una tecnologia davantguarda.

    Els clients de lempresa (importadors i exportadors) reben un servei personalitzat en eltransport internacional de mercaderies, per enviar i recollir mercaderies des de i fins adiferents punts.

    La seva estructura de costos s af amb lObservatori de Costos del Transport deMercaderies per carretera del Ministeri de Foment.

    . . .

    Lempresa TRANSPORTES CANAM, SA rep, durant el mat del divendres, dotzepeticions de serveis de transport de diverses empreses carregadores i transitries,per intercanviar mercaderies entre diferents punts de la pennsula Ibrica i Itlia, iviceversa.

    Dacord amb les demandes rebudes, lempresa de transport ha destudiar a quinesdemandes pot fer front, segons la seva estructura, sabent que el seu pressupost tun lmit superior, marcat per lempresa demandant.

    Estratgiaempresarial nm. 1

    Estratgiaempresarial nm. 2

    Estratgiaempresarial nm. 3

    Estratgiaempresarial nm. 4

    Lempresa organitzatots els viatges per

    carretera

    Lempresa inclouel TMCD en les sevescadenes logstiques,embarcant el capal

    tractor i elconductor al vaixell

    Lempresa inclou elTMCD en les seves

    cadenes logstiques,en les quals nicament

    el semiremolc viatja al vaixell i una altra

    empresa de transportrealitza el carreteig

    en destinaci

    Lempresa inclou elTMCD en les seves

    cadenes logstiques,en les quals nicament

    el semiremolc viatja al vaixell, i una altraempresa de transportrealitza el carreteig endestinaci Lempresaadquireix plataformes

    addicionals perincrementar la

    seva oferta

  • 177La prctica del TMCD I 6. Cas prctic176 La prctica del TMCD I 6. Cas prctic

    Les dotze peticions requereixen lorganitzaci del transport tenint en compte lesmateixes condicions doperaci:

    Els demandants solliciten dos serveis de transport, un dexportaci i un altredimportaci, des duns mateixos punts de crrega i de descrrega: el magatzem dedestinaci de lexportaci coincideix amb el magatzem dorigen de la importaci i elmagatzem dorigen de lexportaci s el mateix on es descarregaran les mercaderiesimportades. En conseqncia, lanada i la tornada de totes les peticions de transportes realitzen amb el cami carregat.

    Els lliuraments de les mercaderies, tant en lanada com en la tornada, esrealitzaran durant la setmana segent a la recepci de la demanda de transport, en dies laborables, de dilluns a divendres.

    Els magatzems de totes les empreses (de crrega i de descrrega de les mercaderies)obren de 08.00 a 20.00 hores cada dia laborable, per la qual cosa els lliuraments de les mercaderies shan dajustar a aquests horaris.

    Els camions necessaris per transportar les mercaderies de cada petici snvehicles articulats de crrega general, amb una crrega til de 25.000 kg.

    Els xofers hauran de respetar escrupolosament la legislaci referent als descansosde circulaci en el transport de mercaderies per carretera, considerant elsdescansos diaris i els dies mxims consecutius de circulaci: cinc dies en total.Durant dos dies podran conduir 10 hores i els altres tres dies 9 hores, que sumenun total de 47 hores de circulaci.

    Les restriccions de circulaci durant els caps de setmana afecten totes lescarreteres europees.

    Els dies de sortida dels vaixells i els seus horaris sn els que sindiquen a lasegent taula:

    PORT BARCELONA

    PORT GNOVA

    PORT TARRAGONA

    PORT LIORNA

    PORT BARCELONA

    PORT CIVITAVECCHIA

    PORT TARRAGONA

    PORT SALERN

    GRANOLLERS-MIL-GRANOLLERS

    MADRID-VENCIA-MADRID

    CASTELL DE LA PLANA-MDENA-CASTELL DE LA PLANA

    LLEIDA-PARMA-LLEIDA

    REUS-PERUGIA-REUS

    SARAGOSSA-FLORNCIA-SARAGOSSA

    VILAFRANCA DEL PENEDS-ROMA-VILAFRANCA DEL PENEDS

    BILBAO-ROMA-BILBAO

    MANRESA-PESCARA-MANRESA

    ALBACETE-FIUMICCINO-ALBACETE

    MARTORELL-NPOLS-MARTORELL

    TARRAGONA-COSENZA-TARRAGONA

    Les peticions concretes sn les segents:

  • 179178 La prctica del TMCD I 6. Cas prctic

    Cadena logstica Temps total (h) Cost total ()

    Unimodal per carretera 146,9 3.826

    TMCD amb capal tractor i conductor 96,5 3.820

    TMCD sense capal tractor ni conductor 96,5 3.870

    Carretera

    TMCD

    dl. dt. dm. dj. dv. ds. dg. dl. dt.

    Carretera

    TMCD

    Distncia terrestre total DT 1.851 kmTemps crrega en origen TC 2 hTemps descrrega en destinaci TD 2 hCarreteig origen DO 628 kmTemps tram martim TM 16,5 hServei martim BCN - GENNoli (amb capal) F1 543 Noli (sense capal) F2 493 Temps operacions port (per cada operaci) TOP 1 hCarreteig destinaci DD 397 km

    Cas 1: Cadena unimodal (transport per carretera)Cas 1 = DT x 0,966 + TC x 30,89 + TD x 30,89 = 1.913 Cas 2: Cadena intermodal: carretera i TMCD amb capal tractor i conductorCas 2 = DO x O,966 + TC x 30,89 + TM x 11,58 + F

    1 + (TOP + TOP) x 30,89 + DD x 0,966 + TD x 30,89 = 1.910 Cas 3: Cadena intermodal: carretera i TMCD sense capal tractor ni conductorCas 3 = DO x O,966 + TC x 30,89 + TM x 1,73 + F

    2 + (TOP + TOP) x 30,89 + DD x 1,565 + TD x 30,89 = 1.935

    Dades bsiques doperaci

    Costos del transport (noms anada)

    Resum de resultats per a cada cadena (anada i tornada)

    Temps del transport (anada i tornada)

    anada tornada

    anada tornada

    Cadena logstica Temps total (h) Cost total ()

    Unimodal per carretera 74,4 2.874

    TMCD amb capal tractor i conductor 78,1 2.880

    TMCD sense capal tractor ni conductor 78,1 2.766

    dl. dt. dm. dj. dv. ds. dg. dl. dt.

    Carretera

    TMCD

    Distncia terrestre total DT 1.359 kmTemps crrega en origen TC 2 hTemps descrrega en destinaci TD 2 hCarreteig origen DO 279 kmTemps tram martim TM 16,5 hServei martim BCN - GENNoli (amb capal) F1 543 Noli (sense capal) F2 493 Temps operacions port (per cada operaci) TOP 1 hCarreteig destinaci DD 260 km

    Cas 1: Cadena unimodal (transport per carretera)Cas 1 = DT x 0,966 + TC x 30,89 + TD x 30,89 = 1.437 Cas 2: Cadena intermodal: carretera i TMCD amb capal tractor i conductorCas 2 = DO x O,966 + TC x 30,89 + TM x 11,58 + F

    1 + (TOP + TOP) x 30,89 + DD x 0,966 + TD x 30,89 = 1.440 Cas 3: Cadena intermodal: carretera i TMCD sense capal tractor ni conductorCas 3 = DO x O,966 + TC x 30,89 + TM x 1,73 + F

    2 + (TOP + TOP) x 30,89 + DD x 1,565 + TD x 30,89 = 1.383

    Dades bsiques doperaci

    Costos del transport (noms anada)

    Resum de resultats per a cada cadena (anada i tornada)

    Temps del transport (anada i tornada)

    anada tornada

    anada tornada

    BarcelonaGnova

    GnovaBarcelona

    TarragonaLiorna

    Liorna-Tarragona

    BarcelonaCivitavecchia

    CivitavecchiaBarcelona

    TarragonaSalern

    SalernTarragona

    dl.-dt.-dm.-dj.-dv.-dg.

    dl.-dt.-dm.-dj.-dv.-dg.

    dl./dm./ds.

    dt.-dv.

    dl.-dt.-dm.-dj.-dv.-ds.

    dl.-dt.-dm.-dj.-dv.-ds.

    dl.-dj.

    dm.-ds.

    21:30 h

    21:30 h

    14:00/2:00/20:00 h

    19:00/13:30 h

    19:00 h

    19:00 h

    20:00 h

    20:00 h

    SERVEIS DE TMCD Dies de sortida Horaris de sortidaTaula 15.

    Horaris de sortida dels vaixells encada un dels serveis de TMCDals ports catalans.Font: Elaboraci prpia a partir delsnolis publicats al web de la ReteAutostrade Mediterranee S.p.A.(octubre 2006).

    En les segents pgines sindiquen els temps i els costos del transport relatius a cadauna de les 12 cadenes de transport. Per calcular-los shan utilitzat les eines que espresenten en el captol Estructura de temps i de costos del TMCD daquesta guia.

    Cadena logstica Temps total (h) Cost total ()

    Unimodal per carretera 53,5 2.066

    TMCD amb capal tractor i conductor 71,9 2.446

    TMCD sense capal tractor ni conductor 71,9 2.356

    Carretera

    TMCD

    dl. dt. dm. dj. dv. ds. dg. dl. dt.

    Carretera

    TMCD

    Dades bsiques doperaci

    Distncia terrestre total DT 941 kmTemps crrega en origen TC 2 hTemps descrrega en destinaci TD 2 hCarreteig origen DO 34 kmTemps tram martim TM 16,5 hServei martim BCN - GENNoli (amb capal) F1 543 Noli (sense capal) F2 493 Temps operacions port (per cada operaci) TOP 1 hCarreteig destinaci DD 280 km

    Costos del transport (noms anada)

    Cas 1: Cadena unimodal (transport per carretera)Cas 1 = DT x 0,966 + TC x 30,89 + TD x 30,89 = 1.033 Cas 2: Cadena intermodal: carretera i TMCD amb capal tractor i conductorCas 2 = DO x O,966 + TC x 30,89 + TM x 11,58 + F

    1 + (TOP + TOP) x 30,89 + DD x 0,966 + TD x 30,89 = 1.223 Cas 3: Cadena intermodal: carretera i TMCD sense capal tractor ni conductorCas 3 = DO x O,966 + TC x 30,89 + TM x 1,73 + F

    2 + (TOP + TOP) x 30,89 + DD x 1,565 + TD x 30,89 = 1.178

    Resum de resultats per a cada cadena (anada i tornada)

    Temps del transport (anada i tornada)

    anada tornada

    anada tornada

    GRANOLLERS-MIL-GRANOLLERS

    MADRID-VENCIA-MADRID

    CASTELL DE LA PLANA-MDENA-CASTELL DE LA PLANA

  • 181

    Unimodal per carretera 74,8 2.894

    TMCD amb capal tractor i conductor 134,4 3.354

    TMCD sense capal tractor ni conductor 134,4 3.056

    dl. dt. dm. dj. dv. ds. dg. dl. dt.

    Carretera

    TMCD

    Dades bsiques doperaci

    Costos del transport (noms anada)

    Resum de resultats per a cada cadena (anada i tornada)

    Temps del transport (anada i tornada)

    anada tornada

    anada

    Distncia terrestre total DT 1.369 kmTemps crrega en origen TC 2 hTiempo descarga destino TD 2 hCarreteig origen DO 234 kmTemps tram martim TM 30 hServei martim TGN - LIVNoli (amb capal) F1 600 Noli (sense capal) F2 550 Temps operacions port (per cada operaci) TOP 1 hCarreteig destinaci DD 329 km

    Cas 1: Cadena unimodal (transport per carretera)Cas 1 = DT x 0,966 + TC x 30,89 + TD x 30,89 = 1.447 Cas 2: Cadena intermodal: carretera i TMCD amb capal tractor i conductorCas 2 = DO x O,966 + TC x 30,89 + TM x 11,58 + F

    1 + (TOP + TOP) x 30,89 + DD x 0,966 + TD x 30,89 = 1.677 Cas 3: Cadena intermodal: carretera i TMCD sense capal tractor ni conductorCas 3 = DO x O,966 + TC x 30,89 + TM x 1,73 + F

    2 + (TOP + TOP) x 30,89 + DD x 1,565 + TD x 30,89 = 1.528

    Cadena logstica Temps total (h) Cost total ()

    tornada

    Cadena logstica Temps total (h) Cost total ()

    Unimodal per carretera 55,1 2.916

    TMCD amb capal tractor i conductor 74,6 2.558

    TMCD sense capal tractor ni conductor 74,6 2.252

    dl. dt. dm. dj. dv. ds. dg. dl. dt.

    Carretera

    TMCD

    Dades bsiques doperaci

    Costos del transport (noms anada)

    Resum de resultats per a cada cadena (anada i tornada)

    Temps del transport (anada i tornada)

    anada tornada

    anada

    Distncia terrestre total DT 1.381 kmTemps crrega en origen TC 2 hTemps descrrega en destinaci TD 2 hCarreteig origen DO 46 kmTemps tram martim TM 19 hServei martim TGN - LIVNoli (amb capal) F1 694 Noli (sense capal) F2 644 Temps operacions port (per cada operaci) TOP 1 hCarreteig destinaci DD 140 km

    Cas 1: Cadena unimodal (transport per carretera)Cas 1 = DT x 0,966 + TC x 30,89 + TD x 30,89 = 1.458 Cas 2: Cadena intermodal: carretera i TMCD amb capal tractor i conductorCas 2 = DO x O,966 + TC x 30,89 + TM x 11,58 + F

    1 + (TOP + TOP) x 30,89 + DD x 0,966 + TD x 30,89 = 1.279 Cas 3: Cadena intermodal: carretera i TMCD sense capal tractor ni conductorCas 3 = DO x O,966 + TC x 30,89 + TM x 1,73 + F

    2 + (TOP + TOP) x 30,89 + DD x 1,565 + TD x 30,89 = 1.126

    tornada

    Cadena logstica Temps total (h) Cost total ()

    Unimodal per carretera 69,3 2.552

    TMCD amb capal tractor i conductor 75,5 2.578

    TMCD sense capal tractor ni conductor 75,5 2.398

    dl. dt. dm. dj. dv. ds. dg. dl. dt.

    Carretera

    TMCD

    Dades bsiques doperaci

    Costos del transport (noms anada)

    Resum de resultats per a cada cadena (anada i tornada)

    Temps del transport (anada i tornada)

    anada tornada

    anada

    Distncia terrestre total DT 1.192 kmTemps crrega en origen TC 2 hTemps descrrega en destinaci TD 2 hCarreteig origen DO 176 kmTemps tram martim TM 16,5 hServei martim BCN - GENNoli (amb capal) F1 543 Noli (sense capal) F2 493 Temps operacions port (per cada operaci) TOP 1 hCarreteig destinaci DD 206 km

    Cas 1: Cadena unimodal (transport per carretera)Cas 1 = DT x 0,966 + TC x 30,89 + TD x 30,89 = 1.276 Cas 2: Cadena intermodal: carretera i TMCD amb capal tractor i conductorCas 2 = DO x O,966 + TC x 30,89 + TM x 11,58 + F

    1 + (TOP + TOP) x 30,89 + DD x 0,966 + TD x 30,89 = 1.289 Cas 3: Cadena intermodal: carretera i TMCD sense capal tractor ni conductorCas 3 = DO x O,966 + TC x 30,89 + TM x 1,73 + F

    2 + (TOP + TOP) x 30,89 + DD x 1,565 + TD x 30,89 = 1.199

    tornada

    Cadena logstica Temps total (h) Cost total ()

    Unimodal per carretera 73,9 2.838

    TMCD amb capal tractor i conductor 167,5 2.858

    TMCD sense capal tractor ni conductor 167,5 2.514

    dl. dt. dm. dj. dv. ds. dg. dl. dt.

    Carretera

    TMCD

    Dades bsiques doperaci

    Costos del transport (noms anada)

    Resum de resultats per a cada cadena (anada i tornada)

    Temps del transport (anada i tornada)

    anada tornada

    anada

    Distncia terrestre total DT 1.340 kmTemps crrega en origen TC 2 hTemps descrrega en destinaci TD 2 hCarreteig origen DO 15 kmTemps tram martim TM 30 hServei martim TGN - LIVNoli (amb capal) F1 600 Noli (sense capal) F2 550 Temps operacions port (per cada operaci) TOP 1 hCarreteig destinaci DD 291 km

    Cas 1: Cadena unimodal (transport per carretera)Cas 1 = DT x 0,966 + TC x 30,89 + TD x 30,89 = 1.419 Cas 2: Cadena intermodal: carretera i TMCD amb capal tractor i conductorCas 2 = DO x O,966 + TC x 30,89 + TM x 11,58 + F

    1 + (TOP + TOP) x 30,89 + DD x 0,966 + TD x 30,89 = 1.429 Cas 3: Cadena intermodal: carretera i TMCD sense capal tractor ni conductorCas 3 = DO x O,966 + TC x 30,89 + TM x 1,73 + F

    2 + (TOP + TOP) x 30,89 + DD x 1,565 + TD x 30,89 = 1.257

    tornada

    LLEIDA-PARMA-LLEIDA SARAGOSSA-FLORNCIA-SARAGOSSA

    REUS-PERUSA-REUS VILAFRANCA DEL PENEDS-ROMA-VILAFRANCA DEL PENEDS

  • 183

    Cadena logstica Temps total (h) Cost total ()

    Unimodal per carretera 148,3 3.950

    TMCD amb capal tractor i conductor 98 3.354

    TMCD sense capal tractor ni conductor 98 2.942

    dl. dt. dm. dj. dv. ds. dg. dl. dt.

    Carretera

    TMCD

    Dades bsiques doperaci

    Costos del transport (noms anada)

    Resum de resultats per a cada cadena (anada i tornada)

    Temps del transport (anada i tornada)

    anada tornada

    anada

    Distncia terrestre total DT 1.915 kmTemps crrega en origen TC 2 hTemps descrrega en destinaci TD 2 hCarreteig origen DO 546 kmTemps tram martim TM 19 hServei martim TGN - LIVNoli (amb capal) F1 694 Noli (sense capal) F2 644 Temps operacions port (per cada operaci) TOP 1 hCarreteig destinaci DD 52 km

    Cas 1: Cadena unimodal (transport per carretera)Cas 1 = DT x 0,966 + TC x 30,89 + TD x 30,89 = 1.975 Cas 2: Cadena intermodal: carretera i TMCD amb capal tractor i conductorCas 2 = DO x O,966 + TC x 30,89 + TM x 11,58 + F

    1 + (TOP + TOP) x 30,89 + DD x 0,966 + TD x 30,89 = 1.677 Cas 3: Cadena intermodal: carretera i TMCD sense capal tractor ni conductorCas 3 = DO x O,966 + TC x 30,89 + TM x 1,73 + F

    2 + (TOP + TOP) x 30,89 + DD x 1,565 + TD x 30,89 = 1.471

    tornada

    Cadena logstica Temps total (h) Cost total ()

    Unimodal per carretera 90,2 3.278

    TMCD amb capal tractor i conductor 90,1 2.764

    TMCD sense capal tractor ni conductor 90,1 2.094

    dl. dt. dm. dj. dv. ds. dg. dl. dt.

    Carretera

    TMCD

    Dades bsiques doperaci

    Costos del transport (noms anada)

    Resum de resultats per a cada cadena (anada i tornada)

    Temps del transport (anada i tornada)

    anada tornada

    anada

    Distncia terrestre total DT 1.568 kmTemps crrega en origen TC 2 hTemps descrrega en destinaci TD 2 hCarreteig origen DO 78 kmTemps tram martim TM 32 hServei martim TGN - SALNoli (amb capal) F1 700 Noli (sense capal) F2 650 Temps operacions port (per cada operaci) TOP 1 hCarreteig destinaci DD 52 km

    Cas 1: Cadena unimodal (transport per carretera)Cas 1 = DT x 0,966 + TC x 30,89 + TD x 30,89 = 1.639 Cas 2: Cadena intermodal: carretera i TMCD amb capal tractor i conductorCas 2 = DO x O,966 + TC x 30,89 + TM x 11,58 + F

    1 + (TOP + TOP) x 30,89 + DD x 0,966 + TD x 30,89 = 1.382 Cas 3: Cadena intermodal: carretera i TMCD sense capal tractor ni conductorCas 3 = DO x O,966 + TC x 30,89 + TM x 1,73 + F2 + (TOP + TOP) x 30,89 + DD x 1,565 + TD x 30,89 = 1.047

    tornada

    dl. dt. dm. dj. dv. ds. dg. dl. dt.

    Carretera

    TMCD

    Dades bsiques doperaci

    Costos del transport (noms anada)

    Resum de resultats per a cada cadena (anada i tornada)

    Temps del transport (anada i tornada)

    anada tornada

    anada

    Distncia terrestre total DT 1.699 kmTemps crrega en origen TC 2 hTemps descrrega en destinaci TD 2 hCarreteig origen DO 609 kmTemps tram martim TM 19 hServei martim BCN - CIVNoli (amb capal) F1 694 Noli (sense capal) F2 644 Temps operacions port (per cada operaci) TOP 1 hCarreteig destinaci DD 81 km

    Cas 1: Cadena unimodal (transport per carretera)Cas 1 = DT x 0,966 + TC x 30,89 + TD x 30,89 = 1.766 Cas 2: Cadena intermodal: carretera i TMCD amb capal tractor i conductorCas 2 = DO x O,966 + TC x 30,89 + TM x 11,58 + F

    1 + (TOP + TOP) x 30,89 + DD x 0,966 + TD x 30,89 = 1.766 Cas 3: Cadena intermodal: carretera i TMCD sense capal tractor ni conductorCas 3 = DO x O,966 + TC x 30,89 + TM x 1,73 + F

    2 + (TOP + TOP) x 30,89 + DD x 1,565 + TD x 30,89 = 1.578

    Cadena logstica Temps total (h) Cost total ()

    Unimodal per carretera 94,8 3.532

    TMCD amb capal tractor i conductor 98,8 3.532

    TMCD sense capal tractor ni conductor 98,8 3.156

    tornada

    Cadena logstica Temps total (h) Cost total ()

    Unimodal per carretera 89,8 3.248

    TMCD amb capal tractor i conductor 75,2 2.906

    TMCD sense capal tractor ni conductor 75,2 2.782

    Carretera

    TMCD

    dl. dt. dm. dj. dv. ds. dg. dl. dt.

    Carretera

    TMCD

    Dades bsiques doperaci

    Costos del transport (noms anada)

    Resum de resultats per a cada cadena (anada i tornada)

    Temps del transport (anada i tornada)

    anada tornada

    anada

    Distncia terrestre total DT 1.552 kmTemps crrega en origen TC 2 hTemps descrrega en destinaci TD 2 hCarreteig origen DO 74 kmTemps tram martim TM 19 hServei martim BCN - CIVNoli (amb capal) F1 694 Noli (sense capal) F2 644 Temps operacions port (per cada operaci) TOP 1 hCarreteig destinaci DD 292 km

    Cas 1: Cadena unimodal (transport per carretera)Cas 1 = DT x 0,966 + TC x 30,89 + TD x 30,89 = 1.624 Cas 2: Cadena intermodal: carretera i TMCD amb capal tractor i conductorCas 2 = DO x O,966 + TC x 30,89 + TM x 11,58 + F

    1 + (TOP + TOP) x 30,89 + DD x 0,966 + TD x 30,89 = 1.453 Cas 3: Cadena intermodal: carretera i TMCD sense capal tractor ni conductorCas 3 = DO x O,966 + TC x 30,89 + TM x 1,73 + F

    2 + (TOP + TOP) x 30,89 + DD x 1,565 + TD x 30,89 = 1.391

    tornada

    BILBAO-ROMA-BILBAO

    MANRESA-PESCARA-MANRESA

    ALBACETE-FIUMICCINO-ALBACETE

    MARTORELL-NPOLS-MARTORELL

  • 185La prctica del TMCD I 6. Cas prctic184 La prctica del TMCD I 6. Cas prctic

    A la taula anterior es poden observar les segens consideracions:

    Ls del TMCD noms amb la plataforma (sense capal tractor ni conductor) en elviatge martim aconsegueix els pressupostos ms competitius en nou de les dotzerutes de transport. Els principals descomptes econmics sassoleixen en les rutesamb el centre i sud dItlia.

    En la relaci Madrid-Vencia-Madrid lempresa transportista pot oferir unpressupost ms competitiu si usa com a cadena logstica la carretera o el TMCDamb capal tractor que si ho fa amb la cadena logstica del TMCD sense capaltractor en el tram martim.

    En les relacions Granollers-Mil-Granollers i Saragossa-Florncia-Saragossalempresa transportista obt menys costos de transport si usa com a cadenalogstica la carretera. Usant lalternativa de la cadena de TMCD noms amb laplataforma el cost sincrementa en un 14,0% i un 5,6%, respectivament.

    Taula 16.

    Pressupostos de les 12 demandesdel transport, segons cadenalogstica. Entre parntesi sindicael percentatge addicional quesuposa utilitzar la cadena logsticaconsiderada davant la ms barata.

    DEMANDAPressupost

    cadena unimodalper carretera

    Pressupostcadena TMCD

    amb conductor,capal tractori plataforma

    Pressupostcadena TMCD

    amb plataforma

    Granollers-Mil-Granollers

    Madrid-Vencia-Madrid

    Castell-Mdena-Castell

    Lleida-Parma-Lleida

    Reus-Perusa-Reus

    Saragossa-Florncia-Saragossa

    Vilafranca P.-Roma-Vilafranca P.

    Bilbao-Roma-Bilbao

    Manresa-Pescara-Manresa

    Albacete-Fiumicino-Albacete

    Martorell-Npols-Martorell

    Tarragona-Cosenza-Tarragona

    2.479 (0,0%) 2.935 (18,4%) 2.827 (14,0%)

    4.591 (0,2%) 4.584 (0,0%) 4.644 (1,3%)

    3.449 (3,9%) 3.456 (4,1%) 3.319 (0,0%)

    3.062 (6,4%) 3.094 (7,5%) 2.878 (0,0%)

    3.406 (12,9%) 3.430 (13,7%) 3.017 (0,0%)

    3.473 (0,0%) 4.025 (15,9%) 3.667 (5,6%)

    3.499 (29,5%) 3.070 (13,6%) 2.702 (0,0%)

    4.238 (11,9%) 4.238 (11,9%) 3.787 (0,0%)

    3.898 (16,8%) 3.487 (4,5%) 3.338 (0,0%)

    4.740 (34,3%) 4.025 (14,0%) 3.530 (0,0%)

    3.934 (56,5%) 3.317 (32,0%) 2.513 (0,0%)

    4.824 (53,3%) 3.650 (16,0%) 3.146 (0,0%)

    En el segent apartat, per a cada una de les fitxes anteriors, es recull el pressupost(el cost ms un 20% de benefici) i el temps de les 12 demandes de transport sotalptica de les tres cadenes logstiques: cadena unimodal per carretera, cadena deTMCD amb conductor, capal tractor i plataforma i cadena de TMCD nicament ambla plataforma.

    Cadena logstica Temps total (h) Cost total ()

    Unimodal per carretera 149,2 4.020

    TMCD amb capal tractor i conductor 89,5 3.042

    TMCD sense capal tractor ni conductor 89,5 2.622

    dl. dt. dm. dj. dv. ds. dg. dl. dt.

    Carretera

    TMCD

    Dades bsiques doperaci

    Costos del transport (noms anada)

    Resum de resultats per a cada cadena (anada i tornada)

    Temps del transport (anada i tornada)

    anada tornada

    anada

    Distncia terrestre total DT 1.952 kmTemps crrega en origen TC 2 hTemps descrrega en destinaci TD 2 hCarreteig origen DO 15 kmTemps tram martim TM 32 hServei martim TGN - SALNoli (amb capal) F1 700 Noli (sense capal) F2 650 Temps operacions port (per cada operaci) TOP 1 hCarreteig destinaci DD 259 km

    Cas 1: Cadena unimodal (transport per carretera)Cas 1 = DT x 0,966 + TC x 30,89 + TD x 30,89 = 2.010 Cas 2: Cadena intermodal: carretera i TMCD amb capal tractor i conductorCas 2 = DO x O,966 + TC x 30,89 + TM x 11,58 + F

    1 + (TOP + TOP) x 30,89 + DD x 0,966 + TD x 30,89 = 1.521 Cas 3: Cadena intermodal: carretera i TMCD sense capal tractor ni conductorCas 3 = DO x O,966 + TC x 30,89 + TM x 1,73 + F2 + (TOP + TOP) x 30,89 + DD x 1,565 + TD x 30,89 = 1.311

    tornada

    6.3 Anlisii resultats

    TARRAGONA-COSENZA-TARRAGONA

  • 187La prctica del TMCD I 6. Cas prctic186 La prctica del TMCD I 6. Cas prctic

    Taula 18.

    Temps de lliurament de les12 demandes del transport.

    DEMANDATemps cadena

    unimodalper carretera

    (hores)

    Tempscadena TMCD

    (hores)

    Difernciade temps

    entre cadenaunimodal i

    cadena TMCD (%)

    Granollers-Mil-Granollers

    Madrid-Vencia-Madrid

    Castell-Mdena-Castell

    Lleida-Parma-Lleida

    Reus-Perusa-Reus

    Saragossa-Florncia-Saragossa

    Vilafranca P.-Roma-Vilafranca P.

    Bilbao-Roma-Bilbao

    Manresa-Pescara-Manresa

    Albacete-Fiumicino-Albacete

    Martorell-Npols-Martorell

    Tarragona-Cosenza-Tarragona

    53,5 71,9 34,39%

    146,9 96,5 -34,31%

    74,4 78,1 4,97%

    69,3 75,5 8,95%

    73,9 167,5 126,66%

    74,8 134,4 79,68%

    55,1 74,6 35,39%

    94,8 98,8 4,22%

    89,8 75,2 -16,26%

    148,3 98,0 -33,92%

    90,2 90,1 -0,11%

    149,2 89,5 -40,01%

    En el supsit que lempresa de transports tingus els recursos humans i materialsnecessaris per fer front a totes les demandes rebudes (cal recordar que lempresa de transports objecte destudi disposa de quatre camions i quatre xofers), ls dunaestratgia empresarial o una altra variaria els costos doperaci i conduiria a margesde benefici diferents.

    En la segent taula es mostra la suma dels costos del transport de les 12 demandessegons la cadena logstica que sadopti, i es compara amb la suma dels pressupostosde totes les demandes (suma de costos mnims + 20% de benefici empresarial).

    La cadena intermodal carretera i TMCD sense conductor ni capal tractor al vaixellobt els marges ms grans de benefici. La ms econmica s la cadena logstica en 9 rutes i obt un marge del 15,4%.

    En segon lloc, la cadena intermodal carretera i TMCD amb conductor i capal tractoraconsegueix un petit marge de benefici (6,9%) inferior al mxim possible (en aquestcas del 20%).

    CADENA LOGSTICA

    Suma de costosmnims + 20%

    de beneficiempresarial

    Sumade costos

    propis

    Margede benefici

    Cadena intermodal: carretera i TMCDamb conductor i capal tractor al vaixell

    38.767 37.994 773 (2,0%)

    38.767 36.092 2.675 (6,9%)

    38.767 32.808 5.959 (15,4%)

    Unimodal per carretera

    Cadena intermodal: carretera i TMCDsense conductor ni capal tractor al vaixell

    Taula 17.

    Resum dels pressupostos de les12 demandes de serveis detransport.

    La lectura de la taula anterior reafirma la competitivitat de la cadena logstica delTMCD davant la cadena unimodal per carretera.

    La carretera hauria de competir a un preu semblant al dels seus costos destructura sitingus prou recursos i volgus optar a totes les demandes. El seu marge de beneficiseria del 2,0%.

    Daltra banda, si es comparen els temps de lliurament de les mercaderies (temps delsrecorreguts danada i tornada) en cada una de les rutes i en cada cadena logstica,sobserva que en 5 dels 12 casos el TMCD s ms rpid que la carretera (els tempsde trnsit del TMCD sn els mateixos, susi o no el capal tractor durant el trammartim):

    En les altres 7 rutes la carretera s ms competitiva quant al temps. En 3 rutes el TMCD s molt ms rpid que la carretera (en les rutes Madrid-

    Vencia-Madrid, Albacete-Fiumicino-Albacete i Tarragona-Cosenza-Tarragona)perqu les hores de circulaci dels 3 trajectes superen les 47 hores mximessetmanals i els conductors han de realitzar el descans setmanal durant la ruta.

  • Estratgia empresarial Nm. 1 Lempresa organitza tots els viatges per carretera

    DEMANDAPressupost

    mximque accepta

    el carregador

    Cost per alempresa

    de transportsEstratgia

    Nm. 1

    Marge(%) Benefici

    Saragossa-Florncia-Saragossa

    Granollers-Mil-Granollers

    Madrid-Vencia-Madrid

    Castell-Mdena-Castell

    3.473

    2.479

    4.584

    3.319

    2.894

    2.066

    3.826

    2.874

    20,0%

    20,0%

    19,8%

    15,5%

    579

    413

    758

    445

    Suma de beneficis 2.195

    SELECCI DE LES DEMANDES

    Lempresa TRANSPORTES CANAM, SA, segons la seva estratgia empresarial, tria les demandes considerant els segents criteris de decisi:

    1. Lempresa far front a tantes demandes com recursos humans i materials disposi (disposa de 4 camions i 4 xofers).

    2. Lempresa far front a aquelles demandes en les quals saconsegueixi complir les condicions doperaci marcades pels demandants dels serveis de transport (temps de lliurament de les mercaderies durant la setmana laboral segent).

    3. Lempresa far front a aquelles demandes que aportin un marge de benefici superior(cal destacar que el marge est limitat al 20% de la cadena ms competitiva en costos).

    4. En el cas que dues o ms ofertes obtinguin el mateix marge de benefici lempresa far front a les demandes que aportin mxims beneficis absoluts.

    En les segents pgines sanalitzen i comparen els resultats de TRANSPORTESCANAM, SA segons les diferents estratgies empresarials.

    En el cas que lempresa de transports planifiqui tots els viatges per carretera, senseconsiderar ls del TMCD, no podr fer front a tres (3) de les dotze (12) demandes detransport, perqu no compliria la condici de lliurament de les mercaderies durant la setmana laboral segent.

    Les tres rutes que lempresa de transports no podria oferir sn:

    Madrid-Vencia-Madrid. Albacete-Fiumicino-Albacete. Tarragona-Cosenza-Tarragona.

    189La prctica del TMCD I 6. Cas prctic188 La prctica del TMCD I 6. Cas prctic

    Per completar les tres rutes anteriors es necessiten, en el transport de mercaderiesper carretera, ms de les 47 hores de circulaci setmanals permeses, segons lanormativa en vigor. En conseqncia, el procs de selecci de les demandes excloules tres relacions anteriors i elegeix aquelles que obtenen un marge de beneficisuperior i que sn apropiades a lestructura de lempresa. Aquestes sn les quesindiquen a la segent taula:

    Dues cadenes logstiques que es disposen incloent el TMCD no compleixen les dates delliurament de les mercaderies proposades pels carregadors (que sn durant la setmanasegent als dos punts de lliurament, en destinaci i en origen). Sn:

    Lleida-Parma-Lleida. Reus-Perusa-Reus.Aleshores, una empresa de transports que actua amb lestratgia empresarial nm. 2 podria optar a totes les altres demandes de serveis de transport.

    Estratgia empresarial Nm. 1 Lempresa organitza tots els viatges per carretera

    DEMANDAPressupost

    mximque accepta

    el carregador

    Cost per alempresa

    de transportsEstratgia

    Nm. 1

    Marge(%) Benefici

    Saragossa-Florncia-Saragossa

    Granollers-Mil-Granollers

    Madrid-Vencia-Madrid

    Castell-Mdena-Castell

    3.473

    2.479

    4.584

    3.319

    2.894

    2.066

    3.826

    2.874

    20,0%

    20,0%

    19,8%

    15,5%

    579

    413

    758

    445

    Suma de beneficis 2.195

    Taula 19.

    Selecci de les ofertes segonslestratgia empresarial nm. 1.

    DEMANDAPressupost

    mximque accepta

    el carregador

    Cost per alempresa de

    transportsEstratgia

    Nm. 2

    Marge(%) Benefici

    Madrid-Vencia-Madrid

    Castell-Mdena-Castell

    Manresa-Pescara-Manresa

    Lleida-Parma-Lleida

    4.584

    3.319

    3.338

    2.878

    3.820

    2.880

    2.906

    2.578

    20,0%

    15,3%

    14,9%

    11,6%

    764

    439

    432

    300

    Suma de beneficis 1.935

    Estratgia empresarial Nm. 2L'empresa inclou el TMCD en les seves cadenes logstiques,

    embarcant el capal tractor i el conductor el vaixell

  • 191La prctica del TMCD I 6. Cas prctic190 La prctica del TMCD I 6. Cas prctic

    DEMANDAPressupost

    mximque accepta

    el carregador

    Cost per alempresa

    de transportsEstratgia

    Nm. 3

    Marge(%) Benefici

    Estratgia empresarial Nm. 3Lempresa inclou el TMCD en les seves cadenes logstiques,

    en les quals nicament el semiremolc viatja al vaixell i una altraempresa de transport realitza el carreteig en destinaci

    Bilbao-Roma-Bilbao

    Albacete-Fiumicino-Albacete

    Manresa-Pescara-Manresa

    Castell-Mdena-Castell

    3.787

    3.530

    3.338

    3.319

    3.156

    2.942

    2.782

    2.766

    20,0%

    20,0%

    20,0%

    20,0%

    631

    588

    556

    553

    Suma de beneficis 2.329

    DEMANDAPressupost

    mximque accepta

    el carregador

    Cost per alempresa

    de transportsEstratgia

    Nm. 3

    Marge(%) Benefici

    Estratgia empresarial Nm. 3Lempresa inclou el TMCD en les seves cadenes logstiques,

    en les quals nicament el semiremolc viatja al vaixell i una altraempresa de transport realitza el carreteig en destinaci

    Bilbao-Roma-Bilbao

    Albacete-Fiumicino-Albacete

    Manresa-Pescara-Manresa

    Castell-Mdena-Castell

    3.787

    3.530

    3.338

    3.319

    3.156

    2.942

    2.782

    2.766

    20,0%

    20,0%

    20,0%

    20,0%

    631

    588

    556

    553

    Suma de beneficis 2.329

    Taula 21.

    Selecci de les ofertes segonslestratgia empresarial nm. 3.

    Segons els criteris de selecci, lempresa far front a aquelles demandes que suminun marge ms elevat de benefici dacord amb la seva estructura. Sn les quatre quees disposen a la segent taula:

    DEMANDAPressupost

    mximque accepta

    el carregador

    Cost per alempresa de

    transportsEstratgia

    Nm. 2

    Marge(%) Benefici

    Madrid-Vencia-Madrid

    Castell-Mdena-Castell

    Manresa-Pescara-Manresa

    Lleida-Parma-Lleida

    4.584

    3.319

    3.338

    2.878

    3.820

    2.880

    2.906

    2.578

    20,0%

    15,3%

    14,9%

    11,6%

    764

    439

    432

    300

    Suma de beneficis 1.935

    Estratgia empresarial Nm. 2L'empresa inclou el TMCD en les seves cadenes logstiques,

    embarcant el capal tractor i el conductor el vaixell

    Taula 20.

    Selecci de les ofertes segonslestratgia empresarial nm. 2.

    TRANSPORTES CANAM, SA obt el marges de benefici ms elevats si adoptalestratgia empresarial nm. 3. En aquest cas, lempresa no acompanya lamercaderia en el tram martim i el transport del carreteig a Itlia el subcontracta a empreses de transport locals (per a TRANSPORTES CANAM, SA el cost delcarreteig de les mercaderies a Itlia s igual al cost del transport de mercaderiesms un 20% de marge de benefici per al transportista itali que realitza el servei).

    En la majoria de les demandes, la cadena intermodal carretera i TMCD sense conductorni capal tractor al vaixell ofereix els pressupostos ms competitius (en 9 de les 12 cadenes), per la qual cosa per a la selecci de les rutes selegeixen aquelles queproporcionen beneficis absoluts ms elevats i que compleixen les dates de lliuramentde les mercaderies proposades pels carregadors.

    En aquest cas, cal tenir en compte que la suma dels beneficis anteriors no inclou elcost doportunitat que suposa disposar de quatre capals tractors i quatre camionersociosos mentre esperen la tornada de les plataformes. Aix incita TRANSPORTESCANAM, SA a plantejar-se lestratgia empresarial nm. 4.

    En aquesta estratgia empresarial, TRANSPORTES CANAM, SA es planteja adquirirquatre plataformes (semiremolcs) addicionals per aprofitar el cost doportunitat quesuposen els quatre capals tractors i els xofers que estan ociosos mentre esperen el retorn de les seves plataformes.

    Amb quatre plataformes ms lempresa podria optar a altres demandes de serveis de transport i optimitzar el rendiment dels seus recursos.

    DEMANDAPressupost

    mximque accepta

    el carregador

    Cost per alempresa de

    transportsEstratgia

    Nm. 4

    Marge(%) Benefici

    Estratgia empresarial Nm. 4

    Lempresa inclou el TMCD en les seves cadenes logstiques,de manera que nicament el semiremolc viatja al vaixelli una altra empresa de transport realitza els carreteigs

    en destinaci. Lempresa estudia la possibilitat dadquirirplataformes addicionals

    Bilbao-Roma-Bilbao

    Albacete-Fiumicino-Albacete

    Manresa-Pescara-Manresa

    Castell-Mdena-Castell

    Tarragona-Cosenza-Tarragona

    Lleida-Parma-Lleida

    Vilafranca-Roma-Vilafranca

    Martorell-Npols-Martorell

    3.787

    3.530

    3.338

    3.319

    3.146

    2.878

    2.702

    2.513

    3.156

    2.942

    2.782

    2.766

    2.622

    2.398

    2.252

    2.094

    20,0%

    20,0%

    20,0%

    20,0%

    20,0%

    20,0%

    20,0%

    20,0%

    631

    588

    556

    553

    524

    480

    450

    419

    Suma de beneficis 4.202

  • 193La prctica del TMCD I 6. Cas prctic192 La prctica del TMCD I 6. Cas prctic

    ESTRATGIAEMPRESARIAL

    Margede beneficiBeneficisCostos

    N. 1

    N. 2

    N. 3

    N. 4

    11.660

    12.184

    11.646

    21.012

    2.195

    1.935

    2.329

    4.202

    18,8%

    15,9%

    20,0%

    20,0%

    Taula 23.

    Resum de totes les estratgiesempresarials.

    En resum, TRANSPORTES CANAM, SA obt diferents rendiments segons lestratgiaempresarial considerada.

    Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

    Bilbao-Roma-Bilbao

    Lleida-Parma-Lleida

    Castell-Mdena-Castell

    Vilafranca-Roma-Vilafranca

    Albacete-Fiumicino-Albacete

    Manresa-Pescara-Manresa

    Martorell-Npols-Martorell

    Tarragona-Cosenza-Tarragona

    Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

    Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

    Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

    En el segent esquema es mostren els recorreguts temporals que realitza cadacapal tractor per efectuar dues cadenes logstiques.

    En color taronja sindica el recorregut temporal del capal tractor transportant laplataforma (amb la mercaderia) en la ruta que sespecifica. En blau fosc es mostren els perodes temporals doperacions porturies, de navegaci martima i de carreteigsen destinaci, on no socupa el capal tractor. En blau clar sindiquen les esperes nooperatives (ocioses) de les plataformes als ports sense el capal tractor.

    DEMANDAPressupost

    mximque accepta

    el carregador

    Cost per alempresa de

    transportsEstratgia

    Nm. 4

    Marge(%) Benefici

    Estratgia empresarial Nm. 4

    Lempresa inclou el TMCD en les seves cadenes logstiques,de manera que nicament el semiremolc viatja al vaixelli una altra empresa de transport realitza els carreteigs

    en destinaci. Lempresa estudia la possibilitat dadquirirplataformes addicionals

    Bilbao-Roma-Bilbao

    Albacete-Fiumicino-Albacete

    Manresa-Pescara-Manresa

    Castell-Mdena-Castell

    Tarragona-Cosenza-Tarragona

    Lleida-Parma-Lleida

    Vilafranca-Roma-Vilafranca

    Martorell-Npols-Martorell

    3.787

    3.530

    3.338

    3.319

    3.146

    2.878

    2.702

    2.513

    3.156

    2.942

    2.782

    2.766

    2.622

    2.398

    2.252

    2.094

    20,0%

    20,0%

    20,0%

    20,0%

    20,0%

    20,0%

    20,0%

    20,0%

    631

    588

    556

    553

    524

    480

    450

    419

    Suma de beneficis 4.202

    Taula 22.

    Selecci de les ofertes segonslestratgia empresarial nm. 4.

  • 195La prctica del TMCD I 6. Cas prctic194 La prctica del TMCD I 6. Cas prctic

    Amb lestratgia nm. 3 el transportista obt uns beneficis d1.201.472 E. Amb lestratgia nm. 4 els beneficis que sobtenen sn superiors i assoleixen els

    2.211.038 E. Si a aquest total se li descompta la inversi en vehicles de crrega, elsbeneficis totals de lempresa de transports sumen 2.091.038 E. Daquesta manera, si TRANSPORTES CANAM, SA inclou el TMCD en les seves cadenes logstiques, de manera que el capal tractor no acompanya la mercaderia, veur com els seusbeneficis empresarials creixen un 74% si adquireix 4 plataformes addicionals a lesque t en lactualitat.

    Taula 24.

    Beneficis de lempresa detransports en un perode de deuanys, segons lestratgiaempresarial considerada.

    ESTRATGIAEMPRESARIAL

    Beneficis perode10 anys

    Beneficisanuals

    Beneficissetmanals

    N. 3

    N. 4

    2.329

    4.286

    104.805

    192.870

    1.201.472

    2.211.038

    Segons el que sha comentat, lestratgia empresarial nm. 4 s la que obt msbeneficis, tant en nivells absoluts com en nivells relatius. La segueix lestratgiaempresarial nm. 3, amb el mateix marge de benefici relatiu, per amb quantitatsabsolutes ms petites i tamb amb menys inversi.

    En lestratgia nm. 4 lempresa realitza una nova inversi en vehicles de crrega(plataformes). Concretament adquireix 4 noves plataformes per un valor unitari de30.000 E. En definitiva, la inversi assoleix els 120.000 E.

    A continuaci es mostra com aplicant lestratgia nm. 4 lempresa assolir msbeneficis que amb lestratgia nm. 3, fins i tot desprs de descomptar la inversi en vehicles de crrega (les 4 plataformes).

    Per fer-ho es calculen els beneficis que obtindr lempresa amb cada estratgiadurant la vida til dels vehicles de crrega (sestima una vida til de 10 anys).

    Se suposa que les empreses de transport estan operatives 45 setmanes a lany i queels seus beneficis empresarials creixeran a un ritme del 3% anual (variaci de preussegons dades histriques de lndex de Preus al Consum) durant els propers 10 anys.

    ... Per al clcul dels costos anteriors no sha considerat el descompte quesuposar aplicar lecob itali (en vigor durant el 2007) en les relacionsmartimes entre Itlia i Espanya. A tall dexemple, en lestratgia empresarialnm. 2 lecob rebaixaria els costos en gaireb 500 , la qual cosa convertirialestratgia empresarial nm. 1 (cadenes unimodals) en la menys competitivade les quatre.

    .. .