Fes APS! Guia prctica

  • Published on
    09-Dec-2016

  • View
    215

  • Download
    0

Transcript

  • Fes APS!Guia prctica daprenentatge serveiper a joves

  • ndex1. Un grup, un projecte 3

    Tenir un projecte s tenir un tresor 4Els projectes de servei a la comunitat 6Tipus de projectes solidaris 8APS: aprendre fent un servei als altres 12

    2. Desenvolupem un projecte 15Etapa 1: Esbossem el projecte 18Etapa 2: Establim relaci amb entitats socials 20Etapa 3: Planifiquem i organitzem el projecte 22Etapa 4: Executem el projecte 26Etapa 5: Valorem el projecte 28

    3. Pistes per tenir xit en els projectes 31

    4. Ms informaci 37

  • Un grup,un projecte1

  • Tenir un projecte s tenir un tresor

    Tenir un projecte s perseguir una finalitat i posar en marxa accions encaminades a aconseguir-la. No s possible viure sense projectes, s a dir, sense ide-es ni illusions que donin sentit al dia a dia.

    Les persones necessitem reptes i esforos per cri-xer i avanar, i els projectes ens proporcionen les oportunitats de fer-ho. Tenir projectes ens diferen-cia dels animals! No nhi ha prou amb tenir bones idees o bones intencions, cal fer lesfor de passar a lacci.

    Els projectes als grups de joves aporten moltes co-ses positives: Fanelgrupmsinteressant,perquensproporcio-

    nen reptes i oportunitats. Desenvolupant-losaprenemunmuntdecosesno-

    ves. Ens ajuden construir la nostra personalitat, a re-lativitzarelspetitsproblemesdecadadia,perquens fan mirar ms enll de nosaltres mateixos.

    Ensfansentirb,ensdonenmotiusdesatisfacci...

    Per tant, el grup que t un projecte entre mans, t un gran tresor, una eina de creixement i realitzaci personal i grupal.

    Tots tenim projectes, grans i petits, individuals i collectius, a curt i a llarg termini...

  • Sens presentava loportunitat de ser protagonistes. De decidir. De fer alguna cosa gran. Suposo que aquesta va ser la clau.

    Amb el temps, he descobert que la finalitat era el que menys importava en tot all. Lexperincia, la vi-vncia dhaver dut endavant, en primera persona, un projecte daquestes caracterstiques s daquelles coses que recordes, que deixen una marca subtil i transparent, que causen una reacci que, com a mnim, no deixa indiferent.

    Desprs va arribar el dia intens i frentic en qu, no podia ser duna altra manera, tot va sortir b. On tant la participaci com lacollida de la gent van ser perfectes. On, a banda daconseguir lobjectiu, aquell grup de joves vam saber que ho ha-vem fet sols, que rem capaos, que all era un precedent, que havem fet un altre mn possible, per qu no pensar en termes molt ms grans?Un altre mn s possible, nosaltres ho vam demostrar.

    Ral Juan

    Els joves organitzen un concert al seu gust amb finalitats solidriesHi ha gent que satipa de menjar porqueries i desprs es desespera per aprimar-se, mentre en altres racons del mn hi ha qui pateix fam.

    En aquest projecte els joves sinventen i munten un concert amb la finalitat de sensibilitzar el venat i obtenir diners per comprar entre tres i quatre cabres per a la poblaci de Catzuqu de Velasco (Equador), una poblaci amb problemes de nutrici.

    Projecte PASALACABRA, Associaci ADSIS

    5

  • Els projectes de servei a la comunitat

    En aquests projectes els beneficiaris immediats no som nosaltres mateixos, sin altres persones. Laccent es posa a aportar qualitat de vida al conjunt de la pobla-ci o a contribuir a compensar les desigualtats de col-lectius que pateixen dificultats, marginaci, injustcies o solitud.

    Tirar endavant un projecte solidari representa: Descobriricomprendrenecessitatsrealsdelesper-

    sones que ens envolten. Supeditarelsinteressospersonalsalscollectius. Comprometrensdemaneraconcreta iprcticaen

    la construcci duna societat ms humana i ms justa.

    Endefinitiva,unadelesmaneresmsautntiquesdeparticipar i exercir la ciutadania s implicar-nos en un projecte de servei als altres.

    Els projectes de servei a la comunitat

    Si b hi ha molts desigs que sn projectes aprendre angls duna vegada, muntar una sortida a la platja, crear un grup musical, organitzar una festa sorpresa..., nhi ha de molt especials: els projectes solidaris o de servei a la comunitat.

    jo nosaltres els altres

  • La meva experincia en el Connecta Jove ha sigut molt bona. He aprs moltssimes coses que no sabia i mho he passat molt b amb la joventut, ja que dells tamb es pot aprendre molt.

    En aquest projecte hi ha hagut molta gent que ha aprs a comunicar-se amb les seves fa-mlies que es troben a lestranger per mitj dinternet, entre moltssimes altres coses ms. I tot grcies a aquests joves que dediquen les seves hores lliures a ensenyar tot el que saben. Grcies a tots ells i elles!

    Teo Garca

    Els joves ensenyen informtica a persones que ho necessitenMolta ms gent del que sembla (persones grans, immigrants que acaben darribar...) no saben fer servir lordina-dor, ni escriure un correu electrnic, ni buscar informaci a la xarxa, ni descarregar-se msica o fotografies... Per tant, poden quedar allunyades del mn actual.

    En aquest projecte els joves primer es formen i desprs dissenyen, organitzen i imparteixen classes dintroduc-ci a la informtica, collaborant amb les entitats socials del barri.

    Projecte CONNECTA JOVE, Esplai La Gresca

    7

  • Tipus de projectes solidaris

    1. Ensenyar coneixements i habilitats a altres per-sones: Refor escolar, classes de catal per a nouvinguts, formaci en tecnologies de la informaci i la co-municaci.

    2. Donar un cop de m a persones que tenen difi-cultats: Persones en risc dexclusi, persones immigrades, persones amb discapacitats fsiques o psqui-ques, persones que se senten soles...

    3. Fer coses conjuntament amb persones grans: Recuperaci de la histria local, impuls de projec-tes conjunts entre avis i joves...

    Hi ha moltes maneres de classificar els projectes de servei a la comunitat. Noms com a exemple, presentem una classificaci temtica en nou categories:

  • Venim a la biblioteca els dimecres a la tarda. El primer trimestre vam organitzar un club de lectura del llibre Shunis, el alimento de los dragones, escrit per Manel Granado, un dels nostres professors.

    Ens vam encarregar de llegir uns fragments escollits. Eren canons fantstiques que van agradar molt als assistents. El Manel ens va explicar com es va plantejar el llibre i com va aconseguir escriurel. La veritat s que va ser una tarda apassionant i molt enriquidora!

    Sense cap dubte recomano lexperincia a tots i totes!

    Sanae Temsamami

    Els joves collaboren com a dinamitzadors de la bibliotecaLabibliotecaduninstitutsuntresorambmoltespossibilitats,tantperferelstreballsacadmicscompergau-dir de la lectura per plaer. Hi ha tantes coses a fer, que calen moltes mans per explorar-les.

    Els biblionautes sn joves aficionats a la lectura, que aspiren a ser bons lectors i que volen encomanar lafici a la resta dels alumnes.

    Projecte BIBLIONAUTES, IES Ramon de la Torre

    9

  • 4. Collaborar en la preservaci del medi ambient: Recuperaci de zones amenaades o deteriora-des,reciclatge,estalvienergtic,curadelafaunadel territori...

    5. Dinamitzar activitats cviques o culturals per a tothom: Activitats interculturals, campanyes cviques, di-namitzaci de festes populars, mobilitzacions i reivindicacions populars...

    6. Collaborar en la conservaci del patrimoni cul-tural: Conservaci i difusi del patrimoni arquitectnic, histric, artstic, traat de rutes turstiques...

    7. Participar en campanyes de solidaritat i coopera-ci:DefensadelsDretsHumans,recollidadefonspercauses humanitries...

    8. Promoure la salut i la prevenci de riscos: Difusi destils de vida saludables, prevencidaddiccions, campanyes de donaci de sang...

    9. Sensibilitzar la poblaci a travs dels mitjans de comunicaci:Elaboraci de revistes, participaci en programes de rdio, de televisi i/o enregistrament de vdeos per tal de difondre un problema o una causa soci-al a lentorn.

  • Durant un trimestre, cada divendres a la tarda anvem a la bassa per facilitar un bon ambient als amfibis.

    Netejvem la bassa i els voltants de residus. Vam plantar un gran nombre de plantes, de moltes varietats, per adequar lhbitat als amfibis que ms endavant haurien de viure-hi. Vam fer una petita tanca de fusta per limitar la zona que havem rehabilitat. Tamb vam plantar un petit grup darbres.

    Amb molt esfor i suor vam aconseguir un bon resultat i des de llavors els amfibis de la bassa tenen un bon hbitat per viure.

    Salva Jimnez Niub

    Els joves adopten un antic canal transformant-lo en una bassaMolts ecosistemes al nostre pas necessiten protecci i conservaci. En concret, els rius, basses, aiguamolls i llacunes sn espais naturals especialment valuosos de la nostra zona mediterrnia.

    Equipats amb de pics i pales, els joves dESO han aconseguit preservar un petit ecosistema de cara a la protecci de macroinvertebrats, i sobretot amfibis, en una zona fins llavors altament degradada.

    Projecte RECUPERACI DE LA BASSA DEL CANAL, Escola Povill

    11

  • APS: aprendre fent un servei als altres

    Quan en un projecte solidari es posa atenci tant en la tasca a fer com en les coses que saprenen fent-la, es tracta dun projecte dAPS:

    Quines coses podem aprendre? Recordemmillor i aprofundim coneixements detotamena,perquelsapliquemquanfemelser-vei a la comunitat.

    Practiquemhabilitatscomunicativesisuperemlatimidesa,perquelserveiensrelacionaambmol-tes persones diferents.

    Millorem la nostra capacitat organitzativa, per-qu sense organitzaci no podrem tirar enda-vant el servei que volem fer.

    Completem i millorem la nostra visi del mn,perquel servei ens enfronta aproblemes realsde persones reals.

    Descobrim el mn de les entitats socials i lesONG que treballen per millorar la societat.

    I,sobretot,descobrimquespossiblecanviarlescoses.

    En els projectes solidaris tothom surt beneficiat, no solament les persones destinatries del servei (infants, persones adultes, vens, persones grans...) sin tamb els joves protagonistes que impulsem el servei: el que guanyem, sobretot, s el que aprenem pel fet dimplicar-nos i dur a terme el servei.

    APS = projecte daprenentatge servei

  • Lany passat vaig tenir la sort de poder adquirir coneixements sobre com shan de tractar els nens petits a lesplai La Florida, juntament amb els monitors, que sempre van estar pen-dents que jo tamb estigus a gust en el curs de voluntariat.

    Aquesta experincia va ser molt gratificant, ja que mentre jo ajudo als monitors i ensenyo als nens tamb aprenc molt dells... s una activitat molt bonica per lapropament al mn dels petits... estic aprenent com es comporten els nens i nenes de diferents edats i com tractar-los.

    Mho vaig passar molt b, a la vegada que aprenia com poden ser dagrades les criatures. Tamb vaig constatar que tomple molt fer una activitat sense nim de lucre.

    Sheila Gonzlez

    Els joves fan dajudants de monitor a lesplai del barriAl barri hi ha moltes famlies que treballen tot el dia. Per aquest motiu, lesplai no para de crixer i els monitors no donen labast.

    Enaquestprojecte,elsjovesdebatxilleratparticipen,primer,dunCursdIniciacialVoluntariat,idesprsfanles prctiques donant un cop de m als monitors de lesplai en les activitats amb els infants ms petits.

    Projecte JOVES PEL BARRI, IES Eduard Fontser - Esplai La Florida

    13

  • Desenvolupemun projecte2

  • Per tant, s convenient tenir presents diferents eta-pes i passos que marquen el procs, des que lima-ginem fins que valorem com ha anat tot plegat. Tenir-los presents ens ajudar a ordenar les tasques que cal dur a terme i a no oblidar-ne els aspectes fonamentals.

    Quins sn els passos a seguir?Una seqncia senzilla, comuna a la de qualsevolexperincia de projecte, distingeix tres momentsbsics: la preparaci, la realitzaci i lavaluaci.

    Per podem ser ms precisos i subdividir-los en cinc etapes.

    Etapes dun projecte de servei a la comunitat1. Esbs del projecte2. Establiment de relacions amb entitats socials3. Planificaci i organitzaci del projecte4. Execuci del projecte5. Valoraci del projecte

    Un projecte daprenentatge servei en grup no es pot improvisar, cal fer la feina ben feta!

  • Pels volts de Nadal celebrem les Jornades de Futbol Solidari, un cap de setmana on tots els alumnes de lEscola Pia Santa Anna de Matar recollim diners per un projecte de cooperaci amb lEscola Pia del Senegal. Lexcusa per fer-ho: jugar a futbol!

    Com tot projecte que va creixent i t xit, cada vegada requereix ms joves collaborant en lorganitzaci. Com hem aprs? A base dadaptar-nos als canvis, daprendre dels errors, de preguntar... Perqu per desgrcia (o per sort!) no hi ha cap manual ni llibre que expliqui com fer que projectes i activitats concretes esdevinguin un xit. Noms les ganes, la illusi i el treball en equip fan que tot vagi endavant. Sense cap dubte s una experincia que val la pena viure cada any!

    Jordi Tru

    Els joves organitzen una competici de 48 hores de futbol amb finalitats solidries La nostra societat de labundncia i el consum ens pot arribar a anestesiar i no deixar-nos veure les desigualtats injustes i profundes que hi ha arreu del mn.

    Percombatrelaindiferncia,elsjovessensibilitzenimobilitzenelvenatutilitzantcomamitjunacompeti-cidefutbolenquesjuguenpartitsdurant48hores.Elsdinersrecollitsenlainscripci,preceditsdunafortacampanya informativa entre la poblaci, serveixen per finanar projectes de desenvolupament al Senegal.

    Projecte FUTBOL SOLIDARI, Grup dEsplai lErol

    17

  • Etapa 1: Esbossem el projecte1. Recordem si comptem amb algun precedent in-

    teressantAlgun cop vam fer algun servei al barri? Vam col-laborar amb alguna campanya o acci solidria? Ens va arribar alguna demanda de collaboraci? Podria ser aquesta experincia un bon punt departida?

    2. Determinem quina necessitat social volem atendreUna cosa s fer el que ens vingui de gust i una altra s fer quelcom socialment til. Per tant, plantegem-nos quina necessitat social real no coberta podrem atendre.

    3. Determinem quin podria ser el servei a ferUn cop triada la necessitat social que ens moti-va, pensem quina mena de servei podrem fer que estigus a labast de les nostres capacitats i possibilitats.

    4. Pensem qu podrem aprendreHaurem daprendre alguna cosa abans de dur a terme el projecte? Quin profit traurem daquestsaprenentatgesen lanostravida?Quens aportar tot plegat a nivell personal?

  • Una persona duna associaci solidria de Cerdanyola ens va proposar que fssim un espectacle danimaci infantil al centre dacollida Les Vinyes i la idea ens va agradar, perqu entroncava amb els projectes petits que havem anat fent durant el curs.

    Com que un membre del grup havia escrit feia poc un conte infantil, vam decidir utilitzar-lo com a base per la nostra obra i el vam adaptar entre tots. Tant muntar lobra com portar-la al centre dacollida va ser molt enriquidor. Sobretot pel fet de veure la reacci dels nens i nenes, que quan es va acabar lobra van estar jugant i parlant amb nosaltres.

    Adriana Nicolau

    Els joves representen una obra de teatre en una llar dinfants Els centres dacollida reben infants provinents de famlies en situacions difcils. Aquests nens i nenes estan, doncs, en un moment emocional complicat i sovint vnen de famlies amb pocs recursos econmics.

    Portant una obra de teatre a aquestes llars es proporciona als nens, a ms duna estona de diversi, recursos educatius amb els quals normalment no poden comptar.

    Projecte KA-BELL S LAMOR, AE Grup Escolta Bellaterra Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

    19

  • Etapa 2: Establim relaci amb entitats socials

    1. Amb quines entitats socials podem collaborar?Quines entitats de lentorn coneixem que esti-guin relacionades amb la necessitat social que hem triat? Hi ha alguna campanya en marxa? Si no en coneixem cap, on podrem trobar la infor-maci?

    2. Contrastem el que podem aportar tots plegatsEl servei que necessita lentitat social est al nos-tre abast: horari, desplaaments, recursos, capa-

    citats...? El que nosaltres podem aportar, interes-sa realment a lentitat social? Est lentitat social en disposici dacompanyar el nostre projecte i ajudar-nos?

    3. Arribem a un acordSi totes dues parts veiem clara la possibilitat de collaborar, hem darribar a un acord escrit on es detallin les responsabilitats que contreu cada part, i la definici bsica del servei a realitzar.

    La majoria dels projectes de servei aconsellen o exigeixen collaborar amb alguna entitat social, associaci o ONG vinculades a una causa.

  • Jo sc bastant de collaborar a classe: crec que s important expressar la teva opini i fer-te escoltar. I aquests arguments encaixen amb els intents del Banc de Sang de convertir-se en una entitat pio-nera en la recollecta i labastiment de sang i teixits.

    Penso que el que ms em va convncer a participar activament en aquest projecte va ser la vi-sita que va fer-nos el Banc de Sang. Durant la visita vaig poder observar les ganes i lesfor per transmetrens i convncer-nos de limportant que s la donaci de sang, que s alhora un ensen-yament sobre generositat i solidaritat. Tamb ho va ser la feina feta amb el professor que em va animar fins al final, durant la preparaci, la publicitat i la installaci de la unitat del Banc de Sang i Teixits. Ho recomano!!!

    Eugnia Rom Mas

    Els joves organitzen una campanya de donaci de sang al barriEs necessiten mil donacions de sang diries per garantir el subministrament als hospitals i les clniques de Cata-lunya,perqulasangnoespotfabricarenunlaboratori.

    Els menors dedat no poden donar sang, per en aquest projecte, els joves collaboren amb el Banc de Sang i de Teixits: fan una campanya de difusi daquesta necessitat, organitzen la recollida i aconsegueixen que ms persones adultes es facin donants.

    Projecte CAMPANYA DE DONACI DE SANG, Escola Vedruna Grcia - Banc de Sang

    21

  • Etapa 3: Planifiquem i organitzem el projecte

    1. Redefinim el projecteLa idea inicial que tenem ha anat evolucionant i ara podem redefinir-la. Podem fer lesquema del projecte, un document escrit que en reculli el ms significatiu.

    2. Organitzem el treball que durem a termeQuinsrequisitsformalsnecessitarem:permisos,

    autoritzacions, assegurances...?

    Comensdistribuirem les responsabilitats, indi-vidualment o en equip?

    Quantes reunions caldran per coordinar eltreball, tant les de tota la colla, com les dels equips?

    Quin calendari de treball seguirem?Necessita-rem una agenda que reculli les tasques, els ter-minis per fer-les i les dates de reunions.

    Una vegada tenim clar el que volem i podem fer, toca planificar (posar en ordre les idees) i organitzar (deci-dir com ho farem).

  • Esquema del projecte1. Nom del projecte i definici

    breu i clara del servei.2. Nom del grup i de les perso-

    nes compromeses.3. Petit diagnstic de la necessi-

    tat social i finalitat del servei.4. Persones destinatries.5. Objectius tangibles que vo-

    lem assolir amb el servei.6. Aspectes que volem aprendre

    nosaltres a travs del projec-te.

    7. Descripcidelesaccionsoactivitats que farem.

    8. Entitat o entitats socials amb les quals collaborarem.

    9. Organitzaci del grup i calen-dari de treball.

    10. Pressupost.

    Organitzaci general(comuna a qualsevol tipus de projecte)

    Organitzaci d'activitats del servei (especfica segons la naturalesa de cada projecte)

    Exemple de tasques a repartir: coordinaci general economia material desplaaments arxiu, fotografia i difusi relacions amb l'entitat social i

    altres agents (famlies, admi-nistraci pblica, vens...)

    funci dels educadors o dina-mitzadors

    Exemple d'una campanyade donaci de sang: elaboraci de trptics i cartells programa de rdio cercavila informaci personal als possi-

    bles donants elaboraci d'entrepans i servei

    de begudes ...

    Val la pena especificar quina feina concreta s'espera dels que s'en-carreguen de cada cosa!

    23

  • 3. Elaborem un pressupostEls projectes dAPS tenen un cost que sha de cal-cular, de la mateixa manera que sha de pensar don sortiran els diners per assumir-lo.

    Si el pressupost de despeses no quadra amb el dingressos, hem de pensar o b a reduir alguna despesa a vegades aix vol dir modificar el pro-jecte o b a buscar altres fonts de finanament complementries.

    4. Repassem el que hem aprs fins araEncara no hem comenat laplicaci sobre el ter-renyijahemaprsunmuntdecoses!Destinemun temps a intercanviar els aprenentatges asso-lits, fins i tot a reforar-los si veiem que ens se-ran tils un cop engegat el servei o en altres mo-ments de la nostra vida.

  • Possibles despeses: Possibles ingressos: despeses de desplaament. despeses de materials i de les

    activitats. despeses de lloguers dequipa-

    ments o infraestructures. despeses complementries (foto-

    grafia, difusi del projecte, acte de cloenda...).

    despeses derivades del treball en xarxa amb altres entitats.

    ...

    aportacions dels membres del grup (per exemple, si assumim els desplaaments)

    aportacions de lentitat a la qual pertanyem el grup de joves

    aportacions de lentitat social amb la qual collaborem

    aportacions dadministracions pbliques interessades en el projecte

    aportacions dempreses privades ...

    25

  • Etapa 4: Executem el projecte

    1. Assegurem laplicaciLassistncia,laconstncia,lacompetnciaenlestasques; la preparaci de cadascuna de les acci-ons i el suport que pot necessitar cada membre del grup.

    2. Relacionem-nos amb lentornMantinguem la coordinaci amb les entitats so-cials amb les quals impulsem el projecte; la rela-ci amb les administracions pbliques, les famli-es, els vens i altres persones del territori.

    3. Registrem, comuniquem i difonguem el projecteEvitem lanonimat dels projectes! Fem foto-grafies, dibuixos, esquemes, informatitzem les dades; convertim el projecte en notcia (web, blocs, premsa, rdios, televisi...); muntem una exposici o un petit espectacle...

    4. Repassem el que estem aprenent durant el serveiEl dia a dia del servei proporciona molts apre-nentatges sobre la marxa, alguns dinesperats. Compartim el que anem descobrint!

    Quan passem a lacci, haurem de posar atenci per poder corregir, sobre la marxa, imprevistos o errades.

  • El ms impactant va ser veure que la Murga era un projecte que es feia a Barcelona. Sobta molt trobar-te amb unes vivendes tan precries just al costat dun punt tan turstic. El fet darreglar la casa no els solucionar tots els problemes per s que els ajudar a viure una mica millor. La Murga no noms pretn condicionar el pis sin tamb que el propietari sillusioni en veure les millores i aix se senti implicat en el projecte. s una gran experincia per ajudar els altres i per veure una altra part de la teva ciutat que daltres maneres no podrs conixer.

    Anna Marrodn

    Els joves rehabiliten habitatges de persones que viuen en situaci molt precria En moltes ciutats europees, laugment de la marginalitat social i econmica determina que la poblaci ms desafavorida es concentri en determinades zones velles i degradades de les ciutats, cosa que contribueix encara ms a lenfonsament en la pobresa.

    La Murga s un projecte daprenentatge servei on joves escoltes conviuen durant uns dies amb collectius des-afavorits, amb dos grans objectius: duna banda, rehabilitar pisos de persones que viuen a Ciutat Vella que no disposen dels recursos suficients per realitzar les millores; i de laltra, apropar-se i sensibilitzar-se vers la realitat del Quart Mn.

    Projecte LA MURGA, Escoltes Catalans

    27

  • Etapa 5: Valorem el projecte

    1. Avaluem els resultats del servei realitzatHem assolit els objectius que pretenia el servei? Han funcionat les activitats dutes a terme? Ens hem organitzat correctament? Ens hem ajustat o desviat del pressupost? Com ha estat la relaci amb les entitats socials?

    2. Repassem les llions apresesQu hem aprs de tota aquesta experincia?Quinescosesnovessabemara?Quenshaapor-tat individualment,enquhemmaduratcomapersones?

    3. Projectem perspectives de futurI ara... qu? Arribat aquest punt, ens podremplantejar continuar el projecte, o b endegar-ne un altre i passar el testimoni a un altre grup.

    4. Celebrem lexperincia viscudaFemunafestapercelebrar-ho!Podemaprofitar-la tamb per comunicar els resultats a lentorn, consolidar els vincles amb les entitats socials, di-fondre el treball realitzat, convidar les persones destinatries.

    Al final del projecte hem de fer un balan del servei que hem dut a terme i dels aprenentatges que hem adquirit.

  • Per a mi el Projecte Cicerone ha estat una oportunitat per conixer companys daltres pasos i poder-los ajudar en els primers dies a linstitut, ensenyant-los linstitut i el barri, i fent que no se sentin sols.

    Amb els meus companys mho he passat molt b i hem fet activitats tots junts. El curs passat ens van donar un diploma i vam fer una festa per celebrar que havem acabat de fer el curs de cicerones amb la resta de cicerones dels altres instituts. Va ser molt divertit perqu vam poder conixer a la resta de cicerones.

    Newja En Najjary

    Els joves ajuden a integrar-se a linstitut a futurs companys i companyesLarribada a linstitut s sempre un episodi impactant, tant si venim de lescola de primria com si arribem dun altre pas. Ens podem sentir sols, desorientats i potser sense amics i amigues amb qui compartir aquesta experi-ncia.

    En aquest projecte els joves es formen i sentrenen per comprendre millor aquest tipus de dificultats i poder ajudar desprs actuant com a guies o cicerones dels futurs companys i companyes.

    Projecte CICERONE, IES Eugeni dOrs

    29

  • Pistes per tenir xiten els projectes3

  • 1. Plantegem-nos dentrada un projecte senzillPerexemple,partimdunaexperinciaconegudai reeixida per part del grup, i donem-li dimensi de servei.

    2. Imitem i copiem altres bons projectesInspirar-nos en projectes daltres grups s unamanera creativa de generar noves idees i poder-les desenvolupar amb ms seguretat.

    3. Connectem amb una necessitat realUn servei a la comunitat s un servei a altres persones que el necessiten, no un servei a nosal-tres mateixos, al nostre ego o la nostra vanitat.

    4. Assegurem els compromisos individualsEls projectes collectius a vegades difuminen les responsabilitats individuals. Abans de comenar assegurem el comproms de cadasc.

    5. Fem confiana a les personesTots els membres del grup tenim coses positives a aportar. Procurem que tothom trobi el seu es-pai de protagonisme dintre del projecte.

  • Al principi estava molt nerviosa per poc a poc em vaig anar tranquillitzant. Em vaig adonar que la gent assistent al curs estava molt interessada a aprendre.

    No noms sn ells els que aprenen, nosaltres dalguna manera tamb ens enriquim de les expe-rincies que ells ens expliquen.

    s important tenir en compte que amb aquest taller estem ajudant que les persones nouvingu-des tinguin una porta oberta al mn laboral; un petit curs dedicat a la cura de la persona anciana els dna uns coneixements previs per poder assistir aquest tipus de pacients. Ara puc afirmar que aquesta experincia ha estat del tot satisfactria per al meu desenvolupament perso-nal i professional.

    Isabel Da Costa

    Els joves ensenyen a persones nouvingudes que volen dedicar-se a la cura de la gent gran Cada dia hi ha ms persones grans que viuen soles i necessiten que alg en tingui cura en el seu propi domicili. I,daltrabanda,hihamoltespersonesnouvingudesqueesvolendedicaraaquestafeina.

    ElsalumnesdelcicleformatiuTcnicenCuresAuxiliarsdInfermeria,responentaunademandadeCritas,aprofiten els seus coneixements per impartir un taller a persones nouvingudes que poden trobar feina al nostre pas com a cuidadores domiciliries.

    Projecte CUIDEM ELS NOSTRES AVIS, Escola Solc Nou

    33

  • 6. Plantegem-nos qu voldrem aprendre amb aquest projecteNo podem desaprofitar loportunitat dapren-dre el munt de coses que ens proporciona un projecte de servei a la comunitat.

    7. Dotem-nos duna bona organitzaciUna organitzaci acurada s tamb la base ms slida per poder improvisar quan arriben les di-ficultats i els problemes que no preveiem.

    8. Equilibrem els espais de feina i els espais ldicsCompensem els espais de treball intens amb espais ms relaxats, ldics i comunicatius.

    9. Obrim-nos a lentorn sense porContactem entitats socials i parlem amb perso-nes diverses.

    10. Donem a conixer el projecteDifondreelprojectes important tambperales persones destinatries i t un efecte multi-plicador en altres grups de joves.

  • s gratificant poder crear els nostres propis espais doci, obrir les installacions de la ciutat i omplir-les amb ms de 500 joves que gaudeixen duna manera diferent de diversi.

    Personalment, mha fet crixer com a persona formar part daquest projecte en el qual la meva veu t el mateix pes que la de tots els companys que en formem part. A ms, mha introdut en el mn de leducaci social i ha dirigit les meves primeres passes en aquest camp formatiu.

    El millor de VPK s que es tracta dun projecte fet pels joves i dirigit als joves.

    Jessica Prez

    Els joves dinamitzen activitats doci nocturn alternatiu al seu barriSovint anar de marxa a la nit es converteix en una repetici de ms del mateix regat amb alcohol i aix, a ban-da de la rutina, acaba provocant bastants problemes.

    En aquest projecte, els joves primer aprenen a organitzar i dinamitzar activitats ldiques, esportives, musicals, creatives...quedesprsportaranatermeperquenpuguinfruirlarestadejovesdelbarri,descobrintmaneresdiferents de passar-ho b les nits de marxa.

    Projecte VPK, Fundaci Marianao

    35

  • Msinformaci4

  • Sobre les experincies presentadesADSIS: Pasalacabra (www.adsis.org)

    Fundaci Catalana de lEsplai La Gresca: Connecta Jove (www.conectajoven.org; www.lagresca.org)

    IES Ramon de la Torre: Biblionautes (www.iesramondelatorre.org)

    Projecte Rius Escola Povill: Recuperaci de la bassa (www.projecterius.org; www.escolapovill.com)

    Esplai La Florida IES Eduard Fontser: Joves pel barri

    (www.esplai.org; http://phobos.xtec.net/ies-eduardfontsere/php-nuke/index.php)

    Fundaci Pere Tarrs Escola Pia Matar:FutbolSolidari(www.peretarres.org; http://mataro.escolapia.cat)

    Minyons Escoltes i Guies de Catalunya: K-bell s lamor (www.escoltesiguies.cat)

    Banc de Sang i Teixits de Catalunya - Escola Vedruna Grcia: CampanyadeDonacideSang

    (www.bancsang.net; www.vedrunagracia.org)

    Escoltes Catalans: La Murga (www.escoltes.org)

    IES Eugeni dOrs: Projecte Cicerone (www.eugenidors.net)

    Escola Solc Nou: Cuidem als nostres avis (www.xtec.es/centres/a8036755)

    Fundaci Marianao: VPK (www.marianao.net)

  • Altres webs interessantsCentre Promotor dAprenentatge Servei: www.aprenentatgeservei.cat

    Escoles Compromeses amb el Mn: www.escolescompromeses.org

    Enrdate UNICEF: www.enredate.org

    Centro Latinoamericano de Aprendizaje y Servicio Solidario (CLAYSS): www.clayss.org.ar

    Youth Action Net: www.youthactionnet.org

    Youth Venture: www.genv.net

    National Youth Leadership Council (NYLC): www.nylc.org

    In Our Global Village: inourvillage.whatkidscando.org/global_village_project.html

    Global Changemakers: www.global-changemakers.net

    Volem agrair la collaboraci de totes les entitats i persones que han fet possible aquesta guia jove FesAPS! i molt especialment la collaboraci tcnica de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.

    39

  • Amb el suport de:Provena324-08037BarcelonaTel.934588700centre@aprenentatgeservei.catwww.aprenentatgeservei.cat

    Un grup,un projecteTenir un projecte s tenir un tresorEls projectes de servei a la comunitatTipus de projectes de servei a la comunitatAPS: aprendre fent un servei als altres

    Desenvolupemun projecteEtapa 1: Esbossem el projecteEtapa 2: Establim relaci amb entitats socialsEtapa 3: Planifiquem i organitzem el projecteEtapa 4: Executem el projecteEtapa 5: Valorem el projecte

    Les claus de lxiten els projectesMsinformaci