Exposici de les normes ortogrfiques (1917)

  • Published on
    20-Jan-2016

  • View
    51

  • Download
    0

DESCRIPTION

Exposici de les normes ortogrfiques, del "Diccionari ortogrfic" de l'IEC (1917)

Transcript

  • BIBLIOTECA FILOLOGICADE L'INSTlTUT DE LA LLENGUA CATALANA

    XI

    DICCIONARI ORTOGRFIC

    PRECEDIT D'UNA

    EXPOSICI DE L'ORTOGRAFIA CATALANA

    SEGONS EL SISTEMA DE L' 1. D'E. C.

    REDACTAT SOTA LA DIRECCI DE

    P. FABRAMBIBRE DE LA SECCI FILOLOGICA

    BARCELONA

    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANSPALAU DE LA DlPUTACI

    MCMXVII

    /

  • ES PROPIET AT

    Imp. Elzeviriana - Borrs, Mestres i C.- - R. Catalunya, 12 i 14 - Barcelona

  • PROLEG

    A l'epoca en que e1s altres idiomes llatins fixaven i moder-nitzaven llurs ortografies, la nstra llengua atravessava jael perode de decadencia literaria que es prolonga fins a mitjanseg1e dinove. Aix, veiem perpetuar-se en la seva escripturaun cert nombre de convencicns medievals que obligavena desfigurar ultra mesura e1s nostres mots d'origen erudit,tal, entre altres, la d'escriure y per i en e1s diftongs, la qualens constrenyia a escriure heroycli, introyt, ouoyde, &. Peroal mateix temps que la llengua escrita, incapac de renovella-ment, continuava arrapada a aquelles convencions, no prouescaients a una llengua moderna, s'hi ana ven introduint unamuni de grafies erronies nades d'una imitaci servil de lesgraies castellanes: la e era reernplacada per la a en els pluralsdels mots en a; la v catalana era reernplacada per la b caste-llana en mots com cavall, gouern, cascaueli, o la b catalana,per la v castellana en mots com rebentar, har, biga. En ini-ciar-se la renaixenca literaria, el catala oferia, dones, unaortografia anacrnica entacada d'innombrables castellanismes,la qual en l'obra de redrecament a acomplir havia d'sserevidentment objecte d'una doble tasca de modernitzaci idepuraci ..Un dels efectes d'aquesta tasca fou la producci d'una di-

    versitat prodigiosa de sisternes ortografics, Tots aquells qui,des de la restauraci dels Jocs Florals, havien tractat d'in-troduir innovacions en l'ortografia de la decadencia, consa-grada pels Bofarull i els Blanch, havien provocat la protestairada de la majoria dels escriptors contemporanis. Els ques'aperceberen, per exemple, de la greu error en que incorremescrivint a en 1I0cde e en el plural dels norns en a i propo-salen el restabliment de la e, trigaren anys i anys a veureimposar-se 11ur sistema, i encara avui trobarem algunantic mestre en gai saber partidari dels plurals en as. Perotanmateix totes les reformes viables sucessivament proposadeshavien anat obrint-se cam; un perode de renovellarnent co-men

  • durant aquest perode que, en I'absencia d'una autoritat reco-neguda per tothorn, que imposs les innovacions encertades,es produeix I'estat d'anarquia ortogrfica que tots havemconegut, on cada escriptor usava la seva ortogrfia, segonseren aquestes o aquelles les reformes que havia cregut con-venient d'adoptar.El desgavell ortografic arriba a un punt, que molts haurien

    retornat volenterosament a l'ortografia encongida i provin-ciana de les clarreries de la decadencia. Evidentment I'anarquiaortogrfica a la qual havem pervingut era un mal que caliaremeiar. Pero el remei no es podia ja cercar- en un retorn aI'antic estat de coses: les innovacions proposades per N'Aguili els seus continuadors ja havien fet massa cam. El mal haviams aviat de trobar el seu remei en I'extensi creixent queanaven conquistant totes aquelles reformes que encloen unaveritable millora. I de fet, darrerament, el desgave11 ortografichavia ja minvat d'una manera considerable, la major partdels escriptors actuals coinciclint en I'acceptaci d'un nombrecada dia ms gran d'innovacions, Alguns, pero, es mostravenpoc disposats a nioclificar 11ur manera peculiar descriure.intransigents sobretot amb aquelles reformes que tendien amoclernitzar o simplificar I'ortografia, les quals e11scondern-naven com a contrares a la tradici.

    Creat I'Institut d'Estudis Catalans, aquesta corporaci, tenintesguard que les seves publicacions portaven el catala a sserllegit per estudiosos de tots els pasos, comprengu I'alta con-veniencia que aquelles apareguessin escrites en una ortografauniforme i decid tracar-se unes normes ortogrfiques, a lesquals es subjectarien els seus membres i collaboradors. NornenIlavors una cornissi que, desprs d'un estudi detingut de lesdiferents qestions a resoldre, proposaria sobre cada unadelles la soluci que reuniria un major nombre d'opinionsal seu favor. Hom obtindria, aix, un conjunt de regles que,desprs de sancionades per l'Institut en ple, serien adoptadesen totes les seves publicacions,Les qestions examinades en primer Iloc per la cornissi

    foren les que es refereixen a l'ortografia daquelles lletres quesn pronunciades identicament en el dialecte central, perocontinuen pronunciant-se distintament en altres dialectes, talscomla a i la e no accent uades, la b i la v. En aquestes qestionspredomina el criteri que un dia sostingu N' Aguil, segonsel qual, per damunt qualsevol consideraci de carcter eti-mologic i per damunt les habituds contretes en I'epoca de ladecadencia sota la influencia de l'ortografia castellana, homhavia datenir-se a les grafies meclievals i a la pronnciacl'aquells dialectes que conserven I'antiga distinci. un motcom buidar, per exemple, que apareix constantment escrit

    -6-

  • amb b en cat al antic i s pronunciat amb b a les regions quepronuncien distintament la b i la v, havia d' sser escrit amb b,sense que davant aquells fets pogus tenir cap valor la consi-deraci que el dit mot prov del llat *v6eitare, que ha donatel francs uider i l'itali uuoiare. Dins aquest criteri, - que sel que s'ha seguit en la redacci del present Diccionari, -l'an-tiga qesti de les as i de les es es resolia a favor de les es,no solament per als plurals .deIsnoms en a, com havia proposatN'Aguil, sin tamb per a les terrninacions verbals en s, n,m i It (Norma r).Foren en segon lloc estudiades i discutides llargament les

    qestions relacionades amb l'ortografia dels mots manllevatsa les lIengiies classiques o formats amb elements grecs o llatins.Una d'elles era la de la representaci de les plosives dentali velar en fi de paraula. que uns escriptors representaven cons-tantment per t i ch, i d'altres escrivien, ads amb t i e, adsamb ti i g. El sistema dels prirners, fidels en aquest punt a latradici, ens portava a desfigurar excessivament un grannombre de llatinismes i hellenismes que presenten d i g ori-ginriarnent i que amb d i g apareixen escrits en les altresllenges modernes.

    Jla!; castell ital i rauces angles catala

    "cld"s dcido acido acide acid

  • constantment t i ch en fi de parau1a s'havia aplicat rigorosa-ment dhuc a1s mots manllevats.El mateix desig de no desfigurar massa e1s mots d'origen

    erudit, indua l'Institut a mantenir la i originaria en motscom heroic, introit, ovoide, s a dir, a escriure la i asillabicad'aquests mots amb i i no amb y, com vo1ia un costum orto-grafic medieval, abandonat tota1ment o parcialment per lesa1tres 11enges,pero conservat fins a1s nostres dies en catal:tan poc escaients com les grafies cit, centigrat, oblonch oexerc]i, eren les grafies heroych, introyt, ouoyde, laych, luyt,nereyda, Eneyda, &.

    llati castell italia frances angles cata l

    heroicus heroico eroico hroique heroie heros cl:introitus introito introito iniroit introit introvtovoides ovoide ovoide ovoide ovoid ovoydelaieus laico laico lalque laie layehjtuuius fluido fluido [luide luid jluyt

    Pero els partidaris de l'acceptaci de la d i la g fina1s i dela i com a vocal -asillbica no 1imitaven l's d'aquestes11etres a les soles paraules d'origen erudit, i en aixo l'Institutcregu tamb oport d'imltar-los. Una conseqencia naturalde l'admissi de la d i la g finals en els mots savis com cid.i ditong era d'admetre igualment aquestes 11etres en els motsdorigen popular com scrd i sang, que presenten d i g en llursetirnons (surdus, sanguis ). Aixo permetia destablir una reglatota simple sobre l's de les 11etres b, d i g en fi de parau1a:hom escriuria b, d i g en tots aquells mots que tenen b, d i gen 11ur origen, sense que en cada cas calgus destriar si estractava d'un mot man11evat o d'un mot hereditari (Norma r.i),Quant a la qesti de la y i de la i en els diftongs, era evidentque, rebutjada la y en els mots manllevats al 11at i al grec(heroic, cicloide), el seu manteniment en els mots d'origenpopular (jeyna, boyra ) donava 110ca una complicaci orto-grfica que sols hauria pogut trobar una justificaci en el fetd'sser les grafies ay, ey, oy i uy alguna cosa de caractersticde la nostra ortografia, com pretenen 11ur partidaris; peros prou sabut que tals grafies sn, al contrari, comunes atotes les ortografies antigues: els caste11ans escrivien anti-gament reyna, ayre; els francesos roy, cray; en italia anticapareixen grafies com poy, noy; en portugus antic trobemley, peyto; reernplacats avui per lei, peito; els alernanys escri-vien beyspiel, kleyder, els mots que avui escriuen beispiel,kleider. Finalment, el fet que, abandonades de tothom lesgrafies cauhen, creuheta, &., un mateix signe (u) serveix per ala representaci de la u vocal (cau, creu ) i de la ~t consonant(cauen, creueta ), justificava I'adrnissi de la i en mots com

  • noia, reial, esglaiar, 011 la i t la valor d'una ccnsonant (Cp. elportugus praia, abans praya; I'italia aiuto, abans ayuto ), lesgrafies noia, reial, esglaiar, &. tenint l'aventatge d'sser msacostades a noi, rei, esglai, &., que no pas noya reyal, es-glayar, &. Admeses aquelles grafies, la i, vocal o conso-nant, resultava constantment escrita amb i, i el signe y norestava sin com a element integrant del digraf ny, ja queno era pas enraonat de fer una excepci nica per a la con-junci copulativa, que en els bons temps de la llengua 1:0 haviapas estat escrita precisament y, sin e (Norma A].Una altra qesti relacionada amb l'ortografia dels mots

    d'origen erudit, era la de la x. La fricativa palatal que elsfrancesos escriuen ch, fou representada en catal, com en lesaltres llenges hispniques, per la lletra x (angoxa, madexa ),la qual en fi de paraula darrera les vocals a, e, o i u, apareixianormalment precedida d'una i (baix.. pei, boix, grui), Peroel catal, en manllevar mots llatins i grecs amb x, hi man-tenia aquesta lletra conservant-li el so originari cs, sonoritzata vegades en gz: complex, prolix, paradoxa, Alexandre, texi,extensi, expressi, exalcar, exhibir, &. La x es trobava aixtenir una valor en els mots pcpulars i una altra tota diferenten els mots savis. Aquesta deficiencia de la nostra ortografa,anloga a la que presenta la francesa amb la doble valor delsseus digras ch. i gn, havia estat modernament esmenada engran part mitjancant l'anteposici d'una i a la x palatal quanla precedia una de les vocals a, e, o i u, escrivint angoixa enfront de paradoxa, madeixa en front de com.plexa, eixam enfront de examen. Aquesta innovaci, que modificava a penesI'aspecte de les paraules afectades per ella, no suposava capconvenci nova dins la llengua; no era sin la generalitzacidel digraf ix, ja usat antigament en baix, peix, &.; i fins oferial'aventatge de fer desapareixer la incongruencia que, donadala pronncia actual, irnplicava escriure baxa, matexa, conexen,tot escrivint baix, mateix, coneix, Pero alguns arcatzants noadmetien la lleu modificaci que suposava l'addici de la i enmots com angoxa, madexa, "exam, i per corregir la deficienciaindicada proposaven de transcriure la x llatina o grega per es(paradoesa, complecsa, ecsamen ), sense tenir esguard que, totdesfigurant matcsserament la grafia d'innombrables mots savis,establien ells tamb un divorci entre les grafies modernes i lesantigues, ms greu indubtablement que el que tractaven d'evi-tar. Aquest sistema condua a grafies tan extravagants, quealgunes d'elles (ecshibir, ecshumar ) ja havien estat darrera-ment abandonades pels seus partidaris, que llavors queienen la inconseqencia descriure exhibir, exhumar, al costat deecsimir, eesuberant. L'Jnstitut cregu, dones, que havia dedonar la preferencia a l'altre sistema, que, daltra part, ja

    -9-

  • comptava corn a partidaris la gran majoria deis escriptorsactuals (Norma 13).En catal, com en castell i les altres llenges neollatines,

    els manlleus fets al llat i al grec introdueixen un cert nombrede nexes consonntics que no trobem en les seves paraulesd'origen popular: ct, pt, bs, gn, mpt, &. El catal conservamillor que el castell aquests nexes: a escritor, cetro, oposaescriptor, cepire; a objeto, delito, oposa objecte, delicte; a cau-tivar, ausencia, oposa ca-ptiuar, absncia; a perPlefo, eiecutar,oposa perplex, execuiar . Aix, el veiem mantenir la m del nexellat mpt (redem-pior, redem pci), que el castell canvia siste-rnticament en nt, nc (redentor, redencin), i la l doble llatina(collegi, repellir ), que aquest redueix constantment a t simple(colegio, repeler). Modernament, pero, sota la influencia cas-tellana, al mateix temps que es generalitzaven un cert nombrede formes imitades de les castellanes corresponents, - tals comcautivitat per captivitat, ausencia per absncia, olfatori per olfac-tori, - es manifestava en la llengua parlada una forta ten-dencia a canviar la m del grup mp en n i la 1 doble en 1 simple.EIs gramtica i els lexicografs de la renaixenca s'oposaren aaquesta tendencia mantenint les transcripcions tradicionalsdels nexes llatins U i m-pt; pero el smbol poc felic 1-1 a querecorrien per diferenciar grficarnent la 1 doble de la 1 palatal,escrita U (anella ), fou causa que es generalitzessin les grafiesinteligencia, colegi, repetir, &., consagrant-se aix un castella-nisme que, tot allunyant les formes catalanes de les origi-nries, implicava la perdua quasi total d'un so catala, la 1 ge-minada. L'Iristitut jutja indispensable d'oposar-se a aquestapertorbaci, ja no sols de carcter ortografic, sin ortoepic,i examina llavors les solucions proposades per diferents autorsal problema de la representaci de la 1 doble. Una d'elles con-sistia a representar aquest fonema pel smbol U (intelligeneia)i lit 1 palatal per un smbol nou; una altra, a representarla 1 doble i la lpalatal pel mateix smbol ll. Pero l'Institutno gos empendre la implantaci d'un smbol nou comple-tament inusitat, ni cregu convenient d'adoptar la segonasoluci, que en les circumstncies presents havia d'originarnecessariament una infinitat de faltes de lectura (Com llegiriahom metallrgia, [lagellar, cristaii ), Llavors, no resignant-sea la perdua de la 1 doble, es decidia a restablir el siste-ma antic cercant, pero, de reemplacar el guionet per unsigne que permets de disminuir la separaci de les dues 1

    (Norma 7). Quant a la transcripci del nexe mpt, no hi haviaqesti, puix que la m hi havia estat sempre unnimernentmantinguda; i quant als altres nexes comencats per una nasal(mm, mph, &.), el fet que la pronncia catalana admet per-fectament el so m davant les consonants linguodentals (s, t, r, &.)

    - 10-

  • i que davant j la nasal adquireix un so labiodental que tanb pot sser representat per m com per n, permetia de con-servar la m etimologica en mots com triomj, emjasi i la m delprefix circum en mots com circumjerncia, circumsincia, &.(:::\orma 8). 'Concernint I'ortografia dels mots d'origen erudit, establ,

    encara, l'Institut que per a la recta escriptura de la s i la ssentre vocal s en els dits mots, no calia atenir-se a la pronuncia,sovint defectuosa, sin a I'etirnologia, a la qual s'havia desubordinar sempre I'ortografia, i a aquesta, la pronunciaci(:::\orma II): les paraules adhesi, centsim, per exernple, s'ha-vien descriure amb una s perque en 11at tenen una s, i de capmanera les pronncies habitual s adhessi, centssim, arnbs sorda, no podien justificar les grafies adhessio, cenissim,ans havien d'sser rebutjades com a defectuoses. Analogarnent,davant ua, He, 1ti i 1/0 calia escriure e o q segons I'etimologia(:::\orma ro) i a l'ortografia consegent subordinar la pronncia:obliqiiitat prono -o-bli-cui-tai, innocuitat pron. in-no-cu-i-tat Lapronncia actual no podia tampoc servir de gua per a l'orto-grafia dels mots que tenen ~ en 11urorigen: grafies corn yonao soua, trapecoyde o trapessoyde, piecometre o piessometre erenabsolutament inadmissibles; calia escriure zona, trapezoide,piezomet1'e, d'acord amb I'etimologia, i subordinar la pronnciaa aquestes grafies. En canvi, la z no es podia usar en els motssavis sin corn a transcripci de la ~ grega: grafies com trame-acci, tranziliu eren dolentes; calia reemplacar-les per trans-cci, transiiiu (en 11at transactio, transitious ),

    Restaven encara a estudiar, dins l'ortografia de lletres, lesqestions referents a I's de la h i de les 11etres horn-fones (f i s; g i j davant e, i; ig i tx en fi de paraula ...), lesquals qestions foren resoltes en la forma consignada en les:::\ormes 2, 3, 12 i 1.1: s'adrnetia la h com a representant d'una Jllatina (humil, prohibir), pero no com asigne rememoratiud'una consonant llatina caiguda (plaer de plaeere, no Plaher;[iar de "[idare, no [ihar ); no s' admetia la f sin en paraulesd' origen' llat responent a e, ci, ce, cln, ti, te llatins (dolc dedulcis, arboc de arbuteus, z'era de vicia; pero sucre, -pissarra,dansa ); s'escriuria constantment g davant e, i, llevat en elsmots savis com objecte, injeeei, &., o Jess, ] erusalem, &.;en els mots terminats en el so tx, els derivats, els femenins oels plurals ens en donaven l'ortografia (des patxar, dones d,'s-patx: boja, esbojarrat, dones boig ), i hi eren rebutjats els digrafstj i tg (mig, no miti ni mitg).

    L's, entre dues vocal s, de la 11etra h com asigne re-memoratiu d'una consonant llatina caiguda, era una con-venci moderna. EIs antics usaren abundosament la h entredues vocals, pero no ho feien pas obeint a un criteri etimo-

    - 11 --

  • logic. En pocs punts es manifesta tan vacillant l'ortografiamedieval com en l'escriptura de les vocals contiges; no srar dins un mateix escrit de trobar ralz i ra, sarrahins i sar-rayns, iuhi i iuy: pero en moltes paraules en que el hiatusera produrt per la caiguda d'una consonant 11atina, la grafiapredominant i a vegades exclusiva era precisament sense h(lloar de laudare, prear de pretiare, espaa de spatha, reebrede recipere, creen de credeni, durea de duritia, pobrea, riquea, &.),i si eren freqents grafies com rah de rationem, conduhir deconducere, rahim. de racemus (al costat, pero, de ra, conduyr,raym, &.), no eren menys freqents grafies com leh, atribuhir,Cahim, on la h no respon a cap consonant 11atina. Ms tards'havia anat fixant l'ortografia de la h intervoclica, certsmots acabant per sser escrits habitualment amb h. i d'altressense h, independentment, pero, de 11ur origen; aix, en laprimera epoca de la renaixenca, hom escrivia habitualmentniar (de "nidare ), nuar (de nodare ), fiar (de *fidare), lloar(de laudare ), suar (de sudare ), cruel (de crudelis ), ti (de titio-nem ), menysprear (de - pretiare ), paella (de patella), &. i,en canvi, atribuhir, imbuhir, contribulient, restituliidor, &.,deuhen, escriuhen, mouhen, &., i dhuc estudihi, crehi, &. (sub-juntius de estudiar, crear, &.). No havia estat fins tot recent-ment que alguns, en tractar de normalitzar I'escriptura dela h intervocalica no etimologica, la feien el signe rernerno-ratiu d'una consonant 11atina desapareguda, mentre que d'altresen proposaven la supressi completa. EIs primers 'retreien alssegons d'anar contra la tradici, puix que no respectavenles grfies rah, Plaher, agrahir, &., que reemplacaven per ra,plaer, agrair, &.; pero no veien que ells tamb canviavenla grafia habitual d'innombrables parau1es en escriure tih,[ihar, cruhel, &., en lloc de ti, fiar, cruel, &. 1 si l'un i l'altresistema portaven igua1ment a canviar les grafies usuals, si tanpoc tradicional era I'un com l'altre, no hi havia dubte que elsistema dels segons era preferible al dels primers, ja que en-cloia una notable simplificaci ortogrfica, i hom no veia pas,d'a1tra part, la utilitat d'assenyalar amb una Ii la caigudad'una consonant llatina, a la qual cosa era ja Iorcs de re-nunciar en casos com reina (de regina ), beina (de vagina),cuina (de "cocina ), cuidar (de cogitare ), remei (de remedium ).

    La lletra y havia caigut talment en desuetud, que En Bo-farull i En Blanch en 11ur gramtica, publicada el r867, ladonaven per completament suprimida. N' Aguil i d'altres,pero, oposant-se a l's general, n'aconseguien el restab1iment,i avui era comunament acceptada, per b que els escriptorsdiscrepaven respecte a les paraules en que ca1ia usar-la.El catal primitivament possea, com el castell, quatre lin-guodentals representades respectivament per s (cat. casa,

    - 12-

  • casto casa), per ss o s (cat. grossa, casto gntessa; cato sol, casto so-lo) per z (cat. salze, casto sauze) i per y o e (cat. brac, casto braco;cat. cel, casto cielo); pero en ambdues llenges s'oper unasimplificaci, els quatre sons reduint-se a dos: el castell con-fonia la s sonora amb la s sorda (casa rima amb passa) i la zamb la y (lazo rima amb braco), mentre que el catal, seguintuna evoluci tota altra, confonia la z amb la s sonora i la y ambla s sorda. L'ortografia castellana es modifica llavors adap-tant-se a la nova pronncia: suprimia el smbol ss, que reem-placava per s (les grafies osso, escasso, gruesso, &., eren reem-placades per les grafies oso, escaso, grueso, &.), i canviavala y en z (les grafies braco, corayon, cabeca, &., eren reempla-cades per les grafies brazo, corazn, cabeza, &.); pero davant e,i, s la z que era canviada en c (les grafies sauze, yaze, hazer, &.,eren reernplacades per les grafies sauce, yace, hacer, &.). Elcatal, al contrari, continua usant sense modificaci els smbolstradicionals s, ss, z, y, C. El fet que la s sonora s'esqueia sempreentre dues vocals, i la z, en les altres posicions, permetia deconservar els dos smbols s i .
  • pe1s gramtica Bofarull i Blanch. 1..:"n pas rns, - el canvide e en s davant e, i, - i l'ortografia s'adaptava del tot a lasimp1ificaci acomp1ida en la llengua parlada; pero aquestpas era irrealitzable, ja que imp1icava l'adopci de grafiescorn sel, sert, ressitar, grssia, acsedir, essena, exss, &., quening no havia d'acceptar (Cp, el castell, que, tot reem-placant la r. per la z, mantena la c al davant de e i de i ievitava aix grafies com zielo, zierto, &.). Deixant de costat e1smots com cel, cert, recitar, &., on tothorn, per respecte a l'eti-mologia llatina, convenia a conservar la c primitiva, el sistemaen favor en la primera epoca de la renaixenca literaria teniael merit de consagrar grficarnent un fet onetic pe1 qua1 elcatala es separa profundament del castella: la confusi delsdos fonemes sords y i s, que el castell mant perfectamentdistints. El seu nic defecte era la inconseqencia que impli-cava escriure amb s aquells mots d'origen llat en e1s qua1shi havia per a mantenir la : raons anlogues a les que hi haviaper a conservar la e en cel, eert, recitar, &.,-tals com balanca,calcar, torc, calc, dolc, uencut, comerc. Corregit d'aquest defecte,l'Institut no dubt gens a adoptar un sistema que, al mate ixtemps que feia ressortir un tret caracterstic del catal, ensimplificava granment l'ortografia deslliurant-la de fet de latutela de 1'ortografia castellana, puix que, com s sabut, elsistema dit tradicional es redueix en el fons a escriure la s sordaamb ( o s segons que correspongui a una z o a una s castellanes.Les a1tres qestions a reso1dre eren les referents a1s signes

    ortogrics: accents, dieresi, guionet, apostrof. Quant a1s ac-cents (agut i greu) , l'Institut es limitava a adoptar el sistemams generalment usat (Norma 16), deixant per a ms endavant,- a l'hora de confeccionar el present Diccionari ortogrfic, -I'estudi de les modificacions a introduir-hi a fi d'adaptar-10millor a les propietats onologiques de la llengua catalana.Les qestions referents a1s a1tres signes ortogrfics, en canvi,eren ja objecte, per part de la comissi, d'un estudi mo1t de-tingut, puix que es tractava de qestions en la soluci de lesquals ES manifestaven profundes divergencies entre e1s dife-rents escriptors. Resultat d'aquest estudi eren l'adopci dela dieresi per a indicar que una i o una u no formen diftongamb una vocal precedent (Norma 5), l'admissi del guioneti de lapstrof per a unir els pronoms enc1tics ale verbs (Nor-ma 23) i I' acceptaci de les formes dites reforcades (el, em, &.),que permetien de reduir considerab1ement I's de I'apstrofprepositiu (Normes 18 i IC).

    Diferents procediments havien estat adoptats en I'ortografiacatalana per a indicar si dues voca1s contiges de les qua1sla segona s una i o una 1,(" sn pronunciades dins una mateixasJ.laba (al-moi-na, caut) o en dues sllabes distintes (he-re-i-na,

    - I4-

  • lla-ut). L'un d'ells consistia en la intercalaci d'una h entreles dues vocals en el cas en que no formen diftong (atribuhir,llahut); un altre, en l'adopci de la y en els diftongs (almoyna)i de la i en les combinacions disillabiques (heroina); I'un il'altre defectuosos, puix que el primer, aplicat rigorosament,conduiria a grafies absurdes com herohina, dihurn, i el segon,ultra exigir grafies tan poc escaients com heroyc, introyt, ouoyde,no tenia en compte les combinacions en u, que era represen-tada constantment per u, tant en el cas d'sser sillbica (diurn)com en el de formar diftong amb la vocal anterior (caut ),Un tercer procediment, copiat del castella, bavia estat adoptatper molts escriptors: el de marcar la pronncia disillbicamitjall(;ant un accent agut posat sobre la i o la u (herona,llat ), procediment que tenia l'aventatge d'evitar grafies comatribuhir o introyt i d'sser igualment aplicable a les cornbi-nacions terminades en i i a les terminacles en u, Pero aquestprocediment no resolia encara completament el problema,ja que no es podia aplicar als casos, freqents en catal, enels quals la i i la u sn febles, tals com menys-pre-i, de-i-tat,di-ur-nal. Aquest defecte desapareixia substituint a I'accentagut la dieresi, ja usada per alguns escriptors, la qual, a dife-rencia d'aquell, es podia usar el mateix sobre una vocal febleque sobre una vocal forta (heroina, deitai, menysprei ),El sistema dels qui, seguint I'exernple del portugus modern,

    introduiren en catal I's del guionet per unir el verb i elspronoms enc1tics (ies-ho ), oferia aventatges incontestablessobre el sistema antic, segons el qual el verb i els pronomsafixats eren escrits en una sola paraula (fesho ). Aquell sistemadna grafies molt rns c1ares i expressives que aquest, fentirnpossible tota falta de lectura o dinterpretaci: la interca-laci del guionet o, en substituci d'ell, de I'apostrof, la qualja totbom practicava en casos com mol-la, .resol-lo, cull-li (quealtrament caldria escriure molla, resollo, cullli) , ens indicaclarament, per exemple, que la s de vulgui-s'ho o la de vagi-se'ns inicial de mot i per tant sorda, mentre que la de vulgues-ho ola de tregui'ns-en s final de mot i per tant sonora (en en1la-car-se amb la vocal segent), cosa que restava inexpressadaamb les grafies antigues nlguisho i ulguesho, vliginsen i trc-guinsen; ella ens permet aix mateix destablir una distincientre la s i la n formes redudes del pronom reflexiu i del pro-norn-adverbi ne (miri's, pcrti-n'lti) i la s i la n desinencies dela segona persona del singular i de la tercera del plural (miris,portin-hi). Ella fa, encara, innecessries certes deformacionsa que recorrien els partidaris del sistema antic, tals com laduplicaci de la s en uagi-se'si (escrit sovint vagissen) o la su-pressi de la t en mirant-t' hi (escrit miranthi ), que es confoniaaix amb mirant-hi, Pero sobretot evita, com en portugus,

    -I5-

  • que certes combinacions' diferents, ja no sois per 11ur signifi-caci, sin tamb per 11ur pronncia, tals com [acin-s'ho i[aci'ns-ho, portin-se'n i porti'ns-en, resultin escrites ddenticamanera: [cinslio, prtinsen.

    En els darrers anys s'havia ests considerablement en lallengua escrita l's de les formes dites reforcades; algunes d' elles(el, els ... ) eren ja d'un s quasi general, i. les altres, a l'ad-missi de les quals havia estat llarg temps oposada una resis-tencia tenac (em, et, es), semblaven en fi haver-Ia vencudai comencaven a usar-se amplarnent al costat de 11ursparionesms afortunades. Que eren aquestes formes reforcades delcatal modern, que alguns s'obstinaven encara a considerarcom a impr pics de la llengua literaria? Es sabut que la majorpart deIs pronoms tons delllat vulgar (me, nos, &.) apareixenen catal sota dues formes (me, nos, &., i m, ns, &.), degudesal tractament diferent que sofreix 11ur vocal segons la sevaposici dins la frase (me-uidet dna me-ueu, pero non-me-vtdetdna no-m-ueu ), En el castell, francs, &., on es produeixel mateix fenomen, es manifesta aviat una tendencia a gene-ralitzar les formes sillbiques en perjudici de les asillbiques(I'alternncia castellana lo veo i no l veo desapareix amb lasubstituci de no l veo per no lo veo). El catala, al contrari,conserva llarg temps les dues series de formes, que, darrerael verb, perduren sense canviament fins als nostres dies (es-coltar-me, ueure'rn }; no s fins ms tard que, davant el verb,es manifesta una tendencia a fer desaparixer les alternnciesme i m, lo i l, &.; pero en catal sn les formes asillbiquesles que tendeixen a eliminar les sillabiques (no s no m ueuque s reernplacat per no me ueu, sin me veu que s reernplacatper m ueu), i no podent aquelles sser pronunciades senserecolzar en una vocal anterior, deixen llavors sentir davantelles una e (em. ueu ), esdevenint les formes reforcades em,el, &. Aquestes formes sn, dones, filles d'un procs dunifor-mitzaci deis pronoms febles, que observem en totes les altresllenges, pero que en catala s'ha produit en sentit contrari,i s'han ests i arrelat talment en la llengua parlada eliminant-nequasi totaJment les formes plenes corresponents (me, lo, &.),que el fet de no adrnetre-les en la llengua escrita establiriaun greu divorci entre ambdues, tot dissirnulant un tret carac-terstic de la morfologia catalana. El rornanes, en que els pro-noms atons han sofert una evoluci anloga, no ha dubtata admetre les seves formes reforcades (nades de l'antepcsicide la vocal neutra a les formes asi+lbiques l, ml, &.: l, ml, &.).En catal mateix, ja abans que alguns autors es decidssina escriure em, el, &., l'ortografia usual trata I'existencia de lesformes reforcades de la llengua parlada acceptant 'm, '1, &.darrera vocal en casos com

  • en el fons, no era altra cosa que b, noia ... [em. vols dir ... , --inadvertencia la correci de la qual (b, noia ... me vols dir ... )emmenaria la destrucci d'innornbrables versos vuitcentistes.

    L'Institut acceptava, dones, una gr::m part de les innova-cions introdudes per diferents autors en l'ortografia de laprimera epoca de la renaixenca literaria. A aixo es deu I'opo-sici que el seu sistema ortografic ha trobat de la part d'a1gunsescriptors, els qua1s el titIlen d' antitradicional i 1i fan retretde no respectar sempre l'ortografia medieval. que segons ellsseria intangible. L'Lnstitut, contra

  • tament inoportunes, i en canvi ens resistssim a la impiantacid'aquelles innovacions que, modificant a penes I'aspecte deles paraules en faciliten la lectura o contribueixen a la majorclaredat de la llengua escrita.Val a dir que algunes de les Normes ortogrfiques ms como

    batudes no contradiuen cap grafia medieval o no la contra-diuen ms que la soluci preconitzada pels carnpions de I'orto-grafia antiga: la forma 'm darrera una pausa " tan oposadaal me antic com la forma reorcada em; la soluci exam-ecsamen(Bulbena) s tan poc tradicional com la soluci eixam-examen(Institut); no sn ms respectuosos envers les grafies antiguesels que an de la h intervoclica no et irnolgica el signe reme-moratiu d'una consonarr, llatina caiguda, que els que la supri-meixen en absolut; i no s certament la grafia normal antigade la conjunci copulativa, pero tampoc l's y, no usada '(almateix 1ernps que hi ) sin esporadicament al costat de e i queno es generalitza sin tardanament, ja en plena decadencialiteraria, constituint un cas ms d'acostament de I'ortografiacatalana a la castellana; per a, tan combatut, s una grafiamedieval.A despit. pero, de llurs detractors, les Normes ortografiques,

    al poc ternps d'sser publicades, es veien adoptades per la granmajoria deIs escriptors actuals i de les publicacions catalanes,exit que era realment per a encoratjar J'Iristitut a prosseguirla seva obra de fixaci de I'ortografia catalana. No s'haviaamagat a aquest, des del primer moment, que la seva tascano s'ha ia de reduir a la confecci d'unes normes, sin que,desprs destudiades les diferents qestions a resoldre i adop-tada sobre cadascuna d'elles la soluci que hom jutgs msconvenient, calia encara fixar I'ortografia de cada paraulad'acord amb les normes establertes. L'aplicaci daquestes,en efecte, havia doferir nombroses dificultats (tal mot haviad'sser escrit amb b o v? amb : o s? era d'origen erudit o po-pular' era o no un veritable derivat de tal altre?), i a l'Institutincumbia la tasca de resoldre aquestes dificultats, complementindispensable a la tasca realitzada per la comissi ortogrfica.Aquest treball complernentari, encomanat a la Secci Filolgica,s'havia de traduir en la confecci d'un diccionari ortogrfic,on figure=sin totes les paraules (inventariades) de la llenguaortografiades segons les Normes es ~.1i.ides per lTnstitut.En aquesta obra, les oficines de la Secci Filologica han

    treballat lIarg temps. Formada la llista alfabetica dels motsque componen el Diccionari, - per a la conecci de la qualhavia servit de base el diccionari dEn Lab.mia (ed. l'>64)i havien estat utiltzades les importantssimes replegues lexico-grfiques de N'Aguil i de 11n. Alcover, - va procedir-se al'estudi deIs mots d'ortografia dubtosa, encercant-ne l'origen,

    - 18-

  • la historia, la pronncia dialectal, totes aquelles circurnstn-des, en una paraula, que ens poguessin conduir a la coneixencade les grafies correctes. Aquest estudi ens portava sovint a:rebutjar les grafies usuals: com un dia, per exemple.vhaviaestat reconeguda la falsedat de les grafies caball, gobein, &.,ara veia hom que era encara en moltes altres pai aules quecalia reemplacar una b deguda a la imitaci del castella perla v exigida per la llengua antiga i per la pronncia de Ma-llorca i de les altres contrades que mantenen la distinci entrela b i la v, Probablement algunes de les grafies usuals aqu.admeses, la bondat de les quals no ha pogut sser comprovada,noves recerques demostraran que sn erronies: per a llur correc-ci en uJteriors edicions del Diccionari ortogrfic, I'Institut,es refia, no solament dels resultats de les seves enquestesdialectals i escorcolls de manuscrits, sin tamb dels suggeri-ments que voldran er-li tots aquells qui s'adonaran de qual-sevol error de I'edici presento

    La confecci del Diccionari ortogrfic exigia, encara, larevisi i compleci de les Normes. En tenir reunides en llistesespecials totes les paraules afectades per cadascuna de lesNorrnes, es pegu veure que calia modificar I'enunciat d'algunad'elles per tal de posar-lo completament d'acord amb el criteri,que l'havia inspirada. 1, dalt ra part, la comissi ortogrficaja havia deixat per a ms endavant la revisi del sistema d'accentuaci grfica j I'establiment d'algunes regles suplementa-ries, com la referent a l'ortografia deis paronims, a I'sde I'apostrof prepositiu, &. Resultat del treball de revisi i;cornpleci de les Normes realitzat per la !:ecciFilologica,ha estat l'adrnissi d'algunes esmenes i addicions que afectenprincipalment l's de I'accent, de la dieresi, de la y i deles plosives finals. .El sistema d'accentuaci grfica adoptat provisriarnent,

    pf>r l'Institut, en accent uar els mots com rejia, traspua, jdeixar d' accentuar e ls mots com m,moria, ai dua, desconeixiaun fet importad de la proscdia tradicional catalana, pel qualaquesta es separa profundament de la castellana. Mentre queen castell la i i la 1t ebles en contacte amb unaaltra vocalformen diftong amb aque sta tant si la segueixen (bai-le, pau-ta ),com si la precedeixen (t ne, pue-df'), en catal la l' i la ufebles formen diftong decreixent amb una vocal anterior(bei-na, creu-re ), pero no formen diftong creixent amb unavocal posterior (ri-e-ra, cu-e-la); mots com memoria, ardua,sn, aix, plans en castell (me-mo-ria, ar-dua) i -esdrixolsen catal (me-mo-ri-a, ar-du-a). El castell accent ua confaideixa sense accentuar memoria: deIs dos mots confa i memoria,ambds plans, accentua el primer per tal d'indicar que la i,forta, no forma ditong amb la vocal segent com ho Iaria

    - 19--

  • si' era feble; pero el catal per que accentuaria confia, pla,i deixaria sense accentuar memoria, esdrixol? Un aventatgepresentava d'accentuar aquests mots a la castellana i s que lesgrafies estudia, canoia, &., sn indubtablement les ms ade-quades per a combatre el castellanisme consistent a pronunciarestdia, cmna, &.; pero aquest aventatge no bastava, enveritat, a justificar una regla d'accentur.e. que dissimulava unt.et caracterstic de la prosodia catalana. Per aixo I'Institutes decid a la fi, seguint l'exemple del P. Nonell. a modificarel sistema usual daccentuaci en el sentit d'accentuar els motscom memoria, espontania, perdua, ingenua (com a pertanyentsa la mateixa categora que oliba, rida, indita, &.) i de deixard'accentuar els mots com reiia, canuia, traspua, ejectua (coma pertanyents a la mateixa categora que desfila, cosina, fig1tra, &.). Dues altres modificacions han estat introdudes enel sistema d'accentuaci fins avui adoptat: l'una referent alsmots acabats en an, on, un, en el sentit d'accentuar els motscom diafan, telejon, ton, polgon, i deixar sense accentuarels mots com ] oan, pregon, algun; i I'altra referent als par-nims. segons la qual, en casos com os i s. cos i cs, en lloc d'ac-centuar els dos mots, bom accentus tan solament l'un d'ells(ja que si per als segons fixem les grafies s, cs, s superflud'accentuar os, cos ),En establir la regla segons la qual quan una i feble prece-

    dida de vocal no s asi Ilbica (rnenys-pre-i ) o una i fortano accentuada grficament va darrera una vocal (he-ro-i-na ),I'absencia del diftong havia d'sser indicada escrivint unadieresi sobre la i (rnenys-prei heroina), la majoria de I'Iristitutcregu convenient (le reduir l's d'aquest diacrtic ometent-loen tots aquells casos en que I'estructura de la paraula ja in-diqus suficientment el carcter si llbic de la i (per exemple,la i del sufix ista essent sempre sillbica, no calia marcar ambuna diresi els mots egoisia, altruista, panteista, &). Esllavors ql e foren redactades les quatre excepcions que figurenal final de la Norma 5, les quals ha calgut desprs reconeixerque eren excessivesi que havien per tant d'sser modificadesdonant una ms gran extensi a l's de la dieresi: I'unad'elles (la IV), amb el canvi daccentuac de que havemparlat ms amunt, esdevenia anullada; una altra (la II) COl1-dua a grafies equivoques, ja que tandejava la diresi en elsparticipis bene, frui"t, &., que es confonien llavors amb beneit,ruit, &., i podia donar lloc a faltes de lectura en casos comagraires per agraires, paiu per paf,u, &.; una altra (la I) enmots com espontaneat, afavoria evidentment la pronnciadefectuosa es-pon-ta-nei-tat.L'admissi de la y en els sufixos catalans provinents dels

    llatins -aceus. -iceus, estava en oposici amb l'esperit de la

    - :!o

  • Norma referent a l's d'aquella lletra. En confeccionarel Diccionari ortogrfic, hom ha pogut, en efecte, const atarque la dita admissi, aparentment reduct ible a una regla fcil,implicava tanmateix el manteniment de la f en un nombregrandssim de mots de formaci catalana, on no era paspossible d'invocar en favor de la f les matcixes raons queinduen a mant enir-Ia en paraules corn unY, dolc, brac, &., iels quals venien a allargar desmesnradament la llista de pa-raules a apendre per a la recta escript ura de la f. Els dos ob-ject es primordials de la Norma, -la consagraci (exclo osels mots com cel, cinc, &., dolc, venr:, &.) d'un fet caractersticde I'evoluci fontica del cat al i la simpliicaci de l'orto-grafia de la 9, un cap alliberada de la tutela del castell, - eren,aix, mancats; aix havia de decidir 1'Institut a modificarla seva Norma 12 en el sentit d'admetre la s o ss en els sufixosen qesti.La Norma 14, que prescrivia l's de les lletres b, d i g

    finals en tots aquells mots que ten en b, d i g en 11m origen,sofria en el rnornent de la seva redacci definitiva una excepcimotivada pel desig de l'Institut de no int rcduir cap reglaortcgrfica que no compts ja amb l'adhesi d'un grup irn-portant descriptors: com que els mots catalans corresponentsals llatins en -tudo eren escrits amb t dhuc pels partidarisde la d final (promptitut, slitut), 1'1n=tit ut forma amb ellsuna excepci admetent-hi la substituci de la t a la d origi-nria. Pero una tal excepci no era per a sser mantingudadefinitivament, ja que seria realment una absurditat d 'escriureamb t llatinismes com promptitud (en 11atprpmptitudo), solitud(en 11at solitudo ), quan el motiu fonamental de l'admissi dela d final s precisament la conservaci de la d o.iginria enels lIatinismes. Una altra inconseqencia que calia esmenarera la d'escriure amb b sap (de sapit ), cap (de capit ) i rep(de,recipit), tot escrivint amb t pot (de *potet) i put (de putel).

    - 2J -

  • Exposici de l'Ortografia CatalanaSEGONS EL SISTEMA DE I.'INSTITUT

    Accentuaci grfica

    1. En els uiots polisil.labs hi ha una sfllaba que s prouuuciada amb mesde forca que les altres. Si aquesta sllaba s l'ltima, el mot s'anomena agut;si s la penltima, pla; si s l'antepenllima, esdrixol. Exe111ples:

    S6n .mots aguts anyel!, gouern, rebui.g, neboi, campanar, in iinii, enghiy, em-perador, hostaler, capii, colomi, carb.S6n mots plans cadira , neboda, dia, possible, cementiri, espontani, in genu,

    coratge, [cii, teljon; trbot, proleg, cquiooc,S6n mots esdrixols epoca, hipotesi, mtode, o/iba, marjega, frmula, pirmide.

    2. Per a la classificaci6 deis polisltabs en aguts, plans i esdrixols convtenir en compte les rcgles segents:

    1. La i i la ,. febles situades entre dues vocal s sn consonants (i pcr lantformen part de la mateixa sl.laba que la vocal segent). Exernples:

    no ia, es gla ia, xc me ue ia, de ien, du ien, ve iem ;ea ueH, di uen, do uen, s'en. ea un, en cre ua,1'.

    lI. La i i la u febles si .uades entre una consonant i una vocal no formendiftong creixent amb aquesta, llevat la " darrera g o q. Exempk s:

    me mo 71' a" se Ti e, peT du. a, has c. ri a, ran c n i a, Sil per [lu. n. (motsesdrixols);

    llen. gua, ani bi gua, o bli qua, pas qua. (mots plans).

    III. La i i la " febles precedides rl'una vocal formen diflong decreixeutamb aquesta sempre que no vagin seguidos d'una altra vocal (en el qual cass6n consonants, segons la regla 1). Exempl es:

    gui neu, es glai, ser vei, ea 'mi noi, re nou, bes cuit, ha lo caust, etn pa#(mots aguts):

    [ei na, eo lo rai no, ;ri coi fa, pa rau. la, C01ll plau re, es criu U', CUt pai la(mots plans).La i i la u que formen un dif'toug decreixent amb la vocal anterior 56n dites

    subiuntioes.Excepcions. No formen diftong dccreixent amb la vocal anterior (

  • 3. Houi acceutua gricameut (amb I'accent greu si la vocal forta s una a,una e oberta o una o oberta, i amb I'accent agut si la vocal torta s una e tan-cada, una o tancada, una i o una u):

    1. Els polisllabs aguts que terminen en alguna de les dotze terminacions

    a, e, no subjuntiva, o, u no subjuntiva,as, es, is amb i no suhjuntiva, os, us amb u no subjuntiva,

    en, in arnb i no subjuntiva,

    Exemples: cap it, sera, acabara, cat, ser, comit, coniencar, coneixer, digucami, badaloni, aixo, pero, ra, opini, sab, com, oport, sojs, comen ;araS,coneixers, cajs, inters, trances, progrs, digus, conegus, enyoradis, suis,dermis, repos, exclos, arras, consirs, boiros, serios, baJls, dijs, compren, ace-tiln, encn, estn, espln.

    [En canvi (sense accent): adob, amic, poruc, [elic, quietud, cadu], demagog,caminal, [idel, amagatall, cascavell, magatzem, [arem, periun, J oan, respon,algusi, parany, xarop ; colomar, uermellor, reixat, [ovcntut, permet, marduix,coneix, complcx; adobs, amics, magatzems, gouern, governs, alarbs, capitans,camins, raons, oportuns; - esglai, remei, casninoi, renou, complau, [areu, esglais,remeis, renous, c01n1nous.]

    n. EIs mots plans que no terminen en cap de les dites dotze terminacions.Exernples: liidroiob, rab, crrec, equiuoc, centigrad, tnd, telgrai, catleg,

    eso[ag, [c, cscndol, astrgal, tom, anuem, digussim, intim, dijan, teljon,princep, correr, caduer, lcit, comput, ndex, hidrfobs, crrecs, cailegs, exmens,origens; - anaveu, digussiu, dirieu, .[En canvi (sense accent): neboda, taula, iraspua, llengua, torre, exemple,

    bilinge, sintaxi; conegui, guerxo, ferro, exigu, atlas, nebodes, dies, cementiris,anglesos, ingenus, porten, pensen, portin, diguin.]

    III. Tots els mots esdrixols.Exemples: mtode, sitiaba, hipotesi, epoca, nida, oliba, mxima, carrega,

    dijana, indita, ter bola, tbia, memoria, miscellnia, dria, intelligncia, prdua,superflua, ingnua, harmonium, aqurium, pancreas, area, ePploon.

    4. Hom acceutua, dems, els segents mots, on I'accent estableix unadistinci grfica entre clls i altres mots arnb els quals podrien confondre's:

    Amb aceeut

    b, casto bien, fr. bien (pl. bns}; b,adv,

    bta, recipient (pl. btes)cm, sin. obi (pl. cms)cp, num d'una mesura (pl. cps)cs, cast. coso, carrera (pl. cssos)du, cast. dios, fr. dieu (pl. dus ) ;

    adu, semidu.

    dona, dttes, formes del verb donars, forma del verb sser[u, forma del perfet del verb [er

    [ora, forma del verb sseric, sin. jaca, [oquer (pl. jcs); ic, adj.

    (pl. jcs)nul. subst. Iem. (pl. mans )

    Sense accen t

    be, sin. anyell. (pl. bens ); be, nom dela !letra b (pl. bes)

    bota, calcat (pl. botes)com, adv., conj,cap, casto golpe, fr. coup (pl. cops )cos, cast. cuerpo, fr. corps (pl. cossos)de", subst. fem. (pl. deus); deu, nomde nombre (pl. deus); deu, deus, for-mes del verb deure; deu, forma delverb dar

    dona, subst. fem. (pl. dones)es, pronom reflexiu[eu, forma del present del verb [er;

    je , subst. masco (pl. [eus )jara, adv., prep.[oc, casto juego, fr. [eu (pl. [ocs )

    JlIl/, adj. possessiu (.pl. mes)

    31

  • ms, adv., adj. quantitatiu

    m, sin. miol (p1. mus )mott, participi passat de moldre (f. mal-

    ta; p1. m. molt, f. moues )mn, subst. masco [casto mundo, fr.

    monde] (p1. mons )mra, nom d'una fruita (p1. mores}nt, subst, [casto nieto] (f. nta; pl.m. nts, f. ntes ); reni, besnt

    nos, pronom personal fort (Ex. nosamb nos)

    s, casto oso, fr. ours (p1. ssos)ssa, cast. osa, fr. ourse (pl. sses)ptl, subst . [casto pelo, fr. poi/] (pl.pels);

    repe/, contrap!prca, cast. amelga (pl. prques}que, pronom interrogatiu (Ex.: que

    vals? no s que vol); que, pronomrelatiu darrera preposici (Ex.: elmartell amb que han e/avat aixo)

    rossa, subst. fem. [casto rocin, &.](p1. rosses )

    s, forma del verb sabersc, casto Pliegue (p1. scs )

    s, subst. masco [casto sebo, fr. suifJ(p1. sus )

    s, afirmatiu (p1. ss)

    s, forma del verb ssersc, forma del verb ssersol, casto suelo, fr. sol (p1. sols};

    swbsb!

    sn, forma del verb sser

    t, forma del verb tenir

    ,{s, subst. masco (p1. usos)uns, vnen, formes del verb venirvis, forma del verb anarv, forma del perfet del verb ueure

    "s, pronom personal fort (Ex.: par-len de vs)

    mes, subst. masco (p1.mesas); mes, adj.possessiu (p1. de ma); mes, conj.;mes, par ticipi passat de meire

    meu, adj. possessiu (p1. meus )molt, cast. mucho (f. malta; p1. m.

    molts, f. moltes )mon, adj. possessiu (pl. mas)

    mora, Iemen de moro (p1. mores)net, adj. [cast, limPio] (f. neta; pl.

    m. He/S, f. netes )IIOS, pronom personal feble equiva-lent a cns (Ex.: Du. nos en guard)

    os, casto hueso, fr. os (p1. ossos)ossa, sin. ossada (pl. osses)pel, contracci de la preposici per

    i I'article el (pl. pels )parca, femen de porc (p1. parques)que, pronom relatiu subjecte o coiu-

    plement direotc (Ex.: el neii quepiara; el vestit que portes); que, adv.i adj. quant itatiu (Ex.: que petit!que gent!); que, conjunci (Ex.: di"que uindr}

    rossa, femen de ros (p1. rosses )

    se, pronom reflexiusec, casto seco (pl. secs ); sec, forma

    del verb seureseu, adj. possessiu (p1.seus ); seu subst.

    fem. (pl. seus ) ; seu, seus, formesdel verb seure

    si, casto seno, fr. sein (p1. sins); si,nom d'una 110ta musical (p1. sis);si, pronom reflexiu; si, conjunci

    so, subst. masco (pl. sons )soc, subst. masco (pl. socs)50/, casto sol, fr. soleil (pl. sois); sol,adj. (pl. sols ); sol, sois, formes delverb soler; sois, adv.

    son, subst. masco i fem. (pl. sons};son, adj. possessiu (p1. sos)

    te, subst. masco [cast. te,fr. thel (pl. tes);te, 110mde la lIetra t (pl. tes); te,pronom personal

    "S, pronom personalvens, Ve>len, formes del verb uendreves, forma del verb ueureveu, forma del present del verb ueure;

    ve", subst. fem.vos, pronom personal feble equva-lent a "S (Ex.: D" vos guard}

    5. Per indicar que una i o una u precedides de vocal no sn C011S011ants(com ho sn en noia, cauenj-ni vocals subjuntives (com ho sn en [eina, causa),hom les escriu respectivament i i ii, posat que no hagin ja de portar I'accentagut per alguna de les tres regles del 3.

    Exemples: atribuia, atribuies, atribuien; - ueina, genuina, heroina, agraires,agrairen, bene, tradwible, diiirn, denniirg; - crei, creis, crein; - cont:i>lu,!!at,heroicitat . diiirnal . . .,

  • 26

    Pero (sense diresi): airibuiem, atribuieu (on la f ja ha de portar accent segonsla regla II del 3); - uei, genui, agrai, agrais (on la i ja ha de portar accentsegons la regla 1 del 3); - agrairem, agraireu, agraissim, agrassiu (on la jja ha de portar accent segons la regla II del 3); - deifica, tergia (on la i ila u ja han de portar accent segons la regla III del 3).

    Excepcions. Hom escriu sense dres:1. La i deis sufixos isme i ista. Ex.: egoisme, egoista, aliruisme, panteista.II. La i de les terminacions verbals ir i int, aix com la i de les terrninacions

    deis futurs i condicionals deis verbs en ir. Ex.: iraduir, traduint, traduir, tra-duiria.lII. La i i la u febles darrera re i co inicials. Ex.: reiterar, reunir, coincidir.IV. La u de les tenninacions lIatines ItS i um. Ex.: aquttrium, harmoniwm,

    oidiwm, Sirius, triumvir, duumuir,

    Els diftongs creixents u, It'i (solament possibles darrera g o q) sn cscrts iie,iii. Ex.: segicent, exigieat, [reqiieni, obliqitat,

    A-E

    6. Els noms terminats en a sn per regla general femenins. Ex. dona, nena.neboda, cosina, cigonya, merla, planta, alzina, pruna, ve(a, munianya, riera,plaiia, prada, pedra, sorra, fusta, aigua, casa, porta, [inestra, escala, taula, cadira, placa, .boca, esquena, cama, causa, cosa, nosa, pluia, la regla, la regna,la cobla, la sutja, la mestra, la conducta, la cova, la petja, la templa.Hi ha, pero, un nombre considerable de mots masculins acabats en a (en

    l1ur majoria acabats en ma ); entre altres, anagrama, anatema, axioma, cisma,diafragma; dilema, diploma, dogma, drama, emblema, enigma, epigrama, es-perma, estigma, idioma, lema, miasma, panorama, poema, prisma, problema,programa, reuma, simptoma, sistema, telegrama, tema, teorema; - 11tOnarCa,patriarca i els altres en -arca; - herborista, ciclista, egoista i elsaltres en -ista;- suicida, homicida i els altres en -cida; - poeta, profeta, pirata, eremita, siba-rita, ilota, nauta, terapeuta, gimnasta, planeta, cometa, papa, paria, apstata,gemetra, transfuga, strapa.

    7. Els norns terminats en e sn per regla general masculins. Ex.: metge,pare, viatge, espectacle, pacte, especire, exemple, poble, teaire, centre, ceptre, cedre,cilindre, concepte, compte, dubte, desembre, dissabte, himne, signe, roure, salze,llibre, ambre, arbre, pebre, el regle, el regne, el coble, el sutge, el mestre, el conducte, el cove, el peige, el temple.Hi ha, pero, un nombre considerable de noms femenins acabats en e; entre

    altres, gape, barbarie, base, calvicie, canicie, caruide, catstroie, classe, cri-slide, cspide, distole, efigie, elliose, especie, fase, [ebre, flaire, frase, heca-tombe, higiene, hiPerbole, imatge, ndole, intemperie, liebre, mare, mollicie, niade.perijrie, piramide, pUiade, progenie, prole, srie, slfide, slice, sincdoque, ss-tole, superficie, torre. .

    8. El catala posseeix alguns adjectius tenninats en a en el mascul i elIemen (quasi tots d'origen erudit), tals hipcrita, agrcola, nmada, indigena,idalatra, iconoclasta, idiota, homicida (Cp. 6, noms masculins en a), belga,celta.Els adjectius en e sn, en canvi, abundantssims. Ex.: notable, amable, pro-

    bable, [eble, indeleble, possible, terrible, tradaible, doble, noble, soluble, alegre,celebre, fnebre, lgubre, terrestre, celeste, insigne, infame, unanime, inerme,enorme, informe; multiforme, lledesme, indemne, solemne, bimembre, simple,ximPle, immune, perenne, lleire, eqiiestre, illustre, bilinge, exsangiie, saluat-ge, ierotge, lliure, [ove, rude.

  • Els adjectius en e tenen, per regla geueral, el femen igual al mascul. Elsadjectius segents formen el femen canviant la e en a: exacte, abstrete, directoi els altres en -cte; - apte, inepte, corrupte i els altres en opte; - duple, triple,qudruple &., mliiple (volent dir que cont dues. tres, quatre &. vegades unaquantitat determinada); - digne, benigne i els altres en -gne (llevat insig-ne); - agre, altre, ample, aspre, comode, culie, des/re, esquerre, improbe, integre,lledesme, llejre, magre, negre, neuire, nostre, omnmode, pigre, pobre, pro be,prompte, pulcre, rprobo, sacre, sinistre, tendre, vague, uernacle, uostre, univalue,biualve, ajille, monotille, monandre, diandre, &. Els femenins d'aquests adjec-tius s6n exacta, apta, dupla, digna, agra, altra, ampla, &.Entre els altres adjectius, n'hi ha tamb d'una sola terminaci6 (Ex.: gran)

    i de dues terrninacions (Ex.: dolc dolca), En els adjectius de dues terminacions,la forma femenina acaba sempre en a. Ex.: ear cara, sencer sencera, sec seca,groc groga, fat [ada, net neta, [red. [reda, avid uida, llarg llarga, roig roja, llisllisa, gros g'l-ossa, petit petit, esquerp esquerpa, balb balba; lent lenta, sord sorda,trist trista, anleg anloga, obiic obliqua, cert certa, eru erua, ingemt ingenua,espontani espontnia, exig exigua, corb corba, HOII nova, ui viva.

    9. En el verb, la e s terminaci6 del present d'indicatiu deIs verbs de lasegona i tercera conjugaci i del present d'infinitiu. Ex.: corre, omple, obre(del verb obrir), rebre, admetre, absoldre, uendre, comblaure. En canv (amb a):pensa, parla, obra (del verb obrar), pensaua, escriuia, deia, pensara, capiga,vulga, fra, haguera.

    r o, ORTOGRAFIA COMPARADA. En general, la terminaci6 catalana a corres-pon a la castellana a, i la terminaci6 catalana e, a les castellanes e i o.Excmples:

    Catalportacafalliurapedranegradogma

    CastellApuertacazalibrapiedranegradogma

    Cataliebre~lasselliurepareillustrpossible

    CastelUtfiebreclaselibrepadreilustreposible

    Catalittempleh imne:llibreobjectenegreceptre

    Cas!ellittemplohimnolibroobjetonegrocetro

    r r. Davant la s desinencia del plural i davant les desnncles verbals s, m,U in, no s'escriu mai a, sin6 e. Ex.: dones (pl. de dona} , alzines (pl. de alzina},oaques (pl. de vaca), amigues (pl. de amiga), places (pl. de placa} , pluges (pl. dePluia). axiomes (pl. de axioma), amples (pl. de ampla} (amb es final, com mei-ges, pl. de metge, amples, pl. de ample, &.); - penses, pensen. (sing. 3." pensa);- pensaues. pensuem, pensveu, pensauen. (sing. 3." pensaua}; - pensaries,pensartem, pensarieu, pensarien. (sing. 3.' pensaria ); - cpigues, cpigwe(sing. 3.' cpiga ); - pensares,pensarem, pensreu, pensaren:Es petitssim el ,nombre deis noms comuns en -as: atlas, boreas, crdias,

    pncreas, galimaiias, mecenas.

    12. A uua.z forta del primitiu correspon en els derivats una a feble; a una eforta del primitiu correspon en els derivats una e feble. Exemples:

    Primitiuscau.crelltaulateulabla, blanasere, serenaciar, clarallewger, lleu gemcarrofe rro

    Der iva tsen.ca'u.arC1'lcreuar, creuetataulell, teule, teuladateulat, teuladablanor, ablanirserenar, asserenarclsror, aclerirlleugeresa, alleu gericerrer, cerretaierrer, ierrets

  • 13. En els verbs de la primera conjugaci, a una a i a una e fortes de lesformes rizotniques corresponen respectivament una a i una e febles en totesles altres formes. Exemples: .

    14 ORTOGRAFIA COMPARADA. En general, a a i e febles castellanes, mi-cials o medials, corresponen respectivament a i e catalanes. Exemples:

    Castell Catal ' Castell CataJ

    difano uit oxge o oxigewspalo sepal quel nquelestmago estmac sacrlego sacrlegiardn iard servir servirastuto sstut escudo escut

    Excepcions,

    I. A a castellana correspon e catalana:

    Castel1A Catala Castel1il Catal

    acbar sver Esteban Esteveajeminado etemi at genz8ro gensseralczar alcasser hurja o orjealmogdvar almogaver jabalina javelinaamtista ameiista jalea geleaamparar emparar Lzaro Lliserade net, anec maravilla merauellaauranza e11yoratlfa monasterio manestirarmio ermini rgano orgueasamblea assemblea rba o raveaspillera espiulera rfaga ralegaastilla estella resple decer resple dirberniz verns sargento sergentciiamo canem sat setcuueno cave somatn sometentebanista ebe ista tlamo tlem.esprrago esprrec trebajo trebaliestendarte estendard tr/ago trateeestsrcir estergir

    H. A e castellana correspon a catalana:

    Formes r izotniques

    cansa, canses, &.pe sa, penses, &.amaga, amagues, &.gemega, gemegues, &.treballa, irebelles, &.ensella, ensees, &.

    Castell

    abenuzarrebatarasesinouoeria."etjacerbatana

    Catal

    bams{",ravalarassassa~ri,,:ssneta.snrbatana

    Formes altres

    ca';sc11l"c8nseu, cansar, &.pensem, penseu, pensar, &.amaguem, amagueu, amagar, &.gemeguem, gemegueu, gemegar, &.trebellem, treballe , treballar, &.ensellem, enseileu, ensellar, &.

    Castel1A

    Cerdeaembaiadaesmeraldaetnnamejoranaren.cor

    CataJA

    SardenyaambaixaJ"maragdalatrinameioranaranwr.

    - 28--

  • o-u

    15. Hi ha un cert nombre de uoms (substantus i adjectius) termuats en tli d'altres ternnats en u no subjuntiva. Aquests conserven la u en el femeni els derivats; aquells, en canvi, deixen caure la o en Jlurs femenins i rlerivats.Exemples:

    Primitius (masculins)

    ingenuexiguruguerxoferro

    Femenins Derivats

    inge.,uaexigua

    ingenuitatexigitatritualguerxesa, guerxar-sc[errer, [errar

    guerxo.

    16. A una o forta del primitiu correspon en els derivats una o feble; a una uforta del primitiu correspon en els derivats una 1/. feble. Exemples:

    Primitius Derivats

    fort, tortacurt, curtacollull

    fonesa, entonircuriedat, curtejarcollar, colladaullel, ullera

    S6n excepcions aparents d'aquesta regla alguns llatinismes pseudo-derivatsde paraules en que una u Jlatina ha estat mudada en o, cls quals conservenla u originaria:

    Primitius Derivats Pseudo-deriva ts

    becada, btscassadolfor, endolcircorbatjoncar, [onqueratoreat, forquilla

    bucaldulciiicarcurval1.trajuncdricsbiiurcaciomundconcurren:exclusio

    bocadolfcorb;onclorc, toreamnconcbrrerexclbs

    Cp.: volea vulcanisme. ssrtig urticaria, poluoritear putueruleni, mestelamastelid, c01ls01 consular, &.

    17. En els verbs de la primera conjugaci, a una o i a una It fortes de lesformes rizotniques corresponen respectivament una o i una u febles entotes les altres formes. Exernples:

    Formes rzotnques

    grtm xa, gronxes, &.punxa, punxe, &.sua, sues, &.lloa, lloes, &.voga, vogues, &.fuga, [ugues, &.

    Formes al tres

    grOtl,xetn, grtmxeu, grtnixar, &.punxem, punxeu, punxar, &.SUe"~, sueu, suar, &.lloem, uoe, lloar, &.vogue1n, vogueu, vogar, &.[uguem; [ugue, iu~al', &.

    - 29-

  • Catal

    joglarjoventutlltolmonyntuirirpolirpolvoritzarressorgirrobrosoirirsorgirassortirsospirttollo/ir-seforrordir

    18. ORTOGRAF1A COMPARADA. En general, a o i a u febles castellanes,inicials o medials, corresponen respectvament o i u catalanes. Exemples:

    Castell Catal Castell Catal

    hidrfobo hidroeb prfugo prafugparbola para bola frmula frmulaoreja orella mujer mullercontento ctmtent humilde humilhormiga formiga tumulto tumultsostener sosteni suspender suspendre

    Excepcions,

    1. A u castellana correspon o catalana:

    Castell

    ajuaraturdiraturrullarbriulacaptulocartulinacngulocrculocnsulcubrircumblirescabullirseescrpuloescupiresdrjulofurnculogu bemamentalluan

    Catal

    aixovaratordiratorrollarbrixolacaPtolcartrolinacngolcircotcansolcubrircomblirescapelir-seescr pulescepiresdrixol[uroncclgov"rnamentalloan

    Castell

    juglarjuventudl vulomunnutrirpulirpulverizarresurgirrubrU'nsufrirsurgirsurtirsuspirottulotullirseturrnurdir

    11. A o castellana correspon u catalana:

    Castell Cata!" Castell

    boie.ada buietada soportarmontaa muntanya tormentosobornar subornar zahorsofocar sujocar

    19. Davant consonant:

    B-P

    Catal

    suporiarturmentsaur

    cx. En principi de paraula, hom escriu ab, ob, sub (amb b} i cap (amb P).Exemples:

    abdomen, abdicar, abjecci, abjurar, absncia, absorbir, abstracte, abscissa,abstemi, absurd;

    objecte, obscur, obsequi, observar, obstacle, obtenir, obts, obcecaci, obstinaci,obstrucci;

    subdivisi, subjecte, subjunriu, submergir, submissi, swbministrar, subsistir,substancia, subterjugi, subvenci;

    cap cal, capiicar, cap girar, captar, captiuar, captenir .

    -- 3-

  • Excepcions: apte, apnea; - optar, opci, opt!, optim; - cabdal, cabdeli,cabdill.

    ~. Abstracci feta d'aquestes sJ.labes inicials, tenirn:pt: - acceptar, precepto, adoptar, cripta, adepte, corrupte, heptgon. Excepcions:

    dissabte, dubte, sobte.pc: - inepcia, adopcio, erupcio, corrupci.ps: - clepsa, catalepsia, eclipsi, copsar,pn: - hip'ltkbd: - hebdomadari, molibdn, rabdologia,

    20. En fi de paraula, hoin escriu per regla general p. Ex. cap, pap, rep ..rep, tip, macip ; cap, cop , llop, ciclop; miop; esclop ; xarop , ClIP, xarrut, escup;__ o talp, pal]; - esquerp , serp; - camp, romp , l/amp, tremp .

    Excepcions. Hom escriu b:

    r. Darrera consonant, en aquells mots els femenins i els derivats deIs qualspresenten una b: balb (balba, enibalbir}, calb (calba, encalbir ), bulb (bulbs);- corb (corba, encorbar ), corb (corbera, corbat) .. acerb (acerba, acerbiu},superb (super!){l, ensuperbir ), orb (orba, orbetat ), destorb (destorbar); - tomb(tambar); - aix mateix alarb, barb, torb, rmb, amb (preposici).

    II. Darrera vocal, en els mots en fob (f. -joba ), com hidroiob ; en els motsen -sillab, com monosillab; i en els mots adob, aljub, arab, baobab, club,cub (=cast. cubo, fr. cube), cnxub, glib, nabab, tubo

    B-V

    2I. Davant 1 i r, hom no escriu mai v, sin b. Ex.: bla, problema, ablatiu,poble, braf, rebre, cobrir, pobre.

    Cadaure s una grafia dolenta: la forma correcta s cadver,

    22. Dins les diferents formes d'un matcix mot i dins els mots d'una ma-teixa famria, la consonant labial que alterna amb una It s la v, i la que alternaamb una p o amb una b pronunciada p s la b. Exemples:

    1LOUtouescriu, escriurebeu, beure1nou, tnourehaurblauneu

    nova; - novell, rell,Ovartova; - tovor, estovarescrivint, escrivim; - escriv, esrriventbevent, bevem; - bevedor, beverrimovent, 1nOVCln; - movimen;haver, haventblava; - blavor, emblavir, blaveiatnevar

    corbcorbenxubsap, sapslIopest"epcapcup

    corba; - encorbarcorbera, corbate"xubat'saber, sabe",; - saberullIoba; - llobetestrebadacabota, acabarcubell

    "- V-

  • En a!guns casos, a una b o v dels primitius, correspouen respectivaiuent v i IJen els pseudo-derivats (Cp. 16):

    23. ORTOGRAFIACOMPARADA.En general, a b i v castellancs corresponenrespectivament b i v (o 1t) catalanes:

    Castell Cata l Castell Catal

    bueno bo vino vibolsa .bossa viento ven!saber saber vida vidajab :11 sab avanza avanra,acaba,' acaba.r javor lavo,'trabajo /rebn./I nutevc 11lOU

    Primitiuscorh, corbacorbca/b, calbaberrugaberbena

    provarjavaavetlIavinuu, nvoideuresu

    ~otem saber,

    Derivatsmcorba,'corbera, corbatencalbiraberruga/

    provanca, provaturajav, [averaavetosa, avetar

    nuvolada, ennuvolar-se

    sabe1'l

  • abogado advocat barniz v erniscambio canvi bermelln verrnellembestir envestir boga vogaesbelto esvelt bogar vagargalbana galvana bveda vallaserba serva bui/re voltor

    A la terminaci6 verbal castellana -aba (hablaba) correspon la terrninacicatalana -ava (Parlava).

    n. A v castellana correspon b catalana:

    Castell Catal Castell Cata! .

    devanar debanar vaho bamvil mobil vaina beinareventar reben/ar varn barrevolcar rebolear velln biUsavia saba venda bena

    verbena berbenacalvo, calva ealb, ealba verruga berrugaconvoy eomboi viga bigacuervo eorb vislumbre besllumcurvo, curva eorb, eorba vivac bivacdesenvuelto desimbolt volcar bolcar

    CE, CI, C;

    24. Hi ha un nombre considerable de mots d'origen llat i de mots presosd'altres llenges, en els quals el so de s sorda (reflex d'una e originaria) s re-presentat per e davant e, i:

    acer aci,baci, balanc, barcella, beaces, bat,calcida, calcigar, cancell, capcir, carcer, ceba subst. f., cec (f. cega) , cel,

    cella [ee caat, ceja), celler (=cast. bodega), cendra, cent (=cast. ciento), cente-lla, cenyi, cep, cer (o acer}, cera, cerc, cercar, cercella, cerceta, cereal, ceriull,cerra (=cast. cerda), cerro, cert, ceruell, cruol, cigala, cigar, cigarreta, cigo-nya, cigr, cim, cimbell, ciment, cinc, cingla, cingle, cinta, cirera, ciri, cisa,cisell, cistell, eiutat, civada, civera, civet, concebre,

    encendre, encens, eneetar, encis,[arcell, [arcir,macip; merc,ocell,parcer, percebre, poncelta, poncem, poncir, porcell, porceliana,sencer ,torcer,vencer, veneill.

    25 La e davant e i i s freqentssma en mots presos del llat i del grec,en els quals mots serveix de transcripci d'una e o d'una t llatines o d'unax grega. Els mots corresponents castellans presenten igualment e; els italians, eo z; els francesos i anglesos, e o t. Exernples:

    -:- 33 -8

  • - 34-

    Ca tal Castell Italia Francs Auglescelebritat eetebridaa celebrit clbrit celebritysoeietat sociedad soeiet soeit societyrecitar recitar reeitare rciter recitepreceden: precedente precedente prcdent preeedenteeilic ceflico cefalico cphalique eephaliceianogen ciangeno cianogeno cyanogene cyanogencclic cclico ciclico eyclique cycliccedre cedro cedro edre eedaraceeptar aceptar aceettare aceepter aceeptsuceint. sltcinto suceinto suceinct suceinctdeseendir descender diseendere deseendre deseendescena escena scena sene seenegracia gracia grazia grt: graeeinercia inercia inerzia inertie inertianegaci negacin negazione ngaiion negationnaci nacin. nazione nation nationposici posicin posizione posiiio posiuoatribltci atribucin aurilnczione attribuiioii auribuiiowatracci atraccin aurazione attraciion attractionerecci ereccin erezione rection ereciioiiprecauci precaucin precauzione prcauiio precauiion

    26. Hi ha un nombre considerable de mots d'origen llat i de ruots presosdel castella, francs, &., en els quals el so de s sorda (reflex de c, ce, ci, ti, &.,llatins, de coz castellana, de e francesa, &.) s representat per la lletra ~. Sn:I. Els mots derivats formats amb els sufixos -an~a i -en~a. Ex.: enyoran~a,

    esperance, [ermanca, naixenca, temen fa, creenca, Pero: cansa, dansa, pensa,defensa, &.II. acm'far; - agenfar; - alfar, exalcar, realcar, al~aria, &.; - amena~ar

    (o mma~ar); - arboc; - arl' (nom de planta); - arl'; - argen~; - arroman-fa.,; - arronfar; - avatl,far; - avenf, avenfar, &.;

    balanc, balanca; - balbuc; - bale; - bel' (nom de planta); - bo~, bol'al;-brac, abracar, &.;fa (adv.), defa, enra; - caber, cabeca; - eal'ar, percacar, eafa, &.; - call'

    (=cast. cal); - calca, calco, calcotets, &.;- calcar, descalcar, descalc, &.;-canf; - cap ea. (de col, de brqul), cap cal, caocana, caoc, capear, escapcar;- eerf; - l'O pron., al'o; - eome"l'ar; - eomerr; - cugu.l'; - cural'ao (port.);

    destrocar, destroca; - dolc (=ca5t. dulce); - drecar, adrecar, endrecar, re-drecar, &.;

    encalcar; - eril', ericar; - esear~ (ital.); - escorfa; - eseorf; - escurfar;- eS1'Jterfar; - esquin car; - esiruc; - esuincar-se;

    faf (=cast. faz), [acana; -falf (=cast. hoz), lalf; -for:a, [orear, esjor-rar, &.; - Franca;

    glal', glacar;jar, [aca, ajacar; - [onca;llac, enllacar, &.; -llanfa, llancar, llencar; -llenl', llencol; -llil' [ee cas-

    tell lizo); - /lifa (=cast. liza); -llil'; -lluf;maf (sin. manat }; - mal'a (=cast. maza); - mancasiilla (cast.); - mar:

    (=cast. marzo);novenl'a;parconer; - peca; - pedac, apedaca, espedacar; - Pinfa; - pitanl'a, -

    plaia, des-placar, emplacar, &.; - Planf, aplanconar; - ponf (fr.); - Prouen-fa; -pufa;

    raya;solac (= casto solaz);terc, terca; - terlic; - torear, torf; - trae, tracar, atrafar, traca;unfa;uarica; - vefa subst. L; - venf.

  • EIs adjectius llatins en -x (genitiu -cis) passen al catala escrts amb ~ final.Exemples:

    Llati Castell Italia Catal

    audax, audacis audaz audace auda~capax, capacis capaz capace capacuerax, ueracis veraz uerace vera~f elix, f elicis feliz felice feli~atrox, airocis atroz atroce atroc

    27. Dins les diferents formes d'un mateix mot i dins els mots d'una mateixafamilia, c pronunciada s alterna amb ~ (no amb s o ss) i vice-versa. Exemples:

    vencer; - ueneimenitorcer

    dolc, dolea; - doieorsoiaebalanea; - balan~arbo~; - arboearca~ar; - ca~adreearcal~Francaparenea; - paren~s

    ven~, ven~uttore

    dolees; - doleesa, endoleirsolacvolbalances; - balan cejararboeer, arboeedacaeem; - caceradreeeracaleinaire[ranespareneer, parenceria

    28. ORTOGRAFIA COMPARADA.e i z castellanes. Exemples:

    A c i ~ catalanes corresponen en general

    Catal

    celocentcincciutateneendrevencer

    Cp. 24, 25 i 26.

    Castell

    cielocientocincociudadencendervencer

    Catal

    dols;braeesioreplaeaca~aroalanea

    Castell

    dulcebrazoesfuerzoplazacazarbalanza

    Pero hi ha, en canvi, un gran nombre de mots castellans amb e iza les qualscorresponen en catala s o ss:

    Castella

    abenuzacequiaacbaragrazalbornozalczaralcuzcuzalfrezalmotacnaltramuzarcabuzarrozatarazanaazafateazafrnazote

    Cata!

    banssquiaseveragrasbarnsalcassercuscsalteresmostassatramsarcabearrasdrassanasajatasatrassot

    Castell

    azcarazucenaazudazufrebarnizbizcochobiznietoborcegubuzocadarzocahizcapatazcapazocarrozacartapaciocazuela

    - 35-

    Catal

    Sucreassutzenaassudsotrevernsbescuitbesn:borsegui.buscadarscafiscapatas.cabscqrrossacartipascasso/a

  • cedazocenejacentinelaeequicerbatanaCerdeacerrajerocimitarraCreegacorcelcuarzoda1tzadisfrazarescaramuzaescarcelagamuzagarzagazuzageniaaroizarizquierdoiazmnlpizmacizomatizmatrazmazapnmazmorramezclamezquinomezquitamonznmozoorzar

    sedassaneiaseniinellaseqe!sarbatanaSarde..yaserrallersimitarraCorsegacorserqttarsdansadis{ressaresearamussaescarsellcatJJ,1/ssagarsaeassussagenisserhissaresquerregessamllapis.masssmatsmairs;massaparnaS1Jl.Orramesetamesqwimesqutlamonsmossoorsar

    pinznpizarraplizaregaltza"izo, arrizarrocntapiztazatozwdotrozozajareche.zajirozafrazagazagalzahorZa1na1'razambombazanahoriazancajosozapazapatozarabandazaragatazaragatonazaragelleszarparzarzazcalozozobrazuecozumaquezurrazurrn

    pmsapissarrapoZissaregaZssiaris, arrissarrosstapstassatossuttrossataretsafirsajrasagasagaZsaursatna1'rasimbombo:safanoriasa1tcallssapasabatasara bandasara gatasaragatonasaragellssalpasarsasoeolsotsobresoeSU1nacsurrasarr

    Als sufixos de derivaci6 -azo, -aza (-az-), -iso, -iza (-iz-), -uzo, -uza (-uz-),-dizo, -diza, corresponen en catal -as, -assa (-ass-), -is, -issa (-iss), -s, -1tssa( -uss- ), -dis, -dissa:

    canems (der. de cnem} caamazo, cuirassa (der. de cuir ) coraza, eugas-sada (der. de euga), uergassada (der. de verga), enjogassat (der. de [oc}, herbas-sar (der. de herba }, adobassar (der. de adobar), esclajassar (der. de esclafar},allargassar (der. de allargar}, estiregassar (der. de estirar), esfilegassar (der. de[il ) , eoZomassa (der. de colom ), pinassa (der. de pi ); aix rnateix carbassa,[ogassa, rabassa, mostassa, terrassa, escarrs, embarassar, &.;

    hortalissa (der. de hort ) hortaliza, carnisser (der. de carn} carnicero, arbriss(der. de arbre l , nodriss (der. de nodrir ), borrissol (der. de borra), plomissol(der. de ploma}, bordissenc (der. de bord) , crostisser (der. de crosta ), pellisser(der. de pell) , fugisser (der. de fttgir), batisser (der. de batre}, peguissaire (der. depegar), fanguissar (der. de [ang}, rcquissar (der. de roe), pobrissalla (der. depobre), llardisss (der. de llard.) , tluissor (der. de lluir), esplanissada (der. depla ), adormissar (der. de adormir), capissar (der. de capir}, esgroguissar (der. degroc ), esclarissar (der. de ciar), esplomissar (der. de ploma ), terrissa (der. deterra}, carbonissa (der. de earb), pallissa (der. de palla), canys (der. de eanya),pedrs (der. de pedra}, degoiis (der. de degotar ); aix mateix pans, palpis,pasts, uernis, mests, calis, garbissos, granissa, bardissa, llonganissa, &.;

    gentussa (der. de gent} gentuza, carnussa (der. de carn} carnuza, batussa(der. de batre), pelussa (der. de pez), palls (der. de palla), cantussar (der. decantar), mamussar (der. de mamar), meniussar (der. de menjar ), escanyussar-se,(der. de escanyar }, reniusseiar (der. de rentar};

  • esjullads (der. de esjullar ), [onedis (der. de [ondre ), enyoradis (der. de enyo-rar);

    eompradissa (der. de comprar), cridadissa (der. de cridas }, bellugadiss (der. de'belll,gar) .

    C-G29. Davant consonant:

    cc: - accent, accelerar, acci, occident, succs, succint, cocci, dicci, projecci,conducci.

    ct: - pacte, arqwitecte, delicie, docte, producte, tractat, amicte, oijactori.es: - dacsa, [acsimil, [csia, [ucsina, saesar, saes.ez: - eczema. '

    gm: -:- [ragmeni, estigma, augment, diajragma, estalagma, pigmeu. Excep-cions: aeme, dracma,

    gn: - digne, sagnar, regne, cognom, magne, magnolia, diagnosi, igni, igno-mnia, impregnar, impugnar, lignit, maligne. Excepcions: arcnid, estric-nina, icnwmon, icnograiia, tcnic.

    gd: - maragda, amgdala, Magdalena. Excepcions: ancdota, sincdoque,gg: ~ suggerir.

    30, En fi de paraula, horn escriu per regla general e. Ex.: sae, drac, buirac,manyae, sec, rec, rebrec, doblec, arec, dormilec, ric, amic, [redolic, pessie, poc,groc, xaloc, manyoe, [eixuc, ponte, rsiec, prssec, tixee, arbic, pblie, equvoe,estmae; - desjalc, [ole; - are, [ore, eore; - blanc, trenc, blavene; - [resc, [ose,bosc.

    Excepcions. Hom escriu g:

    1. Darrera consonant, en aquells mots els femenins i els derivats deIs qualspresenten una g: alberg (albergar), amarg (amarga, amargos}, gorg (engor-gar ), llarg (ltarga, llargria, allargar ), soberg (soberga, soberguejar}, xamberg(aixambergat), demirg (demirgia), dramaturg {dramatr gia ), taumaturg[iaumatrgia}; - sang (sangons), oblong (oblonga}, jang (jangs, [an guera },drin g [dringar}, diftong (dijtongar); - aix mateix burg, exerg, pigarg, areng,rang (=cast. rango), reng, miting, pding.

    n. Darrera vocal, en els mots en -jag, com zojag, sarcoiag, en els motsen -jug, COll1 centrifug, [ebriju g, en els mots en -leg, com proleg, anleg, sacrileg,i en els mots demagog, pedagog, hidragog, tussilag, estrateg, miujrag, ossi-[rag, plag, mucilag, cartilag, areopag, cstig, prdig, pemjig, buldog, grog(nom d'una beguda).

    D-T

    3I. Davant consonant:

    IX. En prncipi de paraula, hom escriu ad (amb d ), Ex.: addici, adjaeent,adjectiu, adjudicar, adjuni, adjuiori, adminicle, admirar, adscriure, adveraradverbi, advoeat.

    Excepcions: atlas, antic, atleta, aimosjera, i davant z: atzauara, aizerola,atzembla, aizur, &.

    - 37-

  • G - J

    ~. Abstracci feta d'aquesta sUaba inicial, 110m escriu generalment t:tg: - viatge, heretge, sutge, petge.tj: - platja, viatjar, jutjar.tll: - espala, ametlla, guatlla, esqwitllar, uetlla, motlle, bitlla,tm: - aritmtica, logaritme, etmoide, ritme, sotmetre. Excepci: cadmi,tn: - cotna, reguitnar, tnic . Excepci: equidnid .ts: - potser, llets, sotsobre .tx: - esquxar, cartutxera, despaixar, taixar, reprotxar .tz: - dotze, tretze, gwitza, horits, Lltzer, sutse.

    32. En fi de paraula, 110mescriu per regla general t. Ex.: prat, [at, posat,set, parei, net, nt, petit, ilorii, nebot, brot, illot, brut, mut, orellut, apat, uimet,indit; antdot; - alt, malalt, empelt, esvelt, molt, tumult; - ari, [art, ceri, curt,conhort, [ori; - sani, elegant, euident, lluent, qwit, pont, [ont, punt; - ast,[erest, rebosi, ajust, post; - text, pretext, mixto

    Excepcions, Hom escriu d:

    1. Darrera consonant, en aquells mots els femenins i els derivats deis qualspresenten una d: anacard [anacardi ), bastar (bastarda), esguarti (es guardar) ,llard (llard, enllardar ), tard (tardar, tardor ), uerd [uerda, verdejar), gerd (gerda),bord (borda, bordegs }, sord (sorda, sordesa}, record (recordar), acord. (acordar),absurd (absurda); aix mateix bard, card, dard, nard, baiard, baluard, blanxard,esiendard, isard, lleopard; moscard, uellard. (f. uellarda}, testard (f. testarda)i els altres derivats e11-ard; bord (=cast. bordo), babord, estribord, lord, nord,tord (110m d'ocell) - cald (calda, caldejar}, ribald [ribalda}, herald (he-rldica}; - gormand (gormanda), nefand (nefanda), educand (educanda), exa-minand. (exami anda) i els altres derivats en -and (f. -anda ), aix com sumand,multiplicand; estupend. (estupenda), reuerend (reverenda), aix com minuend,subtrahend, diuidend; feettnd (feettnda), immunti (immunda), iracund. (iracunda),moribund, meditabund, nauseabund, protund, rotund, uagabund, &.; aix mateixgland. - Notem gran (malgrat grandesa, engrandir}:

    n. Darrera vocal, en els mots plans els femenins i els derivats deis qualspresenten una d: retrograd (retrgrada), acid (acida, acidesa ), cwdid. ( cndida,candidesa ), xid (oxidar); aix mateix: spid, botid: anhidrid, anlid, arcnid,leprid, lemrid, &.

    lIT. Darrera vocal, en els noms femenins en -etud i -ud, com quietud,sollicud, i en alcaid, aldehid, almud, assud , caid, jluid, [red, quid, sud.

    33. Davant e i i, 110mescriu per regla general g. Ex.: gelar, gener, germ,geni, gent, genoll, germen, gep, geograjia, gerani, ginesta, ginebre, argeni, marge,origen, nitrogen, canonge, neuralgia, astrologia, restringir, infringir, distingir,pluges, enveges, passegen; vegi; - viatge, metge, [utge, viatgi.

    Excepcions. Hom escriu j:

    1. Davant ecc i ect. Ex.: abjectc, projecte, injectar, subjecci, i"jecci, ad-[ectiu,

    n. En els mots segents: [eia, [eure, [erarquia, [eroglijic, jejnum, [ersei,majestat i alguns noms propis, com Jess (jesuita, &.), [erons (o [eronim ),Jeremies, Jerusalem, J ehou.

    - 38-

  • H34. Els mots catalans provinents de mots llatins amb h conserven gene-ralment aquesta h (Ex.: Ilat hospiiaiis: cat. hostal), i hom mant aix mateixla h originaria en els 1110tSpresos del llat i altres llenges (hospital, alcohol,menhir) i transcriu l'esperit aspre per h en els manlleus fets al grec (hemis-tiqui ~fIota't'Xto")' Exemples:

    hostal (de hospitalis), hauer (de habere ), ham (de hamus ), herba (de herba} ,hereu (de hceres} , Iiiuern. (de hibernus } , ho (de hoc}, home (de homo) ,hora (de hora), hort (de hortus }, host (de hostis), ahir (de heri}, Hom escriu,pero, sense h: Espanya (de H ispania}, oreneta (de hirundo), ordi (de hordeum ),ellra (de hedera );

    hbil, habitar, hrwia, historia, homicida, honest, honor, hospital, horror, hum,humor, hwmil; adherencia, deh.isceni, exhalar, exhumar, inexhaurible, conhort,cohesi, inhereni, inhum, prohibir, subhasta, iranshumant, uehicle, anihilar;_ hareni (arab) , hegira (rab), burra (angl.), handicap (angl.), hulla (fr.),hotel (fr.);

    harmonia, hecatombe, hectOmelre, hegemonia, hellnic, helmini, hemicicle, he-morragia, hendecasillab, heptgon, heroi, heierodox, hexgon, homogeni, hidrogen,higiene, hiperbo/e, hipotesi, horograji (de )p~) [pero orograiia. (de Bpo

  • En els mots presos del llat o del grec, la 1 i la ), dobles s6n transcrites per 11(collegium: collegi; aun!X~': sillaba ):

    allantoide; - allegar, allegat, atlegaci; - allegoria, allegorio, &.; - atlelltia;- atliaci, alluiria; - allicient; - aUigaci; - aUiteraci; - atlocuci; - atlo-dial; - allopata, allopatia, &.: - allotropia, aUotrapic; - allucinar, allucina-ci, &.: - ailudir, az,lusi, &.: - alluoial, alluvi; - amarillis; - ampuUs;-anguitliforme; - apellar, apellacio, inapellable, &.: - apotlini; ~ aquillea; ~ ar-milla; - atellanes; - axilla, axiilar;

    bacillar, bacillijorme, &.: - b'ic, belligerani, &.: - berille;calligra], calligrajia, &.: - cancellar, cancellaci; - capillar, caPiz,laritat; -

    cauillar, cavitls, &.: - cella, cetlula, cellular, &.: - cerebells; - circumoallar,circumvatlaci; - cirillic; - codicillar; - collaborar, collaborador, &.: - cotla-ci, collador, collaiiu; - collapse; - collaieral; - collecci , collecta, colleciiu, re-cotlecci, &.: - collega; - collegi, collegial, &.: - collegir; - colligar, colli-gaci; - collimador; - colliri; - coz,lisi; - colliiigant; - collocar, cotlocaci;- collocuior, colloqui; - collodio; - colloide, colloidal; - coUusi, collusorit=compelli, compellatiu; - constellar, constetlaci; - coralli; - corolla, corolli-forme; - corollari; - crisocolla i els al tres compostos del mot grec x'),Aa:(gticocotta, &., protocotlitzar);- cristalli, crisiallitzar, &.:decollaci ; - destilla, destillaci, &.:ellbor; - elliose, ellipiic, &.: - emollient; - enllage; - equipollent, equi-

    pollncia; - escilla; - estellar; - estellionai; - estitlaci; - exceilent, ex-ceilir, &.: - expellir;

    [allac; - jatlible, iniallible, &.: - fatlic; - [ibrillar; - [illoxera i els altrescornpostos del mot grec 'f'nO' (cloroiilla, ajille, &.): - ilabellaci, [labelliiormet- [lagellar, jlageUaci, &.; - foUie/e, [ollicular;

    gatlic, PirogiHlic; - gatlicisme; - gallinaci; - gorilla;heilnic, hellenista, &.: - hipatlage;idiUi, idtlic; - illaci, illatiu; - illegal, iUegalitat, &.: - itlegitim; - il./es;

    - iUiberal; - illcit; - itlimitat; - illiterari; - itlOgic; - iz,luminar, itlumi-naci, &.: - iUs, itlusi, desillusi, &.; - itlustrar, illustre, &.: - imbecilli-tat; - impetlir, impeUent; - impollut; - installar, instatlaci, reinstatlaci, &.:- instillar, instillacio; - iniellecte, intellectual, &.: - intelligent, inteUige,tcia,ininteUigent, &.: - interpellar, interpellaci;

    lamellat; - libellista; - libetlula;mallol, malleable, &.; - mamilla; - maxillar, submaxillar; - medulla, me-

    dulla; - mellifer, metlijlu; - metatlic, metallitzar, meialloide, metallrgia, mo-nometallisrne; - millenari, millsim, mitliari, mitligram, &.; - miscellwia; -mollicie, molliiicar, &., mollusc; - monocarpellar;

    nulla (f. de nul ) , anulla, nulliuu;oscillar, oscillaci, &.: .paUadi; - palli; - palliar, patliatiu; - patlid; - paPitla, papitlar; - pa-

    rallaxe, pcrallctic; - parallel, parallelogram, &.: - pellagra; - pellicula, peUi-cular; - pollen; - poz,licitaci; - polluir, potluci; - procel/s; - propellir; -pullular, putlulaci, &.: - pulsaiilla; - pupitla, pupitlar, &.; - pusitlanime,pusitlanimitat;

    rebellar-se, rebeUi; - rejocillar; - repellir, repelleni; - reueilir;.satllit; - sibilla, sibitl; - sigillar, sigillograjia, &.; - stllaba, monosillab,

    polisillab, imparisillbic, &.,sillabus; - sitlepsi; -sitlogisme, sillogiizar, &.:-sinallagmiic; - sollicit, solliciiud, &.; - su~laci;

    iabellari; - tabetli; - taili; - tellur, iellric; - titillar, tititlaci; - tolle;- tonsitlar; - tranqwillitat; - trebellisiica;

    uacillar, vacitlaci, &.; - veUeitat, uelleits; - uerticillar; - vexillari; -villa (= fr. villa).

    La doble I es traba tamb en alguns mots manllevats a I'Itali, angls, &.:allegro, oioloncellista, aliigator, lillipuienc.

  • M - MP - N

    38. Davant b, p i m, s'escriu sempre m. Exemples:

    ambre, tomba, combustible, embenar, imbibici, desembre, semblar;ample, pampol, rompre, temple, compadir, emparar, emplwiut, impUllit, im-

    piads;commoure, commensurable, emmalaltir, emmagatzemar, emmirallar, immens,

    immortal, immineni,Notem, pero, granment, tanmaieix, benmereixeni, &.

    Davant [: - a, En principi de paraula, hom escriu con, en, in (amb n).Exemples:

    conjegir, conjessar, confondre, contraria;enjebrai, enjeiouu, enjosquir, enforcar ;inflar, infant, infinit, influent, infern, inferior;

    Excepcions: emfasi, emfisema, emjiteusi, emirax:

    13: En els altres casos, hom escriu m. Ex.: camlora, miora, limja, nimIa,triom], amiibi, simjonia, gomlosi, simfisi, parawim],

    Davant n, la pronncia indica clarament si cal escriure m o n. Exemples:

    mn: - condemna, indemne, solemnial, amnistia, columna, cal1tnnia, damnaci,bimne,

    nn: - ennegrir, connivencia, innecessari, innovaci, innat, ennuvolar-se, perenne,quinquenni (Cp. 31, tn).

    Davant les altres consonants, hom escriu per regla general n. Exemples:

    tancar, encarir, encs, encercar, conceri, creixenca, enyoranfa, oencut;renda, abwnds, endolcir, endolai, indolent, indret;orenga, oblong, angoixs, ngel, engelosir, canonge;penjar, ginjol, menja, injectar, conjugar;en/airar, enllestir;enquesta, conquerir, conquilla, inquietud;enriquir, honra, conreu, enraonar;consirs, pensar, dansa, ensperbir;interior, ajuniar, uentada, cantar, pinta;convenir, invulnerable, canoi, enveja, minvar;gronxar, p unxa, clenxa, anxova, enxubat;onee, donzella, benzina.

    Excepcions:

    1. S'escriu m en els mots comte (=cast. conde), empremta, impremta, [emta,domtar, somriure, premsa, Sams, tramuia; - duumvir, triumvir i els altrescompostos de vir; - i el prefix circum. Ex.: circumstncia.

    lI. S'escriu mp en els mots asimptota, assumpci, assumpte, atemptar, compte(=cast. cuenta), consumpci, consumptiu, contemptible, eclampsia, exempci,exempt, impromptu, metempsicosi, palimpsest, perempci, peremptori, preempcio;presumpci6, preswmptuos, prompte, redempci, redempior, reswmpci, smptoma,sumpci, sumptus, temps, temptar, temptatioa, transswmpte.

    -41-

  • QU-CU

    39. Davant u feble seguida de vocal, hom escriu generalment q. Exemples:

    quaire, quan, qual, quart, quadrilier, equador, esquarterar, obliqua, pasqua,sliqua;

    qesti, equestre, [reqiient, conseqiincia, delinqent, deliqiiesceni, obliqiies, pasoqes;

    ohliqitat;aqus, quota, alquota, quocient, quotidi.

    Excepcions: acuitat; - conspicua (f. de conspicu ), conspicu'itat; - cuassa,cueta, &., derivats de cua; -. evacuar; - innocua (f. de innocu ), innocu'itat;- ipeoacuana; - perspicua (f. de perspicu ), perspicu'itat; - projicua (f. deprojicu); - promiscua (f. de promiscu ), promisouitai, promiscuar; - va,ua(f. de vacu) , oacuitat.

    R- RR

    40. Hom escru amb r final tots els infinitlus aguts. Exemples:

    comptar, portar, menjar, comencar, anar;haoer, valer, poder, valer;sentir, compadir, aplaudr, beneir ;dar, [er, dir, duro

    Horn escriu igualment amb r final els infinitius plans la darrera slaba deIsquals no cont una r suau. Exernples:

    tmer, esprmer, empenyer, vencer, crixer, conixer, sser, crrer.

    En canvi (sense r final): cabre, perdre, rebre, absoldre, uendre, respondre,caure, beure, riure, cloure.

    Hom escriu amb r final els noms (substantius o adjectius) els femenins o elsderivats deIs quals presenten una r:

    ciarlleugetmadurdarretilotdolorporxipret

    clara; - claredat, clator, aclarirlleugeta; - lleugeresa, alleugerirmadura; - maduresa, madurardarreta; - darretia, endarretir{loreta, jloriradolorirpotucxipret et, xipreta

    Tenim, derns, r final en els substantius formats amb e1s sufixos -ar (collec-tius, de Iloc), -er (noms de persona, de lloc, d'instrument, de planta), -or (nomsabstractes derivats d'adjectius i de verbs), -dor (noms de lloc, instrument):

    alsinar (de alzina}, canyar (de canya }, gatosar (de gatosa), bestiar (de bestia),calamar (de colom);

    [uster (de justa), cendrer (de cendra}, taronger (de taronja}, llimoner (dellimona), galliner (de gallina);

    blancor (de blanc), tristor (de trist ), cremar (de cremar);assecador (de assecar ), esienedor (de estendre}, espolsadors (de espolsar ),

    - 42-

  • 41. El so que t la r en principi de paraula (ra) i darrera determinadesconsonants (honra, somriure} s representat per rr entre vocals: terra, crrer,sorra, irregular, corregir.Excepcions. Hom escriu r en 1I0c de rr darrera els prefixos lIatins contra,

    s.tpra, bi, tri i els prefixos grecs a privatiu, anti, mono, &. (Cp, 42, n ex-cepc b). Ex.: contraregistre, contrareeolucio, suprarenal, birectangle, bire-jringent, trirectangle; aritmic, antireligis, mouorimic. Anlogament: conirostre,dentirostre, [issirostre, &.Pero en els compostos deIs tipus camacuri (subst. + adj.) i portamonedes

    (verb + nom), en els quals el primer component acaba en vocal i el segoncomen,a en r, hom intercala un guionet entre els dos components. Ex.: barba-ros, busca-raons, cara-rod, cerca-renous, escanva-rals, penja-robes, torea-raer,salta-regla. .

    s - SS - Z

    42. El catal posseeix una s sorda o forta i una s sonora o suau. La pri-mera s la que se sent en els mots savi, pensa, pas; la segona s la que se senten els mots causa, nosa, grisa. Fent abstracci dels casos en que la s sordas representada per c o ; (V. 24, 25 i 26), els dos sons de s sorda i de s sonoras'escriuen d'acord amb les regles segents:

    1. En principi de paraula i entre una consonant i una vocal, el so de s sonoras representat per z, i el de s sorda, per s. Exemples:

    zero, zejir, zenit, zodiac; zona, zoologia, alzina, salze, colze, donsella, benzina,onze, qwinsena, catorze, esmorzar;

    savi, sentir, sosire, suri, molsa, polsegucra, dansa, pensa, premsa, capsa, ob-serva.Excepcions, Hom escriu s i no z en els dos mots endinsar, enjonsar, i en el

    prefix trans. Ex.: transigir, iniransigent, transito

    n. Entre dues vocals, el so de s sonora s generalment representat per s, iel de s sorda, per ss. Exemples:

    nasa, posar, riquesa, desembre, camisa, esglsia, causa;grossa, possible, uessar, batussa, possessi, pressa, ossera.Excepcions.a) Hom escriu z entre dues vocals en els mots segenls (on s transcripci

    d'una ~ grega): amazona, apozema, zim; bizanti, coniza, coriza, hilozoisme,osmazoma, ozena, OZ01.", piezontetre, riz [ag, rizoma, risotonic, sizigia, topazi,trapezi, trapezouie i els en -ZOl:C, -zoari (com, per exemple, paleozoic, neozoic,protozoari, hematozoari ).

    b) Hom escriu s enlloc de ss darrera els prefixos llatins ante, contra, sobre,su-pra, uni; bi, tri i els prefixos grecs a privatiu, anti, hipo, para, mono, di, tri,tetra, &., poli. Ex. antesala, contrasegell, conirasignar, entreseguir,- entresuar,sobresaturaci, sobresortir, sicprasensible, unisexual, biscariu, bisutjat, trisecci;asimtric, asptic, antisptic, antisocial, hiposuljit, parosinttic, monospat, di-sillab, trisillab, hendecasillab, potisultwr. Anlogament: gamospal, ictiosaure,jluosilcic, petrosilex, &.Pero en els mots compostos del tipus camacurt (subst. + adj.) o portamone-

    des (verb + nom), en els quals el primer component acaba en vocal i el segoncornenca en s, hom intercala un guionet entre els dos components. Ex. boca-sec,esclata-sangs, para-sol, penya-segat, roda-soques.

    43 La pronunciaci aclual manifestant-se sovint vacillant entre els dossons de s sorda i s sonora en els mots d'origen erudit, per a la recta escriptura

    -43 -

  • x - IX

    dels smbols s, ss i z en e1s dits mots cal atenir-se a llur origen i escriure s, sso z segons que elUat o el grec presentin s (al, ss (ee) o z (~l. Exemples:

    centsim (lIat. centesimus} , mil/esim, infinesimat, adhesi (lIat. adhiesio ),cohesi, lesi, concisi, decisi, collisi, irrisi, explosi, corrosi, exclusio, inctuei,persuasi, Asia, asil, bsic, baslica, Cesar, desidia, magnesia, obesiiat, plausible,p1tsiblanime, resida; - entusiasme (grec l,eouatO(a;.6~l, ePisodi (grec E1tEtaOwvl,apoteosi, crisi, diapas, diocesi, disenteria, dosi, fase, frase, geodesia, idiosincra-sia, mausoleu, medusa, metamriosi, misantrop ; m1tsa, museu, oasi, parirasi,paralisi, parntes, prosapia, proslit, prosodia, prosopopeia, sntesi, tesi, hiPo-tesi, tisi;

    pressi (lIat. pressio ), impressi, comoress, agressi, digressi, discussi,missi, comissi, admissi, omissio, abcissa, premissa, compromissari, dissertar,dissoldre, dissidncia;

    zoograjia (grec ~woYPO('f'al, zona (grec ~w'njl, zel, zefir, topazi, piez",e!re,risojag,

    44. Hom escriu x en general i ix darrera a, e, o i 1t no subjuntiva. Exemples:

    xarop , xerigoi, xijra, xiprer, xop, xuclar, gronxar, punxar, burxar, marxar;guix, clix, mixa, rauxa, disbauxa, grauxa, na1{,xer;

    caixa, aixella, madeixa, eixam, eixamplar, boix, 1noix, gruix, uixer.

    45. La X pronunciada cs (c, s) o gz no s empleada sin6 en mots d'origenerudit com a transcripci6 d'una x lIatina o d'una ~ grega. EIs mots castellanscorresponents presenten tamb x (alguns cops, pero, i), aix com e1sfrancesesi e1s anglesos corresponents.

    Catal Castell Francs Angles

    convex convexo conveXe conveXortodox ortodoxo orthodoxe orthodoxoxid xido oxyde oxideaxioma axioma axiome axiomndex index indexcomPlexi complexin. complexioii complexionflltxi fluxin jluxion. iluxiotext texto texte textexamen exatnen eXanun examenexemple ejemPlo exemple examplexceen: excelente excellent excellenlexcepci excepcin exception exceptionexcursi excursin: excursion excursionexhalar exhalar exhaler exhaleexpiar expiar expier expiateextensi extensin extensio extension

    Notem: extender esiendre, extrao estrany, extranjero estrawger .

    - 44-

  • Apstrof i guionet

    cx. Article deflnlt

    46. L'article mascul s el (are. lo). Ex.: el pare (are, lo pare).L'artcle el (aixi com l'arc. lo) s reemplac;at per l' davant un mot comen-

    .cat en vocal (precedida o no de k). Ex.: l'home.El plural de l'artic1e mascul s els (are. los). Ex.: els pares, els avis (are. los

    pa-res, los avis).Els artic1es el i els es contreuen amb les proposicions a, de i -per; les contrae-

    cions s6n al, als, del, deis, pel i peis, Ex.: ho dic al pare, escriu als amics, aixos del noi, parla deis seus amies, passava pel carrer, corria pels caminals.

    I,'artic1e l' no es contreu amb les dites preposicions: davant vocal o h nos'escrur, dones, al, del i pel, sin6 a 1', de l' i per 1'. Ex.: porta-he a l'avi, baixade l'arbre, passa per l'allre carrero

    L'artcle femen s la. Ex.: la mareoDavant un mot comencat en' vocal (precedida o no de k), l'artic1e femen

    s'escriu ads la, ads 1'. Davant les vocals i i u febles (precedides o no de k)s6n possibles la i 1', pero s preferible la. Ex.: la idea, la uni. Davant qual-sevol altra vocal (precedida o no de k), cal escriure 1', llevat en els casos(rars) en que la pronunciaci exigeix la. Ex.: l'avia, t'aixella, l'esca, l'herba,l'Oliba, l'ungla; pero: sn les dotze o la una?, la host del rei d'Arag, la ira.El plural de l'artic1e femen s les. Ex.: les mares, les avieso

    L'article neutre pot revestir les formes el, l' i lo.

    ~. Pronorns febles

    47. Els pronoms febles revesteixen formes diferents segons que vagin ante-posats o posposats al verb i aquest comenci o termini en consonant o en vocal.

    I. Darrera el verb quan aquest termina en consonant o 'U, revesteixenles formes:

    -me, -nos, -te, -vos, -se, -li, -10,- -los, -la, -les, -ha, -bi, -neo

    Ex.: dir-me, escriguin-nos, rentani-te, banyeu-uos, aixecar-se, escriu-li, treu-lo,pren-los, cull-la, porteu-les, les-ha, vs-hi, duu-ne,

    II. Darrera el verb quan aquest acaba en vocal altra que u, revesteixenles formes:

    '1n,.'ns,.'t, -us, 's, -ti, 'l, 'ls, -la, -les, -ho, -hi, 'noEx.:escriure'm, mira'ns, renta't, combatre-us, perdre's, emna-li, porto'l, porta/ls,

    porti-la, treure-les, mira-he, vagi-ki, treure'n:

    III. Davant el verb quan aquest comenc;a en consonant, revestexen lesformes

    em, ens, el, us (o vos), es, li, el, els, la, les, ha, hi, en.

    Ex.: em treu, ens mira, el veu, us miren, no es veu, li die allo, el porten, els[an, la duien, les desjeien, ho paguen, ki van, en vnen.

    IV. Davant el verb quan aquest comenca en vocal o k, revesteixen les formesm', ens, t', us (o vos), s', li, 1', els, l' (I), les, ho, bi, n'.

    (r) Quan el verb comenca en i o en u ebles (no accentuades}, s preferible la formala a la forma l' .

    - 45-

  • Ex.: m'escoltaoa, ens escoltaua, t'enienia, us escriu, s'asseu, li ha respost, l'h.atret, els ha trets, l'ha treta, les ha tretes, ho escolta, hi ha pujat, n'hasna compradauna.

    Les formes me, te, se i ne sn a vegades usades en lloc de em, et, es i en (cas 3);lo, los i nos per el (cas 3), els i ens (casos 3 i 4), sn arcaics o dialectals.

    y. Combinaclons de dos pronoms febles

    48. Les formes que revesteixen aquestes combinacions segons que vaginanteposades o. posposades al verb i aquest comenci o termini en consonanto en vocal, sn les que figuren en la taula adjunta.

    Exemples (combinacons de les Inies 2." i 3.:anar-me'n, deixa-me'n, 'me'n recordar, me n'ha pres un; - iixar-m'hi; asseure-

    m'hi; 11t'hi pensar, m'Iii aieia; - [es-m'ho, dna-m'ho, m'ho pren, m'ho asse-gura; - poseu-me-les, enoia-me-les, me les posa, me les ha donades; - deixeu-me-la, presta-me-la, si me la prell{'.us, me l'ha presa; - cull-me'ls, enoia-me'ls,me'ls dona, me'ls hi posa: - cus-me'l, adoba-me'l, no me'] portis, me l'ha pres

    ane1n-nos-en, treure'ns-en, no ens en recordem, ara ens n'han portat un;-porteu-nos-i, posa'ns-hi, ens hi pensarem, ens hi han vist; - dir-nos-ho, es-rriure'ns-ho, ens ho dir, ja ens ho ha dit; - dur-nos-les, dona'ns-les, ens lesportar, ens les enina: - doneu-nos-la, dona'ms-la, ens la perdran, ens l'hanpresa; _. [eu-nos-els portar, taci'ns-els, ens els pot donar, ens els ha presos: .-enviani-nos-ei, perdre'ns-el, ens el donen, ens l'han donat,

    o. Combinaclons de tres o ms pronoms febles49- Quan un tercer pronom ve a afegir-se a una combinaci de dos pro-

    noms el segon sofreix els segents canvis: .Les formes 'm i 't sn reemplacades per m' i t' davant hi O ha, i per me i te

    davant qualsevol altre pronom. Ex.: se'm coneix, se m'hi coneix; posar-se'taixo, posar-se-t'ho; meniar-se't. la carn, menjar-se-te-la.Les formes el o '1 i e1t o 'n sn reemplacades per l' i n' davant l,i, ho o en.

    Ex.: ens el posa all, ens l' hi posa; me' 1 posa all, me l'hi posa; treu-me' 1, treu-me-l' en; els en posa, els n' hi posa.

    El tercer pronom pren les formes el, en, em, &., o '1, 'n, 'm, &., segons queel segon pronom acabi en consonant o en vocal. Ex.: menjar-se't. el pa, menjar-se-te' 1; menjar-se'ns el pa, menjar-se'ns-el; se't posa al dauant, se te'", posa aldauant; se 1

  • COMBINACIONS DE DOS PRONOMS FEBLES

    NO'~Gl.__ --1------1-----1-----1-----1-----1----- ----- ------1-----1----1----1---- --

    t -se'm I2 -sc'm~ se'm4. se m'

    -1----m-e-'t-l---I--l--t-n-'h---I--I---m-'-ho---I~~ ~~

    2 -rne'n 2 -m'h :! -m'ho ! -me-les 2 -rne-Ia3 rne'n :j m'h 3 rn'ho a me les 3 me la4. me n' J m'h 4. m'ho J me les 4. me l' (1)

    SE

    KE HI

    l -s'hi2 -s'hi) s'h i4 s'h

    1 -se'n:d -se'n;j se'n se n'

    ~OS (2)1 -nos-eu2 'ns-e n3 ens en4 ens n'

    l -nos.hi: 'ns-hi3 ens hi4 ens hi

    TE

    vos (3)

    l -te'n:2 -te'n3 te'nJ te n'

    l -t'hi:! -t'hi t'hi! t'hi

    HO

    1 -s'no:! -s'hou s'ho! s'ho

    LES

    I -se-l es:! -se-l es) se les4 se les

    1,A

    1 -se-Ia:! -se-IaII se la4. se l' (1)

    I -se'Is) -se'Is:) se'ls4 se'ls

    1 -me'ls: -m e'J s3 me'lsi rne'Is

    LO

    1 -se'l) -se'l) se'l4 se l'

    l -rne'I:J -me'i me'l4 me l'

    LOS (dut iu) LI VOS TE

    I -uos-tes:! 'ns-Ies:J ens les4 ens les

    I -te-les2 -te-iesB te les4. te les

    l -vos-Ies:2 -us-Ies3 us les4. liS les

    I -uos-Ia:2 'ns-Ia ettS laJ ens l' (1)

    l -te-Ia) -te-l a te la.[ te l' (1;

    I -vos-la:J -us-Ial! us la4 us r (1)

    1-----1------1----- ---- ----- -----

    (61

    LO

    I -vos-en:! -us-en liS en4 us n'

    1. -vos-hii -us-h i3 us hiJ us hi

    1 -li'tt:1 -Ii'us li'n4. li n'

    1 --li-lti:J -l i-hi:> li hi4. li h i

    1 -nos-ho:2 '118-1103 ens hoJ ens ho

    J -t'ho2 -t'ho:j t'hoJ t'ho

    1 -vos-ho! -us-hor uS ho4. liS 110

    J -l i-ho~ -Ji-ho: li ho (~)4. li ho

    1 -Ios-ho:1 'Is-ho3 els ho4 els ho

    I -se'Is2 -se'Is3 se'ls4. se'ls

    1 -se-2 -se-l~ se I4 se 1

    1 -se't2 -se'tB se't4 se t'

    1 -se-us2 -se-us3 se liS4 se liS

    1 -se'ns:2 -se'ns3 se'ns4 se'ns

    1 ~

    I ~-vos-I-us-Iius liliS li

    (6)

    1 -Io s-Ies:3 'Is les3 els les4 els les

    1 -nos-e ls; 'ns-e ls3 ens elsJ ens els

    1 -te'Is:.! -te'ls) te'ls4 te'ls

    1 -vosels:! -us-e ls3 us els4 us els

    (6)

    t -nos-el2 'ns-et3 ens el* ens l'I -te '!) -t e'I3 te'lJ te r

    J -vos-et) -us-et us ~I4 us r

    ----- -------1-----

    (6)

    1 -Ios-Ia:! 'Is-Ia3 ets 1114 els l' (t)

    r.os

    I,A

    r,1';S

    1 -rne'Is2 -me'ls:> me'lsJ me'ls

    1 -me-Iij -me-Ii me li4 me li

    .l -Ios-els:3 'Is-els e l s els4 els els

    1 -Ios-el2 'Is-et3 els el4 els l'

    ----- ----- ----- ------1------1.,,------1-------1------

    1234

    Les comb iuncions del.lat iu LI amb clsacusn t ius r.ns, LA,LOS i LO:

    I LES

    1 -nos-el s; 'ns-els:> ens els4 ens e ls

    -nos-Ii'ns-l iens Iiens li

    ----- ----- ----- ---- -------1-------1------1------

    ------1------1---- ----- -----

    1. -t e'Is:.! -te'Js:> te'IsJ te'Is

    1 -te-Ii2 -te-Ji3 te Ii! te Ii

    1 -te'ns2 -te'ns~ te'us4. te'ns

    1 -Ios-en 1 -Ios-hiLOS :1 'ts-en lJ 'Is-hi

    (datiu) e ls en 3 els hi

    1--------I--4.--e-IS--tt-' 1_4_~1 -I'en 1 -I'h i:1 -I'en (5) :! -I'hi:J I'en :J I'hi4 eln' J I'hi

    1 -Ios-eu 1 -Ios-hi:1 'Is-en 2 'Is-hi:\ els en a eis hiJ els n' 4 els hi

    1----1------1---1

    J -l a'n 1 -Ia-hi;,l -Ia'n :J -Ia-h i3 la'n il la hi! la n' ! la hi

    1 -les-en I~;;-;-; -Ies-en 2 -Ies-hiR les en l! les hi

    1 1_4_I_e_S_t_l' 1_4_~t -u'hi~ -n'h ~ n'hi

    1 4 n'hi

    1 -vos-el s:J -us-elsil us elsJ us e ls

    La forma que rcvestcix la cornbinaci de clos pronoms febles (per ex. Ti HO) es troba c1insla casella intersecci de la lnia que comenca lII11bel pri-mer pronorn (en aquest cas, la -l.") i de la columna encapcalada arn b el segonpronom (en aquest cas, la 3_"). De les quatre formes cont ingudes en cadacasella :

    1 s la forma que revesleix la combinaci quan va clarrera el verb, i aquestacaba en eonsonant o ti.

    2 s la forma que revestex la combiuaci quan va darrera el verb, i aquestacaba en vocal altra que !t.

    3 s la forma que revestex la combinaci quan va davant el vcrb, aquestcomenca en consona n t.

    -1 s la forma que revesteix la com binac quan va davan t el vcrb, nquestcornenca en vocal o h .

    1) Quan el vcrb comcuca en i o en tt febles (no aceentuadcs ), s preferible la forma plena la a la forma reduda l' .2) Darrera la La pers , pl , de l'Imperatiu, -1I0S- s reernplacable pcr 's- [aneni's-en },:3) Davant el verb ( posicions 3 i ~), s adm isstblc vos en Iloc de liS. Darrera la 2." pers. 1'1. de I'Imperatiu, -vos- s rccmplacablc per 's- [ancn's-cn }.-1) No s d'nconsctlar la subslituci habitual de li ha pcr l'h i .5) I,a comblnac lo'" (paral.lcla a lain ) {la caigut cornpletamen t en dess, reemplacada per l'en.

    fi) 1 -1 -Ie s

    I:.! -1 -Ies:1 1 les.[ I les

    1 -1 -Ia:3 -1 -ia:> I la4 I l'

    LA1 L~,~s I-t-L-_I-~-I-I

    ~ -Ji'ls III -li'l I:1 li'ls :l li'l~ li'ls .[ Ii l'

    SIl hnb itua lment recru-placades per les combina-cons clels d ts acusat iusamb HI :

    I-l-L-_~-e-:--h-I-.I-~-I:-_I-li-I-l~::-hi ~~:i 1

    I:J -Iesh , :3 -Ia-hi :l 'Is-hi >! -I'hi I les h :1 la hi :l el s hi :1 I'hi

    ,_J_I_e_S_I_l__J__I_fl__h_i_-,-_4_e_l_s~-~

  • una soldadura com, per exemple, en aiguardent , vinagre o parenostre (pl. pare-nostres ) .

    Hi ha, encara, un tercer procediment d'escriptura deis mots compostosconsistent a intercalar un guionet entre lIurs elements components (Cp. enfrancs ceri-oolant, eau-de-uie}, el qual s avui correntment usat pels escriptorscatalans, sia per marcar grticament l'exstncia d'un compost parattic sensehaver de recrrer a la fusi completa de lIurs components (cap-gres, mal-de-cap), sia per isolar els components d'un compost sinttc a ti de retre'n lacomposici ms aparent, facilitar-ne la lectura, la comprensi, &. (barba-ros,cor-dur ), sia en fi per prefixar certs mots, COll1 pse'tdo, tnce, sots, &. (pseudo-a-postol, ice-president, sots-diaca ),

    No estant fixat I's del guionet en els mots compostos, ha calgut sovint, enredactar el present Diccionari, escollir entre les dues o les tres grafies habitualsd'un mateix mot (blat de moro, blai-de-moro, blatdemoro ), i el resultat d'aquesttreball de selecci ha estat I'admissi del guionet en un cert nombre de motson el seu s sembla oferir aventatges incontestables, sense cap pretensi,pero, de deixar res~ta d'una manera satisfactoria la qesti delicadssima deI'ortografia deis mots compostos (en els parattcs, per exemple, potser caldrsempre deixar un cert grau de llibertat a l'escriptor, el guionet podent-h sserequiparat a un signe de puntuaci).

    Heus-aqu els mots cornpostos que apareixen escrits amb guionet en elpresent Diccionari:

    1. Els compostos d'nn imperatiu i un substantiu quan el primer elementacaba en vocal i el segon comen ea en r, s n x: busca-raons, cerca-renous, cerca-renyines, escanya-rals, escorxa-rosses, estaca-rossi , guarda-rodes, penia-robes,salta-regla, torca-raor, agaja-sants, agaja-sous, esclata-sangs, estronca-sang, gira-sol, para-sol, Pica-saques, pwnxa-sarries, roda-seques, toca-son, escura-xemeneies,

    (Pero (sense guionct ): adobacadires, ajaitapobres, ajartapobles, ajonacases,alcaroll, apagallums, arrencaqueixals, aualotapobles, besamans, buiatorats, buida-bosses, buscagatoses, cafamosques, cagadubtes, cercabregues, cirabotes, cobrellit,colgajocs, comptagoies, dragapa, eixur;a'na, enganyabadocs, enereixaporcs, enterra-morts, escaliallits, escanyapobres, esclataterrossos, escombracarrers, escorreplats,esruradenis, esearriacries, cspantamoscues, espiadimonis, espolsabtxaques, esta-rtyapaelles, estellallenya, estiracordctes, estrenvecabs, guardapols, llepaiil, llega-bosc, mastegaparaules, menjamiqu es, paoaorelles, parallamps, passaoetes, pesa-caries, pimplets, pixallits, ploramiqwes, portabugia, pregadu, rentamans , rodarnon,rosegaaltars, saltaiaulells, segabosses, somiatruites, tallaplomes, tapabruis, tas-taolleies, tirabuix, tocaboires, torcacoltells, tornaueu, trempaplomes, trencacaps,venlalocs.]

    II. Els campos tos d'un substantiu i un adjectiu o participi (tipus: camacurt ,caraiaixat ) quan el primer element acaba en vocal i el segon comenc;a en r, s o x:barba-ros, cara-rod, barra-sea, cama-sec; boca-rugai, penya-segat; anca-rosse-gat, Aix mateix: m-llarg, pl-ras, pl-blanc, cor-dur, cor-robai,

    [Pero (sense guouet): alabaix, barbablanc, bocailuix, cabellblanc, casnacurt,capbaix, carabrui, cellaiunt, cuallarg, galtapl, garracuri, llavigros, pawxabwit,peugros, ullblau; aireierit, alatrencat, bocabadai, carajaixat, claupassat, esma-perdut, garratiuat, gelcuit., llauiis, lletraierit, palplantat, primmirat, solcuit;camalluent, casatineni, niissacantant.

    Cp. (tamb sense guionet) els verbs el primer element deIs quals s un subs-tantiu: alabatre, camatrencar, capalcar, capjicar, cap girar, colltorcer, corjondre's,corprendre, cornuar-se, pelltrencar-se, pernabatre, peucalcigar, tallgirar, ullpren-dre, &. (i llurs derivats capiical, capgirell, cornuameni, ullprenedor, &. l. Aixmateix els verbs el primer element deis quals s un adjectiu: carconiprar, car-uendre, primlilar, inlteni, &.]

    III. Els compostos de dos adjectius del tipus historico-arq1tCologic. Ex.: [isico-matenuic, plano-convexa, concavo-convexa, aix com anglo-sax, hispano-ame-rica, greco-llati, serbo-croata, &. Tamb sord-mui,

    -{7 -

  • [Pero (sense guionet): coxojemoral, [ibrouascular, gastroiniesiinal, labiodental,lin.guopalatal, electromagniic, mineromedicinal, [ocoseris, anterolateral, postero-exterior, &.]

    IV. EIs compostos amb els prefixos pseudo (Ex.: pseudo-apstol, pseudo-derivat), sots (Ex.: sots-diaca, sois-inspector), vice (Ex.: uice-president, ice-rector); ex en casos com ex-president, ex-rector, aix com en ex-libris, ex-uot;i aix mateix no-res substantiu, quasi-coniracte, pre-rom, pre-raiaelita, pre-santijicat, pro-sector, pro-sillogisme;

    despics-abir, desps-dem;poca-pena, poca-roba, poca-solta, poca-uergowya.

    V. cap-i-cua, plats-i-olles, uetes-i-iils, uint-i-, oint-i-dos, &.;corre-cuita, mata-degolla, suca-mulla;nord-esi, nord-oesi, sud-est, sud-oest;adu-siau.

    VI. bum-bum, gara-gara, gori-gori, leri-leri, poti-poti, rau-rau, nyeu-nyeu,nyic-wyic, rum-rum, sub-sub i analegs;

    baliga-balaga, bansim-baneam, cric-cree, nvic-nvac, trip-trap; tarit-tarot, zig-zag i anlegs;

    cloc-piu, cori-mori, talla-tallera.