Formaci De La Classe Obrera

  • Published on
    28-May-2015

  • View
    855

  • Download
    0

Transcript

  • 1. Laformacidelaclasseobrera Histria4tdESOIlQuartoStato,GIUSEPPEPELLIZZADAVOLPEDO(1901)

2. LasocietatdeclassesLacondiciobrera laburgesiaelproletariatrelacionslacondicidevidadexplotaci idetreball vivenda burgesa barri obrerobrers a la mina i a la fbrica 3. Elmovimentobrer Associacides4badors LaCartadelPoble primers ludisme primeresassociacions carKsme primera sindicats meitat segle XIXprohibicidassociacionsobreres socialismeutpicRobertCharlesOwen Fourier 4. Elmovimentobrer K.MarxF.Engels M.BakuninSegonaRevoluci1848,Parsmarxisme anarquisme meitat segleElManifestComunistaInternacionalsObreresComunadePars sindicats XIX 1871nacionals 5. Tal i com hem estudiat, leliminaci de lAnKc Rgim no vasuposar una millora de la situaci de les classes socials msdesafavorides. Amblarestriccideldretdevotperlaimplantacidelsufragicensatari, els parlaments quedaren com insKtucions derepresentaci dels interessos la nova classe hegemnica: laburgesia. Aixdoncs,leslleisnovanportarlaigualtatsocialsinquevanafavorielsinteressosdelaburgesiailaristocrciaenelpoder. 6. CondicionsdepartidadelmovimentobrerLaSOCIETATINDUSTRIAL(societatdeclasses)REVOLUCIINDUSTRIALincrementaempitjoraDesigualtatssocialsi econmiquesCONDICIONS LABORALS genera CONFLICTIVITATMarginacipolKcadeSOCIAL lesclassespopulars incrementa 7. Lanovasocietatdeclasses ANTIGA BURGESIA PROLETARIATPAGESIA ARISTOCRCIA stanobligatsavendreE ontrolenelpoderpolKciCLasevaforadetreball econmicisnelspropietaris Acanvidunsalari.VanconKnuarlligats delsmitjansdeproducci.alatradicidelcamp ondicionsdevidaC totiqueelsistema nunaclasseheterognia:SMiserablescapitalistaelsacab Altaburgesia converKnten Mitjanaburgesia oblaciurbana(propP ASSALARIATSDELCAMP PeKtaburgesiadelesfbriques) 8. Lesorganitzacionsobreres El moviment obrer fou la resposta de la classetreballadoraalasituacicreadaperlaindustrialitzaciielcapitalisme. Elsgovernsreaccionarenales demandesdemilloradeles primeres organitzacions obreres amb la repressi iamblleisquelesprohibien. COMPODIENCANVIAR,DONCS,LASITUACI? Mitjanantelllargprocsdelluita,elsobrersadquiriranconscincia col.lecKva de pertanyena a una mateixaclasseambinteressoscomuns. 9. ELLUDISME:Larevoltacontralesmquines Moviment protagonitzat per Les accions segueixen la tradici deartesans, obrers i camperols en lluitapopular:contra de la introducci demaquinria xterioritzenE les protestes destruint Cronologia: sinicia a nals del maquinria.segle XVIII a Anglaterra. Sextn lsescritsilatacalesmquinescomaEposteriorment a altres pasos, al mesuraperpressionarelspatronscompsdelaindustrialitzaci. CAUSA:defensadelociidelsalari,temoralaprduadeltreballiderebresalarismenors REACCIDELSGOVERNS:repressiipenademortjaqueconsideraven la destrucci de mquines i fbriques unatemptatalapropietatprivada 10. TEXTHISTRIC:EscritdelsluditesSenyor: se mha informat que vost s propietari dunes quantes daquelles detestables mquines esquiladores. Spiga que si no sn reKrades al nal de la setmana entrant, encarregar a un dels meus llocKnents que la destrueixi. I si vost t laudcia de disparar contra qualsevoldelsmeushomes,ellstenenordresdassassinar loavostidincendiarlacasa. Signat:NedLudd,generaldelexrcitdelsjusKciers (1812) 11. Lesassociacionsdesocorsidajudamtua Origen:neixendelasolidaritat L a n a l i tat s e r p e r m et re l ai la cooperaci (ajuda mtua)supervivncia en situacions de noentre treballadors a principistreballdelsegleXIX Com? Auxiliant els associats i lesseves famlies en cas daccident, Reprodueixen el sistemamalalKaomortg r e m i a l : g e r m a n d a t s i Lajuda era sufragada amb les quotesconfraries entre persones del delsmembresmateixociiespecialitat PROCS SimilarentotselspasosoccidentalsDeserassociacionscircumstancialspassaranaserpermanentsi sernlorigendelssindicats. 12. LesTRADEUNIONSLany1824aAnglaterraelsobrers aconseguirenquesanullessinleslleisqueprohibienlesassociacionsobreres AixpermetlaformacidecooperaYvesisindicatsdociTRADEUNIONSPrimeresvanorganitzarperocisiespecialitat,iposteriorment, vanesdevenirunsindicatnacionalalsanys30. 13. PROCSDELSINDICALISMEOBRERElssindicatsdociscircumsPASOSCRONOLOGIA tancialsesdevingueren GranBretanya:TradeUnions permanentsamblaformaciCongress(TUC)1868 delssindicatsanivellestatal Frana:ConfedraKonGnrale durantlasegonameitatdel duTravaill(CGT)1895 segleXIX EstatsUnits:AmericanFederaKonofLabor(AFL)1886 AlemanyaAssociaciGeneraldeTreballadorsAlemanys(1863)OBJECTIUS:aconseguirlamilloradelescondicionsdevidaide treballambaccionsdelluitaperlajornadalaboraldevuithores,etc.ElPrimerdeMaigdesde1890esconverKrendiadelluitaobrera internacionalenrecorddelsmrKrsdeChicago 14. ElCARTISME Origen:ElaboraciCartadelPobleel1838dirigidaalParlamentbritnicipromogudaperlAssociacideTreballadorsdeLondres AquestacartaslaquedonarnomalmovimentcarYsta Esdirigirennsatrescartes(1838,1842,1848),totesdesateses OBJECTIUSPOLTICS: LareformaelectoralilademocraYtzacisnlnicamaneradegaranKrlaparKcipacidelsobrersenlelaboracidelleisperaconseguirmillorarlessevescondicionsdevida 15. MKngcarKstaaKenningtonel10dabrilde1848 16. LespeticionsdelscartistesELSSISPUNTS:Sufragiuniversal:dretdevotperals homesmajorsde20anys FormarpartdelParlamentsense necessitatdeserpropietari Protagonistes VotsecretFouunamplimovimentde IgualtatrepresentaKvaterritori/massesdetreballadors: poblaci U n m i l i d e r m e s RenovacianualdelParlamentper recolzaren la 1a peKci el evitarlacorrupci 1839igairebtresmilionsel Souperalsparlamentarisidedicaci1842. exclusivaalacKvitatparlamentria 17. TEXTHISTRIC:CartaamblespeticionsDemanemqueenlelaboracideleslleispuguiserescoltadalaveudetots.Cumplim ambelsdeuresdhomeslliures; volem,doncs,tenirdrets.speraixquesol.licitem el sufragi universal. Aquest sufragi, per a estar lliure de la corrupci dels rics i de la violnciadelspoderosos,hadesersecret.()Leseleccionsfreqentssnessencials: sol.licitem parlaments anuals. Demanem que per formar part del Parlament, lnic requisitsiguilaprovacidelselectorsiquetotselsdiputatssiguinremuneratsacrrec deltresorpblicpercompensareltempsdedicatalserveidelanaci. PeKcidelscarKstesdeBirmingham,1838 18. TEXTHISTRIC:Cartisme El1838,Stephers,undirigentcarKsta,esdirigiaaixa200.000 seguidors:ElcarKsme,amicsmeus,nosunproblemapolKc,segonselqualestractariadaconseguireldretalvot,etc.;sinqueelcarKsmesunaqesKdeforquillaiganivet,sadir,laCartasignicaunabonavivenda,bonmenjaribeguda,unbonpassariunajornadadetreballbreu 19. ELSFONAMENTSIDEOLGICSDELMOVIMENT OBRER EL SOCIALISME EL MARXISME L ANARQUISME UTPIC 20. ELSOCIALISMEUTPIC Lesprimeresreexionscrtiquesambelcapitalisme Formenungrupdepensadorsheterogeni,encaraquetenentretscomuns Ideenprojectesdedicatsacrearlasocietatideal,ambrelacionsentreelshomesenpauiharmonia,onnohihaurexplotaci Aaquestasocietatidealshiarribavaperlavoluntatdelshomesidemanerapacca Denuncienlainjustasocietatindustrial(ladesigualtat)pernonanalitzenlescauses 21. Saint-Simon Robert OwenFalansteris Proudhon Charles Fourier 22. TEXTHISTRIC.Elsfalansteris Eltreballsocietariperexercirunaatraccitanfortasobreelpoble haurdesercompletamentdiferentdelesformesrepugnantsqueensel fantanodisenlestatactual.Caldrquelaindstriacompleixiles condicionssegents: 1.Quecadatreballadorassociatsiguiretributperdividendinopersalari. 2.Quecadasc,home,dona,oxiquet,siguuiretributenproporcia lestresfacultats:capital,treballitalent. 3.Quelessessionsindustrialssiguincanviadesunesvuitvegadesal diajaquelentusiasmenoespotmantenirmsdunahoraimitjaodues horesenlexercicidunafunciagrcolaomanufacturera. CH.Fourier,Lharmoniauniversalielfalansteri,1804 23. ELMARXISMETal i com ja hem estudiat a classe, el Marxisme t tres idees bsiques que no podem deslligar:1. Elmaterialismehistricilalliutadeclassescomamotor delahistria(anlisidepassat)2. LacrKcadeleconomiacapitalistailadeterminacidela causa de lexplotaci obrera: la plusvlua (treball impagat) (anlisidelpresent)3. La conquesta del proletariat del poder polKc (revoluci proletria), i establiment de la societat comunista sense classessocials(projectedefutur) 24. El ManifestComunista D e s p r s d e l apublicaci, juntamenta m b E n g e l s , d e lManifest Comunista( 1 8 4 8 ) , l e s s e v e steories van tenir unagran repercusi entrelesmassesobreres 25. QU S EL MATERIALISME HISTRIC?L anlisi del passatAQUEST PRINCIPI EL FORMULA AMB L ESTUDI DE LES SOCIETATS ANTERIORSPER A MARX LECONOMIA (les circumstncies materials) S LA BASE DE LA SOCIETAT L economia s la que condiciona la ideologia, el sistema poltic, la producci artstica 26. TEXTHISTRIC.Elmarxisme La lluita de classes: Totalahistriadelasocietathumana,nsavui,s unahistriadelluitadeclasses.Lliuresiesclaus,patricis iplebeus,baronsiserfsdelagleva,mestresiocials,en unaparaula,opressorsioprimits,sempreenfrontats, obsKnatsenunalluitaininterrompuda,devegades ocultaidaltresfrancaioberta,enunalluitaque condueixencadaetapaalatransformaci revolucionriadetotelrgimsocialoalexterminide lesduesclassesbelligerants. Marx,K.IEngels,F.,Manifestcomunista 27. Marx analitza la histria de la humanitat com una succesi de modes de producci i d explotaci i dominaci d unes classes per altres (opressors i oprimits)Les relacions de producci (tipus de relaci entre amo i esclau, senyor i serf, capitalista i obrer) en la societat esclavista, feudal i capitalista determinaria lapropiaci de lexcedent- i s l origen de les desigualtats socials i la lluita de classes.El pas d un sistema a una altre es produir quan lantagonisme entre les classes acabin destruint- lo mitjanant una revoluci 28. L ANARQUISME Proudhon M. Bakunin Kropotkin 29. Lanarquismenotunadoctrinatanhomogniacomlelaboradaper MarxiEngelspelsocialismemarxista. Darreredelanarquismetrobemunseguitdepropostesdiferents,ipoc connectadesentres,queresponenalpensamentindividualdelsseus idelegs. Laprincipalfontdinspiracidelesideesllibertriesseria,alaprimera meitatdelsegleXIX,lobradelfrancsProudhon. UnapartdelmovimentobreresKgufortamentinutpelseu pensament. Proudhonvaserelprimeraarmarquelapropietatsunrobatorii vacriKcarlademocrcialiberalburgesa,elpaperdelEstatiles organitzacionspolKques. 30. principi anarquista (etimolgicament sense comandament) Creenaenlacapacitatdelindividuenaconseguirlasevallibertatiestablirunasocietatigualitria 31. Rebuig de lautoritat iRebuig de la societatnegaci de lEstat, al que capitalista basada en la consideren una formapropietat privada i en dopressi per a la llibertatlexplotaci delshumana. treballadorsproposen la sevadefensa de la propietatdestrucci i substituci per col.lectiva dels mitjans de un model social deproducci col.lectivitats (comunes)federades lliurement Defensadelespontanetatdelesmasses, lindividualismeilaccidirecta. RebutgenlajerarquiaipropugnenlademocrciadirectaLa revoluci no hauria destar dirigida per cap partit,sin per lalamentespontani del poble 32. TEXTHISTRIC.Lanarquisme Nosaltresvolemlallibertaticreiemimpossible lexistncia,almateixtemps,depoderidellibertat.El mal,alsullsdelsanarquistes,noestenlaformade govern.Estenlaideamateixadegovern,enelprincipi delautoritatensi. Elsanarquistesensproposemdensenyaralpoblea viuresensegovern.Elpobletambaprendraprescindir delspropietaris,jaquenohihallibertatsenseigualtat. DeclaracidePiotrKropotkindavantuntribunaldejuszcia(1883)